AC Falla Barri Crist Rei Fotos Camarena Susa Calafat Jesús Fotògraf Lidia Morant Rodríguez Paola Reig Biosques Sergio Martínez Vicent Bañuls Jesús Fotògraf Miguel Pérez Mireia Roig
Aquest llibret, conté textos poètics presentats al Premi Joan Climent de l’any 2020 Aquest llibret ha sigut presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la Federació de Falles de Gandia any 2020
Poesies reines i padrines extretes de l’acte de presentació 2020 Depòsit legal: V-2923-2014
1
Impressió: Paper Plegat
El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià
Editorial
pág.4
President de la Junta de Districte
pág.5
Falleres Majors de Gandia 2020
pág.6
Saluden els Presidents
pág.7
Nostra executiva
pág.9
Vocals i vocals infantils
pág.11
Acomiadament reines 2019
pág.13
Explicació monument infantil
pág.15
Càrrecs infantils
pág.17
Reines infantils
pág.27
Explicació monument major
pág.37
Reines Majors
pág.49
Articles
pág.63
Els nostres col·laboradors
pág.81
Himne de la Falla
pág. 100 2
Des de que començarem en aquesta aventura de composar el llibret de la falla 2020, cap de nosaltres podia esperar que el seu naixement fóra tan gratificant. Es tracta d’un treball completament en equip, que ens uneix molt més si cap i ens fa conèixer als components d’una manera diferent, real, intensa. Hem compartit moments especials, satisfactoris, de decepcions, d’ànims, de tot... no els canviaríem mai per res del món! Donem les gràcies a tots i cadascun dels que ens han ajudat a fer realitat que el nostre llibret tinga vida. Ningú és necessari per a la seua confecció, però estem segurs que sense algun d’aquests col·laboradors, el nostre llibret no tindria la vida que hui li hem donat. Ara, amb el nostre bebè ja ací present, volem fer-vos partícips de la nostra felicitat per poder oferir-vos un llibret digne, sense massa professionalitat, però ple d’estima per tot el que s’ha treballat. El nostre llibret d’enguany ens parla de les arts, de les que la nostra terra valenciana és ben rica: l’art de l’escriptura, l’art de la música, l’art de la fotografia, l’art del teatre, l’art de la pintura, l’art de l’escultura, l’art de la dansa, l’art de l’espectacle... i ací conformem la vida del nostre monument major: l’espectacle del circ. Passen, dames i cavallers, xiquetes i xiquets, arriba el moment de gaudir del nostre espectacle, la festa de les falles va a començar!!!
4
Amigues i amics de la Falla Barri de Crist Rei: Després de tot un exercici faller ple d’esforç i intens treball perquè les nostres festes més emblemàtiques, les Falles de Sant Josep, siguen una realitat, és el moment de gaudir d’una de les tradicions que més ens identifiquen als valencians com a poble. A la fi, ha arribat l’hora de fer d’esclatar d’alegria els carrers del barri; d’inundar-ho tot de pólvora, foc i música; de cridar als quatre vents que ja estem en Falles. Per a les comissions falleres, com la vostra, que ja ha superat mig segle de vida, no hi ha descans. Amb el foc purificador de les flames, en la Nit de Sant Josep, s’encetarà un nou cicle per a preparar les Falles de l’any que ve, sempre amb el desig que la festa conserve la seua esplendor i essència.
Salvador Gregori Escrivá President de la Junta de Districte Plaça El·líptica-República Argentina
Viviu les Falles de 2020 de la manera en què només les falleres i fallers de Crist Rei sabeu fer. Contagieu la felicitat, l’emoció i la il·lusió als veïns de la barriada i feu-los que se senten com un membre més de la vostra Comissió, de manera que conserven un record inesborrable i tinguen present el nom de la Falla de Crist Rei allà on vagen.
No puc deixar de demanar-vos que tots junts aprofitem les Falles per a conviure i acostar-nos a la gent que tenim al nostre voltant. Les Falles, a més d’una festa, han de ser una oportunitat per a fer barri i sentir-nos veïns, units per un mateix sentiment: passar-ho bé i viure cada vegada millor a la nostra ciutat. Perquè amb les activitats que programeu al llarg de tot l’any, esteu dinamitzant el districte i ajudant al fet que prospere. Moltes gràcies per fer possible que puga adreçar-me per primera vegada a la Falla de Crist Rei mitjançant el vostre llibret i per donar-me l’oportunitat de participar amb vosaltres com a president de la Junta de Districte, en tots aquells actes que el moment ha requerit i ha fet falta la meua presència. És tot un plaer per a mi. En nom de la Junta de Districte i el meu propi, vos desitge unes bones Falles. Com ja sabeu, compteu amb el nostre suport per a tot allò que necessiteu. 5
Fallers, col·laboradors i amics, Per tercer any consecutiu tinc l’oportunitat de dirigir-me a vosaltres, en primer lloc, vull agrair a totes les empreses col·laboradores i veïnat, que any rere any, estan al nostre costat donant suport la festa fallera. Per molts anys que passen sempre vos estaré agraït, per tot l’esforç que feu desinteressadament, per a que la Falla Barri de Crist Rei, tinga un nom al món faller gandià. També donar les gràcies als fallers i falleres d’aquesta comissió, ells i elles són les persones que tiren avant la comissió amb el seu esforç i dedicació. Són moltes les persones quedediquen les seues hores lliures per a treballar pel bon funcionament d’aquesta falla, persones que són el motor d’aquesta comissió i sense elles no podríem continuar.Treballem molt dur al llarg de l’any, per això en falles quan desfilem pels carrers del barri i els comerciants ixen a veure’ns, o els veïns es paren a mirar-nos és una de les millors recompenses que podem tindre, junt veure desfilar als més menuts de la falla amb l’orgull de pertànyer a una gran comissió. Som una gran família fallera i és tot un plaer, poder estar al capdavant d’aquesta gran comissió, gràcies a tots de tot cor.
Xiquets i xiquetes, Com a president infantil d’aquesta comissió , vull demanar-vos un favor que gaudim tots junts d’unes magnífiques falles, que els carrers de Gandia s’òmpliguen amb la nostra alegria, i que desfilem amb un gran somriure a la nostra cara. Tinc moltes ganes de que aplegue la setmana fallera i poder passejar pels matins, mentre sona la nostra banda de música pels carrers de Gandia, i al arribar la vesprada desfilar en els diferents actes acompanyats per tots vosaltres. Tindrem moments d’alegria on les nostres rialles ompliran el casal faller, i tal vegada moments de tristesa, però estic convençut que seran pocs, perquè nosaltres els xiquets i xiquetes de Crist Rei som valents i ens superem davant els inconvenients. Vos espere a tots en la falla, per viure unes falles molts especials. No falteu!!! 8
Àrea presidència
Àrea secretaria i cultura
President Tomás Barchin Chova Vicepresident 1r David Escrivá Vicepresident 2n Borja Garcia President Infatil Marc Bañuls Vercher Mini president Thiago Afán Cano
Secretaria Mireia Roig Castellà Vicesecretaria Paola Reig Delegat teatre Javier Sanmateu Delegació llibret Mireia Roig Paloma Torregrosa Vicent Bañuls
Àrea economia Tresorera Amparo Bañuls Esther Benedicto Ramon de Ancos Loteres Lola Rodríguez Paperetes Carla Vila
9
Àrea de festes
Àrea de jocs
Delegació de festes Baldo Apio Javier Molina Alex Gutiérrez Jesús Maestre Mónica Bixquert Borja Garcia Carla Vila Bruno Delegació de cavalcada Silvia Vercher Llorens Vanessa Ivars Domingo Silvia Gomar Ruiz Lorena Belda Borrell Sheila González Luque Delegada artística Ariadna Apio
Delegada de jocs Alicia Signes
Altres àrees
Delegat de l’informatiu Iván Bonet Mut Delegat d’emissió Joan Banyuls Belda Delegació de monument David Escrivá Tomás Barchín Delegat de plantà Javier Molina Delegada de flors Lola Rodríguez Xarxes Socials Maria Frasquet Delegació de Teatre Javier Sanmateu
10
Afan Cano, Thiago Apio Bendicto, Jordi Bañuls Vercher, Marc Barchín Signes, Joel Barchín Signes, María Belda de Ancos Enzo Delgado Bedoya, Aitor Delgado Bedoya, Leyre Díaz Puente, Enola Domingo Gomar, Emma Domingo Gomar, Josep Domínguez Sánchez, Naiara Durbá Blasco, Clara Escrivá Moya, Marta Frasquet Reig, Adrià Frasquet Reig, Arnau Fuster Bolo, Alejandro Fuster Bolo, Sofía Gallego Olivares, Pau Garces Belda Marc Gomar Ivars, Laia Hernan vazquez, Alejandra Ivars Fernández, Chema Ivars Fernández, Iris Ivars Fernández, Marc Juan Serrano, Guadalupe Logroño Castelló, Ariadna Logroño Castelló, Enzo
López Banyuls, Júlia Molina Romero, Arantxa Molina Romero, Hugo Molina Romero, Marc Molla Bañuls, Sofia Palma Sánchez, Alvaro Palma Sánchez, Natalia Pereyra Falquet, Angela Ramos García, Clara Rodado Vivanco, Erika Ródenas Company, Sandra Romero Mascarell Borja Romero Mascarell Blanca Rovira Palacio, Iris Sansalvador Gonzalez, Alexandra Sanz Tenorio, Miriam Sendra Blasco, Josep Todolí Sánchez, Alejandro Vergara Gregori, Alejandro
11
Apio Benedicto, Ariadna Apio Marquina, Baldo Aranda Tarassó, Carol Aranda Tarassó, Lidia Bañuls Belda, Amparo Bañuls Belda, Borja Bañuls Carbó, Vicent Bañuls Escrivá, Jesús Bañuls Escrivá, Lorena Barchín Chova, Tomás Belda Borrell, Lorena Benedicto Miñana, Esther Bixquert Turleque, Mónica Blasco Muñoz, Patricia Boscá, Salvador Castelló Cumplido, Ana Dalmases Pruñonosa, Blanca De Ancos Camarena, Ramon Domínguez Miguel, Miguel Ángel Durba Mojica, José Félix Escrivá Piqueres, David Fernández Pallarés Araceli Frasquet Martínez, Carmen Frasquet Pons, María Fuster Fort, Alejandro García Felis, Borja Gomar Ruiz, Silvia González Luque, Sheila Gregori Esteve, Isabel
Gutiérrez Vila, Alex Hernández Homedes, Santiago Lara Navarro, Juan Francisco Logroño Fornet, Juan Maestre García, Jesús Malonda Fernandez, Marta Martínez Arroyo, Amanda Martínez Arroyo, Miranda Martínez Marcos, Judith Martínez Ramírez Vicente Martínez Segovia, Antonio Mascarell Serrano, María Mayor Miret, Salvador Millet Garcia, Andrés Molina Mengual, Javier Morant Borrás, Eduardo Moreno Pascual, Amparo Moya Martí, Inma Olivares Madrigal, Noelia Palacio Martínez, Inés Palma Nadal, José Antonio Pelegrí Peiró, Vicente Pelegrí Torregrosa, Paloma Pelegrí Torregrosa, Vicent Tamos Garcia, Alba Reig Biosques, Paola Reig Maronda, Francisco Reig Martí, Francisco Reig Pérez, Sheila 12
Rodríguez Balsera, Lola Roig Castelló, Mireia Romero Laines, Iván Romero Laines, Mónica Sánchez López, M Carmen Sánchez Sánchis, Mª Ángeles Sánchez Sanchís, Rocío Sanchis Bernabeu, Jose juan Sansalvador Galera, Samuel Sanz Moreno, Alejandro Sanz Moreno, Erika Sanz Moreno, Natalia Serrano Domingo, Guadalupe Signes Aparisi, Alicia Tarrazona Castellá, Paula Torregrosa Malonda, Paloma Vercher Llorens, Silvia Vila Bruno, Carla
A
comiadem aquest 2019 amb uns records que romandràn per sempre a les nostres memòries, ha estat tot un plaer poder gaudir d’un any ple d’alegries acompanyades per cadascun de vosaltres.
Agrair a Tomàs Barchin i tota la seva executiva haver comptat amb nosaltres per a ser les màximes representants d’aquesta comissió que tant estimem. A vosaltres falleres i fallers de Crist Rei, gràcies per haver-nos acompanyat en cada acte, cada passacarrer, cada festa, cada sopar al casal, ens hem sentit molt recolzades per totes i tots vosaltres. A les nostres famílies, en especial a les nostres mares, que han estat guiant-nos en aquest any, cuidant de cada detall per a que qualsevol instant fora màgic. No es podeu imaginar la barreja de sentiments que es viuen, moments plens de nervis, emocions a flor de pell, llàgrimes d’alegria però també de pena al vore com amb el foc acabava un any meravellós que tant ens ha donat i que mai oblidarem, Sempre ens quedaran els somriures eterns i inesborrables que apareixeran als nostres rostres quan parlem i pensem en el 2019. Gràcies i més gràcies, Visca la Falla Barri de Crist Rei Amb molta estima, Júlia i Mireia Reines de la Falla any 2019
13
2019
Baby Falla Creant Il¡lusions 2.0
15
Uffff....ggggrrr....sempre amb el morro apretat, a baby grunyó ni un somnriure mai li podràs arrancar!!! Quan baby coqueta s’arregla mira quina cara de pilla, i es que ella no ix de casa sense dir allò de al carrer “antes muerta que sencilla” Olalà!!! Bienvenue a le Torre Eiffel!!! allò que sempre ens han contat. De Paris els xiquets venen, i tan emblemàtic monument ja han “volat” Bonico i preciós a molles tots li diuen que està, i es que a qui no li dones ganes de ferli una bona apretà Com si de Super herois es tractara, els iaios allà on fan falta estàn, i mai oblidarem de totes i cadascuna de nostres trastaes que ens trauràn A la pobra cigonyeta,”molles” un aterrar dificil li ha donat, i es que amb el seu volum ni el vol ha pogut soportar Aquests iaios en mil i un embolic els babyss els ficaràn. Ells amb un somnriure d’orella a orella de tots els lios els trauràn 16
Sofia BaĂąuls i Molla
Erika Rodado i Vivanco
2020 Thiago Afรกn i Cano
2020 Clara DurbĂ i Blasco
2020 Sandra Rรณdenas i Company
2020 Ă ngela Pereyra i Falquet
2020 Naiara DomĂnguez i SĂĄnchez
2020 Sofia Fuster i Bolo
Circuit Palacio i Serra
37
Un circ és un espectacle artístic, de vegades itinerant, encara que aquest ho és pel temps que itinera, és a dir, per les actuacions que a cada pista es succeixen cada quatre anys. Acròbats dels pactes; contorsionistes fent malabars per no perdre la poltrona; pallasos; de tot es pot trobar a una ciutat com ho és Gandia, doncs ho podem dir ben clar i ben alt que Gandia és un Circ sense Carpa. Així què...passen i vegen, disfruten del major espectacle que es pot vore, viure i sofrir. Afortunadament els animals ja estàn prohibits als circs, el que denota que possiblement s’hagen quedat fora de la carpa els darrers supervivents....
Escena Nº 1 Gandia és un Circ sense carpa Sota esta carpa alguns s’amaguen per no mostrar en públic els seus tics, a tots nosaltres creuen que enganyen sota el paraigües de bons polítics.
i continuen els desnonaments cada dia i els bancs per tot arreu escampen verí. La carpa d’un Circ ple de mentides on tots busquen arribar a la poltrona i una vegada ja han alcançat la trona s’obliden de tu i de promeses vertides.
Ací s’amaga la política de vergonya, eixa que alguns practiquen dia a dia sense importar-los realmet Gandia o els carrers plens estan de ronya.
Una xicona ací corona la carpa portant als ulls un negre antifaç, ella ens fa vore que te gran sarpa amagant als ulls allò que tu no fas.
Gandia brilla ací en una etapa de foscor on als polítics sols els sous els preocupa mentre en vivendes i cases naix l’okupa demostrant que a Gandia no tot és lluentor.
És una donzella cega per no vorer totes aquelles pràctiques d’amiguisme on pot arribar lací ‘art de l’enxufisme quan el polític promet a peu de carrer.
Els bancs no tenen grens de compasió i per una part fomenten desnonaments metre per l’altra amaguen la situació de com les famílies viuen els moments.
L’artista porta els ulls ben tapats ocultant fins on pot arribar la brutícia d’un acord pendent de la justícia perquè li falten els vots a grapats.
És la carpa del circ que hi ha a Gandia on el polític diu que es preocupa pel veí; 38
Ací al Circ de la política municipal hi ha qui també els ulls s’ha tapat, el PP sense els vots s’ha quedat doncs Torró no és cartell principal.
que ell no tenia cap d’imputació. La tardança en nomenar candidat als socialistes de la ciutat va permetre guanyar les eleccions ampliant el nombre d’escons.
Tenim a un Víctor Soler ara molt callat perquè sobre bon dineral de l’ajuntament i clar, per por a perdre el seu sustent al govern ben poc enguany ha criticat.
Ara el PP a Gandia està apagat perquè ja no tenen a qui sempre dia quan estava al front de l’alcaldia per mi això està tot pagat.
Els populars pensaven fer-ho tot pols i el bac de les darreres eleccions perdent un bon nombre d’escons els ha deixat quasi morts, sense pols.
Barber al no poder controlar la situació de ser nomenat candidat a l’alcaldia es va buscar un bon lloc a Diputació i així continuar cobrant el dia a dia.
Ara la culpa no la poden tirar a Ciro Palmer i a Ciutadans sino que s’ho han de fer mirar el perquè han perdut als votants.
Hui ja no manen al popular partit els qui amb diners tot ho compraren per això si ara els vots es comparen vorem que tot açò te molt de sentit.
Ciro Palmer i la seua defenestració orquestrada per algún rei popular qui a Pascal Renoult ell va proposar no aconseguí millorar la situació.
L’oposició ara cobra de l’ajuntament cosa que amb Torró abans no ocorria per això no els passa per la ment criticar a l’alcaldessa de Gandia.
Palmer va servir a tots els gandians i al saber que el coll li havien tallat va buscar ràpidament ser acomodat en la llista de Demòcrates Valencians.
És una oposició que està comprada perquè ningú d’ells fora d’ací treballa per això no s’atrevixen a traure la tralla i estar del càrrec a la corresponent alçada.
Torró volia de cap de llista a Barber però es va capgirar la situació quan va insistir Victor Soler
El preu de tindre callada a l’oposició 39
és de quatre assessors i dos dedicacions, no els sentiràs fins les properes eleccions perquè eixa és ací la unica condició per a que a Gandia contiue la funció.
Escena Nº 2 L’equilibrista És un art allò de saber fer volantins sense mans, és a dir, aguantar carros i carretes per tal de no perdre la compostura a la pista. És la feina de l’equilibrista, persona sensata i tranquila, pausada i que sobreviu a qualsevol bac perquè sobre ell pesa l’aguant de tot un partit. Pep Alandete apareix com l’equilibrista doncs després de ser nomenat candidat no va poder confeccionar-se ell la llista d’un Compromís-Mes Gandia nou i renovat.
A l’arribar al Serpis i al Mirador a Santa Anna la volien enviar ells amb ulls rojos es va negar i va tragar a Nahuel amb ardor.
Quan les primàries va guanyar tot eren abraços i felicitacions; fins que compte algú va donar d’absències a les presentacions.
Equilibris José Manuel Prieto ha fet per mantindre la política festiva doncs en una actuació esquiva Cultura i Festes s’han desfet.
El vicealcalde va tindre que caminar pel fil d’aram a les passades eleccions intentant a tot el nacionalisme aglutinar i acceptant de València les imposicions.
Nahuel es queda com el Marqués impregnant de caràcter revolucionari tota aquella escultura o escenari on hi haja polèmica i alguna cosa més.
Altra política ací que fa d’equilibrista és l’estimada regidora socialista a la que li llevaren Roís de Corella el matí del Pacte de la Corbella.
Un llançaflames faller molt particular és Gregori, el xiquet de Benipeixcar; 40
exhibint a les xarxes vida i boato assegurant ser del PP el més ‘’beato’’.
De Torró sempre és l’hora... doma dins i doma fora; com els d’Almansa el llàtic a tots alcança. No són fets són realitats, fruit d’aquelles amistats que hui peguen a fugir quan ja comença a sentir que per a esta Ducal Ciutat el domador ja està acabat.
Vicent està com si no estiguera i quan menys t’ho esperes actúa traguent al govern tota la porquera i repetint-t’ho tot com una cacatua. Però qui mana des de fora de la pista amb un llàtig i ulleres de domador es qui sempre a Gandia fa la llista essent del PP el seu patrocinador.
A l’altre costat de la pista apareix a mode d’atracció de tentepeu un jove polític que no es veu que no sap si és carn o peix.
Llàtigs en la mà per ahi va pegant, encara que ara ja no és comerciant; pero tots saben que continua manant i des del PP al govern sempre criticant.
Pascal és sorpren que el triaren i nega relacio amb el domador; diu que amolts amb ell confiaren i que Ciro Palmer fou un traïdor.
El domador Torró porta en la mà el llàtig; ell diu que ja ha acabat a la política recorda que Ciro ja ha tingut el càstig i que ara com a empresari ja no critica.
Després de les passades eleccions i al vore Pascal el resultat ja no sap quines són les intenciones al front d’un partit quasi acabat.
El llàtig al Circ està disposat a utilitzar per això quan li cauen les sentències ell diu qie diners no se’n va embutxacar i que tot són xicotetes coincidències.
A aquest Circ fa numerets però ningú sap el motiu ell s’emporta els dinerets mentre Cs estiga viu.
I que si en alguna ocasió va signar allò que no devia com ara lo de la Televisió s’excusa que ell no ho sabia.
El partit taronja no te futur a una pista molt concurrisa; 41
Escena Nº 3 Un forçut amb peces
la gent ja sembla avorrida de qui es busca un lloc segur. Ciro Palmer a Ciudadanos va cremar i el domador a Pascal va clavar, metre a Barber volia presentar com alcalde i a Soler denefestrar. Ací s’ha vist la mala jugada del domador a les eleccions; el joc se li ha tornat en cagada i el PP ha perdut tres escons.
No podia faltar al Circ Gandià una persona que unfla pit i alça peces descomunals, fent palés la seua fortor sobre tot quan es parla d’economia. Te bon graç i millor saque aquest tenista economista que sobre les peces duu els diners de la ciutat. Ací al monument teniu a un polític forçut que està alçant en un braç peces content; Es tracta de Salvador Gregori, el toçut, gurú de les finances al nostre Ajuntament.
Busca hui el domador un altre animal per a ell poder-lo al 2023 domesticar. Soler, Barber, i Gregori han d’acabar si volen recuperar de tot açò el ramal.
Gregufakis sempre apareix content perquè el deute ha conseguit rebaixar; puja els impostos a tots de calent perquè diu que Torró, net el va deixar.
O el PP acaba amb els tres xicons o sis concejals traurà a les eleccions per culpa de no saber el Circ renovar i sols al grup popular saber treballar.
Tots ja coneixen be les seues cançons doncs sempre recorda a l’hora de parlar; que el deute local de no se tants milions Torró, Barber i Soler el varen augmentar. Xifres i percentatges va donant reduïnt cada setmana milions; i a tots els gandians va recordant la culpa de totes estes situacions. La peça que Gregori ací està alçant demostra com va l’econocmia municipal; a la dreta com es veu, va el deute municipal 42
i a l’esquerra el que paga tot el personal per a reduïr el deute amb impostos pagant.
Si Guillermo Barber li trau dades diferents, Gregori munta un canyaret i des del cadafal li recorda al popular el pressupost ilegal i la quantitat de factures que hi ha pendents.
No li resta mèrit la faena que ell ha fet però tots saben que el deute fa anys que s’havia d’haver mirat els guanys abans de que vinguera època de fret.
El forçut gurú de l’econocmia local no es deixa per ningú xafigar; Gregori diu que ha vingut a bregar i que a ell, lliçons... no cal.
Orengo el deute ací va augmentar i a Gregori de tant en tant li s’oblida, que no sols Torró quasi el va duplicar contant sempre a miges la partida.
L’acusen dels impostos haver pujat i Gregori sempre ací es defén dient que el deute està ben sanejat i que els populars també ho feren allò de pujar impostos ben aviat.
Ara ja és nou regidor d’Hisenda i les peces alça ací ben forçut; diu que per economista ha nascut i no li fa ascos a la prebenda.
Gregufakis critica la festa popular mentre el PP amb factures li vol demostrar que el PSOE també sap be financiar els concerts que socialistes volien amagar.
De baix les pedres informes trau; canta més números que la loteria; diu que la culpa la te el del blau i que açò ho pagarà tota Gandia.
I es que a les pistes del Circ Gandià, cadascú conta la Fira comforme vol; ser polític és com un brindis al sol, que acaba pagant-t’ho el ciutadà.
Com si fora un experiment de falla alça en cada conversa el banderí de tots els milions que resta i retalla per culpa de Torró i el seu verí. Ací no importa el deute que s’arrosegava en l’època del això ho pague jo socialista; Gregori que es regidor i millor economista recorda sempre que el PP mai pagava. 43
Escena Nº 4 L’ós damunt de la bola No fa falta anar a l’Amèria de Trump per vore un animal damunt d’una bola fent rodar una notícia que per mil voltes que li pegue sempre es una mentida. En temps de las ‘’Fake News’’ ací al Circ Gandià tenim a un exemple a les xarxes socials d’allò que un polític mai deu fer. Ací arriba una nova atracció: un ós en una bola fent malabars per captar ací de tots l’atenció a xarxes que son barres de bars.
confonent xifres, mesos i les dades sense haver-ho abans ni comprovat per això en contra li s’ha tornat per ni tan sols haver-se disculpat. I es que a Gandia al Partit Popular s’han instal.lat en la bola de la mentida; i deurien de saber que abans de criticar no ho pot fer, com ara, gent resentida. Abans sols Andrés Puig criticava tots els dies passejant pels barris i carrers de la ciutat; allò que trobava i que tu també veies pujava a les xarxes fotos i casos de veritat.
Els polítics tiren de noves tecnologies clavant la pota quasi tots els dies; ací tenim l’exemple de Víctor Soler més conegut com el regidor matalafer.
Ara del despatx no ixen els concejals; sols fan política a través de comunicats; pugen fotos de passejos pels marjals i diuen que de feina van tots saturats,
Arriba el Nadal i Soler es fica a criticar que el Betlem el govern ha llevat a Gandia, acusant a l’esquerra de tradició voler llevar fent-se una foto el popular Soler el mateix dia que el naixement municipal es va inaugurar.
Critiquen a un concert la subvenció a Vetusta Morla l’ajuda van descobrir i el govern li respon en bona intenció que de ‘’saraos’’ el PP ja es va cobrir.
Són proves d’un polític de dit fàcil, que a colp de piular ell vol criticar allò que algú li conta de forma dòcil i després no sap com ni on rectificar.
Açò denota el nivell de l’oposició com el ós damunt la bola de mentida; sols falta ací un episodi de corrupció per a guanyar per majoria la partida.
Però Soler si no vol caldos...dos tases, torna a fer política amb la Sanitat
A la gavina li agraden molt els nius i Solar que llig la premsa tots els dies llança per tot arreu una ‘’Fake News’’ 44
perquè a ell el tallen a les fotografies.
mentre Rivera el seu partit ha cremat; i al pas que aneu i veient la situació, vos recomane que algú estiga remullat.
Tornem al nivell d’esta nova oposició que denota estar sempre pendent de buscar per tot arreu excusa u opció per al Govern poder arrear-los de calent.
De majoria absoluta a simple majoria; del govern a huit anys a l’oposiciói; algú haurà de fer acte de contricció perquè ser concejal no és una loteria.
Dia rere dia cada volta fan més el ricícul a un Circ sense carpa que és Gandia; no molt llunyà ací llegirem qualsevol dia que no tenen paper per netejar-se el cul.
Opteu per cares noves i renovació que vosaltres contractàreu a Malú; i sino deixeu pas a nova generació vos assegure que el PP no trau ni ú.
Si vols ser opció per a governar no pots fer política de campanari. Si no teniu alpiste i no canta el canari podeu sempre no escriure sense pensar.
I el ós damunt la bila, em mira... es gira... i se’n va al vore tanta ‘’mentira’’.
Entenc la pèrduda de la vostra il.lusió des de que Palmer canvià el vot aquell dia; de nou esteu a la bancada de l’oposició amb Diana Morant al front de l’alcaldia. Jo no sóc qui per a donar consells i si la història es torna a repetir tindrem que fer cas als nostres vells i algú deurà pensar en dimitir. Ja sé que dimitir pot semblar un nom rus però mireu al Rivera el que li ha passat; una vegada Ciro ja estava defenestrat no li guanyen ni a l’expresident Rus. Ciro Palmer vos va enviar a l’oposició 45
Escena Nº 5 El Xanquer i el contorsionista
a més d’un açò la panxa li rebolica en vore que ell controla la situació.
Personatge per als més menuts un tant sinistrós que amb llargues potes i fustes calçades camina per damunt de tots fent delícies d’uns i cabrejos dels altres. La Carpa del Circ Gandià està plena d’exemple d’quest personatge que com un xanquer sempre va per damunt la gent sense por a xafigar a algú. La present escena ací representa damunt d’unes fustes a un xanquer; ell sempre duu alegria i espenta perquè té moltes coses per fer. Va com l’oli sempre pre damunt; fa i desfà comforme li pega; de follons judicials té un munt i tots els dies està a la brega. Ell sempre diu que de la política està apartat; que ara sols es dedica a la seua professió; però aprofita l’excusa de la gran expansió i el xanquer recorda que sempre ha manat.
El xanquer crida als mitjans de comunicació perquè diu que el govern no el pot vore lliure; sempre te conta ell la seua contraria versió que ací al Circ Gandià li ha permés viure. Quan fou alcalde aquest xanquer a ell molta gent li s’arrimava; ara ho fa també però junt al poder per vore si així li s’eliminava. Gent que al xanquer li prometia fidelitat i programes a la televisió; ara com ha canviat la situació, no hi ha xorros de diners cada dia, es netejen la roba de la informació com si ningú ho sapiguera a Gandia. El xanquer continuarà ací manant caminant per damunt de la gent; no sé si tornarà de nou a l’Ajuntament però si sé el que ell està dsifrutant; doncs, sempre el voràs a tots saludant i quan veu a l’enemic, ell sempre somrient.
Des de dalt fa volantins sense mans; igual defén a qui li ha furtat el bancal que es carrega a Ciro i felicita a Pascal perquè amb el xanquer no hi ha mans.
El paper que lo ha tocat al contorsionista ja fa anys que al món faller l’assumeix. És més fàcil treballar com a bon pianista que dirigir al col.lectiu que Telmo presideix.
Des de dalt de les fuestes te nova visió per això meneja els fils de la política; ell diu que ho fa sempre per devoció
Com l’home barbut anàvem a representar-lo 46
però està clar la gran quantitat de volantins que a l’ajuntament te que fer tots els matins perquè a la Casa del Poble puguen escoltar-lo.
i recorda a tots els qui l’han criticat tot allò que Telmo ha pogut fer. Recorda altres temps i situacions i el pressupost que cara te el Museu; ell es pensa que no tot el món ho veu i es pren molt a pit les intervencions.
Telmo reclama el millor per a tot el col.lectiu i no descansa fent actes i diversions demostrant així que el moviment està viu i intentant captar així noves inversions.
Les visites al Museu han baixat per culpa de l’IMSERSO i la 3º Edat; Telmo prompte li pega voltes al cap i veu que transport no hi havia cap pactant amb La Marina i l’Ajuntament dos viatges Platja-Museu regularment.
El president de la Federació de Falles ha renovat el càrrec per quatre anys i te un grapat d’aspirants sense rialles que esperen sempre vorer-li els danys. Són quatre fallers que van pels casals contant diverses batalletes i mentides que trauen a Telmo dels seus cabals en sentir als mestres de les parides.
Per consolidar la festa de la Humanitat que per tercer any un gran èxit ha estat, el grupet d’aspirants ací també l’han criticat però acudiren al menjar i beure tot pagat o fent sopar-reunió en acte tan assenyalat.
Per una part de la pista del Circ i a cau d’orella té a un jove economista de Roís de Corella; per la Vila Nova té també al destacat bancari que ja es veu president d’alt de l’escenari; i pel Grau li arriba el ‘’beatet’’ de Ferran que el futur de les Falles ells coparan.
Telmo recorda a les Falles que ha baixat la quota al Museu Faller del seu pagament; que per les 23 falles ell sempre ha treballat i que no accepta crítiques sense fonament.
Telmo a cada reunió munta un canyaret repassant el seu programa electoral davant de tots no deixa estaca en paret quan es parla del Museu i el personal.
Per això no li agrada que a les reunions els membres de l’assemblea no facen mencions a les coses bones de La Junta que presideix i que als casals sempre es critique el mateix.
Repasa les quotes que ha llevat; el folló del bar i sel seu lloguer; 47
Escena Nº 6 La figura de l’exposició
Que si les boses al supermercat; ara a tots preocupa una obvietat quant tot be enbolicat en plàstic.
I en el Circ Gandià no podiem oblidar la importància que te la carpa on lluix nostre ninot indultat, lloc de privilegi que es pot visitar tant a l’exposició del ninot com a la nostra falla, per això a la carpa demostra aquet ninot la importància de cuidar l’espectacle per poder tornar a vore’l. Aquesta és la figura de l’exposició que esta falla enguany presenta un pallaso i sirena en transformació com el canvi climàtic que representa.
Fruites, pa, galetes i verdures venen plenes de plàstic transparent i ara volen prendre mesures per a no afectar al medi ambient. La iaia de tots quan a pel pa anava la seua bosa de tela ella portava. Quan la llet a la iaia li s’acabava tornava el vidre que es rentava. Els majors a tots varen demostrar que no és una moda el reciclar. Ells sabent o de forma inconscient defenien el nostre medi ambient.
Ací es critica moltíssimes pallasades que els humans han fet a la història. Ací el pallaso trist i sense eufòria adverteix de les accions passades.
Llàstima de política de fil d’aram i que a ningú li preocupe la fam.
El canvi climàtic uns estan negant altres a una jove Greta promocionant nosaltres apel.lem a la conciència de fer cas al que diu la ciència. Ara són molt més llargs els estius i les pluges molt torrencials si no prenen mètodes efectius també a nivells municipals acabarem amb aquest planeta i dir que la Terra està neta. Que si el gasoil oi el cotxe elèctric. 48
ARTS EFÍMERES DE MARÇ Per un del barri
É
s curiós. Aquestes pires de foc o fogueres monumentals contant històries de forma estàtica. A través d’escenes. Enmig del carrers, així, sense més. L’any passat ens hi trobàrem, en un desplaçament llarg que férem camí d’Andalusia, aquesta festa tan original i amb tanta explosió de color, i eixes formes grotesques i estilitzades de les falles. Havíem parat a aquesta ciutat costanera per buscar un lloc per dinar. Març màgic. És increïble: la quantitat d’hores treballades al cap de l’any per a tirar-les totes en tan sols uns minuts devorades pel foc. No només hi havia simpatia i bellesa en el monument. També la sàtira, l’humor i els versos també hi formaven part d’aquesta curiosa forma de celebrar l’arribada de la primavera.
No enteníem les paraules d’aquelles quartetes que explicaven les escenes i els perquès d’eixos ninots. Una llengua llatina també com el nostre castellà aragonés de casa. El valencià, ens digueren. Estos cartells estaven escrits en valencià. Què bonic descobrir la riquesa lingüística d’Espanya. No enteníem, però era igual. Teníem davant una inexplicable obra d’art, en majúscules, amb una concepció de la forma realment magistral. Tant l’acabat com el treball d’aquelles formes creades amb poliestirè blanc. Lògicament havíem sentit parlar de les falles, de la festa de les falles. Però de veritat que no sabíem ben bé com eren. Ací, just enfront del baret on dinàrem, hi havia una falla preciosa que parlava del circ. Tot era al voltant del circ. Acolorida i graciosa. Vam estar mirant-la una estona llarguíssima. La meua filla menuda feia fotos i la meua germana també. I el meu xicon, el major, també va voler fer fotos. Tots amb el mòbil. “Papà, ací què diu?”, “Això què vol dir’”, “No sé què diu ací”… i així tota l’estona. Una dona de la falla, molt guapa i servicial, ens explicà gustosament, que posava en cadascun dels cartellets de la falla i alguna cosa i parlava amb els meus xiquets contant-los coses d’aquella festa tan mediterrània. 65
“És Art. Art efímer. – ens deia- Art que perviu en la memòria. Per sempre. Art que dóna pas a la primavera. Aquesta falla es convertirà en flames la nit del 19 de març, i deixarà enrere tot allò que ja és passat, com l’hivern, el fred, els mals rotllos, etc…” Paloma la xica que ens explicà les coses, se n’entrà dins d’un local fester. Ella li digué “el Casal”. Sembla que és allí on pensen i maquinen i gaudeixen les falles. I durant els quatre dies de falla viuen en una carpa que han instal·lat a prop de la falla on passen pràcticament tot el dia. Allí desdejunen, esmorzen I dinen i sopen i ballen i tot. Nosaltres havíem de continuar el viatge cap a Granada, se’ns feia tard. Però en aquell parell d’hores a Gandia, gairebé tres, vam descobrir la descabellada forma de viure l’esclat de l’any natural amb l’Art bèstia del color i el sentit efímer i universal que tenen aquests bojos habitants de la part oriental de la península. De vegades desitjaries que aquesta manifestació cultural tan original i meravellosa fos eterna, que perdurarà tot el temps i no tan sols tres o quatre dies. L’art efímera que passa, que fuig, les falles són efímeres com efímers són els somnis i els desitjos i efímera és, al capdavall, la pròpia vida.
66
DISSABTE. VESPRADA.
E
Equip Annagrama
ls vaig dir d’arribar-hi un parell d’hores més tard. Que hi anaren fent. Aquesta vegada no sabia realment què fer, què fer-los. “és un articlet de no res. A tu què et costa?” “vinga va, això ho fas en una estoneta”. Segurament ho entregaria en una mitja hora o així i després ja podria buscar-los a tots. Era un compromís: el meu amic és enguany el president de la falla.
Per culpa d’això, aquest dissabte per la vesprada ja se n’estava anant. Se n’anava tot de les mans. Conforme passava el temps anava veient que aquesta merda del article estava llevant-me la vesprada i arribaria, amb sort , a l’hora de sopar ja. I no m’agrada anar de nit per la carretera.
Passar tos un cap de setmana en Alacant, a casa dels cosins i poder veure a la criatura, la filla de la meua Marta, de tot just uns mesos, era senzillament impagable. “Després de dinar ens anem cap allà”, “i l’has d’entregar hui, ara?”, “va, no tardes”
“Em faràs un article sobre l’art d’escriure? Tu que en saps? Va, digues que sí, va!”
Conforme passava el temps anava veient que aquesta història del article, de tan fàcil com era, ni era. Se’m feia costera amunt això d’escriure-li alguna cosa vistosa, que estigués bé. Era cosa d’intentar relaxar-se. “darrerament estàs molt tens”, “hauràs de cuidar-te”. Ningú no sap quantes ganes tenia de veure a la meua gent, allí a Alacant, i gaudir dels nanos i d’abraçar a la tia Amàlia, que ja feia molt que no la veia.
Crec que no m’espere ja més, es farà tard per anar per la carretera. Vaig a fer-los una article ‘articlet’ amb molt de diminutiu, ja que en sé tant. I a més versarà sobre l’art d’enviar-los a fer la mà, que això és molt faller, i a més, com que m’està bullint la sang, encara els hi enviaré amb més raó.
“ma que sou artistes els fallers”, “ho dugueu a la sang!!!”…
On estan les claus del cotxe?
Aneu fent camí. En mitja hora ho tinc això enviat i vaig darrere de vosaltres. En un parell d’hores estem ja allí tots. Jo com sempre, massa optimista a l’hora de calcular temps i la cosa no era mai així, tan ràpida. Mai. 68
LA GEBRADA SUAU Pere Huerta
Corredors interminables saviesa de segles mirant-nos. Has volgut conèixer l’art des de sempre i ara, Anna, gaudim junts del Reina Sofia, del Prado, de la història de l’art. De l’Art. Madrid ens acull gelada, a sota zero, i ens obri les seues portes de bat a bat al rastell de les voreres amb la gebrada suau d’un hivern amable. Tan petita i tan creativa, tan encuriosida per l’art de sempre, per l’ànima que crea, pel món que t’envolta. Tan xicoteta i movent cel i terra per tocar Madrid, m’has parlat de la pintura, de l’expressió humana, m’has parlat de l’art, de tu. 69
ELS LLENGUATGES DE L’ÀNIMA
S
Pere Huerta
egurament no havíem tingut mai un capvespre com aquell tan especial que gaudírem en aquell passeig a la Safor. La flor del taronger, una conversa exquisida i les hores baixes de sol, ja amagant-se, descobrint-nos les hores magenta que decoraven la muntanyes i els tossals llunyans.
De vegades no és fàcil entendre que la importància de la fotografia ben entesa rau en l’art. De vegades no és fàcil contactar amb determinades persones a través de la poesia visual. No hi tenim l’educació adequada per llegir més enllà del que veiem i atrapar la semàntica de les imatges, els seus significats i elaborar un discurs comunicatiu a través de la creació, de la intencionalitat A un tocar de la mà teníem el Monestir de la Valldigna, artística. on havíem passat un dia increïble. I després, a l’ermita de la Xara, rematàvem una jornada especial de cultura, Aquells tons magenta que acomiadaven aqueixa jorde història i una miqueta també, de la singular gastro- nada tan especial quedarien reflectits no sols al treball nomia local. fotogràfic que feiem, sinó també a la nostra memòria vital, la memòria més íntima. La fotografia tingué un paper important en aquests moments: subratllava les sensacions. Jo m’havia dut la càmera per a captar un poc el monestir i l’entorn. Tot i que, una vegada allí, vaig abandonar de seguida la idea de fer imatge de registre, la idea de ‘mostrar’ com era aquell lloc i vaig decidir intentar copsar aquella pau que desprenia l’espai a través dels tons i les línies i plànols que es percebien quan miraves pel visor. S’hi podia jugar amb les textures i els volums molt fàcilment i amb total llibertat en aquell bocí d’història viva. Es tractava de crear imatges amb una plasticitat suficient com per a provocar determinades emocions quan les contemplares. 70
NATURA, CREACIÓ, INTERPRETACIÓ, LOCALITZACIÓ I AUDIÈNCIA. TOT D’UNA
P
Javi Sanmateu
ensar, descobrir, obrar, construir, exposar i també errar i refer, són part de la nostra natura. No admet discussió alguna. Les creacions que la humanitat ha dut a terme durant el pas del temps són innumerables. Citar alguns exemples no resultaria d’interés per a cap ment, independentment de la inquietud que la porte a llegir estes paraules. Tampoc ajudaria esmentar els camps on la maquinària de la metxa explosiu-creativa s’aplica. Els abasta tots i la dramatúrgia evidentment no pot esdevenir-se sense el punt de vista de la creació literària. Però no és moment per a què correguem massa. Desgranem-ho pas a pas. La interpretació com a cabdal de comunicació entre les persones es situa intrínsecament relacionada amb la vida quotidiana. No cal omplir una sala de gom a gom per a assabentar-se. Des del mateix moment que obrim els ulls al matí, interpretem el nostre entorn. Sort que els mecanismes que ens permeten entendre’l no son homogenis i permeten omplir les nostres vides d’infinites aquarel·les de realitats paral·leles i, a la vegada, compatibles entre si. Ja saps, tot depèn del punt de vista. Interpretem un paper quan arribem a la feina, quan clavem la pota i també quan volem esbrinar de qui és la culpa quan es trenca un plat. Al congrés dels diputats es podrien vendre entrades de funcions que cobririen
tot tipus de gèneres literaris. No parlem ni tractem igual al funcionari que ens atén al final d’una cua de l’administració que als amics que seuen a una taula d’un bar. Ni rebem de la mateixa manera una bufetada d’un desconegut que d’una marmoladora mare. De nou, no vull cometre l’error d’endinsar-nos en excés en les arts escèniques i menys encara en la seua cabuda en el món de les falles. Quedem-nos primerament amb la part orgànica de la interpretació, sense afegits addicionals. El conglomerat d’emocions, paraules, sensacions i efectes possibles que es desprenen de les nostres relacions personals i amb el medi que ens envolta, disposen d’un amaniment que ens ajuda a modelar el resultat definitiu que es percep. El temps i l’espai. Un exemple ben clar; el bes. Hui en dia una parella es saluda amb un bes als llavis amb total naturalitat. Res alarmant. Això si, obviant que a l’antiga Roma, per llei, els marits saludaven així les seues controlades esposes per assabentar-se de si havien consumit vi en la seua absència. D’igual forma, si un quinze de juliol, per citar un dia de poca o cap activitat fallera, et trobes de turisme per la Castellana un conjunt de persones amb indumentàries poc convencionals i no massa còmodes al pas d’una marxa mora, no donaràs crèdit als teus ulls.
71
Tancant el cercle, no hi ha història si ningú la conta, però tampoc si ningú l’escolta. Llegim la crònica política diària i per això els diputats interpreten els seu paper a la cambra del congrés. Als micròfons oberts em remet. Manda huevos, si no. Apel·lar a l’audiència, entrar de bon grat en els seus pensaments, convèncer i no morir en l’intent són característiques necessàries d’un bon orador. I tots ho som en millor o menor mesura i depèn de a qui li orem, però ho som. En definitiva, les bases de les arts escèniques són part de la nostra natura com a éssers vius. A les falles, caracteritzades per la seua capacitat radiogràfica de la societat, ho sabem de bon tros i formem amb el teatre un tàndem crític-interpretatiu sobre la mateixa. Vivim del drama i morim en el drama. Fem zàping, consultem
xarxes socials, naveguem per blogs buscant la comèdia sense adonar-nos que som capaços de crear-la. Si obrim bé els ulls com a bons espectadors, trobarem personatges al nostre voltant que podrien protagonitzar històries dignes de prime time. Invencions de tot tipus se’m venen al cap sense eixir de La Safor amb persones que molts coneguem. Parlant d’invents. Els germans Lumière inventaren el cine, o millor dit, l’aparell que permet gravar-lo. Però, qui va inventar el teatre? Més enllà dels primers texts clàssics literaris que encara es conserven i que s’han representant durant segles. Probablement i després de llegir-me reiteradament, crec sincerament bque ningú el va crear. Existeix des de que l’home és home i m’agrada pensar que en les primeres representacions primitives i simples, els actors i el públic encara tenien pèl a les galtes.
72
GENUÏNA DANSA Paloma Pelegrí
De vegades no és alguna cosa que mamem. De vegades és quelcom per descobrir, que brota a dintre i ens fa sentir. S’enlaira amb l’emoció de viure el moment. “Carpe diem”, deien, com si tan sols tingueren dos dies per a viure. I, ni tant ni tan poc, ella es va decantar per mai deixar de ballar encara que fos necessari fer-se descalça de peus i cor. Perquè al poble, ningú no falla, qualsevol vol jutjar la vida del veïnat sense mirar el que tenen a casa. Així va triomfar ella: no fent cas a les bèsties i mostrant el que millor se li donava.
74
LA LLEGENDA DE LA DISBAUXA La Papallona
S
i et dic la veritat, no sabia ni com començar, però El tercer dia vaig estar aguaitant tota l’estona des del de menuda em van ensenyar a sempre arrencar balcó. Em vaig adonar de que feien molt de soroll dupel principi. Així que pren seient i t’ho conte. rant tot el dia i jo em preguntava quan dormirien. Tanmateix, no vaig trigar molt a resoldre els meus dubtes Sé que hauràs llegit el títol, segurament no saps que es perquè a l’endemà, que ja era l’últim dia, vaig baixar a la disbauxa però t’has atrevit a continuar llegint fins ací. investigar una mica què passava entre bambolines. Així Bé, doncs jo et convide a que busques el seu significat, vaig conèixer a una veterana equilibrista i em va contar et facilitarà molt la lectura encara que sols vaig a con- tot el que jo sé ara d’aquella gran família. M’explicatar-te una llegenda de circ, bogeries i excessos. va que tenien quatre dies de gaudir més que de feina, perquè la feina ja l’havien estat fent durant tot l’any per Jo era ben bé menuda i una tarda d’hivern, més nit que a consumir-la en tan xicotet període de temps. Quina altra cosa, semblava que el mon anava a canviar per cosa més estranya i efímera, pensava jo. Però no, ara complet. Al meu barri ens ficaren una carpa descomu- forme part d’eixa gran família i cada dia que passa em nal que es quedaria quatre dies seguits envaint el ca- sorprèn més com hi ha gent que no gaudeix de tal merrer. Ma mare deia que en la part de dins hi havia autèn- ravella. tica màgia, però no com la dels mags, ella la descrivia com una cosa més festiva i alegre. De sobte, un tro, un soroll molt fort i sec, em va despertar. Agafe el meu diari dels somnis de la capçalera La segona nit, obscura i gèlida, la mare em va dur al del meu llit, ho apunte tot tal i com us he contat. Vaig circ, al lloc del que us he parlat abans. M’ho vaig pas- prendre el meu mòbil per buscar que volia dir somiar en sar de perles, em sentia com una nena petita veient als el circ però, abans de poder començar a llegir que em pallassos, malabaristes i equilibristes arriscant la seua deia internet, va interrompre ma mare amb un crit: Tata, vida per fer tal meravellós espectacle. Em va semblar aixeca’t que ja hi són ací! La música i la pólvora havien un món tan boig però a la vegada tan familiar. Allà dins, envaït Gandia. baix d’aquell envelat amb el sostre recobert de llums i eixe ambient acollidor, no feia fred de cap manera. 75
L’ART D’ESCRIURE Paloma Pelegrí
Com brins de seda, s’ajunten a la fulla lletres de quars polides amb cuir, material de tapa de llibre antic. I ara que oscil·len els meu pensaments, els meus sentiments i la meua delicadesa entre el paper i jo, puc dir-te, xiqueta meua, que em fa goig tindre la teua atenció. Però tot no és com ens imaginem, el guardó de redactar al nostre propi aire és degut a l’afany de les escriptores i escriptors predecessors. Encara costa enfilar vocables per tots els nostres que ja no hi són. Malgrat tot, estic orgullosa perquè preferisc la condemna per escriure lliurement que viure empresonada en les meues pròpies paraules. 76
I, DE SOBTE, LES FLAMES ENS CREMAREN Vicent Bañuls
I
, de sobte les flames ens cremaren, la gent cantà a ple pulmó i la música de la banda va tornar a inundar aquell carrer Nou d’octubre convertit en una mena de plaça, mentre tu, fallera, rebel i consentida, miraves amb anhel les cendres d’un monument que t’havia contat el que tant de temps havies estat esperant.
Tenim la costum de començar les coses pel final. Som fallers i sabem de bona tinta que és allò de començar pel final. Arranquem el nostre exercici amb l’elecció de l’artista que dissenyarà el nostre monument. Si, monument que, al igual que comença, acabará convertit en polseguera l’últim dia de la nostra festa. I si, inesperadament, algú vingués en aquest precís instant i ens digués: “Res del que has viscut fins a l’actualitat, ha sigut allò que havies imaginat guardar per al record”? Una cosa semblant és el que passa als monuments fallers. De Toy Story, més enllà d’aprendre que ‘podem anar fins l’infinit i més enllà’, hem aprés que, arribada la nit, els ninots viuen, ballen, canten, barallen, juguen, riuen, somien, investiguen, caminen, gaudeixen. I si als monument de la falla es passara una cosa semblant? A ella li deien Laia, va ser reina de la falla infantil feia molts anys i, com era tradició, es va endur un ninot menudet, instants abans de que les flames acabaren amb les falles d’aquell any. Des de llavors fins a l’actualitat ha dormit totes les nits amb ell i ha vist com el nou dia la rebia amb un ‘bon dia, bonica’. El ninot era especial, Eliseu va decidir nomenar-lo al dia següent de la Cremà. Ell era un llaurador, d’uns 60 anys, però amb cara de patiment. La falla infantil d’aquell any, tractava sobre un poble valencià replet de taronges, on la baixada dels preus havia arrossegat a una família a la desesperació i la pobresa, on menjar un plat de calent es convertia en tota una lluita en la que sols podien combatre els més valents. Al centre, s’erigia un taronger, gran, bonic, amb ulls vistosos i taronges brillants, rames verdes, tronc robust i arrels fortes. Anys després, el que havia inspirat la falla infantil es convertí en la mostra teatral que presentarem concurs. No erem Toy Story, però d’una manera o una altra els ninots havien cobrat vida. 77
Als fallers ens agrada la faràndula, l’espectacle, els riures i les carcallades. Ens agraden tant que inclús hem de parar a mitat de frase per respirar, agafar aire i sentir com els nostres pulmons es plenen per fer allò que més ens agrada fer: riure. Laia, 14 anys després d’aquell regnat, amb els estudis universitari acabats, va anar a casa per agafar l’entrepà. Acababa d’arribar de França, després de 7 mesos de treball. Al baixar a aquella plaça, allí estava ella, la seua Rosa, la que feia tan sols 3 mesos havia protagonitzat el paper de Roxana a la mostra teatral i hui la seua ànima s’havia quedat encapsulada al cos d’aquella funcionaria que seia al banc del costat del monument principal. No erem Toy Story, però a l’inversa una altra vegada, havíem aconseguit que els ninots cobraren vida. I, de sobte les flames ens cremaren, la gent cantà a ple pulmó i la música de la banda va tornar a inundar aquell carrer Nou d’octubre convertit en una mena de plaça, mentre tu, fallera, rebel i consentida, miraves amb anhel les cendres d’un monument que t’havia contat el que tant de temps havies estat esperant.
78
TENS LA BANDA SONORA DE LA TEUA VIDA?
H
Carla Vila Bruno
i ha pel·lícules que recordem per la seua Banda sonora i cançons que et porten a una pel·lícula..., siga com siga, tant el cinema com la música formen part de la nostra vida.
En les pel·lícules podem imaginar estar en llocs que no coneixem o voler visitar-los, visualitzar situacions i fets que interpretar, que no o si, desitjaríem protagonitzar. Podem riure o plorar, cantar o ballar, ser el bo o el malvat, guanyar o perdre, policia o lladre, ric o pobre.... a la fi, tantes possibilitats com personatges existeixen. I si parlem sobre temàtiques, són tantes que el llapis podria acabar-se. El cinema es un món màgic, una finestra plena d’imatges de tots els colors, una eixida a la imaginació, el pot transportar al passat o al futur i també deixarte en el present, present que deixes a la porta de la sala per endinsar-te en el temps de la filmació, per uns instants no hi eres tu, tan sols eres un espectador transportat a la ficció. Passat el temps, a la fi de la pel·lícula retornes a ser tu. La diversitat temàtica és tal que podria ser complicat poder elegir, mes la curiositat de les persones és, si cap, molt més àmplia encara i la imaginació dels professionals supera les nostres ànsies cinèfiles. Recordem una pel·lícula tant per bona com per roïna (sempre segons el nostre criteri). Tenim les nostres preferències, clar que sí, mes de vegades ens sorprenen, tant a bé com a mal, però a la fi no deguem oblidar que tan sols es ficció i que nosaltres som els autèntics protagonistes de les nostres vides i que aquestes no són una pel·lícula. I què dir de la Banda sonora de les pel·lícules? Al igual que elles, ens transporten a un altre món, per menys temps, però un món de ficció. La música es altre art imaginatiu, pot ser en més cabuda en les nostres vides per la varietat d´interpretacions. Hi ha que tindre en compte, al menys jo així ho crec, que consumim més música, tal vegada per la seua accessibilitat. La varietat i tipus de música fa que la curiositat ens porte a escoltar, al menys una vegada, i després prendre la decisió de tornar o no a escoltar-la. L´àmplia diversitat de cadenes de radio i plataformes musicals fa més fàcil la seua difusió i audició, encara que el cinema va avançant en el tema plataformes, encara resulta complicada la seua difusió, però… temps al temps. Per concloure, tant la Música com el Cinema ens obrin una gran finestra a la imaginació i al aprenentatge, sí, al aprenentatge, al cap i a la fi de tot aprenem i tan la música com el cinema són cultura. No penseu igual? 81
DEFINICIONS... REALITATS! Carla Vila Bruno
L
a nostra festa per excel·lència té tants components que resulta gairebé impossible donar-los un ordre d’importància, així que, no us enfadeu i si ho desitgeu seguiu llegint.
• Va ser creada pels alquimistes de l’Antiga Xina cap al segle IX per un dels millors fins que hi pugui haver: donar llum, intensitat, alegria, so ... i, encara que més tard li donessin un ús que no li corresponia, la PÓLVORA és, en la nostra festa, necessària. • Està entre nosaltres des de gairebé abans dels inicis de la humanitat. Els sons de la natura, ja en sí mateixa, són MÚSICA. És dolça, suau, trepidant, estrepitosa ..., què dir, impossible no estimar-la. • Com definir-la? Ho he buscat i la primera definició que trobe és: “Nom ambigu”. Hi ha tanta ambigüitat en el món ... Preferisc el següent: “Activitat en la qual la persona recrea, amb finalitat estètica, un aspecte de la realitat o un sentiment en formes belles, valent-se de la matèria, la imatge o el so”. Quins artistes som!! ens valem dels tres conceptes: matèria, imatge i so per fer ART. La natura ens dóna una part de sí mateixa, ens presta una mica de la seua matèria per modelar i crear imatges increïbles. • Em quede amb aquesta: “Conjunt de coneixements, idees, tradicions i costums que caracteritzen un poble, a una època ...” Jo pense que és una cosa més. És tan ampli que no arriba a definir-se suficientment. És atemporal, dinàmica, de mires àmplies, progressiva ... Sembla que parle d’una dona, però estic parlant de CULTURA i en terres valencianes en cap moltíssima, tanta que fins i tot la exportem. Pintors, músics, escriptors, arquitectes, metges ... la llista podria ser eterna. • Definida pot ser o no complicat. És un sentiment tan ampli i dens com contagiós. “Sentiment de plaer que sol manifestar-se amb un bon estat d’ànim, la satisfacció i la tendència al riure o el somriure”. També parla de la persona que causa aquest sentiment i els valencians, d’ALEGRIA, en sabem una estona llarga. No és que no tingam mals moments, que sí, però quan es tracta de Falles intentem amb intensitat suportar-los, apartar-los i fins i tot oblidar-los, que res pertorbe la nostra felicitat en època fallera. • Aquesta pot ser una encertada definició: “Transmissió d’activitats, costums, literatura popular, etc ... que es manté de generació en generació”. TRADICIÓ I AMOR, amor per les nostres tradicions, per la nostra cultu80
ra,pels nostres Patrons. No hi ha millor sensació per a nosaltres que poder demostrar el nostre sentir davant la nostra Geperudeta, l’emoció de portar-li una flor, de poder posar per a la foto amb ella i demanar o donar les gràcies és una cosa que, de vegades, no es pot explicar amb paraules. És tant l’amor que li tenim a la Mare que Sant Josep, com a bon pare, entén i no s’enfada, comprèn la devoció del fill per la mare, se sap estimat, respectat i exaltat, no en va les Falles es celebren en el seu honor, honor reconegut per la Unesco al declarar les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. A l’arribada de la nit del 19 de març, el principi de la primavera, els valencians cremem tot el dolent amb un foc que es durà tot el realitzat durant un any sencer per tornar a començar, començar un nou cicle, perquè els valencians sabem de tradicions , alegria, cultura, art, música, pólvora i molt més, però sobretot sabem avançar i reinventar-nos i amb això aglutinem tot el nostre saber i totes les nostres ganes per continuar any rere any. Així són les nostres festes, les nostres FALLES. Queda molt per dir, molt per parlar, molt per viure, molt per imaginar... tal vegada ens trobarem de nou per a xarrar de tot això.
82
Pol. Ind. La Vila, C/ La Vall d’Albaida, 3 46819 NOVETLÈ - Tel. 96 228 01 27 pedidos@paperplegat.com
CLÍNICA MÉDICO ESTÉTICA MEDICINA ESTÉTICA ÁCIDO HIALURÓNICO RELLENOS FACIALES BÓTOX LÍNEAS DE EXPRESIÓN HILOS TENSORES FLACIDEZ “EFECTO LIFTING” RADIESSE® RELLENA ARRUGAS PROFUNDAS Y CORRIGE VOLUMEN HIDROLIPOCLASIA GRASA LOCALIZADA ALIDYA® CELULITIS ESCLEROTERAPIA ELIMINACIÓN DE VARICES
ESTÉTICA AVANZADA DEPILACIÓN LÁSER DIODO ENEKA PRO® SIN BONOS NI CONDICIONES INDIBA® TRATAMIENTOS FACIALES Y CORPORALES ACCURETT® ELIMINACIÓN DE MANCHAS EN 1 SESIÓN ENPITSU® MESOTERAPIA POR MICROPUNCIÓN ÁCIDO HIALURÓNICO Y VITAMINAS GERNÉTIC® COSMÉTICA PERSONALIZADA PRESOTERAPIA RETENCIÓN DE LÍQUIDOS Y CELULITIS DIAGNÓSTICO GRATUITO TRATAMIENTOS PERSONALIZADOS
Hnos Gregori Tel. 645742489
lallarfood.com Sร GUENOS EN NUESTRAS REDES
Puedes encontrarnos en diferentes puntos
{
Beniarjรณ Carrer del Portal 962 80 12 46
Gandia Mezquita del Raval nยบ18 961 03 42 44
Ondara C.C La Marina 961 15 17 89
ESPECIALISTAS EN CERÁMICA & BAÑOS
www.ciagan.com
POLÍGONO ALCODAR
Himne de la Falla Barri de Crist Rei Són les falles de Gandia obres d’art i d’esplendor plenes de gràcia i ombria de la regió les millors. Som fallers d’un gran barri, Crist Rei li diuen tots, treballem per a un bon fi, fer falla, festa i foc. Barriada de Crist Rei, fallera pels quatre costats. Visca la Verge i les Falles, lo millor dels valencians (BIS) Nostres falles són boniques, no són menudes ni grans, tenen la crítica exacta que es mereix la “barrià”. Com a joies són les dones, de bellesa sense igual, valencianes de valia, graciós garbo al caminar. Barriada de Crist Rei, fallera pels quatre costats. Visca la Verge i les Falles, lo millor dels valencians (BIS)
Música: Sabas Torregrosa Arranjaments: Ignacio Moreno Lletra: Francisco Torregrosa