Treball classe Desastres Naturals by Escola Les Fonts (Argentona)

ÍNDEX Introducció........................................................................................

3-5

Els volcans........................................................................................

6-11

Els Tsunamis.......................................................................................

12-15

Els terratrèmols................................................................................

16-18

Els ciclons i els huracans....................................................................

19-22

INTRODUCCIÓ Som la classe dels desastres naturals i hem triat aquest tema perquè volem saber més d’aquest tema.

QUÈ ÉS UN DESASTRE NATURAL? Un desastre, calamitat o catàstrofe natural és un esdeveniment produït per fenòmens d’elevada energia, propis de la dinàmica natural del planeta Terra, que produeixen una gran quantitat de danys materials i personals en una determinada àrea geogràfica i en un moment donat. Fa referència a enormes pèrdues humanes i materials ocasionades per esdeveniments o fenòmens com els terratrèmols, inundacions, esllavissades de terra, desforestació, contaminació ambiental i altres.

TIPUS DE DESASTRES NATURALS I CAUSES

Una erupció límnica és una sobtada alliberament de gas asfixiant o inflamable d’un llac. Els terratrèmols poden ser de magnitud gran o petita, cada dia poden passar uns 3 terratrèmols però son tan petits e insignificants que els humans no ens donem conte , però alguns si que són forts i causen moltes destruccions, vides humanes, cases destruïdes, etc.

Els huracans són tempestes tropicals fortes. Els “ingredients” d’un huracà són: oceans tropicals càlids, humitat i vents lleugers. Si aquestes condicions duren prou temps, un huracà pot arribar a produir vents violents, onades increïbles, pluges torrencials i inundacions.

El Tsunami és una sèrie es genera en un oceà cossos d’aigua, a terratrèmol, erupció impacte de meteorits.

d’onades que o en altres causa d’un volcànica o

COM PODEM EVITAR ELS DESASTRES NATURALS? No podem evitar que ocorrin els fenòmens naturals. Però podem fer-los menys nocius si entenem millor per què succeeixen i què podem fer per a prevenir-los o mitigar-los. Prenent en compte que la gent és en part responsable per l’ocurrència dels desastres, hem de canviar el que estem fent malament per a poder evitar o disminuir l’impacte de fenòmens naturals. Les possibles solucions per a aquets problemes seria plantar més arbres per evitar la desforestació: els arbres ens donen paper, fruita, fusta, lloc per a què els nens i els animals escalin, i a més a més ens descontamina l’aire que hem contaminat amb la pol·lució ambiental. I una altra solució seria manipular les amenaces que ens envolten per a poder reduir la seva vulnerabilitat a aquestes.

VOLCANS

QUÈ ÉS L’ACTIVITAT VOLCÀNICA El magma i els gasos acumulats fan explotar l’escorça de la terra. El magma surt en forma de lava i cendres volcàniques. L’activitat volcànica és la sortida dels productes gasosos, líquids i sòlids llençats per les explosions constitueix les erupcions dels volcans. L’activitat consisteix en el desplaçament de les roques ígnies o en estat de fusió, des de l’interior de l'escorça terrestre cap a l’exterior. Aquests materials surten a la superfície terrestre com rius de roques foses. Els volcans actius són aquells que entren en activitat eruptiva. La majoria dels volcans tan sols de manera ocasional, entren en activitat i romanen en repòs la major part del temps. Afortunadament per als éssers vius, que pateixen la seva força destructiva, només uns pocs estan en un procés d’erupció continua. El període d’activitat eruptiva pot durar des d’una hora fins a diversos anys. Aquesta distinció entre volcans actius o passius, sovint no té massa sentit sobretot quan es compara amb l’expectativa de vida dels éssers humans o, fins i tot, de les civilitzacions. Per exemple, molts dels volcans de la terra s’han activat dotzenes de vegades en els darrers mil anys, però actualment no estan mostrant signes d’erupció. Tenim present, doncs, la llarga vida útil dels volcans aquets són molt actius. Però en comparació amb la durada de la vida humana, alguns poden fer interpretacions diferents.

Els volcans adormits són aquells que mantenen certs senyals d’activitat, com poden ser l’existència d’aigües, i han entrat en activitat de manera esporàdica. Dins d’aquest tipus d’activitat solen considerar-se les fumaroles i els volcans amb uns llargs períodes d’inactivitat entre erupció i erupció. És difícil distingir un volcà extingit d’un que està adormit. Els volcans generalment se’ls considera extints si no hi ha registres documentats de la seva activitat. No obstant això, hi ha volcans que poden romandre latents durant un llarg període de temps. Per exemple, el del Parc Nacional de Yellowstone té un període de repòs i d’activitat periòdica de prop de 700 ka; i el volcà de Toba, al voltant de 380 ka. El Vesuvi va ser descrit pels escriptors romans com si el seu entorn hagués estat cobert de jardins i vinyes abans de la seva famosa erupció de l’any 79, que va destruir les ciutats de Herculà i Pompeia.

TIPUS DE ROQUES VOLCÀNIQUES L’obsidiana: és una roca negre semblant al vidre. S’'utilitzava a la prehistòria per fer utensilis. Pedra diamant: de tant en tant les erupcions fan sortir pedres amb diamants incrustats. Pedra tosca o pumita: aquesta roca volcànica és molt dura i molt lleugera. La seva superfície està plena de foradets, és rugosa.

ELS VOLCANS ES PODEN CLASSIFICAR DE DIFERENTS MANERES. Segons la forma i el tamany del conducte per on surt el magma, els volcans poden ser: Volcans fissurals: la lava surt en enorme quantitat a través d’una fissura de gran longitud. La lava pot arribar a cobrir grans extensions de terreny, com a l’altiplà del Dècan a l’Índia.

Volcans

puntuals

són

els

volcans

clàssics, en què l’efusió es produeix per un punt. Un volcà puntual consta de foc volcànic,

xemeneia,

cràter

con

volcànic.

La combinació dels factors que intervenen en una erupció volcànica que explica l’existència de diversos tipus de volcans amb unes erupcions característiques: l'estratovolcà, el hawaià, l'estrombolià, el peleà, el vulcanià i el plinià. •

Estratovolcà. Un estratovolcà, o volcà compost, és un volcà que té una estructura constituïda per l’acumulació de colades de lava i de piroclasts (tefra) en el transcurs dels diferents estadis eruptius, habitualment violents. Els estratovolcans assoleixen una forma cònica a causa de les característiques de la lava, que és pastosa i que circula

amb lentament. Aquesta lentitud provoca que es creïn dipòsits de cendres i d’escòries fonamentalment prop de la xemeneia volcànica i dels dipòsits deixats per les colades piroclàstiques que surten pel cràter del volcà. Les seves erupcions procedeixen d’un magmatisme de subducció, i són explosives, de tipus vulcanià, estrombolià, peleà o plinià. La forma del volcà és generalment cònica fins que, com a conseqüència d’una nova l’explosió del volcà, es forma un nou con al cràter o a la caldera. Formen muntanyes que arriben a tenir, en general, grans alçades i els seus pendents són pronunciats,de vegades fins a uns 45 ° de desnivell. •

Hawaià. En aquest cas, les laves són molt fluïdes, sense que tinguin lloc despreniments gasosos explosius. Quan aquestes laves omplen el cràter sobreïxen i llisquen amb facilitat pendent avall, formant verdaders rius de lava que arriben a desplaçar-se a grans distàncies. Per aquesta raó, formen muntanyes de pendents suaus. Algunes partícules de lava, en ser arrossegades pel vent, formen fils cristal·lins que els nadius anomenen cabells de la deessa Pelé (deessa del foc). Són els volcans més habituals al món.

•

Estrombolià. Aquest tipus de volcà rep el nom de la localitat d'Stromboli, una petita illa volcànica de la costa italiana. S’originen quan hi ha una alternança de materials en erupció, formant-se un con estratificat en capes de laves fluïdes i materials sòlids. La lava és fluïda, desprenent gasos abundants i violents, amb la producció de bombes i lapil·li. A causa que els gasos es poden desprendre amb facilitat, no es produeixen polvoritzacions o cendres. Quan la lava vessa per les vores del cràter, descendeix pels seus pendents i

barrancs, però no assoleix tanta extensió com en el cas de les erupcions de tipus hawaià. •

Peleà. La lava del volcà peleà és extremadament viscosa i es consolida amb gran rapidesa, arribant a tapar per complet el cràter; l'enorme pressió dels gasos, sense sortida, provoca una enorme explosió que aixeca aquest tap que s’eleva formant una gran agulla. Això és el que va succeir en l'erupció del Mont Pelée, el 8 de maig de 1902, quan les parets del volcà van cedir amb una empenta tan enorme, que va obrir un conducte pel qual van sortir amb extraordinària força els gasos acumulats, i a una temperatura molt elevada. Els gasos barrejats amb cendres van formar el núvol ardent que va matar unes 28.000 persones.

•

Vulcanià. El volcà vulcanià desprèn una gran quantitat de gasos a partir d’un magma poc fluid, que es consolida amb rapidesa; per això les explosions són molt fortes i polvoritzen la lava, produint molta cendra,

llançades

l’aire

acompanyades

d’altres

materials

fragmentaris. Quan la lava surt a l’exterior es consolida ràpidament, però els gasos que es desprenen trenquen i esquerden la seva superfície, que per això resulta aspra i molt irregular. Els cons d’aquests volcans són de pendent molt inclinat. •

Vesuvià o plinià. Difereix del vulcanià en què la pressió dels gasos és molt forta i produeix explosions molt violentes. Forma núvols ardents que, en refredar-se, produeixen precipitacions de cendres, que poden arribar a sepultar ciutats, com va passar amb Pompeia i Herculà i el volcà Vesuvi. Es caracteritza per alternar erupcions de Tefres amb erupcions de colades de lava, donant lloc a una superposició en

estrats que fa que aquest tipus de volcans abasti grans dimensions. Altres volcans de tipus vesubià són el Teide, el Popocatépetl i el Fujiyama.

Volcà de tipus strombolio

Un volcà submarí com aquest és com bonic com perillós per la gent igualment que sembli inofensiu.

Això es un volcà després d’una erupció.

Mar de lava que desprèn un volcà. 11

TSUNAMIS QUÈ ÉS UN TSUNAMI Es tracta d’un seguit d’onades al mar causades per una ona de gran període.

PER QUÈ ES FORMEN? Normalment després d’un terratrèmol, activitat volcànica, esllavissaments submarins, impactes de meteorits al mar o fins i tot grans trossos d’illa esllavissant-se al mar, i sobretot moviments tectònics.

QUAN MEDEIXEN ? Depèn de l’energia que s’allibera de les onades poden ser com min. De 3 m, però el tsunami més devastador va ser el del 2004 de l’oceà Índic, on les ones van arribar a 30 m. d’alçada. A les zones d’ Indonèsia, Syre Lanka, Índia i Tailàndia i a 4.500 km de l’epicentre continent de l’Africà.

Velocitat km/h : La velocitat que agafen les ones pot arribar fins a 800 km/h. QUIN VA SER EL TSUNAMI MÉS FORT? El tsunami del 2004 va ser el més terrible i van morir 186.483 persones, van desaparèixer 42.883 i el total de víctimes van ser 229.866. A l’any 2004 va ser l’any que va morir més gent. COM AFECTE ELS ANIMALS MARINS? El marisc està en risc de desaparició,

els musclos, els peixos grans,

plàncton i algues, poden afectar a la cadena alimentària.

CURIOSITATS Després del terratrèmol de Lisboa de 1755 molts supervivents es dirigiren a la costa creient que era la zona més segura ja que es protegien dels incendis i la pluja d’escombralls. Des d'allí, observaren la típica retirada de les aigües mar endins precedent a l’arribada de les grans ones d’un tsunami, que deixà al descobert algunes mercaderies i vaixells enfonsats. Entre el terratrèmol, els incendis i el tsunami, es calcula que van morir prop de 60.000 persones, més d’un terç de la població abans de l’episodi.

1883 - Krakatoa L’illa del volcà de Krakatoa a Indonèsia explotà violentament l’any 1883, de manera que l'enorme cambra volcànica col·lapsà i amb ella ho féu bona part de l’illa. De l’explosió i el col·lapse es generarà un tsunami que acabà amb la vida de més de 35.000 persones. Les costes més afectades foren les de Java i Sumatra si bé els efectes del tsunami van arribar a bona part de la costa de l’oceà. Va arribar a fer, segons s’ha calculat, 48 metres, és el tsunami més gran conegut.

El gran terratrèmol de Xile de 1960, de magnitud 9.5 (la major mai registrada) va generar un dels tsunamis més destructius del segle XX. Va estendre’s en tota l’àrea de l’oceà Pacífic, des de les costes de fins a les del Japó, on les onades arribaren gairebé 22 hores després. El nombre de defuncions causades pel terratrèmol i el subsegüent tsunami s’estima entre 490 i 2.290.

Tsunami al Japó l’11 de març de 2011

Efectes de les grans ones després del terratrèmol de Japó.

TERRATRÈMOLS

Molt sovint vèiem i sentim per TV o llegim els diaris que la terra tremola, un terratrèmol a destruir cases, carreteres, ponts... anem a investiga una mica mes aquest fenòmens naturals. L'escorça es la capa mes prima i més superficial de la terratrèmol de la terra es troba dividida en diverses plaques que es mouen contínuament i xoquen el moviment de les plaques terrestres és, precisament la causa principal dels terratrèmols. COM ES CREEN ELS TERRATRÈMOLS? La terra, en el seu interior, té quatre capes principals. En l’exterior és troben els talls fets pel sòl i les roques.

Les plaques de la terra, en el seus costats, xoquen i patinen sobre altres.

EFECTES SOBRE EL PLANETA Els terratrèmols, segons la seva intensitat, poden tenir un efecte devastador sobre el planeta. Hi ha zones que per la seva ubicació són parcialment propenses a patir terratrèmols. Són els indrets anomenats falles. Les falles que són fraccions de tires de l'escorça terrestre. QUÈ ÉS UN SISMÒGRAF ? Un sismògraf és un aparell per a mesurar

intensitat dels terratrèmols

DESTRUCCIÓ D’UN TERRETRÈMOL Posarem com exemple alguns dels terratrèmols i els seus efectes destructors . o 22 de maig de 1960 .Magnitud 9,5 MW 12 A Valdivia. Moren de 5000 a 10000 persones. El més devastador de la història. Després del terratrèmol, va erupcionar un volcà, a diferents parts del planeta es van provocar tsunamis, que es propagaren per tot l’oceà Pacífic. o El 26 de desembre de 2004 el tsunami generat per el sisme efectes les illes Maldives va afectar a l’Índia, a Tailàndia, a Malàisia, a Bangladesh, a Indonèsia i a Myanmar.

EFECTES DESTRUCTIUS D’UN TERRATRÈMOL

Terratrèmol a Lorca (Múrcia) el 18 de maig de 2011

Terratrèmol a la Xina al març de 2011

Terratrèmol al Japó. 2010

Terratrèmol a Armènia de 6.9 d’intensitat. 1988

CICLONS I HURACANS QUINS TIPUS D’HURACANS HI HA? Si una tempesta està a l' Oceà Atlàntic o a la part més oriental de l’oceà Pacífic s’anomena huracà. En l’oceà Atlàntic sud no és solen produir huracans. Si és produeix a la zona occidental de l’oceà Pacífic, s’anomena tifó. Els tifons solen ser més violents que els huracans. Els que comencen al Pacífic del sud s’anomenen ciclons.

COM ES FORMEN? Els huracans s’inicien a partir d’una pertorbació tropical en que els vents són encara febles. S’anomena depressió tropical quan el vent bufa entre 35 i 65 km/h. Passa a ser una tempesta tropical quan el vent és entre els 65 i 120 km/h. Es diu huracà quan el vent és superior als 120 km/h. QUE NO POT DESTRUIR UN HURACÀ? L'huracà ho pot destruir tot.

CURIOSITATS El desenvolupament de la temporada d’huracans (entre juny i novembre) és un període on sorgeixen certes imprecisions a l’hora de diferenciar entre un huracà, un cicló,i un tifó.

Això són els noms dels ciclons del 2007 , 2008 , 2009 , 2010 , 2011 i 2012

Desastre en República Dominicana a causa de les contínues inundacions degudes als ciclons

Huracà vist des de l’espai El cicló Paula

Aquest fenomen és capaç d’arrencar arbres de soca-rel

Els huracans d’aigua utilitzen energia de les aigües de l’oceà per fer-se més forts (com més aigua tèbia millor)...és per això que quan toquen terra perden força.