Clipping Gómez Turu Gallery “Miró -‐ Picasso, cara a cara” 2011
Clipping “Miró -‐ Picasso, cara a cara”
Mitjà: Bonart Actualitat Format: online Data: 28 juny 2011 Link: hDp://bonartactualitat.wordpress.com/2011/06/28/ barcelona-‐obres-‐inedites-‐de-‐picasso-‐a-‐la-‐galeria-‐gomez-‐turu/ Valor: 850€
vela la e Van cir gueny
Clipping “Miró -‐ Picasso, cara a cara”
Mitjà: Diari El Periódico Format: paper Data: 1 capital juliol 2011 febrer passat a0la mb un format lleugeraLink: hDp://elperiodico.cat/ca/noPcias/oci-‐i-‐cultura/picasso-‐ nt. A Amsterdam s’insises delrevela-‐influencia-‐que-‐van-‐gogh-‐exercir-‐sobre-‐ malagueny, aquí artístic de la seva creamalagueny-‐1060814 ació amb altres autors, 8.955€ t ambValor: Van Gogh.
grat tota aquesta admis pintors no es van arixer, ni tan sols és clar agueny va tenir el prie amb l’obra de l’holans segur que no va anar, a a la ciutat, a la gran exVan Gogh que va tenir de 1901 a la galeria Berde París. Encara que sí ure els articles i les poss de l’obra exposada, ja ra va ser una revelació com Matisse, Vlaminck omplir pàgines i pàgimsa, i va ser protagonist de tertúlies als cercles
/ Poc després, el teix any, quan preparaimera mostra per a Vodevia tenir accés als 20 fons del marxant. Segust va ser el primer conamb l’obra de l’holanhi ha qui opina que va nterior per poder expliança entre el seu Moulin 900) i la Sala de ball d’Arlés Sigui com sigui, el cert s de les peces realitzades com L’espera (Margot), La juliol, recorden les grans mb empastaments i els
70
cultura
DIVENDRES 1 DE JULIOL DEL 2011
ARIANNA GIMÉNEZ
ART 3 EXPOSICIÓ
El Picasso revela la influència que Van Gogh va exercir sobre el malagueny El museu confronta l’obra dels dos artistes i n’evidencia les coincidències ‘Devorar París’ també reuneix peces de Cézanne, Gauguin i Steinlen, entre altres NATÀLIA FARRÉ BARCELONA
«P
icasso es passa el dia parlant de Van Gogh. Per a ell Van Gogh és un pintor que va tenir una vida i una mort exemplars». Ho escrivia als anys 70 Hélène Parmelin, escriptora i amiga del malagueny. A ella també li va confessar que l’holandès va ser el més gran i el que més el va influir en la seva primera etapa com a pintor. I Jacqueline, l’última dona del geni, deia: «Admirava Cézanne, però li agradava Van Gogh». Amb totes aquestes premisses no és estrany que el Museu Picasso de Barcelona exhibeixi, fins al 16 d’octubre, 11 obres de l’holandès –totes cedides pel museu de l’autor a Amsterdam– a la mostra Devorar París. Picasso 1900-1907. Es tracta d’una exposició centrada en els primers anys de formació de Picasso, des de l’arribada a París, el 1900, com un jove i desconegut emigrant, fins a la transformació en líder de les avantguardes, que es va estre-
nar el mes de febrer passat a la capital holandesa amb un format lleugerament diferent. A Amsterdam s’insistia en les obres del malagueny, aquí en el context artístic de la seva creació i en la relació amb altres autors, especialment amb Van Gogh. Però malgrat tota aquesta admiració els dos pintors no es van arribar a conèixer, ni tan sols és clar quan el malagueny va tenir el primer contacte amb l’obra de l’holandès. Sí que és segur que no va anar, perquè no era a la ciutat, a la gran exposició sobre Van Gogh que va tenir lloc el març de 1901 a la galeria Bernheim-Jeune de París. Encara que sí que devia veure els articles i les postals publicats de l’obra exposada, ja que la mostra va ser una revelació per a artistes com Matisse, Vlaminck i Derain, va omplir pàgines i pàgines a la premsa, i va ser protagonista d’un munt de tertúlies als cercles artístics. PRIMER CONTACTE / Poc després, el maig del mateix any, quan preparava la seva primera mostra per a Vollard, Picasso devia tenir accés als 20 van goghs del fons del marxant. Segurament aquest va ser el primer contacte directe amb l’obra de l’holandès, tot i que hi ha qui opina que va haver de ser anterior per poder explicar la semblança entre el seu Moulin de la Galette (1900) i la Sala de ball d’Arlés de Van Gogh. Sigui com sigui, el cert és que moltes de les peces realitzades per a Vollard, com L’espera (Margot), La nana i El 14 de juliol, recorden les grans pinzellades amb empastaments i els
33 A l’esquerra, ‘La nana’, i a la dreta, ‘L’espera (Margot)’, de Picasso, realitzats per a Vollard el 1901.
EL COMPLEMENT
Dos dibuixos inèdits de la mateixa època col·laboracions que el malagueny va fer amb el seu amic el periodista Carles Junyer-Vidal de les quals, malgrat figurar en nombrosos llibres dedicats al pintor, se’n desconeixia el parador. Ara, el galerista les ha localitzat en una col·lecció privada de Barcelona i les exposa per primera vegada. 33 Es tracta de Lecitina Agell,
unadelespoquesil·lustracions publicitàries que va fer Picasso, i Gegants de Catalunya (foto), un dibuix que va ser portada del diari El liberal a les festes de la Mercè del 1902. 33 De la mateixa època que les peces exposades a Devorar París, del 1902, són els dos dibuixos inèdits de Picasso que exposa la galeria Gómez Turu. Les dues peces són dues
POLÍTICA CULTURAL 3 GESTIÓ
El pressupost de Cultura rep una retallada històrica del 12,6% El conseller Mascarell demana ajuda als partits per canviar el sistema ANNA ABELLA BARCELONA
«És històric i enormement baix», va reconèixer ahir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en una compareixença al Parlament, referint-se al pressupost de Cultura per a aquest 2011, que va xifrar en 302,4 milions d’euros –un 12,6% menys respecte al corresponent al juliol del 2010–. «S’han de treure diners de sota de les pedres perquè la gent de la cultura
continuï expressant el seu talent», va insistir Mascarell, que va apuntar que 300.000 persones treballen a Catalunya en aquest àmbit. Davant la Comissió de Cultura i Llengua, el conseller va recordar la situació de crisi econòmica per justificar unes rebaixes de per exemple el 43,61% en inversions reals, però també va destacar que el suport a l’activitat creativa suposa el 77,6% del pressupost. A més a més, va demanar a la resta de grups parlamentaris «autocrítica» i «ajuda» per «transformar i modernitzar el sistema cultural públic» perquè, va dir, «és imprescindible». L’oposició, per la seva part, li va
reclamar que detallés com amb tanta retallada compliria aquests objectius, va mostrar la seva preocupació per la llei òmnibus, que afecta, per exemple, el Conca i la Institució de les Lletres Catalanes, i va defensar una inversió més gran en cultura. Igual que Consol Prados, del PSC, i Jordi Cañas, de Ciutadans, Dolors Camats, d’ICV-EUiA, va recriminar al conseller que només se centrés en «les línies mestres del departament» quan «avui tocaven números» i va qualificar els pressupostos d’«ineficaços, injustos i deslleials amb el sector». Tant el PSC, com Pere Bosch, d’ERC, van esgrimir la contra-
33 Els dos dibuixos s’exposen a la
mostra Miró-Picasso. Cara a cara on també es pot veure la suite sencera La comèdia de l’art de Miró.
dicció de les retallades amb renunciar als ingressos de l’impost de successions. Les esmenes a la totalitat del PSC, ICV-EUiA, ERC i Ciutadans van ser rebutjades amb els vots de CiU i l’abstenció del PP. Mascarell va explicar que el pressupost es basa en l’eficiència –«fer més amb menys»–, el diàleg amb el sector i l’administració, la modernització de l’estructura pública, l’austeritat i la priorització de programes, és a dir: «menys objectius però més precisos i rendibles». ELS EIXOS / Els eixos del pressupost, se-
gons Mascarell, passen per «simplificar l’estructura organitzativa, retallar la despesa corrent, prioritzar el suport a la creació», apostar per la «internacionalització de la marca Catalunya», cuidar la llengua, «augmentar la coresponsabilitat social amb un acord nacional per a la cultura i «impulsar des de la cultura la recuperació de l’economia». H
colors vius de Van Gogh. Però aquesta no va ser l’única influència de l’holandès, també ho va ser la manera de mirar el món: «La idea és mostrar com amb 20 anys de diferència dos grans artistes van respondre de la mateixa manera davant diferents temes», explica Pepe Serra, director del museu. Per això en la selecció dels van goghs «s’ha fugit de l’espectacle i s’hi han primat les relacionades amb la construcció del llenguatge pictòric de Picasso». Però el pintor dels gira-sols no arriba sol a Barcelona, ho fa acompanyat de Toulouse-Lautrec, Cézanne, Rodin, Gauguin i Steinlen, entre altres, per evidenciar com durant aquests sis anys de formació Picasso «es va barallar, va dialogar, va copiar i va homenatjar tota la massa artística instal·lada a París», apunta Serra. No en va el malagueny «era algú capaç d’absorbir, de robar si calia, el que necessitava d’altres artistes, i de reinventar l’art que l’envoltava en els seus propis termes», apunta la comissària Marilyn McCully. H
TISORADA
11%
disminueix la despesa en alts càrrecs, segons el nou pressupost de Cultura de la Generalitat. Dels 111 actuals passen a 98.
39,3%
és la tisorada en protocol i representació.
51,9%
menys en dietes, locomoció i trasllats.
58,3%
baixen les despeses en publicacions.
30,5%
menys es gastarà en organització de reunions i conferències.
33 A l’esquerra, ‘La nana’, i a la dreta, ‘L’espera (Margot)’, de Picasso, realitzats per a Vollard el 1901.
EL COMPLEMENT
Dos dibuixos inèdits de la mateixa època col·laboracions que el malagueny va fer amb el seu amic el periodista Carles Junyer-Vidal de les quals, malgrat figurar en nombrosos llibres dedicats al pintor, se’n desconeixia el parador. Ara, el galerista les ha localitzat en una col·lecció privada de Barcelona i les exposa per primera vegada.
ACTE
33 Es tracta de Lecitina Agell,
unadelespoquesil·lustracions publicitàries que va fer Picasso, i Gegants de Catalunya (foto), un dibuix que va ser portada del diari El liberal a les festes de la Mercè del 1902. 33 De la mateixa època que les pe-
ces exposades a Devorar París, del 1902, són els dos dibuixos inèdits de Picasso que exposa la galeria Gómez Turu. Les dues peces són dues
de Cultura rep una
33 Els dos dibuixos s’exposen a la
mostra Miró-Picasso. Cara a cara on també es pot veure la suite sencera La comèdia de l’art de Miró.
dicció de les retallades amb renunciar als ingressos de l’impost de successions. Les esmenes a la totalitat del PSC, ICV-EUiA, ERC i Ciutadans
colors vius de Van Gogh. Però aquesta no va ser l fluència de l’holandès, tam ser la manera de mirar el idea és mostrar com amb de diferència dos grans ar respondre de la mateixa m vant diferents temes», exp Serra, director del museu en la selecció dels van gogh git de l’espectacle i s’hi ha les relacionades amb la co del llenguatge pictòric de Però el pintor dels gira-so ba sol a Barcelona, ho fa aco de Toulouse-Lautrec, Céz din, Gauguin i Steinlen, en per evidenciar com duran sis anys de formació Pica barallar, va dialogar, va c homenatjar tota la massa instal·lada a París», apunta en va el malagueny «era a d’absorbir, de robar si cal necessitava d’altres artiste inventar l’art que l’envolt seus propis termes», apunta sària Marilyn McCully. H
TISORADA
Clipping “Miró -‐ Picasso, cara a cara”
Mitjà: Agència Catalana de NoYcies Format: online, àudio Data: 01 juliol 2011 Link: hDp://www.acn.cat/acn/623181/Cultura/text/Picasso-‐Miro-‐ galeria-‐inedits-‐La-‐Merce-‐col.leccio.html
Clipping “Miró -‐ Picasso, cara a cara”
Mitjà: Agència Catalana de NoYcies Format: vídeo Data: 01 juliol 2011 Link: hDp://www.acn.cat/acn/623181/Cultura/video/Picasso-‐ Miro-‐galeria-‐inedits-‐La-‐Merce-‐col.leccio.html
Clipping “Miró -‐ Picasso, cara a cara”
Mitjà: Diari ARA Format: online i paper Data: 01 juliol 2011 Link: hDp://www.ara.cat/cultura/Picasso-‐ Gomez_Turu_0_509349479.html Valor: 1.300€ Es donaven per perdudes
La galeria Gómez Turu exposa dues obres de Picasso inèdites Gegants de Catalunya 'La Mercè' i Lecitina Agell, del 1902, es poden veure en el marc de l'exposició 'Miró-Picasso. Cara a cara' ACN
Barcelona | Actualitzada el 01/07/2011 16:31
Una visitant davant l'obra inèdita de Picasso 'Lecitina Agell' PAU CORTINA/ACN La galeria d'art barcelonina Gómez Turu Gallery exhibeix des d'aquest divendres, sota el nom de MiróPicasso. Cara a cara, una sèrie d'obres dels dos grans pintors del segle XX que no havien estat exhibides mai. Una desena de peces de cada un dels artistes formen la mostra, dins la qual destaquen de forma especial les obres Gegants de Catalunya 'La Mercè' (1902) i Lecitina Agell (1902), tots dos de Picasso, que per motius diferents es donaven per desapareguts. L'any 2003 aquesta galeria ja va realitzar una exposició titulada Dalí-Picasso': dos genis cara a cara. Ara, l'espai expositiu aposta per una iniciativa similar 'enfrontant' Picasso amb Miró. Rere aquest títol, però, no s'hi han de buscar connotacions temàtiques o comparatives entre les obres ni els autors. Es tracta, simplement, de mostrar obres de dos grans genis de la pintura del segle XX, segons ha explicat el galerista Josep Gómez Turu. Més enllà del fet que cap de les obres havia estat exposada anteriorment, destaca el cas particular de dues de les peces, de Pablo Picasso. Es tracta de 'Gegants de Catalunya 'La Mercè' (1902) i Lecitina Agell (1902), que no només no havien estat exhibits sinó que se'n desconeixia el parador. El primer és un quadre a tinta de l'època Blava de Picasso, que el pintor va crear per encàrrec del diari El Liberal, que al seu torn havia rebut la petició del regidor de Cultura Francesc Gambó de realitzar una portada sobre 'La Mercè, doncs volia "recuperar l'esplendor d'aquesta festivitat". Carles Junyent Vidal, redactor del diari i amic de Picasso, li ho va proposar, i aquest va acceptar. En aquesta singular obra, el conjunt de la qual dibuixa el perfil de Catalunya, segons ha explicat Turu, hi apareixen tota mena d'elements festius i, alhora, una representació de la burgesia catalana, enfrontada amb la imatge del poble ras, representat per una mare i una filla. L'obra només s'havia vist, l'any 1902, a la portada del diari El Liberal. La segona obra inèdita -Lecitina Agell (1902) va ser també un encàrrec, en aquest cas d'una empresa farmacèutica que va sol·licitar un cartell publicitari per a un dels seus productes. Picasso va acceptar l'encàrrec, per valor de 25 pessetes, ja que en aquella època patia una certa inestabilitat econòmica. Les dues obres, exposades ara a la Gómez Tur Gallery, van ser recuperades pel galerista anys enrere, i posteriorment venudes. En motiu de l'exposició, Turu, els ha demanat que li cedissin les obres per poder ser exposades en públic per primera vegada.
Clipping “Miró -‐ Picasso, cara a cara”
Mitjà: Vilaweb Format: online Data: 01 juliol 2011 Link: hDp://www.vilaweb.cat/acn/ulPma-‐hora/ 3905323/20110701/galeria-‐exposa-‐quadres-‐mai-‐exhibits-‐miro-‐ picasso-‐dos-‐quals-‐inedits.html
Clipping “Miró -‐ Picasso, cara a cara”
Mitjà: E-‐noYcies Format: online Data: 01 juliol 2011 Link: hDp://cultura.e-‐noPcies.es/obras-‐ineditas-‐de-‐picasso-‐en-‐ barcelona-‐-‐54874.html
Clipping “Miró -‐ Picasso, cara a cara”
Mitjà: Agència EFE Format: online Data: 01 juliol 2011
Barcelona, 1 jul (EFE).-‐ La galería Gómez Turu de Barcelona expone dos obras inéditas de Pablo Picasso, "Gigantes de Cataluña" y "LeciPna Agell", que pertenecen a la época azul del arPsta, según un comunicado hecho público hoy. Las obras se incluyen en la exposición "Miró-‐Picasso cara a cara", que ha supuesto dividir la galería en dos zonas, mostrando en un lado la obra del pintor catalán y en el otro los lienzos del malagueño. Los responsables del centro recuerdan que "Gigantes de Cataluña" fue portada del diario "El Liberal", en un encargo de Carles Junyer-‐Vidal, con moPvo de las fiestas de la Mercè del año 1902, siendo concejal de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona Francesc Cambó. En el dibujo destaca, en un primer plano, una mujer con dos criaturas, vista de espaldas, una figura recurrente de la época azul. También se puede ver una representación de la burguesía catalana, del dios Baco; Aníbal subido a un elefante; los gigantes y Montjuïc. "LeciPna Agell" es un encargo para ilustrar un anuncio publicitario de un medicamento de la época para enfermedades linfáPcas u óseas, con un arlequín y la colombina, y está firmado con una P dentro de un círculo. Ambas piezas son de la denominada época azul de Picasso (1901-‐1904), cuando inició su estancia en París, donde tenía una complicada situación económica. No es la primera vez que la galería Gómez Turu organiza una exposición de estas caracterísPcas, puesto que en 2003, bajo el mismo concepto, preparó "Dalí-‐ Picasso: dos genios cara a cara". EFE id/mg/mlr
Clipping “Miró -‐ Picasso, cara a cara”
Mitjà: Diari ABC Format: online Data: 01 juliol 2011 Link: hDp://www.abc.es/agencias/noPcia.asp?noPcia=865265 Valor: 8.688€
Clipping “Miró -‐ Picasso, cara a cara”
Mitjà: El Confidencial Format: online Data: 01 juliol 2011 Link: hDp://www.elconfidencial.com/ulPma-‐hora-‐en-‐vivo/ 2011/07/galeria-‐barcelonesa-‐expone-‐obras-‐ineditas-‐ picasso-‐20110701-‐544084.html Valor: 7.500€
Clipping “Miró -‐ Picasso, cara a cara”
Mitjà: Canarias 7 Format: online Data: 01 juliol 2011 Link: hDp://www.canarias7.es/arPculo.cfm?id=219928 Valor: 3.220€
Clipping “Miró -‐ Picasso, cara a cara”
Mitjà: La Voz de Turquía Format: online Data: 01 juliol 2011 Link: hDp://www.trtspanish.com/trtworld/es/newsDetail.aspx? HaberKodu=80da79e3-‐5aa6-‐4783-‐8320-‐c694f7614419
Clipping “Miró -‐ Picasso, cara a cara”
Contra • 5
LA RAZÓN • Domingo. 3 de julio de 2011
Contra • 5
LA RAZÓN • Domingo. 3 de julio de 2011
M. González/Shooting
CULTURA
Dos obras inéditas del Picasso barcelonés Una galería expone unos encargos realizados por el pintor en 1902
BARCELONA- A principios de 1902, tras una importante estancia en París, el joven Pablo Ruiz Picasso vuelve a instalarse en el domicilio familiar de Barcelona. Es en ese año cuando realiza dos interesantes dibujos que no se habían expuesto hasta la fecha, aunque sí se conocían por reproducciones de época. La Galería Gómez-Turu de Barcelona presenta desde esta semana ambas piezas dentro de una exposición dedicada al genio malagueño y a Joan Miró. Procedentes de una colección particular de la capital catalanas, estas dos joyas picassianas son las únicas de esta muestra que no están en venta. Fueron realizadas durante la etapa azul de Picasso.
Un día de fiesta La más importante de estas piezas es la titulada «Gigantes de Cataluña», un dibujo que fue utilizado el 5 de octubre de 1902 como portada del periódico «El Liberal» con motivo de las fiestas de la Mercè de ese año. La celebración no tuvo lugar el 24 de septiembre, como suele ser frecuente. Las autoridades municipales decidieron trasladar la convocatoria unos días más tarde, logrando la participación de numerosas carrozas y carretas procedentes de toda Cataluña. En el dibujo, en un primer plano, hace su inicial aparición la escena de maternidad que posteriormente protagonizará algunas de las telas del periodo azul de Picasso. Es la misma mujer que un año más tarde el pintor incluirá en el cuadro «La tragedia», una honda reflexión sobre la pobreza como tema, justo en un momento en el que la situación económica del artista no pasa por su mejor momento. Sin embargo, esta mujer tendrá su principal protagonismo ese mismo año, pero en otro gran cuadro, «La vida», el homenaje que Picasso realiza a Carles Casagemas, su amigo pintor que
acababa de suicidarse en París por problemas amorosos. La «maternidad azul» no es el único ser del imaginario picassiano que se estrena en esta composición. Entre los gigantes y una carroza con un Aníbal sobre un elefante, aparece la divinidad del joven Dionisio con su corona de laurel y su tirso. Posteriormente Picasso se identificará con este personaje mitológico y lo que in-
LA MERCÈ
El artista refleja la celebración en las calles de la capital catalana ÉPOCA AZUL
En el dibujo aparece la maternidad que aparecerá en algunos óleos de la época cluirá en un buen número de grabados, pinturas y cerámicas. Toda esta escena barcelonesa para «El Liberal» ha sido estudiado por Josep Palau i Fabre y John Richardson, dos de los principales especialistas en el artista. Ambos coinciden en señalar a los hermanos Sebastià y Carles Junyer-Vidal como inductores de esta composición en la que se puede ver el castillo de Montjuïc como fondo. Picasso los había conocido en sus años de bohemia entre la cervecería «4 Gats» y los prostíbulos de la calle Aviñón, y en 1902 Carles era propietario del diario. El otro importante dibujo en la Galería Gómez-Turu es del mismo año que la ilustración de «El Liberal». También se trata de un encargo, pero en este caso con una finalidad un tanto insólita. Sirvió para ilustrar un anuncio de Lecitina Agell, un medicamento que se empleaba para las enfermedades del sistema linfático y óseas.
Arriba, la ilustración que Pablo Picasso realizó para el diario «El Liberal». A la derecha, el original para el anuncio del medicamento Lecitina Lagell
En esta ocasión volvió a colaborar con los hermanos Junyer-Vidal para este trabajo firmado con una sencilla «P» que Picasso enmarca en un círculo. El pintor se apoya insólitamen-
M. González/Shooting
Víctor Fernández
te en los personajes de la Comedia del Arte: el arlequín y la colombina, incorporando algo de cromatismo. En su época rosa, hacia 1905, volverá a retormar esta misma temática.
Para Richardson de esta manera Picasso, a quien no le gustaba enfrentarse a encargos de estas características, podía conseguir dinero para poder volver a París como pasó muy poco después.
M. González/Shooting
CULTURA
Dos obras inéditas del Picasso barcelonés Una galería expone unos encargos realizados por el pintor en 1902 Víctor Fernández
BARCELONA- A principios de 1902, tras una importante estancia en París, el joven Pablo Ruiz Picasso vuelve a instalarse en el domicilio familiar de Barcelona. Es en ese año cuando realiza dos interesantes dibujos que no se habían expuesto hasta la fecha, aunque sí se conocían por reproducciones de época. La Galería Gómez-Turu de Barcelona presenta desde esta semana ambas piezas dentro de una exposición dedicada al genio malagueño y a Joan Miró. Procedentes de una colección particular de la capital catalanas, estas dos joyas picassianas son las únicas de esta muestra que no están en venta. Fueron realizadas durante la etapa azul de Picasso.
Un día de fiesta La más importante de estas piezas es la titulada «Gigantes de Cataluña», un dibujo que fue utilizado el 5 de octubre de 1902 como portada del periódico «El Liberal» con motivo de las fiestas de la Mercè de ese año. La celebración no tuvo lugar el 24 de septiembre, como suele ser frecuente. Las autoridades municipales decidieron trasladar la convocatoria unos días más tarde, logrando la participación de numerosas carrozas y carretas procedentes de toda Cataluña. En el dibujo, en un primer plano, hace su inicial aparición la escena de maternidad que posteriormente protagonizará algunas de las telas del periodo azul de Picasso. Es la misma mujer que un año más tarde el pintor incluirá en el cuadro «La tragedia», una honda reflexión sobre la pobreza como tema, justo en un momento en el que la situación económica del artista no pasa por su mejor momento. Sin embargo, esta mujer tendrá su principal protagonismo ese mismo año, pero en otro gran cuadro, «La vida», el homenaje que Picasso realiza a Carles Casagemas, su amigo pintor que
acababa de suicidarse en París por problemas amorosos. La «maternidad azul» no es el único ser del imaginario picassiano que se estrena en esta composición. Entre los gigantes y una carroza con un Aníbal sobre un elefante, aparece la divinidad del joven Dionisio con su corona de laurel y su tirso. Posteriormente Picasso se identificará con este personaje mitológico y lo que in-
LA MERCÈ
El artista refleja la celebración en las calles de la capital catalana ÉPOCA AZUL
En el dibujo aparece la maternidad que aparecerá en algunos óleos de la época cluirá en un buen número de grabados, pinturas y cerámicas. Toda esta escena barcelonesa para «El Liberal» ha sido estudiado por Josep Palau i Fabre y John Richardson, dos de los principales especialistas en el artista. Ambos coinciden en señalar a los hermanos Sebastià y Carles Junyer-Vidal como inductores de esta composición en la que se puede ver el castillo de Montjuïc como fondo. Picasso los había conocido en sus años de bohemia entre la cervecería «4 Gats» y los prostíbulos de la calle Aviñón, y en 1902 Carles era propietario del diario. El otro importante dibujo en la Galería Gómez-Turu es del mismo año que la ilustración de «El Liberal». También se trata de un encargo, pero en este caso con una finalidad un tanto insólita. Sirvió para ilustrar un anuncio de Lecitina Agell, un medicamento que se empleaba para las enfermedades del sistema linfático y óseas.
Arriba, la ilustración que Pablo Picasso realizó para el diario «El Liberal». A la derecha, el original para el anuncio del medicamento Lecitina Lagell
En esta ocasión volvió a colaborar con los hermanos Junyer-Vidal para este trabajo firmado con una sencilla «P» que Picasso enmarca en un círculo. El pintor se apoya insólitamen-
M. González/Shooting
Mitjà: Diari La Razón Format: paper Data: 03 juliol 2011 Link: hDp://www.larazon.es/noPcia/7562-‐dos-‐obras-‐ineditas-‐del-‐ picasso-‐barcelones Valor: 26.175€
te en los personajes de la Comedia del Arte: el arlequín y la colombina, incorporando algo de cromatismo. En su época rosa, hacia 1905, volverá a retormar esta misma temática.
Para Richardson de esta manera Picasso, a quien no le gustaba enfrentarse a encargos de estas características, podía conseguir dinero para poder volver a París como pasó muy poco después.
Clipping “Miró -‐ Picasso, cara a cara”
Mitjà: Catalunya Ràdio Format: ràdio Data: 04 juliol 2011 Valor: 337€
Transcripció: Dues obres inèdites de Picasso es poden veure per primera vegada a Barcelona, a la galeria Gómez-‐Turu. Són dues peces de l'època blava de l'arPsta, quan el pintor malagueny es va establir a París a començaments de segle 20. Les dues obres estaran exposades fins a l'octubre a la Galeria Gómez-‐Turu, que és al carrer Consell de Cent, entre Rambla Catalunya i Balmes. Una de les obres és "Gegants de Catalunya", un encàrrec que va rebre el pintor en moPu de les festes de la Mercè del 1902. En el dibuix, que representa la cavalcada històrica-‐arYsPca, s'hi veu, en primer pla, una dona amb dues criatures vista d'esquena. Darrere, hi apareixen representades la burgesia catalana, Bacus, Aníbal dalt d'un elefant, els gegants i, al fons, Montjuïc. L'altra peça, Ptulada "LeciPna Agell", va ser, també, una obra d'encàrrec. El dibuix va servir per il·∙lustrar un anunci d'un medicament de l'època per malalPes limfàPques i d'ossos. Hi apareixen dos personatges: l'arlequí i la colombina i va firmat amb una "P" dins un cercle.
Clipping “Miró -‐ Picasso, cara a cara”
Mitjà: Canal 324 (TV3) Format: Televisió Data: 04 juliol 2011 Durada: 33” Link: hDps://rapidshare.com/files/2221811812/ marP_001_11830737-‐1.mov Valor: 1.125€
Dues obres inèdites de Picasso s'exposen, des de divendres, a la sala Gómez Turu Gallery de Barcelona. IMATGES Són peces que es donaven per desparegudes i que ara formen part de l'exposició "Miró-‐Picasso. Cara a cara". La primera, "Gegants de Catalunya, La Mercè" que retrata aquesta fesPvitat barcelonina, va ser portada del diari El Liberal. I la segona, "LeciPna Agell", és un dibuix pensat per ser la imatge publicitària d'una empresa farmacèuPca. A l'exposició, s'hi poden veure per primera vegada una desena d'obres d'aquests dos grans genis del del segle XX.
Clipping “Miró -‐ Picasso, cara a cara”
Mitjà: Arcadja Art Magazine Format: online Data: 04 juliol 2011 Link: hDp://www.arcadja.com/artmagazine/es/2011/07/04/la-‐ galeria-‐gomez-‐turu-‐exposa-‐dues-‐obres-‐de-‐picasso-‐inedites/
Clipping “Miró -‐ Picasso, cara a cara”
/344#+#5"&-#647
Mitjà: La Vanguardia Format: paper Data: 24 juliol 2011 Valor: 10.600€
!"#$"%&'"()*"#+#,*%-(.#+#/0#1'2#/344#+#5"&-#647
899:;<<-:":-(=2">"%&'"()*"=?@A<-:":-(<.-(>*?-.<B%2*%-5(*%9C"%)2-(=".8===
899:;<<-:":-(=2">"%&'"()*"=?@A<-:":-(<.-(>*?-.<B%2*%-5(*%9C"%)2-(=".8===
4#)-#4
/D<3E</344#F;7E
Clipping “Miró -‐ Picasso, cara a cara”
Resum campanya: v 18 aparicions: 1 aparició a ràdio 1 aparició a TV 16 aparicions a premsa
v Valor total de la campanya: 68.750€
Clipping “Miró -‐ Picasso, cara a cara”
Eva Olivares Comunicació i relacions públiques Telf. 686475350 comunicacio@evaolivares.com www.evaolivares.com