LA VANGUARDIA 11
TARRAGONA
DIVENDRES, 11 GENER 2013
POLS ECONÒMIC
Treure el suc de la taronja Cada cop més petits productors de cítrics venen al detall a la xarxa per compensar la caiguda de preus del mercat majorista O. MARGALEF Alcanar
L
a caiguda en picat dels preus que perceben els pagesos per les mandarines i taronges ha esperonat la posada en marxa de cada cop més botigues virtuals a internet a la zona d’Alcanar, canals de venda que de moment tenen un impacte molt minoritari però que permeten treure una mica més de marge als productors. Seguint els passos de la pionera MamiTaronges. com, que va començar a vendre taronges fa uns anys, altres productors canareus, com NaranjasdeAlcanar. com, NaranjasBerta.com o HoyNa-
Molts pagesos venen la producció per avançat però ni així han aconseguit cobrar. Amb preus de majoristes, afirma, la venda de cítrics deixa un marge als pagesos de 20 cèntims el quilo, mentre que els costos de producció van dels 20 als 25 euros el quilo, segons el tipus d’explotació. “Tenim un producte de molta qualitat però poc valorat. Necessitem alternatives per sobreviure”, afirma Monné. En caixes de 15 quilos, les clementines de HoyNaranjas arriben en transport urgent al domicili del client a un preu d’1,75 euros el quilo. No és barat, perquè el preu inclou els costos de transport. Però l’empresa garanteix que el producte ha madurat a l’arbre, no artificialment, i que té la màxi-
ARXIU
Activitat comercial en una de les botigues de la cooperativa de Falset Marçà
Vi sense intermediaris La cooperativa Falset-Marçà ja controla de forma directa un 40% de les vendes ORIOL MARGALEF Marçà
L
a crisi econòmica i la multiplicació de la competència obliguen des de fa temps a replantejar l’estructura de comercialització del vi perquè continuï sent rendible. A la cooperativa de FalsetMarçà, que enguany compleix cent anys en actiu, han apostat fort per vendre directament al màxim de producte, i aquesta línia ja representa un 40% de la facturació, gairebé el doble que altres cooperatives del sector de dimensions semblants. L’aposta implica assumir més costos en matèria de logística i d’infraestructura, però tot i així, deixa més marge a la caixa comuna dels socis i, especialment, permet un contacte directe amb el consumidor, el mannà del màrqueting. La cooperativa té uns 350 socis, produeix un milió de litres (unes 750.000 ampolles de vi l’any –de les marques Ètim, Castell de Falset i Falset–, a més d’una part a doll) i factura uns tres milions d’euros anuals. A dife-
rència d’altres cooperatives de vi, que exporten la majoria del producte, en aquest cas un 70% de les vendes corresponen a Catalunya, un mercat on la demanda ha caigut molt des que va començar la crisi. Fins fa uns anys, la cooperativa posava el producte en mans de grans distribuïdors que venien el vi pel seu compte. Amb un nou context de mercat, l’entitat va decidir vendre ella mateixa al màxim de
L’entitat, que enguany celebra 100 anys, ha obert dues botigues a Falset i Cambrils producte que li fos possible. L’entitat ha definit un nou pla estratègic i ha viscut els darrers temps una revolució a nivell comercial, explica el gerent, Xavi Domènech. S’ha contractat personal nou per dur a terme la representació directa de la cooperativa davant de minoristes o restaurants, i a més, s’han obert noves botigues pròpies a in-
ternet, a Cambrils (enfocada al turisme de proximitat) i al celler de Falset –on fan visites teatralitzades–, que se sumen a les que hi havia a Falset i Marçà. Fa tres anys, l’entitat comercialitzava de forma directa un 18% del vi i l’oli i ara arriba al 40%. “Si en deduïm les noves despeses afegides, com el transport, els sous i la infraestructura, els marges de més no arriben al 10%”, matisa Domènech. Així i tot, amb el contacte directe amb el consumidor, combinat amb un ús professional de les xarxes socials, la cooperativa ha guanyat capacitat d’influència i fidelització. “Abans, qualsevol campanya arribava molt tard als nostres clients. Ara la coneixen directament i en pocs dies. A més, podem saber la seva opinió, que és molt interessant per ser competitius”, afirma. L’empresa amagava fa un temps a l’etiqueta el concepte cooperativa i l’ha reincorporat al logotip. “Ens omple d’orgull ser el que som, i el client ho ha de saber valorar. Tenim qualitat, i comprant-nos també fa comerç just”, afirma Domènech.c
VICENÇ LLURBA
Hoynaranjas arriba als clients només unes hores després de collir
Un 50% de la fruita es destruirà perquè no té la grandària ni l’aspecte que exigeix la gran distribució ranjas.com busquen clients a la xarxa. No poden competir en preu amb els súpers, però ofereixen més qualitat i gust. El portal HoyNaranjas.com s’estrena aquesta temporada. “Els preus amb què els corredors valoren els cítrics ha anat caient fins que ja no ens surt a compte”, explica la responsable comercial, Maribel Monné.
ma frescor i qualitat, el gust més autèntic. A internet, els marges de benefici són més sostenibles per al pagès. “Costa d’arrencar, i més en crisi, però hem fet clients a Catalunya, al País Basc... tot i que la majoria l’hem de seguir venent com sempre”, afirma. El Montsià i el Baix Ebre produiran enguany 114.100 tones de mandarines i 56.274 de taronges. Un 50%, tanmateix, perd qualsevol valor econòmic perquè tot i que és de qualitat no s’adapta als requisits d’aspecte i grandària que imposa la gran distribució. Fa anys es va crear la IGP Clementines de l’Ebre, la marca no s’utilitza i Mercabarna segueix copada pels cítrics valencians. Per aixó, un 95% de la producció s’ha d’exportar a baix preu.c