) .1
La Comissió Informativa de Territori i Serveis Urbans proposa que se sotmeti al ple, per a la seva consideració i votació, el dictamen següent: Atès que previ informe favorable de la Junta de Govern Local, l'alcalde de Vilafranca del Penedès, per decret de 17 de desembre de 2013, va aprovar inicialment el pla especial urbanístic de concreció d'usos i titularitat d'un equipament del sector de sòl "Pla del Diable", destinat a Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE). L'equipament s'ubica a l'avinguda del Pla del Diable núm. 39 de Vilafranca del Penedès. Atès que l'expedient i el pla s'han sotmès a informació pública, com és preceptiu, durant el termini d'un mes, mitjançant anunci publicat en el SOPS de 31:-12-2013, en el diari Ara de 20-12-2013, en el tauler d'anuncis municipal i amb notificació expressa a l'advocat que defensa els interessos d'alguns veïns de la zona que es consideren interessats. Atès que durant el període d'informació pública d'un mes s'ha presentat una única al'legació, amb registre d'entrada de 7 de febrer de 2014, signada per quatre persones, veïnes de la zona. Atès que les al. legacions feien referència, fonamentalment,
-
a:
Presumpta nul.litat del pla especial pel fet que es tramitaria amb la finalitat d'evitar el compliment d'una sentència judicial que anul.la les llicències ambiental i urbanística que emparen el CRAE. . Suposada manca de documents preceptius en el pla especial, i absència d'estudi d'avaluació de la mobilitat generada i d'avaluació ambiental. Caràcter de sistema general i no local de l'equipament, i conseqüències derivades.
Atès que s'ha emès informe jurídic sobre les al.legacions, el qual informe rebutja l'existència de les deficiències esmentades i proposa desestimar íntegrament les al.legacions, amb aprovació del pla especial. Atès que pla especial ha de ser aprovat provisionalment pel ple municipal, però l'aprovació definitiva correspon a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, d'acord amb l'article 81.1 d) del Text refós de la Llei d'urbanisme, pel fet de tractarse d'un equipament comunitari que no és d'interès exclusivament local, s' ACORDA: 1.Aprovar provisionalment el pla especial urbanístic de concreció d'usos i titularitat d'un equipament del sector de sòl "Pla Del Diable", equipament destinat a Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE), en la finca situada a l'avinguda del Pla del Diable núm. 39, de titularitat pública (Generalitat de Catalunya, per cessió de l'Ajuntament).
Cort, 14 - 08720 Vilafranca del Penedès - 938 920 358 - www.vilafranca.cat
e
VEGUERIAPENEDÈS
~
~n" •11/1.
AJUNTAMENT VILAFRANCA DEL PENEDES
,
2. Trametre l'expedient a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, d'acord amb l'article 81.1d) del Text refós Llei d'Urbanisme, per a la seva aprovació definitiva. 3. Notificar aquest acord, juntament amb l'informe jurídic emès per garantir el deure de motivació, a les quatre persones que han presentat al'legacions, a través del seu advocat designat a efectes de notificacions. També es notificarà a la Generalitat de Catalunya (Departament de Benestar Social i Família). Es fa palès que l'acte és de tràmit i no és susceptible de recurs de cap mena, sens perjudici dels recursos adients contra l'acord definitiu de la Generalitat de Catalunya.
0.
Cort, 14 - 08720 Vilafranca del Penedès - 938 920 358 - www.vilafranca:cat
e
VEGUERIAPENEDÈS
~
AJUNTAMENT
~n" VILAFRANCA_ •1111.
DEL PENEDES
La Comissió Informativa de Serveis a les Persones proposa que se sotmeti al ple municipal¡ per a la seva consideració i votació¡ el dictamen següent: Atès que el ple municipal¡ en sessió celebrada el dia 26 de novembre de 2013¡ va aprovar inicialment el següent: - L'extinció o dissolució dels organismes autònoms municipals de caràcter administratiu següents: Patronat Municipal d'Esports¡ Patronat Municipal de Comerç i Turisme¡ Patronat del Teatre "Cal Bolet" i "Torras i Bages'¡¡ tots ells dependents de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. - L'aprovació del canvi de sistema de gestió dels serveis i activitats que gestionen actualment els esmentats organismes autònoms¡ que seran prestats per l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès mitjançant la seva estructura ordinària. - La creació del Consell Municipal d'Esports¡ del Consell Municipal de Comerç i Turisme i del Consell Municipal de les Arts Escèniques¡ així com els seus estatuts respectius que consten incorporats a l'expedient. Atès que s'ha sotmès l'expedient al tràmit d¡informació pública pel termini de trenta dies hàbils, durant el qual període han presentat al.legacions les persones o entitats següents: Candidatura d'Unitat Popular (CUP) sobre els estatuts del Consell Municipal d'Esports¡ Núria Repiso Campllonch també sobre els estatuts del Consell Municipal d'Esports¡ Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) sobre els estatuts dels Consells d¡Esports¡ de Comerç i Turisme i de les Arts Escèniques¡ i Patronat Municipal de Comerç i Turisme sobre els estatuts del Consell Municipal de Comerç i Turisme. Atès que no hi ha cap al-legació que qüestioni la dissolució dels organismes autònoms ni la creació dels nous tres Consells sectorials. Les al.legacions se centren en aspectes concrets dels estatuts dels Consells. Atès que pel que fa a les al.legacions¡ sintèticament: a) Les al'legacions de Núria Repiso expressen dubtes sobre si els membres del -----Consella-'Esports-vincülats - al món de l'esport (representants o no d'entitats esportives) tindran dret a vot. Cal dir que efectivament tenen dret a vot i així resulta clarament dels estatuts¡ per bé que s'introdueix una nova expressió a l'inici de l'article 3 dels estatuts que ho referma encara més. b) Pel que fa a les al. legacions de la CUP sobre el Consell Municipal d'Esports, s'accepta suprimir a l'article 1 la referència expressa al caràcter consultiu del Consell¡ i també s'accepten totes les precisions proposades sobre les funcions que corresponen al Consell (article 2). No es pot acceptar en canvi la proposta consistent en què tots els informes i propostes del Consell s'hagin de debatre en tot cas en el si del ple municipal¡ la qual cosa no seria racional ni operativa. c) No s'estima l'al-legació formulada per majoria pel consell rector del Patronat Municipal de Comerç i Turisme¡ que pretenia que totes les decisions del Consell fossin vinculants_ Aquesta previsió seria contrària a la naturalesa jurídica dels
Cort, 14 - 08720 Vilafranca del Penedès - 938 920 358 - www.vilafranca.cat
VEGUERIAPENEDÈS
~
~n~ 11I1.
•
AJUNTAMENT VILAFRANCA_
DEL PENEDES
Consells com a òrgans de participacions amb funcions essencialment consultives i de proposta, i en definitiva podria comportar unes conseqüències d'anorreament de les atribucions que la llei atribueix als diferents òrgans municipals, i entre ells el ple municipal que representa democràticament i directament als ciutadans i ciutadanes. d) S'accepten les al. legacions d'ICV als estatuts dels diferents Consells sobre substitució de membres en cas d'impossibilitat d'assistència a una sessió, increment del nombre mínim de sessions anuals dels Consells, lliurament amb antelació de la documentació que s'hagi de tractar i publicitat de les actes. En canvi, no s'accepta l'al'legació que pretén convertir en preceptives i vinculants les propostes dels Consells en matèria d'Ordenances municipals, fiscals i no fiscals, i Reglaments; l'acceptació d'aquesta esmena provocaria que el parer d'un òrgan sectorial participatiu condicionés de forma essencial la capacitat decisòria del ple municipal, la qual cosa no té encaix des de la perspectiva de les regles i els principis legals i democràtics. e) Bona part de les al. legacions estimades quant als estatuts del Consell d'Esports s'han traslladat també als estatuts dels altres Consells, per raons de coherència. Per tot això, s'ACORDA: 1) Desestimar les al.legacions del Patronat Municipal de Comerç i Turisme, i estimar parcialment les al.legacions de CUP, ICV i Núria Repiso. 2) Aprovar definitivament l'extinció o dissolució dels organismes autònoms municipals de caràcter administratiu següents: Patronat Municipal d'Esports, Patronat Municipal de Comerç i Turisme, Patronat del Teatre "Cal Bolet" i "Torras i Bages", tots 'ells dependents de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Aquests organismes perden per tant la seva personalitat jurídica. 3) Aprovar definitivament el canvi de sistema de gestió dels serveis i activitats que gestionen actualment els esmentats organismes autònoms, que seran prestats per l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès mitjançant la seva estructura ordinària. --
~l)_Apr::o.vaLdefinitivament -la creació del Consell Municipal d'Esports, del Consell Municipal de Comerç i Turisme i del Consell Municipal de les Arts Escèniques, així com els seus estatuts respectius que consten incorporats a l'expedient. Resta extingit l'actual Consell del Patronat Municipal de Comerç i Turisme, així com el Consell Municipal d'Esports que regulava el reglament aprovat en el mes de novembre de 1992. 5) L'Ajuntament de Vilafranca del Penedès succeirà amb caràcter universal els organismes que es dissolen. L'entitat local se subrogarà en la posició dels organismes en tots els drets, obligacions, contractes, convenis, concessions, acords, subvencions i qualsevol altra relació jurídica bilateral en la qual els organismes fossin part. 6) Es deleguen en l'alcaldia i/o en la Junta de Govern, indistintament, les facultats necessàries per a l'execució d'aquests acords i per a la realització dels actes complementaris que siguin necessaris.
Cort, 14 - 08720 Vilafranca del Penedès - 938 920 358 - www.vilafranca.cat
V,"GUERIAPENEDÈS
~ IIU. ~nJlJ •
AJUNTAMENT VILAFRANCA _ DEL PENEDES
7) Es notificarà aquest acord a les persones i grups que han presentat al-legacions, es publicarà l'acord de dissolució dels organismes autònoms i es comunicarà l'extinció a l'Agència Tributària, a efectes de baixa del NIF i de deures tributaris, i al registre d'entitats locals de Catalunya. També es publicaran els acords de creació i els estatuts dels consells municipals d'Esports, Comerç i Turisme i de les Arts Escèniques. Vilafranca
d'el Penedès, 18 de febrer de 2014 .•.•. /
y"'-''''--
/ ;"
~~
-LO ~ '
//
\j
Cort, 14 - 08720 Vilafranca del Penedès - 938 920 358 - www.vilafranca.cat
VEGUERIAPENEDÈS
~
11 ~n~ 1111
AJUNTAMENT VILAFRANCA. DEL PENEDES
I. Aprovar inicialment Formació
establir el servei públic de titularitat
Professional
justificativa
d'Enoturisme
de
Catalunya,
municipal d'Escola de
d'acord
amb
la
memona
i els documents complementaris adjunts, servei que es prestarà en règim
de lliure concurrència i sota la forma de gestió directa consistent en entitat pública empresarial Formació.
local (EPEL). El servei serà prestat
per l'EPEL Institut
Municipal de
11.Aprovar inicialment el projecte d'establiment del servei públic municipal d'Escola de Formació Professional d'Enoturisme de Catalunya.
III. Aprovar també inicialment servei esmentat.
el reglament incorporat a l'expedient,
regulador del
IV. Sotmetre a informació pública l'expedient per un termini de trenta dies hàbils, a efectes de presentació d'al.legacions i suggeriments. V. Publicar l'anunci d'informació pública corresponent al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al Butlletí Oficial de la Província, i disposar-ne d'edictes de l'Ajuntament. VI. L'aprovació definitiva,
l'exposició al tauler
resolent les al. legacions presentades,
correspon al ple
municipal. Si no es presenten al'legacions, s'entendrà adoptat l'acord definitiu sense necessitat d'un nou acord exprés, i el Reglament serà objecte de publicació íntegra al BOP i al tauler d'anuncis de la corporació juntament amb els presents acords, i alhora anunciar en el DOGC la referència al BOP en el qual s'hagi publicat íntegrament text.
el
._~_. VII.
Facultar àmpliament
/1
Pere Reguli i Riba, alcalde d'aquest Ajuntament,
per a
'.
)
ei
l'atorgament de qualsevol document públic ,o privat necessari per executar els acords /l,',l,,! anteriors, una vegada adoptats definitivamef')t. /~{ /! JI I 1'/' /1 Vilafranc,a!de~p~LS'¿e
_-_.. ~
/.~
~~D-~1
I
11'7~ '-, /
":>'
/¡
2qí~
~
,I,;
-'
..:."¡
_.--~--
i, '\
,;\
i
"
"
/1('(\\'"-(Y1\ !
-..-r~0
"..
. /
'
;' ;-// //
'+-.- ;;
((,l/
-
'-
f" ~...-,." .
I
\,
0! l) "
... ," /'
;.}
'~~¿/¡ & /
II l'
/1,
i
~~'C
iL /'
.----.-
/
'~,'~,I,:\\, ,.,~-.J_\
/'"
",,"~~j\
i
\í; \ ,:ré::JI l/
\,'<-:>
1\\\ . \
\:
,u'~"':'///~/->/:-\,~\\\;, \. \.,"" "~::~~\t .,~ I. ,,"
-~~..;.t"~~-r:;?C~' ,'/
-¡.¿ "\;,,,\,'
'~.I-'
éort, 14- 08720 Vilafranca del Peñedès - 938 920 3~ - www.vilafrMca.cat
?J" \ '
'
I
/~'
:: /--::.
.
1;\:e'}D JJ'~l<~ ."~ ~
/
//~
'~
li ~:~~~
í
j
,,"'~~~/. \C\::~~~0////:
/ ¿,..
febrer de \
,
o,:',
!.-----:.',
. ------'¿/
,VEGUERIAPENE06'
.r_.
/
:
/ ---~
_---.-.-..;"
I ,1.,..--
.\I
::...)f
..- ..-:.:....._ \-..
::::-< .../
._' ..;/
~
:sn'" IIU.
•
AJUNTAMENT VILAFRANCA, DEL PENEDES
La Comissió Informativa de Serveis a les Persones proposa que se sotmeti al ple municipal, per a la seva consideració i votació, el dictamen següent: Vist que en data 3 de desembre de 2013 es van reunir a l'antic Convent de Sant Francesc representants
empresarials i professionals dels sectors turístic,
vinícola i
enoturístic de Catalunya, agents socials i representants de les administracions, i varen acordar
constituir
el
CONSELL EMPRESARIAL DE
L'ESCOLA DE
FORMACIÓ
PROFESSIONALD'ENOTURISME DE CATALUNYA.
Vist que en el mateix acte
el CONSELL EMPRESARIALva acordar proposar al ple de
l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès l'aprovació de l'establiment l'EFPECi del Reglament intern de l'escola. VISTOS la memòria justificativa,
del servei
de
,el projecte d'establiment i el projecte de reglament
del servei, documents tots ells relatius a l'expedient per a l'establiment
del servei
públic municipal d'Escola de Formació Professional d'Enoturisme de Catalunya. ATÈS que el servei públic esmentat pot ser prestat pel municipi d'acord amb l'article 66.1 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (Decret legislatiu 2/2003), ja que els municipis poden promoure activitats i prestar serveis que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns. ATÈS que de la documentació esmentada es deriva que és procedent establir el servei públic d'Escola de Formació Professional d'Enoturisme l'Ajuntament; ATÈS-que-es-considera
de Catalunya, assum it per
que la documentació preparada compleix les determinacions
que assenyala l'article 159 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals; VISTOS els informes emesos; Per tot això, es proposa al ple municipal l'adopció dels següents ACORDS:
Cort, 14 - 08720 Vilafranca del Penedès - 938 920 358 - www.vilafranca.cat
VEGUERIAPENEDÈS
L; MOCiÓ PER LA SANCiÓ DELS IMMOBLES PERMANENTMENT DESOCUPATS PROPIETAT D'ENTITATS FINANCERES I ALTRES GRANS EMPRESES
INTRODUCCiÓ L'actual crisi ha impactat de manera dramàtica en la vida de milers de persones, que a causa de dificultats econòmiques sobrevingudes no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques. Aquesta situació ha portat a milers de famílies a la impossibilitat de fer front a les quotes hipotecàries o del lloguer de la seva llar. La seva traducció social ha estat milers de desnonaments a tot l'Estat Espanyol i centenars de milers de persones que han vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne, enfrontant-se a situacions de greu vulnerabilitat, precarietat extrema, pobresa, i exclusió social, econòmica i residencial. Segons dades del Consell General del Poder Judicial des de 2007 i fins setembre 2013, a l'Estat Espanyol, ja s'ha arribat a 500.000 execucions hipotecàries, de les quals 96.927 a Catalunya. Segons l'informe presentat pel Col.legi de Registradors de la Propietat, només durant l'any 2012, la banca va quedar-se més de 30.034 primers habitatges per impagament de crèdits hipotecaris. Això suposa 115 desnonaments d'habitatge habitual per dia hàbil. Catalunya és la Comunitat Autònoma que encapçala tots els rànquings, tant d'execucions hipotecàries com de desnonaments. Segons les dades del Consell General del Poder Judicial de 2013 s'executen 45 llançaments al dia de mitjana. Ens trobem doncs davant d'una situació d'emergència habitacional que constitueix una autèntica anomalia en el context europeu. Com denuncia l'informe Emerqencia Habitacional en el estada españal, elaborat per l'Observatori OESC i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, aquesta situació es veu agreujada pel fet que l'estat espanyol és el país d'Europa amb més habitatge buit, 13,7% del parc total- 3 milions i mig de pisos segons el darrer cens estatal d'habitatge de 2011 - i amb un parc social d'habitatge clarament insuficient - menys d'un 2% de l'habitatge existent-. Les administracions locals, infradotades de recursos, són les que reben en primera l'impacte social d'aquesta situació, en tant que les més properes a la ciutadania.
instància
El context descrit i la situació d'emergència en que es troba gran part de la població s'està traduint també en un significatiu augment de les ocupacions d'habitatges als municipis. Una forma d'accés a l'habitatge que augmenta el grau de vulnerabilitat social dels qui es veuen abocats a recorre-hi. La manca de recursos de les administracions locals per fer front a la problemàtica contrasta amb els milers de pisos en desús que acumulen les -entitats financeres i les seves immobiliàries, actors principals i part responsable de la bombolla immobiliària. Aquests immobles, sovint obtinguts com a conseqüència d'execucions hipotecàries, es mantenen buits ja sigui a l'espera de que el preu de mercat torni a elevar-se, o bé perquè es troben a la venda o a lloguer a preus inaccessibles per part de la població. El resultat són milers d'habitatges destinats exclusivament a una funció especulativa, eludint la funció social que segons l'article 33 de la Constitució Espanyola (CE) ha de complir el dret de propietat. Gran part d'aquestes entitats financeres han estat, d'una manera o altra, rescatades amb diners
públics. Algunes directament gestionades pel govern de l'Estat a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), i del traspàs d'actius al anomenat "banc dolent", la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB).Paradoxalment, però, la forta inversió pública no ha anat destinada a cobrir les necessitats de la ciutadania i els ajuts milionaris a la banca, molts d'ells a fons perdut, no han implicat cap contrapartida social. La situació descrita requereix actuacions per part de l'administració que possibilitin l'accés a l'habitatge de tots aquells ciutadans que se'n veuen exclosos, acomplint el mandat constitucional de l'article 47 de la CE. Encàrrec als poders públics que reiteren l'article 26 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC) i 11 del Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals (PIDESC). Donada la gran quantitat de població amb necessitats habitacionals i la manca de recursos públics per fer-hi front, resulta urgent mobilitzar l'habitatge buit en mans de les entitats financeres, tal i com venen reclamant des de fa temps les Plataformes d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Fomentar i garantir la funció social de l'habitatge, desincentivar-ne la utilització anòmala i penalitzar-ne, si s'escau, l'ús antisocial es converteix en un dels pocs mecanismes efectius a l'abast de l'administració
per donar resposta a la vulneració del dret.
Davant els intents del govern central de buidar de competències les administracions locals, cal que els ajuntaments defensin l'autonomia municipal satisfent les necessitats habitacionals de la població. És en aquest context que algunes corporacions locals, com ara Terrassa, han respost a la iniciativa de la PAH, i havent esgotat les mesures de foment per facilitar l'ocupació dels pisos buits en poder de les entitats financeres, han iniciat procediments sancionadors. L'article 41 de la Llei 18/2007, del Dret a l'Habitatge de Catalunya (LDHC) estableix com a utilització anòmala d'un habitatge la seva desocupació permanent i injustificada. Així mateix, en el seu punt tercer, disposa que en aquests supòsits l'administració competent haurà d'obrir un expedient administratiu per realitzar els actes d'instrucció necessaris per determinar, conèixer i comprovar els fets sobre els que haurà de dictar una resolució. L'article 42 del mateix text legislatiu enumera diverses mesures que les administracions han d'adoptar per a evitar la desocupació permanent dels immobles. Tals com: l'aprovació de programes d'inspecció; la facilitació de garanties als propietaris d'immobles buits sobre el -----c-o"6rament creies (endes i la Yeparació de desperfectes; el impuls de polítiques de foment de la rehabilitació d'habitatges en mal estat; la possibilitat de cedir els immobles a l'Administració Pública per que els gestioni en règim de lloguer; i l'adopció de mesures de caràcter fiscal, tant de foment com penalitzadores. Alhora, l'article 123.l.h de la LDHC tipifica com a infracció molt greu en matèria de qualitat del parc immobiliari mantenir l'habitatge desocupat un cop l'administració hagi adoptat les mesures de foment contemplades al precepte 42. Segons els articles 118.1 i 131 del mateix text normatiu, aquesta actuació pot ser sancionada amb multes de fins a 900.000 euros. Cal destacar que d'acord amb el que estableix l'article 119 de la LDHC, les quantitats obtingudes s'hauran de destinar al finançament de polítiques públiques destinades a garantir el dret a l'habitatge. Finalment, l'article 3 del Codi Civil, estableix que les normes s'han d'interpretar d'acord al context i a la realitat social en què s'apliquen. Un context, caracteritzat per una situació d'emergència habitacional.
----------------------------------------------,
Els antecedents descrits recomanen la redacció de la present moció i l'aprovació dels següents acords per part del Ple municipal:
ACORDS:
Primer.- Manifestar el compromís d'endegar mesures municipals en base a la legalitat i competències existents i als efectes que assenyala aquesta moció, amb l'objectiu de garantir el dret a l'habitatge de la població i fer front a l'emergència habitacional. Segon.- Elaborar i aprovar un Pla Municipal d'Habitatge, o actualitzar el planejament existent, que contempli i reguli degudament les mesures de foment per a evitar la desocupació permanent i injustificada d'habitatges enumerades a l'article 42, de la llei 18/2007. Tercer.- Elaborar i aprovar Programes d'Inspecció a fi de detectar, comprovar i registrar els immobles que es troben en situació de permanent desocupació, començant pels que són propietat d'entitats financeres i altres grans empreses. Aquesta tasca es pot fer a través del creuament de dades en disposició de l'administració i l'atorgament d'audiència a l'interessat, o bé realitzant una inspecció física des de l'administració. Quart.- Instruir procediments administratius contradictoris on es determinin, coneguin i comprovin els fets, un cop detectada la desocupació. Aquest procediments hauran d'acabar amb una resolució que declari si s'està produint una situació de desocupació permanent constitutiva d'una utilització anòmala de l'habitatge, d'acord amb el que estableix l'article 41 de la LDHC. En cas afirmatiu, caldrà requerir al propietari que cessi en la seva actuació en un termini concret, tot informant-lo de les activitats de foment que està duent a terme l'administració per facilitar-li la finalització d'aquesta situació. Cinquè.- Imposar fins a 3 multes coercitives que poden arribar als 100.000 euros, tal i com determina l'article 113.1 de la llei 18/2007, prèvia advertència, si transcorregut el termini fixat no s'ha produït l'ocupació de l'immoble. Sisè.- Iniciar un procediment sancionador per infracció molt greu en cas que es mantingui la BèsocLipacïó-crel'ña-bita-tge--üncop esgotat el termini atorgat per a corregir la situació, tal com preveu l'article 123.1.h de la LDHC. Setè.- Instar al Govern de la Generalitat a emprendre accions en aquest àmbit amb la mateixa finalitat, dins el marc de les seves competències. Vuitè.- Transmetre aquesta moció pel seu coneixement i adhesió a les Entitats Municipalistes, al Parlament de Catalunya, als diferents grups parlamentaris, a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i a les associacions veïnals del municipi. _ ~
¡;
-
AJUNTAMENT
REGISTRE D'ENTRADES
VILAFRANC,A
2014001926
DEL PENEDESI7_02_2014
08:31
GABINET D'ALCALDIA
II07613320671253.16515 I \ 1\' \ 1\\ I I III Ii \111111\ \111 \11111I1\1
~ MOCIÓ D'ICV-EUiA PERA UNA PROPOSTA D'ACORD DE PLE SOBRE L'APROVACIÓ DE LA FORMALITZACIÓ
DEL CONFLICTE EN DEFENSA DE L'AUTONOMIA LOCAL
CONTRA LA LEY 27/2013,
DE 27 DE DICIEMBRE,
DE RACIONALIZACIÓN
Y SOSTENIBILIDAD
Al mes de maig d'enguany
es compliran trenta cinc anys de la constitució dels ajuntaments
d'aquests
DE LA ADMINISTRACIÓN
LOCAL
democràtics.
Al llarg
anys s'ha passat d'una situació en la qual van d'haver de planificar les ciutats per a fer front a un urbanisme
desarrolista,
especulatiu,
afavoridor
d'interessos
individuals, i resoldre el dèficit d'infraestructures
bàsics, per afrontar noves realitats més complexes com el medi ambient, els canvis demogràfics nostra societat, fruits dels fenòmens migratoris,
dels nous models familiars, de la dependència,
i d'equipaments i socioculturals
de la
de l'envelliment
de la
població, de la mediació social, entre altres. Tot això ja que els municipis són vius i cal donar resposta a les demandes i necessitats
que plantegen
Els ajuntaments
els nostres ciutadans i ciutadanes.
han estat capaços d'afrontar
dècada del S.XXI,des de l'autonomia resistència,
els grans reptes i els canvis culturals de finals del S.XXi en aquesta primera
local, són el principal dic de contenció contra la crisi, i el principal espai de
de dignitat, de defensa dels drets de la ciutadania i els principals espais per generar alternatives
econòmiques
socials i
per pal'liar els efectes de la crisi.
Malgrat aquests esforços els ajuntaments cinc anys les hisendes administracions
mai han tingut un finançament
locals han estat l'assignatura
just i adequat. Durant aquests quasi bé trenta
pendent en la mesura que l'aportació
financera de l'Estat a les
locals no s'ha adequat als serveis que presten.
El context actual de crisi econòmica hagut d'incrementar
està sent demolidor per als nostres municipis. Davant d'això els ajuntaments
la despesa per donar resposta a aquesta emergència
han
social.
Ara, en l'actual context de crisi, quan és més necessari que mai tenir una administració
més propera, i tenir més
recursos per fer front a aquesta realitat social, el govern de l'estat espanyol ha aprovat una "Llei de Racionalització
i
Sostenibilitat
que
suposarà
de l'Administració
un important
Local" (LRSAL) que suposa, de facto, una retallada competencial
sense precedents
retrocés, atès que afectarà de ple als serveis que donen els ajuntaments.
Trenta cinc anys esperant
un nou marc competencial
ara amb aquesta llei el municipalisme
i un finançament
adequat per garantir serveis locals bàsics, perquè
torni a un model de fa quaranta anys enrere amb un marc competencial
raquític, i
que allunya la capacitat de decisió sobre les polítiques de proximitat, i també allunya les decisions i el control de la ciutadania
acabant amb el valor de proximitat
de cohesió i convivència
que permet la prevenció, la detecció i l'actuació per garantir uns mínims
en el conjunt de pobles i ciutats de Catalunya.
Aquesta Llei aprofita la situació de crisi econòmica per modificar l'estructura l'excusa de la sostenibilitat
econòmico-financera.
serveis públics locals que encara es demostren residus i l'enllumenat
Una llei que vol privatitzar econòmicament
de l'estat espanyol i recentralitzar els serveis, principalment
rendibles: l'abastament
amb
dels tres grans
d'aigües, el tractament
de
públic.
La LRSAL vulnera l'Estatut de Catalunya en matèria d'organització
territorial
ajuntaments
administrativa
en un apèndix de l'estat, i en una instància merament
i de règim local, i converteix als i sota control en el seu funcionament,
vulnerant
així l'actual marc basat en el principi d'autonomia
Europea d'Autonomia
Davant d'aquesta
Local com a criteri de proximitat
situació les entitats municipalistes
Volem seguir reivindicant
en l'atribució
de competències
i Sostenibilitat
som l'administració
de l'Administració
que estem millor preparats
el nostre paper per seguir tenint el protagonisme
drets socials i la millora del benestar
reconegut a la Carta
i d'eficàcia en la redistribució.
i els sindicats han iniciat una campanya d'informació
dels efectes de l'aplicació de la Llei de Racionalització món local perquè els ajuntaments
local i principi de subsidiarietat,
de la ciutadania.
a la ciutadania
Local, així com la defensa del
per oferir serveis de proximitat.
en la defensa, garantia i l'enfortiment
En canvi aquesta llei afecta a la quotidianitat
dels
i a les necessitats
bàsiques de la gent, i redueix la capacitat de resposta dels governs locals.
Fonaments de dret
La Llei 27/2013,
de 27 de desembre
entrar en vigor el31 de desembre
de 2013, de Racionalització
de l'Administració
Local (LRSAL) va
de 2013.
El conflicte en defensa de l'autonomia amb rang de llei lesionin l'autonomia
local, d'acord amb l'art. 75 bis LOTC, es pot plantejar local constitucionalment
D'acord amb l'art. 75 ter 2 i 3 LOTC, per iniciar la tramitació l'acord del Ple de les Corporacions d'aquesta.
i Sostenibilitat
quan les normes de l'Estat
garantida.
del conflicte en defensa de l'autonomia
local és necessari
locals amb el vot favorable de la majoria absoluta del número legal de membres
De manera prèvia a la formalització
del conflicte, s'ha de sol.licitar dictamen, amb caràcter preceptiu però no
vinculant, del Consell d'Estat.
En conseqüència,
es proposa al Ple de la corporació
que adopti els següents
ACORDS:
PRIMER.- Iniciar la tramitació
per a la formalització
del conflicte en defensa de l'autonomia
primer i segon i demès disposicions
afectades de la Ley 27/2013,
Sostenibilidad
Local (BOE núm. 312 de 30 de desembre
de la Administración
segons el que s'estableix
local contra els articles
de 27 de diciembre de 2013, de Racionalización
y
de 2013) d'acord amb el text que s'adjunta,
en els arts. 75 bis i següents de la Ley Organica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal
Constitucional.
SEGON.- A tal efecte, sol.licitar Dictàmen del Consejo de Estado, conforme a l'establert
en l'art. 75 ter 3 de la Ley
Organica 2/1979,
de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional,
per conducte del Ministerio de Hacienda y
Administraciones
Pública s, a petició de l'entitat local de major població (art. 48 Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora
las Bases de Régimen Local), així com atorgar a aquesta entitat la delegació necessària.
TERCER.- Facultar i encomanar
a l'Alcalde per a la realització
acords primer i segon i expressament requereixi
a favor de la Procuradora
per a l'atorgament
de tots els tràmits necessaris
d'escriptura
per portar a terme els
de poder tan ampli i suficient com en dret es
Dña. Virginia Aragón Segura, col. Núm. 1040 de 1'l1.lustre Col.legi de Procuradors
de Madrid per tal que, en nom i representació interposi conflicte en defensa de l'autonomia
de l'Ajuntament
de Vilafranca del Penedès, de forma solidària i indistinta
local contra la Ley27/2013,
de 27 de diciembre de 2013 (BOE núm. 312
de
de 30 de desembre
de 2013), de Racionalización
tràmits i instàncies
fins a obtenir sentència
y Sostenibilidad
de la Administración
Local, seguint-lo per tots els seus
ferma i la seva execució.
_. ~
li
AJUNTAMENT
REGISTRE D'ENTRADES
VllAFRANCt DEL PENED
2014001844 514:02-201408:30
GABINET D'ALCALDIA
111111111111111111111111111111I111111111 076'33"705054430275
--------
-----_._-,-
r---------------------------~;-;.~A:JU:N:TA:M:EN:T__:RE:G:IS:TR~E:D'E:N:TR:A:DE:S--~Ç;~J~. li DEL VILAFRANG,A PENEDES 2014002083 19-02-20140834 GABINET D'ALCALDIA
11111111111111111111111111111111111I1111 07613320617304417223
Moció d'ICV-EUiA per la devolucio a r Ajuntament Oe Vilafranca dels terrenys de l'antiga caserna de la Guardia Civil valorats en 620.193 euros L'any 1970 l'Ajuntament de Vilafranca de Vilafranca del Penedès va cedir a l'Estat un terreny de propietat municipal de 2.290 m2 al carrer Manel Barba i Roca per la construcció de la caserna de la Guardia Civil. El 1974 es va construir la caserna, que va estar en ús fins a l'octubre de 2010 quan l'Estat la va tancar. El 4 de febrer de 2014 el Ministerio del Interior de l'Estat, mitjançant anunci publicat al Bo/etín Oficial del Estado (BOE) ha valorat els terrenys i l'edifici en sis cents vint mil cent noranta tres euros (620.193 €) i els ha tret a subhasta per vendre'ls. Els terrenys municipals es van cedir per a ús de l'administració pública a la Vila i , si no hi ha aquest ús, l'Estat no pot vendre el terreny i quedar-se amb els diners de la venda; sinó que opera el dret de reversió a favor de l'Ajuntament. Per tot això el grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds _ Esquerra Unida (ICV-EUiA) proposa al ple l'adopció del següent acord: Primer.- Que l'Ajuntament de Vilafranca faci una taxació pròpia del valor dels terrenys i l'edificació de l'antiga caserna. Segon.-
Iniciar una negociació amb el Ministerio de l'Interior per tal que aquest reverteixi el terreny de la caserna al municipi de Vilafranca o, alternativament, prossegueixi amb la subhasta però compensi a l'Ajuntament pel valor actual de la propietat.
Tercer.-
En cas que el Ministerio de l'Interior no s'avingui a negociar de bona
------ fe
i alDt:Lfesultats materialitzables, l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès emprendrà l'acció legal de reversió que correspongui abans del19 de març de 2014 (data fixada de la subhasta).
-----
Quart.-
Notificar aquest acord al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya; al Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas y al Ministerio del Interior. Vilafranca del Penedès, 18 de febrer de 2014.
Signat: Toni Peñafiel i Hervas Portaveu del GM d'ICV-EUiA
-
I
.. ~
,;
AJUNTAMENT VllAFRANC.A Del PENEDES
REGISTRE D'E~!TRADES
2014002162
20-02-201408:11 GABINET D'ALCALDIA
1111111111111111111111111111111111111111 7 0 61332031'5<2444245
MOCiÓ DE SUPORT A LA CANDIDATURA PER A LA DECLARACiÓ DE PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO DE LA PORTALADA DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL
El Monestir de Santa Maria de Ripoll va ser un dels centres culturals més importants de la Catalunya de l'època del romànic (entre els segles X i XII), comparable a d'altres monestirs i catedrals de l'àmbit cultural de l'Europa del moment. Ja al segle XI, sota l'abadiat d'Oliba, va destacar per la importància de la seva església abacial, construïda de nou i dedicada el 1032, i per la potència de la seva biblioteca, que sota aquest personatge cabdal va depassar els dos centenars de títols. Malgrat els espolis, les destruccions i les restauracions patides al llarg del temps, es pot dir que Ripoll avui conserva un element històric que, per davant de tots els altres, continua assegurant-li un lloc en la història de l'art europeu i mundial: la seva esplèndida portalada esculpida. Però alhora permet mirar endavant, ja que la portalada de Ripoll manifesta el seu ressò en les portalades romàniques esculpides que en aquest moment eclosionaran en moltes esglésies catalanes. Alhora, el taller escultòric que va treballar a Ripoll en aquests mitjans del segle XII, capaç de sintetitzar algunes de les més prestigioses produccions escultòriques del moment -com les de la ciutat de Tolosa o les de l'àrea rossellonesa- manifestaria també la seva influència més o menys propera en tota una sèrie de treballs escultòrics que tindrien lloc a Catalunya durant la segona meitat del segle. Des de la segona meitat del segle XIX i fins i tot abans, la qualitat estètica, la complexitat iconogràfica i l'impacte estructural de la Portalada de Ripoll van fer que es convertís en un dels joiells de la basílica restaurada per Elies Rogent i el bisbe Morgades el 1893, i que els estudiosos de l'art la reconeguessin com una obra cabdal de l'escultura romànica europea. AI llarg del segle XX, la presa de consciència sobre el patrimoni històrico-artístic i l'alerta per alguns aspectes del seu-estat-matetialvan fer que s'emprenguessin mesures per garantir-ne la conservació. L'any 2013, Ripoll ha estat Capital de la Cultura Catalana i han estat diferents els actes que han posat de relleu el valor universal i excepcional de la Portalada com a element singular i únic en el món. En efecte, el simposi internacional de 2013, organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per la Diputació de Girona, per l'Ajuntament de Ripoll, pel Bisbat de Vic i pel Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, va posar de relleu la importància de la portalada de Ripoll com a objecte posat en el seu context històrico-artístic, com a símbol del patrimoni que cal estudiar i protegir i com a element clau d'una capitalitat cultural que vol projectar-se al món.
Atès que el Monestir de Santa Maria de Ripoll amb la Portalada com a joia reuneix i compleix totes i cada una de les condicions i dels requisits per a ser considerada un valor universal excepcional establerts principalment en el document d'Orientacions que han de guiar l'aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial i del Protocol sobre l'ordenació dels criteris per a la identificació i preparació de les candidatures de Patrimoni Mundial i Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat a Catalunya, l'Ajuntament de Ripoll en sessió plenària de data 27 de desembre de 2011 va iniciar l'expedient per tal que durant l'any 2013, en motiu de que Ripoll era la Capital de la Cultura Catalana, la Portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll fos proposada per ser declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO. Per tot aixà, es proposa: PRIMER. Donar suport a la candidatura de la Portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll per tal que sigui declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO.
Comunicar aquesta resolució a l'Ajuntament de Ripoll i a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
SEGON.
--------~-----
- ---
......... ,~ ..
•
AJUNTAMENT DE LA COMTAL VILA DE RIPOLL (Ripollès)
Benvolgut/da. L'any 2013, Ripoll, Bressol de Catalunya, ha estat Capital de la Cultura Catalana i han estat diferents els actes que han posat de relleu el valor universal i excepcional de la Portalada com a element singular i únic en el món. En efecte, el simposi internacional de 2013, organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per la Diputació de Girona, per l'Ajuntament de Ripoll, pel Bisbat de Vic i pel Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, va posar de relleu la importància de la portalada de Ripoll com a objecte posat en el seu context històrico-artístic, com a símbol del patrimoni que cal estudiar i protegir i com a element clau d'una capitalitat cultural que vol projectar-se al món, i que reuneix les condicions i els requisits necessaris per a ser considerada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO. És per això que us agrairia que, a través de l'òrgan competent de la institució que representeu, procediu a donar recolzament i suport a que la Portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll sigui declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO. A l'efecte, us adjunto la proposta per aprovar que, per a la vostra comoditat us la podeu descarregar també en qualsevol format a través de la pàgina web de l'Ajuntament de Ripoll (www.ripoll.cat).
Agraeixo d'antuvi la vostra participació i col'laboració. Ripoll, 17 de febrer de 2014 Jordi Munell i Garcia Alcalde
--------------~-
17500 RIPOLL - Plaça Ajuntament, 3 - Apartat de Correus núm. 1 Tel. 972 71 41 42 - Fax 972 70 36 16 - www.ripoll.cat-NIF P-1715600-A
o ~,
-
¡¡¡¡¡¡¡¡;¡¡¡¡¡
[f) W
_ _
2(")0 ~cD<:"
!!!!!!!!!!
flliOCIÓ DE REBUIG A L'AUGMENT TRANSPORT PÚBLIC
Z ..-- <Xl
tiN
~
~8 o ~~ ~ 6
DESORBITAT
DE LES TARiFES DEL
iiiiiiiiiiiiii
Atès que el Consell d'Administració de l'Autoritat del Transport Metropolità, el mes de desembre de 2013, va aprovar un increment de les tarifes del E transport pel 2014 que suposa un increment d'entre un 4,5 i un 8% (segons ....J-'" :x::::::::: ~ tarifa). ~uo o _ro ZW :::i: f::!::;~ w-~ 3<~ ~ ~ Atès que en un moment de forta crisi econòmica, quan moltes famílies han vist <:~o (3 ='?J reduir els seus ingressos globals, no és comprensible socialment apujar les ~ tarifes, sinó plantejar-se un nou model tarifari en base a les necessitats de les classes populars.
~~ ~ 5 -
<{'"
-
~ passat
==~.
Atès que en aquestes circumstàncies el transport públic és fonamental per a garantir el dret a la mobilitat dels treballadors i les treballadores, especialment d'aquelles que estan a l'atur o són pensionistes, i en general de veïns i veïnes. I atès que unes tarifes a preus més reduïts han estat llargament reivindicades pels sindicats i les associacions d'usuàries. Atès que els transports públics són un dels principals elements vertebradors del territori, i que això comporta la necessitat de comptar amb un sistema de transports d'una gran qualitat i que respongui a les necessitats del usuaris i del territori pel que s'estén. Per totes aquestes circumstàncies, que s'afegeixen a la greu i complicada situació econòmica que estant patint moltes famílies catalanes, l'any 2014 moltes d'aquestes hauran de destinar una major part del pressupost familiar per finançar la necessitat d'utilitzar els transports públics en els seus desplaçaments habituals. Aquest fet suposa un desafiament als barris i poblacions més castigats per la crisi, l'atur i les retallades. La pujada dels preus del transport públic representa un cop molt dur per veïns i usuaris que observen que mentre les administracions públiques retallen serveis, retiren ajudes i desnonen famílies, a més castiguen els qui aposten pel transport públic: per a molts, l'únic transport per anar a treballar, a cuidar els seus familiars, estudiar o seguir cercant feina. El bitllet més venut, la T-10, ja té un cost de 35,65€. Això significa un 4,8% més que l'any anterior i un 20% més que fa tres anys. La T-50/30 passa a costar 122,00€, amb una pujada del 6,15% anual i un 23% acumulat. Aquest augment de les tarifes converteix el transport públic, pagat per tothom a través dels impostos, en un luxe pels usuaris i en un autèntic transvasament de fons públics cap a les empreses que el gestionen. Segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, en el seu article 48 "e/s poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació basades en criteris de sostenibilitat que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitaf'. L'increment continu i desmesurat del preu del transport a Catalunya no fomenta la utilització del transport públic, així com tampoc la millora de la mobilitat, ja que amb els preus actuals i els continuats increments,
els poders públics estan fomentant de forma indirecta l'utilització dels mitjans de transport privats. L'àrea de Barcelona disposa d'una important xarxa de mitjans de transports públics, encara que amb mancances i deficiències també destacables a àmplies zones del territori, com és el cas de Vilafranca i la comarca de l'Alt Penedès. Aquest fet condiciona la necessitat que milers de treballadors i estudiants tenen d'utilitzar-la dia rere dia per als seus desplaçaments habituals. El cost del servei sempre ha d'estar determinat per l'objectiu d'eficiència financera del prestador del servei i, sobretot, per la capacitat econòmica dels potencials usuaris, així com pel caràcter bàsic del servei públic del que es tracta. Per tant, es proposa al Ple prendre els següents ACORDS: 1.- Manifestar el profund desacord i rebuig per l'increment de les tarifes del transport metropolità per l'any 2014 que ha aprovat el Consell d'Administració de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM). 2. Reclamar a l'ATM la congelació de les tarifes de transport a les de 2013. 3. Proposar a l'ATM definir, dins de l'exercici 2014, un nou model de tarifació del transport públic que impulsi la demanda i permeti una utilització més flexible del sistema, de forma que s'aconsegueixi un abaratiment dels preus i un tracte preferent per a les persones que es desplacen diàriament per raons de treball (remunerat o de cures), d'estudi o de salut. 4. Proposar a l'ATM la creació d'un òrgan participatiu i decisori amb agents socials com la CONFAVC, la PTP i Stop Pujades Transport, així com amb els sindicats presents a les empreses de transport públic per establir un acord referent a les necessitats reals de les treballadores i les usuàries per tal d'assolir un transport públic a preus populars. 5. Proposar a l'ATM millorar i, en el seu cas, ampliar els títols de transport de caràcter social, de forma que les persones aturades que busquen treball; els joves i estudiants; els pensionistes i les persones amb discapacitat, disposin de títols específics a preus més reduïts, per evitar els riscos d'exclusió social en els sistemes de transport públic de Catalunya. Així com incidir en la promoció i difusió dels títols ja existents. 6. Demanar al Govern de la Generalitat que de manera urgent, enceti els treballs per aprovar una Llei de finançament del transport públic. 7. Traslladar aquests acords a l'ATM, a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, als grups parlamentaris, a l'Associació per la promoció del Transport Públic, a la CONFAVC, a la plataforma Stop Pujades Transport, al conjunt de sindicats presents a les empreses de transport públic i al conjunt d'Ajuntaments de la província de Barcelona.
Vilafranca del Penedès, a 18 de febrer de 2014