ARTISTES CATALANS by Susanna Gibert

Exhibition presented by

espaigdart.com

“ARTISTES CATALANS, obra gràfica” És una exposició que ESPAI G D’ART, en col·laboració amb el Centre Cultural de Terrassa (BCN), presentem a la sala “La Galeria” d’aquest Centre Cultural. En aquesta exposició col·lectiva, hem fet una selecció d’obra gràfica de temàtica universal en diferents tècniques (litografia, gravat i fotografia digital), realitzada per 18 artistes diferents però tots ells vinculats a Catalunya i amb sòlida projecció internacional. L’obra gràfica és un concepte genèric que abasta un conjunt de diferents tècniques desenvolupades al llarg de segles, des de les més tradicionals com la xilografia fins a les més modernes com la impressió digital. Totes elles neixen d’una mateixa idea; la transferència de la imatge creada per l’artista sobre una forma, que bé pot ser una planxa metàl·lica, de fusta, de pedra, etc, a un suport generalment paper.

“ARTISTAS CATALANES, obra gráfica” Es una exposición que ESPAI G D’ART, en colaboración con el Centro Cultural de Terrassa (BCN), presentamos en la sala “La Galeria” de este Centro Cultural. En esta exposición colectiva, hemos hecho una selección de obra gráfica original de temática universal en diferentes técnicas (litografía, grabado y fotografía digital), realizada por 18 artistas diferentes pero todos ellos vinculados a Cataluña y con sólida proyección internacional. La obra gráfica es un concepto genérico que abarca un conjunto de diferentes técnicas desarrolladas a lo largo de siglos, desde las más tradicionales como la xilografía hasta las más modernas como la impresión digital. Todas ellas nacen de una misma idea; la transferencia de la imagen creada por el artista sobre una forma, que bien puede ser una plancha metálica, de madera, de piedra, etc, a un soporte generalmente papel. “CATALAN ARTISTS, graphic work” It is an exhibition that ESPAI G D’ART, in collaboration with the Cultural Center of Terrassa (BCN), we present in the “La Galeria” of this Cultural Center. In this collective exhibition, we have made a selection of original graphic works of universal themes in different techniques (lithography, engraving and digital photography), made by 18 different artists, but all of them linked to Catalonia and with a solid international projection. The graphic work is a generic concept that covers a set of different techniques developed over the centuries, from the most traditional as the xylography to the most modern as digital printing. All of them are born from the same idea; The transfer of the image created by the artist on a form, which can be a metal plate, wood, stone, etc., to a generally paper support.

Francesc Artigau (Barcelona, 1940) Pintor, dibuixant i gravador, emmarcat en les tendències avantguardistes nord-americanes que en els anys seixanta vingueren a substituir la tradicional dependència dels esdeveniments parisencs i europeus. La seva obra inicial recull l’impacte del “Pop” americà adaptant els seus clàssics mites i elements iconogràfics a un llenguatge càustic, de rerefons irònic i burlesc. En els últims anys el seu treball mostra un personal debat entre la intuïció i la raó, l’escepticisme i la passió, la reflexió i la immediatesa, i el rigor lineal i la sensualitat cromàtica.

Pintor, dibujante y grabador, enmarcado en las tendencias vanguardistas estadounidenses que en los años sesenta vinieron a sustituir la tradicional dependencia de los acontecimientos parisinos y europeos. Su obra inicial recoge el impacto del “Pop” americano adaptando sus clásicos mitos y elementos iconográficos en un lenguaje cáustico, de trasfondo irónico y burlesco. En los últimos años su trabajo muestra un personal debate entre la intuición y la razón, el escepticismo y la pasión, la reflexión y la inmediatez, y el rigor lineal y la sensualidad cromática. Painter, cartoonist and engraver, framed in the American avant-garde tendencies that in the sixties replaced the traditional dependence of Parisian and European events. His initial work reflects the impact of the American “Pop” adapting its classical myths and iconographic elements to a caustic language, with ironic and burlesque background. In recent years his work shows a personal debate between intuition and reason, skepticism and passion, reflection and immediacy, and linear rigor and chromatic sensuality.

65 x 50 cm Litografia HC / Litografía HC / Lithography HC

Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) Prestigiós artista multidisciplinari que durant més d’una dècada junt amb Rafael Bartolozzi realitzà projectes artístics que marcaren la història de l’art contemporani espanyol. Les seves primeres pintures es troben emmarcades dins de l’informalisme que abandonà l’any 1961 seduït pel naturalisme de Caravaggio. A mig camí entre el món surrealista i l’estètica del Pop Art la reiterada presència de la figura humana fa una al·lusió irònica a les torbacions, inseguretats i angoixes de l’home actual.

Prestigioso artista multidisciplinar que durante más de una década junto con Rafael Bartolozzi realizó proyectos artísticos que marcaron la historia del arte contemporáneo español. Sus primeras pinturas se encuentran enmarcadas dentro del informalismo que abandonó en 1961 seducido por el naturalismo de Caravaggio. A medio camino entre el mundo surrealista y la estética del Pop Art la reiterada presencia de la figura humana hace una alusión irónica a las turbaciones, inseguridades y angustias del hombre actual. Prestigious multidisciplinary artist who for more than a decade together with Rafael Bartolozzi made artistic projects that marked the history of contemporary Spanish art. His first paintings are framed within the informalism he left in 1961 seduced by the naturalism of Caravaggio. Halfway between the surreal world and the aesthetics of Pop Art, the repeated presence of the human figure makes an ironic allusion to the torments, insecurities and anguishes of today’s man.

65 x 50 cm Litografia HC. 15/20 / Litografía HC. 15/20 / Lithography HC. 15/20

Lluís Barba (Barcelona) Va estudiar a la Llotja i la Massana de Barcelona. És un artista multidisciplinari les obres del qual han estat exposades a diferents ciutats d’Europa, els Estats Units, Llatinoamèrica, Canadà i el Japó. Al llarg de la seva trajectòria ha experimentat amb diferents tècniques i materials que han variat formalment les seves creacions però la seva intencionalitat sempre ha estat la mateixa amb un fort component de crítica social vers un sistema que aliena les persones i les converteix en prototips de comportament i en una societat clarament consumista.

Estudió en la Llotja y la Massana de Barcelona. Es un artista multidisciplinar cuyas obras han sido expuestas en diferentes ciudades de Europa, Estados Unidos, Latinoamérica, Canadá y Japón. A lo largo de su trayectoria ha experimentado con diferentes técnicas y materiales que han variado formalmente sus creaciones pero su intencionalidad siempre ha sido la misma con un fuerte componente de crítica social hacia un sistema que aliena las personas y las convierte en prototipos de comportamiento y en una sociedad claramente consumista. He studied at the Llotja and La Massana in Barcelona. He is a multidisciplinary artist whose works have been exhibited in different cities of Europe, the United States, Latin America, Canada and Japan. Throughout his career he has experimented with different techniques and materials that have formally varied his creations but his intentionality has always been the same with a strong component of social criticism towards a system that alienates people and turns them into behavioral prototypes and in a clearly consumerist society.

“LA VICARIA” 2013, 55 x 83 cm Impressió digital sobre paper 52/75 / Impresión digital sobre papel 52/75 / Digital printing on paper 52/75

Joaquim Chancho (Riudoms, 1943) Pintor que desenvolupa un diàleg entre el gest lineal i l’escriptura de signes i cal·ligrafies. Acció i ritme que emergeixen de l’elementalitat de línies verticals i horitzontals com a recerca del camí paral·lel que la pintura traça sobre la tela. Els seus pictogrames són com grans xarxes on l’espectador percep un cert ordre inquietant i que necessita de la seva mirada per tal de percebre l’ordre elemental de les coses. Ha estat guardonat amb nombrosos i prestigiosos premis de pintura i dibuix, com el primer premi de pintura de la Biennal de Tarragona de l’any 1987.

Pintor que desarrolla un diálogo entre el gesto lineal y la escritura de signos y caligrafías. Acción y ritmo que emergen de la elementalidad de líneas verticales y horizontales como búsqueda del camino paralelo que la pintura traza sobre la tela. Sus pictogramas son como grandes redes donde el espectador percibe un cierto orden inquietante y que necesita de su mirada para percibir el orden elemental de las cosas. Ha sido galardonado con numerosos y prestigiosos premios de pintura y dibujo, como el primer premio de pintura de la Bienal de Tarragona de 1987. Painter who develops a dialogue between the linear gesture and the writing of signs and calligraphies. Action and rhythm that emerge from the elementality of vertical and horizontal lines as a search for the parallel path that the painting traces on the canvas. His pictograms are like large networks where the viewer perceives a certain disturbing order and needs his gaze in order to perceive the elemental order of things. He has been awarded numerous and prestigious painting and drawing awards, including the first painting prize of the Tarragona Biennial in 1987.

65 x 50 cm Litografia PA. 10/15 / Litografía PA. 10/15 / Lithography PA. 10/15

Antoni Clavé (Barcelona - Saint-Tropez, 1913-2005) Artista polifacètic, que ha sintetitzat la figuració amb l’abstracció, els efectes del trompe-l’oeil amb la força de la matèria, la incorporació de l’objecte amb el traç gestual i les fonts de la tradició amb les inquietuds de les avantguardes. El seu exili a París i la seva amistat amb Pablo Picasso el capbussà en el món del collage i de l’assemblagisme. Investigà amb tot tipus de textures i materials dominant les tècniques de gravació, la litografia, l’aiguafort, el coure i els seus diversos procediments calcogràfics. Guardonat amb la Medalla d’Or del Círculo de Bellas Artes (1984), la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya pel seu art innovador, i el premi de la UNESCO dins la disciplina del grafisme.

Artista polifacético, que ha sintetizado la figuración con la abstracción, los efectos del trampantojo con la fuerza de la materia, la incorporación del objeto con el trazo gestual y las fuentes de la tradición con las inquietudes de las vanguardias . Su exilio en París y su amistad con Pablo Picasso le zambulló en el mundo del collage y del “assemblagisme”. Investigó con todo tipo de texturas y materiales dominando las técnicas de grabación, la litografía, el aguafuerte, el cobre y sus diversos procedimientos calcográficos. Galardonado con la Medalla de Oro del Círculo de Bellas Artes (1984), la Medalla de Oro de la Generalidad de Cataluña por su arte innovador, y el premio de la UNESCO dentro de la disciplina del grafismo. Multifaceted artist, who has synthesized figuration with abstraction, the effects of trompe l’oeil with the force of matter, the incorporation of the object with the gestural outline and the sources of tradition with the concerns of the vanguards. His exile in Paris and his friendship with Pablo Picasso plunged him into the world of collage and “assemblagisme”. He researched with all kinds of textures and materials mastering the techniques of recording, lithography, etching, copper and its various calcographic procedures. He was awarded the Gold Medal of the Círculo de Bellas Artes (1984), the Gold Medal of the Generalitat of Catalonia for his innovative art, and the UNESCO prize in the discipline of graphics.

76 x 56 cm Gravat a l’aigüafort 3/75 / Grabado al aguafuerte 3/75 / Engraving in the 3/75 water bath

Josep Guinovart (Barcelona, 1927-2007) Pintor i gravador, protagonista de l’avantguarda pictòrica catalana de la segona meitat del segle XX, juntament amb Antoni Tàpies, Joan Josep Tharrats i Joan Hernández Pijoan. Des d’una primera etapa figurativa, l’obra de Guinovart deriva a una temàtica social de gran format. L’any 1957, per influència dels corrents abstractes i de l’informalisme, dins la seva estètica creativa sorgeix una nova perspectiva tridimensional amb la integració d’objectes i el tractament matèric. Expressions plàstiques de fèrtil cromatisme, aferrades al camp i a la terra, generen un diàleg poètic entre signes i gestos suggeridors . L’any 1982 va obtenir el Premi Nacional d’Arts Plàstiques i fou guardonat l’any 1990 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Pintor y grabador, protagonista de la vanguardia pictórica catalana de la segunda mitad del siglo XX, junto con Antoni Tàpies, Joan Josep Tharrats y Joan Hernández Pijoan. Desde una primera etapa figurativa, la obra de Guinovart deriva a una temática social de gran formato. En 1957, por influencia de las corrientes abstractas y del informalismo, dentro de su estética creativa surge una nueva perspectiva tridimensional con la integración de objetos y el tratamiento matérico. Expresiones plásticas de fértil cromatismo, aferradas al campo y a la tierra, generan un diálogo poético entre signos y gestos sugerentes. En 1982 obtuvo el Premio Nacional de Artes Plásticas y fue galardonado en 1990 por el Departamento de Cultura de la Generalidad de Cataluña. Painter and engraver, the leading figure in the Catalan pictorial avant-garde of the second half of the 20th century, together with Antoni Tàpies, Joan Josep Tharrats and Joan Hernández Pijoan. From a first figurative stage, Guinovart’s work stems from a large social theme. In 1957, as a result of the influence of abstract currents and informalism, a new three-dimensional perspective emerges with the integration of objects and the matic treatment. Plastic expressions of fertile chromaticity, clinging to the field and the earth, generate a poetic dialogue between signs and suggestive gestures. In 1982 he obtained the National Prize of Plastic Arts and was awarded in 1990 by the Department of Culture of the Generalitat de Catalunya.

51 x 76 cm Litografia 15/75 / Litografía 15/75 / Lithography 15/75

Grau-Garriga (Barcelona, 1929-2011) Les seves obres, que es decanten cap a l’aspecte pictòric, tenen en compte la base tèxtil com a canalitzadora de la forma i catalitzadora del missatge final. El seu ús dels fils no només té en compte la composició cromàtica, clàssica en els tapissos de concepció bidimensional, sinó que explora el material amb el qual treballa, apreciant-ne la qualitat per tal de trobar la plasticitat, el volum i la forma que la seva resistència amaga, tot creant obres de gran densitat matèrica, ja sigui en environnements com en collages, on participen diferents tipus de teixits i materials pictòrics, i on la simfonia dels colors emprats, així com les seves ombres i tessitures, s’encarregarà de portar la lleugeresa que culminarà en l’equilibri visual de l’obra.

Sus obras, que se decantan hacia el aspecto pictórico, tienen en cuenta la base textil como canalizadora de la forma y catalizadora del mensaje final. Su uso de los hilos no sólo tiene en cuenta la composición cromática, clásica en los tapices de concepción bidimensional, sino que explora el material con el que trabaja, apreciando la calidad con el fin de encontrar la plasticidad, el volumen y la forma que su resistencia oculta, creando obras de gran densidad matérica, ya sea en “environnements” como en “collages”, donde participan diferentes tipos de tejidos y materiales pictóricos, y donde la sinfonía de los colores empleados, así como sus sombras y tesituras, se encargará llevar la ligereza que culminará en el equilibrio visual de la obra. His works, which opt for the pictorial aspect, take into account the textile base as channeling the form and catalyzing the final message. His use of the threads not only takes into account the chromatic composition, classic in the tapestries of two-dimensional conception, but he explores the material with which he works, appreciating the quality in order to find the plasticity, the volume and the form that his hidden resistance, creating works of great material density, either in “environnements” or in “collages”, where different types of fabrics and pictorial materials participate, and where the symphony of the employed colors, as well as their shadows and tessituras, will be responsible Bring the lightness that will culminate in the visual balance of the work.

65 x 50 cm Litografia PA. 10/20 / Litografía PA. 10/20 / Lithography PA. 10/20

Antoni Llena (Barcelona, 1942) La seva trajectòria artística s’inicia a meitats de la dècada dels seixanta moment en què realitza diverses exposicions junt a Jordi Galí, Sílvia Gubern i Ángel Jové i on projecta escultures i instal·lacions de caire imminentment efímer. Pioner de l’art conceptual a Espanya i de l’art povera, fins a les seves Grans sèries (19622003) en les quals trobem una nova visió de la pintura a partir de la composició amb materials extrapictòrics , al marge de moviments establerts. Així mateix, la seva obra s’inscriu en una línia d’investigació plàstica, de despullament i de síntesi que, iniciada a la dècada dels anys trenta, de la mà de Ferrant, Cristòfol i Miró sorgeix en aquest context com una de les més singulars i radicals dins el panorama contemporani espanyol.

Pintor, dibujante y grabador, enmarcado en las tendencias vanguardistas Su trayectoria artística se inicia a mediados de la década de los sesenta momento en que realiza varias exposiciones junto a Jordi Galí, Sílvia Gubern y Ángel Jové y donde proyecta esculturas e instalaciones de carácter inminentemente efímero. Pionero del arte conceptual en España y del arte povera, hasta sus Grandes series (1962-2003) en las que encontramos una nueva visión de la pintura a partir de la composición con materiales extrapictóricos, al margen de movimientos establecidos . Asimismo, su obra se inscribe en una línea de investigación plástica, de despojo y de síntesis que, iniciada en la década de los años treinta, de la mano de Ferrant, Cristóbal y Miró surge en este contexto como una de las más singulares y radicales dentro del panorama contemporáneo español. His artistic career begins in the mid-sixties when he has several exhibitions with Jordi Galí, Sílvia Gubern and Ángel Jové, and where he projects sculptures and installations that are imminently ephemeral. Pioneer of conceptual art in Spain and art povera, to his Great series (1962-2003) in which we find a new vision of painting from composition with extrapictorical materials, regardless of movements established . Likewise, his work is part of a line of plastic, stripping and synthesis research that, begun in the thirties, by Ferrant, Cristòfol i Miró emerges in this context as one of the most Singular and radical in the Spanish contemporary scene.

65 x 50 cm Litografia HC. 3/15 / Litografía HC. 3/15 / Lithography HC. 3/15

Robert Llimós (Barcelona, 1943) Tot i tenir etapes d’abstracció i radicalisme on reivindica el seu malestar moral enfront de la societat imperant, el seu treball queda englobat dins la concepció del figurativisme. Els seus inicis artístics contenen una bona dosi d’ironia surrealista adherida a una ferotge crítica social. Des d’un procés d’investigació lineal i de recerca harmònica entre el color i la forma, evoluciona cap a la màxima sintetització formal. L’escultura presentada a les Olimpíades d’Atlanta (1996) és el resultat simbiòtic de la temàtica postmoderna i del mitjà plàstic com a eina de reflexió i alliberament.

A pesar de tener etapas de abstracción y radicalismo donde reivindica su malestar moral frente a la sociedad imperante, su trabajo queda englobado dentro de la concepción del figurativismo. Sus inicios artísticos contienen una buena dosis de ironía surrealista adherida a una feroz crítica social. Desde un proceso de investigación lineal y de investigación armónica entre el color y la forma, evoluciona hacia la máxima sintetización formal. La escultura presentada en las Olimpiadas de Atlanta (1996) es el resultado simbiótico de la temática posmoderna y del medio plástico como herramienta de reflexión y liberación. Despite having stages of abstraction and radicalism where he claims his moral unrest in the face of prevailing society, his work is embodied in the conception of figurativeism. His artistic beginnings contain a good dose of surrealist irony adhering to a fierce social criticism. From a process of linear research and harmonious research between color and form, it evolves towards maximum formal synthesis. The sculpture presented at the Atlanta Olympics (1996) is the symbiotic result of the postmodern theme and the plastic medium as a tool for reflection and liberation.

65 x 50 cm Litografia PA. 11/20 / Litografía PA. 11/20 / Lithography PA. 11/20

Antoni Miralda (Terrassa, 1942) Antoni Miralda fa una reflexió sobre les connexions entre la nutrició, la ciència i la cultura popular. Ironia i ambigüitat, gosadia i monumentalisme barroc i kitsch, provocació i lloança al mal gust imperant, devastació d’estereotips, però també immersió en els aspectes més populars i espontanis de la cultura de masses, semblen ser les coordenades per on deambula la seva trajectòria creativa. El seu art enllaça directament amb el conceptualisme i amb noms com John Cage, Nam June Paik -precursor del videoart- o el creador dels grans embolcalls, Christo. Artista atret per l’espectacle pastisser i gastronòmic, àdhuc les seves últimes creacions sense menjar, fan referència a objectes relacionats amb el món de l’alimentació.

Antoni Miralda hace una reflexión sobre las conexiones entre la nutrición, la ciencia y la cultura popular. Ironía y ambigüedad, osadía y monumentalismo barroco y kitsch, provocación y alabanza al mal gusto imperante, devastación de estereotipos, pero también inmersión en los aspectos más populares y espontáneos de la cultura de masas, parecen ser las coordenadas por donde deambula su trayectoria creativa. Su arte enlaza directamente con el conceptualismo y con nombres como John Cage, Nam June Paik -precursor del videoart- o el creador de los grandes envoltorios, Christo. Artista atraído por el espectáculo pastelero y gastronómico, aun sus últimas creaciones sin comida, hacen referencia a objetos relacionados con el mundo de la alimentación. Antoni Miralda reflects on the connections between nutrition, science and popular culture. Irony and ambiguous, boldness and baroque and kitsch monumentalism, provocation and praise for the prevailing tasteless taste, devastation of stereotypes, but also immersion in the most popular and spontaneous aspects of mass culture, seem to be the coordinates where it wanders its trajectory creative His art connects directly with conceptualism and with names such as John Cage, Nam June Paik -previous video artist- or the creator of big wraps, Christo. Artist attracted by the pastry and gastronomic spectacle, even his latest creations without food, refer to objects related to the world of food.

65 x 50 cm Litografia HC. 11/20 / Litografía HC. 11/20 / Lithography HC. 11/20

Josep Niebla (Tetuán, Marruecos, 1945) Des dels primers models abstractes a l’expressionisme matèric, va fer compatible el seu treball artístic amb una activa participació dins la política del país. És un dels fundadors de la secció barcelonesa d’Estampa Popular, grup d’artistes que realitzaven el denominat art social. Ell pren la pintura com a mitjà expressiu, en què les textures, els colors i les qualitats matèriques són el vocabulari de totes aquelles emocions inabastades per paraules. Obra poètica i còmplice d’una revaloració de compromís social. S’evidencia una constat recurrència al mar com a espai silenciós de reflexió.

Desde los primeros modelos abstractos al expresionismo matérico, hizo compatible su trabajo artístico con una activa participación en la política del país. Es uno de los fundadores de la sección barcelonesa de Estampa Popular, grupo de artistas que realizaban el denominado arte social. Él toma la pintura como medio expresivo, en el que las texturas, los colores y las cualidades matéricas son el vocabulario de todas aquellas emociones inabastadas por palabras. Obra poética y cómplice de una revalorización de compromiso social. Se evidencia una constante recurrencia al mar como espacio silencioso de reflexión. From the first abstract models to the materialistic expressionism, he made his artistic work compatible with an active participation in the politics of the country. He is one of the founders of the Barcelona section of Estampa Popular, a group of artists who carried out the so-called social art. He takes painting as an expressive medium, in which textures, colors and material qualities are the vocabulary of all those emotions brought about by words. Poetic work and accomplice of a revaluation of social commitment. There is a constant recurrence to the sea as a silent space for reflection.

65 x 50 cm Litografia PA. 10/20 / Litografía PA. 10/20 / Lithography PA. 10/20

Perico Pastor (Seu d’Urgell, 1953) Artista que es caracteritza per una pintura de traç ràpid i un equilibri perfecte del cromatisme. Perico Pastor narra històries que no són solament unidireccionals, sinó que invoquen la participació activa de l’observador que és qui n’elabora les seqüències. Preferentment se cenyeix al color negre propi de l’escriptura i copsa fragments de l’anonimat com porcions de diaris íntims i personals. Gestos d’una aparença senzilla que, alhora, contenen infinitud d’experiències on l’espectador deixa fruir la imaginació per anar més enllà de la forma. Esquitxos i degotalls de pintura que amb una vida pròpia untada de dolçor i lirisme són part fonamental d’un macrocosmos meditat.

Artista que se caracteriza por una pintura de trazo rápido y un equilibrio perfecto del cromatismo. Perico Pastor narra historias que no son solamente unidireccionales, sino que invocan la participación activa del observador que es quien elabora las secuencias. Preferentemente se ciñe al color negro propio de la escritura y capta fragmentos del anonimato como porciones de diarios íntimos y personales. Gestos de una apariencia sencilla que, a la vez, contienen infinidad de experiencias donde el espectador deja disfrutar la imaginación para ir más allá de la forma. Salpicaduras y goteos de pintura que con una vida propia untada de dulzura y lirismo son parte fundamental de un macrocosmos meditado. Artist that is characterized by a painting of fast drawing and a perfect balance of chromaticism. Perico Pastor tells stories that are not just unidirectional, but invoke the active participation of the observer who is the author of the sequences. It is preferably fitted to the black color of the writing itself and copies fragments of anonymity as portions of intimate and personal journals. Gestures of simple appearance that, at the same time, contain infinity of experiences where the viewer allows the imagination to take advantage to go beyond the form. Paint splinters and drips that, with their own life full of sweetness and lyricism, are a fundamental part of a meditative macrocosm.

65 x 50 cm Litografia PA. 11/15 / Litografía PA. 11/15 / Lithography PA. 11/15

Hernàndez Pijuan (Barcelona, 1931-2005) Estudià a l’Escola de la Llotja, a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, on adoptà un estil expressionista postcubista tràgic i amb càrrega social. EL 1955 va fer la seva primera exposició individual i en els anys seixanta fou un dels creadors de l’anomenada Escola de Barcelona amb els membres del Grup Sílex (Carles Planell, Eduard Alcoy i Lázaro, Josep Maria Rovira i Brull). Després d’una estada a París va adoptar una figuració geomètrica on destaquen els elements solitaris (fruita, copes, ous, etc.) sobre fons i camps llisos de faixes de colors grisos i verds amb inclusió d’elements matemàtics com quadrícules, que suggereixen una atmosfera màgica. A mitjans dels anys 80 abandonà el geometrisme per a tornar a l’informalisme.

Estudió en la Escuela de la Llotja, en la Escuela de Arts y Oficis de Barcelona de Barcelona y en la Escuela de Belles Arts de Sant Jordi, donde adoptó un estilo expresionista poscubista trágico y con carga social. EN 1955 hizo su primera exposición individual y en los años sesenta fue uno de los creadores de la llamada Escuela de Barcelona con los miembros del Grupo Sílex (Carles Planell, Eduard Alcoy y Lázaro, Josep Maria Rovira y Brull). Después de una estancia en París adoptó una figuración geométrica donde destacan los elementos solitarios (fruta, copas, huevos, etc.) sobre fondos y campos lisos de fajas de colores grises y verdes con inclusión de elementos matemáticos como cuadrículas, que sugieren una atmósfera mágica. A mediados de los años 80 abandonó el geometrismo para volver al informalismo. He studied at the Llotja School, at the School of Arts and Crafts of Barcelona and at the School of Fine Arts of Sant Jordi, where he adopted a tragic postcubist expressionist style with a social charge. In 1955 he made his first individual exhibition and in the sixties he was one of the creators of the so called Escola de Barcelona with members of the Sílex Group (Carles Planell, Eduard Alcoy and Lázaro, Josep Maria Rovira and Brull). After a stay in Paris, he adopted a geometric figuration where solitary elements (fruit, glasses, eggs, etc.) stand out on backgrounds and smooth fields of gray and green stripes, including mathematical elements such as grids, which suggest a magical atmosphere In the mid-80s he abandoned geometry to return to informalism.

65 x 50 cm Litografia PA. 6/10 / Litografía PA. 6/10 / Lithography PA. 6/10

Jaume Plensa (Barcelona, 1955) És un dels escultors més rellevants en el panorama nacional i internacional. El seu treball es caracteritza per la conjugació d’elements oposats, que a través de la diversitat de materials com la resina de poliester, el ferro o l’aigua arriben a copsar el concepte de l’obra. L’eix conductor del seu treball se centra en la dimensió de l’home i la seva relació amb l’entorn. Entre les seves exposicions realitzades, cal destacar la retrospectiva que li va dedicar el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, l’any 2000, els encàrrecs arreu del món d’escultura pública i les escenografies per a òperes i creacions teatrals com les de La Fura dels Baus.

Es uno de los escultores más relevantes en el panorama nacional e internacional. Su trabajo se caracteriza por la conjugación de elementos opuestos, que a través de la diversidad de materiales como la resina de poliéster, el hierro o el agua llegan a captar el concepto de la obra. El eje conductor de su trabajo se centra en la dimensión del hombre y su relación con el entorno. Entre sus exposiciones realizadas, cabe destacar la retrospectiva que le dedicó el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, en el año 2000, los encargos en todo el mundo de escultura pública y las escenografías para óperas y creaciones teatrales como las de La Fura dels Baus. He is one of the most important sculptors in the national and international panorama. His work is characterized by the conjugation of opposite elements, which through the diversity of materials such as polyester resin, iron or water come to grasp the concept of the work. The focus of his work focuses on the dimension of man and his relationship with the environment. Among his exhibitions, it is worth highlighting the retrospective that was dedicated to the National Museum of Art Reina Sofia in 2000, the works in the world of public sculpture and stage sets for operas and theatrical creations such as those of La Fura dels Baus.

65 x 50 cm Litografia HC. 14/20 / Litografía HC. 14/20 / Lithography HC. 14/20

Riera i Aragó (Barcelona, 1954) Recrea en la seva obra tant en l’àmbit pictòric com escultòric, un món de màquines i artífexs que, en clau d’humor, recorden els descrits per les novel·les de ciència ficció com a crítica del poder irracional de les màquines, símbols de progrés i prosperitat. Sota un senzill vocabulari visual de formes que ens recorden zepelins, submarins oxidats o aeroplans, Riera i Aragó, ens presenta una prolífera iconografia carregada de significats; evident ironia de refinada sensibilitat sobre la incoherent irreflexió de les creacions humanes i de justícia poètica respecte al doble sentit de la nostra existència.

Recrea en su obra tanto en el ámbito pictórico como escultórico, un mundo de máquinas y artífices que, en clave de humor, recuerdan los descritos por las novelas de ciencia ficción como crítica del poder irracional de las máquinas, símbolos de progreso y prosperidad. Bajo un sencillo vocabulario visual de formas que nos recuerdan zepelines, submarinos oxidados o aeroplanos, Riera y Aragón, nos presenta una prolífera iconografía cargada de significados; evidente ironía de refinada sensibilidad sobre la incoherente irreflexión de las creaciones humanas y de justicia poética respecto al doble sentido de nuestra existencia. He recreates in his work both in the pictorial and sculptural fields, a world of machines and creators that, in the mood of humor, remember those described by science fiction novels as a critique of the irrational power of machines, symbols of progress and prosperity. Below a simple visual vocabulary of ways that remind us of zepelins, rudimentary submarines or airplanes, Riera and Aragó, presents a prolific iconography full of meaning; obvious irony of refined sensitivity over the incoherent reflection of human creations and poetic justice regarding the double meaning of our existence.

65 x 50 cm Litografia PA. 11/15 / Litografía PA. 11/15 / Lithography PA. 11/15

Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012) Considerat un dels artistes més rellevants del segle XX. Membre del moviment d’avantguarda Dau al Set, l’obra d’Antoni Tàpies evoluciona cap a l’informalisme que atorga especial atenció a la matèria. Compromès políticament contra la dictadura, durant la dècada dels seixanta i principis dels setanta el seu treball se centra en el món dels objectes, propi de l’art povera. A finals de la dècada dels vuitanta i principis dels noranta la seva obra mostra una clara influència de la filosofia oriental, tant pel que fa a la relació home-naturalesa, com per la negació del dualisme en la nostra societat.

Considerado uno de los artistas más relevantes del siglo XX. Miembro del movimiento de vanguardia Dau al Set, la obra de Antoni Tàpies evoluciona hacia el informalismo que otorga especial atención a la materia. Comprometido políticamente contra la dictadura, durante la década de los sesenta y los setenta su trabajo se centra en el mundo de los objetos, propio del arte povera. A finales de la década de los ochenta y principios de los noventa su obra muestra una clara influencia de la filosofía oriental, tanto en cuanto a la relación hombrenaturaleza, como por la negación del dualismo en nuestra sociedad. Considered one of the most important artists of the twentieth century. Member of the avant-garde movement Dau al Set, the work of Antoni Tàpies evolves towards the informalism that gives special attention to the subject. Politically compromised against the dictatorship, during the sixties and seventies his work focuses on the world of objects, typical of arte povera. In the late eighties and early nineties his work shows a clear influence of Eastern philosophy, both in the relationship man-nature, and by the denial of dualism in our society.

37 x 50 cm Litografia 83/100 / Litografía 83/100 / Lithography 83/100

Joan Pere Viladecans (Barcelona, 1948) Des dels seus inicis, les imatges ideogràfiques han traduït la seva reflexió intel·lectual submergida en un espai rigorosament calculat. A finals dels anys seixanta, el seu barroquisme avança cap a una desmaterialització on s’emfatitzen les relacions entre els elements. Hi identifiquem fragments de la seva història i del seu univers personal dins d’una topografia estrictament compartimentada; aquí, doncs, és on la seva obra esdevé més lírica, més lacònica i els objectes deixen de ser reals per conferir el vestigi de la seva petjada. Amb el temps, minva el seu llenguatge de signes en favor d’un equilibri estable per introduir-se en denúncies commovedores del món que ens envolta.

Desde sus inicios, las imágenes ideográficas han traducido su reflexión intelectual sumergida en un espacio rigurosamente calculado. A finales de los años sesenta, su barroquismo avanza hacia una desmaterialización donde se enfatizan las relaciones entre los elementos. Identificamos fragmentos de su historia y de su universo personal dentro de una topografía estrictamente compartimentada; aquí, pues, es donde su obra se vuelve más lírica, más lacónica y los objetos dejan de ser reales para conferir el vestigio de su huella. Con el tiempo, disminuye su lenguaje de signos en favor de un equilibrio estable para introducirse en denuncias conmovedoras del mundo que nos rodea. Since its inception, ideographic images have translated their submerged intellectual reflection into a rigorously calculated space. At the end of the sixties, his baroque moves towards a dematerialization where the relations between the elements are emphasized. We identify fragments of his history and his personal universe within a strictly compartmentalized topography; Here, then, is where his work becomes more lyrical, more laconic and the objects cease to be real to confer the vestige of his imprint. Over time, it diminishes its sign language in favor of a stable equilibrium to be introduced in touching denunciations of the world that surrounds us.

65 x 50 cm Litografia 10/10 / Litografía 10/10 / Lithography 10/10

ZUSH (Barcelona, 1946) Albert Porta, Zush i en l’actualitat Evru, és un dels artistes més avantguardistes del panorama nacional. L’obra d’aquest pintor, escultor, artista digital, científic i metafísic ens descobreix una subjectiva iconografia, nodrida del surrealisme europeu i de l’estètica ciborg més actual. Ens transporta a un dels universos creatius més obsessius i neurastènics dins de l’art contemporani i esdevé pioner en l’aplicació de noves tecnologies dins la creació plàstica: obres generades per ordinador, fotografies digitals de gran format i programes informàtics de caràcter interactiu que estimulen la creativitat de l’espectador amb l’opció d’irrompre el seu intel·lecte.

Albert Porta, Zush y en la actualidad Evru, es uno de los artistas más vanguardistas del panorama nacional. La obra de este pintor, escultor, artista digital, científico y metafísico nos descubre una subjetiva iconografía, nutrida del surrealismo europeo y de la estética ciborg más actual. Nos transporta a uno de los universos creativos más obsesivos y neurasténicos dentro del arte contemporáneo y es pionero en la aplicación de nuevas tecnologías en la creación plástica: obras generadas por ordenador, fotografías digitales de gran formato y programas informáticos de carácter interactivo que estimulan la creatividad del espectador con la opción de irrumpir su intelecto. Albert Porta, Zush and currently Evru, is one of the most avant-garde artists on the national scene. The work of this painter, sculptor, digital artist, scientist and metaphysician reveals a subjective iconography, nourished by European surrealism and the most current cyborg aesthetics. It transports us to one of the most obsessive and neurasthenic creative universes in contemporary art and becomes a pioneer in the application of new technologies in artistic creation: computer-generated works, large-format digital photographs and interactive computer programs that stimulate the creativity of the viewer with the option of breaking his intellect.

65 x 50 cm Litografia 3/20 / Litografía 3/20 / Lithography 3/20

Exhibition presented by

T +34 93 780 62 28 +34 609 95 59 98 susanna@espaigdart.com www.espaigdart.com