Recordar, un exercici necessari ....................................... Pàg

REcoRdAR, uN ExERcici NEcESSARi.

REgidoRA dE fALLES i pER: SARA moLiNA BALLESTER

pRESidENTA dE LA JuNTA LocAL fALLERA dE BoRRiANA

Recordar, vol dir tornar a passar pel cor.

Hi ha moments que en tornar a passar ens fan mal i hi ha altres que ens fan traure un somriure.

En aquest últim any i mig hi ha molts moments d’uns i dels altres, recordar aquell fatídic moment on celebrant la pleitesia a la nostra Reina, Elena Pastor, i un més que merescut homenatge al benvolgut Quino Puig anunciaven que no hi hauria setmana fallera en 2020.

Fa mal encara recordar i pensar com una ciutat com la nostra no podria veure al mes de març els monuments al carrer, fa molt de mal recordar les llàgrimes de la meua Reina Elena, dol recordar els ànims dels fallers en aquella nit que va passar de ser màgica a tràgica.

Però només seria el principi, tot el que vindria dies desprès és molt més dur de recordar, imatges d’un endimoniat virus que no deixava de créixer a tot arreu del món i nosaltres solament podíem lluitar contra ell estant a casa.

Era impensable un 19 de març a casa, en silenci, la Covid19 ens havia furtat el soroll de les traques, de les xarangues, de la gent als carrers.

Però a poc a poc ens aniria furtant molt més, inoblidables somriures que no tornaríem a veure i que hui des d’ací vull llançar-los un bes al cel, moments que fan mal, molt de mal.

Però no vull, ni he de recordar aquells moments, vull recordar els bons, els que quan tornen a passar pel cor ens trauen un somriure, aquells que passen per a quedar-se.

Vull recordar els bons moments que m´han donat, com sempre, els meus fallers.

Vull recordar, el nostre lema, TORNAREM, perquè així es va prometre i així ho hem fet.

Vull recordar la il·lusió dels fallers en el mes de març del 2021, on van fer de cada acte un cant a l’esperança, eixa esperança en veure molt prompte la festa de les falles al carrer.

Recorde l’ofrena, per primera volta sense abillar-me amb el vestit regional, sense desfilar pels carrers del meu poble, sense tantes coses, però així i tot vos he de confessar que va ser l´ofrena més emotiva i especial que he viscut fins hui.

Vull recordar, i no puc evitar emocionar-me en fer-ho, eixa nit, la del 19 de març, on els fallers tots a la mateixa vegada i més units que mai, van fer que Borriana fóra un esclat de soroll i de llum, eixos 19 castells que van marcar un abans i un desprès.

Un abans perquè deixàvem enrere tot allò que ens havia fet tant de mal i un desprès perquè ahí començava tot una altra volta, les 19 comissions de la meua ciutat estaven més unides que mai, i així era impossible no lluitar perquè al 2021 hi haguera falles.

Vull recordar eixe plenari on tots junts vam decidir que en octubre del 2021, fent història, Borriana veuria per fi els seus monuments al carrer.

Vull recordar el somriure de les meues reines Elena i Julia la primera volta que juntes es van vestir de regional per assistir a un acte, estaven més radiants que mai.

Igual que la primera volta que ens van vestir les corts d´honor i totes les falleres de la ciutat, moments únics que hem de recordar.

Vull recordar la festa de les creus d´enguany, una cosa simbòlica vam acordar, però per a mi va ser màgic.

Els fallers entraven per fi als seus casals per fer allò que més els caracteritza, treballar per mantenir la festa.

Eixos moments són els que hem de recordar, i tornar a passar una i mil voltes pel cor, perquè són els moments que han fet grans als fallers.

Diuen que el 2020 i el 2021 seran anys per a oblidar, no oblidem, recordem.

Recordar, i tornar a passar pel cor tot el que hem fet, tot el que hem lluitat perquè la festa continue endavant, per veure el 2021 els nostres monuments al carrer.

Hem de recordar i contar, que els fallers vam saber complir la nostra promesa.

Hem de recordar una i mil voltes que vam de dir allò de “Tornarem” i ací estem perquè hem “Tornat”.

Recordar que hem lluitat perquè les falles del 2021 siguen hui una realitat.