Activitats per crear contes en relaci贸 als drets dels infants
www.esplac.cat
1
Vet aquí els nostres drets: contes per explicar els Drets dels Infants Per què un concurs de contes il·lustrats? El 20 de novembre de 1959 es va fer un pas important en la defensa dels infants i el reconeixement dels seus drets: un grup de treball de les Nacions Unides va fer un esborrany de deu principis que detallen els drets bàsics de què tot infant hauria de gaudir. Trenta anys més tard, al 1989, l'Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar la Convenció dels Drets dels Infants després de quasi una dècada d’acords i negociacions entre els estats membres i llargues consultes amb ONG. Aquest document formalitza un canvi en la manera d’entendre els infants: els nens i les nenes són subjectes actius amb drets plens. A Esplac considerem que ambdues dates són de gran rellevància per a la nostra tasca educativa, ja que ambdós documents emmarquen de manera formal, alhora que defensen i promouen, allò que nosaltres fem. És per això que cada 20 de novembre ho celebrem; el 20 de novembre de 2009, però, serà el 20è aniversari de la Convenció i el 50è aniversari de la Declaració. I quina millor manera de celebrar-ho que fent arribar a tothom els continguts d’aquests documents? Segons l’article 29 de la Convenció dels Drets dels Infants, l’educació ha d’anar enfocada, entre altres coses, a: «Enfortir el respecte pels drets humans i les llibertats fonamentals. Preparar l'infant per a una vida responsable en una societat lliure, amb esperit de comprensió, pau, tolerància, igualtat entre els sexes i amistat entre tots els pobles [...] ».
És a dir, educar l'infant en, per i sobre els seus propis drets. I què millor que un conte per fer-ho? Els contes, sobretot si van acompanyats d’il·lustracions, no només són propers als infants perquè utilitzen un vocabulari senzill, unes imatges suggerents i desperten la seva imaginació i curiositat. Els contes, a més, expliquen coneixements als infants – com podrien ser els seus propis drets, promouen actituds – a partir de desenvolupar l’empatia – i desenvolupen habilitats – com ara l’escolta i la creativitat. Així doncs, responent a un dels drets fonamentals dels infants, Esplac convoca el concurs de contes infantils i juvenils il·lustrats sobre els Drets dels Infants.
Com ho podem aprofitar això els monitors i monitores? El recull de contes guanyadors serà un recurs per treballar els Drets dels Infants als nostres esplais a partir del 20 de novembre de 2009... i fins llavors? El concurs de contes ens ofereix una oportunitat que no podem deixar passar de treballar els Drets dels Infants d’una manera diferent mentre duri la convocatòria!
El conte i la il·lustració són dues eines pedagògiques molt potents. Així, si volem engrescar que els nostres infants participin al concurs de contes, no només ho farem per treballar la creativitat; sinó que podem aprofitar per desenvolupar moltes altres competències quan els escoltem, llegim, mirem o representem. El recurs que ara teniu a les vostres mans vol donar-vos idees per aprofitar al màxim el concurs de contes com a eina pedagògica.
www.esplac.cat
1
En què consisteix aquest recurs? En aquesta carpeta trobareu diferents documents que creiem que us podran ser d’utilitat per treballar els drets dels infants als vostres esplais, al mateix temps que us ajudaran a treure el màxim suc al concurs de contes! Hi ha altres documents que encara no hi són, però els anireu rebent de forma mensual o els podreu
descarregar des del web d'Esplac i arxivar-los en aquesta carpeta per facilitar-vos la vostra tasca educativa. La documentació que inclou és la següent: Un breu apartat amb idees sobre els contes com a recurs educatiu. Fitxes d’activitats. Cada mes fins a la data límit de lliurament dels contes per al concurs
(abril de 2009 per la Trobada General) rebreu per tramesa una nova fitxa d’activitat. Aquestes són idees concretes d’activitats de com treballar els contes. Aquí en teniu la primera! Una llista de contes que parlen dels drets dels infants. La majoria són contes tradicionals, que de ben segur coneixeu vosaltres i els infants i joves de l’esplai; i d’altres no tan coneguts però de fàcil adquisició a les biblioteques públiques o Internet; podem fer-vos arribar una còpia d’alguns contes des d'Espac, si us interessa. Amb tots aquests contes podreu
treballar molts temes interessants.
Podem compartir idees? Al fòrum d'Esplac trobareu un espai reservat especialment per a això. Heu fet servir una de les activitats i ha estat un èxit i voleu que la resta d’esplais puguin gaudir-ne com vosaltres? Doncs no dubteu a recomanar-la! Heu fet una activitat i ha calgut adaptar-la per fer-la més útil a la realitat de l'esplai? Doncs que tothom sàpiga quines són aquestes adaptacions necessàries! Al vostre esplai feu servir un conte que no hem posat a la llista? Doncs afegim-lo!
D'on surten aquestes fitxes d’activitat? Les sis fitxes d’activitat que us farem arribar cada mes a través de la tramesa són adaptacions i traduccions d’activitats del Compasito, Manual per treballar els Drets Humans amb Infants, recentment publicat pel Consell d'Europa (2007). Aquest material, tot i estar editat en anglès, pot ser de gran interès i de gran utilitat per als nostres esplais; per aquest motiu, en podeu trobar tots i totes una còpia a la seu del vostre sector o descarregarne les parts que us interessin per Internet (http://www.eycb.coe.int/compasito/). Tot i així, la Comissió Pedagògica d'Esplac, a partir de les aportacions de monitores que s'han familiaritzat amb el document gràcies a l’assistència a formacions internacionals sobre el manual, ha considerat que cal traduir-lo al català i aprofitar per adaptar-lo a les realitats dels nostres esplais. Per tant, aquestes sis activitats només són el començament. Poc a poc volem traduir totes aquelles que puguin ser interessants per als esplais. Però també volem millorar aquelles que traduïm... i per això us necessitem a vosaltres! Ens agradaria posar-nos en contacte amb vosaltres i també fer-vos alguna visita quan poseu en pràctica alguna de les activitats proposades. Però sobretot, no dubteu a fer-nos arribar què en penseu! www.esplac.cat > recursos pedagògics > Drets dels Infants > Concurs de Contes > Contes www.esplac.cat > Fòrum > Concurs de Contes ciutadania@esplac.cat No ho oblideu!
www.esplac.cat
2
Així doncs, què podem fer amb els contes? Tot i que el concurs de contes tingui com a objectiu que els infants (els monis també!) escriguin i il·lustrin les seves pròpies històries sobre els Drets dels Infants, de forma individual o col·lectiva, el fet de treballar el tema dels Drets dels Infants amb altres contes que ja existeixen, pot ser una bona preparació o “escalfament” previ al moment de creació del seu propi conte. Com ja s’ha comentat, a més, ens ajudarà a treballar altres aspectes pedagògics. Les propostes que fem a continuació poden treballar-se al llarg d’un trimestre o curs, o escollir-ne una només per a una tarda d’esplai, abans de proposar als infants que escriguin el seu propi conte.
Virtuts dels contes1
Són històries o relats de comprensió fàcil que solen tenir vocabulari i estructures adequades als primers anys i que, per la seva senzillesa, permeten una bona memorització. Com diu Gianni Rodari2, estimular la fantasia permet que l'infant pugui veure les coses amb els ulls dels altres i, per tant, afavoreix l’empatia. Els contes no sols serveixen per rebre, conformar i omplir imaginacions i intel·ligències. També són font de sortida, de creativitat, de producció d’acció. Els contes transmeten maneres d’entendre el món, plantegen models de relacions positives i negatives que permeten situar el nen dins el seu propi aprenentatge de sociabilització. Tenen un caràcter col·lectiu. Hi ha un feix de contes tradicionals que són referents culturals comuns de distintes generacions [...]. Aquest referent comú, però, permet d’intercanviar les experiències que provoquen les diferents lectures [...] i com és interioritzat pels diferents usuaris. El poder de meravella dels contes és compartit. Tenen el caràcter de jocs de simulació: l’angoixa superada passa a ser l’angoixa controlada. Segons Bettelheim3, fan el mateix paper de catarsi que feia la tragèdia en els antics grecs.
Diferents idees Reflexionem sobre els contes: Després de llegir un conte tradicional o que ja està escrit, es poden fer preguntes específiques sobre el dret o drets que treballa el conte (qui diu llegir, diu explicar o altres mil opcions de què parlarem més endavant). És interessant que els infants puguin compartir, en primer lloc, com s’han sentit durant la història. En segon lloc, plantejar preguntes obertes que puguin donar lloc a la reflexió dels infants i el diàleg entre ells. Durant aquests mesos rebreu “Zabterfilio”, una fitxa d’activitat on veureu un exemple clar a partir d’un conte poc conegut. Fins llavors, proposem un exemple fàcil amb la coneguda caputxeta vermella, sobre el qual es podria treballar amb els més menuts.
1
Llista sobre les virtuts dels contes, extreta de De Puig, Irene (1996) Contes per pensar: Manual d'acompanyament del conte El carter joliu, de Janet i Allan Ahlberg. Destino, Barcelona; pàg. 31. 2 Escriptor i periodista italià, més conegut pels seus llibres per a infants; està considerat l’autor italià més important en literatura infantil. 3 Psicòleg infantil i escriptor que en algun dels seus llibres va analitzar la importància emocional i simbòlica dels contes per als infants.
www.esplac.cat
3
Tot i que La caputxeta vermella no és un conte que, d’entrada, tingui com a objectiu treballar el “Dret a un nom”, pot donar peu a reflexionar sobre aquest tema. A partir de preguntes que portin a la reflexió amb els infants, es pot pensar sobre la diversitat que hi ha de formes d’identificació (de vegades és un nom propi, però altres vegades ens podem fer conèixer per altres formes: diminutius, sons afectuosos, etc.; abans, per exemple, la gent es deia d’allà on venia o procedia). D’aquí es pot arribar a parlar del dret a tenir un nom i fins i tot al de no ser discriminat (per aquest motiu). Per això, es podrien fer preguntes com: Caputxeta és un nom de nena? Si féssim com els pares de la Caputxeta, com et diries ara mateix? Que cadascú es busqui un nom lligat a una peça de roba, que li escaigui en funció de la roba que porti aquell dia (i el company de la dreta? I referit a un color, com li diríem al company de l’esquerra?) Quin nom de flor ens escauria més? Quin nom de muntanya o riu ens agradaria dir-nos? Hi ha gent que no té nom? Hi ha botigues on es poden comprar noms? Pots tenir un nom i no saber-ho? Quan reflexionem amb els infants i volem treballar temes com ara els Drets dels Infants, és important arribar a fer vincles entre allò que explica el conte, que és fantàstic, i allò que és quotidià per a l'infant. Canviar alguns elements A partir d’històries conegudes, es poden canviar elements que puguin sobtar i així reflexionar sobre els elements no habituals d’aquell conte. Es pot canviar l’origen o nom d’algun personatge i veure quines expectatives canvien en els infants, o el gènere dels personatges. D’aquest últim cas, la primera fitxa que us fem arribar (“Hi havia una vegada”) n’és un bon exemple. Canviar el final Si escollim un conte que considerem que no promou especialment algun dels Drets dels Infants, podem eliminar-ne les últimes pàgines o frases, o callem abans d’explicar el final; així els infants poden proposar-ne d’altres. Si parlem de titelles o teatre, es pot aturar l’actuació i que els infants espectadors, substitueixin els actors i les actrius, o els i les titellaires, i proposin un nou final. Els infants poden treballar sobre el final tots junts o en grups petits, i modificar la proposta original que pot haver presentat un monitor/a o un altre grup d’infants.
Com utilitzem els contes? Tant els contes tradicionals, o ja escrits, a partir dels quals treballar, com les noves versions o nous contes que els infants facin, poden treballar-se a partir de diferents mètodes. Aquí us presentem algunes idees. Rondallaire Els contes tradicionals han arribat a nosaltres per transmissió oral, ja que aquest n’és l’origen. Per això, molts dels recursos que fan servir els contes (onomatopeies, repeticions, metàfores visuals, etc.) estan pensats per transmetre els contes d’aquesta manera. Per aquesta raó, explicar contes de forma oral és sempre una bona opció; els infants desenvolupen, entre d’altres, l’habilitat de l’escolta.
www.esplac.cat
4
Teatre o titelles L’equip de monitors/es pot representar el conte en comptes de llegir-lo per acabar treballant de la mateixa manera la reflexió o els canvis de final. Tot i així, canviar el mitjà, significa canviar les percepcions. És a dir, el fet que els infants reconstrueixin activament les històries a través del joc amb els personatges, permet una nova visió més profunda de la història que es treballa. En teatre cal destacar que no tots els infants estan preparats per ser protagonistes, i, al contrari, en cas que tots ho vulguin ser, no sempre hi ha prou papers protagonistes; és per això que cal insistir en la importància del treball en equip, de la necessitat que tothom participi, encara que no actuï: des de fer papers secundaris o apuntar a qui no recorda el paper, fins a preparar decorats i vestuari. En el cas dels titelles és similar, tot i que el fet d’estar amagat darrere d’una cortina i fer parlar titelles que no són ells mateixos/es, ajuda els infants més tímids o insegurs a deixar-se anar. Sobre titelles, rebreu més informació en una de les properes fitxes d’activitat. Tocar, cantar, escriure Una altra opció és fer versions musicades dels contes – pot ser molt engrescador si és un grup a qui agrada la música. Els instruments poden ser de construcció pròpia (i amb materials reciclats), i entrar així a treballar nous temes (i nous Drets dels Infants, com el dret a un món més sostenible) i noves habilitats. Una altra possibilitat, abans de passar a escriure nous contes, pot ser demanar als infants que escriguin cançons (o poemes) basades en la vida dels personatges. Així, coneixen millor el personatge i el poden arribar a imaginar en altres situacions i diferents desenvolupaments de la història. Gravar Tot i que els infants estan cada vegada més familiaritzats amb les noves tecnologies, fer-les servir per tractar temes importants no deixa de ser una forma diferent de treballar continguts que sempre engresca els infants. A més a més, té el valor afegit de la feina que es pot fer sobre el llenguatge audiovisual, diferent dels esmentats anteriorment. D’altra banda, la idea de fer gravacions fílmiques a partir de representacions (teatrals o de titelles), pot arribar a afegir un grau de seriositat, que no arribarem a tenir mai en una representació sense públic durant una tarda d’esplai. Igualment, pot ser una eina útil per continuar el treball plantejat durant més d’una tarda d’esplai, i facilitar reprendre el tema amb una visualització de la feina feta la tarda anterior. A més a més, també pot servir per mostrar la representació davant d’altres grups d’infants o dels pares i les mares, per tal que els infants que l’han feta puguin establir-hi un debat (com ja s’ha comentat), sobretot quan es preveu que entre el moment de preparació de la peça i el dia de la representació transcorrerà massa temps. D’altra banda, si s’utilitza només una gravadora de veu, es pot intentar reproduir un programa de ràdio on s’expliquin contes, tot fent èmfasi sobre els sons que cal produir i com fer-ho. Un cop enregistrat, el grup sencer pot escoltar l’enregistrament amb els ulls tancats o tapats per apreciar un efecte major. Imatges Els símbols, les imatges i els còmics conformen una part inseparable tant de la quotidianitat dels infants, com del seu món de fantasia. Així doncs, treballar els contes a partir d’aquests elements, és sempre suggerent i motivador per als infants (i no cal recórrer a la coneguda dita “una imatge val més que mil paraules”). Des de crear històries a partir d’una sola imatge, fins a interpretar imatges d’un còmic sense text o canviar-li el final, les imatges donen sempre molt de joc.
www.esplac.cat
5
Una de les fitxes d’activitats que us farem arribar durant aquests mesos, aprofundirà en tots aquests temes. D’altra banda, si voleu començar a treballar-los, podeu descarregar del Consell d'Europa un manual per treballar “la intolerància” a partir de còmics, que també es poden aconseguir (http://www.coe.int/t/e/human_rights/ecri/ > Publications > 3-Educational Resources > Cartoon Book i Cartoon Guide). Així doncs, amb els contes com a eix principal, es poden treballar molts aspectes relacionats amb els Drets dels Infants - coneixements, habilitats i valors. Existeix una àmplia diversitat de mètodes per treballar-los i de ben segur que la imaginació de cada monitor/a i el coneixement del vostre grup d’infants us facilitarà la tria i l’adaptació de cadascun dels suggeriments que us hem fet aquí.
www.esplac.cat
6
DRETS DELS INFANTS 1. Dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió o nacionalitat.
Dret a ser lliures
Hi ha nens i nenes arreu del món. Som de diferents llocs i tenim costums, jocs i diversions i menjars diferents. Tots tenim dret a ser amics de qui vulguem, tots som infants.
2. Dret a una protecció especial que asseguri un creixement mental i social sa i lliure.
Dret a créixer
Els nens i les nenes no podem fer totes les coses igual que els grans, encara no les hem après. Per això, ens han d'ajudar i cuidar. Ens han de tractar bé i hem de tenir oportunitats d'aprendre i ser feliços.
3. Dret a un nom i a una nacionalitat.
Dreta a tenir nom
Tots els nens i nenes hem de saber qui som i d'on som. Ens han de dir el nostre nom.
4. Dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica adequats.
Dret a ser cuidats
Tots els nens i nenes necessitem menjar, viure en una casa, anar al metge quan estem malalts i que ens deixin jugar amb els amics.
5. Dret a una educació i atenció especials per als infants físicament o mentalment disminuïts.
Dret a la diferència
Els nens i les nenes que no podem caminar com els altres, o que no hi veiem o no hi sentim bé, o els que ens costa més d'aprendre, hem de ser igual de ben tractats. I quan cal, ens han d'ajudar. Així, podrem fer les coses de cada dia.
6. Dret a comprensió i afecte per part de les famílies i de la societat.
Dret a ser estimats 7.
Els nens i les nenes hem d'estar amb els pares amb les persones que ens estimen. Per això, cal ajudar i animar més aquells que no en tenen.
Dret a l'educació gratuïta. Dret a divertir-se i a jugar.
Dret a l'educació
Els nens i les nenes volem saber com són les coses i com, és el món. A col·legi ens han d'ensenyar, per poder ser lliures. I hem de jugar, perquè jugant i inventant coses també s'aprèn molt.
8. Dret a atenció i ajuda preferents en cas de perill.
Dret a la protecció
Si alguna vegada hi ha un accident, o una gran malaltia, o algun perill, els nens i les nenes hem de ser ajudats de seguida, sobretot els més petits.
9. Dret a protecció contra l'abandonament i l'explotació en el treball.
Dret a ser respectat
Els nens i les nenes sabem que no ens han de pegar ni hem d'anar a treballar. I volem que no se n'aprofitin de nosaltres.
10. Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l'amistat i la justícia entre tothom.
Dret a l'educació en drets humans
Ja que hi ha uns drets que tots els nens i nenes del món tenim i aquests ens ajuden a que hi hagi solidaritat, amistat i justícia entre tothom, se'ns han d'ensenyar quins són, com durlos a la pràctica i com defensar-los.
11. Dret a la participació en la societat i presa de decisions en qüestions que l'afecten, segons els seu procés evolutiu
Dret a la participació
Els nens i les nenes hem de poder estar informats, opinar i prendre decisions en allò que ens afecta tenint en compte que no tots els infants creixem al mateix ritme. També hem de poder expressar allò que pensem, sense fer mal a altres persones, i associar-nos amb altres infants.
www.esplac.cat
7
1. hi havia una vegada... Què passa quan canvies el sexe als personatges d'una història coneguda? Temes
Democràcia Discriminació Igualtat de gènere
Objectius
- Reconèixer els rols i les característiques de gènere estereotipats en històries i en la vida quotidiana. - Debatre els rols de gènere tradicionals i no tradicionals. - Promoure la igualtat de gènere.
Edat recomanada
7-13
Nombre de participants
5-15 infants
Durada
40 minuts
Espai recomanat
Interior o exterior tranquil
Materials
Paper d'embalar o pissarra, retoladors i bolígrafs
Desenvolupament L’activitat consisteix a reformular un conte a partir d'invertir el sexe dels personatges; després de llegir-lo es fa una anàlisi sobre els estereotips de gènere i es vinculen al dret a la no discriminació. Per l’activitat cal reescriure un conte conegut que no sigui gaire llarg. Cal invertir el sexe de la majoria dels personatges; si és necessari, es poden canviar també els noms i altres detalls. Es recomana escollir una història amb personatges dels dos sexes que es comportin d’una manera tradicional (el conte de la Ventafocs n’és un molt bon exemple!). Llegiu o expliqueu el conte modificat als infants en un context tranquil. L’espai es pot ambientar i els infants poden estar asseguts en una rotllana. En finalitzar, parleu sobre el conte i demaneu als infants preguntes com ara: Us ha agradat el conte? Hi heu trobat res d’estrany? En quin moment us heu adonat que hi havia quelcom d’estrany? Demaneu exemples. Feu notar que, quan una cosa ens sembla estranya, és perquè divergeix de la nostra experiència i expectatives habituals. Demaneu als infants característiques d’activitats que considerin típiques dels nens/homes i de les nenes/dones en la seva vida quotidiana. Feu una llista amb els seus suggeriments en una graella com la següent:
www.esplac.cat
1
Graella 1 - Rols de gènere estereotipats HOMES / NENS
DONES / NENES
CARACTERÍSTIQUES HABITUALS
Curiosos, llestos, descarats, sorollosos, aventurers, agressius, ambiciosos, porten el cabell curt.
Educades, sensibles, tranquil·les, considerades vers les altres persones, tímides, tafaneres, obedients, porten vestits, porten el cabell llarg.
ACTIVITATS HABITUALS
Els agraden els esports, es barallen, van a treballar, prenen la iniciativa, condueixen camions.
Es queden a casa, fan les feines de casa, ploren amb facilitat, tafanegen, els agrada la roba bonica, els fan por les bestioles.
Parleu de la graella: Compareu la graella amb la versió tradicional del conte. Els personatges tenen característiques i fan activitats habituals? (Ex.: la Ventafocs es queda a casa, plora, l’exploten i li donen roba bonica, mentre que el príncep pren la iniciativa per trobar una esposa i executa un pla intel·ligent per trobar la Ventafocs). Pregunteu als infants si poden pensar en altres contes en què els personatges tinguin aquestes característiques típiques i activitats habituals. Feu una llista amb aquests personatges a mesura que els vagin mencionant i demaneu als infants que expliquin el perquè dels seus suggeriments. Aquestes característiques i activitats són les típiques per als nens/homes i nenes/dones reals d’avui en dia? Feu una graella com la que apareix a continuació i demaneu als infants que hi apuntin les seves observacions de comportaments poc habituals, primer les del conte invertit i després les de la seva vida real.
Graella 2 - Rols de gènere no estereotipats HOMES / NENS
DONES / NENES
CARACTERÍSTIQUES HABITUALS
Al conte: necessita ajuda. A la nostra experiència:
Al conte: dirigeix, llesta. A la nostra experiència:
ACTIVITATS HABITUALS
Al conte: plora, fa les feines de casa, Al conte: busca un marit de forma vol unes sabates boniques, es queda activa, n’organitza la cerca. a casa. A la nostra experiència: A la nostra experiència:
Parleu sobre ambdues graelles i compareu-les; pregunteu qüestions com ara: Coneixeu altres contes en què els personatges tinguin aquestes característiques tan poc habituals i facin activitats tan poc comunes? Feu també una llista amb aquestes idees i demaneu als infants que les expliquin. Coneixeu cap home o dona real que tingui trets atípics al seu gènere? Demaneu als infants que descriguin aquestes característiques i activitats atípiques i per què creuen que ho són. Definiu la paraula estereotip i doneu-ne exemples. Demaneu als infants que mirin la graella d’activitats i característiques típiques. Demaneu-los que determinin quines de les característiques i activitats són fets biològics sobre els homes i les dones i quines són creences, actituds apreses o estereotips. Destaqueu que els rols com guanyar-se el pa, educar els infants i fer les feines de casa són responsabilitats comunes dels homes i les dones. Així com el fet que no hi ha rols atípics, tots i totes podem fer-ho tot, només ens trobem amb què la nostra societat no ens ho ha ensenyat.
www.esplac.cat
2
Reflexió
Quan els infants hagin entès el concepte d’estereotips, pregunteu qüestions com ara: Com es tracta l’infant que no actua com els estereotips diuen que s’han de comportar els nens i les nenes? Per què són injustos aquests estereotips per als homes i els nens? I per a les dones i les nenes? Per què aquests estereotips creen desigualtat entre homes i dones, nens i nenes? Què podeu fer vosaltres per lluitar contra aquests estereotips? Demaneu als infants si veuen cap connexió entre els estereotips de gènere i els drets dels infants (i els drets humans). Ajudeu-los a entendre que tot ésser humà té dret a ser lliure de discriminació, incloent-hi la discriminació basada en els estereotips de gènere o sexe. Demaneu als infants com s’han sentit durant el transcurs de l’activitat.
Suggeriments per donar continuïtat
Demaneu als infants que busquin altres històries o pel·lícules en què els nens i les nenes són més iguals i no tenen rols i característiques tradicionals. Proposeu escriure un conte entre tots i totes en què el dret a la no discriminació basat en els estereotips de gènere o sexe sigui el tema central.
Idees per a l'acció
Demaneu: “Hi ha gent al nostre entorn discriminada perquè no actua de la manera que la gent creu que els homes/nens o les dones/nenes haurien de fer-ho?
Demaneu exemples, en particular de la vida quotidiana de l'infant. Demaneu als infants que representin la discriminació que pateixen aquestes persones i què dirien o farien en aquestes situacions per tal d’oposar-se a la discriminació.
Consells per als monitors i monitores
El vostre objectiu en aquesta activitat hauria de ser promoure la igualtat de gènere en termes de valor, és a dir, tots els rols (tan masculins com femenins) són positius i no n’hi ha un (el masculí) millor que l’altre (el femení). I engrescar els infants a qüestionar-se les assumpcions pròpies i dels altres sobre els rols de gènere. Feu èmfasi en el fet que la igualtat no significa necessàriament “el mateix”. És a dir, busquem tenir els mateixos drets, les mateixes oportunitats, rebre el mateix tracte i tenir les mateixes condicions; no busquem ser totes i tots iguals. Quan feu les preguntes de reflexió, tingueu en consideració que alguns infants pot ser que ja siguin objecte de burles o se sentin exclosos pel seu comportament de gènere fora d’allò establert com a tradicional. No deixeu que el debat els provoqui incomoditat. No cal fer servir les paraules “gènere” o “rols de gènere” amb els més petits, podem parlar de com es comporten o què fan els nens i què fan les nenes. Tot i així, la recerca sobre el desenvolupament infantil demostra que fins i tot els infants de preescolar entenen les diferents expectatives de gènere.
www.esplac.cat
3
Adaptacions
Per a un grup gran: creeu petits grups de quatre. Doneu una còpia de la graella 1 i demaneu que hi escriguin les activitats i característiques típiques dels homes i les dones. Representants de cada grup poden presentar les seves troballes. Parleu sobre els rols tradicionals i els no tradicionals amb tot el grup. Llavors demaneu als infants que, de nou en els grups petits, completin la graella amb les característiques i activitats no tradicionals per a homes i dones, tant en el conte com en la seva vida real. Acabeu l’activitat amb una discussió de tot el grup. Amb joves: en lloc de contes escolliu una novel·la o una pel·lícula coneguda. Comenceu la història amb la inversió de sexes i deixeu que ells i elles la continuïn. Alguns joves o infants més grans seran capaços d’explicar una història familiar ells sols. Així, cada grup petit podria compartir la seva història amb la resta del grup.
Activitat adaptada i traduïda del Compasito: Manual on Human Rights Education for Children (Council of Europe, 2007 Budapest).
www.esplac.cat
4
2. jocs amb imatges Una imatge val més que mil paraules... i més! Temes
Objectius
Discriminació Mitjans de comunicació i Internet Drets Humans i Drets dels Infants (general)
Sensibilitzar sobre els Drets Humans i els Drets dels Infants a la vida quotidiana Desenvolupar “l’alfabetització visual” i les habilitats comunicatives i d’escolta Promoure l’empatia i el respecte per la dignitat humana
Edat recomanada
8-13
Nombre de participants
2-20 infants
Durada
Entre 30 i 50 minuts
Espai recomanat
Interior
En aquesta fitxa trobareu dues idees diferents de com treballar amb imatges sobre diversos temes relacionats amb els Drets Humans i els Drets dels Infants. Poseu en pràctica la més adient per al vostre grup d’infants.
2.a. Una part de la imatge Resum Objectiu específic Materials
Els infants extreuen conclusions sobre una part de la imatge i només llavors veuen la imatge sencera
Reflexionar sobre la formació d’opinions a partir d’informacions parcials
Cartolina, pega, sobres, imatges (fotografies de diaris o revistes, dibuixos de còmics, etc.)
Desenvolupament Cal buscar imatges que reflecteixin un Dret Humà o un Dret de l’Infant que us interessi treballar. El més interessant és que continguin conceptes oposats o molt diferents, és a dir que la imatge canviï de significat en eliminar-ne una de les parts. Així, quan les retalleu, en cada part quedi una imatge que suggereixi una situació molt diferent de l'altra. Es poden fer servir tantes imatges diferents com infants participin en la dinàmica, però calen com a mínim dues imatges diferents (i fer-ne fotocòpies). Enganxeu les imatges escollides sobre cartolina i retalleu-les en dues parts, de manera que per separat suggereixin una situació diferent a la de la imatge sencera. Prepareu tants sobres amb jocs d’imatges (dues peces) com infants tingueu..
www.esplac.cat
1
Dividiu els infants en parelles i doneu a cada parella dos sobres que tinguin dos grups d’imatges diferents. Un membre de la parella obre el sobre i dóna al seu company o companya una peça (amb mitja imatge). L’altre membre de la parella ha d’explicar què veu a la imatge (ex. qui hi ha, què passa). El primer infant li demana al seu company o companya si ho pot relacionar amb un Dret Humà o Dret de l’Infant. Llavors l'infant amb el sobre obert lliura la segona peça al company i li demana què succeeix ara a la imatge. La imatge sencera es relaciona amb un Dret Humà? En acabar s’inverteixen els papers.
Reflexió Reflexioneu amb tot el grup d'infants i feu preguntes com ara: Hi ha res de l'activitat que us hagi sorprès? Com ha canviat la imatge quan heu obtingut la segona peça? Quins drets descriu la imatge sencera? També podeu relacionar l'activitat amb el tema de la percepció: Podeu pensar en altres situacions en què és fàcil quedar-se amb la idea equivocada només perquè veiem o escoltem una part de la situació? Passa sovint que la gent accepta el que veu i oblida que potser allò no és la “història sencera”?
Suggeriments pels monitors i monitores
Podeu fer servir aquesta activitat per trencar el gel. A partir d’aquesta dinàmica es pot proposar als infants que escriguin una història que mostri les seves reflexions o el dret concret que han tractat. Al final d'aquesta fitxa trobareu quatre exemples d'imatges que us poden servir. Podeu trobar altres imatges interessants als bancs d'imatges d'Internet o a revistes i diaris (en especial aquells editats durant la setmana del 10 de desembre de 2008, en motiu del 60è aniversari de la Declaració dels Drets Humans).
Adaptacions
Podeu allargar la dinàmica i aprofundir-hi més si la parella que ha acabat de parlar de les seves dues imatges, intercanvia els sobres amb una altra parella (llavors calen més de dues imatges diferents). Si les parelles (almenys dues) tenen les mateixes imatges, demaneu-los que facin un grup de quatre en acabar de parlar de les imatges i que abans de reflexionar en plenari, comparin les seves respostes. Si utilitzeu imatges de diaris o revistes, podeu llegir l'article al qual fa referència la imatge.
www.esplac.cat
2
2.b. Globus de paraules Els infants analitzen i escriuen globus de còmic als personatges de les imatges i llavors comparen impressions
Resum Objectiu específic
Materials
Reflexionar sobre la diversitat de maneres d’interpretar les coses Analitzar la influència dels estereotips en la nostra manera d’interpretar el que veiem
Paper, bolígrafs, tisores, pega i imatges (fotografies de diaris o revistes, dibuixos de còmics, etc.) que es puguin vincular a algun dels Drets dels Infants
Desenvolupament Dividits en parelles i amb una imatge, els infants han de mirar la imatge que els ha tocat i respondre en un full les preguntes següents: - Qui és? Què fa? On succeeix? Quan? Com passa? En el mateix full els infants enganxen la imatge i la completen amb globus de còmic per a cada personatge de la imatge. Al final de l'activitat es fa una exposició amb totes les imatges per veure què han fet els altres companys i companyes. Es recomana posar totes les imatges que siguin iguals juntes per facilitar la comparació dels globus de còmic que han escrit els infants.
Reflexió Reflexioneu amb tot el grup d'infants i feu preguntes com ara: Ha estat difícil contestar aquestes preguntes sobre la imatge? I escriure els globus de còmic? En què s'assemblava o diferenciava la proposta del teu grup (parella) amb la de la resta de companys i companyes que tenien la mateixa imatge? Quins estereotips heu trobat a les imatges? I als globus de còmic? Podem relacionar-ho amb algun Dret de l’Infant?
Suggeriments per als monitors i monitores
Si en comptes de fer servir imatges amb persones en feu servir amb animals, pot ser més fàcil discutir els estereotips. Es pot començar per fer notar que els animals sovint es relacionen amb estereotips als còmics i als contes. Llavors demaneu al grup que busqui exemples d'estereotips a les imatges i als globus de còmic. Es pot suggerir que escriguin un conte en què aquests estereotips estiguin capgirats.
www.esplac.cat
3
2.c. Escric el teu conte Cada infant fa un dibuix i l'intercanvia perquè un altre infant escrigui la història a partir d'una imatge que no és seva
Resum Objectiu específic Materials
Apropar els Drets Humans i dels Infants a la quotidianitat dels infants Desenvolupar les habilitats creatives dels infants
Paper, bolígrafs i llapis de colors
Desenvolupament
En un espai amb un ambient tranquil i relaxat (que es pot aconseguir amb música i exercicis de relaxació, si es vol ambientar més) es demana als infants que pensin sobre situacions en què recordin que no s’hagi respectat un Dret de l’Infant. Poden haver escoltat la situació o haver-la viscut, això ho haurà de decidir el monitor o la monitora segons el seu coneixement del grup. Cada infant, en silenci i individualment, fa un dibuix sobre la situació. En finalitzar, es recullen els dibuixos i es tornen a repartir. Hem d’assegurar-nos que a ningú no li toca el seu propi dibuix. Cada infant crea una història a partir de la imatge que ha rebut. Ha de pensar què veu i què creu que ha passat abans i com creu que es podria solucionar. Quan els infants han tingut prou temps per escriure les històries, les llegeixen un per un. En acabar mostren el dibuix. En el cas que l'autor o autora del dibuix vulgui reconèixer-se com a tal, ho pot fer; si vol compatir amb els altres la situació i la violació de Dret en què ha pensat, també ho pot fer.
Reflexió Reflexioneu amb tot el grup d'infants, quan tots hagin tingut temps de presentar les seves històries feu preguntes com ara: Ha estat difícil pensar en una situació en què no es respectés un dret? Ha estat difícil dibuixar-la? Com us heu sentit? Ha estat difícil interpretar la imatge que el vostre company o companya ha dibuixat? I trobar-hi una solució? Us ha agradat escoltar les històries dels vostres companys i companyes? I la d'aquells que l'han creada a partir del vostre dibuix? Era molt diferent la vostra idea de la que ha escrit el company o companya? Us han convençut els finals que proposaven? Heu pensat en alguna alternativa més positiva per solucionar alguna de les històries?
Suggeriments per als monitors i monitores
Pot ser interessant, segons el grup, fer prèviament alguna dinàmica de les proposades anteriorment per treballar amb imatges que no hagin fet ells mateixos i elles mateixes, abans de treballar amb imatges de la seva creació. Així s'introdueix la temàtica de les imatges (els estereotips que pot comportar, la diversitat d'interpretacions que es donen i com afecta la manca d'informació) i es poden evitar malentesos. Si hi ha alguna història que hagi impressionat el grup especialment, s’hi pot continuar treballant a partir d'altres dinàmiques (reescriure-la entre tots, buscar noves alternatives, fer teatre o titelles, buscar maneres d'implicar-se activament en el dret que no ha estat respectat, etc.).
Activitat adaptada i traduïda del Compassito: Manual on Human Rights Education for Children (Council of Europe, 2007 Budapest).
www.esplac.cat
4
Fotografia de Carlo Nicora
Fotografia de Lewis W. Hine
www.esplac.cat
5
Fotografia d'Slap Bcn
www.esplac.cat
6
3. zabderfilio Tots iguals, tots diferents Temes
Discriminació Drets Humans i Drets dels Infants (general)
Objectius
- Debatre sobre el concepte de “Tots iguals, tots diferents”. - Reflexionar sobre el significat de la tolerància i la diversitat. - Entendre el principi d'universalitat.
Edat recomanada
7-10 infants
Nombre de participants
5-35 infants
Durada
35 minuts
Espai recomanat
Interior
Materials
Titelles d'animals diversos, un caçador, un presentador i Zabderfilio. Un teatret o muntatge similar on fer l'espectacle de titelles.
Desenvolupament Es tracta d’una activitat de reflexió a partir d'una obra de titelles, tot i que la història que es proposa podria utilitzar-se com a rondalla i explicar-la de forma oral. Els monitors i monitores preparen el material necessari i assagen l'obra abans de representar-la davant dels infants. Durant l'actuació, és recomanable que els personatges facin preguntes als infants de forma regular per tal de mantenir-ne l’atenció i dirigir-los cap als objectius d'aprenentatge de l'activitat. L'obra de titelles explica com un animaló que no s'assembla a cap altre (tot i que té parts semblants d'altres animals coneguts) no aconsegueix fer amics i amigues perquè els resulta massa estrany. Finalment, gràcies a la suma de les seves diferents qualitats, salva la resta dels animals del caçador, cosa que fa adonar a la resta d'animals que no han fet bé de rebutjar-lo. Per a més detalls de com desenvolupar aquesta història, vegeu la història que s'explica al final de la fitxa d'activitat.
Reflexió
Quan l'actuació de titelles hagi finalitzat, reflexioneu amb els infants a partir de preguntes com ara: Com us sentiu ara, després de veure la història? Què ha passat durant l'obra de titelles? Quin animal us ha agradat més? I quin menys? Per què? Els animals eren justos amb el Zabderfilio? Per què es comportaven d'aquella manera? Per què creieu que els altres animals al final es fan amics del Zabderfilio? Perquè era el més fort? El més bonic? O perquè era valent i generós? O una barreja de diferents talents?
www.esplac.cat
1
Relacioneu l'activitat amb els Drets Humans i Drets dels Infants a partir de preguntes com ara: Heu vist mai algú tractar algú altre tal com ho feien els animals amb el Zabderfilio a l'inici de la història? Per quins motius succeeix això a la vida real? Som tots iguals i, malgrat això, diferents? En què som iguals? I què és el que ens fa diferents? Què podem fer per evitar que alguns infants se sentin com es va sentir el Zabderfilio, quan cap dels animals volia ser-ne amic o amiga?
Suggeriments per donar continuïtat a l'activitat
Els infants també poden posar en escena aquesta obra amb titelles que hagin fet ells mateixos i elles mateixes i representar-la per a un altre grup d'infants. També poden desenvolupar una altra història, o bé inventar-se-la, o bé basar-se en contes tradicionals. Trobareu idees de títols al web d'Esplac (www.esplac.cat > recursos pedagògics > drets dels infants > concurs de contes il·lustrats > llista de contes); recordeu que l'adaptació pot anar més enllà del format (passar de conte escrit a espectacle de titelles), com es proposava a la Fitxa 1 – Hi havia una vegada... que ja teniu a la vostra carpeta). El mes que ve rebreu la Fitxa 4 – “Un conte modern”, que també tindrà un text que podria utilitzar-se amb titelles. També us proposem un altre guió que es pot realitzar amb titelles; prové del grup d'educació d'Amnistia Internacional, i el podreu trobar al seu web, entre altres materials (http://www.amnistiacatalunya.org/edu/cat/index.html > materials > materials d'AI en format pdf > els drets dels infants > Representació teatral. Rata Robinata, pèls de tomata).
Idees per a l'acció
Demaneu als infants que pensin què passaria si un “Zabderfilio” entrés a l'esplai. Ajudeu els infants a desenvolupar un codi de “conducta intern” que funcioni entre ells i elles per respectar cadascuna de les seves diferències individuals. Pengeu el codi obtingut a partir del consens de tots els infants a la sala de l'esplai del vostre grup; referiu-vos-hi cada vegada que sigui necessari.
Suggeriments per als monitors i les monitores
Enlloc d'utilitzar un teatret de titelles real, utilitzeu una manta i seieu-hi darrere de forma que els titellaires no es vegin. Podeu utilitzar titelles de qualsevol animal que tingueu a mà. Si no teniu titelles, la forma més senzilla de ferne, és a partir de siluetes retallades en cartolina i amb un pal que les sustenti (de gelat, canyeta de veure, etc.). Els mitjons vells són també una bona opció. Trobareu més idees de com fer tant teatrets com titelles de diverses formes fàcils i originals (per als monitors/es i els infants), al web d'Esplac (www.esplac.cat > recursos pedagògics > drets dels infants > concurs de contes il·lustrats > Fitxa 3 – Idees sobre titelles). Creeu el vostre Zabterfilio fent servir la imaginació. Pot tenir orelles de conill, la banya d'un rinoceront, el nas i els bigotis d'un gat, la cabellera d'un lleó, la butxaca d'un cangur o qualsevol altra combinació que vagi bé amb la vostra història. En tot cas, ha de semblar estrany i tenir com a mínim un nas sobresortint, una veu forta i l'habilitat de moure's de forma silenciosa. Podeu adaptar la història a qualsevol titella que tingueu. Amb grups grans d'infants, és recomanable que hi hagi un segon monitor o monitora a més de la persona que farà l'espectacle de titelles.
www.esplac.cat
2
La història Introducció (feta per un “titella-presentador/a” que no forma part de la història): Presentador/a: Hola, dames i cavallers, nois i noies. Estic molt content de veure que tothom està
preparat per veure i escoltar l'espectacle especial d'avui! Bé, puc avançar-vos ja una mica del misteri que tractarem avui: tot té lloc en el món dels animals. I en aquest món, com en el nostre, ni tot és bonic, ni tot és lleig; no tot és normal, ni tampoc tot estrany. Però... sempre hi ha sorpreses! I aquesta és la història d'una d'aquestes sorpreses! És la història d'un animal molt especial, anomenat Zabderfilio. Mireu i escolteu atentament. Si us plau, quedeu-vos on sou, si no, podria ser que els animals sortissin corrent i no arribéssim a saber mai què passa al final de la història. Ens veiem després! Resum: en Zabderfilio es troba un per un diferents animals. Cadascun dels animals considera que en Zabderfilio és un animal molt estrany. En Zabderfilio està buscant amics, però cap dels animals no ho vol ser perquè ell és... simplement estrany! A continuació presentem, a tall d’exemple, una de les converses amb els animals que es troba: Girafa: (Entra a l'escenari i parla als infants) Hola a tothom! Sabeu qui sóc? Públic: Ets una girafa. Girafa: Com ho sabeu? Que porto una etiqueta o una cosa per l'estil? Públic: Pel coll llarg, els colors, etc. Girafa: Sí, teniu raó. De tots els animals del món, sóc qui té el coll més llarg. Puc veure de molt lluny i puc menjar dels arbres més alts sense fer gaire esforç. (En Zabderfilio entra en escena) Zabderfilio: (Molt simpàtic i amb entusiasme) Hola! Girafa: Aaaiii!!!!!!! Quin ensurt! Com que t’has apropat així, d'aquesta manera tan silenciosa. Però, un segon... qui ets tu? Zabderfilio: Sóc en Zabderfilio. Girafa: Zabder... què? Zabderfilio: Em dic Zabderfilio i estic buscant amics. Vols ser la meva amiga? Girafa: Eh, mmm... no ho sé. Tens una pinta ben estranya! No ets un ratolí, ni un lleó, ni un cangur... però t'assembles a tots ells. Tots els meus amics i amigues són o una cosa o l'altra, però no una barreja així com tu! Perdona'm, però he de marxar a veure els meus amics i amigues! Ha, ha, ha, sí que ets realment estrany i lleig!
www.esplac.cat
3
Zabderfilio: (Dolgut) Però, però... espera un segon... (La girafa ja ha desaparegut i en Zabderfilio parla al públic) Zabderfilio: Això em posa ben trist. Per què la girafa no volia ser amiga meva? Bé, caminaré una mica més pel bosc i veuré si trobo altres animals amb qui jugar. Cap dels animals amb qui en Zabderfilio es troba vol ser-ne amic o amiga. Després de diverses trobades, de sobte, entra un caçador a l'escenari. Està caçant animals. Cada vegada que un dels animals arriba a l'escenari, el caçador prova d'agafar-lo, però tots s'acaben escapant, i demanen ajut a crits. Llavors el caçador desapareix de l'escenari, se’n va a buscar animals al bosc i en Zabderfilio reapareix. Demana al públic què era tot aquell soroll. Després que el públic expliqui la situació, Zabderfilio utilitza el nas de ratolí per ensumar el caçador (“Aha! Amb el meu nas ben agut, ensumaré el caçador quan el tingui a prop!”), les potes de gat per caminar sense fer cap soroll (“Crec que puc utilitzar les meves potetes per apropar-me silenciosament al caçador!”) i el crit de lleó per foragitar el caçador (“I ara faré servir la meva veu potent per rugir com un lleó i espantar el caçador i fer-lo fugir! GRAAAU!”). Després d'aquesta feta heroica, els altres animals se li apropen i es disculpen pel seu comportament desagradable. Tots i totes li demanen que sigui el seu amic i en Zabderfilio accepta encantat. Tots els animals diuen adéu al públic i el “titella-presentador” apareix per fer els comentaris finals. Presentador: Bé, nois i noies, dames i cavallers. Aquesta era la història d'en Zabderfilio. Us ha agradat? És cert que era un animaló amb una pinta bastant estranya! Però va ser capaç d'ajudar els seus amics i amigues precisament perquè combinava tantes qualitats diferents. El proper cop que veieu algú que sembla poc comú, espero que penseu en el Zabderfilio; aquesta persona pot ser que tingui talents que mai no hauríeu imaginat i que el facin un amic o amiga inigualable.
Activitat adaptada i traduïda del Compassito: Manual on Human Rights Education for Children (Council of Europe, 2007 Budapest).
www.esplac.cat
4
4.�un�conte�modern Les�petjades�a�la�sorra�no�es�fan�si�ens�quedem�asseguts�i�assegudes! �
�
� � !
" #$ %
& #&
'(
)
* + � ,,,- - . / 0*0 . � . . � / 123 �4 5 677,,,- % - 07 7 . . 8 � . 9 ) * :; ) : ) 5 * 5 677,,,- % - - 7 7 . #'- 3 < % . � , �< . +0 ##'
Desenvolupament
= -
> 0 : ? :; ) : 5 * - 5 5 * : 0 6 5 * : 1 , - � ) 0 @ 0 - 4: 0 5 * : 5 + ) : - : : 0 @ @ : 5 0 � A 5 * ) : =5 - - 8 - 8 : 0 5 = ) +B 5 5 @ : ) 5 * : ) : - � C 5 ) 5 * 5 D @ 0 ) 5 * 6 5 * 1 , : ) � �
www.esplac.cat 1�
ReflexiĂł ďż˝
C 5 0 D @ ) 0 6 ďż˝
: 5 5 * E 8 0 5 0 : 5+0 E ďż˝ 1 5 * 0 5 * E ďż˝ C 5 * 1 , E 5 E ďż˝ 9 0 5 * 1 , E
ďż˝
0 6 ďż˝ C F E ďż˝ ďż˝ : 1 , E ďż˝ : 5 * 1 , : G % E ) : E ďż˝ : 5 5 E
ďż˝
ďż˝ * + ďż˝ ďż˝ - / 5 * 1 , ďż˝ - 1 @ F ) ďż˝ 2 ďż˝ ďż˝ C ) : A E ďż˝ )* 5 E 1 , ďż˝ : E ďż˝ 0 ) ďż˝ ďż˝ E ďż˝ 5 : F ) E 0 ) -
Suggeriments�per�donar�continuïtat�a�l'activitat �
2 : : @ F : 0 % = : F ďż˝ - 8 H & : @ - 9 F I - J ďż˝ E--- KL- : I9 1 0 @ H - M( M M(("B : F 0 * , -
Idees�per�a�l'acció �
ďż˝
ďż˝
ďż˝ : : % % : 0 ) - C 0 E 0 0 E
: F : : - 9 G - )- 0 0 F @ @ ! E ) ) ! G E 0 % + @ : : 0 D @ * : -
www.esplac.cat
2
Suggeriments�per�als�monitors�i�les�monitores �
�
� �
�
� � �
0 D : @ ! : : 0 : 6 F 5 : : : F : ! ) 5 * 0 - 0 5 * : 5 * @ 7 0 : ) : 5 * 0 - : 5 A 0 ) :; 5 * : F I + L ! : F : =5 0 = 0 5 * 1 , @ : - 1 ! 0 : @ F : : : 5 5 @ @ @ @ - - 4: 0 5 @ 1 1 - 4: 0 0 + ) : G + : 8 5 * 1 , + :
� 1 - < @ NH - O$$#'7(# - 8 5 * : ! : G 0 1 , : 9 0 G @ < A B )G F : : ! : P G
@ : < A F H G ) : - 1 ! @ 5 * G - � @ : + ) F
@ : F Q - @ F � 0 ) 4! : : ! G : - / )* @ @ - 4 @ % @ : F : - D : 5 5 ) : 5 0 0 - : ) : 0*0 @ I 5 0 - C : ) 0 5 * 0 EL-
Adaptacions � �
�
F F 0 : 0 :; : ) : - 4 0 ! #' @ *
: ) - / : 0 0 : 0 5 677,,,- - 7 7�RM79/4<< S NR7 J3 17 . 5 TM < - � F 0 - : 0 @ 0 @ 5 *
� 0 6 � 8 1 ,
� - : E 4 : : 1 , E � C � 1 , E C E � 0 %
� E � @ 7! @ + : E C E
www.esplac.cat 3�
Informació�complementà ria �
+ F + - F 5 : : ) - + F 5 0 0 F 5 2 G + F : % #" % : F @ @ @ 0 * ) @ G - 0 @ 0 % 0 % D 0 B @ G * : - + ) 0 6 @ F ) G @ = @ @ @ ! 0 0 - 3 @ ) - 4 I L - 9 )G@ 5 5 : 5 ! G @ ! G - 3 0 % @ : ) - 9 )G@ 5 ) : 0 ) H : - !
4
@ + F 0 ) ) A - : Q @ A ? 0 B F + 0 Q 0 + : @ D F - : : 5 ? 0 @ 0 0 @ @ G 0 G @ - 4 )G @ ! - " # $
8 $
ďż˝ ďż˝ : IN 0H 5 0 L- 0 : @
5 F ! 0 % D - )- + @ 0 @ @ !
5 0 6 ďż˝
ďż˝
% & ' # ďż˝ ďż˝ % " (%'ďż˝)ďż˝ @ ) !
0 ! 0 @ )G 0 ! :; % # % * ďż˝ F ! + @ 5 G + - 4: ! G @ : 0 M((&@ + @ G ) @ ) @ A @ @ ) * 0 - 5 677 - - 79 %7 N79 7 7#>O-5 -
www.esplac.cat
4
�
% # +,& � : 0 @
�
) = > : I 0 D G : 0 L- % # - . - % " / 0 " 1� M((O@ F : 0 ) G H - 4: + 0 + 0 : + 5 : #( M(U
�
3 0
F @ 6
M((' 0 I Q
L- N 2
@ : 0 V % F@ ! @ @ )G + 0 G @ @ H ) + - : + @ 0 ) + @ 0 G : % D : 0 @ @ ! @ JNR
� / % 2 $ � + � Q - � � 8 %
+ F 5 M((' IW 5 +6 + L- 8 % F ) 0 + F 5
- 9 F : @ )G A 0 5 G 0 - �
+0 , � % 3 !!! % * 4
5 677,,,- - 7 7 ! 7 5 7 7 5 - � + 0 G
- 4 I % / L 0 Q : % -
� % 5 " 4 # & 6
% 4
5 677,,,- - 7 7 7 7 71 7< X 0 5- � � 0 @ + @
6 + F : � % $ 4
5 677,,,- 5 - - 7 5 7 � 4: G F : 0 � 1 I 1 - < L ) I 8 ,L-
� .%7 / 4 7 8 9 4
5 677,,,- - 07 7 0 %71 71 / 43 7 0 7 )-5 � G : @ ) - � +-
www.esplac.cat 5�
�
. : 2 4 # & 4�
�
2 "% ;4
,,,- %- 0 � 9 : 0 '# 4 R N 2 - � +- � � ! +@ IN 5 0 I- � 8 F @ I1 % @ 1 LB F 0 +,,,- - 07 � � I< 15 L@ ) 0 0 : + : ) -
4 Q �
�
@ M((O Y -
www.esplac.cat
6
La�història�de�la�Siwa 5 0 @ @ : 1 , - G - : 5 : - C 0 @ 1 , : F + G : 5 5 - *@ ! 0 G @ 1 , ! - 2 @ 0 K 00 1 , G F : : F % / H @ 0 - 8 1 , 5 ! - 8 % / H : G : ! G : 5 0 F 0 % : - 4 )G @ 1 , ! : G - 9 0 ) - 2 +@ % / H : : 0 D : 0 F ! : G - 9 )G@ : 1 , % / H @ A - 8 % / H 1 , 5 0 - : 1 , 0 F - C 1 , @ % / H : * - � F @ % / H : 5 % 3 - 8 1 , A : A 0 G - 3 @ % 3 ! : % / H - 8 1 , ! - 4 5 A 5 G - 0 F : 5 % 3 B 5 0 - 4 F 5 ! @ @ ! - 8 5 - 1 = 5 G 2 G@ 1 , 0 G 0 0 - +@ G- ! ! : + ) 5 * - 8 : 6 0 : 0H F 0H - 8 5 * 1 , ) B : 5 5 : 0 F ! @ )G : 5 = - 8 1 , - C 0 % / H % 3 - 9 )G@ 1 , F + 0 = % B 0 : 5 5 0 F : : 5 - 4 )G @ ! @
ďż˝ : G % / H F 0 : - 8 1 , G 5 A - < @ 1 , A- N F 5 0 % / H @ : 5 0 F : : ) G 5 0 : 5 - ďż˝
! "# $%%&'()&
www.esplac.cat 7ďż˝
5. construïm imatges per escapar de la violència Ara veig el que puc fer! Temes
Violència
Objectius
- Fer prendre consciència dels punts clau de la violència - Desenvolupar formes no violentes de resoldre els conflictes - Encetar la reflexió sobre les raons de l’existència de la violència i què s'hi amaga darrere.
Edat recomanada
7-13 anys
Nombre de participants
4-20 infants
Durada
60 minuts
Espai recomanat
Interior
Materials
Cap
Desenvolupament
Es tracta d’una activitat en què els infants creen imatges de carn i ossos o “fotos humanes” sobre un conflicte o situació de violència; posteriorment, representen com es podria resoldre sense violència. L’activitat s’inicia parlant sobre el tema de la violència amb els infants: Què és la violència? Quines formes de violència se us acudeixen que existeixen? Animeu els infants a anar més enllà de la violència física en la manera d'entendre la violència, per tal d'inclourehi la violència verbal i psicològica, així com les amenaces d'abús. Els infants del grup es divideixen en grups de 4 a 6 persones. Expliqueu a cada grup que haurien de dedicar quinze minuts a parlar sobre situacions de violència que hagin observat o viscut (p.ex.: a l'escola, dins la família, amb les amistats). El grup ha d'escollir una situació de violència sobre la qual s'ha parlat i ha de crear una “foto humana” per mostrar una situació de violència als altres. Cal que la “foto humana” inclogui tothom del grup petit i sigui com una estàtua, sense cap so o moviment. La postura i l’expressió facial dels personatges han d'expressar el seu paper dins la fotografia (p.ex.: com a víctima, responsable de la violència o testimoni). Demaneu a cada grup que representi la seva “foto humana”. La resta del grup comenta què creu que succeeix a la imatge. El grup que la presenta, però, no pot fer cap comentari. Després d'haver representat les fotos de tots els grups, tornen als grups petits per parlar de com la situació o conflicte que han representat es podria resoldre sense cap mena de violència. Han de crear una nova “foto humana” per tal de mostrar com es va resoldre la situació. Demaneu a cada grup que representi la seva “foto de la resolució del conflicte” per als altres. Aquesta vegada es destinarà una estona per a una petita discussió després de cada presentació; en primer lloc, la resta del grup comenta el que ha vist, i llavors el grup que representava la imatge pot explicar quina era la situació exacta que volia representar i com es resol. Convideu que suggereixin altres possibles resolucions. Demaneu als infants que valorin les resolucions que proposen en relació amb l'experiència de la seva vida real.
www.esplac.cat
Reflexió
Reflexioneu amb els infants a partir de preguntes com ara: Us heu sentit identificats en alguna de les “fotos humanes” sobre violència? Us heu trobat mai en situacions de violència? Va ser difícil trobar una solució no violenta per la situació/conflicte? Per què? Com vau trobar una solució? Com us heu sentit formant part d'una “foto humana”? Us heu sentit millor quan heu representat la “foto de la resolució del conflicte”? Per què o per què no? Quines raons poden portar que la gent es torni violenta? De quines maneres podeu reduir o evitar la violència en una situació difícil? Quins indicadors existeixen per un comportament violent?
Relacioneu l'activitat amb els drets humans i els drets dels infants a través de preguntes com ara: Existeix el dret humà a la no violència? Quins Drets Humans o dels Infants poden relacionar-se amb la no violència? Per què són tan importants els Drets Humans i dels Infants relacionats amb la no violència? Com es poden protegir aquests drets?
Suggeriments per donar continuïtat a l'activitat
Aquesta activitat ofereix l'oportunitat de parlar sobre la violència dins del mateix grup d'infants. Es podria iniciar un cicle d'activitats o centre d'interès per treballar la cultura de la pau o la resolució de conflictes. Segons les imatges aparegudes podria encaminar-se el treball posterior cap al treball de la violència de gènere i les relacions abusives de parella. Informeu-vos de si hi ha cap campanya contra la violència que es dugui a terme al vostre barri o municipi. Si voleu aprofundir sobre el tema de la violència i en concret sobre el tràfic d'infants, us recomanem dur a terme, en primer lloc, l'activitat número 4, “Un conte modern” - lliurada el mes passat.
Adaptacions
Es pot utilitzar una càmera real i fer fotos de les “fotos humanes”. Si és una càmera polaroide o digital amb la possibilitat d'imprimir al moment, es poden penjar a l'espai on es trobi el grup i acompanyar-les d'eslògans o idees de com prevenir la violència. Demaneu a cada grup que posi per escrit la història i creï un conte. A partir de la idea inicial -basada en vivències reals- poden modificar-lo tant com vulguin i introduir-hi tants elements nous com considerin oportú. Si es poden fer fotografies amb càmera analògica o digital de les imatges de violència, es poden guardar per un altre dia, o un altre grup d'edat. A partir d'aquestes imatges, els grups d'infants que no han participat en la creació de les “fotos humanes” escriuen un conte inspirat en la imatge de violència, i proposen així nous finals i noves interpretacions. Es pot demanar que il·lustrin els contes un cop enllestits. En els grups amb més domini de les noves tecnologies, o per tal de desenvolupar-les, poden manipular les fotografies digitals de les “fotos humanes” amb algun programa d'edició d'imatge per fer-les encaixar amb el conte. A partir de les dues “fotos humanes” pot desenvolupar-se una peça teatral. També, a partir dels contes escrits poden crear-se representacions teatrals o de titelles.
www.esplac.cat
Idees per a l'acció
Dissenyeu cartells relacionats amb la violència i la protecció contra aquesta i pengeu-los en llocs públics. Indiqueu les adreces i la informació de contacte d'aquells llocs on la gent que pateix violència pot dirigir-se. Representeu les vostres imatges, o les peces de teatre creades a partir d'aquestes imatges, al carrer o en espais públics i mostreu així com els conflictes poden solucionar-se de forma no violenta.
Suggeriments per a monitors i monitores
Sigueu especialment curosos amb els infants que hagin estat víctimes de la violència. Tingueu en compte que és possible que hi hagi infants que l'hagin patida i sigui en aquest moment que vosaltres ho descobriu. Els infants també poden escollir una situació “típica”; no cal que parlin sobre ells mateixos i elles mateixes, si prefereixen no fer-ho. En el moment d'introduir l'activitat pot ser útil fer una demostració amb la resta de l'equip de monitors i monitores sobre què és una “foto humana”. Podeu trobar que els infants tinguin dificultats a trobar solucions realistes a situacions violentes, especialment aquelles que involucren persones adultes. Estigueu a punt per proposar idees concretes de suport i protecció. En aquest cas és important destacar que els infants no poden assumir sols aquesta responsabilitat i que sempre haurien de comunicar-ho als seus referents adults (familiars, monitors i monitores, mestres, educadors i educadores, etc.), qui s'encarregaran de comunicar-ho a les autoritats competents, els serveis socials municipals principalment. Aquest organisme s'encarregarà de conèixer a fons les causes de la situació d'aquesta família o infant i li donarà els recursos necessaris per superar aquesta dificultat. Tot i així, és interessant que coneguin que hi ha altres espais on podrien recórrer en cas de necessitat, com ara el servei d'Atenció a la Infància (900. 300.777), la policia local, els Mossos d’Esquadra o el Síndic de Greuges, que compta amb un síndic adjunt per la defensa dels drets dels infants (se’l pot contactar al telèfon 900.124.124, a través de l’adreça electrònica infancia@sindic.cat o al web, www.sindic.cat).
Informació complementària La violència és l'ús o l'amenaça d'ús de la força que pot resultar en una lesió, mal, privació o fins i tot la mort. Pot tenir un propòsit clar com el càstig o forçar algú que actuï contra la seva voluntat, però també pot ser un acte de malícia aleatòria. Existeixen diferents formes i tipus de violència. Tot i que se'n fan diferents classificacions, la més acceptada i de fàcil tracte amb els grups més joves és la següent: violència física, verbal o psicològica. Altres teories, diferencien entre la violència física, psicològica o emocional, econòmica, sexual i social; aquesta classificació s'empra sobretot quan es parla de violència de gènere. D'altra banda, quan es relaciona la violència amb la pau, es distingeix entre la violència directa, l'estructural i la cultural. Sigui quina sigui la forma que prengui, la violència és una violació dels drets humans. La Convenció dels Drets dels Infants i molts altres tractats internacionals i regionals garanteixen la integritat física, la seguretat i la dignitat de l'infant. Tot i així, la violència contra infants segueix àmpliament estesa i té lloc a tots els països europeus, independentment de l'origen o estrat social de les persones. El maltractament infantil es pot dividir en quatre categories generals: Abús emocional Negligència
www.esplac.cat
Abús físic Abús sexual
La violència continua tenint lloc de forma generalitzada dins la pròpia família i a les escoles. D'altra banda, l'exposició a material inapropiat amb alts continguts de violència a través dels mitjans de comunicació suposa un perill per al desenvolupament de l'infant, així com Internet posa els infants en perill d'assetjament o activitats pedòfiles fins i tot dins de la seguretat de casa seva. Del tràfic d'infants (la versió moderna de l'esclavitud), així com de l'abús sexual d'infants, n'hem parlat en fitxes d'activitat anteriors (vegeu l'activitat número 4, “Un conte modern”). Tot i que la violència contra els infants no es limita a cap grup o estrat social, alguns infants són més vulnerables i tenen un major perill de patir abusos; dins d’aquest col·lectiu cal destacar els infants del carrer, infants amb discapacitats, infants immigrats o refugiats i les mares-nenes (mares menors d'edat).
Recursos d'utilitat
Compasito, Manual on Human Rigths with Children: http://www.eycb.coe.int/compasito/ A l'apartat sobre violència, pàgina 281, trobareu més informació sobre el maltractament infantil i els grups més vulnerables d'infants. Recordeu que hi ha una versió d'aquest manual en paper a les seus de sector (en anglès).
Escola de Cultura de Pau, Programa d'educació per la pau:
http://www.pangea.org/unescopau/programas/educacion.htm Les seves idees sobre la pau més enllà de la manca de violència són acadèmicament reconegudes. A la pàgina web trobareu molta informació teòrica i també recursos pedagògics. Al web d'Esplac hi ha material disponible per descarregar, editat per la pròpia Escola i enfocat especialment per a realitzar activitats dins l'associacionisme educatiu (www.esplac.cat > Recursos Pedagògics > Ciutadania > Cultura de Pau).
Garcia Salomon, Montserrat (2006) Paranys de l'amor. Octaedro: Barcelona. Aquest recull de materials per treballar la prevenció de relacions abusives amb adolescents i joves, tot i que se centra en la perspectiva de les relacions de gènere, conté un apartat teòric sobre la violència i l'agressivitat interessant per aprofundir sobre aquests conceptes (bloc 3). Igualment, les activitats d'aquest tercer bloc del manual poden ser d'utilitat per donar continuïtat a l’activitat que proposem en aquesta fitxa, en cas que alguna de les “fotos humanes” presenti un cas de violència de gènere. Recordeu que trobareu una còpia d'aquest manual a les seus dels sectors.
Boal, Augusto (2002)1998 Juegos para actores y no actores. Alba editorial: Barcelona. El principi en què es basa aquesta dinàmica és el teatre imatge, una de les tècniques que engloba el teatre de l'oprimit. Aquest corrent teatral va néixer al Brasil a la dècada dels cinquanta a mans de l'autor del llibre que us recomanem. El teatre de l'oprimit es fonamenta al voltant de la idea que la pràctica de l'art escènic pot ser una activitat dedicada a la millora efectiva de la vida dels grups socials menys afavorits. Treballa el reconeixement de les opressions (en què s'inclou la violència) per tal de poder-les combatre.
Suggeriments per als monitors i les monitores
Per tal d'organitzar el torn de paraula quan els infants creen la seva versió del conte, es pot escollir un objecte qualsevol que sigui l'indicador de qui pot parlar: només ho pot fer aquell o aquella qui el té a les seves mans.
www.esplac.cat
Pot ser que els infants necessitin ajuda per tal d'explicar la història a partir de les imatges. Es podria guiar la història perquè s'apropi a la història real, si el monitor/a participa en el grup dels qui expliquen la història a partir d'una imatge. Cal tenir en compte que poden tenir dificultat a l'hora d'endreçar les imatges en la mateixa seqüència de la història real. Cal tenir clar quin és el concepte de “tràfic de persones” ja que és possible que s’hagi d’aclarir als infants. Cal estar preparat per tal de respondre preguntes dels infants sobre la història de la Siwa, que poden resultar sorprenents o tristes per a molts dels altres infants. Si es planteja en alguna de les seves intervencions el punt sobre què caldria fer si ells i elles o altres es trobessin en una situació similar, és important destacar que els infants no poden assumir sols aquesta responsabilitat i que sempre haurien de comunicar-ho als seus referents adults (familiars, monitors i monitores, mestres, educadors i educadores, etc.). Aquests s'encarregaran de comunicar-ho a les autoritats competents, Serveis Socials principalment. Aquest organisme s'encarregarà de conèixer a fons les causes de la situació d'aquesta família o infant i li donarà els recursos necessaris per superar aquesta dificultat). La història de la Siwa està basada en un cas real que es va dur a la Cort Europea de Drets Humans (Siliadin v. France, Núm. 73316/01). La versió escrita de la història que adjuntem aquí de forma intencionada no menciona cap lloc d'origen de la Siwa (que provenia de Togo) o al país on va ser enviada (en la realitat, França); així es pretén evitar que es relacioni que la majoria dels infants amb qui es trafica provenen principalment d'Àfrica o un país no Europeu, o que França és l'únic país on succeeixen aquests coses. Si es desitja, es pot canviar la història per tal de reflectir la situació al nostre país. De totes maneres, cal recordar que el tràfic de persones no succeeix només fora d'Europa, sinó que també es donen molts casos entre països europeus. Informeu-vos sobre altres formes de protecció contra el treball infantil, a més de la CDI (vegeu annex al final). Ajudeu els infants a diferenciar entre les tasques que fan per ajudar les seves famílies i el treball infantil inadequat. Relacioneu això amb el dret dels infants al descans, el lleure, l'educació i d'altres. Arreu del món, les noies tenen menys temps de descans i lleure, i s'espera d'elles que facin més tasques de forma no remunerada. Podeu analitzar la diferència que hi ha entre les expectatives que tenen els nois i les noies i relacionar-ho amb la igualtat de gènere. Per aprofundir en aquest tema recomanem la primera fitxa d'activitat d'aquest recurs pedagògic, “Hi havia una vegada. Què passa quan canvies el sexe als personatges d'una història coneguda?”.
Adaptacions
Per als infants més petits és recomanable numerar les imatges i mostrar-les en ordre perquè vegin la seqüència de les accions descrites quan les expliquin. Amb el grup de joves (a partir de 16), es pot fer servir una tira còmica del Consell d'Europa que tracta el mateix tema. Recomanem que els monitors i monitores el vegin prèviament per assegurar-ne l'adequació o no per al grup (http://www.coe.int/t/DG2/TRAFFICKING/COMICS/ > Chapter #2 Fabia). Disponible només en anglès.. Per aquest grup, igualment, es pot vincular la història a la Cort Europea dels Drets Humans a partir de preguntes com ara: La Siwa i el seu advocat van portar el cas a la Cort Europea dels Drets Humans. Heu sentit mai a parlar d'aquesta Cort? A qui o què intentava canviar el cas de la Siwa? Què va decidir la CEDH en el cas de la Siwa? Què va passar amb el resultat? Ha signat Espanya la Convenció Europea dels Drets Humans? Podeu, com a infants/joves, posar en pràctica aquesta Convenció? Què pot fer per vosaltres?
Activitat adaptada i traduïda del Compassito: Manual on Human Rights Education for Children (Council of Europe, 2007 Budapest)
www.esplac.cat