LES CIUTATS DE
DICKENS
UN ITINERARI ALFABÈTIC PEL
LONDRES VICTORIÀ
No trobarà vostè ningú amb una mínima inquietud intel lectual que vulgui marxar de Londres. Quan un home està cansat de Londres, està cansat de la vida; perquè a Londres hi ha tot allò que la vida pot oferir. Samuel Johnson
L’Infern deu ser una ciutat molt semblant a Londres: plena de fum i superpoblada. P. B. Shelley
De vegades m’imagino que les ànimes dels desapareguts es veuen obligades a vagar per sempre pels carrers de Londres. Pots percebrelas com un cop d’aire, passant malenconioses al teu costat. W. B. Yeats
Londres és una moderna Babilònia. Benjamin Disraeli
DICKENS HOLMES VICTÒRIA ‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾‾
Aquest any 2012 coincideixen les celebracions de dues efemèrides literàries que ens conviden a girar els ulls cap a les Illes Britàniques. La primera correspon al 200 aniversari del naixement de Charles Dickens, potser el clàssic més viu i estimat de les lletres angleses, com així ho demostren la gran quantitat de biografies, estudis i reedicions dels seus llibres que estan veient la llum aquests dies; mentre que la segona té a veure amb el naixement, ara fa 125 anys, d’una altra icona indiscutible de la literatura victoriana: el detectiu més famós del món, Sherlock Holmes, a qui Arthur Conan Doyle va presentar en societat l’any 1887 amb la seva novel la Estudi en escarlata. Aprofitant aquest doble aniversari, a la Biblioteca Ca n’Altimira volem dedicar l’any 2012 a celebrar amb tots vosaltres allò que tenen en comú les ficcions de tots dos escriptors: l’inconfusible espai geogràfic i mental que ambdues comparteixen, i que no és altre que el vell Londres de la reina Victòria. Un món alhora real i imaginari, històric i ficcional; una ciutat d’ombres, de boira i de misteris que ja forma part, gràcies a la seva riquíssima literatura, de la memòria i dels somnis de molts milions de lectors arreu del món. Aquesta guia, la primera de les sis relacionades amb el Londres victorià que us oferirem al llarg de l’any, proposa un petit diccionari de claus que potser us ajudaran a establir contacte amb aquesta realitat complexa, canviant i contradictòria (el regnat de Victòria, recordemho, es va perllongar des de l’any 1837 fins al 1901) que és la ciutat que van compartir, en diferents moments històrics i de molt diverses maneres, els personatges de Dickens i els de Conan Doyle. Cada lletra d’aquest itinerari alfabètic atén a un personatge, a un espai físic o a un tema clau de l’època, definint-los breument, relacionant-los amb la història i la cultura del moment i acompanyant-los, per últim, d’una lectura recomanada, clàssica o actual, que us ajudarà a gaudir de la millor manera possible d’aquest viatge literari pel Londres victorià que aquest any us proposem des de la Biblioteca Ca n’Altimira.
A
LBERT
La Reina Victòria i el Príncep Albert de Saxonia-Coburg i Gotha es van casar a la capella del Palau de Saint James el 10 de febrer de 1840. S’havien conegut cinc anys abans, quan tots dos en tenien només setze; eren cosins, i junts van formar un dels matrimonis més tranquils i millor avinguts de la convulsa història de la reialesa britànica. El tarannà discret del Príncep Consort, sempre a l’ombra de la Reina, va ajudar a la recuperació de la imatge popular de la monarquia, molt malmesa després dels regnats de Jordi IV i Guillem IV. La seva mort prematura, el 14 de desembre de 1861, va donar lloc a un llarg període d’enfosquiment oficial de la vida pública a Londres. EMILY BRONTË, Cumbres borrascosas. Valdemar. Pot semblar paradoxal que una època gens donada en aparença a les efusions sentimentals ens hagi llegat algunes de les històries d’amor més apassionades de la història de la literatura. Un bon exemple és aquesta novel la, l’única d’Emily Brontë, publicada l’any 1847.
B
EDLAM
El Bethlem Royal Hospital, popularment conegut encara avui dia com a Bedlam, té el dubtós honor de ser l’hospital psiquiàtric més famós del món. En funcionament des del segle XIV, a l’època victoriana el seu nom es va convertir en sinònim dels horrors i les misèries a què es veien abocats els londinencs que tenien la desgràcia de patir qualsevol mena de transtorn mental. L’arbitrarietat dels diagnòstics psiquiàtrics, les condicions de vida dels interns i els tractaments brutals a què sovint eren sotmesos van ser objecte, al llarg de tot el segle XIX, de múltiples denúncies periodístiques i literàries que finalment, l’any 1930, van forçar a la seva refundació en un nou emplaçament. SARAH WATERS, Falsa identidad. Anagrama. Sarah Waters s’ha especialitzat en posar al descobert a les seves novel les les parts més fosques del món victorià. Alguns dels millors capítols d’aquest llibre tenen lloc a un hospital psiquiàtric clarament inspirat en Bedlam.
C
OCKNEY
En un sentit estricte, un cockney és aquell londinenc nascut al radi dintre del qual pot sentir-se el so de les campanes de l’església de St. Mary-le-Bow. Amb el temps, però, el terme va passar a definir un tipus humà molt més ampli: aquell ciutadà de classe popular, orgullosament nascut i criat a l’East End, que rarament s’aventura més enllà dels límits del seu propi barri i que viu la seva vida d’acord a un seguit d’usos i tradicions inequívocament londinencs. L’adjectiu s’aplica també al seu idiolecte particular. CHARLES DICKENS, Pickwick: documents pòstums del club d’aquest nom. Proa. La primera novel la de Dickens, publicada entre els anys 1836 i 1837, ens ofereix un variat grup de personatges que inclou l’inoblidable Sam Weller, cockney arquetípic i entranyable.
D
RÀCULA
Els darrers anys del regnat de Victòria van conèixer un notable resorgiment de la vella tradició britànica de l’horror i el misteri. L’herència gòtica dels Walpole, Lewis, Radcliffe i companyia va ser reactualitzada, un segle més tard, a mans d’una generació d’autors que van saber donar resposta a les complexitats i les tensions creixents del seu món creant-se els seus propis mites. Dràcula, el vell aristòcrata centreeuropeu que arriba a les Illes amb la intenció d’estendre el seu domini de sang, mort i corrupció, continua sent potser avui dia el més viu i poderós de tots ells. BRAM STOKER, Drácula. Valdemar. La novel la de l’irlandès Bram Stoker, publicada l’any 1897, pot llegir-se com un veritable manual sobre les pors i les preocupacions que inquietaven la societat anglesa fin-de-siècle: la mort i el sexe, la culpa i el plaer, la innocència i la condemnació... Aquesta edició anotada de Valdemar ofereix una ocassió immillorable de redescobrir un clàssic absolutament vigent.
Una imatge del cementiri victorià d’Abney Park
E
SOTERISME
No només la literatura victoriana va viure un llarg idil li amb la part més fosca de la realitat: sota l’imperi oficial de la ciència, la raó i el positivisme, l’Anglaterra de la segona meitat del segle XIX va viure secretament fascinada per tota mena de creences de caire esotèric. L’espiritualisme va adquirir categoria de veritable religió als anys 1860 i 1870, al temps que les sessions mediúmniques es convertien en un dels passatemps preferits de les classes més acomodades. Proliferaren també les sectes, les filosofies alternatives i societats secretes com la Golden Dawn, que comptava entre els seus membres amb escriptors de l’alçada de W. B. Yeats, Arthur Machen o el propi Bram Stoker. També van ser els anys de la Teosofia de Madame Blavatsky i de la Societat per a les Investigacions Psíquiques, creada el 1882 amb la intenció de descobrir les possibles veritats que poguessin amagar-se darrera dels fenòmens paranormals. JAVIER CALVO, Los ríos perdidos de Londres. Mondadori. La novel la curta que tanca aquest recull de narracions de Javier Calvo, «Mary Poppins: Los ríos perdidos», ens porta fins el món fascinador dels mags i els creients del vell Londres victorià.
F
ULLETONS
La passió del públic victorià per les històries llargues, complexes, retorçades i plenes d’emoció es fa del tot evident en l’èxit dels fulletons. Alguns dels millors novel listes de l’època (i també, és clar, molts del pitjors) donaven a conèixer glopet a glopet les seves històries en revistes de gran tirada, i els lectors les consumien amb aquella mena d’expectació i avidesa que avui dia només reservem per a les sèries de televisió. Amor, misteri, complicacions i sorpreses, moltes sorpreses... WILKIE COLLINS, La dama de blanco. Montesinos. Amb permís de Dickens, Wilkie Collins és el mestre indiscutible de la vessant més seriosa del gènere. Llibres com La pedra lunar o La dama de blanco són un model d’interès i d’eficàcia narrativa.
G
AS
Tot i que alguns carrers del centre de la ciutat ja disposaven d’enllumenat elèctric a començaments de la dècada de 1880, el Londres victorià se’ns apareix a la imaginació com un espai exclusivament il luminat (o més aviat enfosquit) per la llum de gas. Imatges tan icòniques de l’època com la tremolor de les ombres enmig del boirum londinenc són impensables sense la llum dels fanals de gas, que van arribar als carrers de Londres l’any 1807 i no van ser desplaçats definitivament del paisatge urbà fins ja ben entrat el segle XX. ARTHUR MACHEN, Los tres impostores. Alianza. Pocs escriptors van saber captar la cara més sinistra del declivi victorià com el galès Arthur Machen. Publicada ja a les acaballes del segle XIX, aquesta novel la il luminada per la llum de gas és, en paraules de Jorge Luis Borges, «una breve y secreta obra maestra».
H
ANSOM CAB
Una altra imatge icònica del Londres victorià són els hansom cabs, els cotxes de cavalls que recorrien el West End servint amb raonable comoditat, però sobretot amb elegància, les necessitats de transport d’aquells afortunats que s’ho podien permetre. La presència continua dels cavalls a la ciutat tenia, però, les seves conseqüències negatives: les deposicions dels animals, barrejades amb la pluja, embarraven molt sovint els carrers i els feien impracticables, provocant el sorgiment d’una nova professió, exercida principalment per nens, que consistia a netejar amb una escombra la calçada perquè els peatons, previ pagament d’una petita propina, poguessin creuar-la sense risc d’embrutar-se la roba. R. L. STEVENSON, Las nuevas mil y una noches. Alba. L’encant de la prosa d’Stevenson, plena sempre d’elegància i de sentit de l’humor, assoleix en aquest llibre una de les seves fites més altes. Gràcies a la seva sorprenent imaginació, Londres es torna una ciutat més màgica que mai.
I
MPERI
La riquesa, la complexitat, les tensions i la diversitat humana del Londres victorià no es poden entendre plenament sense tenir en compte la seva condició de metròpolis d’un gran imperi. En el seu moment de màxim esplendor, el parlament de Westminster i els ministeris de Whitehall dirigien amb mà ferma els destins d’uns territoris que s’estenien gairebé per tot el planeta, des de les profunditats de l’Àfrica negra fins els confins més orientals del continent asiàtic. La joia de la corona, però, era indubtablement l’Índia, font alhora de riqueses infinites i de conflictes també interminables. Des de l’1 de gener de 1877 i fins el dia de la seva mort, la reina Victòria va ser també la primera Emperadriu de l’Índia. RUDYARD KIPLING, El hombre que pudo reinar. Valdemar. Pensar en l’Índia de l’època de la dominació britànica és pensar, inevitablement, en Rudyard Kipling. Difícilment podriem imaginar avui el nivell de popularitat, de respecte i d’admiració que va arribar a assolir Kipling al seu temps. Els seus contes, potser la millor part de la seva obra, són un territori que val la pena redescobrir.
J
OHN H. WATSON
És possible imaginar un personatge més britànic que el doctor Watson? Tranquil i raonable, fidel en els seus afectes, valent, secretament romàntic i molt, molt tradicional. L’aparent vulgaritat que el fa contrastar amb el seu amic i colega Sherlock Holmes és, també, la qualitat que el converteix en un ésser humà tan fàcilment estimable. John H. Watson, doctor de professió, escriptor de vocació i orgullós veterà de la guerra d’Afganistan, és el perfecte cavaller victorià fins i tot en els seus aspectes menys convencionals, com ara el seu amor per l’aventura o la seva bona disposició a infringir la llei quan així li ho demana el seu sentit de l’honor. ARTHUR CONAN DOYLE, Estudi en escarlata. Barcanova. La primera aventura de Sherlock Holmes i Watson, publicada ara fa 125 anys, és una història plena de moments inoblidables.
K
ENSINGTON GARDENS
L’any 1851 es va celebrar a Londres una Gran Exposició Universal que no només va servir per donar a conèixer al món els avenços científics, tècnics i socials assolits fins aquell moment per un Imperi Britànic encara en plena expansió: també va ser l’ocassió de guanyar per a la ciutat un dels seus espais més atractius. La construcció dels diversos museus que avui honoren el barri de Kensington va donar relleu a uns jardins que sempre havien viscut a l’ombra del veí Hyde Park, i que van adquirir definitivament un esperit propi quan J. M. Barrie, veí de Kensington, els va escollir com a escenari del seu inoblidable Peter Pan. SILVIA HERREROS, Todos crecen menos Peter. Lengua de Trapo. Un assaig sobre la creació del mite de Peter Pan a mans del fascinant J. M. Barrie. I si us atreu el tema, una altra recomanació: l’extraordinària novel la de Rodrigo Fresán titulada justament Jardines de Kensington.
L’estatua de Peter Pan a Kensington Gardens
L
EWIS CARROLL
Hi ha sociòlegs que asseguren que els victorians van ser els inventors del concepte d’infància tal com avui l’entenem, com un període de la vida mereixedor de tota l’atenció, l’estima i la protecció dels adults. El boom de la literatura infantil a l’Anglaterra victoriana respondria a aquesta nova consideració del nen com una persona de ple dret, un ésser màgic la imaginació del qual calia nodrir amb fantasies adecuades al seu temps. (Parlem, és clar, de la societat acomodada de l’època; per conèixer les condicions de vida dels nens de l’East End, només cal llegir les novel les de Dickens.) El reverend i matemàtic Charles Lutwidge Dodgson s’insereix en aquesta tradició; els seus llibres, publicats sota el pseudònim de Lewis Carroll, són una il lustració immillorable d’aquesta fascinació victoriana per la infància. MORTON N. COHEN, Lewis Carroll. Anagrama. La biografia clàssica de Lewis Carroll: un llibre del tot imprescindible per comprendre l’home, la seva obra i el món que el va envoltar.
M
USIC-HALL
La contenció tradicional de les maneres victorianes, aquell vell principi de l’stiff upper lip que demanava la curosa supressió de qualsevol demostració externa de les emocions, tenia també els seus moments de relaxació, d’esbarjo i fins i tot d’absoluta ruptura. La vida nocturna de Londres no era la de París, però tampoc no s’allunyava gaire. El sensation theatre, un teatre ple d’efectes especials i d’emocions dignes del millor blockbuster actual, feia estralls entre el públic de totes les classes socials, i el music-hall vivia la seva edat d’or. Sales de ball i de concerts, parcs d’atraccions, circs i salons recreatius completaven una oferta d’oci nocturn força completa. MICHAEL COX, El significat de la nit. Edicions 62. Si Sarah Waters és la reina indiscutible a l’hora de recrear la vessant més canalla de la vida nocturna londinenca de l’època, Michael Cox tampoc no es queda curt. Aquesta emocionant novel la n’és una bona prova.
N
EWGATE
La presó de Newgate, construida l’any 1188 i tancada definitivament l’any 1902, va constituir durant tota l’època victoriana la cara més visible, i també la més aterridora, d’un sistema legal que en ocasions podia arribar a ser senzillament ferotge. Els vells fantasmes de Ben Jonson, de Giacomo Casanova o de Daniel Defoe, presoners tots ells a Newgate en algun moment de les seves vides, convivien amb milers d’homes anònims que eren engolits a diari per la roda cega d’una justícia que sovint reflexava les mateixes desigualtats que es donaven a la societat. KATE SUMMERSCALE, El asesinato de Road Hill. Lumen. Aquesta història de no ficció recrea, amb tot luxe de detalls, un dels casos d’assassinat més terribles que es van produir durant l’època victoriana.
O
PI
Des de les Guerres de l’Opi amb la Xina fins als sòrdis fumadors de Shadwell i Limehouse, l’opi és una presència gairebé continua en la vida (i per tant també en la literatura) del Londres del segle XIX. La concentració d’immigrants xinesos als dos barris esmentats, combinada amb l’endèmica pobresa i amb les dures condicions de vida de l’East End, va donar lloc a l’establiment d’un veritable ghetto sense llei ni ordre, ple de tuguris d’una sordidesa proverbial, on els londinencs més intrèpids anaven en busca d’unes aventures que no sempre terminaven bé. Dickens, que prenia opi amb finalitats medicinals, introdueix aquesta substància en vàries de les seves novel les. THOMAS DE QUINCEY, Del asesinato considerado como una de las bellas artes. Valdemar. El romàntic Thomas De Quincey és l’opiòman més famós de la història de les lletres angleses. Les seves Confessions són un referent imprescindible sobre el tema; com també ho és, sobre l’art tan britànic de l’assassinat, aquest assaig ple d’humor i d’ironia.
P
OLICIA METROPOLITANA
La Policia Metropolitana de Londres, popularment coneguda com Scotland Yard pel nom del seu emplaçament original, va ser fundada l’any 1829 sota les ordres de Robert Peel. En un principi, els londinencs no van rebre amb gaire entusiasme la creació d’un cos d’agents i detectius (els bobbies o peelers, com se’ls va anomenar a partir del nom del seu fundador) que, sota l’ampara de la protecció i el servei al ciutadà, amenaçava d’interferir amb un dret tan arreladament illenc com és el de la privacitat. El famós menysteniment de Sherlock Holmes vers els homes d’Scotland Yard és encara una mostra ja força tardana d’aquesta prevenció generalitzada. ANNE PERRY, La prostituta de Pentecost Alley. Plaza & Janés. Parlar de novel les policíaques situades al Londres victorià és parlar d’Anne Perry. Els seus llibres protagonitzats per l’inspector Pitt i pel detectiu privat Monk ens fiquen de ple dins el món de la vella Scotland Yard.
New Scotland Yard, 1892: segona ubicació de la seu de la Policia Metropolitana
Q
UEENSBERRY
John Sholto Douglas, novè marqués de Queensberry, ha passat a la història per dos fets ben diversos: ell va ser qui va establir les regles de la boxa moderna, i ell va ser també el màxim responsable de que Oscar Wilde, l’exitós i respectat Oscar Wilde, hagués de canviar durant dos anys el luxe de la seva vida a Londres per la duresa dels llits de la presó de Reading. L’empresonament de Wilde, produït l’any 1895, va suposar un punt i apart dins l’ambient artístic del Londres fin-de-siè-cle, dominat fins aleshores pels corrents derivats del simbolisme francès, i va donar lloc a un nou període de puritanisme oficial que ja es va estendre fins al final del regnat de Victòria. OSCAR WILDE, De Profundis. Quaderns Crema. La llarga carta que Oscar Wilde li va escriure (però no li va enviar) des de la presó al seu antic amant Bosie Douglas, fill del marqués de Queensberry, és un document esfereïdor sobra la culpa, la traïció, la gelosia i les runes deixades per un amor mai compartit.
R
EFORM CLUB
La tradició londinenca dels clubs privats de cavallers es remunta al segle XVIII, tot i que el seu moment d’esplendor va ser l’època victoriana. Situats a l’àrea de Pall Mall i St. James Street, oferien un espai de trobada on els homes més acomodats podien jugar a cartes, llegir el diari, beure amb moderació i també, per què no, fer negocis i dirigir alhora la política de la nació. El Reform Club és potser el més conegut de tots ells; juntament, es clar, amb el fictici Club Diógenes, que reunia els homes menys sociables de Londres i que només tenia una norma: cap soci podia adreçar-li la paraula a un altre. Jules Verne, La volta al món en 80 dies. Joventut. Phileas Fogg enceta la seva volta al món contrarrellotge mogut per un motiu que no pot ser més victorià: guanyar l’aposta que ha establert amb els altres socis del seu club de cavallers, el Reform Club.
S
MOG
El famós smog de Londres, aquell boirum dens, humit i impracticable que tots hem vist mil vegades ambientant les pel lícules sobre l’època, era, com el seu propi nom indica, una barreja del fum (smoke) del carbó que cremava a les cases i les fàbriques, i de la boira (fog) natural que s’aixecava del Tàmesis i dels altres rius, avui assecats o subterranis, que llavors creuaven encara la ciutat. El problema de les boires de Londres va arribar a ser tan seriós al segle XIX, que els diversos governs van provar tota classe de mesures per mirar de pal liar un fenomen que, cada cop que es produïa, causava innumerables accidents de trànsit, feia augmentar l’índex de suïcidis i disparava els nivells de delinqüència a la ciutat. Però només l’abandonament del carbó i l’allunyament de les fàbriques del centre de Londres van aconseguir acabar finalment amb l’smog. ALAN MOORE, From Hell. Planeta DeAgostini. La novel la gràfica d’Alan Moore sobre els assassinats de Jack l’Esbudellador està, com no, plena d’un dens boirum (paraula formada també per la contracció de les paraules «boira» i «fum»).
T
ÀMESIS
El Tàmesis no és només el riu principal (i ara ja l’únic) de Londres: també és el seu esperit i la seva porta al món. Pel Tàmesis van arribar les legions romanes que van fundar la ciutat fa més de dos mil anys; pel Tàmesis arribaven al segle XIX totes les mercaderies provinents de les colònies; pel Tàmesis (per un riu Tàmesis contaminat fins a límits avui inimaginables) entraven i sortien els vaixells amb notícies d’un món que, en aquell temps, semblava girar al voltant d’un únic centre anomenat Londres. JEROME K. JEROME, Tres homes en una barca (per no parlar del gos). Quaderns Crema. Aquesta narració d’un viatge en barca pel Tàmesis està considerada com una de les millors novel les còmiques de la literatura anglesa.
U
NDERGROUND
La primera secció del Metro de Londres, el famós Underground o Tube que encara avui dia corre pel subsòl laberíntic de la capital anglesa, es va obrir al públic l’any 1863. Els trens eren llavors de vapor, i l’ambient als túnels era tan malsà i irrespirable que només s’hi aventuraven aquells ciutadans que no es podien permetre de pagar el preu dels hansom cabs. L’arribada de les primeres locomotores elèctriques l’any 1890 va alleugir una mica l’horror d’aquells viatges subterranis, però el nou mitjà de transport encara va trigar un temps en convertir-se en majoritari. PAUL TOURNIER, La novela de Londres. Robinbook. Aquest assaig ple d’anècdotes i de curiositats recorre tota la història de la ciutat de Londres, des dels primers assentaments neolítics a la vora del Tàmesis fins al nostre segle XXI.
V
ICTÒRIA
Poques vegades un únic personatge ha marcat amb tanta força la natura i l’esperit del seu temps. Al llarg d’un regnat que es va estendre durant gairebé seixanta-quatre anys, entre 1837 i 1901, Victòria va exercir, més que de reina, de mare d’una nació que la va rebre quan era poc més que una nena, que la va veure casar-se, créixer i enviudar, que va vestir-se de dol amb ella, que va celebrar la seva coronació com a Emperadriu de l’Índia i el seu Jubileu Daurat i que sempre, fins i tot als moments més convulsos del període, la va respectar (amb totes les excepcions de rigor, no cal dir-ho) com allò que realment era: l’únic punt fixe enmig d’una realitat sempre canviant. A la seva mort, el seu fill gran va accedir al tron amb el nom d’Eduard VII. KIM NEWMAN, El año de Drácula. Timun Mas. Imagineu-vos un món on el comte Dràcula ha triomfat plenament en les seves aspiracions sanguinolentes, i no només s’ha convertit en l’amo de Londres: també s’ha casat amb la reina Victòria. Sona absurd, oi? La novel la, però, és una curiositat que val molt la pena.
W
HITECHAPEL
Les enormes desigualtats socials que es vivien al Londres victorià es reflectien geogràficament en la divisió de la ciutat en dues grans àrees perfectament diferenciades. Al West End, la ciutat oficial, les classes mitjanes i altes convivien amb els òrgans de govern de l’Imperi i amb totes les empreses, el comerç i els serveis propis d’una gran metròpolis. L’East End, en canvi, era un conglomerat de suburbis miserables que s’extenien més enllà de la City, i que creixien sense control al ritme que imposaven les continues onades migratòries provinents del camp, del continent i de les colònies. Whitechapel, un d’aquests barris assolats per la pobresa, per la delinqüència i per unes condicions de vida absolutament extremes, és avui famós per l’onada d’assassinats que s’hi van produir durant l’estiu i la tardor de 1888, i que van donar lloc al naixement d’un altre gran mite victorià: Jack l’Esbudellador. PATRICIA CORNWELL, Retrato de un asesino. Ediciones B. A començaments del nostre segle, la novel lista Patricia Cornwell es va proposar de descobrir la identitat de Jack l’Esbudellador. Les conclusions que presenta en aquest assaig són d’allò més discutibles, però la reconstrucció que en fa de les sòrdides condicions de vida a Whitechapel justifica sobradament la seva lectura.
Aquest pati de Hanbury Street va ser l’escenari d’un dels assassinats de Jack l’Esbudellador
X
Una anècdota famosa, però declaradament falsa, posa en boca de la reina Victòria la següent asseveració: a l’hora de ficar-se al llit amb el marit, tot el que una dona victoriana havia de fer era estirar-se i pensar en Anglaterra. El puritanisme dels victorians en matèria de sexe ha sigut sempre font d’acudits i d’històries curioses, però el fet és que els homes i les dones del vell Londres del XIX estaven notablement interessats en els assumptes de la carn. Així ho demostren tot el corrent subterrani de la literatura eròtica de l’època, la presència a la ciutat de coneguts llocs d’esbarjo públic com els Cremorne Gardens, els índexs altíssims de prostitució femenina i masculina tant als barris pobres com als més acomodats, o l’auge del negoci de la pornografia. IAN GIBSON, El erotómano. Ediciones B. Un assaig que relata la vida i les aficions de Henry Spencer Ashbee, ciutadà respectable de dia i erotòman fervorós de nit. La doble vida de molts homes i dones victorians, forçats a mantenir en públic una imatge molt allunyada de la seva veritable intimitat, té una de les seves il lustracions més perfectes en la biografia d’Ashbee.
Y
ELLOW BOOK
En matèria d’art i de literatura, la darrera dècada del XIX va ser a Londres els temps de l’Esteticisme i la Decadència. De la mà de personatges com Aubrey Beardsley, Oscar Wilde, Ernest Dowson o Arthur Symons, el simbolisme que imperava a França va arribar a les Illes convertit en un seguit de moviments artístics que, vistos en perspectiva, reflexen a la perfecció aquell ambient de final d’una època, si no d’un món, que podia respirar-se a Londres durant els últims anys del regnat de Victòria. L’òrgan oficial del moviment esteticista va ser la revista The Yellow Book, editada entre els anys 1894 i 1897. OSCAR WILDE, El cuadro de Dorian Gray. Cátedra. Cap novel la pot il lustrar millor l’ambient artístic i moral de la fi de l’època victoriana que aquest clàssic del gran Oscar Wilde.
Z
OÒTROP
La fascinació dels victorians per la tecnologia recreativa és un dels aspectes menys coneguts de l’època, i també un dels més curiosos i reveladors. Ingenis òptics com el zoòtrop, l’estroboscopi, el fenaquistoscopi o el taumàtrop no van ser només els antecedents més o menys directes del cinema que avui coneixem: també van ser joguines molt estimades pels victorians. La tecnologia era ben present als seus moments d’oci, com ja hem vist en parlar del sensation theatre, on tota mena d’avenços òptics i acústics es feien servir per aterroritzar els espectadors. Les sessions públiques de llanterna màgica feien les delícies de grans i petits, i el quinetoscopi d’Edison va causar un enorme impacte justament durant els anys en què The Yellow Book escandalitzava amb les seves propostes artístiques més radicals. H. G. WELLS, La màquina del temps. Empúries. La ciència-ficció és un dels gèneres de la literatura victoriana més revaloritzats als darrers anys, gràcies en bona mesura al naixement de l’Steampunk, un corrent artístic i literari que s’arrela justament en la ciència, la tecnologia i les prospectives de futur victorianes. Aquesta novel la d’H. G. Wells, publicada l’any 1895, és el clàssic entre els clàssics de la ciència-ficció del període.
2012 – ANY DICKENS A CA N’ALTIMIRA http://espaidellibres.wordpress.com
Biblioteca Ca n' Altimira Febrer de 2012 Av. Primavera, 2-10 08290 Cerdanyola del Vallès Tel: 93/ 580.76.02 Fax: 93/ 580.72.79 e-mail: b.cerdanyola@diba.cat