Falla Marià Benlliure-Poeta Zorrilla i Voltants
Paterna
DEPÒSIT LEGAL: V-223-2012
El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.
La Comissió no es fa responsable, ni comparteix necessàriament, les opinions expressades en el present Llibret.
Edita:
A.C. Falla Marià Benlliure-Poeta
Zorrilla i voltants
C/ Poeta Zorrilla 22
46980 Paterna
València (Espanya)
Delegació de Llibret:
Joan Carles Gómez Martínez
Adrià Guzmán Ramos
Noèlia Lorite Cortés
Manuel Rodríguez Collado
Explicació monuments: Noèlia Lorite Cortés
Artistes fallers: Paco Cuadros i David Zahonero
Portada, disseny i maquetació: Adrià Guzmán Ramos
Il·lustracions programa festejos:
Manuel Rodríguez Collado
Fotografies:
Joan Carles Gómez Martínez
Redacció i correcció:
Noèlia Lorite Cortés
Imprimeix:
Ida2
Saluda Alcalde
Benvolguda família fallera de Mariano Benlliure, Les Falles són sinònim d’unió, de festa, d’alegria, però també de treball, d’art, de passió i de pólvora.
Una vegada més, tenim l’oportunitat de tornar a gaudir de la nostra tradició més valenciana i paternera, cultura i llegat, de tot allò que conforma la nostra identitat com a valencians i valencianes, com a paterners i paterneres.
Una vegada més tenim l’oportunitat de fer història amb els nostres monuments, amb el fragor de la pólvora i amb els relats que posen de manifest la nostra germanor, la nostra passió i la nostra emoció.
Vull donar també la meua més sincera enhorabona a les vostres falleres majors. Mireia i Vera, gaudiu d’aquest exercici que teniu per davant, el qual estic segur que us ofereix nombroses sorpreses i alegries. Juntament amb els vostres residents,Adrián i Pau, l’equip que formeu és immillorable.
Només em queda desitjar-vos que gaudiu de tot el treball que heu fet i visqueu la il·lusió que naix d’aquesta gran festa.
Visca Paterna!
Visca les Falles!
JuanAntonioSagredoMarco
Alcalde de PaternaSaluda regidora
De nou sona la música pels carrers de Paterna, carrers que es transformen amb la pólvora, el riure, la il·lusió i el foc. Els barris de la nostra ciutat s’engalanen amb monuments, amb art, amb humor crític, amb tradició, però sobretot amb germanor.
Des de la Regidoria de Turisme, Cultura i Foc vull agrair-vos aquest espai que em cediu en el vostre llibret per a poder felicitar-vos i celebrar juntament amb la família fallera de Mariano Benlliure tot el viscut i el que encara queda per viure.
Mireia i Vera, com a noves falleres majors de la vostra comissió, us desitge un gran any, carregat d’il·lusió, bellesa i records inoblidables. També vull felicitar els vostres presidentsAdrián i Pau, i agrair-los el seu compromís amb les Falles.
M’acomiade de tots vosaltres i vos desitge que gaudiu al màxim d’aquesta festa, peça imprescindible per a comprendre la nostra identitat, cultura i tradició.
Atentament,
TeresaEspinosaAndreu
Regidora de Turisme, Cultura i Foc
Saluda President Infantil Comissió Infantil
Saluda Fallera Major Infantil
Saluda President
Junta Directiva Comissió Femenina
Fallers d’Honor
Saluda Fallera Major
Pau Ureña Ferrer
President infantil
Estimats fallerets i falleretes:
Per fi ha arribat l’any en què puc dir que soc el President Infantil de la meua Comissió.
Per a mi és tot un honor representar als xiquets i les xiquetes de Benlliure: no podria estar més content. He esperat anys aquest moment.
I no podria ser millor perquè tinc al meu costat a persones meravelloses. Vera, la meua Fallera Major Infantil, i Adrián I Mireia, que sempre estan ahí quan els necessitem i no ens deixen mai a soles. És una sort tindre-los al nostre costat.
No tinc cap dubte que les Falles del 2023 seran les millors de totes!
Abans d’acabar aquesta saluda, m’agradaria invitar-vos a tots a que vos passeu pel nostre casal i ens conegueu. Estic segur que ho passareu molt bé amb nosaltres!
S’acomiada de vosaltres:
PauUreñaFerrer
President Infantil 2023.
COMISSIÓ INFANTIL
Fallera Major Infantil: VERA NIÑEROLA GóMEZ
President Infantil: PAU UREÑA FERRER
PAULAALARCÓN MARTÍNEZ
NATALIAALFARO ESCRICH
ADRIÁNALFARO ESCRICH
ALEJANDROALFARO ESCRICH
GALAARENAS VIGO
ERICARENAS VIGO
VALERIABLAY LUQUE
ISRAEL BLAY LUQUE
CLARACASTILLEJO IBÁÑEZ
MIQUEL CASTILLEJO IBÁÑEZ
VALERIACASANOVANIÑEROLA
CARLES CASTRO GARZÓN
MARACOLL LORITE
MARTÍN COLL LORITE
BRAYAN FERNÁNDEZ MORENO
ÁLEX FERNÁNDEZ MORENO
MARTINAGARCÍAGAMIR
JOSÉ GARCÍAGAMIR
ÁLVARO GARCÍAGARCÍA
SOFÍAHERNÁNDEZ SEGUI
UNAI HERRÁIZ VILLENA
PATRICIAJUAN MORENOARRONES
CRISTÓBAL JUAN MORENOARRONES
IRENE LAYRÓN SÁIZ
ARIADNALUQUE GARRIGÓS
RAÚL MARTÍNEZASENSIO
DAVID MARTÍNEZASENSIO
NEREAMESAMENDOZA
AITOR MESAMENDOZA
YASMÍN NAVARRO HERNÁNDEZ
TRIANANAVARRO HERNÁNDEZ
MAR NIÑEROLAGÓMEZ
NEREAPALACIOS PARRA
IRENE POVEDACLEMENTE
VEGARODRÍGUEZ CARRIÓN
SILVIARODRÍGUEZ MORENO
VERAUREÑAFERRER
Niñerola gómez
FALLERA MAJOR INFANTIL
Hola, amiguets i amiguetes!
Aquest any, tinc la grandíssima sort de representar els xiquets i les xiquetes de la meua Falla. Per fi, he complit el meu somni i puc lluir la banda amb què tant he somiat des de que tinc memòria. No podria estar més feliç!
És un any ple d’il·lusió i de màgia, i no podria estar millor acompanyada. Junt al meu amic, Pau, i els representants grans, Adrián i Mireia, que tant ens cuiden i estimen, estem vivint un any inoblidable, ple de somriures i records que mai no podré oblidar.
Estic segura que junt ells i la nostra Comissió, gaudirem d’unes Falles meravelloses i divertides.
Ah! I no oblideu passar a visitar-nos al nostre casal. Esteu tots invitats!
S’acomiada de tots vosaltres:
a tots els fallers de Benlliure va captivar.
Sempre amb un somriure, amiga de les seus amigues: amb Pau la nostra infantil representant. I amb Adri i Mireia, sempre de la mà: de la Comissió infantil quina gran Regina serà!
Des de ben xicoteta, un somni pel seu cap rondava. I hui, per fi, l’hem fet realitat: Infantil Regina l’hem coronada!
Fallera de cap a peus, participant en tot en la Falla: és el casal la seua casa, perquè allò de ser fallera, ho porta a la seua ànima!
Amb la seua família, sempre al seu costat, té per davant un any que mai no podrà oblidar!
Eres tota alegria, eres l’orgull dels nostres pares i també el de la teua germana, aquesta, la que ara et parla!
Vera, obri bé els ulls; Vera, gaudeix de tot el que t’espera, perquè ara sí, ha arribat el teu moment!
Senyores i senyors, ací la tenim: Vera Niñerola i Gómez, de Marià Benlliure i del 2023, nostra Fallera Major Infantil!
Alba Vidal RodriguezAdrián
Guzman Ramos PresidentEstimats fallers i falleres, familiars, col·laboradors i veïns del nostre barri:
És per a mi un gran honor dirigir-me a tots vosaltres des d’aquestes línies, com a president de la nostra estimada Comissió. Som una falla humil, però també, una gran família.
Primer de tot, voldria agrair la confiança dipositada en mi i en la meua directiva, per tractar de dur a bon port aquesta nau.
Com en l’Odissea, han sigut temps difícils, “mil i una” adversitats contra les que lluitar. Gegants, vents, plutjes i cants de sirena que hem hagut d’afrontar amb valentia. Però, com en el relat al que faig referència, les Falles sempre ens sobreposarem i continuarem endavant, fent el que millor sabem: convertir en crítica i sàtira els moments menys bons.
I no ens ficarem ni dramàtics, ni tristos. És motiu d’alegria, no nomes poder celebrar tots junts de nou, amb normalitat, les nostres estimades Falles, sinó també haver pogut aumentar la nostra família amb nous fallers i falleres.
Estic segur que, junt la resta de representants, Pau, Vera i Mireia, gaudirem d’unes festes inoblidables, i vos invite a ser partícips en tots els actes de la nostra Setmana Gran que, sense dubte, romandrà per sempre en el nostre record.
S’acomiada de vosaltres:
President 2023
ComissiÓ Directiva
PRESIDENT :
ADRÍAN GUZMÁN RAMOS
VICEPRESIDENT 1º :
VICEPRESIDENT 2º :
VICEPRESIDENT 3º :
VICEPRESIDENTA 4º :
VICEPRESIDENT 5ª :
SECRETARIA : VICESECRETARIA :
TRESSORER :
COMPTADORA :
DELEG. FESTEJOS :
ÁNGEL HERNÁNDEZ ROLDÁN
JUAN CARLOS GÓMEZ MARTÍNEZ
SERGIO RAMÍREZ ANDRÉS
ALBA VIDAL RODRÍGUEZ
MANUEL RODRÍGUEZ COLLADO
NIEVES RODRÍGUEZ COLLADO
VANESA HERVÁS TOLSADA
JUAN CARLOS GÓMEZ MARTÍNEZ
M.ª JOSÉ ANDRÉS COLLADO
SERGIO RAMÍREZ ANDRÉS
ÁNGEL HERNÁNDEZ ROLDAN
ÁLVARO RAMÍREZ ANDRÉS
JOSÉ LUIS RAMÍREZ LAYU
YOLANDA ASENSIO CASADO
RAMÓN HERVÁS SÁNCHEZ
ELISABETH MARTÍNEZ MUÑOZ
MANUEL ALARCÓN MORENO
AINHOA ALARCÓN MARTÍNEZ
M.ª ÁNGELES MORENO LÓPEZ
FERNANDO ARENAS JEREZ
LOTERIA MAJOR :
LOTERIA INFANTIL :
DEL. CUOTAS :
DEL. INFANTILS :
FCO. JOSÉ MARTÍNEZ CLIMENT
M.ª JOSÉ GARCÍA GARCÍA
ANA BELÉN VIZCAÍNO HERNÁNDEZ
ALBA VIDAL RODRÍGUEZ
SANDRA RAMÓN RAMO
AMPARO COLLADO DE HARO
NIEVES RODRÍGUEZ COLLADO
MARINA IBÁÑEZ JARQUE
DEL. PRESENTACIÓ :
ALBA VIDAL RODRÍGUEZ
NOELIA LORITE CORTÉS
MIREIA HERVÁS TOLSADA
YAIZA HERVÁS TOLSADA
DEL. JOVENTUD :
CHRISTIAN MARTÍNEZ ESCOBAR
MIREIA HERVÁS TOLSADA
YAIZA HERVÁS TOLSADA
ALEX GÓRRIZ TOLSADA
ARIADNA GÓMEZ ANDRÉS
MIGUEL CHOFLES POZUELO
MIGUEL SORIANO ORENES
DEL. LLIBRET :
ADRIÁN GÚZMAN RAMOS
JUAN CARLOS GÓMEZ MARTÍNEZ
MANUEL RODRÍGUEZ COLLADO
NOELIA LORITE CORTÉS
DEL. CABALGATA :
DEL.DEPORTES :
DEL. JUNTA LOCAL :
DEL.FALLERS D’HONOR :
DEL. MONUMENTS:
M.ª NIEVES RODRÍGUEZ COLLADO
FERNANDO ARENAS JEREZ
M.ª JOSÉ FERRER GARCÍA
SARA HERRÁIZ VILLENA
MANUEL RODRÍGUEZ COLLADO
Vocals
JOSE VICENTE VIDAL MARTÍ
MANUEL ASENSIO FERNÁNDEZ
JUAN RÓDENAS SÁEZ JOSÉ
ANTONIO LÓPEZ GAVILÁN
JOSÉ MANUEL GARCÍA LÓPEZ
JOSÉ ANDRÉS ALCALÁ MOLINA
ERNESTO POVEDA PARICIO
JOAQUÍN NIÑEROLA MUÑOZ
VICENTE UREÑA FABUEL
ANTONIO GARCÍA GARCÍA
CRISTÓBAL JUAN BARTUAL
FRANCISCO JUAN ANGUIX
JOSÉ JUAN ANGUIX
MICHAEL SUSARTE VIZCAÍNO
JONATHAN SUSARTE VIZCAÍNO
JOSÉ VICENTE ROMERO MONTESINOS
ENRIQUE MARTÍNEZ CLIMENT
VICENTE BLASCO FERNÁNDEZ
JUAN MESA MORILLAS
MARIO ELIAS RAMO BAUTISTA
RAMÓN HERVÁS TOLSADA
IVAN SANTANA HUERTA
MARIO PALACIOS FERNÁNDEZ
JUAN RODRÍGUEZ GUZMAN
VICTOR SANCHEZ ZECA
ANTONIO CASTILLEJO REJAS
MIGUEL NAVARRO HERNÁNDEZ
ADRIAN LAYRON SAIZ
RAUL RODRÍGUEZ CARRILLO
RAFAEL GONZALEZ ALBUIXECH
JOSE MANUEL ALFARO MARCH
YERAY RODRÍGUEZ MARTÍNEZ
ComissiÓ Femenina
Fallera Major: Mireia Hervás Tolsada
AINHOA ALARCÓN MARTÍNEZ
MILAGROS ANDRÉS COLLADO
M.ª JOSÉ ANDRÉS COLLADO
M.ª CARMEN ANGUIX PARREÑO
YOLANDA ASENSIO CASADO
M.ª JOSÉ ARENAS JEREZ
CARMEN BOLINCHES PONS
ALEJANDRA CASADO MAYORAL
IXIAR CALDERÓN CORONADO
ALEJANDRA CARRIÓN MARSET
LIDIA CLEMENTE SALVADOR
M.ª AMPARO COLLADO DE HARO
M.ª CARMEN ESCRICH BENLLOCH
M.ª JOSÉ FERRER GARCÍA
ROSANA GAMIR MONZÓN
M.ª JOSÉ GARCÍA DUARTE
LORENA GARCÍA GARCÍA
CARLA GARZÓN BOLINCHES
MARÍA GARZÓN BOLINCHES
ARIADNA GÓMEZ ANDRÉS
M.ª DEL MAR GÓMEZ RODRÍGUEZ
M.ª CARMEN GÓMEZ CABALLERO
DEME HERNÁNDEZ GÓMEZ
BEATRIZ HERNÁNDEZ PONCE
VANESA HERVÁS TOLSADA
YAIZA HERVÁS TOLSADA
SARA HERRÁIZ VILLENA
ALBA HERRÁIZ VILLENA
MARINA IBÁÑEZ JARQUE
SHEYLA JIMÉNEZ MARTÍNEZ
JENNIFERJIMÉNEZGARCÍA-CARPINTERO
M.ª NIEVES LÓPEZ FAULI
NOELIA LORITE CORTÉS
ELISABETH MARTÍNEZ MUÑOZ
M.ª JOSÉ MENDOZA GARCÍA
DOLORES MORENO ARRONES-JAIME
M.ª ÁNGELES MORENO LÓPEZ
LORENA MORENO LÓPEZ
LAURA NIÑEROLA MUÑOZ
M.ª ÁNGELES PARRA GARCÍA
SANDRA RAMÓN RAMO
PAULA RODRÍGUEZ GARCÍA
M.ª NIEVES RODRÍGUEZ COLLADO
SHEILA RODRÍGUEZ MARTÍNEZ
GEMA SEGUÍ GARCÍA-CARPINTERO
BERNARDA TOLSADA MARTÍNEZ
ALBA VIDAL RODRÍGUEZ
ZULEICA VIGO GONZÁLEZ
ANA BELÉN VIZCAÍNO HERNÁNDEZ
M.ª CARMEN VIZUETE BALMASEDA
Fallers D’honor
Exc. Sr. D.
XIMO PUIG FERRER
President de la Comunitat Valenciana
Exc. Sr. D.
ANTONI FRANCESC GASPAR RAMOS
President de la Diputació de València
Exc. Sr. D.
JUAN ANTONIO SAGREDO MARCO
Alcalde de Paterna
ANTÓNIO ABELLÁN GALLARDO
FRANCISCO JAVIER ALCAYDE SOTO
JUAN FRANCISCO ANGUIX ORTS
JOSÉ MIGUEL COLÁS PERIS
JULIO FERNÁNDEZ PIQUERAS
JUAN CARLOS GARZÓN PEREZ
FRANCISCO GÓMEZ MATAS
ANTONIO GUZMÁN HERVÁS
CESAR LAYRÓN MARÍN
JOSE MIGUEL LUQUE VILLENA
JOAQUIN NIÑEROLA LÓPEZ
JUANMA RAMÓN PAUL
JUAN RODRÍGUEZ MARTÍNEZ
JOSE ROSELLÓ VERDEGUER
VENTURA SAIZ OLIVARES
REYES VILLALÓN TORRES
TERESA ESPINOSA ANDREU
Regidora de Turisme, Cultura i Foc
PAQUI PERICHE CHINILLACH
EVA CASADO ASENSIO
Mª JOSÉ CLAVIJO MONTERO
BELI CORRALES SÁNCHEZ
MILAGROS FERRER CALATRAVA
BEATRIZ GALINDO CORRALES
FIDELA GONZÁLEZ SORIANO
VANESA LORITE CORTÉS
SARA PALMA
MILAGROS PERIS LÓPEZ
ADELA RAMO LOPEZ
MARÍA LUISA SÁNCHEZ NAVARRO
MILAGROS TOLSADA
MARÍA FLOR VILLAJOS RODRÍGUEZ
MªÁNGELES VILLENA MONTEAGUDO
Mireia hervás tolsada
Fallera Major
Estimats fallers i veïns del nostre barri:
Aquest any, el privilegi de portar la banda que m’acredita com a Fallera Major de la meua estimada Falla ha recaigut en mi. I no podria estar més feliç de poder representar aquesta xicoteta, però gran Comissió.
Per fi, podem gaudir plenament de les nostres meravelloses festes: vore els nostres somriures en cada acte i cada desfilada. Gaudir de la música, del nostre foc i de la flama que sempre ha estat encesa en el cor d’aquells que podem dir-nos, amb orgull, fallers i falleres.
És un any, sense dubte, especial, i no només per les experiències noves i la gent increïble amb què s’han creuat els meus passos, sinó per les tres persones que estan convertint aquest any en el més bonic de la meua vida.
Els meus infantils, Vera i Pau, que fan els adults sentir orgullosos del futur de Benlliure i a mi, una Fallera Major afortunada. I el meu president, Adrián, que m’acompanya en aquest viatge com el meu fidel copilot. No podria tindre a ningú millor al meu costat.
No podria acabar aquesta saluda sense abans invitar a tot aquell que passe pel nostre casal a que entre i ens conega. A que gaudisca del veritable ambient faller de Benlliure. Les portes del nostre casal estaran sempre obertes per a tots vosaltres.
S’acomiada de vosaltres:
MireiaHervásTolsada
És un orgull dir-te amiga, vore com portes la banda, poder agafar-te de la mà i prometre’t mai no soltar-la.
No imagines l’alegria, que creix més i més cada dia, de poder cridar al món que tu eres la meua Fallera Major.
Portes les Falles a les venes, la teua Comissió al cor: no hi ha ningú que porte el càrrec amb tanta elegància i amor.
No hi ha un ànima més fina, tens l’autèntica essència que confirma la teua presència com a veritable regina.
Té sort, aquesta Falla, de tindre tan digna representant: té Benlliure l’honor de proclamar-te Fallera Major!
Nostra Falleta Infantil
Explicació de la Falleta Infantil
Nostra Falla Gran
Explicació de la Falla Gran
Falla Infantil I TU, QUÉ PINTES?
LEMA:
Artistes: Paco Cuadros i David Zahonero
PREÀMBUL
Vos presente, amiguets i amiguetes amb amor i entre aquestes lletres, l’explicació del vostre monument: perquè tingau la il·lusió sempre present.
Aquest any hem apostat per la cultura, perquè Espanya és molt gran en pintura; perquè tenim artistes que estan prou més que a l’altura: perquè el seu talent encara perdura.
No oblideu, xiquets i xiquetes, que n’hi ha espanyols molt grans a les lletres; en escultura, pintura i ciències; fent teatre, música i poemes.
I en la terreta establim precedent, que nosaltres tenim a l’artista faller. València fa art en cada carrer: les Falles són un art prou més que etern.
Però tornem al tema que ens ocupa: hui ens movem entre pinzells, quadres i pintura. Entre Impressionisme, Cubisme, aprenem de pressa! Perquè això dels quadres és tota una bellesa.
AMB PINZELL DE LÍNIA FINA, IX UNA BELLA MENINA
S’alça Velázquez al centre, altiu, senyorial, el gran mestre: figura immortal, recordat sempre. Reconegut per tothom (o això pense).
Va perseguir sense descans, quan vivia, una creu amada, estimada insígnia: la Creu de Santiago, tot un honor: ansiada pels nobles, tenir-la era una sort.
Però aquest país no té solució, no reconeix ni el talent, ni les flors. Has d’espera a volar, deixar aquest món: teua és la Creu de Santiago, mestre, ara que ja hi eres mort.
En vida deixes un record inavaluable: un talent sense parangó, en forma de quadres. Ací vos mostrem Les Menines, de bellesa inefable, quina obra d’art, de resultat incomparable.
La gràcia de la princesa, i la resta de les seues dames, amb vestits que ocupen a soles quasi la meitat d’aquest quadre.
I als seus peus està el gosset, simpàtic, sense malesa: els animals són un regal de la mare naturalesa.
CONTINUEM AMB UN ALTRE GENI: EL QUI L’ENTENGA, TÉ PREMI!
Continuem amb Dalí, geni d’alta cuna, perquè no només sigué bo en la pintura, que també ho fou en l’escultura; destacà al cinema, a l’escriptura: aquest català era tota una figura!
Ara bé: també era un poc complicat, era estrafolària la seua personalitat. Però, d’haver sigut diferent la realitat, potser hui no gaudiríem de la seua originalitat.
En aquest monument vos mostrem un quadre amb una gran història: li diuen La persistència de la memòria. Pertany al període del Surrealisme (no intenteu entendre’l, és impossible).
I SEGUIM AMB GOYA EN AQUESTA POESIA
(PERÒ LA MAJA SÍ ESTÀ VESTIDA)
No podia faltar, en aquest monument, el nostre Francisco de Goya, també un pintor etern. Potser alguna de les seues obres donen un poc de por, però no deixen de ser art per reflectir l’horror.
I és que aquest pintor representà l’Avantguardisme, que amb ell, s’inaugurà el Romanticisme. Va marcar l’inici de la pintura contemporània: ell va estar situat en la primeríssima avantguarda.
Tenim ací, exclusiva, La Maja, tota ella vestida: sense transparències, tota ella divina. Per a tots els públics (sense res de lascívia).
PICASSO TAMBÉ ÉS UN POC COMPLICAT: TÉ UN ART UNA MICA DESORDENAT
Què puc dir del gran Picasso i el seu art internacional? Semblen algunes de les seues obres peces vàries sense ordenar.
També he de dir que té quadres que són un poquet més normals, però és famós pel Cubisme, això és una clara realitat.
I d’entre totes les obres, destaca una que no té igual: estic parlant de El Guernica, d’una bellesa inusual.
I no és bella per les figures, ni els colors, ni les floritures. És bella per plasmar l’horror, a l’estil Picasso, sense fissures.
Perquè és una crítica realista; perquè plasma la guerra, alarmista. Perquè cap família hauria de veure’s trencada per una guerra que per altres ha sigut provocada.
HE DEIXAT PER AL FINAL EL QUE MÉS ENS TOCA EL COR, LA VERITAT
No hi ha vers, ni rima, ni poema, ni cançó fina, que puga plasmar, amb certesa, d’aquest pintor la seua grandesa.
Perquè Sorolla feia màgia amb la pintura, és l’artista de la llum i la finura.
És a València la més admirada figura: per a sanar l’ànima és la seua obra la cura.
No hi ha paraules per descriure com era capaç de captar el riure; les seues pintures reflecteixen la realidad, desperten una emoció capaç de fer-te plorar.
Tenim la pena, a la ciutat de València, que la seua obra no hi és ací en essència: als Estats Units trobem molts dels seus quadres, que haurien d’estar ací, amb els seus paisans i paisanes.
No podia faltar, a l’infantil monument, un sentit homenatge al nostre Sorolla etern: els seus quadres de les platges són tot sentiment, els valencians i valencianes el tenim prou més que present.
MENCIÓ ESPECIAL A L’ART LOCAL: MILAGROS FERRER
TENIM A PATERNA UNA PINTORA LOCAL QUE ÉS UNA DONA ESPECTACULAR
Potser no siga com Sorolla, tan coneguda, però també és internacional i no menys volguda. Aquesta paternera és una artista d’altura: el seu talent és innegable; com ella, no hi ha ninguna.
Aquest any t’entreguem a les flames per dedicar-te, tota una vida, a allò que ames. Perquè sigues immortal a l’estil de les Falles, que les cendres pinten el cel com tu fas amb els quadres.
Milagros Ferrer, amiga nostra, la teua presència ací és només una mostra; que aquesta Comissió, aixina et demostra, una gran estima i respecte com resposta.
No és teu, sinó nostre, l’honor; que a Benlliure cridem, sense por, que tot el món s’entere, ben fort: la nostra Milagros és de l’art tot un primor!
I ACÍ FIQUEM EL PUNT I FINAL A UNA POESIA DEDICADA A L’ART
I ara que hem fet un xicotet viatge per l’art espanyol, que és tot un paratge, no oblidem mai el talent nacional, que és prou més que fenomenal.
Esperem que vos haja agradat aquesta poesia, que ha eixit només de l’alegria d’aquesta autora que ama els quadres tant com les nostres volgudes Falles.
Noèlia Lorite CortésFalla Gran
Artistes: Paco Cuadros i David Zahonero
PREÀMBUL
Li fa gràcia, a aquesta poeta de llapissera afilada i ment prou més que inquieta que diga el lema de la falla gran un terme com “Odissea”, massa casualitat, sí, això és el que sembla.
Odissea la que passem amb el jurat; odissea la dels premis, any rere any; em ric jo de l’Ulisses i el seu patiment: els premis de llibret sí que son un bon turment.
Serà que m’agrada el patiment, aquesta mena de tortura, perquè ací estic, un altre any, donant-li for a l’escriptura.
Perquè per damunt dels premis incomprensibles i de jurats injustos, cosa que sembla no tindre cura, sempre estaran, passe el que passe, la nostra tradició i meravellosa cultura.
I ja vaig amb el monument, no em ficaré més pesada, però és que li dec a uns amics el no ser una “ben quedada”.
I és que en aquest món, que és una fauna, no pot una permetre’s el faltar a la seua paraula.
Aquest any, el monument va de mitologia: de l’Odissea, de la cultura grecollatina. Aquest any és la cultura la nostra regina i ho contem tot en vers, en forma de poesia.
JUSTÍCIA: LA GRAN DESCONEGUDA
Com sabem que la trobeu a faltar, i perquè no digueu que no us fem cas, vos la portem, ni més ni menys, que com el nostre ninot central.
Potser no sabeu qui és, i això és prou entendible: no és al nostre país molt visible, i menys, en els darrers anys.
Teniu davant vostre, en primícia, a la deessa Atenea, que representa la justícia. Sé que vos semblarà una miqueta extranya, però què voleu, amics? Si és que viviu a Espanya!
Entre polítics corruptes, una reialesa de traca i evasions fiscals a mansalva, i nosaltres, com a borinots, tots tancats dins la nostra casa.
Ens furten pels quatre costats, diuen mentides allà on van, i només sembla que alguna cosa fan quan s’apropen les eleccions generals.
Dona el mateix l’àmbit: si és nacional, regional o local. A vore amb quines paraules meloses ens sorprèn l’alcalde enguany.
Potser amb votacions a prop ens sorprèn a tots el fallers, que tot i no ser festers, també existim en el poble.
JUSTÍCIA PER A DOS, PER FAVOR
Potser hauríem de plantejar canviar el símbol d’igualtat: la balança, que representa paritat, o això diu la teoria, però no és la realitat.
Perquè tendeix, eixa balança, a inclinar-se amb prou assiduïtat cap als que tenen una bona fortuna o gaudeixen d’afortunades amistats.
No és per a nosaltres, el poble, allò de ser tractats per igual: el banquer eixirà lliure, tu acabaràs empresonat.
MERCENARIS, EL QUE ENS FALTAVA...
No vos sembla indignant, i en part ridícul, la veritat, vore escenes dantesques com les que us vaig a contar?
Marxes de vacances uns dies, i tornes ja descansat, per vore que la teua casa te l’acaben d’okupar!
Penses que la policia ajuda o et dona cap solució? Et diuen que no poden fer res i s’acabà la discussió.
Ara bé, tens dos ancians als que el banc els furta la llar i poc més i trobes a la porta mig exèrcit espanyol desplegat.
O et canses de trucar al telèfon de la policia local i estàs que algú l’agafa, encara que siga de casualitat: no vaja a ser que, sense voler, hagen ells de treballar.
Dins el cos de policia hi ha de grans professionals, però és que n’hi ha d’alguns altres... que deixen la resta prou més que mal.
QUE EL DÉU BACO ENS BENEÏSCA A TOTS
Recordeu de quan estudiàveu (si és que paràveu atenció) aquesta deïtat famosa que ara seu en un tro?
Vos refresque la mitologia per si n’hi algun desmemoriat: vos presente al Déu Baco, amo del vi i les bacanals.
Representant dels excessos, la festa, la vanitat: una mena de polític i de ric i apoderat.
Tu, ximple mortal, que potser ni ixes a sopar, o mires tantes voltes els preus que els acabes memoritzant.
Són açò problemes de pobres, de nosaltres, el poble pla, els qui financem el excessos de la més que alta societat.
Però és que en damunt ens furten, encara ens roben més diners: però no hi ha cap problema, poble, que tampoc no s’està tan mal, si a la tele ix el futbol i podem vore el mundial.
AVE, SAGREDO: ELS PATERNA-LOVERS ET SALUDEN!
I no podia faltar, al monument, el senyor alcalde, que és tot un portent: perquè any rere any ens regala temes per a poder parlar ací d’ell.
Encara em deixaré cosetes, però és que ha sigut un any llarg: aixina que escriuré unes línies d’allò que em vinga ràpid al cap.
Què opinem dels contenidors? De tot el fem que n’hi al carrer? Jo no seré malpensada, creuré que han mesurat malament.
Perquè no tindria cap sentit fer contenidors més xicotets: això seria no tindre cap idea ni ser massa intel·ligent.
I ara, el tema estrella: el carril bici improvisat: no portes ni 50 metres i al mig d’un carrer, s’ha acabat.
O, més bé, desapareix, que és encara més estrany: de sobte no n’hi carril bici per a on poder continuar.
I en l’àmbit de les Falles, poca broma amb el finançament: sabem que juguem en segona, per darrere dels festers.
Que no se’ns malinterprete, no n’hi cap ressentiment: que sentim orgull del nostre poble i de tots els nostres arrels.
Però que no se’ns oblide una cosa, que quede prou més que clara: són les Falles, estimat lector, la més gran festa valenciana.
I ja que estem d’aniversari trauré un tema més que candent: el que demanen cada any que passa, la creació del Museu Faller.
Cinquanta anys fent història de les Falles a Paterna sense un lloc, en condicions, per redir-les reverència.
Per guardar eixos ninot que seguint la tradició eterna se lliuraren de les flames i de convertir-se en cendra.
Continuarem fent soroll fins que algú de debò ens senta: té prou més que treball Amparo, la Presidenta.
DIANA: A TU ENS ENCOMANEM
A vore si la deessa Diana, en comptes de caçar animals (en això, millor, no ens fiquem: que podem eixir molt mal parats) ens aconsegueix, com a pressa, uns bons premis en general.
Però, perquè siga possible, caldrà que n’hi haja un jurat: vull dir, que els membres acudeixen per valorar i jutjar.
I és que això, que sembla tan lògic, pareix no estar per a tothom tan clar: perquè n’hi ha jurats (per dir algo) que deixen els fallers tirats.
A mí em sembla desagradable, irrespectuós, de no tindre dignitat, no presentar-se en un lloc quan has sigut designat.
Jugar amb el treball dels altres, amb la seua il·lusió i bondat, no hi hauria de quedar impune i hauria de ser castigat.
Per la situació aleshores, i la mala qualitat dels jurats, ja només li demanem a Diana que tinguen compassió i lleialtat.
COM ESCLAUS A UN LABERINT CUSTODIAT PEL MINOTAURE
Mai no s’ha parat a pensar, encara que siga un segon, que semblem empresonats, amic i estimat lector?
Com tancats a un laberint, del que és difícil eixir, sobretot si pertanys al poble i no eres un home ric.
Passem la infància al col·legi, reclosos entre quatre parets; per passar a l’institut i a la Universitat després.
Ens entrenen com a mones per acabar en un treball en el que passes huit hores i del que acabes esgotat.
Tot per a descansar dos dies, un mes de vacances a l’any: no sé jo si compensa molt aquesta jornada laboral.
Som esclaus d’aquest sistema que ens té pel coll agarrats; som esclaus d’eixos diners amb què ens passem la vida somiant.
I AIXINA, SENSE ADONAR-NOS, HEM ARRIBAT AL FINAL
Després d’unes quantes crítiques, i, potser, d’acabar indignats, fica amb amor aquesta poeta el desitjat punt i final.
Confesse, a aquell que em llisca, amb una total sinceritat, que tant de bo arribés el dia en què no hi haguera res que criticar.
Però, el món que ens envolta això mai no ho permetrà: les desigualtats beneficien una part important de la societat.
Mentre tant ací seguirem els fallers fent allò que més ens agrada: prendre foc els monuments, i de pas, també a aquell que s’ho guanya
Noèlia Lorite Cortés .Recórds Falles 2022
PRESENTACIÓ DELLLIBRET 2022
Un dia especial en la nostra Comissió és el que presentem el Llibret de l’exercici. Amb el lema “Les mil-i-una nits a Paterna”, recopilem al nostre llibret tot allò que ens ha passat als fallers durant els atípics exercicis 2020-22.
EXPOSICIÓ DELNINOT
Amb el soroll dels tambors i un somriure a la cara, duguem els nostres ninots a l’Exposició per a que tots aquells que vullguen gaudir d’ells puguen apropar-se a vore-los.
Cridá 2022
CABALCADADELNINOT
Les disfresses més originals i la crítica i la sàtira invadeixen els carrers del nostre poble per recordar-nos que la vida és un carnaval.
NIT D’ALBAES
Ales portes de les Falles 2022, té lloc una de les nits més boniques i emblemàtiques de les Falles: la nit d’Albaes. I al nostre casal, en tenim les nostres pròpies...
PLANTÀ
I per fi, després d’un any de treball, il·lusió i espera, arriba la nit en què els nostres ninots ocupen el lloc d’honor que els correspon: les nostres places i els nostres carrers, per fer lluir encara més bonic el nostre poble.
REPLEGÀ DE PREMIS
Amb l’alegria del treball ben fet, ens fiquem les nostres millors gales valencianes per arreplegar uns premis més que merescuts. I per segona vegada, i de manera consecutiva, Benlliure s’emporta el primer Premi al Millor Monument Major de Secció Primera.
OFRENAPASSADAPERAIGUA
Per primera vegada en la història de Paterna, l’Ofrena es cancel·la el dia 17 i passa al matí del dia 19 per la pluja. Però, no ens lliurem de l’aigua, que no és un motiu suficient perquè els fallers i les falleres no li porten les flors a la nostra Mareta.
CREMÀ
El dia màgic arriba i amb el foc de la Cremà, posem punt i final a unes Falles que seran recordades tant per les inclemències climàtiques, com per ser les primeres de la “nova normalitat”. El llibre de les Falles 2022 arriba a la seua fi.
Falleres Majors 2020-2022
Silvia Rodríguez Moreno i álba Vidal Rodríguez
Activitat fallera
ELECCIÓ DELPRESIDENT 2023
I com que tenim moltes, moltes ganes de Falles i no podem començar sense un capità, només una setmana després del 19 de març a Benlliure ja tenim President:Adrián Guzmán Ramos és elegit per la seua Comissió com a màxim representant per al nou exercici faller que acaba de començar.
APUNTÀ 2023
Com ja és tradició, es celebra la nostra apuntà per al nou any faller, i com no pot ser de cap altra manera, la paella no pot faltar.
Aquesta any, donem la benvinguda a la nostra família fallera a més de 20 nous fallers i falleres que ja porten l’escut de Benlliure al cor.
FIRAD’ABRIL
El nostre casal s’engalana per a celebrar la ja tradicional Festa d’Abril. I entre mojitos, bona música i una companyia immillorable, passem la vesprada... I fins i tot, quasi veiem eixir el sol!
ELECCIÓ DE FALLERES MAJORS I PRESIDENTS
Passada la ressaca de la nostra Setmana Gran, ens preparem per a un nou exercici amb nous representants.
Adrián Guzmán i Pau Ureña son triats President i President Infantil de la nostra Comissió per al 2023.
Mireia Hervás i Vera Niñerola portaran les bandes que les acrediten com a Fallera Major i Fallera Major Infantil aquest nou any faller.
ESMORÇAR DELNOSTRE “PELAO”
No imaginem la nostra falla sense el nostre Manolo, el “Pelao”, i el seu meravellós entrepà que, com solem dir, “li tornaria la vida a un mort”. Esmorzar al casal que acaba allargant-se, com sempre que baixem al casal. Perquè és casa.
Tornem amb més força i renovem amb els nostres artistes que només que ens han donat alegries: Paco i David fitxen per Benlliure un any més!
NOMBRAMENT DE LES NOSTRES FALLERES MAJORS I PRESIDENTS
La nostra Comissió es reuneix al casal per a celebrar el nomenament de les nostres falleres majors i entregar-les el quadre commemoratiu com a record del seu regnat.
SOPAR BUFFETE I NEON PARTY!
No ho negarem: ens agrada massa la festa. Soparet al casal (cada fallers porta un menjar) i, després, festa al casal: i fins que el cos aguante!
FESTADE SANT JOAN
Potser la festa més refrescant de l’any, que esperem amb ganes tant els xiquets com els adults.
Quint i tapa, pols Holi i molta aigua pel dia, i soparet i música per la nit. Un dia complet fent falla, que és el que més ens agrada.
GERMANOR
Si n’hi ha una cosa de què podem fer gala els fallers, és d’una germanor que traspassa les fronteres dels premis i dels problemes menors. Perquè per damunt, està la Festa, i de la mà, els amics.
Ens reunim els fallers i les falleres procedents de totes les Comissions per gaudir d’un cap de setmana de festa i diversió.
ELECCIÓ DE LES FALLERES MAJORS DE PATERNA
El món faller del nostre poble es fica en peu per aplaudir a les màximes representants de la nostra festa a Paterna: Lucía Pedregal i Samper i VerónicaAmorós i Pérez son elegides Fallera Major Infantil i Fallera Major de Paterna, respectivament, per a l’exercici 2023.
FESTADE FI D’ESTIU
L’estiu arriba a la seua fi i en Benlliure, li diem adeu com millor sabem: fent festa. I és que la calor no ens frena: qualsevol cosa és una bona excusa per passar el dia al nostre casal i muntar una bona festa!
PROCLAMACIÓ DE LANOSTRAFM INFANTIL
I així, arribem a un dels dies més especial per a la nostra màxima representant infantil.Amb una decoració ambientada en Toy Story, Vera queda oficialment proclamada com a Fallera Major Infantil de Marià Benlliure.
El dia de la Comunitat Valenciana és un dia especial per a tots els valencians i les valencianes. Celebrem, amb orgull, els diferents actes que commemoren el 9 d’octubre.
PROCLAMACIÓ DE LANOSTRAFM
Una de les nits més màgiques de l’any, que encara ho és més per l’ambientació de Harry Potter, per a Mireia, la nostra Fallera Major, que entre varetes màgiques, queda proclamada com la nostra màxima representant per al 2023.
PRESENTACIÓ DE LES FALLERES MAJORS DE PATERNA
Arriba un dia especial per al nostre poble. Lucía i Verónica reben, per fi, les bandes que les acrediten com a màximes representants de Paterna per a les Falles 2023 amb el suport de tots els fallers i les falleres.
HALLOWEEN
Sense cap dubte, la festa més terrorífica de l’any i també, una de les més divertides. Traguem de l’armari les nostres pitjors gales i ens preparem per a passar una nit de por al casal, amb bona música i concurs de disfresses!
CAMPIONAT D’ESPORTS
No podem faltar en els campionats d’esports que organitza, cada any, la Junta Local Fallera de Paterna. I aquest any estem d’enhorabona: aconseguim el segon lloc en futbolí, primer lloc en dards grups B i C, tercers en pàdel, campions del Campionat de Castilla la Manxa en truc i campions d’Exhibició de billar. Ens portem un quants a casa!
PRESENTACIÓ DE LES NOSTRES FALLERES MAJORS
Aquest és, probablement, un dels dies més importants per als representants de la nostra Comissió, i en especial, de les nostres estimades falleres majors.
Vera i Mireia reben la banda que les converteix en Falleres Majors de la nostra falla, sent exaltades amb el suport i l’estima de la seua família fallera.
VISITAALCIRC
I passats els nervis de la presentació, els xiquets (i no tan xiquets) passen una divertida vesprada al circ.
ELPARE NOELVISITAELS NOSTRES INFANTILS
Un dels dies més especials per als fallerets i les falleretes de la nostra Comissió: el Pare Noel visita, casa per casa, els nostres infantils per omplir-los de regals i esperit nadalenc.
VISITAALS NOSTRES MONUMENTS
Ja fa olor a Falles i la visita als nostres monuments no fa més que confirmar-lo. Paco i David ens ensenyem els monuments que, el 15 de març, engalanaran la nostra plaça i la faran lluir més bonica que mai.
DIA 18 DE FEBRER
21:00H. Sopar per als nostres Fallers d’Honor.
DIA 20 DE FEBRER
18:00H. Tots junts, portarem els nostres ninots a l’exposició.
DIA 26 DE FEBRER
17:00 H. Xocolatà oferida per la comissió.
17:45. Anirem al Gran teatre per a escoltar el veredicte dels guanyadors dels ninots.
19:00H. Inaguració de l’exposició del ninot 2023.
19:30H.
Cridà 2023.
DIA 4 DE MARÇ
17:00 H. Cavalcada del ninot 2023 Eixirem des de l’avda. Blasco Ibáñez Al finalitzar berenarem.
21:30 H. Sopar de Cabasset.
23:00 H. Anirem al Coetòdrom per a escoltar el veredicte dels guanyadors dels concursos.
DIA 11
12:00 H. Concurs de Paelles JLFP.
22:00 H. Sopar de Cabasset.
00:00 H. Nit d’albaes. Després ball en l’interior del nostre casal.
DIA 12 DE MARÇ
8:00 H. Macrodespertà organitzada per JLFP
12:00 H. Replegá.
14:00 H. “Macarronà” infantil. Després manualitats per al dia del pare.
14:30 H. Menjar de Cabasset.
20:00 H. Sopar plantà infantil. Oferit per nostres Representants Infantils Pau i Vera.
22:00 H Sopar de la plantà major. “Fesolà” Patrocinat per “Taller Ximo”
24:00 H Ajudarem al nostre artistes Paco i David a fer la Plantá. Prendrem forces amb una degustació de coca i mistela.
8:00 H. Despertá pels carrers del nostre barri.
8:30 H. Desdejuni oferit per la comissió.
9:00 H. Comença el jurat qualificador dels monuments.
11:00 H. Esmorçar oferit pel nostre President infantil Pau.
14:00 H. Lectura del veredicte del jurat en l’Ajuntament.
18:00 H. Replegá de premis amb l’itinerari de sempre.
21:00 H. Sopar infantil oferit per la comissió.
22:00 H. Sopar oferit per la comissió.
24:00 H. Festa / Concurs de disfresses seguit de ball en l’interior de nostra carpa.
8:00 H. Despertá pels carrers del nostre barri.
8:30 H. Desdejuni oferit per la comissió.
11:00 H. Esmorçar oferit per nostra F.M. Mireia
18:00 H. Ofrena de flors.
21:30 H. Sopar infantil oferit per la comissió.
22:00 H. Sopar oferit per la comissió.
24:00 H. Nit de ball en l’interior de nostra carpa, amenitzat pel gran duo Yomaje.
8:00 H. Despertá pels carrers del nostre barri.
8:30 H. Desdejuni oferit per la comissió.
10:00 H. Esmorçar oferit per la nostra fallera major infantil Vera i nostre president Adrián.
12:00 H. Certamen de paelles.
12:00 H. Animació infantil.
19:30 H. Play Backs infantils.
21:00 H. Sopar infantil oferit per la comissió.
22:00 H. Sopar oferit per la comissió.
24:00 H. Nit de ball “ Disco-Mòvil” a l’interior de nostra carpa.8:00 H. Última despertà pels carrers del nostre barri
8:30 H. Desdejuni oferit per la comissió.
10:00 H. Esmorçar oferit per la comissió.
13:00 H. Misa en Honor a Sant Josep.
14:00 H. Mascletà JLFP i Ajuntament.
15:00 H. Mini Mascletà a la porta del casal.
15:30 H. Menjar de Sant Josep oferit per la comissió.
17:30 H. Entreteniment per als infantils.
20:00 H. Sopar infantil oferit per la comissió.
22:00 H. Cremá infantil.
23:00 H. Sopar de Cabasset.
24:00 H. Cremá major.
La comissió es reserva la modificació de qualsevol acte, informant amb la deguda antelaciò.
RECORDEM QUE AQUEST PROGRAMA ES FA AMB MOLTA ANTELACIÓ I ELS ACTES PODIEN VARIAR D’HORARI.
CONSULTEU SEMPRE EL TAULER D’ANUNCIS PER A QUALSEVOL ACLARIMENT O PREGUNTEU ALS RESPONSABLES.
LES FALLES: LA GRAN ODISSEA
Poc hauria d’imaginar Homer, rapsoda cec i poeta del segle VIII a. C. , que molts segles després de la seua mort, les seues obres es considerarien joies literàries, admirades per acadèmics i amants de la literatura clàssica i que, fins i tot, s’estudiarien en el futur com els pilars sobre els quals es fonamenta l’èpica grecollatina.
Però és que encara menys hauria d’imaginar que el títol d’un dels seus poemes èpics, en aquest cas, l’Odissea, es convertiria en un terme que faria referència, tal i com ho defineix l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, a una “successió de peripècies, d’aventures, de desgràcies i d’esforços sofrits abans d’aconseguir el que algú es proposa”.
I ací és on centrem la nostra atenció hui. I vos preguntareu: per què? Doncs molt fàcil: perquè els fallers i les falleres som els Ulisses moderns. “Odissea” és el terme més exacte que trobem per referir-nos a totes les dificultats que hem d’afrontar els amants d’aquesta festa. I no parlem només d’un context extern (de permisos, veïns, etc., etc.), sinó també a nivell intern, entre els propis festers, perquè tenim flama al cor i a vegades, ens cremem entre nosaltres.
Si Ulisses s’enfrontà al ciclop i a una maga amb prou mala llet, i fins i tot al mateix déu de la mar, Posidó, a nosaltres ens toca capejar amb el vent, la pluja i fins i tot, amb una pandèmia mundial. No és acceptable cap discussió quant a la versemblança del símil entre els fallers i el personatge d’Ulisses: és molt apropiada. Quan ja pensem que ho hem vist tot, la realitat ens sorprèn i el món es fica del revés baix els nostres peus.
Però, com la d’Ulisses, és la voluntat dels fallers fèrria i les seues ganes infinites, encoratjades per un amor il·limitat a la festa i un sentiment que no troba paraules exactes que li facen justícia. No hi ha cap odissea, per gran, dificultosa o impensable que siga, que un faller no puga superar. Perquè si Ulisses va tornar a Ítaca desprès de quasi deixar-se la vida en la travessia, què no farà un faller per defendre la festa més gran del món? Per assegurar-se que la tradició continue i no es perda el valuós esperit faller?
Són les Falles la nostra Penélope: el motor que ens impulsa a continuar, a millorar cada any. És la festa la que uneix un milió de cors en un sol batec. Un himne, la cançó més dolça de la nostra vida. El casal, la nostra llar. Els fallers i les falleres, els encarregats de vetlar per la continuació de les nostres tradicions més arraigades i d’adaptar-nos als temps que venen sense trair l’essència mateixa que ens va ser llegada pels nostres majors.
Són les Festes Josefines l’Odissea per excel·lència, la més dolça de totes, la que naveguem cada dia, sense mirar enrere ni qüestionar el sentiment que impulsa les veles d’aquest navili, indestructible.
Estimat lector: benvingut a l’Odissea de les Falles. Esperem que gaudisca del seu viatge!
L’ODISSEA DE LES DELEGACIONS
Comencem el nostre viatge amb onatge en contra, tempestes incontrolables i la fúria d’una mar brava. Perquè ser delegat, en aquests temps que corren, és tan perillós com una fer una travessia a mar oberta amb un senzill veler.
Perquè tothom es creu un expert en tot: tot el món entén, tot el món sap, tot el món opina. I molt poquets treballen.
Què curiós: són sempre les mateixes persones les que estan al capdavant de les delegacions que fan que les Falles siguen les festes que amem i per les quals som Patrimoni de la Humanitat.
Sense el treball que realitzen any rere any, i si no prengueren la iniciativa d’encarregar-se de les diferents delegacions que cobreixen tots els aspectes que conformen aquesta festa, no hi hauria Falles que celebrar.
I moltes vegades, per desgràcia, només que troben problemes i obstacles, a vegades burocràtics, a vegades provinents de persones que, en la seua ignorància, s’erigeixen amb la bandera de la veritat absoluta i emeten judicis de valor sense cap fonament que fan que a les persones que sí treballen i entenen se lis lleven les ganes d’encarregar-se d’una tasca per la qual no se senten valorats.
No obstant això, seguim ací, al peu del canó, perquè el faller és, com l’Ulisses, una figura infatigable amb un objectiu en ment: engrandir la festa i fer, de pas, que la seua Falla se supere cada any.
DELEGACIÓ DE PRESENTACIÓ
La Delegació de presentació és, probablement, una de les més importants: s’encarrega de preparar aquest acte, mitjançant el qual les Falleres Majors d’una Falla queden formalment presentades i la Cort d’Honor, nomenada amb totes les de la llei. Un dels dies més especials per a les regines, i també per als presidents, que hauran de representar-nos durant tot un exercici faller.
Ser delegat de presentació implica, primerament, trobar a gent que estiga disposada a apujar-se a un escenari i parlar davant d’un públic, la majoria del qual, no coneix. Com podreu imaginar, no és un tasca senzilla aquesta: quasi ningú està disposat a aprendre’s ni una mísera frase, menys, un guió. Ni que la regina siga família ni amiga. Si a tot açò li sumem que a la presentació infantil només podem eixir xiquets... Encara que donen menys problemes que els adults la majoria de les vegades.
També implica encarregar-se dels decorats (demanar materials, pintar i dibuixar, etc.), elaborar el guió, baixar als assajos, dirigir la presentació eixe dia...
En resum: els propis delegats acaben per fer tot açò i damunt, de presentadors i mantenidors. Tot un calfament de cap perquè desprès vinga algú (que generalment no ha mogut un dit) per dir que la duració de l’acte ha sigut massa breu, que els decorats eren insuficients o que la història no era apropiada.
Tot i això, és reconfortant veure a les Falleres Majors emocionades eixe dia i saber que tu has format part d’eixa alegria. Que al final, tot ix bé i que, independentment del premi obtingut, l’experiència i les vivències relacionades amb la presentació queden per sempre.
I per això, els delegats es queixen tots els anys. Però ahí continuen també, cada exercici, fent realitat els somnis de les Falleres Majors i els seus presidents.
DELEGACIÓ DE llibret
Quant a la Delegació de llibret, i aquesta ens toca molt de prop, s’ocupa d’un element indispensable de la nostra festa, tot i que molta gent no ho sàpiga, no vullga veure’l o directament, no li pare cap atenció.
El llibret és l’únic element perdurable que recull, amb exactitud, tot el que ha passat durant un exercici faller. Entre les seues pàgines, conta els principals esdeveniments que han tingut lloc en una Falla durant un any: representants, corts, festes, premis. Les alegries i les tristeses, les emocions, la vida de la comissió. El conjunt dels llibrets d’una Falla és la història d’eixa Falla.
L’essència mateixa de les Falles, això és un llibret. No oblidem una cosa molt important: els nostres monuments, com dicta la tradició, són entregats al foc. Els representants, amb tot el seu amor i la seua estima, cedeixen el seu testimoni a quatre nous cors que els succeiran. La festa, que està viva, evoluciona, canvia. Què és l’única cosa que perdura al temps? A on acudim per recordar temps passats? Per estudiar l’evolució de la comissió, de la Falla, dels seus fallers? La resposta és clara: el llibret.
Tot i això, tot i repetir una i altra volta la importància del llibret, els delegats han d’escoltar, constantment, coses com que els poetes són cars, la impremta és cara (es dedica molt de temps a trobar les opcions més econòmiques, qualsevol delegat de llibret em donarà la raó), que per a què es gasta tant en un tros de paper. Que si és molt curt, que si és molt llarg. Que si jo no isc a les fotos (aquesta persona, normalment, ni ha baixat a la festa que apareix en les fotos en relació amb les quals es queixa de no eixir). Ara bé: tots botem d’il·lusió quan tenim l’honor de rebre un bon premi.
Afortunadament, els delegats de llibret, i crec que parle per tots ells, siguen de la Falla que siguen, tenen molt clara una cosa: el seu paper és el d’escribes. Immortalitzen el temps amb paraules eternes. Concedeixen immortalitat a cada any faller. Fan joies literàries que animen a l’ús de l’idioma i engrandeixen la nostra valenciana llengua.
Aquesta és l’odissea de la Delegació de llibret, la que els delegats no enfronten com a enemiga, sinó que abracen com a aliada, perquè els impulsa a superar-se i millorar cada any i a conèixer a persones d’altres falles amb els mateixos interessos.
Aquesta és també la grandesa de la Delegació de llibret.
DELEGACIÓ DE monument
La Delegació de monument és una de les delegacions indispensables de la nostra festa. I és que s’encarrega de l’element més representatiu de les Falles: dels monuments (o falles, hi ha un debat amb la denominació que no fomentarem en aquest llibret: que cadascú opte pel que més li agrade).
Els delegats tenen la grandíssima responsabilitat d’encarregar-se de què, el 15 de març de cada any, les nostres places i els nostres carrers s’engalanen amb la grandesa d’eixos ninots que ens fan famosos al valencians a nivell mundial.
I no és aquesta una tasca gens senzilla. Potser, si se pertany a una Falla gran, amb un pressupost igual de gran, la dificultat és una miqueta menor (una miqueta, que tampoc és que no troben dificultats en absolut). Però com tingues la mala sort de ser d’una comissió humil amb un pressupost igualment humil (i aquest és el tipus de Falla que més abunda), la caixa de Pandora queda oberta: has de buscar uns artistes fallers que siguen del gust dels fallers, que planten una falla suficientment gran perquè ningú no es queixe que la plaça està buida. I sense oblidar-nos dels acabats: un acabat ho és pràcticament tot. I el conjunt de totes aquestes coses s’ha d’aconseguir sense eixir-te d’un pressupost que la gran majoria de vegades és prou més que just.
Ara bé, els delegats han d’aguantar el 15 de març (i els dies que resten fins la nit de la Cremà) l’opinió dels “experts”. I és que la nit de la cremà és màgica no només perquè plantem els monuments, sinó perquè ixen experts en pintura i modelatge per tot arreu. Eixa nit tot el món és expert en l’art de la creació de ninots, en pintura, en acabats, en enginy i gràcia i fins i tot, en el mecanisme dels pinzells. Tot són problemes i pocs són els que feliciten els delegats pels seus esforços.
La ingratitud és una lacra. I és que poc es pot fer ja un 15 de març a la nit i no és el moment adequat per dirigir-se a uns artistes que estan més nerviosos que els propis fallers. El que s’ha de dir, després de Falles i amb calma i, sobre tot, amb respecte.
Aquesta és, doncs, l’odissea d’uns delegats que són indispensables per a la nostra festa: els bocamolls i la seua mala educació.
els artistes fallers
Volem fer ací un xicotet incís perquè considerem important recalcar que no només pateixen els fallers el dia de la plantà. Que sempre es parla del patiment de les diferents comissions eixe dia tan delicat, però hi és l’altra cara de la moneda, que sembla la gran oblidada. Parlem, ni més ni menys, que dels nostres artistes fallers.
I és que, per a ells, l’odissea no comença el dia 15: comença una setmana abans, quan les primeres peces ixen al carrer. Estem parlant no d’una nit de nervis, sinó de cinc (mínim).
I és que el temps, per als artistes, sembla no passar igual que per a la resta del món. Per a ells, va accelerat: una hora passa con un minut. Parar-se a prendre un cafè és impensable aquests dies: el compte enrere no perdona.
I a això cal afegir el mal temps que caracteritza el més de març. El més que temut aire que amenaça no només la integritat de les peces, sinó la vida dels artistes, que per tal de muntar els monuments grans, han d’apujar-se a grues situades a gran altura. En termes de perill, el vent guanya a la pluja. I pocs mesos de març no són ventosos.
I si a tot eixe estrès li afegim que el telèfon dels artistes no para de sonar en tota la nit, tenim el còctel perfecte. Sembla que la gent pensa que estan al bar, en comptes d’imaginar que potser el retard es deu a problemes: de muntatge, pel mal temps, etc. La gent de seguida comença a pensar que els han deixats tirats.
Però és que la cosa no acaba ahí. Quan per fi arriben a una Falla, comença el tsunami de queixes, preguntes, exigències. No els deixen marxar fins que tot estiga perfecte, d’acord amb el pensament d’alguns il·luminats. Els artistes han d’aguantar que es fique en dubte la seua professionalitat, en molts casos ja esgotats i al mínim de les seues capacitats per la falta de descans.
Els fallers, eixa nit, només fiquen el focus en allò que falta i no en allò que hi és, i això trau de les caselles a qualsevol en una nit en què els nervis de tothom estan a flor de pell.
Tot i això, n’hi ha de tot, perquè normalment se’ls invita a sopar en tots els casals. Clarament, han de reclinar d’oferiment, però una mostra de bona voluntat sempre és benvinguda.
Aquesta és l’odissea dels nostres amats artistes, sense els quals no hi hauria falles que plantar ni festa que celebrar.
DELEGACIÓ DE festejos
Tot i que pel seu nom semble que aquesta delegació només es dedica a la festa, res més allunyat de la realitat. Sí, Festejos organitza festes, però també s’ocupa d’una sèrie d’actes protocol·laris que són essencials durant l’exercici faller, com ara la demanà i la proclamació de la Fallera Major.
Els delegats són també els principals responsables de les activitats d’oci de la setmana gran de les nostres Falles i això suposa un gran esforç, treballar moltíssim i organitzar-se per tal que tot isca segons està planejat. I tot açò sense eixir-se d’un pressupost prèviament assignat: els delegats de Festejos tenen guanyat el cel.
És per això que no és gens agradable trobar-se a gent que pensa que aquests delegats són una mena de criats, que estan ahí per servir i complir tots els desitjos de la resta. Perquè n’hi ha molts fallers que no són capaços d’ajudar encara que vegen que els delegats realment necessiten una mà: ja siga per parar la taula, agranar el terra o traure el fem.
No podem oblidar-nos d’una cosa: eixos fallers també volen gaudir de les festes i els actes i tenen els mateixos drets que la resta. Que siguen els responsables de la delegació no significa que la resta no puga ajudar i hem de ser més empàtics i educats en aquest sentit.
És l’odissea de la delegació, com la de moltes altres, la mala educació de la gent, el seu egoisme i les poques ganes de treballar.
DELEGACIÓ DE joventut
Si hi ha un cosa que li agrada a un bon faller és una bona festa. Però, com tots sabem, les festes no es preparen soles. Cal un equip de gent que s’encarregue de l’organització: tipus de festa, decoració, compra de menjar i beguda, etc.
I, una vegada la festa comença, també de controlar que tot marxa com cal i de la neteja posterior del casal. Perquè, clar, no pot quedar-se com si un huracà hagués passat arrasant tot al seu pas. I els fallers, com tots sabem, som una força poderosa, tant en allò que és positiu, com en allò que no ho és tant.
Són els delegats de Joventut persones que, damunt de tot açò, han d’aguantar que altres (que no mouen un dit per ajudar) critiquen l’organització: “La festa ha sigut un avorriment”; “L’any passat es va fer X, perquè no aquest any?”, “Doncs a mi no m’agrada la música”; “Una altra volta entrepà per a sopar? I no podeu mirar una altra cosa?”
Els delegats han de preparar les festes, atendre a tot el món durant la celebració i quedar-se, després, a arreplegar-ho tot. I la veritat és que és prou desagradable vore com, amb tot el cansament del món, la gent que s’ha quedat fins al final de la festa, agafa la porta i se’n va sense ajudar un poc.
La gran odissea d’aquesta delegació és, sense cap dubte, i com és el cas de la Delegació de Festejos, la gent incívica (que és una lacra, desafortunadament), que també els considera “criats” sense parar-se a pensar, per un moment, que aquestes festes són en benefici de tota la comissió i que els organitzadors també són fallers que volen gaudir de la seua Falla.
Els fallers hem de ser empàtics, com ho hem demostrat en incomptables situacions i alçar la veu quan alguna cosa no ens sembla correcta, ja siga fora o dins de les parets dels nostres casals.
DELEGACIÓ DE playbacks
Els playblacks són un dels esdeveniments més divertits i esperats d’un exercici faller. Els balls que, una volta acabada la presentació, d’un caràcter més solemne i regi, tornen a ficar als fallers en el seu estat natural: el de l’alegria i, per què no dir-ho, el desvergonyiment (en el bon sentit de la paraula, clar està).
Tots esperem, amb il·lusió, el conegut com “fi de festa”, perquè superats els nervis de la presentació i desprès de comprovar què tot ha eixit bé (perquè sempre ix bé i, fins i tot, millor del que s’esperava), no hi ha millor manera de celebrar-ho que ballant. I ací entren en escena els delegats i les delegades de playback, que són els encarregats de seleccionar el tema del mateix, de muntar els balls, pintar els decorats, seleccionar el vestuari i d’ensenyar els passos a tots aquells que volen participar en el fi de festa.
I és en aquest moment quan comencen els problemes. Primerament, quant a la gent amb què es compta inicialment, i de la que depèn l’organització dels diferents balls, molts dels quals causen baixa. Això vol dir que es necessari reorganitzar, i fins i tot, començar de nou, el treball ja realitzat.
Una volta ja és segur el número de persones que, realment, participaran al playback, comença el procés d’ensenyar els passos. El problema és que molta gent no es pren seriosament allò de participar en el concurs de fi de festa: falta als assajos, no es molesta en aprendre’s els balls, no para atenció o molesta a la resta. Clarament, no tot el món ha sigut beneit amb el do de gràcia i la dansa, però la falta de destresa és fàcilment compensable amb el treball i les ganes, i açò no es pot negar.
El pensament d’aquestes persones que només que molesten és que el fi de festa no és una cosa important, és a dir, només és un parell de balls. No tenen en consideració el treball i el temps que els fallers al càrrec de la delegació han invertit en traure avant aquest playback, ni tampoc l’esforç de la resta de fallers que intenten fer-ho el millor possible.
És compressible, doncs, la indignació i impotència dels delegats, que han passat hores (i no poques) organitzant un esdeveniment d’aquestes característiques per intentar agradar a tothom i que els fallers i les falleres gaudeixen i es diverteixen mentre fan falla.
És, aquesta, l’odissea d’aquesta delegació que, tot i els problemes que ha d’afrontar, cada any ens sorprèn amb balls meravellosos i originals vestuaris, i que segueix al peu del canó per a divertiment d’un públic que espera, ansiós, el seu fi de festa.
DELEGACIÓ D’esports
La Delegació d’esports és, com el seu nom (prou més que aclaridor) indica, la que s’encarrega de què els fallers d’una comissió estiguen informats dels diferents tornejos i jocs que la Junta Local organitza entre les diferent falles que la conformen.
És a dir: els delegats comuniquen als fallers els jocs als que poden apuntar-se i duen un registre del nom dels participants, el qual comuniquen a la Junta Local per fer el procés oficial. Una volta establerts els equips, també informen de les dates en què es celebraran els diferents tornejos i partits i de qualsevol incidència que puga produir-se. Fins ací tot clar. Els problemes comencen quan, amb l’ímpetu del moment en què es coneixen els jocs i demés tothom s’apunta: tothom vol participar, tothom vol jugar, tothom està molt disposat a ser el campió.
Però, a l’hora de la veritat, no són tants els participant i les ganes semblen haver disminuït moltíssim i fins i tot, haver desaparegut. De tots els que s’apunten inicialment, acaben participant la meitat (amb molta sort). O, el que és encara pitjor, avisen que es retiren i que no participaran una volta ja ha eixit la data oficial d’un partit o torneig. O el mateix dia.
Açò és un grandíssim problema en termes d’organització, perquè els grups han d’adequar-se a la quantitat de jugadors real i, per tant, suposa un gran maldecap tant per als organitzadors de la Junta Local com per al delegat d’esports, que és la persona que, a fi de comptes, dona la cara
Una vegada més, l’odissea d’aquesta delegació és la falta de compromís i responsabilitat d’uns
DELEGACIÓ DE cavalcada
Com el seu propi nom indica, els delegats pertanyents a aquesta delegació tenen la responsabilitat d’encarregar-se de l’anomenada “Cavalcada del ninot”, un dia que s’espera amb il·lusió per ser un acte que, més enllà del premi, ens permet gaudir no només amb la gent de la pròpia comissió, sinó també amb gent d’altres falles amigues. I si a tot açò afegim les disfresses, la fórmula ix rodona.
Però darrere de tota la parafernàlia, de la purpurina, el maquillatge de colors vius i les disfresses originals, hi ha un treball que no sempre rep el reconeixement que mereix (res de nou, a tot açò).
La Cavalcada del ninot està dissenyada per representar, en viu i en directe, i en forma de sàtira, la crítica que tant ens caracteritza als fallers. L’objectiu, a més de divertir-se, clar està, és ser crítics amb els esdeveniments polítics, socials i de tota mena, ja siga a nivell local, regional o nacional (o tots tres junts) i mostrar-los de manera còmica pels carrers del poble en forma de cavalcada, amb disfresses i cartells que il·lustren la crítica elegida.
Això vol dir que, perquè els delegats puguen desenvolupar la seua tasca, han de fer un repàs per l’actualitat i els esdeveniments que han tingut lloc al llarg d’eixe any i, desprès, aconseguir plasmar-les en una comparsa de persones disfressades amb enginy i gràcia. Pensar en disfresses originals, en la millor manera d’il·lustrar la sàtira, d’intentar que el públic, primer, siga capaç d’identificar allò que es critica i segon, que riga d’allò que veu, perquè al final, una cavalcada és un acte molt visual.
I, com sempre, la gent no col·labora. Si ja decidir el tema és complicat, per tota la labor de documentació que requereix, el fet que la gent sempre fique problemes no ajuda: que si aquesta persona no vol fer la disfressa perquè no té temps. Que si aquesta altra no vol gastar-se els diners que costa la disfressa/els complements. Que si un no vol anar en una comparsa, que si l’altre no vol disfressar-se d’allò que li han dit. Tot problemes.
Respecte és el que li falta a més d’un, desgraciadament, i empatia: ficar-se en les sabates de l’altre i respectar el treball que fa la resta. Ací teniu, doncs, l’odissea de la Delegació de cavalcada.
DELEGACIÓ DE junta local
Aquesta delegació, que és, sense cap dubte, una de les que més desapercebudes passa any rere any, és, d’altra banda, una de les més importants, crucial pel correcte funcionament del mecanisme de les Falles.
Cada Falla compta amb un mínim d’un delegat de Junta Local que s’encarrega d’informar de tots els esdeveniments importants relacionats amb el món de les Falles que tenen lloc; d’enviar documents de caràcter oficial a Junta Local; de comunicar a la comissió qualsevol decisió oficial que, com a organisme central, prenga la Junta Local. En resum, i perquè tothom ho entenga: el delegat de Junta Local és els ulls i les orelles de les diferents falles en Junta Local i, en cert sentit, també el seu representant en alguns àmbits.
Per tant, després de saber tot açò, crec que no sorprendrà ningú si confirme que l’odissea d’aquesta mena de delegat és la delegació en sí mateixa.
El delegat de Junta Local està obligat a participar en activitats que l’allunyen de la seua Falla: és a dir, en molts actes el seu paper és diferent al de la resta dels fallers i per tant, no hi és amb la seua comissió, sinó amb la resta de delegats i personal de Junta Local.
Les seues responsabilitats s’inclouen en un àmbit més extens i formal i eixa és la raó de què, en molts moments, puga sentir-se “apartat” de la seua Falla, al no haver estat amb la seua gent en determinats actes o festes.
La Delegació de Junta Local és una delegació que ofereix moltes coses positives, com el fet de conèixer la festa no des d’un punt de vista merament festiu, sinó també més oficial i acadèmic, en cert sentit, i també de conèixer gent nova, punts de vista diferents sobre la nostra festa. Però, en alguns moments, pot sentir-se una delegació prou solitària.
DELEGACIÓ D’infantils
Tothom sap, i estarà d’acord, en què el futur de les Falles, la continuació de les nostres tradicions, passa pels nostres xiquets i xiquetes, la nostra xicalla, que és el nostre orgull i un dels tresors més apreciats per perpetuar la festa valenciana.
I per aconseguir que la xicalla gaudisca de les Falles i s’interesse per elles és necessari estar al seu costat i ensenyar-li les responsabilitats, però també les coses bones i divertides, que té el complicat món de les Festes Josefines.
I en tot açò, la Delegació d’infantils juga un paper crucial: els seus delegats s’encarreguen de què la metxa siga encesa i mai no s’apague, d’estar al costat dels xiquets i xiquetes, d’organitzar berenars i festes, però també tallers i activitats educatives que els introdueixen, a poc a poc, en la cultura festiva i fallera d’una manera responsable i correcta.
No és tasca baladí la que té entre mans aquesta meravellosa delegació, ni tampoc senzilla. Però, ací els problemes no els donen els xiquets: els donen els pares (alguns, no és menester ficar en aquest grup a tots ells).
Quant a berenars, sopars i dinars, la delegació compta amb un pressupost (com totes) al que s’ha d’ajustar i això vol dir que, moltes vegades, s’han de fer malabars per poder oferir als xiquets tot allò que mereixen. Per tant, els delegats fan primer una llista per saber amb quants xiquets comptaran el dia en qüestió per tal de no comprar de menys, però tampoc de més.
Aleshores, no fa molta gràcia que, desprès d’elaborar un pressupost, comprar tot i d’organitzar l’acte, els pares avisen a última hora que el seu fill (o fills) no acudirà o ni avisar. La cara dels delegats, en aquests casos, és un poema. I el mateix passa amb l’organització d’altra mena d’activitats, com festes de disfresses, vesprades de cinema al casal i un llarg etcètera.
I és que, com en el cas de la majoria de delegacions, l’odissea de la Delegació d’infantils és la falta de compromís per part d’altres fallers que no semblen adonar-se del gran esforç que fan els delegats.
Tot i això, ahí segueixen, any rere any, perquè els nostres xiquets sí mereixen tots els nostres esforços perquè estiguen feliços i involucrats en les nostres Falles i per ells, tot el que es faça és poc.
L’ODISSEA DELS CÀRRECS ADMINISTRATIUS I REPRESENTATIUS
Si n’hi ha una cosa sobre la que no n’hi ha cap mena de dubte és que una falla, com a associació cultural, se sosté i funciona correctament gràcies a les persones que ostenten els diferents càrrecs administratius i que s’encarreguen de què tot complisca amb la legalitat vigent. Perquè al final, les Falles, com a festa, no es lliuren de la burocràcia, com quasi ninguna cosa en els temps que corren. I això és una responsabilitat enorme que no pot deixar-se en mans inexpertes.
I igualment important és la part representativa de la nostra festa, una de les característiques més visibles i que compleix el seu paper dins d’un àmbit que no és purament estètic, com molta gent pensa: la seua importància radica en el paper “ambaixador” o eixa capacitat que tenen els fallers de fer veure que la festa està viva, evoluciona i cal portar-la allà on es puga, per tal que se’ns conega per tot el món i les Falles siguen un referent en el panorama nacional i internacional. Les Falles són un motor econòmic i la labor representativa és crucial en aquest sentit.
Tanta responsabilitat i tant de treball no podia estar exempt de problemes, cosa que dificulta, encara més, la feina de les persones que, al final, són el “cap visible” i el motor que assegura un funcionament adequat de la seua pròpia comissió, per una banda, i de les Falles, per altra.
Perquè al final, en menor o major grau, tots i cadascun del membres de la comunitat fallera formem part de la festa i som responsables de la seua continuació i de la seua cura.
L’odissea dels càrrecs administratius i representatius, com en el cas de les delegacions, és, primerament, aquells que només critiquen però ni fan res, ni aporten solucions als problemes que ells mateix plantejen. I en segon lloc, la falta de ganes i el donar per suposat que els fallers que ostenten els diferents càrrecs sempre seran ahí, fent el mateix. La desafecció front a qualsevol mena de responsabilitat.
Ací teniu, doncs, l’odissea de tots els fallers i les falleres que estan al capdavant del vaixell i que impedeixen que un Posidó amb prou mala llet enfonse tot allò que altres han aconse guit construir, abans que ells, amb un esforç poc menys que titànic.
PRESIDENT
Parlar del president és parlar de la persona al capdavant de la seua comissió i així doncs, de la figura que haurà d’enfrontar-se a tots els mals i problemes que de segur sorgiran durant l’exercici faller. Podríem dir que és el faller que té una “diana” a l’esquena, perquè quan alguna cosa passa, ja siga bona, però sobre tot, roina, serà a ell a qui busquen. Desgraciadament, és prou poc comú que un faller busque el president per felicitar-li pel seu bon treball. Sol ser prou més comú buscar-li per dir-li tot el que ha fet malament des que nasqué.
El president s’encarrega, en primer lloc, de trobar fallers que li ajuden en l’acompliment del seu càrrec (és impossible governar una falla a soles, sense cap ajuda). Això és coneix com a “directiva” i no és una tasca gens senzilla perquè a la gent no li agrada massa treballar.
És curiós com s’anima a una persona a presentar-se a president, tot sabent les responsabilitats que això suposa, però després eixes mateixes persones que han insistit en què agafe el càrrec “escampen” i no estan ahí per a alleugerir el pes que el president sosté sobre les seues espatles.
A més, a més, el president és responsable, des del punt de vista legal, a l’hora de demanar determinats permisos i la persona que acudirà en representació de la falla si s’inicia un procés judicial en la seua contra. Parlem ací, principalment, de denúncies i qualsevol mena de litigi.
A totes les responsabilitats de tipus legal i també administratiu, cal afegir les responsabilitats de caire representatiu que estan incloses en la seua agenda: acudir a presentacions d’altres falles; actes fallers de tot tipus; sopars i dinars; festes...
És a dir: la presència del president és indispensable i la seua figura, de gran rellevància per garantir el correcte funcionament d’una comissió. No és d’estranyar que la gent que no treballa, aquella que només que dificulta les funcions, que no li tira una mà quan més necessari és, tot i ser plenament conscient d’açò, juntament amb els nervis i la pressió pròpies del càrrec, siguen la grandíssima odissea de tot president de falla en cada exercici faller.
FALLERA MAJOR
Crec que tots estarem d’acord si afirme que la Fallera Major és la principal figura al voltant de la qual gira la festa de les Falles. La representant per excel·lència d’una comissió (o d’un poble o de la pròpia ciutat de València) i de la dona valenciana. És un honor i un orgull portar aquest càrrec, però també una responsabilitat enorme a la qual se suma el pes del “què diran?”.
La Fallera Major duu una pressió molt gran damunt. La seua preocupació per estar a l’altura és constant. Conscient del seu paper, li pega mil voltes a les coses una i altra volta: “Serà encertada l’ elecció d’indumentària?” “Vestiré de manera correcta?” “Estarà a l’altura el meu discurs?” A vegades, una està més pendent d’aquestes qüestions que de gaudir del seu regnat. I és que la gent no ajuda (i això no és res de nou).
Igual no és agradable d’escoltar: però la gent no és bona. No tothom, clarament, però n’hi ha d’alguns que es dediquen a criticar i desmoralitzar la Fallera Major. De llevar-li la il·lusió amb comentaris insidiosos i carregats de maldat. De deixar per terra tot el que la Fallera Major, amb tot l’amor i esforç del món, ha preparat. Afortunadament, no és la majoria, però sí gent que fa molt de soroll.
A banda de la gent malintencionada, l’agenda és un altre handicap de la Fallera Major. I és que quan no és una processó, és un dinar. I quan no, una presentació de falla, un esmorzar o un acte protocol·lari de qualsevol tipus. A vegades, una Fallera Major té actes des que s’alça, fins que es gita. Això implica pentinar-se amb l’elaborat pentinat que caracteritza les falleres, canvis de vestuari i maquillatge. I no perdre ni un segon per no arribar tard a res. És a dir: córrer tot el dia.
I d’altra banda, no podem oblidar-nos del tema econòmic. Sí, la teoria està clara: a una Fallera Major se li exigeix que represente dignament la seua comissió, que acudisca al actes pertinents, es comporte com cal en cada situació i demés protocol. No se li exigeixen luxes. Però, tots sabem, i no es pot negar, que ser la representant d’una falla, d’un poble o de la mateixa ciutat de València comporta un esforç econòmic prou considerable que no està a l’abast de tothom.
Així doncs, està clara l’odissea de les nostres volgudes Falleres Majors, tot i que, en aquest cas, el càrrec supera, i molt, tots els problemes que hagen d’enfrontar. Perquè no hi ha un honor més gran per a una dona valenciana que lluir la banda que l’acredita com a Fallera Major.
I FALLERA MAJOR INFANTIL
No podíem deixar de nomenar als representants infantils, que no per ser xiquets deixen de trobar-se dificultats en el camí, que enfronten amb més aplom que molts adults, conscients de les seues responsabilitats amb el món infantil de les seues respectives comissions.
I és que mentre que els majors tenen a la seua disposició eines de comunicació, com ara el WhatsApp, que permeten una relació més propera amb la resta de representants amb què hauran de conviure durant l’exercici faller, no és habitual que els infantils, per la seua curta edat, tinguen aquestes oportunitats. Això fa que, a l’hora de les quedades, tinguen prou més vergonya i els coste més relacionar-se, tot i que això, amb el temps, acaba per solucionar-se i els amics que fan eixe any són per a tota la vida.
Quant als diferents discursos i actes públics, presidents i falleres majors infantils tampoc no s’escapen de dirigir paraules en públic i això, per a la gran majoria de xiquets, suposa un gran problema, nervis i, altra volta, la tan temuda vergonya que a tots ha deixat paralitzats més d’una vegada.
Si ja a molts adults els costa parlar en públic, imagineu els xiquets, que no disposen d’una capacitat d’improvisació com sí pot tindre un adult. Els seus recursos lingüístics son prou més reduïts i tot aquest tema pot fins i tot provocar dubtes a l’hora de què un xiquet o una xiqueta donen un pas endavant per presentar-se a president o fallera major infantil. La vergonya és un condicionant a l’hora de complir somnis i d’açò no se salven ni els nostres volguts xiquets.
Quant als actes, tots sabem que són nombrosos, molts d’ells, llargs i a vegades, fins i tot pesats. N’hi ha dies que s’encadenen diversos actes i això pot arribar a ser esgotador per a un adult, aixina que imagineu un xiquet en eixes circumstàncies.
El cansament provocat per dies interminables i la falta de descans fan estralls en els infantils, que malgrat això, compleixen amb orgull i dignitat el càrrec que ocupen. Tot això és, en conjunt, l’odissea dels representants infantils.
vicepresidents
La figura del vicepresident (o vicepresidents, en plural, perquè solen haver-hi més) és de gran importància, però no només per a la seua comissió, sinó especialment per al president de la falla en qüestió.
I és que, al final, el president és només una persona i no pot estar en dos llocs al mateix temps, ni moltíssimes voltes té la capacitat d’arribar a tot el que ha de fer: les seues tasques són a vegades tantes, que és físicament impossible poder traure-les totes endavant i, clarament, fer-ho bé.
I és ací on el vicepresident acudeix al rescat. Normalment, sol ser un faller de la plena confiança del president que, quan fa falta, assumeix les responsabilitats del darrer en el seu nom i s’encarrega de què una comissió no es quede sense representació, per exemple, si el president no pot acudir a una reunió o a qualsevol acte, o bé, de fer allò que el president no arriba a fer.
Sembla, doncs, lògic que una de les dificultats que afronta qualsevol vicepresident siga la incertesa. No sempre se li avisa de què ha de substituir al president amb un marge d’actuació suficient, perquè no sempre les coses ixen com estaven planejades i els imprevistos formen part de l’equació. I no queda una altra opció que afanyar-se tot el possible. També pot donar-se la situació de què, des d’un primer moment, un president siga conscient de què no podrà fer alguna cosa, i li assigne aquesta responsabilitat al vicepresident. Açò es tradueix en què el vicepresident tindrà, durant l’exercici faller, quasi la mateixa feina que el propi president. Sí, comptarà amb l’avantatge de saber el que ha de fer, però açò no alleugera la càrrega de treball.
A més a més, el vicepresident es converteix en un suport psicològic de suma importància per al president. I és que aquest càrrec pot arribar a ser abrusador. Per tant, és una mena de “psicòleg” i “d’advocat” quan el president de la comissió arriba a un límit del que no pot eixir sense ajuda.
Aquesta és l’odissea que el vicepresident accepta quan assumeix el seu importantíssim càrrec de salvavides del seu president.
tresorer
La figura del tresorer és, sense dubte, una de les més importants perquè una comissió funcione correctament. És eixe faller que, durant tot l’any, duu a terme un treball silenciós, a l’ombra, però sense el qual no hi hauria cap control sobre el pressupost. I no ens enganyem: el pressupost ho és tot. La prudència del tresorer és imprescindible, tant com la capacitat de preveure possibles imprevistos per poder comptar amb un fons de contingències.
La seua funció fonamental és la de mantenir els comptes en ordre i baix control: estar al pendent de què ni falten diners, ni tampoc es gasten de més. Vigilar les diferents delegacions per assegurar-se de què tot marxa segons el pressupostat i, si és possible, rebaixar les diferents despeses. I açò és, moltes voltes, el que fa que el tresorer siga vist com un tacany. Però, al final, la seua visió és diferent a la de la resta i és necessari que aixina siga. El tresorer té una visió global de les despeses i els ingressos. Sempre estarà encantat d’arreplegar diners, però allò de traure’ls del banc... És una altra història. Una mena de “tío Gilito”, com podeu veure.
Però és que no és tasca gens senzilla la que té entre mans un tresorer. La seua odissea és prou extensa. I és que alguns creuen que té els diners a casa seua i els demanen de hui per a ahir. Com si el tresorer els tingués baix el matalàs. I quan veuen que això no pot ser, en damunt, s’indignen. A casa d’un tresorer no hi ha ni un sol euro en efectiu. La seua vida transcorre entre el casal i el banc: cap tresorer sabria dir-te quantes voltes acudeix al banc al llarg d’un exercici faller, però els empleats saben el seu nom.
I si això no fora suficient, el més de març és el que es duu la palma. El més dels malsons de tots els tresorers de les comissions, en què cada dia s’alcen amb el mateix pensament: “Aplegarem al pressupost o no? Ens passarem?”. Fins que els comptes no s’aclareixen a poc a poc i es poden quadrar, el tresorer no pega ull. Mentre ingressos i pagos estan oberts, és una constant preocupació i s’ha de contemplar la necessitat “d’apretar-se el cinturó” per poder acabar en positiu.
Tot i això, la figura del tresorer, enormement respectada i admirada, digna de confiança, es permet respirar quan finalment presenta, amb transparència, els comptes a la comissió. Orgullós del seu treball, d’eixe “tira i afluixa” constant amb les despeses, les delegacions i la comissió en general. Tot val la pena quan el resultat és positiu per a la falla i, un any més, esta compta amb superàvit. I ahí és quan, per fi, pot respirar i descansar amb la consciència tranquil·la d’haver complit la seua missió.
Ara bé, la tranquil·litat li dura ben poc. Perquè no s’ha tancat el pressupost d’un any, quan comença l’elaboració del de l’exercici faller següent. El tresorer viu en una constant odissea i el tema ací és el següent: qui domina a qui?
secretari
En el cas del secretari, ens trobem en una situació similar a la del tresorer. I és que és una de les peces fonamentals perquè un falla puga desenvolupar les seues funcions de manera adequada.
La burocràcia no perdona, i per fer qualsevol cosa que es puga imaginar, per simple o banal que pensem que és, cal seguir una sèrie de tràmits, que no ens poden saltar si no volem incórrer en una il·legalitat.
El secretari d’una falla té la grandíssima responsabilitat d’estar al pendent dels permisos que siga necessari demanar, de què tots els papers siguen correctes i estiguen en regla.
D’assegurar-se que es demanen en els terminis correctes (i que aquestos no han patit cap alteració). En definitiva: la persona a càrrec de la secretaria viu entre papers i normatives i està sotmesa a canvis que es produeixen en el darrer moment quasi de manera constant.
I si tot açò no fora suficient, afegim els diferents problemes que el secretari ha de sortejar i que dificulten, encara més, una tasca titànica. Perquè, com tots sabem, el tema dels papers és cada volta més complicat. Cada volta fiquen més traves: sembla que algú estiga interessat en dificultar, encara més, els processos burocràtics, obligant aixina al secretari a perdre moltíssim de temps intentant assabentar-se de què és necessari per demanar açò o allò i amb quant de temps compta per fer-ho.
I la gent tampoc no ajuda. El secretari també ha d’aguantar que es fique en dubte la seua bona voluntat i que se li qüestione quan demana documents o informació personal, la qual és necessària per complir la llei. El seu treball passa per gestionar determinades dades de caràcter sensible i, per tant, no sembla molt oportú pregunta-li constantment que per a què necessita un DNI o qualsevol altre document.
També es dona el cas contrari: que la persona responsable de la secretaria haja d’anar darrere d’un individu, amb l’amenaça constant dels terminis, perquè li entregue la documentació oportuna.
Com podeu vore, l’odissea del secretari és, sense cap mena de dubte, una burocràcia massa problemàtica i la gent desconfiada o irresponsable.
loters
No és possible imaginar una falla i que no vaja unida a la loteria. És converteix en una tradició entrar al casal i vore en la taula, un al costat de l’altre, al tresorer i al responsable de les quotes asseguts junts, entre un munt de papers, calculadores i bolígrafs.
El loter, com el seu propi nom indica, s’encarrega de la loteria que correspon a una falla: d’entregar el número de paperetes correcte a cada faller, cobrar-les i assegurar-se que els comptes quadren. És a dir: el loter viu entre sumes, restes, multiplicacions i divisions. La seua vida és matemàtica pura.
Portar els comptes és un procés molt delicat: hi ha molts fallers, moltes paperetes i, el dia de loteria al casal, també molt de soroll. El valencians parlem molt alt. A vegades ni parlem: directament, cridem. Imagineu a una persona tractant de quadrar comptes en un ambient on el silencia brilla per la seua absència. Si a això li afegim el fet que la gent, sense adonar-se, interromp constantment al loter quan està fent comptes... La confusió ja és completa.
A més a més, el loter també ha de desplaçar-se fins la mateixa plaça de l’Ajuntament de València per arreplegar paperetes i dècims. Ha de ficar-se en el centre mateix de la capital, amb tot el que això comporta: perdre hores, trobar d’aparcar en algun lloc, fer cua... I una volta té tot, ha de dedicar més hores a encunyar totes i cadascuna de les paperetes i els dècims a casa seua per portar-ho tot llest el dia que ha d’acudir al casal.
La gran odissea dels loters és, sense cap tipus de dubte, el temps que li comporta el seu càrrec, a banda de la delicadesa amb què s’han de traure els comptes i les dificultats a l’hora de quadrar els pagaments.
PER SI FORA POC...
PREMIS: EL JURAT, EL POSEIDÓ DELS FALLERS
Com ja he mencionat breument en pàgines anteriors, en l’obra de L’Odissea, el deu Posidó és el principal responsable de les desgràcies que li passen a l’Ulisses: en el seu periple per a tornar a sa casa, a Ítaca, l’onatge, les tempestes i el vents provocats per aquest deu desvien contínuament al protagonista, que tarda anys en arribar, finalment, al seu destí.
A qui vos recorda el personatge del deu Posidó? Un individu amb poder de decisió, les accions del qual afecten directament la resta? Efectivament: als diferents jurats de les diverses categories que es premien (o no) en el món de les Falles.
Tampoc no s’ha de ser hipòcrita: evidentment, tot faller tira “cap a casa” i valorarà el seu treball per damunt del de la resta de comissions. És normal, tampoc no se pot culpar als fallers de ficar la seua falla per davant.
Ara bé, els fallers solem ser crítics. I dic “solem” perquè de tot n’hi a la vinya del Senyor. Si una cosa s’ha fet malament, s’ha fet malament i punt: no hi ha més. És per això que, moltes vegades, sembla que els membres d’un jurat... No tenen ulls a la cara. Ben bé pareix que estan puntuant una cosa diferent a la que tenen davant.
Quantes voltes ens ha estranyat rebre un determinat premi, no per baix, sinó pel contrari? Quantes voltes no haurem pensat “Un primer? Però si X o Y falla ens pegava quaranta voltes?” És que els propis fallers no entenem, a vegades, què criteri ha seguit un jurat d’un determinat concurs.
N’hi ha de tot, però. N’hi ha jurats molt competents que són com han de ser: justos, objectius. N’hi ha d’altres que es deixen portar pels seus gustos i experiències personals, renunciant a tota mena d’objectivitat. I n’hi ha d’altres que ni saben on estan ni què puntuen o, directament, ni apareixen al concurs. Com he dit abans: n’hi ha de tot en aquesta vida.
Afortunadament, no és el mal jurat el que predomina i els membres que composen un determinat grup avaluador són experts en la matèria i coneixedors d’allò que estan puntuant.
No els considerarem els “vilans” de les Falles, perquè un jurat és molt necessari, i això, es innegable. Però sempre hi ha d’haver-hi algú que fique el puntet de l’antagonista i les Falles no són una excepció, no és veritat?
L’ODISSEA DELS VEÏNS
Ni la festa de les Falles és la més silenciosa ni els fallers, les persones més callades de l’univers. La pólvora, les bandes de música, les xarangues, les berbenes... són els incondicionals d’aquestes festes nostres que les fan úniques i inimitables. Les Falles són vida i la vida, fa soroll. I això, no agrada a tothom.
I per “tothom” em referisc als estimats veïns, les vivendes i cases dels quals confronten amb un casal faller. Possiblement, en determinades dades, els fallers i les falleres som les persones més odiades d’un veïnat, per damunt del que fica música a les deu de la nit o el que comença a fer obra a les huit del matí.
Els fallers molestem, i no poc. D’això som prou conscients. Ara bé, la grandíssima majoria és conscient de les molèsties que ocasiona i les intenta reduir, al màxim, per tal de millorar la convivència.
Tot i així, n’hi ha coses que no se poden evitar: els petards, la música a les desfilades i les festes a la nit. Les Falles duren 5 dies i les festes durant l’any són esporàdiques i normalment, tenen lloc dins d’un casal faller per tal de reduir el soroll tot el que siga possible.
Ara bé, també n’hi ha gent a la que li molesta tot: que els xiquets juguen al carrer, que se prohibisca el pas per un carrer perquè n’hi ha plantat un monument i, fins i tot, escoltar parlar (que no cridar) a persones al carrer.
Si eres faller, probablement no podràs eixir al carrer un divendres a la nit a parlar amb ningú, perquè algun veí et denunciarà per molestar. Ni tampoc podràs tirar una traca, per poc que dure, perquè també cridaran la policia. Ser faller et converteix, en moltíssimes ocasions, en un blanc perfecte.
La convivència és complicada i tant els veïns com els fallers han de treballar per fer les coses més fàcils. Hi ha persones, però, que no estan molt per la labor. I tampoc no hem d’oblidar una cosa molt importar: els majors desperfectes i els problemes més greus que solen tenir lloc durant la celebració de la nostra festa, no els causen el fallers, sinó persones que, aprofitant la situació, creuen que no hi ha límits i actuen de manera incívica.
L’ODISSEA DELS PERMISOS
Tothom estarà d’acord amb mi si afirme que la seguretat és primordial, i més, en una festa en la que elements com la pólvora i el foc cobren una importància i un protagonisme notable. Ninguna persona, ni que estiga mínimament relacionada amb la festa, vol que aquesta es convertisca en una celebració anàrquica ni que cap persona, fallera o no, puga eixir ferida.
Fins ahí, tots d’acord. No crec que cap faller que ame la festa i entenga el seu significat s’opose a la necessitat de comptar amb normatives que cal respectar, pel bé de tots, ni que negue que els permisos son una ferramenta indispensable.
El tema és que, amb l’excusa dels permisos, sembla que intenten dificultar que les comissions facen qualsevol cosa: des de tallar un carrer, a celebrar una festa, passant per fer una desfilada qualsevol.
La burocràcia s’ha tornat tan intricada que, aconseguir certs permisos, és quasi missió impossible: l’obscuritat de la informació, la poca predisposició d’aquells que han d’otorgar els permisos, els plaços més que estrictes i el munt de documentació necessària dificulten, al màxim, la celebració d’una part important de les Falles.
Potser és hora de plantejar-nos si els permisos estan fets per protegir-nos o per “restringir-nos”.
CONCLUSSIÓ: DESPRÉS DE LA TEMPESTA, SEMPRE ARRIBA LA CALMA
Tot i la grandíssima quantitat de problemes que trobà l’Ulisses durant tot el temps que durà el seu viatge per a regressar a Ítaca, sa casa, mai no abandonà el seu propòsit, que era molt més gran que tot allò que puguera passar-li. Allà, a la seua llar, esperava sense perdre l’esperança de tornar a vore-lo Penélope, l’amor de la seua vida. I és que, com tots sabem, l’amor mou muntanyes.
Les Falles són la Penèlope de qualsevol faller de cor. Són el motor que ens impulsa a continuar treballant cada any, cada dia, tot i els problemes que apareixen, tot i els obstacles que ens fiquen.
No hi ha pluja, ni vent, ni burocràcia que aconseguisca parar un faller. Un faller només para quan el foc li reclama i es converteix en cendra, i passa a formar part immaterial de la nostra festa. Perquè un faller mai no deixa de ser-ho.
Són tan boniques les Falles. Tan plenes de llum, de color, de música i amb tant que oferir, que mai no ens penedirem de treballar per elles. De cuidar-les, amar-les i mimar-les. De defensar-les i honrar-les.
Perquè ací vos hem contat els problemes que enfrontem els fallers per demostrar a tothom qui llisca aquest llibret que les Falles són la millor festa del món, no perquè ho diguem els valencians. Sinó perquè mereixen tant la pena que els problemes no ens importen: sempre trobarem solucions.
La grandesa d’aquesta festa està en el cor dels que mantenim viva la flama eterna.
PERAHEROIS, ELS NOSTRES COMERCIANTS LOCALS
Un any més, aprofitem les pàgines del nostre humil llibret per a donar les gràcies a tots els comerços que fan possible la seu edició any rere any. Perquè sense ells, açò només es quedaria en un projecte que mai no veuria la llum del sol.
I gràcies, també, per donar vida al nostre poble. Perquè els nostres carrers serien molt més foscos i Paterna, molt menys llustrosa sense la presència de les vostres tendes en cada cantó. Perquè n’hi ha una diferència molt gran entre entrar en un gran centre comercial i entrar en una tenda de barri, a on et sents com a casa.
No ens cansarem de defensar, des d’aquesta Comissió, la necessitat de protegir el comerciant local i el seu treball, ni de ficar en valor la seua llavor com factor revitalitzant del poble. Nosaltres no imaginem els nostres barris sense les tendes dels nostres veïns i amics. Lluitem perquè açò no canvie.
Compra a Paterna!
Defensa el comerç local!
Moments que fan
TABAL, DOLÇAINA i CANT D’ESTIL
Tots els dimecres a les 19h al CEIP Clara Campoamor
Telèfon 693 20 26 40