Recolzar, una acció ben fallera ...................................... Pàg

REcoLzAR, uNA Acció BEN fALLERA.

pER: mARiA JoSEp SAfoNT mELchoR

ALcALdESSA dE BoRRiANA

Recolzar és un dels mots que, malauradament, en aquestos mesos d’incertesa han evidenciat una vigència absoluta.

En la situació que va esclatar d’una manera sobtada el dia 10 de març en ple acte de pleitesia a la nostra Reina Fallera Elena Pastor Manzano, en rebre la telefonada de Presidència de la Generalitat on se’m notificava la suspensió de tots els actes fallers, la necessitat de recolzament va prendre prompte un protagonisme tràgic.

Havia començat una etapa que, per a la nostra festa fallera, obria un horitzó ple de dubtes. Què passava amb els monuments? I amb les carpes? Què anava a passar en les pròximes jornades?

Els representants de les falles, en aquell mateix acte es van assabentar d’unes circumstàncies que marcarien el futur de tot l’exercici faller. Ajornar, eixa va ser la paraula que, inicialment, deixava oberta una porta a l’esperança per poder reprendre un avenir faller, creíem, en uns mesos.

Faltaven pocs dies per a la “plantà” i aquesta indeterminació omplia els caps i els cors de tot el col·lectiu faller.

Però en un espai de temps ben curt l’enuig inicial va donar pas a la responsabilitat i des de totes les comissions es van posar a disposició de qui ho poguera necessitar per ajudari, amb força i ganes, col·laborar per eixir de la situació que ens envoltava.

Eixa actitud responsable de recolzament a la seua gent, ha estat sempre una característica dels fallers i falleres de Borriana.

La situació va afectar molta gent, massa gent… i el món faller de la nostra ciutat va estar a l’altura. Es va complir amb totes les recomanacions i restriccions, van oferir els seus casals i els seus esforços, tan personals com col·lectius, per treballar conjuntament amb associacions, administracions i persones individuals en els moments més dolorosos viscuts a Borriana en molts anys.

I així, recolzant de moltes maneres diferents a qui més ho requeria: acompanyant, cosint, transportant, rebent, repartint… en definitiva, van formar part de la gran quantitat de gent solidària que va lluitar, dins de les seues possibilitats, per minimitzar la tragèdia que, des del primer moment, va afectar la nostra ciutat d’una manera ben significativa.

Perquè la germanor que caracteritza els fallers i falleres té un significat molt més ampli que el de col·laborar en el treball per la festa fallera.

Germanor, sinònim de fraternitat, implica una manera de ser i de viure oberta a les altres persones, un recolzament en els moments i les situacions més crítiques i imprescindibles.

I aquells moments malauradament ho eren. Era el moment de mirar als ulls, allargar la mà i posar el cor i l’ànima en tot allò que es podia i s’havia de fer.

I molta gent va sentir el recolzament de l’altra gent quan més ho requeria. Recolzar, una paraula molt valenciana que sona d’una manera especial en situacions com les que hem viscut.

Perquè fins i tot, després dels primers temps de confinament, incomunicació presencial i separació entre persones estimades, quan vam poder eixir al carrer i reprendre el contacte amb altres, ho vam fer acostant els colzes, amb una connexió física lleu però plena de simbolisme i amb un significat ben emotiu.

Era impressionant veure els ulls d’algú a qui feia mesos que no havies pogut visitar i reconèixer en ells l’emoció del retrobament i l’alegria del redescobriment personal.

Havia passat massa temps sense aquest contacte físic i el lleu toc amb el colze significava que començava una nova etapa amb una actitud que, a pesar de tota la història recent perduda amb la desaparició de persones estimades, a pesar de la situació sanitària i econòmica que encara restaria molt de temps sense poder millorar, a pesar de tot, hi havia un bri d’esperança. Esperança que es manifestava amb un breu contacte entre els colzes de dues persones que es reconeixien i es recolzaven mútuament.

I la vida començava a obrir-se de nou pas i les falles, una vegada més, eren partícips d’aquest despertar d’un malson que estava durant ja massa temps. Els primers actes fallers, complint amb tot el que la seguretat demanava, van posar de manifest que el món faller tornava a recolzar la gent de Borriana.

Les flors, els castells de foc, les mascletades, els vestits plens de color… van tornar a eixir als carrers i a les places de Borriana.

La gent de la nostra ciutat necessitava que les falles encetaren la tímida entrada en una normalitat que mai tornarà a ser com abans de la maleïda pandèmia, però que, sobretot pensant en les generacions més joves, i també en les de més edat, estaven obligats a portar endavant i encapçalar el primer pas d’un futur en positiu.

Mai podrem oblidar el que ha passat, ni a les persones i famílies que més han patit i que continuen sense haver pogut recuperarse del tot. I, a partir d’aquestes circumstàncies, ressorgirem de les cendres del dolor i del patiment com han fet en tantes ocasions les falles.

Perquè les falles són això, superació de tot el que és negatiu, record i reivindicació del nostre passat posant en valor les nostres tradicions i, sobretot, germanor per col·laborar entre tots i totes per tirar endavant nous projectes de futur.

Hi ha molts mots sinònims de recolzar: afermar, apuntalar, sostenir, subjectar, sustentar, descansar, reposar... i tots s’han complit sempre amb la gent de les falles quan ha estat necessari.

Perquè Borriana no és la mateixa sense les falles, però les falles tampoc són les mateixes sense Borriana.

I enguany, s’ha demostrat.