ESTUDI DE BONES PRÀCTIQUES PER A L'APROFITAMENT ALIMENTARI
Programa d'acció contra el malbaratament alimentari moviment #zerowaste
movimentzerowaste.org info@movimentzerowaste.org
ÍNDEX
1
PROGRAMA D'ACCIÓ CONTRA EL MALBARATAMENT ALIMENTARI
4
EL MALBARATAMENT ALIMENTARI
5
BONES PRÀCTIQUES
17
AGRAÏMENTS
PROGRAMA D'ACCIÓ CONTRA EL MALBARATAMENT ALIMENTARI OBJECTIUS El Programa d'acció contra el malbaratament alimentari és un programa d'assessorament per a projectes ja constituïts i/o emprenedors/es enfocat en la reducció, reutilització i reciclatge de residus i/o en la reducció del malbaratament alimentari. Aquest programa forma part del moviment #zerowaste, que promou la reducció al màxim dels residus que no es podran reutilitzar. Dins el marc d'aquest projecte, s'han assessorat 8 entitats de la ciutat de Barcelona perseguien un dels següents objectius:
1. Reduir el malbaratament alimentari a través de suport per millorar la sostenibilitat de projectes d’economia social.
2. Reduir els residus alimentaris generats per la pròpia activitat d’empreses, institucions i entitats, des de les seves mesures internes de gestió.
Una de les activitats del projecte ha estat realitzar un estudi de bones pràctiques d'èxit a nivell local i internacional dins l'àmbit de l'aprofitament alimentari i la lluita contra el malbaratament d'aliments. Aquest document és la síntesi d'aquesta recerca.
1
PROGRAMA D'ACCIÓ CONTRA EL MALBARATAMENT ALIMENTARI PROJECTES ASSESSORATS
La Plataforma Aprofitem els Aliments
SObres Mestres és un restaurant pop-
és una associació formada per
up que cerca evitar el malbaratament
persones i entitats que treballen en
alimentari d'una manera divertida i
xarxa per trobar solucions comunes al
directa, realitzant trobades culinàries i
problema del malbaratament.
utilitzant aliments recuperats, frescos i de proximitat.
This Shit is Bananas és una iniciativa
BCN Comparteix el Menjar és un
que evita que es malbaratin plàtans
projecte d’aprofitament de recursos
que, per una raó o altra, podrien
alimentaris i treball en xarxa que
acabar a les escombraries.
contribueix a protegir el dret universal a l'alimentació, reduir la situació de pobresa a la ciutat.
2
PROGRAMA D'ACCIÓ CONTRA EL MALBARATAMENT ALIMENTARI PROJECTES ASSESSORATS
Gloria Bendita és una cafeteria i
El Menjador Ca la Rosa és una
restaurant que aposta per una cuina
cooperativa que ofereix servei de
sostenible i responsable, caminant
menjador escolar, servint plats sans i de
cap al residu zero. A més, ofereix
qualitat. A més, treballen per la
tallers, per tal de difondre aquesta
sensibilització en alimentació ecològica i
aposta artesanal i ecològica.
criança.
L'Escola Antoni Brusi ha implementat diverses
Quirhort és un projecte obert
iniciatives per promoure la sostenibilitat. Els
d'agricultura urbana i de comunitat
infants participen en el treball de l'hort i els
orgànica que vol posar en pràctica una
espais verds, així com el reciclatge i
manera diferent de viure a les ciutats:
recollida de matèria orgànica.
més sostenibles, conscients i plaents.
3
EL MALBARATAMENT ALIMENTARI ABAST DE LA PROBLEMÀTICA El malbaratament alimentari és una problemàtica complexa, en la qual hi participen múltiples causes i agents de la cadena alimentària, així com també se'n deriven diferents conseqüències: econòmiques, socials i ambientals. Tanmateix, és un problema existent en més o menys mesura arreu del món, amb diversos matisos depenent de la regió, del tipus d'aliment o de l'etapa en la qual aquest aliment es llença.
A escala mundial, de mitjana 1 de cada 3 aliments es llencen abans d'arribar al plat, això suposa un cost ambiental molt elevat, com per exemple, pel que fa a gasos d'efecte hivernacle: si el malbaratament d'aliments fos un país, seria el 3er amb més emissions de gasos d'efecte hivernacle, per darrera de Xina i Estats Units (1).
A Catalunya es malbaraten cada any 262.471 tones d'aliments, el que significa que cada habitant llença 35 quilograms de menjar a les escombraries (2).
Tot i que les dades són alarmants, actualment està creixent el nombre d'iniciatives que lluiten contra el malbaratament alimentari.
(1) FAO (2013) Food Wastage Footprint: Impacts on Natural resources (2) Agència de Residus de Catalunya, UAB (2012) Un consum més responsable dels aliments: propostes per a prevenir i evitar el malbaratament alimentari
4
BONES PRÀCTIQUES CRITERIS DE SELECCIÓ Els criteris de selecció per a triar les bones pràctiques del present estudi han estat: 1. Valorar la replicabilitat o sinergia amb les entitats assessorades en el Programa d'acció contra el malbaratament alimentari. Com per exemple:
· Que mantinguin algun tipus de paral·lelisme amb les entitats · Que alguna entitat assessorada estigués interessada en una
bona pràctica a explorar per a incorporar-la en la seva organització
2. Que siguin models consolidats i hagin demostrat la seva viabilitat i èxit. 3. Que es pugui mesurar el seu acompliment de manera qualitativa i/o quantitativa. 4. Que hi hagi un balanç entre iniciatives locals i internacionals.
Les bones pràctiques s'han agrupat en categories segons el tipus d'estratègia o tipus d'acció contra el malbaratament alimentari que aborden. A continuació es presenta aquest marc de referència amb les categories detectades i les subcategories treballades. Aquest conjunt de categories forma part d'un anàlisi de més de 200 iniciatives arreu del món.
5
BONES PRÀCTIQUES CLASSIFICACIÓ EN UN MARC DE REFERÈNCIA Les iniciatives contra el malbaratament alimentari es poden classificar segons diferents criteris, i un d'ells és la seva naturalesa. Aquest és el marc de referència triat per a classificar les accions identificades en quatre principals categories:
1. Accions que promoguin un
canvi de consciència. Aquestes
tenen l'objectiu de sensibilitzar al públic objectiu i solen ser activitats educatives, de divulgació d'informació o formacions professionals. Poden promoure's des de l'administració pública, impulsant lleis, realitzant campanyes i polítiques públiques per tal de generar canvis en la societat i/o en les empreses. També poden ser dutes a terme per part d'empreses privades, que incentiven als seus treballadors a millorar determinades pràctiques internes o que influencien d'altres empreses o als seus consumidors mitjançant campanyes de sensibilització. També poden ser iniciatives comunitàries o individuals que promouen aquest tipus de canvis a nivell de proximitat territorial. Els resultats dels impactes generats per aquest tipus d'accions acostumen a ser difícils de mesurar, ja que no es pot saber amb exactitud la influència en els canvis d'hàbits dels individus així com la quantitat de menjar que deixen de malbaratar. 2. Iniciatives que promouen els
canals curts de
comercialització, el consum responsable i el consum de proximitat. Aquest tipus de consum fa que es malbarati menys menjar. Els mercats de pagès, les cooperatives de consum i els restaurants amb hort propi són alguns exemples de com acostar el camp a la taula, i promoure així un major aprofitament dels aliments.
6
3. Projectes que es dediquin a la
innovació tecnològica per tal de
millorar processos i dissenyar productes per a combatre el malbaratament alimentari, com ara sistemes d'etiquetatge
·
intel ligents que informen del punt de caducitat amb precisió, sistemes de traçabilitat de producte, sistemes de monitoratge d'estocatge i/o residus, o l'ecodisseny d'envasos alimentaris. L'impacte és molt més fàcil de mesurar, ja que es tracta d'una mesura tangible, i aquest tipus d'iniciativa sol ser promogut des de la indústria alimentària, centres tecnològics i de recerca.
4. Iniciatives de
redistribució de menjar per a l'aprofitament
d'excedents alimentaris. Probablement és una de les estratègies més comunes però pot prendre formes molt diverses: des de les més clàssiques com els bancs d'aliments fins a aplicacions mòbils per a comprar o donar menjar excedentari. També han sorgit iniciatives de caire innovador, com aquelles que obtenen productes elaborats a partir d'excedents alimentaris que estan en perfectes condicions que d'altra manera serien malbaratats. A aquests excedents alimentaris se'ls hi pot donar valor de diferents maneres, per exemple transformant-los en envasats o comercialitzant-los en restaurants socials. A continuació es presenten les bones pràctiques estudiades, que
canvi de consciència i redistribució de
s'emmarquen en les categories
menjar, ja que són els tipus d'accions més representatives i que utilitzen una varietat d'estratègies més àmplia. Les iniciatives poden ser multipropòsit, és a dir, que es poden incloure en diverses categories alhora. Totes les bones pràctiques estudiades treballen per la reducció del malbaratament alimentari, ja sigui per la intencionalitat de la pròpia organització o creant models de negoci sostenibles que basen la seva activitat en la lluita contra el malbaratament alimentari.
7
LEGISLACIÓ - LOBBY
CANALS CURTS DE COMERCIALITZACIÓ
CANVI DE CONSCIÈNCIA SECTOR EDUCATIU
ACCIONS COMUNITÀRIES
TIPUS D'ACCIONS CONTRA EL MALBARATAMENT ALIMENTARI DONACIONS
RESTAURACIÓ
·
COL LECTIUS VULNERABLES
INNOVACIÓ EN TECNOLOGIA
ELABORACIÓ DE PRODUCTES AMB VALOR AFEGIT
APPs
REDISTRIBUCIÓ DE MENJAR 8
FISH FIGHT
Any creació: 2010 Abast: Europa i Regne Unit www.fishfight.net
“Protegim els nostres oceans"
“Campanya contra el malbaratament de peix i a favor d'una pesca responsable i un consum de peix sostenible que influencia tots els actors de la cadena alimentària de peix. Impulsa canvis de valors i de consciència ciutadana, empresarial i legislativa.”
OBJECTIUS Impulsar canvis legislatius tant a Regne Unit com a Europa relacionats amb el malbaratament de peix a alta mar. Crear consciència sobre la importància de realitzar una pesca més sostenible, així com un consum més responsable de peix. Promoure polítiques empresarials i de petits comerciants per a què cuidin la seva cadena de valor i optin per distribuïdors de peix amb criteris sostenibles.
LÍNIES D'ACTUACIÓ Legislació: creació d'una campanya de participació ciutadana per a canviar la llei Europea fent que no es malbarati tant peix a alta mar.
Consumidors: campanya que informa al consumidor sobre opcions més sostenibles de consum de peix, com ara donar a conèixer altres espècies més inusuals per a crear diversitat en la demanda.
Grans empreses: fer pressió a grans distribuïdors i cadenes de supermercat. Petits comerços: creació d'una sub-campanya a 450 establiments fish & chips d'Anglaterra per a que canviessin el bacallà per verat, la pesca del qual és més sostenible.
IMPACTE I RESULTATS Gràcies a la bona estratègia de comunicació i la implicació de personatges públics, la campanya ha tingut èxit: ha recollit 870.000 signatures de 195 països, 225.000 mails i 220.000 tweets. 3 anys més tard s'ha aconseguit que els polítics Europeus votessin la prohibició de llençar peix a alta mar a Europa. Ha aconseguit conscienciar grans i petites empreses i influir en els hàbits dels consumidors a l'hora de comprar i consumir peix. S'ha creat una app "Fish guide" que informa sobre comerços de venta de peix amb criteris sostenibles i proposa receptes de cada tipus de peix.
altres iniciatives semblants
entitats amb paral·lelismes
NEVERA SOLIDÀRIA
Any creació: 2014 Abast: Espanya neverasolidaria.org
"El teu excedent pot ser aprofitat"
“Implementació del projecte Nevera Solidària a Catalunya, iniciat al País Vasc i expandit a tot el territori espanyol. Es tracta d'una gestió comunitària de neveres en espais públics per a l'aprofitament de menjar susceptible de ser malbaratat.”
OBJECTIUS Generar consciència i participació ciutadana sobre el malbaratament alimentari amb un impacte visual de la Nevera en l'espai públic. Promocionar la gestió solidària i comunitària horitzontal entre veïns que vetllin pel bé comú. Reduir el malbaratament alimentari de forma directe i també indirecte a través de la sensibilització. Acabar amb l'estigmatització de vincular malbaratament i pobresa.
LÍNIES D'ACTUACIÓ Expansió i implementació: prospecció de nous grups comunitaris per a la implementació de noves Neveres dins la xarxa, així com de donacions de neveres.
Seguretat alimentària: establiment de protocols d'ús per a garantir la qualitat de l'aliment i vetllar pel correcte funcionament de la nevera.
Impacte i seguiment: acompanyament dels grups usuaris de les diferents neveres arreu del territori, per tal d'observar-ne la dinàmica i recopilar dades d'impacte i nivell de satisfacció de les persones usuàries.
IMPACTE I RESULTATS La implicació d'agents especialitzats en salut pública com a principals impulsors a Catalunya ha permès que hagi millorat la seguretat i la confiança per part dels usuaris i promotors. També s'ha redactat una guia de bones pràctiques adients pel control del risc sanitari, anomenada "Recomanacions sanitàries per al projecte Nevera Solidària". El projecte, que ja compta amb 21 neveres en tot l'estat Espanyol, a Catalunya en té 5 i
·
durant el 2018 es preveu la instal lació de 6 més. S'ha començant a mesurar l'impacte de cada nevera, quantificant el menjar donat i avaluant el nivell de satisfacció de les persones usuàries. L'impacte previst és un estalvi de despeses directes d'estoc i de transport a l'abocador. Per altra banda, suposa un estalvi econòmic per aquells qui aprofiten el menjar de les neveres arreu, a més dels estalvis ambientals.
altres iniciatives semblants
entitats amb paral·lelismes
PESA I PENSA
Any creació: 2014 Abast: Catalunya
"Tot va començar amb un
www.pesaipensa.org
tros de pa"
"Els infants esdevenen actors principals d'aquest canvi de paradigma del malbaratament alimentari: portant a terme el pesatge dels residus d'aliments que sobren als plats del seu centre escolar en horari de menjador"
OBJECTIUS Canviar el paradigma del malbaratament d'aliments a les escoles amb els infants com a principals protagonistes. Desenvolupar noves estratègies cap a la sostenibilitat a les escoles.
́
̀
Despertar l'esperit critic dels infants envers el consum dels aliments i prendre consciencia de la necessitat d'iniciar el canvi en nosaltres mateixos.
LÍNIES D'ACTUACIÓ Separar: el primer pas consisteix en separar correctament les deixalles dels àpats en 4 recipients diferents, els envasos, l'immenjable, el menjable i l'aigua.
Pesar: el segon pas estableix de manera sistemàtica una pesada exacta del residu generat.
Pensar: el tercer pas analitza la proporció de residu generat ̀
en relació als apats servits. Així es pren consciència del que es menja i es genera esperit crític fomentant el consum responsable, així com el desenvolupament d'estratègies conjuntes per aconseguir minvar els residus.
Donar valor: el darrer pas és el reaprofitament dels aliments a través de donacions a famílies en situació de vulnerabilitat o la generació de compost de la fracció orgànica.
IMPACTE I RESULTATS El gener del 2014 es realitza una prova pilot. A partir del segon mes i de manera
́
sostinguda, s'aconsegueix una reduccio del 35% en el malbaratament d'aliments i d'un 50%
́
en la generacio de residus. Al llarg del curs 2014/15 més de 3.000 nens i nenes participen en aquesta activitat a escoles del Vallès Occidental, Baix Llobregat, Anoia, Penedès i Barcelonès. Des de llavors el projecte s'ha implantat a diverses escoles de Catalunya. L'Agència de Residus ha presentat l'activitat perquè representi Catalunya al Premi Europeu de Prevenció de Residus en la categoria d'empresa. El Pesa i Pensa es presenta al Fòrum de la Xarxa d'Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya a Terrassa. El projecte queda finalista dels premis de l'European Week of Waste Reduction després que un jurat d'especialistes europeus independents donés a conèixer el veredicte a Budapest.
altres iniciatives semblants
entitats amb paral·lelismes
ESPIGOLADORS
Any creació: 2014 Abast: Catalunya www.espigoladors.com
"Tots som part de la solució"
"Les espigolades són recollides de productes excedents als camps agrícoles. D'aquest producte que s'anava a llançar, el 90% es canalitza a través d'entitats socials a
·
col lectius en risc d'exclusió social i el 10% es processa sota la marca es im-perfect®."
OBJECTIUS Lluitar contra el malbaratament alimentari al sector agrícola, des de la distribució fins al consumidor final. Contribuir vers un accés a una alimentació sana i saludable per a tothom.
·
Oferir oportunitats laborals a col lectius en risc d'exclusió social. Combatre els estigmes contra les fruites i verdures imperfectes i lletges. Distribuir producte fresc i allargar-ne la seva vida útil per tal de contribuir amb l'aprofitament alimentari.
SOSTENIBILITAT ECONÒMICA Les espigolades són la recollida de fruites i verdures que es descartarien al camp, ja sigui per un descens en les vendes, per qüestions estètiques, per excedents de producció, etc. Aquesta activitat la realitzen grups de voluntaris però per si mateixa no genera recursos econòmics. Per tal de fer-ho viable econòmicament, el 10% del producte espigolat es transforma en productes d'alta qualitat, com ara patés i melmelades, sota la marca es im-perfect®. Això permet donar oportunitats laborals a persones en situació vulnerable dins d'un obrador propi. Per acabar de finançar tot el model i generar impacte, es treballa amb projectes d'educació i sensibilització: tallers a escoles, tallers de cuina d'aprofitament, xerrades sobre malbaratament alimentari, assessoraments a mida, campanyes de comunicació, etc.
IMPACTE I RESULTATS Des del 2014 i fins al 2018, s'han recuperat 518 tonelades d'aliments, que equivalen a 124 quilograms de CO2, 319 milions de litres d'aigua i també 1,5 milions de racions d'aliments equivalents. Tot això, gràcies a una xarxa de 130 productors i 1800 voluntaris/es espigoladores. En les accions de sensibilització, que se n'han fet gairebé 540, s'ha arribat a un públic de 18.000 persones, entre adults i infants. S'han venut més de 41.000 unitats de productes es im-perfect®. A nivell econòmic, s'ha calculat que tots els aliments "salvats" l'any 2018 tindrien un preu equivalent a 70.000 euros.
altres iniciatives semblants
entitats amb paral·lelismes This shit is bananas!
Misfit Juicery
WESAVEEAT
Any creació: 2017 Abast: Espanya
"La comunitat dels que diuen NO
www.wesaveeat.com
al malbaratament alimentari"
"weSAVEeat és una aplicació mòbil que connecta a comerços i establiments amb el consumidor final per lluitar contra el malbaratament alimentari, facilitant als consumidors l'accès a menjar a preus reduïts i reduint l'impacte mediambiental al planeta"
ACTIVITAT A través de l'aplicació mòbil weSAVEeat, els establiments de restauració adherits posen a la venda lots de producte fresc excedentari. Els usuaris de l'APP poden adquirir-lo a través d'aquesta i recollir les comandes de menjar en el propi establiment en hores convingudes, habitualment en les últimes hores d'apertura al públic. El funcionament de l'aplicació és el següent:
Publicació: cada establiment publica diàriament el lot o lots de menjar fresc que tindran excedent durant la jornada.
Compra: l'usuari de l'APP (consumidor final) identifica els establiments més propers a la seva ubicació i selecciona el lot que vol comprar. Fa la comanda i el pagament a través de l'aplicació.
Recollida: l'usuari recull a l'establiment dins l'hora indicada i visualitza l'impacte generat per la seva compra en quilograms de menjar salvat.
SOSTENIBILITAT ECONÒMICA weSAVEeat aplica una comissió del 40% sobre cada lot venut, permetent que sigui un model de negoci sostenible i escalable. El consumidor obté un descomptes d'entre el 50 i el 70% sobre el preu de venta al públic.
IMPACTE I RESULTATS Des de l'inici de l'activitat la iniciativa ha aconseguit salvar més de 3 tones de menjar. La comunitat de savers està formada per uns 150 establiments molt actius a Barcelona que ofereixen una mitja de 120 lots d'excedent alimentari al dia i l'APP compta amb 27.700 descàrregues i més de 7.600 usuaris actius que fan comandes de forma regular. Entre els seus clients hi destaquen grans cadenes d'alimentació com Starbucks, Casa Atmetller, Rodilla, Santagloria, etc. We Save Eat ha estat reconeguda com una de les millors aplicacions contra el malbaratament segons l’associació CC:Learn de les Nacions Unides, que promou la sostenibilitat global.
altres iniciatives semblants
PareUp TooGoodToGo
entitats amb paral·lelismes
THE REAL JUNK FOOD PROJECT
Any creació: 2013 Abast: Gran Bretanya
"Omplint panxes i no
therealjunkfoodproject.org
contenidors" "Pay As You Feel Cafès (PAYF) és una xarxa global d'empreses socials que formen part de The real Junk Food Project (TRJFP). Tenen com a objectiu reduir i reaprofitar els excedents alimentaris alhora que conscienciar i educar al públic en general sobre tots els aspectes relatius a la generació, gestió i reutilització de residus alimentaris"
ACTIVITAT Els Cafès PAYF: són establiments tipus Bistró on es serveixen plats elaborats a partir d'aliments provinents del malbaratament alimentari generat a nivell local. El client pot pagar l'import que consideri adequat amb diners o bé destinant el seu temps a realitzar tasques de suport en el cafè.
Suport de la TRJFP: els Cafès es gestionen de manera independent però des de TRJFP se'ls ofereix assessorament i acompanyament en la posada en marxa i suport durant l'activitat. Se'ls facilita el model de negoci, el manual d'operacions, una marca comú registrada i una marca comercial, entre d'altres.
Monitoratge: cada establiment mesura els kg de menjar reaprofitats i el nombre de clients per comunicar l'impacte social i mediambiental que té la xarxa de Cafès.
SOSTENIBILITAT ECONÒMICA Cada Cafè ha d'assegurar la seva sostenibilitat econòmica a través de la seva pròpia activitat. La venda de menjar no té un preu establert i la venda de begudes té un preu fixat per tal de no fer competència deslleial als establiments propers.
IMPACTE I RESULTATS El projecte, a nivell social, permet crear comunitats inclusives, conscienciades i implicades a nivell local i, a nivell mediambiental, permet reduir la pressió sobre els recursos naturals amb el reaprofitament dels aliments. Actualment, hi ha 120 Cafès PAYF al món. Des de desembre de 2013 a maig de 2017, s'han reaprofitat 1.167.605 kg d'aliments que han resultat en 201.623 àpats servits a 168.350 clients. Les donacions econòmiques de suport al projecte obtingudes han ascendit a la
€.
xifra de 254.609
altres iniciatives semblants
Misfit Juicery
I Refettorio Gastromotiva
entitats amb paral·lelismes
COPIA
Any creació: 2016 Abast: EUA
"Fem de la fam un problema
www.gocopia.com
del passat"
"Copia és un aplicatiu que vol erradicar la fam i el malbaratament alimentari, oferint una solució tecnològica pels establiments de restauració amb menjar excedentari per a redistribuir-lo a entitats socials sense ànim de lucre"
ACTIVITAT Copia és un aplicatiu que connecta establiments alimentaris que tenen excedent de menjar amb entitats sense ànim de lucre amb voluntat de redistribuir-lo cap a persones que ho necessiten. Copia ofereix un servei de logística "end- to -end" i a temps real. Addicionalment ofereixen estadístiques a cada establiment perquè obtinguin una major comprensió de les fonts de malbaratament alimentari i identifiquin vies per reduir-lo aconseguint una disminució de costos. El funcionament de l'aplicació Copia Connect és el següent:
Sol·licitud: els establiments programen la recollida del seu menjar excedentari. Transport: Copia recull i porta el menjar a les entitats sense ànim de lucre més properes per ser reaprofitat en base a les seves preferències de tipus d'aliments i dies de recollida.
Altres beneficis: Copia fa un seguiment a temps real dels kg de producte malbaratat per a generar informes i anàlisis predictius que permetin a l'establiment prendre decisions de compra i producció més eficients. Així mateix, ofereixen suport per a obtenir beneficis fiscals i materials de màrqueting per a la comunicació de l'impacte.
SOSTENIBILITAT ECONÒMICA €)
Copia rep ingressos de les recollides de menjar. Hi ha una quota mínima de $50 (uns 56 que cobreix els primers 45 kg de menjar redistribuïts.
IMPACTE I RESULTATS Des de 2016 Copia ha aconseguit salvar més de 453.592 kg de menjar provinent del malbaratament alimentari, traduint-se en més de 900.000 àpats servits. Això ha suposat evitar l'emissió de 1.587.573 kg de CO2 a l'atmosfera. Copia ha rebut diversos reconeixements, entre els que destaquen els premis de Toyota Mother of Invention i del MIT Solvers Finalists.
altres iniciatives semblants
entitats amb paral·lelismes
LEGISLACIÓ - LOBBY
CANVI DE CONSCIÈNCIA
CANALS CURTS DE COMERCIALITZACIÓ SECTOR EDUCATIU
ACCIONS COMUNITÀRIES
DONACIONS
RESTAURACIÓ
·
COL LECTIUS VULNERABLES
INNOVACIÓ EN TECNOLOGIA
ELABORACIÓ DE PRODUCTES AMB VALOR AFEGIT
APPs
REDISTRIBUCIÓ DE MENJAR 16
AGRAÏMENTS Volem agrair a totes les persones participants dels
·
projectes assessorats, així com la col laboració de les següents persones que han participat en aquest estudi:
Joan Marc de Miquel Sagnier Eva Jorge de weSAVEeat
This shit is bananas!
Realitzat per:
Amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona
movimentzerowaste.org info@movimentzerowaste.org