PER COMENÇAR...
LA PREHISTÒRIA ÉS L’ETAPA DE LA HISTÒRIA QUE ABRAÇA DES DE L’APARICIÓ DELS PRIMERS HUMANS (FA UNS 800.000 ANYS) FINS A L’APARICIÓ DELS PRIMERS DOCUMENTS ESCRITS (FA UNS 1.500 ANYS). COM QUE FA TAN DE TEMPS, NO TENIM TESTIMONIS ESCRITS DE L’ACTIVITAT HUMANA, NOMÉS RESTES ARQUEOLÒGIQUES QUE ENS PODEN DONAR INFORMACIÓ SOBRE: QUI EREN AQUESTS PRIMERS HUMANS?, COM VIVIEN?, QUÈ MENJAVEN? COM ES VESTIEN?...
FA UNS SIS MILIONS D’ANYS, ALGUNS PRIMATS, A L'ÀFRICA, VAN COMENÇAR UNA LENTA EVOLUCIÓ PER ADAPTAR-SE AL MEDI I A LES CONDICIONS CLIMÀTIQUES, NO EREN MOLT HÀBILS I FORTS, PERÒ VAN SER CAPAÇOS D’ORGANITZAR-SE EN GRUPS PER A CAÇAR. EN DIEM: PROCÉS D’HOMINITZACIÓ (POSICIÓ VERTICAL DEL COS, MARXA BÍPEDA, DESENVOLUPAMENT DEL CERVELL, ALLIBERAMENT DE LES MANS I APARICIÓ DEL LLENGUATGE). EN DIFERENCIEM 2 PERÍODES: PALEOLÍTIC (EDAT DE LA PEDRA TALLADA) SÓN: NÒMADES I DEPREDADORS PERQUÈ VIVIEN DEL QUE CAÇAVEN, PESCAVEN I RECOL·LECTAVEN. S’ORGANITZAVEN EN CLANS. I EREN POCS PERQUÈ NO VIVIEN GAIRE ANYS. NEOLÍTIC (EDAT DE LA PEDRA POLIDA), S’ESTABLEIXEN EN POBLATS, SÓN AGRICULTORS I RAMADERS, FABRIQUEN EINES ESPECIALITZADES PEL CAMP, TENEN CERÀMICA PER EMMAGATZEMAR I ELABOREN TEIXITS...
COM ES VIVIA AL PALEOLÍTIC? ELS PRIMERS HUMANS VIVIEN EN PETITS GRUPS DE VARIES DESENES DE PERSONES: EL CLAN. ACAMPAVEN AL COSTAT DELS RIUS A L’ESTIU (AMB TENDES) O A L’ENTRADA DE LES CAVERNES A L’HIVERN. CADA FAMÍLIA DEL CLAN VIVIA EN UNA TENDA FETA AMB PELLS I OSSOS D’ANIMALS, FANG I PEDRES. EL CLAN ES TRASLLADAVA AMB ELS CANVIS D’ESTACIÓ SEGUINT LES MIGRACIONS DELS ANIMALS, PER AIXÒ DIEM QUE EREN CAÇADORS - RECOL·LECTORS NÒMADES.
COM ES VESTIEN?
ES VESTIEN AMB LES PELLS DELS ANIMALS QUE CAÇAVEN. EL REN TENIA UN PELATGE MOLT CALENTÓ PER ABRIGAR-SE A L’HIVERN. PODIEN TENYIR-SE LES PELLS AMB OCRE, UNA TERRA MOLT VERMELLA AMB LA QUE FEIEN UN POLSIM QUE REPARTIEN PER SOBRE DE LES PELLS.
LES JOIES PODIEN FER-SE: DE PETXINES I MUSCLOS, D’OSSOS D’ANIMALS, PEDRES... I LES UTILITZAVEN PER GUARNIR-SE PERÒ TAMBÉ COM A TROFEU DE CAÇA.
QUINES EINES UTILITZAVEN? LA FABRICACIÓ D’EINES ÉS UN DEL SIGNES QUE DIFERENCIA L'ESPÈCIE HUMANA DE LA RESTA D’ANIMALS. INICIALMENT, UTILITZAVEN PEDRES I BRANQUES QUE TROBAVEN PER LA NATURA QUE DONAVEN FORMA PER ACONSEGUIR QUE FOSSIN TALLANTS. MÉS TARD, VAN UTILITZAR EL SÍLEX (UN TIPUS DE ROCA) AMB EL QUE VAN FABRICAR EL QUE ANOMENEM: BIFAÇ. ESTÀ TALLAT PER LES DUES BANDES I TE UNA ARESTA MOLT ESMOLADA. DURANT MOLT DE TEMPS VA SER L’ÚNICA EINA QUE FABRICAVEN, PER LA QUAL COSA LA FEIEN SERVIR QUASI PER A TOT.
AMB EL PAS DEL TEMPS, VAN APRENDRE A DIVERSIFICAR LES EINES, TALLANT LES PEDRES SEGONS LA UTILITAT QUE ELS VOLIEN DONAR. PER A LES ARMES NO NOMÉS FEIA SERVIR LA PEDRA, TAMBÉ UTILITZAVEN FUSTA, BANYES O OSSOS D’ANIMALS.
QUÈ MENJAVEN? S’ALIMENTAVEN DEL QUE RECOL·LECTAVEN (FRUITS, ARRELS, MEL, LARVES) FEINA IMPORTANT QUE REALITZAVEN LES DONES DEL POBLATS I DEL QUE CAÇAVEN I PESCAVEN. AIXÒ HO FEIEN ELS HOMES. NORMALMENT CAÇAVEN: RENS, ALGUN VELL MAMUT I PETITS ANIMALS CON: CONILLS I OCELLS. TAMBÉ PODIEN AGAFAR ELS OUS D’ALGUNA AU O ELS MUSCLOS I PETXINES DELS RIUS.
TALLAVEN LA CARN DELS ANIMALS AMB ELS SÍLEX BEN AFILATS I AMB EL FOC PODIEN COURE ELS ALIMENTS, NO TENIEN OLLES, CLAVAVEN LA CARN DIRECTAMENT EN UN PAL I HO COL·LOCAVEN A PROP DE LA FOGUERA. PER CONSERVAR LA CARN, COM QUE NO TENIEN NEVERA, LA DEIXAVEN ASSECAR AL SOL . EL MOLL DELS OSSOS DELS ANIMALS QUE CAÇAVEN TAMBÉ SE’L MENJAVEN, ERA MOLT NUTRITIU!
EL FOC!
L’HOMO ERECTUS DEVIA DESCOBRIR EL FOC, FA APROXIMADAMENT, 1.500.000 ANYS, DE MANERA CASUAL. AQUESTA ÉS LA TEORIA MÉS ESTESA, VA CAURE UN LLAMP QUE VA FER QUE ÉS CALÉS FOC A UN ARBRE I AIXÍ VAN VEURE’L PER PRIMERA VEGADA.
MÉS TARD L’HOME DE NEANDERTAL VA APRENDRE A FER EL FOC. PERÒ COM?
PICAVEN FORT DUES PEDRES FINS QUE SALTAVA ALGUNA ESPURNA QUE APROFITAVEN PER ENCENDRE UNES HERBES SEQUES. TAMBÉ FEIEN SERVIR UN ALTRE MÈTODE: PREPARAVEN HERBA SECA I A DINS HI POSAVEN UN TROS DE FUSTA TENDRE. I AMB LA PUNTA D’UN PAL PRIM I DUR, A SOBRE DE LA FUSTA, EL FEIEN GIRAR RÀPIDAMENT ENTRE LES MANS FINS QUE COMENÇAVA A SORTIR UN FILET DE FUM…BUFAVEN SUAUMENT I MICA EN MICA COMENÇAVA A CRÉIXER LA FLAMA. EL DOMINI DEL FOC VA SER UN ELEMENT MOLT IMPORTANT EN EL PROGRÉS HUMÀ: PODIEN ESCALFAR-SE, DEFENSAR-SE MILLOR DELS DEPREDADORS, PODIEN IL·LUMINAR-SE I SOBRETOT, CUINAR I FER MÉS DIGERIBLES ELS ALIMENTS.
LES PINTURES RUPESTRES ELS PRIMERS HUMANS, AL PALEOLÍTIC, PINTAVEN A LES PARETS O AL SOSTRE DE LES COVES A ON VIVIEN, PRÀCTICAMENT MAI ES REPRESENTAVA LA FIGURA HUMANA, I S’ACOSTUMAVA A REPRESENTAR ANIMALS, COM: ELS BISONS EUROPEUS, ELS CAVALLS, CÉRVOLS, LLEONS, CABRES, PORCS SENGLARS, MAMUTS... CREIEN QUE D’AQUESTA MANERA LA CAÇA SERIA MÉS ABUNDANT I FÀCIL. AQUEST TIPUS DE PINTURA S’ANOMENA PINTURA RUPESTRE («RUPES» EN LLATÍ VOL DIR ROCA). LES PINTURES MÉS IMPORTANTS ES TROBEN AL SUD DE FRANÇA I AL NORD D’ESPANYA, A LA ZONA CANTÀBRICA, A ALTAMIRA.
RINOCERONT (COVA DE CHAUVET)
CAVALL OCRE (COVES D’ALTAMIRA)
COVA DE LES MANS (ARGENTINA)
DANSA DE DONES (COVA DE CÒGUL, LLEIDA)
ESCENA DE CAÇA (COVES D’ALTAMIRA)
HOMES PESCANT (FIORDS NORUECS)
COM PINTAVEN? PER PINTAR FEIEN SERVIR: MANGANÈS (METALL SEMBLANT AL FERRO), ÒXID DE FERRO, SANG, OCRE, CARBÓ VEGETAL, FANG, COLORANTS EXTRETS DE LES PLANTES...
PER ESMICOLAR ELS MINERALS I PODER FER-LOS SERVIR PER PINTAR, UTILITZAVEN AQUESTS TIPUS D’EINA I LES LÀMPADES SERVIEN PER IL·LUMINAR LES COVES I AIXÍ PODER PINTAR
I AFEGIEN GREIX ANIMAL O RESINA O AIGUA I AMB ELS DITS O AMB PINZELLS, FETS DE TENDONS D’ANIMALS, CANYES I PÈLS D’ANIMALS O FINS VEGETALS, PINTAVEN A LES COVES
TAMBÉ PODIEN PINTAR BUFANT UN ÓS O UNA CANYA FORADADA
COM SABEM QUE HI HAVIA HOMES I DONES AL PALEOLÍTIC I AL NEOLÍTIC? L’ARQUEOLOGIA ÉS UNA DISCIPLINA CIENTÍFICA QUE ES DEDICA A L’ESTUDI DE LES SOCIETATS HUMANES QUE HAN VISCUT AL LLARG DELS SEGLES, GRÀCIES A LA RECUPERACIÓ I A L’ANÀLISI DE LA SEVA CULTURA MATERIAL. MITJANÇANT LES EXCAVACIONS DELS ARQUEÒLEGS PODEM SABER MOLTES COSES DELS PRIMERS HUMANS. AMB L’AJUDA DELS ESPELEÒLEGS (QUE ESTUDIEN I EXPLOREN LES COVES) S’HAN POGUT DESCOBRIR IMPORTANT JACIMENTS I PINTURES A LES CAVERNES.
ESPELEÒLEG I ARQUEÒLEGS QUE VAN TROBAR UNES PINTURES QUE PODIEN TENIR MÉS DE 20.000 A CANTÀBRIA.
EINES D’ARQUEÒLEG
ARQUEÒLEG TREBALLANT AL JACIMENT DE VILAFANT
BIFAÇ DE SÍLEX TROBAT ALS ANYS 70 A MADRID
ARMES DEL PALEOLÍTIC SUPERIOR