Un llibret de Pirates by fallabarrisantgregori

Falla Barri Sant Gregori Torrent, falles 2019

Edita: A. C. Falla Barri Sant Gregori Coordinació: Amparo Rodrigo Alejandro Dissseny i Maquetació: Samarucs Solucions gràfiques Editorial: Amparo Rodrigo Alejandro Portada i ilustracions contingut gran: Juanjo Gasull Fotografies: Jose Luis Arce Luz, Vifalles Correcció: Christian Pizcueta Mascarós Artista Major: Germans Miñana Guionista: Ferran Martínez i Gómez Explicació del monument gran: Miguel Angel Gascón Rocha Artista infantil: Germans Miñana Explicació del monument infantil: Miguel Àngel Gascón Calendari d’actes: Cristina García Anchel Col·laboradors articles literaris: Albert Llueca Juesas Enrique Marzal Vidal Jose Fernando Andreu Mora Manuel Catalan Moreno Miguel Arraiz García Andrea Martinez Villena Jose Luis Lagardera Ventura Miguel Campos Ruiz Pedro Manchon Pau Vicent Blasco Miro Aitor Sánchez Collado Miguel Angel Gascón Rocha Roberto Roig Pelufo Ximo Hernández Marin Ilustracions i portada infantil: Gio Torres i Sheila Mayordomo Ilustracions contingut infantil: Gio Torres i Sheila Mayordomo Poesies falleres majors pel poeta : Miguel Àngel Gascón Rocha Publicitats: Comissió A. C. Falla Barri Sant Gregori Fotografies: © dels textos: els i les autors/es © de les imatges: els i les autors/es i propietaris/es © de la present edició: A. C. Falla Barri Sant Gregori de Torrent Depòsit legal: V-766-2006 El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del Valencià. El present llibret ha participat al concurs de llibrets fallers organitzat per l’OAM Junta Local Fallera de Torrent. Este llibret participa en els premis de les lletres falleres.

Sumari 07- Saluda president 15- Saluda fallera major 23- Falla gran 49- Contingut literari 167- Saluda president infantil 169- Saluda fallera major infantil 182- Falla infantil 214- Programa dâ&#x20AC;&#x2122;actes i festejos 3

Un llibret de pirates

Amparo Rodrigo Alejandro

Un llibret de pirates, “ahí es na”. Però en fi els artistes tenien clar que volien plantar-nos eixa falla i cal respectar-los perquè ells són els que realment saben del seu treball. Puix gens a llançar-se, a plantejar un llibret sobre pirates, com si mai s’haguera plantat una falla de pirates. Ho veig “Pirateries” un lema curt directe i clar, Doncs no, no pot ser, ha de ser un lema que no hi ha forma d’aprendre-li-ho del llarg que és…. Però el repte és motivador, intentar fer alguna cosa diferent amb un tema que s’ha tractat… diria jo que centenars de vegades, però açò mateix ho coneixereu en aquest mateix llibret. Com també podreu conéixer els tresors que al llarg de tot el nostre territori ens descobreixen fallers de Nord a Sud. Segur que algun us emocionarà uns altres us faran riure, uns altres us faran pensar. Un viatge d’anada i tornada ens mostrarà que tota acció té la seua reacció i descobrirem com un tresor portat fa 45 anys quasi en el límit del nostre territori de casualitat ens retorna 6 joies en forma d’artistes fallers de primera línia. Però el fonamental d’un llibret de falla són les explicacions de les falles que plantarem en el nostre barri en uns dies, Explicacions carregades de sàtira, critica i poesiaNo faltarà tampoc la part més protocol·lària en la qual descobrirem als nostres màxims representants, la nostra comissió i el programa d’actes. I els nostres xiquets? Doncs els nostres xiquets tenen molt de conte, Un conte escrit i il·lustrat a propòsit per al nostre llibret, i un missatge per al futur de la nostra comissió, la importància de la lectura.

Verba volant, escripta manent, deien els llatins, les paraules volen, l’escrit queda. Gaudiu d’aquest llibret, llegir-ho amb el mateix afecte amb el qual s’ha realitzat per part de tots els que han participat en ell-

Eduardo Peña Navarro President 2019

Enguany després d’un descans torne a ser el vostre president, d’aquesta volguda falla, la del Barri Sant Gregori, per això vos vullc dirigir unes paraules. En primer lloc agrair a totes les persones que han estat al meu costat sempre, a la comissió pel seu esforç i perseverança. A tot aquell faller i fallera, que ens ha aportat el seu granet d’arena, que ens ha servit per a millorar cada vegada un poc mes i per poder fer d’aquest any, un any divertit i agradable. També dirigir-me, com no, a la fallera major Mayte, a la fallera major infantil Sara i com no a Nacho el nostre president infantil, donar-los la meua felicitació i espere de tot cor, gaudir enguany tots junts cada acte i cada moment. I per acomiadar-me espere que enguany siga inoblidable per a tots i vos desitge unes bones falles 2019

Junta executiva

DELEGAT RECOMPENSES PRESIDENT: Carlos Barrero Simarro Eduardo Peña Navarro DELEGADA SECCIÓ FEMENINA VICE PRESIDENT 1r Mª Victoria Folgado González Vicente Montoro Toledo VICE. DELEGADES S.FEMENINA VICE PRESIDENT 2n Isabel Mena Pérez Isidro Bermell Vilanova Pilar Carretero Montero VICE PRESIDENT 3r DELEGAT CUOTES Antonio Montoro Zayas Isabel Mena Pérez SECRETARIA DELEGAT DEPORTS Amparo Rodrigo Alejandro Jorge Mendoza Ruiz VICE SECRETARIA VICE DELEGAT DEPORTS Laura Carrillo García Javi Sanz Borreguero TRESORERA: Alejandro Pérez Martínez Mª Carmen Mercado Martínez Delegada de llibret VICE TRESORERA Amparo Rodrigo Alejandro Isabel Mena Pérez Delegat RRHH VICE TRESORERA Miguel Cebrian Cuenca Veronica Villalba Olombrada Vice Delegat RRHH DELEGAT FESTEJOS Alejandro Pérez Pinilla Jose Luis Arce Luz VOCALS VICE. DELEGAT FESTEJOS Jose Manuel Pérez Irnan Isidro Bermell Vilanova Alejandro Gil Cebriá Manuel Zaya Igual Jose Manuel Pérez Irnan Manuel Navarro Ruiz Francisco Ródenas Serrano Carlos Barrero Simarro Rubén Ródenas Mercado DELEGADA D’INFANTILS Patricia Peña Folgado Mónica Rivera García VICE DELEGATS D’INFANTILS Nuria Montoro Pérez Inma Bermell Vilanova Vicky Peña Folgado Noelia Espinosa Canales Sandra Carrillo Alfaro DELEGAT LOTERIES Antonio Muñoz Lorente Vice Delegats Loteries Vicente Montoro Toledo Manuel Navarro Ruiz

Comissió masculina Adam Parra Izquierdo Alejandro Fernandez Muñoz Alejandro Gil Cebria Alejandro Pérez Martínez Alejandro Pérez Pinilla Alfonso Carrillo Romero Alvaro Calabuig Mercado Andres Mena Lumbreras Andres Cantos Fuentes Andres Mena Mercado Antonio Jose Zapata Picazo Antonio Muñoz Lorente Borja Zafra Parra Carles Xavier Carretero Montero Carlos Angel Martínez Carlos Barrero Simarro Carlos Laderas Rubio Carlos Pérez Iniesta Carlos Zornoza Conejeros Crispulo Rubio Jerez Daniel Peña Fernandez Daniel Sorli Chust Diego Cueva Soriano Diego Sanz Nogales Diego Sanz Almerich Eduardo Alonso Atienza Eduardo Peña Navarro Emilio Laderas Aguado Enrique Garrigues Cebrian Enrique Garrigues Sanchis Faustino Calabuig Yago Fernando Mena Lumbreras Fernando Rodenas Serrano Ferran Rodenas Aleis Francisco Javier Jimenez Morales Francisco Jose Laderas Aguado

Francisco Rodenas Serrano German Rodenas Mercado Grazziano Maffezzoni Hugo Anchel Irnan Isidro Bermell Vilanova Ivan Serrano López Javier Dominguez Corrales Javier Hernan Ballesteros Javier Sanz Borreguero Javier Maestro Cebrian Jesus Mª Diaz Mercado Joaquin Camarena Escandell Jorge Alonso Sobrino Jorge Garrigues Cebrian Jorge Medina Ripoll Jorge Mendoza Ruiz Jose Antonio Montero Zayas Jose Antonio Rivera García Jose luis Arce Luz Jose Luis Calvente Puchades Jose Manuel Pérez Irnan Jose Manuel Torres Amores Jose Muñoz López Juan Carlos Muñoz Martin Juan Carlos Rebolloso Sarrion Juan Maestro Rodríguez Juan Mena Pérez Julian Serrano Zayas Luis García Del Val Luis Guerrero Irnan Manuel Navarro Ruiz Manuel Zayas Igual Miguel Angel Cebrian Martínez Miguel Angel Hernan Jimenez Miguel Angel Tamarit Villarroya Miguel Cebrian Cuenca

Cort d’honor

Miguel Centelles Sánchez Miguel López Herrera Miguel López Pina Miguel Maestro Rodríguez Miguel Raga Guijarro Nestor Shan Zafra Nicolas Requena Martínez Oscar García Hernandez Pablo Tortosa Hernan Pablo Hernan Jimenez Patricio Hernan Jimenez Pedro Peña Fernandez Pedro Peña Navarro Rafael Tortosa Martínez Raul Mena Penella Raul Zafra Zornoza Roberto Garrigues Cebrian Roberto Serrano Zaya Ruben Cano Otero Ruben Martínez Martos Ruben Rodenas Mercado Ruben Tamarit Rebolloso Samuel Andreu Martínez Saul Nava Rojo Sergio Rodríguez Heredia Sergio Shan Zafra Vicente Montoro Toledo Vicente Orti Mateu Vicente Silla Caravaca Xavier Carretero Dominguez

Agustina García Leon Aitana Rodenas Aleis Alba Osorio Cebrian Alba Hernan Poveda Alejandra Mena Mercado Alejandra Mercado Blasco Alicia Sánchez Villalba Amada Cebrian Cuenca Amparo Aleis Alabajos Amparo Montero Zayas Amparo Rodrigo Alejandro Ana Belen Martos Ojeda Ana Platero Puig Anabel Zafra Zornoza Andrea Garrigues Jimenez Andrea Hernan Poveda Andrea Ruiz Morcillo Aurora Carrillo García Beatriz Calabuig Mercado Beatriz Fernandez Olivares Carla Natalia Soriano Martínez Carmen García Muñoz Torres Carmen Gutierrez Martínez Carmen Torres Amores Clara González Aleis Claudia Peña Rubio Concepcion Vilanova Raga Coral Anchel Irnan Cristina Puchalt Casado Cristina Serrano Zayas Dolores Blasco Moreno Dolores Martínez García Dolores Mercado Blasco Dubi Cebrian Cuenca Enriqueta Ballesteros Montoya Erica Fernandez Olivares Eva Mª Montero Carretero Eva Mª Muñoz Mercado Eva Maria Mercado Blasco Ghislaine Rodríguez Medina Gloria Corrales García Inmaculada Bermell Vilanova

Inmaculada García Gómez Inmaculada Pérez Irnan Inmaculada Rebolloso Sarrión Irene Tortosa Hernan Isabel Mena Pérez Isabel Mercado Blasco Jessica Jarque Pontiveiro Laura Carrillo García Laura Ruiz Morcillo Laura Saez Martínez Laura Sereno Herranz Lidia Camarena Requena Lorena Morcillo Godoy Lucia Rubio Navarrete Lucia Centelles Serrano Lucia Fernandez Barrajon Mª Amparo Sanz Almerich Mª Carmen Cebrian Martínez Mª Carmen Mercado Martínez Mª Del Mar Hernandez Bautista Mª Del Mar Parra San Jose Mª Dolores Poveda Prieto Mª Jose Notario Ballesteros Mª Jose Rodríguez Heredia Mª Jose Rubio Gómez Mª Teresa Godoy Hermosilla Manuela Irnan Irnan Mar González Aleis Mari Carmen Requena Diaz Mari Nieves Bautista Parra Maria Garrigues Espinosa Maria Oliver Yuts Maria Teresa Jimenez Guimerá Maria Teresa Pérez Irnan Marion Guerrero Irnan Marta Diaz Majuelo Marta Molinero Martínez Marta Peña Fernandez Marta Zayas Soriano Monica Rivera García Monica Vilanova Rosa Natalia Arocas Casado

Natividad Martínez Calomarde Noelia Espinosa Canales Nuria Navarro Mena Nuria Rubio Cebrian Nuria Montoro Pérez Paqui Espinosa Diaz-Benito Patricia Peña Folgado Paula Jimenez Conejero Pilar Carretero Pérez Pilar Igual Silla Pilar Zayas Igual Providencia Mercado Blasco Raquel Serrano Zayas Raquel Catalan Jerez Raquel Fernandez Olivares Rebeca López Castillo Rebeca Martínez Martínez Rebeca Rodenas Mercado Sandra Carrillo Alfaro Sandra Pérez Irnan Sebi Herrera Herreros Sheila Mayordomo Ortega Sheila Muñoz Hernandez Silvia Gonzalez Aleis Silvia Poveda Prieto Silvia Zayas Soriano Sofia Barrero Mercado Sofia Vilata Orti Sonia Hernandez Bautista Sonia Poveda Prieto Susana Hernandez Bautista Susana Maestro Cebrian Tamara Camarena Requena Tamara Pazos Fallado Veronica Villalba Olombrada Victoria Peña Folgado Victoria Folgado Gonzalez Victoria Serrano Zayas Yasmina Carrillo Alfaro Yolanda Garrigues Cebrian Yolanda Hernandez Bautista

Maria Teresa Morcillo Godoy Fallera major 2019

A tota la meua comissió, gràcies per treballar per i per a esta falla. Hui, per fi, tinc el plaer de poder dir unes paraules com a fallera major del nostre volgut barri. Gràcies Eduardo per no deixar-me sola ni un sol moment. Gràcies al meu xiquet, Nacho perquè la teua timidesa és el que et fa ser especial. Gràcies a tu Sara perquè al fi complim juntes un somni. Als meus amics i amigues que sempre estan ací. A tota la meua família perquè sense ells no seria el mateix, som una pinya. Gràcies als meus pares, germana i a la meua iaia per fer que este somni s’haja fet realitat. I ja per a acabar, ara que ja no queda res per a la gran setmana que tots els valencians esperem, espere i desitge que tots junts estiguem en harmonia, que les falles que tant he desitjat siguen especials. Un bes de la vostra fallera major 2019. Treballem per la nostra festa.

Entrevista a la fallera major 2019

Edat: 34 Aniversari: 06-03-1984 Professió: Perruquera Aficions: Llegir Anys de fallera: Tota la vida Acte preferit: L’Ofrena Un color: Fúcsia Una olor: Brossa mullada Un lloc: El riu Un llibre: No sin mi hija Una cançó/artista: Unchained Melody Una peli: Ghost Un somni: Ser fallera major del nostre xicotet barri i a la fi ho he aconseguit

• Com definiries en tres paraules al teu president i com et definiries a tu mateixa: • Eduardo: afectuós, atent, bona persona. • Mayte: carinyosa, familiar, somniadora. • Creus que falta o sobra alguna cosa a les nostres Falles? Què? • Més germanor fallera. • Que vas sentir quan et vas presentar a fallera major? • Un sentiment que mai no oblidaré, una mescla d’il·lusió, d’estar esperant tota la vida i que per fi s’ha fet realitat. • Per a tu quin és l’eix principal de la festa? • Tot un conjunt. • Monumentalista o festera? • De tot. • Què és per a tu la figura de la fallera major? Li donem la importància que mereix? • La màxima representant, la dona que ha de demostrar ser una gran valenciania de cor; i sí, pense que se li dóna el tracte que ella mereix. • Què t’han semblat els canvis que hi ha hagut respecte al calendari festiu de la setmana de falles? • Doncs, veiem... a mi sempre m’ha agradat desfilar el dia 18, però crec que per a tots serà un canvi massa gran.

• D’allò que has viscut fins ara, amb quin acte et quedaries? • Sense cap dubte em quede amb la presentació. • Parlem de la teua família, què pensen de que sigues la nostra fallera major? • Sempre m’han suportat, els meus pares, la meua germana i sobretot la meua iaia, el somni de tots va ser que jo representara al seu xicotet barri • A qui confies la teua indumentària i el pentinat de valenciana? • A Indumentarista Seda i per al pentinat a Mari Carmen.

• Encara que saps que cada acte serà especial, quin acte esperes amb més il·lusió? • L’ofrena a la nostra mare de Déu i encara que siga dolorós la Cremà, a la fi poder cremar el tan anhelat monument. • Estem a punt de començar la setmana fallera, que li dius a la teua comissió? • Els dic que moltes gràcies per estar ací, per fer que enguany haja sigut inoblidable, gràcies pel vostre esforç. • Un desig per a les falles del 2019? • No demane molt, només vull que els fallers i falleres disfruten tant o més que jo, perquè les falles són la nostra idiosincràsia com a poble valencià.

Recompenses comissió gran Torre i bunyol d’Argent: Joaquin Ramón Camarena Requena Jose Luis Calvente Puchades Raul Mena Penella Miguel López Pina

Torre i bunyol d’or Antonio Torralba Martínez Inmaculada Rebolloso Sarrion Diego Cueva Soriano Coral Anchel Irnan Torre d’or amb fulles de llorer: Francisco Jose Laderas Aguado Torre i bunyol d’or amb fulles de llorer: Miguel Centelles Sánchez Mª Jose Rubio Gómez Alejandra Mena Mercado Fernando Rodenas Serrano Sandra Carrillo Alfaro Bunyol d’or amb fulles de llorer i brillants: Carmen Torres Amores Torre i bunyol d’or amb fulles de llorer i brillants: Victoria Folgado González

REPRESENTANTS COMISSIÃ&#x201C; GRAN FALLES 2019

Els pirates pel canal dins del barri han acampat 22

(Posem estes moneries per no dir-li pirateries) Lema falla gran 2019

Artistes fallers GERMANS MIÃ&#x2018;ANA

UN PIRATA PER COMPASIÓ Com pescadora d’altura, d’altura per sumar anys, tinc la clòtxina en clausura ficant-se la molla dura per no complir-se els afanys. S’esvara sempre l’anguila quan l’agafe entre les mans jove o major se m’enfila a fer-li la cercavila a altres mol·luscos més sans. M’he mercat algun llobarro dels que prompte van a l’ham però el tast no em mou cuixarro ni fa que encenga un cigarro o que amolle algun bram. Com no hi ha peix a la mar m’he retirat a la costa per vore si puc pescar algun polp o calamar que a l’afany done resposta. Puix a mi l’anhel se m’esclata com en foc el cabirot Somnie que algun pirata vinga a fer-se en l’entremata encara que siga ninot.

PIRATES DEL CONSISTORI

De pirates està ple nostre ple municipal. No és qüestió sol de Torrent sino en tot poble o ciutat. (De corsaris sense esment està ple l’Ajuntament.)

A distància, mes no massa, va un vaixell desprevingut baix bandera carabassa, en capità desconegut. (Qui ses ordres no executa al remat, l’electrocuta.)

El corsari Barbarroja, que en torrentí és el Rotjano, amb obres d’última hora ens està furgant dins l’_ _ _ (A la font de les granotes li han llevat totes les potes)

La flotilla de corsaris, Sant Onja la ve tancant, que de ser sant de breviaris, és dimoni sulfurant. (Abans amb retors sopava i ara els altars els cremava.)

Al seu costat el grumet que va patir d’urticàries, puix quan era més xiquet, li va guanyar les primàries. (Ara espera amb gran paciència rebre ben prompte l’herència)

Bufant a tots el bescoll, alçant el braç de bestreta, un pirata amb l’aigua al coll vol avançar per la dreta. (El vaixell del perdulari ne té nom de diccionari.)

A l’aguait, per barlovent, Amparo la gavina coixa que perdé l’Ajuntament per ser bucanera moixa. (De Torrent fou capitana, vol tornar de bona gana.) Bufant les veles rotjanes van les rondalles pirates d’Alabajos cagandanes amb unes lletres barates. (Si este al Rotjano seguix és segur per compromís)

CLAUS SENSE PORTA Vingueren pirates de terra endins fent resonant l’odi als seus tambors els tragueren de sa casa per pregar a una altre Deu.

Les veles se repleguen a l’altra vora a costes desconegudes i estranyes lluny del flaire de la pebrella i l’espigol.

Pirates del secà de mata morta enfitats de bromera fins al caramull de l’ànima, els arrossegaren de la seua llar per cobetjar ses terres llaurades pels segles.

L’horitzó amaga l’estimada pàtria a les mirades, les llars amb les claus custodiades per sempre, claus que no obriran ses portes mai més, testimonis d’una història quasi oblidada.

El compàs agre dels seus ttabals, anava obrint els camins cap a la costa arrabassant les arrels de cada fill. Vaixells de desesperança partiren banyats en plors cap a l’altra vora de la mar compartida, acaronant encara l’escalfor de la llar, enyorant a clam aigualit, la pàtria ja perduda. Darrere dels molls que s’allunyaven restaven per sempre les ondulades muntanyes l’atmeller en flor, les hortes obertes en solcs. Monedes amagades entre els murs, històries marmolades a cau d’orella, llegendes agegantades a l’ombra calfada del foc, tresors que aquells pirates rebordonits mai trobaren.

EL CORSARI GAVINA

Entre els corsaris mancava el pirata de pell fina, aquell que la mar solcava baix la bandera blava de cormoran o gavina.

Així el corsari blavós ens escampava el seu mal fins que un diumenge bascós l’arrosegà mala tos d’un tsunami electoral.

Els seus vaixells s’ompliren, de joies i comissions, i encara els temps no s’albiren que estos furts s’aclariren pels jutges o les presons.

Enllà van els seus vaixells solcant amb algun forat, però tots aquells fardells que furtaren elles i ells, d’això res ens han tornat.

De Gènova fins a Quart perpetraren robatoris furtant en tot baluart des de les grans obres d’art fins els menuts abaloris. Per la costa valenciana el seu record és temut puix construiren per gana amb la rajola temprana fins la Cova del Dragut. També cap a l’interior arribà sa calentura arrabassant amb primor fins el més preuat tresor: el de la nostra cultura. Com no podien dir prou a tantes expedicions, per a amagar el seu show ens furtaren Canal Nou tallant-li les emissions.

LA FLOTILLA FALLERA ES PERD PER BULLANGUERA De tots els pirates de la mar qui més furta, enganya i estafa, és el que la falla vol plantar, puix fins que no la conseguix cremar resulta ser el qui més embafa. En el poble de Torrent se suma que cada comissió va per lliure i al rebombori que s’acostuma, tot el veïnat també se fuma la seua volença pel mal viure. Si cal ocupar tot un carrer per a fer bona festa com siga, no tallaran un, sino un miler, per demostrar ser el més fester encara que tocant-nos... l’ortiga. Es deixen les forces competint en concursos de gastronomia o en mil competències a sovint, però d’unir-se van tots fugint, com si això fóra una pulmonia. Els vaixells fallers han navegat cadascú seguint la seua ruta. Són corsaris de perdut trellat, pirates d’enteniment negat, filibusters amb la raó eixuta.

LA SOLITUD QUE FEM ESMENT LA PATIX MÉS EL PRESIDENT.

LA CORSÀRIA DE LA JUNTA PEL TRESOR ES PREGUNTA

El pirata president és raça en desdonament per patir un fum d’atacs. Li cauen tots els reguinys dels rebordonits enguinys, i van sempre pegant bacs.

La nau pirata oficial solca baix comandament d’una corsària local al vent de l’Ajuntament.

No té un moment de descans, ni pensar en plegar mans o fer-se tranquil un gins. Sempre ha d’eixir algun nota que el vaixell tot li rebota amb un grapat de motins. Ha d’estar sempre al casal, també a tot acte social, amb la fallera o per lliure. Berenars, presentacions, juntes o inauguracions... Sense un minut per a viure. Així, no és gens d’estranyar que si no és per figurar, o per patir de demència, que ningú vullga l’encàrrec de menjar-se el mal espàrrec d’ocupar la presidència.

Pirata que de malnom, té la Merkel torrentina, puix no dubta ni un segon en usar la guillotina. És una dona corsària amb caràcter de primera, ningú li du la contrària en junta local fallera. Menys encara els presidents, més mollets que una sardina, que en cobrar estan cotents, les subvencions de rutina. Però amb tanta autoritat tot se’n va en espigolalles perquè el tresor no ha trobat, de com unir a les falles. Més que un mapa, necessita, la conjunció de planetes, per a no ser tan cainita este grapat d’animetes, Posa rumb, amb l’esperança, de fer reial la contalla, vorem si el tresor alcança abans que es creme la falla.

RECORDS GRÃ&#x20AC;FICS FALLERS

FALLERS BRILLANTS FALLES 2018 Mª VICTORIA FOLGADO I GONZÁLEZ

FALLERS BRILLANTS FALLES 2018 Carmen Torres I Amores

Pirateries.

Pirateries: falles torrentines amb temĂ tica pirata, bucanera i bandolera Aitor SĂ nchez Collado

Les icones, símbols i referents de la literatura han fet el seu salt en paper a nous formats de gran consum com al cinema o la tele al segle XX, passant per internet i les xarxes socials al segle XXI, adaptant-se a les noves formes de consum de masses. Això només succeeix quan el mite del qual es parla té un contingut narratiu i simbòlic tan poderós que resisteix qualsevol època, com el cas de la figura del pirata. En el Romanticisme el pirata naix com a sinònim de llibertat (La canción del pirata, d’Espronceda), tal com diu Fernández: “Nascut com a símbol de llibertat, rebel·lia i masculinitat, el bucaner ha arribat fins als nostres dies com a figura de ficció; no obstant açò, ha patit notables i significatius canvis en la seua concepció deguts no tant a les noves aportacions d’autors literaris, sinó als múltiples transvasaments a estos nous i moderns mitjans.”1 A l’art efímer esta concepció serà molt replicada. El ninot, com a aparell de comunicació de masses, també beurà d’estes influències transmèdia i utilitzarà la figura icònica del pirata per coronar remats o omplir multituds d’escenes per la seua senzillesa tècnica i narrativa. I és que tant des del punt de vista de la construcció de la falla, com des del punt de vista de la càrrega de contingut, la figura del ninot pirata és fàcil de reconéixer visualment i d’entendre icònicament. D’una banda, el ninot vestit de pirata servirà com a ferramenta carregada de crítica per censurar el comportament abusiu dels polítics, de la corrupció del sistema i de la pilleria de la societat espanyola que sempre ha vist amb bons ulls saltar-se la llei a l’hora de pagar impostos. D’altra banda, el ninot bucaner es fàcil de resoldre tècnicament, ja que l’artista només haurà d’afegir una cama de fusta, un barret, un lloro o un pegat a l’ull. Este joc de referents i elements icònics ha passat per diferents etapes o modes, en funció dels dictàmens de la indústria de Hollywood, que va viure als anys 50 i 60 el màxim esplendor de les pel·lícules de pirates i aventura, per després caure en l’oblit, fins la revitalització del gènere amb l’estrena de Pirates del Caribe (2003) i la seua nissaga. Al llarg d’estes dècades, la figura del pirata també ha patit processos d’interpretació i reinterpretació que ha virat des de l’inicial sanguinari lladre a l’edulcorat pirata de la factoria Disney, tal com afirma Fernández: “En el present, no es pot deslligar la imatge del bucaner d’elements com la cama de fusta, el pegat en l’ull, el lloro o el mico en el muscle, el barret tricorni o el mocador, el rom, les cançons, la bandera amb les tèbies croades sota el crani, 1 Fernández Rodríguez, María (2017): Estereotipo, figura y cliché: el pirata a través de los siglos. De Long John Silver a Jack Sparrow. Revista de Estudios Filológicos.

l’espasa curta, la cerca d’un tresor i les batalles navals. En definitiva, un pirata es presenta davant els receptors actuals com un tipus mutilat, supersticiós, cobejós, borratxo i cantarí. Esta perspectiva alberga en sí una visió molt afable del pirata, que en la seua realitat històrica es tractava d’un fer lladre i assassí en el mar. Entorn del delinqüent o criminal marí s’ha creat tota una mitologia que, si bé en uns aspectes conserva el cru realisme d’un vertader pirata (els assassinats, les traïcions), en molts uns altres s’ha endolcit gràcies a obres com L’illa del tresor i personatges com James Garfio. Des del segle XIX i al llarg de tot el segle XX s’ha produït un procés de romantització que es manté hui en dia, i que ha aconseguit el seu màxim exponent amb l’estrena de Pirates del Carib, última obra coneguda de tema piràtic i que, inevitablement, ha modelat de manera substancial la figura del pirata amb el personatge de Jack Sparrow.”2

Desembarcament pirata a Torrent Al món faller la figura del pirata es manifestarà en dos vessats: com a símbol de corrupció, o com a imatge romàntica d’un personatge d’aventures (a les falles infantils). Així doncs, la primera referència de la figura del pirata a les falles de la capital de l’Horta Sud la trobem en la seua segona etapa i serà precisament sota el lema prototípic que serà repetit una vegada darrere l’altra: Pirateries. Parlem, concretament del cadafal de la falla de La Plaça, el 1972. La comissió planta estes “Pirateries” amb una seductora pirata amb poca roba i deia: “Ella es qui porta el timó i mos para la ratera i com és cosa de caixó mos buida també la cartera”3. Al llibret de la falla podem llegir els versos de Pasqual Andreu: “De PIRATES va la Falla com a lema general així em diguen xe calla! sense brosa i baromballa jo ho dic i que pegue mal. Halla en lo alt, tenin un barco de pirates, destrossat rodetgat de l’aigua blava i de joies carregat; Del saqueigs que ella ha fet en quant a l’home ha encontrat i al pobre n’ol deixa quiet desde que n’ell sa casat. Ella és qui porta el timó, mos para la ratera com és cosa de caixó mos buida també la cartera. Si és bandolera o PIRATA no ho anem a discutir pero que mos fà la rata no és cosa nova de ahir.”4 2 Fernández Rodríguez, María (2017): Estereotipo, figura y cliché: el pirata a través de los siglos. De Long John Silver a Jack Sparrow. Revista de Estudios Filológicos. 3 El Granerer, 1972. Torrent. 4 Andreu, Pasqual. LLibret de la falla de la Plaça de 1972. Torrent.

Curiosament la figura del pirata apareix per primera vegada de manera hipersexualitzada en la figura de la dona, com a símbol de muller controladora, aprofitada de la situació amb l’únic objectiu d’aconseguir el tresor (poder econòmic), en tant que objecte sexual. La resta de les sis escenes tractaven diferents tipus de pilleries com ara: la pirateria del futbol, dels bous, i de la boxa, té en els seus empresaris als representants que porten la pasta, mentre uns aficionats caminen com borregos a portar-los més diners. Una parella de gitanos estafa a un estranger en vendre-li un “souvenir”. A l’altra escena no queden localitats en les taquilles, un revenedor les ven a preus abusius, mentre se li suplica una entrada, pagant el preu que demane. Les drogues o les mentides de la publicitat eren les altres pirateries que tracta la falla. Ens trobem en uns anys on a Torrent l’art faller arrossega una pobresa estètica i d’argument fruit del mateix engranatge de la indústria artesana que s’acomoda en la reproductibilitat tècnica dels motles a partir de la creació de la Ciutat Fallera. Com indica Hernández: “A partir de la creació de la Ciutat de l’Artista faller el 1968 es multiplicaren els refregits o ninots tots trets del mateix motle. D’esta manera, molts coronaments i figures es repetien cada any en múltiples falles, per tal d’abaratir preus. Així la industrialització de la construcció de falles portà necessàriament la indefinició, la reiteració i la pobresa d’arguments” (Hernández, 1996, pág. 54). Esta sinergia serà comuna a les falles de la ciutat fins ben entrada la dècada dels anys 2000. Així, la segona falla sobre pirates la trobem a la falla Pare Méndez a 1976 on Vicent Fuster planta “Caça i pesca”. La falla està rematada per un pirata mariner damunt d’un gran timó i envoltat per peixos, en les escenes trobem escenes també hipersexualitzades de la dona. En una d’elles es pot observar com la dona és el trofeu de caça d’un caçador, escopeta en mà; en altra escena, unes dones en biquini estan tranquil·lament a la platja doctorejant mentre el fill d’una d’elles s’ofega en l’aigua; i en altra escena un home en banyador i amb canya de pescar oferix la seua captura a una dona en bikini amb clares connotacions sexuals. En 1977 la falla Poble Nou planta “Bucaners”, d’Alfredo Garcia Tormo. El cadafal mostra una escultura plena de ninots sobre la qual ix una ona coronada per un buc pirata. A les escenes trobem crítica social a la seguretat social (pou de la salut) i al vici dels jocs d’atzar entre d’altres. El mateix any, la falla carrer Benemèrita planta “Asó és Sierra Morena”, on un gran bandoler, trabuc en mà, remata la falla en actitud burlesca sobre un cofre

de tresor. Ens trobem en la versió ibèrica del pirata caribeny, però amb els clixés estètics i simbòlics del bandoler: trabuc, manta morellana, patilles, mocador al cap i actitud xulesca i seductora davant de la vida, per arrasar amb tot en temps de dificultats econòmiques. Cal recordar que en esta època era molt popular la figura del bandoler, gràcies a la sèrie de TVE Curro Jiménez (emesa de 1976 a 1978) i que va perpetuar fins als nostres dies el mite del bandoler. La falla criticava al cos central diferents prototips d’homes: el musculat, el calçasses, l’esportista, el carnisser, etc. I a les escenes trobem la figura d’un torero, un futbolista , etc. per criticar els vicis del joc, la nova vida del segle XX. En 1978 la falla Toledo planta “La invasió dels bàrbars”, obra d’Alfredo Garcia Tormo, on apareixen per primera vegada a la ciutat retratats la figura dels vikings, també com a símbol pirata que arrasava allà per on anava. Sota les torres de serrans apareix un gran drakar viking, anomenat així a causa que el mascaró de proa de les consistia en la representació d’un drac, que porta una vela i coronat per una calavera.

La falla Àngel de l’Alcasser a 1979 torna a recuperar el lema clàssic de “Pirateries”, obra de Manuel Ferrer Gadea i mostra un llibrell de ceràmica del que ix una gran ona de mar, damunt de la qual trobem un vaixell pirata per a rematar el cadafal. Estèticament estes falles són molt paregudes entre sí per la facilitat que donava a l’encarregat de fusteria fer un gran vaixell amb xapes, sense la necessitat de recórrer a motles de cartó pedra. Una manera d’abaratir costos en el taller i de guanyar en mida i volum. De contrarremat dret, trobem en esta falla un pirata gruixut, amb més pinta de bandoler amb el qual es completa el sentit de la falla. El llibret deia el següent: “Pirateries a manta : Son fuga de capitals La fèbrenç sexemania Etc etc.” A les escenes veiem un gran milionari assegut en una butaca i amb els peus sobre un pobre espanyol, al costat té un cartell que marca la direcció de Suïssa, com a paradís financer i la crítica a la fuga de capitals. Una altra escena marca com un jove ha deixat prenyada a una dona a qui li ha fet un “bombo”. També en 1979 la falla Sedaví planta “Pirateries”, dels Germans Monleón, però molt més senzilla, per ser d’una categoria menor. La falla presenta el model clàssic de falla: cofre del tresor, com a cos central ple de cacaus i de factures i impostos (una peça també fàcil d’interpretar i de construir amb xapes de fusta), rematat per un ninot pirata, amb espasa i barret en calavera. La crítica deia:

Les pirateries...? Tan antigues com el món Puix les coses son com son Digam, filibusters?5 Refregit pirata: anys 80 i 90 El 1982 la falla Saragossa Parc- Central planta “Llibertinatge Pirata”, obra de Vicent Herrando, on trobem els mateixos temes tractats anteriorment. Sota un pot de “Tomate pelado al natural” una sensual dona pirata, amb barret, pegat a l’ull i gran pits contempla les escenes: evasió de capitals a Suïssa, un home fa negocis amb una prostituta a la porta d’Un Club (El pájaro loco), per criticar l’explotació sexual; mentre un voltor fa de contrarremat esperant que pot aprofitar de les restes de la societat. El mateix any la falla Sant Amador Espartero planta un gran vaixell pirata, sense escenes, fet per la mateixa comissió i amb el lema “Pirateries”. El 1984 la falla carrer Benemèrita planta “Pirates d’aigua dolça” on un càntir protagonitza el cos central del qual ix una ona i un vaixell pirata amb veles. Com veiem es tracta de la mateixa composició vista anteriorment, per la senzillesa tècnica de la fusteria i l’abaratiment del preu al taller. Esta falla va militar en secció segona. El 1986 la falla de la Plaça va guanyar el primer premi de secció primera amb una obra de Paco Ribes, sota el clàssic “Pirateries”, on pretenia fer una crítica a l’economia submergida, les pilleries espanyoles amb un gran cap de pirata rematat per un cofre del tresor, dos sirenes i un pirata amb pota de pal. Tal com diu el llibret: “L’argument de la falla està basat en qüestions de pirateria antiga ï moderna, pues al fi de conters, tan de pirates son uns com altres. Els que robaven als barcos de passagers, els que asaltaven els pobres, els que entraven per la costa de qualsevol manera. Els que nos roben a la tenda, en lo treball, en l’administració, tots son de la mateixa calanya. Els tonells, les coves, els Bancs i algunes alforges, tots estos llocs i objectes servixen per a lo mateix. Estos son sers que eixerciten i llocs a on es guarda tot allò que es piratería. Esta idea es la que dona vida a la nostra falla. El cos central de la falla, fins al remat, es joyeller grand, sobre el que podem vore un cap de pirata. Dalt del tot podem vore un cofre ï damunt d’ell un pirata que te dos sirenes al seu costat. La historia que sap lo vell nos diu al pas de tants dies que se parla d’un tonell a ón possaven les pirateríes.”6 5 El Granerer, 1979. Torrent. 6 Llibret La Plaça, 1986. Torrent.

El 1988 trobem la primera falla infantil dedicada a pirates en Torrent. És la falla Saragossa la que planta “Fantasia” i com veiem es mostra ja el vessant edulcorat de la icona del bucaner. Sota un gran peix i unes ones de mar sura un vaixell pirata. Les escenes estaven formades per personatges de contes. Cal destacar que Disney va estrenar la pel·lícula Peter Pan el 1954 i ja era tot un referent la figura del capità Garfi com a xiquet malcriat. El mateix any, la falla Sants Patrons planta una composició pirata “Pirateries actuals”, guanyadora del primer premi de secció segona. D’un gran faix de bitllets de les antigues pessetes ix envoltat en flama el cos d’un pirata, pegat a l’ull i barret amb calavera. A les escenes trobem una de bandolers, altra sobre les baixes laborals i les mentides dels espanyols a l’hora de fer gastar la picaresca al treball, entre d’altres pilleries. La següent falla adulta sobre pirates la trobem el 1989 a càrrec de Juan Carlos Garcia Ibáñez per a Ramón y Cajal. Una altra vegada “Pirateries” torna a la palestra en una falla de secció especial i amb el mateix esquema compositiu. Un gran timó com a cosa central, del qual ix una ona amb peixos i és rematada per un vaixell pirata. A les escenes trobem ja crítica a la contaminació del mar, als impostos, etc. A l’any següent, la falla Avinguda planta a especial la falla “Pallassos”, de Víctor López. Esta falla de 1990 està ambientada en l’estètica pirata. Al cap d’un gran bufó, que fa de cos central, descansen dos voltors, vestits de pirates. Per estar en disconformitat amb el 2n premi atorgat a la falla, la comissió va decidir taure un “ruc” amb els ulls embenats com una forma de criticar al jurat. Els enfrontaments i queixes amb Junta Local pels veredictes del jurat eren prou freqüents en esta època. A les falles de 1992 trobem una falla d’Antoni Pardo, sota el lema “Coses de hui”, de Víctor López, que mostra un gran cofre del tresor sota el qual descansa un dels voltors que ja vam podem vore en la falla Avinguda en 1990. Este any també trobem una al·legoria pirata a laÁnblandir lagel del Alcázar falla del barri Sant Gregori, obra de Vicent Herrando i Josep Luis Alòs, amb el lema “Quant de pirata hi ha en lo món”, que milita en secció tercera. Es tracta d’una versió de la mateixa falla que hi havia plantat l’artista a Saragossa deu anys abans. Sobre un gran cofre del tresor descansa una pirata sexy amb garfi a la mà, mocador al cap i pits protuberants, que observa les escenes: una parella d’obrers treball en negre.

A les falles de 1993 la falla Sant Roc planta de la mà de Manuel Ferrer Gadea un altre remake en secció especial, en este cas de la falla Àngel de l’Alcàsser de 1979, amb el ja vist esquema compositiu tradicional: sota la porta del congrés descansa un gran gerro del qual ixen ones del mar i peixos, per ser rematat per un gran vaixell pirata. “Pirateries”, com no podia ser altre lema, tracta de l’encomia submergida, dels problemes de la classe política i la seua corrupció. L’any següent, la falla Antoni Pardo, planta “Ara és nostra hora”, obra de Víctor López en secció primera. L’artista planta un rellotge d’estil classicista, rematat per un gran lloro pirata, tocat amb un barret amb calavera.

El mateix any, 1994, la falla Lope de Rueda planta “Pirateries”, en secció primera, d’Enric Garcia; on en un barril de vi descansa un gruixut pirata, brandant la seua espasa. Darrer d’ell puja com a remat el pal més alt del vaixell. El 1998 la falla Sedaví planta una fantasia infantil titulada “Pirateria”, obra de la mateixa comissió per a la secció primera. La fallera té com a base un timó, del qual ix una ona plena d’animals de fons del mar per ser rematat per un canó, carregat per un pirata i altre que està a punt de disparar. Dalt del tot apareix un xiquet pirata, amb pota de pal, espasa i mocador. A les escenes trobem escenes dolces típicament d’un conte d’aventures com: una sirena, una baralla de pirates, una dona marinera pescant en la seua barca i uns xiquets jugant en l’arena de la platja, perquè han trobat un tresor. La falla barri Cotxera planta este mateix any en secció segona “Beber los vientos” de Ramón Espinosa. Un cofre del tresor aguanta a un gran pirata dret que posa amb la seua espasa. De contrarremat apareix un lloro i a l’altre costat una parella de peixos. El 1999 la falla Sant Roc planta en secció especial una composició titulada “Piratas del segle XXI” de Jesús Javier Andreu Anchel, on també un gruixut pirata amb pota de pal remata una gran composició de secció especial. A les escenes trobem un vaixell enfonsat i diferents escenes de pirates. L’explicació de la falla deia així: “Barba Roiga navegaba en un humil vaixell. ara per anar a Masarnagrell un motor de cinquanta-mil o més cavall.. presumint amunt i avall (...) QUINA VERGONYA PERQUE EL AJUNTAMENT NO S’AFANYA. La ciutat esta bruta, contempleu la evolució. pareix tot murta i no tots els dies hi ha provessó. Els carrers donen vergonya perque estan plens de fem i és que ningú s’afanya a tirar-ho després. La gent baixa amb en bosseta a l’hora de( esmorzar ja que tenim un poquet de gossera quan acabem de sopar. Al costat del contenidor podem trobar-nos una Ilavadora per si a casa no tenim cal emprar esta rentadora. O si preferixes pots usar un frigorífic. connectes a la bateria del cotxe i

tots els aliments estaran magnífics. El problema esta en la civilizacio que no entenem la paraula reciclatge hi ha que fer una promoció per a veure les seues avantatges. Tenim que mentalitzar-nos que així és tnillor ja que si no ho fem des de ara les condicions seran pijors. Pel que fa a Torrent el problema és un altre i este pertany al Ajuntament que a voltes és un desastre. En tot lo gran que és la nostra ciutat no tenim un ECOPAR pera evitar la brutedat.”7

Abordatge massiu de pirates: el refregit del 2000 al 2003

En només quatre anys es van plantar a Torrent 19 falles grans i infantils sobre esta temàtica bucanera o piràtica. El cicle comença amb el nou segle, ja que a la temàtica de la corrupció se li suma el de la pirateria digital, tan en moda en estos anys amb les primeres descàrregues i comercialització il·legal de pel·lícules i música. L’any 2000 es dóna la curiositat que sis falles utilitzen estos referents als seus monuments. Una cosa que també es va vore reflectida en la cavalcada del ninot d’eixe any: en total, cinc falles adultes i una infantil gasten els esmentats elements, en la majoria dels casos refregits de cartó pedra de monuments vistos anys anteriors a la població o fins i tot, el mateix any. La falla Antoni Pardo planta en especial l’obra “Amb el 2000, punt i seguit”, de Josep Martínez Moreno; i que està rematada per un pirata que conduïx el seu vaixell. Sota ell apareixen corals, una sirena i el déu Neptú, a banda de polps i personatges dels fons marins per criticar la política nacional: La política és la mar que sempre està revoltosa Si de cas la veus calmar Llavors és més perillosa I socors pots demanar.8 El mateix exercici la falla Sants Patrons planta “Pirateries, d’Antoni Triviño (secció segona), on un timó sosté una ona del mar del qual ix triomfant un pirata amb pegat a l’ull i mocador. Les escenes mostren un Neptú trist per la contaminació del mar, una parella de fantasmes que critiquen la picaresca espanyola i un ruc, que és el ciutadà, davant dels enganys del polítics. Sant Valerià també coincideix en este canvi de mil·lenni amb una falla piràtica, sota el lema “A l’abordatge”, de Jesús Javier Andreu Anchel que militava en secció segona. Dos pirates, simulant estar en el control d’un vaixell critiquen els vicis i defectes de la societat. 7 Llibret Sant Roc, 1999. Torrent. 8 Llibret Antoni Pardo, 2000. Torrent.

També l‘any 2000, la falla Poble nou planta una fallera infantil, obra de Pasqual Garrido que és un refregit complet del que va plantar la falla Sedaví en 1998, però que ací apareix amb el lema “Coses de la mar” (secció tercera). El mateix artista signa per carrer Benemèrita la falla “Pirateria”, en secció tercera, on apareixen els mateixos ninots que en Sant Valerià, llevat del pirata del remat, per fer una crítica molt semblant. L’última en comptar amb la mateixa temàtica eixe any serà la falla Santa Llúcia, del taller de Víctor López, qui amb “Desenganys nadalencs” (secció tercera), fa una crítica a la hipocresia d’estes dates amb la tornada a casa dels fills i la família, les rebaixes, el menjar en conserva, o l’arribada de l’euro, etc. Està rematada pel mateix pardal pirata que l’artista va rematar la falla d’Antoni Pardo de 1994. L’any 2001 seran tres les falles que tracten esta temàtica. La falla Àngel de l’Alcasser planta una falla titulada “A la caça del tresor”, on un gran pirata -pegat a l’ull i espasa a la mà- intenta fer-se amb els tresors de la societat. A les escenes veiem criticades diferents realitats del dia a dia, com ara el telefem i el programa Tómbola de l’extinta Canal 9, així com les hipoteques o el problema de l’aigua per al camp valencià i la negativa de Catalunya a fer el transvasament de l’Ebre. El mateix any, la falla Nicolau Andreu va plantar una rèplica de la falla que va plantar l’any anterior Sant Valerià, obra del mateix artista, Javier Andreu Anchel, sota el lema “Arma de dos fils”. També en este any trobem una fantasia marina a la falla Xenillet, del taller de Juan Ruiz Recio i que militava en secció tercera. Es tracta d’un timó del qual ix una gran ona i es rematada per un vaixell pirata, amb una temàtica més mediambiental emparada sota el lema “Cuidemos el mar”. El 2002 la falla de La Plaça planta “Pirateria”, de Juan Carlos Garcia Ibañez, en secció primera, on podem vore a un pirata amb garfi a la mà, assegut en una gran ona del mar que ix d’un poal. A les escenes es critica la cobdícia pels diners, representat per un dimoni que custodia un tresor, una dona nua crida al pecat i un home va la bugada, mentre la seua dona el mira enfadada. El llibret ho relata així: “La pirateria no és cosa del passat. Ara, els pirates no van amb cama de fusta i un ull tapat, sinó que es disfressen de mil maneres per a no ser detectats per la gent honrada,

Tampoc utilitzen pistoles, sinó un altre tipus d’arma. L’astúcia, que mal usada pot ser pitjor que les armes de foc. Les lluites per a aconseguir el seu botí les lliuren no solament en el mar, sinó a tot arreu. Ara en el mar trobem alguna cosa mes agradable que els pirates: les belles jovenetes que prenen el sol en bikini. Alguns turistes no poden resistir la temptació de fotografiar-les, i acudeixen càmera en ristre a fer-los instantànies. La dona, a força de xantatges “matrimonials”, ha aconseguit que siga el marit l’únic que treballe en la casa. El pobre no para de llavar i llavar durant tot el dia, mentre ella no fa res.”9

Altre cas curiós serà el de l’any 2002 on a Torrent es planten tres falles bucaneres. La falla Plaça Sant Roc torna a traure un dels vells refregits que ja hem vist de la mà d’un artista també molt conegut a la població com és Víctor López. Sota el lema: “Passat, present i futur de les falles”, l’artista signa un monument rematat pel pardal pirata que ja vam vore a l’Avinguda l’any 1990.

“Es costum que en la configuració de cada falla el remat de la mateixa sigui el que presenta la trama argumental que se desenrrolla i afixi en esta nostra el cos central,figura que representa ser un buitre faller, -un dels tants que hi ha en esta terra- disfressat de pirata, com dient que es voltor carronyer que esta a “les caigudes” i sobre uns rulls de cintes, simbolitzant tots els “rollos” que patix l’artiste sobre les falles a traves de l’historia. (...) Un gran buitre faller dalt se detalla que es mostra com a prova d’una imatge: s’explica en ell l’assunt que te la falla i el tracte que se fa d’este montage. (EI buitre pareix ser, sense despiste, que potser qualsevoI que siga artisie).”10

Este any Salvador Espert planta a la falla Barri Sant Gregori una falleta infantil titulada “La mar”, en secció segona, també rematada per un gran vaixell pirata i escenes infantils de sirenes, pirates, peixos i un cofre del tresor ens conviden a imaginar. El mateix any la falla II Tram Avinguda guanya el primer premi de secció segona amb un monument refregit del de Sant Valerià de l’any 2000. En esta ocasió és Pasqual Garrido l’encarregat de firmar este cadafal amb el lema “Un món de vividors”, que recull el mateix pirat gruixut de cos central i un altre més prim de remat, agarrat al màstil de la bandera pirata. L’any 2003 seran sis falles de nou les que es plantaran al mateix any sobre temàtica pirata. La falla barri Cotxera planta en secció primera una falla titulada “Las cositas del querer”, on un gran cap de bou fa de cos central i dalt dos bàrbars lluiten per fer-se amb el botí. A les escenes trobem pirates rodejats de dones “de mala fama”. 9 LLibret falla de La Plaça, 2002. Torrent. �� Llibret falla Sant Roc, 2002. Torrent.

Però este any en la secció primera guanya el primer premi la falla SaragossaParc Central, amb “Pirateries de hui en dia”, de Manuel Guitarte. Damunt d’una corona apareix el bust d’un pirata i sobre este, dos pirates més. La falla Santa Llúcia dedica eixe any un monogràfic al món pirata i les dos falles participen en secció segona. La falla infantil porta per lema “En busca del tresor” i és un refregit d’aquell que es va plantar en Sedaví 1998, mentre que per a la falla gran planta “A la Deriva”, de Jesús Andreu Anchel que també planta el pirata que vam vore un parell d’anys abans a la Plaça, però en esta ocasió assegut sobre una balsa de salvament. També este any trobem una fantasia infantil al carrer Benemèrita, on un gran polp remata la falleta sobre un cofre del tresor, a l’escena un grup de xiquets pirates juguen al seu voltant: la falla portava per lema “La mar” i era obra de Salvador Espert, en secció tercera. Xenillet torna a recórrer al sofrit món pirata per plantar una falla infantil en secció tercera que es titola “Pirateries”, de Juan Ruiz Recio. Una balena sosté amb el seu brollador de respiració un galió pirata, envoltat d’animals del fons del mar. II Tram Avinguda també planta este any una falla sota el lema de “Pirateries”, firmat per la mateixa comissió, on un gruixut pirata descansa sobre un canó, que és carregat per altres dos pirates, a les escenes trobem la tan suada evasió d’impostos a Suïssa, uns pirates repartint-se el cofre i una parella d’homes barallant per un llibre de comptes. El 2004, el món pirata torna a la secció especial de la mà de la falla Antoni Pardo, que fitxa al borrianenc Sergio Edo per plantar una falla en molt de risc titulada “Torrent, la mar de bé”. Esta falla no va estar exempta de polèmica per la seua accidentada cremà. I és que el gran Neptú que rematava la falla es va precipitar a terra a cauas de la roïna combustió del monument. El foc va començar a cremar els peus de la figura, únic punt de suport del remat, de manera que als pocs segons va caure sencera sense cremar. La falla va quedar totalment destrossada i el suro es va escampar per tot l’encreuament de carrers. Els cables de llum que travessaven la façana del mercat de Sant Gregori a una finca van botar pels aires, junt amb part de les rajoles de la mateixa. Afortunadament no hi van haver danys personals. L’any 2006, Salvador Espert planta “La mar”, en Benemèrita, la mateixa infantil que havia plantat al barri Sant Gregori en 2002, la del vaixell pirata envoltat per sirenes, en secció tercera.

Les falles de 2007 ens deixen una altra versió dolça del mite piràtic, gràcies a la interpretació de Peter Pan de Juan Carlos Garcia Ibáñez per a la falla Avinguda, en secció especial. Amb el lema “Protegim la mar”, la falla ens conta este missatge mediambiental a través del fil conductor pirata i tot sobre una gran balena. Curiosament esta mateixa falla tindrà altre cadafal de tema pirata en 2011, també en secció especial, obra d’Ignacio Gasulla. “La vida pirata” és de les millors falles que mostra una fantasia completa del mite bucaner, on trobem el cos central d’una cova en forma de calavera, sobre ella una illa del tresor i a les escenes diferents moments com el naufragi, la trobada del tresor o la captura d’una sirena. El 2009 podem dir que el Ninot indultat va ser una parella de pirates, obra de Vicent LLácer per a la falla Ramón y Cajal, que criticava el problema immobiliari i de l’especulació. Parc de Trénor guanya en 2010 el segon premi de secció tercera amb un refregit de Javier Andreu Anchel, que ja vam vore amb Nicolau Andreu en 2001. El 2011 la falla de la Plaça torna a plantar el mateix monument infantil que l’Avinguda en 2007, obra de Juan Carlos Garcia Ibáñez, però en secció primera amb el títol canviat: “Pirates de hui i de sempre”. Des del punt de vista de les adultes, la falla Reina Sofia confia en Ximo Esteve per plantar “Crisi”, en secció primera, un bon fil argumental per traure a relluir l’escenografia pirata per criticar la corrupció política i empresarial en ple esclat de la crisi financera mundial. Un gran tractor desbocat humanitzat sosté la figura d’un pirata que porta a una mà la rajola plena de diners (com a símbol de l’especulació urbanística i la bombolla de la construcció), mentre que en el garfi sosté una corda de xoriços com a simbologia de tot el que va furtar. També en 2011 la falla II Tram Avinguda planta “Pirateries”, en secció segona, obra de Raül Sebastian, que torna a utilitzar la composició clàssica del cofre del tresor i un pardal vestit de pirata de remat. A les escenes trobem de nou les conseqüències de la crisi (un jubilat, nuet, i amb un gos per culpa de les baixes pensions). Xenillet planta en secció tercera “Pirates de hui”, de Juan Carlos Garcia Ibáñez, amb un pirata que sosté el seu botí a la mà mentre descansa sobre el cofre. Davall podem llegir “declaració de la renda” i un inspector que buida les butxaques d’un pobre ciutadà.

Per la seua banda, la falla El Molí planta una fantasia infantil basada en els personatges de Peter Pan. Un àmfora és el cos central que sosté al protagonista i al capità Garfi. Joaquin Rodríguez planta “Món Disney” en secció tercera. Els pirates s’adapten a les noves tendències La tardorenca opció d’apostar per falles de línies noves i diferents del classicisme barroc comença a Torrent amb les falles infantils. De la mateixa manera que la tendència seguida al cap i casal, les experiències arriscades entren per la porta de les infantils, com a mena de singularitat i experiment sense arriscar en el monument major fins a vore l’acceptació del germà menut. Per tant, no serà fins ben entrada la dècada del 2000 quan les comissions comencen a deixar de costat el cartó-pedra per apostar pels nous dissenys de suro i renovar el catàleg de pirates. Este serà el cas de l’artista Alberto Abril, que començà plantat infantils per a Sant Roc (El rei s’enroca, 2011; sol solet, 2012; Ser o no ser, 2013 ), per després passar a Pare Méndez també en adultes. En esta comissió planta “A la deriva”, formada per un gran polp en plena batalla per derivar un xicotet vaixell pirata i que li va valdre el primer premi de secció tercera.

Paral·lelament trobem falles abonades a la tradició del cartó pedra, com Xenillet. Salvador Espert, un clàssic en este material, planta “Pirateries”, en secció tercera. Com veiem es tracta d’una de les falles més barates de la ciutat que mostra un cofre rematat pel bust d’una pirata exuberant. En la línia econòmica també trobem el 2016 l’exemple de la falleta infantil de Sant Amador que tornen a recórrer al clàssic vaixellet pirata fet per la comissió , on no faltes els típics recursos de la calavera, el cofre, la brúixola, les palmeres o un mapa del tresor. Hui dia les falles de Torrent continuen la línia encetada a la dècada del 2000 i trobem un renovat ventall de ninots com a conseqüència de la revolució tècnica de l’ofici: l’escaneig digital i el suro han permés nous dissenys que allunyen els vells refregits de cartó pedra tantes vegades vistos a Torrent. Això no vol dir que haja desaparegut el cartó, ja que encara conviuen estos ninots en la secció tercera. 19 anys després de l’entrada d’este nou disseny a la capital de l’Horta Sud, les falles infantils són les que estan marcant la tendència, més a prop del món del còmic, de la il·lustració, o l’animació de grans factories (Cartoon Network, Disney, Fox, etc.) per la concebuda llibertat creativa que no tenen les majors, que viuen encotillades en la recerca del premi.

Estes noves tendències també s’atrevixen amb la temàtica pirata i en 2019 vorem en lluir en secció especial la falla de La Plaça “Arrasa amb tot i no sigues generós”, de Fer Marzo, amb un disseny completament original de Carlos Benavent i digitalitzat en 3D, en el programa ZBrush, on podrem vore un vaixell enfonsant-se i envoltat per cocodrils, mentre un grumet i un gran pirata rematen l’escena per salvar-se. La falla estarà plena de crítica local i autonòmica: a les escenes vorem el repartiment del botí municipal per part dels partits polítics pirates en les eleccions locals, així com un pirata Ximo Puig, que intenta conquerir a una Mònica Oltra, però cap dels dos es refia de l’altre. Per últim la falla Sant Gregori fa autocrítica d’esta suada referència piràtica i enguany plantarà un cadafal signat pels germans Miñana, que porta per títol: “Els pirates pel canal dins del barri han acampat (Posem estes moneries per no dir-li pirateries)”, un llarguíssim lema que tracta amb humor este fet i que farà crítica a la situació actual de la ciutat. Un gran pirata, ja es poden imaginar, rematarà esta falla plena de malifetes, enganys i molta actualitat on el més important és que cadascú tira per al seu costat.

Conclusió: pirateries sense fi Com veiem, el mite del pirata continua ben present en ple segle XXI. Després d’analitzar 59 falles plantades a la ciutat amb la mateixa temàtica al seu remat o a les escenes (en poc més de 40 anys), podem vore com el referent bucaner encara continua fent parlar i sobretot utilitzant-se per la seua força argumental, simbòlica i per la senzillesa tècnica a l’hora de plasmar-lo al cadafal. L’escenografia i la creativitat de l’ambientació també és del gust estètic faller per això tresors, mapes i el barroquisme romàntic de la roba dóna molt de joc per al detall i la pintura. L’etapa de proliferació temàtica la trobem a finals dels 80 i 90, però el màxim esplendor el trobem a Torrent a la dècada dels 2000 (sis falles l’any 2000; tres, el 2001; quatre, el 2002; i sis el 2003). Este boom és conseqüència de la tornada del gènere d’aventures i pirates al cinema amb la saga “Pirates del Carib” i per la pobresa argumental i tècnica que les falles de la ciutat travessen esta època, on el cartó pedra encara continuava molt vigent a Torrent, tot i que comencen a escassejar els motles d’este material. Si analitzem els lemes de les falles podem concloure que, amb diferència, “Pirateries” és el lema més repetit, fins a 17 vegades s’ha plantat a Torrent, sense contar les seues versions “Pirateries de hui en dia”.

Ruta del tresor. De Nord a Sud

Benicarló Burriana Sagunt València Torrent Carcaixent Xàtiva Gandía Dénia Elda

Pirates de saqueig... per molt que sona lleig

Pedro Manchรณn Pau

De llegendes la festa va plena i totes no es poden contar, però posats ara a recitar diguem clar, que paga la pena, alguna coseta explicar. Deixeu al masteler l’antena que ja tronen per la mar relats de pólvora per la vena i els haurem d’escoltar. Les falles són un oceà que està infestat de pirates, molts d’ells hàbils com les rates que s’emporten tot el pa mentre escapen per clavegueres presumint, bunyol en mà, d’haver dissenyat tots els mapes d’aquest tresor valencià. Allà on més crema la flama de nord a sud del territori, cada poble abraça un corsari que ha sabut inventar-se una trama. I aplicant el seu repertori, ansiós de poder i de fama, als veïnats provoca un calvari orquestrant un tafanari per imposar ideals i programa. A Borriana temen a Barba-roja i a Willy El tort a Torrent. A Alzira a Rufianet El Valent i a Paterna la Pirata boja. De fartera en fartera i bevent el millor rom o whisky amb taronja, amb males arts i acarnissament absorbeixen tot com una esponja.

Detall de “Albufera’s Cup. El desafiaments”. Falla Nou Campanar de València 2007 Artista Pedro Santaeulalia. Fotos: Ángel Romero

Tots ells han tingut monitors que els han ensenyat amb paciència. Arribant des del port de València, han sigut els autèntics tutors, creadors d’una vella ciència que se’n diu ‘Fallers vividors’. Són aquells que amb indulgència donen premis als millors... ...amics que han fet de conveniència.

Benicarló, Gandia o Picanya també tenen les seues banderes grans, negres i amb calaveres que per estribord han fet campanya atemorint comissions falleres. Ja veurem això qui ho apanya. Els retrodocus i les seues esferes són perill a tota Espanya Amb tan complicat paisatge cal fer recomanació: Per l’ultra i la seua ambició hi ha perill d’un nou abordatge. Arriba una expedició amb salvatges per equipatge que tenen per temptació de les Falles fer hostatge. Nostàlgics goluts alcen l’espasa llançant al vent rajos i centelles perquè a ells i a les seus titelles els van donar carabassa. El seu “gran jardí de floreres”, per la justícia que arrabassa, ara és illa deserta amb palmeres. Uns vots rojos com les cireres els van enviar a sa casa.

Els més pirates del riu Túria no porten lloro per pardal. Gavina i àguila imperial són l’estendard de la fúria. Així de trist està el “percal” que caldrà protegir la blancúria atrinxerats dins del casal per a evitar antics temps de penúria... d’un foc no artificial.

Romanç del tresor faller de Borriana

Vicent Blasco Miró President de la Falla Barri La Mercè de Borriana Responsable de comunicació i relacions externes de la Federació de les Falles de Burriana

Introducció Un diumenge encara d’estiu al mig del Pla de Borriana m’empomaren de «buena mañana» i aprofitant l’ambient festiu una parella gens estranya que per les falles es desviu. Ferran com a bon manegueta m’amolla en un punt, satisfet: Has de col·laborar al llibret! I Amparo, que és més discreta, em tanca de seguida l’ullet i em diu: Ja te l’ha feta! Com el meu no és la negativa i menys després d’esmorzar ja us podeu imaginar que no vaig tenir altra eixida que posar el perol a pensar per a vore que escriuria. No content amb la «cabotà» Ferran m’apretà un poquet més oferint-me el doble diners (una excepcional «morterà») si escrivia l’article en vers. Obnubilat pel gran jornal que tenia que cobrar, em vaig ficar a treballar i ací teniu el resultat que espere us puga agradar; un romanç dels peus al cap.

Detalls del Museu Faller de Borriana. Fotos: Amparo Rodrigo i Carlos Tejedo.

Argument

Corria l’any vint-i huit del segle i mil·lenni passat quan un barri de la ciutat sempre fester i extravertit va voler fer realitat el somni d’un il·lustre veí. 91 anys en fa d’això i d’aquella menuda llavor recollim ara el tresor fruit també de la il·lusió d’un equip treballador que per les falles sent passió. Ha costat molt reunir-lo, anys i anys de sacrifici, puix semblava que un malefici pretenia sempre allunyar-lo convertint el somni en desfici doncs mai podíem atrapar-lo.

Nus El tresor faller de Borriana cap pirata l’ha amagat, és una anhelada realitat que ara s’escampa ufana invadint tota la ciutat de tradició valenciana. Han segut moltes suors les que a tots ens ha costat anant d’Herodes a Pilat, tots de les falles salvadors que prometien d’immediat alegrar els nostres cors. Però sempre passava igual, a les paraules d’esta gent no els feia falta cap vent i com brisa primaveral totes volaven de repent; eterna promesa electoral. I és així com el tresor romania dispersat en baguls mig amagat o en cambres a la foscor repletes d’humitat que feien témer el pitjor. Moltes joies que posseïa ja mai més les vorem doncs varen parar al fem o al foc de la xemeneia amb el menyspreu evident

de qui no sap el que tenia. Poc a poc la consciència d’alguns il·lustres fallers va donar els passos primers per atorgar rellevància a eixa memòria del temps, història de gran importància. La llavor va anar creixent i, igual que una formigueta, replegant cada molleta reuniren or i argent i també llautó de pesseta per anar el tresor component.

Desenllaç

Trenta anys d’investigació de converses amb la gent, recopilant documents i tota aquella il·lusió prenyada de sentiments de qui estima la tradició. El tresor faller de Borriana el portem tots dintre el cor i es per nosaltres el millor ja que als fallers ens agermana amb esperit de superació que és el que la festa demana. Són insígnies i llibrets la més variada indumentària, la fallera, necessària, són les traques i els coets amb sa dolça lluminària invadint tots els indrets. Són ninots de fusta i cartró també de suro, més moderns, carrosses i tapissos eterns, creus de maig de clavell reventó i els artistes sempiterns pels que sentim admiració. Per això, com ha de ser, ara per fi l’hem reunit i podem ja unflar el pit proclamant al món sencer que el tresor més exquisit és el nostre MUSEU FALLER.

Oració final Oh! Beneït Sant Gregori venerat a Borriana i a Torrent sigueu Vos condescendent amb qui no és meritori ni del més menut reconeixement. Oh! Beneït Sant Gregori que d’esta falla sou patró tingueu Vos compassió, ni a l’infern ni al purgatori envieu a qui ha escrit açò.

L’incert final del pirata Avery1 Albert E. Llueca Juesas President AC l’arxiu – Camp de Morvedre

1 Part novel·lada. qualsevol cosa semblant a la realitat és pura coincidència.

Els pirates, a l’abordatge a Sagunt i el Camp de Morvedre 2 No tenien cama de fusta, ni calaveres en els seus vaixells. Ni tan sols un trist pegat o un lloro parlant en el muscle però eren igual de temibles, violents i sanguinaris. Eren berberiscos, es vestien com a musulmans, portaven jupetins i fins i tot turbants. Podien passar totalment desapercebuts. Pirates i la seua història més antiga es remunta als orígens de la navegació, clau en la creació i desenvolupament de l’ibèric-romà Arse-*Saguntum. No obstant açò, serà en l’Edat Moderna quan els estralls causats per aquests salteadores del mar deixaran sagnants capítols en les cròniques de l’època. Una de les més importants va ser la incursió patida al setembre de 1574 quan uns 200 pirates van desembarcar en el Grau Vell i es van endinsar fins al monestir franciscà de Sant Esperit de Gilet. La razia es va saldar amb èxit, encara que la milícia saguntina va aconseguir capturar i ajusticiar a onze d’ells. Aquesta va ser una de les més importants, però no l’única ni la primera. Però què va ser de l’audaç Henry Avery? Alguns afirmen que, via Irlanda, també va tornar a Anglaterra, on al principi va córrer millor sort que els seus companys. Però segons una altra història que es troba en els papers del notari Pere Aviñó, veí de Gilet, sembla ser que va conèixer a una dona i entre ella i el pirata Avery va sorgir l’amor. Henry Avery no va tornar a pujar al Fancy, es va quedar en Morvedre, on es va casar amb la jove. Mai tornaria al mar, sinó que va viure fins a la fi dels seus dies prop de Sant Esperit i amb la feliç companyia de la seua esposa. Açò si es va canviar el nom a Alfonso Ros, cognom molt comú en la subcomarca de la Baronia. Quina importància té aquesta història, en el món de la comarca. O llegenda, o realitat, quina més dóna. Alfonso Ros, sota una creu o dins d’ella, va deixar alguna cosa que va trobar en els seus viatges pels mars del nord, del sud, i els altres cinc. Ell, que va tenir una relació amb una princesa mongol va portar a aquesta comarca la flama eterna, la flama que mai s’apaga la que encén tota foguera, la flama d’un poble que naix i creix. Al nostre pirata, en el segle XVI 2 Video LOS PIRATAS Y SAGUNTO https://telesagunto.com/otros/documentales/los-piratasy-sagunto SAGUNTO Y LOS PIRATAS ( I I ): EL FORTÍN DEL GRAO VELL. http://castillodesagunto.blogspot.com.es/2014/02/sagunto-y-los-piratas-i-i-el-fortin-del.html (consultada 05/05/2018) SAGUNTO Y LOS PIRATAS ( I ): LAS TORRES DE VIGÍA http://castillodesagunto. blogspot.com.es/2014/01/sagunto-y-los-piratas-i-las-torres-de.html (consultada 05/05/2018)

cada vegada que podia organitzava, per als solsticis, per a les saturnàlies, per a poder agafar la seua flama, l’eterna, i poder usar-la per a poder compartir la purificació, mitjançant el foc, el Agni, el foc del sol i de la llum dels cors dels qui li adoren. Aqueixa magnífica peça, amagada, pas de mà en mà dins de la seua família. Tot sempre dient una mateixa frase, secreta que només ells coneixen, “Què és el meu vaixell: el meu tresor, què és el meu déu: la llibertat, la meua llei, la força i el vent, la meua única pàtria la mar”3 Però l’historia no acaba ací. Ja al segle XX, després de que s’haja perdut la tradició de fer fogueres per als solsticis, una gent de la Baronia començaren de nou a fer-ho. Un tal Alfonso Ros Alfonso, vos sona el nom? Va començar a recuperar una tradició i fer una falla, i cremar-la, a Gilet. Si ho mirem des de la nostra perspectiva, des del segle XXI, és al·lucinant la tradició ancestral del foc està viva i és reflexa en el tresor, pot ser que ens deixà Avery, de les nostres falles, les del Camp de Morvedre.

Falles son territori. El tresor d’una comarca, la comarca té un tresor. Pot ser que siga l’única comarca vertebrada per les associacions culturals falleres. L’origen faller de la comarca sembla que ens porta exclusivament a Sagunt i el seu Port. És clar que allí es troba la història fallera més intensa i extensa. Però també és cert que en els municipis del Camp de Morvedre han sorgit destacables experiències falleres que formen par del passat dels pobles. No sols això, sinó que el llibret més antic de tota la comarca va estar escrit a Estivella el 1924, uns anys abans fins i tot que es plantés el primer cadafal al Port de Sagunt el 1927. Falles son vertebració. Una Junta, l’actual Federació Junta Fallera de Sagunt és l’encarregada de vetlar de fer de les Falles del Camp de Morvedre un bé de rellevància a nivell autonòmic i dinamitzar tots els actes i una tradició. És per tot això que el tresor millor guardat son els actes que és comparteixen entre totes les falles (29) les quals, i com a fet diferenciador, fan una visita de pleitesia falla a falla per poder contemplar els monuments plantats als carrers de les poblacions que hui en dia formen part de la Junta (Sagunt, Gilet i Faura). Actes de FJFS 3 Cançó del Pirata, Jose de Espronceda

Torre del Grau Vell de Sagunt, construĂŻda contra pirates i mercenaris. Fotos: Albert Llueca

Segons marca l’article 98 del reglament de Federació Junta Fallera de Sagunt marquen quin son els actes més importants de les Falles de Sagunt i en els que diuen quina indumentària s’ha de dur. Podem basar-nos en aquest article per tal de redescobrir i mostrar quina és la importància de les falles en la societat i la importància de la recuperació de la indumentària tradicional. En este sentit tenim actes fallers de rellevància i solemnitat com son exaltació de les Falleres Majors, Desfilades, Lliuraments de premis, creu de maig on cal anar amb indumentària fallera aprovada pel VI Congrés Faller, per a tots els participants. les Ofrenes i Actes religiosos on cal anar amb indumentària fallera aprovada pel VI Congrés Faller, de mànega llarga o cosset segle XVIII i amb mantellina per a totes les participants. Altres actes oficials com son l’elecció, Nominació, Proclamació i Comiat de Falleres Majors, Inauguració de l’Exposició del Ninot, Presentacions de les comissions de la FJFS, Cartell anunciador, Presentació del llibret de la FJFS, Clausura d’activitats, Crida, Nit d’Albaes, Lliurament de mantons oficials les Falleres Majors, Corts d’Honor i acompanyants de la FJFS on cal anar amb indumentària fallera aprovada pel VI Congrés Faller. Falles son història. És per tot això que posseeix un museu el del ninot indultat. Ja no sols el propi ninot si no el reconeixement al Gremi d’artistes fallers que fan de la seua tasca una part imprescindible donant sentit a la festa de les falles. Cal tindre una visió a llarg termini per tal de poder explicar l’evolució del es falles de Sagunt, una evolució basada en els seus ninots indultats com ha passat al Museu Faller de València on l’ADEF ha pogut fer un catàleg, raonat, de tots els ninots i la seua evolució. La part del monument que no és crema ha de servir-nos per vore d’on venim i on anem. La població de la subcomarca de la Baronia que té més llarga trajectòria fallera és la d’Alfara de la Baronia. La més antiga és de l’any 1936. Es va fer, tal com explica la cronista Concha Saura, l’últim diumenge de maig, dia de la festa de les Filles de Maria. Fou organitzada pel qui aleshores hi era el mestre, Luis Sanchis. El cadafal d’aquell any es va titular “Curruca”. Fins i tot pot destacar-se que es va nomenar una “bellesa fallera”. Va ser la xiqueta Rosa Mora Nadal. Algímia d’Alfara és també una altra localitat on la festa fallera va tindre vigència en els anys 60, gràcies al Fuster Salvador Such i el pintor José Garriga. L’origen de la tradició fallera a Estivella s’ha descobert recentment gràcies a l’aparició del llibret de l’any 1924. Altres fenòmens relacionats amb la festa s’han donat puntualment a Petrés o Albalat dels Tarongers. L’experiència

fallera més continuada a la subcomarca va ser la sorgida a Gilet el 1971 i que encara continua. Fou a partir d’un grup d’amics i la seua vigència és destacada.

A Sagunt, fem un poc de memòria la primera falla a la nostra ciutat es plantà en 1927 al nucli nou i a 1932 al nucli vell. Sagunt no podia estar absent d’aquestes manifestacions i del cult a la bellesa, el color y el foc. En 1931 Vicente Andrés Cerveró proposava a la Societat Vitivinícola organitzar les festes falleres, i així nasqueren les festes a Sagunt, de manera ordenada. En Sagunt les falles començaren en 1927, quan un grup de fallers montà en un carrer del Port, Carrer del poeta Llombart, la primera falla, dedicada al ferro, estava representada per un colos dominador sobre la banya de l’abundància, del que sobreeixien els productes minerals; aludia també a la gestió municipal i a les dues empreses de cotxes que es disputaven els viatgers. Els components de la primera comissió foren: Bautista López Antonio Blasco, Angel Gabarda, Francisco Cervantes, Vicente Rams, Angel Xirivella i Antoni Pérez, entre altres. En La Vall de Segó des de feia temps un grup de veïns de Faura albergava la il·lusió de crear en aquella vila de La Vall de Segó una comissió i d’aquesta manera celebrar amb tots els honors les tradicionals festes josefines. Després de moltes consultes a altres comissions i traslladar l’entusiasme a la resta dels habitants de Faura la creació i posada en manca de la comissió és, des de 1994, una realitat. Encara que a Benavites en 1932 es va plantar una Falla, en aquest cas escolar. Falles com a espai. Però el tresor més preuat de les festes del Camp de Morvedre és l’espai on és realitza l’exaltació de la fallera major, i infantil, de la comarca el Teatre Romà. Un monument nacional. Un bé d’interès cultural. Un Patrimoni Mundial. Sagunt Escenari de la Història, com a escenari de les falles. Entre els arguments de pes, per fer Sagunt patrimoni de la humanitat, és que la ciutat va ser l’escenari de l’inici de la segona Guerra Púnica i el primer triomf de Roma a Occident; un lloc per on van passar els principals generals de tot el món. Un fet històric que arrepleguen molts textos clàssics. Una altra de les fortaleses per a la candidatura és la relació de Sagunt amb el mar, que ho converteix en un lloc integrador amb important activitat comercial que li va portar a encunyar moneda en la ceca més antiga de inscripció ibèrica i que manté el port antic (Grau Vell ) millor conservat. A més cal destacar el Castell com el més extens d’Espanya i el seu assentament iber que aquest va acollir. I destacar el Teatre Romà, la història del qual és la més àmplia i més documentada de tots els teatres d’Espanya i del que s’ha aconseguit la continuïtat del seu ús.

I com no destacar el vi, que va adquirir una «fama important» dins del món romà. Vi que eixia per el seu antic port, el Grau Vell, l’entrada natural dels pirates a la nostra comarca. I així tornem al nostre pirata, Avery, el qual, mitjançant el seu tresor, la flama, i la seua tradició de passar de pares a fills pot ser que fora l’espurna que cada 19 de març encén les metxes de la crema de les falles. Pot ser l’esperit de Avery és clave dins de cada fallera major, i pot ser que quan crema la falla la bellea escolte per dins alguna cançó llunyana “Som foc tots dos i encara crema. Portem a dins el crit d’un món que desespera. Portem cançons, desitjos nobles. Cantem per provar de refer el camí dels pobles. Si cau la nit aquí, seguirem sense pressa, cantant les nostres cançons, explicant batalles, somiant un altre món.” 4

4 Lletra Som foc del grup Txarango

QUE TORNEN ELS PIRATES Miguel Arraiz García

Escriure un article sobre pirates en una falla de pirates, tot un repte, fer-ho i no ser enviat als taurons un altre. El terme pirata s’usa amb molta freqüència per a etiquetar a gent que s’aprofita d’il·legalitats, o de no complir amb tota la legalitat, per a traure major rendiment del seu treball, competir deslleialment amb aquells que sí que la complixen i, per tant, llevar-los molts encàrrecs gràcies a eixe avantatge competitiu. És una cosa a erradicar en la que tots almenys de portes a fora estem d’acord. Però igual no són pirates tots el que ho semblen i sí molts dels que s’amaguen i que utilitzen el terme, no per a millorar la professió, sinó per a defensar el seu vaixell. Qualsevol intromissió en la meua part del tresor, qualsevol intent d’apropiar-se d’algunes monedes d’or sense pertànyer a la tripulació és pirateria, bé s’actue dins o fora de la legalitat, açò és, a sovint, el menys important, vénen a pel nostre tresor. Contra els pirates sense llicències d’activitat, sense assegurances i pagant sense factures hem de lluitar tots, encara que quants dels qui es queixen de la intromissió poden llançar la primera pedra?, seria interessant conéixer eixa dada. Però no tinc cap interés en eixe tipus de pirates, no perquè no siga una cosa a solucionar, sinó perquè a qui subscriu el present article no li incumbix. M’interessa més parlar d’un altre tipus de pirates, els pirates de la creativitat. Els pirates de la creativitat lluiten contra els qui no tenen interés en què esta s’use, ells són els vertaders lladres en la nostra festa. Diuen que va haver-hi un temps en el qual els artistes solcaven les mars buscant altres ribes, altres formes de fer, altres referències, tornaven amb els cofres plens d’idees i compartien els seus tresors amb tot el món. Però eixos anys van passar i, a poc a poc, eixos mítics pirates, Regino, Rubert, Ruiz i perquè no dir-ho, no molts més, van vore com a poc a poc els seus companys de viatge deixaven de viatjar, atracaven les seues naus en terra, s’acomodaven. L’estirp dels pirates creatius va donar pas a poc a poc a la dels amables artesans. Que tornen els pirates, aquells que solquen les mars a la recerca del millor botí, que tornen els pirates aquells que no tenen por a arriscar la vida en alta mar per a trobar la creativitat, que tornen els pirates i ens retornen l’essència de la nostra festa, que tornen els pirates abans que siga massa tard.

Falla de la Plaça del Mercat Central de València 1949 Artista Regino Más. Font Web Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València.

PIRATES, FALLERS, DEL SEGLE XXI

Jose Fernando Andreu

“La marea és forta i ens desvia ... Cal remar amb més força ... Cal lluitar contracorrent”. (Robert L. Stevenson)

El significat de la paraula “Pirata”, siga, possiblement, un dels més acceptats i que ha representat una major coincidència al llarg de la història. Si com a recurs fàcil acudim a la RAE, trobem dos accepcions molt clares i diferenciades, una històrica: “Persona que, juntament amb altres de la mateixa condició, es dedica a l’abordatge de vaixells al mar per robar”, recordant que els termes “assaltar o atacar”, son el seu origen etimològic. I una altra accepció pejorativa o negativa, quan la RAE defineix al pirata com: “Persona cruel i despietada”. El cas és que este tipus de personatges, els pirates, han tingut un pes més que important en la història de la nostra terra, i el pas del temps mai ha pogut esborrar la seua petjada, al contrari fa pocs anys hem celebrat com una gran efemèride, els 500 anys d’arribada dels pirates a les nostres costes. Si, perquè fou a l’inici del segle XVI, on les hordes dels pirates berberiscs originaris de terres africanes, van tindre el seu màxim apogeu amb continus abordatges a vaixells al Mediterrani, inclús amb incursions en el territori per capturar esclaus i emportar-se els millors tresors. L’arribada de reconeguts pirates com els germans Barbaroja, Salah Rais, o el temut Dragut, encara hui ben recordat a la ciutat de Cullera, son un exemple del legat que estos pirates van deixar amb la seua presència. Un altre fet que recorda la influència dels pirates en la vida quotidiana dels valencians, és la decisió del govern de la ciutat de València a l’any 1516 d’encendre una foguera dalt del Micalet per avisar de l’arriba dels

pirates als voltants de la ciutat. I com no, recordar que des d’aquells temps ens arriben expressions que utilitzem hui en dia, com “no hi ha moros a la costa”, o “patent de cors”. Estos fets, no son fets aïllats, sinó senzills exemples del notable impacte que els pirates han tingut en la forja de la història de les nostres terres i qui sap si també al nostre caràcter. Pel que podem pensar, que si al llarg de tota la Comunitat, cada any planten desenes i desenes de monuments recordant la figura dels pirates, este fet no és una casualitat, és una realitat, i que cal valorar com històrica, son vivències dels nostres avantpassats, i que hui en dia, des d’una visió fallera, hi ha que aconseguir que estos monuments no ens conten estes més que conegudes històries de pirates, si no que ens parlen de la nostra realitat, aconseguint traslladar les històries de pirates al nostre dia a dia.

Cercant esta realitat per a poder escriure este article, he viatjat en el temps per comprovar quin era l’objectiu d’aquells pirates, i ho tenien més que clar, emportar-se el millor dels tresors i sotmetre a un poble, que atemorit, claudique i canvie el seu estil de vida. I hui podem trobar eixe paral·lelisme en la festa de la festes, el nostre millor tresor, que rep continuats assajaments d’hordes pirates, tant externes com des de dins de la festa, que puga fer canviar el seu full de ruta. Perquè com dèiem, hui en dia, la festa de les falles a la nostra ciutat, és un dels majors tresors dels que disposem, un d’eixos tresors immaterials que son el cor que dona vida a un poble, i que de vegades, no es gens valorat, però que si no existirà no podríem viure sense elles, com diu la famosa frase “si les falles no existiren, hi haurien que inventar-les”. Per què algú pot concebre la nostra ciutat de Torrent sense falles? I com apreciat tresor, a les falles hi ha que cuidar-les, hi ha que estimar-les, hi ha que mimar-les, hi ha que malcriar-les, per a que segueixen creixent i evolucionant, i poder regalar als nostres fills i filles, tot el que esta festa ens han regalat a nosaltres. Però com a tresor que son, també estan en perill, perquè son nombrosos els pirates, uns pirates del segle XXI, els que anhelen intensament el nostre tresor, per apropiar-se d’ell, com feien els pirates del segle de XVI, deixant orfe a un poble de la seua festa més volguda. Estos pirates son incansables, i cada vegada més abundants, perquè encara que la festa de les falles hem rebut el merescut reconeixement de ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat, els atacs dels pirates son continus i persistents, i a

més provinents de diferents direccions que fan que la seua defensa siga cada vegada més difícil. Estos temibles pirates, fallers, del segle XXI, son els que voldria descriure i reflexionar, per a que pugem organitzar be la nostra defensa, i mantidre intacte el nostre tresor. Com deia, son varies les hordes berberisques que ens ataquen i amb diferents arguments, per el que les falles tenen que tindre preparada una muralla integral que les permeta eixir victorioses de cadascun d’estos ferotges atacs. Una d’estes perilloses hordes pirates que ens ataca és la pròpia realitat sociològica dels nostres temps, hem passat d’una societat on les falles eren una de les poques alternatives d’oci i on trobaves una segona família i les hores de dedicació i treball eren també hores de diversió i creixement personal, a una societat on la falla, és una alternativa més, moltes vegades secundària, i en la que busques sols diversió i un retorn superior a la quota que estàs pagant. Treball, esforç, dedicació...son paraules molt allunyades del que es busca en una comissió fallera, sense saber que eixos ingredients son indispensables per mantindré intacte l’esperit fundacional de la nostra festa. Els fallers tenim que reflexionar per poder recuperar el lloc privilegiat que ocupàvem a las societat fa unes dècades, encara que els enemics cada vegada en son més i molt atractius per a competir amb ells de tu a tu, però hi ha que actuar, no podem viure en una continua lamentació i pensar que és l’època que ens ha tocat viure. També des d’una vesant exterior a la festa, ens arriba una horda pirata enarborant la bandera de la incomprensió, inclús de la intolerància, cap una festa de carrer, que necessita de la integració total amb l’espai públic per abastar la seua plenitud i que regala, en la seua setmana màgica, una exposició itinerant d’art al carrer mai vista en cap ciutat del món. Es cert, que este atac obstinat dels anti-fallers cal combatre’l amb sentit comú, amb equilibri, amb comprensió cap a les molèsties que la festa ocasiona en l’esdevenir diari, amb tolerància amb els seus drets, amb diàleg, i sobre tot, amb integració. Som una festa de carrer, fem-la oberta a tot el carrer, tant per a fallers com per a no fallers, que com en els seus orígens el veïnat no faller també siga part de la comissió, que estiga orgullós que a la seua barriada es plante una falla, que la falla puga oferir-li una compensació en activitats culturals i festives que compense les molèsties, que per suposat hi han, i el primer pas dels fallers és reconèixer-les, que els poden ocasionar, no sols la setmana fallera, sinó durant tot l’any. Cal buscar quan abans un consens, abans de que la situació no tinga remei, i fer que en les enquestes que fan els mitjans de comunicació, la relació amb els veïns, no siga el problema més greu que es troben les comissions, sinó

una de les principals raons de ser de les mateixes. I en esta defensa, els fallers tenim molt, però molt a dir, i cal que prenguem ja la iniciativa.

100

Continuen arribant des de fora expedicions pirates que volen fer seu el tresor de les falles, i en este cas, amb banderes de diversos colors que representen distintes ideologies, i que segons els temps que ens corresponen viure son els responsables polítics de les ciutats. Tots es cansen de dir que les falles son apolítiques, però per les seues característiques i per la seua dependència de les arques municipals, en molts casos no ho son, i a més per tot el poder social que tenen son un caramel més que apetitós en busca d’un futur rèdit electoral, que en un any electoral com el d’enguany abastarà la seua màxima expressió. Per este motiu, esta horda es difícil de combatre, els fallers de a peu en este cas estan indefensos i sols cap esperar que el seny i sentit comú arribe a totes les forces polítiques, i si en els seus programes electorals porten propostes per a les falles, que siguen consensuades amb els fallers i sobre tot, que siguen en benefici de la festa, i no pensant en el benefici propi. A Torrent, hi ha una frase d’un mandatari que es recorda contínuament “Les falles seran el que els fallers vullguen que siguen”, ara entre tots el que hi ha que arbitrar és el sistema per a fer realitat esta meravellosa proposta, per a la que és necessària la total implicació del món faller, i deixar de costat la indiferència que ens caracteritza. Però no tots els assalts pirates son externs a la festa, cada vegada hi han continues rebel·lions dins de les pròpies comissions, per hordes falleres que volen canviar el pla de ruta de les comissions, desviant-lo cap una comissió festiva més que una comissió fallera. El reglament faller torrentí, en el seu article segon, ho deixà més que clar, ens parla d’activitats culturals i festives, i de la plantada d’un monument, sense estos requisits una comissió fallera no te raó de ser. Però tots sabem, que esta afirmació cada vegada és més qüestionada a l’interior de les comissions, i activitats com el teatre, el llibret, les cavalcades treballades, enllumenats de carrer i per suposat la inversió en monument, son temes de debat, any darrere any buscant el seu sacrifici en benefici de la part més festera. I estos pirates son molt perillosos, perquè estan a l’interior de les comissions i saben que tenen molt de recolzament, pel que quan decideixen donar el pas endavant no estan sols i posen en perill l’essència d’una comissió fallera mostrada en l’article del reglament esmentat a l’inici d’este paràgraf. L’arma que tenim que utilitzar en este cas és senzilla de dir però molt difícil d’aplicar, perquè parlem de la conscienciació i educació de les noves generacions, a estos xiquets i xiquetes que creixen dins les comissions hi ha que oferir-los festa i diversió, perquè si no, no els tindrem, però al mateix

temps donar-los a conèixer les arrels i essència de la festa, si no la coneixen no la poden defendre, i va ser més que fàcil que caiguen presoners en mans dels pirates festius. Retornant a l’inici d’este article i al paral·lelisme de l’època actual amb la situació del segle XVI, la situació és complicada, però igual que feren els nostres avantpassats cal lluitar per eixir victoriosos d’estes continues batalles, i estic segur que ho anem a fer, perquè el que ens mou a defensar-nos dels virulents atacs és el més valuós dels tresor, i quan algú estima amb tota l’ànima una cosa, la defensa amb totes les forces, inclús amb la seua vida. Deixem-nos embrollar pels valors íntegres d’este tresor, en ell anem a trobar respecte, tolerància, cortesia, solidaritat, integració, comprensió, diàleg, consens, germanor, compromís, dedicació, treball, educació, cultura, tradició, sentiments, diversió, creativitat...enarborant estes banderes podem aconseguir la victòria, encara que com va escriure Robert Louis Stevenson en el seu llibre “La illa del tresor”, “La marea és forta i ens desvia ... Cal remar amb més força ... Cal lluitar contracorrent”.

Crida Torrent Falles 2017. Foto: Premsa Ajuntament de Torrent.

101

102

Carcaixent fallera: un tresor en lâ&#x20AC;&#x2122;oblit

El saragĂźell enmascarat

No dorm bé, totes les nits em desperta el mateix malson. Són les cinc del matí i pel Xúquer crescut baixen en el seu vaixell una colla de pirates que s’emporten l’essència fallera carcaixentina. Quan m’alce a les set, fatigat pel malson, la busque i en veritat...no la trobe. El malson és real, em direu pessimista, potser la meua visió vos parega catastròfica, però és la realitat, dia que passa, exercici al qual sobrevius, veus que la realitat fallera és eixa i es veu abocada a l’oblit. Potser la meua visió siga subjectiva i irreal, si ho parles amb altres fallers, però jo sols veig eixa i un futur molt negre. Que per a mi no em preocupa, ja he gaudit i viscut, fallerísticament parlant, tot el que volia... bo, tot no, fa uns anys m’hauria agradat aconseguir un primer premi infantil, única cosa que falta al meu palmarés. No per mi, per les falles, perquè s’haguera imposat una altra estètica diferent de la tradicional i preciosista d’èpoques passades, però ara ja està, tema superat, no ha pogut ser, la vida continua, jo ho vaig gaudir i no em penedisc de res. Però el malson em fa patir per les noves generacions falleres, i sobretot pels meus fills, que porten la festa en les venes, per com gaudiran de les falles i quin sentit tindran per a ells. No cregueu que tot ha sigut i és roín en la Carcaixent fallera però sí que es pot dir que el període de decadència o més ben dit l’estat d’invisibilitat cada vegada va agreujant-se més. Sempre hi haurà coses bones a guardar en el record. Vos pose un poc en antecedents perquè conegueu els tresors fallers carcaixentins i després continuem reflexionant sobre el present i el futur. Les falles de Carcaixent naixen en la dècada dels anys 30 de la mà del gremi de fusters del municipi que planten una magnífica falla plena de sàtira i crítica, és el que toca no? Per a això estan les falles, per cremar tot el dolent. La falla representava a una tortuga tirant d’una carreta per accelerar la construcció del mercat municipal. A partir del 1945 les falles de Carcaixent viuen una etapa d’esplendor gràcies al fet que molta gent amb inquietuds culturals s’integra a les comissions falleres i comencen a crear un model de festa semblant al del programa actual, fonamentant-se amb falles crítiques i satíriques que desafiaven a la censura i al règim de l’època. Així personatges com Mariano Mosquera Navarro i José Arminyana i Canut eren artífexs dels plantejaments anuals de

103

les comissions, s’encarregaven del llibret, de guionitzar i plantejar el cadafal, van ser dos grans referents a l’època i encara hui són coneguts com il·lustres de la festa fallera carcaixentina. Al mateix temps comencen a tindre ressò artistes locals com Antonio Lacasa, Eustaquio Andrés i Paulino Peris (prolífic artista qui a més a més és molt reconegut per la seua qualitat pictòrica tant en cadafals com en la creació de moltes escenografies falleres per a les famoses presentacions carcaixentines). Tot açò es desenvolupa en comissions històriques desaparegudes hui dia com són El Passeig, la Plaça del Marqués de la Calzada i Plaça del Mercat. A les acaballes dels anys cinquanta les falles en Carcaixent estan en perill d’extinció, sols en queden dos, però l’any 1960 sorgix una comissió que serà tot un referent i marcarà en gran part el futur de les falles carcaixentines, la Falla Cánovas del Castillo.

104

l’època dels setanta marca la gran expansió fallera on apareixen històriques comissions com Placeta de les Dies, Plaça Major, Jardí de l’Alegria, Joan XXIII, Constitució, Creu-Julia Ribera i que formen l’actual panorama faller. Anys de grans rivalitats i d’explosió del conegut model de presentació fallera carcaixentina. Per altra banda, Carcaixent és una gran pedrera d’artistes que treballarien de dalt a baix de tot el territori faller: Vicent Pastor, els germans Cortell, Enric Picot, Pascual Calleja, Paco Baldoví, Roberto Andrés i que posen a Carcaixent com a la segona potència en creació de cadafals, només superada per la ciutat fallera. La gloriosa dècada dels huitanta marca la definitiva consolidació del món faller carcaixentí. És en esta època que apareixeria l’organisme que regiria la festa, la Junta Local, se superaria l’esdeveniment més fatídic, la pantanada de Tous, que va aconseguir crear un dels moments més emotius en fer que tots s’uniren per plantar falla i tindre festa i ens oferiria la rivalitat més bonica, a parer meu, de la història fallera carcaixentina, la que tenien les comissions de Les Dies i la Plaça Major. La dècada dels noranta ve marcada per l’hegemonia de la Placa Major, el ressorgiment de la comissió de Cánovas i l’aparició de la comissió del Pes de la Fulla que revoluciona el panorama faller carcaixentí. Un gran esdeveniment va ser l’adquisició municipal del magnífic edifici del Magatzem de Ribera, que serviria com a nou escenari per realitzar les presentacions falleres. Aquelles parets han contemplat moments memorables.

Falla Plaza les Dies de Carcaixent 1978.

105

106 Presentaciรณ Fallera Major Falla Plaza Major de Carcaixent 2018. Falla Plaรงa del Cabdill de Carcaixent 1945. Artista: Antonio Lacasa.

En esta època, també trobem una gran proliferació artística al municipi, potser, la figura de Julio Monterrubio servirà com a referent. Tenia en aquells moments el taller a Carcaixent. La gran qualitat dels monuments de l’època, era molt fàcil trobar els remats de les falles amb més renom de la secció especial del Cap i Casal per les places de Carcaixent, foren els impulsors perquè molta gent amb vocació prenguera la decisió de ser artista faller. La falla Pes de la Fulla mereix menció a part per tot el que va aportar a les falles de Carcaixent. Va deixar de costat “l’establiment” imposat pel tipus de comissió de falles dels pobles de l’època i buscà innovar en l’àmbit dels monuments, bolcant-se en els orígens i prioritzant l’enginy, la gràcia i la crítica local de les presentacions, de la indumentària i inclús del protocol i les jerarquies en el model tradicional de comissió fallera va ser una verdadera alenada d’aire fresc. El nou segle ens depara, en termes generals, l’hegemonia monumentalista de la comissió de Cánovas del Castillo; una Plaça Major que busca mantindre un nivell alt en tots els aspectes de la festa i alguna comissió que en algun any aposta pel monument, per la falleta infantil, per la presentació, per alguna secció de la cavalcada del ninot... Les presentacions falleres són declarades bé d’interés local I així després de totes estes glòries falleres, ens trobem hui dia i aquella tortuga del primer monument encara està ben present a les falles de Carcaixent, inclús potser actualment caminem cap enrere. Actualment, ens trobem amb el cens més gran de comissions falleres en la història de Carcaixent. La causa principal de l’augment de comissions el naixement per discrepàncies amb les ja existents i, això, fa que es done un descens en la mitjana del nombre de membres que formen la comissió. Els que defenen que hi ha una expansió de la festa en l’àmbit territorial i que les falles envaïxen i omplin de festa tot el municipi crec que, en part, estan equivocats. La majoria de comissions passen prou desapercebudes al gran públic que de vegades no s’apropa ni a vore els monuments i estos lluïxen a l’emplaçament orfes de públic durant la major part del temps de la setmana fallera. Pobles com Tavernes de la Valldigna tenen una població similar a la de Carcaixent però, d’altra banda, tenen la meitat de falles. La conseqüència és que les sis comissions disposen d’un gran potencial per afrontar l’activitat fallera. No només potencial econòmic, també potencial humà que, al cap i a la fi, és el principal factor per afrontar l’exercici faller amb garanties.

107

Carcaixent té, o tenia, el gran tresor diferenciador de la resta dels pobles que era les seues presentacions falleres. Este tresor fa que la comissió haja de destinar un alt percentatge del pressupost general anual a esta partida i minva les designacions a les partides dels monuments fallers. Tot això, al costat de la manca d’iniciatives de les comissions menudes per buscar la motivació del gran públic a visitar els seus monuments, focalitzant-los en plantejaments d’enginy i gràcia, crítica local, engalanat de l’emplaçament... per atraure l’atenció fa que només siguen visitades les falles de més pressupost i les més cèntriques del nucli urbà. A més a més, hui dia, una falla degut a la quantitat d’activitats que realitza durant l’any necessita un gran planter de comissió executiva que es dedique a dur a terme totes les tasques. Açò, hui dia, ja està veient-se molt complicat en les falles grans; no vull ni pensar com serà dur-ho a terme en una comissió amb un cens molt reduït.

108

Conclusió primera, la festa en gran part està desenvolupant-se d’una forma que va deixant de costat les activitats dels monuments, la presentació, etc. i va adquirint un caràcter més lúdic. Les noves generacions no peguen un pas endavant en pro de l’essència de la festa fallera. L’objectiu principal és més com a relació socio-festiva que com a acció cultural-festiva i sentiment de les nostres tradicions i arrels. Les bases de la festa passen a ser elements secundaris i el principal és passar-ho molt bé... Riure, menjar i beure, que no dic que estiga malament i que no siga principal ni necessari però fa que no tinguem l’element diferenciador a la resta de les festes i caiguem en excessos que no ens deixen en bon lloc amb la resta de la societat no fallera, en actes com la crida o les cercaviles molta gent ha deixat com a secundari vestir-se de faller i pren actituds incíviques i comportaments poc correctes en la via publica. Tot això, no només és culpa del faller, és el model de societat que estem vivint i com una falla és una agrupació social reproduïx els problemes de la societat de hui dia: individualisme, mala educació, falta de respecte... Este tipus de comportament ha comportat la poca credibilitat de cara als sectors no fallers i a l’administració local que lluny de bolcar-se en donar suport a un col·lectiu que és el més nombrós i el que més inversió genera als comerços locals li posa barreres i el fiscalitza per tal que entre dins de totes les legalitats hagudes i per haver-hi. No em sembla malament esta manera d’actuar, el que no trobe just és que l’administració no valore les bones conductes en alguns

109

Falla Plaรงa Mayor de Carcaixent 1996. Artista: Pascual Calleja.

110 Presentaciรณ Falleres Majors de la Falla Plaรงa Major de Carcaixent en 1984. Falla del Mercat 1945.

aspectes d’alguna comissió i les tracte a totes per igual. Per a ells és més fàcil tancar els ulls, donar una subvenció i un tracte general per a tots igual i després posar-nos a tots en el mateix sac. L’administració hauria de ser la primera a creure i potenciar les coses bones de la festa, és la festa dels valencians, està declarada patrimoni immaterial de la humanitat i localment disposa de l’element diferenciador de les presentacions falleres que estan declarades bé d’interés local. Per cert, els de fora de Carcaixent, ho sabeu?... Mai cap junta, cap govern ni cap comissió fallera ha promocionat la festa fora del terme. Mai no s’ha cridat a la porta de cap publicació fallera, ni s’ha fet ressò cap mitjà de comunicació, hui dia es dóna a conéixer el poblet i la comissió amb menys recursos i menys tradició de qualsevol punt del territori per recòndit i insignificant que siga. Però, clar, ens creiem tan bons que no ens cal exportar el nostre producte. Com diria un faller amic meu, una festa que no s’obri i socialitza amb el seu entorn i no busca apropar-se a la seua societat està morta, és invisible... i d’això som experts a Carcaixent. Desperteu fallers carcaixentins! Deixeu de fer el pirata i si veritablement voleu esta festa, treballeu colze a colze per ella. Oblideu les vostres diferències i uniuvos buscant l’essència de les tradicions festives i respectant la vostra història. Eduqueu a les noves generacions, preocupeu-vos-en per transmetre’ls valors de sostenibilitat i integritat festiva. No és gens difícil. Penseu que l’essència fallera la tenim tots dins del nostre cor. Veritablement allí és on es troba el nostre tresor perquè per molts problemes i moltes traves que hi hagen i per molt cremats que estem, tot sempre s’arregla en vore un tros de falla al carrer. Tots estan al lloc quan mou una presentació, tots sospiren en vore encendre una traca, a tots ens batega el cor en sentir la nostra música. Sigueu companys dels vostres companys, no deixeu de costat les vostres obligacions i voreu com només es cremaran els cadafals la nit de Sant Josep. Penseu en la satisfacció que serà vore a les noves generacions portant la falla, als vostres néts vestits de fallers i seure a la taula dels jubilats al casal... si no tanquem als pirates no ho vorem.

111

112

El tresor de les falles de XĂ tiva

JosĂŠ Luis Lagardera Ventura Periodista i faller

Va ser una vesprada d’estiu, a prop de la Cova Negra de Xàtiva. Ho recorde perfectament. Una botella de cristall atrapada entre dues pedres em cridava. Allà que vaig anar per descobrir que en el seu interior contenia un paper gruixut. Podia ser d’algun pirata, per què no? Nosaltres no tenim platja –per molt que algun polític prometera que algun dia la portaria-, però si que tenim rius. De segur que va arribar fins allí gràcies a la corrent. I jo era la persona indicada per descobrir-la. Contindria el mapa d’un tresor? Alguna cruenta confessió del seu autor? Vaig decidir guardar la botella i descobrir el seu contingut a un lloc més segur. Podia ser important. La meua sorpresa va ser quan, a l’arribar a casa, vaig obrir el tap de suro i em vaig adonar de que tenia a les mans un document prou antic. El document presentava signes de deteriorament, causats pel pas del temps, però encara es podia llegir. El paper era de gran qualitat. Dalt, ben gran, hi havia un títol: “La creu del matrimoni”. A mi eixe nom em resultava familiar, però no arribava a recordar per què. A la resta del full a penes es podien distingir algunes paraules, que semblaven escrites en un valencià antic. Ni tan sols es podia llegir el nom de l’autor, que descansava a la part baixa. Realment no sabia com actuar. Acudia a les forces de seguretat i els contava el meu descobriment? I si es tractava d’una pista? Qui va llançar eixa botella i per què volia ocultar el seu contingut? Finalment em vaig decidir a guardar el secret, almenys fins que descobrira alguna cosa més. I és així com al dia següent em vaig presentar a l’Arxiu Municipal de Xàtiva a la recerca d’informació. -Bon dia Sergio. -Hola José Luis, què dessitges? -Tens alguna cosa sobre “La Creu del Matrimoni”? De sobte Sergio, l’arxiver, va obrir els ulls com a plats i es va alçar del seu seient. –A què ve eixa pregunta? -No res, curiositat. Vaig escoltar l’altre dia a dos persones parlar sobre això i volia saber de què es tractava –vaig mentir. -Vaja, ja m’havies fet il·lusions –va respondre l’arxiver. –Fins als nostres dies, s’ha transmès de forma oral la idea de que fa més de 150 anys es va escriure el

113

primer llibret de falla com a tal, semblant als que coneguem hui en dia, per un impressor i periodista xativí anomenat Blai Bellver. Un treball que contenia 64 pàgines, i que millorava el que es reconeix com el primer document d’aquest caire, per part de Bernat i Baldoví, una dècada abans. Fins ara no hem pogut comprovar si és o no cert, perquè segons es conta, aquell document va rebre la repressió clerical, pel seu contingut, i tots els treballs van ser confiscats i posteriorment cremats, condemnant-los a l’oblit. Hui és el dia que encara no s’ha trobat cap exemplar que confirme aquesta llegenda.

114

En realitat era totalment al contrari, però Sergio no ho sabia. Eixe era el dia en que la memòria d’aquell succés quedava palesa. Vaig decidir romandre a l’arxiu per tal de conèixer un poc més la història de les falles de la meua pròpia ciutat. Entre els documents històrics que allí es guardaven, tan sols es feia referència al començament de la plantà de falles en ple segle XX, just abans de l’arribada de la Guerra Civil. No era desgavellat dir que el document que jo guardava a la bossa era d’almenys 50 anys abans que els que hi havia a l’arxiu. Després d’aturar-se durant la Guerra i en els primers anys després de la seua finalització, les falles tornaren a Xàtiva per a quedar-se, i anaren sumant-se noves comissions falleres, fins arribar a les 19 que hi ha actualment a la ciutat. Vaig eixir de l’edifici poc abans del seu tancament, cavil·lant sobre què devia fer amb eixa prova de l’existència de “La Creu del Matrimoni”. Eixe full demostrava que Xàtiva era la segona ciutat –després de la capital, València-, on hi havia hagut una falla plantada. Em vaig decidir per aguaitar uns dies més fins que se m’aclariren les idees. I unes jornades després, al mirador del Bellveret, vaig alçar el document al cel implorant una resposta. El que no m’esperava era el que vaig trobar. Si el document es posava a contrallum, es podia apreciar un xicotet text escrit al revers, imperceptible a l’ull humà a primera vista. Estava escrit en el mateix valencià antic que a la part davantera, pel que em va costar un poc desxifrar el seu significat, però finalment ho vaig aconseguir. Les línies deien el següent: “A qui trobe aquest document li demane que guarde aquesta història. Que la difonga i que la faja arribar al major nombre de persones. Xàtiva mereix tindre falles. Mereix estar a l’avantguarda. Xàtiva, i la societat valenciana en general, han d’emprar la sàtira com un espill en el que mirar-se, per seguir avançant i millorant present. Construint un nou futur. No hi haurà censura que puga amb nosaltres. Blai Bellver, 1866

De sobte vaig comprendre que el que tenia a les mans era un autèntic tresor. La llavor que va sembrar les falles a Xàtiva, que hui per hui assoleixen la distinció de ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat. I vaig comprendre què era el correcte. Al dia següent, Sergio, l’arxiver, col·locava amb cautela l’exemplar en un dels dipòsits. Abans de posar-lo a l’abast de tots, havia de revisar-lo a fons, per veure el seu contingut i si es podia recuperar el que hi havia escrit. -Gràcies –va murmurar dirigint-se a mi amb eixa emoció que es sent quan saps que has trobat alguna cosa que fa trontollar tot el que es coneix sobre algun tema establert. -A mi no m’has d’agrair res –li vaig respondre. Gràcies a Blai pel tresor que ens vas deixar.

Nota: Aquest és un relat fictici sobre el descobriment de “La creu del Matrimoni”. El que sí és cert és que va patir la censura i que va ser una publicació perseguida a l’època. També és cert que suposa la confirmació de que Xàtiva va ser la segona localitat on es va plantar falla. I el que és més important: és cert que a Xàtiva tenim l’orgull de tindre tresors com aquest, que engrandeixen la nostra història al món de les falles.

Portada de “La creu del matrimoni”

115

116

PIRATES DEL FUTUR

Enrique Marzal Vidal Un Faller

Són les 23,53 hores del dia 13 de març (03) de 2.087, estic en la meua casa davant d’una de les finestres que donen al carrer, des d’esta situació privilegiada puc vore de molt a prop, escassament uns 83 metres de distància, el cadafal, la rematada principal i altres dues rematades secundàries de la falla que estem preparant, i que acabarem de completar perquè el primer dia d’estes festes falleres puga estar ultimada i mostrar-nos tot el seu figurat emblemàtic característic i imaginari pel qual es definix una falla. Quina llàstima que solament els fallers i unes poques persones més siguen capaces de saber mirar, saber entendre, saber comprendre i per descomptat el més important, arribar a saber sentir tot això. Ser capaç d’estimar estos conceptes és impressionant. És el que ens fa ser diferents als fallers. Des d’esta curta distància es pot observar amb tota plenitud el simbolisme que enguany especialment, hem volgut plasmar en el nostre monument. Pensant-ho millor, crec que per a un faller no hi ha un monument especial, totes les falles de tots els anys són especials. Des d’ací, es pot apreciar en els pocs elements de la falla que ja estan en la seua posició, que encara que estàtics i ancorats fortament al sòl, ens brinden un moviment inusual, oferint-nos un atreviment excepcional, contornejant-se i acompanyant a la suau brisa del mar amb el seu lleu moviment que els acaricia i tot açò, amb un elevat nivell de risc, que les fa semblar que estan suspeses en l’aire. Tinc la sensació que les figures volen volar, volen escapar de la seua fixació per a ser lliures. L’originalitat i la composició amb la qual hem disposat les figures sobre l’asfalt, en el carrer on mostrarem la nostra falla, potencien la seua monumentalitat, reforçada pels seus vius colors, amb els clarobscurs, ombres i lluminositats que li conferixen a la nostra falla, a totes les falles, la particularitat de meréixer l’atribut de ser una obra d’art multidisciplinari. La resta dels fallers que han estat tot el llarg dia de dur treball, ja no hi estan, han anat a poc a poc desapareixent cercant el merescut descans. Solament queda el vigilant jurat per a custodiar el que ja està muntat i totes les figures, ninots, que estan dins de la carpa, per a demà continuar en la seua col·locació adequada... però, on està el vigilant?, no el veig... ah!, si està assegut. Està dormint! Quin element! I... eixa llum que hi ha dins de la carpa? A què ens estan robant els ninots. Torne a agafar la caçadora que portava, és una nit molt fresca, baixe els graons de l’escala de la meua casa de 2 en 2 i en un “3 i no res” em presente al costat

117

del vigilant, li cride, li sacse, li agite, li increpe... està... no! Oi... té pols. Està profundament adormit. Açò no és normal! Què està ocorrent? Espantat, em dirigisc cap a la carpa. La roba no em toca el cos. Què és aquella lluminositat que ve d’allí dins? Òbric a poc a poc la cortina que fa de porta de la carpa, tènuement, uns pocs 11 centímetres. Amb la mirada recórrec tota l’estada. Tot sembla estar en ordre, no hi ha gens d’estrany, les 293 cadires apilades, les 53 taules estan en les seues gàbies, les 7 xicotetes barres de bar totalment amuntegades i en ordre, els ninots... eh!, què els ocorre als ninots? Els 13 ninots que estan esperant ser muntats, desprenen una aurèola de llum tènue que els envolta. Vaja pintura i vernís que ha utilitzat l’artista de la falla! - vaig pensar. Vaig fer mitja volta per a vore l’efecte de la lluminositat d’este tipus de pintura tan estranya sobre les peces que ja estaven muntades en el carrer... Estan normals! No desprenien cap claredat. Vaig tornar la mirada cap a dins intentant trobar una lògica a allò què estava mirant. No era capaç de trobar cap explicació a aquell fenomen tan estrany.

118

Em vaig armar de valor i vaig decidir entrar dins. Quan la cortina va quedar tancada després de mi, vaig quedar clavat en el sòl. Algú m’estava subjectant i no deixava que poguera moure’m. No... era la por que em tenia paralitzat! Les aurèoles lluminoses van començar a moure’s i a anar reunint-se en tres boles resplendents de color groc, roig i blau, aproximadament de dos metres cadascuna d’elles. El centre de la lluerna de llum era molt clar, quasi transparent, augmentant la seua lluminositat segons el seu color per a acabar desapareixent en el seu contorn exterior. L’esfera de color groc va començar a moure’s acostant-se molt lentament cap a on jo estava. No podia moure’m! Tenia por! La por s’havia apoderat de la meua ment i no em deixava raonar per a saber com eixir d’aquella situació. La bola de llum groga continuava acostant-se. Sentia uns estranys sons, sorolls, no sabia distingir-los. Vaig moure el cap; no entenia res. La llum groga es va detenir a uns escassos cinc metres d’on em trobava i va projectar sobre la lona de la paret de la carpa uns punts lluminosos que es movien i canviaven els seus colors. Els estranys sons van cessar. Continuava sense entendre el que estava ocorrent. Van desaparéixer les llums i van ser substituïdes per sèries de nombres. Vaig intentar seguir-los... eren... nombres primers!, almenys els que vaig ser capaç de reconéixer. Vaig tornar a moure el cap. No sabia relacionar-los

119

Foto de taller de la Falla Sevilla DĂŠnia 2018 Artista: Estudio Chuky. Foto: Ferran MartĂnez.

120

Carpa en falles. Foto: JesĂşs Signes.

amb res. La seqüència de nombres va ser substituïda per lletres, eren paraules, estan... semblaven signes grecs! Està intentant comunicar-se amb mi? Vaig pensar. Vaig moure el cap en sentit negatiu. Vaig dir per al meu interior: no entenc eixe idioma. Va canviar l’idioma. Tampoc. Va tornar a canviar... Un altre nou... Per fi van aparéixer unes frases projectades sobre la lona i al mateix temps van sonar en la meua ment. Per fi si comprenia. Vaig assentir amb el cap. La comunicació es va detenir durant uns segons que em van semblar una eternitat. Vaig intentar perdre la por i controlar un poc la situació. Si tenia por d’entendre el que tenia davant no tindria l’oportunitat de comprendre... havia de ser curiós per a poder conéixer. - Hola, Qui eres... què vols? - vaig preguntar amb por i en veu baixa, molt suaument. Dins de la meua ment vaig obtenir la resposta. - Hem vingut a portar-nos la vostra il·lusió, el vostre anhel, el vostre afecte, la vostra amistat, la vostra afició, el vostre amor, la vostra forma d’entendre i de viure tot això, de gaudir de la vostra forma de vida - d’una forma molt ràpida va il·luminar per un instant totes les figures. - D’on nosaltres venim - va continuar dient - estos atributs no els hem tingut mai, és possible que fins i tot els hàgem perdut de les nostres civilitzacions desaparegudes, no existixen i els necessitem per a ser millors i poder aconseguir l’alegria, la simpatia i la cordialitat que malbarateu tots vosaltres. Intentarem vendre a unes altres civilitzacions tota la vostra forma d’entendre i viure tot este balafiament d’alegria i cordialitat que regaleu. - Què m’estàs dient!, Em vols dir que heu vingut a robar-nos els sentiments? - li vaig preguntar. - Sí - va respondre ràpidament - busquem i ens apoderem del que ens pot fer millors i la vostra forma d’entendre i de gaudir del que anomeneu vida, és bona. Molt bona - va respondre taxativa. - Som... allò què vosaltres coneixeu com a pirates - va concloure - som pirates de l’univers! Venim guiats pel contingut d’una antiquíssima carta del pirata Dragut que ha arribat al nostre coneixement. Vaig somriure.

121

- Doncs perdona que et diga, esteu molt confosos! - li vaig dir assenyalant les figures dels ninots. - Els sentiments que pretens arrabassar-me no estan en les figures, estan ací dins - li vaig assenyalar el meu pit posant la meua mà en el cor. - Són els sentiments els que han creat les figures, no són elles les que han creat els sentiments. Sí que és cert que elles han ajudat a reforçar-los, però no els han creat. - li vaig dir i vaig tornar a somriure. Note com si furgaren dins del meu cap, com si llegiren la informació de cadascuna de les cèl·lules del meu cervell. - Intentaré ajudar-te a que entengues què són estos sentiments i com pots començar a obtenir-los, si n’estàs realment interessat? No és molt difícil de comprendre. Escolta, el primer que cal fer és desinhibir-te d’algun dels conceptes predefinits que tingues; intenta comprendre els nous plantejaments. Raona amb ells. Veuràs com et funciona i entens. Pensa que la felicitat i l’estabilitat, és l’administració racional del desig, i mai depén de les circumstàncies externes sinó dels plantejaments interns. Has de somriure a la vida, has de començar a confiar en la gent, has de... - vaig començar a explicar-li

122

- Collons, són les 5.43 del matí! - vaig exclamar mirant les manetes del meu rellotge. - Ho sent però me n’he d’anar, en dues hores he d’estar ací per a continuar amb el muntatge de la falla. Necessite descansar. - vaig comentar. - No sé com et dius. T’anomenaré Groc. Estàs d’acord? Em sembla un bon nom, i als teus silenciosos amics els anomenaré Blau i Roig. - Ha sigut una immensa experiència haver tingut una conversa amb tu. Quan... bé si algun dia necessites conversar amb un... amb un amic, ja saps on estic. Et serà molt fàcil trobar-me. - li vaig explicar. Blau i Roig van romandre inalterables, Groc va canviar ràpidament a diverses tonalitats de groc, augmentant i disminuint la seua grandària. Es va estabilitzar. - He estat duplicant en els meus registres totes les teues cèl·lules on vosaltres, on tu emmagatzemes els sentiments. Juntament amb la informació que m’has facilitat he comprés que ser pirata no té cap significat, no té cap sentit,

és molt més enriquidor i positiu compartir les experiències. M’has ensenyat molt. M’has fet sentir, només un poc però sentir, la felicitat que escampeu i oferiu. Crec que podré ser capaç de traslladar totes les sensacions que vosaltres transmeteu, han sigut molt enriquidores per a mi, i amb tota seguretat que per a la meua civilització seran una aportació extraordinària. I no, no vendrem estes experiències, les escamparem per totes les civilitzacions que coneixem perquè aconseguisquen la vostra alegria per la vida. Tornarem a visitar-te.Estes paraules de Groc van retrunyir en el meu cap. Van començar a donar voltes al meu voltant, cada volta a major velocitat, a cada moment reduint la seua grandària. Quan van aconseguir el tamany de xicotetes pilotes van eixir disparats cap al sostre de la carpa a tota velocitat, desapareixent molt ràpidament. El recinte es va il·luminar amb la tènue llum dels fanals de la plaça. - Qui eres? Qui camina ací? Ah! Hola eres tu - vaig escoltar la veu del vigilant darrere meu. La normalitat i la tranquil·litat del matí tornaven a ser l’habitual. - Crec que m’he adormit. No sé què m’ha passat. Estic molt atordit i desconcertat. Ha passat alguna cosa? - em va preguntar. - No, no tranquil... no ha passat res. Em vaig a dormir una estona que estic molt cansat. Fins ara. – li vaig dir. Molt millor que el vigilant no haguera presenciat res. Allò que va ocórrer va ser totalment inexplicable. Em vaig pessigar en diverses ocasions per a verificar que el que ocorria era cert. Era cert. Estava despert. Havia ocorregut. Tornava a casa molt enfortit sobre els meus sentiments vers la falla. La falla, amb molta més força continuava formant una part molt important de la meua manera d’entendre la vida. De la meua manera de viure. Gràcies pirates, per reafirmar-me en les meues creences, els meus anhels, les meues il·lusions, els meus sentiments, la meua felicitat, les meues.... Gràcies pirates.

123

124

Una finestra en els quatre cantons

Manolo Catalรกn Moreno

La xicoteta taula quadrada que es trobava sota el gran finestral que, a l’inici de la primavera, s’obria de bat a bat perquè entrara la llum i l’agradable temperatura de l’exterior amb aroma de pólvora, poques vegades es trobava buida. Durant el mes de març sempre estava ocupada per la mateixa figura allargada de mentó ample i calba provocada per l’edat. Des de lluny, semblava un cavaller britànic dels que cada dia es pren el seu temps per a arreglar-se abans d’eixir de casa, amb el seu abric, la seua bufanda i la seua gorra estil Ascot. Poques vegades alçava el cap de la taula on llegia amb deteniment diferents periòdics tant nacionals com estrangers. Les gemmes dels dits de la seua mà dreta, amb el pas del matí, se li anaven ennegrint pel pas dels fulls. I en la seua mà esquerra, sempre descansava un cigarret, moltes vegades sense encendre. Des de la seua finestra començava a veure l’enrenou que la Falla Centro provocava durant el mes de març, en la cantonada del carrer del Marqués de Campo amb la Glorieta del País València i el carrer Diana, conegut popularment com “Els Quatre Cantons”. El color taronja anava omplint el carrer com xicotetes formigues que ho cobrien tot. L’any 1973 les comissions falleres es van posar d’acord perquè cadascuna tinguera un color diferenciador a l’hora de realitzar les activitats. Baix la Mar va triar el blau, encara que ara porten el rosa, Oeste van de groc, Saladar de verd, les Roques de negre, i el Centro de taronja, ja que un faller representant de moda, va convèncer a la comissió que les camises d’aqueix mateix color es posarien de moda. Ara se’ls coneix com la falla del butà. A poc a poc, la bullícia en el carrer ho omplia tot. El primer dissabte de març, la plaça de l’Ajuntament era testimoni de la Crida i el Pregó de les falles, però la seua poca distància fins als Quatre Cantons, feia que, en algun moment de la vesprada, tots els fallers hagueren passat per allí, ja fóra a prendre una cassalla, una cervesa, o simplement com a punt de trobada. Tota aquesta bullícia era perfecta perquè en un obrir i tancar d’ulls, haguera abandonat la seua cadira. El tall del trànsit a partir del dissabte al migdia facilitava la tasca a uns fallers, que ja de normal, els costa poc ocupar els carrers de la ciutat. Un bonic multicolor que, a continuació es reuneix per a un sopar de cabasset en el Sopar de Germanor, on es lliuren els premis “menors” de l’any, presentació, jocs de casal com el “cao”, parxís, dominó, etc. Un sopar que acaba a altes hores de la matinada, acompanyats d’una bona orquestra.

125

L’endemà, a més de ser diumenge, els Quatre Cantons tornaven a una sorprenent tranquil·litat, sense cap rastre de fallers i falleres o similars. La seua taula semblava que estigués esperant-lo com un dia qualsevol, però en el fons del seu pensament, tenia assumit que aquesta tranquil·litat fictícia, no tornaria fins al 20 de març. La veritat és que alguna cosa estava canviant en el bar, ja que Sergio, el tercer dels fills de Paco Carrió, fundador del Bar Carrió, augmentava el gènere en el magatzem i tota la setmana l’enrenou de repartidors i comercials era major. Semblava un apilament en cas de guerra nuclear. Les dues màquines recreatives del fons es col·locaven mirant cap a la porta com tancant el pas a una nova barra que es col·locava en el seu lloc. Les caixes de “quintos” ocupaven tota la visió de la paret del magatzem.

126

El carrer també estava canviant a poc a poc el seu aspecte. Es va col·locant il·luminació addicional, en una de les cantonades s’apilen gran quantitat de tanques, diversos palets de sorra en l’altra, i així, quasi sense voler, en una setmana, la seua fesomia ha canviat per complet. Però açò pràcticament no li importava, ja que ell continuava amb el cap en els seus periòdics, en el seu café, en el seu cigar. Però el matí que en arribar a la seua taula va observar que el carrer del Marqués de Campo estava tancat, se li va dibuixar un xicotet somriure en el seu rostre. A partir d’ací girava una mica el cos cap a la seua esquerra per a poder veure la pujada pel carrer Diana fins als Quatre Cantons, dels camions amb les peces de la falla. Els fallers, enfundats en el seu “mono” taronja, després del pertinent café, comencen a dissenyar un cercle amb tanques que va des de la part dreta de la Glorieta del País Valencià fins al principi del carrer del Marqués de Campo. A mesura que transcorre el dia, les peces de la falla van omplint el cercle imperfecte, col·locades en l’ordre invers al que seran col·locades en la seua posició final. El periòdic roman molt de temps obert en la mateixa pàgina i en les seues mans ja no hi ha un cigarret. Una càmera de fotos de les de rodet fotogràfic és la que ocupa les seues mans, açò sí, sense moure’s de la cadira. Entre transport i transport van omplint la plaça. Els fallers van i venen amb els viatges de falla, però la gent més veterana de la comissió, es mou a l’interior del cercle de tanques observant les figures. Sense cap distintiu que els assenyale com a membres de la comissió, tothom els coneix i ningú s’atreveix a dir-los que ací no poden estar.

127

Bar Paco, en l’actualitat Bar Carrió, en els anys 50- Arxiu Toni Reig.

128

Bar Carrió en l’actualitat Foto Raúl Martín.

En caure el sol, la seua vella màquina de fotos ja no pot traure més imatges coloristes al seu gust perquè, de la mateixa manera que ha arribat, desapareix carrer del Marqués de Campo en direcció al port, sense un hola ni un adéu. Al matí següent sembla que va matinar una mica més, i va arribar als Quatre Cantons una mica abans del que era habitual, i en lloc d’asseure’s directament en la seua taula, donà un xicotet passeig per la plaça observant totes les peces, que, enfundades encara en plàstic a l’espera de l’arribada de l’artista faller, omplien la plaça en tots dos costats de la Glorieta. En algun moment concret, trau de la butxaca la seua vella càmera i realitza alguna fotografia, i després continua el passeig amb pas lent i pausat mentre s’escolta com avança el rodet de la càmera per a la seua següent instantània. I a la poca estona, comencen a veure’s ja fallers per la plaça, i no solament de la propietària de les peces del carrer, sinó de diferents comissions que suposadament de manera casual passen per allí per a observar que hi ha, pendents solament de la quantitat de sòl ocupat, com si açò fóra indicatiu d’una bona falla. El nostre protagonista, ocupa de nou el seu lloc, pendent de l’arribada de la grua que ajudarà a l’artista que acaba d’arribar per a realitzar les tasques de la Plantà, i que es troba esmorzant en la taula de la terrassa, juntament amb el seu equip i el grup de fallers encarregats de la Plantà. Perquè a Dénia, i segurament en altres poblacions, les tasques de la Plantà les realitzen equips de fallers, des del transport a la plaça fins a la decoració final de la falla ja acabada. Entre tiratge i tiratge de grua, el dia va transcorrent de manera inexorable, i en un obrir i tancar d’ulls, la taula de la finestra es troba buida i s’ompli de fallers o visitants que provoquen un ambient festiu en la plaça. La visita d’alguna comissió de la ciutat acompanyada d’una banda de música, algun col·legi de pobles propers a Dénia o, fins i tot, curiosos que veuen rebombori des de lluny, converteixen la cèntrica plaça de la ciutat en el punt neuràlgic de les falles a Dénia. El 16 de març, es respira tranquil·litat en la plaça, ja sembla que les tasques de Plantà van acabar fa poc de temps. La perspectiva des de la seua taula és perfecta per a observar la falla acabada de dalt a baix, sense encara gent al voltant d’ella, limitant la visibilitat. Hui ha vingut sense la premsa sota el braç, així que espera religiosament el seu torn que Fred, el cambrer que porta treballant molt de temps al costat de Sergio, sense ni tan sols preguntar-li, s’acoste a la taula. El primer que fa és llevar-li la fusta amb el ganxo que subjecta les pàgines del periòdic, encara que en l’actualitat alguns ja venen amb grapa.

129

A mitjan matí apareix just davant de la seua taula, un camió de mesures més modestes que els tràilers que portaven les peces de la falla gran. D’ell comencen a traure infinitat de caixes de cartó tancades escrupolosament i xicotetes peces de falla embalades amb infinitat de plàstics de bambolles, com guardant un xicotet tresor. El poc espai que quedava lliure en la plaça ha quedat cobert amb tot el que descendien del camió. Però fins a passada l’hora de menjar aqueixes caixes no són manipulades per ningú. Fins que l’artista de la falla infantil i el seu equip, cúter en mà, comença a tallar precintes, fins veure la llum. La seua visió és privilegiada, com si des d’una llotja en el teatre observara l’obra. De tant en tant s’escoltava el so de la càmera realitzant fotografies, amb intervals de temps quasi cronometrats. Esta vegada no s’alça de la cadira fins que la falla infantil no fos completament acabada, com si eixe fóra el seu objectiu del dia, veure la xicoteta meravella infantil que sempre posa una magnífica cloenda a les tasques de la Plantà a la plaça. Els tres dies posteriors hi ha “mascletaes”, música, falleres amb vestits espectaculars, però el seu rostre mostra una satisfacció de qui ja ha complit el seu objectiu, veure plantades les dues falles en el Quatre Cantons, com qui sent que, sense les falles, no existiria la festa.

130

La meua curiositat va fer que ho seguira en alçar-se de la cadira, carrer del Marqués de Campo en direcció al port, on es troba la Falla Port-Rotes. Vaig pensar, així la veuré ja acabada com ell. Però aqueix no va ser el cas. Va seguir caminant cap al port, creuant l’Esplanada de Cervantes, parant en el mateix moll, sense cap vaixell ni similar davant. De sobte apareixes d’entre la boira del port, un xicotet llaüt, pot a rems utilitzat a mitjan segle passat per a portar les caixes de panses amb destinació a Anglaterra fins als vaixells que fondejaven mar endins per l’escàs calat del port denier. Va pujar amb ajuda d’un dels mariners, que li guardaven un seient de preferencia en la popa, i va emprendre marxa cap a la bocana del port. Em seguia picant la curiositat, i vaig emprendre carrera cap a una de les esculleres que tancaven el port en la part sud, sense perdre de vista el farolet de proa que m’indicava en tot moment on es trobava. Els dies d’excessos fallerils es notaven en les meues cames, i quasi sense alè vaig arribar al final de les pedres de l’escullera. A poc més de 500 metres de la meua posició es trobava un magnífic veler de tres mastelers, quasi sense llums, com d’incògnit, sense cridar l’atenció. El va pujar el nostre estrany personatge, i el llaüt prengué rumb cap al moll pesquer. De sobte va sonar un senyal de xiulet mariner, agut i molest, va fer que les veles es desplegaren i el so de l’ancora pujant des del fons del mar, va convertir el silenci anterior en un soroll quasi ensordidor.

Càrrecs infantils de les comissions de Dénia amb el “mono de feina” en la plantà. Foto Yolanda Pulido

131

132

En pocs minuts, el vaixell va desaparèixer en l’horitzó i no vaig tornar a veure al misteriós personatge fins als primers dies de març de l’any següent, assegut en la seua cadira, al costat del finestral del Bar Carrió.

John Cabrera Puig, fill de pares deniers va nàixer a Liverpool (Regne Unit) l’any 1925. Va donar els seus primers passos en cinema de la mà de directors com John Houston o Alfred Hitchcock. Després de ser contractat com a tècnic de Technicolor en produccions estrangeres rodades a Espanya com ‘Ricardo III’, Cabrera es converteix en l’home de confiança del mega productor Samuel Bronston, ajudant-li a crear el seu particular imperi cinematogràfic per a epopeies rodades en el nostre país com ‘El Cid’ o ’55 días en Pekín’ com a cap de localitzacions de la productora. Posteriorment, com a director de fotografia intervindrà en pel·lícules tan memorables com ‘La batalla de las Ardenas’, ‘Cacería humana’ o ‘Conan, el bàrbaro’. En 1958 va portar a Dénia el rodatge de la pel·lícula “El Capità Jones”, la qual cosa va suposar un recolzament econòmic a la ciutat, sumida encara en les conseqüències de la post guerra. John Cabrera va morir a Dénia el 18 d’abril de 2014.

Falla Centre 2017 vista des de dins del Bar Carrió. Foto Raúl Martín.

133

134

Elda, un tresor desconegut

Andrea MartĂnez Villena i Miguel Campos Ruiz

Estimat navegant, si has trobat esta carta és perquè tens ganes de descobrir les Falles d’Elda. Estes aigües on et trobes amaguen un valuós tresor que trobaràs seguint esta història que vam començar a escriure allà pel 1929. Si no has sentit parlar d’Elda, només dir-te que es troba en la província d’Alacant i que, parlant de Falles, és la ciutat més al sud on poder gaudir d’esta meravellosa festa. Com a herència d’antigues tradicions arrelades en la ciutat, a més de fogueres en la nit de Sant Joan, es plantaven falles a Elda per iniciativa veïnal. El que van començar sent falles sense estructura organitzada, a hores d’ara s’han convertit en Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Ja saps on està i en quin any es va iniciar la festa de foc a Elda, però encara queda molt que comptar en esta història, t’abellix seguir coneixent-la més? Com en tot vaixell pirata, les Falles d’Elda són capitanejades per la Junta Central de Falles, organisme rector de la festa i de les comissions falleres de la ciutat, que va començar sent una junta gestora cap al 1958. A Elda, les falles es celebren des de fa 41 anys en setembre en honor a Sant Crispí i Sant Crispinià, Sants Patrons dels fallers i sabaters. Anteriorment, se celebraven al juny en honor a Sant Pere Apòstol. En l’actualitat no tenen data fixa. Solen ser el segon o tercer cap de setmana d’este mes, que dóna la benviguda a la tardor. Concretament, si et trobes al 2019, seran del 12 al 15, i tenen una duració de quatre dies. Segons les dades recollides en l’últim cens faller, estes illes estan poblades per 1385 fallers adults, i 195 infantils. És a dir, 1580 pirates grans i menuts mantenen viva esta tradició quasi centenària. Com a tota illa fallera, Elda compta amb les seues representants. Una xiqueta i una senyoreta triades per mitjà d’un jurat són les encarregades de portar el nom d’Elda per tot arreu. El 2018, Ana Ruano Gisbert és la Fallera Major, i Lucía Plaza Monzó és la Fallera Major Infantil. No obstant això, des de 1959 fins a 1984, les màximes representants de les Falles d’Elda es van denominar Reines. Però des de 1985, reben el nom de Falleres Majors. Estes meravelloses illes compten amb el suport de cinc autèntics artistes fallers. Ells són: Joaquín Rubio Yáñez, Mestre Major del Gremi d’Artistes de Fogueres d’Alacant, Francisco J. Conejero Bañón, l’artiste local més antic hui

135

dia amb més de 40 anys de trajectòria professional, Francisco J. Sierra Alarcón, Raúl García Pertusa i Antonio Ruano Gisbert. Ells, a part de fer falles, també s’encarreguen de donar a conéixer la festa del foc d’Elda, plantant en altres poblacions veïnes de la Comunitat Valenciana. El regne d’Elda podem trobar-ho dividit en nou xicotetes illes on a s’hi planten falles. Per ordre d’antiguitat, reben estos noms: Falla Fraternidad, Falla Estación, Falla El Huerto, Falla Huerta Nueva, Falla San Francisco de Sales, Falla José Antonio-Las 300, Falla Trinquete, Falla Zona Centro, Falla Ronda San Pascual. A més a més, a les Falles d’Elda no ni ha seccions. Vols conéixer l’origen de cada illa i descobrir les característiques que les fan úniques?

136

Allà per 1957 un grup de veïns del regne van decidir embarcar-se en una nova aventura. Fraternidad porta per nom l’illa més antiga del regne. I és que com bé definix esta paraula, les Falles d’Elda van nàixer entre l’afecte d’amics que es van unir amb la il·lusió de celebrar una de les tradicions més arrelades a la nostra terra. Fraternitat es una illa molt festera, i és què a part de celebrar els dies grands a setembre, també celebren el mig any faller en març. A més, la música tradicional no falta en este regne, perquè en el seu si va nàixer la colla “Los Blusonicos”. Continuem recorrent les Falles d’Elda i esta vegada fem parada en l’illa de la Estación, la segona comissió més antiga del regne que hi ha en l’actualitat. Albirant a la llunyania el castell d’Elda, un altre grup d’amics pel 1958 treballen per a donar al barri un motiu per a acostar-se un poc més a la festa del foc. Recuperant la tradició amb trastos i robes velles, mantenen viu a dia de hui el costum de plantar cada setembre. El tren dels somnis sempre té parada en esta illa, on les seues gents humils i treballadores et faran sentir com a casa. Canvien d’illa, esta vegada ens trobem amb la Falla El Huerto. Des de 1973 porten els fallers d’esta comissió treballant des del nucli antic del regne per a mantidre viu l’esperit faller. Una illa que es caracteritza per la seua innovació, ja que ha plantat la primera falla al revés a Elda. A més, van plantar un tambor gegant que es podia visitar per dins. El Huerto també és solidari perquè moltes de les seues falles plantades han sigut el reflex de moltes associacions amb fins socials. Als integrants d’esta comissió els encanta ballar i també jugar al parxís. Huerta Nueva, és l’illa més gran del regne. Van ser membres de l’Estació, els que van descobrir esta illa al 1974. Huerta Nueva es referma en la falla la idea de l’aposta pel monument faller com a part indispensable i fonamental de la

137

Falla Huerta Nueva d’Elda 2018. Artista: Sergio Lis. Foto Andrea Martínez

Prèvia cremà falla Trinquet d’Elda 2016. Foto M.ª Ángeles Ibáñez.

138

festa, intentant que una part molt important dels seus recursos siga destinat a esta qüestió que, llevat d’excepcions, tindrà en la busca de bons artistes, tant alacantins com valencians, la seua motivació principal, i per tant l’intent quasi obsessiu per fer-se amb bons premis. A més, també es caracteritza per les revetles que omplin de gent els seus carrers principals. S’acabava el mes de juliol del 1967, quan un grup de persones reunides al bar faller, van decidir constituir-se com la comissió fallera del barri de San Francisco de Sales. Acollits per la calor de l’església de dit sant, els comissionats han celebrat recentment el cinquanta aniversari i cada gener, aprofitant el dia de Sant Francesc, la coral d’Elda fa un concert commemoratiu i cremen una falla que realitzen ells mateixos. Al ser una illa allunyada del regne, els veïns col·laboren per a disfrutar tots junts dels dies més importants de la festa. Seguidament, visitem l’illa de José Antonio - Las 300, enclavada als carrers d’un barri humil. Des del 1961, els membres d’esta illa porten treballant per la festa del foc, reforçats i fent valdre als xicotets comerços del barri que col·laboren amb ells per a gaudir de les festes, així com l’associació de veïns. Una comissió que aposta per temes d’inclusió social com és l’homosexualitat, celebrant una revetla animada per drag queens, i també solidaris, fent homenatge en una de les seues falles a les dones amb càncer de mama. Amb el nom d’una senya d’identitat valenciana, aprofitant també el nom del carrer, naix de la mà del veïnat, l’illa del Trinquete. Esta illa va obrir les seues portes el 1981 al voltant d’un dels edificis més emblemàtics del regne d’Elda, el Museu del Calcer. D’esta comissió podem destacar la celebració del seu particular dia del soci, on xiquets i majors gaudixen en companyia dels veïns d’una magnífica convivència. A part dels diferents càrrecs representatius de la festa, el Trinquete homenatjava altres dones que no van poder optar a eixos càrrecs a través de la figura de la Fallera + + Major. Corria el mes d’octubre de l’any 1999 quan es va posar en marxa la comissió de Zona Centro. Nascuda al centre del regne d’Elda i fundada en el si d’un grup de festers amants de la festa de Falles, esta illa ocupava en els seus origens la cèntrica Plaça Major, però que actualment es troba acollida per una altra plaça, la de Castelar. I és per la situació en què es troba ubicada esta Falla, que la comissió prepara activitats amb molta afluència de la ciutadania. A més, els comissionats de Zona Centro preparen tots els anys, la festa d’homenatge a les Falleres Majors.

139

Finalment, però no menys important, l’illa Ronda-San Pascual, la més jove del regne. esta falla va nàixer el 2004 a la zona sud de la ciutat, una zona nova i en expansió, que va descobrir de la mà dels comisionats la festa del foc. Lluita i esforç caracteritzen esta xicoteta família fallera. La sort els va somriure quan més ho necessitaven i un premi de loteria els va ajudar a continuar plantant falla i complir l’any que ve el seu quinze aniversari. D’esta comissió destaquem la gran nit de la plantà, quan s’hi congreguen centenars de persones a l’abric del foc i cuinant la gastronomia típica d’Elda. La seu central de les Falles d’Elda és “El Alminar”. esta edificació característica de la nostra ciutat, s’ha convertit en un gran referent de la festa i en un lloc de trobada dels fallers durant la celebració. En ella, gràcies a les seues instal·lacions, se celebren multitud d’activitats: reunions de la Junta i comissions falleres, trobades relacionades amb l’elecció de les Falleres Majors i les seues Dames d’Honor, sopars i recepcions oficials... Resumint, Elda ha sabut cuidar i mantindre la tradició fallera amb el transcurs del temps, convertint la iniciativa quasi centenària d’uns veïns, en la forma d’expressar com entenen els barris el seu protagonisme ciutadà.

140

A les portes del 90 aniversari de Falles a Elda, una visita a estes illes suposa unir l’essència de les Falles de València i les Fogueres d’Alacant, ja que les Falles d’Elda compten amb una identitat pròpia que les fa ser conegudes i seguides des de qualsevol part. El fet de celebrar-se en el mes de setembre, servix per a distingir-les de la resta de poblacions que celebren el calendari del foc. La deslocalització temporal permet que els artistes fallers i de fogueres, puguen mostrar la seua obra plantada al carrer, igual que els indumentaristes i artesans mostren la riquesa dels seus treballs convertint-se Elda en un aparador, perquè la resta de poblacions puguen apreciar les característiques d’esta festa. Amic navegant, esta carta ha arribat a la seua fi. Amb estes pistes, t’hem permés conéixer part de la història de les Falles d’Elda, ara només cal que vingues a visitar el nostre regne i et submergisques en els encants que té la nostra festa i la nostra ciutat. Nosaltres, quan vam guardar esta carta, ho vam fer pensant en què tu, amant de la nostra festa del foc, et deixaries enxisar per la riquesa de la nostra cultura, així que no podem fer més que invitar-te a disfrutar d’Elda i les seues Falles. ENS VEIEM EL PRÒXIM SETEMBRE!!!

141 Ofrena de flors a la Santíssima Verge de la Salut i al Santíssim Crist del bon succés. Romeria en honor de San Crispín i San Crispiano.

142

143

Viatge.

Dâ&#x20AC;&#x2122;anada i tornada

144

Benicarló a l’abordatge: viatge d’anada i tornada. Efectes colaterals de la pirateria fallera Miquel Àngel Gascón Rocha i Pedro Manchón Pau

En 1571, abans de la Batalla de Lepant en la que la Lliga Santa afavorida pel Papa Pius V, i que reunia als regnes i repúbliques catòliques riberenques de la Mar Mediterrània, va derrotar a l’armada turca, els atacs corsaris otomans es multiplicaven per les costes del Mediterrani. Entre els més temuts i coneguts d’estos corsaris trobem Turgut Reis, conegut per terres valencianes com el pirata Dragut. El venerat a l’actual Turquia, almirall Dragut, va escampar la por per la costa valenciana, especialment a Cullera, perquè en 1550 al comandament de més de vint bergantins va assolar la població que quedà pràcticament deshabitada durant dècades. De totes estes escomeses, ausades que brollarien efectes colaterals, pirates que restarien per les nostres terres arrelant com a valencians, o valencians que acabarien la seua vida com a esclaus a terres llunyanes. Fins i tot, perquè no, pot ser eixa tendència a fer falles de pirates siga a col·lació de romandre a la memòria col·lectiva, aquells corsaris punyents. En tot cas, en cada viatge sempre hi ha una anada i una tornada com la que possiblement provocà el propi pirata Dragut a aquella Cullera que deixà assolada sense que tinguera cap intenció de provocar-la, perquè segurament per a evitar que foren usurpades pels corsaris, algun cullerot amagà a la muntanya, en el punt hui conegut com a Penya de la Troballa, dos imatges de la Mare de Déu que restaren ocultes fins que uns tres anys més tard, un pelegrí castellà, Juan de Argés, les trobà en la cova que hui és l’ermita de Santa Marta. El pelegrí, que anava buscant el sentit de la seua vida, va vore la llum a l’instant i va decidir deixar una de les imatges trobades a Cullera, i amb l’altra va tornar a Utiel, per on havia passat durant la seua caminada i havia sigut atès de manera excepcional. A una de les dos imatges, concretament a la que deixà a la parròquia cullerenca, li faltava un braç. El pelegrí va partir cap a terres castellanes amb la que es trobà completa. Però, en tornar a rebre culte a les dos verges bessones, miraculosament la de Cullera tenia el braç i la d’Utiel no. Passats els segles Cullera i Utiel continuen agermanades per aquella troballa, i les dos Mares de Deu són centre de tradicionals i coneguts actes de religiositat popular i d’arrelada devoció en ambdós poblacions. De cap manera podia sospitar el corsari Dragut que fruit del seu afamat atac s’acabara venerant en dos poblacions diferents, dos talles virginals baix l’advocació de l’Encarnació a Cullera i del Remei a Utiel. Com tampoc, en estos viatges d’anada i tornada que comentem, els fallers de la comissió de Benicarló-Poeta Altet del Cap i Casal hagueren somniat que després del seu viatge cap a la població que dóna nom a un dels carrers de l’encreuament a on continuen plantant falla, provocara el naixement de la festa al municipi més

145

146 El primer treball de Ximo Foix, un treball en equip que també va comptar amb la participació d’Ignacio Gasulla Página. / Última incorporació a la nòmina d’artistes benicarlandos, José Luis Herrera, durant la planta de les falles 2018.

septentrional en que es celebra i, encara més, que un grup d’artistes fallers cadufers acabara triomfant al Cap i Casal passats els anys. Tot un milacre modern com aquell que acabà provocant involuntàriament el corsari Dragut al segle XVI, encara que hui, en un llenguatge més laic, podríem parlar d’una de les innombrables sinèrgies que generen les falles arreu del territori valencià. Foc al nord Situem-nos de nou en el punt d’eixida del viatge. La comissió de la falla Benicarló-Poeta Altet, tal i com es reflexa en el llibre Benicarló, el nord de les falles (Pedro Manchón 2008), decideix viatjar al Baix Maestrat per a proposar formalment a la Reina de les Festes Patronals del municipi, la senyoreta Lupe Castelló, ser la fallera major de l’associació en vistes a les falles de 1974. Va ser el president, Manuel Mora, qui personalment va acordar una visita amb l’alcalde de la ciutat, Cristóbal Colón de Carbajal i Pérez de SanMillán, per a concretar la idea. La delegació de Benicarló-Poeta Altet que es va desplaçar a la localitat va rebre el vist i plau de la principal implicada i de la màxima autoritat municipal, però a més, i ací trobem un altra clau important, amb el nomenament d’alguns coneguts veïns com a fallers d’honor per al mateix any, s’encenia un xicotet llumí que ningú sospitava esdevindria en poderosa flama. Aquell pont que havien estès els fallers del Cap i Casal tindria una repercussió immediata, perquè els benicarlandos que havien portat a gaudir de la festa a la capital, engrescats per l’experiència viscuda, es van decidir a exportar al nord de Castelló, la més popular de les manifestacions culturals valencianes. Benicarló estava regit per les pròpies normes no escrites que com tot indret conformen el caràcter d’un poble. Marcat per l’estigma que definia la vila com a municipi que vivia més de portes endins que enfora, les falles van arribar per a canviar-li l’estat d’ànim. Es ressuscitarien definitivament els dos episodis puntuals –als anys vint i quaranta del segle vint– que més bé de manera anecdòtica ni servien com a referent per als benicarlandos que comprovarien el naixement de la festa als seus carrers. Cert és que si important era la personalitat de gent com Carmelo Rodolfo Castelló, Manuel Rico El Cortijero, Francisco Marzá, Bautista Sorlí o Antonio Sorlí, es donaven altres factors que facilitarien de bona manera que la llavor fallera germinara amb força. El més important d’ells, sens dubte, la figura d’Antonio Esteve, artista d’El Cabanyal i benicarlando d’adopció. Ell seria l’artífex dels primers monuments d’una comissió, la de la falla Benicarló, que juntament amb els noms abans esmentats completarien Salvador Martínez, Leonardo Tejedor, Ignacio O’Connor, Emilio Colón i Luis Guarch. ‘La Despertà’ –mai s’hauria pogut donar

147

millor al clau– duia per lema el primer monument que a un descampat lluny encara d’anomenar-se avinguda de Méndez Núñez, cridaria a la festa i seria origen, a poc a poc, del naixement de fins a dotze col·lectius més. Cada any, El Caduf i La Paperina (1978), El Grill (1979), L’Embut, Mercat Vell i La Carrasca (1980), Els Conquistaors (1981), La Barraca (1982), El Campanar (1983), Els Cremats (1995), Nou Barri (2008) i Amics del Foc (2011), encenen el poble arribat el mes de març.

148

Des del primer tast que provocà l’encís captivador, han plogut ja més de quatre dècades, i Benicarló engega l’edició número quaranta sis empenyen el reclam de fer foc de falla. Durant aquest temps, la ciutat ha sabut tornar-li a la festa una part de les moltes coses que aquesta li ha donat. Segurament, caldria esmentar ací ambaixadors compromesos amb les falles mitjançant la música, les lletres i com no, la pólvora, que abanderant el sentiment dels ‘cadufers’, tan bé han sabut defensar els mestres coeters de Pirotècnia Tomás en totes i cadascuna de les mascletades que han ofert des de la plaça de l’Ajuntament de València. Però l’element substancial que ningú dubta en ubicar a la cúspide de l’engranatge faller és sens dubte la falla, i este ha sigut el motiu de la travessia que ens hem decidit a fer, xafant tallers i tractant amb els artistes. Amb ells volem donar resposta a alguns interrogants, però especialment escriure el relat de com avui, aquells que encara no fa dos dies eren joves valors als seus pobles, han esdevingut en primeres espases de l’art efímer. Tallers amb aroma de carxofa torrada Seguint el camí coster dels fallers capitalins i els festers benicarlandos a principi dels anys setanta del passat segle, arribem primer als tallers de Fernando Foix i Jose Luis Herrera, buscant alguna clau que ens explique perquè tan lluny del bressol de la festa, no només s’importa la tradició de plantar falla, sinó que, a més a més, s’hi exporta, a hores d’ara, un grapat d’artistes fallers que després de plantar a la localitat les seues falles han arribat també al Cap i Casal i altres poblacions com Almussafes o Torrent, o fins i tot a Alacant per a participar en les seues fogueres. Al camí d’anada és indefugible que brollen les hipòtesis. De serioses i de més destrellatades. Serà l’aigua? ¿Alguna beguda espirituosa amb essència de carxofa? La resposta serà més lògica i, fins i tot, d’arrels economicistes, com vorem. Llevat de les primeres falles de la comissió Benicarló, nascudes al taller de l’artesà Esteve, únicament les puntuals incursions, improvisades o no de La Paperina –també amb la participació de l’artista del Cabanyal– i El Grill, que

“La vida pirata” Falla d’Ignacio Gasulla per a la Falla Avinguda de Torrent en les falles 2011 en la qual va col·laborar Fernando Foix.

149

150

Primera falla que va plantar Ignacio Gasulla a Torrent, la Falla Avinguda en les falles 2009.

els propis comissionats s’encarregaven de construir, van trencar el costum que de bon començament i durant un llarg període seria la tònica dominant: encomanar els projectes a artistes fallers de fora de la localitat, especialment de Borriana. Els millors professionals d’aquest municipi d’arrelada tradició fallera van trobar en Benicarló un nou i interesant mercat. Fins i tot el mestre entre els mestres, José Pascual Ibañez “Pepet”, qui d’entre totes les produccions, deixà per a la posteritat el seu testament faller durant el 35 aniversari de la Falla Benicarló, en 2008: Aquell bou que alçat només en les potes de darrere tirava per l’aire, com en l’expressió popular valenciana, a cavall i picador, sense que tinguera més element sostenidor, que les estructures de fusta que el borrianenc ha treballat amb magnífica habilitat durant tota la seua vida. L’obra no duia més ferro a l’estructura que les tatxes per a empalmar els cabirons. Juan Lluch Martí, (Benicarló, 1978) creix entre “plantà” i “plantà” de Pepet i la mestria del borrianenc se transforma amb el temps en follia per les falles, com confesa durant la nostra conversa en arribar al país de la carxofa. Encara sent xiquet pren l’espurna dins d’ell i imagina ser artista faller amb els seus joguets. Lluch aconseguix transformar el somni en realitat ben prompte, quan planta la seua primera falla infantil amb 13 anys per a la comissió d’El Caduf, en 1992. Una vegada acomplit el somni, cal formar-se, i ho farà al taller del segon referent per a ell després de Pepet, Martínez Mollà. Tots dos es complementen en un trident de mestres de referència que completa un altre geni: Puche. 1992 també és l’any del debut de Dani Ballester (Benicarló, 1970) i Juanmi Beltrán, dels quals només Ballester continua plantant falles. Ell és actualment el més veterà dels artistes fallers bernicarlandos, i destaca que va ser gràcies a l’activitat de la casa d’oficis de la ciutat, on va tindre un paper important com a instructor el borrianenc Joan Manuel Casteleblanqué Cate, que de seguida va veure en el món faller una porta d’expressió artística a desenvolupar. Quasi al mateix temps, comença a rodar Ignacio Gasulla (Benicarló, 1979), un adolescent que havia alimentat des de la més tendra infantesa la passió per la festa jugant a la sènia dels avis i a cop de fer ninots amb pals, roba i globus. Gasulla resultarà ser una clau important del projecte faller d’Els Cremats, la coneguda com a falla dels xiquets, que naix a la vila l’estiu de 1994 per a presentar-se al carrer amb les falles de l’any següent. En els noranta, la majoria de la resta d’artistes locals actuals eren només xiquets, llevat de Ximo Foix (Benicarló, 1976), que s’unix a Lluch, Ballester i Gasulla a principis dels 2000. Caldrà esperar fins a la segona dècada del segle XXI per a vore debutar als Fernando Foix (Benicarló, 1985), Grego Acebedo (Almargen-Màlaga-, 1987) i Jose Luis Herrera (Benicarló, 1985.) Els més joves entren en el món de les falles

151

de la mà dels més majors o altres artistes que planten a Benicarló, i units formen una concentració d’artesans que trascendix el municipi arribant, en un viatge de tornada, al rovellet de l’ou de la festa, el Cap i Casal. Eixe viatge de tornada cap a Valéncia Ciutat s’inicia per a Lluch en 2007 quan arriba a la demarcació de Ruben Dario-Fray Luis Colomer per a plantar la seua falla infantil obtenint només un any després el premi al millor ninot de secció 12 i el segon premi de falla. L’experiència, els premis, tant a casa com a València, i el seu estil personal, li obrin les portes de la secció especial infantil del Cap i Casal on arriba a aconseguir un vuitè premi en l’any 2015 amb la comissió de Ciscar-Borriana. El nom del carrer no seria una casualitat, perquè a la del seu admirat Pepet, suma durant estos anys una nova referència borrianenca, Vicent Martínez Aparici, artesà per al que treballa en els seus projectes grans de la secció especial i d’altres seccions i poblacions.

152

Dani Ballester acumula a hores d’ara una llarga experiència avalada per molts anys de dedicació que a Benicarló queden per sempre lligats, de manera incontestable, a una trajectòria ben llaurada de guardons. De la mà de Juanmi Beltrán primer, i després en solitari, prompte va passar de trucar portes de casals benicarlandos a rebre telefonades de les falles que primerament s’havien mostrat un poc escèptiques. Molts dubtaven al respecte de les prestacions que podien donar uns joves agosarats que a principis dels noranta contaven vint i pocs anys. Ballester es confessa un poc a l’altra banda del camí estilístic escollit per la resta d’artistes caduferos. Encasellat és una paraula que no vol emprar, però no se’n amaga d’expressar que, dintre de la galàxia emergent d’influències a l’hora de fer falles, ell abrasa l’antiga usança ‘Sóc molt “cartronero”, certament’, explica. ‘A Benicarló sí que hi ha altres artistes que han tingut eixes inquietuds diguem-li més experimentals, amb línies més avantguardistes, però jo em considero cenyit a la meua cosa’. I eixa cosa de Dani Ballester, la dedicació a les falles infantils, ha quedat traduïda en un extens col·leccionable d’obres que retraten els universos més tradicionals vinculats a la infantesa. El món Disney, a tall d’exemple, ha tingut en Dani Ballester un gran ambaixador. L’artista que més falles infantils ha plantat a Benicarló, també ha exportar el treball a d’altres municipis, incloent Alacant i les seues fogueres. Ximo Foix, com Lluch, també es va pensant com a artista mirant i ajudant al mític Pepet en les plantades de les falles benicarlandes que el mestre feia per a glòria i domini de La Carrasca, a començaments de l’actual mil·lenni. Foix debuta en 2002 plantant la seua primera falla infantil per a la mateixa

Falla Benicarló de l’any 1974- Lema “La despertà” Artista: Antonio Esteve.

153

154

Falla Escalante â&#x20AC;&#x201C; Marina 2014, primer treball de Grego Acebedo en les falles del Cap i Casal.

comissió, La Carrasca, amb un projecte compartit amb Ignacio Gasulla. Però en 2004 ha de deixar l’afició per ser incompatible amb la seua ocupació. Una dècada després la passió pot al trellat i torna a les falles i a l’escenografia per a dedicar-s’hi a temps complet, arribant a les falles capitalines de la mà de la comissió Castelló-Segorbe infantil, on continua plantant. Actualment també planta a Luis Lamarca, del sector Olivereta. Mitjançant Lluch, Grego Acebedo, el bernicarlando nascut a Màlaga, arriba a les falles des del món del disseny gràfic i el graffiti. A banda de seguir les passes de Lluch al seu taller, i tal volta per deformació professional grafitera, li atrau com a referent Vicent Martínez Aparici, especialment pel color emprat a les seues propostes. Debuta al 2014 al poble, on ja mai ha deixat d’alçar banderins, i només un any després, viatja cap al Cap i Casal per a plantar vora la mar també, a Escalante-La Marina, amb un primer premi de secció 12 i un segon d’ingeni i gràcia. Al 2016 debuta a la secció especial de Torrent amb un tercer premi, mentre que en 2018 arriba a plantar en la secció primera de les falles infantils valentines amb la comissió de Conde Salvatierra-Cirilo Amorós. El viatge més enllà de Benicarló de Fernando Foix s’inicia, curiosament, abans que al propi poble. La seua primera falla infantil és la de Mig Camí d’Almussafes en 2012, encara que en 2013 debuta a Benicarló per la porta gran, primer premi i ninot indultat a la Falla El Campanar. Les primeres passes artístiques de Foix vinculades a l’art efímer arrenquen al taller d’Ignacio Gasulla. Amb ell, qui havia ja havia apuntat de bona manera el cap fora del municipi plantant falles infantils a Torrent, Fernando experimenta un aprenentatge accelerat on prompte mostra unes habilitats innates. El destí propícia que aquest encadene un itinerari exitós de la mà d’Els Cremats, que inclou un doblet històric l’any 2015 en aconseguir el primer premi de la falla infantil, però també amb la principal, fins avui única incursió de Foix en la disciplina de les obres grans de la festa. El mateix any ja planta directament en la secció infantil 4 del Cap i Casal per a la comissió Islas Canarias-Dama de Elche on continua el camí triomfant: primer premi i millor ninot de secció. El llistat de guardons s’allarga fins al tercer premi de la primera secció a Obispo Amigó-Cuenca en 2018. L’últim en plantar la seua primera falla, això sí, sense debutar encara en Valéncia Ciutat, és Jose Luis Herrera. Des de 2016 fins a l’actualitat ve plantant falles infantils per a les comissions benicarlandes de La Barraca i l’Embut. Provinent del món local faller i del cicle superior d’artista faller i construcció d’escenografies de Borriana, no amaga que després d’admirar-los a ells,

155

comparteix amb els seus companys i comilitons, la seua “devoció” per José Gallego i Julio Monterrubio.

156

Per aquelles flames estes falles Els viatges d’anada i tornada provoquen efectes colaterals. Uns són efectes visibles, com que a Benicarló arribaren les falles i ara de Benicarló surten artistes fallers que aporten valor afegit a les falles valencianes. Uns altres són, però, no tan visibles i sí més sentimentals. Els sis artesans cadufers en actiu, amb més o menys mesura, compartixen certa nostàlgia de la capital quan tornen a plantar al poble. No debades, a València són artistes, mentre que a Benicarló no han deixat de ser “el xiquet que planta falla”. Ningú no es profeta en sa terra, no perquè no siguen reconeguts, volguts i estimats; és més bé perquè al poble no es poden desempollegar de ser el fill de Roseta la de la botiga, el nét de Pep el fuster o responen a qualsevol malnom imprescindible a les localitats on encara roman l’essència de poble. Al mateix temps en cap lloc com a casa. Tots compartixen també esta visió d’unes festes falleres que es viuen amb molta intensitat i de manera molt oberta a Benicarló. No ho canviarien per res en el món, tal volta per una miqueta més de carinyo, això si, però tots són conscients que sempre ens sap a poc l’estima dels qui volem, siguen la família, els amics o els fallers del nostre poble. En tot cas, tenim als fallers benicarlandos repartits en tretze comissions i a sis artistes de la localitat, però continuem l’estada del nostre propi viatge d’anada i tornada, sense esbrinar la raó o raons que ens han dut a moure i que motiven l’existència d’un grup tan important d’artistes fallers en una població que és un territori conquerit als pobles i ciutats sense falla fa ara quaranta-sis anys. Al bellmig de la conversa, Juan Lluch, quan parla de la competència i la distància, ens dona una pista. Benicarló es troba a vuitanta-sis quilòmetres de Borriana, on es localitza el taller d’artista faller més pròxim a la localitat del Baix Maestrat. Esta distància esdevé fonamental per a que algunes comissions, en un moment determinat, comencen a confiar en els artistes locals, entre altres qüestions perquè reduixen despeses de transport i pel mateix preu, poden oferir, en teoria, millor producte. És l’efecte que els economistes coneixen com a economia de densitat. Una economia de densitat consistix en els estalvis de les despeses com a resultat de la proximitat territorial entre els demandants d’un be o servei i els oferents o proveïdors. Un efecte que es va retroalimentant, creant sinèrgies

Falla Obispo Amigรณ - Cuenca 2018 de Fernando Foix.

157

158

Foguera Baver els Antigons, el debut de Fernando Foix i Grego Acebedo en la mĂ xima categoria de les Fogueres dâ&#x20AC;&#x2122;Alacant.

al temps que la densitat de la població creix. És a dir, a mesura que més comissions falleres de Benicarló creuen en els artistes locals, més possibilitat hi ha de que fills del poble pensen en fer-se artistes fallers. Estes sinèrgies poden convertir-se també, seguint la terminologia econòmica, en economies d’escala, com està passant, de manera que els propis artistes de la localitat col·laboren per a poder arribar a plantar fora de Benicarló, per a aprofitar els rendiments creixents a escala i fer possible l’expansió a altres comarques. Per a acabar amb esta explicació economicista de l’existència del microclima artesà de Benicarló, cal assenyalar també l’existència de la competència, especialment la dels artistes de Borriana. Més experimentats que els locals, apareixen com un esperó per als benicarlandos que havien d’intentar posar-se a la seua altura. Una evidència que despertaria els elogis del primer economista que parlà dels mercats, Adam Smith, i que resumix d’una forma més prosaica, o si voleu, més fallera, Juan Lluch quan recorda els seus inicis amb una sentència ben clarificadora “natros mos haviem de buscar les castanyes.”. Eixa distància de vora noranta quilòmetres als artesans fallers més pròxims és una invitació també a beure de fonts més diverses a l’hora de triar inspiració per a fer falles, sense tanta sacralització del dogma. Pot ser per això, alguns comencen a parlar d’un estil benicarlando, que ells no acaben de vore. Són artistes, fins i tot, divergents en els seus estils; resultant de fet, tots reconeixibles una vegada veus els seus cadafals al carrer. Això sí, tots coincidixen en que conten amb un factor comú provocat, pot ser, per viure en eixe context singular, eixa crida natural a la competència, per tindre un mercat més reduït en principi en presència d’artesans foranis, artistes dels que han aprés i admiren. Eixe llaç que els unix és, sense cap dubte, l’aposta per la qualitat, per mostrar el millor de cada ú, per l’excel·lència a l’hora d’esbossar, esculpir i pintar els seus ninots. Aposta que, no debades, explicaria perquè, pràcticament tots, no només han debutat a la ciutat epicentre de les falles, també ho han fet amb èxit significatiu. I així ha estat, i així es pot veure ara, que a Benicarló, un municipi que respectant els canons més valuosos igualment ha modelat un concepte propi de la festa, ja no es pot permetre el luxe de prescindir dels pinzells dels artistes de casa. I tant fa si planten al poble o si ho fan ben lluny. Els artistes cadufers, són artistes, amés de cadufers, pel seu poble. Però si s’han fet grans a ulls de tots, ha sigut especialment per la passió que li han posat a l’ofici. Ja ningú ho pot discutir, en tot cas celebrar-ho. I així, com qualsevol que de cor estima la festa, ho reconeixen donant veu als fallers benicarlandos, Ilde Añó i Fede Guimerà, regidor de Festes i president de la Junta Local Fallera respectivament, quan

159

se’ls pregunta al respecte. Al nord del Baix Maestrat, al foc boreal de les falles, els artistes cadufers són agents importants en el creixement constant de la flama.

160

Com hem vist en la devoció mariana que unix Cullera i Utiel al principi d’estes línies, l’anar i tornar de falles i artistes fallers entre Valéncia Ciutat i Benicarló, no s’explica simplement pels darrers quasi 50 anys, sino que es nodrix d’arrels més fondes culturalment parlant. Si a la Mar Mediterrànea solcaven al segle XVI pirates corsaris de tot pelatge i condició, a la costa de la nostra mar, des de temps immemorials, les festes es trobaven lligades al foc. Eixes fogueres acabaren per afillar les falles valencianes també a Benicarló, on alguns fusters, molts d’ells calafats de vaixells de pesca, les plantaven i cremaven ans que la festa s’importara en temps més moderns a l’estil del Cap i Casal. Per això, per a lligar este viatge d’anada i tornada a les arrels de les falles benicarlandes, per a mirar de trobar una explicació a l’esclat que viuen d’artistes fallers actualment, compartirem uns versos que va llegir el periodista, pintor i escriptor local, Jose Maria Fibla Foix, durant el seu pregó faller de 1977, al principi de la festa fallera moderna de Benicarló. Transcrits en eixa parla de transició tan particular del Baix Maestrat i que ens parlen dels fusters, dels somnis, de la mar, de la memòria i d’eixa essència fallera que tots els fallers, des dels més septentrionals als més meridionals, portem al cor: Juan Lluch treballant al seu taller en una imatge de la passada dècada.

161

Any 1994. Juanmi BeltrĂĄn I Dani Ballester en els inicis de la seua trajectĂ˛ria.

162

“Dos fustés com carafals, cada un per al seu costat, Pascualet de Carabaso i el tio Julio Massip, caminaven los diumenges, segons me contava un xic, torejant les embestides d’els polítics i els partits. Ells, que les mans amarraven a la serra i al martell, en festes les deslligaven, alçanles de cara al vent ensomiant bous, fogueraes, traques i monuments. (...) Trosets de fusta menuda que mos donava Trinchant los convertíem en barques. Eren veles los paperets de fumà. Les pilotetes dels arbres, lo cargament de ultramar. Quan plovia feem rius p’els que poder navegar. I e’s perdíem tots els dies hasta deijar de jugar. L’amor i el temps, que tot hu mouen, m’els han vollgut retornar.”

Nota al marge per a viatgers: En la redacció apareix una barreja de lèxic. Junt al “hui” hortolà, que podria ser “l’avui” cadufer, conviu el “natros” bernicarlando que seria el “mosatros” torrentí, i d’altres. No és un error d’estil, sinó una opció per replegar també l’efecte de l’anada i tornada dels viatgers en els seus accents, en les seues parles. Sense eixe deixar-se sorprendre els viatges no serien experiències, sino un anar i tornar sense sentit.

Visita el nostre canal de Youtube i podràs veure l’entrevista que li vam fer als protagonistes d’aquest article.

163

164

165

166

Nacho Laderas Rubio President infantil 2019

Estimats fallers i falleres de la Falla Barri Sant Gregori. Sóc el vostre president infantil Nacho. Vull agrair l’esforç als meus pares, iaios i al meu germà Carlos per fer que tot allò que era el meu somni s’haja complit. També vull agrair als meus amics per acompanyar-me en este viatge i com no, a la meua comissió per fer un gran treball perquè tot estiga perfecte. Moltes gràcies. Sara, Maite i Eduardo, que seran els meus companys de viatge en este somni, vos desitge que passeu juntament amb mi unes falles bones i inoblidables durant l’any 2019. I no m’oblide de vosaltres, Alba, Inma, Raúl i Jorge, vau ser uns grans representants de la nostra comissió i vau portar a la nostra falla al lloc més alt de la nostra festa. Espere i desitge amb molt d’entusiasme que ho passem genial tots junts. Un bes del president infantil de l’any 2019, Nacho.

167

168

Sara Montoro Pérez Fallera major infantil 2019

Fallers y falleres de la meua volguda comissió, vuic dir-vos que estic molt contenta de ser la vostra fallera major infantil. Dir-li a Alba que va a ser molt difícil igualar-te com a fallera major infantil , perquè ho has fer molt bé , ara espere que aquest any ho disfrutes junt a nosaltres . Donar les gracies a totes les persones que estan treballant tant per a que tot isca fenomenal. Com no agrir a la meua família que aquest any va a ser inoblidable per a nosaltres, perquè ho estem passant molt bé . Espere disfrutar molt aquestes falles junt a vosaltres y amb les meues amigues falleres . I ja per últim , donar-li les gracies als meus representants majors, Maite i Eduardo que tant ens estan cuidant , i ara Nacho el meu presi amb qui ho passe molt bé i em risc molt. Espere que aquestes falles ho passem molt bé el quatre junts . Els quatre formem un gran equip. Visquen les falles i visca la Falla Barri Sant Gregori

169

Junta executiva infantil

170

President Nacho Laderas Rubio Vice president 1r Raul Pérez Martínez Vice president 2n Carlos Barrero Maestro Secretària Carla Arce Rodrigo Vice secretària Lidia Laderas Mayordomo Tresorera Hugo Silla Sáez Contadora Alba Osorio Cebrián Vice contadora Natalia Adelantado Pérez DelEgat festejos Lucia Raga Rodríguez DelEgat deports Mario Serrano Carrillo DelegAT secció femenina Victoria Serrano Zayas Bibliotecari Lola Medina Zayas

Comissió masculina infantil Alejandro García Vilanova

Juan Mena Diaz

Alejandro Garrigues Jimenez

Lucas Serrano Carrillo

Alvaro Gil Catalan

Lucas Silla Saez

Alvaro Lorente Garrigues

Marco Garrido Sereno

Borja Miñana Serrano

Marco Morcillo Jiménez

Bruno Terencio Chust Fernandez

Mario Lorente Garrigues

Carlos Alonso Viñes

Mario Diaz Escobedo

Carlos Barrero Maestro

Mario Pérez Torres

Cristian Drozd

Mario Serrano Carrillo

Daniel Laderas Mayordomo

Martin Palop Guerrero

Denis Ruiz Cantos

Miquel Carretero Montero

Eduardo Dominguez Irnan

Nacho Laderas Rubio

Enrique Mondejar Balboa

Pablo Barrero Maestro

Eros Maffezzoni Calabuig

Pablo Cantero Fernandez

Felix Soriano Requena

Pere Peña Fernandez

Gerard Raga Rodríguez

Raul Pérez Martínez

Hugo Anchel Gutierrez Hugo Hernández Espinosa Hugo Requena Martínez Hugo Silla Saez Izan García Zafra Javier Berdun Sánchez Jesus Pérez Torres Jorge Medina Zayas Josep Angel Gil Catalan

171

Recompenses comissió infantil

Emblema i distintiu d’argent Leire Torralba Aceitón Lucas Serrano Carrillo Ruth Cueva Molina

172

Emblema d’or Victoria Centelles Serrano Mario Serrano Carrillo Miquel Carretero Montero Lidia Laderas Mayordomo

Emblema i distintiu d’or: Mario Pérez Torres Paula Albiach Caballero Lucia Raga Rodríguez Izan García Zafra

Cort d’honor infantil Ainhoa Bermell Rivera

Lucia Raga Rodríguez

Aitana Gutierrez Hernandez

Marta Berdun Sánchez

Alba Bermell Rivera

Marta Osorio Cebrian

Alba Rebolloso Jarque

Martina Serrano Carrillo

Alma García Zafra

Natalia Adelantado Pérez

Ana Muñoz Mercado

Noa Izquierdo Bustamante

Angela Adelantado Pérez

Nuria Peña Rubio

Ariadne Maestro Vera

Paola Cantos Hidalgo

Candela Murcia Fernandez

Patricia Carretero Sánchez

Carla Arce Rodrigo

Paula Albiach Caballero

Carolina Barrero Mercado

Paula Carretero Pradas

Claudia Dominguez Martos

Paula Dominguez Martos

Daniela Garrido Casañ

Ruth Cueva Molina

Daniela Mena Diaz

Victoria Centelles Serrano

Edurne Zornoza Hernandez Elena Angel Muñoz Irene Garrigues Espinosa Itziar Zornoza Hernandez Laura Solana Hernandez Leire Benavent Jiménez Leire Morcillo Jimenez Leire Zafra Parra Lidia Laderas Mayordomo Lola Medina Zayas

173

Entrevista al president infantil 2019

174

Edat: 11 anys Aniversari: 19 de juny del 2007 Estudis: 6é de primària Acte preferit: La Cavalcada Infantil Un color: El Groc Una olor: La pólvora Un lloc: Roma Un llibre: No tinc cap llibre preferit Una cançó: M’agrada el Fortnite (Paròdia) Una peli: Pokémon, Arceus i La Joia de la Vida Un somni: Ser metge i jugador de bàsquet

Com definiries en tres paraules a qui va ser companya teua durant este any, Sara Plorona, simpàtica i una gran amiga. Com portes el privilegi de poder ser el nostre president infantil per a estes falles? Bé perquè m’agrada molt. Què és el que més t’agrada de les falles? La pólvora perquè m’agraden molt els petards. Amb la visió d’infantil, què canviaries de les falles? Res, perquè m’agraden com són. Com porta la teua familia això del fet que sigues president infantil? Amb molta il·lusió perquè haja pogut ser el president de la nostra falla este any. Quin és l’acte que esperes amb més il·lusió? La presentació tot i que estic molt nerviós. Com et portes amb els teus companys de les altres falles ? Bé encara que en conéixer-los era una mica tímid.

175

Ara que tens l’oportunitat, diries alguna cosa a la comissió major perquè canviaren quelcom, o t’agraden les coses tal com estan? Que ficaren gespa al camp de futbol i unes cistelles de bàsquet. Estem a punt de començar la setmana fallera, que li dius a la teua comissió? Que hi hagen menys prohibicions a l’hora de tirar petards. Un desig per a les falles del 2019? Que no ploga a la setmana fallera.

176

177

Entrevista a la fallera major infantil 2019

178

Edat: 11 Aniversari: 23-12-2006 Estudis: 1eso Aficions: Escoltar música de OT2017 i de Pablo Alborán Anys de fallera: 12 Acte preferit: Presentació Un color: blau Un olor: La pólvora i la laca Un lloc: La falla Un llibre: Els acudits de Llorens Una cançó: Que nos sigan las luces (Alfred García) Una peli: A todos los chicos de los que me enamore Un somni: Conèixer a Pablo Alborán y a Alfred García

Cóm definiries en tres paraules a Nacho: -Amable -Graciós -Divertit Has estat en el taller del nostre artiste infanti Pacol, que et pareix la falleta d’enguany? Molt bonica Que vares sentir en el moment en què vas escoltar el teu nom com a Fallera Major Infantil de la teua comissió? Il·lusió per representar junt a Nacho la comissió infantil de la falla Barri Sant Gregori Del que portes com a fallera major infantil, quines sensacions as viscut? Alegria i satisfacció Què és el que mes t’agrada de les falles? Que el president infantil i la fallera major infantil cremen la falla junts i també passar-ho bé amb els amics i les amigues de la falla Que tal es la teua companya de reignat, Mayte. Molt amable i divertida Com porta la teua familia, aixó de que sigues la fallera major infantil? Molt bé sobretot la meua germana que està molt il·lusionada de que jo siga la Fallera Major Infantil de la falla

179

Dels actes que et queden per viure, quin esperes amb major il·lusió? La presentació ,per el moment tan emotiu de quan te pugen el quadro , la banda , etc… Dels moments que has viscut fins ara, amb quin et quedes? Quan Nacho em va preguntar si volia ser la Fallera Major Infantil 2019 Compta’ns com teu estas passant en els actes als què has acudit, i que tal son les xiquetes amb les quals compartixes convivències falleres M’ho estic passant molt bé i de les demes falleres , que són molt amables i divertides

180

Ara que tens l’oportunitat, afegiries alguna cosa a les activitats de la nostra falla? li falta algo als components de la comissió infantil?

Si que en la presentació la Fallera Major Infantil 2018 , Alba diguera unes paraules per a agrair el seu any com a FMI 2018 de la falla . Jo crec que els xiquets i xiquetes més majors haurien de jugar als jocs populars en falles i així ajuntar-nos tots els xiquets de la falla . Estem a punt d’encetar la setmana fallera, que li diries a la teua comissió? Que ho passem molt bé aquestes falles 2019 i, a divertir-se!!! Un desig per a les falles del 2019? Que tots els fallers i falleres de la comissió estigueren vestits i pressupost que no ens ploga . ASOLES EM FALTA DIR UNA COSA VISCA LA FALLA BARRI SANT GREGORI!!!!

181

AixĂ˛ diu que era... 182

Lema falla infantil 2019

183

Artistes fallers GERMANS MIÃ&#x2018;ANA

184

EL CAVALLER CONTRA EL DRAC VOREM QUI ACABA AL SAC A la ciutat de Torrent, s’ha vist volar un gran drac que està espantant a la gent. Un cavaller molt valent vol clavar-lo dins del sac.

Entre el drac de copler i l’altre de bac en bac, vorem si és el cavaller o l’animal foguerer el que acaba dins del sac.

El drac, que és inteligent, del cavaller va fugint, puix no vol ser ingredient d’algun menjar de calent que es fa en caldero bollint.

(O per ser atrontollats acaben els dos caçats)

El cavaller pegant voltes acaba tot marejat. De fer-ne tantes revoltes les cames te totes soltes i el budell desmarjolat. La llança se li ha fet torta, l’espasa s’ha rovellat, un sol colp la deixa absorta. Al cavall res li conforta i el delme s’ha desquallat. El drac no para de riure perquè no el poden caçar. Com veu que quedarà lliure es posa el llibret a escriure en un flamíger versar. Te més risc pensar la rima que el cavaller espantat, puix si el vers no s’aproxima el poema no s’estima com correcte pel jurat.

185

SI NO ES FA PRINCEP LA GRANOTA CONTINUARÀ SENT MASCOTA

186

En un toll del palau s’ha vist una granota que fou princep bambau encantat en mascota.

Ha de fer-ho amb premura que la bassa és pudenta, i ell vol ser criatura de corona lluenta.

Una bruixa peluda rovellada d’enveja, al princep, sense ajuda, feu granota ben lletja.

Este princep tan lluent vol salvar-se de tot puix sense besament és granota o ninot.

El bram desafinat d’esta granota quan rauca tot al drac ha inspirat per a escriure esta auca. El princep vol tornar a ser un xic bonic. Així l’han de besar als llavis o al melic. Perquè ell ja s’ha fartat d’esperar rebre un bes puix romandre encantat no li està agradant res. Per això ha decidit canviar-ne la contalla, ans d’acabar fregit en cremar-se la falla: Pot ser una princesa, siga d’amor o antoix, o algú que sense presa besar-li no el faça oix.

HAMMELIN VOL ENCISAR I EL DRAC EL VOL CREMAR El poble desesperat del drac fent de tot rialla, la música ha contractat d’un interpret afamat de coneguda contalla.

El músic, que no és cacau, per no acabar ben rostit, ha donat el vist i plau per montar este sarau amb guirigall afegit.

Hammelin el de la flauta la seua cançò tocant igual espanta la rata que al drac el posa en safata, al poble que està esperant. Cap a la llar del dragut, una cova vora el mar, se’n va el músic convençut per a deixar abatut, al que tant vol marejar. Arribant crida amb veu forta per a que pare atenció, amb la sonata li exhorta per a vore si el deporta lluny d’aquella població. Toca la flauta amb potència. Del seu somni al drac desperta sense tindre cap clemència, però el drac amb reverència al músic li fa una oferta. Que el flautista toque fort mentre que ell fa de rapsoda i el poble tindrà la sort de trobar el seu conhort amb una sorollosa oda.

187

SHREK LI FA COMPETÈNCIA EN FER PERDRE LA PACIÈNCIA El veïnat atemorit pel drac en foc escalfat que ha perdut el seu trellat entre el vers enforfoguit, no deixa de ser seguit buscant qui deixe acabat, el disgust finiquitat, d’este animal repolit.

188

Si abans tenien la por de cremar-se en la foguera, ara s’alça polseguera pel seu vers tan destructor puix no hi ha “ripio” pitjor que el d’un drac fluix de mollera amb escritura lleugera pensant-se que és un primor. Contra el poeta animal han trobat un contrapunt, el seu autèntic traspunt, en un ogre gens normal Que com viu en la marjal fa pudor prou per damunt del que pot fer un conjunt de merdes al natural. Està fet un cagalló en verd porquerol pintat. És de bressol mal parlat i menja com un bacó. Entre rots fa afinació d’una veu que és un corcat i no dubta en fer buidat dels seus gasos a pressió.

Esta mostra de finor el pobre poble l’envia a que faça companyia al feroç drac escriptor, per vore si un estertor d’eixos que fan travessia des dels budells a la via, al drac li fan pudentor.

Pero entre tanta caguera de pudenta congestió la musa fa inspiració d’una bròfega manera. Ix el vers a la primera per a causar sensació en un llibret de secció de falla gran o foguera. En lloc de perdre el sentit el drac està més content d’esglaiar més a la gent amb el seu ver atrevit. Mentre l’ogre afavorit per ser musa del portent ara no vol, de moment, cobrar el seu finiquit. (Novament el drac li guanya, al poble que tant s’afranya)

CONTRACTEN UN MÀGIC COENT PER A LLEVAR-LI LA DENT Com no li pot fer lligasa el cavaller amb l’espasa, ni fer-li pupa amb la llança, tot el poble ha proposat en un màgic destemplat, posar la seua esperança.

A Hammelin el flautista l’ha fet soci i accionista del negoci versador, i ara toca al seu compàs mentre va marcant el pas com si fora un trovador.

Però després d’amollar tots els precs per conjurar màgia, pocions i verins, continua viu el drac perpetrant el seu atac de poemes als veïns.

L’ogre que era el seu espant ara pareix un encant com un gos amb pedigrí, i lluny de que el drac fugira a ser poeta l’inspira com Bernat i Baldoví.

Ha fet una poesia a la granota que un dia fou un princep ben guapot pensant en rostir-lo en flama. (No hi ha millor panorama per a un princep fet ninot.)

Tampoc el màgic funciona perquè el drac l’acarona com si fóra un gatet, mentre versa la contalla de cóm ha de ser la falla que apareix en el llibret. No oblidem al cavaller del que ha acabat en femer l’armadura rovellada. Ara treballa en la cuina preparant de forma fina bona carn al punt torrada. Amb este conte contat, tenint el llibret versat i lliure el drac del parany, fins ací la relació, s’acaba l’explicació de nostra falla d’enguany.

189

Categoria A:

Concurs postals nadalenques

190

1r Daniel Laderas

2n Lucas Silla

3r Bruno Terencio Chust

2n Ariadne Maestro

3r Mario Diaz

Categoria B:

1r Gerard Raga

Categoria C:

191 1r Carlos Barrero

2n Carla Arce

3r Lidia Laderas

2n Sara Montoro

3r Josep Angel

Categoria D:

1r Raul PĂŠrez

192

193

MOLT DE CONTE!

- Amb permís, doctor – va dir la infermera, obrint la porta amb molta cura – Quan vulga pot començar la sessió de hui, ja han arribat tots. - Fins i tot el conill? – va preguntar el doctor, sense alçar la mirada de l’informe que estava revisant. - Fins i tot el conill – va respondre ella – Encara que no va poder evitar mirar el rellotge a cada moment… - “Les manies no les curen els metges” – va murmurar el doctor. - Se suposa que vosté sí que les cura. Eixa és precisament una de les coses que fan els psicòlegs, no? - A vore, és un dit.

194

- Més que un dit és una ximpleria. Encara que, ben pensat, vosté no és un metge de veres. - Ni de mentida. No sóc metge. Sóc doctor en psicologia. - És que amb això de doctor m’embolica, i a vegades se m’oblida que no és un metge de veres. - I dóna-li! – el doctor es va alçar de la seua cadira una miqueta molest per la impertinència de la infermera - Ja t’he dit que no sóc metge, que sóc doctor en psicologia! - Val, val – la infermera es va apartar de la porta per a deixar-li passar. -Quina poqueta paciència té per a ser metg… doctor. Jo em vaig al bar, que és l’hora de l’esmorzar. Si necessita alguna cosa, m’envia un whatsapp, o millor s’espera que torne, que estic en el meu temps lliure. La infermera es va acostar a la seua taula, pegada a la porta del despatx del doctor, es va llevar la bata blanca que vestia, la va penjar en el penja-robes, va prendre la seua bossa i va eixir per la porta principal sense acomiadar-se. El doctor, amb un sospir, va anar en direcció a la sala de teràpia de grups.

- Ja era hora – va murmurar Aurora – M’estava entrant la son! - Com sempre, filla – va contestar Alícia – Dorms més que les mantes. - Eh, tu, relaxa’t, que com et pegue una puntada de peu t’envie de tornada al teu país inventat, mocosa – va amenaçar Aurora. - Hi haja pau, per favor – va aconsellar el doctor – Estem en una sessió de grup, heu de respectar-vos. - Ha començat ella – es va queixar Aurora. - Això és mentida, m’ha provocat amb els seus badalls – es va defensar Alícia – Pinotxo, a què ha sigut ella! - Sí – va contestar el xiquet de fusta, molt seriós. De sobte va començar a créixer-li el nas - Hop! - Ací està la veritat – va dir Aurora, assenyalant el llarg nas – eixe xiquet és com un polígraf, però amb tèrmits. - Un respecte, que estic treballant moltíssim per a dir sempre la veritat! – va ploriquejar Pinotxo. Li va tornar a créixer el nas – Hop! -Bé, deixem els plors, les queixes i els enutjos, i comencem d’una vegada, que se’ns tira el temps damunt – va dir el doctor molt seriós – A qui li toca començar? - A mi – va dir Ariel des de la seua banyera movent les aletes cap amunt i cap avall. - Molt bé. Explica’ns com t’has portat esta setmana. - Malament, com sempre. Entre els plàstics surant, els abocaments dels vaixells, els desguassos i la medusa caravel·la, em passe el dia esquivant perills. I damunt, el príncep Erik s’ha fet vegà; diu que no es pensa apropar a res que no siga fruita, verdura o kale, que no sé què és, però diu que està

195

de moda. I per si no n’hi haguera poc, amb el canvi climàtic l’aigua sembla caldo… - Si estàs tu dins, serà caldo de peix. - Hansel, calla. - No vull, Gretel. - Per favor, guardeu silenci tots dos. Ara mateix estic amb vosaltres – va assegurar el doctor. Va mirar de nou a la Sireneta – Ariel, saps que has de buscar nous horitzons, nadar a mars més netes, acceptar d’una vegada que amb Erik no hi ha res a fer, no has d’aferrar-te més a eixa roca. I amb això del canvi climàtic… doncs res, pensa que estàs en un jacuzzi… almenys et sentiràs més relaxada – Es va girar cap a la seua esquerra – I ara els germans, Hansel, Gretel, com us va en la vostra nova llar?

196

- Bé, si ho comparem amb com ens ha anat la vida, podríem dir que estem bé – va respondre Gretel. - Això de viure amb una família d’acolliment és estrany - va afegir Hansel – Vivim amb els nostres pares adoptius i tres germans més, dos adolescents i un que ja té edat per a anar-se’n de casa… però que no sembla voler anar-se. I ací estem, tots junts en una casa de cinquanta metres quadrats, al mogolló, com en Gran Germà. - Bé, és una experiència nova. Gaudiu ara que per fi teniu un sostre sobre vosaltres i menjar calent diàriament – va aconsellar el doctor - Com porteu l’assumpte dels vostres pares biològics, heu treballat el perdó com us vaig aconsellar? - A veure, estem en això – va contestar Hansel – És que no és fàcil assumir que els teus pares et deixen abandonat a la meitat del bosc, que acabes a casa d’una vella boja obsessionada amb el dolç, però que per la diabetis no ho pot tastar, així que es torna boja i t’enceba perquè sigues el seu esmorzar…

- Que al final l’hages de socarrar en el seu propi forn perquè no et cuine a tu, – va continuar la seua germana – que fuges i hages de vagar fins a aconseguir arribar a un poble, on resulta que els de serveis socials et porten a un orfenat, i les famílies que vénen no volen adoptar-te perquè som dos pel preu d’un, i a més ja tenim quasi deu anys, que pel que sembla és una edat dolentíssima per a fer de fill en una casa nova… fins que t’adopta una família de grangers que tems que el que volen és mà d’obra barata. - Ens alcen a les quatre del matí a netejar l’estable, alimentar als animals, recollir els ous i llaurar les terres; així que comprendràs que perdonar els nostres pares ens costa… una miqueta, la veritat – va concloure Hansel. - Ja, la veritat és que vist així… – va replicar el doctor – No obstant això, heu de treballar el perdó. - Clar que sí que – va murmurar Gretel – Un dia d’estos ens posem, va? - Xiquets, cal perdonar per a ser feliç – va aconsellar Bella, amb un dolç somriure. - Això és fàcil de dir per a tu: vas passar de ser la favorita del teu pare a viure en un castell amb el teu estimat – va grunyir Hansel. - Això ara, que al principi el conte era molt diferent – va respondre, arrufant una mica les celles – Que si us queixeu del vostre pare, jo vaig acabar a les masmorres del castell per anar a salvar al meu després de ficar-se en els assumptes del meu príncep que va resultar ser una terrible bèstia, per si no us recordeu, amb un humor de gossos… o de lleó, o de tigre, o del que siga que fora la bèstia que era. Que no sabeu el caràcter que tenia, que treia les dents tan prompte com alguna cosa no era com ell volia. Però a poc a poc ho hem superat. - Amb amor i paciència, veritat? – va dir Blancaneu amb la dolçor dibuixada en la seua cara. - Ha! Amb crits i llevant-li la consola – va respondre Bella – És que al final passava més temps jugant en línia que complint amb les seues obligacions de príncep, i em vaig haver de posar seriosa. És que al final, més que en la seua esposa, m’he convertit en la seua mare!

197

- Bella, saps que els crits no solucionen res, has de fer-li veure que és un adult i té responsabilitats - va explicar el doctor. - Però és que es posa fet una bèstia! - Clar, perquè és una bèstia! – va rugir Rondinaire - Com esperes que reaccione? Jo, és que fluixege! - Rondinaire! – va contestar el doctor - Et tinc dit que els nans podeu assistir a les sessions com a convidats, però no intervindre. - És que esta gent em fa posar malalt! – es va queixar el nan – Inclús Mudet es queixaria si poguera. - No vull excuses: si no sou capaços de guardar silenci, hauré de prohibir-vos vindre.

198

- No, per favor, doctor, no faça això! – va demanar Blancaneu – No els separe de mi. - Blancaneu, saps que això no és bo per a la teua teràpia – va explicar el psicòleg – Has de superar la teua síndrome d’Estocolm. - És que… és que… és que si no estan amb mi em sent sola! – la princesa plorava desconsoladament. - Podeu parar de cridar? – va remugar Aurora – D’esta manera no hi ha qui dorma. - És que no has de dormir, sinó intentar estar desperta, desperta, que portes cent anys de sesta, ja va arribant l’hora que faces alguna cosa, gandula! – el doctor ja estava perdent els nervis. - Això li dic jo, però res, ella seguix en el seu món! – va dir Alícia amb un somriure malèvol. - I jo ací perdent el temps amb estos guillats! – va replicar el conill mentre mirava el seu rellotge, impacient.

- Jo sóc el més normal de tots qui estem ací, sens dubte – va afegir Pinotxo mentre li creixia una mica més el nas. - Per favor, toqueu de peus a terra – va aconsellar Ariel. - Us esteu comportant com a xiquets! – van exclamar Hansel i Gretel al mateix temps. - Jo, per a vore gent comportant-se com a bèsties, em torne a casa! – va amenaçar Bella. - Va, ja està bé, fins ací arriba la teràpia de hui! – va cridar el doctor descontroladament, pujat damunt de la seua cadira, roig com una tomaca – No vull vore-vos fins el mes que ve, i espere que treballeu els vostres problemes d’una vegada! I ara, tots fóra de la meua consulta!. Els pacients, a poc a poc, van abandonar la sala de teràpia de grups. El doctor, a poc a poc, va anar recobrant la tranquil·litat. Va tancar els ulls uns minuts per a intentar recompondre’s. A l’estona, van sonar uns suaus colps a la porta, que es va obrir al moment, apareixent la infermera. - Ja estic ací – va informar - Com ha anat tot? - Bé, podria haver anat millor – va reconéixer el doctor – Crec que tenen uns problemes molt més greus del que sembla. - Problemes, doctor, està segur? – va respondre la dona – Sap què és el que té Eixa gent? Jo li ho diré: el que tenen és molt de conte. FI

199

Uneix els punts i descobriràs quina és la temàtica de nostra falla gran.

200

Descobreix alguns dels personantges que apareixen al nostre conte. Una pista, hi han 7 a la sopa de lletres!

201

Busca el camĂ perquĂ¨ Hansel es trobe amb Gretel

202

Uneix els titols dels contes amb el seu autor

Alicia en el paĂs de les marevelles

Carlo Collodi

La Bella Dorment

Hans Christian Andersen

Pinotxo

Germans Grimm

La Sireneta

Gabrielle-Suzanne Barbot

La bella i la bestia

Germans Grimm

Hansel i Gretel

Lewis Carrol

Blancaneu

Giambatista Basile

203

Tria el camĂ correcte perquĂ¨ la Bella dorment arribe a la biblioteca

204

205

BIBLIOTECA

10 Molt de conte!

9 7

2 1 5

206

4 6

3 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.

Que va perdre ventafocs? Qui viu Baix del mar? En qui país viu Alicia? Qui son els set amics de Blancaneus? Qui va correguent a tots els puestos amb un rellotge en la mà? Que li creix a Pinotxo quan diu mentides? De que era la casa on tancaren a Hansel i Gretel? De que està fet Pinotxo? On coincideixen tots els personatges del nostre conte? Qui aconseguix despertar a la Bella dorment?

207

REPRESENTANTS COMISSIÃ&#x201C; INFANTIL FALLES 2019

Poesia a la nostra fallera major infantil 2019

Mirant el foc de la falla alguna llàgrima roda, no és per costum ni una moda o frut d’alguna contalla. És per líntim sentiment que aniua al cor i a la ment.

208

Passarà el temps i la cendra, se’n va volant amb el vent, però el record és creixent des d’aquella llavor tendra. Mai oblidaràs este any cada anhel i cada afany. La falla s’ha de fer flama que al llibret guarde memòria on roman la seua història que al foc sempre li reclama. Memòria sempre acollida, com a tresor en ta vida.

Poesia a la nostra fallera major 2019

Sona el tabal, cridòria al casal són festes tot l’any. Març de bestreta anuncia poeta: Venen les falles d’enguany. Esclata el masclet riu el xiquet la música s’acompassa es planta la falla mistela i cassalla amb bunyols de carabassa. Passa l’ofrena, la cremà, la pena, la llàgrima de tot cor. l’any serà història vida en la memòria de nostra Fallera Major.

209

Gràcies a Jorge, Inma i Raúl per regalar-me moments de sentiments i llàgrimes que mai no podré oblidar. En un any tan especial per a mi no podria haver tingut uns acompanyants tan meravellosos com vosaltres.

210

També vull agrair a les tres persones més importants per a mi. Papà, mamà i Ainhoa, gràcies per preocuparvos de què cada moment d’enguany haja sigut únic i ple de màgia. Finalment vull desitjar a Sara, Nacho, Mayte i Eduardo que gaudisquen del seu any, ja que s’acaba en un tancar i obrir d’ulls. Us desitge a tots unes bones falles 2019. Una abraçada de la vostra Fallera Major Infantil 2018

Alba Bermell Rivera

ACOMIADAMENT FALLERA MAJOR INFANTIL 2018

Benvinguts fallers i falleres, en este discurs vull donarvos les gràcies per haver gaudit d’estes falles al meu costat.

211

Agrair-vos que hàgeu estat al meu costat acompanyant-me en este somni, especialment a la meua família i amics, ja que sense ells açò no haguera sigut possible.

212

No puc oblidar-me d’ells; Alba, Raúl i Jorge, junts hem viscut moments que guardaré en el meu cor per sempre. Ara és el moment de donar pas als nostres representants d’estes falles 2019, Sara, Nacho, Mayte i Eduardo, que de segur ho faran molt bé. Només dirvos que disfruteu al màxim perquè l’any passa molt de pressa. Una besada molt gran i a gaudir tots junts de les falles 2019 que les tenim molt a prop.

Inma Bermell Vilanova

ACOMIADAMENT FALLERA MAJOR 2018

Hola, hui em toca dirigir-me a vosaltres, la meua comissió, per a acomiadar-me com a fallera major 2018.

213

214

PROGRAMA D’ACTES I FESTEJOS

Per Cristina García

Fallers i falleres, pirates de la mar, agafeu les vostres agendes, perquè a cap acte podeu faltar 23 de Febrer Alceu les veles, prepareu els canons, el vaixell de les falles del 2019 comença a navegar. Hui celebrem l’inici de les nostres festes així que tots a les 18:30h Al casal per baixar en passacarrer fins la torre on se celebrarà la Crida a càrrec de les nostres Falleres Majors de Torrent. 24 de Febrer Arriba un moment molt esperat pels nostres xiquets i xiquetes, hui els pirates més menuts faran la cavalcada infantil. Un conte contaran a tot aquell qui vulga vore com de bonics estan. A les 11h ( hora estimada) eixirem de la font de les granotes, però abans s’hauran de preparar així que hauran d’estar al casal per maquillar-se. 2 de Març Creuant la mar, i mirant a babord i estribord arriba el dia de la cavalcada del ninot. Hui es el torn de la gent més gran, i com de pirates va la cosa, agafarem la botella de rom per no passar fred mentre baixem a la renovada font de les Grenotes.

215

3 de Març Hui tots junts amb la nostra xaranga ens n’anirem a València a disfrutar de la mascleta, quedarem en el metre de l’avinguda a les 11 del matí 9 de Març Hui el vaixell de les falles té una parada especial. Hui para en el nostre barri. Les taules estan preparades amb les millors gales, i és que la nostra capitana, més coneguda com a Fallera Major i el nostre capità mes conegut com el nostre president ens oferiràn un sopar en el seu honor. 10 de març El vaixell no para de rodar, i es que este mes es de festa i saraus, Hui els pirates majors passen a un segon pla, perquè els vertaders protagonistes són els xiquets. La nostra fallera major infantil i el nostre president oferiran un berenar per a tots els fallers que els vulguen acompanyar. Tot seguit, com en qualsevol vaixell que solca els mars, condecorarem els tripulants, és a dir, lliurarem les recompenses infantils.

216

15 de març Després d’uns dies de descans, ja ha arribat la setmana més esperada. Hui dia 15 de març és moment què els artistes comencen i acaben de plantar els nostres monuments. A les 20:30h el nostre barri s’omplirà de contes encantats, i a les 23:00h de ninots de pirates i crítiques locals. A les 21:30h haurem de sopar, hui toca hamburguesa per agafar forces per a la setmana gran. 16 de març A les 08:00h els canons del vaixell estaran preparats, així que tots els fallers al casal per a fer la primera despertà. A continuació, esmorzarem al casal i tots els infantils tindran els seus jocs populars. A les 19:30h tots vestits de valencians eixirem del casal per fer el trasllat de la Mare de Déu dels Desemparats, i per si hi ha cap despistat, podeu acudir a les al carrer de Sant Blai. A la nit, els pirates s’hauran de ficar la brusa o el polar per a gaudir d’un sopar faixat a les 22:30h i, a continuació, que sone la música i tots a ballar. 17 de març El capità ha tocat el xiulet del vaixell, són les 08:00h en punt. I de nou llançarem cohets i masclets per a la segona gran despertà, i si no, no vos preocupeu que hui també tenim esmorzar. Este any tenim novetat, els caps pirates han decidit que els premis hui pel matí a les 11:00h hem d’arreplegar. Vestits de faller anirem a pels premis que hem guanyat durant tot l’any.

A les 18:30h el vaixell de les falles 2019 salparà del barri per arreplegar a les falleres majors i fer un passacarrer fins la font de les granotes des d’on començarem l’ofrena a la Mare de Déu. En acabant, tota la tripulació ha d’estar al nostre casal per a sopar i ballar. No oblideu dur-vos l’entrepà. 18 de març Hui el vaixell ha de repostar, no tenim més gasoil, així que hui estarà atracat al nostre barri per recarregar. A les 8:00h una altra despertà. Perquè tot el barri es fique en peu per a gaudir d’un dia genial. I quan vingues a la despertà, agafa tots els trastos de pirata, els pegats de l’ull, la pota de pal i alguna moneda d’or perquè hui passarem tot el dia en el casal, esmorzarem, i omplirem el barri d’inflables per als xiquets de la nostra tripulaciò. A les 14:00h, que ja és hora de dinar, hi haurà paelles per a tots els fallers, els xefs del bvaixell no paren de cuinar. Després de dutxar-se, els pirates tornarem a traure forces per a passar l’última nit de falles d’este any. Heu de dur-vos el sopar, a vore si en tant d’embolic se vos oblidarà.

217

19 de març El vaixell ja està a propet del port, i per avisar al veïnat quedarem a les 8:00h al casal i fer l’última despertà. Hui és el dia gran, hui és el dia de Sant Josep, i també el de tots els pares, així que a les 10:00h ens reunirem al casal per esmorzar i felicitar a tots els pares que, dia a dia, s’ho han guanyat. Després, allà les 11:00 ens concentrarem amb les millors gales valencianes al nostre casal per anar a la missa en honor al patró d’esta gran festa Sant Josep!!! Tot aquell qui vinga, que duga un quilo de menjar perquè les falles també són solidaritat. A les 14:00h, després de tot, Torrent esclatarà, perquè pegarem foc a una mascletà perquè se senta fins a Alacant.

218

I va arribant el final, la nostra falleta que tant ens ha contat, a les 21:00h l’haurem de cremar. Eixos personatges i les seues cendres deixaran pas a uns altres ninots que l’any que ve vindran per contar-nos una altra història i dur l’alegria al veïnat. En acabant soparem i quan les autoritats hagen fixat l’hora corresponent començarem la cremà de la falla gran. Els nostres pirates es convertiran en fum i records d’un 2019 que ha sigut meravellós.

El vaixell arriba a port, en València està atracat, esperant als següents protagonistes per tornar a navegar. Els pirates estan dormint, omplint els somnis de records infinits. Les Falles tenen principi i final, les Falles són festa, les falles són així.

Nota: Els horaris poden variar segons les circumstàncies, així que, per favor, us preguem que consulteu les hores dels actes i activitats al casal. Gràcies

219

220

Restaurant Âˇ Cafeteria

221

MECANICA - ELECTRICITAT - PLANXA - PINTURA

222

223

224

Centre de jardineria C/ Prolongació Camí Reial, 178 46900 - Torrent

FLORISTERIA JARDÍ CAMP MASCOTES Nou servei de venda, reparació i lloguer de maquinària

225

226

227

228

FOR

BOLLE

RIA

PARC CENTRAL FOTÒGRAFS Deixa’ns fotografiar els teus somnis ... Casaments, - Comunions - Estudis Batejos - Falleres - Targetes Demana’ns pressupost sense compromís! Avinguda Olímpica, 50 baix Torrent (València) Telèfons: 96 114 09 43 · 606 98 36 29

229

COMERCIAL VALENCIANA DEL PNEUMÀTIC PNEUMÀTICS, CARCASSES, COBERTES D’OCASIÓ

PNEUMATICS D’OCASIÓ CANVI D’OLI MECÀNICA RÀPIDA

C/ Tonellet C/ Moliners, 24

POLÍGON INDUSTRIAL MAS DEL JUTGE

230

Reparació i restauració d’instruments musicals VENT, FUSTA I METALL Jorge Garrigues

ESPECIALITATS ALABARTA Polleria Xarcuteria selecta Llotges 32-35 96 382 91 79 Mercat Central de València

231

PAPERS SAHUQUILLO

Carrer Benemérita Guàrcia Civil 17 Baix · 46900 Torrent Telèfons 96 155 04 70 / 645 47 31 60 Transport inclòs

232

Reformes

YESALI Jose 659 81 02 84

Rafa 647 77 73 72

www.yesali.es 233

ADMINISTRACIÓ DE LOTERIES NÚMERO 4 “LA MASERA” Mónica Cháfer Tarín

Carrer Sant Patrons, 31 baix 46900 TORRENT

la4torrent@hotmail.com Telèfon: 96 155 18 42 - Mòbil: 616 524 607 Fax 96 156 49 93

www.pirovalencia.es

tu emoción es nuestro éxito

el espectáculo pirotécnico a tu medida

tel. 629 75 16 00 / 686 89 32 30 / pirovalencia@pirovalencia.com

¡Espectáculos pirotécnicos de calidad! También para bodas, bautizos, comuniones y todo tipo de eventos y celebraciones. 234

FLORS AMPARO (Naturals i artificals) Servici a domicili 24h.

.................................................................... Carrer MontesiĂłn nĂşmero 18 Torrent

....................................................................

664 473 912 / 96 004 3345 663 514 620

.................................................................... florsamparo@gmail.com florsamparo.blogspot.com ....................................................................

235

236

237

HIMNE COMUNITAT VALENCIANA

238

Per ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Pas a la Regió que avança en marxa triomfal! Per a tu la vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua càntics d’alegria acordats al ritme de guitarra mora. Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines. Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres. Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió. Valencians en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Flamege en l’aire nostra Senyera! Glòria a la Pàtria! Visca València! VISCA! VISCA!! VISCA!!!

José Ortí Soriano, música.  Jesús Huguet Pascual, lletra.

VIXCA TORRENT! VIXCA TORRENT!!

239

HIMNE A TORRENT

Conjugats passat i esperança, el ràfol, el Mas, el Vedat, reviscolen lésforç dúna terra ragada amb sudor i llanura de mans. Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Sobre el barranc escrivírem la història que de Cabrera a la Torre reeix, i bastírem els anhels dún poble que futur sens límit a l´home ofereix. Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Davallarem al pretérit i traurem dels avantpassats els espers cercats, que Torrent els ofrena en imatge de conquesta tenaç per vigor constant. Units ferém de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem. Tota l´Horta, mà a mà, forma anell que dansa envoltant léssència del poble, i esclata fulgent en un crit vibrant: Honor als seus homens

Agraïments 240

La falla Barri Sant Gregori vol agrair a les entitats que fan possible que este llibret haja pogut publicar-se. Bona part de la festa fallera de Torrent no seria possible sense el seu suport i és per això que des d’estes línies volem agrair l’esforç que fan pensant, en els temps que corren, en voler col·laborar amb la festa perquè tot puga seguir el seu curs. Agraïm a totes les persones que hi han col·laborat i han fet possible l’elaboració d’este llibret. Agrair a l’ajuntament que ens haja cedit les biblioteques municipals per al a sessió de les nostres fotos infantils. Per últim, invitar-los que passen pel nostre casal en estes Falles 2019

241

242