Llibret Avinguda 2015 by falla avinguda

issuu

Relació de premis exercici 2013-2014 Salutació Presidenta

“Sempre i sempre fallera” per Mari Carmen Royo i García. “Rumba, Samba, Mambo” per Mario Gual del Olmo Esbós Monument Major Explicació Monument Major per Miguel Ángel Gascó i Rocha “Va de ball...” per José Maroto i Yago Programa de festes

SUMARI

<2015> Avinguda

86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97-100 101-107 108-109 141 142-143 144

Lletres Falleres

04 05 06 07 08-09 12 13 14-17 18-19 20-23 28-41 42-47 48-61 62-67 68-73 74-77 78-81

Comissió infantil

“Entre amics...”

Espai per a dedicatories Guía Comercial Agraiments

El present llibre ha participat en la convocatoria dels següents premis:

EDITA COORDINACIÓ Ana Royo i García DISSENY I MAQUETACIÓ Panal Fallero PORTADA Panal Fallero Dep. Legal V-1041/2011

les Lletres Falleres

RELACIÓ DE PREMIS 2013-2014 Primer premi en el Concurs de Teatre Premi a la millor actriu en el Concurs de Judith Aixa i Puchades Especial Premi al millor actor en el Concurs de Carlos Mercado i Almerich Premi al Millor Conjunt JLF de Torrent, al

Segon premi al Concurs de Presentacions falleres infantils

Primer premi al Millor Cant, al Concurs del Primer premi al Millor Conjunt, al Concurs Primer premi de Carrossa confeccionada

Tercer premi al Concurs de Declamació de JLF de Torrent, en lacategoría D, per a Carlos Mercado i Almerich Tercer premi Monument Major Secció Especial

Major Primer premi de Crítica en defensa dels

fessols i naps

Primer premi en el Concurs de Declamació de JLF de Torrent, a la categoría D, per a

<SALUTACIÓ> PRESIDENTA

<2015>

orgullosa de pertànyer i representar. Falleres i fallers de la nostra problemes realment importants i com a Presidenta, amiga i per

mereixeu.

mai, pues així ho estem demostrant, desinteressada esteu ahi, col.laborant necessària per poder traure la falla

treball dur, saber estar, elegància,

de forma totalment desinteressada,

sempre al record de dos personetes i Pablo, els nostres representants infantils. Gran elecció la meua... pues

hem anat fent gran, per a gaudir de

més a estar present a cada raconet i per suposat al nostre passeig de mostra del sentiment tant gran i dos monuments, fruits del treball

Presidenta

<COMISSIÓ> MASCULINA

Carlos Alejandro i Marsilla

Abonats Pascual Femenía i Gil Juan Carlos Fenoll i Gisbert Jorge Fenoll i Peris

Cristina Puig i Mestre Amparo Escuder i Alejos José Maroto i Yago Sergio Montoro i Caballer

Rosa Montesinos i Simó

Concepción Planells i Alandí

José Miguel Peris i Gil Carlos Piles i Andreu Carlos Piles i Tordera

Jorge Capel i Planells José Miguel Espeleta i Paricio José Royo i Martí Francisco Gil i Segura

Faller d’honor Alfons Rus i Terol

Paco Senchermes i Castillo Jaume Silla i Merchan Guillermo Veguer i Peris Vicente Veguer i Peris

<CORT> D’HONOR

FALLES

<2015> Lorena Mares i Puig

Ana Aracil i García Mila Aracil i García

Cecilia Piles i Andreu Gemma Puchades i Villarreal Teresa Castillo i Silla Amparo Puig i Medina Mila Córcoles i Forés

María Espeleta i Cabrelles María Femenía i Palacios Marta Femenía i Sancho

Mª Carmen García i Moreno Ana Garrigues i Royo Sara Garrigues i Royo Mª Carmen Garrigues i Sanchis Mª Carmen Gil i Salt

Mª Carmen Royo i García

Amparo Santarremigia i Madrigal Carla Silla i Yago

Puri Soler i Moruno Amparo Valor i Anchel

Mía Vicente i Domenech Trinidad Vilata i Ortí Mª Dolores Visier i Robles

<Sempre i sempre fallera

Sempre i sempre fallera Mari Carmen Royo i GarcĂa

Mari Carmen Royo i García>

a oblidar les teues cançonetes als pegues al cap, no trobes les paraules persona era o és per a tu mateix i per a la nostra Sra. Conxa, Conxeta, tia

aprenguérem de tu…. Es feren cançons segut la Fallera més major de la falla

fent-nos companyia. sempre ha segut la falla… els meus

per aconsellar i fer xocolate, i de i tants bons moments hem disfrutat a la falla.

aprendran eixa fórmula màgica per a fer-lo. Descansa “tia Conxa”, i no diré on en sou molts per a jugar a cartes, per per la falla em dona una alegria seguir donant-nos forces a tots els de

presentacions i ella sempre tenia igual. El més important per a ella era

i de pas, un recadet per a tots els

faltara de rés. La setmana fallera, sa casa pareixia una tenda, trajes

amb tu ja estan. Sempre et recordarem.

mirar, entrepans sempre per a tots a punt….

“RUMBA SAMBA MAMBO”

per Mario Gual del Olmo

aix de la famosa cançó de Locomia, del mateix

de sales de ball, coloristes, impossibles i plens de

daurada del tango i del mambo, i presideix una falla ball a la seua manera.

a la dona-fanal, per la seua embriaguesa, el seu col·lega es remena la cintura sinuosament, més

FALLA Gran

2015>

EXPLICACIÓ

FALLA GRAN

per Miguel Ángel Gascó i Rocha

cal deixar-ho ben escrit, per a no fer cap engany i la cremà deixa tota tendra a la fallera major, i posar-se a la faena per un exercici millor

FALLES

<2015>

per a fer la falla gran una falla musical Arremulla tocarem Arremulla tocarem… no els haurem de transportar a tots les intencions

tornen els grans soparots

anar a redolons i de les oposicions

una colla de fallers, Començant a treballar per a places i carrers

Arremulla tocarem Arremulla tocarem… Mentre en el taller

Treballen cada dia, dins i fora del casal

el nostre cadafal

Ara estem acostumats

per a tindre coneiximent

o altres productes arrelats Arremulla tocarem Arremulla tocarem… per cada poble o ciutat pero la conselleria els diners ha retallat les bandes tradicionals no paren de bufar bufen per no plorar

homo sapiens o cromagnon Com estem parlant de balls, semblaria cridar com els galls

Arremulla tocarem Arremulla tocarem… Els cantants en nostra llengua

De la muntanya calia baixar cercant una terra millor i seguint del sol la calor, arribaren junt a la mar

sense parar en el detall de la sorra en calfament

pujant-los de sobte una calfor des dels peus als gargamells de les dances i les cantades, estan de naiximent relacionades com la píndola i les aspirines

com tampoc posar-se a saltar

Mirant-se de prop esta escena els primitius més prudents

pareix ben demostrat i la nostra llengua els cou

el tornaren a repetir

Arremulla tocarem Arremulla tocarem…

tornada

consellera

no era encara una ciutat, des de feia una eternitat Son pare de la targeta per a pagar la campanya Agarrant-se la maleta

pegant per tot arreu canya

les claus de la capelleta

Siga per diners o espenta

Els tercer pas: els llibres i les

este renou del botafoc

amb el resultat electoral

i els pepers com un allau ocuparen el seu cau En anar passant els anys només tenia uns afanys,

tingué el poder municipal

de tots els torrentins o de suors pudorins

les hostes socialistes per a triar-ne les llistes

i no ha amollat el bocí, com si fora el seu tresor apareix amb la guitarra i pretensions contestatàries cantant cançons funeràries

amb este nou compromís per una conselleria i ara tenen un bon cafís Són les coses del poder

sense tindre por a caure,

des de les Terretes al Mas arrimant-se al gran Palau

li nomene el dinosaure

i posar el seu cabàs

apartar al manifeser i la democràcia regenerar

Amb tant de desnonament crisi, fam, parats i fatalisme per a tindre coneiximent La gent està farta de corrupcions caixes b, comissions i col.locats per nepotisme

O si acaba en un moment com el ball de Torrent tot en un gran repic puix siguen nous o casta tots són de la mateixa pasta i ens armen un embolic

contra els partits de la casta El seu pirri és més famós

no és polític torrentí

hem fet escrit i contalla Eixiu dels amagatalls baixeu al nostre casalet

Mes mireu si la gent és farta dels polítics tradicionals de cara a les municipals Sense triar-ne candidat

siguen podem o guanyem

<Va de ball...

Va de ball... José Maroto i Yago

promocionar este esport . Es pràctica en prop de troben representats en la

la igualtat al 100% entre ambdós sexes. La seua

setembre de 1997 el ball pel

Comité

Olímpic soci-educatius.

programa olímpic . El ball esportiu a Espanya .

JOSÉ MAROTO I YAGO>

En les competicions es jutgen la presentació de la parella, la posició dels cossos en tots els connexió entre ambdós, el treball de peus i cames, cossos com un a soles.

complexitat

Com en tots els esports, les Els balls Estàndard són una clara expressió de sobrietat

molt rigorosos, tant en els seus programes com en el

superior. Estàndard, els llatins expressen força i, sobretot, balls llatins, en la modalitat de balls Estàndard i en la modalitat de 10 balls (en este cas les parelles han de En contrapartida amb els Estàndard, els balls llatins

pentinat elaborat amb adorns de pedres i postissos.

PROGRAMACIÓ DE FESTES

A les 20:00 hores a la Torre

A les 10:30 hores A les 15 hores al casal

A les 20:00 hores al Saló d'Actes del Ajuntament

A les 19 hores A partir de les 22 hores al casal

A les 11 hores a la Plaça de Sant Roc A les 15 hores al casal 20

FALLES

<2015>

A les 18 hores al casal

A les 20:30 horas a l'EMAT

A les 20:30 hores al casal

A les 20:30 h al Sal贸 d'Actes del Ajuntament

A les 10:30 hores al casal A las 21:30 hores al casal

A les 14:30 hores A les 18 hores al carrer del casal

A les 19 hores al casal

A les 15 hores al casal 21

A les 21 hores al casal A les 22 hores al casal

A les 8 hores al casal A les 10 hores al casal A les 14:30 hores al casal A les 18 hores l'esglesia de l'Arciprestal A partir de les 22 hores al casal

A les 8 hores al casal A les 10 hores al casal A les 13 hores A les 18:30 hores de l'Arciprestal A partir de les 22 hores al casal

A les 8 hores al casal A les 10 hores al casal 22

A les 12:30 hores al carrer del casal A les 14:30 hores A les 22 hores al casal

A les 8 hores al casal A les 10 hores al casal A les 13 hores a l'esglesia de Sant Josep

A les 14:30 hores A les 18:30 hores al casal A les 21 hores Al acabar la cremĂ infantil Al acabar de sopar els infantils

TORRENT: MÚSICA, BANDES I MÉS <Mapa sonor de l’horta: Música i danses tradicionals <La música a les festes de l’horta de València <Més enllà de les bandes <Les falles de Torrent i la música <Història de la Unió Musical de Torrent <Història Banda Simfònica del Cercle Catòlic de Torrent <Les Falles. El Ball. Fresquet. I “La Cebolleta”

<Mapa sonor de l’horta: Música i danses tradicionals

Mapa sonor de l’horta: Música i danses tradicionals Aitor Sánchez i Collado -Periodista i menbre de la Comissió d’Estudis Fallers Torrentins-

AITOR SÁNCHEZ I COLLADO>

ntroducció: D’entre totes les manifestacions culturals que integren el patrimoni de l’Horta, cal destacar el patrimoni musical de la comarca, representat com un gran mapa sonor transmissió oral, sobre el bastidor de les creences i els cicles de cultiu. La música tradicional és un ser viu, amb progressives transformacions, que s’ha presentat amb un aspecte en el temps quan va aparéixer una cançó o música popular, ja que s’han anat transformant, de generació en generació, segons la intervenció directa de persones creatives i segons la intervenció social indirecta de la multiplicitat de les persones -que en l’espai i temps- han usat eixa cançó.1 D’esta manera, en la comarca de l’Horta podem trobar un ampli repertori musical que acompanya el xiquet des que naix (cançons de bressol, infantils), quan treballa (de batuda, de llaurar), però també quan se socialitza (cançons de festes, rondes), quan s’acull al misticisme religiós (gojos, oracions, aurores) i quan rendix culte al lluïment i goig de la dansa. A continuació farem un breu recorregut per les principals “joies” de la comarca, com la Chaquera, o la tradició del ball de Torrent, sense oblidar les característiques pròpies de danses i cançons que formen el mapa sonor de la comarca. 1. Cançons per a la infància

del xiquet. Són fortament rítmiques i d’entonacions sil·làbiques, on destaca especialment la “cançò de bresol”, cançons suaus per a adormir el bebé i que en altres comarques i poblacions s’emmarcaven en “el racó del foc”, com en Morella, quan en l’època de fred, es feia rogle al voltant del foc per a contar romanços i també cantar.2 Una dels “cançò de bresol”, més conegudes a l’Horta és: La meua xiqueta és l’ama del corral i del carrer, de la fulla de la parra El meu xiquet te soneta, sa mare l’adormirà, li farà una cançoneta que dure de vaig fugir a demà.3

. TORRENT, VICENT (1990): La música popular. València. (pag. 18). 2 . DD.AA.: Gonzalo Badenes Masó; Víctor Manuel Abasolo Jiménez...(1992): Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Valencia: Prensa Valenciana. ISBN 8487502210 3 . TORRENT, VICENT (1990): La música popular. València: (pag 31)

La cançó infantil valenciana acull una completa mostra de melodies i textos adaptats al desenvolupament biològic

<Mapa sonor de l’horta: Música i danses tradicionals D’esta cançó Salvador Seguí destaca en el seu gran cançoner musical de la província de València les versions de Silla i Massanassa. Però també ressalta de la nostra comarca altres peces com Papilletes, papilletes (València), capellans, cossins germans (València), Bernat, Bernat (València). Conforme va creixent el xiquet incorpora al seu món cançons per a descobrir el cos humà (“Sant Felip quan balla”, de Quart dels valls o “El Joan Petit quan balla”, Xàtiva), i també va creixent amb cançons amb què va descobrint l’entorn (“plou i fa sol”), així com jocs: “Tita, tita posa un coco” (València) o “Serra, serrador” (Alcasser), “La pájara pinta” (Aldaia), o “canción del corro” (Albal), “Mare puge dalt” (per a jugar a la corda. Trobada en Silla), “Ja no canta el capellà” (València), “Soy la reina de los mares” (Picassent), entre d’altres.4 D’esta manera, els menors comencen una primigènia socialització a través del llenguatge, acompanyats d’uns codis (musicals), que els circumscriuen en un grup social, en la seua comunitat (poble o comarca). Així, a través del joc i la cançó se’ls injecta la memòria col·lectiva de tota una tradició heretada amb la que podran desenvolupar-se dins d’eixa comunitat a l’adquirir com propis els temes centrals que narren eixes cançons: labors en el camp, festives, religioses, humorístiques i socials. Els xiquets participen al llarg dels segles junt amb els majors en quasi totes les manifestacions socials, a vegades en un segon pla, i altres amb un paper col·laboratiu, com en el cas de les festes del foc. Ací seran protagonistes: els xicotets aprenen a viure immersos en la dicotomia prohibició/perill i festa/alegria, parelles de conceptes que responen a la naturalesa intrínseca del foc. Destaquem per tant “el cant de l’estoreta” (València). Però si hi ha una festa que ha deixat un gran llegat musical en el món de la infància i joventut, eixa és sens dubte, la Pasqua. Moment en el calendari en què es generaven les condicions oportunes per a donar regna solta a l’alegria, amb l’arribada de la primavera i el bon temps. Tot això s’acompanyava de berenars i reunions d’amics, especialment destacable en el nostre Vedat i, en general, en les zones d’estiueig i vacacions que oferia Torrent a la burgesia valenciana del segle XIX.

Van trobar en la nostra ciutat un bon lloc per al descans, creia en aquell moment, donades les bones condicions de l’aire i naturalesa regnant. Destaquem: La Tarara (València), Xúmbala (a Montroi, però que per proximitat va arribar a Torrent), “Estos tres dies de Pasqua” (Picassent) i la versió “Estos cinc dies de Pasqua” (Massanassa), “Mingué, mingué, mingué” (Picassent).5 Com a curiositat, destaquem l’extrem contrari, que eren les “danses de velatori”, especialment arreles en la comarca de la Ribera i en les hortes regades del Xúquer, on la pèrdua d’un bebé o xiquet se suportava amb propostes de ball i cant alegres, en la porta de la tràgica llar: “En esta casa s’ha mort un albalet molt polit dons, no ploreu per ell, que ja ha acabat de patir”.6 2. Cançons per a treballar Conforme va creixent l’individu

l’entorn,

treball en el camp, les melodies de l’altra gran memòria, ens referim a la col·lectiva. Jornades llarguíssimes a l’Horta que anaven de sol a sol i que veien en la cançó una via de fuga per a fer més suportable la jornada. D’entre les cançons de treball adquirixen singular caràcter melòdic les de batuda, amb entonacions que ixen de l’ordenament temperat, exposades en extensos melismes abundantment adornats.7 El seu estil és semblant a les de bressol, amb trets concomitants del cant mossàrab, normalment d’atracció descendent. D’este grup trobem cançons com “l’assot i 4

. SEGUÍ, SALVADOR; OLLER, MARÍA TERESA (1980): Cancionero musical de la provincia de Valencia [Música notada] Editoria: Valencia: Institución Alfonso el Magnánimo [etc.], 1980. 993 p. ISBN: 84-500-4149-X 5 . SEGUÍ, SALVADOR; OLLER, MARÍA TERESA (1980): Cancionero musical de la provincia de Valencia [Música notada] Editoria: Valencia: Institución Alfonso el Magnánimo [etc.], 1980. 993 p. ISBN: 84-500-4149-X 6 i 7 . DD.AA.: Gonzalo Badenes Masó; Víctor Manuel Abasolo Jiménez...(1992): Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Valencia: Prensa Valenciana. ISBN 8487502210

AITOR SÁNCHEZ I COLLADO> la ferradura” (Massanassa)8. Però a l’Horta cal destacar especialment les cançons de llaurar, paregudes a les anteriors, però amb esquemes melòdics distints. Les de llaurar resulten més subjectes rítmicament i en la part melòdica s’orienten ascendentment. Trobem, per exemple, la “Cancò de llaurar” (Moncada): El que està llaurant sense guanyes i damunt, te mal de cap, que es baixa cap a casa i es gite a descansar.9 3. Cançons per a la festa Com hem vist l’individu es forma com a subjecte social en l’entorn laboral, en plena Horta, de sol a sol. Els temps de collita i arreplega marquen el calendari vital

Sant Francesc se perdió una tarde mis hijos llorosos le van a buscar, lo encontraron en la Marchaella fentherbad’olives i rabo de gat.11 Martí destaca com a curiositat el canvi del nom del sant, per la idea de l’esglesia, que tot li pareix irreverent. Contrastant en estigues formes tan tradicionals La Mare d Deu pastava i el ninyet menjar volia i SantJosep li digué: fes-li una coca Maria.

cicle se celebra amb les tradicionals festes que, al seu torn, marcaran durant segles el temps dedicat al descans i a l’oci. Tal com indica Antonio Ariño en “l’Horta en festes”, “la majoria dels habitants de la comarca han sigut tradicionalment llauradors, dedicats a una agricultura intensiva. En este tipus d’agricultura ja no és freqüent trobar tot l’esquema ritual que en les societats agràries estava destinat a protegir per mitjà de l’auxili del transcendent totes les fases del cicle productiu que culmina en la collita anual, però hi ha testimonis”.10 Com els que veurem a continuació. Ens referim a festes l’especial relació existent entra festivitat i música en la comarca de l’Horta Sud. Ens referim a les peces musicals festives d’idiosincràsia particular i que les fan úniques:

Totes els coples són intercalades per tornades de diferents ritmes i melodies, en lletres originals, com: En Belén I en Belén tocan a fuego del portal salen las llamas victoria porque ha nacido el redentor de las Almas, (etc)”

3.1. Aurora de la Puríssima (Advent):

Per la seua banda, Vicent Torrent arreplega que “la major part dels aurores que se celebren en terres valencianes-

La major aportació de Torrent al cançoner popular la trobem en la festa de l’Aurora, un singular rosari cantat per un grup de ciutadans durant els diumenges i festius, en la matinada, que va des de la festa de la Inmaculada,

8 i 9

canvia el ritme i melodies per mitjà de la combinació de nadales. Enric Martí destaca la conservació d’algunes estrofes originals i antigues, com:

. SEGUÍ, SALVADOR; OLLER, MARÍA TERESA (1980): Cancionero musical de la provincia de Valencia [Música notada] Editoria: Valencia: Institución Alfonso el Magnánimo [etc.], 1980. 993 p. ISBN: 84-500-4149-X 10 . ARIÑO VILLARROYA, ANTONIO (1992): L´horta en festes. Torrent: Fundación para el Desarrollo Caixa Torrent, 199 p. ISBN: 84-604-2000-0 11 . MARTÍ I MORA, ENRIC (1995): El ball de Torrent. Editorial: Torrent: Caja Rural, 1995. 187 p. ISBN: 84-85446-68-2

<Mapa sonor de l’horta: Música i danses tradicionals maig. Hi ha unes quantes cançons que és repeteixen amb variants textuals i melòdiques en gran parts dels pobles. També en Torrent sentireu algunes d’elles. En canvi, n’hi trobareu unes altres d’originals i molt belles. Hi ha un moment en el cant on és requereix certa habilitat tal habilitat la gent de l’aurora li diu “rupiar”. (El apuntaor anirà apuntant frase a frase, a mesura que es van cantant les cobles): Alegría que amenece el día Ya van clareando los rayos del sol (bis) Le daremos los muy buenos días A la virgen pura de la Concepción (bis) Y el solista canta: Es el mayor don El tener por amparo a María Rezando el rosario con gran devoción (bis) Al rosario de Maria tocan Por falta de gente no puede salir (bis) Llamaremos ángeles del cielo Que los de la tierra no quieren venir (bis)

3.2. Els Porrots de Silla

Y después de que el solista cante: Hermanos venid El coro acaba la estrofa con: A rezar el Rosarío a Maria Si el reino del cieoquereis conseguir” (bis) En mitad de la plaza señores, Se encierra una jya de gran valor (bis) Es maria de la nave de gracia Refugio y amparo del que es pecador (bis)

Una altra festa tradicional de la comarca de molta antiguitat i marcat sabor musical és la festa dels Porrots, una dansa guerrera executada per 8 dansaires, que durant tot el dia recorren els carrers de la localitat. Vestits amb “faldeta”, corona de llorer i bastó (bastonots a Picassent, festa ja desapareguda), representa moviments de combat ritual entre dos bans, el ritme i evolució del qual ve marcat per la dolçaina. Tal com arreplega Ariño esta dansa “és possible que l’hagen tingut també en altres poblacions de la comarca, però en l’actualitat no es conserven, si exceptuem la dansa de la Carxofa de Torrent, recuperada fa anys en el marc de les festes del Corpus”.13

El solista entona: Es el mayor don El tener por amparo a María Rezando el rosario con gran devoción (bis)

La música s’interpreta amb tabal i dolçaina, i no cessa en tota la dansa. D’ací que el dolçainer haja de ser un bon músic, per a tindre bon pulmó i no ofegar-se.

El cachorro se perdió una tarde Se perdió una tarde, En la Marchaella (bis) Fentherbad’olives I rabo de gat (bis)12

. TORRENT, VICENT (1990): La música popular. València: EdicionsAlfons el Magnànim, Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, D.L. 140 p.ISBN:84-7822-987-6 13 . ARIÑO VILLARROYA, ANTONIO (1992): L´horta en festes. Torrent: Fundación para el Desarrollo Caixa Torrent, 199 p. ISBN: 84-604-2000-0

AITOR SÁNCHEZ I COLLADO> En Silla estan orgullosos que es considera tocar els dolçainer demostre la seua vàlua. La melodia es compon de dos frases musicals, que es toquen alternades, cada una d’elles dos vegades abans de canviar: la tornada, durant el qual els “Porrots” fan el cridat Pas Militar, i esta. Cada un dels canvis melòdics va precedit d’un molt breu silenci.14

3.3. Carxofes En el folklore valencià quan es parla de carxofa, es parla d’una dansa i també de l’artefacte que representa esta hortalissa, la qual obri els seus fulls per a mostrar a unxiquet vestit d’àngel que entona un cant al Crist o a la Mare de Déu. A l’Horta destaquem la Carxofa de Silla, d’ Alaquàs i Aldaia, així com les de Catarroja i Mislata (ja desaparegudes). Tal com indica Ariño són artefactes La carxofa de Silla es representa a l’acabar la processó del Crist. Quan l’anda s’aproxima a la porta del temple parroquial i apareix el xiquet-àngel cantant el motet “Gloria a Déu en les altures”. El seu autor va ser D. Rigoberto Corina Gallec, un xicot d’escassament 14 anys que ho va compondre en 1854 en l’any del qual es va estrenar tot el seu aparell escènic i no havent-se interromput després, aconseguint gran renom popular tant la composició musical com la tramoia.15 Però segons Vicente Lluesa, el motet i artefacte havien sigut el resultat de la metamorfosi d’un costum més antic.16 Per la seua banda, en la població veïna d’Alaquàs, també té lloc una representació semblant, dedicada a la Mare de Déu de l’Olivar i al Crist de la Bona Mort. A Alaquàs este costum ha anat adoptant unes característiques úniques, com la lletra de les estrofes que es canten, ja que la lletra experimenta la variant de cantar no sols al Crist, sinó també a la Mare de Déu de l’Olivar, i el caràcter participatiu i democràtic que en l’última dècada se li ha volgut incorporar, diferència la Carxofa d’Alaquàs de la de la resta de poblacions on continua celebrant-se. El professorat de música dels col·legis de primària són els encarregats de promocionar este esdeveniment musical incorporat ja en el currículum escolar dels alumnes. Posteriorment, els xiquets i xiquetes interessats a aprofundir en el cant, s’inscriuen en l’escola de la Unió Musical d’Alaquàs, 14

. ATIENZA PEÑARROCHA, Antonio (2000): “Els Porrots" de Silla i "Els Bastonots" de Picassent (València). Revista de Folklore. número: 234 Any: 2000 Pàgines en la revista: 203-211)

. CORTINA, JOSEP MARIA MANUEL (1929): La carxofa de Silla, en ACCV, n 4, Valencia. 16 . ARIÑO VILLARROYA, ANTONIO (1992): L´horta en festes. Torrent: Fundación para el Desarrollo Caixa Torrent, 199 p. ISBN: 84-604-2000-0

<Mapa sonor de l’horta: Música i danses tradicionals on sota la supervisió, aprenen el tradicional cant i es preparen per a la preselecció tècnica. Originalment, la lletra que s’interpretava era en valència i possiblement era diferent de cada poble; com és varen perdre al segle XVIII varen ser substituïdes pels que existeixen en l’actualitat, que ja s’han convertit en tradició. Abans d’entrar en l’església i després de la processó, la imatge del Santíssim Crist s’apropa a la Carxofa, és deté i al temps que és fa un gran silenci, la Carxofa obri les seues fulles lentament, deixant al descobert al xiquet o xiqueta vestit d’Àngel que porta una partitures en els mans i que comença a entonar unes estrofes de nom de músics i un cor:

barrejats, que existien à Aldaia i que s’han reunit en una sola partitures per a instruments de vent, que és la versió utilitzada en l’actualitat.17

Gloria a Dios en las alturas en la Tierra proclamamos, nuestra frente humillemos ante tanta majestad. Por tu muerte dolorosa, Por tu sangre derramada la victoria es comprada, que al hombre redimió.

Com veiem, Alaquàs, Aldaia, Silla i Manises sotàs els úniques poblacions valencianes (llevant d’Elx) on s’ha manté la tradició d’esta celebració. 3.4. Enramades

A l’acabar el xiquet la primera part, el tema és représ pels instrumentistes, tornant després a cantar el xiquet, Y los hombres hermanados tu justicia proclamando ¡Oh! y tu nombre adorando Sea su felicidad. Ací, tota la gent congregada esclata en aplaudiments al xiquet i al Crist que és introduït en l’esglèsia, a l’hora que és tornen a tancar les fulles de la Carxofa. A Aldaia, La Carxofa és sustenta amb una espècie de columna acanada en terra, on a uns dos metres d’altura hi ha una xicoteta plataforma on és situa el xiquet (que està subjectat a la columna amb una correja). Les fulles són verdes per fora i quan s’obrin deixen al descobert pintures d’àngels, núvols i estels. Comptant tota l’altura de la Carxofa, fa mes o menys tres metres. La partitura mostrada seguidament no és mes que la recopilació dels papers per a banda i orquestra

Una tradició ben coneguda quan arriba maig és la dels enramades. En Alaquàs, Mislata i Torrent, els xics el dissabte a la nit col·locaven enramades les seues nóvies, més o menys formals, declaraven el seu afecte amb “quelcom verd”. Després venia el cant dels albaes, amb lletres més o menys al·lusives, encarregades a propòsit per a declarar els sentiments de l’amant cap a l’estimada. A vegades, l’enramà es traduïa en el seu A Picassent, es col·locaven corfes d’ou, corfes de carabassa o un piterón en acte de venjança.18 A Torrent, en l’actualitat, la festa s’ha transformat en una celebració de gorgera d’amics que visitaran amigues, perdent el punt musical dels albaes per un altre tipus de músiques actuals i de caràcter netament festiu.

. DOLS RUIZ, JOAN F (1988): La Carxofa, Història d'una tradició. Quaderns d'Investigació d'Alaquàs. Pag. 93-109 18 . ARIÑO VILLARROYA, ANTONIO (1992): L´horta en festes. Torrent: Fundación para el Desarrollo Caixa Torrent, 199 p. ISBN: 84-604-2000-0

AITOR SÁNCHEZ I COLLADO>

El cant d’estil és un cant melismàtic de gran complexitat i una de les principals manifestacions tradicionals de formes senzilles del folklore musical autòcton i després adaptar a una societat que va passar de rural a urbana. El cant té tres formes fonamentals: per la de l’u, per la de l’u i el dos, per la de l’u i el dotze, però és en la primera part del segle passat quan arriba a desenvolupar-se l’estil cada vegada més recarregat d’estes tres formes, amb formes cada vegada més barroques, a base de melismes o cargols de la veu, que allarguen les síl·labes Allò realment destacable és la improvisació, ja que el text es crea per al moment i l’ocasió i és precisament en esta característica bàsica on trobem el principal signe de decadència, ja que com indica Torrent “les interpretacions es van repetint i es van fent cada vegada més paregudes, la capacitat creativa dels cantaors, va baixant i l’elasticitat del cant es va escolaritzant-se. Cal dir que cada vegada hi ha menys persones que canten estils i això reduix el panorama. L’espectre de les variacions melòdiques es fa més curt i la inspiració es va constrenyent.” musical al segle passat, on la nostra comarca era un Josep Cotino Simó, “el Xiquet de Xirivella” (Xirivella, 1888-1968), Josep Royo Gasull, “el Torrentí” (Torrent, 1908-Torrent, 1985), Vicenta Pérez Hernandis, “la Serrana” (Carlet, 1903-Xirivella, 1991), o Maria Jesús Enguix Martínez, “Mari” d’Aldaia (Mislata, 1945), entre d’altres. En 2007 van rebre un homenatge al Teatre Talia, gràcies al Dia del Cant Valencià d’Estil, que va organitzar la Conselleria de Cultura i Esports a través de l’Institut Valencià de la Música. Al febrer de 2010, Torrent va donar un gran pas per acostar el cant d’estil als estudis reglats. El Conservatori Professional de Música de Torrent, va acollir el cicle ‘La veu amb que parlaven els nostres pobles’. Entre el 28 de novembre de 2009 i 30 de gener de 2010 es va

<Mapa sonor de l’horta: Música i danses tradicionals

el 2 de febrer, vigília de Sant Blai, a la qual es va unir una posada en escena del cant d’estil valencià. El cor del Conservatori va oferir un concert d’obres populars per simbolitzar l’estreta unió de la música clàssica i la popular. La aleshores alcaldessa de Torrent, María José Català, va mostrar el seu suport a aquesta iniciativa de l’Associació d’Estudis de Cant Valencià i el Conservatori. Era la primera vegada que el cant d’estil i la dansa entraven a un conservatori de música. Al novembre de 2013, tal com recull el Levante-EMV (Levante, 16 novembre 2013), la Comissió General d’Educació-que vertebra la cooperació entre el Ministeri d’Educació i les autonomies- va aprovar per unanimitat la tramitació del Reial Decret que donava via lliure a que el cant d’estil valencià s’ensenye en els conservatoris de la Comunitat Valenciana. La benedicció del ministeri de José Ignacio Wert a la proposta remesa 18 mesos abans per la ja consellera d’Educació, M. José Català, permetrà que s’imparta com un grau professional de sis anys, igual que el piano o el violí i aspira començar a impartir-se el pròxim curs 2014/2015.

el seu estil i hi ha mil maneres diferents?” Apa tem que a través dels conservatoris es tracte de imposar “la forma de cantar dels antics” El futur del cant encara està en l’aire, però el que està clar és que allò que fa viu i únic el gènere és la seua immediatesa i actualitat i això no d’ensenya als conservatoris. Com descriu Vicent Torrent, “quan es canta a les coses del moment, de la circumstancia, quan es canta a les coses de cada dia es quan s’esta fent un cant viu.” Danses típiques torrentines: La Xaquera i el Ball de Torrent Les danses més antigues que es conserven són de caràcter catequètic, del segle XVI, però les de apareixen les Chaqueres. Més tard, en el segle XVIII naix el fandango, que ajuntant-se amb les seguidilles

Futur a la cruïlla: escolarització vs. purisme La lluita per a que el «cant d’estil» entre al conservatori ha sigut una constant de l’Associació d’Estudis del del «Xiquet de Mislata”, qui el destaca com “l’únic dels quatre grans pals del cant improvisat a Espanya, junt al encara no ha adquirit aquest nivell de protecció”. De tots ells, destaca el cant com el més important musicalment parlant de la tradició oral, ja que dins del que és el dipòsit de la música d’arrel andalusina és el que millor conserva la melismàtica adorn sobre una mateixa vocal en notes successives propi de la cultura oriental”. Però la regulació d’este gènere en un pla d’estudis comú no ha sigut ben vist pels més puristes, com ara Josep Aparicio, «Apa», un dels referents de la «riproposta» o la modernització d’aquesta tradició per obrir-la als gustos actuals. Este cantaor dubta del contingut del cicle, al preguntar-se “Qui decidirà quins professors donaran classes, o què és” cant d’estil ‘o no, si cada’ cantaor ‘té

A l’Horta, i especialment en Torrent, es popularitzarà el ball de la Chaquera, mentres que les seguidilles es convertiran en danses molt breus, que per la seua combinació ternària, quant a les cobles, i en molt poques ocasions, arribaren a repetir-se 4 vegades, fandangos són coneguts pel u i han anat desapareixent al ser desplaçats pel u i Dos, i el u i Dotze, quedant-se només com a modalitat de cant a l’aire i en les majories de cançons de treball i bressol.19 19

. MARTÍ I MORA, ENRIC (1995): El ball de Torrent. Editorial: Torrent: Caja Rural, 1995. 187 p. ISBN: 84-85446-68-2

AITOR SÁNCHEZ I COLLADO> Així, Enric Martí ens apunta a que en Torrent l’estructura tradicional del U i Dos, i el U i Dotze es trenca, pel fet que possiblement, en la nostra ciutat, existira una escola pròpia de dansa, “encara que no podem encara Martí, el qual indica que s’aprecia una manera diferent de ballar-ho, donat les diferents variacions que existixen en les seues mudances. En Torrent L’U rep el nom de “la Fandangà”, i L’U i Dotze, el de “l’Empastrà”: estils lliures, acompanyant-se als dansaires per la rondalla,

en el ball, i recorrien els pobles i ciutats de la península, contractats per a participar en festes i processons. Ells serien els inventors o dissenyadors de la història central. No obstant, la pròpia creativitat jugava en contra d’estes gents: eren amics de canvis, d’innovacions, i per això eren art efímer, una obra teatral oberta a la improvisació, al canvi constant.

posant-se d’acord en el conegut “Riau-riau,” per a esgotats pel cansament o que els cantaors es tiraven de les grenyes, ja que les cobles sempre eren de doble intenció i anaven destinades a algú dels presents o mateixos companys. Arribats a este punt analitzarem les dos formes de ball més populars en Torrent, com són la Chaquera i el Ball de Torrent. Ball de Torrent Tal com indica Antonio Atienza, en un article de la revista de Folklore20, el “Ball de Torrent”, consistix en una visita d’un Virrei i la seua esposa a la localitat valenciana de Torrent. En la “obra”, el Virrei i la seua dona són rebuts per l’alcalde i el capellà, i posen de manifest els vicis i defectes de l’Antic Règim: corrupció, despotisme i estupidesa. Intervenen diverses comparses que ballen i los, per a acabar tots perseguint-se a bastonades: d’ací ve l’expressió “acabar com el Ball de Torrent”, que ve a No obstant la seua fama, és poc el que sabem d’este “Ball de Torrent”. De fet, només tenim com a esquema complet el descrit per Gonzalo Valero en la revista “L’Arxiu”, en 1893, i que correspon al ballat a Segorbe cap a mitjan del segle XIX. Tenim notícies periodístiques que ens permeten rastrejar la seua representació en festes a València i pobles valencians, al llarg del segle XIX, i que ens permeten inferir aspectes aïllats sobre la seua organització, però poc més. Es creu que el “Ball” va rebre el nom de Torrent perquè eren els habitants d’esta localitat persones molt hàbils

. ATIENZA PEÑARROCHA, Antonio (2000): “Els Porrots" de Silla i "Els Bastonots" de Picassent (València). Revista de Folklore. número: 234 Any: 2000 Pàgines en la revista: 203-211)

<Mapa sonor de l’horta: Música i danses tradicionals La Chaquera A València és conserven diverses músiques de la Chaquera, que sense cap de dubte, era la que s’interpretava per a iniciar el Ball de Torrent, i que Vicent Boix (1813-1880) ens descrivia com “un ball antiquíssim, acompanyat de dolçaina i tabal, greu i silencis, de poc moviment i en la circumstància notable de què la parella que formava el cap de dansa, deu estar formada per una dóna casada (no pot parlar ni reiur’es). Solen donarse de nit, en llocs públics i al voltant d’una foguera”, tal i per davant del dolçainer i cadascú dels homens posava diners, per cada real, el música feia una xiulada i així sabien el que havia donat cadascú. Això servia d’orgull a la xicona que havia ballat en ell. Per la seua banda, Almela i Vives fa una descripció mes extensa de com s’interpretava a Torrent: “Torrent va celebrar en 1894 la inauguració del servici d’aigües potables amb diversos festejos, d’entre els habilitar la plaça del convent, ocupada, així com les altures pròximes, per moltíssims veïns de Torrent, dels pobles pròxims i de la mateixa capital. la dreta, les dones, a l’esquerra els hòmens (…) després de saludar a la presidència va començar la dansa per mitjà d’una invitació amb ritme de minuet, al so del tabal i dolçaina i els dansaires feien sonar les castanyoles, molt emotiu. El segon temps, cridat, segons pareix, l’amor, era paregut a un rigodons, molt cerimoniós, en el que les parelles es reunien, canviaven de lloc, com una declaració d’amor, encara que sense donar-se les mans. Finalment, en el tercer temps, les parelles es col·locaven com en el primer, però de manera que la primera canviava per la segona, esta amb la tercera, etc”.21 Un altre personatge que descriu la importància d’este ball en Torrent és el barón d’Alcalalí, que en 1903 comentava que la dansa era “d’un tall tal ombriu, elegant i de cancellerescos, que en res diferix de les cèlebres pavanes palatines que se celebraven en els fabulosos regnats dels Luises XIV i XV de França”,22 la

qual cosa donava un toc nupcial o aproximadament nupcial com formant part de les expressions que acompanyaven a l’horta a les bodes o als anuncis d’estes. El nombre de parelles era il·limitat, però tenia com a condició indispensable que la primera parella foren els novençans i la segona, els padrins, sense que els anys foren un impediment, ja que l’esforç físic era mínim. Vicent Torrent també aposta per este ús nupcial de la parella de casats i després s’unia la resta”- al seu que Chaquera, només fa referència a un tipus de ball o ritme que només correspon a la primera tocata de què componien la resta, molt de moda en el segle XVII.23 Considera que l’origen no ha de ser molt antic, a causa del tipus de tocates que componen el ball i per la seua disposició com a conglomerat de diversos ritmes. Popularitat de la Chaquera La popularitat de la Chaquera era tal en Torrent que en qualsevol acte o celebració que es pree, es realitzava la seua representació. Així ho arreplega el DM, el 30 d’octubre de 1857: Despús-ahir van principiar les brillants festes que la vila de Torrent dedica anualment al seu patró Sant Lluís Beltrán, les quals enguany són molt brillants. A més de les funcions religioses corresponents, hi ha tres vesprades dedicades al ball, cridat vulgarment de la Chaquera, quatre de bous (…)24 I el 4 d’octubre oferia un detallat programa de festejos en què s’incloïa “per als dies 3 i 4 el ball públic cridat “la Chaquera”. Isidro Miquel Casanova (1814-1884), secretari de l’Ajuntament i historiador local, també arreplega l’ús d’este ball popular dins de la descripció de les festes en honor al sant: 21

. Almela i Vives . barón d'Alcalalí, 23 . TORRENT, VICENT (1990): La música popular. València: Edicions Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, D.L. 140 p.ISBN:84-7822-987-6 24 . DM, el 30 d'octubre de 1857 22

AITOR SÁNCHEZ I COLLADO> dedicat a la Mare de Déu del Rosari: “El dia 8 a les tres de la vesprada principiarà el ball de 9 parelles titulat la Chaquera o de Torrent, on tant lluïxen els seus antics trages, garbo, habilitat, clavaris i companyes als alegres sons de la dolçaina i tamborí que ja fosquejats seran substituïts per l’expressada banda de música”.26 Unes dècades després el ball de la Chaquera seguia en plena vigència, així ho comprovem en el programa de festejos organitzat per la congregació de Sant Lluís Gonzaga en 1891, del 23 al 29 de juny: “Formaren part dels espectacles la Chaquera, primitiu ball de Torrent, tan famosos en el nostre regne, una brillantíssima cavalcada, carreres de cavalls, etc…”27 Com veiem, este programa va més enllà i atribuïx l’autoria del ball als ciutadans de Torrent, encara que en realitat es desconeix el seu origen exacte. I és què, com hem vist, la tradició oral fa que esta dansa haja passat de generació en gernació. Tal com apunta Enric Martí, “la descripció de la Chaquera Vella és molt diferent segons les versions i molt més si la comparem amb la

parelles hui en dia són parells.28

“per a inaugurar les festes i alegries públiques, que solien durar 8 o més dies, entraven les joies amb cavalcades, molt ben adornades i guarnides, i els mims senyors triaven seies balladores, per descomptat totes d’alguna edat, i vestits amb trages antiquats, feien a les vesprades, al mig de la plaça pública un ball molt antic i formal, que cridaven la Chaquera, que solia concloure amb altres balls per a jóvens que denominaven danses i folias”.25

El que sí que és cert és que una d’estes variants del ball ha arribat als nostres dies i és coneguda com, la Chaquera de Torrent, així ho arreplega en el seu cançoner popular valencià Savador Seguí, qui diferència “La Xaquera Vella” (a València) amb fandango, jota valenciana, una altra versió i fandanguet29 i la Xaquera de Torrent (dividida en dos parts)30 25

. MIQUEL CASANOVA, ISIDRO (1869): Memòria de la Vila de Torrent, escrita en 1869, en el capítol LVII, dedicat a l'ermita de Sant Lluís Beltrán) 26 . 1860 el diari DM del 6 d'octubre, 27 . LP, 27 de maig de 1891 28

un ball indispensable davant de qualsevol celebració d’octubre, on es publicava un programa de les festes

. MARTÍ I MORA, ENRIC (1995): El ball de Torrent. Editorial: Torrent: Caja Rural, 1995. 187 p. ISBN: 84-85446-68-2

29 i 30

.SEGUÍ, SALVADOR; OLLER, MARÍA TERESA (1980): Cancionero musical de la provincia de Valencia (p. 514) i (p 516).

<Mapa sonor de l’horta: Música i danses tradicionals Per la seua banda, María Baixauli Biguer arreplega que en 1900 es realitza una col·lecció de tocates de dolçaina i s’inclou com a peça n.14 la Cháquera de Torrent “dictà i ballà per la senyora Concepció, tia del senyor Joaquin Vidal”, una peça que es ballava en les festes de la Mare de Déu de l’Assumpsió, per les “persones més dignes de la població i respectables per la seua posició i edat.” “Té dos temps: El primer és un pausat i la seua dansa consistia en moltes cortesies, observant les parelles els ritardandos en els seus passos per a fer una volta sobre si mateixos, en la nota llarga, acabant cada vegada amb un salutació submisa i profunda, mentres al propi temps, cada u, donava voltes a les seues mans i braços com El segon temps és més mogut; i així com en l’anterior, enfront de les dones, es movien avançant i retrocedint en línia recta, en este segon, al contrari, van donant volta a la plaça”.31 El llegat torrentí: noms propis de la dansa Tal com indica el llibre “El folklore del segle XX en Torrent”, segurament el Mestres dels balls populars d’esta època fora el conegut Abuelo Mascarilla, Gaspar Piles Xaparro (1858-1947), dedicat a estos quefers des Així ho indica el diari La Crònica, núm.2, del 6 de gener de 1898: “El centro excursionista de Lo RatPenat en Torrent: (…) puede servir de modelo y de maestro el habilidísimo Mascarilla, uno de los que hicieron su garbo en 32

Altres persones molt úniques al folklore de la nostra ciutat va ser el Abuelo Choret (Baltasar Planells Silla), cantador i tocador de guitarra, qui participava activament dels enramaes de la Mare de Déu del Rosari. O per 31

. MUÑOZ BARBERÁ, CONCEPCIÓN; ANTÓN GIMENO, SALVADOR (1998): El folklore del siglo XX en Torrent. Torrent: Grup de Ball L'U i Dos deTorrent del Llar Antonià. 129 p.

. La Crònica, núm.2, del 6 de gener de 1898

exemple, i el abuelo Maseta (Vicente Barberá Martí), bon tocador de castanyoles. Tots ells van il·lusionar i Xoret), Franciso Piles Mora (Tio Mascarilla) i a Consuelo González Muñoz, Vicente Barberà Ten, Tomás Barberá Maseta). Tots ells van participar en festes del carrer Sant Antoni Abad. Però després d’estos inicis, es va iniciar un altre grup creat pel Abuelo Mascarilla, d’on queda constància en una foto, entre 1920 i 1922. Després de la guerra civil, es crea en 1941 el grup L’Estiu (jóvens i xiquets) que van actuar en el saló parroquial, a

AITOR SÁNCHEZ I COLLADO> càrrec del Tio Mascarilla, i assajaven en casa d’Amparo Tordera, sent el Abuelo Mascarilla el professor de ball. En 1942 sorgix un nou grup, encapçalament per Francisco Planells López, que posseïa un celler en l’avinguda, i junt amb la resta de veïns i comerciants es van animar a formar la primera falla de l’Avinguda i dos altre de jóvens), que va actuar per primera vegada en el parc de l’avinguda en dos sessions (matí i vesprada).33 Així, els primers membres de la comissió de l’Avinguda seguiren cap avant amb l’atenció de les tradicions i el folklore valencià, que germinaria posteriorment en altres tants grups de ball que conserven l patrimoni musical de Torrent i la seua comarca. ATIENZA PEÑARROCHA, Antonio (2000): “Els Porrots” de Silla i “Els Bastonots” de Picassent (València). Revista de Folklore. Número: 234 Any: 2000 Pàgines en la revista: 203-211). Fundación Joaquín Díaz. Diputación de Valladolid.

Valencianes. 39 p. SEGUÍ, SALVADOR; OLLER, MARÍA TERESA (1980): Cancionero musical de la provincia de Valencia [Música notada] Editoria: Valencia: Institución Alfonso el Magnánimo [etc.], 1980. 993 p. ISBN: 84-500-4149-X Hemeroteca: La Crònica, núm.2, del 6 de gener de 1898 Las Provincias, 27 de maig de 1891 Diario Mercantil: 30 d’octubre de 1857 6 d’octubre de1860 33

. MUÑOZ BARBERÁ, CONCEPCIÓN; ANTÓN GIMENO, SALVADOR (1998): El folklore del siglo XX en Torrent. Torrent: Grup de Ball L'U i Dos deTorrent del Llar Antonià. 129 p.

ARIÑO VILLARROYA, ANTONIO (1992): L´horta en festes. Torrent: Fundación para el Desarrollo Caixa Torrent, 199 p. ISBN: 84-604-2000-0 BEGUER ESTEVE, VICENT (1973): La música en Torrente (1840-70). CORTINA, JOSEP MARIA MANUEL (1929): La carxofa de Silla, en ACCV, n 4, Valencia. DD.AA.: GONZALO BADENES MASÓ; VÍCTOR MANUEL ABASOLO JIMÉNEZ...(1992): Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Valencia: Prensa Valenciana. ISBN 8487502210 MARTÍ I MORA, ENRIC (1995): El ball de Torrent. Editorial: Torrent: Caja Rural, 1995. 187 p. ISBN: 8485446-68-2 MUÑOZ BARBERÁ, CONCEPCIÓN; ANTÓN GIMENO, SALVADOR (1998): El folklore del siglo XX en Torrent. Torrent: Grup de Ball L’U i Dos deTorrent del Llar Antonià. 129 p. PASCUAL ORTÍ; COLABORADOR MANUEL MARZAL I BARBERÀ (1988): Música popular de Torrent i Dançes

<La música a les festes de l’horta de València

La música a les festes de l’horta de València Salvador Mercado Mestre de ball del Grup de Danses Alimara Fotografies Conxa Ortega

SALVADOR MERCADO>

<La música a les festes de l’horta de València

SALVADOR MERCADO>

<La música a les festes de l’horta de València

<Més enllà de les bandes

Més enllà de les bandes Salvador Ciscar i Juan -Investigador Local-

SALVADOR CISCAR I JUAN>

mitjan segle XX comença a sorgir un canvi en el segona guerra mundial s’obren noves expectatives, i una nova forma d’expansió musical entre els països fruit dels nous mitjans de comunicació i del desenvolupament de les economies que ressorgeixen després del naixement del rock and rock i posteriorment el pop rock. Un fenomen que més d’esdevenir un mer estil musical arribaria a ser una veritable moviment de masses. Espanya no va ser aliena a aquest fenomen. Després de la guerra civil es va exercitar un control censura de manifestacions culturals regionals i una estricta l’estranger podien amenaçar la el recte procedir de la moral imperant. Conforme passaven els anys la mà de la censura va ser més permissiva paral·lelament al La Música pop i rock va penetrar en les nostres fronteres i els joves espanyols van ser contagiats per aquell fenomen, que en un principi copiava bàsicament al pop francès del nostre país veí, i aquests al seu torn, l’havien fet del britànic i nord-americà. A aquell moviment d’imitació- com és lògic- se li va afegir el toc espanyol i

60 que van obrir les portes a les tendències estrangeres, tant en la música, la moda com la revolució sexual, i

que amb els anys va desembocar en fenòmens artístics i socials com la moguda madrilenya que situaríem entre els any 1977 a 1985, i que encara que el seu nom circumscriu la seua actuació a la capital d’Espanya, en realitat també va passar en altres ciutats com Bilbao, Sevilla, Barcelona, o Vigo. Torrent, com a poble amb arrels musicals molt arrelades des de l’antiguitat, va ser un brou de cultiu perfecte per al sorgiment de grups musicals que sorgien de les pedreres de les societats musicals de la població. El present article repassa alguns d’aquests grups i artistes solistes que han aportat el seu granet al panorama musical valencià i nacional. Lògicament a falta d’un estudi més profund, que necessitaria més mitjans i temps, s’ha recollit la informació que hi havia disponible en mitjans de comunicació i la literatura editada sobre el tema, sent conscient que han quedat molts grups i solistes per nomenar, sobretot del període dels anys 80, que sent una de les èpoques més prolixes en el sorgiment de nous grups, ha resultat molt difícil trobar informació a Torrent sobre ells. GRUPS “Los Melódicos” A meitat de la dècada dels 50 sorgeix aquest grup, que en paraules del cronista Vicente Beguer va ser el millor grup musical que va tenir Torrent. Les seues primeres actuacions les realitzen amb el nom de “Los Caribes”,

<Més enllà de les bandes i és a partir de 1956 quan es comencen a denominar “Los Melódicos”. A l’any següent aconsegueixen el carnet professional que atorgava el Sindicat Nacional de l’Espectacle, i el 1958 ja s’escolten els seus enregistraments en cadenes de ràdio, debutant a TVE com un dels millors grups del Belter, que havia sigut fundada el 1954, els contracta per tres anys amb el compromís de gravar huit discos. La incorporació al servei militar dels membres del grup anul·lant els contractes i actuacions pendents. El seu acomiadament va ser a la Llar Antoniana en un festival Ricart, José Llopis, Gerardo Andreu i Salvador Salazar. D’ells José Llopis continuà la seua carrera musical en Entre els seus èxits destaquen: Óyeme nena, De azul, Vive siempre feliz y Escuchando el océano.

“Los Ases” Aquest conjunt estava format per joves de la Banda de Música del Cercle Catòlic i van actuar durant els anys 1956 i 1957. “Los Truenos” En 1967 sorgeix aquest grup originalment compost per tres músics de Xirivella i tres de Torrent, per quedar posteriorment format només pels torrentins: Ascensio Verdet Carratalá, Enrique de Dios Cintero, Julio Barrachina Flors, Juan Marcilla, José Rubio i Brigido Solis. El nombre d’integrants del grup va variar al llarg de la seua existència de cinc a set. Igual que altres grups musicals de l’època interpretaven els temes en anglès, encara que si bé és veritat era un anglès de sentides. Les seues actuacions van començar a la sala Oasis de Xirivella i el Club Siltaki a Torrent, situada a l’avinguda a l’altura de la font de les granotes. El cinema al Clot, la Pista Bomar, la piscina Les Delícies i els matinals del cinema Montecarlo i parroquial eren els escenaris de Torrent on actuaven, i per descomptat les dues grans sales del Dandy i el Bony. El 1968 van actuar a la Gala de Cap d’Any de TVE, retransmesa en directe, al costat de grups de la talla de Fórmula V, Los Bravos, etc. i al febrer de 1969 al programa Musical-69. A principis dels anys 70 el grup es va dissoldre i malauradament no queden enregistraments de cap de les seues actuacions. Peepshow El 1998 Uve Martínez, compositor, veu i guitarres, forma el grup al costat de Vicente Bonillo, baix, completant el conjunt Carsten Ress com a bateria. S’autoeditan artesanalment la seua primera maqueta en forma d’un CD amb el títol de Esperma, realitzant una gira per la 2

SALVADOR CISCAR I JUAN> L’any 99 llancen una nova maqueta: “Mi nueva sustancia”, i continuen amb les seues actuacions i editat tres discos: Miss Thorazine y la Gran Comedia Galáctica, Killy y los hombres estrella, y Supralumínico. Criminal Records i posteriorment amb Lunar Discos. Les lletres de les seues cançons toquen tot tipus de temes i estan inspirades generalment en situacions personals o visions personals de situacions que ocorren al nostre voltant. El seu últim treball, Supraluminico, va tardar huit anys a veure la llum, i la “un treball en ple equilibri entre l’after punk made in els huitanta i el pop lluminós sorgit a principis de segle. No transiten pel costat senzill de l’estructura, però la barreja els funciona. Es nota que porten trets enganxats i que saben el que tenen entre mans”.1 El nom de grup ve del títol d’una cançó de les primeres maquetes del grup que després van denominar ‘10 segundos’. La cançó parlava d’un peepshow des de la perspectiva d’un Voyeur3, i segons ells mateixos, té molt sentit pel tema de la nuesa emocional i artística en les cançons...

Dkasta Dkasta és una banda de rock que es va formar l’any 2000 a Torrent, composta per Weyo, Usepe, Valen, Guille, Santi i Rul Corbin. El seu primer treball va ser “¿Qué puedo hacer ?, 9 temes gravats en 2002 per Octavio Hidalgo. Destaquen cançons com “Cementirio de Ratas” i “Amor Prohibido” aquesta última va comptar amb la col·laboració en citar d’Efrén López, un músic de reconegut prestigi internacional i amic de la banda. Comencen una etapa de directes en què comparteixen escenari amb bandes com Rosendo, Los Suaves, Los de Marras, Benito Kamelas, Transfer, Celtas Cortos, Danza Invisible, O’Funkillo, Hamlet, Kólico i 5th and Pontiac, entre d’altres. Després de diversos anys de directes, la banda decideix fer una parada, reprenent l’activitat l’any 2009 amb l’objectiu de donar eixida a un disc de llarga durada, durant la preparació del mateix tornen als escenaris al costat de bandes com: Sujeto K, La Pulquería, El bicho, Termofrígidus, Desera, Los de Marras, Tonirito Leré i la Bona Band i participant en diversos Festivals de la Comunitat Valenciana. En 2013 van gravar “Flores en la basura” per José Luis Valentín i Carlos Claver, barrejat per Arturo “art2” Torres en el Vendrell de Tarragona i masteritzat per Enrique Soriano de Crossfade Mastering.

. BIM Torrent, nº 150, pag. 24

. Mr.Demo. Ruta 66

. Fuente: http://www.peepshow.es/archive.html#,

<Més enllà de les bandes Mar A la tardor de 2002 Ramón Martínez Buades i Antonio Rubio Gutiérrez creen el grup Mar. Antonio narra com va ser aquest inici: «Ens ajuntem Ramón Martínez Buades i jo, ell és pintor, jo escrivia poemes i feia els meus primers passos en algun grup musical. Vam decidir amb els seus quadres i els meus poemes fer una barreja a veure què eixia. A poc a poc vam anar convertint els meus poemes en cançons en l’estudi de Ramon, envoltats de quadres, de vi ... tot molt bohemi, i quan ens vam adonar teníem un repertori»4. Es van tancar a l’estudi de pintura de Ramon i van començar a donar-li forma al projecte. Poemes com “Eva llora en las ciudades”, “desierto interior”, “revolución”, o “alma”, són algunes que inclourien el seu primer llibre de poemes “balas en tu corazón”. Toquen al Pub el Temple de Catarroja, que els veuria néixer com Mar, i en punt de trobada a Torrent com a teloners de Peepshow. En menys de 2 mesos ja tenen un xicotet repertori i lloguen un local per assajar els temes. Ramon s’alimenta dels sons dels 80, bandes com The Mission, U2, els primers Heroes del Silencio, The Cure. En aquest aspecte Antonio desborda eclecticisme: des Stray cats, Duran Duran, d’Elvis a Rhápael, de Robert Jonson a Pantera, de Depeche Mode a Frank Sinatra, de Peter Murphy a Muse. Després d’alguns accidentats episodis a la recerca d’un baixista, apareix Ángel Martínez, antic component del grup “Ambula Doral”. El 2004 van obrir les festes de Massanasa al MassaRock 2004, i els concerts se succeïen setmanalment. En la seua trajectòria es van anar incorporant altres artistes al conjunt com: Nicola Turchetti, Antonio Rivero, Toni Albiach i Manolo Cascales. Els seus discos d’estudi editats són “Mar” 2006 i “Records” 2009, i En directe 2007, disc i DVD gravat en directe d’edició limitada, més nombroses cançons en

discos homenatge d’altres artistes com Bunbury, Mikel Erentxun o la col·laboració de Santi Rex de Niños del els seus components les seues carreres per separat. Tonirito Leré & labona band El torrentí Tonirito Leré començar tocant amb la seua guitarra per diferents locals ia través del seu propi estudi editar la seua primera maqueta: “Tonirito Leré del Bo”. El mateix explica l’origen del seu peculiar nom: “jo vaig començar tocant sol. La primera vegada que vaig gravar una maqueta va ser a casa meua, en un xicotet estudi de gravació. La veritat és que era quasi tan roïn gravant, com tocant. Un amic em va dir que les cançons sonaven com el Cocherito leré, i d’aquí, Tonirito Leré. El nom crida l’atenció però una vegada que l’escoltes ja no se t’oblida “. El 2007 decideix formar la “Bona Band” amb Diegaxu que venia de “ Disparate en la sien” a la bateria, Susana, de Punk Tomaka, al baix i Gabo a la guitarra rítmica i cors, que després va eixir i va ser substituït per Iván, de de Murmullos y Daivan. Aquest mateix any va gravar a duo, amb Manolo Kabezabolo, Aversions. Les circumstàncies fan que casualment es coneguin Tonirito i el Jou, de Paiporta, guitarra de El hombre de Negro, i que a més d’entaular una forta amistat passa a ser com un membre més del grup.

. Bim Torrent, nº 148. pag. 18.

SALVADOR CISCAR I JUAN> Després d’una temporada de rodar per diferents sales amb la nova banda, decideixen gravar en 2009 el seu primer disc “Vamos P’Allá Payo!”. Gravat en els estudis Rocketes de Castelló. Amb l’experiència de tots aquests anys de sales i directes, el 2011, el grup decideix fer un pas més i treballar en l’elaboració del seu segon disc No hay bar que por bien no venga, que ix a la llum el febrer de 2012 , gravat en Xy (Xirivella-València) i produït per Tony Llanos i la Bona Band i durant la gravació van ser molts els amics de la banda que es van passar per l’estudi per aportar la seua col·laboració, entre ells Manolo

propis temes, en anglès i castellà, i confessen que prefereixen la música en directe. El 2012 van editar el LP The Art Of Making Enemies. Los Tuercas

No Regrets No Regrets és una banda torrentina de punk rock, residents a València, formada en 2005. Convina el grunge Sum 41, blink-182, Offspring, Lagwagon, no Utilitzeu For a Name, Green Day, entre d’altres, havent compartint escenari amb alguns d’ells. Els quatre integrants del Los Tuercas és un grup de rock de Torrent que es forma l’any 2006, format per Fernando, Carlos, Ángel i Santi, que actualment ja no està en el grup. La música que fan és segons ells: “una barreja de tot ... tu vas a un concert de Los Tuercas i pots escoltar de tot, qualsevol

grup són Pasqu Torrent, Aaron Ubeda, Adrián García, i Sergio Moreno, tots ells havien pertangut anteriorment a altres formacions musicals. Durant un període es va incorporar a la formació un membre femení, Amparo, que tocava el violí.5 La seua primera maqueta va ser The junk room, el 2005, gravada en els estudis “Caja de cartón” a Picanya, amb la qual van fer una gira de concerts. Van participar en la batalla de bandes del EMERGENZA’06, que els va permetre tocar a República

ens agrada a cada un de nosaltres “. Treuen el seu primer EP titulat “Piruletas” amb el qual aconsegueixen fer-se un nom dins del panorama musical valencià, sent seleccionats per al Circuit Música Jove durant dos anys consecutius compartir escenari amb bandes com Sidonie, Lori Meyers, Canteca de Macao, etc. Participen al festival Rockejat dos anys. La seua música és un rock & roll simpàtic i gamberrote amb ritmes contagiosos i enganxosos i lletres que narren històries de la vida real i una posada en escena singular que s’acosta a un xou escènic. El seu segon treball va ser el CD “Glamour” al costat de bandes reconegudes a nivell nacional. 5

. BIM Torrent, nº 157, pag. 21.

<Més enllà de les bandes LFK2 En 2006 naix a Torrent el grup artístic LFKCREW de la mà de Fish Tortosa i Yuniño García, com ells diuen: “Buscant expressar mitjançant el Hip Hop el que vivim. Explicar la realitat d’uns xavals normals com vosaltres. LFK2 són tots aquells nois del barri, buscant un futur, sobrevivint al present. Intentant posar al 46900 al mapa, “Elefekando” de nord a sud.” Tot comença al barri Sant Gregori de Torrent, entre carrers i tarongers, escoltant clàssics. Des de sempre involucrats en la cultura HIP HOP, escoltant i escrivint

Fox River

Serrano, veu; Pepe Vilanova, Guitarra; Jorge Torrent, bateria; i Pasqu, baix. A principis de 2013 van publicar

Fox River és una banda de rock alternatiu formada a principis de 2008, per tres músics de Torrent, Sergio Muñoz, guitarra i cors, Juanma Pérez, baix, Guillermo Ros, bateria i cors, i el valencià Carlos Sánchez, veu i guitarra. Juanca i Guillermo tocaven anteriorment en una banda que es va desfer i van decidir formar ells dos un nou grup, posteriorment van conèixer Sergio ja Guillem, que es va incorporar a l’abril de 2009. El nom de Foxriver ve de la sèrie televisiva que emetien de Prison Break. Les lletres són cosa de Charlie i cal destacar que compon totes les cançons en anglès, ja que li resulta més fàcil i se sent més còmode en aquesta llengua. En els seus inicis va tenir una etapa de cançons

studios amb 7 cançons en anglès i castellà que ha tingut una gran acceptació entre el públic de punk rock melòdic de València.

són el rock americà o espanyol i Rock alternatiu, i per nomena algun grup els Foo Fighters. En les seves lletres parlen de vivències pròpies.

interessats en el break i molt més. Som de lletres, escrites on pugues veure-les, cantades perquè pugues sentir-les, simples perquè pugues entendre-les, però plenes vida, perquè no s’oblidin quan morin. Fish Tortosa és la ment i la serenitat, Yuniño García l’energia i bogeria. Bandicoot

SALVADOR CISCAR I JUAN> A l’estiu de 2010, publiquen el seu primer LP totalment auto-produït The Last View, que es distribueix gratuïtament per Internet i en els seus concerts. Gràcies al disc, aconsegueixen tocar en sales reconegudes de València i també fora de la Comunitat, a Madrid o Albacete, on van guanyar un concurs. En 2013 editen Horizons, un treball amb 10 cançons gravat i mesclat per Juan Blas Leal en Westline Studios, Madrid, i produït per Juan Blas Leal i Foxriver i masteritzat per Víctor Garcia en Estudis Ultramarinos Costa Brava de Girona.

concerts. La seua primera maqueta va tenir molt bona acceptació entre el públic. El 2010 s’incorpora un nou guitarra a la banda, José Vicente Canet i componen temes com: garrapatas, te lo advertí, kaos, Apocalipsis, etc... En 2011 és l’any en què decideixen gravar una maquete que acaba sent el seu primer disc sota el títol de Garrapatas, gravat i editat en els estudis Blackout de València. En 2012 Sergio abandona la formació 2013 Vicente García també deixa el grup, el que els obliga a buscar un altre guitarra i un nou local d’assaig. Coneixen Xavi, percussió, que s’incorpora a la banda i comencen a assajar en uns locals d’Alaquas. Per a buscar el guitarra que els faltava posar un anunci i va aparèixer Guillem, i la formació amb els sis components actuals. Eternos Rivales Eternos Rivales és un grup de rock & roll que naix a

Kriatura L’any 2008 es va formar aquesta banda que, com ells components inicials van ser José Muñoz, bateria, Vicente García, guitarra, Sergio, baix, i Josvi, veu. Els seus primers temes sorgeixen en un garatge de Vicente Gràcia que tenia a Riba-roja. Comencen a traure alguns dels seus temes com la “Ley del machete”, ofendido, mente asesina, etc ..., alhora que interpreten versions que inclouen en els seus

60 i 70, especialment per clàssics del rock, blues, country, soul, folk i pop, prompte decideixen convertir el projecte en una banda de rock & roll. Els seus orígens es remunten a l’estiu del 2008, quan Mané, cantant i guitarrista, Jordi, guitarrista solista, i Dani baterista i pianista es coneixen a través d’un anunci i comencen a assajar en acústic. Després d’un any d’assajos i concerts, la incorporació de Cristian, bateria, i Rafa, baixista, a principis de 2010 dóna un nou impuls a la banda i permet que Eternos Rivales torne als escenaris amb un directe més potent i un so més compacte. Mesos després graven, editen

<Més enllà de les bandes En 2012 veu la llum el seu primer àlbum llarg “El Circo de las Marionetas “. Un LP produït per la pròpia banda al costat de l’experta ajuda en les mescles de Vicente Sabater (Piratas, Presuntos Implicados, Seguridad Social ...) i Pau Parets en un enregistrament realitzat en els estudis Millenia entre gener i febrer de 2012 i que va ser presentat en directe a la Fnac València. En 2013 Gerard i Robert abandonen el conjunt i el grup inicia un període de descans després de tres intensos anys.

i produeixen la seua primera maqueta amb els seus propis mitjans i la presenten en diverses sales de València i Madrid. També realitzen durant aquest període diversos concerts tribut a grups com MClan o Heroes del Silencio a la sala L’Assaig de Massanassa. Després de l’estiu de 2011 Rafa deixa la banda i s’incorporen a ella Maria i Víctor, una corista i un baixista amb experiència que ràpidament s’integren en el grup i aporten noves “Arenal s Road” (LocoClub) i octubre de 2012 publiquen “Tobogan”, el seu primer EP, gravat en els estudis Blackout Musice. Les cançons solen ser compostes pel cantant Mané en la majoria d’ocasions encara Víctor també s’ha atrevit a compondre. Groovettes Aquesta banda formada a Torrent per Santi Miquel, veu i baix, Quique Ros, guitarres i cors, Gerard Martínez, guitarres i teclats i Rober Martínez bateria i percussió, sorgeix el 2010. El 2011 van editar el seu primer EP, “Pequeña Mañana de Gloria”, gravat en Pandemonium Studios per Uve Martínez i masteritzat per José María Rosillo a Madrid, amb el qual van recórrer algunes de les sales més populars de l’escena nacional.

Eleness El projecte Eleness va nàixer el 2011 de la mà del valencià Daniel Linuesa González amb l’enregistrament de “No one”. Les seues actuacions en solitari acompanyat de bases instrumentals resultaven bastant fredes per a un directe, així que decideix incloure en el projecte a un grup de músics torrentins: Eme Fl, teclats / cors, Pablo Crespo, violí, Adrián Fernández, percussió, Pablo Benavent, guitarres , i Pepe Garcés (viola / baix). La seua inspiració és la música electrònica dels 80,

SALVADOR CISCAR I JUAN> Queen, entre d’altres, tot això amb un toc personal de barreja entre sons electrònics i classicisme poètic. L’any 2012, es van gravar 9 cançons d’estudi d’autoproducció que, juntament amb “No One”, conformarien a primers de 2013 l’àlbum “The Death Of The Music”.

Loco Mateo, quedant per davant de més de 70 bandes. Gràcies al suport del seu públic van aconseguir arribar

Al juny de 2013, van començar la gira “The Death Of The Music Tour” actuant en llocs com la ‘Plaça del Pilar’ de Saragossa o en el ‘CC. Nuevo Centro’ de València; locals de renom com ‘Òpera València’, o ‘Hot Rod’ de Sueca ‘, i formant cartell en festivals com el’ Alacant Spring Festival ‘, celebrat a Elx.

Rekiem

Funkiwi’s són un grup format per Jota Terranegra, Oscar Herraiz, Lluís Romero, Davido Cases, Salva Martí, Vincen García, Manu Pardo, Víctor Llinares, Rixi Galán, que fusiona el funk amb altres estils com el rock, el metall, disc, rap o reggae. Al novembre de 2012 van editar el seu primer disc amb la intenció de treure el cap en el panorama musical i començar a entrar al circuit de festivals i sales de la zona. El seu primer disc va ser “Sírvase su copa aquí”, una barreja d’estils ballable, fresc, que mostraven una maduresa musical. Han actuat en el Túria Rock, Rockejat de Torrent, Procultura Burjassot, Albal Rock, Ventall Rock, Landete Rock, sent els guanyadors de guanyador del concurs “Vinya s Road” realitzat a la sala

aconseguit ja fer-se un buit, destacant com una de les revelacions en el panorama musical valencià Follet W i Carlitos Lliura formen Rekiem, un grup de hip hop que amb la seva Dj Buba Pro, han recorregut amb els seus raps les sales i concerts de la comunitat. El 2012 van editar el seu primer disc Rekiem - RKM, amb lletres a càrrec d’E Badillo i C. Flórez, en les produccions trobem a Carlitos Lliura, Baboon, Loren D i Follet W. Van acompanyar el llançament del treball amb un videoclip realitzat per Abel Gimeno.

Inside Maze A l’abril de 2013 es forma aquesta banda de punk rock, formada per Sen, guitarrista i corista, Andreu, baterista i corista, Manolo, guitarrista i corista, Ferni, vocalista, i Alber (baixista i corista). Tots músics amb experiència en altres bandes i projectes anteriors. A principis del 2011 Sen i Andrés es coneixen en un projecte, que després de passar diversos músics i per diferents motius, no acaba de quallar, dissolent el 2012. Sen i Andrés decideixen seguir junts el seu camí i poc a poc formar Inside Maze. Al juliol del 2012 Manolo passa a formar part del grup com a guitarrista i al desembre s’incorpora Alber com a baixista a la banda.

<Més enllà de les bandes Finalment el 14 abril 2013 parlen amb Ferni, un amic d’Andrés, que accepta entrar com a cantant i acaba de completar la formació.

Solistes Antonio Jamás Antonio Jamás cantant i compositor del grup Mar,

Offspring, Rise Against, Descendents, entre d’altres, es el món de la música i tenim taules en el que a formar un grup es refereix per això creiem al 100% en el que estem fent, i com adults, no ens anem amb embuts. Fem les coses seriosament, i d’una manera racional i coherent. Sense donar passos en fals ni crear somnis o expectatives irreals. Ens ho vam passar d’allò més bé i gaudim cada minut de les nostres vides com a membres del grup de música més real de les vostres vides.

Cada dia és per a nosaltres totalment nou, pel que fa a l’energia amb la qual anem als assajos. Ens entusiasma el fet de poder tocar junts i tenim una il·lusió renovada en cada nou projecte, en cada nova cançó “.

en què es va dissoldre la banda. Posteriorment neix el projecte Nuncajamás, banda tribut als grans de la cançó espanyola de diferents èpoques i estils: “al costat d’un grapat de quinqui-rockers, músics i amics s’ajunten per retre tribut i homenatge a les grans bandes del pop-rock espanyol de les últimes dècades. (Radio Futura, Bunbury, Loquillo & Trogloditas, Los Ronaldos, Heroes del Silencio, Los Rebeldes, Los Secretos, Comitè Cigne, La Frontera, Duncan Dhu, Leño i molts més! Rock & roll, Blues, pop ... “ A més Antonio Jamás compagina aquest projecte fent sessions de “punxadiscos” com a DJ Mai, cobrint un ampli espectre musical eclèctic i variat des del Rockabilly al soul, del punk rock al tecno 80s, hard rock i / o metall pesat.

SALVADOR CISCAR I JUAN> Segueix publicant llibres de poesia/assaig i col·laborant mensualment amb la seua columna a Rockonut 1 webzine de tendències artístiques centrada en la ciutat de València. El seu primer treball en solitari va ser “Desierto Interior”, presentat en una gira acústica que ha realitzat el 2014 per diverses ciutats de la península.

guitarra del meu germà, em transmetia moltes sensacions noves i des de llavors estic lligat a la música. Va ser una trobada, no era gens forçat”.6 En els últims anys ha compartit escenari amb grans com Javier Bergia, Tontxu, Luis Ramiro, Zahara,

Juanjo Pérez

mostrat el seu treball en mítics cafès com Libertad 8, Duc o Racó de l’art nou, a més de guanyar diversos certàmens de música d’autor. Aposta íntim i personal. De la seua vocació musical ell per l’autoedició, el que el va portar a produir el mateix relata: “Vaig començar a tocar una vella mateix “En Acústico” en 2011, un disc carregat de creativitat, improvisació, gravat en rigorós directe durant una sessió en els Estudis Onda València al costat d’alguns músics amb els que ha gravat Juanjo és un cantautor autodidacta amb estil propi

del contorsionista profesional” el 2013, i el 2014 va presentar l’edició d ‘”En Acústico” es va presentar al programa “Para todos, la 2” de TVE. “El manual del contorsionista profesional” es comunicació el passat mes de juliol a la sala SGAE i al Fòrum Fnac de València junt el videoclip del primer single, dirigit per José Manuel Herrero .En els últims anys ha compartit escenari amb grans com Javier Bergia, Tontxu, Luis Ramiro, Zahara ... Ha mostrat el seu treball en mítics cafès: Libertad 8, Duc o Racó de l’art nou. El grup de músics “La Pequeña Orquesta”, l’acompanya els aquells concerts que ho requereix.

. Bim Torrent, nº 152. pag. 28.

<Més enllà de les bandes Pau Alabajos Aquest cantautor torrentí naix el 1982 i comença la seua carrera artística actuant pels carrers de València en el districte de Ciutat Vella. Es considera autodidacta, sense treure valor a l’acadèmia, com donant-li un pes especial a les lletres, cuidant el missatge al mateix nivell que la música. El 2004 va publicar el seu primer disc sota el títol Futur obtenint el premi Ovidi Montllor 2006 a la millor lletra per cançó explícita i en 2008 va editar el seu segon treball, Teoria del caos, també guardonat amb el premi Ovidi Montllor 2008 al millor disc de cançó d’autor. Els seus tres referents musicals bàsics són Raimon, Lluís Llach i Olvidi Montllor. Sempre ha cantat en valencià, que és un Handicap que reconeix però no és una Tria, és com em naix”.7 Entre els nombrosos premis que ha obtingut destaquen: Premi Enderrock 2008 per votació popular al millor disc d’autor, i al millor artista de cançó d’autor, Premi Muixeranga 2009 al millor disc del domini lingüístic, i el Premi de la Fundació Gaetà Huguet a la millor producció cultural de 2011, per l’àlbum Una amable, una trista, un petita pàtria. Pau Alabajos ha cantat els seues cançons en nombroses ciutats al llarg i ample del territori, així com en Diferents escenaris internacionals: Heidelberg, Tübingen, Saarbrücken, Bochum, Colònia, Eichstätt, Frankfurt, Leipzig, Constança i Berlín (Alemanya); Embolicar, Montpeller, Tolosa de Llenguadoc, Grenoble, Marsella, Rennes, Amiens, Ais de Provença i París (França); Zuric, 60

SALVADOR CISCAR I JUAN> Basilea i Lausana (Suïssa); Busalla, Bolonya, Torí, Venècia i Gènova (Itàlia); Jerusalem, Nablus i Jenin (Palestina); Lisboa (Portugal); Praga (República Txeca); Ciutat de Panamà (Panamà); Mont-real (Quebec); Nova York, Gainesville, Sant Diego (Estats Units d’Amèrica), Atenes (Grècia) i Montevideo (Uruguai). El 29 de setembre de 2012 és va celebrar al Palau de la Música de València un concert commemoratiu dels seus 10 anys de carrera musical, on el cantautor de Torrent va repassar gran part del repertori acompanyat per l’Orquestra Simfònica del Coral Romput, con més de Vuitanta músics Damunt de l’escenari i en juny de 2013 va presentar a l’auditori del Jardí Botànic de València Pau Alabajos DIU Mural del País Valencià de Vicent Andrés Estellés, 1 llibre-disc amb catorze poemes escollits del llibre postum del poeta de Burjassot. A més a més, ostenta el càrrec de secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor, un associació cívica que vetlla pèls interessos dels compositors i intèrprets valencians. L’any 2013 és va llicenciar en Filologia Catalana per la Universitat de València.8

. Bim Torrent, nº 148. pag. 16.

<Les falles de Torrent i la música

Les falles de Torrent i la música José Ribera i Tordera -Premi Fallera Major de València 2008 de Composició de PasdoblesFrancisco Andreu i Comos -Premi Fallera Major de València 2005 de Composició de Pasdobles-

JOSÉ RIBERA I TORDERA-FRANCISCO ANDREU I COMOS>

investigador de la història de les falles torrentines que els que ho fem, ha volgut Ana Royo García; presidenta de la Falla de l’Avinguda, assessorada per eixe “malalt de falles” que és Ferran Martínez, de fer-ho donada la nostra “implicació” en la festa a través de la nostra música. Encara que parlar de u, en este cas de dos, pot parèixer lleig i inclús amb el seu punt de narcisisme, al llarg d’estes lletres no tindrem més remei que fer-ho. Per endavant demanem disculpes si de manera involuntària ometem alguna dada o se’ns escapa quelcom, encara que en el el nostre som tractarem de documentar l’article de la millor manera possible. Ens haguera agradat titular l’article “Les Falles de Torrent i la seua Música” encara que a fe de ser sincers i seguint les pautes falleres, que a més de monuments bellíssims també són humor, crítica i ironia, haguera hagut de ser: “Les Falles de Torrent i la seua poca Música”, per la qual cosa hem decidit deixar-ho com està en l’encapçalament i donar-li el seu punt de serietat. Dèiem la seua poca música perquè molt poques són les composicions dedicades a falles, fallers, falleres i el món que 63

<Les falles de Torrent i la música

així com de tot això del seu poble, Vicente Beguer Esteve, i no hem trobat cap composició fallera. Va ser potser un dels millors músics que ha donat Torrent i que fóra director Fundador de la Unió Musical de Torrent: Marià Puig Iago, el que allà a mitjan dècada dels 70 va compondre sengles pasdobles fallers dedicats a comissions torrentines. Així tenim els titulats “Falla de l´Avinguda” i “Falla de la Plaça”, molt interpretats en la seua època i suposem que ara també, almenys en les comissions a què estan dedicats. Són estos dos pasdobles peces senzilles de línia melòdica apegalosa, de caràcter alegre, d’una duració més aïna breu i que per les seues característiques no cansen el músic amb l’objecte que siguen interpretats tantes vegades com faça falta. De la mateixa època és el pasdoble dedicat a un faller de pro i gran personatge torrentí com és Arturo Boix Miquel, pasdoble l’autoria del qual també va recaure, com no, en Marià Puig, o com agradàvem de cridar-lo, el senyor Marià. També la Falla de Sant Roc compta amb un Himne de què és autor un altre reconegut música torrentí com és José Fernández Salvador a qui cal unir el “Himne de la Falla Ramón i Cajal” obra d’un altre talentós músic i gran vocalista com és José Llopis Ferrandiz. Seguint més o menys un orde cronològic és l’any 2005 quan José Ribera Tordera, més conegut com “Penya” o “Penyeta”, va compondre un pasdoble dedicat a la Falla Pare Méndez; cal recalcar que l’autor va nàixer en la planta baixa que

els rodeja. Si bé és veritat que Torrent, junt amb Sagunt, Alzira o Burriana, i alguna que una altra població més, són i aglutinen, Cap i Casal a part, el major moviment faller dins de la Comunitat, quant el mateix autor, a causa de l’amistat que li unix la a la música per a la seua festa, de la de Torrent, família, va compondre el pasdoble titulat “Paula el bagatge és prou pobre en quantitat, que no en Gran Miñana” dedicat a la fallera anomenada així, qualitat. sent ella Fallera Major Infantil de la Falla de Sant Hem indagat en eixe gran llibre titulat “La Música en Roc i que l’any següent va ser Fallera Major Infantil Torrent (1840-1970)” que ens va deixar el que fóra de Torrent. 64

JOSÉ RIBERA I TORDERA-FRANCISCO ANDREU I COMOS> El que fóra vicepresident de la Junta Local Fallera, Pascual Piles, junt amb el llavors president de la Unió Musical de Torrent, Ricardo Iago Soler, sempre van tindre la inquietud que les falleres majors de Torrent tingueren un pasdoble que servira de banda sonora durant el seu regnat. És gràcies a les gestions d’estes persones quan en 2009 s’estrena el pasdoble titulat “Fallera Major de Torrent” del compositor de la Unió Musical, Francisco Andreu Comos. Amb este pasdoble es va voler que la major representant de la festa tinguera la seua pròpia música encara que no de manera personalitzada, o siga amb un pasdoble amb el seu nom, sí de manera generalitzada, amb un pasdoble al·lusiu L’any següent, 2010, va ser José Martínez, músic del Círcul Catòlic, qui va compondre un pasdoble de Torrent. La falla “Sant Valerià” també te un pasodoble que va ser composat amb motiu del seu 30 aniversari pel músic torrentí Enrique de Dios Cintero. I ací acaba l’explicació de la falla sota el lema: Les Falles de Torrent i “la seua poca” música, que no l’article. Si bé el repertori de peces dedicades a les nostres falles és poc cal destacar que les dos bandes de la localitat van gravar diversos discos de pasdobles. En 1979 la Unió Musical de Torrent va gravar un LP titulat “Festa” i en el qual s’inclouen clàssics pasdobles valencians entre els que no falten “El Faller”, “València”, “L´Entrà de la Murta” o “El Cant del Valencià”, entre altres. Un ramell de pasdobles que amb les seues melodies i acords ens emboliquen en la festa valenciana per antonomàsia i als que cal afegir el llavors cridat “Himne Regional de València”. Ens inclinem per creure que si no es van gravar els pasdobles que el mestre Marià Puig va dedicar 65

<Les falles de Torrent i la música Llíria, a més d’editar-se en altres tipus de format com a Cinta Casset o CD. Prou anys després, en 2001, va ser la Banda de Música del Círcul Catòlic de Torrent la que es va embarcar en la gravació d’un CD sota el títol genèric “Un Torrent de Falles”. altres, els pasdobles “El Faller”, “València”, “L’Entrà de la Murta” o “El Cant del Valencià” junt amb el nostre himne, esta vegada sí, amb el seu actual nom de “Himne de la Comunitat Valenciana”. Encara que res té a veure amb la música fallera torrentina si que volem donar testimoni, amb la qual cosa a continuació relatem, de com es pot engrandir el patrimoni musical faller d’una ciutat. La Junta Central Fallera de València va convocar l’any 1998 el seu primer Concurs Nacional de Composició de Pasdobles Fallers amb l’objectiu que els dos millors pasdobles seleccionats, a criteri a sengles comissions falleres de Torrent va ser d’un prestigiós jurat, passaren a titular-se amb el perquè el repertori va ser, encara que consensuat, nom de les Falleres Major i Infantil de l’exercici en curs. Si bé abans d’això algunes poques Falleres de la seua edició. El negoci és el negoci i venen Majors del Cap i Casal van tindre el seu pasdoble més els pasdobles famosos, com els abans va ser amb la creació del dit concurs quan València mencionats, que els poc coneguts. No obstant la a la seua gran festa i es garantira que les seues buscar recursos econòmics amb la seua venda al Falleres Majors pogueren tindre un sonor record del fer-se càrrec de la seua producció. En el mateix va seu regnat a través del pentagrama, amb música incloure el pasdoble que més fama li va donar al fallera d’alguna manera personalitzada. senyor Marià, “Ateneu Musical” en la seua cara A, i Els dos músics encarregats de fer este article vam per la B va incloure els pasdobles “Arturo Boix”, que tindre la sort de provar les mels de l’èxit en el dit per aquells temps era un dels socis més implicats concurs ja que l’any 2005 va ser Francisco Andreu Comos el guanyador del mateix amb el pasdoble per aquelles era secretari de la banda Ricardo que després es batejà amb el nom de la Fallera Iago i que al seu torn era nebot del gran mestre Major de València d’eixe any “Carmina Gueguel torrentí. Destacar que el LP o disc de vinil ha sigut Masmanian Estellés”. L’any 2008 la sort li va tornar reeditat en diverses ocasions bé en la seua totalitat somriure un músic torrentí a l’alçar-se amb el premi o incloent part del repertori del mateix en un altre José Ribera Tordera amb el pasdoble que es va disc compartit amb bandes com La Primitiva de batejar amb el nom de la Fallera Major de València 66

JOSÉ RIBERA I TORDERA-FRANCISCO ANDREU I COMOS> d’eixe any, “Gloria Martínez Amigó”. Podem dir que per a nosaltres va ser un somni fet realitat ja

honors i al poc de temps que eixes composicions es plenen de pols en els arxius de les bandes o en

Palau de la Música i l’encarregada d’interpretar els pasdobles és la Banda Municipal de València, a la que molts agraden de cridar “la mare dels bandes valencianes”. Si eixe és un moment emocionant no ho és menys el de l’entrega del dit premi ja que no es fa en eixe acte i per a això se li reserva un moment estel·lar com és el Concert Commemoratiu del Dia de la Comunitat que se celebra al començament del mes d’octubre i el qual també està a càrrec de la Banda Municipal de València. I perquè el somni siga complet eixos pasdobles han quedat registrats en Disc Compacte junt amb els guanyadors dels premis de totes les edicions. L’última edició del mateix va tindre lloc, suposem que a causa de la crisi econòmica que ens assola, l’any 2010 ja que des de 2011 els pasdobles dedicats a la Fallera Major i a la Fallera Major Infantil de València s’encarreguen directament a sengles compositors valencians.

cal divulgar-la, si no, ocorre això de sempre i és que els repertoris de les bandes en falles són “sota, cavall i rei”, El Faller, València, El Xocolater i la resta de pasdobles “festers”, que no fallers, que ocupen el Hit parade dels repertoris bandístics. Això per no parlar de les interpretacions de temes que res tenen a veure amb la gràcia, l’elegància i el senyoriu que desprenen les nostres falles valencianes, però este és un article d’informació i no volem entrar en una opinió crítica sobre la música fallera. La crítica la deixem per als monuments fallers i els seus artistes.

Seguint l’exemple de la Junta Central Fallera de València una localitat tan fallera com Alzira va fer el mateix a imatge i semblança del Cap i Casal i celebra un concurs des de 2002. També va voler fer el propi en 2011 la Junta Local Fallera de Sagunt i va arribar a celebrar diverses edicions d’un concurs de semblants característiques si bé actualment també la composició dels mateixos és per encàrrec. Precisament l’any 2013 l’encarregat de compondre els pasdobles de les Falleres Majors de Sagunt va ser Francisco Andreu Comos. Hi ha més poblacions de tradició fallera que compten amb les seues pròpies composicions bé per a les seues comissions o per a les seues falleres. El patrimoni musical cal cuidar-ho i mimar-lo, no s’ha de presentar qualsevol composició amb tots els 67

<Hist貌ria de la Uni贸 Musical de Torrent

Hist貌ria de la Uni贸 Musical de Torrent Ricardo Yago i Soler

RICARDO YAGO I SOLER

n nadal de 1972, Ricardo Yago Soler, de la Banda del Patronat de la Joventut Obrera, i Gaspar Navarro Piles de la “Sociedad Musical la Clasica”, xarren de les seues inquietuds musicals, Gaspar va proposar a Ricardo unir esforços i fer una gran banda de música, tots dos ho van proposar a les diferent Juntes perquè pogueren estudiar la proposició. Al gener de 1973 es van reunir al local superior del “bar Tudela”, seu del Patronat, per tractar la unió de les dues bandes. En una segona reunió les dues juntes donen conformitat a esta unió, i resolen tot el concernent a material d’arxiu. Instrumental amb què es compta, contractes pendents i diversos actes, i s’acorda per unanimitat denominar a la nova entitat amb el nom d’Unió Musical de Torrent-. “La Clasica” aportava vint músics amb els seus instruments a la Unió i el Patronat amb quaranta músics i els instruments. Per arribar a la consecució de la formació de la banda Després abundants gestions es va aconseguir comptar amb el talent d’un torrentí curtit en les arts de la música i de les bandes de música, admirat i respectat per tots, Mariano Puig Yago, Marianet. Mariano Puig es va lliurar a la seua tasca en la nova banda en cos i ànima a canvi de dirigir un projecte seriós. Com a anècdota dir que en ser ja molt gran i

no conduir, va demanar que el recolliren per acudir als assajos ja que vivia a València al carrer Jesús i tornar (això era el seu jornal). La Unió Musical va ser possible, gràcies a haver comptat amb la direcció de l’insigne mestre. El 23 de febrer de 1973, es va fer el primer assaig amb els components de les dues agrupacions, armes i presentar-se davant la societat torrentina. Els assajos van culminar amb la primera posada de llarg de la Unió Musical l’empar de la Torre la nit del dijous 28 de juny en un concert patrocinat per la Caixa d’Estalvis de Torrent, en els fullets publicitaris encara es llegia que la banda estava “en tràmit de constitució “. El butlletí d’informació local va saludar amb entusiasme la presentació de la nova banda torrentina. “Ja tenim Unió Musical de Torrent”. És així com sona i ens sembla un somni. Però així és i aci estan els fets de dues bandes de música torrentines, una d’elles vella, antiga, amb solera, i l’altra jove, gairebé donant els primers passos. el Patronat de la Joventut Obrera i “La Clasica” es fonen ara amb aquest mateix desig de constituir-se en una bona banda per a Torrent. la Caixa d’Estalvis ens consta que no ha regatejat cap esforç perquè l’acte d’aquesta 69

<Història de la Unió Musical de Torrent

presentació constituira un èxit com l’aconseguit en la nit del dia 28 de juny. Totes les personalitats i músics entesos que van parlar en la vigília de Sant Pere van coincidir a destacar esta mateixa idea de la fusió, exaltant i aplaudint la unió d’aquestes dues bandes de música que poden donar dies de glòria a la seua ciutat, i va parlar l’alcalde de Torrent, que és qui sap de les velles glòries, perquè va haver de buscar a les persones que li van relatar els fets que serien matèria per al seu llibre, aquesta història tan torrentinna de Vicente Beguer com és “la música amb els seus aplaudiments totes les forces vives de la ciutat, que van estar presents, testimonis, baix

de València; Antonio Andres Juan, president de la Federació Regional de Societats Musicals Angel Asunción Rubio, delegat de Relacions Públiques d’aquesta Federació i altres personalitats de la ciutat. El concert es va celebrar en dos actes. Baix la batuta de José María Puig Viñes nomenat subdirector de la banda. I Mariano Puig Yago que va dirigir la resta del concert. El primer pas ja estava donat. Després de la sortida a la plaça, la Unió Musical començava una meteòrica música valencianes.

La Banda Simfònica “UNIÓ MUSICAL DE TORRENT” El concert va estar presidit per l’alcalde, Vicente és una banda jove. La seva fundació data de febrer Beguer Esteve, Vicent Ortí Planells, president de 1973 i es va formar de l’Associació Musical “LA del Consell de la Caixa d’Estalvis de Torrent, CLASICA” i la Banda de Música “PATRONAT DE patrocinadora de l’acte; José María Cervera Lloret, JOVENTUT OBRERA” de Torrent. catedràtic d’harmonia del Conservatori de Música En aquest curt espai de temps, els resultats 70

RICARDO YAGO I SOLER artístics han sigut òptims. L’esforç dels seus músics i la inestimable tasca realitzada pel seu director-fundador, D. Mariano Puig Yago, que a més de conduir la banda durant cinc anys consecutius al Certamen Internacional de la Fira de Juliol de València i on van obtindre premis en totes les participacions , va deixar un llegat musical de valor incalculable per la immensa quantitat de transcripcions que va fer per la seva banda.

de Bandes de Música “Ciutat de València”. Va ser precisament i sota la seua direcció (Setembre 1981 - octubre 1996), quan la Banda va ascendir de la Secció Especial B (1991) a la Secció Especial A o Secció d’Honor. Categoria a la qual pertany en l’actualitat.

fer càrrec de la Banda Simfònica el Mestre Director D. Manuel Enguídanos Cotanda. Després de la Després de la seva mort, a l’octubre de 1978, es seua mort es va fer càrrec de la Banda simfònica va fer càrrec de la direcció de la banda un altre torrentí Enrique Andreu Romero. Durant la seua de març de 2014 és Frank de Vuyst nostre director etapa, i també en el mateix escenari “Certamen titular i director artístic. Internacional de Bandes de Música de València”, els premis es van succeir. Musical de Torrent”, compta al seu haver amb Al setembre de 1981 es contracta com a director- l’enregistrament d’un single i dos LP ‘s de música Mestre a D. Francisco Idilio Gimeno Martínez. La valenciana. Des de la seua creació ha realitzat més qualitat i nivell de la Banda va permetre que sota la de 425 concerts i ha participat en festivals en un seua direcció s’obtingueren importants premis en nombre superior a 60 a Almeria, Conca, Albacete, el sempre difícil i competitiu Certamen Internacional Toledo, Múrcia, Lugo, Amposta (Tarragona) i tota la

<Història de la Unió Musical de Torrent per solistes de l’Orquestra Nacional d’Espanya i Professors del Reial Conservatori Superior de Música de Madrid. Sempre amb l’ànsia de crear cultura musical, al curs 1989/90 i previs tràmits necessaris, aquesta Societat va ser autoritzada com a Centre Reconegut d’Estudis Musicals per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana. El 15 de Maig de 1991, la Societat va ser guardonada pel Club de Gerents de la Comarca de l’Horta Sud amb el premi “EUROGERENTS 91” a l’Activitat Social. Comunitat Valenciana. Són ja famoses les Setmanes Musicals que organitza esta Societat anualment amb motiu de la festivitat de la Patrona de la Música, Santa Cecília, havent actuat en elles els millors concertistes actuals de diferents instruments, orfeons, corals, trios, quartets, quintets de música de càmera, música de jazz, etc. d’Espanya.

Des de l’any 1991 participa al Certamen Internacional de Bandes de música de València en la Secció d’Honor obtenint sis primers premis. RELACIÓ PREMIS OBTINGUTS AL CERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES DE MÚSICA DE VALÈNCIA 1974 - Premi 1º Secció 1ª

1975 – Premi 1º Especial B Actualment aquesta Societat compta amb una Banda Juvenil composta per 50 músics, així com 1976 – Premi 1º Especial B d’un quartet de saxos, quintet de clarinets, grup de 1977 – Premi 2º Especial B metalls i grup de percussió que realitzen nombroses 1978 – Premi 2º Especial B actuacions. Al mes d’abril de 1990 va fer la seva presentació 1979 – Premi 3º Especial B 1980 – Premi 2º Especial B havent realitzat des de llavors nombrosos concerts i convertint des de Gener de 1992 a Orquestra 1981 – Menció d’ Honor B Simfònica. A aquestes activitats, des del mes de 1982 – Premi 3º Especial B desembre de 1995 s’uneix la creació de la Coral 1983 – Premi 1º Especial B Polifònica de la Unió Musical de Torrent. 1985 – Premi 1º Especial B La inquietud d’aquesta Associació per la música i l’ensenyament l’ha portat a la creació d’un 1986 – Premi 1º Especial B curs d’estiu, pioner a Espanya, amb el nom de 1988 – Premi 2º Especial B Curs Internacional de Perfeccionament i Noves Tècniques d’Interpretació “Mariano Puig”, que està 1989 – Premi 2º Especial B en el seu XXVIIII edició. Han passat per les aules 1991 – Primer Premi Secció d’ Honor de tot l’estat espanyol. Les lliçons són impartides 72

RICARDO YAGO I SOLER 1993 – Primer Premi Secció d’ Honor 1995 – Primer Premi Secció d’ Honor 1997 – Primer Premi Secció d’ Honor 1999 – Primer Premi Secció d’ Honor 2001 - Primer Premi Secció d’ Honor 2003 - Segon Premi Secció d’ Honor 2005 – Tercer Premi Secció d’ Honor Des de la seua fundació, la Banda ha sigut dirigida pels següents directors convidats D. JUAN PEREZ RIBES, Director de la Banda Municipal de Badajoz D. JOSÉ ORTI MARTINEZ, Subdirector de la Banda de la Casa Real D. BERNARDO ADAM FERRERO, Director Banda D.I.M. Maestrazgo D. AMANDO BLANQUER PONSODA, Catedràtic Conservatori de València D. PABLO SANCHEZ TORRELLA, Director de la Banda Municipal de València D. FRANCISCO CABRELLES ROMERO, Catedràtic del Conservatori de Torrent D. BERNABE SANCHIS SANZ, Director de la Banda Municipal de Alacant D. FRANCISCO GRAU VEGARA, Director de la Banda de la Casa Real Dña. MERCEDES PADILLA VALENCIA, Directora de la Orquesta Villa de Madrid D. JOSE MARIA ORTI SORIANO. Catedràtic Conservatori Superior de València

<Història Banda Simfònica del Cercle Catòlic de Torrent

Història Banda Simfònica del Cercle Catòlic de Torrent Carlos Piles i Tordera

CARLOS PILES I TORDERA>

a primera agrupació que va pertànyer al Cercle Catòlic de Torrent va ser la Banda del Patronat de la Joventut Obrera, fundada el 1887 tenint com a director a Eulogio Piqueres Simó. El 1914 aconsegueix el primer premi en la màxima categoria del Certamen de València, certamen en què va estrenar el pasdoble El cant del Valencià de P. Sosa, sota la direcció de José Mª Rius. En 1936 va ser interrompuda l’activitat d’aquesta agrupació en ser clausurat el Cercle Catòlic amb l’esclat de la Guerra Civil. Després de la Guerra Civil, el 1939 es va organitzar una Banda Municipal i al novembre de 1940 és assumida pel Cercle Catòlic. La nova Banda del Cercle Catòlic va ser dirigida per José Mª Andreu Piqueres i per Mariano Puig Yago. El 1949 passa a denominar-se Banda del Patronat de la Joventut Obrera del Cercle Catòlic actuant com a directors Enrique Andreu Romero i José Mª Andreu Piqueres. A partir de 1952 van dirigir la Banda Emilio Campos, Valentí Puig i José Medina. El 1958 es fa càrrec de la direcció Juan Martínez García, amb el qual es torna al Certamen de València participant en 1961 en la Secció Especial i se celebra la I Setmana Musical en honor a Santa Cecília que es perpetuaria durant els anys següents amb gran quantitat d’actuacions. 75

<Història Banda Simfònica del Cercle Catòlic de Torrent

de trompa impartits per Vicente Zarzo Pitarch, cursos pioners en aquests anys en què van l’any següent en què va haver de deixar la direcció participar cursetistes de diverses nacionalitats. El de la banda per marxar a Roma per ampliar els 1985 dirigeix la Banda José Miguel Rodilla i el 1986 seus estudis de composició. El 1963 es faria càrrec Vicente Alonso, amb qui es va tornar al Certamen de la direcció el torrentí Enrique Andreu Romero i de València, aconseguint un primer premi. l’any següent, després d’una important escissió, assumeix la presidència Ramón Hernández Yago. El 1987 es fa càrrec de la direcció de la Banda el Durant aquesta etapa destaca el desplaçament torrentí Juan Pablo Hellín, amb qui s’aconsegueix a Barcelona on es va realitzar la gravació del pasdoble València de J. Padilla per a TVE, i també de TVE de 1989. El 1991 dirigeix la Banda Pascual són destacables els concerts de la banda al costat Balaguer i el 1992 Manuel Campos, amb qui es crea la Banda Juvenil el 1993. del Orfeó Polifònic del Cercle Catòlic. El 1975 cessa Enrique Andreu com a director i és El 1997, després d’un breu període amb el director substituït per Francisco Cabrelles Romero, músic torrentí Enrique de Dios, assumeix la direcció José procedent de la mateixa banda. El 1978 es fa Luis Peris amb qui es grava el CD “Un Torrent de càrrec el director José Miguel Peñarrocha Arastey, Falles” l’any 2001, aconsegueix el primer premi amb qui es participa al certamen de València en 1982 i 1984 aconseguint el tercer i segon premi de d’Alcoi i un tercer premi en la secció primera del la Primera Secció, respectivament. De 1979 a 1982 Certamen Internacional “Ciutat de València” de se celebren els cursos d’estiu de perfeccionament 2002 i el segon premi en la secció Especial de la 76 El 1962 es contracta com a director a Amando

CARLOS PILES I TORDERA> XIII Certamen Nacional de Bandes de Música Vila de Leganés de 2003.

Al març de 2010, a la Casa de la música del Cercle Catòlic La banda estrena el pasdoble “Fallera Major El 2005 es fa càrrec de l’agrupació el director Infantil de Torrent”, de José Martínez Mulio. Vicente Cogollos amb qui s’aconsegueix el segon És el juny de 2011 quan l’Escola Casa de la premi del LVII Certamen Nacional de Bandes Música passa a ser Escola Privada de Música “Ciutat de Cullera” l’any 2005, un altre segon premi Cercle Catòlic, centre reconegut per la Generalitat en la secció primera del XXX Certamen Provincial Valenciana. de Bandes de Música organitzat per la Diputació de L’any 2012, any en què l’agrupació celebra el seu València l’any 2006, i el primer premi en la Secció 125 aniversari, la Banda Juvenil va aconseguir el Primera de l’38 edició del Certamen Internacional segon premi al I Certamen de Bandes Juvenils Vila d’Altea l’any 2009 que es va celebrar al Palau Vila d’Alcàsser i la Banda Simfònica, el tercer de Centre d’Arts. la Secció Primera del Certamen Internacional de Des de març de 2007 presideix la societat musical

Bandes de música ciutat de València.

Al maig del 2014 la Banda Simfònica va aconseguir Ramón Hernández Yago. A l’octubre de 2008 es el Primer Premi i Menció d’Honor de la Secció Especial del XXXVIII Certamen Provincial de Cercle Catòlic. Bandes de Música.

<Les Falles. El Ball. Fresquet. I “La Cebolleta”

Les Falles. El Ball. Fresquet. I “La Cebolleta” Enrique Romero i Martí

ENRIQUE ROMERO I MARTÍ>

<Les Falles. El Ball. Fresquet. I “La Cebolleta”

ENRIQUE ROMERO I MARTÍ>

<SOM L’AVINGUDA> INFANTIL

<SALUTACIÓ> PRESIDENT INFANTIL stimats amics/gues: És per a mi un orgull i una satisfacció poder ser enguany

i espere poder fer de la millor manera

Pablo Fernández i Visier President Infantil 2015

<SALUTACIÓ> FALLERA MAJOR INFANTIL ola amics fallers:

Enguany em toca a mi gaudir i si a

pels teus pares i per tú, doncs no es

meues amigues i amics representants de cada any gaudiren moltíssim

Natàlia Company i Vilata Fallera Major Infantil 2015

president infantil 2015

PABLO FERNÁNDEZ I VISIER

FMI

Natalia company i vilata vilata

fallera major infantil 2015

FALLES

<COMISSIÓ> INFANTIL

<2015>

Victor Pradillo i Valor

Joan Veguer i Valor

<CORT> D’HONOR

FALLES

<2015> Empar Hoyo i Santarremigia Neus Hoyo i Santarremigia

Lucía Pradillo i Valor

Paula Simó i Penades

A TÚ

NATALIA de nostra comissió infantil

portes els nostres colors al cor

desperta en cada minut

enguany a tu et proclama

ENTRE AMICS ola a tots i en especial a És un gran orgull per a nosaltres

representació infantil de nostra

eres una gran fallera, una gran

L’ANY DE PABLO I NATALIA

“DE TORRENT A L’ORIENT”

FALLA INFANTIL

2015>

EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL

De perqué les falles japoneses están per la Junta permeses

de la Junta tenim el permís, de no armar cap pastís

cap a la illa del Japó

dels seus coneguts ninots

sense massa entretinguda Hi portarem allí les falles

Plantem la falla en un dia per tindre bona tecnologia

Tenen com a fallera major una gheisa que ĂŠs un amor El seu trage nacional,

en la millor tecnologĂa,

per a agafar un ninot, en un minut el plantaren No cal donar-li de sopar

Els colorets de color roig

si el comprem del reciclat Les peces les descarrega planta els ninots en un moment i no li posa cap pega a rematar el monument

de la seua terra i paĂs entre la festera del JapĂł

repinta tots els ninots i els permisos facultatius

podem anar a descansar

Ara toca la paella que tampoc se fa en graella

Primer férem despertà i, en acabant, la mascletà Quina fou nostra sorpresa i sonen com una catana En sonar el primer masclet dels nascuts al Japó

en la paella o caldós Quan cridaren a dinar cercant paella o perol

tota la part festera esperant la conclusió

a este país ens portem

Conclusió per a acabar em va vindre la pena

El gong tornaren a traure,

Que em perdonen els nipons si les ofrenes compare

100

PER MARIO GUAL DEL OLMO

anara seguint el pas

CÓMIC “DE TORRENT A L’ORIENT”

i estigueren a punt de caure

101

102

103

104

105

106

107

ESPAI D’ENTRETENIMENT

INFANTIL

108

FALLES

<2015> tinguen a vore amb el m贸n de les falles

109

110

111

112

113

114

115

116

117

118

119

120

121

122

123

124

125

126

TE OFRECEMOS GRAN SELECCIÓN EN ROPA PARA EL HOGAR CONFECCIONAMOS CORTINAS, PANELES JAPONESES, ESTORES, ENRROLLABLES SCREEN Y ADEMÁS TEJIDOS TÉCNICOS ESPECIALIDAD: COLCHONES DE VISCOELÁSTICA MUELLES, BASES TAPIZADAS, SOMIERES ARTICULADOS, CANAPES ABATIBLES, ETC

Mail: colchoneriatorrent@gmail.com

127

128

129

130

131

132

133

134

135

Tel. 961 565 943

136

137

138

139

140

ESPAI PER A DEDICATORIES

141

FALLES

<2015>

GUÍA COMERCIAL

ADMINISTRACIÓN DE LOTERIA Nº 3

961.559.243

125

ANTONIO CORDÓN JOYERIA Y RELOJERIA

961.580.269

118

AVES TORRENT, S.L.

961.550.306

BAR-RESTAURANTE CAMI REIAL

648.927.465

118

BASE GOL A GOL

961.080.843

132

BIG MAT ALDINO

961.555.211

Interior solapa

CAIXA RURAL TORRENT

961.595.170

113

CAPEL & PLANELLS MOBILIARIO

961.563.318

111

CASA RONALD MCDONALD VALENCIA

963.745.219

140

CEMA CONSULTING INGENIERÍA Y CONSTRUCCIÓN, S.L

961.291.236

CENTRO ESCOLAR INFANTIL "LA GRANOTA"

961.553.913

CENTRO ÓPTICO TORRENT

961.562.223

121

CLÍNICA DENTAL DR. AMPARO VILANOVA MORENO

961.564.297

Exterior solapa

CLÍNICA DENTAL SERGIO BAVIERA

961.084.966

110

CLÍNICA MONTECARLO ESPECIALISTAS MÉDICOS

961.570.203

137

CLÍNICA PODOLÓGICA PEUETS

960.032.512

130

COBO ESTETICISTES

961.081.660

COLCHONERIA TORRENT CARMEN HUERTA

961.550.358

127

CONSTRUCCIONES Y REFORMAS CARLOS FENOLL GISBERT

699.470.891

DE LA CRUZ, S.L.

961.557.005

132

DIGITAL PENELLA, S.L.

961.588.642

134

DISSENYS FINA PUIG INDUMENTÀRIA VALENCIANA I FESTA

961.565.943

136

DURITIA MAMPARAS CON ESTILO

117

EL CAPRITX

619.525.049

139

EL SERRANET CHATARRAS Y METALES

961.567.158

120

EL SERRANET DESGUACE Y GRUAS

962.986.345

120

ESTANC DE VILA Nº 1

961.550.979

131

FARINES SEGURA, S.L.

961.564.561

123

GRUPO PSICÓLOGOS

961.566.368

131

HARINERA LA META

973.200.319

129

142

FALLES

<2015> HERBOLARIO NAVARRO

961.589.641

116

HORNO AVENIDA

961.551.997

INDÚSTRIAS GÓRRIZ, S.L

961.554.524

JOIERIA ANDREU

961.566.270

127

JOIERIA BIENDICHO

963.942.117

122

LEGUMBRES ANDREU LLUSTRE

961.551.983

LLEPOLIES

609.244.634

133

MAGAMA, S.L

961.533.461

115

MEL DE ROMERO

609.652.122

139

MOLINS E HIJOS, S.L

961.499.426

136

OH JAMÓN CHARCUTERIA SELECTA

961.574.399

121

ORTODONCIA EXCLUSIVA DR. PASCUAL MARTÍNEZ ASÚNSOLO

961.551.111

116

PANAL FALLERO

963.222.274

138

PANIFICADORA CONQUENSE AGRÍCOLA

969.221.980

126

PERSIANAS ALEJANDRO E HIJOS, S.L

961.551.423

133

QUALITAT HABITATGE

961.295.588

119

RESTAURACIONES JOSÉ VISIER

666.760.519

128

RESTAURANTE-ASADOR SPRINT

961.058.592

135

SAHUQUILLO

961.550.470

130

SWEETMANDARINA

669.371.475

134

TEJIDOS MINGO

961.564.603

112

TEJIDOS MORA

961.574.851

135

TEMVAL, S.L

961.269.403

114

THE RUBIK HOUSE

622.667.977

I. Contraportada

VACANÇA VIAJES

961.565.761

128

YOIGO

622.797.790

I. Contraportada

143

LA COMISSIÓ DE LA FALLA AVINGUDA DE TORRENT Vol expresar el seu agraïment a les persones i entitats, per la seua col.laboració en bé de les Falles, Llibret 2015.

144