ESCOLA LLORIANA
Abril 2011
Portada realitzada pels alumnes de Cicle Inicial
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
INDEX Índex...............................................................................................................1 Presentació................................................................................................... 2 Conte dels Gegants de Sant Vicenç (Educació Infantil)............................... 3 Cal·ligrames (1r d’Educació Primària)..................................................... 9 • Pas de vianants • El senyal • L’habitació • Descripció d’un animal (2n d’Educació Primària).............................12 • L’hàmster mut • En lleó • En Misto • L’Estel • El meu Gos • El Pingüí Conte ( 3r d’ Educació Primària)................................................................21 • Quina mare puc tenir? • Un mal de queixal horrorós • El somni • Els aventurers de somnis. El Canadà • La nena que buscava amics • Els extraterrestres dolents Jeroglífics (4t d’ Educació Primària)...........................................................29 • El jutge diu • Què t’ha passat? • Què hi ha en aquell cistell? • Què t’ha donat? • On vas de vacances? • Com et dius? Conte amb descripció (5è d’Educació Primària).................. .......................35 • Quines hortalisses! • Un món sota una bassa • Robatori al desert Poesia (6è d’Educació Primària)...............................................................42 • L’hivern • La reproducció • El diccionari Agraïments.................................................................................................45
1
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
PRESENTACIÓ
A tota la comunitat educativa de l’escola Lloriana,
Coincidint amb el 150è aniversari del naixement de Joan Maragall i el centenari de la seva mort, creiem oportú fer esment de la seva obra amb aquests fragments, per celebrar aquest any la nostra Festa de les Lletres. La ginesta altra vegada la ginesta amb tanta olor, És la meva enamorada quan ve al temps de la calor. Per a fer-li una abraçada he pujat dalt del serrat: de la primera besada m'ha deixat tot perfumat.
Per ‘llà a Sant Josep el bon sol, solet, lliscava i lluïa pel carreró estret. I en mon cos neulit llavors jo sentia una esgarrifança de goig i alegria.
La ginesta
Sol, solet He vist unes roses – d’un vermell pujat, d’un vermell negrós – d’un vermell morat. Penjaven gronxant-se - del mur d’un jardí; ningú les pot heure - no es poden collir; són les roses lliures - de la servitud, són les roses franques - no paguen tribut. Les roses franques
Esperem que amb aquest recull de contes, poemes, descripcions, cal ligrames i jeroglífics escrits pels nostres alumnes, passeu una estona ben agradable !!!!!!!
2
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
EDUCACIÓ INFANTIL
CONTE DELS GEGANTS DE SANT VICENÇ
AUTORS: ALUMNES DE PÀRVULS 5 anys IL· LUSTRACIÓ: ALUMNES D’EDUCACIÓ INFANTIL
3
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
HI HAVIA UNA VEGADA, DOS
QUE VIVIEN EN UN
QUE ES DEIA SANT VICENÇ DE TORELLÓ.
EL
ES DEIA VICENÇ DEL CASTELL I LA
, PUBILLA DE
LLORIANA.
EN VICENÇ DEL CASTELL SEMPRE PORTAVA UN
A LA
EN EL SEU VESTIT HI DUIA UNA
. LA PUBILLA
PORTAVA UN
EN UNA
I UN
I UN
ERA MOLT PRESUMIDA, SEMPRE DUIA UNES
I
A L’ALTRA.
I
UN
.
EN AQUEST
TAMBÉ HI VIVIEN UNS
4
.
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
UN DIA VA APARÈIXER UN
QUE VENIA DEL
ES VOLIA MENJAR LA
.
EL
TENIA UNA
DELS MOROS I
MOLT I MOLT LLARGA I UNS PODERS
MÀGICS: BUFAVA MOLT FORT, TAN FORT , TAN FORT QUE
DEL
DESTROSSAVA TOTES LES
ELS
QUE ACOMPANYAVEN EL
I FEIA CAURE
. A MÉS,
PODIA FER DESAPARÈIXER TOT EL QUE VOLIA I FEIA TREMOLAR LA
TERRA FENT UNA
EL
MOLT GROSSA.
ES VOLIA MENJAR LA
, PERÒ QUAN LA VA VEURE
LA VA TROBAR TAN I TAN BONICA QUE SE’N VA
.
5
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
LA
ES VA BEN ESPANTAR QUAN EL
PER FER-LI UN
EL
SE LI VA ACOSTAR
, ES PENSAVA QUE SE LA VOLIA MENJAR.
LI VA DIR QUE NO LI FARIA CAP MAL I QUE A PARTIR
D’AQUELL MOMENT NOMÉS VOLIA FER-SE AMIC DE TOTHOM. PER CELEBRAR-HO VAN FER UNA FESTA MAJOR :
CONTE, CONTAT JA S’HA ACABAT. QUE US HA AGRADAT?
6
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana LLEGENDA
CUA GEGANTS
CASES CAVALLERS
POBLE
PETJADA ENAMORAR
GEGANT PETÓ GEGANTA ARRACADES PERGAMÍ COLLARET MÀ DRAC LLUNA RAM
SABRE
FESTA MAJOR (DIBUIXOS P-4) MOCADOR
CAPGROSSOS CASTELL 7
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
EN MOTIU DEL 25è ANIVERSARI DELS GEGANTS DE SANT VICENÇ I COINCIDINT AMB LA FESTA MAJOR D’HIVERN HEM TROBAT ADIENT TREBALLAR I APROFUNDIR UN XIC MÉS EN LES NOSTRES TRADICIONS POPULARS I CULTURALS I HEM APROPAT ELS NOSTRES ALUMNES A L’APASSIONANT MÓN DELS GEGANTS I CAPGROSSOS. PER PODER PORTAR A TERME AQUEST PROJECTE HEM COMPTAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ, LA COLLA GEGANTERA, ELS ALUMNES DE 6è., LA MESTRA DE MÚSICA, ELS ALUMNES DE L’ESCOLA QUE FORMEN PART DE LA COLLA DE GRALLERS. A TOTS, AGRAÏM LA SEVA COL·LABORACIÓ DESINTERESSADA.
8
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana CICLE INICIAL: PRIMER
9
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
10
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
11
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana CICLE INICIAL: SEGON
L' HÀMSTER MUT A casa tinc un hàmster que no diu ni piu: és mut! Nosaltres li hem posat de nom: Kuqui. Té moltes dents: a baix, en té dues de molt llargues i les altres són petites com grans d'arròs. Té el pèl blanc i gris i és molt fi. Les seves orelletes són xicarrones i divertides. Tota l'estona mou el morret, com si ens volgués dir alguna cosa. Té un cap petit i amb poc pèl. Té quatre potes. Els seus ullets tan rodonets, són més negres que el carbó. En Kuqui fa uns cagallons molt petits i foscos. Li donem moltes coses per menjar: pipes de gira-sol, enciam, pa sec, blat de moro, pastanaga, tomàquet, poma, pera, una mica de pela de taronja... i moltes altres verdures i fruites. És molt golafre. L'altre dia em va prendre una bossa de pipes que tenia allà damunt, la va ratar amb les seves dents esmolades i se les va cruspir en un tres i no res. Quan vam arribar a casa, vam veure en Kuqui amb unes galtes ben inflades. L'endemà el vam posar a règim i només li vam donar una mica de fruita. Quan no sap què fer, es neteja el seu cos amb les potes del davant, com si fossin dues esponges o amb la seva llengua rasposa. Moltes vegades el tenim agafat entre les nostres mans. Li agrada molt que li fem moixetes. HEM PERDUT EN KUQUI Un dia el meu hàmster es va amagar sota el sofà i no el trobàvem. Vam
12
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
treure tots els coixins i... res de res, l'hàmster no era enlloc! Més tard vam veure una cosa de color blanc i gris que estava al mig de les joguines i que es movia. Visca ! Era en Kuqui ! Jo li vaig dir: -Kuqui, que trapella que ets! Li vaig explicar que no ho havia de fer això d'amagar-se. L'endemà, no es recordava del que li havia dit i es va tornar a escapar. Aquesta vegada es va ficar a sota el moble de la meva habitació. La mare em va ajudar a aixecar-lo, però... l'hàmster no era enlloc! Van passar uns quants dies i
unes quantes nits i, com que no el trobàvem, vam pensar que potser se l'havia menjat el gat.
Un bon dia que volíem agafar uns contes del moble, vam obrir el calaix i, al fons de tot, hi vam veure en Kuqui amb una hàmster femella i sis fillets ben tapadets amb pèl del seu cos. En Kuqui ha estat pare!
Vam estar molt contents; ara, ja érem set més a la família!
Pètal Daurat - 2n A Marta Comas
13
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
EL LLEÓ Un dia els meus pares em van comprar un lleó mascle molt bonic; per nom li vaig posar: Bóxer. Té una crina llarga i espessa, una llarga cua, és pelut i fi i no es deixa tocar. Quan s'enfada treu unes ungles ben esmolades i fa un rogir espantós Grrrrrrr... Grrrrrrrr!!!! En Bóxer viu a casa meva. Li tinc preparat un jaç molt tou a la meva habitació, al costat del meu llit. Per menjar li donem carn de xai, de vaca, de porc, de pollastre... ah!, i, a vegades, quan celebrem el seu aniversari, li portem carn de porc senglar o de cérvol i li encanta! És un animal molt eixerit i ja sap fer anar el comandament de la tele. L'altre dia, quan vaig arribar de l'escola, estava assegut al sofà mirant un programa de One Pice. Cada dia el portem a passejar pel parc perquè pugui fer pipí i caca, però, quan passem pel carrer, tothom s'espanta i els gossos i gats que trobem es caguen de por. Quan en
Bóxer va fer tres
anys, li vaig donar carn de búfal i va estar molt content. L'endemà, com que ja es trobava prou gran va voler anar a fer un creuer. La gent, quan el va veure, es va espantar tant que anava d'un cantó a l'altre del vaixell, sense saber què havien de fer. En Bóxer estava
14
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
sorprès, perquè ell no volia fer mal a ningú. El capità del vaixell va anunciar pels altaveus que no tinguessin por d'aquell lleó, perquè no faria mal a ningú si li portaven menjar. Tothom va portar la carn que tenia a la nevera del camarot i el lleó se la va anar menjant tota, un tros darrera l'altre, fins que es va quedar amb la panxa ben plena. Va passar molt mala nit, per haver menjat tant. L'endemà va dir que havia avorrit la carn per sempre. Aquell dia va decidir que mai més tornaria a menjar carn i que des d'aquell moment seria un lleó vegetarià.
Senyor Pet - 2n A Marc Artero
15
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
EN MISTO Tinc un gos que es diu Misto que és de la raça Tequel. Té unes orelles molt grosses que li pengen cap a terra. Els seus ulls són negres i lluents. Té el morro allargat amb una boca petitona. Les seves dents són diminutes. No té bigotis. El seu cos és molt allargat, per això li diuen que sembla una salsitxa. La seva cua fa més d'un pam. El seu pèl és de color marró fosc. Té quatre potes i una llengua molt llarga per poder llepar el suc que queda en el seu plat del menjar. En Misto no para mai quiet. Té set germans com ell. Dorm al garatge de casa meva. És un gos molt dòcil, es deixa tocar per tothom. El seu pèl és molt suau. Quan borda fa un 'Bub-bub' molt sorollós; em sembla que, a vegades, crida perquè vol que l'anem a veure. Algun dia plora i fa Auuuu, Auuuu, quan crida així, em fa molta pena. Un
dia,
mentre
estàvem a l'escola, en Misto es va escapar de casa i no el trobàvem; vam voltar per tot el poble, però no el vam trobar
enlloc;
van
passar tres dies sense que el veiéssim. A la nit, en Misto va entrar a casa l'àvia i es va amagar sota el llit; després es va menjar uns tomàquets i, més tard, va venir a casa: el vam trobar mirant la televisió, estirat al sofà!
16
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
Vam estar molt contents de tornar-lo a veure, però li vam dir: -El sofà és per a les persones; els gossos teniu el jaç al garatge! O sigui que ja ho saps... En Misto ho va entendre i va anar cap a baix al garatge amb la cua entre cames!
Xiqueta Daurada - 2n A Laia Forcada
17
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana L'ESTEL
L'Estel és una estrella de mar de tots colors. Hi ha dues espècies d'estrelles: una és l'estrella del cel i l'altra l'estrella del mar. Les estrelles de mar tenen les potes llargues, totes iguals i de tots colors. També hi tenen uns bonys blancs. Són molt rugoses i, si les toques per sota, s'enganxen a qualsevol lloc. Les puntes de les potes també les tenen de color blanc. L'Estel és la meva millor amiga. Viu en una piscina que tinc al jardí i, si no vigiles, es pot confondre amb les roques. Un dia que va ploure molt, la piscina es va anar omplint fins que es va rebentar. Tota l'aigua va sortir disparada amb l'Estel. Vaig baixar al jardí i l'Estel no hi era; vaig anar al parc, perquè era el seu lloc preferit, i tampoc no hi era. L'endemà vaig anar a l'escola i ... sabeu on era? Estava asseguda a la meva cadira.
Andaira - 2n B Ariadna Masferrer
18
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
EL MEU GOS Tinc un gos blanc que es diu Dic i viu a casa meva. Té el cap una mica rodó i pla i un morro punxegut. Té les orelles cap a avall, el cos com un rectangle, el pèl com el d'una ovella i una cua semblant a una pilota de beisbol. A les potes hi té unes ungles curtes i negres. Els ulls els té negres i el nas també, amb tres bigotis i una boca plena de dents.
A en Dic, el meu gos, li encanta jugar amb la pilota i sempre que li tiro la va a buscar. Menja pinso de gos i de vegades es menja al pinso del meu conill. El dia del meu aniversari vaig fer un joc de pistes i el vaig fer amb en Dic. Vam anar al parc i vam trobar un tros de paper que deia que la pista era al tobogan, vaig tirar la pilota d'en Dic al tobogan i en Dic va portar una pista que deia que la següent pista era a la plaça 11 de setembre. Quan vam arribar-hi, vam fer el recorregut i vam trobar una pista que deia on era el tresor, era a la Font del Bassalet. Vam anar-hi i vam trobar un tresor: una joguina per en Dic i una altra per a mi. Pengüin - 2n B Roger Jiménez
19
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana EL PINGÜÍ
Un dia vaig anar al zoo i em van comprar un llibre de pingüins perquè m'agraden molt. Els pingüins tenen el bec llarg com un dofí. Al costat del bec hi tenen una taca de color taronja. Al costat del cos, hi tenen dues aletes que semblen braços. La panxa la tenen blanca com la neu. Les potes són rodones i petites, amb unes ungles negres. El pingüí, quan era petit, estava amb
els
seus pares. Quan es va fer gran, els seus pares es van morir i es va quedar molt trist i molt sol perquè estava acostumat a jugar amb els seus pares i ara no podia jugar amb ningú. Ell tenia gana, però els seus pares li havien dit que no sortís de casa per anar a buscar el menjar. El pingüí va sortir de casa sense por. Va anar a buscar peixos i en va agafar 25. Va tornar a casa i es va menjar tots els peixos. Des d'aquell dia va veure que podia fer les coses ell sol sense els seus pares. Pony - 2n B Laia Casanova
20
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana CICLE MITJÀ: TERCER
QUINA MARE PUC TENIR ?
Hi havia una vegada un nen que es deia Pere. En Pere era un nen molt llaminer i li encantava la xocolata, però la seva mare no li deixava menjar xocolata, ni una presa.
A en Pere no li agradava aquella mare que no li deixava menjar xocolata, i li va dir al pare: -Papa, no m'agrada la mare que tinc! En vull una altra.
El pare va dir: -Bé, busquem-ne una altra.
Van anar al poble, on hi havia moltes noies, i van arribar-se al forn. En Pere li va dir a la fornera: -Vols ser la meva mare? -Sí -va respondre la fornera. Però, per què? -Perquè jo vull una mare que em deixi menjar xocolata!
La fornera li va dir: -Bé, hi ha una cosa que has de saber: no et podré portar a l'escola. -Jooo! -va dir en Pere. Gràcies!
Van marxar, i van anar a l'escola. Allà hi havia la mestra que sabia fer totes les restes, les multiplicacions... L'ajudaria a fer els deures, i li va preguntar: -Que vols ser la meva mare? Però m'has de donar xocolata i portar-me a l'escola cada matí. -Bé, hi ha una cosa que has de saber: no podrem anar de vacances.
En Pere es va posar molt trist. I va dir: -Gràcies!
21
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
I van marxar. A en Pere no se li acudia res i al pare tampoc. Després en Pere va proposar: -Vull la meva mare!
El pare va preguntar-li: -La que no et deixa menjar xocolata?
En Pere va confirmar-li: -Sí, la que no em deixa menjar xocolata!
Llavors van anar cap a casa i en Pere va dir a la seva mare: -T'estimo encara que no em deixis menjar xocolata.
La mare s'ho va pensar dues vegades i li va donar molta xocolata!!! I la xocolata és acabada, si no és dolça serà salada!!!!!!!
Kaay – 3r A Neida García
22
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
UN MAL DE QUEIXAL HORRORÓS Vet aquí una vegada una família que estava esmorzant molt bé i al fill Pau li va començar a fer mal el queixal. La mare li va preguntar: -Què et passa Pau? -Em fa mal el queixal, mama! I la mare i el pare li van dir: -Fill, va, anem al dentista. I en Pau no hi volia anar. Els seus pares l'hi van portar per força. El dentista va dir als pares: -Al vostre fill no li passa res, només que li ha caigut una dent. -Molt bé fill, com que has estat molt valent, et regalaré una piruleta. -Visca el meu papa! El meu papa és el millor de tots!!- va dir en Pau molt content. El seu pare estava molt orgullós del seu fill. Ara, a en Pau li agrada molt anar al dentista. En Pau li va preguntar a la mare: -Quan tornarem al dentista? -Quan et torni a fer mal el queixal o quan se't mogui una dent, fill- van dir els pares junts. Al cap de tres mesos li va tornar a fer mal el queixal i va anar corrents cap a la mare. Va cridar molt fort: -Mama, em fa mal el queixal, anem al dentista!! La mare el va portar al dentista perquè li feia molt mal. El dentista li va dir a la mare que en Pau menjava moltes llaminadures. En Pau ho va entendre i va mirar de no menjar-ne tantes. El pare i la mare van estar molt contents d'en Pau. I van viure feliços i van menjar anissos.
Doraimon – 3r A Wiame Ahlaluch
23
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana EL SOMNI
Hi havia una vegada una nena que es deia Maria. Li agradava molt jugar a futbol, però el que li agradava més era picar els penals. Aquella setmana ella i el seu equip, el Manlleu, havien de jugar un torneig però havien de triar qui picaria els penals. Per fer-ho, van fer un sorteig i li va tocar a la Maria, ella va estar molt contenta! El primer partit el van jugar Torelló contra Manlleu. I li van pitar un penal a la Maria. Ella el va fallar, però el rebot li va anar a un seu company i ell sí que va poder marcar... gooool!! Quan va acabar el partit l'entrenador va entrenar molt fort a la Maria per picar els penals. La final la jugaven Manlleu contra Roda de Ter. El partit estava molt igualat perquè anaven 1-1 i quan faltava un minut per acabar, el porter del Roda de Ter li va fer un penal a la Maria. La Maria es va concentrar molt, tal com li havia dit l'entrenador. Va xutar molt fort amb l'esquerra i aquesta vegada... siiií!! La Maria havia fet un gol i també havia aconseguit el seu somni!!! I la Maria no va fallar mai més els penals. Entre el futbol i la Maria el món es va omplir d'alegria.
Barça – 3r A Bruna Vilamala
24
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
ELS AVENTURERS DE SOMNIS EL CANADÀ Hi havia una vegada un nen que es deia Àlex i tenia 10 anys. Tota la seva família era normal, però ell i el seu avi eren molt aventurers. Quan l'Àlex somiava alguna aventura i li explicava a l’avi Joan, la volien fer. Així doncs, un dia l'Àlex va somiar que feia un viatge a les muntanyes del Canadà. Quan va explicar a l’avi Joan l’aventura que havia somiat, van decidir fer-la. Van quedar que l’avi Joan el vindria a buscar a les 5 de la matinada, per agafar tot l’equipatge i després anar cap a l’aeroport a buscar l’avió per anar al Canadà. Quan van arribar al Canadà s’encaminaren cap a una muntanya d’avets. Quan estaven a mitja muntanya, l’avi Joan va veure una esplanada que hi tocava molt el sol, i al mig hi havia una bassa d’aigua dolça i neta. - Què et sembla muntar la tenda aquí, Àlex? -va dir l’avi. - Oi tant!, és un bon lloc per plantar la tenda d’acampar! -va respondre l'Àlex. Allà van muntar la tenda, i, com que encara havien d’esmorzar, van treure dos entrepans de pernil i formatge i van esmorzar. Seguidament, quan van acabar, van anar a investigar pels voltants. Quan van mirar el rellotge de l'avi i van veure que era hora de dinar, se’n van anar cap el campament. Primer van posar les estovalles de picnic, després, els coberts i els plats i després el menjar: com a primer plat, espaguetis amb tomàquet, com a segon, cuixa de pollastre al forn i, per postres, una poma. De sobte, van sentir un soroll que venia d’algun matoll. Quan es van girar, van veure que no hi havia res. Quan es van tornar a girar, van veure que una cuixa de pollastre no hi era. Van mirar per tots els matolls. Quan feia una estona que buscaven, l’Àlex va trobar un cadell de puma que s’estava menjant la cuixa de pollastre. L'Àlex es va espantar i va fer un crit. De seguida va venir l'avi i li va dir: -No pateixis!, que no veus que és petit?
25
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
Quan l'Àlex es va calmar, va mirar el puma fixament, el va trobar molt bonic i simpàtic i se’l va voler quedar. Va preguntar: - Me’l puc quedar? - No!! Però què dius? Si et veu la seva mare et pot atacar! Es van passar una bona estona discutint però com que no se’l podia emportar i el puma estava sol envoltat de perills, l’Àlex va pensar que era millor deixar-lo allà i construir-li una casa de fusta amb un llit d’herbes.
Rufi - 3r B Pol Roura
26
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
LA NENA QUE BUSCAVA AMICS Hi havia una vegada una nena que es deia Anna. L'Anna no tenia ni germans, ni pares; vivia sola en una casa vella enmig del bosc i no tenia cap amic per divertir-se. Un dia va decidir anar cap un poble que es deia Càning; sabia que en aquell poble hi vivia molta gent, que tothom s’estimava, que estaven contents i que jugaven junts. L'Anna va pensar que, si anava a viure al poble, podria fer molts amics i podria jugar amb ells. Dit i fet; va anar a buscar la roba, la va posar en un cistell i va començar a caminar. Al cap de dos o tres dies hi va arribar. Va veure que era un poble magnífic i de seguida va anar a preguntar a un nen si volia ser el seu amic... però no la va respondre; ho va preguntar a un altre nen i... tampoc la va respondre. Va pensar que potser no volien ser-li amics perquè era forastera. Es va asseure en una pedra i va dir amb veu alta: -Ningú m'estima! Llavors, una veu molt dolça que sortia d’enmig d'uns matolls, li va dir que no es preocupés, que si volia podien ser amics; ella va respondre que sí, però que abans volia saber qui era. Va sortir de darrera els matolls i l'Anna va veure que era un noi guapo, alt, que tenia els ulls blaus... I així es com l'Anna ha fet un amic... a més a més guapo. I catacric, catacrac, el conte s'ha acabat !
Lluna - 3r B Laia Fontserè
27
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
ELS EXTRATERRESTRES DOLENTS Hi havia una vegada un nen que es deia Quim i la seva germana petita que es deia Laia. Un dia van decidir anar a l'espai sense dir res als seus pares. Van esmorzar i van mirar una estona la tele. Després, van agafar l'equipatge i van marxar. Però la Laia va dir a en Quim que no tenien coet per anar a l’espai. Per sort, en Quim ho tenia tot controlat perquè ja n’havia comprat un. Llavors van pujar al coet i es van enlairar; en un minut ja eren a l'espai. Quan van aterrar, van sortir del coet i van veure cases i van pensar... que estrany! De sobte, van veure una penya d'extraterrestres menjant un gelat. La Laia tenia una mica de por, però en Quim sabia parlar extraterrestre. Els extraterrestres els van dir si volien passar uns quants dies amb ells, i ho van acceptar. Els van ensenyar un pilot de cases i van voler la “18”, per casualitat era la casa del “jefe” dels extraterrestres. A la nit, la Laia no podia dormir i volia anar al menjador per mirar la tele que això la relaxava per adormir-se, però quan anava a obrir la porta, va veure el “jefe” i la penya d’extraterrestres. Ella es va amagar, va escoltar i va espiar-los: deien que l’endemà els farien per dinar a la cassola. La Laia va anar corrents i de pressa a dir-ho al seu germà, en Quim, però ell no s'ho creia. La Laia li anava repetint i al final li va dir: − Vine, ja ho veuràs com ho diuen i ho van repetint! Quan en Quim ho va sentir va dir a la Laia: − Demà estarem preparats per vèncer-los! L’endemà van anar seguint als extraterrestres sense fer soroll. Els extraterrestres van endevinar que hi anaven a lluitar, però ells es podien transformar en un extraterrestre gegant. Llavors, un extraterrestre no s’havia posat amb el grup i els nens el van veure que es treia el cap i era una persona que ja coneixien de la presó. Van trucar a la policia però allà dalt no hi havia cobertura i el final va haver-hi cobertura. La policia va anar a l’espai i tots el extraterrestres eren persones que s’havien escapat de la presó. Els van arrestar i van estar quatre anys tancats a la presó. Quan van passar quatre anys, els nois que s’havien disfressat d’extraterrestres van sortir de la presó i van dir que no tornarien a fer cap malifeta mai més. El conte contat ja està acabat i per la xemeneia puja el terrat.
Tibidabo- 3r B Júlia Arcarons
28
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
CICLE MITJĂ€: QUART
29
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
30
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
31
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
32
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
33
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
34
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
CICLE SUPERIOR: CINQUÈ
QUINES HORTALISSES! Un dia calorós del mes de juliol, en un hort una mica estrany, al mas Jovalina de Sant Vicenç de Torelló, hi havia tot tipus d’hortalisses, que per cert, també eren una mica curioses. Unes d’aquestes verdures eren: en Tomati, un tomàquet vermell, gros i de tija verda. Era xafarder, madur i nerviós. No tenia gaire amics, però el que l’apreciava més era en Florenci, un enciam verd, amb les puntes rinxolades -que això agradava molt a les escaroles- i que també tenia una mica de pugó a la punta de les fulles. Era elegant i sobretot lligon. Totes les escaroles l’admiraven, però a ell li agradava la Naga, una pastanaga allargassada, de color taronja fort, amb la tija llarga i amb una llarga melena verda. Ella era molt amable amb tothom i sempre que podia es dedicava a ajudar els altres. La Rola odiava la pastanaga, era tan perfecta!... Ella era una escarola de color verd fosc i vella. Era pessimista, gelosa i una rondinaire. En canvi la seva germana, l'Erola, era tot el contrari: tenia les fulles de color verd clar, era petita, juganera i riallera. Totes les hortalisses vivien tan bé totes juntes! De tant en tant però, hi havia alguna picabaralla entre la Rola i la Naga. Aquell any la pluja no era gaire abundant i l’amo de l’hort no les podia regar gaire sovint. Les plantes trobaven a faltar l’aigua: -Renoi! Si que triga el majordom a regar-nos! Em sembla que s’ha adormit -va dir la Rola, que es pensava que l’home que les cuidava era un criat. -Nena! Que pesada que ets! A sobre que ens dóna aigua i ens cuida, a tu, tot el que se t'acut és rondinar! -va defensar la Naga. -Calla! Si tinguessis la meva edat, ja et queixaries, eh! -va protestar la vella. -Jo no estaria tan grassa nena! Ai perdó! Volia dir VELLA!! -va dir la pastanaga fent enfadar l'escarola gran. -Jo sóc gran, no vella! -Gent! No us baralleu, que l’última vegada que ho vau fer vaig acabar ben enfangat -va dir en Florenci. -Si no t’importés tant la teva imatge, segur que t’ho hauries passat ben bé -va dir l'Erola, recordant com de bé s’ho havia passat tirant boles de fang a en Tomati. -No m’ho recordis, si us plau! Ara podríem dormir una mica més i després podríem jugar a veritat o mentida -va dir en Tomati. -Jo no vull fer-ho -va dir la Rola. -Doncs diré a tothom el que li vas dir a la senyora de l’hort del costat -va provocar el tomàquet. -Com es pot ser tan miserable i xafarder! -va cridar la vella, traient focs pels queixals. En Tomati, sense adonar-se’n, havia canviat de tema i ara tothom estava més calmat. Al cap d’un parell d’hores, l’amo de l’hort va anar al camp amb una regadora. -Porta molt poca aigua... -va dir l'Erola. Només n’hi ha per a una de nosaltres... -Bé, tranquils, segur que en portarà més -va dir en Tomati nerviós. Espereu i veureu.
35
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
Quan el pagès va repartir la poca aigua que tenia, no va tornar i tothom es va estranyar. -Aquest any no ha plogut gaire i dubto que puguem absorbir massa aigua -va dir en Florenci, sentint-se superior perquè sabia més coses que els altres. -Hem de fer alguna cosa per saber qui es queda la poca aigua que tenim -va dir amoïnat en Tomati. De sobte, es va sentir la veu de la Naga que deia: -Ja ho sé! Podem fer un aposta. Qui endevini el resultat del pròxim partit de l’equip Futpatata Club Horta, es quedarà tota l’aigua durant una setmaneta. Tots hi van estar d’acord. Els dies següents van continuar tenint problemes perquè els costava viure sense aigua, però intentaven sobreviure. Quan només faltava un dia van fer les apostes. El seu equip preferit jugava contra el Real Mongeta, a l'Hort Nou, el camp de l’equip de les nostres hortalisses. -Jo dic que quedaran 3-2 -va dir la Rola, que ja veia el segon gol de l'equip visitant. -Doncs jo dic 6-2! Com fa uns anys -va flipar en Tomati. -De veritat? Jo dic 3-0 -va apostar la Naga. -No dubto que quedaran 10-0, les meves fulles em diuen que serà així! -va dir en Florenci que ja s’imaginava un enciam fent molt de goig i les altres verdures pansides. -Vols dir? -I jo... 5-0!! -va dir l'Erola. Tots van dir que cinc a zero no era gaire creïble, però que deu a zero encara ho era menys. Per fi va arribar el dia. Tothom estava impacient i de sobte: "PIIIIP!" va començar el partit. Al cap d’uns minuts... "GOOOOL!". El FCP havia fet un gol!! De moment, tots podien guanyar l'aposta. -Va, va, va, xuta! GOOOOOOOL! -va cridar esbojarrat en Florenci. Al cap d'una estona, va arribar el tercer. La Rola ja no tenia esperances. Tots tenien uns nervis! (especialment en Tomati, que no parava de fer bots). Quan menys s'ho esperaven, va arribar el QUART gol! La Rola i la Naga ja no podien guanyar i l’aposta d'en Florenci o en Tomati no tenia gaire possibilitats vers l’Erola. En Florenci i en Tomati ploraven i la Naga els consolava. -No m'ho puc creure! Fan un altre gol i guanyo! -va esclatar l'Erola riallera. I així va ser, el FCH va guanyar al RM per 5-0. L'endemà, quan el pagès va anar a l'hort, l'Erola ja s'havia fet il·lusions, però… -On és la galleda amb la qual m'ha de regar? No hi va haver resposta. En dos minuts, l'home havia arrencat totes les verdures. A les dues del migdia, els nostres i les nostres amics i amigues eren en una plata, que representava una amanida ben bona per al pagès. Pobre Erola, en comptes de ser ella qui tenia una recompensa per haver guanyat l'aposta, la va tenir l'amo de l'hort per haver-les cuidat tot aquell temps.
Hipopòtam verd - 5è Núria Colomer
36
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
UN MÓN SOTA UNA BASSA Si no recordo malament, va ser divendres passat... sí, sí, la setmana passada, n'estic ben segura... Ah hola! Jo sóc la Maria, una nena no gaire alta però tampoc molt baixa, sóc prima, atlètica, eixerida i curiosa. Tinc el cabell castany, llarg i estirat. Els ulls els tinc de color mel i molt grossos. Ah que no sabeu què em va passar el divendres passat? Doncs mireu, si us sembla us ho puc explicar. Mmm... va vinga que el temps no espera, som-hi! L'altre dia, divendres 4 de febrer, em vaig proposar anar a córrer. Vaig pensar que aniria a Font de Nogueres, donaria la volta a la casa i tornaria. I dit i fet. Vaig agafar la cantimplora i un entrepà per si tenia gana, i vaig enfilar camí amunt. Quan ja feia una estona que corria, vaig començar a notar que els budells em roncaven una mica i vaig decidir parar a menjar. Em vaig asseure en una pedra que hi havia al costat d'una bassa i sense voler vaig donar un cop de colze a la cantimplora i va caure a l'aigua. Vaig mirar de recuperar-la i em vaig adonar que la meva mà traspassava l'aigua i no se'm mullava. Hi vaig ficar el cap i vaig veure que tampoc no se'm mullava. El que vaig veure sota les aigües no era pas molt diferent del nostre món, però... -Ahhhhhhh... que caic!! I en un obrir i tancar d'ulls vaig ser a dintre, sota les aigües. Mentre estava investigant aquell misteriós ''món'', va semblar que algú em vingués per darrere i em vaig girar de cop però no, no vaig veure res i vaig seguir endavant. Una estona més tard em vaig trobar al davant d'una plana amb l'herba verda com una fulla d'eucaliptus, un riu que la travessava i fins i tot una cascada. El magnífic sol que feia aquella tarda també hi ajudava una mica. En fi, vaig fer exactament el que hauria fet qualsevol altra persona: córrer, cantar, donar voltes, collir flors... La felicitat no va durar gaire perquè vaig caure profundament adormida. No sé ben bé quant temps hi vaig estar, però quan em vaig despertar em vaig adonar que estava lligada per les mans, la panxa i els peus. Vaig sentir molta olor a te i a la cambra on estava estirada hi havia una taula parada amb tres o quatre personetes força petites. Vaig estar una estona amb la mirada dirigida a elles i elles a mi, fins que vaig haver de fer un parpelleig i em vaig “desempanar”. Elles van fer una pinya i amb signes em van dir si em trobava bé i jo els vaig respondre dient que sí amb el cap i fent anar el dit amunt i avall. Una mica espantada, vaig preguntar tot tartamudejant: -Pepeperdododneuuu quququqiii souuu? Iii quèèè hii fafafafig aaaquuííí? Però ningú em va contestar. Em van posar una corona, que si no ho era no anava pas molt mal encaminada, em van posar una espècie de capa que pesava una tona i mitja i també unes sabates de taló que devien de fer quinze centímetres o més. La qüestió és que quan no anava endavant anava enrere. Tot allò se'm feia molt estrany, però el pitjor és que em van fer seure en una cadira i una per una em van anar fent una reverència.
37
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
Sincerament, jo em pensava que abans d'adormir-me m'havien donat un cop al cap, però no, allò estava passant de veritat. Quan ja feia estona que estava voltant per allà, em van venir a buscar amb una mena de tractor engalanat amb flors de tots colors, bufandes de plomes... i em van fer pujar a una cadira instal·lada al darrere. Després, tots junts vam sortir cap a fora i quan ja portàvem una estona avançant, ens vam dirigir a un arbre i jo vaig dir: -Pareu! Que voleu xocar o què? Tots em van mirar amb un cara tota estranya, però com si no hagués passat res van seguir endavant. Jo vaig tornar a dir: -En serio, que voleu xocar? I quan acabava de dir això, una d'elles va baixar i va estirar una branca del cantó esquerra i dues del cantó dret d'un arbre molt gros i en fer-ho es va obrir un portal immens. Ens vam ficar dins l’arbre, van aparcar el tractor i em van carregar a sobre les esquenes d'un grupet. Vam pujar per unes escales, jo diria que n’hi havia 150 o 200, però el que em va estranyar una mica és que després les vam tornar a baixar (no vam estar-hi ni 5 minuts a dalt). Jo anava confiada que aquells personatges tan estranys sabien per on anaven i per això estava tranquil·la. Al cap d’una estona em van baixar perquè deien que pesava massa. Jo també tenia ganes de baixar perquè si voleu que us digui la veritat, en aquella postura no estava pas massa còmoda. Semblava que aquella “gent” busqués alguna cosa, però no hi vaig donar importància. Finalment van trobar el que buscaven: una senyora força gran anomenada Leocàdia, bastant baixeta i força prima. Duia una samarreta negre, una faldilla marró, també duia un mocador de flors rosa pàl·lid i verd que li cobria la gepa i llarg fins a sobre la cintura, i unes sabates de color negre. Tenia el cabell grisós i duia un collaret amb una placa que deia: Leocàdia nascuda el 2-5-1830 Quan em va veure em va dir amb un fil de veu: -Tu ets l'escollida per salvar-nos a tots. Jo li vaig dir que no entenia res, però em va dir: -Avui a la nit ho entendràs. I dit això va desaparèixer. Quan va acabar, aquelles personetes tan estranyes em van tornar a carregar al tractor i em van dur a una caseta al costat del riu. Em van desitjar bona nit i van marxar. Allà, sola i cansada d'esperar, m'estava a punt de ficar al llit quan vaig sentir un soroll semblant a l'aigua i que trencava el silenci de la nit. Vaig sortir a veure què passava i vaig veure com si algú sortís del riu i una llum daurada l'acompanyava. Era una dona preciosa de cap a peus. Duia un vestit daurat fins als turmells i un mocador de seda blanca que li cobria les espatlles. El seu cabell era llarg i ros com la palla. La vaig fer passar sense saber qui era. La vaig fer seure i li vaig demanar qui era i com es deia.
38
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana Ella em va contestar: -Hola. Jo em dic Estel i vinc en nom de la Leocàdia.
De seguida ho vaig entendre tot. Ella em va donar un penjoll amb una perla preciosa i em va explicar que me n'havia d'anar perquè el collaret que en aquell moment jo tenia a les mans era únic i en volien fer imitacions. Havien vingut a la recerca del collaret i només estaria segur si me l'emportava jo al meu món. Em va dir que l'endemà al matí tornaria i que m'explicaria més coses. I així va ser, a les 9h en punt va arribar i em va dir que quan els impostors falsificadors de collarets marxessin, m'enviaria una carta. Ens vam acomiadar i jo vaig marxar. Ara, com us podeu imaginar, tinc el collaret guardat en una capsa de vidre, com si fos un tresor, i encara espero la carta... tant com vosaltres.
Estrella - 5è Maria Pujol
39
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
ROBATORI AL DESERT Un dia tranquil d’estiu, al desert d'Egipte, un noi i la seva mascota passejaven molt cansats per sobre les dunes. El noi tenia 18 anys i es deia Max. Tenia el cabell ros, els ulls blaus i bastant grossos, i el cap petit. Era simpàtic i agradable. Li agradaven molt els animals, especialment les rates i els ratolins. La seva mascota era un ratolí que es deia Milk. L’animal tenia el cos petit, un pelatge de color gris, els ulls de color lila i unes dents fortes com l’acer. En Max i en Milk es dirigien cap a una cabana de palla que era just davant del museu d’història, allà era casa seva. En aquell museu d’història s’hi exposaven les grans relíquies dels faraons egipcis. Quan van arribar a casa seva, en Max tenia molta son i va decidir anar a fer una becaina: -Uf quina son que tinc, crec que m'aniré a fer una becaina- va dir en Max. Al cap d’una estona els dos companys dormien profundament. El noi somiava que tenia un ventilador a casa seva, perquè allà al desert d'Egipte feia una calor espantosa. De cop es va sentir un soroll molt fort, venia del museu d’història que hi havia davant de la casa d’en Max. El noi va fer un bot i es va despertar ràpidament. Quan anava cap a la porta, va vigilar molt de no despertar la seva mascota. Va sortir i no li va agradar gens la imatge que va veure: hi havien tots els vidres del museu trencats i un home amb una barba i un bigoti molt llargs, que portava una roba brillant, s’enfilava a un jeep i s’escapava amb l’amulet de Kiski, el rei dels gats. El noi va entrar corrents al museu, va veure l’encarregat amagat sota el taulell i va demanar simpàticament: -Hola, bon dia senyor! Em podria explicar què ha passat? -Ho... ho... hola -va dir l’encarregat amb molta por- uns lladres han entrat, han trencat tots els vidres i han robat l’amulet de Kiski, el rei dels gats. -Ostres, ho sento molt... Sap, jo recuperaré l’amulet sigui com sigui!- va dir en Max decidit. -Moltes gràcies! T’ho agraeixo de tot cor- va dir l’encarregat. El noi va marxar corrent a llevar en Milk, va preparar una bossa plena de menjar i coses útils com ara: una corda, un paracaigudes... Van agafar la moto d’en Max (que per cert s’havia tret el carnet feia molt poc) i van seguir les marques de les rodes del jeep que havien quedat marcades a la sorra. De cop, lluny d’allà on eren, van veure que el jeep es parava i que el lladre sortia de dins el cotxe. Ells dos van baixar de la moto i el van seguir en silenci per no cridar l’atenció. Van veure com el lladre es dirigia cap a un magatzem gegant, que era com tres camps de futbol. El sospitós es va acostar a una màquina que hi havia a prop de l'entrada, va prémer un botons i una porta es va obrir. Quan el lladre hi va entrar, en Max el va voler seguir però la porta se li va tancar. El noi va dir: -Milk no podem fer res, no hem pogut agafar la joia. Tornem cap a casa.
40
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
En Milk es va enfilar a l'esquena d’en Max i de la motxilla va treure la corda que en Max havia preparat per si de cas. -Bona idea Milk! I així va ser com els dos companys van agafar la corda, la van lligar a un ferro que hi havia a la teulada del local i tots dos s'hi van enfilar. Quan van ser a dalt hi havia una finestra. Des d’allà es veia una sala on hi havia tot d’objectes robats. Ells dos van decidir entrar-hi. En Milk va fer servir les seves dents fortes per obrir la finestra. Quan van ser a dins, van anar a agafar l’amulet però ja era massa tard, l'alarma es va posar a sonar i va arribar el lladre. -Us penseu que podeu recuperar l’amulet així com així? Doncs no! Us he estat vigilant tota l'estona, fins i tot quan em perseguíeu amb la vostra moto. Jo sóc en Mosqui, el millor lladre que ha existit mai. I ara us portarem a la masmorra!! Ha, ha, ha, ha... I així va ser, els van tancar a la masmorra, però en Milk va aconseguir passar entre els barrots i va obrir la porta a en Max. -Molt bé Milk, ja podem agafar la joia! Van agafar la joia, van pujar a la moto i se'n van anar. Quan ja portaven molta estona conduint, van decidir parar-se en un llac per beure aigua. Mentre estaven bevent va arribar en Mosqui i va dir: -Mai us escapareu! -Sí que ens escaparem!-va respondre en Max decidit. Els dos homes es van posar a estirar la joia un per un cantó i l’altre per l’altre fins que la joia es va trencar i va caure dins l'aigua. Entre la confusió, en Max va aprofitar per tirar en Mosqui a l’aigua, va trucar a la policia i amb l'ajuda dels agents van poder recuperar els trossos de l'amulet que havia caigut a l'aigua. Quan els policies van marxar, es van endur en Mosqui i així el cas es va tancar. L’endemà a tots els diaris d’Egipte, a primera pàgina, sortien en Max i en Milk amb la joia a les mans. El director del museu d'història va preguntar a en Max si volia ser el guàrdia de seguretat i en Max ho va acceptar. Ara en Max es lleva cada matí i va a treballar al museu com a guàrdia de seguretat. Mai més ha tornat a haver-hi un robatori com aquell i amb els diners que han guanyat treballant, ells s’han pogut comprar un ventilador. Ara en Max i en Milk són feliços i en Mosqui estarà a la presó durant 15 anys.
Candau sense clau - 5è Ariadna Arenyes
41
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
CICLE SUPERIOR: SISÈ
L’HIVERN L’hivern que a mi m’agrada és blanc tranquil i fred, amb les muntanyes ben nevades i poca estona de solet.
El blanc de l’hivern és el meu preferit perquè és de tots el més calmat i em fa oblidar tot el neguit dels dies més atabalats.
També m’agrada molt esquiar amb els meus esquís brillants. Per les pistes m’agrada lliscar amb un estil impressionant.
Amb l’hivern també bé el Nadal, i amb el Nadal, els Tres Reis que sempre vigilen amb el cap alt per si t’han de portar regals.
Així és l’hivern que a mi m’agrada, blanc, tranquil i fred, amb les muntanyes ben nevades i poca estona de solet.
Molly – 6è Alba Vilamala
42
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
LA REPRODUCCIÓ La reproducció es basa en una “unió” per formar un nou nadó, fa falta la fecundació. A la vida hi ha dos sexes homes i dones, que són molt complexes. Hi ha molts llocs on es pot fer al llit, al sofà, al cotxe o al carrer. Després de la fecundació ve l’embaràs, que és un període on el nen es torna gras. El procés de naixement s’anomena part que les mares de tan nervioses sembla que els vingui un infart. Tot seguit, arriba la infància on els pares tenen més tolerància. Però, arriba la pubertat i s’ha acabat la tranquil·litat. L’edat adulta segueix i segueix fins a arribar a la vellesa on sobretot es té molta experiència. I la vida comença amb una unió on un espermatozoide s’ajunta amb un òvul i formen la fecundació.
Sthiambpatthinet – 6è Llàtzer Barniol
43
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
Jo sóc un senyor ben plantat, que sempre tinc el resultat. Sóc ben espavilat, perquè tinc molta capacitat.
Tinc un llom ben panxut, per buscar la paraula gruixut. M’agrada ajudar, tothom que vol avançar.
Visc en una prestatgeria, amb sàvies companyies. Al costat tinc una enciclopèdia, que fins hi tot parla de comèdia.
Regalèssia – 6è Ona Fontserè
44
Festa de les lletres 2011
Escola Lloriana
L’escola Lloriana agraeix la col·laboració de les següents persones i entitats:
EL JURAT: · Representant literari: Xevi Font · Representant ex-alumnes: Laura Panicot · Representant Ajuntament: Joan Sadurní · Representant mestres: Marcel·lina Garay · Representant AMPA: Maite Illa
Ajuntament Sant Vicenç de Torelló
45