Diari de la Fundació Catalana de l'esplai by Esplai La Florida

Diari 59-primera part.qxd

01/12/2009

15:19

PÆgina 1

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

Diari de la Fundació Catalana de l’Esplai L ’ E N T R E V I STA

Cristóbal Colón

20 È ANIVERSARI DE LA CONVENCIÓ PELS DRETS DE L'INFANT EL 20 DE NOVEMBRE

Dret a l'esplai per a tots els infants! “La Fageda és un projecte de vida” El fundador de la cooperativa La Fageda explica com persones discapacitades i malalts mentals treballen, guanyen el sou que els pertoca segons les seves responsabilitats i se senten partícips d’un projecte d’èxit. La Fageda és un Centre Especial de Treball que dóna beneficis. PÀG. 30-31.

L'ESPLAI

El 8 d'octubre es va celebrar la sessió anual del plenari del Consell Assessor de la Fundació Catalana de l'Esplai. La reunió va servir de punt d'arrencada del Pla Estratègic 2011-15, a partir de les aportacions dels membres del Consell Assessor. PÀG. 5. SUMARI

J.M. VALLS

Reunió plenària del Consell Assessor

Un cap de setmana ple d'activitats Cada vegada més la celebració dels Drets de l'Infant s'universalitza. Els esplais i la Fundació van organitzar un ventall d’activitats amb el lema Dret a l’esplai per a tots els infants! A la imatge, escenari central de la celebració de Barcelona el diumenge, 22 de novembre, al Parc de la Ciutadella, organitzada per l'Ajuntament de Barcelona i diverses entitats dedicades a la infància. En aquest acte, la Diputació de Barcelona i “L'Esplai” van muntar un estand per donar a conèixer els drets dels infants a través del web www.dretsinfant.cat. PÀG. 3-4 MONOGRÀFIC

M Ó N A S S O C I AT I U

Fundación Esplai, d’àmbit estatal, fa 10 anys Pàg. 6

La importància de potenciar la participació infantil Pàg. 8

Nou centres d'esplai de la Fundació formen part de la Xarxa Òmnia Pàg. 12

Què són i cap on van els esplais?

IVA i entitats no lucratives

Els esplais treballen la interculturalitat i la fraternitat

Al cap de 40 anys de treball dels esplais, la Fundació Catalana de l'Esplai ha impulsat una reflexió interna àmplia i participativa que dóna a conèixer amb la publicació Els centres d'esplai ara i aquí, Les 10 qüestions clau per impulsar l'educació en el lleure. El 21 de gener de 2010 es farà una presentació a la comunitat educativa, a la seu de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, a Barcelona. PÀG. 15-18.

Diversos experts i directius del Tercer Sector van abordar com l'actual règim de l'IVA afecta les organitzacions sense afany de lucre que atenen els sectors més desfavorits. Un sector que aplega, a Catalunya 7.500 entitats, que representen el 3% del PIB. Va ser a la jornada organitzada per la Taula del Tercer Sector i l'Associació Espanyola de Fundacions amb una participació de 500 persones, el 19 de novembre. PÀG. 26.

Pàg. 19

Canvis al portal Xarxanet Pàg. 29

www.esplai.org

F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

Diari 59-primera part.qxd

01/12/2009

15:19

PÆgina 2

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

www.esplai.org

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

OPINIÓ

Editorial

Reflexions

El valor i la confiança en les entitats

Altres models de prevenció

El cas Millet no només ha fet mal al Palau. Ha tacat al conjunt de les entitats no lucratives. Malauradament, tot i que les estafes estan prou identificades, en aquests casos, es genera un estat d'opinió on es posa en entredit un dels valors més importants de les entitats: la confiança. En moments com aquests, és més important que mai reivindicar el paper de les entitats com a instruments de participació i d'exercici de la ciutadania. Catalunya es caracteritza, entre d'altres coses, pel seu ampli i divers teixit associatiu i per la participació dels ciutadans en els milers d'entitats no lucratives que treballen per l'interès general. És un dels principals patrimonis del país que cal conservar. Com se sap, la immensa majoria de les persones que participen i col·laboren amb les associacions i fundacions, ho fan des de la bona fe, l'altruisme, l'honestedat i el bon treball. Catalunya seria una altra sense l'existència d'aquest teixit associatiu que genera civisme, convivència i cohesió social. És responsabilitat de tots, no només evitar que es generalitzi la sospita respecte les iniciatives de les organitzacions cíviques, culturals i solidàries, sinó posar en valor les entitats, les persones que en formen part i la feina que fan. Es una bona hora per a que els mitjans de comunicació converteixin en actualitat la bona notícia de la seva tasca. És una bona oportunitat per a que el món polític i el Parlament, lluny de legislar reactivament pensant en les perversions possibles, ho facin per reforçar la vida associativa i el bon fer de les organitzacions. És hora, finalment, que el Tercer Sector i les persones de bona fe no es confonguin amb la situació, renovin la confiança en ells mateixos i millorin els seus processos de comunicació amb la societat.

LA NOSTRA MISSIÓ “Educar els infants i joves en el lleure i promoure el desenvolupament associatiu, amb voluntat transformadora i d’inclusió social”

Eusebio Megías Director Tècnic FAD Membre Consell Assessor Fundación Esplai A l'actualitat, pel que fa al consum de drogues, si d'alguna cosa no se'n pot dubtar és del procés de "normalització" que ha experimentat aquest consum. Una "normalització" que es reflecteix no tant en l'extensió de les prevalències dels consumidors (que també) com en la incorporació d'aquestes conductes als estils de vida i a les formes d'interacció, en definitiva a la "manera d'estar al món" dels usuaris, i a les expectatives de qui els observen. Òbviament, hi ha molts matisos i gradacions en aquest procés i no es pot generalitzar la conclusió. Per exemple, per a

la gran majoria d'adolescents aquesta "normalització" està concretada bàsicament en l'ús de cànnabis i en aquesta cerimònia consumista de cap de setmana que s'alimenta essencialment d'alcohol. D'aquesta manera, no és fàcil que algú imagini un "finde" sense beguda (per suposat, aquests adolescents no ho fan) i és aquesta beguda la que permet mantenir la fantasia que s'acompliran les expectatives d'una "cosa nova i meravellosa" a cada ocasió que es reitera el rutinari ritual de la nit de festa. Igualment, és quasi universal la convicció que "els porros són cosa de joves", que converteix aquest consum quasi en una qüestió d'obligat compliment. Tan és així que, quan s'enfronta nois i noies amb els emfasitzats riscos de les drogues, no són pocs els que assenyalen que sí, que aquestes drogues tenen riscos, però que el principal és el risc de l'exclusió que se'n deriva no precisament de consumir sinó de no fer-ho. En aquest context, la lectura de les estratègies de prevenció ha de ser clarament diferent. D'entrada, perquè la mateixa normalització fa molt més difícil l'objectiu de l'abstinència, paradigma del desitjable durant molts anys, obligant a plantejar fites intermèdies (que es consumeixi més tardanament, o menys, o durant menys temps, o només algunes

substàncies...), en una aproximació a l'altre model de prevenció, el de reducció de danys. Després perquè, davant la nova situació és necessari repensar les respostes davant dels riscos, renovar els factors de protecció. En aquests moments, tan necessari o més que assenyalar els perills resulta ser l'anàlisi de les expectatives de beneficis; a més, cal subratllar les exigències de treballar l'autonomia, la capacitat per ser diferent, les actituds crítiques front als estils de vida o els tòpics, la necessitat d'un pensament propi, d'un projecte de vida... Sobretot, és necessari cultivar aquella altra manera de reduir riscos que, superant l'evitació dels perills immediats al consum, busqui que, a llarg termini, les drogues ocupin menys espai i tinguin menys importància a la vida de la persona, que hagi menys possibilitats d'"enganxar-se". Per això, res millor que la promoció dels valors prosocials i dels interessos vitals. Un jove actiu, solidari, compromès amb la seva vida i amb el seu temps, pot consumir alcohol, cànnabis o el que sigui, però ho farà de manera molt més perifèrica, menys condicionant i decididament menys perillosa. Potser aquest sigui el nou horitzó de la prevenció.

Els valors organitzatius “L'Esplai” és la marca d'un gran projecte que, sota el lideratge de la Els nostres valors A partir dels nostres valors Z Utopia Fundació Catalana de l'Esplai, agrupa les entitats: Volem avançar cap a un i per dur a terme la nostra Z Associació Catalana Cases de Colònies món més just, vers una missió, considerem impressocietat inspirada en els cindible caracteritzar la nosZ Serveis d'Esplai valors de la pau, la demo - tra organització per: Z Centre d'Estudis - Suport Associatiu cràcia, la fraternitat i la sos- Z La independència Z Federació Catalana de l'Esplai Volem treballar sense tenibilitat. Z Fundación Esplai subordinació econòmica, Z Solidaritat

La missió de “L'Esplai” La proposta global es concreta en la realització dels projectes impulsats per de programes educatius “L'Esplai” es caracteritza per: integrals a les escoles, la Z Voluntat educativa gestió d'equipaments i programes d'educació Z Opció per la inclusió i la ambiental,cursos de transformació social formació i serveis de Z Compromís mediambiental i gestió per al món de sostenibilitat associatiu i projectes per la inclusió digital. Z Aposta per la qualitat del servei Integra també l'acció Z Compromís per la coresponsabilitat d'una Federació amb més de 100 Z Impuls al Tercer Sector centres d'esplai, així com la tasca de la Fundación Esplai, d'àmbit estatal.

Edita Fundació Catalana de l’Esplai. Telèfon 93 474 74 74. Fax 93 474 74 75. E-mail: diari@esplai.org. www.esplai.org. Riu Anoia 42-54. 08820 El Prat de Llobregat Consell Editorial Carles Barba, Roser Batlle, Salvador Carrasco, Carles Castells, Merche García, Ramón García Gay, Josep Gassó, Montserrat Ginés, José Manuel Pérez, Montserrat Picas, Anna Romeu, Rosa Romeu, Jordi Turull, Sergi Valentín, Núria Valls Director Josep Ma Valls Consell de Redacció Elvira Aliaga, Vicenç Arias, Jesús Canelo, Frederic Cusí, Maite Fernández, Ester García, Víctor García, Víctor Hugo Martínez, Ivonne del Pozo, Ignasi Puig, José Antonio Ruiz, Manolita Sanz, Josep M Valls, Alfonso Valle Cap de redacció Manolita Sanz Redacció Elvira Aliaga, Maite Fernández, Alfonso Valle Disseny Eva Anguera Maquetació Juan Patiño, Laia Olivares, Iolanda Guàrdia Fotografia FCE, ACCC, Francesc Sans, Ramon Armengol, Jordi Play Publicitat Ester García Administració M. José Navarrete Impressió Indugraf Tiratge 9.000 exemplars Dipòsit legal B-8557-96 Subscripció anual 10 € (4 números) Hemeroteca Diari de la Fundació Catalana de l’Esplai www.esplai.org

Oficina de Premsa de la Fundació Catalana de l’Esplai Tel. 93 474 74 74 - 606 93 27 92

Amb la col·laboració de

Optem per la cultura de la solidaritat i la cooperació, basada en la dignitat de les persones i dels pobles i el respecte a la diversitat i als drets humans.

Z Iniciativa

política i institucional, ni submissió a cap altre interés que no siguin els valors que inspiren la nostra missió.

Z La transparència Volem treballar amb claredat en els objectius i transparència en la gestió de recursos. Una transparència basada en la coherència i en la informació, portes endins i respecte a la societat.

Volem fomentar la participació i l'esforç individual i col·lectiu, per fer front als reptes amb creativitat i compromís i per desenvolupar una ciutadania activa i res- Z L'obertura i el pluralisme ponsable. Volem l’aportació de la Z Felicitat Cerquem una ètica basada pluralitat, la diversitat i la en la confiança en la perso- participació, tant en la na i en la recerca de la felici- composició interna com en tat, a partir de l'honestedat, el treballa en xarxa amb la coherència, la generosi- altres agents educatius, tat, la comunicació i l'ex- associatius i culturals i en les relacions amb l’entorn pressió dels sentiments. polític, econòmic i social.

Diari 59-primera part.qxd

01/12/2009

15:19

PÆgina 3

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

www.esplai.org

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

L’ESPLAI

ES COMMEMORA EL 20È ANIVERSARI DELS DRETS DE L'INFANT

La Fundació demana “Dret a l'esplai per a tots els infants!” Adherits al Manifest impulsat per l’Observatori dels Drets de la Infància ALFONSO VALLE

l 20 de novembre es va celebrar el 20è aniversari de la Convenció sobre els Drets de l'Infant, una efemèride que la Fundació Catalana de l'Esplai va celebrar amb un ampli ventall d’activitats i recursos englobats sota el lema "Dret a l'esplai per a tots els infants!".

En aquest context, la Fundació Catalana de l'Esplai i les entitats de lleure que hi formen part es van sumar a aquesta celebració elaborant una sèrie de recursos i organitzant una multitud d'activitats amb l'objectiu de promoure els drets dels infants.

J. M. VALLS

L'any 1989, les Nacions Unides van aprovar un tractat internacional que establia de forma molt específica els drets fonamentals per a tots els nens i les nenes del món: la "Convenció sobre els Drets de l'Infant". Justament, l'article 31 d'aquesta Convenció establia el dret al temps de lleure educatiu per a tots els infants, un dret que apareix reconegut a la Llei d'Educació de Catalunya, aprovada pel Parlament el passat mes de juliol.

Estand de la Diputació de Barcelona i la Fundació a l’acte celebrat en el parc de la Ciutadella el 22 de novembre dels Drets de la Infància i va participar al web www.coneixelsteusdrets.cat del Col·legi d'Educadors i Educadores Socials de Catalunya amb vídeos on personatges coneguts acompanyen als infants que expliquen els drets de l’infant.

www.dretsinfant.cat Registreu-vos al web dels Drets de l’Infant La Diputació de Barcelona y "L'Esplai" impulsen un web, que és una eina perquè persones i entitats puguin treballar els Drets de la Infància: el web de la Vila dels Drets de la Infància. En aquesta pàgina s'hi poden trobar jocs per als infants, curiositats sobre els drets i compromisos, recursos pedagògics i lúdics per a famílies i

Recursos per a la dinamització Entre els recursos, destaca el web dels Drets de l'Infant impulsada per la Diputació de Barcelona i “L'Esplai” i que conté jocs, formació on line, propostes pels educadors/es, fòrums... A més, la Fundació ha editat la guia educativa “Els drets de l'infant des de la interculturalitat” i va posar a disposició dels esplais un cartell i un punt de llibre per fer difusió.

Participació dels joves Molts infants i joves dels esplais han participat en diferents actes. Només per posar un exemple, nois i noies de l’Esplai a La Florida, de l’Hospitalet, i del Grup de Polinyà, han participat en el Pre-Congrés de Barcelona “Benestar i Desenvolupament dels Drets de la Infància i l’Adolescència en el nou ordre econòmic mundial” que es va celebrar el 25 i 26 de novembre. Els joves dels dos esplais van presentar experiències de C 2 (aprenentatgeservei) que han dut a terme en les seves entitats. Aquesta trobada ha servit per preparar el Congrés Mundial que se celebrarà a Puerto Rico el novembre de 2010. La Fundació també es va adherir al Manifest de compromís amb la infància i l'adolescència de Catalunya impulsat per l'Observatori

Enguany, el Departament d'Acció Social i Ciutadania ha instituït un premi per a persones i institucions compromeses amb la infància. Entre els guardonats, l’Associació Rosa Sensat i el Consell d’Infants de Sant Feliu.

educadors/es, fòrum online, propostes de formació, assessorament online i moltes coses més. Per participar com a entitat, cal registrar-se en la modalitat Campanya per desenvolupar les diferents activitats que es proposen, amb accés a tots els materials (àlbums, cromos...).

Opinió

20 anys de drets i la nova Llei d'Infància formal de la comunitat internacional. De l'altra, aquests dies hem de recordar l'escandalós incompliment d'aquests drets en molts països i la violació flagrant, d'alguns en particular, que s'aprofiten de la condició vulnerable dels infants.

Josep Gassó President de la Fundació Catalana de l'Esplai Es compleixen 20 anys de l'aprovació de la Convenció Internacional dels Drets de l'Infant. El sentiment és contradictori. D'una banda, els drets dels infants comencen a tenir un cert recorregut en termes de reconeixement

El 20è aniversari és, doncs, un repte i una oportunitat per situar en l'agenda política i social la qüestió de la infància. A Catalunya, fa pocs mesos el govern presentava al Parlament el projecte de nova Llei d'Infància. És una bona notícia. Es presentava aquest text que, després de treballs i aportacions diverses, recollia una proposta que tracta la infància en la seva més àmplia dimensió i entesa com a subjecte de dret. Una llei que es refereix a "tota" la infància i a "tots" els vessants de la seva vida.

En aquest context, el dret a l'educació també en el lleure, apareix com una dimensió que cal garantir en la nova llei. Hem vist amb satisfacció com la Llei d'Educació de Catalunya, ha incorporat en el seu articulat l'educació en el lleure com a part de la necessitat educativa dels infants. La nova Llei d'Infància ha de reforçar i ampliar aquesta idea per tal que, a més, l'accés a l'educació en el lleure sigui per a "tota" la infància i no només per a aquells que ho poden pagar i que es faci amb la qualitat i la coresponsabilitat que el tema requereix. Des de "L'Esplai" estem orientats en aquests objectius. La fórmula i+f=c2, "la infància feliç esdevé ciutadania compromesa", resumeix i

orienta la tasca de les entitats agrupades entorn la Fundació Catalana de l'Esplai. Com la nostra, a Catalunya, hi ha centenars d'entitats i desenes de milers de persones compromeses amb la infància i ens hem posat a fer camí per tal d'agrupar-nos en una plataforma comuna on ens hi trobem tots. 20 anys de drets internacionals, una nova Llei d'Infància a Catalunya, el dret a l'educació en el lleure per a tothom, el compromís de centenars d'organitzacions i la bona notícia de la recent ubicació a Barcelona de la seu del Global Movement for Children (GMC). Cinc grans motius per celebrar i mobilitzar-nos a l'entorn del Dia Internacional de la Infància del 20 de novembre.

Diari 59-primera part.qxd

01/12/2009

15:20

PÆgina 4

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

www.esplai.org

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

L’ESPLAI

Els esplais celebren els Drets de l’Infant Tots els esplais de la Fundació han celebrat el Dia Universal dels Drets de l'Infant i ho han fet a cada població amb altres entitats que també treballen pels infants i amb el suport dels ajuntaments i les administracions del territori. Per això, han omplert carrers i places amb cercaviles, han fet lectures públiques dels Drets de l'Infant perquè tothom els

Sabadell

conegui i respecti, i han participat als diversos actes organitzats arreu de Catalunya. El 20 de novembre ha esdevingut una data molt important al calendari dels esplais que fa anys que la impulsen. Enguany, han fet la majoria d'actes el 21 de novembre, per coincidir en dissabte, que dóna més possibilitats de participació.

Terrassa

Els infants van llegir un manifest elaborat als seus esplais relatiu als Drets dels Infants a la plaça del Gas

Sant Joan Despí

Sant Andreu de la Barca

Després de la rua pels Drets dels Infants es va fer un berenar solidari amb pa, mandarines i xocolata de comerç just

L'Hospitalet de Llobregat

Activitat oberta, lliurament dels premis del concurs de dibuix municipal i xocolatada a la plaça de Can Negre

Escenari de la celebració dels Drets dels Infants. Va ser un matí amb titelles, jocs gegants i xocolatada

Cerdanyola

Entre les activitats conjuntes, es va fer teatre per a infants al centre cultural Barradas, el 23 de novembre

La Xarxa d'Esplais i Caus va organitzar la festa per primer cop. Els infants van penjar targetes a l'arbre dels desitjos

El Moviment Mundial pels Infants estableix la seu a Barcelona REDACCIÓ

arcelona és, des de novembre 2009, la seu del Moviment Mundial en favor de la Infància, Global Movement for Children (GMC), una organització nascuda per unir esforços en favor de la infància i per donar la veu als infants.

El GMC va néixer al 2002, arran de la sessió especial de l'ONU sobre Infància. En la Declaració corresponent diu: "...impulsarem un Moviment Mundial en favor de la Infància que produeixi un impuls de canvi impossible de parar". UNICEF, juntament amb les principals organitzacions com Plan Internacional, Save the Children o World Vision que defensen a escala mundial i continental els drets dels infants, van crear un comitè coordinador del GMC, per liderar sense protagonisme la tas-

ca que una multitud d'organitzacions desenvolupen per la infància arreu del món. El GMC vol impulsar un món digne per a la infància, canalitzant, també, el bon ressò que, a l'opinió pública, tenen les campanyes pels infants. El Premi Nobel de la Pau, Nelson Mandela i la seva dona, Graça Machel, són els portantveus del Moviment i abanderen les seves aspiracions.

fins a l'Assemblea de l'ONU. El GMC és obert a totes les organitzacions que treballen per la Convenció dels Drets de l'Infant (més de 10.000 al món); i s'organitza a través de plataformes i coalicions a nivell continental, estatal (com per exemple, la Plataforma de Organizaciones de la Infancia) i regionals, i s'alia amb altres coalicions mundials temàtiques que impulsen campanyes específiques relacionades amb la infància.

Participació infantil A través de campanyes regionals i mundials d'incidència política i mobilització social, el GMC vol provocar canvis en la legislació, els pressupostos i les polítiques adreçades als infants. Vol obrir, també, espais de participació infantil (una assignatura pendent) perquè la veu de la infància s'escolti des dels ajuntaments

Amb l'establiment de la seu mundial del GMC a Barcelona, gràcies a un conveni amb la Generalitat de Catalunya, quan se celebren els 20 anys de la Convenció pels Drets de l'Infant, la societat catalana té l'oportunitat de consolidar el moviment català per la infància i participar més activament en les campanyes en favor dels infants.

Opinió

Miquel de Paladella

Coordinador Executiu, Moviment Mundial en favor de la Infància

Treballar plegats per la infància El Moviment Mundial en favor de la Infància (GMC) vol unir esforços de persones, entitats i institucions en crear un món digne per la infància.

superar les nostres diferències i treballar plegats per poder transformar les nostres societats i influir en les institucions.

Aquesta tasca és més necessària que mai, amb la crisi econòmica que està tenint uns efectes devastadors en la infància arreu del món. Els que treballem perquè tots els nens i nenes puguin gaudir dels seus drets hem de

L'establiment de la seu mundial del GMC és una oportunitat per avançar en aquesta direcció, i també per compartir amb el món el dinamisme català amb els moviments socials i de participació i lleure infantil.

Diari 59-primera part.qxd

01/12/2009

15:20

PÆgina 5

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

www.esplai.org

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

L’ESPLAI

EL PLENARI DEL CONSELL ASSESSOR DE LA FUNDACIÓ ES VA CELEBRAR A CENTRE ESPLAI EL 8 D’OCTUBRE

El Consell Assessor engega el procés del Pla Estratègic 2011-15 L'òrgan aplega més de 50 representants de diversos sectors de la societat catalana REDACCIÓ

l passat 8 d'octubre es va celebrar a CENTRE ESPLAI el plenari del Consell Assessor, on van participar bona part dels més de cinquanta integrants d'aquest òrgan, que representen un ampli ventall ideològic i cultural del nostre país. Enguany la reunió va servir per recollir les aportacions i reflexions dels membres del Consell Assessor, que serviran per engegar el procés que es durà a terme en els propers mesos a la Fundació per definir el Pla Estratègic per al període 2011-2015.

El Consell Assessor és el pont entre la societat i la Fundació La reunió del 8 d'octubre la va presentar el president de la Fundació, Josep Gassó, que va saludar totes i tots els assistents i els va agrair el seu compromís a favor dels infants, els joves i les seves famílies, "en uns moments especialment difícils a causa de la situació econòmica i la crisi de confiança en les institucions i la societat civil". Fent referència a una reflexió que va escoltar en en una jornada de lideratge i món empresarial, Josep Gassó va apuntar que "per sortir enfortits de la crisi necessitarem tres coses: coratge, per afrontar els canvis i acostar-nos a la realitat; projecte, que és el que justifica els sacrificis i els esforços que hem de fer i esperona a embarcarse en aquest treball amb il·lusió; i credibilitat, que és la conseqüència de la transparència". A continuació, la Directora general de la Fundació, Montserrat Ginés, va exposar els trets més destacats del curs 2008-2009 a l'entitat, i el membre del Patronat, Salvador Carrasco, el treball que ha desenvolupat el Consell Assessor en aquest darrer període. El vicepresident, Carles Barba, va fer un primer balanç del Pla Estratègic 2004-2009 i va donar la paraula als diferents

M. FERNÁDEZ

El Consell Assessor es va crear l'any 1996, en paral·lel a la constitució de la Fundació Catalana de l'Esplai. És l'òrgan que té per objectiu fer de pont entre la societat i la Fundació. Els membres del Consell col·laboren de diferents maneres amb l'entitat i, un cop a l'any, es reuneixen en un plenari.

Reunió del plenari del Consell Assessor de la Fundació celebrat el 8 d’octubre a CENTRE ESPLAI membres del Consell Assessor i del Patronat.

Crisi i nou context La gran majoria dels ponents de la reunió va coincidir en destacar el fort impacte que la crisi econòmica està tenint sobre la societat i com la Fundació Catalana de l'Esplai ha de donar resposta a dos aspectes concrets: l'exclusió social, especialment la que afecta infants i joves, i el paper que ha de jugar l'educació en el lleure en aquest nou context.

Evitar la xenofòbia Respecte a l'exclusió social, Pau Vidal va destacar la importància de la xarxa d'esplais arrelada al territori com un instrument per col·laborar en les respostes a aquesta crisi, una valoració amb què també van coincidir, entre d'altres, Mercé Solé, Núria Gispert o Rosa Valls, que van incidir perquè la Fundació continuï apostant per la solidaritat com un dels seus valors i treballi per la cohesió social, especialment en els col·lectius de la infància, la immigració, la discapacitat... a través de l’educació en el lleure i per evitar la xenofòbia. Pel que fa a les respostes que l'educació en el lleure pot oferir en el nou context, Imma Noguera i Mi-

quel Inglés van posar l'accent en la fórmula-lema de la Fundació Catalana de l'Esplai, I+F=C2 “el infants feliços esdevenen ciutadans compromesos”, com una manera d'educar infants i joves que, a causa de la crisi, han passat en molts casos del consumisme desaforat a la precarietat familiar.

més enllà i impulsar una regulació clara del propi sector.

Bona gestió i transparència Un altre dels grans temes que va centrar el debat va ser el model de gestió d’entitats, un apartat on molts dels membres del Consell Assessor van posar la Fundació com a exemple de transparència.

Incidència política La capacitat d'incidència política de la Fundació va ser un altre dels punts que es va destacar en el plenari del Consell Assessor. Aquest aspecte es va concretar en la inclusió de l'educació en el lleure dins de la nova Llei d'Educació de Catalunya. En aquest sentit, Jordi Izquierdo va destacar la complicitat aconseguida amb moltes administracions públiques i institucions, però va comentar que ara calia assegurar el desplegament normatiu de la Llei d’Educació de Catalunya.

“Cal assegurar el desplegament en l’àmbit del lleure de la Llei d’Educació de Catalunya” D'altra banda, tant Ricard Aymerich com Joan Coscubiela, van coincidir en assenyalar que, en el camp de la incidència pública, cal donar un pas

Així, Elisenda Malaret va apostar per incrementar la transparència, un aspecte on, segons Malaret, la Fundació és idònia per liderar aquesta política a Catalunya. Això ha de reforçar els lligams amb la societat. Xavier Masllorens va animar la Fundació a analitzar d'una manera àmplia allò que pot fer per aconseguir una societat més inclusiva, encara que no estigui directament relacionat amb el lleure. També va animar a repensar la missió i decidir, entre tothom, tres valors: un de caràcter ètic, un d'emocional i un de pragmàtic.

Els esplais, el cor de la Fundació Finalment, molts dels ponents van posar l'èmfasi en què la Fundació continuï reforçant la xarxa d'esplais, el "cor" fundacional de l'entitat i les seves arrels al territori. Salvador Carrasco va presentar la

publicació “Els centres d'esplai, ara i aquí” com un esforç col·lectiu de reflexió sobre com les entitats de lleure poden donar resposta als reptes d'una societat canviant. En aquest sentit, Jordi Menéndez va defensar la vigència dels centres d’esplai com el cor de l’activitat de la Fundació per dos motius: legitimen l’acció de l’entitat i garanteixen la pedrera.

“Els esplais legitimen l’acció de l’entitat i garanteixen la pedrera” Núria Valls i Mercè Fluvià van resumir el parer del Consell Assessor en el sentit de continuar apostant pel voluntariat i la participació i reforçar els esplais, que constitueixen l'experiència sobre la que s'ha construït la Fundació. Josep Gassó va cloure l'acte agraint als assistents les seves aportacions “que -va puntualitzar- marquen l'inici del procés d'elaboració del Pla Estratègic, on hi podran dir la seva totes les persones que formen part de la Fundació i els agents relacionats amb la nostra entitat”.

Diari 59-primera part.qxd

01/12/2009

15:20

PÆgina 6

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

www.esplai.org

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

L’ESPLAI

EDUCACIÓ EN VALORS, COOPERACIÓ INTERNACIONAL I LLUITA CONTRA LA BRETXA DIGITAL

Fundación Esplai fa 10 anys impulsant el Tercer Sector És l’entitat d’àmbit estatal de “L’Esplai” a deu anys, el 20 de novembre de 1999, es va presentar públicament la Fundación Esplai. Va ser a Madrid, a la capital d'Espanya, ja que es volia significar la dimensió estatal del projecte. A Vallecas, per visualitzar el compromís amb la inclusió social i amb els barris i col·lectius més vulnerables. Es va presentar amb el nom i la imatge ”Esplai” ja que el projecte s'impulsava des de Catalunya i aportava el seu bagatge i tradició en l'educació en el lleure. Finalment, es va escollir el 20 de novembre per remarcar el compromís amb els infants i els seus drets, deu anys després de la Convenció de Ginebra.

nes amb més dificultats. Es tracta d'un programa que s'ha dut a terme a escala, dinamitzant els telecentres de tota Espanya i impulsant la formació de formadors.

Des de llavors, Fundación Esplai ha centrat les seves energies i capacitats en quatre àmbits: l'impuls del tercer sector, l'educació en valors i en el temps de lleure; la lluita contra la bretxa digital com a nou factor d'exclusió i el treball de cooperació a l'àmbit internacional.

Finalment, cal citar un tret que ha caracteritzat des de la seva creació el treball de Fundación Esplai. Tot allò que s'ha fet i aconseguit ha estat possible gràcies a la complicitat i col·laboració amb altres: amb les ONG del sector, amb les administracions públiques i també amb les empreses. D'una manera especial cal remarcar i donar valor al seu Patronat i al seu Consell Assessor. Un extraordinari conjunt de cinquanta persones de gran vàlua que ofereixen el seu temps, la seva capacitat i el seu entusiasme per col·laborar en aquest apassionant projecte. Des d'aquesta comunicació, moltíssimes gràcies a totes i a tots els que han volgut compartir aquest camí.

Si es mira enrere, es pot tenir el convenciment que la decisió de constituir la Fundación Esplai va ser encertada i, amb tota humilitat, es pot pensar que ha estat útil als quatre àmbits de treball indicats. Respecte a l'impuls del tercer sector, s’ha contribuït d'una manera especial a teixir processos d'estructuració d'aquest sector a nivell estatal, presidint la Plataforma

Als tres àmbits assenyalats, s'ha intentat compaginar el treball a nivell estatal amb el local i l'autonòmic, ja que la proximitat és garantia d'eficàcia. Però, a la vegada, s'ha incorporat la lògica internacional i de cooperació amb altres organitzacions, especialment d'Amèrica Llatina en el marc de la Liga Iberoamericana d’ONG contra la pobresa. A Europa, Canadà i Àsia s'ha fet en el terreny de l’e-inclusió.

Celebració festiva del Dia Universal pels Drets de l'Infant a Vallecas el 20 de novembre de 1999 coincidint amb la presentació de Fundación Esplai d'ONG d'Acció Social, i a l'àmbit autonòmic, liderant i impulsant iniciatives com la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya i de València. També s'han fomentat iniciatives al camp de la investigació i el coneixement del Tercer Sector. S'ha desenvolupat formació, nous espais web per al voluntariat i s'han promogut publicacions des de i per al món associatiu. D'altra banda, a través del Consell Assessor, s'han impulsat espais de debat, reflexió i elabora-

ció al voltant de l'exercici de la ciutadania des de la societat civil, generant discurs, formulant propostes i editant la col·lecció "Documents per al debat". Al camp educatiu, la Fundación ha promogut la metodologia d’Aprenentatge-Servei entre els joves i ha impulsat el projecte Conecta Joven, una experiència en què joves voluntaris han prestat un servei a la comunitat a través de l'ensenyament d'informàtica a persones grans. De

forma més recent, s'ha iniciat l'impuls de creació de Centres d'Esplai en diverses comunitats autònomes. En aquests 10 anys, la Fundación Esplai ha estat especialment activa i referent en l'àmbit de l’e-inclusió, és a dir, la lluita contra la bretxa digital. A partir de la creació de desenes de centres Red Conecta s'ha generat una plataforma, una metodologia i instruments específics per l'aprenentatge de noves tecnologies, especialment per les perso-

La Fundació Estudi i Cooperació tindrà la seu a CENTRE ESPLAI a Fundació Estudi i Cooperació ESICO ha traslladat la seva seu social a CENTRE ESPLAI, acollint-se a l'oferiment que va rebre de la Fundació Catalana de l'Esplai. L'acord plasma una col·laboració ja antiga entre ambdues fundacions, com ara una, als inicis de "L'Esplai" a Bellvitge, o altres més recents com el finançament per part d'ESICO d'un projecte de la Fundació per a l'empleabilitat de quatre persones en un projecte de preservació del medi natural. Aquí es publica una breu semblança d'ESICO.

A partir de l'any 1973 es va anar formant a Barcelona un grup de persones de diferents procedències professionals, però compartint unes mateixes creences i participant de semblants inquietuds i preocupacions davant les circumstàncies del

país. La consistència del grup, que es reunia amb regularitat i organització, degué ser la causa de merèixer la confiança de rebre de terceres persones uns diners, amb l'encàrrec de destinar-los a finalitats d'interès social. Així, es va instituir una fundació, d’àmbit principal d'actuació a Catalunya, amb el nom de “Fundació Estudi i Cooperació”, (ESICO). En tot cas, el Patronat de la Fundació va adoptar dos pautes a seguir: es dedicarien recursos fundacionals a promoure finalitats menystingudes per les administracions públiques i mentre no se'n fessin càrrec, i d'altra banda, la Fundació no demanaria subvencions públiques per no detraure cabals aplicables a sectors poc dotats. Les primeres activitats d'ESICO foren contribuir a la formació

d'adults, l'ajut a la recuperació de drogoaddictes i el manteniment i gestió de vàries cases de colònies infantils i juvenils. Es col·laborà després a refer el moviment cooperatiu, ajudant especialment a constituir i activar la Federació catalana de Cooperatives de Treball Associat i a crear INTERCOOP, una cooperativa de segon grau per afavorir la relació entre empreses cooperatives. ESICO va ser capdavantera en la creació d'una federació civil d'associacions de pares i mares d'alumnes, fins aleshores inexistent al nostre país, FAPAC, que aglutina actualment moltes d'aquestes entitats. La Fundació col·laborà en estudis sobre la població gitana de Catalunya, amb contactes molt personalitzats, per tal de dotar-la de representació i afavorir la seva

Contra la crisi global: Solidaritat global inclusió social. Prestà suport econòmic a organitzacions d'ajuda a interns en institucions penitenciàries o dedicades a trobar ocupació laboral a exreclusos. I com a darreres activitats, ESICO ha ajudat entitats que procuren la inserció social d'immigrants i a algunes associacions en favor de dones soles amb càrregues familiars, sobretot a aquelles que es troben en situació processal de privació de llibertat. En el transcurs dels seus anys de treball, ESICO ha contribuït alhora a donar suport a un bon nombre d'iniciatives de caràcter social i comunitari, algunes de les quals, gràcies a la confiança i l'ajut econòmic rebut, van poder cimentar una primera base a partir de la qual han fet créixer una activa plataforma de treball social.

Amb motiu del Dia Internacional contra la Pobresa, el 18 d'octubre les ONG catalanes, a través de les seves federacions, la Taula del Tercer Sector Social i la Campanya del Mil·lenni de les Nacions Unides, van manifestar-se al carrer per demanar la solidaritat ciutadana en la seva lluita contra la pobresa. Aquesta plataforma que va actuar de manera unitària per primer cop, va llançar un manifest conjunt per influir en el govern per a la consecució d'uns pressupostos clarament socials per al 2010, que serà l'Any Europeu de lluita contra la pobresa i l'exclusió social.

Diari 59-primera part.qxd

01/12/2009

15:20

PÆgina 7

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

www.esplai.org

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

FORMACIÓ

ES TREBALLA DES DELS VALORS I ADAPTATS A LA REALITAT SOCIAL

El Departament d’Educació homologa els cursos de “L'Esplai” Estan adreçats a professors de primària, infantil i secundària Metodologia per a l'aula Per això, s'ha elaborat una proposta formativa amb els continguts necessaris per a la formació continua dels mestres que vulguin millorar els seus coneixements, obtenir noves eines i recursos per l'educació.

Cursos programats a partir de gener 2010 Z Recursos d'animació

gener - febrer Z Mediació entre iguals

febrer i març Z Kinesiologia educativa

En aquesta proposta s'utilitza la metodologia pròpia, adquirida en una llarga experiència de formació en el lleure educatiu, basat en valors.

maig - juliol Z Teatre social

desembre 2009 - gener 2010 Z Contes terapèutics

abril - maig Com a recolzament educatiu es proposen diferents accions formatives en format de petits cursos com a eines, mitjans, recursos... per facilitar l'apropament educatiu amb els infants i joves.

Els cursos s’imparteixen el dissabte al matí

J. PLAY

REMEI SAEZ

l Centre d'Estudis de l'Esplai ha assumit aquest curs un nou repte. Ha elaborat una proposta formativa per al sector de l'educació formal. Són eines i recursos per a professors de primària, infantil i secundària, reconeguts pel

Departament d'Educació i que serveixen com a crèdits per a les oposicions, ja que el Centre d'Estudis està homologat com a centre de formació per la Generalitat. El Centre d'Estudis és l'entitat de la Fundació Catalana de l'Esplai que,

des de fa més de 25 anys, està dedicada a la formació en el lleure, en col·lectius d'educació en el lleure, la intervenció social o les famílies, entre altres. Sensibles per adaptar-se a la societat actual i als seus canvis, han encetat el curs oferint formació al col·lectiu d'educació formal.

juny - maig Realització: Dissabtes de 9:00 a 14:00 Durada: 30 hores Lloc: Barcelona Cursos homologats per la Generalitat de Catalunya

Exemples de continguts

Es tracta de proporcionar nous recursos per a l'exercici de la funció educativa

Z Recursos per a l'acció tutorial

Els cursos estan pensats per adaptar-se a la realitat social de l'entorn, com ara saber resoldre conflictes i fomentar les actituds cooperatives amb els joves des de la mediació entre iguals. En el cas de la kinesiologia educativa es tracta d’afavorir el benestar i la seguretat personal i vincular-ho amb les competències bàsiques.

saber comunicar-se. Per a qui, a més, vulgui aprendre a fer entrevistes i emfasitzar amb els i les joves s'ofereix la formació per a l'acció tutorial. Des d'un altre enfocament educatiu, per treballar les actituds de generositat, prosocialitat, compromís, solidaritat i com a modalitat de projecte de dimensió social, hi ha l’aprenentatge-servei (APS). Més informació:

Per la seva banda, els contes terapèutics estan enfocats a millorar la comunciació i l'habilitat de

93 474 74 74 www.esplai.org cee@esplai.org

93 474 74 74 www.esplai.org Inici de

deseml cubrsre

Millora la teva ocupabilitat

Aprenent informàtica Curs per a persones a l’atur, subvencionat pel Servei d’ocupació de Catalunya (SOC) i pel Fons Social Europeu

PROCESSADOR DE TEXTOS, FULL DE CÀLCUL I INTERNET Truca’ns al 93 4747474 o envia’ns un email a info@suport.org

Diari 59-primera part.qxd

01/12/2009

15:20

PÆgina 8

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

www.esplai.org

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

CANAL ESCOLA

UN DRET RECONEGUT A LA CONVENCIÓ DELS DRETS DE L'INFANT

Pares i mares diuen la seva

La importància de potenciar la participació infantil

Sabeu quin ús fan els vostres fills/es d'Internet?

És un eix transversal de la Fundació per al programes del curs 2009-2010

Noemí Rodriguez

metodologia que parteix dels infants i on l'adult està al costat, com la metodologia més respectuosa i/o potenciadora dels postulats de la convenció dels Drets de l'Infant des de l'article 12 al 17.

SERVEIS D’ESPLAI

quest nou curs escolar des de la Fundació Catalana de l'Esplai renovem el compromís d'assolir un alt nivell de qualitat en la intervenció i volem plantejar nous reptes en els programes educatius que gestiona, de manera prioritària, en destaca, el tema de la participació infantil des d’una perspectiva de drets i com a eix transversal als programes.

A la Fundació Catalana de l'Esplai, s'ha treballat a partir de l'experiència de l'adult que sap i que ha d'ensenyar als infants, perspectiva que ha permès tenir una bona organització, ser creatius i fins i tot comptar amb l'opinió directa dels mateixos infants. Les valoracions que els infants fan de la tasca ajuden a programar la següent activitat, el següent curs, etc. en definitiva ajuden a millorar. Però, aquest "tenir en compte" no ha de ser un fet deixat a l’atzar sinó que ha de ser imprescindible. Cal utilitzar la participació activa dels infants, entesa com una

M. FERNÁNDEZ

Des de l'any 1990 els professionals del món de l'educació, sobretot els del lleure han explicat als infants i als adults quins són els drets de la infància, i continuen fent-ho, però que en pensen els infants? Quines modificacions s'han fet a partir de la veu dels infants? S'han preguntat si realment s'escolta la infància? Ho potser és que NO cal escoltar-la?.

Escoltar els infants

Els infants han d’aprendre a consensuar i prendre desicions

Claus per facilitar la participació dels infants Z Observar, sense crear desconfiança. Z Viure una actitud d'escolta. Z Situar-se en el lloc de l'altre per

entendre millor. Z No perdre mai la calma, escolti el que escolti, passi el que passi. Z Fer tema de diàleg de tot el que el grup viu. Z Valorar a cadascun/a per allò què és i com és i que es noti. Z Estar atent a les necessitats, inquietuds de cada membre del grup. Z Ser objectiu i realista, però no fred, ni distant. Z Posar tota la sinceritat que el grup suporti en les intervencions.

Z Estimular sempre, mai no enfonsar. Z Estar en actitud d'aprendre amb el

grup i del grup. Z Procurar no fer o descobrir una cosa que pot fer el grup o algun dels seus membres. Z Resistir a donar respostes; millor fer preguntes intel·ligents. Z Considerar sempre la persona més important que normes, temes, mètodes... Z Mostrar proximitat, no ser només el tècnic educador. Claus extretes de la publicació: Participando que es gerundio. Ed. CJE.

La Fundació fa el servei de suport a la integració a 700 escoles Serveis d'Esplai continuarà gestionant el servei del monitoratge que dona suport a l'alumnat amb discapacitat o amb necessitats educatives especials per tal d'afavorir la seva participació en les activitats del centre educatiu i es pugui desenvolupar amb major autonomia en tots els aspectes, físic, social, intel·lectual i emocional. Aquest projecte depèn directament del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i la Fundació ha aconseguit la licitació del suport escolar a 705 escoles de Barcelona, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Girona. L'objectiu principal d'aquesta tasca educativa és contribuir al desenvolupament i creixement global de l'infant, actuant el monitoratge com a mediador en les dificultats que se li presenten quotidianament.

Es potencia la curiositat per aprendre, es milloren els hàbits de treball i estudi i s'estimula a l'infant a l'hora de prendre decisions i iniciatives per si mateix. Es col·labora en el traçat de les principals línies d'actuació amb d'altres professionals que intervenen en el procés d'integració de l'infant així com l'EAP, treballadors socials, logopeda, psicòleg/a… Donades les característiques del servei es valora la formació dels monitors per garantir un projecte de qualitat. Provenen de diferents camps: de la psicologia, de la pedagogia, del treball social, de l'educació, del lleure, etc. Malgrat aquest origen divers, la feina que duen a terme és comuna i les seves funcions són pròpies de totes les àrees abans esmentades.

El servei va més enllà de les aules i també es fa el suport a les sortides i colònies escolars. És important per a la completa integració dels infants que puguin gaudir de totes les activitats que es proposen a l'escola, com les sortides a la piscina o al teatre entre d'altres. L'objectiu és garantir la igualtat d'oportunitats, el dret a la vida independent i la plena participació i integració social dels membres de la comunitat educativa amb necessitats especials. De la tasca del monitor/a a l'aula també se'n beneficien la resta de companys, ja que la relació es fa extensa a l'aula, es potencia el treball amb petits grups per fomentar la relació amb els seus companys i companyes i afavorir el seu àmbit relacional.

L'any 1999 diferents entitats del món del lleure van compartir les poques experiències que hi havia sobre aquesta manera de fer. D'aquella trobada va quedar la publicació "Participando que es gerundio". D'ella, és interessant remarcar algunes idees clau perquè poden ser útils i actuals: "Quan parlem de participació, estem parlant d'escoltar, comunicar, pactar, aconseguir, consensuar, prendre decisions que afecten els infants, etc. Tot això té una relació directa amb diferents accions: estar, compartir, confiar, coresponsabilitzar, etc."

Aprendre jugant Les activitats educatives de lleure són un espai on poder exercir les regles del joc democràtic i la Fundació vol apostar per aquesta metodologia de treball amb la infància. Entenent la participació com a font d'aprenentatge, pel qual no només s'aprenen continguts, sinó que des del "aprendre a aprendre", els infants es descobreixen com a persones en una col·lectivitat que aprèn a ser. Una metodologia que ja s'ha utilitzat, però que cal convertir en una senyal d'identitat dels projectes educatius de temps lleure".

42 anys 1 fill de 12 anys i una filla de 10 Castelldefels

Contracte d'utilització Nosaltres no érem coneixedors de l'ús que els nostres nens feien d'Internet fins que un dia la nostra filla va comentar-me un fet que ens va posar l’alerta en el tema. A partir d'aquell moment vaig sol·licitar bibliografia a la Biblioteca de "L'Esplai", varem informar-nos i finalment varem subscriure un contracte d'utilització d'Internet amb un seguit de normes explicades i acceptades per tots els membres de la família.

Dolors Salmerón 35 anys 2 fills de 5 i 11 anys Viladecavalls

Què passa fora de casa? Internet a casa nostra s'utilitza, de moment, tan sols com a una "enciclopèdia" amb la nostra supervisió i com a joc. Encara que també som realistes i a través de la revisió dels historials hem pogut constatar, que si per ells fos, podrien arribar molt més enllà ( i és que fa gràcia buscar caca, cul i pet, entre d'altres!), però per això estem els pares com a subfiltre. A casa si que sabem quin ús se'n fa, però i a fora de casa?

XV Fòrum Local d'Educació Organitzat per l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de la Generalitat, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis, s'ha celebrat el XV Fòrum Local d'Educació, amb el títol “la Llei d'Educació de Catalunya i els Ajuntaments”, el 26 d'octubre. El curs 2009-2010 és el primer que ha començat amb una Llei d'educació elaborada i aprovada pel Parlament de Catalunya. En aquest context, s'ha realitzat la jornada dedicada al paper dels ajuntaments en el sistema educatiu català. Una jornada que va cloure el conseller d'Educació, Ernest Maragall, presentant les 6 noves zones educatives que se sumen a les 12 creades el curs passat i que serviran per fer el diagnòstic de la situació per decidir les estratègies que es duran a la pràctica.

Paula Pérez

47 anys 2 filles de 16 i 12 anys Sant Cugat

Un tren perdut Desconec què fan a Internet. Bé, no del tot, podria dir que les dos l'utilitzen per fer treballs escolars, fan anar el messenger per parlar amb amics, la gran te fotolog, facebook i no sé quantes coses més i la petita l'altre dia em va demanar permís per obrir-se un metroflog. Se'm va quedar cara de pal, ni idea de què em parlava. A vegades, faig de mare preocupada per la rumorologia sobre els perills d'internet, i els hi pregunto què fan, què miren, i els dono algun consell, dels que corren per la xarxa, del que no s'ha de fer... Crec que aquest tren se m'ha escapat.

Diari 59-primera part.qxd

01/12/2009

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

15:20

PÆgina 9

www.esplai.org

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

Diari 59-primera part.qxd

01/12/2009

15:20

PÆgina 10

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

www.esplai.org

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

E D U C A C I Ó A M B I E N TA L

UN PROJECTE QUE ES DU A TERME AL MONTSENY, EN PLENA NATURA

La Fundació Roger Torné compromesa amb la infància La Fundació Catalana de l’Esplai hi col·labora amb el programa "Aire" amb un projecte social propi totalment innovador i compromès amb la societat que té com a eix vertebrador la infància, la salut y el medi ambient. El programa "Respiro" n'és un dels principals exponents.

FRT

"Respiro" persegueix l'objectiu de d'ajudar a millorar el benestar integral dels infants que participen en el programa. Les jornades es duen a terme els dissabtes (d'octubre fins a juny) i estan dirigides tan a nens i nenes amb problemes respiratoris lleus com a infants sense cap malaltia específica. A través del joc, de tallers i descobertes els infants aprenen tècniques de fisioteràpia respiratòria i gaudeixen del contacte amb la natura.

Masia El Polell al Montseny on es fan els tallers GERARD BADIA

a Fundació Catalana de l'Esplai ha dissenyat el nou programa d'educació ambiental "Aire". El conjunt d'activitats s'estan desenvolupant dins el marc de les jornades lúdicoeducatives "Respiro", enfocades a la salut, infància i medi ambient, i que es desenvolupen a la masia El Polell que la Fundació Roger Torné gestiona al terme municipal de Sant Esteve de Palautordera, dins el Parc Natural del Montseny.

La Fundació Roger Torné, constituïda el 1984, és una entitat que ha destacat per la seva col·laboració amb organitzacions vinculades amb la infància i el finançament de projectes de l'àmbit de la subsistència, la cura, la formació, l'activitat lúdica i l'atenció especial de situacions humanes afectades per una malaltia o una discapacitat.

Nova etapa centrada en la infància En l'actualitat, la Fundació Roger Torné ha començat una nova etapa

“Treballem la salut dels infants mitjançant l'educació respiratòria”

Soledad Roman

Directora Fundació Roger Torné

Com sorgeix la iniciativa del programa “Respiro”? La missió de la Fundació Roger Torné és doble: Per una banda, se centra en prevenir problemes de salut dels nens i les nenes mitjançant l'educació respiratòria i el contacte amb la natura i, per altra, a sensibilitzar la societat sobre l'impacte dels factors mediambientals en la salut infantil. El programa La Casa de l'Aire és el mitjà amb el qual la Fundació porta a terme el primer punt de la seva missió i compta amb dos projectes, Respiro i Airea, ambdós dirigits a nens i nenes amb problemes respiratoris a qui se'ls ensenyen tècniques de fisioteràpia respiratòria i exercicis que els permetin enfortir el seu organisme , i d'aquesta manera prevenir l'aparició de crisis. A la Casa de l'Aire els ensenyem aquestes tècniques per mitjà del joc, perquè els nens les assimilin i les incorporin a la seva vida vida. Aquesta teràpia requereix d'una constància que el programa Respiro permet gràcies al seu caràcter periòdic, ja que té lloc cada dissabte. Airea són unes colònies d'una setmana de durada que es duen a terme durant les vacances d'estiu.

Quins altres projectes està desenvolupant la Fundació Roger Torné? La Fundació Roger Torné porta a terme la seva missió de sensibilitzar la societat sobre l'impacte dels factors mediambientals en la salut infantil a través del programa “Divulga” de difusió i sensibilització. Amb l'objectiu d'arribar al major número possible de persones, la Fundació posa en marxa elements de difusió fent servir diferents formats i mitjans de comunicació. A través d'Internet i dirigit a un públic a escala internacional, compta amb el butlletí mensual Inspira i amb el foro on-line Per a pares i mares. Entre els projectes que es desenvolupen a escala off-line es troben la revista Els Quaderns de l'Aire, dirigida a un públic potencial amb un interès més específic en la salut infantil i el medi ambient, o el conte Pintar l'Aire! per a nens/es, i a escala més participativa hi ha els concursos i les exposicions. Quins són els reptes i els projectes futurs de la Fundació? El nostre primer objectiu és aconseguir que cada cop més nens gaudeixin de les beneficis del programa La Casa de l'Aire que portem a terme al Parc Natural del Montseny. També, arribar al major número de persones amb el nostre programa de difusió i sensibilització, pel que seguirem fent servir i millorant tots els suports que estan en marxa.

Experiència: “Aire”, jornada de portes obertes

La importància de l’aire Dins el marc de la iniciativa “Respiro”, un cap de setmana de cada quatre, hi té cabuda el projecte de tallers, jocs i sortides diverses d'educació ambiental que ha dissenyat la Fundació Catalana de l'Esplai: el programa “Aire”. La proposta educativa pretén donar a conèixer la importància de l'aire per a la vida a través d'un conjunt d'activitats lúdiques i vivencials, pretén promoure la reflexió entorn les possibles conseqüències que té per la salut de les persones l'abocament de substàncies a l'aire i la pèrdua de qualitat de l'aire i pretén fomentar la participació dels infants i joves en les qüestions que afecten a la qualitat de vida de les persones, capacitant-les per actuar per un món més sostenible i just. “Aire” és un programa que consta d'un conjunt de 3 propostes educatives per a diferents franges d'edats (de 5 a 7 anys; de 8 a 10 anys; de 11 a 13 anys), de 8 activitats cadascuna d'elles. D'aquesta manera la proposta educativa està formada per un ventall de 24 activitats de 3 hores de durada.

Recursos Z Material didàctic:

ACCC

“El Petit Príncep”, guia de viatge

Activitats vinculades a la natura en les jornades de portes obertes

Els dies 3 i 17 d’octubre van tenir lloc les jornades de portes obertes del programa d'Educació Ambiental “Aire”, que presenta un innovador enfocament sobre salut, infància i medi ambient. El centre d'interès fou “El Petit Príncep”, divertit viatger i aventurer que ens descobreix les peculiaritats de l'aire del nostre planeta i

les seves característiques com a medi de vida per a tots els éssers vius, convidant-nos a tenir-ne cura i a actuar al seu favor. Les activitats educatives, articulaven experiències a la natura, aproximacions lúdiques, treball en equip i cooperatiu i espais de reflexió sobre la nostra dependència vers el medi, i concretament, vers l'atmosfera.

"Cambio Climático, entra en acción". Fundació Catalana de l'Esplai, ERF i Obra Social Caixa Catalunya. http://obrasocial. caixacatalunya.com Z Exposició: "Aturem el Canvi Climàtic". Fundació Catalana de l'Esplai. Z Programa Respiro. Fundació Roger Torné. www.fundrogertorne.org

Diari 59-primera part.qxd

01/12/2009

15:21

PÆgina 11

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

www.esplai.org

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

E D U C A C I Ó A M B I E N TA L NOVES ESCOLES DE NATURA EN ENTORNS RURAL I URBÀ

Recursos

Es gestionen dos nous espais d’educació ambiental Es tracta de Viladoms de Baix i el Molí de Sant Oleguer ANDREU SAYÓ

'Esplai" compta des de el passat mes de setembre amb dues noves cases de colònies. D'una banda l'acord assolit amb la Fundació Torre del Palau i el bisbat de Terrassa permetrà que l'Associació Catalana Cases de Colònies del grup "L'Esplai" gestioni la casa de Colònies de Viladoms de Baix. D'altra banda l'Associació Catalana Cases de Colònies ha aconseguit per concurs, promogut per l'Ajuntament de Sabadell, la gestió del nou Alberg del Molí de Sant Oleguer.

La casa és un antic molí fariner i paperer del segle XVIII que ha estat reconstruït i remodelat totalment. El resultat, a part de respectar l'estructura original del molí, preveu un projecte museístic sobre els antics usos del molí dins del mateix edifici. Tot ell transmet un aspecte modern i alhora acollidor en totes les seves estances i la distribució d'espais que s'ha aconseguit li dóna una gran funcionalitat.

Viladoms de Baix (Castellbell i El Vilar)

La casa està al costat d'un gran complex esportiu

Viladoms de Baix La casa de colònies de Viladoms de Baix està situada just en la confluència de les comarques del Bages, el Vallès Occidental i l'Anoia. Aquest nou equipament té una situació privilegiada respecte de zones d'interès natural com els parcs de Sant Llorenç de Munt i la Serra de Montserrat.

L'equipament compta amb un total de 66 places distribuïdes en 9 habitacions de 6 places, 2 de 4 i 2 de 2 places. A més també hi ha 3 sales polivalents equipades totalment amb les últimes tecnologies. A l'exterior una gran esplanada precedeix l'entrada a l' instal·lació i pot servir de zona de joc.

Molí de Sant Oleguer (Sabadell)

S'accedeix a la casa per la carretera C-58 agafant la sortida que indica Mas Astarrós, Can Prat, Gall Pigat. Aquesta es troba entre el punt kilomètric 37 i 38. Si es va en direcció nord, just abans de passar el túnel de la Bauma, cal continuar en direcció Vacarisses fins a trobar el cartell d'entrada a la casa. FOTOS: ACCC

L'Àrea d'Educació Ambiental de la Fundació, en col·laboració amb l'Ajuntament de Sabadell, està treballant per desenvolupar el projecte educatiu per al nou equipament.

És un equipament proper a Montserrat Viladoms és una finca amb una superfície de 3 hectàrees integrada en el bosc de pi roig predominant a la zona. Antigament, tot l'entorn havia estat una gran finca agrícola. Distribuïts per la finca, hi ha 3 mòduls de planta baixa, accessibles per a persones amb problemes de mobilitat reduïda; amb sales d'activitats, edifici menjador i edifici amb habitacions. En total, l'equipament compta amb 90 places, repartides

en 10 estances de 4 places, una de 6 i una de gran de 44 places. La instal·lació també compta amb pista poliesportiva i piscina.

lleure que vulguin fer ús de la instal·lació com a les escoles o altres tipus de clients.

Molí de Sant Oleguer Durant el passat estiu la casa ja ha estat en funcionament acollint les estades del programa de la Secretaria de Joventud de la Generalitat "l'Estiu és teu". Ja s'està treballant per desenvolupar un programa d'activitats d'educació ambiental per oferir-lo tant a les entitats de

El nou alberg i escola de natura està situat al municipi de Sabadell, ubicat dins el complex esportiu de Sant Oleguer. Aquesta proximitat a un dels complexos esportius més grans del país, dóna a aquesta casa una nova dimensió a nivell d’usuaris potencials i possibilitats educatives.

Les grans possibilitats que ofereix l'entorn del complex esportiu, i la demanda que arriba des del sector educatiu en relació a l'educació per la salut està movent els esforços per generar un projecte que treballi aquests aspectes. D'altra banda, l'aprofitament del projecte museístic que incorpora el centre també ha de ser un dels pilars en l'oferta d'activitat educativa del nou centre. Ja podeu fer les reserves per anar a aquests nous equipament!

93 474 74 74

ComunicARC 2009 El passat 15 d'octubre va tenir lloc a CENTRE ESPLAI la II jornada ComunicARC organitzada per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC). El seu eix central va ser l'anàlisi del paper de les instal·lacions de gestió de residus en les activitats d'educació ambiental. Durant el transcurs de la jornada es van exposar els diferents elements de divulgació dels que disposa l'Agència per a la comunicació ambiental. Amb l'assistència d'unes 240 persones a les ponències i amb mes de 200 nens i nenes participant d'activitats educatives entorn als elements de comunicació, la jornada va resultar tot un èxit.

I Trobada territorial de voluntariat ambiental La Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya, actualment presidida per la Fundació Catalana de l'Esplai, ha organitzat la I Trobada Territorial de Voluntariat Ambiental. S’ha fet a la Demarcació de Barcelona, el 28 de novembre. http://www.xvac.cat

Conferència de Canvi Climàtic Barcelona 2009 Del 2 al 6 de novembre s'ha celebrat la Conferència Canvi Climàtic Barcelona 2009, que ha reunit mes 4.000 representants de diferents països i observadors internacionals. Ha estat la darrera reunió de preparació de la Conferencia del COP15 (Copenhaguen, desembre 2009) on s'ha d’acordar un text internacional sobre el canvi climàtic que ha de substituir el Protocol de Kyoto que perd la seva vigència al 2012. http://www.bcn.cat/ climatechange/es/welcome.html

El gra de sorra

Guerra als spam! olts de nosaltres no hauríem pensat mai que els correus no desitjats (també anomenats spam), produeixen una despesa enorme d'energia i com a conseqüència, altes emissions de C02. En general, la despesa és inútil perquè el 80% d'aquests correus mai no arriba a obrir-se sinó que es rebutja directament.

M LAIA OLIVARES

Però, quant C02 produeix un correu no desitjat (producció, enviament i eliminació)? Segons un estudi realitzat per la companyia de seguretat informàtica McAffe (“La petjada del carboni de l'spam”), s'estima que per cada spam, s'emet a l'atmosfera 0,3 grams de C02, la qual cosa equival a les emissions de carboni d’un automòbil en un metre.

Si és té en compte que en el 2008 es van enviar 62 bilions de correus spam, l'emissió de CO2 provocada pel correu escombraria seria la mateixa que si donéssim la volta al món conduint 1.6 milions de vegades. Una altra de les xifres reveladores és que la tramesa global de spam produeix una despesa total de 33.000 milions de KWh., una

quantitat d'energia amb la qual es podria proveir d'electricitat 2,4 milions de llars. Per tant, potser és el moment d'instal·lar un filtre anti-spam a l'ordinador personal. Si totes les bústies de correu tinguessin instal·lat un filtre anti-spam, es podria aconseguir fins i tot un 75% d'estalvi energètic!

Diari 59-primera part.qxd

01/12/2009

15:21

PÆgina 12

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

www.esplai.org

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

C O N N E C TA ’ T

UNEIXEN LA TASCA DE FORMACIÓ AMB LA DINAMITZACIÓ COMUNITÀRIA

Nou centres d'esplai de la Fundació formen part de la Xarxa Òmnia Són referents del treball en TIC al seu barri o població

En aquest segon sentit, trobem al CE La Fàbrica-Can Tusell de Terrassa, CIJ Mowgli a Cornellà de Llobregat, GI Sant Cosme al Prat de Llobregat, CE Masia Espinós a Gavà, CE Eixida a Sant Boi de Llobregat i a L'Hospitalet amb les entitats CIJ Bellvitge, CE Pubilla Cases, CE La Florida i CE Sanfeliu-Sant Ildefons que són els Centres d'Esplai que participen d'aquest projecte per la inclusió social de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació-TIC de la Generalitat de Catalunya. Una labor de formació però també, i molt important, de dinamització comunitària, d'apropar el barri als esplais oferint un espai on interactuar, conèixer i aprendre sobre el món de les TIC en un ambient proper, social i dinàmic. Un altre valor a destacar per part d'aquest grup d'esplais ha estat la

seva capacitat d'integrar el Punts Òmnia en la dinàmica de funcionament de les entitats arribant als infants, joves i equips de monitors a través del treball transversal amb les línies d'educació d'infants i joves que es desenvolupen en els esplais. En aquest sentit, el PO s'ha convertit en un espai que facilita la gestió del dia a dia, contribueix a una millora en la divulgació del projecte associatiu a través de la xarxa i també, un espai on les persones monitores poden anar a la recerca de recursos, materials, idees...que millorin el seu treball amb els infants i joves. La qualitat del seu treball i la presència del Punt Òmnia els ha permès portar a terme programes com: "Avancem Teixint Xarxa" d'inserció laboral a Terrassa de la ma del CE La Fàbrica-Can Tusell; treballar amb col·lectius de discapacitats com els GEPIS al CIJ Bellvitge; l'espai de creació jove amb videoblogs a CIJ Mowgli; La Mediateka: Espai per joves per fer les tasques escolars (consulta, reforç, etc) del CE Eixida; la formació dirigida a entitats que es desenvolupa al Barri de Sant Cosme amb el GISC; Programa Millorem: activitats per a potenciar l'èxit escolar amb infants al CE Masia Espinós; el treball en xarxa (Escola d’Adults, Servei de Normalització Lingüísti-

ca, Ampa, Associacions i entitats del barri) a Pubilla Cases; són alguns dels molts projectes, programes, activitats o accions que es porten a terme des d’aquests 9 esplais i que s’han convertit en referents en el treball amb les TIC al seu barri, població.... I tot gràcies també a la labor de les persones dinamitzadores com el Pere Angrill, Cristina Espinosa, David Moliner, Azucena Allueva, Paula Vincent, Alejandro de la Torre Guevara, Anna Andujar, Lola Sirre o Araceli Garrigós que aporten la seva experiència i coneixements TIC a la millora i reptes dels Esplais i Punts Òmnia.

CIJ BELLVITGE

es de 1999, any de la seva creació, la Xarxa Òmnia ha comptat amb la presència de la Fundació Catalana de l'Esplai des de dues vessants diferents i a la vegada complementàries: a través de la tasca de coordinació i suport metodològic a la Xarxa i també amb la gestió i dinamització de 9 Punts Òmnia.

Els Gepis al CIJ Bellvitge

Es tracta, en definitiva de nou Centres d’Esplai que comparteixen el valor d’integrar les TIC en el món del lleure d'una manera didàctica i educativa i, per altra part, construint ponts amb la comunitat. * El present article ha estat elaborat gràcies a la col·laboració de les persones dinamitzadores i responsables dels 9 Punts Òmnia així com pels membres de l'equip de l'Oficina de Dinamització de la Xarxa Òmnia-ODC de FCE.

COMUNITAT ÒMNIA http://comunitatomnia.ning.com BLOC XARXA ÒMNIA http://blog.xarxa-omnia.org/odc

CE LA FÀBRICA

CESK GASULLA

Inserció laboral al CE La Fàbrica-Can Tusell

Formació per a biblioteques facilitadores de l'accés a la Xarxa: balanç amb nota MANOLITA SANZ

undación Esplai ha impartit cursos a més de 200 persones professionals de les biblioteques públiques de Catalunya per a que puguin millorar l'accés dels usuaris a Internet, per dinamitzar l'ús del web 2.0 y per a que puguin crear blogs. La formació s'ha impartit de manera presencial y a distància, en el marc del Pla Avanza 2, impulsat pel Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç i, en aquest cas, també per la Generalitat de Catalunya.

Totes les biblioteques públiques catalanes compten amb equipament informàtic per a la realització de les seves tasques i també un nombre variable d'ordinadors per a l'ús dels ciutadans i ciutadanes. L'objectiu de la formació impartida ha estat facilitar als professionals de les biblioteques i als dinamitzadors

dels telecentres de la Xarxa de Telecentres de Catalunya, que hi estan integrats, la formació bàsica, necessària en TIC, per poder desenvolupar-se al seu treball diari en el context de la biblioteca i poder transmetre aquest coneixement als usuaris/es del servei. S'han realitzat tres cursos diferents de 20 hores cada un, des de gener de 2009. Dels tres cursos s'han fet dos edicions. En la modalitat presencial, "Alfabetització tecnològica". En la modalitat a distància, "Creació i manteniment d'un blog per a la biblioteca" i "Eines web 2.0 per a la biblioteca".

Alfabetització tecnològica La dinàmica d'aquest curs presencial ha estat d'immersió en tot el temari amb exercicis pràctics i

suport online, centrat en l'adquisició de coneixements digitals per a persones amb poca facilitat en el maneig de les TIC.

Formació online El curs "Eines web 2.0 per a la biblioteca", que ha estat el més nombrós, s'ha realitzat en una estructura modular amb lectures, fòrums de participació i tasques, centrat en la utilitat que pot tenir la web 2.0 per a les biblioteques. Finalment, amb el curs "Creació y manteniment d'un blog per a la biblioteca", els i les alumnes van aprendre a fer el blog de la seva biblioteca. Com al curs de Web 2.0 alguns processos poden requerir un treball posterior per ampliar i aprofundir en el tema. Sobretot, tenint en compte les noves eines que van sortint al mercat, que donen, cada cop més, noves prestacions.

Cal ressaltar que tot el conjunt d'administracions impulsores i organitzacions que han implementat el projecte dels cursos ha col·laborat de manera estreta, tractant cadascun per la seva banda que el programa fos útil per al personal de biblioteques. La valoració feta per les persones que hi ha participat ha situat el grau de satisfacció entre el 8,5 alfabetització digital- 7,9 -eines Web 2.0- y 7,7 -blog per a la biblioteca. A aquests notables índexs s'hi sumen les valoracions de la Generalitat i Red.es que ha remarcat l'alt nivell de consecució d'objectius i les possibilitats per al futur. En definitiva, una formació que permetrà als professionals de las biblioteques aplicar noves competències digitals i atendre les demandes més freqüents.

Opinión

Josep Vives Cap del Servei del Sistema Bibliotecari de Catalunya Les biblioteques contra la fractura digital Estem molt satisfets per l'alt grau de participació en aquests cursos. Un dels objectius de la Subdirecció General de Biblioteques del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació és donar suport a totes les biblioteques públiques del país en la seva tasca alfabetització tecnològica i digital de la ciutadania. Estem segurs que el programa de formació digital per al personal de les biblioteques ha ajudat a aquests professionals a adquirir o millorar part dels coneixement que necessiten per mantenir les biblioteques en la primera línia de lluita contra la fractura digital i informacional.

Diari 59-primera part.qxd

01/12/2009

15:21

PÆgina 13

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

www.esplai.org

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

C O N N E C TA ’ T

EN ELS PROPERS ANYS I EN EL MARC DELS PROJECTES D'E-INCLUSIÓ

Microsoft i Fundación Esplai impulsen l’empleabilitat

Més de 25.000 usuaris/es poden beneficiar-se dels itineraris dissenyats

Es crearan materials específics

F SANS

Les accions previstes estan dirigides a: Els centres Red Conecta són punts actius de recerca d’ocupació ELVIRA ALIAGA

'actual conjuntura de crisi fa més necessari que mai reforçar les estratègies dirigides a millorar les capacitats i possibilitats dels sectors més desfavorits de la població a l'hora de buscar, mantenir o millorar l'ocupació. Els projectes de Fundación Esplai i Microsoft sempre ha treballat en aquesta línia, sobretot els dirigits a reduir la bretxa digital. En aquests mesos dissenyem noves accions que potenciïn l'empleabilitat de les persones partícips als nostres programes.

L'accés i formació en tecnologies de la informació i la comunicació com a mitjà per aconseguir un treball o millorar el que es té, sempre ha estat un dels objectius que Fundación Esplai ha perseguit als seus projectes. Es parteix de la premissa que en la Societat de la Informació i el Coneixement és imprescindible adquirir unes habilitats i competències bàsiques en l'ús dels ordinadors si es vol ser actiu/va laboralment. I l'experiència ho ha demostrat, doncs un alt percentatge de les persones que participen en les activitats i formacions dels centres Red Conecta (www.redconecta.net) busquen la seva inserció al mercat laboral o millorar el treball que ja tenen, sent l'objectiu de fons sortir de la situació d'exclusió social en la qual es troben. Gràcies al suport que Fundación Esplai rep de Microsoft a través del programa “Conecta Now”, en el darrer quadrimestre de 2009 i per a l'any 2010 s’ha decidit posar el tema de l'ocupació com a eix vertebrador dels projectes de superació de la bretxa digital. L’objectiu prin-

cipal és millorar l'empleabilitat de les persones usuàries dels telecentres, centrant l'acció en els grups més vulnerables: joves que busquen el seu primer treball, aturats/des de llarga duració, dones, persones discapacitades i immigrants.

Principals accions i resultats Les accions d'alfabetització digital arribaran a unes cinquanta mil persones que són usuàries de telecentres, tant de la Red Conecta com

d'altres xarxes amb les quals s’estableixen col·laboracions. I com a beneficiàries dels itineraris d’empleabilitat es preveu la participació d'uns 25.000 usuaris. A més, es faran acords amb 4 xarxes d’administracions públiques o altres agents socials que treballen en aquests temes. I el darrer grup beneficiari és el de dinamitzadors/es de telecentres, entorn a 250 rebran directament formació, materials i recursos sobre temes d'empleabilitat.

Z Analitzar les principals necessitats

en temes d’empleabilitat que existeixen a l'entorn dels telecentres. Per això, es crearan eines que permeten diagnosticar i avaluar la situació dels usuaris dels telencentres i proposar accions concretes. Z Capacitar les persones dinamitzadores per a que es converteixin en actors impulsors de la millora de l'empleabilitat. Per això, es realitzarà el curs específic “Facilitar la recerca d’ocupació al telecentre”, a més de les accions formatives sobre “Planificar el taller d'alfabetització digital”. Z Crear materials adaptats i posarlos a disposició de les entitats i xar-

xes que col·laboren al programa. Es tracta de la metodologia “Taller en 7 passos per facilitar la recerca d'ocupació al telecentre” que es desenvolupa actualment i, a partir de la qual, es crearan nous recursos i píndoles formatives adreçades tant a la formació de formadors (dinamitzadors/es), com als mateixos usuaris/es dels telecentres. Z Promoure acords de col·laboració amb altres xarxes de telecentres de l’administració pública o altres agents socials per incrementar l’eficiència de les accions de millora de l'empleabilitat. Z Continuar treballant per a l’accesibilitat als centres Red Conecta, en especial, als quatre nous que s'obriran en aquest període.

Un esforç conjunt en el marc de la responsabilitat social

Olvido Nicolás

Montserrat Carbonell

Directora de l'Àrea de Responsabilitat Corporativa. Microsoft Ibérica

Àrea d’inclusió. Fundación Esplai

Els reptes de l'empleabilitat

Per què és pertinent treballar per l’empleabilitat?

Resultaria senzill contestar la incògnita del significat de la fórmula química H20. Igual de senzill sembla resoldre’s la qüestió de com podem millorar la competitivitat, la innovació, específicament a través de la preparació professional i personal de les persones… o no? L'objectiu és fàcil de resumir: convertir l’actual repte que tenim per davant en una oportunitat. Per aconseguir-ho hem d’actuar sobre l’arrel: millorar l’empleabilitat de les persones per afavorir el seu accés al mercat laboral més ingent, productiu i especialitzat del segle XXI. Encara que les elevades taxes d’atur que registra el nostre país contrastin directament amb aquest repte, és necessari obrir un nou camí de portes i finestres obertes, en definitiva afavorir la capacitat d’innovació. En aquest punt arribaríem a la resposta: la Tecnologia. Facilitar l’accés de les persones a una formació tecnològica avançada, de qualitat i gratuïta, pot ser aquella entrada que moltes persones estan cercant. Microsoft, compromesa en aportar tots els beneficis de la tecnologia al major nombre de persones, seguirà promovent per tota Espanya la disposició de formació d’alta qualitat en tecnologia. La nostra col·laboració i el treball actiu amb Fundación Esplai, ONG i entitats locals de tota Espanya, ja ha fet possible que més de 244.000 persones hagin incorporat la tecnologia a les seves vides millorant les seves capacitats personals i professionals.

La millora de les capacitats per a una major empleabilitat pren més rellevància en un context de crisi econòmica com l’actual amb una greu afectació sobre l'ocupació. En especial la dels col·lectius més vulnerables i amb menys oportunitats al mercat laboral. A Espanya la probabilitat d’accedir a determinats nivells de capacitació és molt inferior als col·lectius amb poca formació. Facilitar aquest accés, a més d'una qüestió de necessitat per adaptar-se als canvis econòmics i socials, és una qüestió d'equitat. L’alfabetització digital és un instrument valuós i contrastat per adequar les capacitats a les necessitats i exigències del mercat laboral i una oportunitat per millorar la inclusió i les possibilitats d'accés a l'ocupació. Els elements clau del procés són: la facilitat d'accés i participació activa als telecentres, la personalització, una metodologia adaptable, el suport mutu i un espai proper i de confiança en ONG i entitats de caràcter local. Fundación Esplai i Microsoft sumen esforços i estratègies d’accés a les TIC, a través dels recursos del programa Conecta Now cap a aquest objectiu de treball futur. Més enllà del notable impacte que tindrà aquesta iniciativa, també suposa una proposta positiva i esperançadora envers les persones destinatàries i una bona pràctica de col·laboració entre sectors.

Diari 59-primera part.qxd

01/12/2009

15:21

PÆgina 14

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

www.esplai.org

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

C O N N E C TA ’ T

AMB LA COL·LABORACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE VILLAVICIOSA A ASTÚRIES

El nou Red Conecta de Sietes acull el llançament de Windows 7 La xarxa de Fundación Esplai i Microsoft arriba als 76 centres per tota Espanya ALFONSO VALLE

icrosoft, Telefònica, Hewlett-Packard, l’Ajuntament de Villaviciosa i la Fundación Esplai van posar en marxa un nou Red Conecta a la localitat asturiana de Sietes el 22 d'octubre. L’inici del funcionament d'aquest centre va coincidir amb el llançament de Windows 7, ja que Microsoft va triar aquest petit poble del consell asturià de Villaviciosa per llençar el seu últim sistema operatiu i mostrar el seu compromís en reduir la bretxa digital i acostar les tecnologies de la informació i la comunicació a les persones que mai han usat un ordinador.

formació amb l’objectiu de trobar feina. En total, es podran beneficiar del nou Red Conecta unes 2.000 persones de tot l’entorn. Els usuaris i les usuàries poden accedir a cursos gratuïts sobre com redactar un currículum, usar els portals d’Internet de recerca de feina o com els poden ajudar les xarxes socials a trobar nous recursos laborals.

les tecnologies de la informació i la comunicació a totes les persones.

La posada en marxa d’aquest aula d’alfabetització digital va coincidir amb el llançament de Windows 7, l’últim sistema operatiu de Microsoft i vol posar de relleu la voluntat de l'empresa d’acostar

En total, a tota Espanya ja hi ha 76 centres d’aquesta xarxa impulsada per Microsoft i la Fundación Esplai i al Principat d’Asturias és el quart, després dels d’Avilés, Gijón i Oviedo.

76 centres a tota Espanya El Red Conecta de Sietes està ubicat a la Casa del Horru i té 15 ordinadors amb connexió a Internet, webcam i impressora i, el més important, un dinamitzador que imparteix cursos gratuïts a les persones que van a l’aula.

L’acte va comptar amb la presència dels i les habitants de Sietes i de poblacions veïnes, així como de l'alcalde de Villaviciosa, Manuel Busto, la consellera d'Administracions Públiques del Govern d'Asturias, Ana Rosa Migoya, la presidenta de Microsoft Ibérica, María Garaña, i representants de Fundación Esplai i Telefònica.

FOTOS: MICROSOFT

Noves oportunitats laborals

Maria Garaña, presidenta de Microsoft Ibèrica, durant la inauguració

Premi a “Tecleando Futuro”

L’equip que ha treballat al programa “Tecleando futuro” “Tecleando futuro”, el programa d’alfabetització digital dirigit a la població reclusa de Castella i Lleó, impulsat per la Junta de Castella i Lleó i que dinamitza la Fundación Esplai ha rebut la Medalla al Mèrit Social Penitenciari que atorga el Ministeri d’Interior. Aquest guardó reconeix el treball a favor de la reinserció social dels col·lectius privats de llibertat d'organismes i institucions.El lliurament d'aquest premi va tenir lloc

el 24 de setembre a Madrid i va recollir la medalla el conseller de Foment de la Junta de Castella i Lleó, Antonio Silván, de mans del ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba. “Tecleando Futuro” ofereix cursos i tallers de TIC pensats per reduir la bretxa digital de les persones privades de llibertat i així millorar les seves possibilitats d'integració social i laboral una vegada abandonin la presó.

Aquest centre Red Conecta d’accés a les tecnologies de la informació està dirigit bàsicament a persones de l’entorn rural de Sietes, amb una població d’uns 40 habitants, i a persones sense feina de localitats properes com Villaviciosa que volen millorar la seva

Els usuaris i les usuàries accediran a nous recursos laborals

Un any d'intensa vida digital de la CiberCaixa de Badalona

Una iniciativa (aprenentatge-servei) amb el Connecta Jove

Més de 80 usuaris/ies, tres entitats que fan tallers i 10 activitats programades són les xifres del balanç del primer any de vida de la CiberCaixa de Badalona Sud, un aula d’accés a les noves tecnologies impulsada per l’Obra Social “la Caixa” i que gestionen el Consorci de Badalona Sud i la Fundación Esplai.

A un grup d’alumnes del centre educatiu Mare de Déu de l’Assumpció de Badalona (Barcelona) se’ls reconeixerà el servei fet com dinamitzadors/es al Connecta Jove, el programa d'alfabetització digital impulsat per l’Associació Casal La Formiga, Microsoft, Wrigley i Fundación Esplai, en forma de pujada de nota.

Aquest espai va néixer com un lloc destinat a què nenes i nens del barri de Sant Roc de Badalona poguessin participar en activitats educatives relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació a la vegada que permet la conciliació entre la vida laboral i familiar. D’altra banda, aviat van començar a sumar-se altres col·lectius i entitats, la qual cosa va fer créixer els tallers que s’oferien i el públic destinatari convertint aquest espai en un centre de dinamització comunitària a través de les TIC.

Així, els 16 joves d'aquest centre escolar que participen aquest any al Connecta Jove que es desenvolupa a l’Associació Casal La Formiga es beneficien del conveni de col·laboració entre l’entitat i el centre educatiu i que ja va permetre l’any passat que els i les voluntàries obtinguessin un punt extra pel treball realitzat en aquest programa. El centre educatiu valora part d’aquest aprenentatge-servei com a puntuació extra d’alguna de las matèries.

Un exemple de la tasca que desenvolupa la CiberCaixa és el taller Fent Xarxa! on participen persones adultes. Així, van introduir un article sobre la CiberCaixa de Badalona Sud a la Viquipèdia, l’enciclopèdia on line després d'haver treballat les wikis.

Actualment, un grup de 4 joves que ja van participar al projecte l’any passat ja estan impartint classes d’informàtica a 16 persones adultes amb risc d'exclusió social, mentre que els altres 12 s’estan formant ara i a partir de gener impartiran les classes a les persones adultes.

Diari 59-primera part.qxd

01/12/2009

15:22

PÆgina 15

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

www.esplai.org

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

EL MONOGRÀFIC

LES 10 QÜESTIONS CLAU PER IMPULSAR L ’ EDUCACIÓ EN EL LLEURE

CULMINA UN PROCÉS DE REFLEXIÓ AMPLI I PARTICIPATIU AMB LA PUBLICACIÓ “ELS CENTRES D’ESPLAI, ARA I AQUÍ”

Què són i cap on van els centres d’esplai? a Fundació Catalana de l’Esplai ha fet una reflexió interna sobre els centres d’esplai que ara, acaba de publicar. El proper 21 de gener es farà una presentació a la comunitat educativa a la seu de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica a Barcelona.

El centre d’esplai com a entitat educativa té molts anys de trajectòria des de la seva aparició al paisatge català dels anys 70. Una fotografia d'aquella època ens revelaria probablement un espai parroquial, un dissabte a la tarda, amb una colla de joves, generalment estudiants motivats pel capellà, que pretenien oferir als nens i nenes del barri una alternativa educativa en el lleure del cap de setmana. Amb el temps la societat s’ha tornat més complexa, d’alternatives -educatives i deseducatives- n’hi han moltes més, i les famílies i les escoles també han evolucionat. Els centres d’esplai han experimentat molts canvis en quaranta anys: quant a titularitat i pertinença; quant a intensitat de funcionament i models de gestió; quant a activitats ordinàries i extraordinàries; quant a franges d’edat dels infants i joves atesos...

Actualment és necessari fer una pausa en el camí, repassar l’evolució experimentada i revisar què estem fent ara, confirmant si responem als reptes actuals, i evitar que els canvis siguin només reactius o mancats de reflexió i perspectiva.

La publicació

Amb aquesta convicció, la Fundació Catalana de l’Esplai ha estat impulsant des de l’any 2008 un procés de reflexió interna sobre els centres d’esplai. Ha estat un procés intens, en el que han participat més de 90 persones: responsables i monitors dels esplais, membres del Patronat, i del Consell Assessor, responsables i tècnics de diversos departaments. El primer resultat tangible ha estat l'elaboració d'un dossier: Els Centres d'Esplai, ara i aquí. Les 10 qüestions clau per impulsar l'educació en el lleure. Es tracta d'un document viu, simple, flexible i amb data de caducitat: un radar per orientar les funcions i les tasques educatives dels centres d'esplai en un futur proper.

Quins són els reptes actuals? Per definir com educar avui en el lleure calia plantejar-se prèviament quins son els reptes més importants que més directament condicionen la vida dels nostres nois i noies, per poder després ajustar les

L’índex de la publicació il·lustra dels seus continguts:

FCE

ROSER BATLLE/ SALVADOR CARRASCO

Descobrir, participar, comprometre’s, acompanyar, relacionar-se respostes coherents que els centres d'esplai han de poder articular. El debat generat va definir 10 reptes principals, plantejats tots ells amb la seva cara esperançadora i optimista i la seva creu, problemàtica i difícil. Aquest és el llistat resultant: Z La cohesió social. Z La immigració.

Z La identitat catalana i

les pertinences múltiples. Z La ciutadania i la democràcia. Z Les tecnologies de la informació i la comunicació. Z El medi ambient. Z Valors i estils de vida. Z La vida familiar. Z L’educació de qualitat per a tothom. Z El temps lliure.

1. Qui som i què volem? 2. Quins reptes presenta la societat catalana actual? 3. Què aporta el centre d'esplai a la societat? 4. Què aporta el centre d'esplai als nois i noies? 5. Per quin tipus d’educació apostem? 6. A qui ens adrecem? 7. Quins models de centre d’esplai podem impulsar? 8. Quines àrees d’actuació té el centre d'esplai? 9. Quina mena de treball en xarxa necessitem? 10. Quin equip ho fa possible?

A quin repte de la societat catalana actual és prioritari que els centres d'esplai s'adaptin i facin propostes?

Imma Noguera

Salvador Carrasco

Pepa Domingo

Raimon Guilera

Rosa Romeu

Diplomada en Treball Social. Consell Assessor FCE

Catedràtic de Sociologia UB. Patronat FCE

Educadora. Patronat FCE

Tècnic d’educació. Patronat FCE

Diplomada en Treball Social Patronat FCE

Tolerar les frustracions

Justícia per oportunitats

Un espai d'equitat

Participació comunitària

Participar és la clau

Han d’ajudar a que, tot passant-s’ho bé, els nens i nenes aprenguin a tolerar les frustracions. Això ha estat sempre un objectiu pedagògic, però crec que, en la societat catalana actual, s’hi ha de posar més èmfasi. Els nens i nenes, quasi independentment del seu estatus familiar, han viscut en un temps de bonança econòmica, es més, de consumisme desmesurat (encara que sigui de botigues de “tot a cent”) i ara, en temps de crisi ,s’han d'adaptar a una nova situació que no els és gens fàcil si no se’ls ajuda. Els centres de esplai són un excel·lent lloc per aprendre’n... és tot un repte!

Som immersors en una nova societat. Malgrat el progrés de les societats “avançades”, el vell fantasma de la desigualtat campa lliurement i penetra totes les dimensions de la vida col·lectiva. Per on passa deixa cadenes d’exclusió social i alterofòbia, que impedeixen exercir la responsabilitat cívica i condemnen al fracàs en l’assoliment d’una vida digna. Quin és el repte principal? Construir la vida social sobre aquella justícia que crea per a tots els infants i joves un futur i dóna a cada un la seva oportunitat. El centre d’esplai és un instrument per respondre a aquest repte, en el camp del lleure educatiu.

La societat catalana actual és molt canviant i dinàmica, per tant un dels primers reptes és adaptar-nos a les noves realitats de l’entorn: famílies noves, diferents unes de les altres. Alhora l’esplai ha de ser un lloc que permeti als infants i famílies conèixer la llengua, la cultura i el país on estan, a través de les activitats, sortides, excursions… L’esplai som una entitat de servei a les famílies, per tant, hem d’ajudar la conciliació familiar. D’altra banda hem d'oferir ara més que mai beques per a tots aquells que ho necessitin, que l’esplai sigui un espai d’equitat. I com sempre, potenciar el voluntariat!

El repte dels centres d’esplai és donar sentit al temps lliure educatiu dels infants i joves. Un centre d’esplai no es pot reduir a “distreure” i/o “emplenar” el temps lliure, com fan altres entitats o empreses de serveis. Els esplais tenen el repte d’educar en valors i de crear un espai de formació i participació comunitària. L’esplai, on un s’hi apunta lliurement, esdevé la família ampla dels infants i joves, on aprenen a conviure, reflexionen sobre els valors col·lectius i el conseqüent estil de vida. S’ha d’implicar les famílies i relacionar-se amb l’escola per coresponsabilitzar-se, cadascú en el seu àmbit.

La societat en general és força canviant. També la societat catalana presenta actualment tendències relacionades amb la discriminació i l'exclusió social, i amb la pobresa, augmentada per la crisi actual. Si volem donar respostes a través dels centres d'esplai, caldrà dissenyar propostes que contribueixin a millorar la manera en què les respectives comunitats, famílies, infants i joves, els agents socials i el mon empresarial, participin en trobar respostes, per avançar en el procés relacional que pugui actuar com a motor de canvi i transformació, per a, en definitiva, construir ciutadania.

Diari 59-primera part.qxd

01/12/2009

15:22

PÆgina 16

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

www.esplai.org

EL MONOGRÀ

LES 10 QÜESTIONS CLAU PER IMPULSAR

Principis irrenunciables i t

Un cop reformulada la missió i analitzats els reptes socials bàsics als quals s'h dels centres d'esplai i definir les transicions que ca TRANSICIÓ 1

D’una identitat educativa a una identitat educativa i social alhora EDUCACIÓ INTEGRAL AMB ÈMFASI EN VALORS

PROJECTE DE GRUP COM A ENFOCAMENT DE LES ACTIVITATS

El centre d’esplai no pot respondre només a necessitats educatives, perquè aquestes estan barrejades amb les necessitats socials dels infants i les seves famílies. Cal reconèixer que el centre d'esplai és una entitat educativa i social alhora.

MISSIÓ

TRANSICIÓ 2

D’un model a molts models d'esplai

EQUILIBRI INDIVIDU-GRUP

Educar en valors als inf famílies en el seu temps lliur espai de formació co amb voluntat de trans inclusió socia

PARTICIPACIÓ I PROTAGONISME DELS INFANTS I JOVES

OBERTURA A L'ENTORN I

No hi ha un únic model d’esplai capaç de donar resposta als reptes actuals. N'hi ha molts models, quant a titularitat, intensitat de funcionament, tipologia d'activitats... Cada territori té la seva història, necessitats i idiosincràsia.

ARRELAMENT AL

DI SE CO APR

TERRITORI

Quina cosa o quin aspecte voldria que el centre d'esplai no deixés de fer perquè ho considera molt valuós?

Mª Salvita Álvarez Garretas

Lluís Puig

Elena Ruipérez

Directora CEIP Joaquim Ruyra L'Hospitalet de Llobregat

Director del Procés d'Hemodonació Banc de Sang i Teixits

9 anys CE Diversitat Lúdica Sant Feliu de Llobregat

Junts fem l’escola

El compromís social

Ens esperen amb un gran somriure

Alternat

En començar l’etapa com a directora la col·laboració de l’esplai a la Florida i l’escola quedava reduïda a la realització d’activitats extraescolars. Però hem hagut d'adaptar-nos a les noves demandes socials i junts hem ampliat i diversificat l’oferta de serveis i activitats (acollida, menjador, activitats extraescolars, monitoratge, vetlladors, taller d'estudi assistit, etc.)

Els centres d'esplai, en general, desenvolupen molts projectes d’acció i repercussió social, això fa que en el seu tarannà hi hagi implícita una intencionalitat de transformació social i una participació voluntària vers l’entorn . És important que els centres d’esplai estiguin a càrrec de professionals de l’educació en el lleure que, de forma altruista i voluntària, creguin en la possibilitat de millorar la societat i d’educar i transmetre aquests valors als infants i adolescents. Vinculat al projecte d'Aprenentatge Servei que promou el Banc de Sang i Teixits de Catalunya que es desenvolupa a diferents centres d'esplai del territori, valorem l’alt grau d'implicació, l’assimilació de valors i el compromís social que tenen els educadors i educadores.

El meu esplai és un lloc on els meus amics i jo ens ho passem molt bé. Arribem i ens estan esperant els monitors i monitores amb un gran somriure i de seguida comencem les activitats tant xules que ens han preparat.

L'esplai no joves del b mes coses anant de co perfecta a

Junts estem portant a terme els objectius d' educar més enllà de l’horari escolar, conciliar la vida familiar i laboral i fomentar la integració i cohesió social. Totes elles imprescindibles per la nostra realitat escolar.

Al principi, jo no coneixia ningú i ara tots som amics i amigues i ens divertim molt fent les coses plegats. M’agrada molt anar a l'esplai perquè a més puc participar de les festes que més m'agraden, la cavalcada de reis, la festa major i sobretot la rua de carnaval, ja que els meus pares també hi participen i els tres ens ho passem genial. Cada any repetim...

La manera nar, els val ses bé, és meva cont obert els u

Diari 59-primera part.qxd

01/12/2009

15:23

PÆgina 17

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

MONOGRÀFIC

ER IMPULSAR L ’ EDUCACIÓ EN EL LLEURE

es i transicions cap al futur als quals s'ha de fer front, és necessari identificar els principis irrenunciables cions que cal fer per adaptar-se al moment actual TRANSICIÓ 3

D’únics destinataris infants i joves a destinataris múltiples: prioritaris, bàsics i secundaris QUALITAT EDUCATIVA

ESTÍMUL CULTURAL PER ALS INFANTS, ADOLESCENTS I LES SEVES FAMÍLIES

Si bé la prioritat segueixen sent els infants i els joves atesos, cal considerar els monitors i les famílies també com a població destinatària bàsica, i la resta de la comunitat com a sector destinatari secundari.

MISSIÓ

alors als infants, joves i u temps lliure, i esdevenir un formació comunitària tat de transformació i nclusió social.

TRANSICIÓ 4

Del treball endogàmic al treball en xarxa

BARREJA GENERACIONAL

RELACIÓ I COMUNICACIÓ INTERPERSONAL A I

T AL

ho passem monitores ivitats tant

i amigues i molt anar a s que més etot la rua n i els tres

DIMENSIÓ DE SERVEI A LA COMUNITAT: APRENENTATGESERVEI

El centre d’esplai no pot educar en el lleure en solitari. Necessita no solament coordinar-se, sinó col·laborar, treballar en xarxa, amb l’escola, les entitats del barri, l’ajuntament i les altres entitats de lleure que actuen en la comunitat.

Jenny Molina

Antoni Balmón

Félix Garcia

17 anys Esplai La Gresca Ripollet

Alcalde Cornellà de Llobregat

36 anys i pare d'una nena de 5 anys CE El Grup de Polinyà

Alternativa al no fer res

Formar en valors i convivència

Conciliació familiar

L'esplai no podria deixar de fer activitats per a nosaltres, els i les joves del barri. El Casal és com casa nostra. Hi he après moltíssimes coses i no m'ho he passat bé, no, m'ho he passat genial anant de colònies, de ruta, les tardes al casal... és una alternativa perfecta a quedar-nos sense fer res, a casa o al carrer.

Formar la gent jove, des de la infància a l’adolescència, és una tasca tant difícil com important, que ens pertoca a tots: des de l’escola, dins la família, com a ciutat, i també lògicament en el temps d’oci, a l’esplai.

Des de fa dos anys la nostra filla assisteix al programa: Esplai diari i suport a les famílies, que El Grup de Polinyà du a terme durant tot el curs escolar, de dilluns a divendres de 17 a 19,30 hores, amb recollida dels infants a les escoles. Com tantes altres famílies joves a Catalunya, vivim en aquest poble per raons d'habitatge i no tenim aquí cap altre familiar. Podem afirmar que, gràcies a aquest servei, nosaltres podem treballar els dos, i que estem molt satisfets ja que la nostra filla rep una educació i formació complementària a l'escola, que és molt important per al seu creixement. Aprofitem per donar les gràcies a tots els components de L’esplai El Grup de Polinyà .

La manera que té l'esplai de proposar-nos temes per reflexionar, els valors que interioritzes a mesura que aprens i t’ho passes bé, és un valor afegit a les activitats que realitzem. Veig la meva continuïtat a l'esplai oferint allò que m’ha ofert, m'ha obert els ulls!

Sempre amb un objectiu molt clar: oferir una formació basada en els valors i en la convivència. Això els esplais no ho poden deixar de fer, i és que forma part de la seva raó de ser. És fonamental, en la societat actual, transmetre aquests valors de convivència, perquè ens faran ser ciutadans i ciutadanes responsables i conscients, capaços de compartir i de fer activitats en comú.

Diari 59-primera part.qxd

01/12/2009

15:23

PÆgina 18

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

www.esplai.org

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

EL MONOGRÀFIC

LES 10 QÜESTIONS CLAU PER IMPULSAR L ’ EDUCACIÓ EN EL LLEURE

TREBALL EN XARXA, PARTICIPACIÓ, VOLUNTARIAT, SUPORT INSTITUCIONAL...

El futur dels centres d’esplai a les nostres mans Taula rodona amb responsables de la Federació Catalana de l’Esplai REDACCIÓ

an participat Marta Buxó, presidenta de la Federació Catalana de l’Esplai, Merche García, de l’Área d’Esplais d’Espanya, Víctor H. Martínez, gerent de la Federació Catalana de l’Esplai. Roser Batlle, pedagoga, membre del Patronat de la Fundació i coordinadora, juntament amb Salvador Carrasco, del llibre “Els centres d’esplai, ara i aquí”, ha actuat de moderadora.

començar a fer, amb l’objectiu de recaptar diners que necessitàvem per estabilitzar les activitats de l’esplai i perquè els monitors poguessin estar treballant. Això va distorsionar molt, perquè l'’escola va percebre el centre d’esplai com a una empresa de serveis, no com una institució educativa.

Víctor: Estic en part d'acord, perquè penso que els serveis desvien la nostra atenció, però també cal dir que els serveis a les escoles han permès als centres d’esplai consolidar una petita estructura professional, garantint la continuïtat. Merche: Està clar que estem parlant dels centres d’esplai, no de

Marta: Tot i així, cal assegurar la participació dels equips de monitors i monitores a les entitats ja que lligat al concepte de participació es troba la implicació.

Víctor: Afegiria el consolidar el nostre treball en xarxa, avançar i fer un treball més permanent, sobretot en relació a l’escola. I també aconseguir un bon equip combinat de professionals i de voluntaris, implicats, i, parlo més de futur, que tinguin unes bones condicions laborals, millors que les d’ara.

Què és important per als centre d’esplai del futur i quines serien les assignatures pendents?

Cal aconseguir un bon equip combinat de professionals i voluntaris implicats

Com s’ha viscut el procés d'elaboració d’"Els centres d'esplai ara i aquí"? ¿Quina és la utilitat d'aquest llibre? Víctor: Realment necessitàvem un llibre que t'expliqui que és un esplai. Jo m'ho tornava a llegir ahir i deia, és que això està molt bé i amb molt de contingut. El sol fet de poder explicar aquests 10 temes a una família, a un monitor, a un alcalde o un regidor ja és molt. T’està dient coses sobre les quals tu com a esplai has de reflexionar, o recordar com has de fer. Per tot això, és un llibre que feia molt de temps que reclamava.

Marta: Nosaltres estem procurant fer una supervisió externa de tot el que fem. No tant una supervisió pedagògica de les activitats que fem, sinó una supervisió general de tot plegat i també més concreta cap a l’equip.

Merche: Per a mi el document ajudarà a tenir el marc referencial més present, a dotar-nos de contingut i saber perquè fem les coses. La ideologia és el que ens diferencia d'una empresa de servei que no té aquest marc referencial. Nosaltres a primers de novembre hem fet la mini assemblea dels esplais de L’Hospitalet i ho hem portat perquè després cada esplai ho pugui treballar. Crec que tindrà usos múltiples. Servirà per expressar la nostra vinculació a un determinat model de centre d’esplai.

Volem treballar amb l’escola en la perspectiva d’una dimensió social Si tornéssiu a muntar un centre d'esplai ara, quines coses no repetiríeu? Merche: No tornaria a fer serveis escolars, si més no com els vam

M. FERNÀNDEZ

Marta: Destacaria que ha estat un procés participatiu i això fa que no calgui anar a convèncer ningú, perquè ja ha estat fet entre tots.

D’esquerra a dreta: Roser Batlle, Merche Garcia, Marta Buxó i Victor H. Martínez. Merche, Marta i Víctor estan vinculats als esplais a La Florida, La Gresca i Espurnes, respectivament Marta: Completament d’acord. També va passar que ens vam deixar endur perquè es parlava molt bé de la feina de l’entitat i ens demanaven serveis educatius tant des de l’escola com des de l'ajuntament. Però vosaltres voleu treballar amb l'escola... Merche: Sí, però amb la perspectiva d’un projecte educatiu, de l'educació en valors i amb una dimensió social, no com una prestació o venda de serveis. Crec que si haguéssim enfocat la relació de treball amb l'escola d’aquesta manera, la tasca educativa que estaríem fent en conjunt seria molt més important que la que estem treballant ara. Marta: Si, del que es tracta precisament és de que tots els agents educatius d'un territori ens beneficiem del treball en xarxa. Serà creant sinèrgies quan la nostra intervenció envers als infants serà més eficient.

les entitats de servei que són perfectament legítimes. Víctor: Altres coses que evitaria seria ser massa laxe o poc estricte amb les coses que hem de fer, o deixar tant al criteri dels monitors les qüestions bàsiques del que cal o no cal fer a l’entitat. Què passa llavors amb la participació...? Víctor: Si l’esplai ha de fer unes funcions, que no depengui de cada equip de monitors que es facin o no es facin. Hi ha coses que les hem de fer i altres, en canvi, són qüestionables. Hi ha aspectes que l’esplai ha de tenir clars. Merche: És que, a vegades, li hem donat valor exagerat al canvi continu. Hem repetit que els monitors, per fer-se seu l’esplai, havien de participar inventat-se cada any tota la pel·lícula. Però això no és equilibrat, perquè hi ha determinades coses que cal estabilitzar per consolidar la tasca educativa de l'esplai.

Merche: Una de les coses més importants és sentir-se i mantenir-se molt arrelat al territori. Marta: Els esplais tenim com a valor no perdre la nostra base social, la identificació dels infants i joves, en tant que socis, amb l'entitat. Un esplai no pot convertir-se mai en un lloc que tan sols gestiona activitats... M'agradaria, a més, que es consolidés el reconeixement de les entitats d'esplai i del treball que fan. Una mica com ha passat a L'Hospitalet. Merche: Com a assignatures pendents en destacaria tres. D’una banda, el tema del voluntariat, perquè els voluntaris han de ser el motor de les entitats. Crec que un centre d'esplai no és sostenible, ni té futur, si no és capaç d'integrar voluntaris. Això porta molts d'esforços i no ens hem sortit, ho hem d'analitzar. D’altra banda, el tema dels joves, perquè ens cal recuperar la seva implicació i compromís. I, finalment, hem de reforçar la dinàmica més comunitària del centre d’esplai.

Què ha de passar perquè a Catalunya neixin i es consolidin més esplais? Víctor: És fonamental el suport institucional. No estic parlant només de posar diners, sinó que es reconegui que l’esplai és molt important, que els ajuntaments ens tinguin en compte. Merche: Lligat al que diu el Víctor, cal que es visqui l'esplai com una institució educativa. Ara per ara, des del meu punt de vista, encara que cada vegada estigui més prestigiat, l'esplai no arriba a veure's com una institució educativa necessària en la vida educativa del nen. Com que no té prou recolzament institucional, no té prestigi per a què la gent també s’hi vulgui dedicar. A dia d'avui la gent encara no sap què és un esplai. Marta: Estic completament d’acord amb vosaltres. Cal recolzar als esplais per tal de seguir treballant per un major reconeixement institucional. I això, tal com diu en Víctor, no passa només per un major recolzament econòmic (que també), sinó assegurant condicions infraestructurals adients, rebent la consideració que mereixem i fent-nos partícips de la realitat educativa i social dels nostres entorns.

Diari 59-segona part.qxd

01/12/2009

15:48

PÆgina 19

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

www.esplai.org

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

CENTRES D’ESPLAI

DESPRÉS DE LES REUNIONS DE MONITORS I MONITORES PER PREPARAR EL CURS 2009-2010

Els esplais treballen la interculturalitat i la fraternitat Movidic i la trobada del MEV són les jornades d’arrencada del curs Opinió

Gemma Lienas Autora de “La tribu de Camelot”

“M'ha fet molta il·lusió venir aquí”

M. FERNÁNDEZ

L’escriptora Gemma Lienas va assistir a l'assemblea del Movidic per presentar “La tribu de Camelot”, la seva col·lecció juvenil que és el centre d’interès que treballen els esplais enguany.

Foto de grup dels i les participants al Movidic a CENTRE ESPLAI MANOLITA SANZ

quest primer trimestre del curs els esplais han obert portes amb l’energia d’un nou curs. Abans, però, han fet reunions de preparació de monitors i monitores, assemblees i jornades que, finalitzen amb l’Assemblea de la Federació Catalana de l’Esplai el 28 de novembre.

La primera de les reunions va ser el tradicional Movidic, el 19 de setembre. Uns 250 monitors i monitores es van reunir a CENTRE ESPLAI en una jornada que va servir per inaugurar el curs dels esplais i on es va presentar la nova proposta educativa per al curs 2009-2010, sota el títol “Mandala”, que tracta la interculturalitat i la fraternitat, a partir de l’empatia, la comunicació i el respecte; la identitat i les pertinences múltiples; la justícia social i l'equitat. També es van realitzar un seguit de tallers sobre diferents tècniques (contes, jocs cooperatius, teatre, rol, hip-hop...) per a que els monitors i monitores desenvolupin la proposta als infants i joves dels esplais.

Trobada del MEV El 3 i 4 d'octubre es va celebrar la trobada de monitors i monitores del Moviment d'Esplai del Vallès. Prop d'unes 60 persones d'11 entitats es van reunir a la casa de colònies de Viladoms de Baix, a Castellbell i el Vilar. La jornada va donar a conèixer “Mandala”, tant des d’un caire lúdic amb un joc de nit, com un de formal, amb les tècniques que es proposaven per al treball al llarg de l’any.

MANDALA ALS ESPLAIS EIXIDA CAMPS BLANCS Sant Boi de Llobregat “L'esplai ja està ple de personatges de la tribu de Camelot, que han començat a proposar-nos un munt d'activitats. Al grup de petits, el gat Merli ens ha donat la pòcima de l'Amistat. La Morgana visita els mitjans i els proposa ajudar-la a trobar la seva tribu i el detectiu Gustavo ens posa enigmes per crear la seva pròpia tribu”.

EL TRICICLE Sant Joan Despí “Enguany, vam començar el curs el 3 d'octubre. Per presentar la nova distribució de grups, hem sortit a l'espai de trobada del Club i amb música ambient relaxada i amb molt de silenci, hem convidat tothom a agafar la seva “Mandala” de grup per tal de buscar els companys/es de grup, i, per últim, la “Mandala” de cada membre de l’equip de monitors/es”.

CAMPIQUIPUGUI La Riera de Gaià “Només hem treballat la proposta educativa l’any passat, perquè tot just acabem de fer dos anys. Vam fer una Cucafera que hem anat passejant en moltes celebracions. Ara, per al curs 2009-2010 ja estem utilitzant la proposta educativa “Mandala”; hem inclòs els objectius i continguts al nostre projecte anual, a nivell d’infants, famílies i monitors”.

Quina sensació t'ha fet veure aquests 300 joves que treballaran amb els teus llibres? Quan he arribat aquí i he vist aquesta gentada pel carrer, tota aquesta gent jove, he pensat, quina il·lusió que m’hagin triat per fer això. Coneixies el món de l’esplai? La meva filla, de jove, era monitora, o sigui que el conec de referències. I encara que no sigui el mateix, jo mateixa, quan era petita, vaig estar molts anys a l’escoltisme. Què penses de l’educació en valors? La veig absolutament necessària i, a més, una mica perduda ara mateix. Per què no és només el que fan l’escola, els pares, l’esplai, sinó també moltes altres coses, com els dibuixos animats. Posaré un exemple. Vaig portar els meus néts i nétes a veure la pel·lícula Up i una vegada més les dones no existeixen. Aquest tipus de coses, o veure que les senyores van sempre amb el plumero i els senyors estan llegint el diari, em semblem contravalors. Per tant, com tot està tan ple de contravalors, crec que és important impregnar les coses de valors. Tu escrius en aquesta clau. Sí, em sembla que val la pena aportar valors positius. Lluitar per la justícia, per la igualtat... De fet, el que m'importa és que les criatures tinguin criteri, perquè penso que vivim en un món on les prohibicions són inútils, però, en canvi, hi ha coses que els hi poden fer mal i cal que tinguin criteri a l'hora d'enfrontars'hi.

Diari 59-segona part.qxd

01/12/2009

15:48

PÆgina 20

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

CENTRES D’ESPLAI

I tu, què fas?... Vine al cau/esplai

VAM JOVE "Vine amb mi", un projecte C2

el segon cop que es du a terme aquesta iniciativa i, enguany, s'adreça directamente a les més de 2.200 escoles públiques i concertades catalanes.

EIXIDA

L’acte va comptar amb la presència dels diferents representants de les federacions i moviments d'educació en el lleure presents al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, com és el cas de “L'Esplai” i va servir per donar el tret de sortida del curs 2009-10 de les entitats de lleure.

L'esplai Pingüí als vídeos de la campanya

El 16 d’octubre el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, i la presidenta del Consell Nacional de Joventut, Agnès Russiñol, van presentar la campanya que ha engegat la Secretaria de Joventut de la Generalitat amb la col·laboració de les federacions i moviments d'educació en el lleure “I tu que fas?... Vine al cau/esplai”. És una campanya que vol promoure l’educació en el lleure entre els infants, joves i les famílies. És

Els materials adreçats als centres educatius inclouen un díptic i un DVD amb cinc vídeos que expliquen els diferents aspectes de l'educació en el lleure. Un d'aquests vídeos, el que explica què és un centre d'esplai, es va fer, amb la col·laboració de la Fundació Catalana de l'Esplai, a l’Esplai Pingüí de Sant Andreu de la Barca. La campanya també inclou una carta de la consellera d'Acció Social i Ciutadania adreçada a les escoles perquè obrin les seves portes a les entitats de lleure i permetin explicar el seu projecte. Com a recurs, s’ha habilitat una base de dades de les entitats de lleure catalanes.

Els joves es formen en tècniques de jocs de taula per després ensenyar a jugar als infants El projecte VAM JOVE “Vine amb mi” de C2 (Aprenentege-Servei) consisteix en una iniciació al voluntariat dels joves de l’esplai Eixida Camps Blancs i del Centre Obert municipal Lola Anglada, tots dos de Sant Boi de Llobregat,

El projecte ha obtingut suport del Centre Promotor d'Aprenentatge Servei, en la tercera convocatòria d'ajuts APS.

Reconeixement

El Grup de Polinyà escollit per Bertelsmann i per Ashoka

G. POLINYÀ

a través de l'aprenentatge tècnic de diferents activitats com ara: cuina, grafit, expressió corporal, construcció de titelles, cuina , percussió, etc, i de l’aprenentatge més reflexiu sobre el valor del voluntariat. Després, els joves dinamitzaran una sèrie de tallers (acció de servei), amb els infants de l'esplai. També es preveu que a final de curs, els joves puguin viure una experiència a nivell comunitari, on ensenyin aquests mateixos tallers en una jornada de mostra de tallers en les festes del barri de Camps Blancs de Sant Boi de Llobregat.

El reconegut projecte d'Aprenentatge-Servei del Grup Polinyà de Polinyà del Vallés, “Toquem fusta”, segueix donant oportunitats als joves d’aquell esplai.

presentar l’edició del llibre Emprendimiento Social Juvenil. 18 buenas prácticas, on el Grup de Polinyà hi surt com una de les entitats de referència.

D'una banda, el Grup de Polinyà va participar el 3 i 4 d’octubre a la trobada organitzada per la Fundació Bertelsmann a Barcelona amb les 18 entitats escollides com les millors associacions emprenedores de projectes juvenils a nivell estatal. Allí, la Fundació Bertelsmann va

Trobada a Amsterdam D’altra banda, dos joves del Grup de Polinyà, del projecte “Toquem fusta” van participar a la primera trobada de joves europeus organitzada per Ashoka a Amsterdam amb el programa Youth Venture, celebrada del 13 al 15 de novembre.

A.VALLE

www.esplai.org

Placa commemorativa del Banc de Sang i Teixits que reconeix i agraeix la participació dels centres d’esplai al projecte “Donació de sang i educació per a la ciutadania”.

Grup de la trobada a Barcelona

Coneguem les entitats de la Federació Catalana de l’Esplai Centre d'Esplai Els Cargols (Sant Pau d'Ordal)

Esplai Foc Nou (Badia del Vallès)

Esplai La Barretina (Sant Boi de Llobregat)

Nre. de monitors/es: 8 Nre. d'infants i joves: 30 Any de fundació: 1971 Activitats: esplai de dissabtes i colònies a l'estiu (agost). Contacte: C. Sant Pau, 8. 08739 Sant Pau d'Ordal. elscargols@esplai.org

Nre. de monitors/es: 6 Nre. d'infants i joves: 20 Any de fundació: 2008 Activitats: esplai de dissabtes i activitats puntuals. Contacte: C. La Mancha s/n, 08214 Badia del Vallès (Barcelona). esplaifocnou@hotmail.com

Nre. de monitors/es: 15 Nre. d'infants i joves: 30 Any de fundació: 1996 Activitats: esplai dissabtes a la tarda, colònies i excursions. Contacte: C. Major 43, Cal Ninyo. Sant Boi de Llobregat. elabarretina@esplai.org

Colònies per a tots els infants del municipi

Altre cop en marxa amb nova empenta

Origen sardanista

El Centre d’Esplai Els Cargols és una petita entitat que es dedica a l'educació en el lleure sense ànim de lucre des del 1971. Les activitats es fan cada dissabte a la tarda. A més, a l'estiu, organitzen colònies a l’agost, on participen tant els infants que han anat els dissabtes com els que no. Totes les activitats estan pensades per a nens i nenes d'entre 6 i 14 anys: excursions, tallers i participació a les festes culturals que organitzen les entitats del municipi. Dins d'aquestes activitats, n'hi ha que es fan per grups (grans, mitjans i petits), i d'altres es realitzen de forma conjunta implicant a tot l'esplai i afavorint la cooperació entre els infants.

Desprès d’uns quants anys sense funcionar, l’Esplai Foc Nou de Badia del Vallès es va reactivar el 2007 gràcies a l'empenta d'un grup de joves amb ganes d'educar en el lleure els infants del municipi. Així, les activitats obertes van començar els dissabtes al matí, per estendre’s a la tarda. En el seu segon any de funcionament, ja treballa amb infants de tres grups d'edat (petits, mitjans i grans). La majoria dels monitors i monitores que s’hi dediquen ho fan de manera voluntària i el projecte de reobrir l'esplai els ha suposat una experiència molt enriquidora de la que encara volen aprendre molt més.

L’Esplai La Barretina va néixer de la necessitat dels Amics de la Sardana de Sant Boi, de fer un projecte per a que els seus fills i filles aprenguessin a ballar sardanes. L'ensenyament d'aquest ball va unir-se en poc temps a l'educació en el lleure. Així, s’intenta combinar l'educació en el lleure basada en valors i l'ensenyament de la sardana. Un exemple d'això són els noms dels grups: els més petits de P3 a P5 les Puces; de 1er a 3er les Llesques, de 4rt a 6è els Xarlots; 1er i 2on d'ESO els Pirates; i 3er i 4rt d'ESO els Xanquets, noms tots relacionats amb el món de la sardana. També fan colònies de Setmana Santa, excursions a l'estiu i un festival de fi de curs i teatre per Nadal.

Diari 59-segona part.qxd

01/12/2009

15:49

PÆgina 21

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

www.esplai.org

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

CENTRES D’ESPLAI GENT D'ESPLAI

Suggeriments

Coneixes jocs d'arreu del món? Quins?

MÚSICA

Del classicisme al rock alternatiu The Resistance, Muse Gènere: Rock alternatiu Discogràfica: Warner Music Setembre 2009 De les moltíssimes bandes britàniques que darrerament omplen estadis, Muse és una de les que té el directe més enèrgic i potent. El grup de Devon torna amb The Resistance, un disc que segueix donant bones dosis de la seva música, que els seus seguidors defineixen a mig camí entre rock alternatiu i rock espacial.

GEMA MAZUECOS (26)

MIGUEL VALERA (18)

Esplai La Gresca

Esplai El Nus

Ripollet

Sant Joan Despí

Busquem jocs per Internet

Em recordo d'un del llibre “A què juguem?”

Conec el joc del mikado que prové de la Xina. A més, hi ha molts jocs que nosaltres pensem que provenen d'aquí i venen d'altres països com pot ser el mocador que també prové d'Àfrica. Així, busquem per Internet i trobem molts jocs que són d'altres indrets. A l’esplai treballem molt amb l'aspecte intercultural dels jocs: primer, els situem al mapa, per saber on estan, després mirem la història del país, la ciutat en sí i després hi juguem.

Sí. Ara mateix en tinc present un dels que surten a la publicació “A què juguem?” Hi ha un munt de pedres al terra, de mida mitjana. N'agafes una i has de dir, jo sóc capaç d'agafar tres pedres, quatre... en llences una a l'aire i en el temps que triga a caure, has d'agafar quantes més puguis. Estimula l'habilitat amb les mans i la relació entre els infants. És també una excusa per treballar la interculturalitat.

The Resistance és el disc de Muse amb més influències de música clàssica, que es poden comprovar al tema "United States of Eurasia" (on la imatge dels també britànics Queen de seguida ve al cap) o amb la trilogia que tanca el disc "Exogenesis: Symphony", una composició en tres parts on importa molt més la música que la lletra.

LLIBRE

Aniversari per als fans d'Astèrix El libro de oro de Astérix. Salvat Editorial, 12€. Amb motiu dels 50 anys d’Astèrix, que va néixer el 29 d'octubre de 1959, a les pàgines del setmanari Pilote, s'ha editat aquest llibre, un àlbum amb històries curtes d'Astèrix, sobre el tema de l'aniversari, amb 56 pàgines de vinyetes inèdites. Mentre que Astèrix i Obèlix han anat a la caça de porc senglar, un gran nombre de personatges dels àlbums d'Astèrix han estat reunits per Abraracourcix per preparar l'aniversari. Així, per les pàgines hi passen Numerobis, Assurancetòrix... fins a 60 personatges.

RAQUEL FERRER (36) Esplai a la Florida L'Hospitalet de Llobregat

Esports alternatius

EDUARD SEDÓ (15) Esplai Campiquipugui

El que estem treballant ara a la Florida són esports alternatius que no es coneixen aquí i un d'aquests és el shoot-ball que el fem amb els mitjans. És una versió del joc de matar de tota la vida, però amb un reglament. És molt més divertit i dinàmics i està tenint molt d'èxit a l'esplai. El volem fer extensiu a la resta d'esplais.

DOCUMENTALS

GERARD PÉREZ (22) Esplai el Refugi

La Riera de Gaià

Sta. Perpètua de Mogoda

El joc serveix per relacionar-se

Joc procedent d'Amèrica

No en conec, però en general, els jocs els utilitzem amb els nois per potenciar la ment i que es vegi que poden fer coses, que es poden relacionar amb els seus amics, que tenen una certa autonomia ells sols per fer coses diverses amb els seus amics i perquè coneguin altres coses.

Ells i nosaltres

T O N I B AT L LO R I

A l'esplai vam assistir a una festa organitzada pels Brigadistes de l'entitat Sta. Perpètua Solidària, en la qual els nens i nenes jugaven a diferents jocs d'arreu del món. Amb un dels que més van gaudir va ser el “churro, mediamanga, mangotero” procedent d'Amèrica, encara que fa molt de temps que el juguem aquí.

Viure de manera autònoma Me'n vaig a casa. Històries de vida independent. DVD 15' 17´´ Fundació Catalana Síndrome de Down. Barcelona El documental ha estat realitzat a partir del testimoni de persones amb síndrome de Down o altres discapacitats intel·lectuals, que s'han emancipat de les seves famílies i han accedit a una llar pròpia. L'any 2000 la FCSD va crear el servei "Me'n vaig a casa", pioner a l'Estat espanyol. Ara, un cop consolidat el nou model de prestació de servei, difonen el funcionament a través del documental, que pot servir per a moltes persones que es plantegen com emprendre i tirar endavant projectes de vida independent, des de situacions similars a les que es descriuen.

Diari 59-segona part.qxd

01/12/2009

15:49

PÆgina 22

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

www.esplai.org

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

CENTRES D’ESPLAI

Els esplais en directe Aquesta secció vol obrir una finestra a la participació de tots els esplais per a que ens mostrin i ens expliquin els actes que organitzen, les sortides, les celebracions... i tot el que creguin interessant. Sant Vicenç dels Horts

Així que ja ho sabeu: si voleu explicar-nos què feu a la vostra entitat, envieu-nos una fotografia i un text breu a diari@esplai.org. Us trobareu en aquesta pàgina.

L'Hospitalet de Llobregat

El Prat de Llobregat

Entitats pel lleure i el medi ambient

Contes per als més menuts

Rotació de sales i monitors

El cap de setmana del 10 i 11 d’octubre es va fer l’Expolleure, una festa amb activitats en el temps de lleure i informació als pares i mares dels centres on en poden gaudir. Hi va haver una gimcana gegant, amb uns 700 infants i el CIJ. El Quijote va fer una plantada de juliverts i enciams i un joc de reciclatge, a més d’estar al punt d’informació.

Enguany L’Esplai a la Florida fa 25 anys i no ens podíem oblidar de celebrar-ho amb els més menuts. Per això s'han realitzat dos sessions de contacontes amb infants. La primera, amb els pirates que viuen a la ludoteca de l’esplai que ens van proposar milers d’aventures. La segona amb la màgia dels contes i els somriures dels infants.

En 25 anys moltes persones han participat amb l’esplai El Globus. L'actual equip ha donat nou impuls al treball. Enguany, tots els grups passen de tenir una sala i monitor/a fixa durant l’any, a ser grups rotatius tant per les sales de l'esplai com en els monitors que tenen. Això ajuda a augmentar l'oferta d'activitats i millorar-ne la qualitat.

La Riera de Gaià

Sant Andreu de la Barca

Barcelona

II aniversari i festa d'acollida

Pocions màgiques de Camelot

Estrenem local!

El 9 d'octubre l'esplai CampiQuiPugui, inclòs dins de l'associació juvenil CampiQuiPugui, celebrà els dos anys i donà la benvinguda als infants que s'han inscrit aquest curs. Hi va haver jocs, sopar “carmanyola” i actuació musical del “Dr. Pitaluga i els del pantano”, un grup format, majoritàriament, per pares d’infants de l’esplai.

Els infants de l'esplai Pingüí han rebut una visita misteriosa d’una nena que es diu Carlota. Els ha deixat el diari de la Tribu de Camelot. En aquest diari hi havia una poció màgica i han decidit anat a buscar uns dels seus ingredients a la muntanya: bolets de colors! I en van trobar uns quants!

En aquest sisè any de vida de Comkedem, estrenen local: el casal de barri del parc de la vall d'Hebron-Can Travi. Ara, tenen casa compartida amb 6 entitats. Després de la inauguració oficial amb l’alcalde Jordi Hereu i la presidenta del districte Montserrat Ballarín, han fet la seva inauguració amb una visita al laberint d'Horta i una castanyada.

Viladecavalls

Sant Feliu de Llobregat

Gavà

Castanyot 2009!

Celebrem els 10 anys tot el curs!

Aniversari joiós

Com l’any passat, l’esplai La Canya ha preparat un túnel del Terror per la castanyada. Una casa plena de records i mals esperits fa realitat els pitjors malsons de petits i grans. Tota una aventura que esperen superar l'any vinent! Molts zombis i unes castanyes ben cuites estaran esperant!

Aquest curs el Club d’esplai Diversitat Lúdica fa 10 anys. Han estat uns anys d'alegries, sorpreses, reptes... El 24 d’octubre l’equip de monitors/es es van reunir per programar les activitats entorn l’aniversari. Volen agrair l’esforç de tots els monitors/es, els infants i joves i totes les famílies pel seu suport al projecte.

L’esplai el Mamut d'Ausiàs March és una entitat de lleure infantil i juvenil arrelada a la ciutat de Gavà des de fa trenta anys. Actualment, l’Esplai el Mamut situat al CEIP Jacme March treballa amb forces i moltes ganes per l’educació dels infants i joves de la ciutat. Per això volen celebrar amb tothom el 30è Aniversari de l’Esplai el Mamut.

El Vendrell

Sta. Perpètua de Mogoda

Terrassa

Premi de la Caixa de Sabadell

Túnel del terror

Nou local al casal de barri

Per segon any consecutiu, el 4 de novembre, l’entitat El Vendrell Educació i Lleure, colla La Ballaruga, ha rebut un dels premis Caixa Sabadell 2009 en l'apartat de programes d'atenció en el lleure. La Ballaruga es va presentar dins els projectes adreçats a reforçar les activitats de lleure en continuïtat i ha rebut un premi de 6.000 euros.

Els grups dels Starfulles i els Glops de l'Esplai el Refugi de Santa Perpètua van convertir l'esplai en un casa del terror. A l'entrada, el majordom explicava als visitants més valents de 7 i 8 anys la història de la família que antigament hi havia viscut... només se sentien crits i cares d'espant. Alguns pares i mares es van atrevir a passar.

Els companys i companyes de l'esplai la Fàbrica-Can Tusell esperen començar l'any 2010 amb un nou local, en un casal de de barri que s'està construint a Can Tusell. Hi seran l'esplai, el Punt Òmnia i el Grup Joves la Fàbrica que compartiran espai amb l'Associació de Veïns Can Tusell. També estarà obert per a altres entitats que puguin sorgir al barri.

Diari 59-segona part.qxd

01/12/2009

15:49

PÆgina 23

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

www.esplai.org

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

CENTRES D’ESPLAI

EN EL 25è. ANIVERSARI DE LA SEVA MORT

Les cançons de Xesco Boix més vives que mai El músic i animador infantil esperonava sempre la participació del públic MANOLITA SANZ

L'animació infantil avui

olts han estat els actes celebrats arreu del país en homenatge a Xesco Boix, quan es commemora el 25 aniversari de la seva mort. I és que la seva obra va ser la d'un pioner en el món de l'animació infantil, a més de reunir una discografia extensa que està totalment vigent a les escoles, esplais i activitats de lleure dels infants. Per comprendre la magnitud de la seva tasca, cal recordar que va gravar 35 discos i cassets, va publicar 10 llibres i va fer més de 6.000 cantades en directe. Nascut el 1946 al si d'una família amb inclinacions musicals i poètiques, Xesco Boix es va formar en el món de l'escoltisme, que també li va proporcionar cançons. Als Estats Units va conèixer Pete Seeger i, en tornar a Barcelona, va començar estudis de Pedagogia. En el moment que sortia a la llum la Nova Cançó amb Els Setze Jutges, ell es va inclinar pel folk i pel món dels infants, on hi trobava més grans possibilitats de participació i espontaneïtat.

Cantant als esplais La música va ser el vehicle per desenvolupar la seva tasca d'educador que volia transmetre els valors d'un món millor, més solidari i mobilitzat contra les injustícies. Als voltants dels 70, del segle

CAN CANTEM

Els cançoners dels esplais están plens de l’autoria de Xesco Boix XX, quan sorgeixen els esplais, com a moviment de lleure educatiu, Xesco Boix els converteix en el seus llocs preferits per actuar i ensenyar cançons, fent participar activament els infants. Els cançoners dels esplais encara ara estan plens de les seves cançons. A la seva mort, ocorreguda al 1984, se li va dedicar un gran homenatge al Parc de la Ciutadella de Barcelona, amb més de 50 grups d'animació, 100.000 assistents i una exposició de 14.000 postals que la mainada li havia escrit, en reconeixement als centenars de concerts que havia compartit amb el seu públic. Enguany, el 25è aniversari de la seva mort és l'ocasió per altres actes d'homenatge perquè la tasca de Xesco Boix encara està ben viva

Marta Guirao i Jordi Giralt

en les cançons que es canten a les escoles, als esplais... Hi ha tres generacions que les han conegut: avis que eren pares i mares quan ell va començar, pares i mares que les hi van sentir en directe i infants que les aprenen ara mateix.

Grup d’animació Infantil Can Cantem Xesco Boix va ser el pioner de l’animació infantil en aquest país. Gràcies a la seva empenta, a la seva feina, passió i compromís amb els infants, les seves interpretacions musicals, contes i cançons, encara són una eina de treball per a molts mestres i educadors/es. Ara, som una colla de gent que continuem fent animació per públic familiar a places i carrers, escoles, esplais, agrupaments… Mitjançant la música intentem despertar emocions i sentiments en els més petits i les seves famílies. L’infant esdevé el veritable protagonista i l’essència de la nostra feina.

Una recomanació per a qui vulgui conèixer més àmpliament aquest pioner de l'animació infantil és el llibre Xesco Boix, història de la nostra història, escrit per Lluís Maria Panyella i Ma. Josep Hernàndez. Si calgués resumir la seva història, què millor que la primera estrofa d'Un cel blau, de Pete Seeger i Xesco Boix: Un cel blau per sostre, Un mar sovint tan seré, Un mar rodó i preciós, Què més puc voler?

Mitjançant la nostra tasca, volem apropar diferents estils musicals

així com diferents valors implícits que es troben en cada un dels espectacles. L'AMAPEI (Associació de Músics i animadors Professionals d'Espectacles infantils) seguim treballant conjuntament en diferents projectes col.lectius com ara la gravació i edició d'un disc doble: Si per un dia…, on cada cançó parla sobre un dels Drets de l'Infant. Us convidem a visitar el web: www.siperundia.org Mitjançant el segell discogràfic REDISCUS, hem enregistrat un CD on col·laborem diferents animadors i grups, recuperant algunes de les cançons que cantava en Xesco amb el títol: Xesco, encaraensencantes! Commemorant el 25è aniversari de la seva mort. Potser un dia ens trobem Dansant per la Vida! www.cancantem.com

L'esplai de Sonseca ja és una realitat per als joves taula o videofòrum i una àrea d'informació juvenil amb hemeroteca, accés wifi, viatgeteca i espai per treballar en grup.

REDACCIÓ

mb un públic eminentment juvenil i il·lusionat, es va fer l'acte d'inauguració del l'Esplai de Sonseca (Centre de Joventut) el 6 de novembre. Es tractava de joves entre 12 i 18 anys, futurs usuaris del centre, d'aquest municipi de Sonseca (Toledo) molts dels quals han participat en les activitats prèvies de preparació i rodatge, com els tallers o el camp de treball realitzats el curs passat. Amb ells, centenars de pares i mares interessats en aquesta posada en marxa.

AYTO. SONSECA

L'Esplai actuarà en tres àrees: temps lliure, sostenibilitat i medi ambient i noves tecnologies a partir d'un programa d'activitats i tallers. Es realitzaran tallers relacionats amb les tecnologies de la comunicació, activitats lúdiques, excursions, activitats d'aprenentatge-servei i de medi ambient.

Alternativa d’oci saludable

L'alcalde de Sonseca, José Millán Álvarez de la Cuerda, a la inauguració amb Ricardo Alba de l'IES La Sisla i Merche García de Fundación Esplai L'edifici està equipat amb un espai multimèdia, diverses auls per a tallers, una zona de trobada i sala

d'oci habilitada per compartir el temps lliure amb altres joves i realitzar projeccions, torneigs, jocs de

També, s'ubicarà l'Oficina d'Informació Juvenil a l'edifici rehabilitat, per continuar oferint informació sobre ocupació, habitatge, temps lliure i associacionisme juvenil. L'esplai farà activitats de dimarts a divendres per la tarda i els dissabtes pel matí, i també els divendres i dissabtes a la nit per oferir una alternativa d'oci saludable.

Compromís amb els joves Durant la inauguració, a càrrec de l'alcalde de Sonseca, José Millán Álvarez de la Cuerda, acompanyat per representants de la Fundación Esplai i de l' IES "La Sisla", va remarcar el seu compromís amb els joves i la seva sa-

tisfacció per la posada en marxa d'aquest centre.

Es busca la implicació de les famílies L'Esplai de Sonseca (Centre de Joventut) és un projecte educatiu amb una clara utilitat social que promouen el consistori, l'institut "La Sisla" i Fundación Esplai. En concret, suposa un recurs educatiu que pretén impulsar projectes en el temps lliure dels i les joves amb un contingut d'educació en valors, així com la formació de voluntaris dedicats a la sostenibilitat, el medi ambient i les noves tecnologies com a base del desenvolupament de la societat. Un dels principals objectius és implicar les famílies en l'educació en el temps de lleure dels nois i noies.

Diari 59-segona part.qxd

01/12/2009

15:49

PÆgina 24

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

www.esplai.org

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

COOPERACIÓ INTERNACIONAL

FORMACIÓ, INTERCANVIS, TALLERS...

Compartint el model esplai amb països de Llatinoamèrica “L'Esplai” sense Fronteres a l'Equador, Mèxic, Paraguai, Argentina

Formació per a joves a l'Equador Durant la primera quinzena de setembre, des de “L'Esplai” es va realitzar una formació amb 17 joves a la ciutat de Quito (Equador). L’edat d’aquests joves estava compresa entre els 16 i els 23 anys i l’objectiu era donar a conèixer i compartir el treball dels centres d’esplai. Aquesta formació es bàsica per a la posada en marxa dels projectes d’esplai que hi ha a l’Equador i facilita les accions d'intercanvi de projectes, materials, etc. entre l’Equador i els esplais catalans.

Govern Provincial de Tungurahua, escola de Nabuzo, Xarxa de Joves Promotors en Comunicació Alternativa a Riobamba... que han pogut reforçar i enfortir el treball que es fa amb la Fundació Esquel i l’Associació de Cooperatives Multiples de Solidaritat, contraparts del projecte.

Els joves participants van dissenyar jocs i tallers que van posar en pràctica amb infants de l'escola de Nabuzo - Penipe, situada als voltants del volcà Tungurahua a la província de Riobamba a 3 hores en cotxe des de Quito a una zona on la Fundación Esquel de l’Equador treballa per garantir el desenvolupament local i la vida en comunitat de les famílies, així com per millorar i dotar de recursos l'escola rural.

Projectes compartits amb Mèxic

Aquest viatge ha proporcionat l’oportunitat de conèixer experiències com el “Camión del Arte” (un projecte sobre rodes que permet que els infants de les escoles rurals i més aïllades, puguin treballar i desenvolupar l’expressió a partir de la plàstica), un treball que fa el

Amb el tema dels drets de la infància, educadors i educadores dels centres d'esplai el Nus i el Tricicle de Sant Joan Despí han fet una tasca conjunta amb els esplais mexicans de Querétaro i Corregidora.

Joves participants a la formació impartida a l’Equador

Així, els tallers lúdics dissenyats pels esplais de Sant Joan Despí que s’han realitzat als centres escolars de la població, s'han complementat amb minivídeos que han elaborat els nens i nenes dels esplais mexicans.

això, ha organitzat tallers en els darrers mesos, a les ciutats de Itauguá i Pilar, sobretot dirigides a afermar el paper dels joves a les seves comunitats i el lideratge de monitors i monitores.

Paraguai, el repte de la dinamització juvenil

Argentina, projectes comuns

El Centre d'Informació i Recursos (CIRD) de Paraguai segueix realitzant formació per consolidar els centres d'esplai a aquell país. Per

F. SES

Setmana pels Drets de la Joventut a l’Argentina

Acte de cloenda a Mar del Plata amb els joves formant una wiphala, bandera de set colors usada per les ètnies dels Andes l canvi som nosaltres" és el lema que ha presidit les activitats i tallers de la III Setmana pels Drets de la Joventut, organitzada per Fundación SES i La Liga Iberoamericana d'Organitzacions de la Societat Civil, amb la col·laboració de diverses entitats, del 28 al 31 d'octubre.

“E

La trobada ha reunit a més de 1.400 joves, d'entre 14 i 20 anys d'Argentina i diversos països d’I-

beroamèrica. Hi van participar delegacions de joves de La Liga y de les seves organitzacions sòcies: de Xile, Bolívia, Salvador, Espanya, Mèxic i Uruguai. Els i les joves van reivindicar els seus drets com a ciutadania jove i amb el compromís de ser agents actius de la transformació social, amb tallers lúdics, debats, videoconferències, etc. on es van reflectir les seves necessitats en clau de drets i des de la visió dels drets vulnerats.

La Setmana ha estat també la culminació del treball de l'any per a nombroses organitzacions argentines que van preparar activitats per a aquesta Setmana durant tot l'any, amb el lema “El canvi som nosaltres”. Una activitat reivindicativa a la ciutat de Mar del Plata va tancar la Setmana. “L'Esplai” ha assistit a la Setmana amb una delegació i ha participat a la primera trobada virtual de caràcter internacional sobre els Drets de la Joventut, amb cinc països més: Argentina, Bolívia, Xile, Equador i Mèxic. “L'Esplai” va presentar el seu projecte a través d'una videoconferència realitzada a CENTRE ESPLAI i que va comptar amb la participació de nombrosos treballadors/es.

Més països de La Liga implicats A més, a Bolívia, Mèxic i Xile es van realitzar activitats simultánies, compartint la idea de la Setmana d'Argentina. Aquesta és una de les idees base de l'esdeveniment: repetir la Setmana als altres països d’Iberoamèrica.

F. ESQUEL

n el marc del projecte d'impuls a la xarxa de centres d'esplai a Llatinoamèrica i donant continuïtat al treball iniciat fa 4 anys amb "L'Esplai" sense Fronteres, s'han realitzat en els darrers mesos activitats de formació i intercanvi, amb la participació d'esplais catalans i el suport d'administracions locals que col·laboren en aquests projectes de cooperació dirigits a nens, nenes i joves.

La capacitació va consistir en una part teòrica on es va aprofundir en el model d’esplai, metodologies i activitats, així com en el paper que juguen els monitors i monitores a l’hora d'impregnar valors com ara iniciativa, solidaritat, respecte i autonomia en el treball amb infants i joves.

Amb motiu de la presència de “L'Esplai” a la Setmana pels Drets de la Joventut, a l’Argentina, amb una delegació liderada per Marta Buxó, presidenta de la Federació

Catalana de l’Esplai. S’han realitzat diversos contactes amb organitzacions argentines que treballen també amb infants i joves. Amb una d'aquestes organitzacions, “ENVIÓN”, (a l'Argentina significa impuls), amb 4 centres en marxa al municipi d'Avellaneda amb suport institucional local i provincial important, s’ha valorat l'elaboració de projectes comuns per treballar per l’educació al temps de lleure.

Junta Directiva de La Liga a Guatemala

SUSAGNA ESCARDÍBUL

S. ESCARDÍBUL / I. DEL POZO / J.L. RODRÍGUEZ

Integrants de la Junta Directiva de La Liga en una pausa de les sessions a Guatemala Del 26 al 28 d'octubre es va celebrar la Junta Directiva de la Liga Iberoamericana d’Organitzacions de la Societat Civil per la Superació de la Pobresa i l’Exclusió Social, a Antigua, Guatemala. El treball es va organitzar en base a las comissions en què s'ha estructurat La Liga des de l’assemblea d’abril a Rio de Janeiro: migracions, joventut i incidència política. També es va posar en comú la tasca realitzada pels socis sobre el reglament electoral de la xarxa, criteris per a la seva ampliació i la redefinició dels mecanismes de comunicació. Igual-

ment, es va planificar la participació de la Liga al Encuentro Cívico sobre Innovació Social que tindrà lloc en el marc de la Cumbre de Jefes de Estado y de Gobierno a Portugal, a finals de novembre. Hi va participar tota la Junta Directiva: Alejandra Solla (SES, Argentina), Miquel Cortés (Fe y Alegria Guatemala), Montserrat Ginés (Fundación Esplai, Espanya), Neyda Campos (Fundación Social Uramanta, Bolívia), Américo Araujo (Funsalprodese, El Salvador), Agustín Carrizosa (CIRD, Paraguay) i Humberto Salazar en nom de Cornelio Marchan d'ESQUEL, Equador.

Diari 59-segona part.qxd

01/12/2009

15:49

PÆgina 25

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

www.esplai.org

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

E X P L O R A R C ATA L U N YA

A LA CATALUNYA CENTRAL, ENTRE L'ALT URGELL, EL BERGADÀ, EL BAGES, L'ANOIA I LA SEGARRA

Descobrir Solsona, capital de comarca en un entorn rural A 30 km està la Rectoria de la Selva, gestionada per la Fundació

Aquesta excursió pertany al llibre: Explorar Catalunya 3 80 excursions per a joves de 12 a 16 anys

El Solsonès és una comarca situada entre el Prepirineus i la depressió Central. La seva vegetació està constituïda per pinedes de diverses menes. La fauna és molt diversa, amb guineus, conills i teixons a les parts baixes. A les muntanyes hi viuen els isards i les llebres i aus com el duc, el voltor, les gralles de bec groc i vermell... La comarca va ser un centre de població important durant el neolític i el període romà i durant l'època medieval va estar associada a la casa d'Urgell. En l'actualitat, el Solsonès, llevat de Solsona i la vila de Sant Llorenç de Morunys, està format no per pobles sinó per cases de pagès escampades entre els conreus i els boscos. Solsona viu de la seva funció de capital de comarca i del bisbat, de la indústria i del comerç. Les terres del seu entorn produeixen cereals, patates i farratges així com hortalisses i s'ha difós la cria de vedells i de porcs com a activitat d'engreix a les cases de pagès. Tots els divendres hi ha mercat i gent de tota la comarca arriba a la capital per vendre o comprar fruita, verdura, embotits i altres coses ben diverses.

Orientació pedagògica Respectem els veïns i el patrimoni

Itinerari:

Un passeig per la ciutat medieval

Especialment quan anem en colla hem de tenir més cura que mai a no destorbar el clima i l'ambient de cada entorn. Podem compartir bons descobriments i bons moments amb els veïns de Solsona si mostrem interès i respecte, sent curosos amb el seu patrimoni, la seva vida quotidiana la seva història.

el Portal de Llobera, que s'obre a una plaça.

PATRONAT COMARCAL TURISME SOLSONÈS

'excursió proposada invita a descobrir una ciutat medieval passejant pels carrers estrets i empedrats amb nombroses construccions del passat. Al voltant de Solsona, conreus, boscos i cases de pagès, tota una institució en aquesta comarca.

Informació pràctica Transport Autobusos Alsina Graells. Línia Barcelona-Solsona-Andorra la Vella. Tel. 932 656 866 Cotxe, des de Manresa per la C-55

Plaça de Sant Joan Equipaments La Rectoria de la Selva, escola de natura gestionada per Fundació Catalana de l'Esplai, a 30 km de Solsona amb 111 places i terreny d’acampada, des d’on es poden fer diverses rutes. Reserves per a estades 93 474 74 74. Telèfons i webs Z Consell Comarcal del Solsonès 973 482 003 Z Ajuntament de Solsona 973 480 050 Z Oficina de Turisme 973 482 310 Z Museu Diocesà i comarcal 973 482 101 www.solsona.ddl.net www.museudesolsona.com

PUNT DE PARTIDA

Portal del Pont. DESNIVELL I DURADA

L'itinerari està pensat per dedicar-hi tot un dia. El desnivell és inapreciable. RECORREGUT

X Portal del Pont És el pas principal de les antigues muralles. Pugem pel carrer de Sant Miquel i enfilem les escales que permeten l'accés a la catedral. Y Catedral de Solsona Temple d'estil romànic dedicat a Santa Maria i que va ser ampliat seguint l'estil gòtic. Continuem pel

carrer de les Campanes i ens trobem el Palau Episcopal i el Museu. Z Palau Episcopal i Museu Diocesà i Comarcal Ens aturem per observar la façana neoclàssica i podem entrar per visitar les diferents sales d'exposició del museu. [ Plaça Major i Portal de Llobera Petita plaça porxada on els divendres s'hi celebra el mercat setmanal. El nostre passeig ens porta al carrer de Llobera o dels canonges, on hi ha el Museu del Ganivet i Eines de tall. Deixem de banda la plaça de Sant Pere, i al final del carrer hi trobem

\ Plaça Sant Isidre L'edifici que s'aixeca a l'esquerra és l'antic castell de Solsona, avui convent religiós. Avancem pel carrer del Castell i a la nostra esquerra trobem el Portal del Castell, per on entraven els senyors de Solsona. Continuem fins a la cantonada del carrer de Sant Pau, que antigament era el barri dels jueus, i avui és la seu de l'Ajuntament. ] L'Ajuntament Construcció sòbria de pedra picada d'estil renaixentista. Continuem pel carrer del Castell fins a trobar un portal a l'esquerra, just al costat podrem veure la torre de les Hores, un referent d'antigues activitats de la vila, ja que abans tocava foc i a sometent. Travessem el portal i arribem a la plaça de Sant Joan. ^ Plaça de Sant Joan La presència de la font i de la seva capella al bell mig de la plaça li dóna un atractiu especial per fotògrafs i pintors. Baixem pel carrer de la Regata i tombem a la dreta pel carrer dels Dominics, l'edifici que ens queda just al davant és el Palau de Llobera, d'estil gòtic i actualment seu del Consell Comarcal del Solsonès. Aquest carrer ens torna al Portal del Pont.

Diari 59-segona part.qxd

01/12/2009

15:49

PÆgina 26

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

www.esplai.org

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

M Ó N A S S O C I AT I U

MÉS DE 500 PARTICIPANTS A LA JORNADA "IVA I ENTITATS NO LUCRATIVES"

Les ONG demanen compensació per l'IVA que no es poden deduir La nova Llei de Contractes vigent des de 2008 ha agreujat la situació Pagar més pel mateix servei La presidenta de la Taula del Tercer Sector, Àngels Guiteras, va posar un exemple de com la nova Llei de contractes podria arribar a perjudicar l'erari públic.

FOTOS: M. FERNÁNDEZ

Va explicar el cas del Servei d'Assistència a Domicili que les ciutats de Madrid i Barcelona van posar a concurs per a l'any 2009, amb un cost d'inversió global anual sense IVA de 180 milions d'euros.

D’esquerra a Dreta: Àngels Guiteras, presidenta de la Taula del Tercer Sector, Jaume Lanaspa, director general de la Fundació “la Caixa”, i Teresa Sanjurjo, directora general de la Associació Espanyola de Fundacions. REDACCIÓ

na expectativa que va desbordar gairebé l’organització. Aquest va ser l'ambient de la jornada celebrada el 19 de novembre al Caixafòrum de Barcelona sobre “IVA i entitats no lucratives” organitzada per la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, amb la col·laboració de la Asociación Española de Fundaciones. No hi ha per menys si es fan comptes i es parla de 600 milions l'any, que és la quantitat que, a nivell estatal suposa l’IVA suportat, sense deducció possible, per les entitats no lucratives.

Durant la jornada els experts van abordar com l'actual règim de l’IVA està afectant el Tercer Sector Social, és a dir, les organitzacions sense afany de lucre que atenen els sectors més desfavorits. Un sector que aplega, a Espanya 25.000 organitzacions, que representen el 2% del PIB. A Catalunya

són 7.500 entitats, que representen el 3% del PIB.

Les dues cares de l'exempció Aquestes entitats -que no poden renunciar a l'exempció de l'IVAhan de suportar aquest impost en totes les seves despeses, en no poder repercutir-lo ni deduir-lo, tal com fan les empreses amb afany de lucre. Tot el que compren les ONG, per tant, els costa més diners i això incrementa els seus costos.

Pitjor quan s'apugi l'IVA D’altra banda, la perspectiva de futur és que la situació empitjorarà quan s'apugin els tipus d’IVA. Serà un cost afegit que les entitats hauran de restar dels recursos que dediquen a atendre els usuaris i les persones més vulnerables de la societat.

Nova Llei de Contractes A més, aquesta discriminació s’ha agreujat encara més a partir de l’entrada en vigor de la nova Llei de

Contractes del Sector Públic, l’1 de maig de 2008. La interpretació de la llei que n'han fet diverses Administracions -errònia a criteri dels organitzadors de la jornada- ha portat, en els concursos públics, a generalitzar la pràctica de comparar els preus de les diverses ofertes sense l’IVA, i no pas amb l’IVA com s’havia fet sempre. El resultat d'això és que, quan coincideixen en un concurs empreses i entitats socials, les segones competeixen amb desavantatge, ja que tenen uns costos superiors a causa dels efectes de l’exempció d’IVA.

L’Administració pot sortir perjudicada Aquesta situació comporta el greuge que l’Administració pot acabar pagant un 7% o un 16% més, pel mateix servei, si l'adjudica a una empresa, amb la qual cosa es vulnera el principi d'atorgar el servei a l’oferta econòmicament més avantatjosa. Segons dades estimades per l'orga-

nització, la quantitat que les entitats catalanes han de destinar a pagar aquest IVA -que, si es compensés, podrien destinar a serveis per als col·lectius més desfavorits, puja a 167 milions d'euros anuals. A nivell estatal, enguany aquesta xifra puja als gairebé 600 milions d’euros anuals. I, quan s’apliqui l’augment del 2% de l'IVA, la xifra augmentarà fins els 668 milions d'euros anuals a nivell estatal (187 milions d’euros a Catalunya).

Ofertes amb IVA inclòs A curt termini, les dues organitzacions convocants de la Jornada van demanar que en els processos de contractació pública es comparin els preus amb IVA inclòs, per tal que es respecti el principi de l’adjudicació a l’oferta econòmicament més avantatjosa. Igualment es va proposar que a Espanya se segueixi el model d’alguns països europeus, com Dinamarca, on

En la hipòtesi que aquest servei s'hagués atorgat únicament a entitats sense afany de lucre, el cost final per a l'erari públic seria el mateix. Però si s'hagués atorgat únicament a empreses lucratives, a les administracions locals els hauria costat -pel mateix servei- 12,5 milions d'euros de més.

l’Estat compensa l’IVA suportat no deduïble que han de pagar les ONG.

Experts i directius L’expectació de la convocatòria també va ser corresposta pel nivell d’experts i directius d'organitzacions participants. Entre d’altres, es va comptar amb les aportacions de l’economista i advocat de l'Estat, Josep Maria Coronas, en una taula moderada per Montserrat Ginés, directora general de la Fundació Catalana de l’Esplai; el soci-director de Landwell-PricewaterhouseCoopers i ex director general de Tributs del Ministeri d'Economia i Hisenda, Miguel Cruz; o la representant de l'European Charities Committee on Value-Added Tax (ECCVAT), Helen Donoghue’s. A més, els parlaments de presentació van anar a càrrec de la presidenta de la Taula d'entitats del Tercer Sector, Àngels Guiteras i la directora general de la Asociación Española de Fundaciones, Teresa Sanjurjo.

Idees clau d'alguns dels ponents de la Jornada

Antoni Mustera Soci d'AddVANTE Economistes i Advocats El problema és que amb la Llei de Contractes s' ha convertit la discriminació positiva que hi havia en favor de les entitats no lucratives en una discriminació negativa, a favor de les empreses mercantils.

Miguel Cruz Soci director i responsable de la pràctica fiscal de Landwell Pricewaterhouse Coopers És possible trobar solucions racionals. Cal demanar al legislador nacional que habiliti alguna solució per a la recuperació de l'IVA suportat per les entitats. En algun país europeu ja s'ha trobat.

Alejandro Blázquez

Josep Maria Coronas

Professor Titular de Dret Financer i Truibutari

Economista i advocat de l’Estat

El criteri per a triar l'oferta més avantatjosa només pot ser el de la més econòmica des de la perspectiva del cost final per al poder adjudicador.

Quan la llei obliga al poder públic a adjudicar el contracte a qui presenti l'oferta econòmicament més favorable per a l'Administració està exigint, en compliment dels principis d'eficàcia i eficiència, que l'adjudiqui a l'oferta que li suposi el menor cost, tenint en compte per tant l'IVA que ha de suportar.

Diari 59-segona part.qxd

01/12/2009

15:50

PÆgina 27

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

www.esplai.org

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

M Ó N A S S O C I AT I U S’HA PUBLICAT LA GUIA PRÀCTICA DE CLÀUSULES SOCIALS

Eines per reforçar el Tercer Sector

Se celebra la IV Jornada de Qualitat

És una iniciativa innovadora de la Taula del Tercer Sector

Es va presentar l'experiència Esplais2

MANOLITA SANZ

uan s’ha engegat el procés de desplegament del Sistema Català de Serveis Socials, la Taula del Tercer Sector acaba de presentar una Guia de clàusules socials que serà de gran utilitat per a les persones i institucions, tant del sector públic com del Tercer Sector interessades en garantir uns serveis socials de qualitat. El llibre El valor afegit del Tercer Sector en la prestació de serveis públics. Guia pràctica de clàusules socials en el contractació pública de serveis socials en la contractació pública de serveis socials i d'atenció a les persones, que es va presentar el 16 de setembre a Barcelona, és una iniciativa de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya sorgida de la necessitat de crear un instrument que permeti consolidar i reforçar el rol capdavanter que les entitats no lucratives han ocupat fins ara en la gestió i la prestació de serveis socials i en les polítiques d'inclusió i cohesió social.

Exemples i normatives La Guia és un document innovador que recull un conjunt d’indicadors del valor afegit del Tercer Sector per als processos de contractació dels

J M VALLS

REDACCIÓ

El 4 de novembre les assemblees d'ambdues entitats van ratificar el procés d'integració que culminarà al gener de 2010, quan esdevindran una Federació única. En paral·lel, la nova organització sorgida d'aquest acord crearà un Grup representatiu del col·lectiu de les persones amb discapacitat intel·lectual. Josep Gomis i Efren Carbonell presidents d’APPS i la Coordinadora respectivament, van

El llibre és fruit d'un procés participatiu de les entitats sòcies de la Taula, de les principals administracions públiques i sindicats. Per aconseguir-ho, la Taula va convidar tots els agents involucrats als tallers i sessions de treball específiques. El resultat es va plasmar en un bon nombre d’aportacions d'alt nivell, cosa que s’ha traduït en una molt bona acollida per les entitats que es dediquen a la prestació de serveis socials. Atenent la demanda d’entitats d’arreu, s’ha traduït al castellà i a l’anglès.

El seminari va comptar amb les intervencions del coordinador del Grup de Treball d’Innovació i Qualitat de la Taula del Tercer Sector, Rafael Ruiz de Gauna, del Secretari d’Acc10 del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Joan Romero, del director de la Taula del Tercer Sector, Toni Codina, i del director de l'Observatori del Tercer Sector, Pau Vidal. Aquest darrer va presentar les dues publicacions: Eines de transparència i rendició de

Àngels Guiteras, Ramon Pedrós i Montserrat Ballarín

serveis públics. És un llibre didàctic que, als seus annexos, conté exemples de bones pràctiques; de plecs de clàusules socials per tipus de serveis; normativa aplicable a escala comunitària, estatal i catalana; i bibliografia i referències.

Nova plataforma per a la discapacitat: sumar esforços ues organitzacions que són les més grans de Catalunya dedicades a les persones amb discapacitat psíquica i intel·lectual han decidit fusionar-se. Es tracta de l'APPS-Federació catalana pro persones amb discapacitat intel·lectual i la Coordinadora de Tallers per a persones amb discapacitat psíquica de Catalunya.

Traducció al castellà i l'anglès

l 30 de setembre va tenir lloc la IV Jornada de Qualitat organitzada per la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

destacar el moment històric que suposa aquest pas en el camp de la defensa i l'atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya. Així mateix, van assenyalar que aquesta unió permetrà defensar amb més eficàcia el col·lectiu i les seves famílies i, alhora, ser més influents socialment i davant les administracions. Ara es treballaran els aspectes concrets de la integració. A més de la Federació resultant de la integració, el Grup comptarà amb una Associació empresarial i una Federació d'associacions de pares i mares de nens amb discapacitat intel·lectual en edat escolar. Així mateix, una Fundació gestionarà els programes i serveis que s'ofereixin.

L'exclusió en salut i educació

comptes per a ONG socials i La carta de qualitat. un compromís per a la millora de la gestió. Dos llibres que s'emmarquen en la Col·lecció Eines de la Taula del Tercer Sector destinada a donar a conèixer els seus estudis, recerques i informes en relació a la realitat i els reptes que té aquest sector a Catalunya. D’altra banda, el seminari va comptar amb les experiències de diferents entitats de segon grau: Federació APPS, Creu Roja i Fundació Pere Tarrés. La Fundació Catalana de l'Esplai també va presentar l'experiència “Esplais 2. Excel·lents pel què fem i per com ho fem”, de la mà de la subdirectora general de Qualitat, Recursos Humans i Jurídic, Montserrat Picas.

SIPRI 2009 en català

Informe de la Inclusió Social a Espanya 2009. Autoria: Investigadors/es de l'Institut d'Infància i Mon Urbà (CIIMU). Ed. Fundació Caixa Catalunya. L’informe publicat enguany actualitza els indicadors més rellevants dels analitzats el 2008 i incorpora un estudi detallat de l’exclusió referida a la salut i l’educació. Primer, es dedica un breu capítol inicial a les dades generals de l'exclusió social. Els joves i les persones amb baixa formació són els col·lectius més perjudicats, en el context de la crisi. L’estudi està dedicat a l’exclusió relacionada amb la salut i l’educació, amb dades d’Espanya i anàlisi dels col·lectius vulnerables. De les conclusions generals, es pot extreure aquesta reflexió, pertinent per a les organitzacions dedicades

al benestar dels infants: “Una de les evidències més preocupants de la primera i segona edició de l'informe és que les situacions de vulnerabilitat severa es concentren en la infància i, per tant, contribueixen a configurar itineraris vitals precaris, que atrapen les persones en situació de risc des d'edats molt primerenques” (pàg. 259).

La Fundació per la Pau ha publicat el resum en català del SIPRI Yearbook 2009, l’anuari que des de fa 40 anys publica el SIPRI. S’hi recullen informacions de la despesa militar mundial, les transferències internacionals d'armes, les potències nuclears, els principals conflictes armats, les operacions de pau multilaterals... Amb annexos sobre els organismes internacionals de cooperació en matèria de seguretat, cronologia d'esdeveniments de l'any 2008...

Més informació www.sipri.org/yearbook www.fundacioperlapau.org

Diari 59-segona part.qxd

01/12/2009

15:50

PÆgina 28

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

www.esplai.org

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

M Ó N A S S O C I AT I U

JORNADA ORGANITZADA PER LA TAULA DEL TERCER SECTOR I LA GENERALITAT

Potenciar els Plans d'Inclusió Social locals A Catalunya hi ha 32 municipis que en tenen de la col·laboració estreta entre les entitats del Tercer Sector i l'administració Pública a l'hora de desenvolupar polítiques públiques d'inclusió social.

REDACCIÓ

luitar contra la pobresa i l’exclusió social esdevé prioritari en moments de crisi. I una manera eficaç de ferho és unir esforços del sector públic i el privat i fer-ho des de la proximitat. Aquests van ser el eixos desenvolupats a la jornada “La participació del Tercer Sector en els Plans Locals d’Inclusió Social”, organitzada per la Generalitat i la Taula del Tercer Sector, el passat 14 d'octubre.

Nous grups de risc La crisi econòmica ha endurit la situació de persones que ja es trobaven en situació de pobresa i ha afegit nous grups de risc. En aquest context, els plans locals d'inclusió social es presenten com una eina de l’Administració i les entitats del Tercer Sector per treballar contra la pobresa i l’exclusió social.

TTSS

La jornada va comptar amb la presència de nombrosos experts del Tercer Sector així com responsables i tècnics en programes socials del Ministeri de Sanitat i Polítiques Socials, la Generalitat de Catalunya i Ajuntaments locals.

Així, Josep M. Pascual, expert en el Tercer Sector, destacá que la societat necessita "una Administració pública més relacional i menys gerencialista, és a dir no es tracta de fer tant d’èmfasi en la gestió de serveis i recursos com en la dinamització ciutadana i comunitària".

Catalunya no té un Pla d'inclusió social a nivell nacional

Carlos Susías durant la seva intervenció Precisament, Catalunya té en marxa un total de 32 Plans d'Inclusió Social a 32 municipis però no disposa d'un Pla d'inclusió a nivell nacional dotat amb més mesures i recursos per fer front a la pobresa. En aquest sentit, durant el transcurs de la Jornada, Àngels Guiteras, Presidenta de la Taula del Tercer Sector va afirmar que “Catalunya ha d’impulsar un Pla d’inclusió social, amb recursos extraordinaris, que combini l'acció immediata i urgent

amb les estratègies a mitjà termini que possibilitin la progressiva autonomia de les persones que es troben en situació més precària”.

Models d’inclusió integrals Una assignatura pendent és avançar cap a models de ciutat més inclusius, models d’inclusió social integrals i no només adreçats a les persones en risc d’exclusió social. En relació al tema, a la Jornada, es va posar de manifest la importància

Per la seva banda, Carlos Susías President de la Xarxa Europea de lluita contra la pobresa i l'exclusió social d’Espanya va parlar sobre l'estratègia de Lisboa 2000, afirmant que “és necessària una nova estratègia amb més força, més indicadors i més clars, ja que l’anterior no ha donat els resultats esperats”.

CIREM fa 20 anys

El Centre d'Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània (CIREM) ha celebrat els 20 anys amb un balanç de més d'un miler d'estudis realitzats, des de informes de caire local a recerques científiques. Ara mateix, un dels projectes que lidera és el Metaanàlisi de la investigació sobre gènere i ciència, amb més de 50 expertes de 33 països europeus i mediterranis, finançat per la Comissió Europea.

Fundació Artur Martorell

La Fundació Artur Martorell ha celebrat el 40è aniversari, presentant el llibre que recull la seva història, escrit per Joaquim Farré. L'activitat i el sentit de la Fundació Artur Martorell és cercar recursos per a la millora de l’ensenyament, dirigits especialment a ajudar les activitats de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i dels Moviments de Renovació Pedagògica, amb els quals comparteix la seu.

FLAIX ASSOCIATIU Associació Casal La Formiga

A.A. de Cardiopaties Infantils de Catalunya

AACIC

LA FORMIGA

ÀFRICA - EDUSA

ÀFRICA-EduSa (Educació i Salut)

Presten especial atenció a la infància i la joventut

El lleure educatiu és un dels eixos de treball

Amb les festes sensibilitzen l'opinió pública

Per la població desfavorida del Camerun

Dinamització comunitària a Badalona

Atendre infants i famílies de manera integral

ÀFRICA-EduSa, va néixer l'any 2006, arran d'una experiència viscuda per unes infermeres catalanes al Camerun i un grup de camerunesos residents a Barcelona. L’entitat, amb seu a Barcelona i a Kekem (Camerun), té com a missió ajudar la població camerunesa especialment la més desfavorida. Entre els projectes que realitza Àfrica-EduSa està la posada en marxa d'una casa d'acollida per a infants sense recursos; programes de TIC; desenvolupament de la dona; i de sensibilització i recerca de subvencions per fer arribar les seves activitats als ciutadans del primer món i a entitats públiques i privades. Altres projectes en previsió són una campanya de reducció de la desforestació del planeta, fent servir les energies alternatives com ara l’energia solar; canalització d’aigües, rehabilitació d’un centre de salut, etc.

L’Associació Casal La Formiga és una associació no lucrativa que treballa des de 2004 a Badalona, concretament en els barris de Sant-Roc, Congrés, Artigues, El Remei i La Móra. Les diferents accions que desenvolupen es divideixen en 2 grans eixos: el primer, relacionat amb el lleure educatiu i el suport escolar, a través dels projectes de Ludoteca, Estudi Assistit, Camps de Treball, Casals, Campaments i Colònies de vacances; i el segon, vinculat a la dinamització social i comunitària, on destaquen els projectes d'alfabetització digital d'adults i gent gran (PLUG'IN) i, a través de l’obertura dels patis i espais de joc de diferents centres educatius de Badalona Sud. Durant aquest curs 2009/2010 l’associació vol abastar més col·lectius. La seva aposta principal la vehicularan a través del disseny del nou Pla de Voluntariat i Pràctiques de l’entitat.

L'Associació d'Ajuda als Afectats de Cardiopaties Infantils de Catalunya (AACIC) es va constituir l'any 1994 i va ser la primera a l'estat espanyol. Els objectius són: atendre de manera integral als afectats de cardiopaties congènites i les seves famílies; informar i assessorar als professionals relacionats; potenciar i impulsar projectes i serveis d'integració dels afectats en els diferents àmbits de la societat; i informar, difondre i sensibilitzar la societat sobre les cardiopaties congènites. També potencien i impulsen iniciatives d'investigació; formen i fomenten el voluntariat; i vetllen per aconseguir l'aplicació efectiva dels drets del nen/a hospitalitzat. Els destinataris de les seves accions són els infants afectats i les seves famílies, així com els professionals dels diferents àmbits en l'atenció directa al col·lectiu afectat i la ciutadania sensible de rebre informació al respecte.

C. Sant Antoni Ma Claret, 84-86, 3r3a - 08025 Barcelona Tel. 636 69 91 08 info@africa-edusa.org www.africa-edusa.org

C. Tortosa 35, baixos- 08198 Badalona Tel. 93 399 49 86 formiga@pangea.org

Pl. Sagrada Família, 5, 2on A. - 08013 Barcelona Tel. 93 458 66 53 info@aacic.org - www.aacic.org

Diari 59-segona part.qxd

01/12/2009

15:50

PÆgina 29

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

www.esplai.org

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

M Ó N A S S O C I AT I U 29 EL PORTAL DE LES ENTITATS I EL VOLUNTARIAT CATALÀ

Breus

Xarxanet.org inaugura una nova etapa La Fundació gestiona seccions i fa assessoraments Un afer de tots VÍCTOR GARCÍA

Com s'estructura Xarxanet.org

a Fundació Catalana de l’Esplai, a través de les seves entitats Suport i Associatiu i Centre d’Estudis, gestiona diverses seccions del portal Xarxanet, impulsat per la Generalitat i dedicat al voluntariat i les entitats. Des del passat mes d’octubre el projecte xarxanet.org ha inaugurat una nova etapa després de més de 6 anys d’existència. El nou Xarxanet.org neix amb una nova plataforma tecnològica, un nou disseny i la incorporació d’eines 2.0 per garantir la participació dels seus usuaris.

El portal va nèixer el juliol de 2003 a iniciativa de la Generalitat de Catalunya i el promouen més de 10 entitats de referència en els diferents àmbits de l’associacionisme i el voluntariat català. Durant aquest temps el portal s’ha consolidat com a plataforma virtual de suport i informació sobre l’associacionisme i el voluntariat català.

Nivell doble-A d’accessibilitat El disseny del nou portal està basat en el gestor de continguts grupal, de programari lliure. D’aquesta manera el nou Xarxanet.org garanteix un alt grau d’accessibilitat a la informació per part de les persones amb discapacitat, assolint el nivell doble-A d’accessibilitat.

Z Àmbits associatius Recullen no-

tícies, agenda i reportatges en àmbits: Social, Ambiental, Cultural, Comunitari i Internacional. Z Assessoraments Informen dels recursos per a les entitats. Els assessoraments gratuïts s'estructuren en diferents àmbits: Jurídic, Econòmic, Projectes d'intervenció, Informàtic i Formació. Z Bloc de xarxanet.org Té la col·laboració de diferents experts que generen reflexió sobre l'associacionisme i el voluntariat català i recull els diferents parers del sector. Z Finançament Convocatòries de subvencions i premis, ordenades per la data final de la convocatoria.

L’usuari pot publicar esdeveniments a l’agenda Més enllà d’un canvi de plataforma Els canvis a xarxanet.org van molt més enllà de la plataforma tecnològica. El projecte aposta decididament per les xarxes socials, estenent l’activitat a comunitats com el facebook, twitter, flickr o inaugurant l’obertura d’un Canal de televisió a Youtube. Els nous continguts que es generin al portal també notaran la influèn-

cia de la web 2.0, incloent vídeos i permetent a l’usuari compartir la informació en més de 12 xarxes socials de manera ràpida i fàcil. La incorporació de la participació també serà un dels grans canvis que l’usuari trobarà en navegar pel nou portal. En concret l’usuari tindrà la possibilitat de comentar les notícies, valorar els recursos de coneixement i publicar esdeveniments a l’agenda.

l 5 d’octubre es va presentar a La Casa de la Generalitat a Perpinyà la guia Bases teòriques i pràctiques per a la cooperació de les associacions a l’Espai Català Transfronterer, finançada conjuntament per la Generalitat de Catalunya i el Consell General dels Pirineus Orientals.

La guia compara legislacions i inclou una sèrie de fitxes pràctiques i proposa eines metodològi-

Cristina Brullet ha coordinat aquesta publicació on hi col·laboren Cristina Carrasco, Salvador Cardús, Maria Prats, Teresa Torns i ella mateixa. El propòsit del llibre és conèixer el panorama de la cura en el moment actual. Un panorama que és totalment desequilibrat pel que fa a les dones que han assumit un treball no visible. El canvi que s’ha produït, tant en la vida professional de les dones com en la universalització dels serveis de cura, fa que sigui necessari articular noves polítiques per aconseguir una coresponsabilitat real. El llibre és una eina destinada a la planificació.

“L’Esplai” a més de diverses seccions gestiona el Servei d’Assessorament Jurídic, el Servei d’Assessorament Econòmic i el Servei d’Assessorament Informàtic i el Centre d’Estudis gestiona els continguts relacionats amb l’àrea de Treball en Xarxa.

Abolir el Patriarcat Més informació http://www.xarxanet.org http://bloc.xarxanet.org

Presentació d'una guia sobre la cooperació transfronterera associativa ORIOL MESTRE

Temps i cura. La coresponsabilitat social de la cura a la vida quotidiana. Generalitat de Catalunya, Dep. d’Acció social i Ciutadania. Juny 2009.

ques per pal·liar les dificultats que poguessin sorgir a l’hora d’engegar projectes associatius transfronterers. L’estudi mateix és fruit de la col·laboració entre Suport Associatiu-Centre d’Estudis i el CI&RA 66, de Perpinyà. La presentació va anar a càrrec de Víctor García, de Suport Associatiu i Hadrien Commenges, de CI&RA 66 i va comptar amb la presència del Director de la Casa de la Generalitat de Catalunya, Jordi Fernández Quadrenc.

El 16 i 17 d’octubre es va celebrar el II Congrés de Dones de Barcelona, amb la participació de més de 1.600 dones. A la primera jornada, Gladys Acosta, directora d’Unifem per a la regió llatinoamericana i el Carib, va rebre de mans de Victòria Sau, la "Declaració Universal del Reconeixement, Perdó i Abolició del Patricarcat", per portarla a l’Assemblea General de les Nacions Unides. La iniciativa pretén, més enllà de les polítiques de gènere, anar a l’arrel del Patriarcat. D’aquesta manera, Barcelona es va convertir en l’escenari de l’inici d’una nova dimensió pel compliment dels Drets Humans.

Hadrien Commenges i Víctor García

PMF Preguntes Més Freqüents Les fundacions podem ser part en un procés de mediació? í, ja que l’article 2 de la llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat reconeix expressament la seva aplicació com una forma de solució dels conflictes sortits en l’àmbit de les associacions i de les fundacions.

tari i confidencial que s’adreça a facilitar la comunicació entre les persones, per tal que gestionin per elles mateixes una solució als conflictes que els afecten, amb l’assistència d’una persona mediadora que actua d’una manera imparcial i neutral.

La mediació és un procediment no jurisdiccional de caràcter volun-

La durada de la mediació depèn de la naturalesa i la complexitat del

S LAIA OLIVARES

conflicte, però no pot excedir els seixanta dies hàbils, comptadors des del dia de la reunió inicial. No obstant, aquest termini es pot prorrogar fins a un màxim de trenta dies hàbils més. Convé tenir present que la mediació no implica la renuncia d’accions judicials, per tant, si les parts no arriben a un acord qualsevol

d’elles podrà acudir als tribunals per solucionar el conflicte. En aquest cas, no podrà tenir cap efecte en un litigi ulterior el fet del desistiment, les ofertes de negociació de les parts, els acords que hagin estat revocats dins el termini, ni cap altra circumstància coneguda com a conseqüència del procediment.

Diari 59-segona part.qxd

01/12/2009

15:50

PÆgina 30

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

www.esplai.org

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

L ’ E N T R E V I STA

El perfil

27 anys d'utopia Cristóbal Colón va néixer a Zuera (Saragossa) l'any 1949. Als 13 va quedar orfe i va anar a treballar amb un oncle que era sastre, amb qui afirma que va aprendre el valor de la feina ben feta. Motivat pel misteri de la consciència de l'home, va entrar en contacte amb la psiquiatria en els primers anys de la dècada dels 70. Després de treballar en els hospitals psiquiàtrics de Saragossa, Martorell i Salt, i ja Llicenciat en Psicologia, va decidir muntar a Olot un projecte alternatiu a la psiquiatria convencional: la cooperativa La Fageda.

FOTOS: J.M.VALLS

Vint-i-set anys després de la seva creació, La Fageda s'ha convertit en la tercera empresa productora de postres lactis de Catalunya, i dóna feina a 250 treballadors i treballadores, prop de 150 dels quals amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental i acull al 100% de les persones que pateixen alguna d'aquestes patologies a la comarca de la Garrotxa.

Cristóbal Colón, impulsor de la cooperativa La Fageda, Centre Especial de Treball

“Fent iogurts fem aflorar les capacitats de cadascú” JOSEP MARIA VALLS

Vostè va començar treballant en un manicomi... Concretament a l’hospital psiquiàtric de Saragossa, als anys 70. Allò semblava més un camp de concentració que no pas un hospital. Era un recinte tancat on s'hi amuntegaven persones amb graus de marginació successius. Només hi havia malalts mentals? No. Allí s’hi barrejaven malalts mentals i discapacitats intel·lectuals. Des d'esquizofrènics fins a oligofrènics les famílies dels quals no se'n podien fer càrrec. Però també hi havia tot un grup de marginats: persones que no estaven socialment integrades i que, si no acabaven abans a la presó, les tancaven als manicomis. Els manicomis han passat a la història... Bé... encara en queda algun. Cada autonomia va tenir el seu procés de desmantellament dels manicomis. Per exemple a Andalusia es van clausurar per decret. D’un dia per l'altre. Cal dir que no és fàcil ni del tot desitjable fer-ho així, perquè tancar el manicomi és una cosa i resoldre la situació dels interns és

una altra. A Catalunya es van anar transformant gradualment. Quin va ser el seu gra de sorra en la transformació d'aquestes institucions? A mi m’impactava l’apatia i el sense sentit de la vida dels malalts. Per això vam començar a impulsar el que anomenàvem “laborteràpia”: el treball com a eina per a millorar la vida dels interns. Ràpidament vam veure que donava bons resultats. Però quan portaves un cert temps, calia evolucionar per donar un sentit real al treball. I ferho dins els hospitals no era possible. Jo llavors estava en l'Hospital

de Salt i vaig decidir sortir amb un grup de 14 interns, amb la idea d’impulsar un nou projecte a Olot: la cooperativa La Fageda. Era l’any 1982... Es van basar en algun model? La única experiència que hi havia era la de les primeres escoles d’educació especial creades als anys 60. Les primeres promocions que havien acollit, ja tenien 20 anys i havien de trobar una sortida laboral. Per això les famílies van impulsar tallers on poguessin anar a treballar. Jo vaig entrar en un d'aquests tallers i vaig veure que funcionaven. La diferència entre

aquelles primeres iniciatives i el projecte que volíem impulsar era que la nostra cooperativa es dirigia -per primer cop al nostre paísno només a discapacitats intel·lectuals, sinó també a malalts mentals. O com es deia llavors: a subnormals i a bojos! I a vostés no els prenien per bojos? I tant! El nostre projecte va generar molta sorpresa i incredulitat. Hem de pensar que en aquells anys, a Espanya hi havia una taxa d'atur superior al 20%, una inflació del 10%, i els interessos bancaris estaven al 17%! El nostre

Un producte de máxima qualitat ELS IOGURTS DE LA FAGEDA A LES CASES DE COLÒNIES I MENJADORS ESCOLARS Bona part de les cases de colònies i els menjadors escolars que gestionen les entitats de la Fundació Catalana de l’Esplai inclouen, en els seus menús, els iogurts de La Fageda. Es tracta d'un pas més dins el que s’anomena "Cuina Verda", que destaca per ser ecològica, sostenible i amb compromís social. Ecològica, perquè la Fundació incorpora

en el seu catàleg de productes i proveïdors referències de menjar ecològic. Sostenible: perquè s'aposta per la sostenibilitat en tot el procés. I de compromís social, perquè s'hi inclouen productes de comerç just, així com productes de fàbriques amb compromís social, com els iogurts i postres lactis de la cooperativa La Fageda.

projecte era poc raonable... però vam rebre els ajuts necessaris per tirar endavant.

A la nostra cooperativa hi ha persones discapacitades i malalts mentals Qui els va ajudar? L’alcalde d’Olot que va cedir-nos un antic local. Vam anar picant portes demanant feines que puguessim fer. Una de les primeres va ser col·laborar amb les empreses d'imagineria, que eren molt típiques d’Olot. Ens dedicàvem a fer figuretes del nen Jesús! Poc a poc vam anar demostrant què podíem fer i l'ajuntament ens va donar una primera feina de jardineria l'any 1983. L'any 1985 es va declarar Parc Natural la zona volcànica de la Garrotxa i ens vam convertir en els jardiners. Ara ja som els jardiners de tota la comarca! I com passeu del local d’Olot a la actual seu, a la Fageda d'en Jordà?

Diari 59-segona part.qxd

01/12/2009

15:50

PÆgina 31

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

www.esplai.org

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

L ’ E N T R E V I STA La nostra activitat va anar augmentant i necessitàvem un espai més gran, a poder ser, en plena natura, en contacte amb la vida. Tot buscant, vam trobar una finca productora de llet, el mas Els Casals, que està al costat de la Fageda d'en Jordà. Curiosament, però, el nom de cooperativa La Fageda li vam posar el 1982, dos anys abans de venir a la Fageda! Com van aconseguir tants diners? Amb crèdits i cercant ajuts de les administracions. I amb una mica de sort... Just després de comprar el mas, el PSOE va guanyar les eleccions. Llavors es va aprovar la LISMI i es va signar el pacte econòmic i social. I d'un dia per l'altre es va multiplicar per quatre l'ajut per la creació de llocs de feina en Centres Especials de Treball. Concretament es va passar de 500.000 pessetes a 2 milions de pessetes per cada lloc.

Apliquem una escala salarial segons les responsabilitats de cadascú Una fortuna! En aquell moment, sí. A nosaltres, que tot just anàvem a crear 24 llocs de feina, ens van donar 48 milions de les antigues pessetes. Amb aquesta injecció econòmica vam poder rehabilitar la masia, impulsar la granja de vaques, fer els vivers... crear una empresa de jardineria de veritat! I quan van començar a fer iogurts? L’any 1992 la CE va fixar les quotes de producció de llet. Estàvem molt preocupats per les conseqüències negatives que aquest fet comportava en la viabilitat del nostre projecte. Això ens obligava a

repensar l’activitat i va venir la idea d'abandonar la producció de llet i dedicar-nos a elaborar iogurts. Per als treballadors quina diferència hi ha entre produir llet i fer iogurts? Produir llet constituïa una activitat econòmica, però per a nosaltres no tenia molt sentit, ja que un cop la teníem, venia un camió cisterna d'una central lletera, se l’enduia i perdíem la pista del nostre treball. Amb els iogurts els treballadors podien viure i entendre que si cuidaven bé les vaques, produirien la millor llet, que els permetria fer el millor iogurt de granja que, a la vegada, veurien ells mateixos en els prestatges dels millors supermercats. Des de llavors, aquest procés els omple (ens omple) d'orgull! En darrera instància el que fem és posar al damunt de la taula les millors capacitats de cadascú, per fer el millor iogurt del món. I així portem 16 anys. No devem estar tan bojos, no? Com repercuteix aquest projecte en els treballadors? És fàcil d'entendre. Imagina’t que tens 40 anys. Que als 19 has tingut un brot psicòtic que t’ha impedit treballar. Veus com tota la teva família va cada dia a estudiar o a la feina. I tu et quedes a casa, sense fer res. Només et mediques i fumes. I, quan ja no pots més, muntes un “bollo” i t’han d’ingressar. I així tota la vida... ... Ara imagina’t que, tot i patir una malaltia mental, tens l’oportunitat de venir a La Fageda. Aquí trobes un projecte laboral que et permet cobrar, pel cap baix, el salari mínim interprofessional, però on hi ha una escala salarial depenent de les responsabilitats que vas assumint. Et sents part d’una empresa d’èxit. La cooperativa no es percep com el manicomi on hi treballen els malalts mentals. És una empresa amb prestigi. Pots viure del que guanyes. En definitiva aquí trobes un projecte de vida.

Qüestionari Proust L’EXCEL·LÈNCIA DE LA GENT BONA I INTEL·LIGENT Si no haguessis fundat La Fageda que series? Segur que faria alguna cosa en la que ajudés els altres.

Un llibre? Juego de máscaras, de Frithjof Schuon.

Una música? Persones que admires en la vida real?

La Passió segons Sant Mateu, de J.S. Bach.

Gent intel·ligent i bona. Quan s’ajunten les dues qualitats, és admirable!

Una pel·lícula? El compromiso de Elia Kazan.

El teu heroi de ficció? No en tinc.

Un menjar? El pa amb oli d'oliva.

Què és la felicitat per a tu? La pau amb un mateix.

El teu somni? Morir en pau.

La teva flor preferida? La rosa.

Els usuaris i usuàries s’arriben a curar? No curem a ningú. Però, amb nosaltres, els malalts mentals crònics veuen com les crisis que puguin tenir s’espaien molt en el temps. A més, tenen la tranquil·litat que si mai els han d’ingressar, quan estiguin millor podran tornar al seu lloc de treball, a la seva casa, amb la seva família. A banda del lloc de feina quins altres serveis oferiu? Per als treballadors que no poden viure amb la família tenim un servei de vivendes. Des de la persona que viu sola amb un recolzament senzill, fins les que viuen en grups de quatre o cinc en pisos assistits, amb un monitor. I també organitzem activitats de lleure, que persegueixen millorar al màxim la qualitat de vida dels usuaris. Tots aquets serveis es financen amb el que guanya la cooperativa? Aquests serveis estan subvencionats per les administracions. Si els haguéssim de pagar, en comptes de vendre iogurts hauríem de negociar amb diamants, perquè

costen molts diners! Nosaltres els beneficis de la cooperativa els destinem a remunerar als treballadors i a reinvertir en l’empresa en un procés de millora contínua i per a que no es descapitalitzi.

Hem creat una marca donant valor a la diferència Us heu convertit en els tercers productors de postres lactis de Catalunya. Quin és el secret? Hem sabut -amb una bona dosi de sort, ho reconec!- crear una marca fent allò que totes les escoles de negocis pregonen: apalancar-se en la diferència. Si vols lluitar contra la Danone o la Nestlé has d’oferir una cosa diferent... nosaltres oferim un iogurt de granja, no volem créixer ni expandir-nos. Fàcil de dir i difícil de fer... Jo sempre dic que fem iogurts “per a gent llesta, rica i alta”. Llesta, perquè a la gent llesta li agrada menjar el millor iogurt de granja; rica perquè costa un 40% més que el de marca i alta perquè

sempre ens posen en el prestatge més alt dels supermercats! Esteu notant la crisi econòmica? No. Aquest any hem crescut el 5%, i sense baixar preus. Cada cop hi ha més gent que ens compra. Aconseguim més penetració. Tenim una marca reconeguda pel públic. Però vostès són la excepció. La crisi està afectant molt als Centres Especials de Treball, no? La crisis afecta tot el món. Però als CET encara més. En molts casos, abans de l’inici de la crisi ja estaven descapitalitzats i sovint l’única cosa que ofereixen és mà d’obra barata, i mai podran competir amb països com la Xina. Però podem acabar amb una bona notícia. Una bona notícia? Fa pocs dies s’ha signat un acord per unir les dues grans plataformes de la discapacitat a Catalunya: la Coordinadora de Tallers i la Federació APPS. Una nova entitat que representarà els interessos de les persones amb discapacitats intel·lectual i les seves famílies. Per a mi això és un fet absolutament històric!

Diari 59-segona part.qxd

01/12/2009

15:50

PÆgina 32

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

www.esplai.org

DESEMBRE 2009 NÚMERO 59

El color de la pinya

A peu de carrer

Pedagògicament incorrecte

MANOLITA SANZ

afegit del Tercer Sector en la prestació de serveis públics”, una publicació que ha estat molt ben acollida i de la qual n’hem fet traducció al castellà i a l’anglès. D’altra banda, hem realitzat diverses jornades dedicades a “Qualitat”, a “La Participació del Tercer Sector en el plans locals d’inclusió social” i una sobre “l’IVA”. A la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, que ha rebut el Premi Abacus d'Educació 2009 com a reconeixement als 25 anys d'impuls de la innovació educativa a l'escola catalana amb la voluntat de convertir els i les alumnes en ciutadans crítics i actius. TTSSS

Ha estat una feina intensa? Sí, però vull remarcar que enceto aquest nou mandat amb molta il·lusió, amb ganes de treballar i donar molta empenta a la Taula i al Tercer Sector i treballar per una societat més inclusiva.

Àngels Guiteras, Presidenta Taula d’entitats Tercer Sector Social de Catalunya

“Enceto el mandat amb molta il·lusió” A Epi, Blas, Coco i companyia, veïnes i veïns de Barri Sèsam, la popular sèrie infantil de televisió que ha complert 40 anys i que en el seu moment va ser pionera en el concepte d'educar infants de manera lúdica a través dels mitjans de comunicació.

A tota forma de violència contra les dones que s’executa a través de parelles sentimentals, religions que les discriminen i estats que apliquen normes bàrbares com la lapidació, amb el rerefons d’una educació i una societat que no són paritàries.

es del 9 de juliol Àngels Guiteras és la nova Presidenta de la Taula d’entitats del Tercer Sector social de Catalunya, càrrec en el que ha pres el relleu de Carles Barba. Guiteras pertany a la Federació Catalana d’entitats d’ajuda al Drogodependent i és gerent de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD).

Quines seran les prioritats del seu mandat? El nostre full de ruta és el Manifest presentat al 2n Congrés del Tercer Sector, del març passat. Les línies de treball són establir cinc vicepresidències que marquen cinc estratègies de treball; liderar, com a Taula, la resposta del Tercer Sector a la situació de crisi que viu el país; aconseguir una major participació interna, i tenir més impacte en les entitats de primer grau. També volem impulsar la col·laboració amb la resta de l’Estat espanyol i amb l’àmbit internacional. Quin ha estat el programa d’aquest primer trimestre del curs 2008-2009? Hem fet la presentació del llibre “El Valor

Coincidint amb la seva assemblea, la Taula va presentar l’Anuari 2009. Com veu el Tercer Sector Social català? L’Anuari és una radiografia de la situació actual del Tercer Sector, ens permet veure qui som, detectar les nostres debilitats i fortaleses, i així saber cap a on anem. Aquest Anuari, d’altra banda, posa de manifest l’evolució i el creixement del Tercer Sector. De quina radiografia partien? Les primeres dades les varem tenir el 2003 amb el Llibre Blanc del Tercer Sector cívicosocial i des d’aleshores el Tercer Sector ha evolucionat en temes bàsics com ara la transparència, el finançament, la qualitat, els serveis o la professionalització dels seus equips. Hem passat de 5.600 entitats a un univers de 7.500, de les quals més de 3.000 estan agrupades en la Taula; movem un volum econòmic del 2,8% del PIB català, quan l’any 2003 era de l’1%; la contractació en el sector també ha crescut passant de 55.000 persones a 100.000, així com el nombre de voluntaris de 155.000 a 245.000; i el nombre de beneficiaris ha pasat d’1.000.000 de persones a 1.700.000. La seva etapa és posterior als dos anys de l’anterior president Carles Barba. Quina valoració fa del seu mandat? Cada etapa ha tingut el seu moment important i l’anterior, ha vingut determinada per tres aspectes: l’aposta de la professionalització amb la dotació d’un equip tècnic encapçalada per una direcció; la dotació d’un Pla Estratègic molt consensuat i el posicionament de la Taula com a agent social reconegut.

ROSER BATLLE

Nivell mínim Bon dia, bona tarda, bona nit, si us plau, gràcies, adéu, fins aviat!, disculpi, però no parlo la seva llengua... Ningú dubta de la utilitat de memoritzar quatre expressions en una llengua desconeguda per comunicar-se amb les persones que la usen habitualment o la tenen com a llengua materna. Fins i tot en el cas de tenir la certesa que ens entendrem en una llengua comodí (anglès, castellà...), sabem que dominar algunes expressions diguem-ne "de cortesia" ens apropa als altres fent visible l'acceptació i valoració tàcita de la diversitat. Per això, no entenc perquè a l'ensenyament obligatori no s'aspira a aquest nivell de mínims (millor dit, minimalista) en les llengües de l'Estat. Si hem aprés a dir Schwarzenegger, no veig on rau la dificultat d'aprendre a dir boas noites, moltes gràcies o egun on. Vaig tenir un veí que es va passar trenta anys a Alemanya i mai va aprendre a dir Guten Morgen. Em sembla trist. La seva coartada era que l'alemany és una llengua molt difícil. Doncs sí, és veritat. Com també és veritat que hi ha persones amb més facilitat que d'altres per aprendre idiomes. Però trenta anys són molts anys per no poder donar ni el bon dia. La deixadesa, en aquest cas, només s'explica pel tancament mental. Al costat d'això, quan jo era mestra d'educació especial, hi havia a l'escola un noi amb síndrome de Down que recitava de memòria i amb un accent espectacular les alineacions esportives de l'Ajax d'Amsterdam i del Bayern Leverkusen. Fins i tot quan les llegia al diari encertava l'entonació correcta. Òbviament, allò que t'interessa i li dones valor, ho aprens abans. Encara que a Espanya els nens i nenes no tinguin a l'aula companys catalans, gallecs o bascos, haurien de tenir un nivell mínim. No podem respectar ni valorar allò que mig amaguem, fem veure que no hi és o hi fugim d'estudi. No es tracta ni tan sols de pretendre que tots els nois i noies arribin a un nivell de survival, ni a l'odiós intermediate d'anglés que tant ens costa superar. Es tracta d'un mínim de sensibilitat -ètica i estètica- a l'hora de fruir de la diversitat. http://roserbatlle.wordpress.com/

www.tercersector.cat

93 474 74 74 www.esplai.org

A l’hivern

escapa’t

en família 15 cases de colònies arreu de Catalunya!

Rectoria de la Selva SERRA DE BUSA, NAVÉS

ASSOCIACIÓ CATALANA DE CASES DE COLÒNIES. FUNDACIÓ CATALANA DE L’ESPLAI