Somnis complits Llibret L’Alquerieta i Museu Faller
El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. Este llibret participa en els premis de les lletres falleres (http://lletresfalleres.org)
Edita A.C. Falla L’Alquerieta i Museu Faller Portada del Llibret A. Bardera Coordinació Monogràfic Delegació de Llibret Disseny Llibret + Final Art Dani Miret Fotografies Oficials Salva Gregori Fotografies Reines Particular Salvador Ribes Explicació Falla Delegació de Llibret Dipòsit Legal V-177-2015 Tiratje 300 exemplars
3
 4
Sumari 01. Editorial 02. Comissió Infantil President Infantil Reines Infantils Padrina Infantil Filloleta Explicació Infantil 03. Comissió Major President Reines Padrina Explicació Major 04. FFMM 05. Executiva 06. Mantenidores 07. Cens 08. Monogràfic 09. Galeria Fotogràfica 10. Col·laboradors
5
Editorial
 6
L’esperit de superació és o hauria de ser consubstancial a l’ésser humà. Sense este esperit, que pretén la millora a través de la consciència, del treball ben fet i de l’esforç prolongat, no s’explicaria que cada any es plantaren falles per a després cremar-les. Però no oblidem ni les arrels ni l’essència del llibret, ADN de la festa, que té una part dedicada a la comissió fallera, on s’explica el monument, apareix la relació de fallers i falleres amb les seues recompenses. Tot això junt a la part protocol·lària, la que ens farà tornar arrere en el temps quan el consultem d’ací uns anys.
7
President Infantil
Carlos Rubio Moreno
Estimats fallerets i falleretes. El meu nom és Carlos i enguany tinc l’honor de ser el vostre President Infantil. Em complau molt poder adreçar-me a tots vosaltres des de les pàgines del nostre llibret. Vull donar les gràcies a l’executiva per haver pogut fer realitat aquest somni. Aquestes falles són molt especials per a mi, ja que seré l’acompanyant de la meua germaneta Cristina, Reina de la Falla Infantil, a la que portaré molt orgullós del meu braç. Des d’ací us convide a viure amb mi unes falles amb molta il·lusió i emoció. M’agradaria que tots poguérem gaudir molt de la nostra festa, la crida, les albaes, de les cercaviles per la nostra ciutat amb l’harmonia i l’alegria que ens caracteritza a tota la comissió. Finalment, desitge que siguen uns dies inoblidables per a tots nosaltres. El vostre President Infantil.
8
Reina de la Falla Infantil
Cristina Rubio Moreno
 10
 12
13
Reina del Foc Infantil
Ashley Vidal Artés
Acompanyant
Pablo Martínez Llopis 14
 16
17
Padrina Infantil
Sonia MartĂnez Escrihuela
Acompanyant
David Sendra Martinez  18
 20
21
Filloleta
Valeria Vidal Artés
22
L’explicació del monument infantil
Artista de la Falla Infantil Adrián Alcaraz L’autor de l’explicació Delegació de Llibret Lema Tailàndia
Tailàndia és un país de somni, és una de les destinacions, més visitades del món, per tots aquells aventurers, que volen canviar d’aires. Tailàndia té una deessa, Shiva, heroïna de la totalitat, destrueix el dolent, crea vida i reconstrueix, nous mons sobre l’aigua i ruïnes.
26
Deessa de la naturalesa que veu, més enllà del que és evident, per protegir els éssers vius, i domar les bèsties.
27
Diva de les forces sobrenaturals, desconegudes de la terra, de l’aprenentatge, l’ensenyament, i de les arts.
Tailàndia gaudeix de riquesa natural, en les seues jungles, enormes arbres tropicals i diferents espècies animals; serps, cocodrils, peixos i gats.
Amb el seu trident, Shiva controla el temps, governa l’univers.
Tailàndia creu en el Chang, l’elefant és el seu animal, símbol d’orgull, fortalesa i bona sort.
28
Tailàndia és tradicional, els xiquets juguen, amb ninots de vodú, uns joguets de drap, amb poders extraordinaris, per entrar a l’anima de la gent Tailàndia celebra l’any xines, amb pólvora i soroll, una gran festa, amb coets, focs i dracs per anunciar, l’arribada de la primera, lluna plena.
Tailàndia és un país, que ho té tot, posseeix màgia, color i brillantor. Tailàndia és un país, per a somiar.
29
President
Oscar Bisquert Moncho Estimats fallers i falleres de l’Alquerieta i Museu Faller. Em dirigisc a vosaltres com a president és el meu primer any i és tot un honor estar al capdavant d’aquesta comissió. Mentiria si no reconeguera que la idea de ser president vivia fa anys dins de mi, però estava prou amagada. Mentiria si no confessara que moltes vegades havia pensat en aquest moment per a dirigir-me a vosaltres i sobretot mentiria si no reconeguera que enguany estic gaudint com un xiquet, quan desfile amb el nom de la nostra comissió per totes les presentacions i actes. Vuic agrair a tots els membres de la junta de govern i delegats per la seua implicació i esforç per a què la nostra comissió continue sent tan important com ha sigut aquests anys. I per últim donar les gràcies a la meua família, amics, reines i fallers pel seu suport incondicional que he tingut aquests mesos. Vuic convidar-vos a tots a què m’acompanyeu en els nostres itineraris festius i al mateix temps que els gaudiu. Vos desitge a tots des d’aquesta finestra que passeu unes festes meravelloses, plenes d’alegria i felicitat. Sols em queda dir una cosa: Visca la Falla l’Alquerieta i Museu Faller i visquen les falles!!!
30
Reina de la Falla
Gracia Llorca Sanchis
 32
33
 34
35
Reina del Foc
Anna Ferrando Ortolà
Acompanyant
Salvador Ribes Gómez 36
 38
39
Reina de la Festa
Isabel Ribes Gómez
Acompanyant
Aharón Ortolà Martí 40
 42
43
Reina de la Poesia
Estefania Atienza Bou
Acompanyant
Antonio Vidal Sånchez  44
45
 46
47
Reina de l’Art
Julia Atienza Bou
Acompanyant
Víctor Estrela Llopis 48
49
 50
51
Padrina
Reyes Marti Giner
Acompanyant
Salva Canet Olaso  52
53
 54
55
L’explicació del monument
Artista de la Falla José Sanchis L’autor de l’explicació Delegació de Llibret Lema L’ofrena
Donat que a la nostra ciutat, segons asseguren ments pensants i privilegiades, es denota una evident falta d’iniciatives que animen la vida cultura, social i econòmica de la mateixa, enguany i sense que signifique de precedent, anem a fer diverses ofrenes a la ciutat, per ajudar a pal·liar allò que molts denuncien com a mancança, però que ningú fa cap cosa per a posar-hi remei. Altar dels polítics Com cada any, els nostres amics, els polítics es reuneixen per pensar com millorar Gandia, pareix que ja no saben on fer obres o millores a Gandia, i es decideix per demanar ajuda a la ciutadania, fent pressupostos participatius, d’on les propostes més votades seran les guanyadores, i es portaran a bon port. Però com si d’una ofrena es tractarà, els polítics estan col·lapsats, i ja no saben com millor Gandia, si a Gandia l’ofrena tan sols dura 1 dia, i a València 2, aquestos tenen 365 dies, imaginat la llarga espera que ens queda per descobrir, en què es gastaran els diners. Millorar Gandia, té l’alcaldessa com a objectiu, després de revalidar legislatura, va fer canvis efectius. Molts canvis per afrontar, quatre anys més de governació, ja no vorem a Rodenas, per l’àmbit del territorial, ni pels llibrets fallers.
58
Tampoc ens trobarem, al jutge de la legislatura anterior, al senyor Ciro el van convidar a eixir, tancant la porta amb clau.
Però aquestos no han sigut, els únics que han baixat del vaixell, tots els partits han tingut, que fer noves incorporacions.
Per com qui no es cansa, d’intentar-ho, buscà nou partit, i es presenta per demòcrates valencians.
Que tindran eixes butaques, que ningú vol abandonar-les, ni en aigua calenta.
La ciutadania ja el coneix, i té clar el seu canvi de jersei, com es va comprovar en el resultat, un intent sense èxit.
Però com be diu el refrany -“Renovar-se o morir” Aquest refrany afectat als partits, de tal manera que, tres d’ells han canviat de cap.
59
Torro, com si d’un videojoc, es tractarà, canvia de polític, a empresari, encara que mai, ha deixat de ser-ho. Victor Soler, numero dos, ascendeix i lidera el partit popular, difícil tasca té al davant. També Milvaques ens deixa, ha fet un pas enrere, i ens ha presentat a Alandete, per seguir el seu legat.
60
La gran sorpresa fou, el membre triat per ciutadans, per encapçalar el partit. Per presentar-vos aquest membre, anem a fer com Troy McClure en els Simpsons, igual el recordeu de la nit gandiana, més concretament de les nits de dissabte, en la famosa discoteca “cocoloco”. Efectivament, Pascal Renolt, DJ resident en la discoteca, però també conegut com a PR, en la seua marca de roba.
Aquest home val per a tot, igual et prepara una sessió per al cap de setmana, que et dissenya roba nova, que com ara farà oposició a l’ajuntament. I amb aquestos ingredients, Gandia, comença a cuinar-se, durant els pròxims 4 anys.
Diana desitja una legislatura tranquil·la, però això a Gandia és complicat, i esta estudiant la forma per aconseguirho. Se li veu totes les vesprades a la biblioteca, llegint i consultant molts llibres, però cap sense èxit ni solució. Prieto un xic culte i amb molts estudis, que de poesia sap cosa bona, i ha llegit molts llibres.
61
Li conta que a Gandia existeix una llàntia, que posseeix un geni, amb el que podria governar, amb tranquil·litat. Diana sense pensar-ho dos vegades, allà se’n va anar, a buscar la llàntia, amb la que governar. Molts mesos li ha portat, la recerca de la llàntia, per fi la trobat, i ben contenta la guardat.
62
Altar econòmic Diana ja té la seua llàntia, però al geni ha de traure, per demanar ajuda. Molts projectes en la taula, tots no es poden fer, cal encertar en quin gastar. Els pressupostos per aprovar, i amb els diners per a gastar, quin projecte van a triar? L’Alcaldessa aconsegueix traure al geni, perquè l’assessoren en aquest embolic, en forma de xiquet apareix, el geni és clar 3 desitjos ha que donar, trials bé, per a encertar.
Geni: ja saps quin desig vols?
Alcaldessa: puc demanar qualsevol cosa?
Geni: 3 desitjos pots triar, però amb condicions deus treballar. El geni especifica les condicions: 1 - No puc falsificar documentació. 2 - No puc donar diners. 3 - No puc acusar. Geni: tens el teu primer desig? Alcaldessa: Si, vuic que sigues el meu assessor per vore en què projectes treballar. Geni: Primer desig concedit El geni estudia els projectes, com si d’un catedràtic es tractarà, per donar una resposta, a l’alcaldessa de quin triar. Diversos projectes li agraden, de com millorar Gandia, el més important triar, la comoditat per al ciutadà.
63
El projecte elegit, ampliar el passeig, i encara que pareix, que no hi ha més, han trobat com fer-ho, el parc de la fira, van a reestructurar. En primer lloc, el mercat han de moure, al rois de corella l’aparquen, els mercaters s’enfaden. Ara l’obra en marxa va, i per l’abril el volen acabar, amb aquesta ampliació, d’un extrem a l’altre aniràs, i a l’hospital podràs arribar.
64
El segon projecte, que el geni estudia, és més problemàtic. Basant-se en altres ajuntaments, Gandia va a contractar, a gent per al seu nou departament. CSI-Can serà la nova brigada, d’investigació canina, per tindre els carrers nets, d’excrements.
Aneu en precaució, quan tragueu als gossets, que la nova brigada, està a l’espera i si no , t’afanyes arreplegar els excrements, ells teu llevaran de les mans, per analitzar-ho al laboratori, i poder enviar-te la recepta. Amb l’import que deuràs pagar, per no arreplegar el regalet dels gossets. Per últim un monopoly han inventat, per donar a conéixer els comerços, i edificis de la ciutat, amb targetes per descobrir.
65
Altar de turisme Després de passar el pitjor juliol quant a turisme es tracta, els hotelers a l’alcaldessa , es van queixar. Com un any més, el turisme, està avorrit de sempre el mateix, per a fer-los gaudir, uns concerts es van gestionar.
A l’espai baladre van a fer-se, amb les obres mig fent-se, però la plujà va a aparèixer, i la cancel·lació es va estendre. Un canvi d’ubicació van pensar, i al maria enriquez van acabar, ara ja no són per a l’agost, passen a la fira per a tots.
Alcaldessa: Geni puc demanar un altre desig?
Alcaldessa: Desitge millorar el turisme a la nostra ciutat
Geni: 2 desitjos et queden . Geni: desig concedit
66
El geni es presenta a l’ajuntament, i al departament de turisme, fa treballar de valent. Ara en gener tots juntets, a Madrid se’n van, a fer turisme local, i a Fitur volen presentar, la nostra ciutat. Una aposta tenen prepara, per a triomfar allà on van, amb el lema preparat: “A la platja vindràs i per molt més tornaràs”. Enguany han decidit, aportar més novetats, i una d’elles a Fitur serà, “l’esmorzaret” que tots coneguem.
Tot el món “almuerza”, però a la comunitat s’esmorza, i és que som diferents, nosaltres heu fem com toca, amb un entrepà ben ple, i mai pot faltar, unes olives i els cacaus, acompanyat de vi i llimona. I d’açò els madrilenys, tenen molt que aprendre, però tot no acaba ací, per rematar l’esmorzaret, que millor que un cremaet. I en l’esmorzaret acabat ens fiquem a treballar.
67
Altar faller Quan les falles 2019, van ser cosa del foc, el congres faller, es va convocar. Un congrés amb moltes peticions, en les que els congressistes, no esperaven participar. La sorpresa fou majúscula, al vore les propostes, definitivament la gent vol canvis, i ara és quan fer-los. Telmo en el congrés, no parlava, ja sabia, el que se li presentava. Quan el congrés va acabar, Telmo fou nomenat, President de la junta, per als pròxims 4 anys.
68
Ha tornat a l’escola, molt hagut d’estudiar, grans canvis s’han generat, i ara li toca a ell manar. Enguany per a l’ordre de falles, s’han tret boles i un fum de problemes, Telmo es mareja en quin llistat, ha de traure el pròxim any, si no recorda l’oficial. Una cavalcada única per a tots, sense premis de comparsa, ni carrossa anem a tindre enguany. Una cosa impensable en el passat, que ara és una realitat, la gent s’ha tornat boja, pel canvi de partida, tots heu demanaven, ara s’ha fet el canvi. No ha sigut l’únic canvi, enguany les falles han parlat, molts canvis s’han fet, ara ens toca provar el resultat.
69
Per si no tinguérem prou, de fuster s’ha de preparar, els ninots s’han reduït, i les caixes es tenen que acurtir.
Decisió del congrés, que ell té que afrontar, doncs el reglament, això ho estableix.
Cada any provem coses, i al següent ens arrepentim, palets per a tots l’any passat, i enguany ja no tenim,
L’ofrena es fa llarga, a les 00:00 no acaba, en dos dies la volien partir, el congrés ho rebutja, i en un dia ha quedat.
Tornem a competir pels palets, Gandia ho agraeix. Encara no ha arribat març, i les critiques ja li van, sense ell aprovar, l’home seu està papant.
70
Volen acurtar, les fotos volen llevar, paradeta no tindrem, i mes ràpid anirem. Però per controlar, dos passarel·les hi haurà, tots anirem per baix, menys les Reines que pujaran.
Quan arribe l’ocasió, vorem com ix l’exhibició, Telmo preparat per a l’ocasió, que seràs el centre d’atenció.
Si una carpa vols muntar, arquitecte has de ser, un pla has de pintar, i dos permisos presentar.
Si no tenim prou en açò, un xèrif tenim a la ciutat, per als dies de falles, no saps els tràmits que, hem de gestionar.
El xèrif està indagant, per la teua seguretat, vés en compte, no siga que te’l trobes, I més papers hages de presentar.
Abans tiraves coets no calia res, ara per a tirar coets, un carnet CRE compraràs.
Les falles s’ha aproximen, i els fallers es preparen, monyos, vestits i sabates, s’arreglen per a falles.
Però tot no acaba ací, si despertades vols tirar, un doble CRE hauràs de gestionar.
Amb el nou foc i flama, una moda s’ha creat, unes esportives han descobert, una comoditat per passejar.
71
Les tendes han aprofitat, i les falleres han comprat, aquestes falles totes en esportives, per passejar ben llarg. El foc i flama va ser nomenat, Llibre d’interés turístic, com no hi havien paisatges per ací, a Madrid sen ha anat. Al congrés s’han aproximat avore si hi havia candidat, les eleccions s’han allargat, i Telmo ha aprofitat. En els polítics madrilenys ha parlat per una subvenció jugar, com el govern està bloquejat, 23 vots els ha oferit, per la majoria desbloquejar.
72
Amb les noves normes, l’alcaldessa no pot pujar, ella que li agrada la foto, de l’ofrena no pot escapar.
I així es com els càrrecs oficials, podran pujar a fer-se la foto, l’alcaldessa fallera d’honor també la tindrà.
Crida al geni, per demanar un desig.
El geni ha complit, per la llàntia és ingerit, fins un pròxim necessitat, el geni és clausurat.
Geni: un desig et queda Alcaldessa: vuic en l’ofrena tindre foto Geni: desig complit
L’alcaldessa agraïda, governa en tranquil·litat, mentre els dies passen, i gestiona al ciutadà.
73
 74
75
Falleres Majors de Gandia Alba Ramon Borja Sandra Faus Palmer
 76
Executiva 2020
79
President Sots President
Jesús Millán Linuesa
Secretari Sots Secretaria
Daniel Miret Mataix Isa Perelló Nadal
Delegat de Festes Sots delegat de fests Tresorera Vocals
Delegada de Jocs Delegades d’Artistica Loter
80
Oscar Bisquert Moncho
Juan Vicente Muñiz Altur Salva Canet Olaso Amparo Sanchis Pajarón Antonio García Tomás Alicia Ribera Millán Camilo Llorca Blay Desam Escrihuela Bastida Nicolás López Fernández Miguel Ángel Nadal del Valle Moisés Navarro Llopis Loli Morant Suárez Salva Canet Olaso Sergio Muñoz Gómez María José Chover Miret Gracia Llorca Sanchis Lidia Hernández Ros Miguel Ángel Nadal del Valle
Delegat de Llibret Delegats de Monument Delegat de Cavalcada
Daniel Miret Mataix David Muñoz Gómez Nicolás López Fernández Camilo Llorca Blay
Delegat de Curtmetratge
Salvador Ribes Gómez
Delegats de Plantà
David Muñoz Gómez Sergio Muñoz Gómez
Delegat de Fotografia
Salvador Ribes Gómez
Delegat de Comunicació Delegat de Districte de Benipeixcar Delegats de Coets
Delegades de Vendes Delegat de Barra Cassaler
Delegades de Protocol
Daniel Miret Mataix Salva Canet Olaso Rafa Pardo Esteve Juanjo Faus Coll Moisés Navarro Llopis María José Morató Moncho Loli Morant Suárez Carlos Rubio Escrivà Manolo Millán Linuesa Salvador Canet Castellà Laura Martínez i de los Santos Patri Martínez i de los Santos
81
Mantenidora Infantil Maria JosĂŠ Chover Miret
 82
83
Mantenidora Andrea Cabrera Aparisi
 84
 86
Cens Infantil
87
Alberola Martínez, Francesc Alberola Martínez, Miquel Arbona Ribera, Iván
Garcia López, Julia García Villarejo, Arantxa Gómez Faus, Enzo
Boscá Moreno, Alejandro Boscá Moreno, Blanca
Hidalgo Pinilla, Luca
Canet Frasquet, Joel Cantero Cruz, Éric Carbonell Català, Alexia Carbonell Català, Daniel Castellà Donet, Vicent Del Rio Gonzálvez, Juan Faus Poquet, Amadeo Febrer Ruiz, Carmen Febrer Ruiz, Miguel Febrer Ruiz, Pablo Ferrer Montilla, Valeria
88
Ibáñez Castillo, Pau Llobell Alós, Oscar López Hernández, Cristina López Hernández, Mireia Marti López, Andrea Martínez Escrihuela, Alejandro Martínez Escrihuela, Sonia Martínez Llopis, Carlos Martínez Llopis, Pablo Merino Santamaria, Eric Muñiz Alvarado, Nicolás Muñoz Castellà, Borja Muñoz Castellà, Pau Muñoz Serra, Sara
Paredes Frasquet, Nerea Patiño Fernández, Samuel Patiño Fernández, Valeria Peris Hernández, Ona Pons López, Carla Rubio Moreno, Carlos Rubio Moreno, Cristina Sala Serrano, Selena Sala Serrano, Xavi Santamaria Catanese, Christelle Sebastia Mata, Alex Sebastia Mata, Carlos Sempere Gregori, Iago Sempere Gregori, Marilí Sendra Martínez, David Serrano Pasqualone, Marcos Vidal Artés, Ashley Vidal Artés, Hugo Vidal Artés, Valeria
89
Cens Major
 90
Alberola Albuixech, Francisco Salvador Alvarado Hernández, Nadia Arai Arbona Moragues, Xavier Arbona Ribera, Alba Artés Ferrer, Mónica Artés Vidal, Vicente Atienza Bou, Estefania Atienza Bou, Julia Bisquert Chover, Guillermo Bisquert Moncho, Oscar Canet Castellà, Salvador Canet Olaso, Salva Carbonell Gomar, Raúl Carraturro, Paco Castellà Donet, Clara Castellà Miñana, Amparo Castellà Miñana, Vicente Castillo Bañuls, Beatriz Català Canet, Montse Chelós Ribera, Adrián Chelós Ribera, Naiara Chelós Selma, Leo Chover Giménez, Rubén Chover Miret, Mª José Cloquell Cerda, Emi Cruz Gómez, Silvia
Del Rio González, Francisco Diaz Moncho, Gema Donet Miñana, Elena Escrihuela Bastida, Desam Estrela Llopis, Victor Faus Coll, Juanjo Faus Coll, Vicent Xavier Faus Miñana, Sandra Faus Miñana, Vanesa Faus Moncho, Amadeo Faus Poquet, Gerard Febrer Cháfer, Vicent Fernández Aranda, Loli Fernández Bataller, Susana Ferrando Ortolà, Ana Flores Palau, Amparo García Català, Alicia Garcia Fernández, Aitana Garcia Fernández, Lluna Garcia Miragall, Jordi García Muñoz, Toñi García Ripoll, Carla García Ripoll, Emma García Tomás, Antonio García Villarejo, Irene Gómez Mora, Isabel Gonzálvez Montero, Lourdes Gordo González, Eugenio Gregori Gil, Elisa
91
Hernández Moncho, Cristina Hernández Moncho, Juan Hernández Moncho, Rosa Maria Hernández Ros, Joan Hernández Ros, Lidia Hidalgo Ivars, Francisco Ibáñez Jarque, Pablo Llopis Boronat, Antonio Llopis Cabello, Neus Llopis Mengual, Ainhoa Llopis Mengual, Carla Llopis Vives, David Llorca Blay, Camilo Llorca Sanchis, Gracia López Fernández, Nicolás López Fort, Samantha
92
Marti Giner, Reyes Martínez Calderón, Jesús Martínez Climent, Carlos Martínez de los Santos, Laura Martínez de los Santos, Patri Martínez Escrihuela, Carles Martínez Ibáñez, Alicia Martínez Sendra, Susana Mata Blanco, Reyes Mengual Moncho, Katherina Merino Fernández, Sergio Millán Linuesa, Jesús Millán Linuesa, Manolo Miñana Peris, Maria José Miret Mataix, Daniel Montilla Martínez, Amparo Morant Suárez, Loli Morató Moncho, Maria José Moreno García, Leila Muñiz Altur, Juan Vicente Muñoz Gómez, David Muñoz Gómez, Sergio Muñoz Serra, Ariana
Nadal del Valle, Miguel Ángel Navarro Llopis, Moises Navarro Miota, Ainhoa Ortolà Martí, Aharón Palau Montaner, Amparo Pardo Esteve, Rafael Pardo Perelló, Neus Pardo Perelló, Pau Paris Aleixit, José Luis Paris Morató, Aina Paris Morató, José Luis Patiño Lara, Adolfo Pedrosa Garcia, Ana Maria Pellicer Beneyto, Francisco Perelló Nadal, Isabel Pinilla García, Mati Pons Blasco, Sergio Poquet Estevan, Mª Carmen Puente Carrillo, Jose Luis
Saez Faus, Salut Sala Miret, Javier Sanchis Pajarón, Amparo Santamaría Aparisi, María Santamaría Martínez, Irene Serra Calafat, Vanesa Serrano Cuenca, Ismael Serrano Flores, Gema Soler Vidal, Juan Pablo Valet Gómez, Paloma Vidal Peiró, Juan Jose Vidal Sánchez, Antonio Villarejo Ros, Nuria
Ribera Millán, Alicia Ribera Millán, Maria José Ribes Gómez, Isabel Ribes Gómez, Salva Romero Lorente, Jose Ros Ibiza, Rosa Rubio Escrivá, Carlos Ruiz Fresneda, Estela
93
AMF  94
Monogràfic Gandia
La Falla L’Alquerieta i Museu Faller vos proposa enguany un viatge per la ciutat de Gandia. Amb un barreig tant del passat com de l’actualitat, amb l’ajuda de la ploma dels nostres col·laboradors i la seua inestimable intel·ligència i creativitat. Allà anem...
95
Invitació a l’encontre LA FESTA, ENTRE LA RELIGIÓ I LA LAÏCITAT
El fet religiós té un abast universal, tal com podem comprovar amb l’expansió de les grans religions tradicionals o les de més recent fundació. La percepció social de la seua importància és diversa segons les àrees culturals. En el cas de l’Occident, sobretot en els països europeus de l’oest i sud, la incidència d’importants moviments ideològics, amb arrels en el segle XVIII, pretén deixar en la invisibilitat el fet religiós, tot considerant-lo un estricte afer de la consciència de cada individu. La realitat estadística, però, desmentix esta supervivència negacionista, pròpia d’altres moments de la història. El cas de la ciutat de Gandia és ben il·lustratiu al respecte. Prenent com a referència la població de 78.543 habitants, segons el padró de 2013, la distribució de les confessions religioses i denominacions és, aproximadament, la següent: catòlics (59.000), cristians ortodoxos (7.182), musulmans sunnites (2.727), evangèlics (3.000), distribuïts entre les comunitats baptistes i pentecostals, encara que tinguen diferents denominacions, anglicans i reformats (500). Sense una quantificació segura, s’hi poden esmentar els Testimonis de Jehovà, els Mormons (Església dels Sants dels Darrers Dies), budistes, hinduistes, confucians, taoistes i animistes. No se citen les sectes de difícil classificació i caràcter efímer, con tampoc els no religiosos i ateus, per la impossibilitat de donar una estadística fiable. “Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2020”
96
Socialment el pluralisme religiós, en bona part, és recent i generat en bona part pels nous arribats, procedents d’altres països i cultures. La complexitat religiosa, cultural i lingüística ha produït, entre altres factors, una desconeixença mútua, tenint present també que una part important dels cristians evangèlics no pertanyen al Consell Ecumènic de les Esglésies, organisme en permanent relació amb l’Església Catòlica. Des d’una visió més general, la religió i totes les manifestacions de la vida individual i social, formaven un tot en les societats antigues, on el rei o el poder era el que donava força i sentit al conjunt. En un tal ambient no era possible la tolerància ni, en general, la lliure exposició del pensament. Les posteriors revolucions intel·lectuals i polítiques van produir un primer clevill en el tot monolític social. La religió que cohesionava també tot el conjunt va començar a compartir espai i consciències amb altres propostes ideològiques i espirituals. S’encetava així el llarg procés de secularització de les societats modernes, procés que encara no s’ha iniciat en alguns països de religions no cristianes.
97
La formulació del pensament independent, però no necessàriament antireligiós, va rebre el nom de laic, laïcisme o laïcitat. Possiblement el terme de laïcitat, per no estar llastrat per components ideològics interessats, és el més apte per a expressar, entre altres valors, la defensa de la llibertat religiosa i de consciència, i la pràctica de la tolerància. Fonamentada, la laïcitat, en una antropologia racional i en la defensa dels drets de l’home, aspirava des de la llibertat, denunciar qualsevol imposició d’idees i creences. La laïcitat, evidentment, té un correlat polític en l’Estat que gestiona la pluralitat de la societat civil i els drets fonamentals de tots. L’interés cultural i humà de la festa, encara que com en les Falles tinga un cert origen religiós, té un valor extraordinari per la seua capacitat de crear comunitats inclusives. La festa té la força de trencar rutines i reforçar l’univers simbòlic, fonamental en les relacions humanes, de tal manera que unix per uns costums, un espai o barri, un lloc de reunió, uns menjars o unes músiques, que en moltes ocasions produïxen llaços d’amistat, d’afecte, de coresponsabilitat, d’ajuda mútua. Alguns d’estos efectes són el terreny nutrici de la religió, és a dir, per la seua capacitat d’acollida, d’anar més enllà dels estrets interessos individuals, preparen a una més gran obertura al misteri de la persona humana. Es tanca així el cercle entre el fet religiós, el respecte a l’altre en tota ètica civil i, en definitiva, l’obertura a l’altre, camí d’obertures més transcendents.
Enric Ferrer
98
99
Va com va
Des d’octubre de 2017 fins al final de 2019 vaig tindre una columna d’opinió setmanal a Ràdio Gandia: Va com va. El seu títol, clar, era un homenatge a l’Ovidi Montllor i vaig pensar que representava perfectament l’esperit que volia que tinguera la secció. En la cançò la veu cantant no es limita a fer un diagnòstic del seu present i del lloc des del que parla, farcit de desavantatges estructurals, sinó que acaba amb la resolució de aconseguir que les coses vagen com vol. Primer constata, després actúa. La constatació és condició de possibilitat de l’acció. Eixa era la idea. Parlar de com van les coses per pensar també com volem que vagen. I de les coses que van bé també: perquè a Gandia i la seua comarca hi ha moltes coses que van bé. La seua vida cultural, per exemple, o la relació exemplar entre les falles i el món de la cultura escrita, o la vida dels pobles de la Safor, que es manté dinàmica malgrat tot, començant per eixe xicotet miracle que és Potries, més que digna capital cultural de la Comunitat Valenciana del 2018.
100
Però altres coses podrien millorar. Recorde haver criticat per exemple l’escassa presència del valencià -i de les dones- en la programació del festival Escena Gandia. Moltes d’estes coses que no van del tot bé en realitat no són només un problema estrictament gandià o saforenc: els problemes de la taronja, el tren de la costa que mai arriba, o les deficiències del transport ferroviari de rodalies ens parlen del finançament injust que patim els valencians i les valencianes. Els problemes i les incomprensions amb les quals es troba la nostra llengua tenen a veure amb la revifalla del nacionalisme espanyol homogeneitzador i excloent que estem patint i que amenaça amb trencar -ells sí- Espanya. Perquè Espanya és com és, diversa culturalment, amb diferents nacions aixoplugades en ella. Amb respecte a eixa plurinacionalitat pot ser un país sòlid, ric i lliure, però sense ell acabarà per trencarse definitivament o es mantindrà unit per la força. Unit, però no estimat pels qui senten que la seua identitat, la seua llengua i la seua cultura no és reconeguda i és de fet percebuda amb hostilitat com aliena. Parlar aleshores d’eixes coses és parlar de Gandia, és parlar del País Valencià i és parlar de l’Estat Espanyol.
101
Va com va, cantava l’Ovidi. Va com vull, com volem, cantava també. I eixa és una bona conclusió. Al remat els valencians i les valencianes hem de decidir com volem que vaja, i hem de lluitar per fer-ho possible. Contemplar resignadament com va és insistir en un fatalisme paralitzant que no ens ha fet gens de bé. Per a voler, a més, primer hem de voler-nos. Voler-nos com som per tal de millorar. Amb la lucidesa de quines coses que van com van són culpa nostra i quines coses van com van perquè altres fan que vagen així. D’eixes coses parlava en aquella secció. Des de la meua visió personal, des de la meua cultura, les meues lectures i des del meu punt de vista. Va ser molt bonic mentre durà. Amb humiltat, amb sinceritat i amb honestedat vaig posar el meu granet de sorra per fer que l’espai comunicatiu gandià fos un poc més plural. Gràcies a qui ho va fer possible. I gràcies també als i les oients que li donaven sentit a tot, a eixes botelles llançades setmanalment al mar de les ones amb l’absoluta certesa de que trobaven destinatari. Vos trobaré a faltar.
Jesus Peris
102
103
Gandia... Tartanes en el temps
Entre finals del XIX i principis del XX la revolució industrial donava un vertader i complet gir a tota Europa, Espanya continuava sent un país eminentment agrícola i vivia encara de l’acompanyament animal en la majoria dels seus treballs. Molts d’aquests sectors van haver de realitzar un gran esforç a l’hora d’incorporar la innovació i l’avanç que representaven les maquines. En les següents tres dècades tot canviaria... especialment el transport per terra. Gandia comptava des de finals del XIX (1893) amb port de mercaderies ja consolidat i una línia de ferrocarril cobrint el trajecte Gandia-Alcoi (1889) en ple funcionament; amb un padró d’habitants que depassava ja els 10.000, mostrava els primers canvis estratègics en el seu entorn urbanístic a l’haver iniciat les obres d’eixample (1881), abandonant l’estampa atàvica que li havia conferit ser una urbs emmurallada. La ciutat estava preparada per a afrontar l’entrada en el nou segle. L’horta experimentava un fort increment en la seua activitat comercial, destacant en gran manera les taronges que experimentarien entre 1924 i 1930, el seu millor moment, la qual cosa provocaria que el nostre port es transformara en un dels principals enclavaments exportadors de tot el país. Van ser anys d’expansió en els quals l’ús del ferrocarril propiciaria encara més l’auge de la producció agrària. No obstant això, la nostra horta continuava sent eminentment agrícola i dependent encara de l’ajuda animal per a dur a terme el transport de materials i persones. La tartana valenciana, juntament amb els carros de cultiu i altres transports de tir animal, trepitjaven els nostres camins en totes direccions, convivint durant tot aquest període, amb la força expansiva que mostrava el ferrocarril i la incipient aparició de l’automòbil que, progressivament s’estendria a la resta d’entorns, especialment, en el del transport de viatgers, on seria també vertiginosa.
104
No oblidem que, fins a aquest moment, el transport animal tradicional (per tracció de sang) havia representat l’única forma de port i ròssec a la comarca des de temps immemorial. Els primers documents de pagament a la Hisenda local per la tinença de carros o tartanes que daten del segle XIX (1831/1836) recullen els noms de les famílies que han representat llargues sagues locals en aquest vell ofici; Cabanilles, Lanàquera, Abargues, Chaveli, Roselló i Miret. Algunes d’elles es prolongaran en el temps fins a 1949, però ja en 1860, a més dels seus descendents, apareixen altres com Canet Abargues, Antonio Timoner “Tonet de Xepa”, Fernando Part i Juan Part Ribes. El canvi generacional es produirà en 1918 amb noves famílies de tartaners, els noms dels quals encara perduren en l’imaginari col·lectiu de la ciutat: els Canet “Caracuel”, Timoner “Xepa” (Fill de Tonet de Xepa”), i en els següents anys s’uneixen les famílies Aznar Miró, Miguel Fuster Fuster “pare de Chiulit” o “tio Micalet”, també conegut per ser familiar del popular taxista Ángel Fuster Cabanilles “Pequineli”, Salvador Matoses Adrover “Patral” i Miguel Morant Campos. A aquests se’ls unirà l’avi Tarín d’Almoines, pare de qui oficiarà més tard com a taxista i després com a empresari creant el primer servei d’ambulàncies de Gandia. El seu pare, l’avi Tarín serà l’últim d’aquesta estirp de tartaners a desaparéixer, allà per la dècada dels anys 60.
105
La modernitat començava a fer-se notar, entre 1920 i 1923 apareixerien els primers vehicles a la comarca, a Gandia els cotxes Ford de Francisco Ferrairó, Diego Morell Adrover, l’alcalde del moment, Joaquín Sendra, José Fuster Gimeno i Ramón Bertó Marí, però, l’empresari de la fusta Enrique Melo Major, en canvi, adquiria un vehicle Citroën. Amb tot això, l’aparició de les primeres iniciatives empresarials sobre l’ús públic de l’automòbil no es va fer esperar, i en els següents anys aniran apareixent els primers taxis de les famílies “Matoses-Patral”, “Fuster-Pequineli”, “Canet-Caracuel”, “Timoner Julio-Xepa”, Sanchis, i més tard, els Roc, Tarín, Pepet de Palma, Batiste, etc., conformant el nou gremi que en molts casos havien seguit la tradició de la saga familiar com a tartaners, i després, amb la modernitat que atorgava l’ús de l’automòbil, com a taxistes, la qual cosa els convertia de nou en pioners d’una part de la història local.
106
En aquesta mateixa dècada naixerien la majoria de les línies d’autobusos de passatgers de tota Espanya. Entre 1924 i 1926 ho faran a la nostra comarca companyies com: La Gandiense, L’Alcoiana, La Unió de Benissa, La Paloma Gandiense, La Xeresana, El Zurdo o L’Amistat de Pego i, un poc més tard, en algun moment de 1927, les mateixes famílies que havien fet realitat els col·lectius de la tartana i després del taxi; els Matoses “Patral”, els cosins Fuster “Pequineli i Chiulit”, els germans Canet “Caracuel”, Antonio Timoner Julio net de “Tonet de Xepa”, entre els més coneguts, fundaven la primera línia de transport públic que cobriria el trajecte Gandia-Grau, en un clar i innovador exemple d’emprenedoria local. Uns pocs anys més tard s’incorporaven al projecte els germans Llobet que, anys anteriors ja havien participat de la fundació de la mítica línia L’Alcoiana, el tartaner Niño Guzmán, o el metge Fabián Todoli, qui arribaria a ser un dels seus màxims accionistes allà per 1950, en l’última etapa de la companyia. Gandia consolidaría el seu port veient traquetejar entre comarques la seua línia de ferrocarril Gandia-Alcoi… mentrestant, en el camí a la mar, la “Marina” realitzava el seu recorregut diari al port, després a la platja, i més tard al Real… Així naixia la popular Marina Gandiense.
Pepe Fuster
107
El valencià, una oportunitat
Els qui ens estimem el valencià –que “som molts més dels que ells volen i diuen”, com cantava Raimon– tenim l’anecdotari ple de situacions incòmodes, quan es tracta de valorar la presència social de la llengua pròpia en l’àmbit territorial que ens pertoca. Pot semblar una paradoxa haver de justificar sempre aquesta presència òbvia, amb arguments de tota mena: jurídics, morals, culturals, polítics... Cansa molt haver de fer-ho cada dia. Haver de bregar contra comentaris gratuïts, atacs viscerals, banalitats sense consistència, prejudicis de poca substància intel·lectual. A tall d’exemple, una amiga d’un familiar acudeix a mi indirectament –com que sóc professor de valencià...– explicant-me un cas d’un conegut –no tinc ni idea de qui es tracta, aquesta persona– al qual li han suspès el valenciano. Primer em va arribar la demanda: “I ara què?” –em va dir. “Doncs, ara que reclame a l’administració en qüestió. Hi té dret”. Van passar uns dies i em vaig trobar a l’amiga del conegut damnificat, amiga al seu torn del familiar que em va consultar en primera instància. I, en una cafeteria d’Alcoi m’explica –en perfecte castellà– que el seu amic domina quatre llengües, és enginyer i “Ya ves, le han suspendido el valenciano”. Li torne a repetir, ara ja en persona, que té dret a reclamar. Ella insisteix en el drama, sorpresa i un punt indignada, ara amb el gravamen que “Es que lo piden para hacer clases. ¡Es obligatorio!”. I, aleshores, no me’n puc estar i li faig una observació de caràcter legal que la deixa garratibada: “El castellà també és obligatori. Estem, oficialment, en una ‘comunitat’ bilingüe”. I fa un gest que no sabria qualificar si d’indignació o de profunda obliqüitat. Després, encara contraataca: “Claro, como vosotros sois valencianos, tenéis el acento. Però él es de fuera. Le han suspendido el oral”. I li dic que no és cap garantia –encara que ajuda molt, al meu parer– que una persona sàpiga quatre llengües per a saberne amb uns mínims de destresa homologables una de cinquena. I ací s’acaba la conversa.
108
L’anècdota il·lustra el fet que el valencià és, per alguns, una obligació; més aïna, un destorb, quan no un entrebanc inadmissible. Jo no sé qui és aquesta persona que m’ha fet arribar el seu cas i no puc jutjar-la. El que sí que sé és que els qui examinen de les proves de Valencià són una gent perfectament preparada, uns professionals impecables, i que fan la seua feina d’acord amb uns criteris acadèmics prèviament establerts d’acord amb unes pautes de valoració justes i equànimes, que mesuren fins a quin punt una persona, independentment de la seua procedència, és competent lingüísticament en la nostra llengua. I és que potser alguns no saben que el valencià és un idioma com qualsevol altre i que cal estudiar-lo molt bé, i amb perseverança, si volem demostrar una competència bàsica; una mínima destresa per poder atendre els alumnes en valencià, quan és en la línia valenciana que estudien o quan un funcionari ha d’atendre o simplement entendre els usuaris de la res pública: en una consulta mèdica, en una escola, en una Conselleria, tal i com són efectivament atesos quan s’hi adrecen en l’altra llengua oficial reconeguda en l’Estatut. És el mínim que podem demanar als treballadors i les treballadores de la Generalitat. Mai he vist el valencià com una obligació, sinó com una oportunitat, una finestra que t’obri les portes a un món meravellós, ple de ressonàncies pròpies i particulars, ni millors ni pitjors que altres, sinó simplement diferents. Particularment, per a mi el valencià ha sigut un regal: descobrir-lo, valorar-lo, apreciar-lo, estimar-lo. No era la meua llengua de la infància, la que em van transmetre en un principi els meus pares, però us puc assegurar que ha arribat a ser tan meua com la materna, i que me l’estime tant com la pròpia. El valencià és una gran oportunitat. Una font de riquesa. Un valor cultural i humà que cal preservar i fomentar. És la llengua de tants valencians i valencianes, de tantes catalanes i catalans, de tants illencs i illenques, de tants rossellonesos i rosselloneses, de la gent de la Franja, del Carxe, de l’Alguer!!! Tan meua. Tan nostra. Tan pròpia. Fins i tot per als qui hi estan en contra o s’hi mostren bel·ligerants. Quina llàstima...
Juli Capilla
109
Recordant Gandia RECORDEM LA GANDIA DESPRÉS DE LA NIT DE CAP D’ANY 1 GENER DE 1959, PERÒ..... QUE HI HAVIA EN AQUELLA GANDIA, COM ERA EN AQUELLS ANYS?. Ara diversos anys després, aqueix dia festiu on naix un nou any, apareix una Gandia buida i solitària, amb el seu tram central del Passeig fins al riu i el Prat a la dreta, els seus bars i establiments tancats, propi de la vetlada prolongada després d’una nit de xerinola i sopar celebrant la Nit Vella. Encara que antigament els sopars de cap d’any se solien celebrar a casa. No existien restaurants ni sales per a celebrar tal dia, exceptuant els salons de Foment i algun hotel dins de la ciutat per a la classe rica. Observem a l’esquerra. de la foto l’Edifici de l’antiga caixa d’estalvis, hui Bankia, que s’està construint i que una vegada acabat se’ns va envair Gandia de postals de publicitat del nou Edifici. Edificació que va tindre gran expectació per part dels veïns, per la seua altura inusual, ja que el perfil de la Ciutat estava compost per cases de poca altura generalment amb teulades de teula moruna.
110
El dia 1 Gener 1959, veiem l’altre tram de Passeig cap al Molló de la Creu (a l’est), des del Banc de València fins al Camp de Futbol Mondúver a l’esquerra i amb molta horta, ja que no existia encara el Barri Roig de Corella. A l’el lluny el xalet dels Arbona, totalment solitari entre bancals i amb boga amb la carretera de Barx, hui carrer Benicanena.
111
Encara existien els urinaris públics del Passeig, amb l’antiga Caixa d’Estalvis en construcció, hui Bankia, i la ciutat mancava de llums nadalenques als seus carrers principals. Record de xiquet també la Casa de la Marquesa, amb els seus frondosos jardins, on deambulaven els vistosos pavo que tant agradava als xiquets el veure’ls, per les reixes que apuntaven al Passeig,
112
L’Alcalde Juan Lorente presidia en aquelles dates l’Ajuntament. Eren uns altres temps, sens dubte, en els quals creuar el pas a nivell de la via que separava Gandia de Corea era com allunyar-se de la ciutat, quan la paraula turisme era la gran desconeguda. L’horta i les seues alqueries,tancaven el perímetre de la ciutat. Al nord d’aquella Gandia, el barri de Corea i en concret el grup de cases noves de darrere de l’Estació de trens era el final del sòl urbanitzat de Gandia (hui aqueix final es tracta del carrer Cardenal Cisneros) ... A partir d’ací l’horta i alqueries que comprenien des del carrer esmentat fins a Natzaret i el Grau de Gandia. Al sud, també separades per horta, per la via i la barrera del pas del tren GandiaAlcoi i el carrer Sant Vicent es trobaven Benipeixcar i Benirredrà, hui 61 anys després el perímetre urbanitzat està unit tot ell per blocs de cases i urbanitzacions amb Benipeixcar hui convertit en barri de Gandia... L’horta i les seues alqueries hui estan desaparegudes,
113
 114
Eren temps els de les fotos, en els quals abundaven els tallers de costura, de les sastrerías, dels tallers mecànics de bicicletes, motos i camions. Gandia era de les primeres de la província de València en flota de camions. Eren temps en els quals els xiquets encara podien jugar tranquil·lament als carrers i places amb escàs nombre de joguets, que a més els havia de durar molt de temps. Els seus jocs eren, entre altres,”*pic i pala”, policies i lladres, l’amagatall, fava munta i calla, el diàbolo, la corda, el cau, la tella, el sambori, la trompa... En aquelles dates es llegien comics com El TBO, Cavallets, El Capità Tro, Carpanta, Jaimito, Polzet, etc. Van aparéixer la vespa i el SEAT 600. Llavors la moneda era la pesseta. Eren els anys del boom de les exportacions marítimes de la taronja pel port de Gandia, un gran període de prosperitat que acabaria bruscament en 1972.
115
Encara no existia la Colònia Ducal es va inaugurar en 1964 i s’estrenava l’hotel Bayrén en 1959, (foto núm. 9, a esquena el Clot del Bri). Gandia tenia 20.746 habitants. Eren els anys en què funcionaven els autobusos Oliva-Paris, a causa de la gran emigració que hi havia a la capital francesa i a algunes ciutats europees.
116
Eren temps on les dones mantenien el dol negre any rere any i deambulava per la ciutat un dels personatges més coneguts d’aquelles dates, “Paco María” amb davantal i boina negra i pantalons curts
117
Per aquelles dates estava la Clínica del Dr. Carbonell inaugurada en els anys 40, la primera del Dr. Mut en 1959, la Clínica del Pilar de Sr. Angel de Diego de 1952. Eren temps on els parts es feien a casa pels Doctors Juan Martinez i Carmelo París. En 1950 inauguren dues maternitats D. A. Pellicer i el Dr. Antonio Martinez i el Dr. Jornet en 1955. I en 1946 s’inaugura el primer Ambulatori al Carrer S. Fco. de Borja, (foto núm. 11).
118
Véiem passar pels nostres barris “La Sal Passa”, amb el rector de casa a casa, beneint-les i rebut en un “altar”, amb el seu pitxer amb aigua i les seues flors, crucifix i saler amb sal i alhora la recollida d’una cistella amb ous oferida al rector. Eren els anys del toc de Campanes de totes les parròquies, encara que hui han disminuït el seu ús. Llegíem la premsa local “Gandia La Veu del Districte” amb el seu redactor popular Salvador Diaz Grau. Es rodava en el Port la pel·lícula “Tintin i les taronges blaves” amb molts extres de Gandia i Grau. Eren anys on el Passeig Germanies sempre estava concorregut de gent, a les vesprades i nits era el lloc de passeig de tots els gandienses caminant pausadament des de l’entrada del carrer Major a la rotonda de l’institut laboral, per a després asseure’s a la terrassa d’algun bar així com era lloc de cercaviles de bandes de música o comissions falleres, com la de la foto, passant per davant del Bar Pablo i Banesto amb la Casa de la Marquesa enfront.
119
Ja en 1953 se celebraven carnestoltes juvenils per la Plaça Loreto, el Prat, La VilaNova, el Carrer de Baix i on es jugava a “els carabasses, el gat i la rata, a l’escórpora cega, a votar la corda”, etc. I l’últim dijous de cada mes es reunia la família en Santa Ana per a menjar-se un “arròs en crosta” amb “rosques” per a postres. Eren els anys dels discos dedicats de Radi Gandia, amb S. Dénia i Rosa Orquín; d’anar al futbol el diumenge a la vesprada, concentrant-se molts aficcionats en els bars de Gandia, Club i Tropical, aquest últim, lloc de trobada dels jugadors del Gandia C.F
120
Temps de quan els xiquets i xiquetes després de rebre la sagrada forma el dia de la seua Primera Comunió recorrien les cases de familiars i amics per a rebre felicitacions; de quan abundaven a les esglésies nombrosos escolans. Eren dates d’acudir al serrà on ens van visitar Juanita Reina, Pepe Pinto, Antoñita Moreno, Juanito Valderrama, a més de muntar-se Teatres portàtils que romanien ancorats amb actuacions fins a cinc mesos, amb espectacles de Muñoz Seca, Els Gns. Quintero o la Companyia d’Ismael Merlo. Per aquell temps encara podíem veure per Gandia fonts públiques als carrers, com la que hi havia davant de l’hotel Avinguda, una altra al costat de l’Ajuntament sota els porxos, en la travessia Magistrat Catalá i Carrer Cervantes, al final del Carrer Menéndez i Pelayo,etc. En aquells temps dels anys d’antany,finals dels 50 i 60, els crits dels múltiples venedors ambulants que retrunyien pels carrers de la nostra ciutat encara els recordem com una cantarella enganxosa que va quedar per sempre en la memòria, des del típic “arrop i tallaetes” al “mielero de la mel” ,“al ric gelat”, “la neula”, el “ferroveller”. També tenia Gandia una Avinguda molt concorreguda on es trobaven la cafeteria Montecarlo, l’hotel Avinguda, la Casona de l’ex-Alcalde Román i el tristament desaparegut Palau del Marqués del Vast.
121
 122
Sembla que va ser ahir però l’anunci de Norit, El Borreguito és un dels més antics dels que apareixien en la publicitat de la ràdio d’antany. Sonava ja en els anys 40 i sens dubte aquesta publicitat va calar en els oïds de manera tal que es recorda pel enganxós que era. Va ser juntament amb la cançó de Cua-Cao un dels grans èxits de la ràdio comercial espanyola. Hui dia encara es comercialitza i moltes àvies, mares de llavors continuen aconsellant a les seues filles l’ús de “el borreguito de Norit”. També moltes mestresses de casa que acudia a la crida del llauner per a tractar de reparar aquella paella, aquells banys de zinc, l’olla, els cassons… que després de posar-li el clàssic pegat de quedaven llestos per a continuar usant-los. Durant els anys foscos de la dictadura, la vida quotidiana havia de continuar acceptant la legalitat imposada pels vencedors. Fins a l’any 1967 totes les noces havien de ser entre catòlics. El festeig tradicional constava d’algunes grans etapes: “la conquesta” i arribada a “la primera cita”; “la declaracio”, el “SÍ” i el “permís familiar” per a buscar o deixar a la xica a la porta de la casa; la formal “comanda de mà” al pare, que culminava en el “compromís matrimonial”. Per descomptat el festeig havia de desembocar en el matrimoni, que era el seu objectiu des del començament; quan així no ocorria era una frustració i fins a una vergonya, especialment per a la núvia i tota la seua família. Eren uns altres temps, era una altra Gandia...
Paco Marti
123
Un pas per la vida Obri el ulls! Mira! Una carícia. Sent! Un aroma li impregna Una dolça melodia NAIX Moltes rialles l’envolten Emocions, sentiments. Màgia Un llarg recorregut d’esperança Somnis, desitjos que complir FELICITAT Un ànsia per apendre Estímuls per tot arreu Tots ells són necessaris Per arribar on vol ser CREIX Turments, ràbia. Impotència Intenten desfer el que és Un riu de malsons Que l”arrasten amb fervor. FORÇA La lluita intenta asomar-se Per controlar la situació Una lluita dèbil i feble Una mà amb la solució PAU Un buit ens queda Una llàgrima de record Moments inoblidable Que reforçen els nostres cors ESPERANÇA
Isa Perello * “Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2020”
124
125
Per a les reinetes
De bellesa acaparadora i amb una mirada encisadora, porteu a la vostra falla. La frescor de la rosada i la llum suau de l’albada. Boniques com el gesmils, encantadores i gentils, captiveu per vostra elegància i encís i, a l’Alquerieta, aquest any vos tenim. Sou l’harmonia, d’aquesta vostra falla, i a ella porteu l’alegria, puix sou les reines de nostra xicalla. Conte fet realitat, somnis complits, gaudiu del vostre reinat, Reines Infantils.
Sheila Barrios
126
L’art de ballar
L’art de ballar Igual que a València es naix, sabent tirar un petart, A Brasil, de dalt a baix, ballar no és tan sol un art. En carnestoltes, es un no parar, tot el món pega mil voltes sense deixar de ballar. És tanta la calentura que ells mateixa han inventat dins de la seua cultura de les danses, un grapat. Si la percussió sona és la samba colorida com el moviment d’una ona que al carrer li dona vida.
Silvia Pascual
127
Monument
En arribar març les falles ixen al carrer vorem el resultat del treball de l’artista al taller. La música torna a sonar els masclets tirats pels racons les falles de passacarrer i els monuments al carrer. Tot l’any treballant per traure algun euret i aixi intentar tindre més ninots per a que als fallers els parega bé.
Adrian Sanz
128
Un faller d’allò més normal, amb el seu brusso de ratlles, i l’escut de la comissió bordat, per passar les falles d’allò més elegant. Esta prou inculcat la societat actual, això d’anar sempre ben engalanat perquè mai se sap en quin moment, escoltaràs “Foto, Fotoooooo....” Vivim en l’època del postureig, que li fem tants retocs a la foto, que pareixem el que no som. Estrenyem els llavis, fiquem cara de postureig i ja estem de la forma idònia, per fer-se la foto i pujar-la a Instagram.
Judith T.
129
 130
Galeria 2020
131
Torrà
132
133
Demanà Reines
134
135
 136
137
 138
Campionats
 140
Paelles 9 d’Octubre - Foc i Flama
141
Festival Musical Infantil
 142
Presentaciรณ
143
 144
145
 146
Visita a l’artista
147
Recompenses Gesmil de Coure FDF Anna Ferrando i Ortola Isabel Ribes i Gomez Estefania Atienza i Bou Salut Saez i Faus Lidia Hernandez i Ros Monica Artes i Ferrer Salvador Ribes i Gomez Camilo Llorca i Blay Victor Estrela i Llopis Leila Moreno i Garcia Carlos Rubio i Escrivà
Gesmil d’Argent FDF Eva Miota Miralles
Premis [Falles 2019]
2n premi carrossa major 3r premi carrossa infantil 4t premi secció tercera infantil 4t premi secció tercera major 16è premi festival musical infantil
148
CURTMETRATGE
 150
COL·LABORADORS COMERCIALS
152
Hashtag 2020 #LlibretAlquerieta2020 #FallaAlquerietaiMuseuFaller #FallaAlquerieta2020 #FallaAlquerietaiMuseuFaller2020