MÀSTER DE LITERATURA EN L’ERA DIGITAL LECTURA I DIDÀCTICA DE LA LITERATURA I TIC TUTORA: ORETO DOMÈNECH ALUMNA: ESTER F. MATALÍ
Índex 1. Introducció i objectiu .......................................................................... 1 2. Alguns conceptes ............................................................................... 2 2.1. El coneixement col·lectiu 2.2. Les eines TIC 2.3. El PLE 2.4. El wiki 3. Per què un wiki? L’esperit wiki........................................................... 6 4. LITambTIC......................................................................................... 7 4.1. Conceptualització: ors i usuaris 4.2. Disseny, estructura i contingut: una versió Beta in saecula saeculorum 5. I després què?.................................................................................. 11 6. Bibliografia........................................................................................ 12
1
1. Introducció i objectiu L’ús de les TIC en la didàctica de la literatura és imparable. Molt docents ho han adaptat al seu quefer diari i molts d’altres hi mostren interès. Només els més reticents amb les tecnologies segueixen permeables als canvis que s’han anat produint en la manera de treballar a l’aula, en general. Com sigui, tant els uns com els altres acaben necessitant recursos per aplicar a l’aula. Aquest fet, juntament amb la necessitat personal, van impulsar la idea d’aquest repositori d’eines TIC per treballar la literatura que vol anar una mica més enllà de la resta de repositoris existents. I és que LITambTIC –de moment només un projecte embrionari creat per al Màster de Literatura en l’era digital— pretén ser una eina d’eines creada col·laborativament per la comunitat internàutica, docents o no. És per això que el format triat per presentar les eines és el de wiki, ja ho veurem en la justificació de la forma que hem triat, en el tercer punt d’aquest treball. Amb tot, l’objectiu d’aquest projecte final de l’assignatura de Didàctica de la Literatura i TIC és la construcció d’un wiki adreçat principalment als docents. Ells mateixos podran adreçar-hi als seus alumnes per a què treballin amb eines 2.0 a l’aula i a casa. La situació ideal seria que, sent un wiki com és, s’actualitzés constantment de manera que quan hom fes una cerca hi trobés la darrera actualització d’una aplicació per fer collages o la darreríssima eina per jugar amb la tipografia, per posar-ne només dos exemples. No hi ha repositoris d’eines web a Internet? I tant que els hi ha, i molts! Però ni són col·laboratius – almenys pel que hem pogut investigar—ni s’adrecen únicament a la literatura a l’aula. El recorregut pràctic de LITambTIC, per contra, malgrat que el nombre d’usuaris en un “portal” d’aquestes característiques és fonamental per la seva evolució, no creiem que arribi a ser òptim per diversos motius: per una banda, no dedicant-nos a la docència serà difícil “contagiar” les ganes de compartir un projecte com aquest entre la comunitat d’ensenyants. Per una altra banda, la llengua que, com sabem, té un sostre limitat d’usuaris si la comparem amb altres llengües veïnes. I finalment perquè al cap i a la fi aquest és només un exercici acadèmic.
2
2. Alguns conceptes Abans d’endinsar-nos en la presentació de LITambTIC creiem necessari establir una sèrie de conceptes i la seva repercussió en un projecte com aquest. Els enumerem tot seguit i, per raons d’espai i adequació, en farem només una breu definició.
2.1. El coneixement col·lectiu Diuen Guitert i Pérez-Mateo (2013) que els processos de col·laboració en l’àmbit de l’educació no són nous i que hem de remuntar-nos fins els anys quaranta per trobar-ne el seu origen, tot i que és a partir dels anys setanta que comencen a tenir una rellevància més important. Òbviament, a partir de l’esclat d’Internet en el món educatiu la xarxa es considera un element clau en l’aprenentatge, sobretot en l’aprenentatge en línia però no només. Segons les autores (Guitert, Pérez-Mateo; 2013), els beneficis d’aquest coneixement col·lectiu són prou coneguts i importants. En el cas de LITambTIC, una experiència plenament sorgida en el marc de la societat de la col·laboració, podem dir que són aplicables –de fet, ho són a ambdues cares del procés educatiu—i ho són tot i que es tracti només del pas previ a la generació de contingut donat que són les eines que ens ajudaran a crear-lo, com dèiem, tant a nivell de l’alumnat com a nivell del professorat:
Acadèmics: èmfasi en la construcció activa del coneixement que poden millorar i incrementar els resultats dels estudiants / professors.
Socials: creació d’una atmosfera positiva per l’aprenentatge i foment de la comprensió i ensenyament.
Psicològics: desenvolupament d’actituds positives envers els professors o entre els professors. Entre els estudiants, a més, pot incrementar l’autoestima.
2.2. Les eines TIC Fins ara hem estat afirmant que estem ajudant a crear coneixement col·lectiu. Però quin? Què són les eines TIC1 i per què creiem que són importants en l’àmbit educatiu? 1
Tecnologia de la Informació i la Comunicació
3
Tothom a aquestes alçades ha acceptat que l’ús de les TIC a l’aula és desitjable, tot i que a la pràctica el seu ús efectiu en entorns d’aprenentatge presencial no es correspon a les expectatives, però per a què? En un article divulgatiu publicat el 2011, Marta Mela responia aquesta pregunta d’una manera succinta i entenedora, destacant-ne quatre característiques clau. N’hi ha més, però aquestes resumeixen molt bé els nostres propòsits amb LITambTIC:
Immaterialitat: la digitalització permet l’emmagatzematge de grans quantitats d’informació i l’accés a aquesta des de dispositius allunyats.
Instantaneïtat: aconseguim la informació i la comunicació a quilòmetres de distància. Podem treballar sincrònicament amb altres persones sense tenir-les al costat físicament.
Interactivitat: permeten la comunicació bidireccional a través de múltiples suports: wikis, correu, fòrums, etc
Automatització: les tasques poden programar-se, fer-se en la distància... amb una millora de la qualitat notable. Pensem per exemple en l’edició fotogràfica, les presentacions en línia, etc.
Aquestes raons, juntament amb moltes altres estudiades a bastament en multitud de treballs que no mencionarem ara per raons d’espai, són el suport teòric en què recolzem el nostre projecte de wiki: augment de la motivació, participació activa de l’alumnat, agilitat... Per elles mateixes no són res més que eines però amb un bon acompanyament poden portar l’experiència de l’aprenentatge molt més enllà. El repositori de LITambTIC s’orienta cap aquí. 2.3. El PLE Núria Alart (2014), a “Aprendre i ensenyar en entorns digitals”, afirma que: es necessiten instruments que ens facilitin el camí en l’aprenentatge al llarg de la vida com a complements amb un alt grau d’incidència sobre la nostra formació. Com aprenen els i les professionals docents? Les fonts d'aprenentatge o de formació habituals són diverses. Bàsicament es poden resumir en companys i companyes de la feina, altres professionals docents, llibres i revistes especialitzades, cursos, tallers,
4
jornades de formació específica, xarxes professionals no virtuals… Però per respondre a la pregunta de com continuar aprenent i millorar les competències docents per a créixer professionalment cal partir d'unes premisses, d'uns compromisos previs: la disposició a aprendre activament, a participar en projectes col·laboratius i formar part de xarxes socials professionals, a aprendre d’altres docents a qui també es pot ensenyar.
Jordi Adell i Linda Castañeda (2010) defineixen el PLE com el "conjunt d'eines, fonts d'informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma assídua per aprendre". Per això considerem, seguint , amb Alart (2014): L’EPd’A (Entorn Personal d’Aprenentatge, en anglès PLE, Personal Learning Environment), per tant, és una peça clau en el desenvolupament professional docent, en la formació i l'aprenentatge permanent. La formació ha de servir per ajudar el professorat a construir el seu entorn personal d’aprenentatge, a identificar el punt de partida de cada persona i a enriquir el procés de desenvolupament professional. És important construir l’esquema del propi EPd’A i ser conscient de la seva evolució.
Tot plegat és aplicable als ensenyants però també als estudiants que, amb el suport d’eines com LITambTIC i el guiatge del seus professors, poden construir el seu propi PLE, evolutiu, flexible, canviant al llarg de tota la seva vida com a “aprenents”.
2.4. El wiki Imaginemos la siguiente escena. Estamos buscando información en Internet sobre un tema cualquiera. Llegamos a una página web en la que hay una recopilación de enlaces comentados sobre dicho tema: una autentica mina. Pero, ¿cómo es posible que no incluya la página X, una de las mejores referencias sobre el tema a nivel mundial? Pulsamos en un enlace de dicha página y aparece una nueva página web con un formulario que contiene, en un campo de texto, el contenido íntegro de la página que estábamos leyendo hace un momento. Bajamos hasta el lugar en el que alfabéticamente debería haber estado el enlace a nuestra página favorita y empezamos a escribir. Incluimos el título, la dirección y un comentario sobre lo que podemos encontrar en dicha página. Repasamos lo escrito, corregimos errores y pulsamos en el botón de envío. ¡Ya está! Acabamos de modificar una página web de la Internet. Los lectores que entren en dicha página en el futuro podrán leer lo que había antes y nuestra aportación. La lista enlaces es ahora más completa que antes. ¿Páginas web que cualquiera puede modificar? Si. La página en cuestión estaba en un “wiki” y no se trata de una locura. De hecho una de las experiencias más interesantes
5
de los últimos años en la red está hecha de esta manera: la Wikipedia, una enciclopedia colaborativa online realizada por voluntarios. Adell (2007)
Aquest fragment del treball de Jordi Adell amb què hem volgut encetar el punt dedicat als wikis defineix perfectament tota la filosofia d’un espai col·laboratiu com és un wiki, a través d’un exemple. Hi podríem afegir que les modificacions que menciona l’autor en el cas de LITambTIC seran ampliacions, millores, actualitzacions... per tal de mantenir un repositori d’eines TIC a “l’última”. En el seu treball, Adell (2007) menciona també les que podríem considerar les principals característiques d’una wiki. Destaquem aquí les que ens interessen especialment per a LITambTIC:
Qualsevol pot modificar qualsevol cosa.
S’usen sistemes de marques hipertextuals simplificats. No cal saber ar en html per ser-ne usuari/ or.
Són flexibles. Tothom pot crear pàgines addicionals.
Són inacabades. Sempre podem afegir-hi coses, sempre estan obertes.
3. Per què un wiki? Tot el que acabem de mencionar en l’apartat anterior sumat al que hom anomena “esperit wiki” són els ingredients culpables de la decisió de crear una wiki com a repositori. I és que LITambTIC podria haver estat un blog, una web, una pàgina a Facebook, un document compartit al núvol... però cap d’aquests formats garantia una de les condicions fonamentals d’aquest projecte: l’esperit wiki, la dèria de crear i compartir coneixement en obert, fent-lo més gran, flexible, contrastat... millor ,en definitiva. En els següents apartats explicarem amb més detall els beneficis d’aquest format i el per què de l’estructura de LITambTIC. Naturalment, també som conscients que qualsevol podria entrar material no adequat o indesitjable. És un risc que s’ha de córrer i que d’alguna manera està controlat amb l’activació d’avisos cada vegada que es modifica una pàgina. L’experiència més gran i d’abast mundial que tenim més a prop –la Wikipedia—ens demostra que és possible generar coneixement de qualitat. Sent LITambTIC només un repositori, no creiem que si arribés a ser un projecte real i utilitzat, aquest fos 6
un tema pel qual hauríem de preocupar-nos especialment. En qualsevol cas, queda la incògnita.
4. LITambTIC
Pàgina incial de LITambTIC
4.1. Conceptualització: editors i usuaris Necessitàvem un format wiki senzill i entenedor, per això vam triar Wikia, una empresa que ofereix allotjament gratuït des de l’any 2004 a pàgines web basades en la tecnologia wiki. A dia d’avui conté uns 2.000 llocs allotjats, entre ells LITambTIC.
Un dels factors que ens va agradar és que compta amb una comunitat d’ ors que resolen dubtes entre ells, a banda de la seva facilitat d’ús, tant pel que fa les primeres passes com l’edició posterior. A més, permet bloquejar determinades pàgines i demana registre per
ar. Pel que fa el registre,
justament, vam valorar si establir-ho com a condició indispensable o no per a afegir recursos TIC i per tant per ar-la. Finalment vam valorar que el registre era un petit filtre que evitaria possibles trolls.
7
Com a qualsevol projecte basat en aquesta tecnologia, en general els usuaris són al mateix temps
ors, almenys durant la seva arrencada i gestació. La
situació ideal, com dèiem abans, seria sumar
ors i anar-ho fent gran i
actualitzat. 4.2. Disseny i estructura El disseny d’un wiki a Wikia depèn dels coneixements tècnics dels ors. Les plantilles poden modificar-se i sofisticar-se fins a punts insospitats. Només cal navegar per algunes de les pàgines creades pels usuaris per copsar el nivell de qualitat que pot aconseguir-se.
En principi, la informació Per defecte s’estructura en un índex que
nosaltres mateixos
creem
atorgant al text el format que correspongui:
encapçalament,
encapçalament de nivell 1, 2, etc. (Il·lustració
1).
Els
paràgrafs
s’aniran classificant i indexant dins
Il·lustració 1
de cada pàgina i apareixerà una taula de continguts en la part superior que en facilitarà la navegació.
Com que es tracta d’una wiki d’eines TIC, vam pensar que el més adequat era organitzar la informació segons la tipologia de contingut editable. Per això, hi trobarem una pàgina inicial o lande page–on hi ha una brevíssima descripció del lloc—i fins a 27 pàgines (ampliables) que es corresponen a les següents categories: Imatge Bancs d'imatges Creació de pòsters Edició d'imatges Infografies Collages
8
Àudio Allotjament àudio i Bancs de música lliure Efectes sonors Edició d'àudio Text
Fonts Cartells Repositoris de text
Vídeo Repositoris de vídeo ors de vídeo en línia Videolits Gamificació Trivials Realitat Virtual Treball en equip [el núvol] Treball en línia Xarxes socials Wikis Presentacions Cada categoria en subcategories i cada subcategoria pot anar sumant recursos, sense límit. Per posar només alguns exemples, obrim l’apartat Trivials (dins Gamificació), Pòsters (dins Imatge) i Efectes sonors (dins Àudio).
Il·lustració 2
9
Il·lustració 3
Il·lustració 4
Cada pàgina contenidora d’eines –com les que veiem a les Il·lustració 2, 3 i 4— conté, per una banda, un llistat d’eines que no és exhaustiu i que és susceptible de ser ampliat per altres usuaris. Per una altra banda, hi hem posat una imatge icònica que permet copsar amb només un cop d’ull de què van els recursos de cada pàgina concreta.
Podrem tornar a la pàgina principal fent clic a la imatge del llibre blau que es troba en la capçalera de totes i cadascuna de les pàgines o bé fent clic al contingut concret que trobem també a totes les pàgines i que es troba en un bloc anomenat “Activitat Recent”. 10
Una de les dificultats que ens hi vam trobar va ser que necessàriament hem de presentar la informació a través de la pàgina d’inici o land page, però vam aprofitar-la per posar-hi el logo, dissenyat per nosaltres per a l’ocasió, i quatre línies descriptives i alguns avisos previs pels usuaris: la necessitat de registre per fer modificacions, l’existència d’un laboratori per fer provatures d’edició, la manera de contactar amb LITambTIC i l’enllaç a l’Ajuda de Wikia.
Un cop superada aquesta pàgina inicial, l’usuari ja entra al que hem estructurat com un índex, el gran contenidor que hem descrit abans i des del qual s’arriba a totes les pàgines de la wiki.
És important fer èmfasi en les dues pàgines que no són purament repositori. Una l’acabem de mencionar: el laboratori per fer provatures. L’altra és l’Aparador i ha estat conceptualitzada com el lloc per compartir recursos de caire més pedagògic, és a dir, propostes didàctiques, rúbriques, etc. A mode d’exemple hi hem deixat tres possibles exercicis de creació pròpia susceptibles de ser utilitzats a l’aula.
En la navegació en què consistirà la presentació de LITambTIC veurem altres aspectes, com l’edició, d’una manera més visual. 5. I després què? En alguns apartats d’aquesta memòria sobre la realització del wiki hem anat apuntant que la situació ideal seria que des d’un bon principi el professorat se’l fes seu i hi comencés a avocar eines i recursos útils per estudiar la literatura a l’aula. Estem convençuts que, amb o sense LITambTIC, les tecnologies són una eina fonamental en aquest món de col·laboració, globalitat, cooperació i coneixement col·lectiu. Les TIC per si mateixes no faran que els nostres estudiants siguin millors o aprenguin més, però amb l’acompanyament adequat, un PLE actualitzat i les eines adequades poden aplanar el camí de l’aprenentatge cap a un futur que promet un esperit wiki. Ja ho diu Laura Borràs: “les humanitats seran digitals o no seran”.
11
6. Bibliografia Adell, J i Castañeda, L. (2010) “Entornos personales de aprendizaje: claves para el ecosistema educativo en la Red. [Consulta en línia: https://sites.google.com/a/xtec.cat/aprendre-en-entornsdigitals-canviants/l-aula-digital/e-portafoli] Mela, M. (2011) “Qué son las TIC y para qué sirven” [Consulta en línia: http://noticias.iberestudios.com/%C2%BFque-son-las-tic-ypara-que-sirven/] Alart, N. (2014) “Aprendre i ensenyar en entorns digitals” [Consulta en línia: digitals-canviants/]
https://sites.google.com/a/xtec.cat/aprendre-en-entorns-
Albarello, F. (2003) Ponència: “Internet y el conocimiento colectivo. La ética del hacker y las inteligencias en conexión. 5º Congreso de RedCom “La Comunicación, los Medios y las Nuevas Tecnologías", Universidad de Morón, (Argentina) [Consulta en línia: http://hiperlecturas.blogspot.com.es/2010/09/internet-y-elconocimiento-colectivo.html] Guitert, M i Pérez-Mateo, M. (2013) “La colaboración en la red: hacia una definición de aprendizaje colaborativo en entornos virtuales” [Consulta en línia: http://gredos.usal.es/jshttp://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/121846/1/La_ colaboracion_en_la_red_hacia_una_defi.pdf] Adell, J. (2007) “Wikis en educación” [Consulta en línia. https://www.researchgate.net/profile/Jordi_Adell2/publication/216393184_Wikis _en_educacion/links/02bfe51365feea9859000000.pdf]
12