O.J.D.: 18014
Fecha:
04/09/2012
E.G.M.: 142000 Tarifa: 1549 €
Sección: PUNT DE VISTA Páginas: 2
Vuits i nous
Edificis
ari
s-
,i
la
o-
r-
ot.
—————————————————————————————————————————————————————————
Manuel Cuyàs Si vinc a Barcelona amb tren puc seguir l’evolució de les obres de l’estació de la Sagrera, i si ho faig amb autobús veig com creix l’edifici on hi haurà el mercat dels Encants a la plaça de les Glòries. De la Sagrera en puc dir poca cosa perquè es troba en fase de fonamentació. L’edifici dels Encants, en canvi, està a punt de cobrir aigües i puc afirmar que de tan senzill i elemental serà l’obra de referència que posarà fi, per fi, a l’època de l’arquitectura bufada dels anys de tirar de veta i fer tombarelles: tants teatres nacionals, tantes filmoteques, tants auditoris balders. Uns pilars, unes rampes on els venedors puguin
muntar al seu gust les parades per definició canviants i una teulada perquè no es mullin ni el gènere ni les persones. Tan simple i amb molta gràcia. Un dels representants més vistents de l’arquitectura emmidonada i caríssima va ser l’estudi Enric Miralles, autor del mercat de Santa Caterina, que per veure’n l’efecte has
ANTHONY GARNER
de viure a la casa del davant i encara del cinquè pis en amunt perquè el secret és a la teulada, i d’aquell mastodont amb cua de la ronda Litoral que és la seu de Gas Natural. L’altre dia em deien que els vidres que cobreixen aquest edifici van ser triats entre els que les vidrieries rebutgen perquè produeixen el tornassolat que el taller d’arquitectura buscava. “Si eren vidres de
llençar, devien anar tirats de preu”, vaig observar al meu informant. “Sí, però com que eren poc resistents es van haver de reforçar i es van encarir molt.” Aquests deliris que els clients no van aturar ens les devem trobar a la factura del gas, suposo, com la teulada de Santa Caterina al preu de la carn. A la Biennal de Venècia fa furor aquest any l’arquitectura sòbria i fonamental, i els que fins fa quatre dies defensaven la contrària estan molt contents i diuen “ja era hora”. De totes maneres, l’arquitecta iraniana Zaha Hadid hi ha presentat maquetes de construccions espectaculars per quan s’acabi la crisi. Fa dir “ai quina por” pensant en els imitadors, però la veritat és que són uns projectes boníssims que també sabria greu no veure realitzats un dia al món.