dissabte
A V U I
22 de maig de 1999
Ciència i medi ambient Els fòssils d’Atapuerca tornen a donar sorpreses Joaquim Elcacho BARCELONA
ls responsables de l’equip d’Atapuerca ho repeteixen des de fa molts anys: els fòssils que s’amaguen a la Gran Dolina i a la Sima de los Huesos donaran moltes sorpreses. Eudald Carbonell, professor de la Universitat Rovira i Virgili i codirector de les excavacions, ha explicat que, si se segueix treballant i la sort no els abandona, es confirmarà que Atapuerca és una de les àrees amb restes arqueològiques més riques i importants de la història de la humanitat. De fet, el degoteig de descobriments de restes fòssils de gran importància en aquestes dues grans cavitats ha estat constant des de principis dels anys 80. Fins ara el treball i la sort han estat acompanyats del reconeixement científic i social per als científics que dirigeixen aquests treballs. De fet, no hi ha cap altre equip de l’Estat espanyol que hagi aconseguit publicar EFE El professor Juan Luis Arsuaga va mostrar la pelvis masculina trobada a Atapuerca tants articles seguits en revistes científiques de gran impacte internacional. A FILOGÈNIA HUMANA més, la llista de guardons, Holocè llibres, exposicions, 0 conferències i, fins i tot, H. neanderthalensis Plistocè superior H. sapiens pel·lícules dedicades a Atapuerca comencen a ser Elvis Homo incomptables. Els erectus professors Eudald Carbonell, Juan Luis Arsuaga i José María Homo antecessor Bermúdez de Castro s’han -1 Paranthropus P. boisei convertit no només en robustus tres dels científics més coneguts de l’Estat sinó també en un dels equips Homo Homo habilis ergaster d’arqueòlegs amb més prestigi del món. Des dels Australopithecus primers descobriments, africanus l’any 1976, el projecte -2 Atapuerca ha proporcionat més de Primer homo 2.000 fòssils humans. Paranthropus “Mai fins ara s’havia aethiopious conegut un jaciment amb aquesta riquesa en fòssils del gènere Homo, d’edat anterior a la dels -3 ? enterraments humans Australopithecus moderns del Paleolític afarensis Superior avançat”, ha explicat el professor Arsuaga.
E
P l i o c è
milions d’anys
Plistocè inferior
Plistocè mitjà
L’equip d’investigadors dels jaciments arqueològics d’Atapuerca, dirigit pels professors Arsuaga, Carbonell i Bermúdez, s’ha apuntat aquesta setmana un nou èxit. La revista ‘Nature’ publica un article en què es presenta una pelvis d’homínid fòssil, de 300.000 anys, i s’intenta explicar com vivia aquesta espècie
UN ALTRE COP A ‘NATURE’ La gran novetat d’aquesta setmana ha estat la presentació en societat d’una de les pelvis més ben conservades, corresponent a un individu de l’espècie neandertal Homo
-4
Australopithecus anamensis
Australopithecus ramidus
-5 AVUI
heidelbergensis, mort quan tenia uns 35 anys d’edat. El fòssil ha estat batejat amb el nom d’Elvis, en reconeixement a la gran mida d’aquesta pelvis, va explicar amb simpatia el professor Arsuaga. L’existència d’aquest fòssil ja es coneixia: de fet va ser descobert el 1994, però ara s’ha explicat, a través de la revista Nature, el veritable abast del descobriment. El mateix Juan Luis Arsuaga explica en un dels seus últims llibres, El collar del neandertal (Editorial Temas de Hoy), l’existència i la importància d’aquest fòssil. “De nou hem estat beneïts en el cas d’Atapuerca amb el descobriment a la Sima de los Huesos d’abundant material pèlvic; a la pelvis més completa, que és maculina, li hem posat el sobrenom d’Elvis”, diu Arsuaga en aquest llibre. L’estudi d’aquesta pelvis ha fet possible deduir quina era l’estructura corporal dels habitants d’Atapuerca fa 300.000 anys i quins podien ser els seus costums i l’estructura de la seva societat. La primera estimació és que els neandertals de la Sima de los Huesos eren uns homínids molt corpulents. Els mascles d’aquesta espècie feien entre 170 i 180 centímetres d’alçada i gairebé 100 quilograms de pes. A banda de tenir una estructura òssia molt més forta i pesada que la dels humans actuals, cal suposar que, en èpoques d’abundància d’aliments, els neandertals d’Atapuerca acumulaven grans quantitats de greix. La mida de l’encèfal dels homínids de la Sima de los Huesos era, en relació al pes total del cos, sensiblement inferior a la dels humans actuals, i fins i tot era més petit que el d’altres neandertals. Tot i això, la força física i l’estructura social d’individus com el que representa el fòssil Elvis convertia aquesta espècie en un poderós depredador, capaç de competir amb qualsevol altre gran carnívor. Aquesta és, precisament, una de les teories que el nou descobriment ha aconseguit posar en dubte. Els poderosos neandertals que vivien a Atapuerca fa 300.000 anys no eren una espècie marginal i dèbil, sinó que ocupaven un lloc destacat en la piràmide ecològica. D’altra banda, els descobriments dirigits per Carbonell, Arsuaga i Bermúdez de Castro apunten que els familiars d’Elvis vivien molts més anys dels que es creia fins ara, fins i tot per sobre dels 50 anys. La història dels homínids d’Atapuerca encara està en procés de reconstrucció. Els responsables d’aquest projecte han descobert molts fòssils que encara no han presentat, i n’esperen trobar molts més. Possiblement, les pròximes sorpreses les donarà l’estudi detallat del fòssil conegut per Crani 5, batejat amb el sobrenom de Ronaldo.