Curs 2013-2014
Benvolgudes famílies, Aquest llibre és el resultat del treball elaborat per tots els nens i nenes de la classe de quart B de l’escola “Les Fonts” d’ Argentona en motiu de la festa de Sant Jordi del curs 2013-2014. Per tal que conegueu millor el treball que us presentem, us animem a la seva lectura, ja que és el resultat del nostre treball i esforç a les classes del taller de llengua. Estem segurs que les entrevistes que hem realitzat us ajudaran a descobrir persones excel·lents amb treballs, hobbies i dedicacions molt interessants. Esperem que aquest llibre us agradi quan el mireu perquè nosaltres l’hem fet amb molta il·lusió. Per últim, volem donar especialment les gràcies a totes les persones que han col·laborat desinteressadament amb nosaltres per fer les entrevistes. Moltes gràcies a tots!
Classe “ Andy Warhol”
ENTREVISTA Hugo Pérez Serrano El meu pare treballa fent plaques d’ordinadors. Va néixer a Madrid i té cinquanta-un anys. A la seva feina, ha de llegir uns nombres molt petits i si falla en un, l’ordinador no funciona. 1. De petit ja volies fer plaques d’ordinador? Per què? Quan jo era petit no existien els ordinadors, però m’agradava fer coses d’electrònica amb el meu pare. Ell m’ajudava en els muntatges i em va ensenyar moltes coses, sobre tot a organitzar-me. 2. A part del teu treball, tens algun hobby? Quin? Sí, és clar! El cinema, la bicicleta de muntanya, la informàtica i... jugar amb tu!!! 3. Vas començar a treballar amb divuit anys? Vaig començar a treballar als catorze anys. Treballava per hores per a estalviar i comprar-me una moto. Oficialment vaig començar a treballar als divuit anys, alhora que estudiava a la universitat. 4. T’agrada el teu treball? Per què? Sí, m’agrada perquè em resulta molt entretingut. 5. La teva família estava d’acord en que fessis aquest treball? Sí, sobretot perquè veien que a mi m’agradava. 6. Quantes plaques d’ordinador has fet? Milers. 7. Quant de temps portes fent aquest treball? Uns quants anys. 8. On està la teva empresa? Com es diu? Està al Vallès Oriental. És un Holding electrònic.
10.Quin horari fas? No tinc un horari fix. La part de planificació la faig des de casa i la part de control la faig en les naus que té el Holding. 11.Si no fessis aquest treball, quin feries? Qualsevol cosa relacionada amb l’electrònica, la informàtica o la planificació de sistemes productius. 12.Per què serveixen les màquines que fas servir? Són robots de muntatge i control electrònic i químic dels productes. 13.Com vas tenir la idea de dedicar-te a aquest treball? Sempre m’han agradat els temes d’electrònica i telecomunicacions. Per això vaig estudiar Enginyeria de Telecomunicacions. Aquesta feina està relacionada amb el que vaig estudiar. 14.Alguna vegada t’has equivocat en alguna placa? Si, és clar. Tothom es pot equivocar. 15.Quines conseqüències pot tenir una equivocació? En principi cap conseqüència greu. Quan dissenyes un sistema productiu, sempre hi ha un sistema de control d’errors. Un error no és greu si el detectes a temps. 16.Tens alguna anècdota divertida per explicar? Quina? Fa uns anys em dedicava a fabricar emissores de ràdio. Són de la grandària d’un armari i pesen com un cotxe. Vaig anar a Colòmbia a inaugurar un centre amb una de les emissores més importants del país i estava ple de mandataris i responsables. Al moment de connectar la emissora...al prémer el botó d’inici...la emissora va explotar degut a un curtcircuit i tota la sala es va omplir de fum. A nivell elèctric no va ser greu, però la cara que se’m va quedar davant de tothom va ser un poema...
ENTREVISTA Aarón Amador Ruiz La Jéssica Ruíz és la meva cosina. Treballa de metgessa a l’hospital de Cabrera. Comparteix lloc de treball amb la seva germana.
1. Des de petita somiaves en treballar de metgessa? Sí, des de petita somiava amb ser metgessa. 2. Quants anys fa que treballes de metgessa? Fa ja uns vuit anys que treballo de metgessa. 3. Quants anys tenies quan vas començar a treballar? Vaig començar a treballar en aquesta feina als vint - i- tres anys. 4.Et va costar molt fer la carrera de metgessa? Sí, em va costar una mica perquè al mateix temps també treballava, però no va ser tant difícil. 5. Tens un horari normal o complicat? Tinc un horari complicat perquè sovint em va canviant i, a vegades, treballo de nit. 6. Vas tenir dubtes a l’hora de treballar com a metgessa? No, perquè des de petita era el que més m’agradava. 7. Quins problemes o dificultats tens a la feina en el teu dia a dia? Un dels problemes és que mai estic al mateix lloc, estic amb la gent gran i també puc estar amb persones més joves o, fins i tot, amb els més petits. 8. Com és que treballes amb la teva germana al mateix hospital? Sí, treballem al mateix hospital però, ella és camillera.
9. T’agradaria treballar en un altre hospital o en un més important o reconegut? No, m’agrada molt aquest hospital encara que he estat en altres hospitals i també m’ han agradat. 10. Com vas decidir escollir aquesta feina? Perquè m’agrada tenir cura de la gent. 11. Quines recomanacions ens donaries per no posar-nos malalts? Menjar molt bé i de tot. Convé menjar molta fruita, verdura, carn, peix i fer molt esport. 12. Quan et jubilis, quin record creus que tindràs del teu treball? Doncs, el més important... El d’haver ajudat a molta gent, a no patir tant i fer la malaltia més lleugera. 13. Podries explicar-nos alguna anècdota divertida o curiosa que t’ha passat a la consulta? Doncs, recordo un dia que un nen es va empassar una mica de pintura i venia amb els llavis i la boca plens de pintura. Va ser ben curiós!!! Al nen no li va passar res dolent... 14. Que t’agrada fer en el teu temps lliure? Llegir, anar al cinema, escoltar música i anar a botigues amb les meves amigues. 15. T’agradaria que el teu fill fos metge? Sí, m’agradaria però també m'agradaria que fos el que ell volgués.
ENTREVISTA Abril Batlle Ferreres La Montse Ferreres Carceller és una noia de quaranta-u anys. Ha nascut a Barcelona i viu amb la seva família en un petit poble de Barcelona anomenat Argentona. Abans treballava a “Piscines Argentona”, una empresa dedicada al muntatge i neteja de piscines. ara és actriu. Fa teatre i col·labora a diferents sèries.
1.Quants anys fa que fas d’actriu? Ja fa uns set anys que treballo com actriu. 2. Quantes representacions has fet al llarg de la teva carrera ? He col·laborat a sèries catalanes i també he fet dues pel·lícules, vuit curtmetratges i moltes obres de teatres. 3. Has fet alguna col·laboració a la televisió ? Quina ? Sí, he col·laborat a “El cor de la ciutat” i “La Riera”. 4. Quantes vegades has sortit a la Riera ? Doncs, he sortit en unes vint o trenta figuracions i vaig fer un paper al temporada passada. 5. Quin paper tens a la sèrie “ La Riera”, ets figurant o tens diàlegs? Vaig fer el paper de d’una dona anomenada Muntsa. 6. T’agrada fer d’actriu? Sí, m’agrada moltíssim....!!!! 7. Et costa aprendre els guions ? La veritat és que no em costa gaire. 8. Algun dia t’has equivocat o has oblidat el text que havies de dir? Doncs, fins ara... mai! Toquem fusta!
9. Et poses nerviosa abans de fer teatre ? Sí. Una mica sí que em poso nerviosa , però només deu minuts abans de començar l’obra. 10. A quines ciutats o pobles has debutat ? A Mataró, Barcelona, Òrrius, Santa Susana i Sitges... 11. Quina és la ciutat o poble més llunyans on has treballat ? El lloc més llunyà ha estat Sitges. 12. Amb quants anys vas començar a ser actriu ? Vaig començar a treballar com actriu quan tenia trenta-quatre anys. 13. Per què et vas dedicar a fer teatre ? Vaig iniciar-me en el teatre a partir d’un curs que vaig fer de doblatge. 14. Com et va venir la inspiració per dedicar-te ? Vaig pensar en dedicar-me a actuar quan vaig veure que actuant m’oblidava de tot i gaudia com una nena petita. 15. La feina de ser actriu és dura?Per què ? Per a mi no és una feina dura. Crec que una feina només és dura si no t’agrada gens. 16. Normalment, t’agrada el vestuari que t’ha de posar? Sí, normalment m’agrada. 17. Algun guió no t’ha agradat o t’han agradat tots? Per ara, m’han agradat tots.
ENTREVISTA Albert González Garcia En Guillem González Garcia és un adolescent de tretze anys. Ha nascut a Barcelona i viu en un poblet petit que es diu Argentona. En Guillem és el meu germà. Sempre vaig a veure els seus partits, tot i que hagi de matinar els caps de setmana. 1. A quin equip jugues? Jugo al Mataró. 2. Amb quants anys vas començar a practicar aquest esport? Vaig començar a practicar aquest esport amb quatre anys. 3. Alguna vegada t’ha fitxat una selecció? Sí. Una vegada em va fitxar la preselecció catalana. 4. T’agrada l’equip el que jugues? Sí, perquè tots els nois som molt bons amics i juguem a una categoria important. 5. Quant mesures? Mesuro un metre noranta. 6. De petit ja eres tan alt? Sí, des de ben petit era dels més alts de la meva escola. 7. De gran voldràs seguir jugant a bàsquet? Sí, perquè m’agrada molt jugar a bàsquet.
8. En quin equip t’agradaria jugar? Evidentment al Barça!! Perquè són els més bons de la lliga i m’agrada molt com juguen en aquest equip. 9. Alguna vegada has estat amb alguns jugadors famosos? Sí, amb l’Audie Norris, un jugador del Barça i amb l’equip del Barça. 10.Quan siguis gran,voldries ser un jugador molt famós? Sí, m’agradaria molt!!! Sobretot per poder jugar amb els millors i guanyar-me la vida jugant a bàsquet perquè és una de les coses que més m’agrada. 11.Quin és el teu equip preferit? I jugador? El meu equip preferit és el Barça perquè són molt bons. El meu jugador preferit és Kevin Durant, un jugador de l’NBA, la lliga Americana. 12.Quan vas començar a jugar a bàsquet, a quin equip jugaves? Quan vaig començar a jugar a bàsquet jugava a l’Argentona. 13.T’agradaria jugar en un camp de bàsquet com els que surten a la televisió? Sí, perquè són molt grans i també hi hauria molt de públic gaudint del partit. 14.A quina posició jugues actualment? Actualment jugo de pivot. 15. A quina posició t’agradaria jugar? M’agradaria jugar a la que ja estic ara, ala - pivot. 16.T’agrada la posició que jugues? Sí, perquè em sento còmode amb aquesta posició. 17.Amb quants anys voldràs deixar aquest esport? Vull seguir jugant fins que no pugui jugar més.
ENTREVISTA Ana Martín Rebollo La meva mare es diu Maria. Ha nascut a Santa Coloma. Té dues filles bessones, la Natalia i jo. Treballa de psicòloga per a nens i adults. Abans era mestra.
1. T’agrada ser psicòloga? Per què? Sí, m’agrada molt perquè m’agrada ajudar a la gent. 2. Quants anys fa que treballes com a psicòloga? Aproximadament uns catorze o quinze anys. 3. Quan eres petita, ja volies ser psicòloga? Quan era petita no entenia què volia dir psicòloga però, cap als catorze anys ho vaig comprendre. 4. Per què ets psicòloga de nens? També fas teràpies amb adults? Sóc psicòloga infantil i també faig teràpies per adults. 5. Si no fossis psicòloga, quina professió faries? Faria de mestra. 6. Actualment estàs treballant amb algun pacient o no? Actualment, no. 7. Quants anys tenies quan vas començar a ser psicòloga? Tenia uns vint-i-quatre anys. 8. La teva família estava d’acord en que fossis psicòloga? Sí, la meva família estava d’acord. Els meus pares volien que estudiés el que m’agradés.
9. Per què vas deixar de ser professora i t’has dedicat a ser psicòloga ? Vaig ser mestra substituta però, amb les retallades no vaig poder treballar . 10.Quina mena de pacients tens més, adults o infants? Últimament més infants. 11 Quina és la cosa que més t’agrada de la teva feina ? Poder ajudar als pacients a trobar-se millor i superar els problemes . 12.Quina creus que és la part més complicada de la teva feina? A vegades costa una mica arribar al fons del problema i s’ha de treballar molt amb els pacients. 13.Consideres que la teva feina és agraïda ? A mi m’agrada molt i em dóna molta satisfacció.
ENTREVISTA Arnau Sansano Martínez El Mariano Martínez Cuesta té 73 anys. Ha nascut al Marroc. Es va casar amb la Dolores Navarro i van tenir set fills. Es va venir a viure a Barcelona i va treballar tota La seva vida fent mobles.
1. On vivies quan eres petit? Vivia al carrer Luneta número 3 de Tetuán. 2. Per què vas venir a Espanya? Perquè els meus pares eren nascuts a Espanya, i ens van instal·lar a Barcelona. 3. A quina edat vas venir a Barcelona? Als vint-¡-dos anys. 4. A quin any et vas casar? Al 1966. 5. Quan vas començar a treballar com a fuster? Només arribar a Barcelona, vaig trobar feina, perquè ja treballava a Tetuán als onze anys fent mobles. 6. Quants fills vas tenir? Vaig tenir set fills, tres nois i quatre noies. 7. Tens néts? Sí, tinc vuit néts. Són sis nenes i dos nens.
8. Vas passar una època de la teva vida al desert? Sí, vaig fer el servei militar. 9. Com ho vas passar fent el servei militar? Ho vaig passar malament, el desert és molt dur. Vaig perdre l’olfacte per tota la sorra del desert, passava molta gana, i teníem unes condicions de vida molt dures. 10.Quina es la sensació de tenir una arma? No és una cosa agradable, però el servei militar era una cosa que havies de fer. 11.T’han disparat algun cop? No mai... 12.Ara què ets avi, com valores la teva vida? Ara tranquil·la. A vegades penso que nosaltres són supervivents a la societat que ens va tocar viure. Però a vegades quan miro als joves, sense feina, penso que són un altre tipus de supervivents com jo a la meva època. 13.Tens alguna malaltia? Tinc càncer, m’han operat tres cops i puc dir també que he sobreviscut a la mort. 14.Com és el teu dia a dia? M’aixeco al matí molt aviat, vaig a caminar cada dia a la platja, després vaig a prendre un cafè al bar, i al migdia cap a casa i a la tarda no surto. Això és el que faig de costum. 15.Què et queda pendent de fer? M’agradaria tornar al Marroc, veure el meu carrer i tornar als meus inicis.
ENTREVISTA Bernat Esteve Gort En Ricard Esteve Alfaro és el meu pare. Va néixer a Barcelona. Té 44 anys . Viu a Argentona . Té dos fills. Toca el baix al “ Legado”, un grup de rock . El que a mi m’ agrada més, és que em toqui cançons. 1.De petit volies tocar en un grup? Sí, de petit volia tocar en un grup. 2.Quants anys fa que toques? Doncs, ja fa uns trenta anys. 3.Quan vas aprendre a toca el baix? Quan tenia quinze anys. 4.Et sents bé tocant dalt d’un escenari? Em sento molt bé. 5.Molesta el bateria en el grup? No. El bateria del grup fa la seva feina. 6.Algun dia t’has equivocat mentre tocaves? Sí, moltes vegades. 7.És fàcil tocar el baix? Home, no és ni fàcil ni difícil. Únicament es necessita pràctica. 8. A quina hora són els concerts? Normalment cap les onze de la nit. 9. A quina hora acaben els concerts?
Poden acabar a la matinada. 10.Et saps les cançons de memòria? Sí, sé les cançons de memòria. És important! 11.Algun dia se t’ha espatllat el baix en un concert? Espatllar-se... espatllar-se... no!! Però trencar una corda sí. 12.Costa la clau de fa? No costa res. 13.Quina cançó t’agrada més tocar? La de “Vamos a jugar con fuego”. 14.Tens vergonya quan et veu tothom dalt de l’escenari? Sí, sovint tinc una mica de vergonya. 15.Alguna vegada has tocat en solitari? Sí, moltes vegades. 16.Ens podries explicar alguna anècdota? Una vegada a un concert, no em sonava el baix i resulta que se li havia baixat el volum.
ENTREVISTA Clàudia Bernabé Garriga En Santi Bernabé és el meu pare. Ha nascut a Barcelona i té quaranta-dos anys. És enginyer i treballa a Cerdanyola del Vallès, a la fàbrica Lacer.
1.T’agrada la teva feina? Per què? Sí, m’agrada molt la meva feina perquè faig moltes coses diferents i tinc la possibilitat de dissenyar coses. 2. Què és el que més t’agrada de la teva feina? I el que menys? La de pensar en màquines noves o millorar les que tenim. El que menys m’agrada és quan he de fer massa paperassa... 3.Per què vas escollir fer aquesta feina? Perquè em va semblar molt interessant la proposta que em van fer. 4. Què feu a la fàbrica LACER? A la fàbrica Lacer fem bàsicament productes per la cura personal i medicaments. 5. Quants anys fa que treballes a aquesta empresa? Fa una mica més de sis anys que treballo en aquesta empresa. 6.Quanta gent hi treballa a la teva fàbrica? Hi treballem unes dues-centes persones en tota la fàbrica. 7.Quin és el teu horari? Quin temps tens per descansar? Puc entrar a treballar entre les 7:30 i les 9:00, i he de treballar mínim vuit hores al dia. Per dinar tinc entre mitja hora i dues hores.
8. Et passes tot el dia assegut o dret? Mig- mig, perquè tinc feina d’ordinador, reunions i també he de veure com van les màquines. 9. Com ho feu perquè una pasta de dents tingui dos colors? No en fem de dos colors. 10. Hi ha alguna persona elaborant els vostres productes o tot el procés el fan les màquines? Els productes els fan les persones amb l’ajuda de les màquines. 11.A part de raspalls manuals junior n’hi ha d’elèctrics per infants? No, els raspalls elèctrics només els fem per adults. 12.Vosaltres feu piruletes per a les llagues? No, nosaltres fem col·lutoris i gels per curar les llagues. 13.Feu rebaixes alguna vegada? No, de vegades es fan ofertes 2x1 o similar, o bé mostres de regal. 14.Feu venda directa al consumidor? I venda per internet? No, venem a les farmàcies. Hi ha farmàcies que també venen on-line però nosaltres directament no. 15.Quàntes fabriques té Lacer a fora d’Espanya? L’única fàbrica que tenim és a Cerdanyola del Vallès. 16.Teniu alguna marca en competència? En tenim moltes com per exemple, Colgate, Listerine, Oraldine, i motes més. 17.Tens algun familiar que hagi treballat a Lacer? No, sóc l’únic de la família. Però si que hi ha algun matrimoni que primer s’han conegut a Lacer. 18.Per què vas decidir treballar a la fàbrica Lacer de Cerdanyola i no ha una altra fàbrica més a prop de casa? Perquè és l’empresa que em va oferir la feina que m’agrada.
ENTREVISTA Mar Rovira Balart La Lourdes Balart és la meva mare. Treballa a Urbaser , una empresa de recollida de brossa. Li agrada molt fer patchword i scrapbooking. Aquesta entrevista té com a objectiu recollir bones practiques per a fer un bon reciclatge.
1. Des de quan treballes en aquesta empresa? Des de l’any 2000, fa catorze anys. 2. Quan vas entrar en aquesta empresa, et vas adonar que llençaves alguna cosa que no estava bé? Sí, separava bé el paper i el vidre però, no acabava de separar bé els envasos. 3. T’agrada la teva feina? Per què? Sí, m’agrada molt. La meva feina em permet aprendre contínuament. 4. Quines el teu paper dins de l’empresa? Sóc cap de servei de recollida de Barcelona. Sóc la responsable dels serveis de recollida de paper, vidre ,envasos, orgànica, resta i voluminosos (moble i electrodomèstics vells). 5. Abans vas treballar en una altra empresa relacionada amb la que treballes ara? Sí, abans de treballar a Urbaser vaig treballar en dues empreses més que també es dedicaven a la gestió de residus, de fet ja fa 20 anys que treballo en aquest sector. 6.Has agut de viatjar per a la feina? Sí, a vegades, però poc.
7. Ens pots dir algun consell per reciclar millor a casa i a l’escola? Sí, és clar! És molt important per poder separar bé a casa i a l’escola, tenir un espai (encara que sigui petit) amb unes bosses o cubells per posar cada fracció (paper, envasos, orgànica, resta i el vidre). 8. Has tingut algun moment difícil a la feina? Quin ? Sí, l’any 2000, quan vaig començar. Vam posar en marxa el nou contracte de serveis amb l’Ajuntament de Barcelona i va ser molt dur perquè en aquell moment disposàvem de molt pocs mitjans, però ho vam fer amb tantes ganes i il·lusió que va ser un èxit. 9. Per què necessitem recicla? Perquè vivim en una societat molt consumista i això fa que generem molts residus. Una altra solució seria tenir un consum responsable. 10.Alguna vegada has treballat de nit? Puntualment alguna nit vaig a la feina a veure el servei, ja que la recollida de resta i orgànica es realitza a partir de les 22:00h. 11. Hi ha alguna altre hobby que t’agradi a part del scrapbooking i patchword? Sí, m’agrada molt fer activitats a l’aire lliure com ara anar en bicicleta o fer muntanyisme. 12. Com vas conèixer aquesta afició del scrapbooking? Ara fa dos anys una amiga em va ajudar a fer l’àlbum per les noces d’or dels meus pares i, des d’aleshores ja no he parat. 13. A part del scrapbooking i patchword hi ha alguna altra activitat que t’agradi? Sí, m’agrada molt la cuina.
ENTREVISTA Evelyn Sánchez Ramos En Juanjo és el meu tiet. Té trenta-set anys. Treballa posant càmeres de seguretat a empreses i cases particulars.
1. Quan fa que treballes instal·lant càmeres? Fa ja uns vint anys. 2. Per què vas decidir crear una empresa de càmeres de seguretat? Perquè el meu pare ja ho feia. 3. En quin any vas obrir l’empresa? L’empresa la vaig obrir al 2005. 4. Com es diu l’empresa? Com vas triar el nom? L’empresa es diu “Expansiva Seguretat”. Ho va triar un dissenyador. 5. A quin lloc està situada l’empresa? Està situada a Mataró. 6. Quin horari teniu a l’empresa? Les vint-i-quatre hores 7. Quants treballadors teniu? Actualment tenim uns vint-i-vuit treballadors en plantilla. 8. Rebeu moltes trucades de la gent demanant el vostre servei? Sí, rebem moltes trucades. 9. T’agrada el treball que fas? Sí, m’agrada. 10.És molt complicat col·locar càmeres? La veritat és que costa una miqueta.
11.Quin és el servei més demanat per la gent? Demanen més a fora. 12.Qui us subministra les càmeres? Un proveïdor. 13.Alguna vegada,us ha passat alguna cosa divertida? Sí, ens han passat coses divertides.
ENTREVISTA Irina Álvarez Gordillo En Neftali Álvarez és el meu pare. Ha nascut a Mataró i té quaranta anys. Treballa des de fa divuit anys a una empresa anomenada Mecanitzats Mecane. Aquesta empresa es dedica a fer peces de ferro.
1. Des de quin any treballes en aquesta empresa? Vaig començar a treballar en aquesta empresa l’any 1995. 2. En que consisteix la teva feina? Consisteix en la fabricació de peces metàl·liques. 3. Quantes peces de ferro pots arribar a fer en un dia? Depèn de la dimensió que demani el client. 4. Quin és el teu horari? El meu horari és des de les 8:00 a 14:00 i de 15:00 5. Quanta gent treballa en la teva empresa? Treballen deu persones al meu taller. 6. Quantes hores treballeu en la teva empresa? Depèn dels treballadors... Jo treballo onze hores i els altres treballadors nou hores. 7. Quan es trenca alguna maquina, què feu? Truquem al mecànic o les arreglem nosaltres. 8. Explica’m alguna de les peces que fas?Per què serveixen? Fem peces per a impressió digital. Aquestes peces serveixen per a construir màquines.
9. Quan trigues en fer el plànol d’una peça? Trigo aproximadament mitja hora. 10. Quina peça triguen més en fer,les grans o les petites? Trigo més a fer peces grans. 11. Algun familiar teu treballa a la teva empresa? Sí, treballa el meu pare Josep. 12. Quina es l’època que més has venut en aquest any passat? L’època que més he venut ha estat a l’octubre. 13. Qui va decidir fundar la teva empresa? Va ser el pare del meu pare, o sigui, el meu avi.
ENTREVISTA Ivet Molina Fernández El meu pare treballa d’informàtic. Té trenta-vuit anys. El seu color preferit és el blau. Li encanta nedar a la piscina.
1.Per què volies ser informàtic? Perquè m’agrada adaptar i crear coses noves per la gent. 2. Quan vas començar a treballar? Vaig començar als divuit anys. 3. A quina població treballes? A Barcelona. 4. Quin és el teu horari? De vuit del matí a una del migdia i de tres a sis de la tarda. 5. T’agrada treballar d’informàtic? Sí, la veritat és que m’agrada molt. 6. En que consisteix la teva feina?Que fas concretament? Consisteix a codificar els enllaços de dades entre empreses i el manteniment dels equips electrònics en general dels mateixos. Mes l’accés i restricció d’intranet. 7.Has volgut treballar des de petit d’informàtic? Sí, sempre he volgut. 8.Com es diu la teva empresa? La meva empresa es diu “Laxarxa binari S.L”. 9.Has pensat mai treballar d’alguna cosa que no sigui ser informàtic? No, la veritat és que mai. 10.Ser informàtic és fàcil o difícil? És bastant difícil.
11. Quina carrera o estudis has de fer per ser informàtic? S’ha d’estudiar primer cicle de grau superior o equivalent. 12. Consideres que el teu treball és cansat? Sí, ho considero. 13. Descanses alguna estona? Sí, i tant que descanso! 14. Et diverteixes al treball? Sí, em diverteixo molt. 15. Pots explicar-nos alguna anècdota? Per exemple, els responsables de diverses comissaries de Mossos d’Esquadra es queixen dels talls entre els enllaços d’internet, i és que de 100MB sintètics (la mateixa baixada i pujada), estan reduint costos deixant a 10MB. Pel que no és un problema tècnic. Estant reduint indiscriminadament.
ENTREVISTA Jan Codina Domínguez En Jordi Codina és el meu pare. Té trenta-nou anys. Ha nascut a Mataró però, viu a un barri dintre d’ Argentona anomenat Cros. Abans treballava en una pizzeria i ara es dedica a fer peces de tren.
1. Quants anys fa que treballes a la empresa? Ja fa set anys i deu mesos. 2. Com es diu l’empresa? Què feu exactament? L’empresa es diu “Triomf”. És un taller de planxisteria industrial i treballem el metall. 3. T’agrada treballar a la teva empresa? Sí, la veritat és que m’agrada. 4. Tens un bon càrrec? Sí, sóc encarregat. 5. Quines eines fas servir? Les feines que vaig servir més són el martell, tornavisos, claus fixes i claus. 6. Tens despatx? No, no tinc cap despatx. Únicament tinc una taula. 7. Tens bona relació amb els companys? Sí, tinc bona relació amb els meus companys. 8. Quantes peces de tren fas en un dia? Doncs, depèn de la peça que hagi de fer. 9. Quines peces feu més? Les peces que fem més són les campanes decoratives extractores per les cuines.
10. T’agradaria ser cap de l’empresa? Sí, m’agradaria ser cap de l’empresa. 11. Quantes hores treballes a la setmana? En una setmana puc treballar entre quaranta i quaranta-cinc hores. 12. El teu cap és molt exigent? Sí, però poc i massa. 13. Algun cop has fet alguna peça malament? Sí, sense voler alguna vegada he fet alguna malament. 14. Quantes hores tens de descans durant una setmana? No tinc hores de descans. 15. Amb quants anys et jubilaràs? La veritat és que no ho sé.
ENTREVISTA Júlia Gener Rey El meu avi, en Gabino Rey Laura, és un senyor de vuitanta-tres anys. Quan era jove treballava de dentista. Ha nascut a Saragossa. Ara viu a un poble anomenat Argentona. Té dos fills i quatre nets.
1. Quant de temps vas ser dentista? Vaig treballar quinze anys. 2. Quan eres petit volies ser dentista? Jo no volia ser dentista. 3. T’agradava ser dentista? Per què? M’ agradava molt perquè és una part de la medicina. 4. Quan vas començar a treballar com a dentista? Vaig començar l’any 1952. 5. Si no haguessis estat dentista, quina altra cosa t’hagués agradat fer? M’hagués agradat estudiar medicina si no hagués estat dentista. 6. Abans de ser dentista vas treballar d’alguna altra cosa? Abans de ser dentista, no vaig fer cap altre treball. 7. Quants anys tenies quan vas començar a treballar a la consulta? Vaig començar als vint – i- dos anys. 8. La teva família estava contenta del teu treball? Sí, la veritat és que molt.
9. Alguna vegada vas fer alguna cosa ben complicada? Quina? Sí, fer una nova dentadura. 10.Quan eres dentista, et van canviar de clínica o vas estar sempre a la mateixa clínica? Sempre vaig estar a la mateixa 11.Has tingut alguna urgència alguna vegada? De quin tipus? Sí, he tingut moltes urgències, sobretot, de dentadures. 12.Alguna vegada has posat ferros a algú? Sí,moltes vegades. 13.Quants anys tenies quan et vas jubilar? Trobes a falta la teva feina? Em vaig jubilar als seixanta-cinc anys. Ara no trobo a faltar la meva feina. 14.Em podries explicar alguna anècdota relacionada amb la teva etapa de dentista? Una vegada em va venir a la consulta un client amb angines i no li vaig poder fer res.
ENTREVISTA Lara Marimón Stupino La meva àvia es diu Maria Carme Lladó Pascual. Va treballar d’infermera .Té dos germans, un és més gran i un altre més peti . La meva àvia la feina que feia li agradava molt perquè cuidava i donava consells a les persones que tenien alguna malaltia. 1.Amb quants anys vas començar a estudiar infermeria? Vaig començar a estudiar infermeria als disset anys. 2. A on vas estudiar? Vaig estudiar a l’escola d’infermeria del Hospital S. Creu i S. Pau. 3. Quants anys vas treballar? Vaig començar a treballar amb vint anys quan vaig acabar la carrera i vaig treballar fins als seixanta-cinc anys, que és quan em vaig jubilar. 4. A quins pobles vas treballar? El primer hospital on vaig treballar estava a Cabrera, Argentona i finalment a Caldes d’Estrac. 5. Per què volies treballar d’infermera? Perquè era la feina que mes m’agradava. 6. T’agradava la teva feina? Per què? La meva feina m’agradava molt per el contacte que tenia amb les persones i com les podies cuidar perquè milloressin la salut. 7. Què feies principalment? El que feia principalment era moltes cures i posar injectables.
8. Ajudes als doctors a les operacions dels malalts? Al quiròfan només ajudava per pràctiques d’estudiants. 9. Quina va ser l’operació més important o dura? Per què? L’operació més dura que vaig fer va ser l’amputació d’una cama perquè va ser molt complicada. 10.A quins hospitals has treballat? A l’hospital de la S. Creu i S. Pau 11.Quin hospital et va agradar més? Em va agradar més l’hospital de Barcelona, a l únic que he treballat. 12.Has conegut alguna persona famosa a l’hospital? Jo quan treballava no vaig conèixer a cap famós. 13.De petita volies ser infermera? Jo de petita sempre he volgut ser infermera.
ENTREVISTA Marc Urpí Arcas En Josep Serres és el meu tiet .Té trenta-vuit anys. Ha nascut a Barcelona i viu a la casa del costat dels seus pares a Mataró. Treballa a una empresa tèxtil.
1.Quants anys fa que et dediques a el tèxtil? Fa quinze anys que em dedico. 2. Per què volies treballar al sector tèxtil? Perquè la meva família té una empresa tèxtil i jo també hi treballo. 3. T’agrada treballar en aquest sector? Sí, m’agrada molt perquè des de petit és el que conec. 4. Treballes amb algun familiar? Sí, treballo juntament amb el meu germà des de fa quinze anys. 5. T’agrada treballar amb el teu germà? Sí, m’agrada molt. És agradable tenir a prop la família. 6. A quin poble o ciutat treballes? Treballo aquí al costat, a Mataró. 7. Amb quants anys vas començar a treballar? Vaig començar a treballar quan tenia vint- i - tres anys. 8. Volies treballar a un altre ofici? No, la veritat és que és el que he volgut fer sempre. 9. Qui et va ensenyar aquest ofici? Em van ensenyar els meus pares perquè l’empresa era familiar.
10. Qui porta més anys el teu germà o tu? Portem els mateixos anys. 11. Voldries treballar amb el teu germà? Sí perquè és molt divertit. 12. Has hagut d’estudiar per tenir aquesta feina? No. 13. Quines peses de roba fas a la fàbrica? No faig peces de roba, estampo samarretes. 14. Per on eren aquestes peses de roba? Eren per Portugal. 15. Com és diu l’empresa que treballes? L’empresa es diu Gravats Serma.
ENTREVISTA Mariona Sánchez Lladó Jo li faig l’entrevista a la meva àvia que es diu Isabel Cuñat Botey. Treballa de cuinera a una botiga que es diu la Teca. És una botiga de menjars cuinats.
1.Des de quan ets cuinera? Sóc cuinera des de l’any 1989. 2. Abans de ser cuinera, tenies un altre treball? Sí, era modista. 3. De petita volies ser cuinera? No, no m’ho havia plantejat mai. 4. Qui et va ensenyar a cuinar? Em va ensenyar a cuinar la meva mare i després em va agradar tant que vaig començar a anar a cursos de cuina i llegint molts llibres de cuina. 5. Quins plats t’agrada cuinar més? El que m’agrada més cuinar són les amanides de pasta divertides. 6. Quin és el que més t’agrada menjar? El que m’agrada menjar més són els canelons. 7. Quants plats cuines en un dia? Depèn, el cap de setmana preparo molts. 8. Quin és el plat que més es ven? El que es ven més són les paelles i la fideuà. 9.Quin és el plat que menys es ven? No hi ha ningun plat preparat que no es ven, tots es venen.
10. Quin és el dia que veneu més menjar? El dia que es ven més és el diumenge. 11. Quin mes és el que veneu més? El mes que venem més és al desembre perquè hi han moltes més festes familiar. 12. Si et diguessin que has de fer un altre treball, quin triaries? M’agradaria ser professora per donar classes de cuina. 13. Quins dies de festa teniu per descansar? Els dies que tenim festa són els dilluns. 14. A l’estiu prepareu els mateixos plats que a l’hivern? Sí, preparem diferents plats. 15. Tens molta feina últimament amb la crisis? Sí, anem tirant... 16. Qui va decidir posar-li aquest nom a la botiga? Jo li vaig posar perquè hi ha un llibre de cuina que porta aquest nom. 17. Quan es va inaugurar la botiga? La botiga es va inaugurar l’any 1995. 18. Què fas en el temps lliure quan no cuines? Canto amb una coral, cuso i faig bufandes pels meus nets.
ENTREVISTA Max Villares Cardenal La meva tieta és diu Maria i és restauradora. Té trenta-cinc anys i treballa a molts llocs. També troba moltes coses interessants.
1. Quantes coses has trobat sota terra? He trobat moltes i molt variades. 2. Quins dies no treballes? El dissabte i el diumenge. 3. Quantes hores treballes al cap d’un dia? Jo treballo vuit hores. 4. Treballes sola o en grup? A vegades en grup. 5. Quantes vegades has hagut d’anar lluny a treballar? El lloc més lluny on he treballat ha estat a Egipte. 6. Tens estones per descansar? Sí, unes dues hores. 7. Com es diu el teu cap? Jo no tinc cap. Jo sóc el meu propi cap. 8. Alguna vegada has trencat una peca valuosa? No que jo recordi! 9. Veneu les coses que trobeu? No, mai les hem venut.
10.A quin any vas començar a treballar? Vaig començar al 2002. 11.Has trobat coses de l’antiga Roma? Sí, algun gerro vaig trobar. 12.T’agrada el teu treball?Per què? Sí,molt! És el que més m’ha agradat. 13.És interessant el teu treball? Sí....!Perquè trobo moltes coses. 14.Algun dia no has trobat res? Sempre trobem moltes coses... per ven petites que siguin! 15.Ets bona restauradora? Sí. Sí que ho sóc. 16.Quants persones sou al treball? Depèn del lloc on estigui treballant. 17. El teu treball és seriós? Sí, perquè treballem amb coses molt valuoses. 18.Quina és la peça més valuosa que has trobat? Doncs, descobrir una gàrgola romana amb forma de senglar i restaurar-la sencera. També trobar pintures romàniques desconegudes.
ENTREVISTA Mireia Serras Uceda En Manel Cusachs és l’avi dels meus cosins segons. Va néixer a Mataró el 1933.Viu en un petit poble de Barcelona anomenat Òrrius. És escultor i té el seu taller a casa seva.
1. Amb quants anys vas començar a fer escultures? Amb catorze anys aproximadament perquè en aquesta edat aprenia dibuix i pintura. 2. T’agrada aquest ofici? Per què? M’agrada perquè em satisfà aquest ofici. Si no mi dediqués, no sabria quin art fer! 3. Què et va inspirar per a ser escultor? És una conseqüència del dibuix .Tant la escultura, com la pintura , com el gravat i l’arquitectura , tenen per base el dibuix. Així, dibuixant em van atreure els volums i d’aquesta manera em vaig convertir en escultor. 4. Quan eres petit alguna vegada havies pensat en ser escultor ? No. De petit volia ser dibuixant de contes i llibres. 5. A quin poble o ciutat vas néixer ? Vaig néixer a Mataró i ara visc al poblet d’ Òrrius on hi tinc la casa i el taller. 6. Te’n recordes de la teva primera escultura ? Sí, vaig fer una escultura de fusta amb unes eines que em va deixar el meu pare i representava un follet i quan l’acabava es va trencar un braç i el vaig enganxar amb cola i sempre és va veure l’afegit.
7. Quines escultures penses que t’han quedat més bé ? Crec que el retrat de l’escriptor Josep Pla, el retrat del poeta Salvador Espriu, l’escultura de l’Abat Oliva a Montserrat i l’escultura “Mataró” de la plaça de l’ajuntament. 8. Quines escultures has posat en algun lloc important ? He posat quatre escultures de marbre a la Sagrada Família, unes escultures de bronze a la Generalitat de Catalunya, la màndorla de Sant Miquel de Cuixà i el monument a Josep Pla a Palafolls. 9. Alguna vegada s’ha te trencat alguna escultura mentre la feies ? Tal com t’he dit abans, vaig trencar el follet de quan era petit i, per sort, no s’ha m‘ha trencat cap més. Però... una vegada, una bomba amb un atac terrorista em va trencar una escultura de granit que estava instal·lada a la plaça de les Treses de Mataró. 10.A més a més d’escultor, has fet alguna altra feina ? Durant uns anys vaig regentar una petita empresa tèxtil. 11.On vas aprendre ha fer d’escultor? Vaig aprendre a esculpir tot dibuixant. Primer vaig treballar la fusta o la talla, després el fang o l’argila, més tard amb els picapedres d’ Òrrius, la pedra i ,finalment, el bronze. I... quan era més jove, vaig guanyar una beca per estudiar escultura a Itàlia. 12.La família estava contenta del teu ofici ? Sí, jo crec que sí! Perquè mai he sentit el contrari! Quan era petit els meus volien que fos pianista però, no es van enfadar mai quan van saber que volia ser dibuixant. 13.T’ha passat alguna cosa divertida al teu ofici ? Vaig fer una sèrie d’escultures de poemes de Salvador Espriu. Una escultura representava “Un caminant” que portava un estrany capell al cap i, de vegades, no el portava. Un amic meu em va preguntar per què no portava barret i el senyor Espriu li va contestar que no en portava perquè se l’havia deixat a casa...
ENTREVISTA Nicole Zambrano Requena El meu pare treballa amb marbre i es diu Francisco Javier Zambrano Centeno. La seva empresa està al Carrer nº 26. És molt treballador, fa cuines, banys, escales, xemeneies i moltes coses més.
1.En què consisteix la teva feina? En fer taulells de cuina, taulells de bany, plats de dutxa, xemeneies, escales, enllosats per terres i parets, façanes i altres tipus d’ elaborats per a la construcció. 2. De petit t’agradava aquesta feina? Sí, perquè el meu padrí també era marbrista. 3. Per què vas decidir dedicar-te aquesta professió? Perquè m’agrada moltíssim. 4. Quan vas començar a treballar? Vaig començar quan tenia divuits anys. 5. On està la teva empresa? A Mataró. 6. Si deixessis el teu treball, quin treball faries? M’hagués agradat ser fotògraf. 7. Quantes cuines pots fer en un dia? Puc fer dos cuines. 8. Com es diu la teva empresa? Es diu “MARMOLES ILURO”. 9. Per què vas decidir aquest nom per l’empresa? Perquè Iluro és el nom que tenia abans Mataró a l’època dels romans.
10.La teva feina t’obliga a fer viatges? Sí, a vegades. 11.Com fas les cuines ? Primer agafo les mides de la cuina. Després tallo les peces d’una planxa, poleixo els cantons i al final, col·loco les peces de marbre a la cuina. 12.Amb quins tipus de materials treballes? Normalment treballo amb granit, pissarra, marbre, arenisca, compac i silestone. 13.És difícil aquesta professió? Sí, molt. 14. Quan es trenca alguna màquina què fas? Truco de seguida al mecànic per arreglar-la.
ENTREVISTA Noelia Caparrós Caballero
L’Antonio Caballero és el meu avi. Té setanta –un anys i va néixer a Murcia . Al llarg de la seva vida ha treballat com a ferrer. Ara està jubilat però, quan s’avorreix, fa petites figures ferro com la que us ensenyo a la foto.
1.De petit volies ser ferrer? Sí, perquè quan era petit veia als ferrers treballar. 2.T’agradava la teva feina? Sí, m’encantava la meva feina. 3.T’has dedicat tota la vida a ser ferrer? Sí, m’he dedicat tota la vida a ser ferrer. 4.Si no haguessis estat ferrer,a que t’hauries dedicat? Si no hagués estat ferrer, m’hagués agradat ser planxista de cotxes. 5. Al llarg de la teva vida, has tingut molta feina? He estat sempre treballant i he tingut molta feina. 6. Qui et va ensenyar l’ofici? Vaig entrar a aprendre en uns tallers de ferrer. 7. Abans de ser ferrer,vas treballar en alguna altra cosa? No, vaig ser ferrer tota la vida.
8. Alguna vegada has fet figures per algun lloc important? Sí, pel Museu d’ Història de Catalunya. 9.Quina és la figura de ferro més gran que has fet ? La d’un drac que està a Mataró. 10.Què es va fer amb aquesta figura? On la podem veure? Es va col·locar a Mataró al Carrer Barcelona Casa Segarra. 11.Quants anys tenies quan vas començar a ser ferrer? Vaig començar a treballar als divuit anys. 12.Tens la mateixa habilitat per fer les figures ara que abans? No, ja no tinc la mateixa habilitat. 13.De totes les peces que has fet, de quina estàs més orgullós? Estic més orgullós del drac. 14.Ara que estàs jubilat,tens algun hobby? Quin ? Sí, tinc un hort i vaig i vinc... També vaig a buscar espàrrecs i bolets. 15. Pots explicar–nos alguna anècdota ? Una vegada un arquitecte volia que li fes una escala de cargol i la vaig fer sense plànol i l’arquitecte em va dir que estava genial.
ENTREVISTA Pere Ramos Maragall La meva entrevista li he fet al meu pare, en Carlos Ramos. Treballa a Barberà de Vallès. Té dues grans aficions, la guitarra elèctrica i els avions. 1. Com es diu la teva empresa? La meva empresa es diu Ammeraal Beltech. 2. A què es dedica la teva empresa? A la meva empresa fabriquem cintes transportadores. 3. Què fas tu a la teva empresa? Sóc el director financer. 4. Teniu més empreses fora d’Espanya? Sí, en tenim a pràcticament a tots els països d’Europa, a molts països asiàtics, a USA, Canadà, Xile i Brasil. 5. A quins mercats es venen els vostres productes? Indústria alimentària, aeroports, logística, fusta, tèxtil, paper, automòbil, etc. Hi ha cintes transportadores a gairebé totes les indústries. 6. Què has estudiat per aconseguir aquesta feina? Vaig estudiar enginyeria de telecomunicacions però, més tard, vaig derivar al camp de organització i administració d’empreses. 7. Et va costar molt aconseguir aquesta feina? La veritat es que vaig tenir molta sort però he tingut que treballar molt i bé per anar prosperant dins d’aquesta companyia al llarg de tot aquest temps.
8. Quants anys fa que treballes en aquesta empresa? Fa divuit anys. 9. Has fet molts viatges de treball ? Molts, especialment a Holanda, on tenim la casa matriu, i a la Amèrica Llatina on soc el responsable de les inversions del Grup Ammeraal Beltech. 10. De tots els països als que has viatjat, quin es el que més t’agrada? Xile, sens dubte. Passar dels Andes nevats a las platges del Pacífic en poc mes de 100 km fa que sigui un país molt complet. 11. Què és el que més t’agrada de la teva empresa? El canvi i l’evolució constant per millorar la qualitat dels nostres productes, el benestar dels nostres treballadors i la rendibilitat pels nostres accionistes. 12. Quan eres petit què volies ser? Sempre vaig voler ser pilot d’aviació comercial i encara no he descartat treure la llicència de pilot privat.
ENTREVISTA Roc Varderi Mateu En Daniel Puig és el cap de l’empresa Jorcani. En Daniel fa anys que treballa. Ha nascut a Barcelona i té 44 anys.
1. A què us dediqueu a l’ empresa Jorcani? Som una distribuïdora de material esportiu. 2. Quants anys fa hi ha l’empresa? L’empresa té gairebé setze anys. 3. Com us organitzeu per aconseguir la roba de les millors marques? Demostrant la feina ben feta amb les marques que tenim. 4. Què feu per vendre la roba a les botigues? L’ ensenyem en mostres i la demanen per l’any que següent. 5. Quanta roba podeu vendre en un any? Unes tres-centes cinquanta mil peces molt diferents... des de uns esquís, un caiac a una peça de roba. 6. Quina és l’estació de l’any en que veneu més ? A l’ hivern perquè venem esquís, gorros o roba d’hivern . 7. Per tu és el mateix vendre roba per a petits que per a grans? Sí, fem les dues coses. 8. Creus que en el futur la teva empresa tindrà magatzems per tot el món? No, perquè només treballem a Espanya, Portugal i a Andorra.
9. Li regales roba que hi ha al magatzem a la teva família? No, però la compro i els hi porto. 10.Tens algun familiar que hagi treballat a l’empresa? No, sóc l’únic de la família. Els meus germans són socis però no treballen. 11. Estàs satisfet amb el teu treball? Per què? Sí, encara que sempre es pot millorar. Estic satisfet perquè hem passat una crisi molt dura i l’hem passat bé. 12.I amb els treballadors també estàs satisfet? Per què? Sí, la veritat és que fem un molt bon equip encara que hi ha gent molt diferent. 13.Quan hi ha algun treballador nou, s’adapta ràpidament al treball? Sí, perquè li ensenyem tot i els formem. El fet de ser un equip petit facilita aquesta tasca. 14.Què és el millor del teu treball? Treballem en un món molt agradable i dinàmic. 15.Tens alguna anècdota per explicar? Vam firmar un contracte amb uns americans. No trobàvem un moment per veure’ns i explicar-nos les empreses . Aal final vam quedar a l’aeroport de Madrid. Els americans van fer Amsterdam – Madrid -Nova York. Vam connectar l’ordinador amb l’endoll de la làmpada d’un bar i allà vam firmar el contracte.
ENTREVISTA Isaac Arroyo Torres El meu pare es diu Carlos. Té 40 anys. El meu pare treballa al port de Barcelona amb un camió. Fa molts viatges, transportant les mercaderies de port a diferents ciutats o països.
1.Quan eres petit, què volies fer de gran? Sempre he volgut ser mecànic. 2. Quan eres petit jugaves amb els camions de joguines? Sí. 3. Quantes empreses hi han dintre del port? Entre unes vuitanta i cent. 4. Quantes empreses has visitat per trobar treball? A tres empreses. 5. Alguna vegada has d’arreglar el camió? Sí, bastants. 6. T’agrada menjar al camió? Sí, a vegades. 7. Quans dies has dormit al camió? He dormit moltes vegades.
8. De que color és el teu camió? És de color blanc. 9. Et poses música al camió quan viatges? Quina música escoltes? Sí, escolto música. Normalment escolto la ràdio. 10.Com es diu la màquina que et carrega el camió? Es diu Portiques. 11.T’agrada estar amb els teus companys? Sí. 12.Has de portar uniforme quan treballes? No. 13.T’agradaria tenir alguna samarreta amb la marca de l’empresa?Per què? No. No m’agrada fer propaganda.
ENTREVISTA Laura Martínez Muñoz Entrevisto a la meva cosina. Es diu Alba Bioque. Té 27 anys. Viu a Vacarisses, un poble prop de Terrassa. Treballa com a pastissera i , a més a més, és cantant.
1.T’agrada el teu treball com a cantant? Per què? Sí, és clar! M’agrada molt perquè estic fent allò que més m’agrada. 2. Quin tipus de música cantes? Ara mateix estic cantant rumba catalana i flamenc. 3. Has gravat algun disc? Sí, he gravat un “single” al disc Caribe Mix, he posat les veus principals i cors a un grup de rumba catalana que es diu Micu i un LP. 4. Cantes en solitari? Sí. 5. Has cantant alguna vegada a duo? Sí, també. 6. Has cantat en grup? Sí, moltes vegades. 7. Alguna vegada has anat a cantar a un “bolo”? Moltes vegades, és la meva feina...
8. En alguna ocasió, has sortit d’Espanya per anar a cantar fora? Sí, he anat a cantar a França. 9.Qui escriu les cançons que cantes? Doncs, algunes cançons de les que canto les he escrit jo, altres cançons les han escrit els meus companys del grup i unes altres són cançons de gent famosa que nosaltres versionem. 10. Quin tipus de música t’agrada cantar? Canto flamenc, rumba, soul, jazz, pop, etc... 11. Signes discos i samarretes com els cantants famosos? A vegades, sí. 12. A més a més de cançons, has cantat altres coses? Sí, he cantat poemes de Lorca, nanes i a obres de teatre. 13. Tens alguna anècdota divertida o curiosa que t’ha passat en algun concert? En un concert, el guitarrista principal, un cop vam tenir tot el repertori preparat va decidir que no li venia de gust tocar aquells temes i em vaig emprenyar. Li vaig dir que s’havien de tocar aquelles peces...
ENTREVISTA Eric Bautista Gallardo En Rufo és lentrenador del meu germà. El meu germà juga a l’equip del Cirera. En Rufo té 45 anys i és el primer entrenador de l’equip.
1. Per què et vas aficionar al futbol? Perquè quant era petit ja jugava. 2. Amb quants anys et vas dedicar al futbol? Des de molt petit. 3. Què els exigeixes als teus jugadors? Sobretot que tinguin actitud i que aprenguin els valors de l’esport. 4. Quantes lligues,copes o tornejos has guanyat? En total vuit però, en diferents equips. 5. Explica’m alguna anècdota graciosa que t’hagi passat? Xiular-me un penal i després parlant amb l’àrbitre es va tirar enrere. 6. En quants clubs has estat? En total en tres clubs. 7. Què opina la teva família sobre la teva feina com entrenador? No els agrada perquè em treu temps d’estar amb ells. 8. Sempre has tingut l’afició pel futbol? Sí.
9. T’agradaria entrenar al teu fill? Sí. 10. Si no poguessis ser entrenador què faries? Tindria l’actitud d’un pare a favor d’un fill. 11.Tens temps per a dedicar a la teva família? No gaire temps 12. Estaràs content quan t’hagis de jubilar del futbol? Estaré enfadat perquè no faré una de les coses que mes m’agraden a la meva vida.