Alumnes de 2n A, classe “El circ de la Lluna” Escola Sant Miquel, Cornellà de Llobregat (Barcelona) Curs 2020-2021
Els nens i les nenes de segon cada dia en sabem més d'escriure! Al llarg del curs hem estat practicant i hem escrit molt. En aquest últim trimestre ens hem atrevit a fer un conte entre tots i totes. Hem tingut molta feina! Pensar els personatges, fer les il·lustracions, explicar com són, què els agrada, on viuen... i entre tots hem creat la història. Les mestres ens han ajudat una mica i aquest és el resultat. Esperem que us agradi, ja que ho hem fet amb molta il·lusió.
Classe 2n A. “EL CIRC DE LA LLUNA”
Hi havia una vegada una sirena que es deia Ariel.
L’Ariel estava dins del mar, però no podia sortir fora perquè el seu pare no li deixava. Al mar hi havia una gran onada que es menjava a tothom que passava per allà.
Però ella necessitava sortir perquè allà fora estaven els seus amics, la Lilijut, la Saray, en Verdi i la Verdecita, la Lluna i el Dani, que quedaven sempre a la mateixa hora per parlar i jugar una mica.
Els seus amics van tenir una idea: van agafar una mica d’aigua de l’onada i van fabricar un líquid perquè l’onada no pogués sortir més.
L’Ariel va sortir a la superfície del mar per veure si veia als seus amics, però no els va veure perquè estaven fabricant el líquid.
Ella no ho sabia, així que es va preguntar on eren els seus amics. De tant pensar i pensar, va arribar un punt que es va espantar perquè pensava que se’ls havia menjat l’onada i l’Ariel, molt trista, se’n va anar al fons del mar a plorar.
L’endemà l’Ariel ho va tornar a intentar i va anar a la superfície a veure si veia aquesta vegada als seus amics.
Els seus amics van aparèixer amb la poció que havien preparat i li van explicar el seu pla per destruir l’onada. La van provar, però... no va funcionar. Els amics de l’Ariel es van preguntar per què no va funcionar i van arribar a la conclusió que, com estava feta amb el propi ADN de l’ona, doncs era immune a aquesta poció.
Com que ningú tenia suficient aire per anar al fons del mar i agafar un altre ADN, van fabricar un equip de busseig per a tothom, se’l van posar i van anar al fons de mar a buscar l’ADN d’algun animal que pogués destruir aquesta onada. Els seus amics es van trobar a la Laia al fons del mar, que els hi va ajudar a trobar aquest animal.
Quan van trobar aquest animal, que era una anguila elèctrica, li van extreure l’ADN amb la petita xeringa que duien.
Van tornar al laboratori, amb la Laia, a fer una nova poció. Els hi faltava un ingredient, però no es van adonar. Sí que sabien de quin color havia de ser la poció, que era el verd... però la poció era transparent. - El coral verd! - es va adonar la Saray.
Així que van haver de tornar al mar a buscar el coral verd. Per sort, el van trobar de camí perquè a algú, que no s’havia adonat, li havia caigut. El van agafar i van tornar una altra vegada al laboratori.
Van afegir el coral a la poció i van tornar una altra vegada al mar. Van cridar a l’Ariel i li van explicar que ja tenien la poció acabada, la van provar.... i va funcionar! L’onada va desaparèixer. Van esperar un dia.
L’endemà van esperar fins l’hora a la qual sempre quedaven i van anar al mar a veure si hi era l’onada i... no hi era! Com el pare de l’Ariel no la deixava sortir, van pensar que podrien reunir-se al fons del mar, amb els equips de busseig amb els que podien respirar, per jugar i parlar.
Mentre estaven jugant a fet i amagar, per la platja van aparèixer passejant en Dragon Ball, el Blue 2 i l’Onurben.
Els amics van sortir i es van trobar amb ells i els hi van preguntar si volien jugar amb ells. Van dir que sí, però en Dragon Ball no podia ficar-se al mar. Llavors els amics de l’Ariel van anar amb ella a preguntar-li al seu pare si li deixava sortir una miqueta a fora per jugar amb els seus amics i fer una festa. El seu pare va dir... - Sí, però amb una condició: si em convideu a mi també.
Aleshores van pensar que podien convidar a més persones de la ciutat. A la vora del mar es van posar a escriure les invitacions i van començar a preparar la festa.
Quan van acabar de preparar-la, la Laia, la Lilijut, la Saray, en Dragon Ball, en Blue 2, el Dani, la Luna i els seus fills van anar a repartir les invitacions. Quan la Harley Quinn va sortir a comprar, va veure la invitació.
En acabar de llegir-la, va cridar al Jocker per preguntar-li si volia acompanyar-la a la festa.
EL Jocker va dir que sí i la Harley se’n va anar a comprar els aperitius i algunes coses que necessitava per a casa seva.
Quan només faltaven 3 minuts per començar la festa, es van adonar que s’havien oblidat de convidar a l’anguila. Llavors tothom se’n va anar a donar la invitació a l’anguila i van tornar a la festa amb ella.
La Harley Quinn havia comprat de tot (entrepans, gelats, xocolata, donuts... fins i tot una taula, cadires i les llums). Llavors, van agafar l’anguila amb un guant (per no electrificar-se) i amb la seva ajuda van encendre les llums i... van celebrar la festa per haver aconseguit que s’hagués anat l’ona!
Aquest conte ha estat elaborat pels alumnes de 2n A: