City to City Barcelona FAD Award 2012 by FAD. Fostering Arts and Design

/Index/Índex/Índice /Presentations/Presentacions/Presentaciones

/Award organs/Òrgans del premi /Órganos del premio

/Finalists/Finalistes/Finalistas 2012 Bilbao/ Spain

/Integral Plan for Bilbao /Pla integral de Bilbao /Plan integral de Bilbao

Cerdanyola del Vallès/ Spain

/Green Corridor of the Directional Centre of Cerdanyola del Vallès . PARC DE L’ALBA /Corredor verd del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès. PARC DE L’ALBA /Corredor verde del Centro Direccional de Cerdanyola del Vallès. PARC DEL ALBA

Comunne rurale de Cinzana / Mali /Mention/Menció/Mención

Guatemala/ Guatemala

Guayaquil/ Ecuador

Kortrijk/ Belgium

/Collective Light for rural Mali /Collective Light for rural Mali /Collective Light for rural Mali

/Central Aurora- Cañas Corridor /Corredor central Aurora- Cañas /Corredor central Aurora- Cañas

/Guayaquil Urban Regeneration. Malecón 2000 Project /Regeneració urbana de Guayaquil. Projecte Malecón 2000 /Regeneración urbana de Guayaquil. Proyecto Malecón 2000

/Continued transformation actions of the centre through the public spaces and global articulation of the city through actions along the river Leie /Acció continua de transformació del centre a través de l’espai públic i l’articulació de la ciutata a través d’accions al llarg de la ribera del rieu Laie /Acción continua de transformación del centro a través del espacio público y articulación de la ciudad a través de acciones a lo largo de la ribera del río Laie

/Recovery of heritage, mobilisation of the land and energy savings in social housing /Recuperació patrimonial, mobilització del sol i estalvi energètic en vivendes socials /Recuperación patrimonial, movilización de suelo y ahorro energético en viviendas sociales

Onagawa/ Japan /Mention/Menció/Mención

Quito/ Ecuador

Rio de Janeiro/ Brasil /Winner/Guanyador/Ganador

Index Índex Índice

Moreno/ Argentina

/Container Temporary Housing /Container Temporary Housing /Container Temporary Housing

/The Rehabilitation of the Historic Centre of Quito /Rehabilitació del Centre Històric de Quito /Rehabilitació del Centre Històric de Quito

/Rehabilitation programme in the favela districts /Programa de rehabilitació dels barris de faveles /Programa de rehabilitación de los barrios de favelas

Rosario/ Argentina

107

San Francisco/ United States

115

San José/ Costa Rica

123

Sâo Paulo/ Brasil

131

Sâo Paulo/ Brasil

139

/Riverbank development programme of the city of Rosario /Programa de desenvolupament de la costa de la ciutat del Rosario /Programa de desarrollo de la costa de la ciudad de Rosario

/Regeneration of the urban centres /Regeneració dels centres urbans /Regeneración de los centros urbanos

/100 Parks Programme /Programa 100 parcs /Programa 100 parques

/Pilot Project for the Paraisópolis School Route /Projecte Pilot Camino Escolar de Paraisópolis /Proyecto Piloto Camino Escolar de Paraisópolis

City to City Barcelona FAD Award

/Deployment of infrastructure for electric cars in the San Francisco Bay /Desplegament d’infraestructura per al cotxe elèctric a la badia de San Francisco / Despliegue de infraestructura para el coche eléctrico en la bahía de San Francisco

Vancouver/ Canada

147

/Transformation of the City of Vancouver /Transformació de la ciutat de Vancouver /Transformación de la ciudad de Vancouver

Vitoria-Gasteiz/ Spain

155

/Vitoria-Gasteiz, Carbon-Neutral City /Vitòria-Gasteiz, Ciutat Neutra de Carboni /Vitoria-Gasteiz, Ciudad Neutra de Carbono

Zaragoza/ Spain

163

/Thisisnotasite Programme /Programa Estonoesunsolar /Programa Estonoesunsolar

/Credits/Crèdits /Créditos

171

City to City Barcelona FAD Award

Index Índex Índice

In Barcelona we are working on completing the coalescence of the whole territory and on working on areas that have to be included in the urban grid, such as the Port area nearest the city centre. We also have to continue driving forward our quest to bring nature back into Barcelona, with the firm commitment to transform Collserola into a major metropolitan park; and, above all, we have to take advantage of the opportunities that the new technologies offer us to develop a new «economy of urban innovation» revolving around the concept of the intelligent city. And yet all of this has to be done with people firmly in mind. This is in fact one of the major characteristics of our city’s identity and also the idea that underpins and inspires this City to City Award: to promote and highlight any innovative project that enhances people’s quality of life through urban interventions

The case of the improvements made in the favelas of Río de Janeiro, the city that has won this new edition of the City to City Award, is a paradigmatic case in this regard. The same can be said of the temporary homes that were built in Onagawa Town, in Miyagi (Japan), to respond to an emergency situation after the 2011 earthquake, or the «Foroba Yelen» (collective light) project that brought street lighting to thousands of people in Mali, both of these initiatives having been distinguished with mentions. We could cite many more, because all of the initiatives entered have been of the highest calibre and all of them, without any doubt, are deserving of our recognition. They all encourage us to work for our cities and, above all, to continue working for the people. Xavier Trias /Mayor of Barcelona

Presentation Presentació Presentación Xavier Trias

In this new edition of the City to City Award, we have been able to analyse outstanding examples of different cities worldwide in this sphere. All of them have made a magnificent effort and have put forward innovative initiatives to address their different urban needs. Initiatives in which, above all, one perceives a clear determination to integrate new social realities by promoting the participation of the citizens in the definition of the projects and even involving people in their execution.

City to City Barcelona FAD Award

These interventions demonstrate that, through integral actions on the territory, it is possible to develop a city’s full talent and potential. Because cities have always supported innovative initiatives that have not only taken architectural improvements into account but have also, and most especially, promoted the integration of civic and social facilities, of elements that activate the economy and of networks that connect the territory.

with clear social, educational or cultural aspects, among others.

Recovering an emblematic space, modifying a street, incorporating green spaces, building a square, introducing social facilities, re-urbanising a district that has historically been forgotten.. all of this means bringing dignity to cities as a whole, endowing them with new assets, but above all contributing to the enhancement of the quality of life of all the people who live in them. People are the central element of a city and our efforts must consequently be aimed at increasing their well-being and at offering them opportunities for the future.

Recuperar un espai emblemàtic, modificar un carrer, incorporar espais verds, construir una plaça, introduir equipaments socials, reurbanitzar un barri que ha estat històricament oblidat... Tot això suposa dignificar les ciutats en el seu conjunt, dotar-les de nous actius, però sobretot contribueix a millorar la qualitat de vida de totes les persones que hi viuen. Les persones són l’element central de les ciutats i, per tant, tots els nostres esforços han d’anar encaminats a incrementar el seu benestar i a oferir-los oportunitats de futur. Aquestes intervencions demostren que, a través d’actuacions integrals al territori, es pot desenvolupar tot el talent i potencial d’una ciutat. Perquè les ciutats sempre han apostat per iniciatives innovadores que no només han tingut en compte millores arquitectòniques, sinó que també, i de manera molt especial, han promogut la integració d’equipaments cívics i socials, d’elements de dinamització econòmica i de xarxes de connectivitat al territori.

A Barcelona estem treballant per acabar de relligar tot el territori i per actuar en zones que cal incloure en la trama urbana, com és el cas de la zona del Port més propera al centre de la ciutat. També hem de continuar impulsant la renaturalització de Barcelona amb l’aposta ferma perquè Collserola esdevingui un gran parc metropolità; i, sobretot, hem d’aprofitar les oportunitats que ens ofereixen les noves tecnologies per desenvolupar una nova «economia de la innovació urbana» al voltant del concepte de les ciutats intel·ligents. Ara bé, tot això s’ha de fer tenint en compte les persones. De fet, aquest és un dels grans trets d’identitat de la nostra ciutat i també la idea subjacent que inspira aquest premi City to City: promoure i destacar tots aquells projectes innovadors que millorin la qualitat de vida de les persones a

través d’intervencions urbanes amb una clara vessant social, educativa o cultural, entre d’altres. En aquesta nova edició del premi City to City, hem pogut analitzar exemples destacats de diferents ciutats del món en aquest àmbit. Totes han fet un esforç magnífic i han proposat iniciatives innovadores per donar resposta a les diferents necessitats urbanes que tenien plantejades. Iniciatives en què, sobretot, es copsa una clara voluntat per integrar noves realitats socials promovent la participació ciutadana en la definició de projectes i, fins i tot, implicant les persones en l’execució d’aquests. El cas de les millores introduïdes a les faveles de Rio de Janeiro, ciutat guanyadora d’aquesta nova edició del City to City, és un cas paradigmàtic en aquest sentit. També ho són les llars temporals que es van construir a Onagawa Town, a Miyagi (Japó), per respondre davant d’una situació d’emergència després del terratrèmol de 2011, o el projecte «Foroba Yelen» (llum col·lectiva), que va portar enllumenat a milers de persones a Mali, totes dues iniciatives distingides amb mencions. En podríem citar moltes més, perquè totes les iniciatives presentades han estat de gran qualitat i totes, sense cap mena de dubte, mereixen el nostre reconeixement. Totes ens encoratgen a treballar per les nostres ciutats i, sobretot, a seguir treballant per les persones. Xavier Trias

/Alcalde de Barcelona

En Barcelona estamos trabajando para acabar de religar todo el territorio y para actuar en zonas que hay que incluir en la trama urbana, como es el caso de la zona del Puerto más cercana al centro de la ciudad. También tenemos que continuar impulsando la renaturalización de Barcelona con la firme apuesta por que Collserola se convierta en un gran parque metropolitano; y, sobre todo, tenemos que aprovechar las oportunidades que nos ofrecen las nuevas tecnologías para desarrollar una nueva «economía de la innovación urbana» alrededor del concepto de las ciudades inteligentes. Ahora bien, todo esto se debe hacer contando con las personas. De hecho, este es uno de los grandes rasgos de identidad de nuestra ciudad y también la idea subyacente que inspira este premio City to City: promover y destacar

El caso de las mejoras introducidas en las favelas de Río de Janeiro, ciudad ganadora de esta nueva edición del City to City, es un caso paradigmático en este sentido. También lo son los hogares temporales que se construyeron en Onagawa Town, en Miyagi (Japón), para responder ante una situación de emergencia después del terremoto de 2011, o el proyecto «Foroba Yelen» (luz colectiva), que trajo alumbrado a miles de personas en Malí, ambas iniciativas distinguidas con menciones. Podríamos citar muchas más, porque todas las iniciativas presentadas han sido de gran calidad y todas, sin ningún tipo de duda, merecen nuestro reconocimiento. Todas nos animan a trabajar por nuestras ciudades y, sobre todo, a seguir trabajando por las personas. Xavier Trias

/Alcalde de Barcelona

Presentation Presentació Presentación Xavier Trias

En esta nueva edición del premio City to City, hemos podido analizar destacados ejemplos de diferentes ciudades de todo el mundo en este ámbito. Todas han hecho un magnífico esfuerzo y han propuesto iniciativas innovadoras para dar respuesta a las diferentes necesidades urbanas que tenían planteadas. Iniciativas en las que, sobre todo, se percibe una clara voluntad para integrar nuevas realidades sociales promoviendo la participación ciudadana en la definición de proyectos e, incluso, implicando a las personas en la ejecución de estos.

City to City Barcelona FAD Award

Estas intervenciones demuestran que, a través de actuaciones integrales en el territorio, se puede desarrollar todo el talento y potencial de una ciudad. Porque las ciudades siempre han apostado por iniciativas innovadoras que no sólo han tenido en cuenta mejoras arquitectónicas, sino que también, y de manera muy especial, han promovido la integración de equipamientos cívicos y sociales, de elementos de dinamización económica y de redes de conectividad al territorio.

todos aquellos proyectos innovadores que mejoren la calidad de vida de las personas a través de intervenciones urbanas con una clara vertiente social, educativa o cultural, entre otras.

Recuperar un espacio emblemático, modificar una calle, incorporar espacios verdes, construir una plaza, introducir equipamientos sociales, reurbanizar un barrio que ha permanecido históricamente olvidado... Todo ello supone dignificar las ciudades en su conjunto, dotarlas de nuevos activos, pero sobre todo contribuye a mejorar la calidad de vida de todas las personas que viven en ellas. Las personas son el elemento central de las ciudades y, por lo tanto, todos nuestros esfuerzos deben ir encaminados a incrementar su bienestar y a ofrecerles oportunidades de futuro.

The award is becoming more consolidated year after year thanks, among other things, to the in-depth, information-gathering work performed by the scouts under wide-ranging and inclusive criteria. This year, the third time the award is convened, has had seventy-one entries that have to be painstakingly assessed in an initial selection to provide the jury with a total shortlist of eighteen entries, all of which feature a certain degree of coherence and also the natural – and desirable – diversity in projects that hail from all over the world. As in last year’s competition, the wealth of proposals has led the jury to award two mentions in addition to the top prize.

In regard to the mentions that have been awarded, they have gone, on one hand, to a clever electricity production system developed in Mali and one that takes the peculiarities of its society into account and, on the other, on the other extreme of the economic spectrum, to the housing construction system in the city of Onagawa to deal with the humanitarian emergency situation that arose in Japan after the 2011 earthquake.

Presentation Presentació Presentación Miquel Espinet

As for this year’s award, the jury has placed particular value on the lengthy process launched many years ago by the city of Río de Janeiro, embodied in this case in the integration of two favela districts into the urban fabric to thus eliminate the concept of the divided city.

Miquel Espinet / Chairman of the FAD

City to City Barcelona FAD Award

The metropolis, it goes without saying, offers the greatest concentration of human wealth and is therefore a unique opportunity for applying multidisciplinary processes to address the inevitable problems that arise, not to mention the economic, climatic or political aspects that may have a bearing on its development and increase conflict. But above all the city is an array of people that move around, work, eat, consume culture and services and organise commercial exchanges and the education of its citizens. It thus appears that the application of multidisciplinary solutions and even sophisticated methodologies is the only possible route towards succeeding in harmoniously running such a complex habitat.

Variety in the content of the entries is, as we have said, a feature just as it was last year, and this is what makes this experience so valuable. Together with projects undertaken in endemically deprived areas in developing countries, we continue to receive interesting proposals from the developed world, which now appears to be definitively and fundamentally preoccupied with environmental issues, understood to be the guarantee of a sustainable future.

The international City to City Award bestowed by Fostering Arts and Design in collaboration with Barcelona City Hall was founded in 2008. Now more than ever, faced with an economically complicated juncture on a worldwide scale, we have to make the most of the wealth provided by the exchange of proposals between cities from all over the world, which in some cases fight for their own survival and in all cases for improving and evolving a society that is chiefly committed to living in large urban conurbations.

El premi internacional City to City, que atorga el Foment de les Arts i el Disseny en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, va néixer l’any 2008. Ara més que mai, davant una conjuntura econòmicament complicada a escala mundial, cal treure partit de la riquesa que proporciona l’intercanvi de propostes entre ciutats de tot el món que busquen, en alguns casos, la pròpia supervivència i en tots la millora i l’evolució enfront d’una societat que continua apostant majoritàriament per les grans concentracions urbanes.

La metròpoli, no cal dir-ho, ofereix la màxima concentració de riquesa humana i, per tant, una oportunitat única d’aplicació de processos multidisciplinaris en la resolució dels problemes inevitables que comporta, sense parlar dels aspectes econòmics, climàtics o polítics, que poden influir en el desenvolupament i augmentar els conflictes. Però, per sobre de tot, la ciutat és un conjunt de persones que es belluguen, treballen, mengen, consumeixen cultura i serveis i organitzen l’intercanvi comercial i la formació de la ciutadania. Per tant, l’aplicació de solucions multidisciplinàries i fins i tot de metodologies sofisticades sembla l’única via possible per aconseguir un funcionament harmònic en un hàbitat tan complex. El premi es consolida any rere any gràcies, entre altres coses, a la feina aprofundida de les antenes que treballen, amb criteri ampli i inclusiu, per recollir informació. En aquesta tercera convocatòria s’han rebut setanta-una propostes, que ha calgut valorar acuradament en una primera selecció per tal de proporcionar al jurat un total de divuit finalistes que presentin una certa coherència i també la diversitat natural —i desitjable— en projectes que procedeixen d’arreu del món. Com en la convocatòria anterior, la riquesa de propostes ha dut el jurat a concedir dues mencions a més a més del premi.

La varietat de continguts de les propostes es repeteix, com dèiem, i això és el que fa que l’experiència sigui molt valuosa. Al costat de treballs de zones endèmicament deprimides i dels països en vies de desenvolupament, continuem rebent propostes interessants del món desenvolupat, que ja sembla definitivament i bàsicament preocupat per qüestions mediambientals, enteses com a garantia de futur sostenible. Quant al premi d’enguany, el jurat ha valorat la proposta del llarg procés que va iniciar fa molts anys la ciutat de Rio de Janeiro, concretat en aquest cas en la integració dels barris de faveles a la trama urbana eliminant el concepte de ciutat dividida. Pel que fa a les mencions atorgades, corresponen, d’una banda, a un enginyós sistema de producció d’electricitat desenvolupat a Mali tenint en compte les particularitats de la seva societat i, de l’altra, a l’altre extrem de l’espectre econòmic, al sistema de construcció d’habitatges, a la ciutat d’Onagawa, per afrontar una situació d’emergència humanitària com la que es va produir al Japó després del terratrèmol de 2011. Miquel Espinet

/President del FAD

El premio se consolida año tras año gracias, entre otras cosas, al trabajo profundizado de las antenas que trabajan, con un amplio e inclusivo criterio, para recoger información. En esta tercera convocatoria se han recibido setenta y una propuestas, que se han tenido que valorar cuidadosamente en una primera selección para proporcionar al jurado un total de dieciocho finalistas que presenten una cierta coherencia y también la diversidad natural —y deseable— en proyectos procedentes de todo el mundo. Cómo en la

En cuanto al premio de este año, el jurado ha valorado la propuesta del largo proceso que inició hace muchos años la ciudad de Río de Janeiro, concretado en este caso en la integración de los barrios de favelas a la trama urbana eliminando el concepto de ciudad dividida. En cuanto a las menciones otorgadas, corresponden, por un lado, a un ingenioso sistema de producción de electricidad desarrollado en Malí teniendo en cuenta las particularidades de su sociedad y, por el otro, al otro extremo del espectro económico, al sistema de construcción de viviendas, en la ciudad de Onagawa, para afrontar una situación de emergencia humanitaria como la que se produjo en Japón después del terremoto de 2011. Miquel Espinet

/Presidente del FAD

Presentation Presentació Presentación Miquel Espinet

La variedad de contenidos de las propuestas se repite, como decíamos, y esto es lo que hace que la experiencia sea muy valiosa. Junto a trabajos de zonas endémicamente deprimidas y de los países en vías de desarrollo, continuamos recibiendo interesantes propuestas del mundo desarrollado, que ya parece definitiva y básicamente preocupado por cuestiones medioambientales, entendidas como garantía de futuro sostenible.

City to City Barcelona FAD Award

La metrópoli, huelga decirlo, ofrece la máxima concentración de riqueza humana y, por lo tanto, una oportunidad única de aplicación de procesos multidisciplinarios en la resolución de los inevitables problemas que comporta, sin hablar de los aspectos económicos, climáticos o políticos, que pueden influir en el desarrollo y aumentar los conflictos. Pero, por encima de todo, la ciudad es un conjunto de personas que se mueven, trabajan, comen, consumen cultura y servicios y organizan el intercambio comercial y la formación de la ciudadanía. Por lo tanto, la aplicación de soluciones multidisciplinarias e incluso de metodologías sofisticadas parece la única vía posible para conseguir un funcionamiento armónico en un hábitat tan complejo.

convocatoria anterior, la riqueza de propuestas ha llevado al jurado a conceder dos menciones además del premio.

El premio internacional City to City, que otorga el Fomento de las Artes y del Diseño en colaboración con el Ayuntamiento de Barcelona, nació en 2008. Ahora más que nunca, ante una coyuntura económicamente complicada a escala mundial, hay que sacar partido de la riqueza que proporciona el intercambio de propuestas entre ciudades de todo el mundo que buscan, en algunos casos, la propia supervivencia y en todos la mejora y la evolución frente a una sociedad que continúa apostando mayoritariamente por las grandes concentraciones urbanas.

/Award organs /Òrgans del premi /Órganos del premio

2012

City to City Barcelona FAD Award

Award organs Ă&#x2019;rgans del premi Ă&#x201C;rganos del premio

Council Consell Consejo 2012 The Council of the Award is the organ in charge of defining the theoretical and conceptual framework of the prize. It is formed by renowned personalities from Catalan civil society and its most notable functions are: proposing the Scouts, appointing the members of the Jury and ultimately awarding the prize to the winning candidature. El Consell del Premi és l’òrgan encarregat de definir el marc teòric i conceptual del premi. Està format per reconegudes personalitats de la societat civil catalana i destaquen entre les seves funcions: proposar Antenes, nomenar els membres del Jurat i atorgar, en darrera instància, el premi a la candidatura guanyadora.

El Consejo del Premio es el órgano encargado de definir el marco teórico y conceptual del premio. Está formado por reconocidas personalidades de la sociedad civil catalana y destacan entre sus funciones: proponer Antenas, nombrar a los miembros del Jurado y otorgar, en última instancia, el premio a la candidatura ganadora.

Mireia Belil Barcelona, 1960 Director of Universal Forum of Cultures Foundation Directora de la Fundació Forum Universal de les Cultures Directora de la Fundación Forum Universal de las Culturas www.fundacioforum.org Isabela De Rentería Zaragoza, 1956 Architect and Deputy Director of the La Salle Higher Technical School of Architecture. Ramon LLull University Arquitecta i subdirectora de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura La Salle. Universitat Ramon Llull Arquitecta y subdirectora de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura La Salle. Universidad Ramon Llull www.lasalle.url.edu Miquel Espinet Lleida, 1948 Architect and chairman of the FAD Arquitecte I president del FAD Arquitecto y presidente del FAD www.espinet-ubach.com Ramon Folch Barcelona, 1946 Doctor in Biology and Socio-ecologist. Chairman of the Ramon Folch & Associates, Study SL Doctor en biologia i socioecòleg. President de Estudi Ramon Folch i Associats, SL Doctor en biología y socioecología. Presidente del Estudio Ramon Folch y Associados, SL www.erf.cat Vicente Guallart Valencia, 1963 Manager of Urban Habitat and Chief Architect of Barcelona City Hall Arquitecte en cap i gerent d’hàbitat urbà de l’Ajuntament de Barcelona Arquitecto jefe y gerente de hàbitat urbano del Ayuntamiento de Barcelona www.bcn.cat

Toni Miserachs Barcelona, 1942 Graphic designer and member of the FAD board, Dissenyadora gràfica i vocal de la junta del FAD Diseñadora gráfica y vocal de la junta del FAD Miquel Molina Barcelona, 1963 Deputy Director of La Vanguardia Adjunt al director de La Vanguardia Adjunto al director de La Vanguardia www.lavanguardia.es Josep Mª Piqué Manresa, 1951 Doctor and General Manager of the Hospital Clínic of Barcelona Metge i Director General de l’Hospital Clínic de Barcelona Médico y Director General del Hospital Clínico de Barcelona www.hospitalclinic.org Pere Pujol Barcelona, 1942 Architect. Architects without frontiers- ASF Arquitecte. Arquitectes sense fronteras- ASF Arquitecto. Arquitectos sin fronteras- ASF Joan Antoni Solans Barcelona, 1941 Architect and urban planner. Chairman of the Sant Jordi Royal Academy of Fine Arts Arquitecte i urbanista. President de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi Arquitecto y urbanista. Presidente de la Real Academia Catalana de Bellas Artes de Sant Jordi www.solans.org Miquel Valls Barcelona, 1943 President of the Chamber of Commerce President de la Cambra de Comerç Presidente de la Cámara de Comercio www.cambrabcn.org

City to City Barcelona FAD Award

Jaume Barnada Barcelona, 1960 Deputy Director of Urban Habitat Adjunt a la gerència d’Hàbitat urbà Adjunto a la gerencia de Hábitat urbano www.bcn.cat

Kim Manresa Barcelona, 1960 Photojournalist. Contributor to various international institutions and foundations such as UNICEF and UNESCO, among others Fotoperiodista. Col.laborador de diferents institucions internacionals i fundacions com Unicef i Unesco, entre d’altres Fotoperiodista. Colaborador de diferentes instituciones internacionales y fundaciones como Unicef y Unesco, entre otras

Josep Antich La Seu d’Urgell, 1955 Director of La Vanguardia Director de La Vanguardia Director de La Vanguardia www.lavanguardia.es

Council Consell Consejo

/Members/Membres/Miembros

Scouts Antenes Antenas 2012 The Scouts are persons, institutions or collectives who are acquainted with the reality of cities in the different geographical areas of the world. Their function, in keeping with the conditions of the prize, is to propose candidatures that are eligible for the award. Les Antenes són persones, institucions o col·lectius coneixedors de la realitat en matèria de ciutats de les diferents zones geogràfiques del món. La seva funció és, cenyint-se a les bases, proposar candidatures susceptibles de rebre el premi.

Las Antenas son personas, instituciones o colectivos conocedores de la realidad en materia de ciudades de las diferentes zonas geográficas del mundo. Su función es, ciñéndose a las bases, proponer candidaturas susceptibles de recibir el premio.

Verena Andreatta Curitiba, Brasil, 1957 Architect. Associate professor of the Master on City Management of the UOC and of the Master on 21stcentury housing of the UPC Arquitecta. Professora associada al Màster de Gestió de la Ciutat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i al Màster de l’Habitatge del Segle XXI de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Arquitecta. Profesora asociada al Máster de Gestión de la Ciudad de la Universidad Abierta de Cataluña (UOC) y al Máster de la Vivienda del Siglo XXI de la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC) www.uoc.edu Pedro Azara Nicolás París, França, 1955 Architect. Full professor of aesthetics at the UPCETSAB Arquitecte. Professor titular d’estètica a la UPCETSAB Arquitecto. Profesor titular de estética en la UPCETSAB www.tochoocho.blogspot.com Sigal Barnir Curator. Bat-Yam Biennale Conservador. Bat-Yam Biennale Conservador. Bat-Yam Biennale www.biennale-batyam.org Stephen Barret Carcassona, França Architect and Urban Planner. Associate, Rogers Stirk Harbour + Partners Arquitecte i urbanista. Associat. Rogers Stirk Harbour + Partners Arquitecto y urbanista. Asociado. Associate. Rogers Stirk Harbour + Partners www.rsh-p.com

Boyd Cohen 1970 Associate Professor & Director, Center of Entrepreneurship .University of San Andres (Argentina) Professor associat i director. Centre d’emprenedors. Universitat de San Andrés (Argentina) Profesor asociado y director. Centro de emprendedores. Universidad de San Andrés (Argentina) www.boydcohen.com Tomás Díez Ladera Caracas, Veneçuela, 1982 Urban Planner- Fab Lab. Director of Fab Lab Barcelona. IAAC Urbanista - Fab Lab. Director del Fab Lab Barcelona. IAAC www.fablabbcn.org Jordi Farrando Cornellà de Llobregat, Catalunya (Espanya), 1965 Architect and member of the ARQUIN-FAD board Arquitecte i membre de la junta d’ARQUIN-FAD Arquitecto y miembro de la junta de ARQUIN-FAD. www.farrando.com Matteo Ferroni Perusa, Itàlia, 1973 Architect and video artist. President of the Board and Founder of eLand Arquitecte i videoartista. President de la junta i fundador d’eLand Arquitecto y videoartista. Presidente de la junta y fundador de eLand www.eland.org Sergi Frías Hernández Barcelona, Catalunya (Espanya), 1980 Political scientist. Head of institutional recruitment and visibility of ASF. ASF-Architects Without Frontiers Politòleg. Responsable de captació i visibilitat institucional d’Arquitectes sense Fronteres (ASF) Politólogo. Responsable de captación y visibilidad institucional de Arquitectos sin Fronteras (ASF) www.asfes.org

City to City Barcelona FAD Award

Royee Álvarez Cartin San José, Costa Rica, 1972 Architect and urban planner. Coordinator of the San José Urban Renovation Plan. Municipality of San José Arquitecte urbanista. Coordinador del Pla de Renovació Urbana de San José. Municipalitat de San José Arquitecto Urbanista. Coordinador del Plan de Renovación Urbana de San José. Municipalidad de San José

Helena Casanova Madrid, Espanya, 1967 Architect. Founding member of Casanova+Hernandez architecten. Professor at the Berlage Institute Arquitecta. Sòcia fundadora de Casanova+Hernandez Architecten. Professora del Berlage Institute Arquitecta. Socia fundadora de Casanova+Hernandez Architecten. Profesora del Berlage Institute www.casanova+hernandez.com

Jon Aguirre Such Sant Sebastià, País Basc (Espanya), 1984 Social entrepreneur and architect-urban planner. Member of Cross-Sectional Landscape Emprenedor social i arquitecte-urbanista. Membre de Paisaje Transversal Emprendedor social y arquitecto-urbanista. Miembro de Paisaje Transversal www.paisajetransversal.org

Scouts Antenes Antenas

/Members/Membres/Miembros

John Friedmann Viena, Àustria, 1926 Professor Emeritus UCLA School of Public Affairs. Los Angeles, California Honorary Professor, School of Community and Regional Planning University of British Columbia in Vancouver, Faculty of Applied Science Professor emèrit de l’Escola d’Afers Públics de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles Professor honorari de l’Escola de Planificació Comunitària i Regional Facultat de Ciències Aplicades de la Universitat de la Colúmbia Britànica a Vancouver Profesor emérito de la Escuela de Asuntos Públicos de la Universidad de California en Los Ángeles Profesor honorario de la Escuela de Planificación Comunitaria y Regional Facultad de Ciencias Aplicadas de la Universidad de la Columbia Británica en Vancouver Gonzalo Garay Asunción, Paraguai, 1958 Architect and director of G.Garay & Associats. Architecture and Urban Entrepreneurship Arquitecte i director de G. Garay & Associats. Arquitectura i Emprenedoria Urbana Arquitecto y director de G. Garay & Asociados. Arquitectura y Emprendimientos Urbanos www.ggaray.com.py Horaci Garcia Marí Barcelona, Catalunya (Espanya), 1978 Freelance photojournalist Fotoperiodista freelance www.horacigm.com Kathrin Golda-Pongratz Augsburg, Alemanya, 1971 Architect, professor and urban researcher. Professor at the Ramon Llull and Pompeu Fabra universities. Director of the Architecture Program of Clemson University in Barcelona Arquitecta, professora i investigadora urbana. Professora a les universitats Ramon Llull i Pompeu Fabra. Directora de l’Architecture Program de la Universitat de Clemson a Barcelona. Arquitecta, profesora e investigadora urbana. Profesora en las universidades Ramon Llull y Pompeu Fabra. Directora del Architecture Program de la Universidad de Clemson en Barcelona.

María Lara González Bariloche, Argentina, 1980 Graduate in Political Science and director of Integral Policies Planning and Assessment Llicenciada en Ciència Política i directora de Planificació i Avaluació de Polítiques integrals. Municipi de Morón. Licenciada en Ciencia Política y directora de Planificacion y Evaluacion de Políticas Integrales. Municipio de Morón www.moron.gov.ar

John Hartley Londres, Anglaterra, 1948 Professor. Director of the Centre for Culture and Technology. Curtin University, Australia Professor. Director del Centre de Cultura i Tecnologia. Universtitat Curtin, Austràlia Profesor. Director del Centro de Cultura y Tecnología. Universidad Curtin, Australia cultural-science.org Jesús Hernández Mayor Madrid, Espanya, 1967 Architect, urban planner and landscape architect. Founding member of Casanova+Hernandez architecten. Professor at the Berlage Institute. Casanova+Hernandez architecten Arquitecte, urbanista i paisatgista. Soci fundador de Casanova+Hernandez Architecten. Professor del Berlage Institute. Casanova+Hernandez Architecten Arquitecto, urbanista y paisajista. Socio fundador de Casanova+Hernandez Architecten. Profesor del Berlage Institute. Casanova+Hernandez Architecten www.casanova+hernandez.com Danny Ismael Jara Jarrín Cuenca, Equador, 1980 Commercial Eng. Specialising in international business. Director of International Relations and Cooperation. Cuenca City Hall Enginyer comercial especialitzat en negocis internacionals. Director de Relacions Internacionals i Cooperació. Alcaldia de Cuenca Ingeniero Comercial especializado en negocios internacionales. Director de Relaciones Internacionales y Cooperación. Alcaldía de Cuenca www.cuenca.gob.ec Josep M. Llop Torné Lleida, Catalunya (Espanya), 1951 Architect, urban planner and professor. Director of the UNESCO Chair. University of Lleida Arquitecte urbanista i professor. Director de la Càtedra UNESCO. Universitat de Lleida Arquitecto urbanista y profesor. Director de la Cátedra UNESCO. Universidad de Lérida www.ceut.udl.cat Areti Markopoulu Tessalònica, Grècia, 1980 Architect. Director of R +D at the IAAC (Advanced Architecture Institute of Catalonia) Arquitecta. Directora d’R+D a l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) Arquitecta. Directora de I+D en el Instituto de Arquitectura Avanzada de Cataluña (IAAC) www.iaac.net Gerardo Mingo Pinacho Madrid, Espanya, 1953 Architect. Director-Editor. FUTURE architectures S.L Arquitecte. Director editor. Future Arquitectures, SL Arquitecto. Director editor. Future Arquitectures, SL www.arqfuture.com

Gunter Pauli Anvers, Bèlgica, 1956 Author, Entrepreneur, Pedagogue. Founder and Director of ZERI Foundation Autor, emprenedor, pedagog. Fundador i director de la fundació ZERI. Autor, emprendedor, pedagogo. Fundador y director de la fundación ZERI. www.zeri.org Carmen Irene Paz Rivera Tegucigalpa, Hondures, 1982 Architect. Academic head of architecture at UNITEC, Central American Technological University Arquitecta. Cap acadèmic d’arquitectura a la Universitat Tecnològica Centreamericana (UNITEC) Arquitecta. Jefa académica de Arquitectura en la Universidad Tecnológica Centroamericana (UNITEC) www.unitec.edu Rubén Omar Pesci La Plata, Argentina, 1942 Chairman of CEPA Foundation. Chairman of Latin American Forum of Environmental Sciences President de la Fundació CEPA. President del Fòrum Llatinoamericà de Ciències Ambientals Presidente de la Fundación CEPA. Presidente del Foro Latinoamericano de Ciencias Ambientales www.fundacioncepa.com.ar Derek Rankie Glasgow, Escòcia, 1982 Events and Communications Officer. SURF (a not-for-profit network of over 250 organisations concerned with community regeneration in Scotland; formerly the Scottish Urban Regeneration Forum) Esdeveniments i comunicacions. SURF (una xarxa sense ànim de lucre de més de 250 organitzacions preocupades per la regeneració de la comunitat a Escòcia; anteriorment Fòrum Escocès de Regeneració Urbana) Eventos y comunicaciones. SURF (una red sin ánimo de lucro de más de 250 organizaciones preocupadas por la regeneración de la comunidad en Escocia; anteriormente el Foro Escocés de Regeneración Urbana) www.scotregen.co.uk

Scouts Antenes Antenas

Rodrigo Rubio Alacant, País Valencià (Espanya), 1978 Architect MAA. Projects Office Manager. Institute for Advanced Architecture of Catalonia IAAC Arquitecte MAA. Director de projectes. Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya Arquitecto MAA. Director de proyectos. Instituto de Arquitectura Avanzada de Cataluña www.iaac.net www.fablabhouse.com Rajni Shirsath Bombai, Índia, 1982 Social Entrepreneur. Senior Programme Coordinator. Bombay First Emprenedor social. Coordinador del Programa Bombay First Emprendedor social. Coordinador del Programa Bombay First www.mumbaifirst.org Regina Sonnabend Mannheim, Alemanya, 1956 Urban planner. Head of Workshop at Bauhaus Dessau Foundation Urbanista. Cap de tallers a la Bauhaus Dessau Foundation Urbanista. Jefe de talleres en la Bauhaus Dessau Foundation Suzanne Strum Nova York, EUA, 1959 Architect. Director of Studies. Metropolis Master in Architecture and Urban Culture. CCCB. UPC. UPF Arquitecta. Directora d’Estudis. Metropolis Master in Architecture and Urban Culture. CCCB. UPC. UPF Arquitecta. Directora de Estudios. Metropolis Master in Architecture and Urban Culture. CCCB. UPC. UPF www.metropolis-bcn.org Joan Subirats Humet Barcelona, Catalunya (Espanya), 1951 University Professor of Political Science UAB Catedràtic d’universitat de Ciència Política a la UAB Catedrático de universidad de Ciencia Política en la UAB www.uab.cat

City to City Barcelona FAD Award

Margherita Neri Parma, Itàlia, 1975 Landscape architect. azimutlandscape Arquitecta paisatgista. Azimutlandscape Arquitecta paisajista. Azimutlandscape www.azimutlandscape.com

Estel Rubeillon Rennes, Bèlgica Institute for Urban Planning and Development of Rennes- IAUR Institut de Planificació i Desenvolupament Urbà de Rennes- IAUR Instituto de Planificación y Desarrollo de RennesIAUR www.univ-rennes2.fr/iaur blosne.rennes-blog.org

Luis Mozas Roca Torredelcampo, Jaén, Espanya, 1961 Architect-Urban Planning. Expert Coordinator of the Heritage for Development Programme Arquitecte urbanista. Expert coordinador del Programa Patrimoni per al Desenvolupament Arquitecto urbanista. Experto coordinador del Programa Patrimonio para el Desarrollo AECID www.aecid.es

Ariana Tharan Caracas, Veneçuela, 1957 Town Planner, Master in Environmental Management. Urban Specialization in Strategic Planning. Director of metropolitan planning and management of the Metropolitan Institute of Urbanism. Mayor of Caracas Metropolitan Area Urbanista, màster en Gerència Ambiental. Especialització en Planificació Estratègica Urbana. Directora de planificació i gestió metropolitana de l’Institut Metropolità d’Urbanisme. Alcaldia de l’Àrea Metropolitana de Caracas Urbanista, máster en Gerencia Ambiental. Especialización en Planificación Estratégica Urbana. Directora de planificación y gestión metropolitana del Instituto Metropolitano de Urbanismo. Alcaldía del Área Metropolitana de Caracas www.imutc.org Rosa Virginia Urdaneta Maracaibo, Veneçuela, Cultural Manager. Head of the Biblioteca Los Palos Grandes Library. Cultura Chacao Foundation Gerent cultural. Gerent de la Biblioteca Los Palos Grandes. Fundació Cultura Chacao Gerente Cultural. Gerente de la Biblioteca Los Palos Grandes. Fundación Cultura Chacao www.culturachacao.org Iñaki Uriarte Barcelona, Catalunya (Espanya), 1946 Architect Arquitecte Arquitecto

Juan Villamil Colòmbia, 1989 Writer and journalist. Columnist / Director of projects. The Spectator / Imago Foundation Escriptor i periodista. Columnista, director de projectes. L’Espectador / Fundació Imago Escritor y periodista. Columnista, director de proyectos. El Espectador/ Fundación Imago www.fundacionimago.org.co

Anna Zahonero Xifré L’Hospitalet de Llobregat, Catalunya (Espanya), 1957 Biologist and landscape architect. Associated professor: Department of Urban Planning (DUOT), School of Architecture (ETSAB), UPC Professor of the Master in Landscape Architecture, DUOT, ETSAB, UPC Professor of the University Master in Landscape Architecture, ETSAB, UPV Founder/Company Director: (az) estudis i projectes de medi ambient i de paisatge S.L.P Biòloga i paisatgista. Professora associada del Departament d’Urbanisme (DUOT), Escola d’Arquitectura (ETSAB), UPC Professora del Màster d’Arquitectura del Paisatge, DUOT, ETSAB, UPC Professora del Màster Universitari de Paisatgisme, ETSAB, UPV Fundadora i directora de l’empresa (az) Estudis i Projectes de Medi Ambient i de Paisatge, SLP Bióloga y paisajista. Profesora asociada del Departamento de Urbanismo (DUOT), Escuela de Arquitectura (ETSAB), UPC Profesora del Máster de Arquitectura del Paisaje, DUOT, ETSAB, UPC Profesora del Máster Universitario de Paisajismo, ETSAB, UPC Fundadora y directora de la empresa (az) Estudios y Proyectos de Medio Ambiente y de Paisaje, SLP www.azpaisatge.com

City to City Barcelona FAD Award

Scouts Antenes Antenas

Jury Jurat Jurado The jury is the organ in charge of evaluating the candidatures submitted by the Scouts. It operates communally in accordance with the conditions of the prize, selects the shortlisted candidatures and submits to the Council its proposal for the winning candidature. El jurat és l’òrgan encarregat de valorar les candidatures presentades per les Antenes. Actua col·legiadament cenyint-se a les bases del premi, selecciona les candidatures finalistes i eleva al Consell la seva proposta de candidatura guanyadora.

El Jurado es el órgano encargado de valorar las candidaturas presentadas por las Antenas. Actúa colegiadamente ciñéndose a las bases del premio, selecciona las candidaturas finalistas y eleva al Consejo su propuesta de candidatura ganadora.

Miquel Espinet Lleida 1948 Architect and chairman of the FAD Arquitecte I president del FAD Arquitecto y presidente del FAD www.espinet-ubach.com Jordi Giró Sant Esteve de Palautordera,,1960 Deputy Chairman of the Favb (Federation of Residents’ Associations of Barcelona Vicepresident de la Favb (Federació d'associacions de veïns i veïnes de Barcelona) Vicepresidente de la Favb (Federación de asociaciones de vecinos y vecinas de Barcelona) www.favb.cat

Mariella Zoppi Massa, Itàlia, 1946 Architect and professor at the University of Firenze. President of Landscape Architecture Master’s Degree Course at the University of Firenze Arquitecte i professora de la Universitat de Florència. President del Master de Grau d’ arquitectura del paisatge de la Universitat de Firenze Arquitecto y profesora de la Universidad de Florencia. Presidente del Máster de Grado de arquitectura del paisaje de la Universidad de Firenze

Jury Jurat Jurado

/Members/Membres/Miembros

Vicente Guallart València, 1963 Manager of Urban Habitat and Chief Architect of Barcelona City Hall Arquitecte en cap i gerent d’hàbitat urbà de l’Ajuntament de Barcelona Arquitecto jefe y gerente de hàbitat urbano del Ayuntamiento de Barcelona www.bcn.cat

Francesc Muñoz Ramirez Director of the Urban Planning Observatory and the Master on Management in Landscape and Heritage. Geography Dept. - UAB Director de l’Observatori de la Urbanització i del Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i del Patrimoni. Dep .Geografia – UAB Director del Observatorio de la Urbanización i del Máster en Intervención y Gestión del Paisaje y del Patrimonio. Dep. Geografía- UAB www.geografia.uab.es/paisatge/

Zaida Muxí Buenos Aires, Argentina 1964 Architect, teacher and co-director of the Master on 21st-Century Housing Lab Arquitecta, professora i codirectora del Màster Laboratori de la Vivenda del segle XXI Arquitecta, profesora y codirectora del Máster Laboratorio de la Vivienda del siglo XXI laboratoriovivienda21.com/blog

City to City Barcelona FAD Award

Toni Miserachs Barcelona, 1942 Graphic designer and member of the FAD board Dissenyadora gràfica i vocal de la junta del FAD Diseñadora gráfica y vocal de la junta del FAD

/Finalists /Finalistes /Finalistas Vancouver

Vitoria-Gasteiz

Transformation of the City of Vancouver

Carbon-Neutral city

Bilbao

Integral Plan for Bilbao

San Francisco

Cerdanyola del Vallès

Deployment of infrastructure for electric cars in the San Francisco Bay

Green corridor of the Directional Centre of Cerdanyola del Vallés

Comunne rurale de Cinzana Collective light for rural Mali San José

Guatemala

Central Aurora-Cañas corridor

Regeneration of theurban centres

Quito Guayaquil

Guayaquil Urban Regeneration. Malecón 2000 project

The Rehabilitation of the Historic Centre of Quito

Sâo Paulo

100 Parks Programme Pilot Project for the Paraisópolis School Route

Rio de Janeiro

Rehabilitation programme in the favela districts

Rosario Moreno

Recovery of heritage, mobilisation of the land and energy savings in social housing

Riverbank development programme of the city of Rosario

Kortrijk

Continued transformation actions of the centre through the public spaces and global articulation of the city through actions along the river Leie

Zaragoza

Thisisnotasite programme

Onagawa

Container Temporary Housing

Bilbao

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Iñaki Uriarte

Bio

City to City Barcelona FAD Award

Bilbao

Bilbao 1,000,000 inhab., Spain

Integral Plan for Bilbao

English

The structuring of the territory in the Bilbao basin, characterised by a topographically complex environment and the jettisoning of ironworks, railway and port lands on the estuary, looked very difficult 20 years back. However, through the transformation of these previously industrial spaces and the construction of the regional metro, crucial advances have been made.

Burying railway tracks, together with the construction of new avenues and streets, has been the most frequent type of operation. Like Avenida del Ferrocarril, situated above an old railway gash and constituting a major access to the city of Bilbao, or Ametzola, which has been radically transformed through the burying of the railway tracks and the station. In its place there is now a 36,000-m2 park, 750 dwellings (plus 150 social dwellings yet to be built) and new streets. Commuter train stations have also been improved. In the enhancement of communications we cannot forget the arrival of the Bilbao metro, which opened its stations in 1995, with 38 stations, 40km in length, two lines

Bilbao

More information: www.bilbaoria2000.org www.metrobilbao.net

City to City Barcelona FAD Award

In Bilbao (Abandoibarra) and Barakaldo the industrial port (348,500m2) and the ironworks land (around 600,000m2) have respectively been converted into the new urban centres, with considerable riverside parks (Parque de Ribera, Portu docks), facilities (university spaces, a football stadium, buildings for economic, social, cultural and other activities), walkways, benchmark plazas (Plaza de Euskadi in Bilbao and Herriko Plaza in Barakaldo) and landscape elements such as the numerous sculptures in Parque de Ribera or the mineral loader in the Portu docks. Work has also been done on the old district of Bilbao and on its river, with 450m of timber overhangs.

and currently 88 million users. The design of the metro line is by Norman Foster. The metro lines connect the coastal area (Portugalete, Sestao, Plentzia, Urduliz) with the interior (Barakaldo, Bilbao). The metro, in these last few years, has become the most widely used transport medium for the population of Greater Bilbao. Metro Bilbao has had a notable impact on an economic (opening up access to commercial areas and enhancing the value of areas that were previously less accessible), social (changing habits and quality of life), territorial (as a top-level tool for structuring these areas) and environmental scale (eliminating the need for people to use their own vehicles in many cases). It is currently seeking to reduce waste and noise. Bilbao Ria 2000 and Metro de Bilbao are playing a protagonist role in the urban transformation and metropolitan structuring of postindustrial Greater Bilbao. Both have been important actors in bringing new value to a metropolitan reality in a key moment of its history.

1992 saw the founding of the Bilbao Ria 2000 corporation, an entity that represents different administrations. Its mission was to recover the degraded industrial areas in the metropolitan region. The lines of action over these past decades has been the conversion of industrial and railway spaces into urban spaces and green spaces and the improvement of transport infrastructures.

Bilbao 1.000.000 hab., Espanya

Pla integral de Bilbao

Català

La vertebració del territori de la conca bilbaïna, caracteritzada per un entorn topogràficament complex i l’abandonament progressiu dels terrenys siderúrgics, ferroviaris i portuaris a la ria, es presentava molt difícil fa vint anys. Tot i així, amb la transformació d’aquests antics espais industrials i la construcció del metro regional s’ha avançat clarament cap a aquesta vertebració.

El soterrament de les vies ha estat, juntament amb la construcció d’avingudes noves i carrers, el tipus d’operació més comú, com l’avinguda del Ferrocarril, situada sobre una antiga cicatriu ferroviària i que constitueix un accés important a Bilbao, o Ametzola, que s’ha transformat radicalment amb el soterrament de les vies de tren i l’estació. Al seu lloc, ara hi ha un parc de 36.000 m2, 750 habitatges (cal sumar-n’hi 150 de protecció oficial per construir) i carrers nous. També s’han remodelat diverses estacions de tren de rodalia. En la millora de les comunicacions no es pot obviar l’aparició del metro de Bilbao, que va obrir les portes el 1995, amb 38 estacions, 40 km de longitud, dues línies i 88 milions d’usuaris en

Bilbao

Metro Bilbao ha tingut un notable impacte econòmic (ha possibilitat l’accés a zones comercials, ha revalorat zones antigament menys accessibles), social (canvi d’hàbits i de la qualitat de vida), territorial (com a eina de primer nivell per a la vertebració regional) i mediambiental (ha eliminat la necessitat de fer servir el vehicle propi en molts casos). Actualment vol reduir residus i soroll. Bilbao Ría 2000 i Metro Bilbao tenen un paper protagonista en la transformació urbanística i la vertebració metropolitana del Gran Bilbao postindustrial. Ambdós han estat actors principals de la revaloració d’una realitat metropolitana en un moment clau de la seva història. Més informació: www.bilbaoria2000.org www.metrobilbao.net

City to City Barcelona FAD Award

A Bilbao (Abandoibarra) i Barakaldo s’han convertit el port industrial (348.500 m2) i els antics terrenys siderúrgics (uns 600.000 m2), respectivament, en els nous centres urbans, amb parcs fluvials de mida considerable (parc de Ribera, dàrsena de Portu), equipaments (espais universitaris, un estadi de futbol, edificis d’activitat econòmica, social i cultural, etc.), passarel·les, places de referència (plaça d’Euskadi a Bilbao i Herriko Plaza a Barakaldo) i elements paisatgístics, com les nombroses escultures del parc de Ribera o el carregador de mineral a la dàrsena de Portu. També s’ha intervingut al nucli antic de Bilbao i al riu, amb 450 m de voladissos de fusta.

l’actualitat. El disseny de la línia de metro és de Norman Foster. Les línies de metro connecten la zona de la costa (Portugalete, Sestao, Plenzia i Urduliz) amb l’interior (Barakaldo i Bilbao). El metro s’ha convertit, aquests anys, en el mitjà de transport més utilitzat per la població del Gran Bilbao.

El 1992 va néixer la Sociedad Bilbao Ría 2000, ens format per diferents administracions. La seva missió era recuperar les zones degradades o les àrees industrials de la regió metropolitana de Bilbao. Les línies d’actuació en aquestes dues dècades han estat la reconversió de zones industrials i ferroviàries en espais urbans i parcs, i la millora de les infraestructures de transport.

Bilbao 1.000.000 hab., España

Plan integral de Bilbao

Castellano

La vertebración del territorio de la cuenca bilbaína, caracterizada por un entorno topográficamente complejo y el abandono de los suelos siderúrgicos, ferroviarios y portuarios en la ría, se presentaba muy difícil veinte años atrás. Sin embargo, mediante la transformación de esos espacios antiguamente industriales y la construcción del metro regional, se han hecho avances determinantes.

40 km de longitud, dos líneas y 88 millones de usuarios en la actualidad. El diseño de la línea de metro corrió a cargo de Norman Foster. Las líneas de metro conectan la zona de la costa (Portugalete, Sestao, Plentzia y Urduliz) con el interior (Barakaldo y Bilbao). El metro se ha convertido, en estos años, en el medio de transporte más usado por la población del Gran Bilbao.

En Bilbao (Abandoibarra) y Barakaldo se han convertido el puerto industrial (348.500 m2) y los suelos siderúrgicos (unos 600.000 m2), respectivamente, en los nuevos centros urbanos, con parques fluviales considerables (parque de Ribera, dársena de Portu), equipamientos (espacios universitarios, un estadio de fútbol, edificios de actividad económica, social y cultural, etc.), pasarelas, plazas de referencia (plaza de Euskadi en Bilbao y Herriko Plaza en Barakaldo) y elementos paisajísticos, como las numerosas esculturas en el parque de Ribera o el cargador de mineral en la dársena de Portu. También se ha intervenido en el casco antiguo de Bilbao y en su río, con 450 m de voladizos de madera.

Metro Bilbao ha tenido un notable impacto económico (ha posibilitado el acceso a zonas comerciales y ha revalorizado zonas antiguamente menos accesibles), social (cambio de hábitos y de la calidad de vida), territorial (como herramienta de primer nivel para su vertebración) y medioambiental (ha eliminado la necesidad de utilizar el vehículo propio en muchos casos). Actualmente quiere reducir los residuos y el ruido.

Mas información: www.bilbaoria2000.org www.metrobilbao.net

City to City Barcelona FAD Award

En la mejora de las comunicaciones no se puede obviar la aparición del metro de Bilbao, que abrió sus estaciones en 1995, con 38 estaciones,

Bilbao Ría 2000 y Metro Bilbao tienen un papel protagonista en la transformación urbanística y la vertebración metropolitana en el Gran Bilbao postindustrial. Ambos han sido importantes actores para la revalorización de una realidad metropolitana en un momento clave de su historia.

El soterramiento de vías ha sido, junto con la construcción de nuevas avenidas y calles, el tipo de operación más numeroso, como la avenida del Ferrocarril, situada encima de una antigua cicatriz ferroviaria y que constituye un importante acceso a la ciudad de Bilbao, o Ametzola, que se ha transformado radicalmente con el soterramiento de las vías del tren y la estación. En su lugar, ahora hay un parque de 36.000 m2, 750 viviendas (más 150 de protección oficial por construir) y nuevas calles. También se han mejorado varias estaciones de trenes de cercanías.

Bilbao

En 1992 nació la Sociedad Bilbao Ría 2000, ente que representa diferentes administraciones. Su misión fue la de recuperar las áreas industriales degradadas de la región metropolitana. Las líneas de actuación en estos dos decenios han sido la reconversión de espacios industriales y ferroviarios en espacios urbanos y espacios verdes, y la mejora de las infraestructuras de transporte.

Cerdanyola del VallĂ¨s

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Anna Zahonero

ÂŠ Anna Zahonero

Cny

City to City Barcelona FAD Award

Cerdanyola del VallĂ¨s

Cerdanyola del Vallès 59,000 inhab., Spain

Green Corridor of the Directional Centre of Cerdanyola del Vallès . PARC DE L’ALBA

English

The objective of the project is the creation of a green corridor that will permit adapting an initial space intended for wildlife and the establishment of a natural ecosystem and a second space intended for the sustainable coexistence of human beings and nature.

It is currently in the first phase of execution, which entails earth movements and plantings in order to restore the farming and forest landscape of the Vallès. Noteworthy among its achievements is the restoration of the area around the quarry of Aridos Cataluña, which has been returned to the public (spaces provided with itineraries for leisure and sports activities and for the enjoyment of the landscape), the restoration of eco-connectivity between the natural parks of Collserola and Sant Llorenç de Munt– addressing the lacerations in the landscape that blocked the proper operation of the biological corridor—the establishment of a network of signs divulging the concept of “landscape restoration” and the integration into the

Cerdanyola del Vallès

This has all been accomplished with minimal execution costs and with a detailed maintenance, monitoring and management programme. In social terms the development of the first phase involves giving back to the citizens a responsible sense of belonging to these natural areas of deep-rooted symbolism. On one hand, the nature for the people sector permits a natural connection with the environment, which translates into valuing the significance of green spaces in the social configuration and consequently an increase in bilateral respect and coexistence. The presence of the second sector also permits peaceful coexistence to be assimilated by endowing nature with spaces where it can develop freely without the interruption of human hands. The execution of this project represents an unprecedented action not just in Catalonia but in Spain as a whole. More information: www.parcdelalba.cat

City to City Barcelona FAD Award

The construction of the corridor resulted from the need to protect a hugely important area in ecological and social terms: the area is a refuge for a vast amount of wildlife, possesses low wetlands with high environmental value, the agroforestry mosaic is crucial in environmental terms and its visual unity forms an important part of the citizens’ collective memory. Its structure, devised under the direction of Anna Zahonero, seeks to create two interrelated sectors: one of nature for nature giving priority to the ecological functions relating to the currents, forests and refuge areas, and one of nature for the people which makes ecological value compatible with responsible farming.

landscape of the electrical substation next to the new BP1413 roadway.

The objective of this project is to fit out, inside the urban nucleus of Cerdanyola del Vallès, a 142-Ha corridor with an average width of 1,000 m and covering a total surface of 1,418,219 m2, connecting and interlinking a variety of ecological spaces between the sierra de Collserola and the massif of Sant Llorenç de Munt. Its charter seeks to reflect a new ethical position that will display a change in social paradigm by giving priority to a sustainable coexistence between human development and the natural environment.

Cerdanyola del Vallès 59.000 hab., Espanya

Corredor verd del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès. PARC DE L’ALBA

Català

El projecte té com a objectiu la creació d’un corredor verd que permeti l’adaptació d’un primer espai destinat a la vida silvestre i a l’assentament de l’ecosistema natural, i d’un segon espai destinat a la convivència sostenible dels éssers humans amb la natura.

Actualment el projecte es troba en la primera fase d’execució, que comporta el moviment de terres i les plantacions per restituir el paisatge agroforestal de la comarca del Vallès. Entre els èxits assolits destaca la restauració de la zona de la pedrera d’Àrids Catalunya, que es retorna al públic (espais habilitats amb itineraris que acullen activitats d’oci, esportives i de gaudiment del paisatge), la restauració de la connectivitat ecològica entre els parcs naturals de Collserola i Sant Llorenç del Munt — afrontant les ferides paisatgístiques que bloquejaven el funcionament

Cerdanyola del Vallès

Més informació: www.parcdelalba.cat

City to City Barcelona FAD Award

La construcció del corredor neix de la necessitat de protegir una àrea enormement important en termes ecològics i socials: l’àrea és refugi d’una gran quantitat de fauna, posseeix punts baixos humits de gran valor ambiental, el mosaic agroforestal és crucial ecològicament i la seva unitat visual és una part important de la memòria col·lectiva de la ciutadania. L’estructura del projecte, ideada sota la direcció d’Anna Zahonero, pretén crear dos sectors interrelacionats: un de natura per a la natura, on es prioritzen les funcions ecològiques relacionades amb els corrents, els boscos i les àrees de refugi; i un altre de natura per a la gent, que compatibilitza el valor ecològic amb l’explotació productiva responsable.

del corredor biològic—, l’establiment d’una xarxa de senyalitzacions que promoguin el concepte de «restauració paisatgística» i la integració paisatgística de la subestació elèctrica al costat de la nova carretera BP1413; tot plegat, amb uns costos mínims d’execució i amb un detallat programa de manteniment, seguiment i gestió. En termes socials, el desenvolupament de la primera fase implica retornar als ciutadans un sentit responsable de pertinença cap a aquestes zones naturals amb un gran arrelament simbòlic. D’una banda, el sector de natura per a la gent permet una connexió natural amb el medi ambient, que es tradueix en una valoració de la significació dels espais verds en la configuració social i un augment del respecte i la convivència bilateral. D’altra banda, la presència del segon sector també permet l’assimilació de la convivència pacífica en dotar la natura d’espais perquè es desenvolupi lliurement sense que ho interrompi la mà humana. L’execució d’aquest projecte suposa una actuació sense precedents no només a Catalunya sinó també a tot Espanya.

L’objectiu d’aquest projecte és condicionar dins del nucli urbà Cerdanyola del Vallès un corredor de 142 ha, amb una amplada mitjana de 1.000 m i una superfície total d’1.418.219 m2, que connecti i permeti la interrelació d’espais ecològics diversos entre la serra de Collserola i el massís de Sant Llorenç del Munt. La constitució del projecte pretén reflectir una posició ètica que mostri un canvi de paradigma social establint com a prioritat la convivència sostenible entre el desenvolupament humà i el medi ambient.

Cerdanyola del Vallès 59.000 hab., España

Corredor verde del Centro Direccional de Cerdanyola del Vallès. PARC DE L’ALBA

Castellano

El proyecto tiene como objetivo la creación de un corredor verde que permita la adaptación de un primer espacio destinado a la vida silvestre y al asentamiento del ecosistema natural, y de un segundo espacio destinado a la convivencia sostenible de los seres humanos con la naturaleza.

Actualmente se encuentra en la primera fase de ejecución, que comporta el movimiento de tierras y plantaciones para la restitución del paisaje agroforestal de la comarca del Vallès. Entre sus logros destacan la restauración de la zona de la cantera de Àrids Catalunya y su devolución al público (espacios habilitados con itinerarios que acogen actividades de ocio, deportivas y de disfrute del paisaje), la restauración de la conectividad ecológica entre los parques naturales de Collserola y Sant Llorenç del Munt —afrontando las heridas paisajísticas que bloqueaban

Cerdanyola del Vallès

Mas información: www.parcdelalba.cat City to City Barcelona FAD Award

La construcción del corredor nace de la necesidad de proteger un área enormemente importante en términos ecológicos y sociales: el área es refugio de una gran cantidad de fauna, posee puntos bajos húmedos de alto valor ambiental, el mosaico agroforestal es crucial ecológicamente y su unidad visual forma una parte importante de la memoria colectiva de la ciudadanía. Su estructura, ideada bajo la dirección de Anna Zahonero, pretende crear dos sectores interrelacionados: el de naturaleza para la naturaleza, donde se priorizarán las funciones ecológicas relacionadas con las corrientes, los bosques y las áreas de refugio, y el de naturaleza para la gente, que compatibiliza el valor ecológico con la explotación productiva responsable.

el funcionamiento del corredor biológico—, el establecimiento de una red de señalizaciones que divulgan el concepto de «restauración paisajística» y la integración paisajística de la subestación eléctrica al lado de la nueva carretera BP1413; todo esto, con mínimos costes de ejecución y con un detallado programa de mantenimiento, seguimiento y gestión. En términos sociales, el desarrollo de la primera fase implica una devolución de un sentido responsable de pertenencia por parte de los ciudadanos hacia estas zonas naturales de gran arraigo simbólico. Por un lado, el sector de naturaleza para la gente permite una conexión natural con el medio ambiente, lo que se traduce en una valoración de la significación de los espacios verdes en la configuración social y un consecuente aumento de respeto y convivencia bilateral. La presencia del segundo sector permite también la asimilación de la convivencia pacífica al dotar a la naturaleza de espacios para su libre desarrollo sin que lo interrumpa la mano humana. La ejecución de este proyecto supone una actuación sin precedentes no sólo en Cataluña sino también en toda España.

El objetivo de este proyecto es acondicionar dentro del núcleo urbano de Cerdanyola del Vallès un corredor de 142 ha, con una anchura media de 1.000 m y una superficie total de 1.418.219 m2, que conecte y permita la interrelación de espacios ecológicos diversos entre la sierra de Collserola y el macizo de Sant Llorenç del Munt. Su constitución pretende reflejar una nueva posición ética que muestre el cambio de paradigma social al establecer como prioridad la convivencia sostenible entre el desarrollo humano y el medio natural.

Commune rurale de Cinzana

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Matteo Ferroni

/MENTION /MENCIÓ /MENCIÓN

City to City Barcelona FAD Award

Commune rurale de Cinzana

Rural community of Cinzana 60,000 inhab., Mali

Collective Light for Rural Mali

English

Foroba Yelen, or Collective Light, is the name given by the women of a Malian village to the lighting prototype designed by the Italian architect Matteo Ferroni following an anthropological study done with the eLand Foundation. This technology, spread in the Commune Rurale de Cinzana by the youth organization ADM Faso GnietĂ a, has turned the night into a time devoted to socialize, work and celebrate.

The project was launched in October 2010. Once the lampposts passed the standards of the World Bank, the first implementation began in October 2011 in the Commune Rurale de Cinzana. Of the 68 hamlets that started out on the processes, 11 (a total of 8,080 inhabitants) succeeded in grouping together into two associations. In each one of them the Women’s Collective, with the help of the ADM Faso Gnieta association, convinced the government agencies to distribute 60 lampposts in 10 communities in return for they themselves paying for 50% of the

More information: www.forobayelen.org

Commune rurale de Cinzana

The project is currently consolidating an alliance with volunteers from the Peace Corps Mali to incorporate the community of Sansanding. The potential for development is considerable. The cultural impact can be seen in the fact that the community of Cinzana christened the lampposts “Foroba Yelen” (collective light). The activities generated under this light have an important symbolic value for the cohesion of the community and the inhabitants and is beginning to identify this light as something inherent to these activities. As for the economic benefit, the rental of the lampposts is equivalent to a savings of 8,000 FCA– the current cost of renting a unit – to 2,000 FCA. The savings in production is also great, 1,700 € (the real cost in the cities of Mali) to 380 € by using the production systems of the Atelier. Lastly, it is estimated that 4 lampposts are sufficient for 5-6 hamlets. The light can be maintained for up to 7 hours with a small 12-Ampere battery and a 14-W solar panel suffices for charging 4 lights on a sunny day.

City to City Barcelona FAD Award

The Foroba Yelen project has the principal objective of fitting in with these organisational peculiarities of the population, avoiding any invasive form of lighting of the collective spaces in the Commune Rurale. Between 50 and 95% of the hamlets live without power supply. Matteo Ferroni, the driving force behind the project, found a way of creating lampposts built by the inhabitants themselves from bicycle frames and LED-type lights to address the lack of light in these hamlets. For the implementation, a collective fit-out system was devised (Atelier Lumière) that is in charge of manufacturing, maintaining and distributing the lampposts, not under the concept of “commercialisation” but as collective assets.

cost. With the capital obtained, a communal fund was established for the maintenance of the lampposts and the financing of activities such as children’s vaccinations and literacy classes among others.

Mali’s Commune Rurale are a conglomerate of communities spreading in satellite shape throughout the rural territory. Its population, which taken together comes to between 15 and 60 thousand inhabitants, uses a crosssectional collective organisation as the operating administrative unit. These units represent a form of use of shared assets that generates a strong feeling of collectiveness and community not seen in other forms of organisation.

Comunitat rural de Cinzana 60.000 hab., Mali

Collective Light for Rural Mali

Català

Foroba Yelen, o Llum Col·lectiva, és el nom que les dones d'un poble de Mali van donar al prototip de llum realitzat per l’arquitecte italià Matteo Ferroni després d'un treball antropològic fet amb la Fundació eLand. Aquesta tecnologia, difosa dins la Commune Rurale de Cinzana per l'organització juvenil ADM Faso Gnietàa, ha transformat la nit en un temps per socialitzar, treballar, celebrar.

El projecte va començar l’octubre de 2010. Un cop els fanals van superar els estàndards del Banc Mundial, l’octubre de 2011 se’n va iniciar la primera implantació a la commune rurale de Cinzana. Dels 68 llogarets que van començar els processos, onze (un total de 8.080 habitants) van aconseguir agrupar-se en dues associacions. En cadascuna, Women Collective, amb l’ajuda de l’associació ADM Faso Gnieta, va convèncer les instàncies governamentals per distribuir seixanta fanals a deu comunitats a canvi d’assumir elles mateixes el 50 % del cost. Amb el

Més informació: www.forobayelen.org

Commune rurale de Cinzana

Actualment el projecte està consolidant una aliança amb voluntaris del Peace Corp Mali per incloure-hi la comunitat de Sansanding. El desenvolupament potencial és estimable. L’impacte cultural es pot apreciar en el fet que la mateixa comunitat de Cinzana va anomenar els fanals foroba yelen (llum col·lectiva). Les activitats que es generen sota la llum tenen un valor simbòlic important per a la cohesió de la comunitat, i els habitants comencen a identificar aquesta llum com un element inherent a aquestes activitats. Quant als beneficis econòmics, el lloguer dels fanals equival a un estalvi de 8.000 CFA — que és el preu actual del lloguer d’un equip— a 2.000 CFA. L’estalvi en la producció també és considerable, de 1.700 € (el cost real a la ciutat de Mali) a 380 € utilitzant els sistemes de producció de l’Atelier. Finalment, s’estima que n’hi ha prou amb quatre fanals per a 5-6 llogarets. La llum pot mantenir-se durant set hores amb una petita bateria de dotze amperes i només cal un panell solar de 14 W per carregar quatre fanals en un dia de sol.

City to City Barcelona FAD Award

El projecte Foroba Yelen té com a objectiu principal adaptar-se a aquestes peculiaritats d’organització de la població per introduir, evitant qualsevol forma invasiva, il·luminació als espais col·lectius de les communes rurales. Entre un 50 i un 95 % dels llogarets viuen sense subministrament elèctric. Matteo Ferroni, l’impulsor d’aquest projecte, va trobar una manera de crear fanals construïts pels mateixos habitants amb quadres de bicicletes i bombetes tipus LED per resoldre la manca de llum en aquests llogarets. Per instaurar-los es va idear un sistema d’equipament col·lectiu (Atelier Lumière) que s’encarrega de la fabricació, el manteniment i la distribució dels fanals com a béns col·lectius, no sota el concepte de «comercialització».

capital obtingut es va aconseguir crear un fons comú per al manteniment dels fanals i el finançament d’activitats com ara vacunacions infantils o classes d’alfabetització, entre d’altres.

Les communes rurales de Mali són un conglomerat de comunitats assentades de forma satel·lital al llarg del territori rural. La població, que en conjunt suma entre quinze mil i seixanta mil habitants, utilitza, com a unitat administrativa de funcionament, una organització col·lectiva horitzontal. Aquestes unitats suposen una forma d’utilització de béns compartits que generen un fort sentiment de col·lectivitat i de comunitat inexistent en altres formes d’organització.

Comunidad rural de Cinzana 60.000 hab., Mali

Collective Light for Rural Mali

Castellano

Foroba Yelen, o Luz Colectiva, es el nombre que las mujeres de un pueblo de Malí dieron al prototipo de luz realizado por el arquitecto italiano Matteo Ferroni tras un trabajo antropológico hecho por la Fundación eLand. Esta tecnología, difundida en la Commune Rurale de Cinzana por la organización juvenil ADM Faso Gnietàa, ha convertido la noche en un tiempo para socializar, trabajar, celebrar.

El proyecto comenzó en octubre de 2010. Una vez las farolas pasaron los estándares del Banco Mundial, en octubre de 2011 se inició la primera implantación en la commune rurale de Cinzana. De las 68 aldeas que iniciaron los procesos, once (un total de 8.080 habitantes) lograron agruparse en dos asociaciones. En cada una de ellas, Women Collective, con ayuda de la asociación ADM Faso Gnieta, convenció a las instancias gubernamentales para distribuir sesenta farolas en diez comunidades a cambio de asumir ellas mismas el 50 % del costo. Con el capital obtenido se logró crear un fondo común para

Mas información: www.forobayelen.org

Commune rurale de Cinzana

Actualmente el proyectó está consolidando una alianza con voluntarios del Peace Corp Mali para incorporar a la comunidad de Sansanding. El desarrollo potencial es estimable. El impacto cultural se puede ver en el hecho de que la propia comunidad de Cinzana bautizó las farolas con el nombre de foroba yelen (luz colectiva). Las actividades que se generan bajo la luz tienen un importante valor simbólico para la cohesión de la comunidad, y los habitantes están comenzando a identificar esta luz como algo inherente a estas actividades. En cuanto a los beneficios económicos, el alquiler de las farolas equivale a un ahorro de 8.000 FCA —que es lo que cuesta actualmente alquilar un equipo— a 2.000 FCA. El ahorro en la producción también es considerable, de 1.700 € (el costo real en las ciudades de Mali) a 380 € utilizando los sistemas de producción del Atelier. Por último, se estima que cuatro farolas son suficientes para cincoseis aldeas. La luz puede mantenerse durante siete horas con una pequeña batería de doce amperios y es suficiente un panel solar de 14 W para cargar cuatro farolas en un día de sol.

City to City Barcelona FAD Award

El proyecto Foroba Yelen tiene como principal objetivo adaptarse a estas peculiaridades organizativas de la población para introducir, evitando cualquier forma invasiva, iluminación en los espacios colectivos de las communes rurales. Entre un 50 y 95 % de las aldeas viven sin suministro eléctrico. Matteo Ferroni, el impulsor del proyecto, encontró una forma de crear farolas construidas por los propios habitantes con cuadros de bicicletas y focos tipo LED para resolver la falta de luz en estas aldeas. Para llevar a cabo su instauración, se ideó un sistema de equipamiento colectivo (Atelier Lumière) que se encarga de la fabricación, el mantenimiento y la distribución de farolas como bienes colectivos, no bajo el concepto de «comercialización».

el mantenimiento de las farolas y la financiación de actividades como vacunación infantil y clases de alfabetización, entre otras.

Las communes rurales de Mali son un conglomerado de comunidades asentadas de forma satelital a lo largo del territorio rural. Su población, que en conjunto suma entre quince mil y sesenta mil habitantes, utiliza como unidad administrativa de funcionamiento una organización colectiva horizontal. Estas unidades suponen una forma de utilización de bienes compartida que genera un fuerte sentimiento de colectividad y comunidad inexistente en otras formas de organización.

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Luis Mozas Roca

Guatemala Gua

City to City Barcelona FAD Award

Guatemala

Guatemala 15.713.763 inhab., Guatemala

Central Aurora-Ca単as Corridor

English

The Central Aurora- Ca単as Corridor (CCAC) is an integral renewal and regeneration project that seeks to make the central area of the city inhabitable again through building and augmenting the number of public spaces, creating an efficient public transport and increasing the number of green areas.

consequences for society that form part of the line. This second line of action has the ultimate objective of giving the citizens back a sense of belonging through a list of strategies, noteworthy among which are the increase in green and leisure spaces, the growth of residential areas, the relocation of informal commerce systems, the improvement of public transport systems and the increase in environmental quality. All of these actions were implemented in each one of the CCAC centralisation nodes and are primarily aimed at improving society’s quality of life.

The principal objective of the project is the renewal of the urban spaces by following two urban lines: a first line of physical implementation that includes de renewal and widening of sidewalks, tree plantings, lighting and urban furniture and a second line of social regeneration that seeks to reconstruct the sense of appropriation of the public spaces and consequently to improve the quality of life of the citizens. These two lines are intrinsically connected in order to achieve the result of an integral renewal.

Outstanding among the results obtained are the recovery of 30,500 m2 of pedestrian spaces, the relocation of 715 informal peddlers through the Modernisation Programme of Popular Commerce, the planting of 248 trees and a direct benefit for approximately 14,129 residents. In future the aim is to attract more residents in order to achieve a sense of urban centrality and with it a considerable increase in the city’s living standards.

City to City Barcelona FAD Award

More information: www.muniguate.com

The line of physical implementation has taken shape thanks to the reform of the Central Aurora-Cañas Corridor. Its ultimate objective is to create an urban structure of complex centralisation nodes connected through a network of corridors, thus eliminating the horizontal character of the city. The programme specifically includes the revitalisation or regeneration of the Plaza Mayor or main square, the Paseo de la Sexta, the Paseo de Jocotenango and Plaza El Amate, the creation of a safe public transport system (Transmetro Central Corridor), the modernisation of popular shops in Plaza El Amate and the drafting of a package of incentives and urban development regulations. This physical implementation methodology has had important

Guatemala

The centre of the city of Guatemala experienced a deterioration process from the 1950s onwards owing to internal emigration towards the city’s peripheral areas and suburbs. The consequence of this was an increase in vehicle flow, congestion, urban pollution and the occupation of the areas by peddlers and street sellers. These phenomena made it impossible to conceive the centre of Guatemala as a suitable space for decent living. In response, the Municipality of Guatemala drove forward a renewing and efficient integral project for urban reform.

Guatemala 15.713.763 hab., Guatemala

Corredor Central Aurora- Cañas

Català

El corredor Central Aurora-Cañas és un projecte integral de renovació i regeneració que pretén retornar l’habitabilitat a la zona central de la ciutat a través de la construcció i l’augment dels espais públics, la creació d’un transport públic eficient i l’increment d’àrees verdes.

La línia d’aplicació física s’ha materialitzat gràcies a la reforma del Corredor Central Aurora-Cañas. Aquesta reforma té com a objectiu últim la creació d’una estructura urbana de nodes de centralització complexa connectats a través d’una xarxa de corredors, amb la qual cosa s’elimina el caràcter d’horitzontalitat de la ciutat. El programa inclou concretament la revitalització o regeneració de la plaça Major, el passeig de la Sexta, el passeig de Jocotenango i la plaça del Amate, la creació d’un sistema segur de transport públic (Transmetro Corredor Central), la modernització del comerç popular amb la plaça del Amate i l’elaboració d’un paquet d’incentius

Guatemala

La segona línia d’acció té com a objectiu últim la devolució del sentit de pertinença als ciutadans a través d’una sèrie d’estratègies, entre les quals destaquen l’augment dels espais verds i d’oci, el creixement de les zones residencials, la recol·locació dels sistemes de comerç informal, la millora dels sistemes públics de transport i l’augment de la qualitat del medi ambient. Totes aquestes accions es van dur a terme en cadascun dels nodes de centralització del CCAC i s’adrecen primordialment a una millora de la qualitat de vida de la societat. Entre els resultats obtinguts destaquen la recuperació de 30.500 m2 d’espai per a vianants, la reubicació de 715 venedors informals a través del Programa d’Urbanització del Comerç Popular, la plantació de 248 arbres i el benefici directe d’aproximadament 14.129 residents. En el futur es pretén atreure més residents per aconseguir la centralització urbana i, d’aquesta manera, un augment considerable del nivell vital de la ciutat. Més informació: www.muniguate.com

City to City Barcelona FAD Award

El projecte té com a objectiu principal la renovació dels espais urbans a través de dues línies bàsiques de seguiment: una primera línia d’aplicació física, que inclou la renovació i l’eixamplament de voreres, l’arbratge, la il·luminació i la restauració del mobiliari urbà, i una segona línia de regeneració social, que busca la reconstitució del sentit d’apropiació dels espais públics i la consegüent millora de la qualitat de vida dels ciutadans. Aquestes dues línies estan intrínsecament relacionades per aconseguir un resultat integral de renovació.

i normatives urbanístiques. Aquesta metodologia d’aplicació física ha tingut conseqüències importants per a la societat.

El centre de la ciutat de Guatemala va viure un procés de deteriorament a partir dels anys cinquanta a causa d’una emigració interna cap a les zones perifèriques i als suburbis de la ciutat. Això va suposar, com a conseqüència, l’increment del flux vehicular, la congestió, la contaminació urbana i l’ocupació de zones pel comerç ambulant. Aquest fenòmens van impossibilitar la concepció del centre guatemalenc com un centre apte per a l’habitatge. Com a resposta, la Municipalitat de Guatemala va impulsar un renovador i eficient projecte integral de reforma urbana.

Guatemala 15.713.763 hab., Guatemala

Corredor Central Aurora- Cañas

Castellano

El Corredor Central Aurora-Cañas es un proyecto integral de renovación y regeneración que pretende devolver la habitabilidad a la zona central de la ciudad a través de la construcción y el aumento de los espacios públicos, la creación de un transporte público eficiente y el incremento de áreas verdes.

La línea de aplicación física ha sido materializada gracias a la reforma del Corredor Central Aurora-Cañas. Esta tiene como objetivo último la creación de una estructura urbana de nodos de centralización compleja conectados a través de una red de corredores, lo que eliminaría el carácter de horizontalidad que posee la ciudad. El programa incluye concretamente la revitalización o regeneración de la plaza Mayor, el paseo de la Sexta, el paseo de Jocotenango y la plaza del Amate, la creación de un sistema seguro de transporte público (Transmetro Corredor Central), la modernización del comercio popular con la plaza del Amate y la elaboración de un paquete de

Guatemala

La segunda línea de acción tiene como objetivo último la devolución del sentido de pertenencia a los ciudadanos a través de un listado de estrategias entre las que destacan el aumento de los espacios verdes y de ocio, el crecimiento de las zonas residenciales, la recolocación de los sistemas de comercio informal, la mejoría de los sistemas públicos de transporte y el aumento de la calidad ambiental. Todas estas acciones se llevaron a cabo en cada uno de los nodos de centralización del CCAC y se dirigen primordialmente a una mejoría de la calidad de vida de la sociedad. Entre los resultados obtenidos destacan la recuperación de 30.500 m2 de espacio peatonal, la reubicación de 715 vendedores informales a través del Programa de Modernización del Comercio Popular, la plantación de 248 árboles y el beneficio directo de aproximadamente 14.129 residentes. En el futuro se pretende atraer a más residentes para alcanzar la centralidad urbana y, con ello, un aumento considerable del nivel vital de la ciudad. Mas información: www.muniguate.com

City to City Barcelona FAD Award

El proyecto tiene como principal objetivo la renovación de los espacios urbanos a través de dos líneas básicas de seguimiento: una primera línea de aplicación física, que incluye la renovación y el ensanche de aceras, el arbolado, la iluminación y el mobiliario urbano, y una segunda línea de regeneración social, que pretende la reconstitución del sentido de apropiación de los espacios públicos y una consecuente mejora de la calidad de vida de los ciudadanos. Estas dos líneas se encuentran intrínsecamente relacionadas para lograr un resultado integral de renovación.

incentivos y normativas urbanísticas. Esta línea de aplicación física ha tenido consecuencias importantes en la sociedad.

El centro de la ciudad de Guatemala vivió un proceso de deterioro a partir de los años cincuenta debido a una emigración interna hacia las zonas periféricas y los suburbios de la ciudad. Esto trajo como consecuencia el incremento del flujo vehicular, la congestión, la polución urbana y la ocupación de las zonas por el comercio ambulante. Estos fenómenos imposibilitaron la concepción del centro guatemalteco como un espacio apto para la vivienda digna. Como respuesta, la Municipalidad de Guatemala impulsó un renovador y eficiente proyecto integral de reforma urbana.

Guayaquil

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Ruben Pesci

©PROYECTOMALECÓN2000.Guayaquil-Ecuador

Gye

City to City Barcelona FAD Award

Guayaquil

Guayaquil 2,291,158 inhab., Ecuador

Guayaquil Urban Regeneration. Malecón 2000 Project

English

The full regeneration of Guayaquil was made possible by the launch of the Malecón 2000 (Riverfront 2000) Project in 1996. Its construction has entailed a landscape, economic and environmental transformation that translated into an unprecedented increase in the quality of life of Guayaquil’s inhabitants.

Guayaquil

The creation of parks, shopping centres, cultural centres, an efficient public transport system, residential areas and green leisure spaces in the corridor of the Riverfront has transformed and notably enhanced Guayaquil’s urban development. The reform of Malecón 2000 demonstrates to what extent it is possible to fully regenerate a city through specific transformation actions. The project is a clear example of the integral improvement of a society through the transformation of its geographic environment. More information: www.malecon2000.org

City to City Barcelona FAD Award

The Malecón 2000 project, which stretches from Calle Cuenca (south zone) to the traditional District of Las Peñas (north zone), extends over 2.5 Km and a surface space of 17 Ha (3 times larger than the old riverfront). Three primary zones were established, which observed the city’s natural zoning: the south zone, with a commercial vocation; the central zone, with a civic vocation and the north zone, with a cultural and recreational vocation. This encompassed an area of 173,702 m2, with 30,000 m2 of parks and 728 parking spaces. A total of 143,365 m2 of markets, monuments, historic heritage and leisure and cultural spaces were built. The primary lines of action take into account the appreciation of the city’s relationship with the river, the relevance of existing historic monuments and the generation of income without having to depend on public subsidies. In this regard, the project attracted private not-for-profit investment that achieved a bailment agreement for 99 years for the development and administration of the project. The development of these programme lines led to an integral landscape and economic improvement reflected in a general increase in the inhabitants’ quality of life.

The construction of this Riverfront succeeded in creating a feeling of belonging among the citizens. The studies conducted indicate that the citizens recognise that the urban regeneration works undertaken in the city notably improved the attitude with which the community perceived the city of Guayaquil, increasing their respect and national pride. In economic terms, society has also benefited given that from 1999 to 2011 the Riverfront has welcomed 198,486,347 people, creating more income and more employment, something that translates into a considerable enhancement of the citizens’ quality of life.

The Malecón 2000 project was proposed as an urban regeneration programme that sought to reverse the deterioration of Guayaquil’s urban centre caused by the diminishing economic activity that was traditionally carried out on the banks of the river Guaya. Its objective was set by the need to create a large public space intended for all the inhabitants of Guayaquil, having as its primary exchange margin the reestablishment of the city’s relationship with its river. The success of this project had automatic repercussions on the entire Urban Regeneration process of Guayaquil.

Guayaquil 2.291.158 hab., Equador

Regeneració urbana de Guayaquil. Projecte Malecón 2000

Català

La regeneració total de Guayaquil va ser possible gràcies a la posada en marxa del projecte Malecón 2000 el 1996. La construcció del dic ha suposat una transformació paisatgística, econòmica i ambiental que s’ha traduït en un augment sense precedents de la qualitat de vida dels habitants de Guayaquil.

La construcció d’aquest dic va crear un sentiment de pertinença entre la ciutadania. Els estudis fets assenyalen que els ciutadans reconeixen que la construcció del dic va millorar notablement l’actitud amb què la comunitat percebia la ciutat de Guayaquil, la qual cosa va augmentar l’estima i l’orgull nacional. En termes econòmics, la societat també se n’ha vist beneficiada, ja que del 1999 al 2011 el dic ha rebut 198.486.347 visitants, cosa que ha generat més ingressos i més ocupació, un fet que s’ha traduït en una millora considerable de la qualitat de vida dels ciutadans.

El projecte Malecón 2000, que va des del carrer de Cuenca (zona sud) fins al tradicional barri de Las Peñas (zona nord), té 2,5 km d’extensió i una superfície de 17 ha (tres vegades més gran que l’antic dic). Es van establir tres zones primàries que van respectar la zonificació natural de la ciutat: la zona sud, amb vocació comercial; la zona centre, amb vocació cívica, i la zona nord, amb vocació cultural i recreativa. Això va suposar una àrea de 173.702 m2, amb 30.000 m2 de parcs i 728 aparcaments. En total es van construir 143.365 m2 en mercats, monuments, patrimoni històric i espais per al lleure i la cultura. Les línies primordials d’acció consideren la revaloració de la relació entre la ciutat i el riu, la restauració dels monuments històrics existents i l’obtenció d’ingressos sense dependència d’assignacions públiques. Amb aquest últim punt es va aconseguir una inversió privada sense ànim de lucre que va assolir un conveni de comodat per noranta-nou anys per al desenvolupament i l’administració del projecte. El desenvolupament d’aquestes línies programàtiques va donar com a resultat una millora integral paisatgística i econòmica que va quedar reflectida amb un augment general de la qualitat de vida dels habitants.

La creació de parcs, centres comercials, centres culturals, un sistema de transport públic eficient, zones residencials i espais verds d’oci al corredor del dic ha transformat i millorat notablement la urbanització de Guayaquil. La reforma del Malecón 2000 mostra fins a quin punt es pot regenerar totalment una ciutat amb accions concretes de transformació. El projecte és un exemple clar de la millora integral d’una societat com a producte de la transformació del seu entorn geogràfic.

Guayaquil

El projecte Malecón 2000 va ser proposat com un programa de regeneració urbana que buscava revertir el deteriorament del centre urbà de Guayaquil ocasionat per la disminució de l’activitat econòmica que tradicionalment es duia a terme a les ribes del riu Guaya. El seu objectiu responia a la necessitat de crear un gran espai públic destinat a tots els habitants de Guayaquil que tingués com a marge de canvi primordial el restabliment de la relació de la ciutat amb el riu. L’èxit d’aquest projecte el va convertir automàticament en precursor del procés total de regeneració urbana de Guayaquil.

City to City Barcelona FAD Award

Més informació: www.malecon2000.org

Guayaquil 2.291.158 hab., Ecuador

Regeneración urbana de Guayaquil. Proyecto Malecón 2000

Castellano

La regeneración total de Guayaquil se hizo posible con la puesta en marcha del proyecto Malecón 2000 en 1996. Su construcción ha supuesto una transformación paisajística, económica y ambiental que se ha traducido en un aumento sin precedentes de la calidad de vida de los habitantes de Guayaquil.

La creación de parques, centros comerciales, centros culturales, un sistema de transporte público eficiente, zonas residenciales y espacios verdes de ocio en el corredor del malecón ha transformado y mejorado notablemente la urbanización de Guayaquil. La reforma del Malecón 2000 demuestra hasta qué punto se puede regenerar totalmente una ciudad a través de acciones concretas de transformación. El proyecto es un claro ejemplo de la mejoría integral de una sociedad a través de la transformación de su entorno geográfico. Mas información: www.malecon2000.org

Guayaquil

La construcción de este malecón logró crear un sentimiento de pertenencia en la ciudadanía. Los estudios realizados señalan que los ciudadanos reconocen que las obras de regeneración urbana de la ciudad mejoraron notablemente la actitud con la que la comunidad percibía la ciudad de Guayaquil, lo que aumentó la estima y el orgullo nacional. En términos económicos, la sociedad también se ha visto beneficiada, pues de 1999 a 2011 el malecón ha recibido a 198.486.347 visitantes, lo que ha creado más ingresos y más empleo, y lo que a su vez se ha traducido en una mejora considerable de la calidad de vida de la ciudadanía.

City to City Barcelona FAD Award

El proyecto Malecón 2000, que va desde la calle de Cuenca (zona sur) hasta el tradicional barrio de Las Peñas (zona norte), tiene 2,5 km de extensión y una superficie de 17 ha (tres veces más grande que el antiguo malecón). Se establecieron tres zonas primarias que respetaron la zonificación natural de la ciudad: la zona sur, con vocación comercial; la zona centro, con vocación cívica, y la zona norte, con vocación cultural y recreativa. Esto supuso un área de 173.702 m2, con 30.000 m2 de parques y 728 estacionamientos. En total se construyeron 143.365 m2 en mercados, monumentos, patrimonio histórico y espacios para el ocio y la cultura. Las líneas primordiales de acción consideran la revalorización de la relación entre la ciudad y el río, la relevación de los monumentos históricos existentes y la obtención de ingresos sin dependencia de asignaciones públicas. Sobre esto último se consiguió una inversión privada sin ánimo de lucro que logró un convenio de comodato por noventa y nueve años para el desarrollo y la administración del proyecto. El desarrollo de estas líneas programáticas dio como resultado una mejora integral paisajística y económica que quedó reflejada en un

aumento general de la calidad de vida de los habitantes.

El proyecto Malecón 2000 fue propuesto como un programa de regeneración urbana que buscaba revertir el deterioro del centro urbano de Guayaquil ocasionado por la disminución de la actividad económica que tradicionalmente se llevaba a cabo en las orillas del río Guaya. Su objetivo respondía a la necesidad de crear un gran espacio público destinado a todos los habitantes de Guayaquil que tuviera como margen de cambio primordial el restablecimiento de la relación de la ciudad con su río. El éxito de este proyecto lo convirtió automáticamente en percutor del proceso total de regeneración urbana de Guayaquil.

Kortrijk

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Jordi Farrando

Kjk

City to City Barcelona FAD Award

Kortrijk

Kortrijk 74,911 inhab., Belgium

Continued transformation actions of the centre through the public spaces and global articulation of the city through actions along the river Leie

English

After a process in which the urban centre was losing vitality, with a predominance of automobiles taking over, Kortrijk decided to dignify the most outstanding places in the centre of the town through actions in different central enclaves but with a sense of urban continuity and linearity, global vision and longterm transforming ambition.

In the Grote Markt, the open-air parking has been eliminated and the importance it had for the inhabitants of Krotrijk has been given back to it. To this end, the pedestrian and commercial areas have been paved with cobblestones and granite as well as blue stone for the linearity of the north-south axis.

The improvement of the north-south axis seeks to make the most of the connecting capacity of the streets and the centres that constitute it, to transform it into the landmark space of the city. The first of a total of three phases has already been completed (the second one is being executed and the third one is planned for 20142015), expanding the proportion of street intended for pedestrians (going from 25/75 to 50/50) and levelling out

Lastly, the eastern green belt has the objective of enhancing the value of the green areas in the centre, expanding and interconnecting them through tree species and homogeneous fencing, removing car parks and placing them underground as in the case of Veemarkt, which has acquired a car park with natural light to improve the feeling of safety. 2016 is the year when all the parts that comprise this belt will be completed. More information: www.kortrijk.be

Kortrijk

The river Leie does not have to accommodate major river traffic. The design and definition of the characteristics of the infrastructures for the proper development of river activity was made with the necessary urban planning to transform the facades into landscape elements of local and regional quality and relevance. Since 1997, more than 2km of urban faรงades have been integrated into the city, adding green areas, seven bridges and constructions, with the participation in the design process of owners and residents of the district on the island of Buda, where since 2004 the total transformation of the cultural services is being undertaken to transform it into a district of arts and creativity. The same is true of the district of Overleie, where since 2011 they are discussing with the residents the guidelines for achieving optimal quality-of-life parameters within the urban nucleus.

City to City Barcelona FAD Award

the paving at crossings, emphasising the continuity of the axis with blue stone. In the southern end of the axis, 2003 saw the completion of tunnelling works underneath the railway lines, with specific paths for pedestrians, bicycles and cars as well as a small square in one of the lateral accesses and a play of coloured lights that give it personality. In parallel, streets in the centre have been pedestrianized where the restrained and homogeneous quality architecture and paving cede centre stage to the shops.

For the recovery of the historic urban centre, a strategic action within a long-term integral plan was chosen. The plan, which is currently being developed, seeks to transform the global nature of the urban centre, intensifying its character and dignifying it. There are thus five interventions: restoring the urban facades on the river Leie, constituting the north-south axis of Leiestraat, improving the Grote Markt, pedestrianizing some of the streets and creating the green belt to the east.

Kortrijk 74.911 hab., Bèlgica

Acció continuada de transformació del centre a través dels espais públics i articulació global de la ciutat a través d’accions al llarg del riu Leie

Català

Després d’un procés de reducció de la vitalitat del centre urbà, amb un marcat protagonisme dels automòbils, Kortrijk va decidir dignificar els espais més destacats del centre de la localitat amb actuacions en diferents emplaçaments de la zona, amb un sentit de continuïtat i linealitat urbana, visió global i ambició transformadora a llarg termini.

La millora de l’eix nord-sud vol aprofitar la capacitat de connexió dels carrers i els centres que el configuren per convertir-lo en l’espai de referència de la ciutat. Ja s’ha dut a terme la primera d’un total de tres fases (la segona es troba en execució i la tercera es preveu per al 20142015), que amplien la proporció de carrer destinada a vianants (passant de 25/75 a 50/50) i la igualació del paviment a les cruïlles destacant la continuïtat de l’eix amb tonalitats blaves. A l’extrem sud de l’eix, el

Kortrijk

A la Grote Markt, s’hi ha eliminat el pàrquing a l’aire lliure i se li ha retornat la importància identitària que té per als habitants de Krotrijk. Amb aquest fi, s’han pavimentat amb llambordes i granit les zones de vianants i comerços, i la linealitat de l’eix nordsud s’ha marcat amb pedra blava. Per últim, el cinturó verd de l’est té com a objectiu revalorar les zones verdes del centre ampliant-les i connectant-les entre si mitjançant espècies d’arbres i tanques homogènies, traient aparcaments o soterrant-los, com és el cas de Veemarkt, amb un pàrquing amb llum natural per millorar la sensació de seguretat. El 2016 és l’any de la finalització de totes les parts que constitueixen el cinturó. Més informació: www.kortrijk.be

City to City Barcelona FAD Award

Al riu Leie s’hi desenvolupa un important trànsit fluvial. El disseny i la definició de les característiques de les infraestructures per al funcionament correcte de l’activitat fluvial es van realitzar amb la suficient planificació urbanística per convertir les façanes en elements paisatgístics de qualitat i rellevància local i regional. Des del 1997, més de 2 km de façana urbana s’han integrat a la ciutat, sumant-hi zones verdes, set ponts i construccions, i amb la participació en el procés de disseny de propietaris i residents dels districtes de l’illa de Buda, on des del 2004 s’hi du a terme una transformació completa dels serveix culturals per convertirla en un barri d’arts i creativitat, i Overleie, on des del 2011 es discuteix amb els residents sobre els eixos per aconseguir paràmetres òptims de qualitat de vida al nucli urbà.

2003 va finalitzar la construcció d’un túnel per sota les vies del ferrocarril. Aquest túnel té carrils específics per a vianants, bicicletes i automòbils, a més d’una petita plaça en un dels accessos laterals i un joc de llums de colors que li donen personalitat. Paral·lelament s’han convertit en zona de vianants alguns carrers del centre, l’arquitectura i paviments sobris, homogenis i de qualitat dels quals cedeixen el protagonisme als comerços.

Per recuperar el centre urbà històric s’ha optat per l’actuació estratègica dins d’un pla integral a llarg termini. El programa, que segueix el seu desenvolupament actualment, pretén transformar la globalitat del centre urbà intensificant-ne el caràcter propi i dignificant-lo. Hi ha cinc intervencions en total: l’adequació de les façanes urbanes al riu Leie, la constitució de l’eix nord-sud de Leiestraat, la millora de la Grote Markt, la conversió en zona de vianants d’algunes vies i la creació d’un cinturó verd a l’est.

Kortrijk 74.911 hab., Bélgica

Acción continuada de transformación del centro a través de los espacios públicos y articulación global de la ciudad a través de acciones al lo largo del río Leie

Castellano

Tras un proceso de pérdida de vitalidad del centro urbano, con un dominio del protagonismo por parte de los automóviles, Kortrijk decidió dignificar los lugares más destacados del centro de la localidad con actuaciones en diferentes enclaves del centro, pero con sentido de continuidad y linealidad urbana, visión global y ambición transformadora a largo plazo.

La mejora del eje norte-sur persigue aprovechar la capacidad de conexión de las calles y los centros que lo constituyen para convertirlo en el espacio de referencia de la ciudad. Ya se ha llevado a cabo la primera de un total de tres fases (la segunda está en ejecución y la tercera se prevé para 2014-2015), que amplían la proporción de calle destinada a peatones (pasando de 25/75 a 50/50) y la igualación de pavimentos en los cruces destacando la continuidad del eje con

Kortrijk

En la Grote Markt se ha eliminado el párquing al aire libre y se le ha devuelto la importancia identitaria que tiene para los habitantes de Krotrijk. Para ello, se han pavimentado con adoquines y granito las zonas peatonales y comerciales, y la linealidad del eje norte-sur se ha marcado con piedra azul. Por último, el cinturón verde este tiene como objetivo revalorizar unas zonas verdes del centro ampliándolas y connectándolas entre sí mediante especies de árboles y cercas homogéneas, eliminado aparcamientos o soterrándolos, como es el caso de Veemarkt, con un párquing con luz natural para mejorar la sensación de seguridad. El 2016 es el año de finalización de todas las partes que conforman el cinturón. Mas información: www.kortrijk.be

City to City Barcelona FAD Award

El río Leie tiene que dar cabida a importantes tránsitos fluviales. El diseño y la definición de las características de las infraestructuras para el correcto desarrollo de la actividad fluvial se hicieron con la necesaria planificación urbanística para convertir las fachadas en elementos paisajísticos de calidad y relevancia local y regional. Desde 1997, más de 2 km de fachada urbana se han integrado en la ciudad, sumando zonas verdes, siete puentes y construcciones, con la participación en el proceso de diseño de propietarios y residentes de los distritos de la isla de Buda, donde desde el 2004 se lleva a cabo una total transformación de los servicios culturales para convertirla en un barrio de artes y creatividad, y de Overleie, donde desde 2011 se discute con los residentes sobre los ejes para conseguir óptimos parámetros de calidad de vida en el núcleo urbano.

piedra azul. En el extremo sur del eje, en 2003 se finalizó la obra de un túnel por debajo de las vías del ferrocarril con carriles específicos para peatones, bicicletas y automóviles, además de una pequeña plaza en uno de los accesos laterales y un juego de luces de colores que le dan personalidad. Paralelamente se han peatonalizado calles del centro, cuya arquitectura y pavimentos sobrios, homogéneos y de calidad ceden el protagonismo a los comercios.

Para la recuperación del centro urbano histórico se ha optado por la actuación estratégica dentro de un plan integral a largo plazo. El plan, que sigue su desarrollo actualmente, busca transformar la globalidad del centro urbano intensificando su carácter y dignificándolo. Así, las intervenciones son cinco: la adecuación de las fachadas urbanas al río Leie, la constitución del eje nortesur de Leiestraat, la mejora de la Grote Markt, la peatonalización de algunas calles y la creación del cinturón verde en el este.

Moreno

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Josep Mª Llop

Mno

City to City Barcelona FAD Award

Moreno

Moreno 443,076 inhab., Argentina

Recovery of heritage, mobilisation of the land and energy savings in social housing

English

Moreno has been entirely transformed â&#x20AC;&#x201C; at educational, health, cultural, ecological and habitational level â&#x20AC;&#x201C; thanks to the launch of a mega-project managed by the Institute for Urban, Environmental and Regional Development. This is a major example of total renovation in a city with a scarcity of resources.

The specific actions of Moreno’s renovation project include a general habitational emergency plan, a federal plan for the construction and improvement of housing, a legal renewal within the property framework and a recovery of communal areas that are in a state of deterioration, abandonment, obsolescence or at risk of falling into slum conditions. This last line

Moreno

The project development has provided decent housing for more than 4 thousand families. Not only was there the construction and enhancement of habitational complexes (individual and for communal use); multiple educational and divulging workshops were also generated that taught the inhabitants the importance of a common heritage as well as specific ways to improve their dwellings, such as the “Houses x + energy” pilot programme (houses with energy sustainability). The project also created a university, adapted a hospital, crafts, cultural and ecological centres. A large part of Moreno’s population now has decent housing and society in general has hugely benefited from a new infrastructure that notably improves the lives of the inhabitants in the short and long term. More information: www.edenor.com

City to City Barcelona FAD Award

The Department of Moreno is a city belonging to category 1 given that it has more than one hundred thousand inhabitants. It is located at a distance of 37 Km from the Autonomous City of Buenos Aires and covers a surface of 186 km2. Despite being located in the so-called Second Conurbation Ring, it has the peculiarity of possessing a wide-ranging rural surface of nearly 40% of its territory. Between 2001 and 2008 it registered 16.5% population growth to reach a total of 443,076 inhabitants. Of these, 59.7% is aged under 30 years. This means an active population in need of a city with an infrastructure capable of attending to its current and potential requirements. The mega-project driven forward by the IDUAR has the objective of drawing up a series of actions in the habitational fields, in the public heritage territory and in the natural areas in order to transform Moreno into a city with the capacity to generate positive integral growth leading to an increase in the living standards of its inhabitants.

of action specifically encompasses the improvement of the Moreno Transhipment Centre, the restoration of the new “Old Moreno”, the creation of the Mariano Moreno University Centre, the creation of Plaza Bujan and the recovery of the Camino de Sirga path. It is thus constituted into a mega-project that, with a meagre budget, achieved the total regeneration of Moreno.

The IDUAR is a decentralised organism created in April 2000 by municipal order. Its main objective was the promotion, planning and execution of actions aimed at urban, environmental and regional development. Right from its creation it has succeeded in rebuilding and improving cities with scant resources. The work undertaken in the Municipality of Moreno is an example of what a well-managed organism with very few resources is capable of achieving.

Moreno 443.076 hab., Argentina

Recuperació patrimonial, mobilització del sol i estalvi energètic en vivendes socials

Català

Moreno ha estat totalment transformada —en els àmbits educatiu, sanitari, cultural, ecològic i habitacional— gràcies a la posada en marxa d’un megaprojecte gestionat per l’Institut de Desenvolupament Urbà, Ambiental i Regional. Aquest és un exemple de renovació total d’una ciutat amb pocs recursos.

Les accions concretes del projecte de renovació de Moreno inclouen un pla general d’emergència habitacional, un pla federal de construcció i millorament de l’habitatge, una renovació jurídica del marc de la propietat i una recuperació de les àrees comunes en estat de deteriorament, abandonament, obsolescència o en risc de descomposició. Aquesta última línia

Moreno

El desenvolupament del projecte ha permès proporcionar una llar digna a més de quatre mil famílies. No només s’han construït i millorat els conjunts habitacionals (individualment i per a usos comuns) sinó que també s’han generat nombrosos tallers educatius i de divulgació que ensenyen als habitants la importància del patrimoni comú, així com les formes específiques per millorar els seus habitatges amb programes com Cases x + energia (cases amb sostenibilitat energètica). El projecte també va crear una universitat i va adaptar un hospital i diferents centres artesanals, culturals i ecològics. Gran part de la població de Moreno té ara un habitatge digne i la societat en general s’ha beneficiat enormement d’una nova infraestructura que millora notablement la vida dels habitants, tant a curt com a llarg termini. Més informació: www.edenor.com

City to City Barcelona FAD Award

Moreno és una ciutat que pertany a la categoria 1 perquè té més de cent mil habitants. Es troba a 37 km de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires i té una superfície de 186 km2. Malgrat que està situada al denominat Segon Anell del Conurbà, té la particularitat de posseir una àmplia superfície rural que s’acosta al 40 % del seu territori. Entre l’any 2001 i el 2008 va registrar un creixement de la població del 16,5 % i ha arribat a una població total de 443.076 habitants. D’aquesta població, un 59,7 % són menors de trenta anys, la qual cosa vol dir que es tracta d’una població que requereix una ciutat amb una infraestructura capaç d’atendre les seves necessitats presents i potencials. El megaprojecte impulsat per l’IDUAR té com a objectiu l’elaboració d’una sèrie d’accions als camps habitacionals, al territori patrimonial públic i a les àrees naturals per convertir Moreno en una ciutat que pugui generar un creixement integral positiu que acabi augmentant el nivell de vida dels seus habitants.

d’acció inclou concretament la millora del Centre de Transbord Moreno, la restauració del nou Moreno Antiguo, la creació del Centre Universitari Mariano Moreno, la creació de la plaça Buján i la recuperació del Camí de Sirga. Es constitueix, així, un megaprojecte que, amb un pressupost reduït, ha aconseguit la regeneració total de Moreno.

L’IDUAR és un organisme descentralitzat creat l’abril del 2000 per ordenança municipal. El seu objectiu principal va ser la promoció, planificació i execució d’accions orientades al desenvolupament urbà, ambiental i regional. Des que es va crear ha aconseguit la reconstrucció i millora de ciutats amb escassos recursos. La tasca que va efectuar el Municipi de Moreno és un exemple del que és capaç de fer un organisme ben gestionat i amb molt pocs recursos.

Moreno 443.076 hab., Argentina

Recuperación patrimonial, movilización de suelo y ahorro energético en viviendas sociales

Castellano

Moreno ha sido totalmente transformada — en los ámbitos educativo, sanitario, cultural, ecológico y habitacional— gracias a la puesta en marcha de un megaproyecto gestionado por el Instituto de Desarrollo Urbano, Ambiental y Regional. Este es un ejemplo de renovación total de una ciudad con pocos recursos.

Las acciones concretas del proyecto de renovación de Moreno incluyen un plan general de emergencia habitacional, un plan federal de construcción y mejoramiento de vivienda, una renovación jurídica en el marco de la propiedad y una recuperación de áreas comunes en estado de deterioro, abandono u obsolescencia o en riesgo

Moreno

El desarrollo del proyecto ha otorgado una vivienda digna a más de cuatro mil familias. No sólo hubo construcción y mejora de conjuntos habitacionales (individualmente y para usos comunes), sino que también se generaron múltiples talleres educativos y de divulgación que enseñaron a los habitantes la importancia del patrimonio común así como formas específicas para mejorar sus viviendas, como el programa piloto Casas x + energía (casas con sostenibilidad energética). El proyecto también creó una universidad, la adaptación de un hospital y centros artesanales, culturales y ecológicos. Gran parte de la población de Moreno tiene ahora una vivienda digna y la sociedad en general se ha beneficiado enormemente de una nueva infraestructura que mejora notablemente la vida de los habitantes a corto y largo plazo. Mas información: www.edenor.com

City to City Barcelona FAD Award

Moreno es una ciudad que pertenece a la categoría 1 por contar con más de cien mil habitantes. Está ubicada a 37 km de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires y tiene una superficie de 186 km2. A pesar de encontrarse en el denominado Segundo Anillo del Conurbano, tiene la particularidad de poseer una amplia superficie rural que asciende a cerca del 40 % de su territorio. Del 2001 al 2008 ha registrado un crecimiento poblacional del 16,5 % hasta ascender a un total de 443.076 habitantes. De estos, un 59,7 % es menor de treinta años, lo que significa una población activa necesitada de una ciudad con una infraestructura que pueda atender sus capacidades presentes y potenciales. El megaproyecto impulsado por el IDUAR tiene como objetivo elaborar una serie de acciones en los campos habitacionales, en el territorio patrimonial público y en las áreas naturales para convertir Moreno en una ciudad capaz de generar un crecimiento integral positivo que termine por aumentar el nivel de vida de sus habitantes.

de tugurización. Esta última línea de acción abarca concretamente la mejora del Centro de Trasbordo Moreno, la restauración del nuevo Moreno Antiguo, la creación del Centro Universitario Mariano Moreno, la creación de la plaza Buján y la recuperación del Camino de Sirga. Se constituye, así, un megaproyecto que, con poco presupuesto, ha logrado la total regeneración de Moreno.

El IDUAR es un organismo descentralizado creado en abril de 2000 por ordenanza municipal. Su objetivo principal fue la promoción, planificación y ejecución de acciones orientadas al desarrollo urbano, ambiental y regional. Desde su creación ha logrado la reconstrucción y mejoría de ciudades de escasos recursos. La labor que efectuó en el Municipio de Moreno es un ejemplo de lo que es capaz de hacer un organismo bien gestionado con muy pocos recursos.

Onagawa Owa

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Suzanne Strum

/MENTION /MENCIÓ /MENCIÓN

City to City Barcelona FAD Award

Onagawa

Onagawa 11,186 inhab., Japan

Container Temporary Housing

English

Container Temporary Housing is a project that overcome the insufficiency of flat land in the areas affected by the 2011 earthquake by creating a housing system based on stacking shipping containers. This initiative has totally revolutionised the temporary dwelling concept.

Within the project, three dwelling types were devised to adapt to demographic requirements: 19.8m2 for one or two residents, 29.7m2 for three or four residents and 39.6m2 for more than four residents. In order to provide storage space, the Voluntary Architects Network (VAN) group took charge of assembling and installing shelving in each one of the residences. More than 200 people from the rest of the country came to Onagawa to help in the construction. The activity also found an echo in personalities such

Onagawa

The project started its processes in April 2011 and only 5 months later had succeeded in erecting 9 buildings (180 homes), a community centre, a market and the Atelier. This initiative has given a home to more than 400 people and its design seeks to vastly innovate the concept of the provisional home. More information: www.shigerubanarchitects.com

City to City Barcelona FAD Award

The construction system is based on stacking 20-foot-high shipping containers in a chequerboard pattern that permits luminous spaces to be created between them. Their construction overcomes the principal factor leading to the insufficiency of temporary homes: the lack of flat land in areas affected by natural disasters. In addition to this major contribution, the construction devised by Shigeru Ban boasts other no less estimable advantages: it shortens the construction period; generates intervals of space that facilitate the creation of parking areas and communal-use structures; it can be used on a permanent basis and possesses excellent safety levels under seismic activity.

as the musician Ryuichi Sakamoto, the Luis Vuitton Japan corporation and the â&#x20AC;&#x153;More Treesâ&#x20AC;? organisation, which designed and donated the table structure that, based on paper tubes for the legs, allows the height to be adjusted to the tastes of each one of the residents. A market was built in the communal spaces to cater for basic needs and create new forms of commercialisation. Lastly, and using the very concept of turning the constructions into a true permanent home, a learning centre (Atelier) was designed and built with the help of the Kyoto University of Art and Design and the Tohoku University of Art and Design, a centre that operates as an artistic workshop, gallery and space for cultural interaction.

Shigeru Ban is a renowned Japanese architect who uses unusual materials such as paper, wood or plastic to create lightweight and selfsustainable constructions. Since the earthquake of March 2011, he and his group of architects are bent on a task of visiting more than 50 refuges in order to install 1200 Paper Partitioning Systems that allow the shelters to be divided up and provide privacy between the families. When learning that the village of Onagawa did not have sufficient flat land for building temporary dwellings, they gave themselves over to the task of devising temporary homes over three levels made from shipping containers.

Onagawa 11.186 hab., Japó

Container Temporary Housing

Català

Container Temporary Housing és un projecte que supera la insuficiència de terrenys plans a les àrees afectades pel terratrèmol de 2011 creant un sistema d’habitatges basat en l’apilament de contenidors de vaixells. Aquesta iniciativa ha revolucionat totalment el concepte de llar temporal.

Es van idear tres tipus d’habitatge adaptables a les necessitats demogràfiques: 19,8 m2 per a un o dos residents; 29,7 m2 per a tres o quatre residents; i 39,6 m2 per a més de quatre residents. Per proveir d’espai d’emmagatzematge, el grup Voluntary Architects Network (VAN) es va encarregar d’acoblar i instal·lar prestatgeries a cadascuna de les residències. Més de dues-centes persones provinents de la resta del país es van desplaçar a Onagawa per ajudar a construir-les. L’activitat també va tenir repercussió en

Onagawa

El projecte es va iniciar l’abril de 2011 i només cinc mesos després es va assolir la construcció de nou edificis (189 llars), un centre comunitari, un mercat i l’Atelier. Aquesta iniciativa ha proporcionat una llar a més de quatre-centes persones i el seu disseny pretén innovar enormement el concepte de llar provisional. Més informació: www.shigerubanarchitects.com

City to City Barcelona FAD Award

El sistema de construcció es basa en l’apilament de contenidors de vaixells de vint peus d’alçada seguint un patró de tauler d’escacs que permeti la creació d’espais lluminosos entre ells. La construcció d’aquests habitatges supera el principal factor que ocasionava la insuficiència de llars temporals: la falta de terrenys plans a les àrees que solen estar afectades per desastres naturals. A més a més, la construcció ideada per Shigeru Ban presenta altres avantatges força estimables: redueix el període de construcció, genera intervals d’espais que faciliten àrees d’aparcament i estructures d’ús comú, pot ser utilitzada de manera permanent i té una seguretat excel·lent davant l’activitat sísmica.

personalitats com el músic Ryuichi Sakamoto, la firma Luis Vuitton Japan i l’organització More Trees, que es va encarregar de dissenyar l’estructura de les taules, l’alçada de les quals es podia ajustar a les necessitats de cada resident a base de tubs de paper a les potes. Dins dels espais comuns es va construir un mercat per cobrir les necessitats bàsiques i crear noves formes de comercialització. Finalment, utilitzant el concepte de fer de les construccions una veritable llar permanent, es va dissenyar i construir, amb l’ajuda de la Universitat de Belles Arts i Disseny de Kyoto i la Universitat de Belles Arts i Disseny de Tohoku, un centre d’aprenentatge (Atelier) que funciona com a taller artístic, galeria i espai per a la interacció cultural.

Shigeru Ban és un reconegut arquitecte japonès que utilitza materials inusuals, com paper, fusta o plàstic, per dur a terme construccions lleugeres i autosostenibles. Des del terratrèmol del març de 2011, ell i el seu grup d’arquitectes han visitat més de cinquanta albergs per instal·lar-hi 1.200 sistemes de compartiment de paper que permeten el seccionament dels albergs i atorguen privacitat entre les famílies. En assabentar-se de la manca de terreny pla a Onagawa per construir-hi llars temporals, van assumir la tasca d’idear habitatges de tres nivells fets amb contenidors de vaixells.

Onagawa 11.186 hab., Jap贸n

Container Temporary Housing

Castellano

Container Temporary Housing es un proyecto que supera la insuficiencia de terrenos planos en las 谩reas afectadas por el terremoto de 2011 creando un sistema de viviendas basado en el apilamiento de contenedores de barcos. Esta iniciativa ha revolucionado totalmente el concepto de hogar temporal.

Se idearon tres tipos de vivienda adaptables a las necesidades demográficas: 19,8 m2 para uno o dos residentes; 29,7 m2 para tres o cuatro residentes; y 39,6 m2 para más de cuatro residentes. Para proveer de espacio de almacenamiento, el grupo Voluntary Architects Network (VAN) se encargó de ensamblar e instalar estanterías en cada una de las residencias. Más de doscientas personas provenientes del resto

Onagawa

El proyecto se inició en abril de 2011 y tan sólo cinco meses después se logró la construcción de nueve edificios (189 hogares), un centro comunitario, un mercado y el Atelier. Esta iniciativa ha proporcionado un hogar a más de cuatrocientas personas y su diseño pretende innovar enormemente el concepto de hogar provisional. Mas información: www.shigerubanarchitects.com

City to City Barcelona FAD Award

El sistema de construcción se basa en el apilamiento de contenedores de barcos de veinte pies de altura siguiendo un patrón de tablero de ajedrez que permita la creación de espacios luminosos entre ellos. Su construcción supera el principal factor que ocasionaba la insuficiencia de hogares temporales: la falta de terrenos planos en las áreas que suelen estar afectadas por desastres naturales. Además, la construcción ideada por Shigeru Ban cuenta con otras ventajas no menos estimables: acorta el periodo de construcción, genera intervalos de espacio que facilitan áreas de aparcamiento y estructuras de uso común, puede ser utilizada de manera permanente y posee una excelente seguridad ante la actividad sísmica.

del país se desplazaron a Onagawa para ayudar a construirlas. La actividad también tuvo repercusión en personalidades como el músico Ryuichi Sakamoto, en la firma Luis Vuitton Japan y en la organización More Trees, que se encargó de diseñar la estructura de las mesas, cuya altura se podía ajustar al gusto de cada uno de los residentes a base de tubos de papel en las patas. Dentro de los espacios comunes se construyó un mercado para cubrir las necesidades básicas y crear nuevas formas de comercialización. Por último, utilizando el concepto de hacer de las construcciones un verdadero hogar permanente, se diseño y construyó, con la ayuda de la Universidad de Bellas Artes y Diseño de Kyoto y la Universidad de Bellas Artes y Diseño de Tohoku, un centro de aprendizaje (Atelier) que funciona como taller artístico, galería y espacio para la interacción cultural.

Shigeru Ban es un reconocido arquitecto japonés que utiliza materiales inusuales, como papel, madera o plástico, para llevar a cabo construcciones ligeras y autosostenibles. Desde el terremoto de marzo de 2011, él y su grupo de arquitectos han visitado más de cincuenta albergues para instalar 1.200 sistemas de compartimento de papel que permiten el seccionamiento de los albergues y otorgan privacidad entre las familias. Al enterarse de la noticia de que el pueblo de Onagawa no tenía suficiente terreno plano para construir hogares temporales, se aplicaron a la tarea de idear unas viviendas de tres niveles hechas con contenedores de barcos.

Quito

Uio

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Joan Subirats

City to City Barcelona FAD Award

Quito

Quito 90,000 inhab., Ecuador

The Rehabilitation of the Historic Centre of Quito

English

The Historic Centre of Quito, which boasts one of the highest concentrations of heritage wealth in Latin America, was declared a World Heritage Site (Unesco) in 1978. This project proposed the recovery of its rich heritage through social, architectural, economic and cultural restructuring actions.

The projectâ&#x20AC;&#x2122;s impact on society was huge. The Social Sustainability plan achieved a high degree of participation among the population, a re-encounter with cultural values and a reinforcement of the sense of belonging of the areaâ&#x20AC;&#x2122;s inhabitants. The rehabilitation of the infrastructure succeeded in eliciting

Quito

More information: http://bit.ly/x5hyBn

City to City Barcelona FAD Award

The Rehabilitation Programme was able to take shape in 1994 thanks to a 41-million-dollar loan extended by the Inter-American Development Bank. The initial components designed for the Rehabilitation Programme focused on restoring the urban infrastructure, rehabilitating the private sector (touristic and commercial), establishing social housing projects, redeveloping informal commerce and launching the special Social Sustainability Programme.

the commitment and participation of the citizens through a system of reaching consensus and the entire process incorporated dissemination programmes that taught the inhabitants to reassess the value of the public space. They included a series of events that focused on rescuing Quitoâ&#x20AC;&#x2122;s historical, cultural and traditional values and achieved the symbolic recovery of the spaces, which were now transformed into spaces for and belonging to the citizens. In regard to the redevelopment of informal commerce, the Municipality of Quito ordered in 2003 the relocation of more than 6 thousand peddlers into shopping centres built in the area and 4 thousand into neighbouring areas of the city. These built centres were endowed with the indispensable services to achieve the optimisation of commercial exchange and the improvement of the service offering. Lastly, important projects were executed that were financed with resources recovered or generated by the services created through the loan, thus succeeding in creating a cycle of multiplying the investment of the resources initially extended as a loan.

The Historic Centre fell into a serious phase of deterioration from the second half of the 20th century onwards owing to the traditional families abandoning their houses and these being occupied by the population that was flowing in from the countryside, the transfer of the central government ministries to the north of the city, the overpopulation of informal travelling peddlers and the 1987 earthquake. Given this situation, in the mid-1990s the Municipality of Quito launched the formulation of the Master Plan for the Conservation of the Historic Centre. The major lines of intervention proposed by this Master Plan were urban development, the protection and rehabilitation of the architectural heritage, the development of housing and tourism and the programme for the urban fit-out and enhancement of the public and infrastructural space. A Rehabilitation Programme for the Historic Centre was inserted into this Master Conservation Plan through the Historic Centre Development Enterprise.

Quito 90.000 hab., Equador

Rehabilitació del Centre Històric de Quito

Català

El centre històric de Quito, que té una de les densitats patrimonials més grans de l’Amèrica Llatina, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat (Unesco) el 1978. Aquest projecte proposava la recuperació del seu valuós patrimoni a través d’una reestructuració social, arquitectònica, econòmica i cultural.

L’impacte que el projecte va tenir en la societat va ser gran. El pla de sostenibilitat social va aconseguir un alt nivell de participació de la població, el retrobament amb els valors culturals i un reforçament del sentit de pertinença dels habitants de la zona. Respecte de la rehabilitació de la infraestructura, es va aconseguir una actitud de compromís i

Quito

Més informació: http://bit.ly/x5hyBn

City to City Barcelona FAD Award

El Programa de Rehabilitació es va materialitzar l’any 1994 mitjançant un crèdit de 41 milions de dòlars atorgats pel Banco Interamericano de Desarrollo. Els components inicials dissenyats pel Programa de Rehabilitació es van centrar en la restauració de la infraestructura urbana, la rehabilitació del sector privat (turístic i comercial), la instauració de projectes d’habitatge social, el reordenament del comerç informal i la posada en marxa del programa especial de sostenibilitat social.

participació dels ciutadans a través d’un sistema consensuat, i en tot el procés es van incorporar programes de divulgació que van ensenyar als habitants la revaloració de l’espai públic. Aquests programes van incloure una sèrie d’esdeveniments que es van centrar en el rescat dels valors històrics, culturals i tradicionals de Quito, i que van tenir com a resultat la recuperació simbòlica dels espais, que es van convertir en espais de i per a la ciutadania. Pel que fa al reordenament del comerç informal, el Municipi de Quito va aconseguir l’any 2003 reubicar més de sis mil comerciants a centres comercials edificats a la zona i quatre mil a altres zones més allunyades. Aquests centres edificats van ser dotats dels serveis indispensables per aconseguir l’optimització d’intercanvis comercials i la millora de l’oferta de serveis. Finalment, es van executar importants projectes que van ser finançats amb recursos recuperats o generats pels serveis creats amb el crèdit. Es va aconseguir, així, un cicle de multiplicació de la inversió dels recursos lliurats com a préstec.

El centre històric de Quito va iniciar una greu etapa de deterioració a partir de la segona meitat del segle XX a causa de l’abandó dels habitatges per part de les famílies tradicionals —que van ser substituïdes amb població procedent del camp—, el trasllat dels ministeris del govern central al nord de la ciutat, la superpoblació de comerços ambulants informals i el terratrèmol de 1987. Davant d’això, el Municipi de Quito va emprendre, a mitjan anys noranta, la formulació del Pla Mestre de Conservació del Centre Històric. Les grans línies d’intervenció proposades per aquest pla van ser l’ordenament urbà, la protecció i rehabilitació del patrimoni arquitectònic, el desenvolupament d’habitatge i turisme i el programa d’equipament urbà i millora de l’espai públic i infraestructural. Dins del Pla Mestre de Conservació del Centre Històric es va inserir el Programa de Rehabilitació del Centre Històric a través de l’Empresa de Desenvolupament del Centre Històric.

Quito 90.000 hab., Ecuador

Rehabilitación del Centro Histórico de Quito

Castellano

El centro histórico de Quito, que posee una de las mayores densidades patrimoniales de América Latina, fue declarado Patrimonio de la Humanidad (Unesco) en 1978. Este proyecto propuso la recuperación de su rico patrimonio a través de una reestructuración social, arquitectónica, económica y cultural.

El impacto que el proyecto tuvo en la sociedad fue enorme. El plan de sostenibilidad social logró un alto nivel de participación de la población, el reencuentro con valores culturales y un refuerzo del sentido de pertenencia de los habitantes de la zona. En la rehabilitación de la infraestructura se logró una actitud

Quito

Mas información: http://bit.ly/x5hyBn

City to City Barcelona FAD Award

El Programa de Rehabilitación pudo materializarse en 1994 mediante un crédito de 41 millones de dólares otorgados por el Banco Interamericano de Desarrollo. Los componentes iniciales diseñados para este programa se centraron en la restauración de la infraestructura urbana, la rehabilitación del sector privado (turístico y comercial), la instauración de proyectos de vivienda social, el reordenamiento del comercio informal y la puesta en marcha del programa especial de sostenibilidad social.

de compromiso y participación de los ciudadanos a través de un sistema consensuado, y en todo el proceso se incorporaron programas de divulgación que enseñaran a los habitantes la revalorización del espacio público. Estos incluyeron una serie de eventos que se centraron en el rescate de los valores históricos, culturales y tradicionales de Quito y que tuvieron como resultado una recuperación simbólica de los espacios, que se convirtieron en espacios de y para la ciudadanía. Con respecto al reordenamiento del comercio informal, el Municipio de Quito en el 2003 consiguió relocalizar a más de seis mil comerciantes en centros comerciales edificados en la zona y a cuatro mil en zonas colindantes de la ciudad. Estos centros edificados fueron dotados de los servicios indispensables para lograr la optimización de intercambios comerciales y la mejoría de la oferta de servicios. Por último, se ejecutaron importantes proyectos que fueron financiados con recursos recuperados o generados por los servicios creados con el crédito. Se logró, así, un ciclo de multiplicación de la inversión de los recursos entregados como préstamo.

El centro histórico de Quito inició una grave etapa de deterioro a partir de la segunda mitad del siglo XX debido al abandono de las viviendas por las familias tradicionales — que fueron sustituidas por población proveniente del campo—, el traslado de los ministerios del gobierno central al norte de la ciudad, la sobrepoblación de comercios ambulantes informales y el sismo de 1987. Ante esto, el Municipio de Quito emprendió, a mediados de los años noventa, la formulación del Plan Maestro de Conservación del Centro Histórico. Las grandes líneas de intervención propuestas por este plan fueron el ordenamiento urbano, la protección y rehabilitación del patrimonio arquitectónico, el desarrollo de viviendas y turismo y el programa de equipamiento urbano y mejora del espacio público e infraestructural. Dentro del Plan Maestro de Conservación del Centro Histórico se insertó el Programa de Rehabilitación del Centro Histórico a través de la Empresa de Desarrollo del Centro Histórico.

Rio de Janeiro Rio

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Secretary's Office for the Award Secretaria del Premi Secretaría del Premio

/WINNER /GUANYADOR /GANADOR

100 City to City Barcelona FAD Award

Rio de Janeiro

Rio de Janeiro 6.320.000 inhab., Brazil

Rehabilitation programme in the favela districts

101

English

During the 20th century the city of RĂo de Janeiro has turned its back on what was one of the worst urban scenarios worldwide: the favelas. Their clear presence in the life and character of Rio has contrasted with the urban development treatment it was receiving: from negation to the determination to eradicate. A century after they first appeared, major efforts have been made to develop and fully integrate them into the city of Rio de Janeiro.

The principal actions of the programme are: to complement the principal urban structure, to provide the necessary environmental aspect to transform the favela into a district by means of urban elements, to consolidate the favelas within the urban development plans, to introduce social services, to drive forward urbanistic regularisation and to put order in the land registry by granting titles of ownership. This work has been undertaken with the full collaboration of neighbours’ associations, in some cases very mature ones, as some of them had been calling for urban improvement for years. To urbanise the favelas means to democratise the right to the city and its enjoyment, to combat the city’s deficit and a divided city, to connect the urban structure, to reinforce existing social ties and to respect the history of each place, its construction and the investment and building effort each citizen makes. The strategy to achieve these objectives has been to find the linchpin that would allow the formal city to be combined with the informal city through respect for and understanding of forms. Formal integration goes hand in hand with the introduction of urban, social and cultural services and the educational

More information: www.armazemdedados.rio.rj.gov.br

Rio de Janeiro

and economic promotion of the inhabitants. Work according to these criteria has been carried out in more than 60 favelas and 8 medium-size and large irregular neighbourhoods (between 500 and 2500 dwellings), but with responses that are in keeping with each place. First, correcting the risk of landslides or flooding and moving the dwellings where no correction was possible. Second, extending the minimum urban utilities provision (power, water, sewerage, waste collection), construction of structures (streets, squares, cable railway, etc) and last, social, cultural and sports services such as civic centres, nurseries, schools, sports halls, venues, etc. The programme has been financed with 300 million US dollars, 60% of which comes from the InterAmerican Development Bank (IDB) and 40% from the City Hall. The programme has brought the cariocas out of the favelas and legal limbo in regard to their dwellings and has given them a right to the city that they did not have before. Equally, the plan’s success resides in the balance between small- and medium-scale urban development actions (very different to the relocation practices of previous decades) and social policies. To begin by treating the favelas as districts and treating their inhabitants as citizens is a huge exercise in urban inclusion without encroaching on the informal and spontaneous character that has made of the favelas a unique and special landscape in the world.

102 City to City Barcelona FAD Award

Rio’s more than 600 favelas, which together house a million and a half people, were entered as undeveloped land in the municipal registers and land registry. The city ended where the formal city ended. However, in the year 1994 the Favela-Bairro programme was launched with an approach that greatly differed from previous actions: the empowerment of the favela inhabitants, granting them ownership of the constructions and treating them as inhabitants of the formal city, that is to say, with a right to the social services within their reach.

Rio de Janeiro 6.320.000 hab., Brasil

Programa de rehabilitació dels barris de faveles

103 Català

Durant tot el segle XX, la ciutat de Rio de Janeiro ha girat l’esquena a un dels pitjors escenaris urbans mundials: les faveles. La seva presència clara en la vida i caràcter de Rio ha contrastat amb el tractament urbanístic que rebia: des de la negació fins a la voluntat d’eradicació. Un segle després de la seva aparició, s’han dut a terme grans esforços per urbanitzar-les i integrar-les de ple dret a la ciutat de Rio de Janeiro.

Les principals accions del programa són: complementar l’estructura urbana principal, oferir l’aspecte ambiental necessari per transformar la favela en un barri mitjançant elements urbans diversos, consolidar les faveles dins del planejament urbà, introduir serveis socials i promoure la regularització urbanística i l’ordre cadastral lliurant títols de propietat. Aquest treball s’ha dut a terme amb la col·laboració plena de les associacions de veïns, en alguns casos molt madures, ja que algunes feia anys que reclamaven millores urbanes. Urbanitzar les faveles significa democratitzar el dret a la ciutat i a gaudir-ne, combatre el dèficit de ciutat i la ciutat dividida, connectar l’estructura urbana, reforçar els llaços socials existents i respectar la història de cada lloc, la seva construcció i l’esforç d’inversió i constructor de cada ciutadà. L’estratègia per aconseguir aquests objectius ha estat trobar la ròtula que permetés combinar ciutat formal i ciutat informal, amb respecte per les formes. La integració formal s’acompanya amb la introducció dels serveis urbans, socials i culturals i la promoció educativa i econòmica dels habitants. S’ha intervingut en més de seixanta faveles i vuit

El programa ha extret els carioques de les faveles dels llimbs de la legalitat pel que fa als habitatges i els ha dotat del dret a la ciutat que abans no tenien. Igualment, l’èxit resideix en l’equilibri entre actuacions urbanístiques de petita i mitjana envergadura (molt diferents de les pràctiques de recol·locació de dècades anteriors) i les polítiques socials. Començar a tractar les faveles com a barris i tractar els seus habitants com a ciutadans és un exercici d’enorme inclusió urbana sense que s’hagi de forçar el caràcter informal i espontani que ha convertit les faveles en un paisatge únic i especial al món. Més informació: www.armazemdedados.rio.rj.gov.br

Rio de Janeiro

barris irregulars de tipus mitjà i gran (entre 500 i 2.500 habitatges) amb aquests criteris però amb respostes adequades a cada lloc. En primer lloc, una correcció dels riscos per esllavissada o riades i el trasllat d’habitatges si això no fos possible. En segon lloc, l’extensió dels serveis urbans mínims (llum, aigua, clavegueram, recollida d’escombraries), la construcció d’estructures (carrers, places, telefèrics, etc.) i, finalment, la creació de serveis socials, culturals i esportius, com ara centres cívics, guarderies, escoles, poliesportius, locals, etc. S’ha finançat amb 300 milions de dòlars nord-americans, el 60 % dels quals provenen del Banc Interamericà per al Desenvolupament (BID) i el 40 %, de l’Ajuntament de Rio.

104 City to City Barcelona FAD Award

Les més de sis-centes faveles de Rio, que acullen un milió i mig de persones, constaven com a sòl no urbanitzat en els registres i el cadastre municipals. La ciutat s’acabava on s’acabava la ciutat formal. L’any 1994, però, neix el programa Favela-Bairro, amb un plantejament ben diferent de les actuacions anteriors: l’apoderament dels habitants de les faveles, als quals s’atorga la propietat de les edificacions i als quals es tracta com a habitants de la ciutat formal, és a dir, amb dret a disposar de serveis socials a l’abast.

Rio de Janeiro 6.320.000 hab., Brasil

Programa de rehabilitación de los barrios de favelas

105 Castellano

Durante todo el siglo XX, la ciudad de Río de Janeiro ha dado la espalda a lo que era uno de los peores escenarios urbanos mundiales: las favelas. Su presencia clara en la vida y carácter de Río ha contrastado con el trato urbanístico que recibía: desde su negación hasta la voluntad de erradicación. Un siglo después de su aparición, se han llevado a cabo grandes esfuerzos para urbanizarlas e integrarlas de pleno derecho a la ciudad de Río de Janeiro.

Las principales acciones del programa son: complementar la estructura urbana principal, ofrecer el aspecto ambiental necesario para transformar la favela en un barrio mediante elementos urbanos, consolidar las favelas dentro del planeamiento urbano, introducir servicios sociales e impulsar la regularización urbanística y el orden catastral entregando títulos de propiedad. Este trabajo se ha llevado a cabo con la plena colaboración de las asociaciones de vecinos, en algunos casos muy maduras, ya que algunas de ellas llevaban años reclamando mejoras urbanas. Urbanizar las favelas significa democratizar el derecho a la ciudad y su disfrute, combatir el déficit de ciudad y la ciudad dividida, conectar la estructura urbana, reforzar los lazos sociales existentes y respetar la historia de cada lugar, su construcción y el esfuerzo de inversión y constructor de cada ciudadano. La estrategia para conseguir esos objetivos ha sido encontrar la rótula que permitiese combinar la ciudad formal y la ciudad informal, con respeto a las formas. La integración formal se acompaña con la introducción de servicios urbanos, sociales y culturales y la promoción educativa y económica de

El programa ha sacado a los cariocas de las favelas del limbo de la legalidad con respecto a sus viviendas y les ha dotado del derecho a la ciudad que antes no tenían. De igual modo, el éxito del plan reside en el equilibrio entre actuaciones urbanísticas de pequeña y mediana escala (muy diferentes a las prácticas de recolocación en décadas anteriores), y las políticas sociales. Empezar a tratar las favelas como barrios y tratar a sus habitantes como ciudadanos es un ejercicio de enorme inclusión urbana sin por ello forzar el carácter informal y espontáneo que ha convertido las favelas en un paisaje único y especial en todo el mundo. Mas información: www.armazemdedados.rio.rj.gov.br

Rio de Janeiro

los habitantes. Se ha intervenido en más de sesenta favelas y ocho barrios irregulares de tipo medio y grande (entre 500 y 2.500 viviendas) con estos criterios pero con respuestas acordes a cada lugar. En primer lugar, una corrección de los riesgos por desprendimiento o riadas y traslado de viviendas cuando dicha corrección no fuera posible. En segundo lugar, extensión de los servicios urbanos mínimos (luz, agua, alcantarillado, recogida de basura), construcción de estructuras (calles, plazas, teleférico, etc.) y, por último, servicios sociales, culturales, deportivos, como centros cívicos, guarderías, escuelas, polideportivos, locales, etc. El programa se ha financiado con 300 millones de dólares norteamericanos, el 60 % de los cuales proviene del Banco Interamericano para el Desarrollo (BID) y el otro 40 % del Ayuntamiento.

106 City to City Barcelona FAD Award

Las más de seiscientas favelas de Río, que agrupan un millón y medio de personas, constaban como suelo no urbanizado en los registros y el catastro municipales. La ciudad terminaba donde terminaba la ciudad formal. Sin embargo, en el año 1994 nació el programa Favela-Bairro, con un planteamiento muy diferente a las actuaciones anteriores: el empoderamiento de los habitantes de las favelas, a los que se otorga la propiedad de las edificaciones y a los que se trata como habitantes de la ciudad formal, es decir, con derecho a disponer de servicios sociales al alcance.

Rosario

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Gonzalo Garay

ÂŠ Municipalidad de Rosario

107

Ros

108 City to City Barcelona FAD Award

Rosario

Rosario 1,028,658 inhab., Argentina

Riverbank development programme of the city of Rosario

109 English

The Argentine government proposed the creation of a 7.5-Km route along the riverbank of Rosario intended for a variety of public spaces. Its implementation has brought about a spread of areas with unprecedented ecological, economic and cultural potential.

The process picked up momentum from 2004 onwards. Its execution has given free access to the metropolitan

Rosario

The definitive transformation of the Costa de Rosario represents a complete change in approach and a rebalancing in the city’s growth, which had hitherto concentrated its urban efforts on turning its back on the River Paraná. It is estimated that the total intervention process will be completed in a period no greater than 10 years. Currently the project has achieved around 80% of its goals. More information: www.rosario.gov.ar

City to City Barcelona FAD Award

This public drive has succeeded in structuring a public and private financing scheme through signing «Urban Development Agreements» with the different clubs and institutions and with private owners and investors or through resorting to «Public Works Concession Arrangements» to generate an uninterrupted 7.5-km route along the riverbank that links up multiple public spaces for recreational activities and economic, ecological and cultural enhancement. Outstanding among these actions is the creation and improvement of metropolitan parks (La Cabecera, Náutico Ludueña, Náutico Costa Central and Parque Lucio Fontana), the renovation of public spas and beaches, the creation of a Music Port to house a modern cultural mega-complex designed by the prestigious Brazilian architect Oscar Niemeyer, the creation of a gastronomic corridor and the structuring of the Parque Huerta la Tablada, an inventive responsible consumption centre with multifunctional spaces managed in a participative way between the state and civil society. All of these actions have brought about the growth in urban green areas from 2.9 m2 per inhabitant (1990) to 12 m2, a considerable increase.

population (350 thousand people) and to the entirety of Rosario’s inhabitants. They have benefited enormously from the consolidation not only of these recreational spaces, which have brought about the total revaluation of the natural roots of Rosario’s citizens, but also from the economic thrust that the realignment of the use of the land has brought about as a consequence (entrepreneurial actions in real estate, hospitality, goods and services). Rosario’s citizens now have the opportunity of appreciating the benefits of living next to the River Paraná; the use of this corridor provides an immense field of leisure possibilities, from parks, restaurants and bars to the endless potential cultural offering generated by the innovative Music Port.

110

The city of Rosario is located in the southern part of the province of Santa Fe. Its geographic position is hugely strategic in regard to the Mercosur (banks of the River Paraná) and is distanced only 300 Km from Buenos Aires. The project drafted thanks to the concerted efforts of different public organisms (national, provincial and municipal) proposed a coordinated planning action that led to the integral transformation of the North, Central and South Bank in the city of Rosario.

Rosario 1.028.658 hab., Argentina

Programa de desenvolupament de la costa de la ciutat de Rosario

111

Català

El govern argentí va proposar la creació d’un recorregut de 7,5 km d’extensió sobre la costa de Rosario destinat a la creació d’espais públics diversos. La realització d’aquest projecte suposa un espargiment de zones amb un potencial ecològic, econòmic i cultural sense precedents.

El procés va agafar impuls a partir de 2004. La seva execució ha permès l’accés gratuït a aquests espais a la població metropolitana (350.000 persones) i a tots els habitants de Rosario. Els ciutadans s’han

Rosario

La transformació de la costa de Rosario representa un complet canvi d’eix i un reequilibri en el creixement de la ciutat, que fins ara havia concentrat els seus esforços urbans d’esquena al riu Paranà. S’estima que el procés total d’intervenció finalitzarà en un període inferior a deu anys. Actualment el projecte es troba en un 80 % de concreció. Més informació: www.rosario.gov.ar

City to City Barcelona FAD Award

La gestió pública ha aconseguit estructurar un sistema de finançament públic i privat mitjançant la firma de convenis urbanístics amb els diferents clubs i institucions, amb propietaris i inversors privats, o fent ús del Règim de Concessió amb Obra Pública, per generar un recorregut ininterromput seguint la costa de 7,5 km d’extensió. Aquest recorregut encadena una multiplicitat d’activitats destinades a l’espai públic recreacional i d’esbargiment econòmic, ecològic i cultural. D’entre aquestes accions, destaca la creació i millora de parcs metropolitans (Cabecera, Náutico Ludueña, Náutico Costa Central i Lucio Fontana), la renovació de balnearis i platges públiques, la creació del Port de la Música, que albergarà un modern megacomplex cultural dissenyat pel prestigiós arquitecte brasiler Oscar Niemeyer, la creació d’un corredor gastronòmic i l’estructuració del parc Huerta la Tablada, un enginyós centre de consum responsable amb espais multifuncionals gestionats de forma participativa entre l’Estat i la societat civil. Totes aquestes accions suposen un considerable creixement de verd urbà de 2,9 m2 per habitant (1990) a 12 m2.

beneficiat enormement d’aquests espais de recreació, com també de la força econòmica que la readequació té com a conseqüència (creixement immobiliari, hoteler i de béns i serveis). Els habitants de Rosario tenen ara l’oportunitat de valorar els beneficis que aporta viure al costat del riu Paranà; l’ús d’aquest corredor suposa un camp immens de possibilitats d’oci, des de parcs, restaurants i bars fins a una quantitat immesurable de potencials ofertes culturals generades a l’innovador Port de la Música.

112

La ciutat de Rosario es troba a la zona sud de la província de Santa Fe. La seva posició geogràfica és enormement estratègica en relació amb el Mercosur (ribera del riu Paranà) i és a només 300 km de Buenos Aires. El projecte, elaborat gràcies a la gestió articulada entre diferents organismes públics (nacionals, provincials i municipals), proposa una planificació concertada que permeti la transformació integral de la costa nord, central i sud de la ciutat de Rosario.

Rosario 1.028.658 hab., Argentina

Programa de desarrollo de la costa de la ciudad de Rosario

113

Castellano

El gobierno argentino propuso la creación de un recorrido de 7,5 km de extensión sobre la costa de Rosario destinado a la creación de espacios públicos diversos. Su realización supone un esparcimiento de zonas con un potencial ecológico, económico y cultural sin precedentes.

El proceso tomó impulso a partir de 2004. Su ejecución ha permitido el

Rosario

La transformación de la costa de Rosario representa un completo cambio de eje y un reequilibrio en el crecimiento de la ciudad, que hasta ahora había concentrado sus esfuerzos urbanos de espaldas al río Paraná. Se estima que el proceso total de la intervención se concluirá en un período no superior a diez años. Actualmente el proyecto se encuentra en un 80 % de concreción. Mas información: www.rosario.gov.ar City to City Barcelona FAD Award

La gestión pública ha logrado la estructuración de un sistema de financiación público y privado mediante la firma de convenios urbanísticos con los distintos clubes e instituciones y con propietarios e inversores privados, o recurriendo al Régimen de Concesión con Obra Pública, para la generación de un recorrido ininterrumpido sobre el borde del agua de 7,5 km de extensión. Este recorrido encadena una multiplicidad de actividades destinadas al espacio público recreacional y de esparcimiento económico, ecológico y cultural. Entre estas acciones destaca la creación y el mejoramiento de parques metropolitanos (Cabecera, Náutico Ludueña, Náutico Costa Central y Lucio Fontana), la renovación de balnearios y playas públicas, la creación del Puerto de la Música, que albergará un moderno megacomplejo cultural diseñado por el prestigioso arquitecto brasileño Oscar Niemeyer, la creación de un corredor gastronómico y la estructuración del parque Huerta la Tablada, un ingenioso centro de consumo responsable con espacios multifuncionales gestionados de forma participativa entre el Estado y la sociedad civil. Todas estas acciones suponen un considerable crecimiento de verde urbano de 2,9 m2 por habitante (1990) a 12 m2.

acceso gratuito a estos espacios a la población metropolitana (350.000 personas) y a la totalidad de los habitantes de Rosario. Estos se han beneficiado enormemente de la consolidación no sólo de estos espacios de recreación, sino también de la fuerza económica que la readecuación del uso de suelo aporta como consecuencia (emprendimiento inmobiliario, hotelero y de bienes y servicios). Los rosarinos tienen ahora la oportunidad de valorar los beneficios que aporta vivir a orillas del río Paraná; el uso de este corredor supone un inmenso campo de posibilidades de ocio, desde parques, restaurantes y bares hasta un sinfín de potenciales ofertas culturales generadas en el innovador Puerto de la Música.

114

La ciudad de Rosario se encuentra en la zona sur de la provincia de Santa Fe. Su posición geográfica es enormemente estratégica en relación con el Mercosur (ribera del río Paraná) y está a tan sólo 300 km de Buenos Aires. El proyecto, elaborado gracias a la gestión articulada entre diferentes organismos públicos (nacionales, provinciales y municipales), se propone una planificación concertada que permita la transformación integral de la costa norte, central y sur de la ciudad de Rosario.

San Francisco

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Secretary's Office for the Award Secretaria del Premi Secretaría del Premio

115

Sfo

116

City to City Barcelona FAD Award

San Francisco

San Francisco 7,000,000 inhab., USA

Deployment of infrastructure for electric cars in the San Francisco Bay

117

English

With the ambition of anticipating change, the principal cities in the San Francisco Bay: San Francisco, San JosĂŠ and Oakland, have launched the installation of a comprehensive network of charging points and electric battery changing stations for electric cars. This is a multifaceted public-private action with high pedagogical, technological and environmental value.

A large part of the promotion of electric vehicles has hitherto been undertaken by governments (Obama himself has a plan for 2015), but its implementation on the territory is very difficult. Through the deployment of charging points, the cities in the San Francisco Bay seek to advance from the territory (the city and the region) to the users by first creating the supply network. It must be added that numerous businesses in Silicon Valley are committed to developing the electric car and favour its use among their workers through installing charging points at their facilities. Better Place and Coloumb Technologies have been entrusted with the charging technology and the charging-pointsearching software respectively. In addition, the system is compatible with the Zipcar and Citycarshare car sharing companies. The consistories are committed to replacing the respective vehicle fleets with electric vehicles.

San Francisco

Lastly, and given the nature of the integrated and metropolitan territory of the bay, the deployment in the use of electric cars in this region will serve as a valuable experience for future implementations around the world. With the opening of a network of charging points it is sought to drive forward the growth of electric cars. While it is currently a minority service (for the few private electric vehicles, those belonging to municipal services and those used in car sharing), there is a clear commitment to local but also global change, reducing emissions and reducing dependency on oil. More information: www.coulombtech.com www.betterplace.com

City to City Barcelona FAD Award

A project of these characteristics and scope requires high doses of political will, technical availability and environmental sensibility, all of them requirements of which the state of California can boast, with the city of San Francisco being the capital of technological innovation and ecofriendly proposals. City Halls, counties and businesses (specifically the Silicon Valley Leadership Group) have all come to an agreement to gradually curb air pollution (51% of polluting gas emissions come from transport) and dependency on oil.

In addition to the charging points established in public spaces, the consistories have drafted a reform of the construction code so that new builds have mandatory charging points. In addition, for anyone wishing to implement a charging point in their building, a credit line with a very low interest rate has been opened. The Pacific Electric&Gas company, in turn, which is in charge of power supply, is studying the corrections for consumption peaks. The project as a whole has an investment of 1 billion dollars.

118

Since the year 2009 and until the present 2012, 250 thousand charging points have been installed throughout the San Francisco Bay, plus 200 battery changing stations for routes of more than 160km. Here the spent batteries can be replaced for other charged ones without even having to get out of the vehicle.

San Francisco 7.000.000 hab., EUA

Desplegament d’infraestructura per al cotxe elèctric a la badia de San Francisco

119

Català

Per tal d’avançar-se al canvi, les principals ciutats de la badia de San Francisco —San Francisco, San José i Oakland— han posat en marxa la instal·lació d’una completa xarxa de punts de càrrega i estacions de canvi de bateries per als cotxes elèctrics. Es tracta d’una actuació pública-privada polifacètica amb un alt valor pedagògic, tecnològic i ambiental.

Un projecte d’aquestes característiques i envergadura exigeix unes altes dosis de voluntat política, disponibilitat tècnica i sensibilitat mediambiental, requisits dels quals presumeixen l’estat de Califòrnia i la ciutat de San Francisco, capital d’innovacions tecnològiques i propostes ecologistes. Ajuntaments, comtats i empreses (en concret, el Sillicon Valley Leadership Group) s’han posat d’acord per anar frenant gradualment la contaminació atmosfèrica de la regió (el 51 % de les emissions de gasos contaminants prové del transport) i la dependència del petroli. Fins ara, gran part de la promoció de vehicles s’ha dut a terme des dels governs (el mateix Obama ha llançat un pla per al 2015), però la seva aplicació al territori és molt dificultosa. Amb el desplegament de punts de càrrega, les ciutats de la badia de San Francisco volen avançar del territori (la ciutat i la regió) als usuaris creant primer la xarxa de subministrament. Cal afegir que nombroses empreses del Sillicon Valley aposten pel desenvolupament del cotxe elèctric i faciliten que els treballadors els utilitzin amb punts de càrrega a les seves instal·lacions. Better Place i Coloumb Technologies són les encarregades de la tecnologia dels carregadors i del programari de cerca de punts de càrrega, respectivament. A més, el sistema és compatible amb les empreses de cotxes multiusuari Zipcar i Citycarshare. Els consistoris s’han compromès a substituir les seves flotes de serveis per vehicles elèctrics.

San Francisco

A banda dels punts de càrrega establerts en espais públics, els consistoris han elaborat una reforma del codi de construcció perquè els edificis de construcció nova tinguin punts de càrrega obligatoris. A més, s’ha obert una línia de crèdit a un interès molt baix per a qui vulgui instal·lar-ne un al seu immoble. Per la seva banda, la companyia Pacific Electric & Gas, que s’encarrega del subministrament elèctric, està estudiant les correccions per als pics de consum. En la globalitat del projecte s’han invertit mil milions de dòlars. Finalment, i atès el caràcter de territori integrat i metropolità de la badia, el desplegament de l’ús de cotxes elèctrics en aquesta regió serà un precedent molt valuós per a experiències futures arreu del món. Amb l’obertura de la xarxa de punts de càrrega es vol potenciar el creixement de vehicles elèctrics. Encara que actualment tingui un servei minoritari (principalment per als pocs vehicles elèctrics privats, els dels serveis municipals i els cotxes multiusuari), és clara la seva aposta pel canvi local, però també global, de reducció d’emissions i de la dependència del petroli. Més informació: www.coulombtech.com www.betterplace.com

120 City to City Barcelona FAD Award

Des de l’any 2009 fins al 2012, s’han instal·lat 250.000 punts de càrrega per tota la badia de San Francisco i 200 punts de canvi de bateria per a recorreguts de més de 160 km, on les bateries gastades es podran substituir per unes altres de carregades sense haver d’abandonar el vehicle.

San Francisco 7.000.000 hab., EUA

Despliegue de infraestructura para el coche eléctrico en la bahía de San Francisco

121

Castellano

Para adelantarse al cambio, las principales ciudades de la bahía de San Francisco —San Francisco, San José y Oakland— han puesto en marcha la instalación de una completa red de puntos de carga y estaciones de cambio de baterías eléctricas para los coches eléctricos. Se trata de una actuación público-privada polifacética con un alto valor pedagógico, tecnológico y ambiental.

Un proyecto con estas características y envergadura exige altas dosis de voluntad política, disponibilidad técnica y sensibilidad medioambiental, requisitos de los que presumen el estado de California y la ciudad de San Francisco, capital de las innovaciones tecnológicas y las propuestas ecologistas. Ayuntamientos, condados y empresas (en concreto, el Sillicon Valley Leadership Group) se han puesto de acuerdo para ir frenando paulatinamente la contaminación atmosférica (el 51 % de las emisiones de gases contaminantes proviene del transporte) y la dependencia del petróleo. Gran parte de la promoción de vehículos eléctricos se ha llevado a cabo hasta ahora desde los gobiernos (el propio Obama cuenta con un plan para 2015), pero su aplicación en el territorio es muy dificultosa. Con el despliegue de puntos de carga, las ciudades de la bahía de San Francisco quieren avanzar del territorio (la ciudad y la región) a los usuarios creando primero la red de suministro. Hay que añadir que numerosas empresas del Sillicon Valley apuestan por el desarrollo del coche eléctrico y favorecen que sus trabajadores los utilicen con puntos de carga en sus instalaciones. Better Place y Coloumb Technologies se encargan de la tecnología de los cargadores y del software de búsqueda de puntos, respectivamente. Además, el sistema es compatible con las empresas de car sharing Zipcar y Citycarshare. Los consistorios se han comprometido a sustituir las respectivas flotas de vehículos por vehículos eléctricos.

San Francisco

Aparte de los puntos de carga establecidos en espacios públicos, los consistorios han elaborado una reforma del código de construcción para que los edificios de nueva construcción tengan puntos de carga obligatorios. Además, para quien quiera implantar un punto de carga en su inmueble se ha abierto una línea de crédito a un interés muy bajo. Por su lado, la compañía Pacific Electric & Gas, que se encarga del suministro eléctrico, estudia las correcciones para los picos de consumo. En la globalidad del proyecto se han invertido mil millones de dólares. Por último, y dado el carácter de territorio integrado y metropolitano de la bahía, el despliegue del uso de coches eléctricos en esa región será muy valioso para futuras experiencias en todo el mundo. Con la apertura de la red de puntos de carga se persigue iniciar el crecimiento de vehículos eléctricos. Aunque actualmente presta un servicio minoritario (para los pocos vehículos eléctricos privados, los de servicios municipales y los compartidos), es clara su apuesta por el cambio local, pero también global, de reducción de emisiones y de la dependencia del petróleo. Mas información: www.coulombtech.com www.betterplace.com

122 City to City Barcelona FAD Award

Desde el año 2009 y hasta el presente 2012, se han instalado 250.000 puntos de carga por toda la bahía de San Francisco, y 200 puntos de cambio de batería para recorridos de más de 160 km. En ellos, las baterías gastadas podrán ser sustituidas por otras cargadas sin tener siquiera que abandonar el vehículo.

San José

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Royee Álvarez Cartin

123

Sjo

124 City to City Barcelona FAD Award

San JosĂŠ

San José 349,152 inhab., Costa Rica

Regeneration of the urban centres

125 English

The Plan for the Regeneration and Repopulation of San José sought to generate the necessary conditions for recovering the habitational, commercial and service functionality as well as the urban competitiveness and reconfiguration of the social fabric of San José’s central district.

Given these conditions, the primary objective of the municipality was a “humanising of the space” through giving new value to the urban spaces intended for pedestrians. Through this it was sought to eliminate the “city for cars” concept, with a series of specific actions: revaluing the land, optimising the infrastructure of existing services, attracting investment capital, creating new cultural activities and, lastly, introducing new clean-energy mass public transport alternatives. This development model, called the “Greening of San José”, chose to give primacy to improving the quality of life of the inhabitants beyond any improvement in competitiveness and economic development indexes, thus creating an urban configuration capable of giving back a sense of belonging to its inhabitants. The Strategic Plan for rescuing the central areas is a joint strategy with the participation of the institutions of the central government, the Municipality of San José, public institutions, the academic sector, private enterprise and the banking sector. The first tasks were carried out according to the Urban Master Plan for the City of San José in 1995. This plan proposed a 20-year working line with biannual updates. However, it was in the year 2004 when the plan was elevated to national-

San José

interest category. Currently 18 buildings have been erected, which together come to a total of 377,011 m2 with a value of ¢76,428,442,317 (September 2011 data). San José has been transformed into an essentially welcoming city. Its inhabitants have recovered the feeling of belonging and they are gradually coming back to the idea of using the spaces for residential purposes. More spaces have been created for the enjoyment of pedestrians, cultural and festive activities such as the “Light Festival”, the “FumeFree Day” (a day dedicated only to the pedestrian), the “Transitarte” (art in movement in the principal parks) and the creation of “green lungs” throughout the city. In summary, the project has succeeded in both “humanising the city” and in “greening the spaces”. This model of local sustainability is facing the challenge of becoming carbonneutral by 2021, something that would guarantee an optimal set of parameters for quality of life. More information: www.msj.go.cr

126 City to City Barcelona FAD Award

During the last two decades of the 20th century the central city of San José suffered a break-up process. First, the inhabitants transferred their homes to distant areas, leading to a descent in population from 91,659 in 1973 to 69,976 in 2010. This residential decentralisation caused an increase in travel and consequently had a high economic and environmental impact and led to the waste of productive time. This, together with the contraction in investment and the increase in crime, resulted in a chaotic city model that notably deteriorated the quality of life of the population.

San José 349.152 hab., Costa Rica

Regeneració dels centres urbans

127 Català

El Pla de Regeneració i Repoblament de San José pretén generar les condicions necessàries per recuperar la funcionalitat habitacional, comercial i de serveis, com també la competitivitat urbana, i reconfigurar el teixit social del casc central de San José.

Ateses aquestes condicions, l’objectiu primordial del municipi va ser una «humanització de l’espai» a través de la revaloració dels espais urbans dedicats al vianant. Es va pretendre eliminar el concepte de «ciutat per a l’automòbil» amb unes maniobres específiques: la revaloració del sòl, l’optimització de la infraestructura de serveis existents, l’atracció de capital d’inversió, la creació de noves activitats culturals i, per acabar, la introducció de noves alternatives de transport públic massiu amb energies netes. Aquest model de desenvolupament, l’anomenada «ecologització de San José», va apostar per atorgar primacia a la millora de la qualitat de vida dels habitants més enllà de la millora de la competitivitat i dels índexs de desenvolupament econòmic. S’oferia, d’aquesta manera, una configuració urbana capaç de retornar el sentit de pertinença als seus habitants. El pla estratègic per al rescat de les àrees centrals és una estratègia conjunta en la qual participen institucions del govern central, la MSJ, institucions públiques, el sector acadèmic, l’empresa privada i el sector bancari. Les seves primeres tasques van aparèixer amb el Pla Director

San José

Urbà de la Ciutat de San José, l’any 1995. En aquest pla es proposava una línia de treball de vint anys amb actualitzacions bianuals. No obstant això, l’any 2004 el pla es va elevar a la categoria d’interès nacional. Actualment s’han construït divuit edificis que sumen un total de 377.011 m2 amb un valor de 76.428.442.317 colons (dades del setembre de 2011). San José s’ha convertit en una ciutat acollidora. Els seus habitants han recuperat la sensació de pertinença i progressivament tornen a utilitzar els espais amb finalitats residencials. S’han creat més espais per al gaudi del vianant, activitats culturals i festives, com ara el Festival de la Llum, el Dia sense Fum (un dia dedicat al vianant) i el Transitarte (art en moviment als parcs principals), i els anomenats «pulmons verds» al llarg de tota la ciutat. En definitiva, el projecte ha assolit tots dos objectius: «la humanització de la ciutat» i «l’ecologització dels espais». Aquest model de sostenibilitat local té com a repte aconseguir la carbononeutralitat l’any 2021, amb la qual cosa es garantirien uns paràmetres de qualitat de vida òptims. Més informació: www.msj.go.cr

128 City to City Barcelona FAD Award

Durant les últimes dues dècades del segle XX la ciutat central de San José va patir un procés de descomposició. En primer lloc, els habitants van traslladar les seves residències a zones allunyades, fet que provocar un descens de la població (es va passar de 91.659 habitants el 1973 a 69.976 el 2010). La descentralització residencial va provocar un augment dels desplaçaments i, amb això, un alt impacte econòmic, ambiental i de pèrdua de temps productiu. Aquests factors, afegits a la contracció de la inversió i a l’augment de la delinqüència, van donar com a resultat un model caòtic de ciutat que va deteriorar notablement la qualitat de vida de la població.

San José 349.152 hab., Costa Rica

Regeneración de los centros urbanos

129 Castellano

El Plan de Regeneración y Repoblamiento de San José pretende generar las condiciones necesarias para recuperar la funcionalidad habitacional, comercial y de servicios, así como la competitividad urbana, y reconfigurar el tejido social del casco central de San José.

Dadas estas condiciones, el objetivo primordial del municipio fue una «humanización del espacio» a través de la revalorización de los espacios urbanos dedicados al peatón. Gracias a esto se pretendió eliminar el concepto de «ciudad para el automóvil» con unas maniobras específicas: la revalorización del suelo, la optimización de la infraestructura de servicios existentes, la atracción de capital de inversión, la creación de nuevas actividades culturales y, por último, la introducción de nuevas alternativas de transporte público masivo de energía limpia. Este modelo de desarrollo, la llamada «ecologización de San José», apostó por otorgar primacía al mejoramiento de la calidad de vida de los habitantes más allá de la mejoría en la competitividad e índices de desarrollo económicos. Se otorgaba, así, una configuración urbana capaz de devolver el sentido de pertenencia a sus habitantes. El plan estratégico para el rescate de las áreas centrales es una estrategia conjunta en la que participan instituciones del gobierno central, la MSJ, instituciones públicas, el sector académico, la empresa privada y el sector bancario. Sus primeras labores aparecieron a raíz del Plan Director

San José

Urbano de la Ciudad de San José en 1995. En este plan se proponía una línea de trabajo de veinte años con actualizaciones bianuales. Sin embargo, en el año 2004 el plan se elevó a la categoría de interés nacional. Actualmente se han construido dieciocho edificios que suman un total de 377.011 m2 con un valor de 76.428.442.317 colones (datos de septiembre de 2011). San José se ha convertido en una ciudad acogedora. Sus habitantes han recuperado la sensación de pertenencia y poco a poco vuelven a utilizar los espacios con fines residenciales. Se han creado más espacios para el disfrute del peatón, actividades culturales y festivas, como el Festival de la Luz, el Día sin Humo (un día dedicado sólo al peatón) y el Transitarte (arte en movimiento en los parques principales), y los denominados «pulmones verdes» a lo largo de la ciudad. En suma, el proyecto ha logrado tanto una «humanización de la ciudad» como una «ecologización de los espacios». Este modelo de sostenibilidad local tiene como reto alcanzar la carbononeutralidad para el año 2021, cosa que garantizaría óptimos parámetros de calidad de vida. Mas información: www.msj.go.cr

130 City to City Barcelona FAD Award

Durante las últimas dos décadas del siglo XX, la ciudad central de San José sufrió un proceso de descomposición. En primer lugar, los habitantes trasladaron sus residencias a zonas alejadas, lo que provocó un descenso de la población (se pasó de 91.659 habitants en 1973 a 69.976 en 2010). La descentralización residencial provocó un aumento de los desplazamientos y, con ello, un alto impacto económico, ambiental y de pérdida de tiempo productivo. Esto, junto con la contracción de la inversión y el aumento de la delincuencia, dio como resultado un modelo caótico de ciudad que deterioró notablemente la calidad de vida de la población.

São Paulo

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Secretary's Office for the Award Secretaria del Premi Secretaría del Premio

131

Sao

132 City to City Barcelona FAD Award

S達o Paulo

São Paulo 11,253,503 inhab., Brazil

100 Parks Programme

133 English

In order to improve the environmental quality and the citizens’quality of life and to create points of reference that would counter the cement and skyscraper cliché, the city set itself the challenge of triplicating the surface area and number of parks to reach the threshold of the hundred figure.

For the development of the plan, 7 environmental macro-areas were described for preservation given their natural quality and variety. These areas are situated around the current city of São Paulo and will thus serve to control and organise any future urbanistic growth. In total they add up to a total of 800km2, 65km2 more than the urbanised area. In the year 2004, the city had 34 parks spread across 15.5 million m2 and there were 4 more under construction. Until the year 2008, the rate of construction had remained high, and so an ambitious plan was approved to triplicate the surface area and number of parks looking ahead towards 2012. In the year 2010 there were 86 completed parks, 15 more under construction and 20 more in the design phase, exceeding the objective of 100 parks for the end of the programme. In addition to the specifically ecological and environmental objectives, the 100 Parks Programme aspires to a substantial improvement in the citizens’ quality of life and to transforming the parks into veritable urban assets. The parks have to be the new points of reference for the city beyond the traditional buildings and urbanised spaces and must serve to develop the economy and to enhance the value of the residential environment, especially in areas that

São Paulo

are traditionally not very attractive. The installation of green areas increases the landscape value and the identity and appreciation of the residents for the place. At city level they succeeded in decentralising the leisure areas and in spreading them out, benefiting the city as a whole. Other aspects that must be considered are the role the parks play in protecting the drainage of the city (many of the parks feature a lineal design) and the impact on the hiring of gardening, environmental education and security personnel. Currently work is already ongoing on expanding the number of parks and on improving the quality of the projects. The Regional Strategic Plan records the express will of the citizens to have 300 parks in the mediumterm future. More information: http://site.sabesp.com.br/uploads/ file/audiencias_sustentabilidade/ prog_100parques_sp_12aud.pdf

134 City to City Barcelona FAD Award

In the past 20 years, the city of São Paulo has been more preoccupied with the construction of infrastructures and housing than with environmental protection and improving the environmental and living conditions of its citizens. The accelerated growth of the world’s tenth largest city in economic activity means that the protection and creation of spaces for conserving natural riches and leisure has become a priority, as recorded in the participation for the new 2002 master plan of São Paulo City Hall.

São Paulo 11.253.503 hab., Brasil

Programa 100 parcs

135 Català

Per millorar la qualitat ambiental i la dels ciutadans, i també per crear nous punts de referència que trenquin el clixé de ciutat de ciment i gratacels, la ciutat es va posar com a repte triplicar el nombre de parcs i la superfície d’aquests per arribar al centenar.

atractives. Amb l’habilitació de zones verdes s’incrementen la qualitat paisatgística i la identitat i estima dels residents envers el lloc. A escala de ciutat, s’aconsegueix descentralitzar les zones d’oci i repartir-les, fet que beneficia la ciutat en conjunt. Altres aspectes que cal considerar són el paper dels parcs en la protecció dels drenatges de la ciutat (molts dels parcs dissenyats són lineals) i l’impacte sobre la contractació de personal de jardineria, educació ambiental i seguretat.

Per desenvolupar el pla es van definir set macroàrees ambientals que s’havien de preservar per la seva qualitat i varietat naturals. Aquestes àrees se situen al voltant de l’actual ciutat de São Paulo, la qual cosa servirà per controlar i ordenar el creixement urbanístic futur, i sumen un total de 800 km2, 65 km2 més que l’actual àrea urbanitzada.

Actualment ja es treballa en una ampliació del nombre de parcs i en una millora de la qualitat dels projectes. El Pla Estratègic Regional recull la voluntat expressa de la ciutadania de tenir 300 parcs en un futur a mitjà termini.

A més dels objectius específicament ecològics i mediambientals, el Programa 100 Parcs aspira a millorar substancialment la qualitat de vida dels ciutadans i a convertir els parcs en autèntics valors urbans. Els parcs han de ser nous punts de referència de la ciutat, més enllà dels tradicionals edificis i espais urbanitzats, i també han de servir per al desenvolupament de l’economia i l’entorn residencial, especialment en les àrees tradicionalment poc

Més informació: http://site.sabesp.com.br/uploads/ file/audiencias_sustentabilidade/ prog_100parques_sp_12aud.pdf

136 City to City Barcelona FAD Award

L’any 2004, la ciutat disposava de 34 parcs repartits en 15,5 milions de metres quadrats i n’hi havia quatre més en construcció. Fins al 2008, el ritme de construcció de parcs continuava sent elevat, per la qual cosa es va aprovar un ambiciós pla per mantenir el ritme i triplicar el nombre de parcs i la seva superfície amb l’horitzó posat en el 2012. L’any 2010 hi havia 86 parcs realitzats, 15 més en obres i 20 més en fase de disseny, fet que superava l’objectiu dels 100 parcs per al final del programa.

São Paulo

En els últims vint anys, la ciutat de São Paulo s’ha preocupat més de la construcció d’infraestructures i habitatges que no pas de la protecció mediambiental i la millora de les condicions ambientals i de vida dels seus ciutadans. El creixement accelerat de la desena ciutat del món en activitat econòmica ha fet que la protecció i creació d’espais per a la conservació de la riquesa natural i l’oci esdevinguin una prioritat, tal com es va recollir en el nou pla mestre de l’any 2002 de l’Ajuntament de São Paulo.

São Paulo 11.253.503 hab., Brasil

Programa 100 parques

137 Castellano

Para mejorar la calidad ambiental y la de los ciudadanos, así como para crear nuevos puntos de referencia que rompan con el cliché de ciudad de cemento y rascacielos, la ciudad se puso el reto de tripiclar el número de parques y su superficie y llegar al umbral del centenar.

Para el desarrollo del plan se describieron siete macroáreas ambientales que debían preservarse dada su calidad y variedad natural. Esas áreas se sitúan alrededor de la actual ciudad de São Paulo, lo que servirá para controlar y ordenar el crecimiento urbanístico futuro, y suman un total de 800 km2, 65 km2 más que el área urbanizada. En el año 2004, la ciudad contaba con 34 parques repartidos en 15,5 millones de metros cuadrados y había otros cuatro en construcción. Hasta el año 2008, el ritmo de construcción seguía siendo alto, por lo que se aprovó un ambicioso plan para triplicar el número de parques y su superfície con el horizonte puesto en 2012. En el año 2010 se contaba con 86 parques realizados, 15 más en obras y otros 20 en fase de diseño, lo que superaba el objetivo de los 100 parques para el final del programa. Aparte de los objetivos específicamente ecológicos y medioambientales, el Programa 100 Parques aspira a mejorar substancialmente la calidad de vida de los ciudadanos y a convertir los parques en auténticos valores urbanos. Los parques tienen que ser nuevos puntos de referencia en la ciudad, más allá de los tradicionales edificios y espacios urbanizados, y tienen que servir para el desarrollo

São Paulo

de la economía y para revalorizar el entorno residencial, especialmente en aquellas áreas tradicionalmente poco atractivas. Con la instalación de zonas verdes se incrementan la calidad paisajística y la identidad y estima de los residentes para con el lugar. A escala de ciudad, se consigue descentralizar las zonas de ocio y repartirlas, lo que beneficia a la ciudad en su conjunto. Otros aspectos que deben considerarse son el papel de los parques en la protección de los drenajes de la ciudad (muchos de los parques diseñados son lineales) y el impacto sobre la contratación de personal de jardinería, educación ambiental y seguridad. Actualmente ya se trabaja en una ampliación del número de parques, así como en la mejora de la calidad de los proyectos. El Plan Estratégico Regional recoge la voluntad expresa de la ciudadanía de contar con 300 parques en un futuro a medio plazo. Mas información: http://site.sabesp.com.br/uploads/ file/audiencias_sustentabilidade/ prog_100parques_sp_12aud.pdf

138 City to City Barcelona FAD Award

En los últimos veinte años, la ciudad de São Paulo se ha preocupado más de la construcción de infraestructuras y viviendas que de la protección medioambiental y la mejora de las condiciones ambientales y de vida de sus ciudadanos. El acelerado crecimiento de la décima ciudad del mundo en actividad económica ha hecho que la protección y creación de espacios para la conservación de la riqueza natural y el ocio se vuelvan una prioridad, tal como se recogió en el nuevo plan maestro del año 2002 del Ayuntamiento de São Paulo.

Sâo Paulo

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Verena Andreatta

139

Sao

140 City to City Barcelona FAD Award

S창o Paulo

S芒o Paulo 11,253,503 inhab., Brazil

Pilot Project for the Parais贸polis School Route

141

English

School Route has the objective of completely refurbishing the pedestrian routes that lead to the schools in order to make them safer and increase confidence in the public spaces. Its pilot programme applied to Parais贸polis has revealed considerable changes.

Paraisópolis is the second largest favela in Sao Paulo. It has a population of 55,590 inhabitants (Sehab, 2005) and 17,730 homes. 87.6% of heads of households has only 3 minimum salaries and, according to the property survey conducted between 2004 and 2005, 20% of families lives below the poverty threshold. The area where it is situated was initially occupied in 1970 and formed part of a 1921 subdivision into 2,200 plots. The neglect of the properties and the lack of infrastructure favoured its invasion. For years different public authority actions were planned but never implemented, giving rise to the expansion of irregular occupation. In order to improve the quality of life of the inhabitants of this favela, the Housing Secretary of the municipality of São Paulo, as part of the new urban development plan in force from 2006 onwards, incorporated the School Route project, whose objective is the development and reconfiguration of the spaces in order to improve the paths leading to the schools. The programme was aimed at the 7,500 students registered in Elementary I Schooling. In order to implement it properly, a Pilot Plan was created that took a school from the “Central Area” (the most densely populated part of Paraisópolis) and one from the

Sâo Paulo

“CEU Area” to draw up a survey on “mobility habits and perception of the route” –which included a total of 1,600 pupils and teachers and had a return rate of 73.45%– and a catalogue of activities to be carried out during the school year. As a result of implementing this Pilot Plan, the students who participated have recovered their confidence in the school route thanks to the improvement in the public spaces. Of the members who participated indirectly, the older students adopted responsible behaviour towards the younger pupils thanks to undertaking shared activities, drivers increased their respect for pedestrians and traffic regulations and parents managed to become involved in their children’s educational process, thus achieving a veritable social integration programme. The success of this project is making it into the first initiative undertaken in Brazil and the first in the world to put a non-delimited informal territory to integral use. Completion of its implementation is planned for the year 2013. More information: www.prefeitura.sp.gov.br/cidade/ secretarias/habitacao/paraisopolis/

142 City to City Barcelona FAD Award

The Paraisópolis School Route project began in 2011 as part of the work that the municipality undertakes to improve the quality of life in poor areas with a lack of urban integration. Noteworthy among its principal lines of action are creating safe communal spaces in the routes taken by schoolchildren, improving the civil infrastructure and traffic of the routes and developing new educational experiences relating to the maintenance of the public spaces (both in the classroom and in school environments).

Sâo Paulo 11.253.503 hab., Brasil

Projecte Pilot Camino Escolar de Paraisópolis

143 Català

Camino Escolar té com a objectiu la millora integral dels trajectes utilitzats pels vianants per tal de proporcionar una major seguretat i un augment de la confiança en els camins escolars. El seu programa pilot aplicat a Paraisópolis ha revelat canvis considerables.

Paraisópolis és la segona favela més gran de São Paulo. Té una població de 55.590 habitants (Sehab 2005) i 17.730 domicilis. El 87,6 % dels caps de família viu només amb tres salaris mínims i, segons el cadastre realitzat entre 2004 i 2005, un 20 % de les famílies viu per sota del llindar de pobresa. L’àrea on se situa aquesta favela, que inicialment es va ocupar el 1970, formava part d’una parcel·lació de 1921 amb 2.200 parcel·les. L’abandonament de les propietats i la falta d’infraestructures van afavorir-ne la invasió. Durant anys, es van planificar diferents accions del poder públic, però no es van dur a terme mai, la qual cosa va provocar l’expansió de l’ocupació irregular. Per millorar la qualitat de vida dels habitants d’aquesta favela, la Secretaria d’Habitatge del municipi de São Paulo, dins del marc del nou pla d’urbanització vigent a partir de 2006, va incorporar el projecte Camino Escolar, els objectius concrets dels quals eren el desenvolupament i la reconfiguració dels espais amb la finalitat de proporcionar una millora dels camins que condueixen als centre educatius. El programa es va adreçar als 7.500 estudiants matriculats a l’Ensenyament Fonamental I. Per implantar-lo correctament es va crear un pla pilot que va considerar un

Més informació: www.prefeitura.sp.gov.br/cidade/ secretarias/habitacao/paraisopolis/

Sâo Paulo

centre escolar de l’Àrea Centre (la zona amb més densitat de Paraisópolis) i un de l’Àrea CEU. En aquests centres es va elaborar una enquesta sobre hàbits de mobilitat i percepció del camí —que va incloure un total de 1.600 alumnes i professors i va tenir un índex de retorn del 73,4 %— i un catàleg d’activitats per desenvolupar durant el curs escolar. Des de l’aplicació d’aquest pla pilot, els estudiants que van participar-hi han recuperat la confiança en el trajecte escolar gràcies a la millora dels espais públics. Dels membres que van participar-hi directament, els estudiants de més edat van assumir comportaments de responsabilitat davant dels seus companys menors com a conseqüència del desenvolupament d’activitats compartides; el conductor va augmentar el respecte pels vianants i l’obediència de les normes de trànsit, i els pares es van involucrar en el procés educatiu dels seus fills. Tot això fa que el projecte sigui un veritable programa d’integració social. Aquest projecte és la primera iniciativa realitzada al Brasil i al món que utilitza com a camp de treball el territori informal no delimitat amb un caràcter integral. Es preveu que el programa estarà totalment instaurat el 2013.

144 City to City Barcelona FAD Award

El projecte Camino Escolar Paraisópolis va començar el 2001 com a part de la tasca que realitza la municipalitat per millorar la qualitat de vida de les àrees pobres i amb poca inserció urbana. Entre les línies principals d’acció destaca la creació d’espais de seguretat i convivència en els trajectes de la comunitat escolar, la millora de la infraestructura civil i el tràfic dels trajectes concorreguts i el desenvolupament de noves experiències formatives relacionades amb el manteniment dels espais públics (a les aules i als entorns escolars).

S芒o Paulo 11.253.503 hab., Brasil

Proyecto Piloto Camino Escolar de Parais贸polis

145 Castellano

Camino Escolar tiene como objetivo acondicionar integralmente los trayectos peatonales que conducen a las escuelas con el fin de proporcionar una mayor seguridad y un aumento de la confianza en los espacios p煤blicos. Su programa piloto aplicado a Parais贸polis ha revelado cambios considerables.

Paraisópolis es la segunda favela más grande de São Paulo. Tiene una población de 55.590 habitantes (Sehab, 2005) y 17.730 domicilios. El 87,6 % de los cabezas de familia cuenta con sólo tres salarios mínimos y, según el catastro realizado entre 2004 y 2005, un 20 % de las familias vive por debajo del umbral de pobreza. El área donde se sitúa, que inicialmente se ocupó en 1970, formaba parte de una parcelación de 1921 con 2.200 parcelas. El abandono de las propiedades y la falta de infraestructuras favorecieron su invasión. Durante años, se planificaron diferentes acciones del poder público, pero nunca se llevaron a cabo, lo que dio origen a la expansión de la ocupación irregular. Para mejorar la calidad de vida de los habitantes de esta favela, la Secretaria de Vivienda del municipio de São Paulo, en el marco del nuevo plan de urbanización vigente a partir de 2006, incorporó el proyecto Camino Escolar, cuyos objetivos son el desarrollo y la reconfiguración de los espacios con el fin de mejorar los caminos que conducen a los centros educativos. El programa se dirigió a los 7.500 estudiantes matriculados en la Enseñanza Fundamental I. Para su correcta implantación se creó un plan piloto que consideró un centro escolar del Área Centro (zona con

Sâo Paulo

mayor densidad de Paraisópolis) y otro del Área CEU para elaborar una encuesta sobre hábitos de movilidad y percepción del camino —que incluyó un total de 1.600 alumnos y profesores y tuvo un índice de retorno del 73,45 %— y un catálogo de actividades para desarrollar durante el curso escolar. A raíz de la aplicación de este plan piloto, los estudiantes que participaron han recuperado la confianza en el trayecto escolar gracias a la mejora de los espacios públicos. De los miembros que participaron indirectamente, los estudiantes de mayor edad asumieron comportamientos de responsabilidad frente a sus compañeros menores gracias al desarrollo de actividades compartidas; el conductor aumentó el respeto hacia los peatones y las normas de tránsito; y los padres lograron involucrarse en el proceso educativo de sus hijos, con lo que se logró un verdadero programa de integración social. Este proyecto es la primera iniciativa realizada en Brasil y en el mundo que utiliza como campo de trabajo el territorio informal no delimitado con un carácter integral. Se cree que el programa estará completamente instaurado en el 2013. Mas información: www.prefeitura.sp.gov.br/cidade/ secretarias/habitacao/paraisopolis/

146 City to City Barcelona FAD Award

El proyecto Camino Escolar Paraisópolis comenzó en el 2011 como parte del trabajo que realiza la municipalidad para mejorar la calidad de vida de las áreas pobres y con escasa inserción urbana. Entre sus principales líneas de acción destacan la creación de espacios de seguridad y convivencia en los trayectos de la comunidad escolar, la mejora de la infraestructura civil y del tráfico en los trayectos concurridos y el desarrollo de nuevas experiencias formativas relacionadas con el mantenimiento de los espacios públicos (tanto en las aulas como en los entornos escolares).

Vancouver

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por John Friedman

ÂŠ City of Vancouver

147

ÂŠ Tourism Vancouver

Vnc

148 City to City Barcelona FAD Award

Vancouver

Vancouver 582,296 inhab., Canada

Transformation of the City of Vancouver

149 English

The city of Vancouver became aware as far back as the 1970s that the traditional urban development model in North America had an expiry date. Ever since, the city has been applying multiple plans, whose minimum common denominator has been urban density for the protection of open spaces. If the city offers the citizens everything they may need, it will not be necessary to develop more territory.

Ecodensity is one of the most noteworthy programmes, one that has sought to increase the population residing in the urban centre. To this end it has gradually improved the urban conditions and the mix of profiles, creating low-cost housing to attract young people. The Downtown population has been doubled since 1981, the number of children has increased fivefold and the number of homeless has been notably reduced by providing them with housing. After a lengthy and laborious public drafting, with workshops, public debates and even 7 nights of hearings, this was followed by the low-density districts, where the choice was to build dwellings in semi-basements or on top floors to encourage low rents in these areas (second suite). It is also facilitating the partition of buildings (rental of one flat, for example) or houses above garages. By increasing the density and the social and cultural activities in the surroundings, they become urban where previously they were not. There are several programmes to improve the city’s environmental quality, like the composting programme, the green street programme –where the City Hall transfers plots to the neighbours so that they can grow flowers— the recovery of a forest next to the river Brunette, the Green City Fund—with financing for economic or social projects related to the environment—or the sustainable buildings programme, with stringent requirements for new builds. Another one is the Talk Green to Us, a phase

Vancouver

that precedes The Greenest City, through which Vancouver seeks to go to the top of the ranking of environmentally friendly cities by the year 2020. There has also been a considerable increase in the number and quality of cycling paths and a tram has been launched. All of these actions have urban and environmental sustainability as the guiding and transforming thread. But it would all be in vain were it not for a correspondence with the citizens. The city of Vancouver knows that citizens’ participation is important to properly adapt the projects to their needs. The plans are discussed for a long time before their final design and approval. Moreover, through volunteer committees and local organisations numerous contacts are made before, during and after the plans, forcing the consistory to have in place protocols for correcting the plans that are halfway through the implementation phase or even completed. If this is not possible, and it is in most cases, some of the proposals are undertaken by the communities themselves. More information: vancouver.ca/commsvcs/ecocity

150 City to City Barcelona FAD Award

With the conversion of the Waterfront False Creek in the 1970s, Vancouver set out on a long path to cease to have an abandoned urban centre and an extensive low-density city and to become an inhabitable, vibrant and sustainable city. These three traits have guided its urban planning policy until the present day.

Vancouver 582.296 hab., Canadà

Transformació de la ciutat de Vancouver

151

Català

La ciutat de Vancouver s’adonà, ja als anys setanta, de la caducitat del model urbanístic tradicional a l’Amèrica del Nord. Des de llavors, la ciutat ha anat aplicant nombrosos plans el factor comú dels quals ha estat la densitat urbana per a la protecció dels espais oberts. És a dir, si la ciutat ofereix tot allò que un ciutadà necessita, no caldrà urbanitzar més territori.

Ecodensity és un destacat programa que ha volgut augmentar la població resident al centre urbà. Ha millorat progressivament les condicions urbanes i la mescla de perfils creant habitatges assequibles per a joves. S’ha duplicat la població del centre de la ciutat des de 1981, s’ha quintuplicat el nombre d’infants i s’ha reduït notablement el nombre de sense sostre facilitant-los una residència. Després d’un llarg i laboriós procés d’elaboració pública, amb tallers, debats i fins a set nits d’audiències, han seguit els barris de densitat baixa, on s’ha optat per la construcció d’habitacles en semisoterranis o en pisos superiors per facilitar el lloguer barat en aquestes zones (second suite). També es faciliten les particions d’immobles (lloguer d’un pis, per exemple) o cases damunt de garatges. Incrementant la densitat i augmentant, a més, les activitats socials i culturals de l’entorn es converteix en urbà el que no ho era. Són diversos els programes per millorar la qualitat mediambiental de la ciutat, com ara el programa de compostatge, el de carrers verds —l’Ajuntament cedeix parcel·les als veïns per cultivar-hi flors—, la recuperació d’un bosc a la riba del riu Brunette, el Fons Ciutat Verda —amb finançament per a projectes econòmics o socials que guardin relació amb el medi ambient— o el programa d’edificis sostenibles, amb severes exigències per a les construccions noves. Un altre és el Talk Green to Us, fase prèvia de The Greenest City, amb què Vancouver persegueix situar-se a la

Vancouver

capçalera de la classificació de ciutats respectuoses amb el medi ambient l’any 2020. També ha augmentat considerablement el nombre i la qualitat dels carrils per a bicicletes i s’ha posat en funcionament un tramvia. Totes i cadascuna d’aquestes actuacions tenen la sostenibilitat urbana i ambiental com a fil conductor i transformador. Però tot això seria en va si no existís una correspondència amb la ciutadania. La ciutat de Vancouver sap que la participació dels ciutadans és important per a la bona adaptació dels projectes a les seves necessitats. Els plans es discuteixen durant temps abans del seu disseny i aprovació final. A més, mitjançant comitès de voluntaris i organitzacions locals, es duen a terme múltiples contactes abans, durant i després dels programes, la qual cosa obliga el consistori a tenir planejats protocols de correcció dels plans en marxa o finalitzats. Si això no és possible, i sovint passa, algunes de les propostes són realitzades per les mateixes comunitats. Més informació: vancouver.ca/commsvcs/ecocity

152 City to City Barcelona FAD Award

Amb la reconversió del Waterfront False Creek als anys setanta, Vancouver va començar un llarg camí per deixar de tenir un centre urbà abandonat i una ciutat de baixa densitat extensa i esdevenir una ciutat habitable, vibrant i sostenible. Aquests tres caràcters han conduït la política urbanística fins a l’actualitat.

Vancouver 582.296 hab., Canadá

Transformación de la ciudad de Vancouver

153 Castellano

La ciudad de Vancouver se dio cuenta, ya en los años setenta, de la caducidad del modelo urbanístico tradicional en América del Norte. Desde entonces, la ciudad ha ido aplicando múltiples planes cuyo factor común ha sido la densidad urbana para la protección de los espacios abiertos. Si la ciudad ofrece todo lo que un ciudadano necesita, no será preciso urbanizar más territorio.

Ecodensity es un destacado programa que ha querido aumentar la población residente en el centro urbano. Para ello, ha mejorado progresivamente las condiciones urbanas y la mezcla de perfiles creando viviendas de bajo coste para atraer a jóvenes. Se ha doblado la población del centro de la ciudad desde 1981, se ha quintuplicado el número de niños y se ha reducido notablemente el número de sintecho facilitándoles una residencia. Tras un largo y laborioso proceso de elaboración pública, con talleres, debates públicos e incluso siete noches de audiencias, siguieron los barrios de baja densidad, donde se ha optado por la construcción de habitáculos en semisótanos o en el piso superior para facilitar el alquiler barato en esas zonas (second suite). También se facilitan las particiones de inmuebles (alquileres de un piso, por ejemplo) o las casas encima de garajes. Incrementando la densidad y las actividades sociales y culturales en el entorno se convierte en urbano lo que no lo era.

Todas estas actuaciones tienen la sostenibilidad urbana y ambiental como hilo conductor y transformador. Pero todo sería en vano si no existiera una correspondencia con la ciudadanía. La ciudad de Vancouver sabe que la participación de los ciudadanos es importante para la buena adaptación de los proyectos a sus necesidades. Los planes se discuten durante tiempo antes de su diseño y aprobación final. Además, mediante comités de voluntarios y organizaciones locales se llevan a cabo numerosos contactos antes, durante y después de los planes, lo cual obliga al consistorio a tener planeados protocolos de corrección de los planes en marcha o finalizados. Si eso no es posible, y lo es en la mayoría de los casos, algunas de las propuestas son llevadas a cabo por las mismas comunidades.

Son varios los programas para mejorar la calidad medioambiental de la ciudad, como el programa de compostaje, el programa de calles verdes —el Ayuntamiento cede parcelas a los vecinos para cultivar flores—, la recuperación de un bosque al lado del río Brunette, el Fondo Ciudad Verde —con financiación para proyectos económicos o sociales que guarden relación con el medio ambiente— o el programa de edificios sostenibles, con exigencias severas para las nuevas construcciones.

Mas información: vancouver.ca/commsvcs/ecocity

Vancouver

Otro es el Talk Green to Us, fase previa de The Greenest City, con los que Vancouver quiere situarse en la cabecera de la clasificación de ciudades respetuosas con el medio ambiente el año 2020. También ha aumentado considerablemente el número y la calidad de carriles para bicicletas y se ha puesto en marcha un tranvía.

154 City to City Barcelona FAD Award

Con la reconversión del Waterfront False Creek en los años setenta, Vancouver inició un largo recorrido para dejar de tener un centro urbano abandonado y una extensa ciudad de baja densidad y convertirse en una ciudad habitable, vibrante y sostenible. Esos tres rasgos han guiado la política urbanística hasta nuestros días.

Vitoria-Gasteiz

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Secretary's Office for the Award Secretaria del Premi Secretaría del Premio

155

Vgz

156 City to City Barcelona FAD Award

Vitoria-Gasteiz

Vitoria-Gasteiz 240,580 inhab., Spain

Vitoria-Gasteiz, Carbon-Neutral City

157 English

Should the predicted scenarios of a lack of energy of fossil origin come to pass, the survival of cities could be compromised. To anticipate this situation, Vitoria-Gasteiz has designed an ambitious programme to transform its energy supply and its urban mobility model in order to meet the objective of becoming a neutral city in greenhouse gas emissions and absorptions.

The energy reduction and efficiency plan remodels the mobility plan and creates 400-m2 traffic-free superblocks. Its objectives are to reduce car journeys through the centre by 70% and to reduce the space devoted to such trips by 34%. Within these superblocks it is the vehicle that has to adapt to the pedestrian. The plan is complemented with the extension and improvement in connectivity of cycle lanes and the improvement of public transport efficiency. The car goes down to fourth place in the modal hierarchy and cars parked in the street disappear to underground or peripheral car parks. This plan has been co-designed with the participation of the citizens through the Citizensâ&#x20AC;&#x2122; Forum for Sustainable Mobility between 2006 and 2007 and the city has been recognised as the European Green Capital 2012 by the UN. The reduction plan is completed with the rehabilitation of all buildings and the introduction of energy-efficiency criteria in new builds to reduce the energy consumed by buildings and public spaces by 40%. For absorption it is indispensable to expand the green and wooded surface of Vitoria-Gasteiz and its environs: the proposals are to increase urban green spaces by 40,000m2 and surrounding forests by 2,500ha, which will absorb 209,185t of CO2 per year to attain the -134,678t of CO2eq/year of the entire absorption, savings and compensation system.

Vitoria-Gasteiz

Moreover, the Green Ring project for the city, which is now being executed, has the objective of creating a large surrounding and connected green area and of enhancing the richness, variety and complexity of the spaces, favouring biodiversity and its use and enjoyment by the population. Of a total of 946ha, more than 60% have already been reshaped with some important results, such as the connectivity of existing parks or the highly positive evolution of the ecological indicators of the Salburua wetlands. The last step in Vitoria-Gasteiz is the boosting of energy production through renewable sources on urban soil (460 GWh/year) or in the surroundings (horizon of 1,741.94 GWh in the entire province). The territorial links do not end here: the plan is looking for a way to boost the regionâ&#x20AC;&#x2122;s agri-food industry under eco-friendly and food autonomy criteria with the goal of reducing the ecological burden of importing food and of promoting regional commerce. More information: www.vitoria-gasteiz.org

158 City to City Barcelona FAD Award

Designed by the City Hall of VitoriaGasteiz and the BCN EcologĂa Agency, the proposal completely transforms the city model in order to achieve a balance in greenhouse gases (GHG). The savings and use of energy that either does not produce GHGs or recovers part of the GHGs liberated by productive activities are the two principal strategies.

Vitoria-Gasteiz 240.580 hab., Espanya

Vitòria-Gasteiz, Ciutat Neutra de Carboni

159 Català

Si es complissin els possibles panorames d’escassetat d’energies d’origen fòssil, la supervivència de les ciutats podria veure’s afectada. Per anticipar-se a aquesta situació, Vitòria ha dissenyat un ambiciós programa de transformació del seu abastiment energètic i del seu model de mobilitat urbana per arribar a l’objectiu de ser una ciutat neutra en emissions i captacions de gasos d’efecte hivernacle.

El pla de reducció i eficiència energètica remodela el pla de mobilitat i crea superilles de 400 m2 lliures de trànsit. Els objectius són reduir un 70 % els viatges amb cotxe pel centre i reduir un 34 % l’espai que s’hi dedica. Dins de les superilles, el vehicle s’ha d’adaptar al vianant. El pla es complementa amb l’extensió i millora de la connectivitat de les vies per a bicicletes i la millora de l’eficiència del transport públic. El cotxe passa a ser el quart en la jerarquia modal i desapareixen els cotxes aparcats a la via, que es traslladen a pàrquings subterranis o perifèrics. Aquest pla s’ha codissenyat amb la participació ciutadana a través del Foro Ciudadano por la Movilidad Sostenible, entre 2006 y 2007, i Vitòria ha estat premiada com a Capital Verda Europea 2012 per l’ONU. El pla de reducció es complementa amb la rehabilitació de tots els edificis i la introducció de criteris d’eficiència energètica als edificis de nova construcció per reduir el 40 % de l’energia consumida per immobles i espai públic. Per a la captació de CO2 és indispensable ampliar la superfície verda i boscosa de Vitòria i el seus voltants: la proposta és crear 40.000 m2 de verd urbà i 2.500 ha de bosc als voltants, que captaran 209.185 t de CO2 a l’any, amb la qual cosa s’arribarà a les 134.678 t CO2 eq/any de tot el sistema de captació, estalvi i compensació.

Vitoria-Gasteiz

D’altra banda, el projecte de l’anell verd de la ciutat, en plena execució, té com a objectius la creació d’una gran àrea verda circumdant i connectada, i la potenciació de la riquesa, varietat i complexitat dels espais, que afavoriran la biodiversitat i el seu ús i gaudi per part de la població. D’un total de 946 ha, ja s’ha intervingut en més del 60 % amb alguns resultats importants, com la connectivitat dels parcs existents o l’evolució molt positiva dels indicadors ecològics dels aiguamolls de Salburua. L’últim pas de Vitòria és la potenciació de la producció energètica mitjançant fonts renovables, en sòl urbà (460 GWh/any) o entorns (horitzó de 1.741,94 GWh a tota la província). La vinculació territorial no acaba aquí: s’estudia potenciar la producció agroalimentària de la regió sota criteris ecològics i d’autonomia alimentària per tal de reduir la motxilla ecològica en la importació d’aliments i afavorir el comerç regional. Més informació: www.vitoria-gasteiz.org

160 City to City Barcelona FAD Award

Dissenyat per l’Ajuntament de Vitòria i l’Agència BCN Ecologia, la proposta transforma completament el model de ciutat per arribar a l’equilibri de gasos d’efecte hivernacle (GEH). L’estalvi i l’ús d’energia que, o bé no produeix GEH, o bé recupera part dels GEH alliberats per activitats productives, són les dues estratègies principals.

Vitoria-Gasteiz 240.580 hab. España

Vitoria-Gasteiz, Ciudad Neutra de Carbono

161

Castellano

De cumplirse los panoramas futuribles de escasez de energías de origen fósil, la supervivencia de las ciudades podría verse comprometida. Para anticiparse a esta situación, Vitoria ha diseñado un ambicioso programa de transformación de su abastecimiento energético y su modelo de movilidad urbana para cumplir el objetivo de ser una ciudad neutra en emisiones y captaciones de gases de efecto invernadero.

El plan de reducción y eficiencia energética remodela el plan de movilidad y crea supermanzanas de 400 m2 libres de tránsito. Sus objetivos son reducir un 70 % los viajes en coche por el centro y reducir un 34 % el espacio dedicado a éstos. Dentro de las supermanzanas, el vehículo tiene que adaptarse al peatón. El plan se complementa con la extensión y mejora de la conectividad de los carriles para bicicletas y la mejora de la eficiencia del transporte público. El coche pasa a ser el cuarto en la jerarquía modal y desaparecen los coches aparcados en la calle, que se trasladan a aparcamientos subterráneos o periféricos. Este plan se ha codiseñado con la participación ciudadana a través del Foro Ciudadano por la Movilidad Sostenible, entre 2006 y 2007, y Vitoria ha sido premiada como Capital Verde Europea 2012 por la ONU. El plan de reducción se completa con la rehabilitación de todos los edificios y la introducción de criterios de eficiencia energética en los edificios de nueva construcción para reducir el 40 % de la energía consumida por inmuebles y espacio público. Para la captación de CO2 es indispensable ampliar la superficie verde y boscosa de Vitoria y sus entornos: las propuestas son crear 40.000 m2 de verde urbano y 2.500 ha de bosque en los entornos, que captarán 209.185 t de CO2 al año, con lo que se llegará a las 134.678 t

Por otro lado, el proyecto del anillo verde de la ciudad, en plena ejecución, tiene como objetivo la creación de una gran área verde circundante y conectada, y la potenciación de la riqueza, variedad y complejidad de los espacios, lo que favorecerá la biodiversidad y su uso y disfrute por parte de la población. De un total de 946 ha ya se ha intervenido en más del 60 % con algunos resultados importantes, como la conectividad de los parques existentes o la evolución muy positiva de los indicadores ecológicos de los humedales de Salburua.

Vitoria-Gasteiz

CO2 eq/año de todo el sistema de captación, ahorro y compensación.

El último paso de Vitoria es la potenciación de la producción energética a través de fuentes renovables, en suelo urbano (460 GWh/año) o en sus alrededores (horizonte de 1.741,94 GWh en toda la provincia). La vinculación territorial no termina ahí: se estudia la potenciación de la producción agroalimentaria de la región bajo criterios ecológicos y de autonomía alimentaria para reducir la mochila ecológica en la importación de alimentos y para favorecer el comercio regional. Mas información: www.vitoria-gasteiz.org

162 City to City Barcelona FAD Award

Diseñado por el Ayuntamiento de Vitoria y la Agencia BCN Ecología, la propuesta transforma completamente el modelo de ciudad para llegar al equilibrio de gases de efecto invernadero (GEI). El ahorro y el uso de energía que, o bien no produce GEI, o bien recupera parte de los GEI liberados para actividades productivas, son las dos estrategias principales.

Zaragoza

/Proposal by /Proposat per /Propuesto por Helena Casanova García, Jesús Hernández Mayor

163

Zaz

164 City to City Barcelona FAD Award

Zaragoza

Zaragoza 674,725 inhab., Spain

Thisisnotasite Programme

165 English

The objective of â&#x20AC;&#x153;Thisisnotasiteâ&#x20AC;? programme is to improve and transform the historic centre of Zaragoza by setting up temporary educational, eco-awareness-raising and recreational spaces in the abandoned plots that shape this urban centre.

The programme succeeded in transforming 14 sites (9800 m2) between July and December 2009 and 15 (32,000 m2) between June and December 2010. Almost 42,000 m2 of plots were transformed into public spaces through the participation of more than 62 organisations. The plots host spaces such as playgrounds, sports courts, cultural spaces, allotments, gardens, boules pitches or musical events. All of these initiatives, throughout their execution and development process, drove forward hugely important actions such as the active involvement of the citizens (consensus and decision-taking), social cohesion, the infiltration of children’s participation and the development of an awareness of using the communal space and the feeling of collective property. The execution of “Thisisnotasite” was directed by the Municipal

Zaragoza

Zaragoza Housing Body which, after being asked to manage the project by Zaragoza City Hall, contributed a budget of 1,000,000 euros in the year 2009 and 2,000,000 euros in the year 2010. This budget was mainly aimed at implementing an employment plan, and so 70% of the budget was allocated to the payroll of the hired operators and personnel. In 2011 a budget of 2,000,000 euros was granted, of which 60% was allocated to paying salaries and 40% to purchasing equipment and to hiring ancillary machinery. In order to rectify any possible shortfall in the budget, it was sought at all times to make the most of recycled material, adding a self-sustaining direction to the project’s proven success. The “Thisisnotasite” initiative was transformed into an attractive project that has attained multiple results, from aesthetic renewal to social and educational enhancement and social development. Its innovative nature has won it multiple prizes, such as the Eurocities 2011 or the Innovazione e Qualitá Urbana prize (Ferrara - I). More information: www.zaragozaglobal.es

166 City to City Barcelona FAD Award

The year 2006 saw the launch of “The Quotidian Voids”, a programme of artistic exhibitions on the plots of the Historic Centre of Zaragoza and curated by Patrizia Di Monte. It was in this programme that the fitting out of a site for temporary public use was first tried out. The intervention was enthusiastically received and was the first demonstration of the citizens’ determination to reappropriate these forgotten spaces. Three years later, in 2009, the “Thisisnotasite” programme was initiated with the creation of a botanic garden on a plot on calle San Blas. It is here where the principal guidelines of the project were devised, outstanding among which is the will to create citizens’ participation processes, the creation of a system of communication channels (between neighbours, District Councils, technical teams and the Municipal Zaragoza Housing Body), the drafting of an identifying brand and the constitution of a diffusion network to promote its expansion.

Zaragoza 674.725 hab., Espanya

Programa Estonoesunsolar

167 Català

El programa Estonoesunsolar té com a objectiu la millora i la transformació del centre històric de Saragossa a través de l’adequació d’espais temporals educatius, de conscienciació ecològica i de recreació als solars abandonats dels barris que conformen aquest centre urbà.

El programa va aconseguir la transformació de catorze solars (9.800 m2) entre juliol i desembre de 2009 i de quinze (32.000 m2) entre juliol i desembre de 2010. Gairebé 42.000 m2 dels solars van ser transformats en llocs públics amb la participació de més de seixantadues organitzacions. Als solars es van crear zones de jocs infantils, camps d’activitats esportives, espais culturals, horts, jardins i llocs de petanca i d’esdeveniments musicals, entre d’altres. Totes aquestes iniciatives van impulsar, durant el procés de realització, la implicació activa de la ciutadania (consens i presa de decisions), la cohesió social, la participació infantil i el desenvolupament d’una consciència de l’espai comú i el sentiment d’apropiació col·lectiva. La realització del projecte va ser gestionada per la Sociedad Municipal

Zaragoza

Zaragoza Vivienda, que va aportar, després d’un encàrrec de gestió per part de l’Ajuntament de Saragossa, un pressupost d’1.000.000 d’euros per a l’any 2009 i de 2.000.000 d’euros per al 2010. Aquest pressupost anava encaminat principalment a la materialització d’un pla d’ocupació; per aquest motiu, el 70 % del pressupost es va destinar al pagament de nòmines dels operaris i del personal contractat. El 2011 es va atorgar un pressupost de 2.000.000 euros, un 60 % del qual es va destinar al pagament de salaris i un 40 % a la compra d’equipament i al lloguer de maquinària auxiliar. Per resoldre les possibles manques de pressupost, en tot moment es va intentar aprofitar material reciclat, cosa que va afegir al projecte una direcció d’autosostenibilitat. La iniciativa Estonoesunsolar es va convertir en un projecte atractiu que ha aconseguit resultats múltiples que van des de la renovació estètica fins a l’àmbit social i educatiu i el desenvolupament social. La seva innovació l’ha fet mereixedor de nombrosos premis, com ara l’Eurocities 2011 o l’Innovazione e Qualitá Urbana (Ferrara – I). Més informació: www.zaragozaglobal.es

168 City to City Barcelona FAD Award

L’any 2006 es va posar en marxa «Els buits quotidians», un programa d’exposicions artístiques als solars del nucli històric de Saragossa, comissariat per Patrizia Di Monte. Aquest programa va servir com a assaig per a l’adequació dels solars per a ús públic temporal. La intervenció va tenir una magnífica acollida i va suposar la primera manifestació en la qual es va constatar la voluntat dels ciutadans per tornar-se a apropiar dels espais oblidats. Tres anys després, el 2009, va néixer el programa Estonoesunsolar amb la creació d’un jardí botànic en un solar del carrer de San Blas. A partir d’aquest esdeveniment es van crear les pautes principals del projecte, entre les quals destaquen la voluntat de crear espais de participació ciutadana, la creació d’un sistema de canals de comunicació (entre veïns, juntes de districte, equips tècnics i la Sociedad Municipal Zaragoza Vivienda), l’elaboració d’una marca identificativa i la constitució d’una xarxa de difusió per promoure la seva pròpia expansió.

Zaragoza 674.725 hab., España

Programa Estonoesunsolar

169 Castellano

El programa Estonoesunsolar tiene como objetivo la mejoría y transformación del centro histórico de Zaragoza a través de la adecuación de espacios temporales educativos, de concienciación ecológica y de recreación en los solares abandonados de los barrios que conforman este centro urbano.

El programa logró transformar catorce solares (9.800 m2) entre julio y diciembre de 2009 y quince (32.000 m2) entre junio y diciembre de 2010. Casi 42.000 m2 de solares fueron transformados en lugares públicos con la participación de más de sesenta y dos organizaciones. Los solares crearon espacios como zonas de juego infantil, campos de actividades deportivas, espacios culturales, huertos, jardines y lugares de petanca o de eventos musicales. Todas estas iniciativas impulsaron, en todo su proceso de realización y desarrollo, acciones importantísimas, como la implicación activa de la ciudadanía (consenso y toma de decisión), la cohesión social, la infiltración de la participación infantil y el desarrollo de una concienciación del uso del espacio común y la sensación de propiedad colectiva.

Zaragoza

La realización de «Estonoesunsolar» fue gestionada por la Sociedad Municipal Zaragoza Vivienda, que aportó, tras una encomienda de gestión por parte del Ayuntamiento de Zaragoza, un presupuesto de 1.000.000 de euros en el año 2009 y de 2.000.0000 de euros en el año 2010. Este presupuesto iba encaminado principalmente a materializar un plan de empleo, por lo que el 70 % del presupuesto se destinó al pago de nóminas de los operarios y personal contratado. En el 2011 se otorgó un presupuesto de 2.000.000 de euros, el 60 % del cual fue destinado al pago de salarios y el 40 %, a la compra de equipo y el alquiler de maquinaria auxiliar. Para subsanar las posibles faltas de presupuesto, en todo momento se intentó aprovechar material reciclado, lo que añadió al éxito del proyecto una dirección de autosostenibilidad. La iniciativa Estonoesunsolar se convirtió en un atractivo proyecto que ha conseguido resultados múltiples que van desde la renovación estética hasta el ámbito social y educativo y el desarrollo social. Su innovación lo ha hecho merecedor de múltiples premios, como el Eurocities 2011 o el Innovazione e Qualitá Urbana (Ferrara – I). Mas información: www.zaragozaglobal.es

170 City to City Barcelona FAD Award

En el año 2006 se puso en marcha «Los vacíos cotidianos», un programa de exposiciones artísticas en los solares del casco histórico de Zaragoza comisariado por Patrizia Di Monte. Con este programa se ensayó por primera vez la adecuación del solar para un uso público temporal. La intervención tuvo una magnífica acogida y supuso la primera manifestación en que se constató la voluntad de los ciudadanos de reapropiarse de los espacios olvidados. Tres años después, en el 2009, nació el programa Estonoesunsolar con la creación de un jardín botánico en un solar de calle de San Blas. Allí se crearon las principales pautas del proyecto, entre las que destacan la voluntad de crear procesos de participación ciudadana, la creación de un sistema de canales de comunicación (entre vecinos, juntas de distrito, equipos técnicos y la Sociedad Municipal Zaragoza Vivienda), la elaboración de una marca identificativa y la constitución de una red de difusión para promover su expansión.

Credits Crèdits Créditos /FAD Governing Board //Junta directiva del FAD: Miquel Espinet / Chairman / President / Presidente/ FAD Isabel López / Deputy Chair / Vicepresidenta Eulàlia Coma / General Secretary / Secretària general/ Secretaria general Jaume de Oleza / Treasurer / Tresorer / Tesorero Toni Miserachs / Member / Vocal Jon Montero / Member / Vocal Gabriel Robert / Member / Vocal Josep M. Serra / Member / Vocal Teresa Rovira / Member / Vocal Antonio Covelo / Member/ Vocal Magda Polo / Chair / Presidenta A-FAD Viviana Narotzky / Chair / Presidenta ADI-FAD Álvaro Sobrino / Chairman / President / Presidente ADG-FAD Sílvia Farriol / Chair / Presidenta / ARQUIN-FAD Chu Uroz / Chairman / President / Presidente/ MODA-FAD Direction/ Direcció/ Dirección Miquel Espinet / Toni Miserachs Coordination and secretary / Coordinació i secretaria / Coordinación y secretaría Mireia Chica Projects. Support and follow–up / Projectes. Suport i seguiment / Proyectos. Apoyo y seguimiento Jordi Torrents Texts / Textos Mariana Iglesias / Aleix Porta Graphic design & layout / Disseny gràfic i maquetació / Diseño gráfico y maquetación Guillem Pericay Website/Pàgina web/Página web Jesús Noè Sara Ramón (content/contingut/contenido)

171

Translation and proof-reading / Correcció i traducció de textos / Corrección y traducción de textos Ester Arana (Català / Castellano) Carmen Mactley (English)

To all the professionals who have acted as observers at this second edition of the award, contributing their knowledge on the topic of cities; because their disinterested work of observation and presentation of candidatures has filled the award with content and has helped us to identify urban processes that can become models for other cities. To the members of the Award Council and the Jury, for their involvement and support; for joining a project rooted in dreams and modesty. To the candidatures, for the collaboration and availability they have offered the organisers of the award.

Credits Crèdits Creditos

/Acknowledgements

And to the institutions that have given support to the organisation, for trusting in us in the always difficult beginnings of any project. Special thanks to Verena Andreatta for his support and collaboration in the process of finding information on the winning candidature.

/Agraïments A tots els professionals que han actuat com a observadors en aquesta segona edició del premi aportant-hi el seu coneixement en matèria de ciutats; perquè amb la seva desinteressada tasca d’observació i presentació de candidatures han dotat el premi de contingut i ens han ajudat a identificar processos urbans que poden esdevenir models per a altres ciutats. Als membres del Consell del premi i del Jurat, per la seva implicació i suport; per afegir-se a un projecte que neix des de la il·lusió i la modèstia. A les candidatures, per la col·laboració i disponibilitat que han ofert a l’organització del premi. I a les institucions que han donat suport a l’organització, per confiar en nosaltres en els sempre difícils inicis de tot projecte. Especials agraïments a Verena Andreatta pel seu suport i col·laboració en el procés de recerca d’informació de la candidatura guanyadora.

A todos los profesionales que han actuado como observadores en esta segona edición del premio aportando su conocimiento en materia de ciudades; porque con su desinteresada labor de observación y presentación de candidaturas han dotado el premio de contenido y nos han ayudado a identificar procesos urbanos que pueden convertirse en modelos para otras ciudades. A los miembros del Consejo del premio y del Jurado, por su implicación y apoyo; por unirse a un proyecto que nace desde la ilusión y la modestia. A las candidaturas, por la colaboración y disponibilidad que han ofrecido a la organización del premio. Y a las instituciones que han dado apoyo a la organización, por confiar en nosotros en los siempre difíciles inicios de todo proyecto. Especiales agradecimientos a Verena Andreatta por su soporte y colaboración en el proceso de búsqueda de información de la candidatura ganadora.

172 City to City Barcelona FAD Award

/Agradecimientos

Printing / Impressió / Impresión Gràfiques Ortells

173

© 2012, FAD (Foment de les Arts i del Disseny) © dels textos i les fotografies: els autors De los textos y las fotografias: los autores All rights reserved. Total or partial reproduction is expressly forbidden without the appropriate written autorization. Reservats tots els drets. Prohibida la reproducció total o parcial sense la deguda autorització. Todos los derechos reservados. Prohibida la reproducción total o parcial sin la debida autorización.

174 City to City Barcelona FAD Award

Credits CrĂ¨dits Creditos