Ruta 5 by Escuelas Pías Betania

Sumari

1 Dins l’Escola Pia

Salutació del P. Provincial

A la Comunitat Educativa · P. Francesc Mulet 4

-6 La Direcció els parla · Sr. F.Xavier Figueres 7 - 9 Organigrama 10 - 11 Qualitat Educativa · Adela Ribera 12

Responsabilidad y toma de decisiones · Mª Dolores Sáez 13-14 El hijo tirano 15

Un rostre que ens parla d’identitat · Marisa Morales 16-17

2 Col·laboracions

El cavaller davant la mar · P. Enric Ferrer 18-19

L’honradesa i la cobdícia · P. Josep Miquel Bausset 20 L’ermita de Santa Anna · Sr. Luis Sánchez 22

- 21

Proyectos con mucho corazón · Rubén Garcia Mulet 23-24

3 Infantil 25-30

4 Primària 31-38

HORARI D’ATENCIÓ AL PÚBLIC DE SECRETARIA Matí: 8:00h-9:00h i 9:30h-11:30h Email Secretaria:

sec.gan4@escolapios.es

HORARI D’ADMINISTRACIÓ Matí: 8:00h-11h Email Administració:

5 Secundària 39-52

cont.gan4@escolapios.es

6 Batxillerat 53-62 7 Extra Escola Pia

Tel 96 287.38.46 Fax 96 296 00 95

Coral de l’Escola Pia 63

64-65 8 Crònica 66-69 Web Escola Pia

9 Més enllà L’Auca 70

Cartell Valencià 71

Escola de pares 72-73 Lip-Dub 74-75

10 Actualitat Cinema 76-77

Trobaba de escoles en valencià 78 Però si el camí és llarg... 79

Logo Ruta Estel Garcia Mulet · Autor portada y contraportada Pepe Montalvà

Revista de Formació i Informació de l’ESCOLA PIA de GANDIA · Tercera Època nº 5, Juny 2012 · Escola Pia de Gandia Pl. Escola Pia, 7 46701 GANDIA Tel 96 287 38 46 Fax 96 296 00 95 col.gan4@escolapios.es

www.escolapiagandia.org

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

Muy querida Comunidad Educativa de la Escola Pia de Gandia: Este pasado 7 de junio acaba de nacer la nueva provincia escolapia de “Betania”, de la que forman parte todos los colegios y comunidades que anteriormente estaban en Valencia y Tercera Demarcación: un total de 22 comunidades religiosas, 20 centros educativos, dos internados y 7 casas-escuela, presentes en las comunidades de Valencia, Madrid, Cantabria, Asturias, Galicia, Canarias y ambas Castillas, incluyendo, en consecuencia, la Escola Pia de Gandia. Creemos que la unión hace la fuerza y en estos momentos necesitábamos unirnos para mejorar en la eficacia de nuestros recursos humanos y materiales, y para ser capaces de formular proyectos renovados de Escola Pia.

1 Dins l’Escola Pia

El nombre de Betania nos habla de un lugar de encuentro entre el Señor y una familia de amigos. Nos habla de vida, de revitalización en la resurrección de Lázaro. Nos habla de que realmente sólo una cosa es lo importante: el reconocernos, el querernos, el vivir lo que hacemos desde el amor, la amistad y la entrega; el generar dinámicas que amplíen y profundicen la fraternidad en un mundo en el que es costoso, pero sabe que la necesita. Y para servir a este proyecto estamos, entre otros, quienes formamos la Congregación Provincial: los PP. Francesc Mulet, Francisco Molina, Carles Such, Jorge Iván Ruiz y Daniel Hallado, un servidor, a quien han pedido que ejerza como Provincial. Desde este momento quiero subrayar tres cosas:

• Estamos y, en particular, estoy a vuestro servicio y a la escucha. • Nos movemos en línea de revitalizar y, aun conscientes de las limitaciones personales en que estamos –por número y edad– los religiosos, creemos que la vida está llamada a crecer. • Habrá cambios necesarios con el tiempo, algunos nada fáciles, pero entre todos podemos hacer que sea algo bueno. Quiero invitaros a seguir con mucho ánimo vuestra labor. Podemos dar vida, podemos dar más vida. Esta revista es un ejemplo de vitalidad. Seguid adelante. La Provincia de Betania cuenta con vosotros para que la Escola Pia siga dando frutos de vida en un lugar tan hermoso y tan lleno de historia como es Gandia.

Celebració inicial de la Província Betània a l’Escola Pia de València

Que el Señor os bendiga con el gozo de la fraternidad en esta tarea, P. Daniel Hallado Arenales

E SC O L A

P I A

G A N D I A

A la Comunitat Educativa 1. 2012, Any Vocacional Escolapi. “Escolapis, escampant vida”, és el lema amb el qual vam començar aquest nou curs en totes les comunitats i col·legis escolapis, tot un curs per davant i un 2012 a més molt especial, en el qual volem descobrir que la vida de veritat es multiplica i creix, i va a més. Es compleixen 400 anys de l’entrada a l’Escola Pia, en el naixent projecte de Calassanç, d’un jove il·lusionat i buscador d’una entrega absoluta i esperançada: Gliceri Landriani. Va cridar a les portes de l’Escola Pia, apassionat pel projecte escolapi, i va ser el primer jove a professar com a religiós, en les mans de Calassanç i també l’establiment de l’Escola Pia a la Casa de Sant Pantaleó a Roma, encara avui considerada la Casa Mare dels escolapis, on estan les restes de Calassanç i on estan els nostres arrels escolapis. Podem dir, amb agraïment i esperança, que Calassanç, des del principi, va convocar als joves a comprometre’s en un projecte nou. En paraules del P. General, “aquest any Vocacional Escolapi suposa una crida a la vostra coresponsabilitat amb l’Orde: tots estem convidats a construir Escola Pia, tant de bo que amb la mateixa passió i lliurament que va posar Calassanç. Deixem-nos convidar per ell, fent nostra la seua convicció sobre el futur de la seua Obra, l’Escola Pia: ‘Es dedueix així mateix la necessitat d’ampliar-la i propagar-la segons les necessitats, desitjos i instàncies de punts. La qual cosa no pot fer-se sense molts obrers, i no és possible aconseguir-los si no tenen gran esperit i no són cridats amb vocació particular’”. La nostra faena, la seua faena no és “viure la vida” sinó escampar vida. O millor: viure-la escampant vida. La Vida és com un camp (o com una vinya, en el llenguatge de l’Evangeli). Som, a la vegada, cultiu i cultivadors. Som fruit i llavor. ¿Quin sentit té, la vida? Resposta: Són convidats a viure-la fent (més) Vida. Així de senzill i d’engrescador! No és cap “obligació”, sinó una proposta que rebem; encara que desatendre-la, comporta consumir-se de fàstic. Podem pensar que l’aigua no està feta per fer moure una turbina… Però ella no se’n fa cap problema; i es recupera tan bon punt torna a fer-se riu, i escampa vida. Podem patir moments semblants quan ens preguntem quin sentit té la meua vida. L’altre món possible som nosaltres! L’altra Església possible som nosaltres! Tots ens hem de proposar fermament de viure comprometent-nos.

2. A

favor d’un

Pacte

d’Estat per l’Educació.

Molts són els grans homes que des dels primers segles ens han indicat la necessitat d’una bona educació. Els destaque dos més propers: per a Calassanç en el s. XVII, “…si des de la primera infància els xiquets són imbuïts diligentment en la Pietat i les Lletres, ha d’esperar-se,

Alumnes de Batxillerat participants al Lip Bub

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

Visita Pare General

sense cap dubte, un feliç transcurs de tota la seua vida” i per al filòsof Rousseau en el XVIII, l’home naix lliure però sempre està encadenat, sempre ha d’obeir, l’home és bo i es corromp per l’acció que sobre la seua ànima exerceix la vida social, per açò s’ha de donar un contracte o pacte social el qual segons la voluntat dels individus transformarà i farà que l’home en la societat civil, mantinga un ordre. Per açò, tinc la sensació de que en els ambients polítics del nostre país se segueix legislant en funció d’uns paradigmes ideològics que res tenen a veure amb el que succeeix de portes endins de l’aula. Sóc testimoni de les últimes set lleis educatives a Espanya: LGE. Llei 14/1970, de 4 d’agost, General d’Educació i Finançament de la Reforma Educativa LOECE. Llei Orgànica 5/1980, de la Prefectura de l’Estat, de 19 de Juny, per la qual es regula l’Estatut de Centres Escolars. LODE. Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, Reguladora del Dret a l’Educació LOGSE. Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre de 1990, d’Ordenació General del Sistema Educatiu. LOPEGCED. Llei Orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la Participació, l’Avaluació i Govern dels Centres Docents LOCE. Llei Orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de Qualitat de l’Educació LOE, Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació. Si alguna virtut va tindre la primera, que Vostès coneixeran també com la llei Villar Palasí, va ser a més d’una evident modernització de les estructures organitzatives i metodològiques, la seua relativa vigència. Les altres van alternant-se amb esperit reivindicatiu com ens succeeix amb la llista de les nostres Constitucions, i el problema com Vostès poden veure no és el disseny o els continguts d’alguna assignatura en particular, és una qüestió de més gran calat. Mentrestant les dades de l’informe PISA ens col·loquen entre els últims en fracàs escolar. És curiós comprovar com hi ha grans campanyes per a deixar els hàbits del tabac, sobre educació vial, sobre fer esport, però no hi ha campanyes de sensibilització dirigides a fomentar l’educació com a via (potser l’única) per a millorar les possibilitats d’ocupació. Així, fins que els qui ens legislen no es decidisquen per un pacte en l’educació, seguirem pegant bandades. I les nostres lleis aniran alternant-se, segons el color de qui ens governe. Aqueix no pot ser el camí. Com arribar cap a una educació de qualitat? Cal un pacte estatal en educació. I igualment hem de recuperar (educadors, pares i alumnes) el protagonisme que ens correspon i perseverar en la nostra obstinació pel manteniment d’un sistema que garantisca la igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans.

E SC O L A

P I A

G A N D I A

3. L’Escola Pia, Província Betània és la nostra nova demarcació. El Superior General de l’Escola Pia ha constituït o erigit una nova província, formada de l’anterior Província Tercera Demarcació de Espanya i de l’anterior Província de València, amb el nom oficial “Escola Pia, Província Betània”. És el fruit del manament rebut del darrer Capítol General d’“impulsar la revitalització, consolidació i creixement solidari de l’Orde mitjançant els canvis estructurals necessaris”. La província es constitueix amb 22 comunitats espanyoles, 4 africanes i 7 centreamericanes; amb 200 religiosos que tenen cura de col·legis, parròquies, temples amb culte i altres obres educatives, a més a més amb 2 Fraternitats Escolàpies seglars. En una carta dirigida als religiosos, el P. General i la seua Congregació ens recorda que és una bona notícia per a tots els qui comparteixen amb nosaltres Missió i Carisma, educadors, personal que treballa a les nostres obres, alumnes i famílies i també ho és per a les Esglésies particulars on estem arrelats a les quals servim. La constitució oficial va ser el passat 7 de juny dins una eucaristia a l’església de l’Escola Pia de València, al carrer de Carnissers. Fins al 2015, data en que es celebrarà el primer capítol provincial, la nova província ha esta confiada a la guia de la següent Congregació Provincial: P. Daniel Hallado Arenal, Provincial P. Francesc Mulet i Ruís, Assistent d’Organització administrativa i jurídica P. Francisco J. Molina Garcia, Assistent de Pedagogia P. Carles Such Hernández, Assistent de Pastoral P. J. Iván Ruiz Cortizo, Assistent de Missió Compartida i Formació. S’encomana a la nova província, la propera fundació a Indonèsia, agraint el sentit missioner amb què naix aquest nou rebrot del tronc escolapi. I es deixa constància de l’agraïment per la seua entrega i amor a l’Orde del P. Francisco Montesinos Ortí, fins ara Superior Provincial de València. Nosaltres, des d’aquest col·legi de Gandia un dels més antics de la nova província ens unim a aquest projecte i fem pinya per dur avant la tasca de Pietat i Lletres entre els nostres xiquets i joves.

4. ADÉU, FINS SEMPRE Finalment els done les gràcies a vostès i als companys que han format part de l’Equip Directiu per la col·laboració i acollida als projectes que s’han presentat en el Col·legi en la gestió d’aquests últims anys i demane disculpes per les fallades que haja pogut cometre. Gandia és una ciutat que ha marcat la vida de tots els escolapis que per ella han passat. El Col·legi i l’Església de l’Escola Pia són institucions centenàries que mereixen el millor de cadascun de nosaltres en bé dels xiquets i del nostre poble. Gandia i l’Escola Pia sempre estaran en el cor dels qui marxem. Els pregue que tracten als companys que assumiran les noves responsabilitats a partir de setembre amb la mateixa comprensió i afecte que fins ara he rebut de tots vostés. Amb l’esperança de tornar-nos a trobar, reben el meu record i afecte. P. Francesc Mulet, Sch. P. Rector i Titular

Cel·lebració inicial de Betània a l’església de l’Escola Pia de València

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

Direcció

els

parla

mb el final de curs, com ja és costum, arriba la revista Ruta amb l’ànim d’informar i posar en contacte a tota la comunitat educativa. Durant els últims anys, el centre ha anat consolidant el seu projecte lingüístic al voltant d’uns eixos ben definits: la utilització i ús del valencià d’una manera normalitzada en tots els àmbits d’ús; l’aprenentatge del castellà d’una manera correcta amb una bona comprensió; i, finalment, l’ús de l’anglés com a llengua vehicular en l’àrea pròpia d’Anglés i en altres àrees, com ara Infantil o Plàstica a partir de 1r de Primària. Com hauran pogut observar, el centre ha estat fent una gran aposta per l’increment de la competència en la llengua anglesa. Per exemple, els exàmens d’Anglés s’han realitzat a partir de quatre competències (listening, speaking, writing i reading), en Infantil s’ha incrementat l’Anglés a dues sessions setmanals, en Primària s’incorporarà el pròxim curs la Plàstica en Anglés, en Secundària s’ofereix des de 3r d’ESO l’optativa d’Anglés Pràctic i en Batxillerat, a partir del pròxim curs, l’optativa d’Anglés Pràctic de 4 hores setmanals en 1r de Batxillerat. Amb totes aquestes iniciatives, s’espera que els alumnes finalitzen la seua escolarització amb un domini superior de l’Anglés i, principalment, amb una major capacitat de comunicar-se amb aquesta llengua.

La col·laboració amb la Administració educativa continua en la mateixa línia i el centre ha participat en les convocatòries que ha ofert aquesta. La darrera ha estat l’elaboració per part del centre d’un Contracte Programa per tal de millorar els resultats acadèmics dels alumnes i disminuir la taxa d’abandonament escolar. Les línies fonamentals d’aquest Contracte Programa són: 1. Accions dirigides a millorar la resolució de problemes, la comprensió lectora, la intel·ligència emocional i l’ús del valencià, castellà i anglés. Aquesta acció es realitzarà en Primària a partir de la modificació de l’horari ja explicada que implicarà la impartició de dues hores setmanals més a tots els alumnes. 2. Accions dirigides a la detecció primerenca de les dificultats de l’alumnat a través de l’acció coordinada de tutors i equips d’orientació. El Gabinet Psicopedagògic a través de les proves psicopedagògiques i les avaluacions diagnòstiques de la Conselleria, s’encarrega de la detecció i tractament de les dificultats de l’alumnat. 3. Mesures de reforç i de suport a l’alumnat en els tres primers cursos de l’Educació Secundària Obligatòria amb dificultats d’aprenentatge. Es proposa l’organització de dues sessions setmanals de 16 a 17 hores per tal d’atendre aquests tipus d’alumnat en les àrees instrumentals. Tot plegat suposa un gran esforç per part del professorat perquè implica un canvi de mentalitat i de costums i una gran tasca de preparació de materials i recursos. El centre ha posat en marxa una digitalització de les aules amb els recursos de què disposa. Cal agra-

Alguns alumnes de 4t de primària

E SC O L A

P I A

G A N D I A

ir profundament a les famílies que fan la donació perquè sense elles no seria possible tot això i insistir en aquelles famílies que no ho fan perquè se sumen en la mesura de les seues possibilitats. La dita diu que tota pedra fa paret i és cert. Totes les aules d’Infantil (6) disposen d’ordinadors nous i pantalles de televisió; 9 aules de Primària ja tenen ordinador, canó i pissarra digital, inclosa l’Aula de Música, i en Secundària se’n disposen de 4. El projecte futur d’aquest estiu és finalitzar la digitalització de Primària disposant de totes les aules amb pissarra digital i continuar en Secundària on es completarien les 4 aules de Batxillerat i dues més de Secundària. Com poden suposar, la digitalització va lligada a l’establiment de la Plataforma Educamos i al seu ús per part de tota la comunitat educativa. Considerem que és una eina molt vàlida que permet una comunicació ràpida i fluïda amb les famílies. Els convidem a continuar accedint a la plataforma, visitant la pàgina web, fent-nos propostes perquè és la millor manera d’anar entenent-nos. L’equip de professors ha realitzat al llarg d’aquest any un treball d’adaptació de les programacions didàctiques a la nova legislació. Aquest treball ha implicat una renovació i una adequació a la nova tipologia d’alumnat i ha estat supervisada per l’Equip de Qualitat i per l’Administració educativa. Amb la Plataforma Educamos, el centre ha optat per una transparència en la informació dels resultats de l’avaluació i dels progressos de l’alumnat; s’informa de manera immediata de les absències i retards; es coneixen observacions sobre la conducta de l’alumne/a. L’Equip de Qualitat ha realitzat dues Auditories Internes a nivell del propi centre, una referida a l’administració i l’altra a les programacions didàctiques i la

seua aplicació. A més a més, han participat en l’Auditoria Interna d’un centre de l’Escola Pia a València. El Consell Escolar, com a màxim òrgan de funcionament del centre, ha estat informat i ha pres decisions per a la millora de la convivència i el bon funcionament del centre. El Consell va aprovar, per unanimitat, la instauració de l’uniforme escolar, la regulació de l’ús de mòbils i aparells electrònics al centre, les indicacions sobre la vestimenta, etc. Des de la Província s’ha impulsat la Pastoral d’una manera decidida en aquest any vocacional escolapi. Realment els escolapis, després de tants anys, continuen escampant vida en tots els llocs i obres on es fan presents. S’ha animat l’Oració Contínua amb dues sessions de formació i materials nous; continua celebrant-se la Primera Comunió i les Confirmacions; els grups Hinnení han funcionat de 1r de Secundària fins a 1r de Batxillerat i el nombre d’acompanyants s’ha incrementat. Cal agrair la dedicació voluntària de tots aquests monitors que ofereixen el seu temps lliure per a ajudar en la formació humana i cristiana dels alumnes. La Pregària del matí ha continuat realitzant-se i s’han introduït noves formes a través d’enllaços a Youtube i, finalment, les campanyes en les quals participa el col·legi s’han continuat fent (Mans Unides, Domund, Campanya del Kilo amb Càritas, Missions Escolàpies). Destaca la col·laboració de les famílies en totes les iniciatives proposades des de l’equip de mestres d’Infantil i Primària. Cal valorar els projectes i la metodologia utilitzada per Infantil al nostre centre i que ha motivat la visita de companys d’altres centres de l’Escola Pia per a aprendre i compartir experiències. Cal comentar els teatres que fan els mestres i els xiquets,

Alumnes en la festa de Sant Calassanç

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

Convivència programa Rostro a l’Ermita de Santa Anna

els contes, les exposicions d’art, etc. Cal indicar el voluntariat dels alumnes de Secundària amb els més menuts que dimecres rere dimecres es realitza. Cal conèixer el treball dels Padrins de Lectura dels alumnes de 1r de Secundària amb els xiquets de 5 anys: aquests alumnes renuncien al seu temps de pati un dia a la setmana per tal d’acompanyar en la lectura als xiquets de 5 anys. Destaca la col·laboració de l’ACPA que ha estat sempre al costat del col·legi i que en la mesura de les seues possibilitats han contribuït a la millora del centre. La digitalització d’Infantil ha estat en gran part gràcies al suport econòmic de l’ACPA. Caldria que més famílies recolzaren aquesta funció que realitza l’ACPA al centre. La Lip Dub és un exemple magnífic del que volem ser: una comunitat educativa. Tothom és necessari per a la seua realització i resum els valors que volem dur avant al centre: l’Escola Pia de Gandia acull a tothom, integra la diversitat, prima l’atenció del més necessitats davant l’excel·lència. Per últim, destaca el treball de la comunitat d’escolapis de Gandia que, enguany, d’una manera significativa han obert les portes de sa casa als xiquets i xiquets. Els alumnes d’Infantil i Primà-

ria tingueren l’ocasió de visitar la casa dels escolapis i foren guiats pel P. Enric Ferrer. Gràcies per aquesta dedicació. Els xiquets d’Infantil en les seues celebracions han estat presidits pel P. Fernando Arnal, el qual en cada esdeveniment del centre es fa present amb la seua càmera de fotografies. Gràcies de nou als escolapis. Un altre escolapi, el P. Jose Paricio, ara recuperant-se a la Malva-rosa, coneix a gran part de les famílies que porten els seus fills a l’Escola Pia i als més joves ens ajuda a situar els alumnes. Gràcies per acompanyar-nos. El P. Vicent Garcia ha acompanyat els alumnes de Primària en l’Oració Contínua i ha organitzat la catequesi de la Primera Comunió; sobretot destaca la seua presència i l’estima que tots els xiquets li tenen. Gràcies P. Vicent. I, finalment, fer esment del treball del P. Francesc Mulet que durant aquests anys ha aconseguit que l’Escola Pia de Gandia continuara sent la referència que ha estat a Gandia. El seu treball, la dedicació als alumnes, l’acompanyament als professors i professores, la renovació i conservació dels dos edificis, etc. Un gran agraïment i un gran record deixarà en tots els qui estimen l’Escola Pia. Bon estiu a totes i a tots. Xavier Figueres Director

E SC O L A

P I A

G A N D I A

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

E SC O L A

P I A

G A N D I A

QUALITAT A UN CENTRE EDUCATIU La gestió de la qualitat, és el conjunt d’activitats coordinades per a controlar i dirigir un Centre Educatiu en lo relatiu a la qualitat. La implantació d’un model de gestió per processos basat en la norma ISO 9001:2008 proporciona als centres educatius un sistema de gestió documentat que ajuda a planificar, desenvolupar i avaluar de forma sistemàtica les activitats pròpies dels col·legis.

L’Escola Pia de Gandia, des de fa més de 10 anys, s’ha compromès de forma seriosa per la millora contínua, seguint el model del Cicle de Deming: planificar el que volem fer, portar-ho a la pràctica, comprovar que s’ha realitzat, avaluar-ho i proposar actuacions per a millorar. El centre aquest febrer ha estat certificat per la norma ISO 9001:2008, segell que hem anat renovant des de l’any 2005. Aquesta certificació és atorgada per l’empresa BVQI, que mitjançant auditories a diferents processos, estratègics, claus i de suport, comprova i acredita el funcionament del sistema segons els procediments aprovats pel centre. L’Escola Pia manté, per tant, un compromís per la millora contínua, mitjançant l’establiment d’objectius anuals de millora, mètodes de seguiment i avaluació dels processos i resultats, plans d’autoavaluacions i auditories periòdiques, sistemes de recollida de informació dels membres de la comunitat educativa (alumnes, pares, professors i personal d’administració i serveis) i de les empreses subcontractades per a realitzar diferents activitats al col·legi.

És evident que el projecte de qualitat i millora contínua és un repte difícil. Intentem gestionar un servei adreçat a persones, difícilment mesurable. Volem aconseguir en els nostres alumnes un grau de compromís, d’educació, d’experiència, de formació en valors... Esperem molt més que aprovats, excel·lents o notables. No oblidem que la qualitat és un sistema de gestió que ajuda a detectar problemes o objectius que no arriben al grau de satisfacció esperat, però que no aporta les solucions ni té resultats immediats. Entra en joc un conjunt molt divers de persones (directius, professors, personal no docent, pares i alumnes) amb un interès comú, aconseguir un ensenyament de qualitat. Agraïm la implicació de tota la comunitat educativa en aquest repte. En la mesura que actuem de forma coordinada, cadascú en el seu àmbit, buscant solucions als problemes i interessos col·lectius i no propis, aconseguirem millorar la tasca educativa. Per això, des de l’equip directiu s’ha fet un esforç per integrar el projecte de qualitat i millora contínua a la dinàmica de funcionament del col·legi, aconseguint consolidar aquest sistema de qualitat i animant a treballar en aquesta línea, esperant la millora del nostre servei educatiu, aspecte tant important per al futur de la nostra societat. Adela Ribera Coordinadora de Qualitat

Auditoria a un professor d’Infantil

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

Responsabilidad y toma de decisiones El nacimiento de un bebé llena de esperanza a los padres y traslada una inmensa alegría a todos los seres queridos y conocidos; pero al mismo tiempo se inicia una tarea que no debe estar sujeta a la improvisación. Educar supone ayudar al niño a valerse por sí mismo, a alcanzar la capacidad de ser independiente, de tomar decisiones, de hacer uso de su libertad desde el conocimiento de sus posibilidades… A partir de este momento, en el seno familiar se inicia un proceso que tiene su continuidad en la escuela y otros ambientes sociales.

Educar con este planteamiento va a evitar situaciones de dependencia, inmadurez social e inseguridad. Es conveniente que la familia se organice para poder responder entre todos a sus necesidades, cada cual de acuerdo a sus posibilidades. Algunos padres consideran que sus hijos crecerán mejor si logra evitarles cualquier dificultad que puedan encontrar, anticipándose a sus deseos, dándoles cuanto piden, o cediendo ante cualquier resistencia o contrariedad. Precisamente, estas actuaciones, aunque de momento suponen para el niño una satisfacción, a medio y largo plazo, van a ser obstáculos que van a impedir o dificultar el camino de adquisición de la responsabilidad. Librar a nuestros hijos de las dificultades, hacerles las cosas que por su edad debieran realizar, es una manera segura de hacerles débiles,

indecisos y, en definitiva, frenar su proceso natural de crecimiento personal. El niño tiene que saber lo que debe o no debe hacer, así como las consecuencias de incumplir lo acordado. Las normas de nuestro hogar deben ser pocas, claras, bien comprendidas y asumidas. Asimismo, los padres deben evitar actitudes permisivas y educar gradualmente en la capacidad de esfuerzo y responsabilidad. Es imprescindible concretar las normas desde el afecto y no dejándose llevar por el nerviosismo del momento. Deben formularse de manera positiva, no a modo de decálogo de prohibiciones y deben ser razonadas, para que nuestros hijos comprendan los motivos de estas y para que piensen y decidan por sí mismos sin necesidad de órdenes impositivas. Es importante que estemos atentos a las buenas conductas para reforzarlas y alabarlas. A veces, les reprendemos y nos olvidamos de reconocer las cosas bien hechas, motivo por el cual se encuentran con escasa ilusión por hacer nuevas tareas y se produce el consiguiente descenso de su autoestima. Hay que dejar claro que es su conducta inadecuada la que nos disgusta pero que, como persona e hijo, le seguimos queriendo igual; limitamos la conducta, pero no el amor a los hijos. Hay que desterrar las descalificaciones del tipo: “¡ya sabía que lo ibas a hacer mal!” o “¡eres un inútil!”. No debemos olvidar que todos aprendemos a partir del reconocimiento del error. Ser responsable no sólo es cumplir debidamente lo que se manda. Eso sería obediencia; es algo más, es saber elegir y decidir por uno mismo, con eficacia, en aquello que es propio del nivel de madurez o experiencia. Hay que dar oportunidades, desde muy temprano, para que el niño elija juegos, ropa, qué libro quiere que se le lea, qué desea merendar, etc. Una vez hecha la elección, la debe llevar hasta el final y no se le deben permitir conductas caprichosas; tiene que experimentar las consecuencias de una elección equivocada, por ejemplo: aburrimiento, cansancio, malestar, etc. Esta lección le servirá para ser más reflexivo y valorar aspectos positivos y negativos de lo

E SC O L A

P I A

G A N D I A

que vaya a elegir. La indecisión es una forma de irresponsabilidad; es dejar la carga para que otros resuelvan lo que uno no se atreve o no quiere hacer. En los niños pequeños es normal y frecuente que no decidan nada, aunque deberían presentárseles ocasiones para hacerlo. Al principio habrá que enseñarles dándoles dos posibilidades: ¿qué le compramos a tu hermano: un juguete o un cuento? Después se puede pasar a presentarle tres o más alternativas y, cuando elija, debe explicar el porqué de su decisión. Pedir que se razonen las decisiones es el modo de enseñar a no obrar de un modo caprichoso o impulsivo. Es importante que vayan participando en otras decisiones familiares mientras observan cómo los padres sopesan las ventajas e inconvenientes. Suele ser algo frecuente que los niños pregunten: “¿qué hago?” y una vez que obtienen una respuesta, la rechacen. Es un modo de llamar la atención del adulto o una incapacidad para afrontar decisiones. El niño decidido será capaz de afrontar riesgos, siempre que no obre de modo impulsivo. Cuando el niño tiene poca confianza en sí mismo deberemos ayudarle proponiéndole elecciones que supongan poco riesgo y ayudándole con pautas que faciliten su elección: ¿qué comemos de postre, fruta o yogur? Es recomendable que los padres pidan sugerencias a los hijos para resolver alguna situación problemática cotidiana. Para ayudar a un hijo a tomar decisiones podrían seguirse estos pasos: 1. Enseñar a aceptar una sola posibilidad gustosamente, con una visión positiva. “Hoy vendrán unos amigos a casa y no podrás ver los dibujos de la tele, pero vas a conocer a niños de tu edad”. 2. Enseñar a elegir entre pocas posibilidades. “Vamos al parque. ¿Qué cogemos, la bici o los patines?”. 3. Ampliar el número de posibilidades de elección. A partir de los ocho años se les pueden presentar diversas opciones. Por ejemplo, elegir entre las posibilidades que presentan los centros escolares de actividades extraescolares, actividades de tiempo libre… 4. Favorecer que los hijos que hagan propuestas que se valorarán entre todos los miembros de la familia de forma constructiva. 5. Enseñar a tolerar cambios imprevistos y que suponen una alteración de su plan tras una decisión tomada. Los niños deben aprender a aceptar las conse-

cuencias de lo que hacen o dicen. La responsabilidad se va adquiriendo por imitación del adulto y por la aprobación social que le sirve de refuerzo. El niño siente satisfacción cuando actúa responsablemente y favorece a su vez su autoestima. La confianza en sí mismo comienza a establecerse en los primeros años y evoluciona a medida que el niño siente que progresa. El joven desarrollará su personalidad a partir del autoconocimento, autocontrol y voluntad. El desarrollo y progreso es único de cada persona y del contexto que le rodea, todo ello conlleva que existan ritmos distintos en función de las diferencias individuales. Escuchar las preferencias de nuestros hijos es el mejor ejemplo que podemos ofrecerles para que aprendan a considerar las opciones de los demás; nos desarrollamos como personas en cuanto que somos capaces de relacionarnos con los demás. Nuestros hijos deben integrarse en los diversos ámbitos de la vida, conociendo sus deberes y derechos, dando paso a una madurez y responsabilidad progresivas. M Dolores Sáez Gabinet Psicopedagògic-Departament Orientació

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

PSICOLOGÍA DE LA FAMILIA

El hijo tirano

Hace años llegó a mis manos una circular en forma de decálogo que aseguraba que provenía de la Dirección General de la Policía de Seattle, Washington, en Estados Unidos. Se lo transcribo aquí traducido. Observen los puntos irónicos y bastante cáusticos que ofrece este escrito, que llevaba el sugerente título de «Normas para convertir a vuestro hijo en delincuente». 1. Darle de pequeño todo lo que pida: de esta manera llegará a mayor convencido de que el mundo entero se lo debe todo. 2. Si dice burradas, reírselas: así pensará que es muy gracioso. 3. No le deis ningún tipo de formación espiritual: cuando sea mayor de edad ya la escogerá por sí mismo. 4. No le digáis nunca: «Esto no está bien», porque se podría crear complejos de culpa y, más adelante, cuando, por ejemplo, le arresten por haber robado un coche, estará convencido de que la sociedad lo persigue. 5. Recoged todo lo que tire al suelo: así pensará que todo el mundo está a su servicio. 6. Discutid siempre delante de él: cuando vuestra familia esté destrozada, él hará ver que no se da cuenta. 7. Dadle tanto dinero como quiera: de esta manera no sospechará que para disponer de él tiene que trabajar. 8. Satisfacedle todos sus deseos, sino será un frustrado. 9. Dadle siempre la razón: los profesores, la gente, la ley… siempre desean el mal para el pobre chico. 10. Cuando ya sea un desastre, proclamad a los cuatro vientos que no habéis podido hacer nada por evitarlo: de esta manera os habréis preparado una vida dolorosa. No olviden que frustrar es una manera de educar. Dr. Paulino Castells (Psicología de la familia, Ed. Ceac, Barcelona 2008)

E SC O L A

P I A

G A N D I A

P R O G R A M A

R O S T R O …

UN ROSTRE QUE ens PARLA D’IDENTITAT DES DEL ROSTRE DE CALASSANÇ ens arriben els ecos de la persona apassionada per la veritat, de la seua història i de les seues opcions. Mirar el rostre del nostre fundador és veure reflexada la seua Obra: les Escoles Pies, heretades d’un món concret de ser i d’estar en l’església i en la societat. És endinsar-se pels camins del seu esperit i recollir així el testimoni d’una acció educativa i evangelitzadora, compartida per tots els qui ens reconeixem en els trets de la seua cara. El Projecte Rostro ens ha oferit un espai com-

en la resta dels centre escolapis.

Se’ns va projectar la biografia

partit de formació permanent i ens

El Programa s’ha distribuït en di-

de Calassanç i l’apropament a la

ha ajudat a aprofundir i actualitzar

ferents sessions al llarg del curs,

seua persona, a mode d’autobio-

la nostra identitat carismàtica, en

ha tingut cinc nuclis temàtics i una

grafia interior, actualitzant i tradu-

continuïtat amb la ja rebuda.

convivència en cadascun dels col·

int les seues intuïcions.

legis.

2. L’obra de Calassanç: les Es-

lupat presencialment des del Col·

1. Calassanç: retrat interior. Dis-

coles Pies. Dissabte, 19 de no-

legi Calassanç de València, i han

sabte, 22 d’octubre de 2011. Po-

vembre de 2011. Ponent: Enric

estat seguits per videoconferència

nent: Àngel Ayala Sch.P.

Ferrer Sch.P. En tot un recorregut

Els encontres s’han desenvo-

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2 que gaudiren de la natura i l’espai obert - l’ermita de santa Anna, atesa des de fa més de dos cents anys pels escolapis gandians. 6. Un camí compartit: religiosos i laics. Dissabte, 28 d’abril de 2012. Ponents: Pedro Aguado, P. General i Rosa Alamán, laica. L’última sessió, va estar presidida pel P. General, Pedro Aguado, qui ens va animar en la Formació Permanent i en el Projecte Compartit, amb unes actituds vocacionals en les quals assumim la al llarg de quatre segles, des dels

Diumenge, 22 d’abril de 2012.

coresponsabilitat i el do carismà-

orígens de l’obra de Calassanç, el

Escoles Pies de Gandia: Ermita de

tic de Sant Josep de Calassanç.

P. Enric ens va ajudar a reflexio-

Santa Anna.

A continuació, Rosa Alamán

nar des d’una mirada de la His-

El matrimoni Rosa Alamán i

ens va traslladar, des de la seua

tòria de l’Orde, buscant aprendre

Rafael Ortiz, amics de la Fraterni-

pròpia experiència i les seues

d’ella i a través de les fotografies

tat de València, ens van oferir la

coordenades personals i vitals el

emblemàtiques de cadascun dels

seua experiència en el camí de

sentit de viure, amb fe i amor, la

segles.

seguiment a Jesús, mitjançant

fraternitat en tots els àmbits de la

3. Espiritualitat Escolàpia. Dis-

l’Escola Pia i vam després parti-

vida: família, escola, treball, socie-

sabte, 17 de desembre de 2011.

cipar en l’eucaristia del tercer Diu-

tat, política, que a tots ens implica

Ponents: Víctor Gil Sch.P.. i Pedro

menge de Pasqua, presidida pel

i ens complica en la seua tota-

Jara, laic. Ens aproparen, amb les

P. Enric Ferrer. Resultà tota una

litat, sempre al servei de cuidar i

seues experiències i testimonis

festa de convivència i creixement

d’acompanyar els nostres xiquets

cristians, a les arrels del nostre

en la fe, tant per als grans com

i de compartir amb il·lusió el millor

fundador. Des d’una visió d’iden-

per a tots els xiquets i xiquetes

regal de formar part d’una Comunitat Escolàpia.

tificació amb Crist i com a nucli central la nostra Identitat, ens

El P. Provincial ens va com-

transmeteren l’espiritualitat calas-

plaure finalitzant la sessió amb les

sància i escolàpia.

seues simpàtiques paraules. Ens

4. Missió i Ministeri. Dissabte, 25

queda el repte de continuar recre-

de febrer de 2012. Ponents: Paco

ant la vida escolàpia, compartida

Molina Sch.P. i Carlos García, laic.

entre tots els qui hui tenim l’opor-

La missió calassància: educar i

tunitat de construir les Escoles

evangelitzar hui, fidels al carisma

Pies. ÀNIM I ENDAVANT!

de Calassanç. Se’ns va abordar la Marisa Morales

“Missió Escolàpia” amb les línies

Professora de l’Escola Pia

que marca l’Orde. 5. Convivència (en cada centre). P. General - P. Provincial

E SC O L A

P I A

G A N D I A

El cavaller davant la mar El duc Alfons el Vell

La porta del palau es va obrir lentament. Un genet

ós. Un pare diferent de

muntat en un cavall negre va eixir al carrer, precedit

qualsevol home pode-

d’un criat, també en la seua cavalcadura. En passar

rós, que va acabar els

per la propera església de Santa Maria, una campana

seus dies d’humil fra-

anunciava l’alba d’un nou dia. Aviat obririen les portes

re franciscà. La mare,

de la muralla. Sense fixar-se en els guàrdies, cavaller i

Joana de Foix, potser

criat van enfilar el camí de la mar. Cap a llevant, el dia

massa aviat desapare-

començava a rompre.

guda. Els germans, la

El febrer encara amagava les imminents floracions

llarga família, les desa-

dels ametlers, sempre els primers a fer-ho i també

vinences amb aquells

els més arriscats. Només, entre els sembrats, alguns

que més havia estimat, sobretot el fill, durant una vin-

ocellets començaven a buscar el pa de cada dia. No van trobar ningú en el camí. En arribar a les primeres cases

se haver viscut plenament la seua adolescència i joventut, entre

dels pescadors, al costat del

les festes i jocs propis del seu

barranc, el cavaller va seguir

alt estat... Les guerres, com

cap a la mar. El sol, vermell

aquella dels Peres, el Cruel i

com una ferida, començava

el Cerimoniós, origen de les

a il·luminar el paisatge encara somnolent. El cavall, en l’arena del caminot, enfonsava les potes

seues malaventurances... Com l’índex d’un llibre d’or repassava els honors de la seua

amb fermesa. De sobte, en eixir d’una re-

vida... Comte de Ribagorça, comte de

volta de la senda, la mar va aparéixer, com

Dénia, marqués de Villena, conseller

un ganivet d’acer, tacat per algunes

reial d’Aragó, conestable de Cas-

llistes blanques en moviment. El cava-

tella, duc de Gandia... I les terres,

ller, sense desmuntar, s’hi quedà qui-

les nombroses terres, de les quals

et, tot mirant l’aigua immensa amb els

havia estat amo i senyor, reparti-

seus ulls definitivament apagats, com

des entre les corones de Castella i

si esperara el retorn d’algun vaixell.

Aragó. Els personatges que havia

El ritme de les ones, el va com

conegut i tractat, entre els quals els

adormir. Al seu interior, com un somni,

més estimats eren els hòmens de

va anar apareixent el desordenat calaix

lletres, com el seu fidel administra-

de la seua vida, ja de més de vuitanta anys. La figura discreta i sàvia del seu pare, l’infant Pere de Ribagorça, nét del rei Jaume II el Just, germà d’Alfons IV i oncle de Pere el Cerimoni-

tena d’any ostatge dels seus enemics, sen-

dor, Pere March, pare del poeta Ausiàs; Francesc Martorell, pare d’aquell Joan del Tirant lo Blanc; els grans escriptors Antoni Canals i Francesc Eiximenis o el seu nét Enric, futur

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2 marqués de Villena, pare de Sor Isabel de Villena, tan coneguda anys a venir per la seua Vita Christi... També ell havia gosat fer d’escriptor quan, en ocasió del matrimoni de la seua filla, li va dirigir una Lletra de càstig e de bons nodriments, com un breu tractat sobre la manera de viure en el nou estat de casada. Entre tants honors i terres, s’havia enamorat d’una vila, la de Gandia, tot just fundada poc més d’un segle abans, on va fixar la seua residència principal. palau, va millorar l’església de Santa Maria i l’hospi-

nyor, li mostrà sempre una especial predilecció, com

tal de Sant Marc, va enrobustir les seues muralles...

el rei Jaume II, que li va atorgar el privilegi d’una fira

La seua obra predilecta, però, va ser el convent de

o mercat anual i la va envoltar de muralles. Durant el

Sant Jeroni de Cotalba, en un lloc esplèndid, amb

seu senyoriu la va eixamplar, va fer més altiu i fort el

bones terres de conreu, aigua suficient i fusta dels

2 Col·laboracions

Des que va conèixer la vila i la seua horta, com a se-

pinars de les muntanyes properes. Era el lloc elegit per al seu repòs etern, entre els cants i les pregàries

dels monjos. Ja hi l’havien precedit l’esposa i els fills Joan i Blanca.

Passava el temps. El criat li va fer notar que el

fred del matí no era gens bo per a la seua salut, per a la seua edat. El cavaller, sense afegir-hi res, esperonà el cavall i va emprendre el retorn cap al seu palau. Ja no va tornar a mirar la mar...

(Uns dies després, el cinc de març¸ les campanes de Santa

Maria anunciaven, amb fúnebres tocs, que havia mort, al seu palau, “el molt alt e pode-

rós senyor” Alfons d’Aragó, duc

de Gandia, marqués de Dénia, comte de Ribagorça... La història el coneixeria com Alfons el Vell. Era l’any del Senyor 1412, ara fa 600 anys). Enric Ferrer, Sch.P.

E SC O L A

P I A

G A N D I A

Josep Miquel Bausset El monjo valencià de l’abadia de Montserrat, Josep Miquel Bausset va ser ordenat sacerdot el passat 23 de juny pel bisbe de la Seu d’Urgell, monsenyor Joan Enric Vives, en una missa en la qual van participar familiars i amics del monjo, vinguts de L’Alcúdia i altres pobles de la Ribera, així com sacerdots amics i vinculats a la localitat. Així mateix, entre els assistents a la cerimònia a Montserrat es trobava el professor i escriptor valencià Josep Lluis Bausset, pare del sacerdot ordenat que estava a punt de complir 102 anys. Quan anava a celebrar la primera missa, es va trencar el bras i ho va poder fer en la seua localitat natal, L’Alcúdia, el passat mes de setembre 2011. En la fotografia està el P. Bausset amb el P.Abat i la seua família; el seu pare, el Sr. Josep Lluís Bausset va faltar el passat 3 de juny. El P. Abat de Montserrat, Josep Miquel Bausset i els seus pares i germanes, el dia de l’ordenació.

L’honradesa i la cobdícia Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat.

El diccionari defineix l’honradesa, com

l’actitud

d’aquells que no fan actes deslleials, ni furts ni enganys!

D’avars tots n’hem conegut, com el cas de l’Harpagon de

És l’honradesa en el treball, el que he trobat en els

Molière, o el senyor Scooge de Dickens, que no sopava

bons fisioterapeutes (Òscar i Dolors, Imma, Marina i Sai-

per no gastar! O el Dòmine Cabra de Quevedo, que dor-

da, Jordi i Rosa) que m’ajuden en la recuperació de la

mia d’un cantó per no gastar els llençols!!

meua fractura d’húmer. Aquests infermers, amb una gran

També el cobdiciós no té altra dèria que enriquir-se

professionalitat, atenen a Josep, Isabel, Ramon, Maties

més i més, a costa dels diners dels altres. Hui en dia, la

(entre d’altres) i a mi mateix, per tal que el meu braç torne

cobdícia dels grans especuladors ha aconseguit pensions

a ser el d’abans.

exagerades i immorals, com el cas de Richard S. Fuld que

No cal dir que és altíssim el grau de satisfacció i la

va cobrar 4.3 milions de dòlars, després d’haver portar a

millora que experimentem en les nostres lesions, gràcies

la bancarrota Lehman Brothers, o James C. Caine amb

a aquests excel·lents infermers, que sempre ens han dit

17.1 milions, per haver fet el mateix a Bearn Sterns.

la veritat: la recuperació és llarga i dolorosa. Mai no ens

I les nostres entitats financeres, alguna d’elles amb

han enganyat, diguent-nos que seria una cosa curta, fàcil

directius, el més “baratet” dels quals cobrava més de

i sense dolor. No han anat amb mentides, ni amb enganys!

100.000 euros a l’any? Davant del desastre d’alguna

Perquè aquests fisioterapeutes han fet de la veritat i de

d’aquestes entitats, només fa unes setmanes tots deien

l’honestedat la seua manera de treballar!! I perquè seguei-

que estaven la mar de bé! I ja hem vist com ha acabat tot,

xen al peu de la lletra la recomanació que feia Sant Pau als

degut a la cobdícia d’uns i d’altres!

cristians de Colosses: “En qualsevol treball, poseu-hi tota l’ànima” (Col 3::23)

allò que fan immorals les transaccions econòmiques.

Enmig d’aquesta crisi que ens ofega, es van retallant més i més els serveis i els salaris públics per quadrar els

Però en la nostra societat, i d’una manera especial en

comptes i perquè diuen que les arques estan buides. Però

el món de l’economia, no sempre és l’honradesa allò que

això no és del tot veritat, perquè hi han diners per salvar

guia les operacions financeres! Moltes voltes és l’avarícia

una entitat financera, però no per als dependents, els pen-

o la cobdícia, enteses com un afany exagerat pels diners,

sionistes o les escoles!! Tot sembla indicar que els 10.000

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2 milions retallats en ensenyament i en sanitat, deuen ha-

la crisi profunda de valors que hi ha a la base d’aquests

ver anat a parar al pou sense fons d’alguna d’aquestes

comportaments”. Per això el P. Abat Josep Mª demanava

entitats financeres, que va donar un crèdit a l’equip que

una política a favor de la persona, ja que des de l’Evange-

enguany volia la “décima”. Uns diners que eren per poder

li, “els cristians sabem que és possible una altra manera

pagar un jugador de la lliga, que pel seu comportament

de fer. Amb la paraula i la vida, hem de ser testimonis de

al camp de joc, no és cap model per als nostres jóvens!

justícia i de veritat, de respecte, de sobrietat, de respon-

I aquest crèdit, que s’haurà d’amortitzar amb diners pú-

sabilitat”. I és que com deia el papa Sant Lleó el Gran,

blics, servirà per pagar entre tots el fitxatge de Cristiano

l’avarícia, és una planta de la qual “procedeix la llavor de

Ronaldo!! Per a escarni dels aficionats del València, el

tots els mals”.

Gandia, el Vila-real o el Barça!!

També l’arquebisbe de València deia recentment que amb “les retallades hi hauran més pobres”. I fent-se ressò de la Doctrina Social de l’Església, el bisbe Osoro afirmava que “l’economia ha de recolzar-se en una ètica que faça possible el desenrotllament humà”, per recuperar “la civilització de l’amor, basada en la solidaritat, la caritat i la justícia”. I, evidentment, cal entendre la caritat, no només en donar almoina, sinó sobretot en l’estimació i l’afecte pels qui més malament ho estan passant. Com ha dit també l’escriptora Susanna Tamaro,“hi ha una falta de valors i d’espiritualitat. Perquè la crisi que vivim, no és només una crisi econòmica. És també una crisi ètica”. Per això, continua Susanna Tamaro, “és més important l’educació i la formació dels jóvens, que comprar l’últim model de mòbil”. Un personatge molt més pròxim a la joventut com és l’actor i cantant Fran Perea, fa uns dies, deia també en una entrevista: “és de no estar bé del cap, que els diners dels impostos es donen als bancs”.

Honradesa i ètica en el treball, és el que es demana

Per tal de millorar el món (i els mestres tenen una gran

a tothom! Algú s’imagina que l’Òscar em fera recupera-

responsabilitat en la formació dels estudiants) els nostres

ció de la cama, quan la fractura la tinc al braç? O que al

jóvens han de fer de l’ètica i de l’Evangeli un valor fona-

Ramon li feren la recuperació de les cervicals, quan el seu

mental en les seues vides, per recobrar així la cultura de

problema és a la cama? O que un fuster fera una porta 20

l’esforç i la sobrietat, la solidaritat i la sol·licitud pels altres.

cm més gran de com hauria de ser?

Si no, amb el temps tindrem molts Cristianos. O direc-

Exigim honestedat i honradesa en el seu treball als

tius com els de Bankia que, a més de cobrar uns sous

infermers, als fusters, als llauradors... Però els directius

exagerats, han portat aquesta entitat financera a la ruïna.

d’algunes entitats financeres (amb uns sous que l’Òscar o

Perquè el futur de la nostra societat no està en guanyar

la Dolors per obtindre’ls haurien de treballar 200 anys!) es

diners (independentment de com es guanyen) i en posseir

poden permetre jugar amb els nostres diners! I damunt,

més i més, sinó en descobrir en l’altre un germà i en saber

aquests diners que haurem de pagar, seran pel fitxatge de

compartir allò que som i allò que tenim. Com va fer Sant

Ronaldo!! Ja m’imagine la cara d’estupor de l’Òscar, de la

Josep de Calasanç (pelegrí de Montserrat) a través de la

Marina o del Josep, en vore que els seus diners aniran a

seua acció social a Roma i de formació dels jóvens. Guiat

parar a CR7!!

per l’Esperit, va saber apostar per la joventut, per ajudar

I és que la cobdícia porta els hòmens a la ruïna! Fa

a fer un món més fratern i més solidari. En ell tenim tots (i

falta recordar, com ens diu Sant Pau, que “l’arrel de tots

sobretot els jóvens) un bon model de l’home nou, testimo-

els mals, és l’afany de diners”? (1Tm 6:9-10)

ni de la veritat i de l’honestedat i missatger de l’Evangeli.

Com va dir el P. Abat Josep Mª Soler en l’homilia de la festa de l’Ascensió, “Cada dia podem constatar la manca

Josep Miquel Bausset

d’honestedat i d’ètica que hi ha hagut en molts àmbits i

Monjo de Montserrat

E SC O L A

P I A

G A N D I A

L’Ermita de Santa Anna Luis Sánchez González

Cuando se llega a Gandia desde Valencia, dejando

fríos, recopilados gracias a un encomiable esfuerzo

atrás los restos del Castillo de Bayrén, nos da la bien-

de investigación, son acompañados de un conjunto

venida el altozano donde se ubica la ermita de Santa

de fotografías curiosas, que dan idea de la importan-

Ana. Lejos de ser unas ruinas, la ermita sigue siendo

cia que tiene la ermita para el pueblo de Gandia.

un faro que señala Gandia en el panorama cultural y

Los escolapios tomaron posesión del uso y dis-

espiritual de La Safor. Y esa luminaria se debe al es-

frute del edificio en noviembre de 1809. Después de

fuerzo de los escolapios que desde hace años cuidan,

la guerra civil sufrió abandono por tener los escola-

no sólo que esta ermita no siga el camino de otras, y

pios que ocuparse de la restauración del colegio y la

acabe abandonada y derruida, sino también de que

iglesia, afectados por el conflicto. Con la llegada de

su interior sea tan rico y fecundo.

la democracia la ermita pasó a ser de titularidad pú-

Testimonio de este empeño es el magnífico libro

blica, pero siguió siendo atendida y cuidada por las

“L’ermita de Santa Anna” que publicó recientemente

Escuelas Pías. En estos años 70, el P. Vicent Faus

la Institució Alfons el Vell, del autor Miguel Vercher Na-

inició un proceso de restauración, acompañado de otros religiosos como el Hermano Federico, que no sólo se limitó a una reconstrucción del edificio, sino a una reanimación espiritual, gracias a la recuperación del Cant de la Sibil·la y la ubicación de un archivo-biblioteca de temas valencianos, uno de los mejores que pueden encontrarse en la comarca. Hoy en día la comunidad escolapia continúa velando por la casa de Santa Ana, una casa abierta a la cultura, a la fe, al espíritu, a los gandienses, a los valencianos, a todos. Es importante que esta singladura siga su recorrido; que no decaiga el esfuerzo, de los escolapios, de las autoridades, de los

varro. En esta obra se realiza un breve, pero detallado

gandienses. Que la ermita no señale sólo que hemos

recorrido por todos los aspectos de la ermita, desde

llegado a Gandia, sino que siga siendo signo visible

su primigenia construcción allá por el siglo XIV: su his-

de su vida fecunda y de su apuesta por el espíritu y

toria, su patrimonio artístico (con la inestimable ima-

la cultura.

gen de Santa Ana), la amalgama de tradiciones y fervor en torno a la patrona de Gandia, etc. Es un trabajo escrito con sacrificio y con cariño sincero. Los datos,

Miguel Vercher Navarro, L’ermita de Santa Anna, Quaderns Comarcals, 25, Alfons el Vell, ISBN 9788496839427, Gandia, 2011, 59 pp.

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

En la Viceprovincia de las Es-

pervivencia. Y esa es la pieza

cuelas Pías de Centroamérica y

que añaden las familias

Rep. Dominicana existen dife-

valencianas, a través

rentes proyectos en materia de

de su aportación a la

educación, salud y cultura, cuyos

Fundación Itaka, el

beneficiarios son niños y jóvenes y

empuje económi-

sus familias de escasos recursos.

co que posibilita

Son las llamadas “obras popula-

un impulso en el

res escolapias”, o con terminolo-

engranaje.

gía adecuada, “obras sociales”.

Fundación se pone

Estas obras pueden llevarse a

en contacto con la

cabo gracias al apoyo volunta-

Fundación

rio de muchas personas que dan

que es la encargada de

su tiempo y esfuerzo para realizar

valorar las necesidades, hacer

diferentes actividades en sus co-

el seguimiento de los proyectos y

munidades locales. Ellas ponen

distribuir los fondos según las acti-

acogidos, queridos y apoyados por

todo de sí, muchas veces dejando

vidades programadas.

sus maestras. Y esa es la parte de

Esta

SOLCA,

sus obligaciones familiares y prio-

En concreto, los proyectos im-

corazón que tiene este proyecto.

rizando sobre oportunidades más

pulsados van desde la educación

También se realizan campamen-

“económicamente rentables” en

no formal hasta la atención pediá-

tos, que no son sólo un conjunto

pro de un bien que hace crecer la

trica de niños, desde actividades

de juegos, manualidades y danzas

esperanza a su alrededor. Ponen

de tiempo libre a otras de tipo

realizados por jóvenes monito-

todo su corazón y vida en unos

cultural y deportivo. Por ejemplo,

res de las comunidades, sino una

proyectos que, además, necesitan

se apoya a la red de proyectos

oportunidad para que los monito-

recursos económicos para su su-

“Calasanz nos une” que engloba a

res den su tiempo por los niños de

toda la educación no formal. En La

sus barrios y así se transformen al

Romana, Rep. Dominicana, exis-

tiempo que transforman su propia

te una red de 5 centros cul-

realidad. Y esa es la parte de co-

turales Calasanz donde

razón que ellos añaden. También

asisten unos 150 niños

en el barrio de La Puya, en Santo

cada tarde no sólo a

Domingo, funciona una sala de ta-

recibir refuerzo esco-

reas que será en un futuro cercano

lar, mejorar la lectura,

un Centro Cultural Calasanz. En

hacer manualidades

ella los niños acuden en 2 tandas

o jugar con juegos

de mañana y dos de tarde, para

educativos, sino a en-

poder ser atendidos como mere-

contrar en estas biblio-

cen, y aprenden a leer y escribir

tecas un espacio de re-

para tratar de suplir las carencias

ferencia en el que se sienten

de una educación precaria e inefi-

E SC O L A

P I A

G A N D I A

caz. Se realizan también campa-

valotto (con diferentes especialida-

que prestan su tiempo en diversas

mentos en el barrio de La Puya, a

des de atención primaria y salud

actividades formativas, así como

pesar de las dificultades de ser un

infantil). Este macroproyecto de

de maestros en el Bachillerato noc-

barrio con problemas de violencia,

atención sanitaria, que beneficia a

turno. Y más corazón compartido

desempleo e insalubridad. Que los

más de 2.000 personas cada año,

y disfrutado con los jóvenes, que

jóvenes del barrio puedan dedicar

está impulsado y coordinado por

sienten el Hogar como su casa, el

un tiempo a capacitarse y pre-

un estupendo equipo de Promoto-

lugar al que pertenecen.

parar estos campamentos, junto

res de Salud, que ponen corazón y

La ayuda aportada por la Fun-

con jóvenes del Colegio Calasanz

vida en este empeño de supervisar

dación Itaka abarca diferentes

de la capital, podría verse como

el estado de salud de sus barrios.

conceptos de este mapa de soli-

un pequeño milagro, y la parte de

daridad. Permite materiales esco-

corazón que ellos suman. Si

lares para los centros cultura-

saltamos a Nicaragua,

les, salarios para todos

otro tanto ocurre en

los maestros, juegos

León, donde fun-

educativos,

ciona cada tarde

para los progra-

el Centro Cultural

mas de lectura,

Calasanz. En este

medicamentos

centro se realiza

para

el refuerzo escolar

mos,

y aprendizaje en va-

los

enfer-

materiales

de formación para

lores gracias al motiva-

promotores de salud y

do equipo de maestros que

libros

jóvenes voluntarios, salario

pone sus conocimientos y mucho

de un orientador profesional para

de su corazón en esta tarea impa-

los jóvenes del Hogar, aparataje

gable de acompañar cada tarde la

Por último mencionar también

médico para las consultas de los

evolución de los niños. También

el Hogar Calasanz, en el barrio de

niños pequeños atendidos…. Pero

se realizan actividades culturales

Sabanilla de la ciudad de San José

sobre todo, permite que la rueda

y deportivas, de lectura, lúdicas,

de Costa Rica, un completo pro-

de la solidaridad calasancia siga

pastorales (oración con los niños),

grama de atención de jóvenes con

girando, y que tantas personas al

así como un programa de volunta-

problemas familiares y económi-

frente de los proyectos dispongan

riado juvenil que apoya todas estas

cos, en riesgo de exclusión social.

de lo necesario para hacer más fá-

actividades.

En el Hogar residen 32 jóvenes

cil la vida de los demás, especial-

Es importante hablar también

que reciben una acogida familiar y

mente de los niños, especialmente

del Programa de Salud que fun-

un acompañamiento vital, se for-

de los pobres.

ciona en La Romana, consistente

man en diversos cursos técnicos y

Con su aportación se comple-

en atención pediátrica en algunos

reciben al mismo tiempo un Bachi-

ta el último pedazo de un corazón

barrios rurales del área parroquial,

llerato Nocturno del Colegio Cala-

solidario, que hoy por hoy sigue

reparto de medicamentos para en-

sanz, al que acuden alrededor de

vivo, y que late con fuerza al otro

fermos crónicos, educación para

150 jóvenes de la comunidad. Este

lado del océano.

la salud en los Colegios Calasanz

programa es gestionado por los

de San Pedro y San Eduardo, y

Padres Escolapios y animado por

Rubén García Mulet

gestión del Centro de Salud P. Ca-

un nutrido grupo de voluntarios

San José, Costa Rica

3 Infantil

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

E SC O L A

P I A

G A N D I A

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

E SC O L A

P I A

G A N D I A

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

E SC O L A

P I A

G A N D I A

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

En santa Anna

2n A preparats per a l’espectacle pirata

2n B amb la tutora

Aquest curs s’han fet moltes activitats lúdiques relacionades amb la nostra programació.

Eixides culturals: Visitarem el Parc d’educació vial, on els alumnes van aprendre normes de circulació pujant a diferents vehicles i conegueren i plantaren tot tipus de plantes gaudint de la natura.

4 Primària

En la segona eixida gaudirem d’un dia pirata ple de pluja i d’emocions. La tercera eixida aprofundirem en les tradicions culturals de la nostra localitat fent un estudi, a la vegada, de l’entorn natural pròxim

Conclusions del curs Mira que hem programat però..........

i el que ens hem divertit.!

Mira que hem treballat però...............

i el que hem aprés!

Mira que hem parlat però ...................

.ens hem escoltat???

Mira que hem fet teatre i tables no ens han faltat. Hem llegit molt per tal de descobrir el món. Calculant, calculant de les matemàtiques hem gaudit. Hem resolt enigmes però.................

molts més queden per al curs que ve.

El cant tampoc ens ha faltat. I per finalitzar el 22 de juny tots a ballar ... Professors del Primer Cicle

E SC O L A

P I A

G A N D I A

Alumnes 1r Nadalenques

Alumnes 2n Nadalenques

Una mostra de teatre

Teatre dels alumnes de 6è de Primària als alumnes d’infantil 2

El gegant Egoista - 2n A amb el tutor

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

Un nou any de vida escolar. Ple d’experiències que com tots els anys ens han fet sentir-nos part d’un gran grup. Des de l’Auca sobre San Josep de Calassanç fins el festival fi de curs, hem compartit molts dies de treball i alegria. L’alegria d’aprendre coses noves, l’alegria de trobar – nos amb els companys de classe cada dia i l’alegria de sentir-nos igual que en casa. Cal destacar que els nostres alumnes per damunt del seu nivell acadèmic està l’educació en valors cristians que entre altres aspectes comporta el respectar, compartir idees, col·laborar i assumir responsabilitats dintre del col·lectiu. Hem celebrat els temps litúrgics, hem aprofundit en la nostra formació cristiana, hem eixit d’excursió i fins i tot hem participat en un Lip Dub... Amb totes aquestes activitats docents i complementàries, hem volgut transmetre als nostres alumnes la importància de ser per damunt de tindre i hem aprés amb ells que millor riquesa que tenim són les persones que ens envolten. Professors del Segon Cicle

Eixida Bioparc.

Alumnes de quart a la vora del riu. Fent tatre en anglès

La falla del col.legi.

Alumnes de quart.

Alumnes de tercer.

E SC O L A

P I A

G A N D I A

El curs s’acaba, i ve l’estiu. Gaudirem de la companyia de familiars, amics, i coneguts. Començàrem amb una convivència entre els alumnes de 5è i 6è, convivència que tenia el propòsit d’estretar la relació entre els alumnes, i donar la possibilitat al professorat de conèixer aquells alumnes amb els que no hi havia tant de contacte. Ens va anar bé. Ara acabarem el curs amb una altra que serà l’acomiadament dels alumnes de 6è. Un curs ple de moments feliços, desbaratats, alegres i, de vegades, algunes situacions angoixoses, però tot s’ha passat. La nostra esperança és que alumnes i pares guarden un grat record d’allò viscut. Al tercer cicle es produeix una situació que no es dóna als altres cicles, i és que un grup d’alumnes ens deixen per passar a l’E.S.O. Ens agrada pensar que s’emporten un grat record, i que els lligams d’amistat que hem fet no els deixarem perdre. Llegir, viatjar, jugar, imaginar, fer teatre, contar històries, recitar poesia, aprendre, divertir-nos... han sigut el nostre motor i ha quedat constància d’aquests moments viscuts en fotografies, que oportunament hem gaudit a la Web del col·legi. La col·laboració entusiasta d’alguns pares, que nosaltres agraïm, ens fa constatar que no perden l’interès de participar en allò que el col·legi els sol·licita. Els fills s’alegren de veure els pares al seu lloc de vida, el col·legi. No és un adéu, és un fins molt prompte. Ens reunirem el curs vinent amb altres experiències, altres ganes, i altres perspectives. Serem més grans i, pot ser, més feliços. Professors del tercer cicle

Teatre Tirant lo Blanc sisè a contat als alumnes d’Infantil.

Si jo fóra alcalde.

Contar bél les hist`ries té premi.

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

Excursió de sisè a Elx

Cincquè escoltant les explicacions abans d’endinsar-nos a la cova de Les Calaveres a Benidoleig.

The students as characters with Aladdin ande Genie.

Recorren completament el castell de Xàtiva

Partit entre pares i fills Per a celebrar el final de la temporada, vam disputar un partit pares contra fills de l’equip benjamí, al col· legi. Va ser un partit amb molta intensitat, però per damunt de tot van regnar les rialles i les bromes entre pares, mares i xiquets. Va ser un esdeveniment molt bonic, i esperem tornar-ho a repetir la pròxima temporada.

E SC O L A

P I A

G A N D I A

Aquest any ha augmentat el nombre d’alumnes de primària que han participat en les activitats extraescolars. Hem aconseguit formar fins un total de tres equips, 2 de prebenjamins i un de benjamins. Els equips prebenjamins han participat en la modalitat de multiesport on han disputat una lliga enfrontant-se a altres col·legis de la ciutat. Durant la competició han jugat a diferents esports com: futbol, bàsquet, voleï-ball i hockey on han pogut descobrir noves sensacions en els diferents esports practicats, especialment els alumnes de 1r de primària, llavors per a ells era la seua primera experiència esportiva en format de competició. Els resultats han sigut molt bons durant tota la temporada, però el més important ha sigut veure la il·lusió en la cara dels xiquets quan disputen els partits. S’han comportat com uns esportistes genials. ENHORABONA. Pel que fa a l’equip benjamí, han participat en la lligueta de futbet sala, per a ells també ha sigut una experiència nova, llavors la temporada passada van disputar la lliga de multiesport. Malgrat ser quasi tot l’equip de primer any han aconseguit un resultat excel·lent, han quedat quarts en la seua categoria. De segur, que l’any que ve, amb l’experiència que han adquirit enguany milloraran el resultat, per què qualitat tenen de sobra. ENHORABONA Per últim agraïm als pares i mares el recolzament que han donat als seus fills com als preparadors durant tota la temporada. Fins el proper curs. Un abraç i moltes gràcies.

Guillermo Mascarell i Vicent Torres

1r i 2n de Primària.

3r i 4r de Primària.

Recollida de medalles. A per totes.

Torneig de bàsquet - Alumnes de Primària.

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

Catequesi Primera Comunió Han estat dos anys de catequesi. Dos anys gaudint dels xiquets i xiquetes, del seu amor i de la seua puresa de cor. Hem estat junts preparant-nos per a formar part de la comunitat cristiana de manera plena i conscient. Rebent la paraula de Jesús i el seu amor. Jesús ens ensenya que Déu és amor, un amor ple i desinteressat, que tenim que compartir, i que compartint eixe amor ens arriba cada vegada més amor, seguint les indicacions que ens dona Jesús. Com a pares, també tenim que seguir educant als nostres fills per seguir formant part de la Comunitat Cristiana, sobre tot amb l’exemple. Pares i educadors som models on es miren els xiquets i xiquetes, i vore en nosaltres l’amor i la nostra vida cristiana els marca el camí a seguir i ens ompli de goig i alegria a les famílies. Tenim el testimoni de la pròpia vida de Sant Josep de Calassanç i de la seua dedicació absoluta a Deu i als xiquets i xiquetes, preocupant-se per la seua formació integra com a persones atenent al caràcter cognitiu, físic, afectiu i espiritual. La totalitat d’aquests aspectes forma persones plenes, la mancança d’alguna part ens produeix un desequilibri en la persona. La nostra escola recull aquest ideari en tots els aspectes del centre, en totes les persones que treballen i col·laboren, i les pares i mares el tenim que seguir des de la nostra família, tots els dies, amb el gran esforç i sacrifici que suposa, per que és el que ens omplirà de goig i alegria.

Xiquets, catequistes i escolapis el 13 i 20 de maig.

Aquesta tasca de la catequesi no culmina amb la Primera Comunió, si no que ha de seguir endavant d’una forma més plena compartint l’eucaristia i el cos i la sang de Jesús en la família junt a la Comunitat Cristiana. No suposa una meta, un punt d’arribada, si no que ha de ser un seguir junts creixent, vivint, compartint l’amor de Jesús, seguint la seua doctrina, per a ajudar-nos a ser millors cristians i persones. Els catequistes hem acudit voluntàriament a donar-nos pels xiquets i per l’amor a Deu, i hem viscut en primera persona l’experiència de que compartint la paraula, l’amor, pensàvem que anàvem a donar molt de nosaltres mateixos, però el que hem constatat és que hem rebut molt més del que hem donat. Els xiquets i xiquetes que han pres la Primera Comunió ens han omplit d’amor, de sinceritat, de respecte i d’alegria, que ens ha fet créixer com a persones i com a cristians. Ara, com a catequistes, deguem seguir gaudint d’aquesta experiència de goig i alegria, i com a pares, seguir endavant amb l’educació cristiana de les nostres famílies amb el dia a dia, amb el nostre exemple com a testimoni de família cristiana. Carlos Company Grau i equip de catequistes

E SC O L A

P I A

G A N D I A

Filosofia i refranyer Dues paraules aquestes d’arrels completament distanciades, però un camp semàntic igualat: PENSAR. Filosofia: amic de la saviesa. Refranyer: recull la saviesa popular. Set de maig del dos mil dotze, dia de celebració i formació a la vegada que d’informació educativa i amb xiquets i xiquetes de tercer i quart de Primària. Onze del matí: celebració formativa: -Hugo: renovació promeses baptismals amb els companys de quart, retardada per accident recreatiu...¿Per què ens costa ser fidels a Jesús? -Jaime: Som més sensibles a la TÈCNICA i menys PENSADOR DE LA VIDA autèntica amb JESÚS. Intervingueren en l’interrogant: Carla, Laura, Sofía i Borja. Quatre de la vesprada. Conte informatiu-educatiu: -Dani: Correu electrònic revista RUTA. -Pare: Mira l’agenda escolar. -Pablo: Es resistia a llegir. -Catequista: Pensa-t’ho, Pablo, pensat’ho. -Pare: Passa per felicitar-lo. I li diu: la vergonya cria ronya. PENSA el que vull dir. PARES i MARES: On està la felicitat de la família? O murmurem de la vida d’altres?

La nostra coral acompanya la celebració.

Un moment de les nostres celebracions.

Ben menut vaig aprendre aquest refrany, molt freqüent a La Safor: Diu el mort al degollat, qui t’ha fet eixe forat? Pares, mares, catequistes, educadors, retors: el refrany té molta i profunda FILOSOFIA per a tot gènere de VIDA, però jo vull amarrar-la a la VIDA familiar-religiosa. -Qui és JESÚS per a NOSALTRES, retors, educadors, catequistes i pares? Pensem TOTS, individual i col· lectivament la mena i la tasca de fer CREIXER la persona de Jesús de Natzaret en el cor de TOTS amb VIDA FRESCA i plena de CARITAT EVANGÈLICA...i com deia el vostre xiquet de quart: -Jaime: L’abús de la TÈCNICA ens allunya de la VERITAT amb Jesús i ens apropa a la mort de la vida plenament HUMANA. Parlen i escriuen els nostres fills i filletes, que s’interroguen per tindre una nova vida de fe. -RESPOSTA: la sabem donar? Han informat els educadors Reme, Rosa, Esther i Conxa en les celebracions. P. Vicent Garcia Reig

5 SecundĂ ria

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

E SC O L A

P I A

G A N D I A

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

E SC O L A

P I A

G A N D I A

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

Calassanç, “escampant vida”

Poema a San José de Calasanz Hombre de paz,

Bressol, caràcter i estima

Hombre de bondad,

venen a la meua ment,

Hombre de humildad,

recordant-me dia a dia

Hombre audaz.

que aquest noble cavaller

¡Ese era San José de Calasanz!

de bondat infinita treballà nit i dia

L’alumne Nacho Pla.

ensenyant i escampant vida.

Repartiendo amor Dio felicidad Entre los niños que querían estudiar.

Lliure somniador, sembrador d’alegria,

Fundó colegios

exemple d’amor,

Y con el lema Piedad y letras

d’humilitat i d’empatia

Cumplió el deseo de miles de niños:

aquest humil professor,

El deseo de poder estudiar,

que de la mà de Déu vivia

El deseo de poder aprender,

recorda hui l’Escola Pia

El deseo de poder crecer.

amb el lema “Escampant Vida”. Así fue San José de Calasanz. Nacho Pla i Penalba, 3r A Leila Cardona, 4t ESO

E SC O L A

P I A

G A N D I A

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

LA VIDA DEL COL·LEGI està dissenyada, projectada i programada des de la visió d’un projecte educatiu que vol transmetre constantment el missatge de Jesús. I si ens donem conter no hi ha setmana que l’alumnat no tinga una oferta escolar i extraescolar en aquest sentit. Per començar, aquest any hem consolidat l’Eucaristia del primer diumenge de cada més, una eucaristia que fem en clau col·legial, orientada a l’alumnat i les seues famílies, que aproxima el missatge a tots nosaltres. Els temps litúrgics han pogut ser viscuts per tots els que han volgut participar al llarg del curs, com Calassanç, Advent, Nadal, Quaresma i Pasqua amb la novetat que ha suposat la cartellera que enguany s’ha dissenyat des de la Província i que ha ambientat les classes i el col·legi al llarg de tot el curs. La visita del Pare Genera Pedro Aguado va ser un moment d’ànim i de reconeixement de la nostra tasca educativa i principalment transmissora d’una qüestió fonamental per als cristians: Què vol Deu per a la teua vida? Aquesta era la qüestió fonamental que ens traslladava i que ens obria les portes al que ara celebrem a l’Escola Pia, l’Any Vocacional. Amb aquest motiu, alumnes de les diferents etapes han pogut visitar la Comunitat del nostre col·legi, conèixer com viuen el dia a dia els escolapis i conèixer la seua casa. Al llarg de l’any oferirem més activitats en aquest sentit.

Paral·lelament a totes aquestes activitats, sabeu que de forma constant vos presentem diferents campanyes d’Acció Social que ens apropen a diferents realitats que voldríem transformar com son: els recursos per als països empobrits, a través de les campanyes del Domund, Mans Unides, les Missions Escolàpies..., les necessitats bàsiques de la gent que ens envolta, a través de la campanya del quilo

de Càritas, la salut dels xiquets que pateixen una malaltia estranya, que ens ha animat a arreplegar gran quantitat de taps per ajudar a Alex, un xiquet d’Oliva... A més a més, enguany el nostre cor en companyia de la Banda Municipal Sant Francesc de Borja de Gandia, ha organitzat un concert benèfic a favor de les Missions Escolàpies.

E SC O L A

P I A

G A N D I A

Itaka, la fundació dels escolapis per als projectes als països en desenvolupament, s’ha fet present al nostre col·legi fomentant el voluntariat i explicant el destí de les nostres aportacions econòmiques i la seua importància. També hem promocionat el voluntariat intern, a través del quals, alumnes de 4rt i de Batxillerat han ajudat els mestres d’infantil els dimecres de vesprada de forma gratuïta i desinteressada, participant inclús al musical “El Mago de Oz”. En aquest sentit, hem participat al programa “Solidaritat a l’Aula” i hem desenvolupat “Escola Oberta”, programes de foment de la solidaritat en el sentit més pròxim a la nostra realitat i hem pogut desenvolupar un programa de Mediació i Resolució de conflictes a l’aula, així com participar en concursos de Micro-relats i Fotografia Solidària. Així, granet a granet i de forma constantment present, la vida del col·legi s’ompli de Jesús, de Vida en majúscules, d’humanisme cristià i de la possibilitat de fer el nostre

Alumnes de Secundària col.laborant.

mon un lloc mes digne gràcies a tu que res part de l’Escola Pia. José Pla Coordinador de Pastoral de Secundària

ACCIONS REALITZADES CURS ESCOLAR 2011/2012

RECAPTACIÓ

Domund

1.222,51

Cistella de Nadal

2.751,60

Mans unides Total

696,50 4.669,61

ALTRES DONACIONS REBUDES CURS ESCOLAR 2011/2012 Ajuntament de Ròtova

500,00

Col·lectes església

322,51

Donatius anònims

6.849,63

Total

7.672,14

AJUDES ENTREGADES CURS ESCOLAR 2011/2012 Domund Delegacions de Missions

1.222,51

Mans Unides Campanya contra la Fam

1.000,00

Germans Franciscans Centre Acollida Palma Ajudant a carregar els aliments.

Itaka Escolapis Projectes compartits Missions Escolàpies Càritas Interparroquial Gandia Total ajudes entregades

400,00 7.000,00 796,50 1.922,74 12.341,75

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

Retir a la cassa de Llíria.

Educadors i acompanyants dels Retirs.

Alumnes del Retir.

Com podeu observar a la vida diària del col·legi, són moltes i variades les diferents activitats relacionades amb la Interioritat: l’oració del matí, les celebracions als moments importants, les convivències inicials, determinades tutories... Però hui volem destacar una proposta vivencial intensa. I es de fa ja tres anys, que el col·legi ofereix a l’alumnat de 4rt d’ESO i Batxillerat la possibilitat de participar d’una experiència de Retir que molts recorden després de manera molt especial. Enguany, més de trenta alumnes han gaudit d’aquesta possibilitat i ens trobem molt satisfets de la seua valoració, han quedat encantats amb l’experiència i molts d’ells repetiran al futur. I es que estem habituats a fer viatges a l’exterior, conèixer altres localitats i la seua cultura, els seus edificis... però què passa quan ens ofereixen un viatge a l’interior de nosaltres mateix, a conèixer-nos i descobrir-nos? Som sabedors que aquests espais, en ocasions, generen por, inclús prejudicis per allò de no entendre ben bé què es un Retir. I es que a l’Escola Pia pensem que, per a tindre una bona educació és necessari que aquesta siga integral, és a dir, que totes les dimensions de la persona (la física, psicològica, la humana, la interioritat, la espiritualitat...) Per això no n’hi ha prou amb una bona formació acadèmica sinó que és necessari “créixer com persona”. Aquesta seria la meta del retir: a través del coneixement d’un mateix i de l’anàlisi de la seua realitat, créixer i madurar com a persona i a partir d’ací, plantejar-nos la fe i profunditzar a la nostra vida. La metodologia de treball consta fonamentalment de tres moments. El primer és una xerrada per part de les persones que donen el retir i que vol ser una presentació del material de reflexió. El segon és un temps de reflexió personal, en soledat, d’aquest document. El tercer és un temps de posada en comuna, en grups menuts, sobre allò reflexionat. També es realitzen altres activitats com oracions, un videofòrum, una eucaristia, temps lliures... Els retirs són una experiència inoblidable per a qui els viuen. Estem convençuts que aquests dies de reflexió són de gran ajuda al creixement i maduració dels alumnes i ajuden a les famílies. Acceptaràs el repte? José Pla Coor. de Pastoral

Alumnes de batxillerat al retir.

E SC O L A

P I A

G A N D I A

HINNENÍ

IA CONVIVENCIA PREV CONFIRMACIÓN LA E D TO EN M A CR AL SA ncia la pena. Esta convive

ncia que merece Ha sido una experie rme seriamente me ha hecho plantea ar, ion ex refl o ch he me ha compromiso con la confirmación, el r, da o ier qu e qu el paso Jesús. dades. Ha habido grupos de otras ciu n co o nid reu os m Nos he nociendo gente, mos pasado bien, co he lo s no e qu s to momen entos de reflexiobién ha habido mom m Ta . res lib s to ra en los upo. s, talleres y en el gr nar en las eucaristía por unos días o la pena olvidarnos cid ere m ha e qu o Piens ededor, porque es que teníamos alr ion cc tra dis las s da de to que Él está ahí, mos dar cuenta de de po s no a m for a de es siempre.

CAMINO DE SANTIAGO Todo empezó en 3r de la ESO y después de tres años va a acabar de la mejor manera posible. Confirmándonos. Hemos compartido durante estos tres años muchas experiencias, momentos únicos e imborrables, una convivencia y el Camino de Santiago. Hinnení acaba, pero no se borraran los momentos vividos. El Camino de Santiago fue espectacular. Hasta el día de hoy, ha sido la mejor experiencia vivida y me la brindado Hinnení. Convivir con alumnos como yo durante 10 días junto con las inclemencias del tiempo, las alegrías, las decepciones, y con Dios, dejan huella en el interior.

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

ALUMNES DE 1r ESO

Judith, Erick, Marc, Da vid i Jordi… hem sigut engu any els components del grup d’Hinnení de 1r ESO. Al llarg del curs hem parlat de Jes ús hem compartit experiènc ies, hem parlat dels amics , de ccm, ja hem deixat de ser com quan anàvem a pri mària, en definitiva hem ting ut un temps per a compart ir amb els amics i per a co El 24 de març vam anar nèixer un poc millor a Jes de convivència i literalmen ús. t va ser la canya esperem pament d’Orea de final de qu e es pu ga rep etir en el camcurs.

HINNENÍ

col·legi Durant aquest curs uns quants alumnes del není al ens hem reunit un dia a la setmana al grup d’Hin artíem acabar les classes, durant aquest temps comp setmana, primerament el dinar tots junts comentant la ssors després ens reuníem amb els respectius profe a la perencarregats de cada grup, qui ens apropaven nes. sona de Jesús, i a part també a ser millors perso eriènciAquesta vivència ha estat acompanyada d’exp Aguas on es com la convivència a Verbum Dei, a Siete nes d’alvam compartir un cap de setmana amb alum rmació. Aquest preparació per a rebre el sagrament de la confi tres col·legis escolapis, on l’objectiu va ser la dels altres col· passar realment bé amb els altres companys cap de setmana va estar molt bé i ens ho vam legis. Una experiència per repetir-la.

E SC O L A

P I A

G A N D I A

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

Dia 26 de març 2012 Els alumnes de 4t ESO ja han arribat a Saragossa. Han visitat la Basílica del Pilar i han vist pels carrers molts alumnes de l’Escola Pia d’Aragó amb el xandall oficial. Dia 27 de març 2012 Hui ens hem despertat molt prompte i hem anat a fer escalada i una via ferrata a Escarrilla poble enclavat a la Vall de Tena a 1120 m d’altura dins dels Pirineus, a uns 15Km de la frontera amb França Un lloc amb una vista privilegiada i un temps que ens ha acompanyat molt favorable per realitzar les activitats. Quasi sense descansar de l’escalada hem gaudit de la baixada en rafting per el riu Gàllego, una baixada de dues hores llargues recorrent els paratges de les muntanyes dels “mallos” (formacions de roques característics del Prepirineu aragonès)i com sobrevolaven sobre el s nostres caps els voltors lleonats i els milans reials (milvus milvus), que són rapinyaires protegits. 28 de març 2012 Estem a la meitat del viatge i hui hem anat a esquiar a les pistes d’esquí de Candanchú passant per l’entranyable Estació de Tren de Canfranc. Tenim sort i el temps ens ha acompanyat gaudint de l’esquí i de les vistes nevades dels Pirineus. Per la vesprada hem fet una visita llampec a la ciutat de Jaca, i tornarem a l’hora de sopar per veure el Barça. Molt bé la predisposició i comportament dels alumnes en la realització de les activitats. PD: Les forces comencen a fluixejar. 29 de Març Eixida cap a Peralta de la Sal, lloc de naixement de Sant Josep de Calassanç, al arribar ens esperava el Peralta de la Sal, cuna de Sant Calassanç.

E SC O L A

P I A

G A N D I A

Peralta de la Sal, cuna de Sant Calassanç.

Peralta de la Sal, davant la pila de bateig de Sant Calassanç.

P. Jesús Negro autèntic aragonès que amb la seua peculiar manera de parlar ens va descobrir els llocs més emblemàtics de la vida de Sant Josep de Calassanç. A migdia, els alumnes del PQPI de Cuina de Peralta de la Sal ens van oferir un dinar al seu centre. Desprès de dinar ens posarem en marxa per a visitar el Monestir de Poblet. El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l’orde del Císter fundat l’any 1150. Està situat al peu de les muntanyes de Prades, a la comarca de la Conca de Barberà. Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i es pot comptar entre els conjunts monàstics més importants d’Eu-

Passeig per Jaca.

ropa, essent de fet, el conjunt monàstic habitat més gran del continent europeu. Des de l’edat mitjana és un important referent simbòlic dels països de l’antiga Corona d’Aragó. Després d’un dia de viatge esgotador arribarem a l’Hotel-Balneari de Rocallaura on gaudirem d’una sessió de Spa i un sopar de boda a les dependències del hotel. Per a dormir ens oferiren unes suites juniors a la tercera planta del hotel on van dormir amb totes les comoditats possibles. A l’endemà ens esperava un bufet lliure pel desdejuni amb plats típics de la zona. Tot un gust. Davant les pistes d’esquí.

30 de Març Acabem el dia com un final de festa: Port Aventura, encara que els alumnes no van poder gaudir de la nova atracció del parc Shambhala, el dia acompanyava per gaudir de les atraccions d’aigua. Sobre les 17:00h pujaren a l’autobús per tornar cap a Gandia per arribar sobre les 21:00h. Fi del viatge. PD: Cal donar les felicitacions a tots els alumnes per el seu comportament. Borja Pinzón Professor de l’Escola Pia

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

Eixida dels de 1r de Batxillerat a BOCAIRENT El 30 de Març he anat d’excursió amb els meus companys a Bocairent, un poblet xicotet, però molt aventurer i medieval, amb els seus empinats i estrets carrerons, cadascun dels quals tenia un passat ple d’història. Primer vam recórrer tot aquest poble dividits en dos grups, amb dos simpàtics monitors, que durant el trajecte anaven contant-nos les diferents històries: unes reals i altres només rumors de cadascun dels carrers i cases. La cosa que més em va cridar l’atenció de Bocairent fou que per un costat les cases es trobaven en un 3r pis, però a l’altre costat de la casa, era un primer pis. Això era degut als empinats carrers. Després d’haver recorregut tot el poble, vam continuar el nostre viatge aventurer cap a les Covetes dels Moros.

i va ser com endinsar-nos en el passat explorant els secrets d’aquelles precioses covetes medievals.

És tractava d’unes coves artificials amb orificis en for-

Finalment vam anar a visitar la gran i famosa plaça de

ma de finestra, penjats a la meitat d’un penya-segat i rocós.

bous, que era la més antiga, perquè era l’única que quedava

Aquestes van ser excavades pels antics habitants del poble,

tal com l’havien construït, tota de pedra. Vam conèixer el seu

amb la finalitat d’utilitzar-los com refugi durant qualsevol in-

passat i a tots els famosos toreros que van passar per ahí.

vasió.

I després sense oblidar-nos del més important, vam omplir els estómacs amb un bon entrepà!

d’aquestes coves. I la veritat és que em va agradar molt la experiència. Perquè vam fer una mena de ‘’joc’’ que tractava

En conclusió, la veritat és que em va agradar molt l’eixida; conèixer tota la història d’aquell poblet històric.

que entràvem, i nosaltres mateixos havíem de trobar l’eixida,

Els nostres alumnes a XXII Competicions esportives internes.

6 Batxillertat

I nosaltres vam tindre la sort de poder entrar dins

COMPETICIONS ESPORTIVES

Durant el curs 2011-2012, un grup d’alumnes de Secundària i Batxillerat han participat en les Competicions

Esportives Escolars organitzades pel professor d’Educació Física Sr. Miguel Moya.

Durant tot el curs, els divendres per la vesprada i els

dissabtes pel matí els diferents equips de futbol i voleibol

han jugat els seus respectius partits destacant la participació i implicació de 50 alumnes del col·legi.

Equips participants: Futbol Sala (3); Bàsquet masculí (1); Voleibol femení (2). Alumna destacada va ser Kristina

Sulihan, i els alumnes eren de 3r, 4t ESO i 1r i 2n Batxillerat.

Finalment, el 9 de juny es realitzà el lliurament de pre-

mis amb l’assistència de tots els alumnes participants. Cal destacar que fa més de 22 anys que estan realitzant-se aquestes competicions.

E SC O L A

P I A

G A N D I A

Xarrada Present i futur de la Mediterrània i visita UPG Visita UPG alumnes 1r Batxillerat A finals d’abril, els alumnes de 1 Batxillerat de l’Escola Pia, participaren en la jornada de portes obertes de la universitat politècnica de Gandia. Després de l’acollida, Anna Vidal subdirectora de Promoció i Esdeveniments de l’EPSG, ens donà una xerrada sobre els diferents estudis que ofereix aquesta universitat, així com de les distintes activitats complementàries que es duen a terme. Tot seguit ens feren una visita guiada per les instal·lacions de la universitat i la biblioteca. Finalment, els alumnes tingueren l’oportunitat de visitar diversos laboratoris de pràctiques, on pogueren vore més de prop experiències El professor Miquel Rodilla del Campus de Gandia de la UPV fa la xarrada: “Present i futur de la mar Mediterrània: els nostre problemes ambientals”

pràctiques i projectes d’investigació que es duen a terme a la universitat. Fou una jornada amb molt d’interés per als nostres alumnes.

Els alumnes de 1r de Batxillerat han pogut participar d’una xarrada impartida al nostre centre al voltant del present i el futur de la mar Mediterrània. El professor Miquel Rodilla està vinculat al Grau de Ciències Ambientals que s’estudia al Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València. Aquesta xarrada s’emmarca en una acció de difusió científica dirigida a centres d’educació preuniversitària que està finançada per la Fundació Espanyola Per a la Ciència i la Tecnologia.

PRÀCTIQUES EDUCATIVES de LABORATORI Els alumnes de 2n de batxillerat de Ciències de la Salut i Tecnològic han participat en diverses visites a les universitats amb l’objectiu de poder tindre un primer contacte amb el món universitari i realitzar diverses pràctiques relacionades amb els seus estudis: introducció al fenomen de la difracció, síntesi del niló, electrodeposició del coure, funcionament d’un cotxe elèctric amb pila d’hidrogen, funcionament d’un sonar, demostracions amb nitrogen líquid, astroquímica, funcionament de diversos microscopis electrònics, anàlisi de mostres marines de la mar Mediterrània... A més a més, han pogut assistir a diverses xerrades informatives on s’explicaren les titulacions que ofereixen aquestes escoles universitàries i les eixides professionals relacionades. La Universitat de València, al campus de Burjassot, organitza “l’Aula Experimenta” per realitzar pràctiques de física i des de l’Escola de Química l’activitat “Gaudint la Química”. A banda, la universitat Politècnica de València ha orga-

Alumnes i professors davant l’UPG.

nitzat pràctiques al campus del Grau de Gandia i xerrades que s’han impartit al col·legi coordinades per professors del campus d’Alcoi. Totes aquestes activitats s’organitzen mitjançant l’assignatura de Tècniques de Laboratori de Física i Química. Amb elles, es pretén millorar la comprensió de fenòmens del món natural des d’una perspectiva pràctica i dinàmica, de forma que els nostres alumnes adquirisquen competències, per a seguir els estudis científics o tècnics superiors, més desenvolupades que el simple coneixement. Adela Ribera Professora de Pràctiques

UPV GANDIA - Observació de mostres marines

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

DISCURSO GRADUACIÓN de José Manuel Payá Villarejo, padre de un alumno de 2º BACHILLERATO 2012

El passat dia 1 de juny celebrarem l’Acte de comiat dels Alumnes de 2n de Batxillerat. Començà l’acte amb la Celebració Litúrgica de la Paraula de Déu, que presidí el P. Enric , amb la participació d’alumnes i professors. Després vingué l’Acte Acadèmic amb les paraules dels alumnes Javi Parra i Lorena Romero, del professor Gonzalo Chirivella, dels pares José Manuel Payá y Amparo Moragues, acabant amb les intervencions del Sr. Director Xavier Figueres i del Titular P. Francesc Mulet. Finalment, guiats pels seus tutors Borja Pinzón i Xelo Gonzàlez es va fer el lliurament de les orles, a més d’un clauer com a record del seu pas per l’Escola Pia i també de la insígnia del Col·legi a aquells alumnes que s’havien incorporat en els dos últims anys. L’acte es completà amb un sopar de famílies, alumnes i professors al Claustre del Col·legi, projectant com a cloenda el Lip Dub que havien gravat els alumnes i que tindran com a record. A vosotros los chicos: Por fin, hoy os graduáis. Atrás quedan esos años siendo estudiantes de secundaria, siendo unos chiquillos… Habéis madurado, crecido juntos personal, emocional y físicamente… La etapa más maravillosa es la adolescencia. Cada uno de vosotros veis cumplido el objetivo de estar aquí. Es posible, que algunos de vosotros no os volváis a ver, pero lo cierto es que os seguiréis recordando. Tomareis caminos distintos, pero siempre existirá una amistad y unos recuerdos que compartiréis a lo largo de los años. Habéis vivido increíbles aventuras, posiblemente no os hayáis expresado vuestro sentimiento, pero siempre, os tendréis. A Vosotros los profesores: Gracias, gracias, gracias por preocuparos por nuestros hijos, por regañarlos, por ser duros cuando no hacían las cosas bien, por motivarlos a salir adelante, por enseñar el hábito del estudio, y al final por enseñarles el camino de la meta. Chicos: Debéis estar orgullosos por lo alcanzado. Aun quedan largos senderos que recorrer… muchas

metas que alcanzar, hasta que, por fin lleguéis a la cima. Estos sueños tan perseguidos, se harán realidad. Os doy, mi más sincera felicitación, pero os recuerdo, que la carrera más dura , aun no ha comenzado; no basta con soñar, hay que echar manos a la obra y luchar hasta conseguirla. Hoy termina una etapa, y empieza otra en vuestra vida, os tenéis que preparar para competir. Seguir adelante, los próximos esfuerzos os darán nuevas alegrías. Hay un dicho que dice: “No es grande el que siempre triunfa, sino el que jamás se desalienta”. Chicos, no quiero ser más pesado, terminaré con estas palabras: LAS ESTRELLAS BRILLAN POR LO ALTO QUE HABÉIS LLEGADO. ¡FELICIDADES GRADUADOS !

DISCURSO DE GRADUACIÓN de AMPARO MORAGUES, madre de una alumna de 2º de Bachiller

E SC O L A

P I A

G A N D I A

Buenas tardes a todos. Cuando le dije a mi hija que era yo la que iba a hablar como representante de los padres de su clase, me puso dos condiciones: “Hazlo cortito y no llores”. Así que os prometo que intentaré cumplir las dos cosas. En primer lugar, quiero agradecer la oportunidad que me han brindado de estar hoy aquí porque para mi familia esta es una despedida especial. No se trata sólo de la graduación de Ariana y sus compañeros. Nosotros hoy despedimos a nuestra hija y con ella acaban 21 años de relación con este colegio. 21 años y tres hijos. Para los tres éste ha sido siempre su cole y ese sentimiento de pertenencia se convirtió en algo bueno para ellos.

Director i Titular presidint l’acte.

Cuando su padre y yo los miramos ahora pensamos: bueno, no lo hemos hecho tan mal. Están todos estudiando y son buenos chicos. Pero somos conscientes de que el mérito no es sólo nuestro. También es de este colegio y de todas las personas que han pasado por sus vidas estando aquí, desde el señor Pepe y Felipe hasta el padre

Els alumnes Javi Parra i Lorena Romero.

Faus, el padre Javier o el padre Teodoro y todos y cada uno de los profesores que han tenido desde infantil. 21 años dan para muchos recuerdos y emociones. Siempre nos hemos sentido respaldados y bien acogidos y en todo este tiempo mi marido y yo no hemos dudado en ninguna ocasión que hicimos una buena elección al escoger la Escola Pia para nuestros hijos. Gracias por todo. Yo, que comparto profesión con vosotros, sé lo difícil y complicado que puede llegar a ser tratar de educar y enseñar a estos jóvenes. Así que, en mi nombre y en el de todos los padres, queremos haceros llegar nuestro agradecimiento por vuestra labor. Gracias a los padres escolapios, profesores, personal no docente, gracias a todos los que todo este tiempo habéis cuidado de nuestros hijos. Este colegio forma ya parte de nuestras vidas y de las de ellos. Y ahora quiero hablaros a vosotros. A algunos os conozco desde pequeños, a otros os conozco un poco menos y a otros ni siquiera os conozco, pero me dirijo a todos con el mismo cariño. Acepté de buen grado y con ilusión pronunciar este discurso pero luego pensé: con los tiempos que corren, ¿qué les digo yo a estos chicos? Así que hice lo que hacéis vosotros. Me metí en Internet y revisé algunos de los 100 mejores discursos de graduación. Escuché algunos que me gustaron mucho, otros algo menos. Algunos que me emocionaron, otros que me hicieron reír, otros que me hicieron pensar… pero de todos apren-

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2 dí. Los hacían gente famosa pero no por salir en “El gran hermano” o en “Mujeres y hombres y viceversa”, sino personas que alcanzaron la fama y el éxito gracias a su trabajo. Todos eran diferentes, todos tenían diferentes trabajos y todos tuvieron diferentes experiencias en la vida. Pero al escucharlos me di cuenta de que en realidad todos repetían los mismos mensajes y aconsejaban las mismas cosas, así que he tratado de recoger algunas de ellas y resumirlas en 10 puntos y he construido un DECÁLOGO PARA IR POR LA VIDA, para todos vosotros:

Sopar al pati del col·legi.

1. Apreciad el valor del conocimiento, del saber, porque es algo que nadie os puede quitar nunca. Es algo que os permitirá realizaros como personas libres, autónomas, críticas, capaces de conquistar un lugar en la sociedad, reafirmar vuestra identidad y, tal vez, ganaros la vida. 2. No os acostumbréis a vivir indiferentes a vuestro alrededor. Protestad, rebelaros, haceros preguntas, asombraros. 3. Caminad por la vida con entusiasmo y vivid el presente. No viváis sólo del pasado o sólo para el futuro. 4. Sed honestos con vosotros mismos y con los demás. Intentad hacer siempre lo correcto y cuando no sepáis qué hacer, tomadlo con calma, meditad-

lo, pensadlo, escucharos y haced caso a vuestros sentimientos. 5. Aprended de cada fracaso para seguir adelante con vuestras vidas. Haced de cada fracaso una oportunidad. 6. Recordad que “entregarse” no significa siempre “rendirse” y que, a veces, “ganar” consiste sólo en “dejar de perder”. 7. Si quieres ser feliz, no vivas sólo para ti mismo. 8. Trabajad y esforzaros. 9. Recordad que no siempre se consigue todo. Que, a veces, lo que queremos no es siempre lo mejor y que, a veces, lo que queremos ni siquiera es lo que nos merecemos. 10. Y por último, está claro que no todos podemos llegar a ser famosos, pero todos podemos llegar a ser grandes personas. Y ahora llegan los buenos deseos de vuestros padres. Os hemos tenido, nos habéis hecho llorar, reír, enorgullecernos, padecer, enternecer, emocionar, sufrir, desesperar, ilusionar, y, sobre todo, amar. Y ahora hemos llegado a este punto en que tenéis que seguir adelante y dejar atrás una etapa para empezar otra (tal vez un poco más lejos de nosotros pero siempre cerca de nuestros corazones). Tanto vuestros padres como vuestros profesores, lo hemos hecho lo mejor que hemos sabido, hemos podido y nos habéis dejado. Ahora sólo podemos desearos que os vaya todo bien y rezar para que así sea. Muchas gracias y mucha suerte.

La Sra. Xelo Gonzàlez.

E SC O L A

P I A

G A N D I A

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

Our students give their opinion about some issues. Read them and think… What about you? Do you agree? STORE BRANDS LIFT GROCERS IN TROUBLED TIMES How has the financial crisis affected daily life in Spain? The financial crisis has changed the spanish daily life routine. The number of unemployed people is growing up. So, they have to cut down expenses. On the one hand, they can’t go out as often as before. For that reason, they buy more food at the supermarket. However, they tend to get more store brand products, which are cheaper, rather than national brands. Moreover, some people take home made food to their offices instead of spending money on bars or restaurants. On the other hand, this crisis has also helped people to be healthier, as they have stopped smoking, drinking or eating snacks because they can’t afford it. In conclusion, in times of recession people can learn to appreciate more what it is really essential in life.

HOW FIVE YEARS OF YOUTUBE TURNS NOBODY INTO A STAR Do you think that YouTube is a powerful tool in today’s society? Give reasons. As far I am concerned I think that YouTube is a really powerful tool in today’s society. On the one hand, YouTube is a good way of promoting something. It can be used by people who want to become famous. For instance, there are some young singers that have put a video with their songs and now they’re very popular. Or it has also been used for spreading news so that a lot of people know. It’s easy to post videos in this site, and you can make sure that some people will see them, the thing you don’t know is whether people are going to like it or not. On the other hand, posting videos on YouTube has a bit risk, because people can give their opinion and it could be bad. For that reason, people who post videos must be careful because you never know how users are going to react. In conclusion, as YouTube is used by millions of people around the world with different points of view, can be a powerful tool but not always in a positive way.

SPAIN: NO COUNTRY FOR THE YOUNG? What do you think of the future for young people in Spain? From my point of view I think that young people won’t have a very encouraging future as the unemployment rate increasing day a day. On the one hand, a lot of young people work very hard to get a degree.

E SC O L A

P I A

G A N D I A

They spend many hours studying and fighting for their future, hoping to get a good job. However, they feel very disappointed after giving out hundreds of CVs without getting any result. In addition, they end up doing jobs under their qualifications. On the other hand, there are others who feel discouraged at a very young age as they see what the situation is like in Spain nowadays. For this reason, they give up their studies because they don’t want to waste their youth studying to end up working in a supermarket beside a “lawyer” or a “doctor”. In conclusion, the situation in Spain is awful so, a lot of young people will have to go abroad if they want to get a good job. Carmen Cerezuela, 2n Batxillerat

ADVANTAGES AND DISADVANTAGES OF OWNING A PET Nowadays, many people own a pet, but would you like to have one? Do you think it would be a good idea? On the one hand, owning a pet is a way of learning how to take care of an animal. Besides, the pet makes you feel with someone, not feeling alone. Moreover, it is a way of sharing your love with an animal, so you would feel happy to do it. On the other hand, having a pet makes you feel more stressed, because you must buy food for it, feed it, wash it... and many tasks! That is why you could feel stressed! In addition, a pet can break you something, mess up your things, bother you when you are sleeping... Furthermore, it may become a bad pet and it could hurt you! But, in short, you should do what you prefer, if you love animals you might own one, and if you think it could bother you, maybe it is better not to have one.

DO YOU THINK THAT YOUTUBE IS A POWERFUL TOOL IN TODAY’S SOCIETY? GIVE REASONS Many people use Internet today to do many things. There are many websites which are used a lot. YouTube, for example, is used by millions of people to share their videos with everybody. As it’s very used, sometimes politicians use it to show their ideas and get votes. Besides, many companies and factories, use YouTube in order to increase their gains. Because of this, and also more examples, I think that YouTube can be a powerful tool in today’s society. From my point of view, YouTube is a way of influencing in people and show everybody interesting things in their favour.

TEENAGERS SHOULD WORK AFTER-SCHOOL JOBS Some people think that teenagers should work when they finish school every day. On the one hand, if teenagers worked at after-school jobs, they would pay all their things and material, this way, their parents wouldn’t do it. Besides, working in this, teenagers learn many things about it and experience for the future. On the other hand, they need to study and do their homework, so they wouldn’t have time. Moreover, because os this, they would be so stressed that they wouldn’t be good at work and at school neither. But it depends on the family situation, too. In conclusion, working at after-school jobs it’s a way of loosing time for them, but it depends on their situation. Nati Escrivá, 2n Batx.

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

PRIMER DÍA: GANDÍA – BARCELONA El primer día nos levantamos muy pronto y a las 8:00 de la mañana ya estábamos en la estación de Renfe dispuestos a comenzar nuestro viaje. Cuando menos nos dimos cuenta, ya habíamos llegado a Barcelona y estábamos paseando por las Ramblas, rodeados de turistas de todo el mundo y visitando uno de los principales destinos turísticos de España. El paseo por el casco antiguo de Barcelona culminó en la visita a la Sagrada Familia. Fue una visita impresionante por las dimensiones de la Catedral, por la belleza del recinto y también por toda la pasión religiosa que rebosan esos muros. Acabada la visita a la Sagrada Familia embarcamos en el crucero de Grimaldi Lines. ¡Empezábamos el viaje! SEGUNDO DÍA: LLEGADA A ROMA Después de todo el día en el barco deseando llegar a Roma, al atardecer llegamos al puerto de Civitavecchia y después de un rato en el autobús llegamos por fin al hotel al anochecer. En el autobús hicimos una visita panorámica de todos los monumentos que en los días siguientes visitaríamos. Estábamos muy ilusionados esperando todo lo que estaba por venir. TERCER DÍA: SANTA MARÍA, LA MAYOR,… Y EL FORO ITALICO – COLISEO Empezamos nuestra andadura por Roma visitando las magníficas iglesias de San Giovanni in Laterano y Santa María la Mayor donde se empezaron a acumular en la retina estupendas muestras del arte universal. Después de descansar y recuperar fuerzas en una pizzería, empezamos a recorrer el Foro Itálico donde pudimos contemplar una gran cantidad de obras de arte del esplendoroso Imperio Romano y gracias a las explicaciones de nuestro guía pudimos comprobar lo avanzados que estaban y los magníficos monumentos que todavía se han conservado. Después de descansar un rato en el hotel y del obligado plato de pasta que nos acompañó en tierras italianas, por la noche paseamos, compramos y nos relajamos por el barrio del Trastévere. CUARTO DÍA: CATACUMBAS, ESCOLA PIA, PIAZZA NAVONNA, FONTANA DI TREVI… Como todas las mañanas nos levantamos pronto y desayunamos fuerte para poder aguantar otro día intenso. La primera visita que realizamos fue a las catacumbas de San Calixto(a las afueras de Roma), donde una excelente guía nos ayudó a recorrer los intrincados laberintos y nos mostró como vivían nuestros antepasados en la fe. Después de esta visita empezamos a callejear por Roma. La primera parada nos llevó a la casa madre de los escolapios en Roma , allí el Padre Adolfo García nos contó la historia del edificio , nos contó anécdo-

E SC O L A

P I A

G A N D I A tas de San José de Calasanz y no solo eso sino que además nos hizo sentir como si estuviéramos en casa. Aparte, nos impresionó muchísimo ver la habitación de Calasanz perfectamente conservada como si todavía viviera allí. Acabada la visita volvimos a callejear y nos encontramos con el espectacular Panteón. Lo visitamos y nos fuimos a recuperar fuerzas con el consabido plato de pasta y un espectacular helado. Llegaba un momento importante para todos aquellos que deseamos volver algún día a Roma: la Fontana de Trevi, nos hicimos fotos, tiramos la moneda, contemplamos la espectacularidad del monumento y nos sorprendimos de la cantidad de gente que había en Roma haciendo lo mismo que nosotros. Después de esta parada que no podía faltar, nos fuimos a ver la Plaza de España y acabar la tarde comprando regalos a las personas a las que más queremos. Así acabó el día porque ya

estábamos realmente cansados. QUINTO DÍA: VATICANO, VIAJE DE VUELTA. Después de un día tan intenso como fue el anterior, nos quedaba ya solamente una última mañana por Roma y nos quedaba “solo” por visitar el Vaticano y el Castillo de Sant Ángelo, antes de embarcar hacia Barcelona. La visita al Vaticano fue intensa, impresionante y también un poco cansada porque fueron cuatro horas de monumentos a cada cual más impresionante. Vimos la Capilla Sixtina, las dependencias de los Borja, esculturas como el Laoconte, la Plaza San Pedro, el baldaquino de Bernini,… ESPECTACULAR. Después de tan impresionante visita ya no quedaba nada, visitamos el Castillo de Sant Ángelo y nos hicimos las últimas fotos con la vista del Vaticano al fondo y esperando poder retornar algún día a tan maravillosa ciudad. Cogimos el autobús y cuando pensábamos que ya nos íbamos aún nos deparó una sorpresa el viaje, ya que de camino al barco paramos en La Boca de la Verità, donde todos nosotros pusimos la mano y nos hicimos la famosa foto. Con algún profesor y compañero parecía que se iba a cerrar, pero al final no fue a mayores y nos fuimos al barco sin lamentar ningún percance. Llegamos al barco, cenamos (cómo no, pasta) y los profesores, ya que nos habíamos portado muy bien, nos dejaron bailar en la discoteca hasta muy

Roma davant Vaticà.

tarde, para ellos, pero muy pronto para nosotros. Nos lo pasamos muy bien y esa noche dormimos todos a pierna suelta. ULTIMO DÍA El cansancio acumulado hizo que nos levantáramos más tarde de lo normal y que nos diéramos cuenta de que el viaje ya se había acabado. Quedan en esta Crónica muchas anécdotas por contar: las partidas de póker, los paseos por el barco, las canciones del autobús, los millones de fotos que nos hicimos, el aceite de oliva… Pero bueno, eso será para la siguiente crónica. NOTA DE LOS PROFESORES: Con alumnos como éstos da gusto viajar. Gonzalo Chirivella Professor de l’Escola Pia

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2 En primer lloc volem agrair, i molt, a tots els alumnes possible la notra tasca, que ens hàgen concedit l’honor d’oficiar com a directors en el cor. Honor al que volem correspondre convertint-nos des d’aquestes paraules preliminars en les veus que “canten” un sincer agraiment a la Música. I volem agrair-ho no sols a aquells que estan obligats a coneixer-la, sino també a qui, sense haver-la estudiat, volen endinsar-se en l’ampli i trascendent món d’aquest gran art.

Certamen Calassanç.

Trobades durant aquest any

7 Extra Escola Pia

LA CORAL DE L’ESCOLA PIA DE GANDIA

que participen en el cor i a totes les persones que fan

En el temps que va de curs s’han celebrat vàries actu-

acions corals. En el mes de novembre començàrem amb el Certamen Poètic Musical en honor a Sant Josep de Calassanç, on vam intepretar tots els cursos que estan

en la coral, juntament amb els alumnes d’Infantil, la cançó “Vois sur ton chemin”. En dies següents, a finals de de-

sembre, vam actuar novament amb motiu de la visita del Pare General de l’Escola Pia, P. Pedro Aguado, Sch. P.

El dia 18 de maig, en Castelló, vam participar juntaMusicalassanç Castelló.

ment amb altres Col·legis Escolapis valencians en el Festi-

val Musicalassanç V. El “Palau de la Festa” es va convertir en impresionant escenari on tots els col·legis disfrutàrem de la Música.

Per acabar, hem participat en les celebracions de la Primera Comunió els dies 13 i 20 de maig, també en les

confirmacions d’algun dels nostres components el dia 27 de maig de 2012. Properes actuacions.

El dia 17 de juny de 2012, en el Teatre Serrano tindrà lloc un concert en el que participarà l’Orquestra de Gandia i la coral de l’Escola Pia de Gandia, “el nostre cor”. Ferran Pelegrí i Ester Penalba Ferran Pelegrí

Ester Penalba -responsable de la coral a Primària.

E SC O L A

P I A

G A N D I A

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

La WEB del Col·legi www.escolapiagandia.org Dos anys després de la posada en marxa de la nova web del Col·legi ja podem dir que sí, com es pot comprovar pel gran nombre de visites. Per ací passen tots, personal del centre, alumnes i pares degut en primer lloc a la inclusió de l’accés a la plataforma Educamos, però, al mateix temps per a informar-se amb les més de 190 notícies actualitzades diàriament que s’han produït durant aquest curs, així com també la galeria d’imatges i vídeos i demés seccions fixes, Full, Circulars, Events del mes, Menjador i la bona acollida que ha tingut l’Enigma del mes. Es pot dir que tenim una web discreta però efectiva. També hem creat enguany un canal. de vídeos Youtube. Vicent Bonet

E SC O L A

P I A

G A N D I A

Ya estamos aquí otro año para recordar. El colegio ha vuelto a tener un sinfín de acontecimientos, hacer memoria de todos ellos sería imposible. Recordaremos algunos y que perdone el lector que eche en falta alguno que sin él no podría entender este año. Para empezar una metáfora. En este árbol que es el colegio, todos partimos de un tronco común que es Calasanz y ha habido este año actividades que nos han remitido a nuestro fundador.

Celebració inici curs 2011-12.

El programa Rostro durante todo el año ha servido para acercarnos más a nuestra realidad como miembros de la familia escolapia, para saber que no estamos solos en nuestra tarea como padres o profesores y para compartir momentos con compañeros de otros colegios de la provincia y de fuera de la provincia. Para que este tronco siga multiplicando vida durante este año se está celebrando el Año Vocacional Escolapio. Algunos niños, jóvenes y profesores del colegio tuvieron la oportunidad de visitar la residencia de los escolapios; ver cómo viven, donde rezan, donde trabajan… Después los niños y jóvenes tuvieron la oportunidad de contar a sus respectivas clases la experiencia y que el resto de sus compañeros conocieran la vida de los escolapios que nos acompañan en este colegio. Y por último la comunidad escolapia también ha tenido un nexo de unión en las eucaristías dominicales del primer domingo de cada mes En estas los niños han disfrutado de la cercanía con los escolapios, han podido participar en las lecturas y peticiones y además el Padre García o el Padre Mulet los han acercado al altar para que compartieran con ellos la reflexión sobre el Evangelio. Pero sobre todo ha habido palabras de ánimo para niños y menos niños para seguir con la dificilísima tarea de seguir a Jesús.

El P. General parla amb els alumnes.

Ahora sí vamos a repasar algunos acontecimientos del año: Todo empezó como siempre en septiembre, los mismos nervios, algunos llantos de los más pequeños, las clases, sobre todo de los más pequeños,que parecían sacadas de un cuento, los más mayores se empezaron a contar sus batallas estivales y los papas volvieron a ver Jose y Alfredo flanqueando las puertas del colegio. Todo se desarrolló con la normalidad esperada y lo único fuera de lo normal era que parecía que nunca iba a dejar de hacer calor. El calor se fue mitigando y cuando menos nos dimos cuenta ya estaba sonando en colegio la banda del Tío de la Porra. Algunos de los alumnos de los últimos años del colegio participaban en inicio de estas fiestas que a los más pequeños les entusiasmo. Cuando se acabaron los sonidos de las bandas del Tío de la Porra, el colegio volvió a la tranquilidad y a la normalidad, empezó el curso de Hinnení, las catequesis de comunión, las clases por la tarde, las actividades extraescolares…

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2 Todo volvió a su ritmo, pero por poco tiempo porque en el colegio el mes de noviembres es el mes de Calasanz y enseguida se oyeron notas del coro, versos de poetas y bellas pinturas por los claustros. Como siempre el coro se superó y movilizó a infantil, primaria y secundaria, las notas de la canción de Los chicos del coro emocionaron a una iglesia, como siempre repleta. Un aplauso agradecido a sus directores y colaboradores. El mes de diciembre tuvo una visita inesperada, la visita del Superior General de la Orden de las Escuelas Pías. La verdad es que lejos de mostrarse” superior” se mostró muy cercano desde el primer momento que tuvo con los jóvenes de Hinnení, hasta cuando estuvo con los más niños y profesores. A todos nos dio palabras de aliento, nos escuchó en nuestras dudas y dificultades y cuando se marchó dejó la sensación de que no había sido una visita para llenar el expediente, sino que un pe-

La pau es vida.

dacito de él permanece en nuestro colegio. Llegó sin dar tregua la Navidad y los nervios por las notas, los festivales y por las futuras vacaciones impregnaron el colegio hasta que cuando menos nos dimos cuenta ya estaban en el colegio SSMM Los Reyes Magos que nos invitaban a todos a adorar,obedecer y seguir a Jesús. Los festivales se acabaron y un nuevo año empezaba sin descanso.

El año nuevo ya había empezado y el curso conti-

8 Crònica

El P. Fernando Arnal a la celebració de la Cendra.

nuaba llegó el Día escolar de la no violencia y la Paz,

En Cuaresma nuestra ciu-

los niños hicieron promesas que les costaría cum-

dad se viste de fallas y como

plir .Y en un visto y no visto ya había llegado el tiem-

ya se está convirtiendo en

po de la Cuaresma, los más mayores compartimos

una tradición, una charan-

un gesto de cercanía con los más necesitados en

ga de alumnos y profesores

el día del ayuno voluntario. El aula de usos múltiples

invitó a los alumnos a ver

de secundaria estaba llena y todos los presentes

quemar la estupenda falla

nos dimos cuenta de la necesidad que hay en el

que se hizo para la ocasión.

mundo, y que un pequeño esfuerzo individual sí que

No faltó como siempre el

vale la pena.

chocolate, las magdalenas,

Como todos los años los alumnos del colegio re-

el corro de los niños alrede-

cibieron la ceniza que les recordó la necesidad de

dor de la falla y la alegría de

cambio y cómo es posible nacer a una nueva vida

la fiesta más popular aquí en

acompañados por Jesús.

Gandía.

E SC O L A

P I A

G A N D I A

Entre Fallas y Pascua los alumnos de los últimos cursos del centro se fueron de viaje a la Loma, Jaca y Roma. Los viajes resultaron muy divertidos y todas las actividades fueron el complemento ideal al día a día del colegio, a parte de ser un punto y seguido, en algunos casos y un punto y casi final en el caso del viaje de segundo de Bachillerato. Mestres i alumnes animen la festa de falles.

Els d’infantil al pati en falles.

En el colegio Hinnení es una realidad que poco a poco va cogiendo más fuerza, el 24 de marzo todos los alumnos de la ESO de Hinnení se fueron a compartir un día de convivencia con los alumnos de otros colegios escolapios de Valencia, Albacete y Castellón .Las actividades lúdicas se juntaron con momentos de reflexión y oración. Como despedida se les invitó a todos los jóvenes a juntarse de nuevo en los distintos campamentos y peregrinaciones de julio.

El mes de abril estuvo marcado por la quincena del libro en primaria e infantil, se intercambiaron libros, los padres leyeron poesías, se hicieron teatros y muchas más actividades, todo con la noble intención de que todo el colegio se dé cuenta de la necesidad que tenemos todos de la lectura.

Jocs organitzats a la festa de sant Calassanç al pati de primària.

Alumnes classe de primària.

El mes de mayo ya estaba aquí y algunas madres y padres del colegio ya tenían los nervios a flor de piel: Sus hijos iban a recibir la primera comunión. El padre Vicente García y todas las catequistas habían preparado la celebración con muchísimo cariño, el coro se lució como siempre y los niños estaban revestidos de esa inocencia que parece que están ya casi a punto de perder. El colegio continuó y unos jóvenes recibieron el sacramento de la confirmación en ese mismo mes. Los mismos niños que hace unos años comulgaron en el colegio ahora se decidían a dar un paso firme dentro de la Iglesia.

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

Este año aprendimos una palabra nueva: Lip Dub. El resultado lo veremos próximamente (tal vez cuando lean esta crónica ya la hayan visto) pero lo que les puedo asegurar es que todo el colegio fuimos de la mano por un objetivo común

El presidente del ACPA amb els PP. Garcia i Francesc.

y que niños, jóvenes y adultos participamos en un proyecto que se realizó gracias a cada uno de los miembros de la co-

Y el año ya se acaba… Los alumnos de Bachiller se despidieron en un acto entrañable en el que los nervios por lo que todavía falta por venir (notas de final de curso, selectivo y decisiones de futuro) se juntaron con discursos, fotos, otra Lip Dub,… Sólo quedar decir lo que no ha llegado todavía: las notas, los deberes de verano, la orla de 4º, el festival de fin de curso, las despedidas hasta el año que viene,…

munidad educativa.

Lo que empezó un el P. Enric en la Visita a la Comunitat d’Escolapis.

día

septiembre

con calor, se acabará otro día de junio también con calor. El año que viene habrá otra crónica del año, pero espero que esté repleta de buenas noticias como la crónica de este año. FELIZ VERANO A TODOS. Gonzalo Chirivella Professor de l’Escola Pia Visita a la Comunitat d’Escolapis.

E SC O L A

P I A

G A N D I A

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

ESCUELA DE PADRES Durante el Curso escolar 2011-12, entre todos, he-

CURSO ESCOLAR 2012-13

mos dado lo concerniente a parte del Núcleo II. Es

Continuaré con el Núcleo II: “TU” – “YO” – “ELLOS”.

decir: “Tú”-”Yo”: Novios. La pareja. Matrimonio.

La Persona. La Pareja. El Matrimonio. Los hijos.

Enamoramiento: intentando definir lo imposible; en marcha y refuerzos para el camino.

1. Acercamiento: algunas ideas prácticas. Expresiones verbales que bloquean

el acercamiento

Noviazgo: detalles importantes a destacar; 3 eta-

relacional. Conductas no verbales que también

pas durante el noviazgo (selección mental y afectiva,

bloquean. Algunos bloqueos y dificultades en la

escala de valores y opción libre, consciente y volunta-

relación: (Relación inquisitorial, dependiente, de su-

ria). Ejercicios sobre las tres etapas.

perioridad, dogmática, acusatoria, intransigente).

Etapas evolutivas en el desarrollo del Amor: (me

Formas deficientes de encuentro: La máscara, la

dan, doy para que me den; doy). Avanzando sin parar

huella,, el otro como obstáculo, como instrumento.

(Poema). Lo que el Amor hace. Lo que no hace. Cuan-

2. Para una buena COMUNICACIÓN en la pareja-ma-

do se ama mucho y bien.

trimonio. Conocerse:

Matrimonio: aportaciones para edificar. Vínculos

Características de la personalidad femenina. (Per-

básicos de la pareja matrimonial, ajustada, eficaz, en

cepción sensorial; en lo psíquico; intuición; imagi-

unión madura, sana y satisfactoria.

nación; lo afectivo; forma de amar y sentir; en lo

Para una buena intercomunicación y diálogo ante problemas concretos.

social; las amistades femeninas). Características de la personalidad masculina. (Sen-

Modelos positivos de interacción padres – hijos.

timiento de sí mismo; en lo psíquico; en el hablar;

Modelos negativos.

en el sentir; en lo intelectual; en la imaginación; di-

Algunos de los fallos de los padres-educadores en

mensión afectiva; en lo social). Comportamiento de la mujer que quiere conseguir

das antipedagógicas, origen de los problemas, para

la felicidad conyugal. (Síntesis y comentarios sobre

hacerlos delincuentes, detector de si estás o no pre-

21 características).

parado para ser educador de tus hijos). Y termina el temario con esta frase: Conocer bien para educar mejor Las clases han sido de Octubre del 2011 a Junio del 2012, excepto el mes de Abril. Día: los jueves primeros de cada mes. Hora: a las 20. Alumnos/as: más mujeres que hombres. Personas solteras y casadas. Parejas. Matrimonios. Alguna alumna mayor. Valorada la asistencia de profesoras(es) del Colegio. Asistencia: Han sido fieles a la misma por parte de la mayoría. Número de asistentes, entre 25 y 35. Según expresaban algunos, la convocatoria mensual ha sido irregular en la forma y el tiempo de hacerla. Cuando era personalizada se enteraban más y mejor; y entonces la asistencia era mayor.

9 Més enllà

la educación: (tipos de familia en lo educativo, medi-

E SC O L A

P I A

G A N D I A 5. Relacionarnos Niveles de relación (Cosas, personas, ideas, sentimientos, vivencias) Modelos relacionales de pareja: (Por su historia: modelos A,H,V,Y,I. Por el nivel de madurez: tendencia padre, niño, adulto. Resumen y conclusiones. Por su estabilidad). 6. Conflictos Adulterio. Crueldad. Deserción. Inadaptación. Celos. Divorcio (Los hijos del divorcio). Síntomas que acompañan al conflicto de la pareja. 7. ¿Qué hacer? ¿Por qué te seleccioné? Escala de valores. Actitud y Acción. Etapas para resolver un problema concreto. Mecanismo individual para superar una situación dañina. Saber dialogar. Programa de acción para la pareja matrimonial. Agradezco al Colegio, en nombre propio y el de las

3. Niveles de comunicación en la pareja-matrimonio: En estado de diálogo. Influencia del emisor en el receptor. Según el sexo. Clase social. Por la conducta sexual-amorosa de la pareja. Otros niveles de comunicación (informativa, racional, emotiva). 4. Nuestros derechos asertivos en la pareja-matrimonio: Entrenamiento asertivo. Comportamiento no asertivo (síntomas). Comportamiento agresivo. Comportamiento asertivo. Síntomas de la persona asertiva. Algunos de los derechos asertivos (Asertividad de elogio, elemental o simple, con reconocimiento empático, asertividad ascendente, asertividad subjetiva).

personas asistentes, la oportunidad de hacernos bien, para que repercuta en otras personas, familia, hijos, educadores y educandos. Y a los que han estado presentes, gracias por la perseverancia, la actitud positiva, la escucha provechosa y la cercanía amistosa. Teodoro del Val, Sch. P.

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

E SC O L A

P I A

G A N D I A

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

E SC O L A

P I A

G A N D I A

Els presente tres pel·lícules recents del cinema francès, que poden ajudar-nos a reflexionar en família. Les tres estan emmarcades en el gènere drama o comèdia dramàtica, en el món de la infància, de l’adolescència o la discapacitat, ens poden ajudar en un diàleg posterior, tal vegada ens moguen en les nostres opcions particulars, i sens dubte ens poden ajudar a entendre molt millor l’entorn que ens envolta. Estan presentades en ordre de producció, amb una petita sinopsi i amb les característiques tècniques i premis aconseguits en cadascuna d’elles: WELCOME Direcció: Philippe Lioret. País: França. Any: 2009. Durada: 111 min Gènere: Drama. Immigració. Adolescència Interpretació: Vincent Lindon (Simon), Firat Ayverdi (Bilal), Audrey Dana (Marion), Derya Ayverdi (Mina), Thierry Godard (Bruno), Selim Akgül (Zoran), Firat Celik (Koban), Murat Subasi (Mirko), Olivier Rabourdin (tinent de policia), Yannick Renier (Alain). Guió: Philippe Lioret, Emmanuel Courcol i Olivier Adam. Producció executiva: Eve Machuel. Música: Nicola Piovani, Wojciech Kilar i Armand Estimar. Fotografia: Laurent Dailland. Estrena a França: 11 Març 2009. Estrena a Espanya: 30 Abril 2010. Apta per a tots els públics. 2009: Festival de Berlín - Secció Panorama: Premi Label Europa Cinemas 2009: Premi LUX de Cinema del Parlament Europeu 2009: Festival de Gijón: Millor guió

Welcome ens explica la història de Bial, un jove de 17 anys procedent del Kurdistan iranià, que travessa tot l’Orient Pròxim i Europa per a reunir-se amb la seua núvia recentment emigrada a Anglaterra. Però el seu recorregut es deté bruscament quan, en el costat francès, li impedeixen creuar el Canal de la Manxa. Decideix creuar el canal nadant. Per a complir el seu objectiu, comença a entrenar-se en la piscina municipal. Allí coneix a Simón, un professor de natació. Treu a la llum un dels temes claus del debat públic a França en els últims anys, com és la llei que prohibeix als ciutadans ajudar als immigrants il·legals, un delicte castigat amb cinc anys de presó o 30.000 euros de multa. “Quan un passa per davant de l’alcaldia de París i veu impreses les tres famoses paraules, Llibertat, Igualtat, Fraternitat, et cau l’ànima als peus perquè aqueixes paraules poc tenen a veure amb la realitat actual”, explicava el director Lioret. És una denúncia aspra i real sobre la situació dels centenars d’irregulars que malviuen en la ciutat de Calais, a l’espera d’arribar al Regne Unit, del que amb prou faenes li separen 30 quilòmetres per mar. Tots els personatges que apareixen a Welcome estan basats en persones reals. “Vaig voler fer una pel·lícula amb alè i ficar a l’espectador en una història que fora precisa i justa… No vull ser el portaveu d’aquest problema, crec que Welcome, amb la seua dosi emocional, ho fa per ella mateixa. Però alguna cosa m’ha quedat després de rodar-la. Ara, després de conèixer la problemàtica i de veure la força i la valentia d’aquests xics, em sent millor ciutadà”. EL NIÑO DE LA BICICLETA Pel·lícula: El niño de la bicicleta. Títol original: Li gamin au vélo. Direcció i guió: Jean-Pierre Dardenne i Luc Dardenne. Països: Bèlgica, França i Itàlia. Any: 2011. Durada: 87 min. Gènere: Drama. Adopció. Família. Infància Interpretació: Cécile De France (Samantha), Thomas Doret (Cyril), Jérémie Renier (Guy), Fabrizio Rongione (llibreter), Egon Vaig donar Mateo (Wes), Oliver Gourmet (amo del bar). Producció: Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne i Denis Freyd. Fotografia: Alain Marcoen. Estrena a Bèlgica: 18 Maig 2011. Estrena a Espanya:28 Octubre 2011. Qualificació per edats: No recomanada per a menors de 7 anys.

2011: Festival de Cannes: Gran Premi del Jurat (Ex-aequo) 2011: Premis Cessar: Nominada a Millor pel·lícula estrangera

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2 2011: Premis del Cinema Europeu: Millor guió. 4 nominacions, incloent millor pel·lícula 2011: Festival de Valladolid - Seminci: Secció oficial llargmetratges a concurs Els realitzadors belgues Jean-Pierre i Luc Dardenne es posen novament al treball i prossegueixen amb la seua crua i desesperançadora radiografia social de l’Europa marginal. En aquesta ocasió se centren en la figura de Cyril, un xaval d’onze anys d’edat, orfe de mare, que va ser abandonat pel seu pare a un hospici després de prometre-li aquest que algun dia tornaria a buscar-lo per a emprendre una nova vida junts. Cyril ha romàs esperançat amb l’arribada d’aqueix dia, però veu que mai va a arribar si ell no pren la iniciativa. Per açò escapa per a tornar a l’apartament on vivien, però allí no troba a ningú. Perseguit pel personal de l’orfenat, Cyril casualment coneixerà a Samantha, que l’acollirà els caps de setmana, proporcionant-li al xiquet una mica d’amor del que estava tan necessitat. Per als germans Dardenne la pel·lícula és el rigor de la simplicitat, un minimalisme narratiu que resulta potser més eloqüent que mai. ‘El niño de la bicicleta’ és, fora de tot dubte, la pel·lícula més compassiva, càlida i lluminosa d’aquests cineastes tan necessaris per al cinema europeu com ho va ser en el seu moment Roberto Rossellini. Es troba entre les millors pel·lícules del 2011. És una cinta realista que commou fins a més no poder, sobretot en els últims 10 minuts on ens brinda un magnífic final. El director François Truffaut deia: “Les desgràcies dels adults em deixen insensible… en canvi em commouen les dissorts dels xiquets”. El cinema de Truffaut mostra una preocupació pels xiquets i el món en el qual viuen i en el qual descobreixen a cada moment coses noves, entre aqueixes coses la bondat i la maldat. D’una banda Samantha encarna a aquella dona que ofereix per damunt de tot l’amor al proïsme (la dona és clau en la societat per al progrés de la mateixa) i en canvi el líder de la banda juvenil reflecteix la maldat d’alguns éssers humans que se’n aprofiten de ments sanes. Aquesta és una pel·lícula que mereix veure’s, que encoratja a lluitar pels nostres ideals i somnis, que si caiem cal alçar-se i novament intentar ser millors persones. INTOCABLE Pel·lícula: Intocable. Títol original: Intouchables. Direcció i guió: Eric Toledano i Olivier Nakache. País: França. Any: 2011.

10 Actualitat

Durada: 115 min. Gènere: Comèdia dramàtica. Amistat. Discapacitat. Basat en fets reals. Interpretació: François Cluzet (Philippe),Omar Sy (Driss), Audrey Fleurot (Magalie), Anne Li Ny (Yvonne), Clotilde

Mollet (Marcelle), Alba Gaïa Bellugi (Elisa), Cyril Mendy (Adama), Christian Ameri (Albert). Producció:

Nicolas Duval-Adassovsky, Laurent Zeitoun i Yann Zenou. Música: Ludovico Einaudi. Fotografia: Mathieu Vadepied. Estrena a França: 2 Novembre 2011. Estrena a Espanya: 9 Març 2012. Qualificació per edats: No recomanada per a menors de 7 anys.

2011: Premis Cèssar: Millor actor (Omar Sy). 9 nominacions, incloent millor pel·lícula 2011: Festival de Sant Sebastià: Secció oficial no competitiva – Clausura

2011: Festival de Tòquio: Millor pel·lícula, millor actor (François Cluzet & Omar Sy)

Afronta la història de la trobada entre Philippe, un aristòcrata tetraplègic, i Driss, jove emigrant senegalès i delinqüent de barri, que tracta de guanyar-se la vida honradament i ho aconsegueix passant a treballar cuidant a Philippe, convertint-se en els seus braços i en les seues cames, i no solament això, sinó aconseguint que el seu cor bategue de nou amb força. Philippe sap perfectament com és la seua situació, depèn para quasi totes

les seues activitats del concurs d’una tercera persona, està fart de la compassió dels altres, i vol anar a la trobada de la vida i sentir que el seu cor està viu, per açò agraeix tant la companyia de Driss, que el tracta amb normalitat, fins i tot amb despietada sinceritat. On hi ha esperança hi ha vida.

Gràcies a un bon guió, Intocable té l’habilitat de convertir assumptes carregats de tensió –marginalitat del raval,

el color de la pell, la pobresa– en entreteniment despullat de mala consciència; un guió que no busca la complaença i aborda un tema com el d’una tetraplegia. Es basa molt lliurement en fets reals.

El gran encert de la pel·lícula és la química que hi ha entre els dos personatges. A ambdós se’ls veu a gust en

els seus respectius papers. La pel·lícula de Nakache i Toledano es manté fidel a aquest desig i ha aconseguit el suport de milions d’espectadors. Francesc Mulet, Sch. P.

E SC O L A

P I A

G A N D I A

El 19 de maig a Vilallonga va tindre lloc la festa del Valencià. Ens vam reunir totes les escoles de la Safor per a compartir i gaudir de la nostra llengua. La participació va ser molt nombrosa i va haver varietat de taller i d’actuacions. El nostre taller com sempre molt visitat i la col•laboració del professorat en el funcionament del taller molt positiva.

El taller del

Col·legi.

ial.

ercavila inic

a Pia a la C

scol Cartell de l’E

Hi ha un refrany que diu: “En fi Serafí, més corre el llebrer que el mastí”. Afavoreix la velocitat del llebrer enfront del pas més lent però constant del mastí. El ràpid es valora més que el profund. Podem experimentar-ho de prop… setmanes arrere les classes d’algunes facultats van començar a buidar-se. El nerviosisme davant els exàmens produeix un transvasament de les aules a les biblioteques. Toca fer en poc temps el que no s’ha fet durant el curs. A voltes som com a llebrers que mirem als mastins amb certa superioritat para què emprar cinc mesos si puc fer-ho en tres setmanes sent el resultat “oficial” el mateix? Preferim les carreres de velocitat a les proves de fons. Però el resultat no pot ser igual. El desgast és major i el que es reté i incorporem a la nostra persona és molt menys si “engolim” muntanyes d’anotacions. Ara aquestes paraules serveixen per a poc però es tracta d’ajudar perquè en pròximes ocasions puguem portar aqueix ritme constant que va deixant un pòsit i una profunditat en l’estudi, que és el que el converteix en formatiu i ens ajuda a madurar intel·lectualment. Amb les coses de Déu succeeix de manera similar. El gra que se sembra va creixent en silenci, després de molt reg i espera. Llavors es perceben els fruits d’allò que anava creixent en silenci amb atencions i cura. En les coses de Déu no existeix el menjar ràpid. El refrany acaba dient: “…però si el camí és llarg més corre el mastí que el llebrer”. La nostra vida, en els estudis i en la fe (Déu així ho vulga) és un camí llarg que requereix els seus temps. Antonio, sj