Reivindicar el monument faller ....................................... Pàg

REiViNdicAR EL moNumENT fALLER.

pER: VicENT gRANEL cABEdo

REgidoR dE cuLTuRA, pATRimoNi, NoRmALiTzAció i AgRicuLTuRA dE BoRRiANA

Hem viscut, i vivim, un dels moments més estranys i indecisos de la nostra societat, tal i com la coneixíem fa ara poc més d’un any. El confinament, la pèrdua de persones per la pandèmia, les mesures sanitàries, les noves costums, les distàncies, les restriccions per a la seguretat de totes i tots. Aquestes últimes, potser, són les que ens han permès reflexionar més sobre la nostra festa més internacional, com són les falles. I dic, reflexionar, quan algú podria pensar que ens han fet estar a casa sense poder celebrar-la, sense poder estar totes juntes abraçant-nos, festejant, o simplement, gaudint d’elles. I dic reflexionar, perquè durant tot el passat any, quan el confinament va tocar de ple amb la celebració de la festa fallera em va fer pensar en la importància que té el monument faller en la nostra festa, i també, com a societat valenciana. La necessitat de reivindicar un element fonamental de les falles com és el monument, que en els anys ha estat oblidantse, quedant-se a un costat com una mera obligació de plantar els ninots al carrer, i al qual hem de donar la importància que té, com a l’origen de tota una festa a la qual els valencians i valencianes fem únicament nostra. Perquè el significat de reivindicar ens ho demana, “reclamar una cosa a la qual té dret i està amenaçat de ser desposseït”, tornar a situar el monument al centre de la festa, i donar-li la importància necessària.

Sols sis anys en tota la història de les falles al territori valencià han sigut els que no hi ha hagut falles. Cadafals que no es varen traure al carrer, i que sense ells, va ser la primera prova de perdre tota l’essència de poder celebrar la festa. Al 1885 i 1886, la presentació del monument al carrers tenia com objectiu la sàtira i la crítica cap als governs municipals o el veïnat. Aquesta no va agradar i amb una pujada de la taxa per a poder plantar el monument, es va passar de les 10 pessetes a les 30 en el 1883, arribant a les 60 al 1885. Tota aquesta pujada va suposar que els fallers de la època com a protesta no plantaren els seus monuments, i finalment, al 1887 la taxa va tornar a baixar a les 10 pessetes, i el més important, les falles varen tornar als carrers amb la crítica local com a principal eina.

Aquestos anys, sense monument al carrer, no varen estar acompanyats de cap festa, el que fa que pensem en la reivindicació en majúscules de l’element més important de les nostres falles, el monument, que es plantà i es cremà i que li dóna el sentit. L’element que fa que cada any els fallers i falleres treballen per un fi únic, i no obligatori, sinó essencial, i al que s’han de destinar els esforços necessaris per mantenir l’esperit d’una festa que no ha de girar al voltant d’altres noves ocurrències festives, sinó al propi monument.

Els anys de la Guerra Civil Espanyola, del 1937 al 39, els carrers dels pobles valencians van estar orfes de falles. Els monuments no van eixir al carrer, llevat d’algunes reivindicacions puntuals, i la festa fallera també es va interrompre. La guerra va deixar el monument i tot el seu significat amagat, sense poder eixir al carrer.

I ara, arribem als nostres temps. El 10 de març de 2020 es va anunciar la suspensió de la festa fallera, i amb ella va arribar el confinament. Les comissions falleres varen parar la seua activitat, i més important encara, els tallers fallers varen posar un punt i a part a la construcció dels monuments. Totes les falles que anaven a ser plantades van passar a l’ombra, en magatzems, a l’espera de tornar a veure la llum.

I eixa llum ha arribat. A partir de setembre els monuments tornaran al carrer i és moment de reivindicar una figura que pense ha estat oblidada per la mateixa festa fallera. Un element clau, que sense ell no tindria sentit la festa. El monument, el cadafal, la falla, el ninot, al que se li ha de destinar molta més importància de la que ha tingut en els últims anys. I no solament com a motor econòmic, amb més d’un milió d’euros de facturació solament en el Gremi d’Artesans Fallers de Borriana, sinó sobretot, com a motor cultural i patrimonial

dels valencians i valencianes. Ara, Patrimoni Immaterial de la Humanitat, la festa fallera ha de situar el cadafal faller al capdavant de la festa i destinar la inversió més important a que les places i carrers estiguen replets d’ells, recuperant com mai abans, el sentit final del monument, la crítica, la sàtira a l’actualitat de la nostra societat, i l’art, com l’essència artística valenciana més històrica i important que tenim.

Sols en sis anys de tota la història fallera els monuments no han eixit al carrer i sols en sis anys la festa fallera no s’ha pogut celebrar. La reivindicació del monument faller ha de ser una de les premisses més importants de la festa fallera i no veure-ho com una simple obligació, sinó com el centre de tota la festivitat i l’eix a través del que gira tot el significat de la festa. De l’origen de cremar allò que no valia dels tallers dels fusters, passar a ser una festa del veïnat, que servia per fer una crítica entres els mateixos veïns, fer els primers ninots de draps i roba en desús, a l’obra d’art que els artistes fallers creen any rere any per a que gaudesquen totes i tots. Reivindicar el monument com a eina de crítica i sàtira, a través d’una obra d’art que els valencians i valencianes hem de valorar com li pertoca i no deixar-la com una simple obligació, sinó com el centre de la nostra festa, les nostres falles!!!