HISTÒRIA DE L’ART I L’ARQUITECTURA 3 / COMPOSICIÓ 3 EDUARD HERMOSO
CARLA MARTÍNEZ
MARIA GASCONS
CURS 2020-2021
ESTEL PARÉS
Wenzel Hablik, Cúpula autoportant amb cinc cims de muntanya com a base, 1925
«Siguem, de manera conscient, «arquitectes imaginaris»! Pensem que només una revolució total pot guiar-nos en la nostra tasca. Els nostres conciutadans, fins i tot els nostres col·legues, veuen amb raó en nosaltres les forces de la revolució. Trenquem i socavem tots els principis anteriors! Abonament! Som el brot en un humus fresc.» Bruno Taut
BRUNO TAUT
GLAS
EL PABELLÓN DE CRISTAL ALPINE ARCHITEKTUR
CONTINGUTS PREVIS
MONUMENT DES NEUEN GESETZES DANDANAH
ABSTRACT
INTRODUCCIÓ LA CADENA DE CRISTALL LA CORONA DE LA CIUTAT
11 26
ENTWURF FÜR EIN KONZERTHAUS DIE STADT
WALTER GROPIUS
MASS
PAUL GÖSCH
TANCERD
HERMANN FINSTERLIN
PROMETH
TRAUM AUS GLAS
LA FÀBRICA EXPERIMENTAL DAS WÄRZGEFALLENEN
(ARQUITECTURA DE FANTASIA)
36
50
46
WASSILI LUCKHARDT
ZACKEN
CARL KRAYL
ANFANG
WENZEL HABLIK
W.H.
VISION
KRISTALLSCHLOSS HABITATGES A SCHARLEMER DER WEG DES GENIUS
ALLEE
DISSENY PER A UN EDIFICI D’EXPOSICIONS
64
56
68
MAX TAUT
“KEIN NAME”
HANS SCHAROUN
HANNES
HANS LUCKHARDT
ANGKOR
HABITATGES A SCHARLEMER
TUMBA WISSINGER
ALLEE
BETONHALLEN CASA 33 CASA FELIX BAENSCH
CASA SCHMINKE
70
84
74
ABSTRACT Realització d’un estudi sobre la Cadena de Cristall, amb l’exposició d’algunes de les obres d'art més importants. Creem aquesta catalogació
per
exposar
aquelles
obres
artístiques
menys
conegudes, i afavorint així la seva popularitat donant-les a conèixer per tothom que s'endinsa en el catàleg. A més es tracta el tema donant importància a tots els autors que formen part del grup d’intel·lectuals, explicant la seva visió de futur gràcies a l’exposició. També s’ha desenvolupat una proposta de fitxa per cada obra del catàleg, abastant dades tècniques sobre aquestes, una il·lustració (a poder ser de l’estat original) i cites de cada autor.
11
INTRODUCCIÓ Aquest treball final de l’assignatura, ens ha obert les portes a poder realitzar l'estudi i la catalogació de les obres artístiques i la seva importància per donar a conèixer la Cadena de Cristall, a través d’aquest art expressionista utòpic. L’admiració i la necessitat de saber-ne més, ens ha dut a crear aquesta documentació d'obres artístiques, per tal de fer-nos veure l’evolució històrica que ha anat patint aquest grup expressionista. A estat un estudi que ha anat evolucionant, des d’uns orígens, on la catalogació d’obres era molt més extensa i menys densa per la part tècnica, fins a arribar a l’última part d’aquesta evolució, on arribem a veure com cada autor, dins del seu pseudònim, ens intenta expressar la seva manera de pensar i de veure el futur a través de les obres de la col·lecció. Així mateix observarem tant una petita introducció de la Cadena de Cristall, com un petit comentari sobre la vida de cada artista, la fitxa tècnica amb una fotografia de cada obra, i citacions dels artistes, tot per arribar a comprendre aquestes utopies de forma clara i completa. Sempre ajudant al lector per diferenciar i comprendre millor la importància d'aquestes obres envers els artistes. Cada artista disposa del seu espai individual en el catàleg. En la qual exposarem les obres d’una forma estètica. Realitzem també una proposta gràfica que vol reforçar aquesta idea de privacitat i secretisme del grup, donant a conèixer els artistes a partir dels seus pseudònims dins del catàleg. Esmentar, que ha estat un treball realitzat sota el varem dels nostres professors, Marisa Garcia Vergara i Francesco Ranocchi, de la Universitat de Girona (EPS).
13
LA CADENA DE CRISTALL La Cadena de Cristall “Die Gläserne Kette” va ser un grup expressionista Alemany liderat per Bruno Taut, màxim exponent dels artistes. Entre els anys 1919 i 1920, Taut i altres 12 arquitectes van intercanviar-se,
per
correspondència,
escrits
i
dibuixos
que
posteriorment es van publicar a la revista Frühlicht. Actualment, però, la majoria d’aquests són desconeguts per la majoria de la població. El grup va ser reunit per Bruno Taut, el qual inspirat en la filosofía nietzscheana, i veient en l'arquitectura els mitjans per a la regeneració
social,
es
va
moure
amb
l'objectiu
utòpic
de
desenvolupar formes simbòliques i fantasies preparatòries. Bruno, va enviar la invitació a alguns dels participants a l’ '"Ausstellung für unbekannte Architekten (Exposició per a arquitectes desconeguts), que mostrava obres d'art i arquitectura visionàries, celebrada a Berlín l'abril de 1919. Dins d’aquest grup d’intel·lectuals, cada membre del grup tenia un pseudònim propi, tot i que dins d’aquest, l’artista Wenzel Hablik no ho veia en bons ulls, i volia que la gent reconegués les seves obres,
d’aquí el pseudònim de WH, les seves inicials. Els pseudònims són els següents:
14
Bruno Taut «Glas» Max Taut “Kein Name”, Wilhelm Brückmann «Berxbach» Alfred Brust «Cor» Hermann Finsterlin «Prometh» Paul Goesch «Tancred» Jacobus Goettel «Stellarius» Walter Gropius «Mass» Wenzel Hablik «WH» Hans Hansen «Antischmitz» Els germans Hans « Angkor » Wassili Luckhardt « Zacken » Hans Scharoun « Hannes » 15
En aquestes cartes, que esdevenen la Cadena de Cristall, cadascun d’ells, alliberats dels límits de la factibilitat, s’expressen sense miraments, i donen lloc a què puguin descriure les seves visions d'una societat ideal i d'una arquitectura benèfica per arreu, a través d’il·lustracions i pensaments que s’aniran explicant al llarg del catàleg. Bruno Taut (Glas), en la seva carta d’invitació, enviada el 24 de novembre de 1919, estableix les regles de la correspondència:
“De manera molt informal i d’acord amb la inclinació, cadascun de nosaltres dibuixarà o anotarà a intervals regulars aquelles de les seves idees que vol compartir amb el nostre cercle i, posteriorment, enviarem una còpia a cada membre. D’aquesta manera s’establirà un intercanvi d’idees, preguntes, respostes i crítiques ”. (Taut, 1919, p.1)
17
18
19
Bruno Taut, interior del Pavelló per la indústria del vidre i del cristall, 1914
LA CORONA DE LA CIUTAT R E F L E X I Ó
En aquest text, veiem com seria la ciutat ideal per Taut, en el context d'una revolució a Alemanya, en la qual molts artistes volen prendre partit i fer un canvi radical per la societat. Marxar del que ells anomenen, metròpolis podrides i començar de nou. Com ho planteja? Doncs a partir del que per Taut, és molt important, i simbolitza la pau i la unió de diferents pobles i ciutats, el Vidre. Eliminar les indústries de totxo, les fàbriques, etc. i rentar les ciutats amb materials purs com el vidre, la llum, recordant a les grans ciutats idíl·liques que creixen al voltant d'una gran catedral, radiant
de llum i colors. És aquí on gràcies a Paul Sheerbard, un escriptor que simpatitzava molt amb ell i que compartia la idea de regenerar les ciutats a partir del vidre i la puresa que transmet, amb el seu llibre Die Stadtkrone (La corona de la ciutat) descriu com hauria de ser la seva ciutat utòpica capaç de solucionar les problemàtiques socials de l'època. Per tant, podem veure com aquesta idea que ja anys abans s'havia fet servir, la de la catedral com a símbol icònic i poderós, creix amb força amb la Cadena de cristall, ja que no deixen de ser, persones a la recerca d'una nova era, que sigui capaç de començar de nou, en termes urbanístics, socials, polítics, etc. Bruno Taut, podem dir que no només és l'impulsor d'una cadena de cartes entre amics, amb la idea de canviar la forma en què vivim, sinó que a més a més, tots aquests temes dels quals ell parla els anys 1919, són temes que avui dia són crucials i clau per la nostra societat i la manera de viure. Ser capaç de voler aconseguir un canvi tan gros, com va ser el Gòtic, anys enrere, seguint aquest model de les catedrals monumentals, deixa entreveure la personalitat i la mentalitat revolucionària de Glass. 20
Per tant les cartes tenen l’objectiu de preveure manifestacions materials per espais utòpics d’harmonia i comunitat. No obstant la negativa de la major part del grup de la Cadena de Cristall a participar en projectes arquitectònics de l'època, va fer que se centressin a crear obres imaginàries que no es construïren en aquell moment, sinó que es realitzaran en un altre món, una realitat utòpica alternativa. Per ells la utopia no era un procés artístic, sinó que era un estat situat en un moment indeterminat del temps, en el qual podien expressar-se lliurement. És aquí on Taut ens il·lustra amb un projecte escènic anomenat “El constructor del món” l’any 1919, on a partir d’un guió gràfic, té la idea de fusionar diferents arts, com l’arquitectura, la música i el teatre, per assolir el que anteriorment exposaven, una obra d’art total, amb l'objectiu utòpic de desenvolupar formes simbòliques i fantasies totalment noves. És el primer intent d’escenificar la transformació del cosmos, tal com ell ho veia i pensava, més enllà dels recursos artístics del moment, i la visió dels intel·lectuals de l’època. Aquest projecte va ser editat al complet en negre i blanc, sota la directriu de crear
una
simfonia
extensa
de
colors,
encara
que
sembli
contradictori.
21
22
S’obra el teló
23
24
Creix lentament des de sota, on les formes s’expandeixen lliurament per l’espai.
25
26
VIDRE
BRUNO TAUT
GLAS
«La fotografia en arquitectura no ha de buscar l'aspecte de l'espai amb gent, sinó que ha de buscar l'aspecte de la gent en l'espai.»
Bruno Taut va néixer a Königsberg el 4 de maig de 1880. Un cop acabats els estudis, el 1909 va obrir el seu propi estudi d'arquitectura amb en Frank Hoffman, i al cap de poc temps se’ls hi va unir el seu germà Max Taut.
Va ser un dels arquitectes alemanys més importants dins de la Deutschr Werkbund per la seva maduresa. L’any 1914 va projectar per la inauguració de les Exposicions de la Deutschr Werkbund “El Pavelló de Vidre” la qual seria la seva obra més expressionista, i marcaria l’inici de l’expressionisme cristal·lí. Amb aquest origen de l’expressionisme, Taut va passar a ser un personatge de gran importància dins el Moviment Modern. És cofundador de la Nobembergruppe l’any 1918 i després va passar a ser el major representant de la coneguda “Cadena de Cristall”. Va utilitzar el color d'una manera magistral dins de les seves obres, així com formes capaces de produir un contrast urbà dins de la ciutat de Berlín. Va pertànyer a l'associació d'arquitectura "Der Ring" i va ser professor
de la Universitat de Berlín Després de 1933 va abandonar Alemanya i es va concentrar en la urbanística treballant durant algun temps a Rússia.
27
EL PABELLÓN DE CRISTAL El Pabellón de Cristal va ser una obra de Bruno Taut construïda el 1914, i va suposar una de les obres més representatives de l’Exposició de la Deutsher Werkbund, celebrada a Alemanya. Amb aquest projecte, Taut va intentar donar forma a la idea que tenien
el grup del Werkbund, que la llum i la transparència havien de ser les característiques principals d’una arquitectura ideal del futur. Amb l’edifici podem veure una combinació de la tradició antiga (cúpula i aspecte de temple) amb la tradició moderna (materials com el vidre). En relació amb al seu disseny, va ser una “explosió de color”, en el seu interior es troba el terra de vidre, i les parets i finestres amb mosaics emmirallats. Quant a la cúpula, un dels elements més
característics d’aquest projecte, ens trobem davant d’una cúpula apuntalada amb doble vidre, recolzada sobre una planta circular. En relació a la seva distribució ens trobem amb dues plantes, la planta superior i la planta inferior. S’accedia a l’edifici a partir de dues escales exteriors, revestides de vidre, que condueixen directament a la planta superior, amb un interior on es veia reflectida la piscina i la cascada, gràcies als vidres, colors I llum, generant així un ambient molt diferent del que estaven acostumats. Per accedir a la planta inferior es fa mitjançant dues escales interiors (tancades entre parets de vidre) que conduïen a la piscina i al principi de la cascada. AUTOR: Bruno Taut ANY: 1914 UBICACIÓ: Colonia, Alemanya 28
29
ALPINE ARCHITEKTUR En aquest recull de dibuixos arquitectònics, Taut deixa fluir la seva imaginació quan es tracta de crear temple laics com el que es representa a la imatge, el qual n’és tan sols un del recull que va fer. Seguint amb la intenció de la Cadena de Cristall, Taut representa en
aquest treball el vidre i l’acer vistos com si fossin elements que trenquen amb el materialisme de l’època combinant-se amb la natura, ja que el seu objectiu era superar les limitacions del materialisme com a part del seu activisme en el racionalisme. El tractament de vidre és molt influenciat per Taut, ja que vidre és sinònim de puresa primitiva i paradigma d’innocència, un món interior on en lloc de superar, t’uneixes als problemes. També observem la catedral gòtica al cim com a símbol de naturalesa elevada i espiritualitzada.
AUTOR: Bruno Taut ANY: 1919 UBICACIÓ: Hagen, Alemanya 30
31
32
MONUMENT DES NEUEN GESETZES Aquest projecte s’ha d’entendre com una “corona de ciutat” Es tracta d’un monument utòpic de pensaments fonamentals de l’existència humana. On sorgeixen les idees que exterioritzen el rebuig de l’Estat, i que causen que s’identifiqui aquest monument com un
edifici del nou temps i del nou home, en tots els sentis, tant d’humanitat com de socialisme en acabar la guerra mundial i per tant, el domini imperial. Aquestes
inspiracions
vénen
influenciades
per
Nietzche
i
vol
transmetre la sensació d’una ciutat alliberada.
AUTOR: Bruno Taut ANY: 1919
33
DANDANAH Dandanah: The Fairy Palace és un joc de construcció dissenyat per l'arquitecte Bruno Taut en 1919. Es tracta d'un joc de 64 peces de colors: groc, vermell, verd, blau i transparent. Basat en el projecte del mateix Taut Alpine Architektur, el joc permet la construcció acolorida d'un palau brillant. Quan el joc es troba en la seva caixa, també produeix una composició hexagonal acolorida que requereix un mètode concret de disposició. La caixa és un hexàgon negre amb un palau dibuixat per augmentar la sensació de misteri ja prèviament generada pel seu nom: Dandanah. Dandanah és una paraula d'origen turc o romanès que significa enigma o problema.
AUTOR: Bruno Taut ANY: 1919
34
35
36
ESFORÇ TITÀNIC DE LA RECONSTRUCCIÓ DEL MÓN
HERMANN FINSTERLIN
PROMETH
«L'arquitectura del futur requerirà un impuls inspirat, una reflexió atenuada. Les forces estan en vosaltres. Toqueu les cordes de la vostra ànima, canteu el nou himne de la forma. »
Hermann Finsterlin va néixer a Münich el 18 d’agost de 1887. Va ser un arquitecte, pintor, poeta, assagista, fabricant de joguines i compositor alemany, adscrit a l'expressionisme. El 1919 va estar present en l'exposició d'arquitectes desconeguts organitzada per Walter Gropius i va participar en Die Gläserne Kette ( “cadena de cristall”), creada per Bruno Taut. Es tracta d’un arquitecte visionari, el qual va jugar un paper influent en
el moviment arquitectònic expressionista a principis de segle XX, però a causa de la crisi econòmica de l'època no va realitzar cap dels seus projectes. El 1922 es va orientar cap a la Nova Objectivitat, traslladant-se a Stuttgart per concentrar-se en la pintura i l'escriptura.
37
TRAUM AUS GLAS La seva arquitectura visionària s'expressa a través d’aquests bells dibuixos, pintures, joguines i objectes que van fluint de forma orgànica. Són
visions
brillantment
ràpides
futuristes,
plenes
d’energia.
Proporcionen una visió real del somni expressionista, amb la seva energia i llibertat emotives característiques. Aquesta
obra
forma
part
d’una
exposició
per
a
arquitectes
desconeguts, on Hermann Finsterlin, i altres arquitectes com Wenzel Hablik hi participen.
AUTOR: Hermann Finsterlin ANY: 1903
38
39
ENTWURF FÜR EIN KONZERTHAUS Si parlem de Hermann Finsterlin, generalitzem amb les seves obres quan diguem que totes es basen en un estil arquitectònic d’estil romàntic. La creació d’edificis expressionistes creats de la seva imaginació,
contradeien totalment la tradició arquitectònica, que és clarament el seu objectiu, i estaven totalment lliures dels típics problemes de construcció, ja que s’encaminava més cap a les formes orgàniques en l’àmbit de l’arquitectura.
AUTOR: Hermann Finsterlin ANY: 1919
40
41
42
DIE STADT Defensa les formes properes a la natura i s’encamina cap a una arquitectura més “artística”. Plasma la seva concepció d’arquitectura orgànica en forma d’esbossos en colors i models de guix. La seva intenció de l’arquitectura era un
disseny de cases que envoltaven als inquilins com un organisme, donant referència a les seves fantasies biomorfes, utilitzant formes corbes, sense espais definits i evitant els murs verticals i horitzontals. Ell aspirava a construir una regla de la naturalesa que s’oposava totalment al que es denominava en l’època moderna “caixes d’ous amuntegades”.
AUTOR: Herman Finsterlin ANY: 1920-1924
43
44
45
46
LLOC EXÒTIC
PAUL GÖSCH
TANCERD
«Parar la taula amb gust o decorar l'habitació pròpia és bàsicament la mateixa activitat que construir i també de pintar. El que exigeix, més enllà d'aquesta habilitat bàsica, en tant talent particular, potser no és més que aquest vestigi de l'antiguitat que hi ha en tots nosaltres; és el desig de ser impressionats. »
Paul Gösch, va néixer a Schwerin, districte de Schwerin, Alemanya de l'Est, el 30 d'agost de 1885. Va ser un artista, arquitecte, litògraf i dissenyador alemany de principis del segle XX; es va associar amb els principals elements de l'expressionisme alemany. Cap al 1920, Goesch era membre de diversos grups d'artistes d'avantguarda i va participar en exposicions amb diversos dissenys arquitectònics. Sota el règim Nazi, Gosch va ser internat en un hospital psiquiàtric, on no se li permetia pintar i on se’l va obligar a realitzar treballs en el camp. El 1940, personal de les SS van treure a Gösch de Teupitz i el van assassinar; va ser una de les milers de víctimes de la campanya Nazi
d’Autanasia.
47
(ARQUITECTURA DE FANTASIA) Problemes molt similars ocorren en la pintura i en l'arquitectura abstracta, però amb la diferència que els objectes representables se substitueixen per idees, imatges conceptuals i sentiments. Aquí també l'artista descobreix potències dins de si que modifiquen la bellesa que percebem en coses
com una
harmonia
de
color,
o en les
configuracions de les estrelles o les flors. La imatge resultant és menys bella, més lletja que el fenomen observat. Això, un cop més, es correspon amb la tendència moderna de no eliminar l'instint de lletjor sinó alliberar-lo i ennoblir, és a dir, gaudir-lo i així donar-li la vida. L'element de la por desapareixerà llavors de la noció de lletjor i aquesta es convertirà en alguna cosa noble per Gösch.
AUTOR: Paul Gösch ANY: 1921
48
49
50
MESURA
WALTER GROPIUS
MASS
«La gràcia del cel fa que, en rars moments d'inspiració, aliens a la seva voluntat, l'art neixi inconscientment de l'obra de la seva mà, però la base d'un bon treball, d'artesà, és indispensable per a tot artista.»
Walter Gropius va néixer a Berlín, Alemanya, el 18 de maig de 1883. Va ser un arquitecte, urbanista i dissenyador alemany. Es va fer conèixer per ser un dels pioners de la renovació arquitectònica del segle XX i pel paper desitjat en l’àmbit de l’ensenyament, especialment, amb la creació de La Bauhaus, qui en va ser el creador i director, escola que sempre anirà vinculada al seu nom.
51
LA FÀBRICA EXPERIMENTAL La Fàbrica Experimental va ser una obra de Walter Gropius i Adolf Meyer construïda el 1914. Es tracta d’un edifici simètric construït mitjançant una estructura tradicional, amb la façana principal construïda amb maó. Aquesta està flanquejada pels nuclis de les escales, unes escales de caragol tancades per parets cilíndriques de vidre.
AUTORS: Walter Gropius i Adolf Meyer ANY: 1914 UBICACIÓ: Colonia, Alemanya 52
53
DAS MÄRZGEFALLENEN El monument Das Märzgefallenen és un memorial dedicat a nou obrers, mou víctimes de la repressió que van morir el 15 de març de 1920
davant
l'ajuntament
d'aquesta
ciutat
alemanya,
en
una
manifestació pacífica en defensa de la República, agredida feia dos dies per un cop d’estat conegut com a Kapp Putsch Gropius sembla dir-nos que la lluita de poble pels seus drets és una energia que no acaba amb la mort i que sorgeix amb força de les tombes d’assassinats per continuar una lluita justa i necessària. El 1968, el mateix Gropius explica que la seva idea era "erigir un símbol que expressés l'esperit de la llibertat en contra de tota opressió. " L'any 1933 arriba al poder el nacionalsocialisme amb Hitler al front. L'art
d'avantguarda era considerat pels nazis com a art degenerat. Així, es van destruir i espoliar obres d'artistes que investigaven en diverses vies en els anys previs a la Segona Guerra Mundial, Das Märzgefallenen, icona de l'escultura impressionista va ser una de les primeres obres que va patir la irracionalitat nazi.
AUTORS: Walter Gropius ANY: 1922 UBICACIÓ: Neuer Friedhof – Nou Cementiri, Weimar, Alemanya 54
55
56
INICIALS DEL SEU NOM
WENZEL HABLIK
W.H.
«Segur que no és possible, tornant a les formes originals, arribar als elements arquitectònics bàsics que, en el seu invisible poder d'expressió, podrien suscitar la impressió d'una creació sorgida de la terra? Després de tot, les pedres, les plantes, etc., estan formades de vidres primigenis. Les meves impressions de la naturalesa tal com les vaig descriure des d’un bon principi deriven, certament, de fenòmens de moviment. Penso que tota obra d'art, l'arquitectura inclosa, que tendeix a representar formes bàsiques, deu igualment suportar tal moviment. »
Wenzel Hablik va néixer a la ciutat bohèmia de Brüx, Àustria-Hongria l’any 1881. S’ha vist reflectit a les seves obres que, que sis anys després va trobar un exemplar de cristall , i va veure-hi "castells i muntanyes màgiques”. Va treballar com a aprenent de fuster, posteriorment com a pintor de porcellana, i com a dibuixant al despatx d'un arquitecte. La seva pujada en solitari al Mont Blanc, va ser una experiència formativa i tot un èxit en aquell moment. Les primeres pintures mostren influències simbòliques i es van inspirar per la natura, entre d’altres i el 1906, va establir les bases del seu utòpic món cristal·lí. Va ser un pintor i artista gràfic, arquitecte, dissenyador i artesà de principis del segle XX que va estar associat a l'expressionisme alemany. Alguns dels dissenys de Hablik, sobretot de làmpades i petites escultures, també expressaven les formes cristal·lines utòpiques dels seus aiguaforts. Com a artista universal es va dedicar a l'obra d'art total. Es considera que Hablik és un dels representants més importants de les avantguardes de disseny i arquitectura expressionistes alemanyes. 57
KRISTALLSCHLOSS Entre 1902 i 1905, va estudiar pintura i heràldica a Viena, seguit de 3 anys d'estudis a l'Acadèmia d'Arts de Praga. Durant aquests anys, també va fer la seva primera ascensió en solitari al Mont Blanc, la muntanya més alta d'Europa, el 1906 va ser una altra experiència formativa i tot un èxit en aquell moment. D’aquí varen sorgir diverses idees utòpiques del viatge.
AUTOR: Wenzel Hablik ANY: 1903
58
59
DER WEG DES GENIUS Es tracta d’un foli de vint aiguaforts on s’hi representaven i detallaven estructures cristal·lines col·locades a les altures nevades simbolitzant els Alps nevats. Retraten un viatge a través d’un univers imaginari d’estructures
cristal·lines representant els moments més significatius de la seva carrera. Partidari
dels
dissenys
arquitectònics
utòpics,
els
interiors
expressionistes i els fantàstics mons de colors vius, sempre amb la simbologia del cristall.
AUTOR: Wenzel Hablik ANY: 1918
60
61
ENTWURF FÜR EIN AUSSTELLUNGSGEBÄUDE Aquesta obra, que no deixa de ser arquitectònica, es tracta d’una pintura d’aquarel·la i d’estil futurista amb Art Noveau, que es troba al Museu Wenzel Hablik a Alemanya. El que intenta expressar és com des de l’interior, que es representa
infinitament expandit, es delimita la construcció del cosmos. La torre és un símil de pic d’una muntanya cristal·lina, i per tant, ens suggereix la visualització de l’arquitectura com a segona natura.
AUTOR: Wenzel Hablik ANY: 1919 UBICACIÓ: Schleswig, Holstein, Alemanya 62
63
64
CARL KRAYL
ANFANG
«Volem mirar el futur llunyà i mostrar el que vindrà ....»
Va néixer a Weinsberg, Alemanya l’any 1890. Un cop acabats els estudis va treballar com a arquitecte militar durant la Primera Guerra Mundial i va estar destinat a Ingolstatd. Acabada la guerra, Carl es va unir amb Bruno Taut per dur a terme diversos projectes. Entre 1919 i 1921 va col·laborar a la revista publicada per Taut, presentant les seves obres, ideologies i pensaments. Anys més tard, Krayl es va tornar a unir a Bruno Taut al departament d'arquitectura de la ciutat de Magdeburg. Finalment, durant el règim nazi va treballar com a dibuixant pel ferrocarril estatal alemany des de l’any 1938 fins al 1946.
65
VISION Les pintures i dibuixos de Krayl d’aquest període són imaginatius i visionaris, amb títols com "Edifici còsmic", "Ciutat dels somnis" i "Salutacions lleugeres des de la meva casa estrella" o “Vision”. Era un artista que treballava en la vessant pràctica i pragmàtica de l'arquitectura.
Carl també va dissenyar una "Crystaline Star House" que penjava del costat d'un penyasegat. Tenia una faceta literària, on va escriure una sèrie d'articles que es van publicar a la revista Frühlicht.
AUTOR: Carl Krayl ANY: 1920
66
67
68
ROSA
WASSILI LUCKHARDT
ZACKEN
«Amics! Al meu cor hi ha un gran desafiament. M’interpel·la amb lletres de foc: «Alliberar-se de la forma.» Alliberar-se d’aquesta lluita inhibitòria i pesada que arruïna els més bells somnis de les nostres hores més felices, quan la mà que forma, intenta traduir tals somnis en pura realitat.»
Wassili Luckhardt va néixer a Berlin, 22 de juliol de 1889. Va ser un arquitecte alemany i una figura destacada de l'Expressionisme berlinès, mitjançant construccions regides dels angles rectes o bé blocs articulats dinàmicament per faixes de finestres. Va estudiar a la Technische Hochschule de Berlín-Charlottenburg. El 1921 es va associar amb el seu germà Hans Luckhardt, també arquitecte. Tots dos germans varen formar part activa dels moviments artístics Arbeitsrat
für
Kunst,
de
l'Novembergruppe
i
de
l'associació
d'arquitectes Der Ring. El 1924 es va associar amb Alfons Anker. A partir de llavors la seva obra aniria enfocada cap al racionalisme, aconseguint a mitjans de la
dècada dels anys vint una posició estable i coherent. En la seva obra s’emprava un estil Expressionista a la manera d'Mendelsohn, per als edificis públics, i l'Estil Internacional gairebé pur per als habitatges.
69
70
LLOC EXÒTIC
HANS LUCKHARDT
ANGKOR
« Una idea arriba a ser verdadera, pels esdeveniments.»
Han Luckhardt va néixer a Berlín el 16 de juny de 1890. Va ser un arquitecte alemany i germà de Wassili Luckhardt, amb qui hi treballà conjuntament al llarg de la seva professió. Va estudiar a la Universitat de
Karlsruhe
amb
Hermann
Billing
i
va
ser
membre
del
Novembergruppe, dels Arbeitsrats für Kunst i de la Glass Chain (“Cadena de Cristall”). Va tenir molt de renom per dissenyar mobles,
principalment de tubs d’acer i cadires mòbils. A mitjans dels anys 1920, influenciat per la Bauhaus, van derivar cap a un estil racionalista. Amb el nazisme els dos germans es van inscriure en el Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany i es van separar de Anker, que era d'origen jueu. Tot i això, el seu estil modern no va tenir futur, ja que les
noves autoritats eren més partidàries d'un classicisme academicista. Després de la Segona Guerra Mundial van assumir de nou el racionalisme que triomfava a escala internacional. El 1952 va ser nomenat professor de l'Hochschule für bildende Kunst de Berlín, càrrec que va ostentar fins a la seva mort, esdevinguda dos anys després. 71
HABITATGES A SCHORLEMER ALLEE Cap als anys 1924-1925 els germans Luckhardt es van interessar en el disseny de mobles. Creadors de la famosa cadira ST14, sens dubte el seu disseny més conegut. A més a més, durant aquest període d'entreguerres,
van
construir
també
importants
d'arquitectura racionalista com aquesta que us presentem.
AUTOR: Wassili i Hans Luckhardt ANY: 1927 UBICACIÓ: Berlín, Alemanya 72
exemples
73
74
REFERÈNCIA AL SEU NOM
HANS SCHAROUN
HANNES
«Com a meta, l'arquitectura ha de proposarnos la creació de relacions noves entre l'home, l'espai i la tècnica. »
Hans Scharoun va néixer a Bremen, Alemanya, l’any 1893. Va ser un dels màxims exponents de l’arquitectura orgànica. Després dels seus estudis a Berlín, es va unir al grup expressionista Die Gläserne Kette (“Cadena de Cristall”). Posteriorment va avançar cap al racionalisme, i en la seva obra va fusionar aquests dos llenguatges. De la seva producció
berlinesa
destaquen
els
habitatges
col·lectius
de
Siemensstadt, el barri de Charlottenburg-nord i l'edifici de l'Orquestra Filharmònica.
75
CASA 33 La Casa 33 de la Colonia Weissenhof va ser construïda per l’Exposició de Stuttgart per l’arquitecte Hans Scharoun. Es tracta d’una residència amb un disseny curvilini, molt característic de les obres de Scharoun, que deia: "La casa consisteix en una de les solucions d'habitatge més
petites de tota l'exposició. Se li va donar un ús i atenció molt particular a l'escala ia les proporcions, i potser per això la impressió de molts visitants és que la casa sembla més gran del que realment és. La unitat interior es basa en la creació d' espais clarament diferenciats que es corresponen amb les funcions vitals dels usuaris. La distribució de la casa juga amb un eix principal que funciona com una línia invisible en l'espai, a la fi de la qual es troba una espècie de dipòsit d'aigua. El concepte de paret com a element de limitació d'espais es sobrepassa, i
es concedeix una àmplia participació de jardí a la unitat interior d'habitatge ".
AUTOR: Hans Scharoun ANY: 1927 UBICACIÓ: Stuttgart, Alemanya 76
77
78
CASA FELIX BAENSCH La Casa Felix Baensch va ser construïda entre el 1934 i 1935 per l’arquitecte Hans Scharoun a Berlín. Es tracta d’un habitatge amb una façana principal molt tradicional (semblant a les cases de camp tradicionals alemanyes), en canvi, la façana posterior compta amb diferents angles i cobres a les superfícies. La seva planta es dissenya semblant a un ventall de manera que tot et porta al centre, on es troba el menjador.
AUTOR: Hans Scharoun ANY: 1934-1935 UBICACIÓ: Berlin, Alemanya
79
80
81
CASA SCHMINKE La Casa Schminke va ser construïda entre 1930 i 1933 per l’arquitecte Hans Scharoun a sud de Berlín. És una de les obres més importants de l’autor i és un manifest de l’arquitectura moderna. Està formada per dos nivells, a la planta baixa hi trobem els espais públics i a la primera planta els dormitoris.
AUTOR: Hans Scharoun ANY: 1930 - 1933 UBICACIÓ: Berlín, Alemanya 82
83
«El treball que s'ha de fer, que cal fer, sempre es pot dur a terme únicament amb
84
SENSE PSEUDÒNIM
MAX TAUT
“KEIN NAME”
la més alta intensitat imaginable del sentiment, de la fantasia, de la implicació artística.»
Max Taut néix a Königsberg l’any 1884. Va ser un arquitecte alemany, germà de Bruno Taut. Va viure les seves mateixes experiències en els
grups d'avantguarda de l'expressionisme alemany. A partir de 1911 se’n va anar a Berlín, per dedicar-se a la lliure professió d'arquitecte. Els anys anteriors a la guerra es va enfocar en l’àmbit cercle de Chorin, que perseguia uns ideals de vida basats en una renovació espiritual que només podia donar-se en contacte amb la natura i la reivindicació d'uns valors contraposats els transmesos per la societat industrial. Amb la guerra del 14, Max acaba formant part de l'Arbeitsrat für Kunst. Més tard formaria part també de Der Zehnerring. Per aquests anys Max va participar així mateix en l'intercanvi de correspondència entre artistes i arquitectes amb el nom de La Cadena de Cristall (Die Gläserne Kette). Després de l'arribada del règim nazi, canvien dràsticament les condicions de tots els arquitectes d'avantguarda que havien treballat a Alemanya en els anys precedents. Max Taut aconsegueix realitzar molt poques obres fins a 1943. 85
TUMBA WISSINGER Aquesta tomba es troba en el cementiri de Südwestkirchhof, als afores de Berlín, i va ser encarregada per a Julius Wissinger, d’aquí el nom. És d’estil clarament arquitectònic, tot i que sorprenentment escultòric. Amb les esveltes formes de formigó on hi sorgeixen arcs típics d’estil
gòtic i figures que representen clarament una de les intencions de la Cadena de Cristall, que era emfatitzar aquest estil religiós de les catedrals, i l’estructura cristal·lina que emfatitza encara més els valors tan espirituals de forma inorgànica. De totes les fantasies imaginades de l’expressionisme de la Cadena de Cristall, només aquest projecte de Max Taut va fer-se realitat.
AUTOR: Max Taut ANY: 1920 - 1923 UBICACIÓ: Berlín, Alemanya 86
87
BETONHALLEN
AUTOR: Max Taut ANY: 1919
88
89
90
Les estrelles brillen a través de les plaques de cristall. Arquitectura, nit, univers: una unitat. Ja no hi ha moviment. La Imatge s’atura. La música suspesa en un to infinitament llarg.
...fins que es tanca el teló
91
92
BIBLIOGRAFIA Frampton, Kenneth. Historia Critica de la Arquitectura Moderna. Editorial Gustavo Gili, 1998. Ugr.es.
Consultado
el
29
de
mayo
de
2021.
http://www.ugr.es/~compoarq/compoarq_archivos/profesores/jcalatra va_archivos/Obras/Juan_Calatrava_Sileno_10_cartas_Kette.pdf. Secretcitytravel.com. «Berlin’s hidden secrets: the art of Expressionist tombstones». http://www.secretcitytravel.com/berlin-june-2014/berlin-
hidden-attraction-expressionist-monument.shtml. Canadian Centre for Architecture (CCA). «Hermann Finsterlin». Cca.qc.ca.
https://www.cca.qc.ca/en/archives/470394/die-glaserne-
kette-collection/470395/hermann-finsterlin. Tectonica.archi. «Dandanah: The Fairy Palace». https://tectonica.archi/articles/dandanah-the-fairy-palace/. Arthistoryproject.com.
«Design
for
an
Exhibition
Building».
https://arthistoryproject.com/artists/wenzel-hablik/design-for-anexhibition-building/. Archive.org. «Expressionist utopias : paradise, metropolis, architectural fantasy : Benson, Timothy O., 1950- : Free Download, Borrow, and Streaming : Internet Archive». https://archive.org/details/expressionistuto00bens/page/n4/mode/1up Artmap.com. «Gropius Bau». https://artmap.com/gropiusbau/exhibition/wenzel-hablik-2017.
Hans Scharoun, Das Landhaus Schminke von. «Entschlüsselung eines
Bildes».
Klausk.berlin.
http://klausk.berlin/wp-
content/uploads/large_files/3.pdf. Hidden Architecture. «Hidden Architecture». Hiddenarchitecture.net, 15 de noviembre de 2015. http://hiddenarchitecture.net/alpinearchitecture/. Docplayer.org. «Ich Prometh. Jede Handlung ist eine Verwandlung.
Hermann
Finsterlin.
Portrait!»https://docplayer.org/37278096-Ich-
prometh-jede-handlung-ist-eine-verwandlung-hermann-finsterlinportrait.html. Ines,
y
Ver
Todo
mi
Perfil.
«ines».
Blogspot.com.
http://ineselo69.blogspot.com/2010/05/arte-en-berlin-en-el-siglo-xxpaul.html. Joedicke, Jürgen. «Die frühen zwanziger Jahre : Hermann Finsterlin in seiner Zeit», 1974. https://doi.org/10.5169/seals-347983. Johnroloff.com. «John Roloff». https://www.johnroloff.com/furnace_orchard_page2.html. Pdfcookie.com. «La Arquitectura De Cristal Paul Scheerbart». https://pdfcookie.com/documents/la-arquitectura-de-cristal-paulscheerbart-g2wny36dr125. Grimanga.es. «La Arquitectura Expresionista». http://www.grimanga.es/um/arquitectura/tema_03.pdf.
Cbamadrid.es. «La cadena de cristal» . https://cbamadrid.es/revistaminerva/articulo.php?id=500. Lucarelli, Fosco. «Bruno Taut: The City Crown (1919)». Socks-studio.com, 28 de septiembre de 2013. http://socks-studio.com/2013/09/28/brunotaut-the-city-crown-1919/. Prange,
Regine.
«Architekturphantasie
ohne
Architektur?
Der
Arbeitsrat für Kunst und seine Ausstellungen». Uni-heidelberg.de.
http://archiv.ub.uniheidelberg.de/artdok/4027/1/Prange_Architekturphantasie_ohne_Arc hitektur_2000.pdf. Rezpect. «hermann finsterlin – The Worley Gig». Worleygig.com. https://worleygig.com/tag/hermann-finsterlin/. Surhone, Lambert M., Mariam T. Tennoe, y Susan F. Henssonow, eds. Wassili Luckhardt. Betascript Publishing, 2011. Mindeguia.com. «Taut_Alpina». http://www.mindeguia.com/dibex/Taut_Alpine.htm. Tello, Carlos. «LA ARQUITECTURA DEL EXPRESIONISMO DE BRUNO TAUT, A UN FORMALISMO CONTEMPORANEO». https://www.academia.edu/13225759/LA_ARQUITECTURA_DEL_EXPR ESIONISMO_DE_BRUNO_TAUT_A_UN_FORMALISMO_CONTEMPORA NEO?auto=download. Issuu.com. «The Failed Utopia of the Crystal Chain». http://issuu.com/saturatedspace/docs/the_failed_utopia_of_the_cryst al_ch.
Urbipedia. «Casa 33 en la Colonia Weissenhof». Urbipedia.org. Urbipedia, 16 de marzo de 2011. https://www.urbipedia.org/hoja/Casa_33_en_la_Colonia_Weissenhof. «Casa Schminke». Urbipedia.org. Urbipedia, 15 de marzo de 2011. https://www.urbipedia.org/hoja/Casa_Schminke. «Fábrica experimental en la Werkbund de Colonia». Urbipedia.org. Urbipedia, 20 de agosto de 2010.
https://www.urbipedia.org/hoja/Fábrica_experimental_en_la_Werkb und_de_Colonia. «Hermanos Luckhardt». Urbipedia.org. Urbipedia, 14 de enero de 2012. https://www.urbipedia.org/hoja/Hermanos_Luckhardt. Wordpress.com. «Visual Conversations on Urban Futures», 3 de julio de 2015. https://subjectivefutures.wordpress.com/2015/07/03/glasschain/. «Weimar». Der Internist 48, n.o 9 (2007): 995-1000. Researchgate.net. https://www.researchgate.net/profile/Maria-PuraMoreno/publication/326377558_L%27ARCHITECTURE_VIVANTE_Y_L E_CORBUSIER/links/5b48b3d845851519b4b830c2/LARCHITECTUREVIVANTE-Y-LE-CORBUSIER.pdf. Bau-satz.net. http://www.bau-satz.net/pdf/WD_0204.pdf.
UTOPIES DE CRISTALL HISTÒRIA DE L’ART I L’ARQUITECTURA 3 / COMPOSICIÓ 3 EDUARD HERMOSO
CARLA MARTÍNEZ
MARIA GASCONS
CURS 2020-2021
ESTEL PARÉS