EL JARDINER DE LA UNIVERSITAT CONTE INFANTIL SOBRE LA SUPERACIÓ PERSONAL

El jardiner de la Universitat conta la història d’un home que, un bon dia, veu truncats els seus somnis. No obstant això, aquest revés és el que el fa arribar a ser un dels homes més importants de tota Espanya. Com ho va aconseguir? Amb un gran afany de superació i unes enormes ganes de complir els seus somnis. I és que, a vegades, un revés pot posar-nos en el camí correcte.

A Caputxins et proposem que lliges aquest conte als teus fills. Un preciós conte amb valors per a xiquets i adults que ha arribat fins a nosaltres per mitjà de la tradició oral i que no deixarà indiferent ningú de la teua família, vos farà reflexionar a tots.

«Hi havia una vegada, un jardiner que va arribar a la Universitat des del seu xicotet poble, carregat de somnis i il·lusions, per a triomfar-hi. Va anar directe a veure el degà de la Universitat per a demanar-li treball i, aquest, mirant-lo molt seriós, va dir:

—Sí!, la veritat és que aquests jardins estan necessitant un arranjament. Et contractaré. Vinga ací i òmpliga aquests papers.

El jardiner va enrogir de sobte, els seus ulls es van tornar tristos i mirant al sòl, va confessar que no sabia llegir ni escriure. Però després, el va mirar amb il·lusió i li va dir que era molt treballador i sempre ho feia tan bé com era possible.

—No se’n penedirà! —va dir el jardiner.

El degà, no obstant això, no es va apiadar d’ell i el va manar a estudiar, perquè a la Universitat no podia haver-hi ningú que no sabera llegir ni escriure.

El jardiner, abatut, es va asseure enfront de la gran portalada d’entrada de la Universitat pensant què podria fer, les seues il·lusions per triomfar havien volat com el fum, no tenia diners i no volia tornar al seu llogaret. El jardiner va traure un gran entrepà que li havia preparat sa mare i es va disposar a menjar-se’l per a poder pensar amb claredat, quan, de sobte, un estudiant se li va acostar:

—Escolta’m, eixe entrepà té una pinta estupenda. Tinc un examen ara i seria genial agafar energies amb aqueix entrepà que tens. Te’l compre!

El jardiner ni s’ho va pensar i li va oferir l’entrepà i va cobrar els seus diners. Mentre mirava les monedes que li havia donat l’estudiant, se li va ocórrer una gran idea, i és que era analfabet, però també molt llest i treballador. Aconseguiria superar-se a si mateix!

L’endemà, el jardiner, va portar la seua bossa plena d’entrepans, tots molt ben fets i de bona qualitat. Es va situar en la mateixa portalada de la Universitat i, en mitja hora, els havia venuts tots.

A poc a poc, el jardiner va anar augmentant els seus guanys: l’endemà va vendre 50 entrepans, a la setmana ja havia comprat una taula amb els beneficis per a poder posar 100 entrepans, i així successivament. El jardiner va treballar dia i nit, va buscar el millor i va invertir els seus diners a augmentar el negoci. Així va ser com del seu xicotet lloc en la portalada d’entrada a la Universitat va passar a regentar una xicoteta botiga pròxima a la Universitat.

Els estudiants feien cua per emportar-se un dels magnífics entrepans del jardiner. Temps després, va comprar un altre local i així va anar creixent fins a tindre una cadena de botigues d’entrepans per tota Espanya.

Anys després, ja ancià, li va arribar una carta del mateix rei d’Espanya, era una invitació per a rebre un gran premi: “Sa Majestat té l’honor d’atorgar-li la medalla al treball i l’esforç”, deia la carta.

El jardiner, molt nerviós, el dia de la celebració es va posar les seues millors gales… Anava a conéixer el rei! En plena festa, el rei d’Espanya se li va acostar, li va col·locar una medalla sobre el coll i li va dir:

—Vaja, ha aconseguit vosté tot un assoliment, és digne de lloar! Agafe, vosté ací amb mi, aquest diploma, que podrà guardar com a record per sempre.

El jardiner va tornar a enrogir, els seus ulls es van tornar grisos com anys arrere, va alçar trist la seua mirada i li va dir al rei:

—Sa Majestat, jo no sé llegir ni escriure.

—No sap? I ha assolit tot aquest èxit sense saber llegir ni escriure? No puc arribar a imaginar el que haguera sigut capaç de fer d’haver-ne aprés!

—Jo sí, Majestat, hauria sigut jardiner de la Universitat».