Activitats per treballar els contes del recull “Vet aquí els nostres drets”
www.esplac.cat
1
6. Salom, shalam
- CONTE 10 Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l'amistat i la justícia entre tothom Introducció
Aquest conte del Manel Sastre Agulló, monitor de l'esplai L'Agrupa de Molins de Rei, ens pot servir per parlar del “dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l'amistat i la justícia entre tothom”. Aquest principi reconegut a la Declaració dels Drets dels Infants (1959), es concreta als articles de la Convenció (1989) quan es parla de l'educació dels infants: “L'educació ha d'afavorir el desenvolupament de la personalitat i les aptituds de l'infant; ha d'inculcar el respecte dels drets humans, el respecte dels seus pares, de la seva pròpia identitat cultural, del seu idioma i valors, com també els valors culturals dels altres països; ha de preparar l'infant per assumir una vida responsable en societat i en el respecte al medi natural (CDI, art. 29)” Podria dir-se que aquest article és el precursor de l'anomenada “educació en drets humans”, per d'altres (com Esplac) “educació en drets dels infants”. Aquesta educació és de gran importància ja que parla de donar a conèixer no només els drets reconeguts i la situació dels mateixos (coneixements), sinó que dóna un èmfasi especial als valors i a les habilitats necessàries per viure en una cultura de drets humans, és a dir que els respecta i defensa. Creiem que el treball amb contes pot ajudar a desenvolupar tots aquests tres aspectes. Aquest conte en concret pot servir per aprofundir sobre l'educació com a mitjà per assolir un món on els drets humans i els drets dels infants siguin respectats.
Temes Objectius
Edat recomanada
Nombre participants Durada Espai recomanat
Dret a l'educació en drets humans Conflictes, transformació de conflictes Treball cooperatiu – Entendre el dret a l'educació en drets humans – Reflexionar sobre els conflictes quotidians i possibles formes de transformar-los – Desenvolupar habilitats comunicatives i de treball cooperatiu – Familiaritzar-se amb el conflicte a l'orient mitjà. A partir de 6 anys. Amb els infants majors de 13 anys es possible entrar en els detalls concrets dels personatjes que hi apareixen per tal d'introduir el conflicte a l'orient mitjà. Grups reduïts són aconsellables Pot realitzar-se cada activitat en una hora (segons l'edat). Si es fan totes les activitats es poden fer en diverses sessions consecutives Es pot dur a terme tant a interior com a exterior, però cal que sigui un lloc tranquil.
A continuació trobareu diferents idees de com treballar en grup els drets dels infants i altres temes a partir del conte “Salom, shalam”, especialment a partir de l'ús de les seves imatges.
www.esplac.cat
1
Qualsevol de les propostes és vàlida i fins i tot complementaria. Cal pensar en el grup d'infants amb què es treballa per escollir-ne la més adient. En qualsevol dels casos es recomana, en acabar la part més d'acció de l'activitat, fer una reflexió conjunta amb els infants (veure les preguntes proposades per ajudar a la reflexió al final de les activitats).
10.a. Llegim les imatges Resum Objectiu específic Materials
Explicació del conte participativa, a partir de la interpretació que els infants fan de les imatges. – Desenvolupar les capacitats de lectura i interpretació d'imatges – Treballar l'escolta activa – Potenciar el treball en grup Fotocòpies de les vinyetes ampliades (es poden trobar adjuntes al final del document) Paper i bolígrafs
Desenvolupament La persona que facilita l'activitat (monitors/a o professor/a) prepara la impressió de les diferents vinyetes del conte ampliades en fulls separats, per tal de fer una explicació del conte participativa. Quan els infants estan asseguts en cercle se'ls ensenya cada imatge una per una a mesura que ells mateixos expliquen què veuen i com creuen que es desenvolupa la història. Si el grup és molt participatiu o xerraire, es pot fer servir un element que moderi el torn de paraula (una pilota, un micròfon, etc.): només pot parlar una persona a la vegada, la persona que el té. Al final de la història el facilitador/a resumeix la història que els infants han creat. Segons el temps disponible es pot passar o bé tot seguit a les preguntes de reflexió, o bé aprofundir en el treball en grup i deixar la reflexió per després de l'activitat d'escriptura. En petits grups reben diferents vinyetes que corresponen a un bloc de vinyetes ordenat i n'escriuen el text que descriuria la història. Finalment es llegeix la història completa que resulta d'unir els fragments dels diferents grups.
10.b. Pintem les imatges Resum Objectiu específic
Materials
Creació conjunta de la història a partir de donar ordre a les imatges i posar-hi text. – Treballar la imaginació – Desenvolupar les habilitats artístiques – Potenciar el treball en grup Fotocòpies de les vinyetes ampliades (es poden trobar adjuntes al final del document). Llapis de colors, paper d'embalatge, tisores i pegament.
Desenvolupament Es fan petits grups (màxim 6 infants) i es dóna una còpia de les vinyetes del contes desordenades a cada grup. Cada grup crea una història a partir de posar les imatges en ordre sobre un tros de paper d'embalatge. Segons el temps
www.esplac.cat
2
disponible es pinten les imatges i s'hi pot afegir text (en forma de globus de paraules dels personatges, peus de text o rodolins sota cada vinyeta). Quan s'han acabat de crear les històries de cada grup es fa una exposició per a tot els infants puguin veure les històries dels altres. Tot seguit es passa a fer la reflexió amb tot el grup. Cal tenir en compte que no es important que l'ordre que els infants han escollit sigui el mateix que l'original. Tot i així es recomana per començar la reflexió parlar sobre les diferències amb preguntes com: – Hi havia motles diferències entre les històries dels diferents grups? – I amb l'original (es mostra en aquest moment). – Si hi han hagut diferències amb l'original, per què creieu que l'autor escull aquest ordre de les imatges? Amb els infants més petits, si no és un grup molt nombrós, pot fer-se una activitat més guiada en que cada infant del grup esculla una vinyeta diferent per pintar. Pot fer-se en grups de fins a 26 infants si es divideix la vinyeta núm. 22; en cas de grups més reduïts pot ometre's alguna com la 21 o la 16 o les persones facilitadoress de l'activitat poden encarregar-se d'aquestes imatges). Amb l'ajuda del llibre on apareix la història original, s'ordena sobre paper d'embalatge en una paret. Es pot aplicar la idea 10.a. per tal d'explicar la història participativament.
10.c. Busques les parelles Resum Objectiu específic Materials
Els infants han de fer parelles d'imatges idèntiques a partir de recordar la ubicació de les imatges que estan girades cap per avall (joc del memory). – Potenciar la memòria i l'atenció Dues fotocòpies de les vinyetes
Desenvolupament Es col·loquen totes les peces retallades en quadrats idèntics (dues còpies de les 23 imatges) cap per avall sobre una superfície llisa. Per torns, cada infant gira dues peces i les deixa al descobert. Si les dues imatges són iguales, les retira del taulell de joc. Si no ho són, les torna a girar i passa el torn. El joc acaba quan ja no queden imatges. Aquest ús de les imatges es recomana com a complementari a les dues activitats suggerides anteriorment (10.a i 10.b). D'una banda es pot fer servir per donar-hi continuïtat i de forma recordatòria introduir altres activitats vinculades a la temàtica en sessions posteriors. D'altra banda, es pot servir igualment com a joc ràpid introductori per a qualsevol de les dues.
Reflexió General Per ajudar a la reflexió en qualsevol de les dinàmiques proposades pregunteu qüestions com ara: – – – – –
Per què comencen a barallar-se els dos infants protagonistes de la història? Creieu que és una bona raó? El conte porta per títol Salom, shalam. Quina relació té el títol del conte amb aquest conflicte? Què els fa deixar de barallar-se? Què simbolitza l'ocell? Coneixeu altres símbols? Què és per vosaltres la pau? Se us acut alguna altra manera en què els infants haurien pogut deixar de barallar-se.
www.esplac.cat
3
On creieu que succeeix aquesta història? Podria succeir aquí? Us recorda alguna situació que vosaltres hageu viscut? Què és el que us fa deixar de barallar-vos? A qui criden els dos infants quan han fet les paus i arriba el senyor en tanc que rosteix l'ocell? Per què creieu que ho fan? – Què feu vosaltres quan teniu algun problema? – Se us acut una altra manera en que els infants poden vèncer el senyor amb el tanc, sense haver de fer-li un cop de pilota? – Què creieu que els ensenyen a classe o a l'esplai als infants protagonistes? I a la resta d'infants que apareixen? I quin tipus d'educació va rebre el senyor del tanc? – Què passaria si a l'esplai i a l'escola els infants no rebéssiu una educació que fomentés la solidaritat, l'amistat i la justícia entre tothom? – Creieu que es fa així a la vostra escola? I a l'esplai? – Sabíeu que això és un dret que tots els infants del món tenen? En el cas dels infants més grans (a partir de 13 anys), en el moment de reflexió on es demana sobre “on creieu que succeeix aquesta història” es pot aprofitar per contextualitzar el conte dins del marc del conflicte a l'orient mitjà a partir de preguntes com: – On creieu que succeeix aquesta història? – Quins elements de les imatges us ajuden a identificar-ho? – Què coneixeu sobre aquest conflicte? D'on heu tret aquesta informació? – Qui podria ser el senyor que apareix en tanc? – Aquesta història podria succeir aquí? – – –
Suggeriments per als monitors i monitores –
–
Per aprofundir sobre la temàtica del conflicte israelo-palestí us recomanem el material pedagògic de l'associació ACSUR–Las Segovias “La Joventut Palestina. Coneguem i defensem els seus drets!”. Tant per si voleu demanar alguna de les activitats, com per a que us enviïn els materials, us podeu posar en contacte per c/e amb mediterrania@acsur.org o accedir a la Guia (pdf) a: http://www.acsur.org/Nou-material-pedagogic-LaJoventut. També el trobareu en préstec a la seu d'Avinyó. Si voleu aprofundir sobre la temàtica dels conflictes bèl·lics i la pau us recomanem el conte El món no desapareix, dins del recull Vet aquí els nostres drets, així com la seva fitxa d'activitats.
www.esplac.cat
4
7. La Khadija ja té ulleres
- CONTE 4 Dret a una alimentació, un habitatge i una atenció mèdica adequats Introducció Aquest conte del Xavier Senabre Vila i l'Antònia Bonell Solsona, pare i mare d'en Pau i la maria, de Vilafranca del Penedès, ens pot servir per parlar del “dret a una alimentació, un habitatge i una atenció mèdica adequats”. A continuació us proposem una activitat adient per introduir el tema dels drets dels infants amb infants força petits que no han treballat mai el tema. És també una activitat que podria acompanyar la lectura o representació del conte, per tal d'aprofundir en una idea que cal treballar amb els infants quan parlem de drets amb ells: els drets corresponen a necessitats humans i busquen donar-hi resposta. A més a més, aquesta història ens pot portar a parlar d'altres drets com el dret a no ser discriminat. La proposta és realitzar una activitat en què es fa servir una imatge del conte. Així el final de l'activitat es lliga amb la lectura de la història que pot portar a treballar un altre dret.
Temes
Introducció als drets dels infants i a la Convenció dels Drets dels Infants Dret a una alimentació, un habitatge i una atenció mèdica adequats Relació entre les necessitats dels éssers humans i els seus drets Discriminació per motius de salut Dret a la igualtat sense cap mena de distinció Objectius – Ensenyar als infants de manera instintiva a ser conscients dels drets humans – Relacionar les necessitats humanes amb els drets humans – Reflexionar sobre la discriminació que pateixen certes persones per motius relacionats amb la salut Edat recomanada De 7 a 10 anys Nombre participants De 5 a 20 infants Durada 50 minuts (o dues sessions de 30 minuts cadascuna) Espai recomanat Es pot dur a terme tant a interior com a exterior, però cal que sigui un lloc tranquil. Materials Mural amb la imatge d'un gosset al centre. Mural amb la imatge de la Khadija al centre (es pot trobar al final del
www.esplac.cat
1
document). Còpies de la Convenció dels Drets dels Infants adaptada a l'edat dels infants (en trobareu diferents versions a la pàgina web d'Esplac > Drets dels Infants > Declaracions, convencions i més) o una versió comuna en format mural amb imatges.
Desenvolupament 1. Cal que els infants s’imaginin que han de tenir cura d’un gosset i se'ls ensenya un dibuix del gosset en un mural. Entre tots li han de posar un nom i s'escriu a la part superior del mural. Aleshores se’ls demana que pensin en tot allò que el gosset necessita per créixer sa i feliç. Quines són totes aquelles coses que necessita el nostre gosset? Poden ser coses com: menjar, aigua, exercici, atenció, un altre gosset per tenir companyia... En el mural els monitors/es apunten tot allò que els infants van suggerint al voltant del gosset. També es poden fer dibuixos (i si el grup és reduït, fins i tot ho poden fer els mateixos infants). 2. Un cop feta la primera pregunta i haver apuntat i parlat totes les respostes, es farà la següent pregunta: Qui es responsabilitza d’oferir-li al nostre gosset totes aquestes coses que necessita? 3. Confirmarem les coses que el gosset necessita per sobreviure i desenvolupar-se i realitzarem preguntes com ara: Si el gosset necessita tot això per sobreviure, llavors el gosset té dret a tot això? Qui és el responsable d’assegurar que aquests drets del gosset es compleixen? 1. Després mostrarem un nou mural amb la imatge ampliada d'una nena, la Khadija, la protagonista del conte. I farem la següent pregunta: Quines són les coses que els nens i les nenes, com aquesta que es diu Khadija, necessiten per créixer sans i feliços? S'anotaran o dibuixaran de la mateixa manera que hem fet amb les respostes del gosset. Es pot incentivar a que surtin idees com: casa, amics, aigua, aliments, joguines, educació, amor, atenció... 2. Es preguntarà: Qui és el responsable/s d’assegurar-li totes aquestes coses a la Khadija per a que creixi sana i feliç? I als nens i nenes en general? Animar a que surtin idees com: família, esplai, escola, adults... 3. Es realitzaran preguntes dirigides a centrar-se en el tema dels drets dels infants fent les següents preguntes: Què necessiten els infants per estar protegits, per sobreviure, desenvolupar-se i participar? Si necessiten tot això, llavors hi tenen dret? Qui es responsable d’assegurar que els infants tinguin aquests drets?
www.esplac.cat
2
1. Demanar als infants si han sentit a parlar de la Convenció dels Drets dels Infants (CDI)? Donar-los còpies d'una versió adaptada o fer servir una versió amb dibuixos en format mural. Explicar que aquest document anomena totes aquelles coses a les que qualsevol infant del món té dret.
Reflexió de l'activitat Per ajudar a la reflexió pregunteu qüestions com ara: – Quines necessitats de la vostra llista surten també a la CDI? (es pot fer una marca en el mural) – Perquè penseu que vosaltres mateixos heu pogut pensar en molts dels drets dels infants? Cal donar èmfasis al fet que el grup sabia des del principi què és allò que els infants necessiten per desenvolupar-se, ser feliços, créixer... sense que els monitors o monitores els ho hagin hagut de dir. Ells i elles són experts en les seves vides! Explicar que la CDI és un suport dels drets dels infants per protegir-los, per proporcionar i assegurar que ells poden participar en el món que els envolta.
Lectura del conte Es proposa finalitzar la sessió amb la lectura del conte que protagonitza la Khadija. També pot fer-se en la sessió d'esplai següent. El conte pot llegir-se, recitar-lo com rondallaire o representar-se amb titelles o teatre.
Reflexió de la lectura del conte Després del conte, es poden realitzar les següents preguntes per a lligar les idees: – Quina era la necessitat de la Khadija? Per què? – Per tant, quins drets no li eren respectat? (atenció mèdica, educació, jugar, etc.) – Coneixeu altres infants al vostre voltant a qui aquests drets no els sigui respectat? – Quina relació tenia amb els altres infants quan la Khadija encara no tenia ulleres? Com creieu que es sentia? – Hi ha infants que es quedin sense jugar perquè tenen alguna problema de salut o diferència respecte els altres? – A vegades, les persones amb ulleres, així com aquelles que per motius de salut tenen una aparença externa diferent a la majoria, pateixen discriminació a partir de l'estigmatització i ridiculització. En coneixeu cap cas proper? Què hi podem fer nosaltres?
www.esplac.cat
3
Suggeriments per als monitors i monitores –
–
– –
– – – –
Aquesta activitat es pot realitzar amb infants molt petits, que no sàpiguen llegir i escriure encara. En aquest cas es recomana fer servir als murals només dibuixos. Caldrà desenvolupar una mica més amb ells el concepte de “drets”. Pot ser convenient introduir la CDI (en versió simplificada) més endavant, en una altra tarda d'esplai. Es pot substituir el gosset per qualsevol altre animal de companyia amb qui sapiguem que els infants tenen una bona relació, o millor encara, si hi ha una mascota de l'esplai, per aquesta. Amb els infants més grans,es fan els següents suggeriments: Es pot fer servir una llista/graella per apuntar les necessitats que els infants detecten, en comptes d'apuntar-ho al mural al voltant de la imatge (amb dues columnes contigües, una pel gosset i l'altre pels infants) En el moment de compar la llista de drets que han fet els infants i la de la Convenció, es pot convidar a parlar sobre aquells drets que no han aparegut, fent preguntes com ara: Hi ha altres necessitats i drets a la CDI que no apareixen a la vostra llista? Per què penseu que apareixen a la CDI? Per què creieu que se us han ocorregut aquestes necessitats i aquest drets i no els altres?
www.esplac.cat
4
Imatge de la Khadija
8. El bosc de les diferències
- CONTE 5 Dret a una educació i atenció especials per als infants amb discapacitats físiques, psíquiques o mentals Introducció Aquest conte de l'Elisenda Gol Busquet i la Marta Pina Urbano, mestres del Centre d'Educació Especial Dr. Folch i Camarasa de Barcelona, és un relat que explica de forma molt entenedora amb la metàfora de la diversitat d'animals d'un bosc el “dret a una educació i atenció especials per als infant amb discapacitats físiques, psíquiques o mentals”. L'activitat que proposem a continuació combina la lectura del conte amb una dinàmica de vivència per part dels infants de diferències que poden afectar l'aprenentatge dels infants. La lectura i la dinàmica volen facilitar el terreny per la reflexió sobre com són els camins que porten a l'educació (formal o no formal) i sobre com són aquests els que cal adaptar als infants i no a l'inrevés; és a dir, cal adaptar l'educació a les necessitats educatives especials de cada infant.
Temes
Dret a una educació i atenció especials per als infant amb discapacitats físiques, psíquiques o mentals Inclusió Necessitats educatives especials Dret a la igualtat sense cap mena de discriminació Objectius – Reflexionar sobre les diferències en les formes i ritmes d'aprenentatge – Analitzar models educatius des de la perspectiva de la inclusió – Reflexionar sobre la discriminació que pateixen certes persones per motius relacionats amb algunes malalties o amb certes discapacitats Edat recomanada De 7 a 12 anys Nombre participants De 5 a 20 infants Durada 60 minuts Espai recomanat Exterior Materials Conte “El bosc de les diferències” del llibre Vet aquí els nostres drets (www.esplac.cat/vetaqui) Un guix, cordill, mocador de roba o fulards, patinet o patins, diverses
www.esplac.cat
1
pilotes o altres elements petits (guixos, retoladors, etc.).
Desenvolupament Lectura del conte 1. En primer lloc es crea l'ambient necessari per explicar als infants un conte i se'ls anuncia que es llegirà un conte on caldrà que ells participin. 2. Es llegeix la primera part del conte que correspon amb la pàgina 26. Per introduir l'activitat se'ls demana què els ha semblat la història i si tothom la ha entesa. Llavors se'ls explica que sembla ser que la fada no ho ha vist tant clar i per això vol que els infants li ho mostrin.
Activitat 3. Es col·loquen els infants en un extrem de l'espai del que es disposi i a l'altre es penja un rètol on hi digui “escola”. Entre l'escola i els infants es dibuixarà un camí amb força corbes. Força allunades del camí es distribueixen diversos elements petits (pilotes, guixos, retoladors) que faran de pinyes. Cada infant tindrà un condicionant per tal d'arribar a l'escola. Cada condicionant es relaciona amb un dels animals protagonistes del conte però no se'ls hi comenta encara. Tortuga
Porta els dos peus lligats
Esquirol
Ha de recollir totes les “pinyes” visibles abans d'arribar a l'escola
Pardal
Porta els ulls embenats.
Cargol
Ha de caminar d'esquena
Llebre
Fa servir un patinet o patins (es recomana de donar a infants que es sentin segurs amb aquests elements).
4. Es realitza una cursa per arribar a l'escola. Cal que els monitors i monitores estiguin especialment atents als infants que porten els ulls embenats. En acabar la cursa es fan preguntes per a la reflexió com ara: Com us heu sentit? Què ha succeït? Creieu que hi ha infants que es poden sentir com vosaltres o com els animalons del conte? En coneixeu algú? Què passa si aquests infants no poden accedir a l'educació, anar a l'escola, a l'esplai, etc.? O anar al mateix ritme que la resta a classe?
www.esplac.cat
2
Creieu que tot i ser diferents tenen els mateixos drets que la resta d'infants? 5. Si després de la reflexió es conclou que tots els infants tenen el mateix dret a l'educació, es demana als infants que pensin alternatives per aconseguir que tots els infants arribin a l'escola aproximadament al mateix temps. Se'ls dóna temps per fer propostes i dialogar els uns amb els altres sobre què fer. Si el grup és nombrós o els infants molt petits, es recomana la facilitació d'aquest diàleg el porti un monitor/a. A continuació es proposen unes quantes idees pels monitors/es inspirades en el que acaba succeint al conte, en cas que calgui suggerir propostes als infants. Tortuga
Redibuixar amb guix un nou camí més recte
Esquirol
Moure les pinyes i col·locar-les en línia recta cap a l'escola
Pardal
Algú que porta els ulls oberts canta per guiar la persona que no hi veu amb la seva veu (o el crida pel seu nom)
Cargol
Algú que porta els ulls oberts (qui porta el patinet, per exemple) guia amb les mans a la persona que camina d'esquenes.
Llebre
Si ajuda a algú altre el seu ritme també disminuirà (a la vegada que adquireix altres habilitats!)
6. Es posa en pràctica la proposta dels infants i en acabar es demana quin resultat els ha agradat més.
Lectura del conte 7. Per tancar l'activitat és llegeix el final del conte original i es dedica un moment encara a la reflexió amb preguntes com ara: • Què ha passat en aquest final del conte? • Quina relació té amb el que nosaltres hem fet al pati a la segona cursa? • Quina solució de totes (al conte i a la dinàmica) us ha agradat més? I per què? • Creieu doncs que són els infants que tenen necessitats especials que s'han d'adaptar a l'escola o a l'esplai, o més aviat al contrari? • Com és la vostra escola? I el nostre esplai?
Suggeriments per als monitors i monitores – –
–
Aquesta pot ser una bona activitat per treballar a esplais on no hi ha infants amb necessitats educatives especials, especialment si es preveu una incorporació imminent. En esplais on hi ha infants amb necessitats educatives recomanem anar amb especial atenció per tal de no fer sentir incòmode aquests infants. Caldrà que l'equip de monitors i monitores valori l'adequació de l'activitat i, en cas de ser necessari, adapti tant les proves com les preguntes de reflexió. Si voleu una idea original de com explicar el conte, no us perdeu el vídeo al web d'Esplac i al nostre canal Youtube.
www.esplac.cat
3
9. CONtes
- CONTE 1 Dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió o nacionalitat Introducció Aquest conte va ser escrit per 24 infants de 3 a 5 anys dels esplais Can Parellada (Terrassa), Garbí (Matró), L'Olivera Rodona (Barcelona) i MIV (Vilafranca del Penedès) que van participar a la Torbada General d'Esplac a l'abril del 2009. Els infants van tenir el suport de les monitores Anna Foguet Font (esplai Xiroc de Barcelona), Cristina Sánchez Arpal (esplai SCV-Clot de Barcelona) i Aina Sánchez Castelló (esplai Garbí de Mataró), qui, un cop van tenir el resultat a les mans, van pensar que el conte podia ser un bon candidat del concurs de contes il·lustrats ja que parlava del “dret a la igualtat, sense cap mena de discriminació”. En aquesta fitxa, compartim amb vosaltres l’activitat que van seguir aquestes monitores per dinamitzar la creació participativa d'aquest conte. L'activitat consisteix en crear un conte gegant entre tots els infants on els personatges de les històries de sempre tenen l'oportunitat de canviar de conte i així estar tots junts. Cada grup s’encarregarà de fer una pàgina del conte, després s’ajuntaran totes formant un únic conte entre totes les parts. La lectura del conte en sí pot utilitzar-se com un exemple creat per altres infants, al final de la sessió (o en una sessió d'esplai posterior) i realitzar algunes preguntes senzilles per a la reflexió sobre el dret a la igualtat. Temes
Creativitat en la creació de contes Dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió o nacionalitat Objectius – Promoure la creativitat dels infants – Desenvolupar les capacitats d'imaginació i d'expressió de l'opinió pròpia – Posar en pràctica el diàleg i la creació de consens – Reflexionar sobre el dret d'igualtat. Edat recomanada De 3 a 5 anys, tot i que es pot fer també amb infants més grans, fins a 8. Nombre participants De 10 a 30 infants Durada 2 hores Espai recomanat Lloc tranquil. Materials Fulls DIN-A4 de diferents colors on fer les fotocòpies. [Veure annex amb imatges dels personatges i la roba. Il·lustracions d'Hector Santos Sabaté (Keco)]. Paper d'embalatge o cartró de capses, cartolines de colors i altres tipus de papers de colors, pegues de barra i tisores. Gomets variats, llapis, llapis de colors variats, gomes d’esborrar.
www.esplac.cat
1
Desenvolupament 1. S'introdueix l'activitat amb l'explicació o representació d’una història: “Uns germans van a passar el cap de setmana a casa el seu avi, com activitat del dissabte al matí l’ajudaran a netejar la biblioteca vella que té al seu despatx, a treure la pols i reordenar tots els llibres. Al començar a obrir els llibres veuen com els personatges dels contes volen sortir de les seves històries, perquè estan farts de sempre estar en els mateixos contes, els agradaria poder crear el seu propi conte i fins i tot ser diferents a com normalment ho són”. La història ha d’acabar amb la pregunta, Voleu ajudar als personatges a poder crear un conte comú entre tots? 2. Es fan petits grup d'entre 5 a 7 infants. Cada grup prepararà una pàgina del conte, tantes com grups hi hagi. Dins dels petits grups el·laboren la imatge de la seva pàgina del conte: • Elaboració del paisatge: En un tros de paper d'embalatge gegant han de fer entre tots una part de la història, els infants han de dir com volen que sigui aquella part, el monitor encarregat de l’activitat els farà un esbós del que ells han dit i a partir de diversos materials (parer de seda, xarol, plastilina, gomets...) el podran decorar. • Canviar de roba a les personatges: Sempre en els contes els personatges porten la mateixa roba així que en aquest taller els hauran d’ajudar a canviar els vestits que porten. Els infants tindran una plantilla dels personatges vestits amb roba interior. L’activitat consistiria en col·locar-los diverses peces de roba que ja estaran retallades els infants l’únic que hauran de fer és decorar aquestes peces i enganxar-les sobre els cosso despullats dels personatges que prèviament també hauran pintat. 3. Finalment s'inclouen els personatges al paisatge que han creat primerament. Cada subgrup d'infants explica a un/una monitora quina és la història que hi ha darrera d'aquella imatge. 4. Un/una monitora juntarà totes les parts del conte: les diferents pàgines junt amb les idees que han dit els infants i en crearà una d'única que tingui sentit ajuntant totes les pàgines. Mentre un monitor/a prepara el muntatge del conte amb totes les parts els infants poden estar fent alguns jocs ràpids. 5. Finalment el/la monitora explica la història als infants que entre tots s'han inventat. Es pot acompanyar amb el conte en format llibre-gegant: - amb cartró rígid i cordill per lligar les pàgines – o en format còmic - es penja a la paret de forma ordenada cadascuna de les pàgines-. 6. Es proposa finalitzar la sessió o donar continuïtat a la feina feta pels infants, llegint el
www.esplac.cat
2
conte creat per altres infants, “CONtes”. 7. Després del conte, es poden realitzar les següents preguntes per a treballar els drets dels infants: • Quins personatges surten en aquest conte? Són tots iguals? • Quins planetes apareixen a la història? Viuen tots els personatges que són iguals junts o separats? On/quan creieu que són més feliços? • Per què són més feliços quan viuen tots junts? • Creieu que tothom té dret a ser tractat de la mateixa manera sense importar com sigui (per fora, físicament, el que porti, la llengua que parli, els llibres que llegeixi, etc.)? • Coneixeu altres infants al vostre voltant a qui aquests drets no els sigui respectat? • Sabíeu que per les persones (adults i infants, però no els animals) hi ha documents que protegeixen aquests drets? • Coneixeu altres drets que tenen les persones? Hi apareixen al conte que heu creat vosaltres?
Suggeriments En el cas d'infants més grans, no és necessari que sigui e/la monitora qui faci el procés de pensar el fil conductor del conte per a lligar les diferents pàgines, sinó que poden decidir entre tots el fil conductor del conte i posteriorment crear les pàgines necessàries per a explicar-lo en subgrups. A continuació oferim algunes dees per ajudar a construir el conte1: Es proposa una estructura als infants que els pot ajudar a construir la història. Totes elles són preguntes que es poden contestar inicialment amb una pluja d'idees dels infants, de la que finalment hauran de triar. En el cas de la primera i segona pregunta, un cop triada, es desenvolupen els detalls a partir del treball amb les imatges/representacions d'aquests personatges i indrets. 1.- Qui pot ser l'heroi o heroïna de la història? 2.- On succeïx la història? 3.- Què pot desitjar, o què li pot faltar per ser feliç? 4.- Qui aconsella o ajuda a l'heroi? 5.- Com marxa cap a l'aventura? 6.- Qui troba pel camí? 7.- Quins obstacles troba pel camí? 8.- Té un enemic? Com és? Com s'hi relaciona? 9.- On arriba a la fi del seu viatge? 10.- Final de la història.
1 Idea extreta de “Contes per Embastar” (p. 54-57), dins del llibre Contes per fer i refer: recursos per a la creativitat (1985) de Dolors Badia, Núria Vilà i Montserrat Vilà. Graó: Barcelona.
www.esplac.cat
3
10. El món no desapareix - CONTE 8 Dret a una atenció i ajuda preferents en cas de perill Introducció Aquest conte de Youssef El Maimouni i d'Antonio Garrido, ex-monitor de l'esplai Zig-Zag i il·lustrador respectivament, és un relat commovedor sobre les conseqüències de la guerra, i que amb un final que canta a l'esperança ens recorda el “dret a una atenció i una ajuda preferents en cas de perill”, com pot ser una guerra. L'activitat que proposem a continuació és una activitat plàstica per reflexionar amb els infants sobre les conseqüències negatives de la guerra. Qualsevol moment és bo per treballar el tema ja que, malauradament, no és difícil trobar referències actuals a conflictes que succeeixen per tot el mónt. Tot i així, recorde que l'1 de gener és la jornada mundial de la pau i el 30 del mateix mes, el dia escolar de la noviolència i la pau (DENIP). Us proposem per tancar una cançó del Xesco Boix – que també pot ser un conte - per a poder concloure la feina d'una forma més positiva. Al final del capítol trobareu idees de com fer servir altres contes per treballar la guerra, concretament una de molt propera, la Guerra Civil Espanyola.
Temes
Dret a una atenció i ajuda preferents en cas de perill Dret a un món en pau Objectius ! Observar i valorar les conseqüències de la violència d'una guerra ! Reflexionar sobre les conseqüències especialment negatives en infants i la necessitat del dret a que siguin protegits en aquest cas concret de perill ! Donar suport a accions a favor dels infants víctimes de la guerra Edat recomanada De 8 a 12 anys Nombre participants De 5 a 20 infants Durada 60 minuts Espai recomanat Interior Materials ! Conte “El món no desapareix” del llibre Vet aquí els nostres drets (www.esplac.cat/vetaqui)
www.esplac.cat
1
Fulls i colors ! Dibuixos d'infants de contextos de guerra. En podeu treure de la web de la Coalición Española para Acabar con la Utilización de Niños Soldado (www.menoressoldado.org > Galería > Exposición de dibujos de niños de Sierra Leona). També en podeu trobar a la publicació de la Fundació Akwaba, Jocs de Guerra. Cosa d'Infants, amb dibuixos d'infants de Costa d'Ivori que eren menors soldat: (http://www.gencat.cat/drep/ > Promoció de la Pau i Drets Humans > Recursos didàctics > Jocs de guerra - Fundació Akwaba 2007). !
Desenvolupament 1. En primer lloc, demanarem als infants que dibuixin diferents escenes de la seva vida quotidiana: la vida a l'escola, a casa, a l'esplai, amb els amics i amigues, etc. Cadascú allò que li vingui de gust, procurant que hi hagi diversitat en les escenes representades. Quan acabin, en fem un mural. 2. A continuació els mostrem un altre mural amb la imatge de la nena del conte il·lustrat al centre. Se'ls convida a pensar sobre la protagonista del conte que llegirem després. Com es diu? D'on és? Què fa ella a la seva vida quotidiana? Apuntem el seu nom a sobre i a la banda esquerra del mural allò que els infants proposen. 3. A continuació passem a llegir el conte “El món on desapareix”, on la nena de la que acabem de parlar és la protagonista. 4. Llavors, al costat del nostre mural d'escenes quotidianes pengem un altre amb dibuixos de nens i nenes que viuen en contextos de guerra. Convidem als infants a comparar les il·lustracions i a identificar-ne les diferències i iniciem. Intentem que els infants identifiquin les conseqüències de la violència armada en els infants, fent servir la protagonista del conte com a referència. Podem apuntar a la banda dreta del mural amb la imatge de la nena de la il·lustració totes aquelles coses que passen a la seva vida com a conseqüència de la guerra. Podem fer servir les següents preguntes per fer la reflexió amb els infants: 1. Quines són les principals diferències entre la teva vida quotidiana i la d'un nen o nena d'un país en guerra? 2. Quines sensacions teniu quan observeu els dibuixos dels infants que han patit un conflicte armat? 3. Com creieu que els afecta la guerra? De la mateixa manera que als adults? 4. Quins drets dels infants creieu que no es respecten quan hi ha una guerra? 5. Per què creieu doncs que existeix el dret dels infants “a una atenció i ajuda preferents en cas de perill”?
www.esplac.cat
2
Suggeriments per als monitors i monitores Arrel del treball d'aquesta fitxa si voleu aprofundir sobre la temàtica us recomanem el següent: !
Si voleu continuar amb els contes i acabar d'una alegre l'activitat, us recomanem un conte d'origen portuguès que trobareu versionat pel Xesco Boix (www.xesco.cat > contes > “La sopa de pedres”). Aquest conte parla de la gana que es passa després d'una guerra, però també de com la solidaritat entre tothom, pot ser sovint una solució. !
Si us interessa seguir treballant per donar resposta a la última pregunta del conte (“Encara no sé quantes coses he perdut, només sé que he guanyat una incògnita, un dubte, una pregunta sense resposta: per què?”) us recomanem el llibre d'on hem extret la idea per aquesta fitxa. Amb ell podreu treballar a fons amb els infants els conceptes violència, conflictes armats i pau [Barbeito, Cécile i Marina Caireta (2008) Jocs de Pau: caixa d'eines per educar per una cultura de pau. Catarata: Madrid]. Aquesta publicació de l'Escola de Cultura de Pau la podeu demanar en préstec a la seu dels vostres sectors. A més, us recordem que ja existeix una altra fitxa pedagògica inspirada en aquest llibre, “10. Comerç de guerra”. La trobareu a la part posterior del Full Informatiu 104, del març de 2008 !
Si us interessa treballar amb els infants el tema d'una guerra més propera, la Guerra Civil espanyola, us recomanem tres contes1 per fer-ho:
1
Editorial Tantàgora Serveis Culturals, Col·lecció “La guerra dels grans”
www.esplac.cat
3
El barret del milicià Autora: Laia Altariba Il·lustrador: Guillem Cifré
L’arribada de la guerra capgira la vida d'un noi ja que ell també, com els adults, lluita cada dia: protegeix els cartells que conviden a la defensa de la República, ajuda a la seva mare a treballar, porta amb orgull el barret vermell que li va donar el promès de la seva germana abans d’anar-se’n a la guerra...
Els tres tambors Autora: Roser Ros Il·lustradora: Silvia Cabestany
A través de la lectura del diari d'una nena iniciat just en començar la guerra, descobrim els seus efectes damunt la vida familiar, el barri, els amics, la ciutat.
Si a més, voleu passar a l'acció: ! Entreu al web “Els nens de la guerra” (http://oliba.uoc.es/nens.index.htm) i vegeu l'exposició que s'hi mostra. Després de fer-ho, entrevisteu una persona que conegueu que visqués la Guerra Civil espanyola, recolliur informació sobre com va influir la guerra en la seva infància i envieu el seu testimoni perquè sigui incorporat a la web. D'aquesta manera contribuireu a recuperar la memòria històrica i a denunciar l'impacte dels conflictes armats sobre els infants. ! Organitzeu una “sopa de pedra” amb els veïns del barri en ocasió d'algun esdeveniment interessant.
www.esplac.cat
4
11. Un dia especial i diferent - CONTE 7 Dret a l'educació gratuïta i dret a divertir-se i jugar Introducció Aquest conte de la Marta Fontané Sanchez, la Maite Martín Serra i l'Elisa Sanz Navarro, educadores de l'Espai de la infància del Poble-sec per a Tothom, ens explica d'una forma divertida i desenfadada com l'educació no és només un dret, sinó també una responsabilitat, i ens recorda que els infants no poden treballar. Així doncs, resumeix l'essència del “dret a l'educació gratuïta i el dret a divertir-se i jugar”.
Temes
Dret a l'educació i al lleure Vinculació entre dret, necessitat i responsabilitat Opcional: explotació infantil, comerç just i dret a participar Objectius Reflexionar sobre la importància del dret a l'educació i les conseqüències de la vulneració del mateix. Entendre que els drets responen a necessitats que tenim els éssers humans. Comprendre que els drets només són possibles si cadascú de nosaltres assumeix una responsabilitat. Conèixer que existeixen realitats en què infants no poden accedir ni al dret a estudiar, ni el dret a jugar. Edat recomanada De 8 a 13 anys Nombre participants De 5 a 20 infants Durada 40 minuts Espai recomanat Interior Materials Conte “Un dia especial i diferent” del llibre Vet aquí els nostres drets (www.esplac.cat/vetaqui) Paper d'embalatge i retoladors
Desenvolupament 1. Per introduir la temàtica del conte, es pot demanar als infants, en rotllana, si mai han tingut ganes de deixar d'anar a l'escola. En cas afirmatiu, es poden dedicar uns minuts a compartir-ne els motius. Llavors es pot introduir que el conte que s'explicarà a
www.esplac.cat
1
continuació parla precisament d'un nen que un dia va decidir no anar a l'escola. 2. Es llegeix el conte en veu alta. A continuació podem fer servir les següents preguntes per fer la reflexió amb els infants: - Per què deixa el Manel d'anar a l'escola? - S'assemblen les seves raons a les vostres? - Per què decideix tornar l'endemà a l'escola? - Creieu que anar a l'escola és necessari? És per tant un dret? 3. Es demana als infants que en un mural facin una llista, en paraules o dibuixos, sobre totes les raons que se'ls acudeixen per què anar a l'escola és important, per què és necessari.
4. A continuació, se'ls explica als infants que els drets només és poden dur a terme si tots i totes en som responsables. Així, rebre una educació, a anar a l'escola és molt important, és un dret, però nosaltres tenim la responsabilitat d'estudiar i d'aprendre, de treure el màxim suc possible, per comprendre com són les coses i com és el món, i així evitar no saber fer les coses, com li ha passat al Manel. 5. Es pot utilitzar la següent pregunta cap els infants per introduir el següent pas: - Jugar també és un dret, quines responsabilitats podem tenir? Entre tots i totes feu una llista de drets que tenen els infants (es poden aprofitar altres llistes realitzades amb anterioritat si ja s'ha treballat el tema). Posteriorment es demana als infants que busquin quina responsabilitat creuen que implica cada dret. 6. Per tancar, es posa en comú amb les següent preguntes: - Creieu que si no ens prenem seriosament les responsabilitats els drets poden existir? - Quan demanem les coses a les que tenim dret, pensem en si nosaltres estem fent allò del que som responsables?
www.esplac.cat
2
Suggeriments per als monitors i monitores Per tal de dur a terme la darrera part de l'activitat us recomanem:
Fer servir les Targes de Dret del joc de taula “Tirant pel dret: Joc d'Educació en Drets Humans i Drets dels Infants”. Amb aquestes podeu fer servir els drets representats per 35 imatges i, en cas de que no sorgeixin idees de “responsabilitat” per part del grup per algun dret, es pot mirar a la part posterior de la tarja, en l'aparat de la regadora, on es posa un exemple de responsabilitat en referència a aquest dret.
Amb els infants més petits pot ser interessant tenir ja les responsabilitats escrites en papers o targes de manera que només s'hagi de relacionar una frase que parla d'una responsabilita amb tcada dret (possiblement una selecció de les imatge del joc que facin referència als drets més rellevants per al grup d'infants amb el que treballem).
Si encara no teniu el vostre exemplar del joc, podeu posar-vos en contacte amb el vostre tècnic de sector per obtenir-lo (de forma gratuïta amb una formació) o demanar-lo en préstec.
Arrel del treball d'aquesta fitxa si voleu aprofundir sobre la temàtica us recomanem el següent:
Si voleu aprofundir en el concepte de necessitat i dret, us recomanem l'activitat “La Khadija ja té ulleres”, que podeu descarregar de www.esplac.cat > drets dels infants > Fitxes d'Activitats Vet aquí els nostres drets > 6. La Khadija ja té ulleres (conte 4)
Davant dels motius que els infants donin de per què no els agrada anar a l'escola, si n'hi ha que tenen relació directa amb l'escola en sí (no amb el fet d'aprendre), es pot seguir el treball basat en el dret dels infants a participar, és a dir, a donar la seva opinió per a produir canvis en coses que no els agraden. Una opció per treballar el tema de què podem fer nosaltres per provocar canvis és fer servir el sistema d'imatges o estàtues humanes; en trobareu més informació sobre aquesta tècnica, amb l'exemple concret de l'assetjament escolar (o bullying) a la fitxa “Imatges per escapar de la violència”. La podeu descarregar de www.esplac.cat > drets dels infants > Fitxes d'Activitats Vet aquí els nostres drets > 5. Imatges per escapar de la violència
Una possibilitat per donar continuïtat a aquesta activitat és vincular-ho al tema de l'explotació infantil. Si voleu treballar-ho a l'esplai us recomanem “Un conte modern”, que fa una relectura actual de La Ventafocs, mostrant la realitat de moltes nenes de països en via
www.esplac.cat
3
de desenvolupament que són explotades al nord per fer feines de casa i on se'ls neguen molts dels seus drets, entre d'altres, el d'educació. La podeu descarregar de www.esplac.cat > drets dels infants > Fitxes d'Activitats Vet aquí els nostres drets > 4. Un conte modern.
Si a més, voleu passar a l'acció:
Els infants poden buscar quines del nostre país protegeixen sobre l'explotació infantil. Seria important recalcar: Quanta feina poden fer els infants de forma legal? Sota quines condiciones? Hi ha cap feina que no puguin fer?
Els infants poden preparar i realitzar una enquesta per esbrinar quant i quins tipus de feines fan els infants a casa seva. Un cop es comparteixin els resultats es poden fer preguntes de reflexió tipus: Seria explotació infantil treballar per i amb la família (tasques de casa, cuidar dels germanets i germanetes, ajudar als pare i la mare amb la seva feina, etc.)? Els nens i les nenes ajuden de la mateixa manera a les seves famílies?
Algunes preguntes del joc de taula “Tirant pel dret: Joc d'Educació en Drets Humans i Drets dels Infants” tracten amb detall aquesta temàtica, sobretot des del punt de vista de les dues darreres propostes.
Els infants poden escriure un conte que giri al voltant del principi no explotació infantil i participar a la segona edició del Concurs de Relats Curts “Per a un comerç just”, que té com objectiu reflexionar sobre les actuals injustícies del comerç internacional, com ara l'explotació infantil, i l’alternativa que ofereix el Comerç Just.
Teniu fins el dia 8 de març per fer-ho. Més informació a www.festacj.org. Si teniu curiositat per llegir els contes guanyadors de l'edició passada, que de ben segur us podran servir també per treballar amb els infants, cerqueu a aquesta mateixa web > comunicació > Descàrregues > Relats Participants Concurs Comerç Just.
Sempre que anem a comprar per l'esplai, especialment si ho fem acompanyats/des d'infants, fem-ho amb una actitud de voler saber sobre les condicions de producció del producte: la procedència, si es respecta el medi ambient en la seva fabricació, si es respecten els drets de les treballadores i treballadors, els drets dels infants...
Podeu trobar informació sobre les condicions de producció d'alguns productes a les següents pàgines web: www.setem.org, www.alternativa3.com, www.fets.org, www.intermonoxfam.org, www.xarxaconsum.net, www.ropalimpia.org...
www.esplac.cat
4
12. El nom triat - CONTE 3 Dret a un nom i a una nacionalitat
Introducció Aquest conte del Ramon Ribas Frías i de l'Àngels Abella Albrich, pare i mare de l'esplai l'Eixam de Rubí, ens expliquen de forma metafòrica la idea de que tots som iguals i a la vegada diferents. Destaquen a través del conte la idea d'identitat pròpia a partir del joc amb la transformació del nom del protagonista en diferents idiomes, canvis de gènere, d'edats... Així doncs pot ser una bona manera d'introduir el “dret a un nom i a una nacionalitat”. D'altra banda, ja que el nom del protagonista és Jordi i que la llegenda on un cavaller salva la princesa de morir en mans d'un drac o monstre és de les més esteses per tot el món, us proposem aprofundir en les versions de diferents indrets d'aquesta llegenda.
Temes
Dret a un nom i una nacionalitat Identitat Llegenda de Sant Jordi Diferents versions d'una mateixa llegenda segons diferents tradicions Aprenentatge intercultural Objectius Reflexionar sobre la nostra identitat, que és flexible i canviant Entendre la importància de tenir un nom i una nacionalitat Apreciar tot allò que ens uneix tot i les diferències amb altres indrets del món Edat recomanada A partir de 8 anys Nombre participants De 5 a 20 infants Durada 40 minuts durant dues sessions Espai recomanat Interior Materials Conte “El nom triat” del llibre Vet aquí els nostres drets (www.esplac.cat/vetaqui) Cartolines de colors, retoladors i tisores Fotografies dels infants quan eren més petits Diferents versions de la història de Sant Jordi Materials diversos per realitzar atrezzo per a la representació de la llegenda de “El cavaller Sant Jordi i el Drac”
www.esplac.cat
1
Desenvolupament SESSIÓ 1 1. Suggerim introduir el tema de la identitat amb la lectura del conte “El nom triat”. En finalitzar, demanar als infants: - Què creieu que explica el conte? - Què tenen en comú tots els personatges que apareixen al conte? - Creieu que tenen alguna cosa en comú a part del nom? - Per què creieu que és important tenir un nom amb el que et poden anomenar? - Sempre ens anomenen pel nostre nom? Ho triem nosaltres en tots els casos? Ens agrada? 2. Prosseguim el treball sobre identitat. Es demana als infants que si s'haguessin de definir, com ho farien? Començarien pel nom? Quins altres elements escollirien per definir-se? 3. Escriuen el seu nom al centre d'una cartolina petita i l'encerclen. Al voltant del cercle van afegint els diferents elements que han escollit (5 com a molt) i els van encerclant, com afegint les capes d'una ceba. Quan han acabat retallen el cercle que els ha quedat i es pengen per la sala. 4. A continuació es reparteixen les fotografies que es tenen de cada infant de quan eren petits (que s'han recollit al principi de la sessió o dies abans). Cada infant agafa una que no és la seva i ha d'intentar esbrinar de quina ceba correspon a la foto que té. 5. Quan s'han acabat d'aparellar la foto amb la ceba, es comprova que sigui correcte. Enganxem les fotos al centre de la ceba pel costat que encara no està escrit i cada infant explica la seva ceba. Tots junts reflexionem sobre: Ha estat fàcil escollir els elements amb què descriure'ns? Érem conscients que som tantes coses alhora? Què defineix la identitat? / Què hi trobem? Quines pertinences compartim? Quines poden enriquir els uns als altres? Per què hem escollit el que hem escollit? El que es veu és el mateix que el que sou? El que expliqueu, és el mateix que el que sou? Seria el mateix amb la familia/desconeguts? Si marxéssiu a un altre país? 6. A partir de la foto de quan eren petits els demanem que pensin en quina seria la seva ceba corresponent en el moment que els van fer la foto i que omplin novament la cartolina per la part posterior (on està la foto i encara no està escrita). 7. En acabar es realitzen preguntes per la reflexió: Som els mateixos ara que fa uns anys? En quines coses hem canviat? Serem els mateixos d'aquí a uns anys? En quines coses imaginem que canviarem?
www.esplac.cat
2
8. Per acabar podem realitzar un mòbil gegant per l'esplai amb totes les cebes dels infants de l'esplai. SESSIÓ 2 1. Demanem als infants si recorden el nom del protagonista del conte que vam llegir el dia interior. Si es considera oportú es pot tornar a llegir la història. Es demana si coneixen altres contes o històries que tinguin un protagonista amb el mateix nom. Segurament una d'elles serà la de “El cavaller Sant Jordi i el Drac”. 2. Intentem que els infants ens expliquin la història. Recollim totes les idees que surtin, fent especial èmfasi en apuntar aquells petits detalls que no coincideixen en cada versió de la història. Acabar destacant quins són els elements comuns de la història (protagonista valent, princesa i drac).
3. A partir d'aquí se'ls demana si creuen que la resta de Jordis del conte primer (Giorgio d'Itàlia, George dels Estats Units, Georgina de França...) també deuen tenir la història de “El cavaller Sant Jordi i el Drac”. Tot i que sigui una llegenda tradicional catalana, cal fer notar que pel fet de ser persones no només tots tenim el dret a un nom que ens identifiqui, entre molts altres drets, sinó que hi ha molts elements comuns entre persones de diferents cultures, i una d'elles són les històries tradicionals. 4. Es fan grups de quatre o cinc infants i es reparteix una versió diferent de la llegenda de diferents indrets del món. Cada grup prepararà la seva representació i s'informarà de detalls de la vida en aquells indrets d'on prové la llegenda. 5. Es posen les representacions en comú. En acabar es pot tancar amb les següents preguntes de reflexió: - Com us heu sentit representant les diferents llegendes? - Com eren les diferents llegendes que heu vist? Què tenien en comú? Què tenien de diferent? - Quines coses de les que han explicat els vostres companys sobre els indrets d'on venien les llegendes us han sorprès més?
Suggeriments per als monitors i monitores
Les idees que cal extreure en la reflexió sobre la identitat són les següents: La identitat és única i exclusiva, des de la qual volem que els altres ens reconeguin Les diferents capes conviden a reflexionar sobre aquells elements que ens defineixen: alguns són obvis i altres són més difícils de copsar per algú que no ens coneix i fins i tot per nosaltres mateixos. COMPLEXA – múltiples pertinences vinculades a diferents categories de la identitat: relacions familiars, personalitat, aficions, grups al quals pertanyem, gustos, creences, etc. DINÀMICA/CANVIANT
www.esplac.cat
3
Al llarg del temps, hi ha una evolució personal Està condicionada pel grup al que pertanyo, en el que em trobo Depèn del context on em trobo: es prioritzen unes o altres pertinences. Puc ser d'un lloc determinat i que per mi no tingui especial importància, però que si algú el critica, m'entrin ganes de respondre i en aquell moment esdevindrà una pertinença important per mi.
Entendre aquestes característiques facilita superar la reticència al canvi que tota persona té i entendre que en contacte amb noves persones i idees de forma natural la nostra identitat s'enriqueix i canvia, però tot i així seguim sent nosaltres. El fet que definim capes concèntriques també ens ajuda a pensar sobre aquelles característiques més internes de la nostra identitat que són difícils de canviar, però en canvi hi ha d'altres que poden canviar i ho fan sense que deixem de ser nosaltres mateixos.
Si hi ha infants de diversos orígens al vostres esplai us recomanem fer servir les llegendes pròpies dels països d'origen d'aquests infants i comparant-les fent especial èmfasi en els elements en comú. Es recomana, en aquest cas, demanar als infants mateixos que expliquin la seva llegenda després d'haver demanat als infants que expliquin la llegenda de Sant Jordi que coneixem aquí. Es pot prosseguir amb les representacions teatrals com suggerit anteriorment.
Podeu aconseguir altres versions de la història de Sant Jodi a: ◦ Llegenda de Seridjé (Guinea Equatorial): http://www.edualter.org/material/stjordi.htm ◦ “Nitiyí i el pitó de Seba (o pitó africà)” que podeu trobar al llibre de contes interculturals: Duran, Teresa (2001) Quinzemons. Graó: Barcelona. ◦ Contes i bèsties: Monstres i animalots de la tradició oral d'arreu del món (2009) Associació Sociocultural Ibn Batuta: Barcelona. En tenim una còpia en préstec a la seu d'Avinyó.
Per una versió teatral d'una de les versions que s'explica a Catalunya: http://www.xtec.es/~ealtimir/llegenca.htm
Si voleu treballar temes de gènere, podeu prosseguir el treball a partir de la llegenda de Sant Jordi. En una altra sessió o dia d'esplai expliqueu la història amb el gènere canviat (qui serà menjat pel drac és un príncep, qui el salva és la princesa, etc.). Per tal d'organitzar la sessió i les preguntes de reflexió us recomanem fer una ullada a la fitxa “1. Hi havia una vegada” (www.esplac.cat > Drets dels Infants > Ver aquí els nostres drets).
www.esplac.cat
4
13. Hi havia una vegada
- CONTE 6 Dret a la comprensió i afecte per part de les famílies i la societat Introducció Tot i que el conte del Rafa Cortés Arrieta, expert en participació dels infants, de Barcelona, i de l'Helena Ribas Domènech, il·lustradora del Vendrell, deixa en evidència la necessitat dels infants i, per tant, també “dret a la comprensió i afecte per part de les famílies i la societat”, aprofita de forma poètica per introduir elements del respecte a la natura i el medi que ens envolta. Així doncs, aprofitant algunes dates internacionalment reconegudes d'aquest període, us recomanem utilitzar aquest conte i l'activitat que us proposem a continuació amb la Diada Internacional de les famílies (15 de maig). També podreu aprofitar per introduir temes mediambientals, ja que al juny es celebren el dia mundial del medi ambient (5 de juny) i el dia mundial contra la desertització (17 de juny). Temes Objectius
Edat recomanada Nombre participants Durada Espai recomanat Materials
Dret a la comprensió i afecte per part de les famílies i la societat Dret a un entorn més sostenible Promoure l'apreciació de la diversitat Fer pensar als infants en diferents maneres de créixer i ser educat, i repensar la definició de família; recalcar la importància de la comprensió per part de les persones que ens envolten Tractar la discriminació que poden patir infants per provenir d'una família que no correspongui a l'estereotip de “família normal” Explorar la família des dels drets dels infants Tractar temes del medi ambient a partir d'un conte Apropar la natura a infants i joves i fer prendre consciència del que sentim vers ella. Promoure les ganes de participar activament en la defensa del dret a un entorn més sostenible De 8 a 10 anys De 8 a 30 infants 60 minuts per l'activitat de famílies Una altra sessió per l'activitat de medi ambient (segons activitat) Interior per l'activitat de famílies Exterior, al medi natural, per l'activitat de medi ambient - Conte “Hi havia una vegada...” del llibre Vet aquí els nostres drets (www.esplac.cat/vetaqui) - Paper en blanc per a cada infant i colors - Fotografies (veure annex) o il·lustracions que representin diferents composicions familiars (monoparental, tradicional, homoparental, adoptiva, famílies extenses que inclouen més d'una generació, reconstituïda....), una còpia de cada grup d'imatges per cada 5 infants.
www.esplac.cat
1
Desenvolupament SESSIÓ 1 – Treball sobre famílies 1. Feu la lectura del conte “Hi havia una vegada”. 2. A continuació podeu fer algunes preguntes als infants per a reflexionar i introduir l'activitat: - Què li passa al protagonista del conte? - Què explica al seu pare i a la seva mare? - Com reaccionen ells? Us agrada? Per què? - A qui més creieu que li podria haver explicat? L'hauria entès o desaprovat o insultat, com comenten els pares? - Us ha passat mai que us heu sentit incompresos? 3. L'activitat que farem a continuació té a veure amb aquests pares, família o altres persones a qui el protagonista pot explicar allò que sent i pensa sense por a sentir-se incomprès o desaprovat. 4. Cada infant dibuixa la seva família (serà important explorar si els infants han escollit a les persones amb les que viuen o altres membres de la família i perquè). Animeu-los a incloure al dibuix detalls que vulguin d'aquestes persones (nom, edat, sexe, etc.). 5. Compartiu els dibuixos en rotllana i en acabar, parleu d'altres tipus de famílies que coneguin, ja que algunes no s'hauran mencionat fins el moment. 6. Dividiu els infants en petits grups de 4 a 5 i doneu als infants una còpia de les il·lustracions i fotos de famílies diverses que haureu preparat anteriorment. Demaneu que parlin sobre quines són les diferències hi ha entre les famílies, així com que creuen que tenen de comú. Demaneu als grups que incloguin en la discussió els seus propis dibuixos també i si són similars o diferents a les imatges que se'ls han donat. 7. Per últim, realitzeu les següents preguntes per la reflexió: ◦ Què ha passat durant l'activitat? ◦ Ha estat fàcil dibuixar i presentar la vostra família? ◦ Us han sorprès els dibuixos dels altres infants? Per què? ◦ I les fotografies de les famílies que us hem passat els monitors/es? Per què? ◦ Quines diferències tenien? I en comú? ◦ Heu après alguna cosa sobre famílies? ◦ Com creieu que es senten els infants quan la seva família és diferent? ◦ Com podríeu ajudar a aquests infants? 8. Relacioneu l'exercici amb els drets dels infants a través de preguntes com ara: ◦ Tots els infants tenen el dret a viure amb una família o algú que els estimi i comprengui? ◦ És important viure amb una família? Per què sí o no? ◦ Qui assegura que els drets d'aquests infants es respecten?
www.esplac.cat
2
SESSIÓ 2 – Treball sobre medi ambient 1. Us recomanem aprofitar per treballar el tema del medi ambient, el conte pot ser molt bon inici per introduir altres activitats relacionades a aquesta temàtica amb preguntes com ara: ◦ Recordeu el conte de l'altre dia i quines coses explicava l'infant als seus pares? ◦ Per què estava trist l'arbre que parlava amb l'infant? ◦ Heu parlat mai amb un arbre? I abraçat? Si és necessari és pot rellegir el paràgraf introductori del conte. 2. Les activitats sobre medi ambient que us recomanem a partir d'això són les següents: ◦ “El Compasito reporter” (la trobareu al Full Informatiu de novembre 2008) Aquesta activitat sensibilitza als infants sobre la vulneració dels drets mediambientals al seu entorn, així com, a partir de l'ús d'una càmera, els dóna idees per passar a l'acció en la defensa dels drets vulnerats. ◦ “Itinerari nocturn” (la trobareu al Full Informatiu d'abril de 2010) Aquesta activitat de coneixement de l'entorn, vol apropar la natura als infants i joves, així com despertar els sentiments i prendre consciència dels mateixos. ◦ Abraçar arbres: escorces i sentiments Us proposem, arrel d'un itinerari nocturn com l'anteriorment proposat, quan es visita de nou amb llum, o bé en una sortida a la natura qualsevol, d'aprofitar l'acció d'abraçar arbres, com una excusa per despertar el sentit del tacte, on descobrir diferents escorces. Si volem que quedi constància d'aquest descobriment, podeu portar amb vosaltres paper de ceba blanc i ceres: si es passen les ceres per sobre del paper recolzat sobre l'escorça de l'arbre, us podreu emportar el record de les diferents escorces del bosc. I a més, us permetrà diferenciar els diferents arbres. ◦ Abraçar arbres: defensa dels drets del medi ambient i de les dones Amb els més grans, en tornar de les excursions de descoberta de l'entorn, podeu aprofitar l'acció d'abraçar arbres per a introduir al debat sobre accions per la transformació social, que poden començar per accions a primera vista tant simples com abraçar arbres. Us recomanem investigar amb els infants les accions de l'activista keniana i premi nobel de la pau Wangari Maathai, un bon exemple de la lluita contra la desertització (celebrat internacionalment el 17 de juny). Per treballar més en aquesta línia, podeu fer una ullada a l'article d'ecofeminisme al Full Informatiu de Març de 2011. Maathai va fundar el Green Belt Movement (o Moviment del Cinturó Verd) el 1977, una mena de lobby ecologista responsable del plantament de més de 30 milions d'arbres per tot el país per tal d'evitar l'erosió del sòl, i per tal de millorar la qualitat de vida de les dones que el portaven a terme. Les seves reivindicacions van iniciar-se amb l'acció d'abraçar-se als arbres per evitar la tala dels mateixos. ◦
Què et diu un arbre? I un bosc? Aprofitant la temàtica del conte, podeu animar als infants a fer fotografies que responguin a aquesta pregunta. A més a més, aquestes imatges poden participar al concurs d'imatges que organitza dins l'Any Internacional dels Boscos, Eco-Union (http://www.eco-union.org/). Només cal entrar a la pàgina de Facebook de Eco-
www.esplac.cat
3
union (https://www.facebook.com/ecounion.sostenibilidad?sk=app_6009294086) i publicar en el seu mur una imatge acompanyada d'un text de 140 caràcters com a màxim que respongui a la pregunta: Què et diu un bosc? - No oblideu que, tot i que la Convenció dels Drets dels infants no recull de forma explícita a cap article el dret a un medi ambient sostenible (3, 24, 27)...... la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència d'Infància de Catalunya (2010), que és la concreció a nivell català de la Convenció, sí que ho fa. Per tant, ara més que mai, el dret al medi ambient és un dret dels infants reconegut! CAPÍTOL VII Medi ambient i espai urbà Article 54 Medi ambient Les administracions públiques, per tal de garantir el dret dels infants i els adolescents a conèixer el medi natural de Catalunya i a gaudir-ne, han de promoure: a) El respecte i el coneixement de la natura i el medi rural entre infants i adolescents, informantlos de la importància d’un medi ambient saludable i capacitant-los per fer-ne un bon ús. b) Visites i itineraris programats per a conèixer la diversitat de l’entorn. c) Programes formatius, divulgatius i de conscienciació per a l’ús responsable i sostenible del medi rural i dels recursos naturals i l’adquisició d’uns hàbits positius per a la conservació del medi ambient. d) El desenvolupament sostenible de Catalunya, que garanteixi a infants i adolescents poder exercir el dret a què fa referència aquest article.
Suggeriments per als monitors i monitores - Recomanem aprofitar el conte per treballar transversalment tant el tema de famílies com el del medi ambient. - Quan es treballa el tema de famílies, és important tenir en compte les següents qüestions: ◦ Assegureu-vos que els infants del vostre grup es sentin còmodes realitzant aquesta activitat i que no es ficaran amb ells per presentar un estil de família poc habitual. ◦ És important conèixer les situacions familiars dels infants del grup i adaptar l'activitat per tal de no posar en evidència a cap infant o fer-lo sentir incòmode sobre la seva situació. En el cas d'infants de centres d'acollida es recomana especialment posar-se en contacte amb el seu tutor/a per saber la idoneïtat de realitzar una activitat que tracti aquests temes. ◦ Recordeu els següents elements, tots ells important per a què una família o aquelles persones que s'estimen i/o viuen amb els infants els han de proporcionar: cobrir les necessitats bàsiques (aliment, refugi, higiene, menjar, atenció mèdica, etc.), seguretat, suport emocional, valoració, estimulació intel·lectual, estabilitat, guia i límits. - Algunes dades a tenir en compte quan treballem el tema família: El document que recull aquest dret és la Declaració Universal dels Drets dels Infants de 1959. Posteriorment, el 1989, amb la creació de la Convenció dels Drets dels
www.esplac.cat
4
Infants, que és un document legal vinculant, el dret a comprensió i afecte es va veure limitat al dret a la família, quelcom més fàcil de regular legalment. “L'infant, per al desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l'emprança i sota la responsabilitat dels seus pares i/o mares, en qualsevol vas, en un ambient d'afecte i de seguretat moral i material” (DUDI, principi 6è). ◦
Dades a Catalunya: • A Barcelona i Catalunya la majoria dels infants i adolescents (pels volts del 80%) viuen en una llar biparental convencional (mare i pare amb fills/es dependents), però cada vegada més menors d’edat viuen en llars monoparentals i reconstituïdes. • També han augmentat les llars reconstituïdes, és a dir, llars en què l’infant conviu amb un dels seus progenitors i amb la seva nova parella; ja representen gairebé el 7% de les llars a Barcelona. • Segons dades del cens del 2001, l’1% de les parelles de fet amb fills/es menors d’edat és homosexual. • El 2007 es van presentar a l’Institut Català d’Acolliment i Adopcions 467 sol·licituds per a l’adopció d’infants catalans, el 98% de les quals eren per a infants de 0 a 7 anys. Catalunya és la segona comunitat autònoma en nombre d’adopcions internacionals, només per sota de la Comunitat Valenciana. Per saber més: http://ciimu.org/images/stories/CIIMU/newsletters/abril_2011/infants_i_families_a_Barcel ona_2011_.pdf
- Quan es treballa el tema del medi ambient, és important tenir en compte les següents qüestions: ◦ Hem d'intentar deixar el menor impacte possible en tot moment, sobretot quan sortim a la natura. Que no es noti que hi hem estat. ◦ Per tal de reconèixer els diferents tipus d'arbres podeu recórrer a alguna guia sobre arbres o també aprofitar per visitar arbres monumentals.
www.esplac.cat
5
Foto: Josh Lawson
Foto: Mickey G. Ottawa
Foto: Kapitain Kobold
www.esplac.cat
6
Foto: Left hand
Foto: Brandon Mulnix
www.esplac.cat
7