issue34 by ESDi Escola Superior de Disseny

ISSUE #34 INICI D'UNA NOVA ETAPA SETEMBRE 2012 · PUBLICACIÓ DE DISSENY · ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY ESDi

PRÒLEG

EL FUTUR EN MÀ DELS EMPRENEDORS Fa només uns mesos que vaig assistir a un debat obert i plural, organitzat per una agrupació de joves emprenedors de Tarragona. L’eix conductor del debat va ser la dualitat “continuïtat en el model de presa de decisió i lideratge” versus “ruptura i nou model”. De fet, quan parlaven de ruptura, es referien a què cada model de desenvolupament econòmic i social requereix un estil de lideratge específic; la qüestió era si el model econòmic en què estem submergits pot evolucionar cap a un de nou, en el que la clau és innovar integralment i deixar que el capital humà eclosioni amb plenitud. Aquest nou model requereix un estil de direcció molt diferent a l’associat als models més fonamentats en les cadenes de producció o les organitzacions verticalitzades. El fet és que al llarg de tota la trobada - i durant el debat - va planar la convicció de què l’actual cicle de desenvolupament havia finalitzat, que s’havia exhaurit el model tradicional de generació de progrés, i que s’estava a les portes d’una nova era. Una era que no s’acabava de dibuixar com seria, però de la que ningú dubtava que havia de ser essencialment diferent, sustentada en el coneixement, oberta, compartida, globalitzada i lliure. La nova era on lentament ens endinsem neix amb una manca de recursos financers evident, i amb un nivell d’endeutament enorme per part dels països avançats; amb un ampli creixement del preu de les matèries primeres, un fet que obliga a no malversar i a aplicar criteris productius que fomentin l’estalvi dels recursos i l’eficiència dels processos; i amb un increment notori dels costos energètics, que ocasionen un increment de preus del transport en un escenari d'inestabilitat i incertesa notòria. Un fet que força a establir plans de relocalització i reindustrialització. És una era, en definitiva, que exigeix transparència i capacitat de prendre decisions per canviar la quotidianitat, que precisa de persones amb una sòlida formació universitària, capaces d’innovar de forma permanent i de treballar en el si d’equips plurals que interioritzen les actituds d’escoltar, comunicar i cooperar per competir. Nova gent i nous estils d’entomar els desafiaments d’avui per construir l’esdevenidor. Sense cap mena de dubte, aquest nou escenari que des de fa un temps truca a la porta, requereix de persones que amb aquests nous criteris assumeixin el risc d’emprendre. Emprenedors que, tot interioritzant els nous paradigmes, treballin en xarxa, configurant equips de persones de les organitzacions que vertebren i, a la vegada, col·laborin amb altres externes que no tenen cap altre punt en comú que la voluntat de fer i de ser, i que utilitzen la xarxa com a vehicle vertebrador de les noves iniciatives. En la trobada que feia referència a l’inici, gairebé tots compartien els criteris anteriors i afirmaven que “són els emprenedors d’avui els qui esdevindran empresaris demà; i amb la seva nova manera d’entendre les organitzacions i exercir el lideratge, crearan les empreses que generaran els nous llocs de treball que la societat necessita”. Nous emprenedors amb un nou estil d’actuació; amb una nova ambició; amb una nova forma d’entomar els problemes; amb unes noves maneres de cooperar, d’associar-se i d’emprendre. Aquests tipus de persones requereixen un recolzament específic molt associat a no posar pals a les rodes, a fer que les coses siguin fàcils i, en especial, a facilitar que es trobin i comparteixin. I en aquesta actuació és clau, d'una banda, l’Administració que faciliti i premiï l’emprenedoria i, de l’altra, els centres universitaris que tenen l'obligació de crear entorns i espais per a acollir aquelles persones que en lloc de buscar feina, assumint els riscs, volen crear-la. És des d’aquest convenciment que la Fundació per l’ESDi contempla amb satisfacció la darrera graduació dels primers dissenyadors amb títol oficial universitari de l’Estat Espanyol i encara el curs que tot just ara comença. Unes conviccions que inclouen el compromís ferm de facilitar que el disseny esdevingui l’eix vertebrador de la innovació i el pal de paller per crear equips plurals (científics, tecnòlegs i dissenyadors), que han d’assumir el futur com una fita a conquerir i no com un destí predeterminat. Per això l’aposta pel Centre d’Emprenedors “ESDi Empresa”, i pels instituts d’innovació i recerca que progressivament s’implantaran en el marc de la Fundació INDICIS: dues iniciatives que ajuden als emprenedors i enquadren en el marc d’un ensenyament de qualitat, i amb la disposició d’ajudar a tots aquells que acceptin el repte de dissenyar el seu propi futur i, alhora, modelar-lo.

Antoni Garrell Director General de la FUNDIT

02 ISSUE#34

UN PERFIL MADE IN ESDi Arrenca un nou curs lectiu, el 2012-2013, i amb ell una nova etapa de la ISSUE. Totalment renovada, amb un nou format i un nou disseny gràfic. El número 34 de la revista de l’Escola Superior de Disseny ESDi està dedicada íntegrament al món dels emprenedors, aquells que han sortit de l’ESDi i que lluiten, com a herois, entre factures, impostos i retencions. Tots ells han fet del disseny el seu modus vivendi amb totes les conseqüències. Sabedors del seu talent, alguns acaben de començar i d’altres ja fa un temps que aposten per aquest viatge trepidant, ple d’obstacles, però també farcit de moltes satisfaccions. I és que l’aventura de ser emprenedor és, si més no, engrescadora. L’experiència i les vivències que ens expliquen cada un dels protagonistes d’aquestes pàgines estan plenes d’esforç, d’excel·lència i de responsabilitat. En aquest sentit no hem d’oblidar que l’esperit emprenedor esdevé cabdal per

CITOPLASMAS

a la competitivitat, perquè les noves iniciatives empresarials impulsen la productivitat. Sense fórmules màgiques, aquests emprenedors tenen un component d’incorformisme i de curiositat que els fa despertar un desig de creativitat. Podríem dir que estan fets “d’una altra pasta”, i el grau de confiança en ells mateixos i d’optimisme és, potser, superior a la mitjana. Han assumit conscientment reptes i riscos en el seu camí dur i costós cap a l’èxit. Amb bones idees, actituds i aptituds necessàries per moure’s en aquest difícil món, trobem emprenedors que creen, desenvolupen i implanten els seus projectes empresarials en totes les especialitats que ofereix l’ESDi: gràfic, audiovisual, moda, multidisciplinar, producte i interiors. Als nostres valents graduats els hi dediquem aquest primer número del curs i els hi desitgem moltíssima sort!

El MID és una aposta pel talent i el saber fer en el disseny

“Apostar per uns altres valors implica molta perseverança”

EL COLMILLO DE MORSA

"El nostre referent inspiratiu sempre és la natura"

ABCD STUDIO

NEWFOUND STUDENTS

LOOKAPP APPS EVERYWHERE

"I si fem les coses diferents, evitem els tòpics i l'avorriment?"

CROCS ESTUDI CREATIU

"Per emprendre el que cal són hores, esforç, passió i ambició"

FUTURS EMPRENEDORS EN EL MÓN ESDi COLOR_LAB ESDi EMPRESA Les primeres passes dels emprenedors

"El disseny té a veure amb anàlisi i no tant amb grans muses"

DIEGO BARTOLOMÉ

Projecte Final de Grau de Guillem Bruix

L’experimentació i la investigació planegen a L’ESDi Color_LAB

Marta Brunet: “M’agrada ser la meva pròpia cap, manar i dirigir”

BENDITA GLORIA

Projecte Final de Grau de Roger Varela, Kevin Sabariego i Adrià Lapiedra

Desfilada i acte de graduació de la promoció 2012

“Bona part del secret és treballar amb il·lusió, ser molt versàtil i constant”

INSITU

MERCAT DE LES IDEES

AGENDA Estigues al dia de les activitats en el món del disseny

CONCURS Dissenya la portada de la propera Issue

ISSUE#34 03

Citoplasmas

EMPRENEDORS MADE IN ESDi · AUDIOVISUAL

“APOSTAR PER UNS ALTRES VALORS IMPLICA MOLTA PERSEVERANÇA” CITOPLASMAS www.citoplasmas.com Eduard Puertas (Ripoll, 1981) i Irene Iborra (Alacant, 1976) formen la productora d’stop motion Citoplasmas. Inquiets, curiosos i actius, tots dos van coincidir amb David Gautier estudiant un màster. Van començar a treballar en equip en la realització d’un curtmetratge i des d’aleshores no han parat. Els apassiona la feina i s’impliquen fins la medul·la en tots els projectes en què hi participen.

04 ISSUE#34

Com i per què neix Citoplasmas? Citoplasmas neix a Barcelona el 2008. La motivació que ens va impulsar a crear la productora va ser la necessitat d'explicar les nostres pròpies històries amb la tècnica i forma més convenient. Anar amb una història a una productora i aconseguir que la vulguin realitzar és força complicat, i fer-la com a particular no et permet accedir a ajuts ni que et reconeguin en determinats cercles del món del cinema. Per tot això, ens vam decidir a crear-la. Us vau convertir en emprenedors. Aquesta paraula no ens agrada gaire però, en tot cas, dur a terme qualsevol cosa a contracorrent sempre és prou arriscada. En el nostre cas, estem fent un producte audiovisual on prima el detall i la qualitat, la qual cosa implica un temps de producció prou llarg. Això és contrari als patrons que mouen la gran indústria, on tot és ràpid i

econòmic. Apostar per uns altres valors implica molta perseverança. I passió... Està clar que crear el teu propi projecte és molt enriquidor, i veient amb perspectiva tota la feina feta et sents molt satisfet. Evidentment, per dedicar-te a l'stop motion t'ha d'apassionar de debò, ja que el dia a dia és molt dur. Però també és cert que resulta molt gratificant viure en directe la màgia de l'animació, veure com tot pren vida és realment emocionant. Què és exactament això de l’stop motion? És una tècnica d'animació que consisteix en crear la il·lusió del moviment a partir d'objectes inerts. D’aquesta manera, tot capturant un seguit d'imatges fixes successives i reproduint-les sembla que els elements tinguin vida pròpia. Evidentment, l'animació fotograma

Projectes Citoplasmas

Quin és l’estat de l’stop motion aquí? No podem pas dir que tingui una salut de ferro, no existeix indústria, ni tradició i es poden comptar amb els dits de les mans les productores que s'hi dediquen. Resulta complicat aconseguir suports per produir aquí i això dificulta establir coproduccions amb l'exterior. A més, malauradament la publicitat i la televisió nacionals no acostumen a fer ús d'aquesta tècnica, mentre que a d'altres països és quelcom molt valorat. No hi ha gaire competència, doncs. El nostre producte és molt personal. Procurem que tingui una mica d'identitat. És per això que no tenim la sensació d'estar competint amb altra gent que fa stop motion. El cert és que som pocs i cadascú té el seu estil. D’altra banda, el que sí fem és lluitar constantment per aconseguir un lloc per a aquesta tècnica entre les agències i productores. En tot cas, a Catalunya hi ha molt poca gent que es dediqui exclusivament a l'stop motion.

De quin dels vostres projectes esteu més orgullosos? N'hem fet molts. I de cada un et quedes amb una o altra anècdota. Intentem que tots tinguin alguna cosa nova, algun repte que faci que a nosaltres mateixos ens semblin sempre atractius d'afrontar. "Citoplasmas en medio ácido" va ser el primer curtmetratge que vam realitzar i ha estat molt important per a nosaltres; segurament és el motiu de què siguem aquí. Perquè ara, en què esteu treballant? Actualment estem realitzant un curtmetratge d'animació que és una barreja de stop motion tradicional amb pixilació, anomenat "Click", la història d'un humà obsessionat pel treball fins que un dia de sobte, apareix un peix… Quins antecedents podem trobar? Un dels referents és "Alice", de Svankmajer, o el curtmetratge "The secret adventures of Tom Thumb". Però no es molt comú en stop motion. Quant costa fer aquest curtmetratge? Sobretot molt de temps, esforç, enginy i paciència. Es necessita un equip de professionals prou complet, amb espe-

cialistes en disciplines molt diverses, ja que l'stop motion engloba molts camps. Econòmicament, "Click", un curtmetratge de 8 minuts, costa uns 40.000 euros. Déu n’hi do! No sobta que hagueu optat pel crowdfunding. Sí. Però a més, és que és una bona manera d'involucrar l'espectador des del moment de la creació de la peça. Amb la seva aportació, financen el projecte, i a canvi reben obsequis i estan informats de com va evolucionant tot plegat. Quines altres ajudes teniu? A part del crowdfunding per a "Click", comptem amb una subvenció de l'ICAA a curtmetratges que actualment ja no existeix. A més d’alguns patrocinadors amb els que bescanviem visibilitat de la seva marca per materials o serveis utilitzats al curt. Expectatives de futur? Tenim una sèrie de televisió en recerca de finançament, amb tràiler, guions i la bíblia completa. Ens agradaria poder fer-la realitat aviat. Més enllà, en el futur, qui sap? L'únic que tenim clar és que volem que la gent gaudeixi veient el nostre treball. I és el que procurem fer i seguir fent.

Projectes Citoplasmas

a fotograma més coneguda és aquella en la que s'utilitzen ninots, però hi ha infinitat de possibilitats i variants, tots englobats per l'stop motion.

ISSUE#34 05

EMPRENEDORS MADE IN ESDi · MODA

EL COLMILLO DE MORSA www.elcolmillodemorsa.com

El Colmillo de Morsa

El colmillo de Morsa neix a Barcelona de la mà dels dissenyadors Jordi Espino (1987, Barcelona) i Elisabet Vallecillo (1985, Barberà del Vallès). Tots dos amb descendència familiar en el món de la indumentària van decidir ajuntar forces per crear el seu propi projecte l'any 2009. Es caracteritzen per fer peces de vestir cuidant fins al més mínim detall, tot rescatant els principis artesanals en una unió gairebé perfecta entre tradició i modernitat.

“EL NOSTRE REFERENT INSPIRATIU SEMPRE ÉS LA NATURA” Us aveniu molt bé... Serà cert que al final la feina es fa més fàcil quan es comparteix entre dos? Allò de què el pes de la càrrega és més lleuger... Sí, la feina entre dos és més fàcil i més enriquidora. Almenys per a nosaltres. Des que ens vam conèixer a l’ESDi, on va formar-se la nostra amistat, hem estat junts. I fins ara. Ens hem agafat molta complicitat i estima.

producte, que no entengui de massificació i a la qual nosaltres volem tenir accés. Què se sent? Vertigen, potser? Molt! És un risc, no saps com funcionarà ni cap a on anirà... Però ho volíem intentar i, com diu la meva àvia: qui no arrisca no pisca!

Però és més difícil adquirir un estil d’una firma si es fa de manera conjunta? No pas. Es tracta, simplement, de plantejar uns valors i una filosofia comuna que ens representi i ens defineixi.

Cert! I us agrada això de ser emprenedors? Té la seva part agradable i una altra que no tant. Ens agrada molt oferir alguna cosa diferent, un producte amb cura, ben cuidat. Però el tema dels números és complicat i poc agradable, per la nostra forma de ser, suposo.

Què us passa pel cap en el moment de fer un pas endavant i dir: volem fer la nostra pròpia marca, volem arriscar? Ens adonem que el sistema que ens envolta és un món on té cabuda un altre

Creieu que un emprenedor neix o es fa? Es fa! En el nostre cas, hem hagut d’aprendre dels errors i també dels encerts. És evident que ningú no neix amb una pauta apresa.

06 ISSUE#34

I el resultat, El Colmillo de Morsa. Diferent, detallista, exclusiu, alternatiu, amb delicadesa, sensibilitat, bona qualitat i nacional. Per què aquest nom, per cert? Pel significat de la bellesa. La morsa és un animal poc agraciat, però en realitat té uns ollals que la fan apreciada. Es una metàfora sobre el que és bonic i el que no ho és. Quines ajudes heu tingut a l’hora de muntar la vostra pròpia empresa? Només per part familiar. Ells han estat realment el gran suport. Creieu que us ha faltat ajuda per part de l’Administració, per exemple? No s’ajuda gaire al jove emprenedor? Totes les ajudes són sempre benvingudes, tot i que, principalment, les ajudes són formatives. Ser emprenedor és, i sobretot amb la situació que vivim actualment, complicat de

Projectes El Colmillo de Morsa

per si i requereix molt d’esforç. Però també és emocionant i estimulant poder fer realitat el teu negoci, formar part de la indústria de la moda i compartir les creacions amb els consumidors. El balanç està sent positiu… Sí. El Colmillo de Morsa ha rebut bona acollida per part de la premsa i del mercat. La presència en diferents passarel·les i fires de moda és una molt bona palanca de comunicació i difusió, fent cada cop més forta la marca i aconseguint progressivament un reconeixement internacional. Fama ben merescuda... Quin és el valor de les vostres peces? Sense dubte, la cura de les peces. Cada una d'elles ha de ser personal, es tallen manualment i tenen detalls artesanals que les fan úniques. I on les fabriqueu? Les nostres peces són 100% nacional. Sempre busquem teixits naturals i amb una sensibilitat especial: treballem seda, cotons, llana, etc. Valorem el contacte personal i directe amb els nostres proveïdors. Volem també potenciar la indústria de la moda nacional i els seus productes.

Per què creieu que esteu trepitjant tant fort? Ens haureu de donar el secret del vostre èxit... Home, trepitjant fort... ja voldríem! Per a nosaltres són petits passos, anar poc a poc per arribar a una fi. Com és el vostre dia a dia? No som només dissenyadors sinó també empresaris. Com a emprenedors, estem vinculats en totes les activitats necessàries per fer realitat les col·leccions i el funcionament de l’empresa. En el dia a dia fem una mica de tot, desde dissenyar o confeccionar, fins a coordinar la relació amb els mitjans de comunicació o els proveïdors i els clients.

A on us agradaria desfilar que encara no heu pogut fer? Quina és la vostra setmana de la moda preferida i per què? Copenhagen. Ens agradaria molt tenir l’oportunitat de participar-hi. Compartim un estil senzill, elegant i molt cuidat, amb detalls característics que aporten més valor a les peces dotant-les d’una modernitat d’aire clàssic i un estil més personal, diferent i lliure. Creacions on tant l’origen com la creativitat dels teixits són elements claus.

Les vostres peces, on les podem veure? En el nostre showroom. Al carrer Sant Salvador, al número 114, de Barcelona.

Per què teniu de referents als nòrdics? La seva manera de treballar és molt diferent a la nostra? Tot i que cada país pot tenir una manera més característica de treballar, al final són els membres de l’equip amb qui treballes qui determinen la manera d’operar. Som un equip molt ben integrat, apassionats per la marca i per la moda, amb molta energia. Nosaltres prenem com a model el procés creatiu nòrdic, que comença amb la investigació, experimentació i desenvolupament del projecte.

Quines desfilades heu fet? Hem desfilat tres temporades a la setmana de la moda de Madrid i una a la setmana de la moda d'Amsterdam.

Fins a on voleu arribar? Quines són les vostres expectatives? De moment sols pensem on estem, el temps dirà cap a on hem d'anar!

On busqueu la vostra inspiració? En el que ens envolta, des d’un brodat de la iaia fins a una cançó, tot i que el gran referent inspiratiu sempre és la natura.

ISSUE#34 07

ABCD studio

EMPRENEDORS MADE IN ESDi · MULTIDISCIPLINAR

“I SI FEM LES COSES DIFERENTS, EVITEM ELS TÒPICS I L'AVORRIMENT?” ABCD STUDIO www.abcdstudio.es Aquest estudi de disseny multidisciplinar el formen un dissenyador gràfic, Albert Cano (Sabadell, 1989), un dissenyador industrial, Marc Boada (Vacarisses, 1987) i dues dissenyadores d'interiors, Noelia Cabanillas (Sabadell, 1987) i Anna Daunis (Sabadell, 1989). Tots tenen la universitat molt recent. Els hi agraden les coses senzilles, pràctiques i diferents. El seu leitmotiv? Buscar i proposar noves visions, solucionar problemes de forma creativa i innovadora, tot tenint en compte la funcionalitat i adaptant-se al moment i al context.

08 ISSUE#34

Com va sorgir la idea? Vam provar sort. I ens va sortir força bé.

Casualitat o no, són les primeres quatre lletres de l'alfabet, l'inici de tot.

Tots quatre vau acabar la carrera a l'ESDi el mateix any… Sí, i el primer projecte que vam realitzar va ser presentar-nos a un concurs de disseny. Vam creure que era interessant i factible. El concurs demanava un exercici de redisseny del centre comercial Les Glòries de Barcelona, i el jurat estava format per professionals de prestigi, com Xavier Mariscal, Martín Azúa i Saeta Estudi, entre d'altres. Vam quedar finalistes del concurs i això ens va animar a continuar endavant amb l'iniciativa ABCD.

Com us doneu a conèixer? No deu ser fàcil. Principalment, fent-ho saber a qui tenim més a prop. Confiem en l'eficàcia del boca a boca. També ho fem a través de la nostra web www.abcdstudio.es, on pengem els nostres projectes. I els donem a conèixer amb ajuda també de les xarxes socials, sobretot a Twitter: @abcdstudio. Tot i així, hem de cridar encara més fort per tal que ens escolti tothom.

Per què aquest nom? En general apostem força per la practicitat i la síntesi. Així que també queda reflectit al nostre nom: Albert cano, marc Boada, noelia Cabanillas, anna Daunis.

El boca a boca no mor, però els canals tradicionals ja no serveixen? Vam provar a fer promoció en paper repartint fulletons, però no ha tingut gaire èxit. Que sigui un estudi multidisciplinar, dóna un valor afegit? I tant! Tenim un ventall més obert de possibles projectes a realitzar.

Projectes ABCD studio

En què destaca el vostre estudi per sobre dels altres? Com us diferencieu? Fem les coses diferents. Evitem els tòpics, les recurrències i l'avorriment. Intentem trobar sempre la solució més fàcil als problemes. Tenim la ment oberta les 24 hores. Oferim la visió de quatre dissenyadors d'especialitats diferents. Quan afrontem un nou projecte, el tirem endavant entre els quatre, i això dóna molta riquesa al resultat. Treballem amb optimisme, buscant una solució ràpida, econòmica i de qualitat. Ens adaptem a l'entorn actual. Què és el que més costa a l’hora d’emprendre? En la situació en la que vivim, trobar el client és sens dubte la tasca més difícil. Per emprendre t'has de convertir en economista, comercial, relacions públiques...

És l’única sortida professional que hi veieu ara per ara? És una opció de futur. L'anem cultivant poc a poc fins que ens doni fruits. És difícil començar de zero? Començar és molt fàcil, només cal un bon equip, iniciativa i voluntat. La dificultat rau a mantenir-se. Indispensables la motivació i les ganes. Evidentment. Ara mateix, si t'abandonen les ganes o la motivació, estàs perdut. Treballem amb passió en tot el que fem. Amb quin capital compteu? Jajaja. Aquest aspecte encara està una mica cru. Som un estudi molt jove, amb moltes ganes, però molt jove. Creieu que hi ha prou ajudes pels emprenedors? Creiem que es podria recolzar molt més a l’emprenedor. L'actitud en general està

millorant, però encara falta obrir més la ment. S'ha d'apostar més pel risc, per intentar fer coses noves sense por a fracassar i donar l'última empenta que ajudi a l'emprenedor a sentir-se més segur. Com us veieu d’aquí a deu anys? Quines són les vostres expectatives? Uf! Això ens queda massa lluny! De moment, volem consolidar l'estudi. I mica en mica anar creixent. Ja veurem què passa en el futur. Teniu molt de marge per créixer... Doncs sí, això no ha fet més que començar. Estem assentant unes bones bases per tal de tirar endavant. En el fons tenim una mentalitat optimista i creiem que la situació econòmica en la que vivim deixarà aviat d'anar cap avall i començarà a aixecar el cap. I precisament el disseny és una de les eines que ajudarà a que això sigui possible. El món necessita una bona dosi d'optimisme!

Projectes ABCD studio

Unim i compartim els coneixements de cadascú en les nostres especialitats per aconseguir resultats més complets.

ISSUE#34 09

Grocs Estudi Creatiu

EMPRENEDORS MADE IN ESDi · PRODUCTE

“BONA PART DEL SECRET ÉS TREBALLAR AMB IL·LUSIÓ, SER MOLT VERSÀTIL I CONSTANT” GROCS ESTUDI CREATIU www.grocsdisseny.com Laia Malagarriga (Sant Fruitós de Bages, 1985) és la primera a arribar i l'última a marxar de l'estudi, és la més organitzada, té molt bones idees per cada projecte i apura fins l'últim detall. Sempre té un te sobre la taula i una bona rialla que t'alegra el dia. Marc Puigbò (Barcelona, 1982) és actiu i impacient, afronta els nous projectes amb molta il·lusió i optimisme, fins i tot els més difícils. No pot treballar sense música, li carrega les piles i el concentra. Tots dos són titulats en Disseny Industrial per l’ESDi i formen Grocs Estudi Creatiu.

10 ISSUE#34

El groc és un color cridaner. El groc irradia sempre, arreu. Representa l'alegria, la felicitat, la intel·ligència i l'energia. Suggereix l'efecte d'entrar en calor, estimula l'activitat mental i muscular. El groc pur i brillant és un reclam d'atenció, pel que és freqüent que per exemple els taxis siguin d'aquest color en algunes ciutats, els senyals d’emergència i perill... Com va anar? Ens vam conèixer a l’ESDi. Havíem fet alguns treballs en equip a Projectes Interdisciplinaris, i vam veure que ens enteníem molt bé, i que junts trobàvem les millors idees. I us vau decidir a formar l’empresa... Tot i així, no va ser fins al cap d’un any d’haver acabat la universitat, que ens vam trobar per participar en alguns concursos de disseny. Concurs rere concurs ens adonàvem que

podíem fer molt més, ens va arribar alguna feina i això ens va fer plantejar realment el fet d’organitzar-nos com a estudi. Fa tres anys. Quin és el vostre camp? Som una empresa que ens dediquem al sector del disseny, especialitzats en disseny de producte, mobiliari urbà i d’interior, il·luminació i packaging. També, d'altra banda, fem alguns projectes de caràcter gràfic. Transformem idees en realitats, desenvolupant projectes des del concepte fins a la fabricació. Com recordeu els començaments? De quines ajudes vau disposar? El començament és agredolç. Ens vam agafar al projecte amb molta energia i il·lusió, però al mateix temps teníem moltes incògnites a resoldre, sobretot a nivell d’empresa. Ens vam assessorar i vam muntar una Societat Limitada. Vam

Projectes Grocs Estudi Creatiu

començar treballant des de casa fins que ens vam decidir a tenir un espai propi per poder treballar i atendre de la millor manera els nostres clients. Vam contactar amb la Cambra de Comerç de Vic i ens van oferir la possibilitat d’accedir a un local del VIT (Vic Integració Tecnològica), que el conformen empreses que s’inicien, d’àmbit tecnològic. Disposem de tota mena d’instal·lacions, així com sales de reunions, sales de presentacions, etc. De quins projectes esteu més orgullosos? Ens sentim orgullosos de tots els projectes que fem. Ara bé, sí que és cert que la feina de dissenyador és una professió canviant, és a dir, comences amb una base formativa que et permet iniciar-te en aquest món i mica en mica vas acumulant experiències que canvien les perspectives de les coses i que, lògicament, es transmeten als productes que realitzes. Això fa que a mesura que vas creixent com a dissenyador els productes també vagin canviant, cadascun pertany a èpoques diferents, però això no vol dir que n’hagis de discriminar cap. Segurament hi ha productes que hem fet fa temps i que ara si els haguéssim de tornar a fer els faríem diferents.

Aquest any heu tingut grans alegries: FAD. Premis Delta 2012... Satisfets? És un bon trampolí. Participar als Premis Delta és un bon repte tant per l’empresa com pels dissenyadors. Vam ser entre els 55 seleccionats de més d’un miler de productes presentats, per la qual cosa n’estem molt contents, és un bon reconeixement per part d’un jurat especialitzat i internacional. És un bon trampolí, sí, ja que actualment el panorama general és complicat i fer quelcom que et desmarqui una mica de la resta és una bona carta de presentació cap a les empreses. Per què destaquen aquestes cadires? I aquest nom? Renoveu materials? Innovació conceptual? "Romeo+Juliet" intenta resoldre un problema comú a les cases d'avui: l'escassetat d'espai. Així neix la parella de cadires amb una enginyosa solució, en la qual les dues es converteixen en una sense fer cap concessió a l'estètica o al confort. Fetes en fusta contraplacada de bedoll, Romeo està envernissada en color natural mentre Juliet ve lacada en un color a escollir. Es diuen així perquè un duo tan fusional només podia dir-se com la romàntica parella de William Shakespeare.

Com fer un producte i un disseny diferent que agradi en un mercat tan copat? Diguem que part del gran secret és treballar amb il·lusió, ser molt versàtil i constant. Queda espai per a la creació i la innovació, encara? Volem creure que si, sinó ja cal que ens dediquem a una altra cosa! Com que hi ha evolució, hi ha canvi, i com que hi ha canvi, hi ha creació i innovació per força. Si l’invent de la roda va significar un gran canvi i internet a dia d’avui ens està canviant la forma de viure.. vol dir que tot està per fer. Quin balanç feu de tots aquests anys de Grocs Estudi Creatiu? Hem tingut un creixement important i positiu malgrat les dificultats que travessa el país. Ens hem establert en un espai propi, hem aconseguit clients importants que ens han permès treure productes innovadors al mercat, ens hem introduït al món de la docència, hem obtingut una selecció de Producte Delta 2012, i tenim molt bones perspectives de futur que ens suposaran un esforç personal molt important. Com l’objectiu és clar i el volem arribar a tocar, farem tot el que calgui.

ISSUE#34 11

Marta Brunet. Insitu

EMPRENEDORS MADE IN ESDi · INTERIORS

MARTA BRUNET: “M’AGRADA SER LA MEVA PRÒPIA CAP, PENSAR ESPAIS I APORTAR SOLUCIONS” INSITU www.in-situ.es Persona lluitadora i decidida, a qui li motiva fer les coses ben fetes i amb rigor. Així es defineix Marta Brunet (Sabadell, 1983), Dissenyadora Industrial i de Producte i Interiors. Fa sis anys va començar la seva aventura amb Insitu. I és que de petita ja ho tenia ben clar: la seva joguina preferida era el LEGO, un joc de construccions amb mòduls de plàstic acoblables d'origen danès.

12 ISSUE#34

Per què et planteges estudiar Disseny? Des de sempre m’ha agradat. Quan era més petita sempre pensava a fer cases per les nines i m’imaginava com podria ser la casa on viuria. En un inici, em vaig plantejar estudiar arquitectura, però el disseny no és una carrera tan tècnica i jo crec que et dóna la possibilitat de crear i anar més enllà. Per què Disseny d’Interiors i Industrial? Vaig començar estudiant Disseny Industrial, però mentre cursava la carrera em vaig adonar que el que realment em motivava eren els espais i no tant els objectes, així que a mitja carrera d’industrial, em vaig posar a cursar paral·lelament interiorisme, que era al que realment em volia dedicar. I un bon dia acabes la carrera. Aleshores em trobo treballant en un des-

patx d’arquitectes fent feina per una altra persona. Encara m'enrecordo. I em plantejo la possibilitat si jo no seria capaç de tirar endavant un projecte com aquell: tenir el meu propi estudi. A mi m’agrada ser la meva pròpia cap, manar i dirigir. Neix Insitu. Sí. Tenia moltes ganes de fer coses, de donar solucions a les necessitats de la gent. Aquesta és la voluntat d'Insitu. Perquè hi ha molta que en té, d’idees, però és incapaç de materialitzar-les o de plasmar-les a la realitat. Tothom sap què vol, però no tothom sap com ho vol. Aquest és el paper del dissenyador? Per a mi un dissenyador és capaç de crear formes, productes, espais… Donar vida a les coses que la gent veu a les revistes, a publicacions, al dia a dia, que els motiven a comprar o desperten el seu

Quin grau de decorador o d’artista inclou? Mmmmmm... Simplement dissenyador. Ser dissenyador és un tot. Decorar és acabar de definir detalls. Jo, en canvi, penso els espais i aporto solucions, amb una part artística, potser, que és la que et serveix per crear. Com es pensa i es comença un disseny? O, en altres paraules, quina és la teva metodologia de treball? Cal, sobretot, escoltar al client. Conèixer-lo, entendre els seus punts de vista i les necessitats que planteja. Després, fer brain storming i a partir d’aquí es comença a treballar de valent. Com funciona l’estudi? Portar un estudi petit no és gens fàcil. Has de fer de tot. I amb la situació del moment ens hem acabant convertint en un estudi pluridisciplinar. On queda, doncs, l’especialització? Un dissenyador pot ser bo en qualsevol àmbit? L’especialització és molt important perquè et permet ser el millor en un camp

determinat. Però també penso que un dissenyador pot ser bo en un sentit global. Estar preparat per dur a terme un projecte d’inici a fi i tenir totes les coses ben dissenyades i projectades és fantàstic. Quines qualitats hauria de tenir un dissenyador? Per a mi un bon dissenyador ha de ser analític, comunicador, creatiu, eficaç, humil i innovador. Innovador... sempre s’ha d’innovar, doncs, per tal de tenir èxit? Si entenem innovar com fer quelcom nou, o renovar, sí. És obvi que cal destacar-se de la resta, que s'ha de fer algo diferent, però no ha de ser una cosa estrictament nova. El més important és que el disseny tingui un sentit de ser. En tot el procés com és d’important la investigació prèvia? Generalment ho és molt. Et serveix per estudiar la competència, per saber què hi ha al mercat, per tenir una visió més global i generalitzada del que vols fer, com ho vols fer, i per no tenir innecessàries i desagradables sorpreses a posteriori del que hagis pensat ja estigui resolt.

Suposo que deu haver un component també d’inspiració. O, si més no, deus tenir dissenyadors de referència. M’agrada molt l’arquitectura moderna, aquells dissenys que encara són vigents però que van ser pensats 100 anys enrere. L’alquitecte finlandès Alvar Aalto, Le Corbusier, un gran defensor del funcionalisme, o Mies Van Der Rohe, reivindicador del concepte Less is More. Quin paper hi juga l’estètica? Com fer-la compatible sovint amb la funcionalitat? L’estètica és importantíssima, però mai no s’ha de perdre la funcionalitat. Un objecte pot ser molt maco, però si no funciona, no serveix. Pots tenir-la com a fetitxe, o com a gadget, però acaba quedant obsolet. Et veus força temps treballant en el teu estudi? Sí, m’encanta. M’agrada molt el contacte directe amb les persones, així que no sé si fóra bo créixer en excès. En qualsevol cas, seguirem dissenyant i no defallirem. Perquè tot i que al nostre país el disseny és una cosa que costa, mica en mica la societat el va valorant i anem millorant. Viure bé treballant en una cosa que t’apassiona és el màxim.

Projectes Insitu

interès. Afegir un valor extra a la vida en el sentit estètic.

ISSUE#34 13

Bentita Gloria

EMPRENEDORS MADE IN ESDi · GRÀFIC

“EL DISSENY TÉ A VEURE AMB ANÀLISI I NO TANT AMB GRANS MUSES” BENDITA GLORIA www.benditagloria.com Bendita Gloria és un estudi de disseny format pels joves Alba Rossell (Manresa, 1983) i Santi Fuster (Sabadell, 1983). Tots dos han estudiat Disseny Gràfic a l’ESDi i l’Alba, a més, és tècnic en arts gràfiques especialista en impressió. Plegats van començar el seu projecte l'any 2007. Els seus projectes tenen quelcom de genials perquè van darrera de conceptes contundents a través de l'experimentació.

14 ISSUE#34

Sempre heu volgut dedicar-vos a això? Podríem dir que des de tercer de carrera sí. Abans teníem dubtes, o potser encara estàvem molt desorientats. En qualsevol cas, seguim tenint molts interessos no relacionats (directament) amb el disseny. D’on sorgeix la idea d’ajuntar-vos? En acabar a l’Escola vam fer un parell de feines plegats i vam veure que la cosa podia funcionar. No vam trigar gaire en tirar-ho endavant més seriosament. Quina és la vostra especialitat? Tenim experiència en identitat, editorial, packaging i comunicació, però ens sembla que el disseny és quelcom més ample i en la mesura del possible preferim no quedar-nos amb cap d’aquests epígrafs. Ens agrada pensar que el tret característic de la nostra feina és un plantejament conceptual molt ferm.

De quina feina esteu més orgullosos? De la identitat de Casa Mariol. És amb aquesta Identitat Corporativa de Casa Mariol que heu revolucionat una mica l’etiquetatge de les ampolles de vi? Potser hem obert una porta. El disseny aplicat al món del vi sembla estar preocupat principalment a trobar solucions formalment exquisides i això en vins de baix preu, sovint deriva en quelcom molt pretensiós, per exemple stampings daurats, noms forçadament evocadors i literatura enològica barata. En el cas d’aquesta identitat totes les aplicacions són conseqüència d’un mateix concepte. Casa Mariol és diferent. Casa Mariol defensa allò natural en el sentit més ample de la paraula; allò espontani, allò honest, allò domèstic. No és ni vol ser un vi només per entendeurs.

Projectes Bendita Gloria

I la barreja d’originalitat i creativitat us fa guanyar un Premi Laus de Gràfica i Comunicació a la seva 41ª edició. En què us heu inspirat? Quines són les vostres fonts? No ens sentim còmodes amb la paraula “inspiració”. Ens sembla que el disseny té a veure amb anàlisi i no tant amb grans muses. La recerca pel projecte de Casa Mariol ha estat intensa. Hem revisat moltes peces de disseny gràfic amateur per intentar extreure els codis que ens permetrien fer una feina professional que transmetés domesticitat. Això és especialment explícit en el logotip d’estil wordart del celler.

Encara queda camí per fer coses diferents? No sempre som capaços de donar un pas endavant, però sens dubte queda moltíssim camí per fer i per recórrer. És fàcil ser emprenedor avui en dia? Ens sembla que mai ha estat fàcil emprendre. La dificultat també forma part, en certa manera, del joc: el que res no costa, res no val. Hi ha alguna altra alternativa, però? I tant que sí.

Quan comenceu un projecte nou, seguiu algun tipus de procés? Comencem treballant l’enfoc conceptual del projecte i aquesta fase no conclou fins que som capaços de verbalitzar les idees amb les que treballarem. Les paraules resultants manaran al llarg de tot el procés, així que les presentem al client en una primera reunió. Si accepta, repartim tasques i ens posem amb el disseny gràfic.

Teniu l’estudi a Barcelona. Us agrada la ciutat, o és una qüestió més aviat pràctica? Té a veure amb tots dos motius: gaudim de la ciutat i ens servim de l’agilitat que ens ofereix. En qualsevol cas, és important mantenir certa sang freda davant la intensitat que promet Barcelona als dissenyadors. Hi ha molt de maquillatge en la marca Barcelona com a “ciutat del disseny”. Ens encantaria poder participar en un replantejament d’aquesta vessant de la ciutat.

De vegades podria semblar que està pràcticament tot inventat... Dir que tot està inventat ens sembla una postura còmoda i abominable alhora.

Què recomanaríeu a aquells que acaben ara la carrera? Que treballin el seu ull crític, que s’interessin per allò aliè al món del

disseny, que parlin molt sobre disseny amb els seus amics dissenyadors i encara més amb els no-dissenyadors, que no tinguin pressa, que acceptin que encara queda molt per aprendre, que s’envoltin de bons consellers. Això és el que nosaltres els recomanaríem. Quin estat de salut creieu que té el disseny aquí al nostre país? Veiem disseny espanyol que ens agrada moltíssim i alhora una indústria espanyola de disseny encara massa precària; molta economia submergida, molt becari explotat, poc consens entre professionals… Diguem que fa bona cara, però que l’analítica és preocupant. A més de l’estudi, compagineu amb alguna altra feina? No, estem dedicats exclusivament a l’estudi. Tot i així, no tota la feina és projectual, també donem conferències i classes puntualment. Aquesta vessant també la gaudim molt. Com us veieu d’aquí a deu anys? Ni idea, encara queda molt, però ens estalviarem les prediccions per evitar que això acabi com el conte de la lletera.

ISSUE#34 15

EMPRENDRE: EL QUE CAL SÓN HORES, ESFORÇ, PASSIÓ I AMBICIÓ DIEGO BARTOLOMÉ

Diego Bartolomé

Nascut a Barcelona l’any 1977, el professor de les assignatures d’ESDi Empresa I i Empresa II, Diego Bartolomé, va començar des de ben petit a estudiar idiomes: anglès, amb 8 anys; alemany, amb 12; i francès, amb 19. Més endavant, al 2005, va provar amb el xinès, però ho va deixar per centrar tots els seus esforços en allò que se li donava bé fer, la tecnologia. Aleshores va fundar tauyou <language technology> (www.tauyou.com) al 2006, una empresa de traducció automàtica de qualitat, orientada a àmbits concrets com el mèdic, el jurídic, el tecnològic, o més genèrics, com notícies, i que des de Sabadell donen suport a clients de més de 10 països. Aquest Doctor Enginyer de Telecomunicacions per la UPC i Llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses per la UAB té, a més, formació en emprenedoria pel Instituto de Empresa i l'EAE. Des de fa 3 anys és pare de dues filles i comparteix el seu temps lliure amb elles, l’esport i la lectura.

Des de la teva experiència com a emprenedor, com planteges la teves assignatures a l’ESDi? Intento que siguin molt pràctiques, tot combinant-les amb una mica de teoria. M'agradaria que els meus alumnes, un cop acabades les dues assignatures, s'hagin enfrontat al repte de crear una empresa, el més real possible, definint producte, fent-lo evolucionar, buscant clients... Només s'aprèn si es fa, i més avui en dia on (gairebé) tot és a Internet. En comptes d'un bussiness plan detallat i avorrit que ningú llegeix, voldria que fessin créixer idees que vulguin canviar el món. Són a l'edat de fer-ho i tenen tota l'energia necessària per a aconseguir-ho. Quin és el teu mètode a l’aula? Intento que facin i aprenguin per ells mateixos. Perquè a la vida no hi ha res mastegat. Quan un és jove, no té res a

16 ISSUE#34

perdre, i menys si fas el que t’agrada. Cal buscar la teva passió perquè només així, perseguint els somnis, podrem ser Feliços, en majúscules, aquí on estem només de pas. Quina és la resposta que trobes en els alumnes? En general, molt positiva. Estic molt content amb l'alumnat de l'ESDi, perquè són persones molt engrescadores que estan fent allò que els hi agrada, i es nota. A l'assignatura, només vull ajudar-los a que realitzin tot el seu potencial i això els hi permeti guanyar diners i fer que sigui la seva forma de vida. No cal que pensin només a treballar per un altre, sinó per ells mateixos, amb molta més satisfacció, però també amb molts més pics i valls emotius. Com els motives? Crec que la millor motivació que poden

tenir és que estiguin desenvolupant una idea que els interessi. Entre ells i jo l'hem de trobar i realitzar-la, i els intento ajudar en tot el que puc. Si és així, no es preocupen per aprovar sinó per desenvolupar allò que han fet. M'encanta veure que després d'acabar l'assignatura continuen amb els seus projectes. Aquest curs passat hi ha hagut diversos exemples. És impressionant! És fàcil això de ser emprenedor? No pas, és molt difícil i molt dur. Cada dia és diferent, amb decisions que no s'assemblen a les que has pres abans, en entorns canviants... Però alhora, si és el que vols fer, et sents feliç, i s'ajunta amb que tens el somni de canviar el món, d'alguna forma, cosa que motiva molt. No és canviar Tot el món, en majúscules, sinó petites coses d'algunes persones... Si tots somiem, i portem aquests somnis

Projectes tutoritzats per Diego Bartolomé

a la pràctica, tindrem un món millor, de ben segur. Emprendre és una forma de vida, ja sigui amb empresa o dins la d'una altra persona.

que hauríem de buscar, independentment de si estem en una època bona o dolenta a nivell macroeconòmic. Less is more, els estudiants ho saben bé.

Segons les enquestes, els joves s’estimen més ser funcionaris, però. Cadascú ha de triar el seu camí, i ser funcionari és necessari i ajuda a la societat. Es pot ser funcionari intra-emprenedor. Allò veritablement important és fer bé la feina amb actitud proactiva i positiva, aprenent i evolucionant sempre, i servint el client o usuari de la forma més eficient. Però potser des de les diferents etapes formatives s'haurien de potenciar més les habilitats necessàries per crear i buscar negoci d'idees innovadores...

L’Administració tampoc no ho posa fàcil... Bé, jo li demanaria bàsicament agilitat i no entorpir la feina dels que de veritat fan feina. Amb això n'hi hauria prou.

Com podem invertir aquesta tendència? Canviant el model formatiu, que el propi model sigui emprenedor. No pot ser que canviar coses sigui tan difícil i no ens posem tots d'acord. I les retallades poden arribar a ser positives, si ens ajuda a fer més amb menys. Les coses més interessants a la vida no valen diners, i amb pocs recursos es pot fer molt des d'un bon començament. Si després necessitem més diners perquè la cosa va bé, els trobarem segur. Això és el

L’emprenedor neix o es fa? Crec que hi ha qualitats que es porten innates a dins, com la curiositat, el qüestionar les coses, el buscar noves formes de fer-les, el fer i pensar diferent, o cultivar les relacions. Però moltes es poden adquirir, com a capacitat d'anàlisi i síntesi, les habilitats comunicatives tant de forma oral com escrita, la capacitat d'arriscar-se, etc. No pas en un dia, és un procés continu de canvi, hem d'estar preparats per una evolució constant. La vida no és estàtica i tot canvia massa ràpid, hem d'aprendre a adaptar-nos-en. Ajuden totes les noves mesures preses des del Govern? Algunes sí i d'altres gens. Però en fi, no em voldria ficar massa. Quan penso en tot això que tenim, ho trasllado a una empresa. Si un empresari fa malament la seva feina,

i està en concurs de creditors, se li pot demanar responsabilitat civil i fins i tot penal si es demostra mala gestió. El mateix hauria de passar amb els polítics. La diferència és que els empresaris es juguen els diners propis, i els polítics els de tots. A més, encara no he vist una mesura del tipus, “treballaré sense sou” en els ministres o alts càrrecs, com faria un empresari en situació límit. L'empresari arrisca el seu patrimoni, el polític res de propi. Està molt estesa la idea de què sense diners no es pot emprendre... és un fals mite? Totalment fals. Primer crea un petit prototipus, aconsegueix alguns clients, i treballa dur. No defalleixis, sigues persistent i arribaràs allà on vols. Per això no calen tants diners, més aviat hores i esforç, passió i ambició. M'agrada molt la frase també del Clay Christensen:“Start early, ship fast, and be patient for growth”, però deixa clar que s'ha de ser impacient pel benefici. Un cop amb producte, clients i beneficis, si necessites diners per anar fora o evolucionar, de ben segur que els trobaràs... Una altra frase, per acabar. M'agrada molt una del desaparegut Steve Jobs a Stanford: "Stay hungry, stay foolish".

ISSUE#34 17

MERCAT DE LES IDEES EL MID ÉS UNA APOSTA PEL TALENT I EL SABER FER EN EL DISSENY Aquest mes de setembre ha començat el nou curs i amb ell les possibilitats i l’embranzida per tirar endavant projectes que valen la pena amb moltes ganes. Aquests dies el Mercat d’Idees Disseny (MID) organitza la segona edició de la trobada entre emprenedors, creatius, empreses i inversors, que pretén ser un espai destinat a intercanviar idees i projectes, alhora que trobar finançament per a les iniciatives més innovadores. Enguany, el MID compta amb dues tipologies de participació, la categoria d’"idea creativa" i la d’"empresa creativa" i s'han presentat un total de més de 180 propostes de participació, dels quals el 60% provenen de la ciutat de Barcelona, el 30% de la resta de Catalunya,

18 ISSUE#34

i el 10% d’altres comunitats autònomes, segons dades del BCD Barcelona Centre de Disseny. Sobre el perfil dels participants, cal destacar que la mitjana d’edat és de 36 anys. Del total, el 38% es troben en la franja de 20 a 29 anys, i és rellevant que un 20% són persones majors de 50 anys. Aquestes idees s’avaluen per un jurat conformat per professionals del món empresarial, el creatiu i el financer, que es basa en la viabilitat de les propostes, en les seves aportacions a la cultura del disseny, en l'alt nivell d'innovació, en la creativitat i l’experimentació, en la necessitat del mercat i en el volum potencial de consumidors. El MID Mercat d'Idees Disseny neix al si de BCD Barcelona Centre de Disseny, que té com a objectiu posar en contacte a creadors i emprenedors amb empreses i inversors, i ajudar a trobar finançament i oportunitats de negoci a projectes innovadors amb un fort component en disseny. Respon a l’objectiu de potenciar la creativitat i el disseny com a vector d’innovació i cultura, i sensibilitzar sobre la importància d’impulsar l’emprenedoria com a motor de progrés i creixement. És, en definitiva, una aposta per les idees, la creativitat, el talent, el disseny i la innovació, on s’aposta d’una manera molta clara i evident pels emprenedors i per les empreses. Des de l’ESDi hi han participat en Guillem Bruix, amb el seu projecte "Lookapp", un directori de web apps que permet buscar les

millors web apps disponibles per smartphone, tablet o PC, i Adrià Lapiedra, Kevin Casariego i Roger Valera, que ho han provat amb "Newfound Students", una plataforma per connectar estudiants de disseny gràfic. Tots ells han estudiat a l’Escola Superior de Disseny ESDi i han presentat els seus PFG per tal de poder tirar-los endavant. I és que el MID inclou un programa d'activitats i càpsules de coneixement que proporciona als participants els coneixements i els canals necessaris per poder convertir els seus projectes en producte o servei de mercat, sigui a través d'una empresa interessada a adquirir-lo, o bé mitjançant el suport financer d'inversors. La capacitat emprenedora dels joves catalans no és gens menyspreable, la qual cosa destaca la necessita de disposar de plataformes d’aquest tipus. Ben atents a les dates! Des del 26 de setembre fins al 5 d'octubre, es podrà veure l’exposició "De la idea al negoci". Amb l'objectiu, també, de promocionar el talent creatiu i proporcionar visibilitat als participants del MID Mercat d'Idees Disseny, durant dos setmanes les millors propostes presentades a aquesta edició 2012 estaran exposades a l'Arts Santa Mònica. És una oportunitat per a conèixer de primera mà la iniciativa emprenedora. I el 27 de setembre es presentaran els projectes davant empreses i inversors. El MID 2012 dóna l'oportunitat als emprene-

dors amb idees innovadores de presentar els seus projectes davant empreses i inversors en format elevator pitch, una presentació curta d'un minut durant el qual els participants han d'exposar el seu discurs de forma clara i concisa, captar l'atenció de la demanda i convèncer els potencials inversors. Aquesta és l'activitat clau, en què els emprenedors poden aconseguir convertir la seva idea en un producte o servei de mercat, ja sigui via una empresa que s'interessi i/o l'adquireixi, o via un inversor interessat en el projecte.

MID&Talent: Borsa de talent emprenedor La voluntat del MID de treballar pels emprenedors va més enllà i ha creat també MID&Talent, una bossa de talent emprenedor online que neix amb l'objectiu de propiciar el networking i la connexió entre diferents perfils professionals per a facilitar el desenvolupament de propostes innovadores. Aquesta plataforma funciona a partir d'un grup de LinkedIn obert a emprenedors i creatius i a qualsevol professional de diferents disciplines de negoci, disseny o enginyeria que vulguin intercanviar coneixement, experiències, iniciatives i bones pràctiques, així com buscar partners amb un perfil específic per dur a terme projectes a través del co-working.

ISSUE#34 19

PROJECTE FINAL DE GRAU Adrià Lapiedra, Kevin Sabariego i Roger Varela

NEWFOUND STUDENTS Roger Varela, Kevin Sabariego i Adrià Lapiedra han acabat els seus estudis a l’ESDi el passat mes de juny. Ja són graduats i han presentat el seu Projecte Final de Grau al MID, amb el nom de Newfound Students, una plataforma que permet descobrir, valorar i conèixer projectes d’estudiants de les diferents escoles de disseny de Catalunya. Amics dins i fora de les aules, són uns apassionats del disseny. Ara comença el seu futur...

Com funciona Newfound? El projecte està format per dues parts: el web i els esdeveniments. La plataforma web és un espai en la que conviuran els projectes dels estudiants i, a través de la qual, mica en mica, establiran una xarxa virtual de contacte i de referents a la que podrà accedir qualsevol persona interessada. I l’altra part? L’altra part del projecte són els esdeveniments presencials, en els quals aquests joves dissenyadors tindran l’oportunitat de presentar els seus projectes davant de tot el col·lectiu; unes jornades per dialogar al voltant del disseny i en les quals és “materialitzarà” aquesta xarxa virtual. Així doncs, es podrà passar a un tracte més personal per tal d’afegir el valor emotiu que aquesta activitat necessita. Com va sorgir la idea? Com a estudiants de disseny gràfic, ens hem adonat al llarg dels quatre anys que ha durat la carrera, que només hem pogut gaudir de projectes gràfics realitzats per companys de classe. Gairebé no tenim coneixement de la feina que fan els alumnes d’un altre curs de la

20 ISSUE#34

mateixa Escola i ens resulta impossible estar al dia dels projectes realitzats per estudiants d’altres escoles del territori. Hi ha sostre de mercat aquí... És per això que trobem molt interessant el fet de poder compartir projectes amb persones que estan en la mateixa situació que la nostra, ja que en poc temps tots serem al carrer treballant en el sector. Seria molt interessant crear una xarxa de difusió entre tots aquests dissenyadors en formació per tal d’establir uns contactes i unes connexions tant personals com de projectes. I el nom en anglès per donar un pas més enllà. Newfound vol dir “nova troballa” i representa l’essència del projecte. La raó de que el nom sigui en anglès és que, si bé en una primera fase el target principal són estudiants de disseny gràfic d’escoles catalanes, en una segona fase, es podria ampliar el volum potencial de consumidors, ja que el projecte pretén expandir-se a la resta d’Espanya i arreu del món. Hi ha una opció similar al mercat que és Behance. No és ben bé el mateix. Behance és una xarxa de portfolis online que dedica un apartat a

estudiants de disseny del món. La manera de diferenciar el producte d’aquest és centrar l’atenció en un target i una localització concreta. En primer lloc, Newfound Students és una xarxa que engloba com a usuaris exclusivament a estudiants de disseny gràfic, qualsevol relació amb professionals o empreses del sector serà secundària. Voldríem establir una xarxa de contacte de col·laboració real i física. Com es podria coordinar tot això? En un principi el que voldríem intentar és coordinar el web i els esdeveniments entre els tres, però comptant amb un assessorament professional d’alguna persona entesa en el sector, per així poder tirar endavant el projecte amb més facilitat i tenir un punt de vista extern que ens ajudi a fer una bona gestió dels components del projecte. Us agradaria unir-vos i formar una empresa? Treballem junts des de fa una mica més de dos anys i la veritat és que és el que ara tenim en ment. Estem acabant de tancar projectes i de parlar les coses, però esperem començar en els propers mesos a desenvolupar aquest gran projecte.

PROJECTE FINAL DE GRAU

LOOKAPP APPS EVERYWHERE

Guillem Bruix

Guillem Bruix va néixer a Barcelona l’any 1984. És una persona imaginativa, perseverant i assegura que no li agrada treballar en alguna cosa que no el diverteixi. Apassionat del disseny i de la tecnologia, com a professional espera poder liderar un projecte propi que l’il·lusioni i que pugui aportar solucions a altra gent. Presenta Lookapp (www.lookapp.org) al MID, perquè creu que és una bona oportunitat per promocionar el seu projecte i per trobar possibles inversors que hi vulguin invertir.

Ser emprenedor és una via a contemplar seriosament? On estic treballant actualment hi estic molt bé, però fa temps que tinc la inquietud de portar el meus propis projectes i, en certa manera, ja ho vaig fer quan treballava com a dissenyador freelance. Tinc ganes d’emprendre un projecte una mica més gran, però. Crec que si s’està realment motivat i convençut de la viabilitat del projecte i disposat a superar els errors i les dificultats que sorgeixin, tenint tot això molt present, per a mi sí que em resulta una bona opció. El nom ja és força descriptiu: Lookapp... Sí. Lookapp és un directori de web apps que permet buscar les millors web apps disponibles per smartphone, tablet o PC. Les web apps són aplicacions basades en tecnologia web i tenen l'avantatge de ser accessibles des de qualsevol dispositiu mitjançant el navegador d'Internet, sense importar quin sigui el sistema operatiu. Si hi ha directoris o botigues d’apps natives, Lookapp fa el mateix per a les web apps. A més, també ofereix un escriptori personal en el núvol on els usuaris poden agrupar les seves apps preferides per poder accedir fàcilment a elles des de qualsevol dels seus dispositius.

Com va sorgir la idea? A partir d’un problema que em vaig trobar, vaig pensar que molta gent tindria el mateix problema que jo i vaig aprofitar que havia de fer el meu PFG a ESDi per a crear un projecte que solucionés aquest problema.

que abans només es podien aconseguir amb apps natives o amb plugins de tercers. Encara estan per arribar noves i interessants innovacions en el camp de les web apps. Per tant, un dels possibles futurs del dissenyador (no l'únic) sí que està en el disseny de web apps.

Quin era el problema? Vaig perdre el meu iPhone i aleshores em vaig comprar un smartphone més econòmic, ja que no tenia pressupost per tornar-me’n a comprar un. Em vaig fer amb un Android. En intentar instal·lar-me les apps que tenia en el meu antic iPhone em vaig adonar que moltes d’elles no existien per a Android i moltes de les apps del meu mòbil Android tampoc les podia instal·lar en el meu iPad per incompatibilitats entre els sistemes operatius. Així que em vaig decidir a crear una plataforma web on les apps fossin compatibles per tots els dispositius mòbils independentment del seu sistema operatiu.

Com està afectant al disseny la rapidíssima velocitat de la innovació tecnològica? La innovació tecnològica ha plantejat nous reptes al disseny. Ara, els dissenyadors han de crear interfícies d’usuari que funcionen amb pantalles multitàctils i no amb teclats o ratolins. Sorgeixen noves formes d’interacció entre persones i màquines i el disseny ha de procurar que aquestes interaccions siguin fàcils, intuïtives i còmodes. Crec que la innovació tecnològica i la innovació en el disseny van unides de la mà.

El futur d’aquesta professió passa pel disseny d’apps webs? El creixement de web apps dels últims anys és sorprenent. Les noves tecnologies web com el HTML5 han fet possible moltes funcionalitats

Quin serà el paper del disseny en tot aquest nou món d’aplicacions per mòbils i tablets? El paper que tenim els dissenyadors és importantíssim. Els programadors sovint es queixen perquè apps seves tenen menys descàrregues que la seva competència que té les mateixes funcionalitats però amb un disseny més atractiu. I és que els usuaris ho tenen molt clar!

ISSUE#34 21

FUTURS EMPRENEDORS ARREU DEL MÓN

DESFILADA I ACTE DE GRADUACIÓ DE LA PROMOCIÓ 2012

L'Escola Superior de Disseny ESDi, centre adscrit a la Universitat Ramon Llull, ha graduat el passat mes de juliol la seva primera promoció de Grau Oficial en Disseny: un total de 298 experts. Són 178 que han acabat el Grau Oficial i 120 que han cursat l'adaptació del seu antic títol propi. D'aquesta manera, ESDi ha esdevingut el primer centre a l'Estat Espanyol que té reconeixement de plenes competències a l'Espai Europeu d'Educació Superior en les sis modalitats que ofereix: audiovisual, gràfic, interiors, moda, producte i integra-

ció multidisciplinària (gestió del disseny). L’acte de graduació per celebrar aquest esdeveniment va comptar amb una posada en escena peculiar i diferent. Tot simulant un vol que ha de construir el futur, amb tripulació (comandant i hostesses vestides per a l’ocasió) i l’atrezzo adient, els passatgers van volar fins a diferents punts del món on els alumnes d’ESDi els hi agradaria passar una temporada per acabar de formar-se o per establir-se i obrir-se camí com a professionals. Sens dubte, un viatge inoblidable en el record.

n Totes les fotografies de l'acte a facebook.com/ESDiEscolaSuperiordeDisseny/photos

22 ISSUE#34

Mariona Tell: 360 Grau-Garriga

Marta Pons: Limited Identity

Cèlia Hoste: Camins per traçar

Marta Fernández: Mirror Survival

Estrella García: Cambio

Natàlia Juan: Red river stones grownd to powder and thrown

Marta Gascón: Xiuxiuejant cotó

Núria Cabeza: Feralis

Marina C. Bauçà: Sueños en el harén

Georgina Santiago: Minutiae

Sota el nom d’”Identitats Renovades” s’ha desenvolupat l’ESDi Degree Show 2012, una desfilada de les col·leccions corresponents a una selecció dels Projectes de Final de Grau en Disseny de Moda dels alumnes d’ESDi. Una plataforma per a joves dissenyadors, una via de promoció per convertirse, qui sap, en un futur, en emprenedors. Les ja graduades van ser les protagonistes i van tenir l’oportunitat de mostrar el seu talent davant de més de mil persones. Entre el públic, representants de l'Administració, professionals i empreses del sector del disseny i la confecció de tot el país, headhunters, amics i familiars. Sandra Jiménez: El cuerpo que habito

ISSUE#34 23

L’ESDi, A DISPOSICIÓ DELS EMPRENEDORS

EL COLOR COM A OBJECTE D'ESTUDI esdicolorlab.blogspot.com L’ESDi Color_LAB és un centre de recerca pluridisciplinar del color. Aquest laboratori ofereix la possibilitat de provar i treballar amb teles i materials i les seves aplicacions industrials tècniques i comercials. Pretén definir tendències de color en el món del disseny a nivell mundial alhora que convertir-se en un fòrum neuràlgic de consultes. La seva metodologia és l’experimentació. Tot basant-se en estudis sociològics, en els gustos i comportaments de la societat, en els condicionants externs, i després tractant combinacions sobre els teixits, surten les tendències que han de marcar el futur.

24 ISSUE#34

El color és un component de la llum que estimula els sentits i ajuda a distingir i posicionar una marca. Li dóna notorietat, personalitat i prestigi. No val a badar, doncs, en la importància que se li pugui concedir, perquè mou milers de dòlars a tot el món. És per això, i perquè la universitat no ha de deixar de ser un espai per compartir coneixements i interactuar, que ha nascut l’ESDi Color_LAB. Es tracta d’un laboratori amb voluntat de ser un fòrum neuràlgic de consultes, on es pugui experimentar i investigar amb el color. I tot, de manera gratuïta. D’aquesta manera, els professionals poden conèixer més el mercat, alhora que tenen a l’abast una eina més sobre com i on poder expandir-se. Perquè ESDi Color_LAB és, a més, la representant espanyola de l’Associació Intercolor, tot un referent per a la identificació de les tendències de color, amb una especial repercussió en el món de la moda. Això suposa poder comptar amb informació privilegiada a nivell mundial. La directora de recerca d’ESDi Color_LAB, Encarna Ruiz, destaca “el valor que se’n pot obtenir, d’aquest laboratori”, i que funciona des del passat més d’abril. “Això té un plus importantíssim”, assegura. En

la mateixa línia s’expressa l’Adjunt a la Direcció d’ESDi, Ignasi González, conscient de “l’aposta clara de l’ESDi: recerca, innovació i competitivitat”; tot indicant que “es proporciona un valor afegit als alumnes, als graduats, però també als emprenedors o a les petites empreses, que no tenen tants recursos”. “Conèixer per on poden anar els colors és bàsic per agafar idees i filar més prim a l’hora d’apostar per uns o altres en les diferents col·leccions, o per saber quina implantació tindran uns determinats projectes”, explica l’analista de tendències i directora d’ESDi – Assessoria d’Imatge, Mercedes Salgado. Amb aquest laboratori del color obert a tothom al campus de Sabadell de l’Escola Superior de Disseny ESDi, l’assaig prova-error es fa molt més fàcil. La darrera participació d’ESDi Color_LAB de manera especialment activa ha estat al Congrés Internacional del Color que ha tingut lloc a Guimeraes, a Portugal, el passat mes de juny, i d’on ha sortit la carta de colors per a la primavera-estiu 2014. Tot i les influències externes que es puguin succeir, ja s’han posat les bases sobre les que construir les cartes cromàtiques que pintaran el món.

L’ESDi, A DISPOSICIÓ DELS EMPRENEDORS

ESDi EMPRESA: LES PRIMERES PASSES DELS EMPRENEDORS

L’Escola Superior de Disseny ESDi, des dels seus inicis, ha volgut posicionar-se al costat dels joves emprenedors que volen començar, que tenen ganes i empenta per tirar endavant els seus propis projectes. Aquesta és la raó de ser d’ESDi Empresa, que ajuda els graduats que acaben els seus estudis de disseny i es disposen a crear la seva empresa. Els hi ofereixen contactes, assessorament i orientació per, en definitiva, originar sinèrgies que puguin donar lloc a bones oportunitats de feina. La Universitat cedeix a les noves empreses, per un termini màxim de dos anys, les oficines de les instal·lacions del campus de Sabadell. L’objectiu és poder donar cobertura cada vegada més a un major nombre d’emprenedors que tenen clar que el disseny és un factor clau en el desenvolupament, creixement i expansió de negocis. I aquí, el compromís de la Fundació per l’ESDi és essencial i irrefutable. Dimo Visual creatives (www.dimo.cat) han ofert des d’ESDi Empresa noves tecnologies de la comunicació, comunicació 2.0, i creació de continguts digitals. Mitja Dotzena (www.mitjadotzena.tk) també han començat des d’aquí amb el disseny industrial i de producte. I Innotio (www. innotio.es), vinculat al disseny gràfic, són alguns dels projectes emprenedors que s’han gestat aquí i s’hi han estat fins ara.

Projectes Ededisseny

Amplis serveis: internet gratuït, electricitat de franc, mobiliari i equipaments necessaris, com plató de fotografia o càmeres de televisió, assessorament i orientació dels professors de l’Escola.

Ara ha arribat el moment de donar el relleu a d’altres graduats que ocuparan aquest centre de suport. Per aquesta opció que permet anar obrint pas com a dissenyadors, com a creatius i com a empresaris han optat Davit Malakyan i Elisa Castillo, els noms propis d’Ededisseny, que des que estudiaven a l’ESDi ja compartien idees i projectes plegats. En acabar els estudis, han aprofitat aquesta oportunitat per començar a materialitzar-los, i des d’ESDi Empresa fan

petites col·leccions per a d’altres empreses i algunes col·laboracions. La gran aposta d’Ededisseny és Pirus, una col·lecció pròpia de roba urban per a joves, inspirada en el color turquesa i que volen donar a conèixer des del web cargocollective.com/ededisseny/Pirus, una botiga online que tot just també comença i que ofereix avantatges i facilitats de distribució, amb la possibilitat de traspassar fronteres. Des d’ESDi Empresa, des de Sabadell, amb tot un món en el punt de mira.

ISSUE#34 25

DE L’OBJECTE ÚNIC AL DISSENY DE PRODUCTE

STIB SALÓ TÈXTIL INTERNACIONAL DE BARCELONA

ENCUENTRO LATINO DE LA MODA

DHUB Museus, Av. Diagonal, 686 (Palau de Pedralbes)

Palau de Congressos de Catalunya

Universidad de Palermo

24/09/2012 - 25/09/2012

26/09/2012 - 28/09/2012

10/10/2012 - 12/10/2012

www.dhub-bcn.cat

www.stib.net

fido.palermo.edu/servicios_dyc/moda

SOCIAL MEDIA WEEK

BARCELONA DESIGN WEEK

AGI OPEN (HEAVEN AND HELL)

Diverses localitzacions

HK Jockey Club-Hong Kong

25/09/2012 - 29/09/2012

24/09/2012 - 25/09/2012

www.socialmediaweek.org/barcelona

www.barcelonadesignweek.es

www.agi-open.org

REDACCIÓ

EDICIÓ

Publicació de l'Associació d'Antics Alumnes de l'ESDi

Consell de redacció Junta Directiva de l'AAA de l'ESDi

Escola Superior de Disseny ESDi Marquès de Comillas, 81-83 08202 Sabadell Tel. 93 727 48 19 Fax 93 727 42 49 info@esdi.es www.esdi.es

Disseny i maquetació de la publicació Albert Cano (Gabinet de Comunicació de l'ESDi)

26 ISSUE#34

Coordinació Ignasi González (Desenvolupament corporatiu) Edició Miriam Millán (Gabinet de Comunicació i RRII de l'ESDi) Redacció Lourdes Baena (Gabinet de Comunicació de l'ESDi)

DISSENYA LA PORTADA DE LA PROPERA ISSUE Vols dissenyar la portada del proper nĂşmero de la ISSUE? Consulta les bases a: www.esdi.es (a l'apartat de concursos) Envia'ns la teva proposta a: comunicacion@esdi.es

Segueix-nos a: Facebook: ESDiEscolaSuperiordeDisseny Twitter: @Esdi_Barcelona

Flickr: flickr.com/escolasuperiordissenyesdi Vimeo: vimeo.com/esdi Youtube: youtube.com/ESDisseny

ISSUE#34 27

L'ORNAMENT ÉS FORÇA DE TREBALL, SALUT I MATERIAL MALGASTATS ADOLF LOOS