2023. Falla Plaça el Forn. ENXISATS!!

Edita: ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA PLAÇA DEL FORN

Disseny portada: JOANRA ESTELLÉS

Coordinació general: JORGE GIMENO, ROBERTO CARLOS, RAQUEL ZORNOZA

Maquetació i direcció d’art: JOANRA ESTELLÉS, ROBERTO CARLOS

Col·laboració especial:

PEPE MONFORT

Equip de realització: RAQUEL ZORNOZA, LILY MARTÍ, JORGE GIMENO, ROBERTO CARLOS, PEPE PLÁ, IVÁN DE LA MERCED, RAFAEL BARRAQUET, EMILIO ALFONSO

Textos:

PURA SANTACREU, PEPE MONFORT, JORGE BLASS, JORDI CAMÍ, ASSISTANT, RAMÓN MAYRATA, XAVI BARBER, JOSÉ JULIÁN ANTÓN, XUS MARTÍNEZ, ROBERTO CARLOS, LILY MARTÍ, MARGA MARTÍ, JORGE GIMENO, PEPE PLÁ, RAQUEL ZORNOZA, IVÁN DE LA MERCED, NEREA MARÍN I ÁLEX PELLICER

Explicació monuments: PEPE MONFORT

Il·lustracions:

ELISA PLÁ, JORGE GIMENO

Fotografia artística:

NICLAS, AMARGÓS, IVAN DE LA MERCED, EMILIO ALFONSO

Publicitat:

LILY MARTÍ

Supervisió lingüística: PEPE PLÁ

Impressió:

LA IMPRENTA CG

Tirada:

400 EXEMPLARS

Distribució:

ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA PLAÇA DEL FORN

Depòsit legal:

V-264-2011

“EL PRESENT LLIBRE HA PARTICIPAT EN LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS DE LA GENERALITAT VALENCIANA PER A LA PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ DE L’ANY 2023”

Col·labora

ESTE LLIBRET HA PARTICIPAT EN LA CONVOCATÒRIA DE LES LLETRES FALLERES 2023

L’ASSOCIACIÓ FALLA PLAÇA DEL FORN NO ASSUMEIX NECESSÀRIAMENT LES OPINIONS DELS AUTORS I DE LES AUTORES QUE HAN COL·LABORAT EN LA PRESENT PUBLICACIÓ

M ire utneta a tment ací , m tnematnetaueri a c í, mireu atentame n t caí, uerim tnematneta a c í, mireuatentamentací , mi r e u a tnematnet caí, tnetauerim a m e n t ací, mireu atentamentací , mireu a t e n catnematí, uerim tnematneta caí , im r e u a tentamentací, mireu atentament ací , mi re u a catnematnetí, uerim catnematnetaí , imuer ta e n t a ment ací, mireuatentament ací, mireuatentament a c í, m ueri tnematneta caí, uerim catnematnetaí , imuer ta e n t a m ent ací, mireuatentament ací, mireu atentament ací , mi re u a t e n tnemat caí, tnematnetauerim caí, uerim tnematneta caí , im r e u a t e n tament ací, mireuatentament ací, mireu atentament ací , mireu at e n t a tnem caí, tnematnetauerim caí, uerim catnematnetaí , uerim tneta ma e n t a c í, m ireu atentamentací, mireu atentament ací, mireuatentament ací , mi re u a t e n at tnem caí, tnematnetauerim caí, uerim catnematnetaí , uerim tnematneta caí , m i r e u a tentamentací, mireuatentament ací, mireu atentamentací , mireu atent ament a c í , m i r ue a catnematnetí, tnematnetauerim caí, uerim catnematnetaí , uerim tnematneta caí , m i r e u a tentament ací, mireuatentament ací, mireu atentamentací , mireuatentament ací, mi r e u a t e n at tnem caí,

ENXISATS PEL FORN

FALLA PLAÇA DEL FORN

ENXISATS PEL FORN

EQUIP DE REALITZACIÓ I COL·LABORADORS

Currículum col·laboradors i equip de realització. pàg. 06

ELS REPRESENTANTS I L’ESBÓS DEL MONUMENT GRAN

Salutació del president Salvador Pellicer i Farreri. pàg. 10

Enxisats, l’esbós, per Elisa Plá. pàg. 12

Enxisats, la sinopsi, per Jorge Gimeno. pàg. 13

Amparo Carreres i Galindo, Fallera Major 2023. pàg. 14

Ana Isabel Sánchez i Sánchez, Cassolera 2023. pàg. 16

LA MÀGIA DELS RECORDS

El llibret del Forn a L’IVAM, per Roberto Carlos. pàg. 18

25 anys d’un viatge a Jailly les Moulins, per Lily Martí i Marga Martí. pàg. 20

L’aniversari interminable, per Jorge Gimeno. pàg. 22

Els nostres més recents moments màgics en fotografies. pàg. 24

EL FORN AL COMPLET Magues i mags que ho fan possible. pàg. 30

La Pala 2022, per Murta Arrebola. pàg. 32

Els nostres condecorats. pàg. 34

ENXISATS, EL NOSTRE MONUMENT

EL NOSTRE MONUMENT

Equip de realització monument. pàg. 36

La màgica sàtira, per Pepe Monfort. pàg. 38

Observatus permanentis.

Consumun adictus.

Veritas inversum.

Deconstructatis totalis.

Nortum imposibilus.

Filum manipulatis. Cerebrus caca.

EL PODER DELS ENXISOS

Decàleg dels enxisos, per Pepe Plá. pàg. 52

Electricus AscensUs.

Inflaccion Inflatio.

Avinguda Colapsatus.

Libretus Revisatum.

Carpus Desmontatis.

Hackeratis Planetatis.

Institutus Parata.

Poctrellatus Climatis.

Bancarius Digitalis. Hospitalis Colapsatus.

ABRAKADABRA, EL CONJURS

Abrakadabra, per Pura Santacreu. pàg. 64

Conjur Manipulatis, per Pura Santacreu. pàg. 66

Conjur Emocionatis, per Jorge Blas. pàg. 70

Conjur Sinnortus, per Jordi Camí. pàg. 72

Conjur Escepticus, per Assistant. pàg. 76

Conjur Observatus, per Ramon Mayrata. pàg. 78

LA MÀGIA DE LA MÚSICA, LLIBRE INFANTIL

LA MÀGIA DE LA MÚSICA

Música i màgia, per Xavi Barber. pàg. 82

Salutació del president Carlos Bertomeu i Hurtado. pàg. 84

Maria Bertomeu i Hurtado, F.M. Infantil, per Gemma Bertomeu. pàg. 86

La nostra colleta musical. pàg. 88

Thais Torralba i Celaya, representant Cort d’Honor. pàg. 89

La màgia de la música (l’esbós), per Iván de la Merced. pàg. 90

Sàtira de la màgia musical, per Raquel Zornoza. pàg. 92

L'entreteniment de hui en dia, per Nerea Marín. pàg. 94

Fem màgia (unitat didàctica) pàg. 96

Bones Vibracions, per José Julián Antón. pàg. 108

Els Músics que bramen, per Xus Martínez. pàg. 110

La transició de la música espanyola, per Àlex Pellicer. pàg. 112

ELS QUE ENS AJUDEN A FER MÀGIA, col·laboradors

Els que ens ajuden a fer màgia. pàg. 114

El nostre agraïment. pàg. 114

ÍNDEX

COL·LABORADORS

Pepe Monfort

Pepe Monfort, il·lusionista, especialitzat en mentalisme, desenvolupa una intensa labor com a investigador i creatiu en l’art de la màgia. Les seues conclusions i estudis han sigut publicats en revistes d’àmplia difusió i prestigi internacional com ara Genii, Ilusionismo, Vibrations, El Manuscrito, etc.

És consultor de mags professionals i autor del curs “Cuéntalo con Magia”, un mètode pràctic basat en tècniques d’il·lusionisme per a augmentar l’eficàcia i el poder de la comunicació.

Pura Santacreu

Nascuda a la Vila d’Alzira, dedica tots els seus esforços al treball d’ensenyar i preservar el Valencià. Professora i catedràtica de secundària, ha estat també professora associada a la Universitat de València. Màster en Assessoria Lingüística i Cultura Literària, forma part de l’equip de coordinació de les proves de Valencià de la Universitat de València. Autora de llibres de text a les editorials Voramar, Anaya i SM, està vinculada a la Junta Qualificadora de Coneixements en Valencià i col·labora amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el tema dels topònims i el seu ensenyament i en el nou mapa cartogràfic. Participa amb l’Ajuntament d’Alzira amb guies didàctiques i aprofitament de recursos docents com les del paratge de la Murta o la Ruta dels Monestirs, col·laborant també en el món faller amb articles de divulgació d’història local i literaris sempre amb l’objectiu de donar a conéixer i fer possible viure en VALENCIÀ.

Jordi Camí

Doctor en Medicina, especialista en Farmacologia Clínica, catedràtic en la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, director general del Parc d’Investigació Biomèdica de Barcelona, vicepresident i primer director de la Fundació Pasqual Maragall. És membre actiu de la Societat Espanyola d’Il·lusionisme i promou estudis sobre la neurociència que hi ha darrere de la màgia. El seu últim llibre, “El Cervell Il·lusionista” és una referència mundial, un treball únic i imprescindible per a conéixer, des d’una perspectiva científica, el que ocorre en el nostre cervell quan és il·lusionat pels mags.

Ramón Mayrata

Poeta, escriptor, guionista, i especialista en la interpretació cultural de l’il·lusionisme. Els seus treballs com a investigador i historiador de l’art de l’il·lusionisme són admirats per tota la comunitat màgica. Cofundador, al costat de Juan Tamariz, de l’editorial Frakson, dirigeix la revista Maese Coral sobre la història i investigació de l’il·lusionisme, i presideix l’associació Carcamusa per al coneixement i difusió d’este art. Imparteix cursos de literatura en diverses universitats llatinoamericanes i d’història de l’il·lusionisme en el Centre Universitari María Cristina d’El Escorial.

El text “l’Art sense nom” és una síntesi de la brillant exposició que Ramón Mayrata va pronunciar el 23 de novembre de 2022,després de ser consultat per la Falla de la Plaça del Forn sobre els orígens de l’Art de la Màgia.

Jorge Blass

És una referència de primer nivell mundial en el món de la màgia. Als seus 19 anys, ja havia guanyat la prestigiosa Varita Magica de Montecarlo i, des de llavors, ha rebut els més prestigiosos premis internacionals per part de la crítica i el públic. Des del Dolby Theater a Los Angeles fins a l’exposició internacional de Shangai. Ha recorregut les televisions de mig món emocionant a milions de persones.

És fundador i director del “Festival Internacional de Màgia de Madrid” i de programes de TV com “Nada por Aquí” o “Por Arte de Magia”. També és patró i mag solidari de la Fundació Abracadabra, que acosta la màgia a hospitals i col·lectius desfavorits.

“Assistent” de Chat-Gpt

Segons les seues pròpies paraules, no té un nom en particular. És un sistema de xat amb un model de llenguatge basat en intel·ligència artificial desenvolupat per l’empresa OpenAI. Entrenat per una computadora, la seua funció és ajudar a respondre preguntes i proporcionar informació útil. No té cos físic i només existeix en forma de codi i dades. La seua última versió ha causat un impacte social perquè, per primera vegada, s’acosta sorprenentment als límits que separen a un ésser humà d’un robot.

F. Javier Barber Asensi

Mestre d’escola d’educació primària i educació musical. Col·laborador en el llibret de la Falla del Forn des de 2008, ha escrit la crítica dels monuments grans i infantils per al mateix llibret des del 2015. Guanyà el Premi Malva de Poesia Satírica l’any 2020.

Julián Antón

Llicenciat en Econòmiques i Diplomat en Empresarials i en Estudis Avançats en l’àrea de Màrqueting per la Universitat de València. Educador vocacional acumula més de 20 anys d’experiència com a docent en àrees tan dispars com economia, estadística o màrqueting personal. Col·labora des de 2015 amb el programa PICE de la Cambra de Comerç en l’àrea troncal d’Habilitats Socials i Ocupabilitat. És Consultor Organitzacional i Terapeuta Personal

Xus Martínez

Profe d’anglés i de valencià. Estudiant de piano i tocador de bateria ocasional. Motero. Entusiasta de la bona música. Freak de la tecnologia. Bevedor de cervesa i vividor de la vida Premium Pro en totes dues. M’encisa la meua família i, sense quasi adonar-me’n, faig riure a la gent que tinc a prop. Soc divertit i m’agrada que la gent s’ho passe bé amb mi. 9 voltes de 10 m’ho passe bomba. La que no, és perquè no estava.

SALVADOR

PELLICER FARRERI

í euq ynaugne cnit ronoh’l resed , adagevanu ém s , le tsemer d e ec r i m ò n i e s d ’unes falles màgiques. Prepara ’tperquè el show comença i de segur no ens deixaràindiferents!

amrof a cop a .cop lE macleàrestatluserí euq sne iugàra la l l a r g d e l ’a ny . A partir d’eixe momentl ’equipaportarà la seua màgia gràcies a un filinvisibled’amistat ,generositat , i mol t d ’ a m o ,r q eu àraf ed l

sed sled stunem sla srojam edstativitcaselne tot ’l yna .. — — — — T r e ba l la de valent ideixatreballaral’equip..————Respecta i seràs respectat . —— — —Perúltim , i no men y s i m p o r ,tnat jerrab aoh ,tot il-anódirasoperoh-axied

Tres nós sle a nys en què t cni lronoh’ ed er p resentar a la nost r a plledateca .nroF iuQ ’m h agueradit que serien anys e n stnemitnes iam stucsiv euq, e m p ortarienaadonar-me queLES FAL L E S s nó ,sém tlom sém euq iatsef lucarut . P e r ò és veritat,la falla, les falles, són sensaci o n ,s s nó nós,snoicome stavargstnemom faco . — — — — Que s í, jahosé; segur que penses:Salvaé s que t é e l roc sécne nef!ama ,treC òrep al iresatnugerp a , iuq d e l s q ue som fallersno el té? Les falles teneneixe “ noséquè” q u e sne patro a nu ”no-és-on“ . nóS le rujnocnu’dtatluser euq sne t é e n x isats a tots, fallersi no fallers. Les falles sónmàgia . — — — —MÀ G I A . P uaraal .asoredop aigàmaL sne ,atropsnart arodacovorpsé aronos, i es m p r e, sempre, enxisaagransi menuts. No entén d’idiomesnicultures , é s uni v e r s a l i t é al pacson-ratropsnartedtatica ed airgela’l a al atse’diaserpros a l a idercn u l i t a t en seg ons. No hihacapaltre art que, sense adonar-nos, manipule el s nostres senti m e n t s a l ues a .ribl — — — — aledI axietam ,arenam sel serdnec çramed91led moc, a fe tce e m à ig c, enceten un noushow. Sabràs que els mags no desvelen maielsseustrucs .Jo tampoc o f a r é , s i éb ca í, ne p r ,tavi sleératnocte sterces euq eh trebocsed resarepsirassecen le tsemer d e c e r i m ò n ies.. — — — —Escoltaalacomissió,és qui t’aporta idees i inquietuds.. ——— —Rodejat d e gent en g a n e s ed racram al .aicnèrefid . arculovnI————

xiA————.tatilaeranurellaficicrexe’

Passen, senyores i senyors! Benvinguts, falleres i fallers, a ENXISATS, presentat per la Comissió de la Falla Plaça del Forn!

QUE COMENCE L’ESPECTACLE!

ENXISATS

esbós Elisa Plà

LA SINOPSI per Jorge Gimeno

La màgia es defineix com l’art amb què es pretén produir resultats que són contraris a les lleis naturals.

Este art es val d’enxisos, conjurs i diversos actes i objectes.

La màgia és la línia que separa la realitat de la ficció i ha format part de la història de l’home des de la seua existència.

Els enxisos són la pràctica usada pels embruixadors per a intentar l’assoliment dels seus fins.

La publicitat, els mitjans de comunicació, els polítics amb el seu poder aconsegueixen:

OBSERVAR-NOS I CONTROLAR-NOS

FER-NOS CONSUMIDORS COMPULSIUS

DEFORMAR LA VERITAT I VORE’S MÉS GRANS DEL QUE EN REALITAT SÓN

DESCONSTRUIR LA REALITAT I FER-LA MÉS VISIBLE DES DEL SEU PUNT DE VISTA

DIRIGIR LES NOSTRES ACCIONS EN UNA SOLA DIRECCIÓ

MANIPULAR-NOS COM A TITELLES

És la vostra missió localitzar-los.

Pense que tenim molt de potencial, però està malgastat. Tota una generació treballant o intentant treballar per a consumir el que ens inculquen que hem de consumir.

Som els fills maleïts de la història, desarrelats i sense objectius. No hem patit una gran guerra, ni una depressió. La nostra guerra és la guerra espiritual, la nostra Gran Depressió és la nostra vida.

Vam créixer amb la televisió, que ens va fer creure que algun dia seríem milionaris, déus del cinema, o estreles del rock.

Però no ho serem, i a poc a poc ho entenem, la qual cosa fa que estiguem molt cabrejats.

El nostre cadafal vos contarà a través de la màgia els “enxisos” que s’utilitzen per a influir sobre el nostre criteri, el nostre poder de decisió i, en definitiva, sobre la nostra personalitat per a aconseguir manipular-nos.

Amb el nostre monument podreu gaudir d’efectes màgics i convertir-vos en mags per a comprovar en primera persona el senzill que és manipular la realitat.

Vos esperem en la nostra plaça perquè gaudiu d’esta innovadora proposta que la nostra comissió ha desenvolupat amb la il·lusió de cridar la vostra atenció i gojar d’un monument màgic.

Als que decidiu visitar-nos durant la setmana fallera, vos garantim sorpreses i diversió.

CARRERES I GALINDO AMPARO

Ara sí, amiga, eixe moment que sabia que et feia tanta il·lusió ha aplegat. Eres la Fallera Major, i la màgia de la teua llum ha omplit la nostra placeta d’alegria i de color.

Tens tots els ingredients per a la poció màgica que farà que sigues una gran representant: amiga incondicional, generosa, atenta i amable, sempre estàs envoltada de gent que t’adora i a la que tu recompenses amb eixa simpatia que et caracteritza. Fallera des del bressol, sempre has somniat en portar la banda que ara, orgullosa, llueixes. Sensible i protectora amb els teus, fent honor al significat del teu nom, Amparo, dolça i ferma alhora, incombustible i plena de vida.

Sé que estes festes que comencen seran les més especials per a tu, i que gaudiràs cadascun dels actes amb un gran somriure, plena d’il·lusió. Sàpigues que per a nosaltres també seran especials, i que estarem orgullosos d’acompanyar-te i passar-ho bé amb tu, perquè la teua felicitat és la nostra també.

Fes el que millor saps, riu, balla, gaudeix i viu cada moment com si fora únic i irrepetible, perquè enguany, més que ningun, és el teu.

RECORDA QUE LA MÀGIA COMENÇA AMB TU.

Mónica Mico Albelda

SÁNCHEZ I SÁNCHEZ ANA ISABEL

Ana Isabel, nom de regina, sinònim de gràcia, salut i bellesa. Quin nom més ben triat per definir-te !

Anabel, dolça, emotiva, fidel, amiga, mare i companya. T’agrada estar envoltada de la gent que estimes i sentir-te al tanmateix, volguda i abrigada pels teus. Es fa tan fàcil voler-te que ni el temps ni la distància resten potència als sentiments.

Dona tendra, amable, sensible, natural, propera. Generes confiança i transmets una energia tan positiva, fins i tot quan el camí és pedregós i difícil, que és un honor formar part del teu entorn.

Emprenedora, desinteressada, lluitadora per tu i pels teus, procures felicitat a tots qui t’envolten. Familiar, extravertida, romàntica, afectuosa, conserves un puntet d’infantesa que fa que sigues capaç de gaudir i emocionar-te de cada cosa, de cada proposta, i la visques amb els ulls d’aquella xiqueta que encara viu dins de tu.

Tot exercici faller té un lema, una temàtica al voltant de la qual gira la vida de la falla i, veges quina casualitat, que ENXISATS és la temàtica d’enguany. ENXISOS… casualitat o conjur?

De menuda, somniaves en vestir la festa. Gaudir del món faller sempre ha estat dins el teu cor, encara que la vida no t’havia donat l’oportunitat, fins que el juny de 2021 un conjur d’amistat, quatre rialles i moltes confidències van alinear les estrelles i va començar a teixir-se la màgia. Com tot bon conjur, el deixares reposar i una vegada acabades les falles 2022 , “SÍ” va ser la teua resposta. SÍ a vestir la festa. SÍ a ser la Cassolera 2023 a partir del proper 18 de març. Per sempre, ambaixadora de la Falla de la Plaça del Forn. Entres a formar part de la família fornera amb simpatia, elegància, bondat, amabilitat i saber estar.

Gràcies, regina Ana Isabel, pel plaer de la teua amistat i espere ens contagies del teu “bon rotllo” els dies de falles. Amics i família et desitgem de tot cor que siga per a tu una experiència inoblidable.

Raquel Zornoza

DEL FORN A L’IVAM EL LLIBRET

per Roberto Carlos Ribera

Vivim en un món cada vegada més globalitzat per a bé i per a mal. Amb sols tocar la pantalla del nostre mòbil, podem accedir a una infinitat de portals d’informació, plataformes de televisió, xarxes socials, etc.

Les relacions personals de proximitat estan canviant. El que abans era quedar amb els amics i amigues per a xarrar, està donant pas moltes vegades a xarrades per WhatsApp o publicacions per les xarxes socials.

Hi ha un gran nombre de mitjans de difusió i informació, i en la majoria dels casos la imparcialitat no existeix, cadascú agrana cap on més l’interessa. Les “fake news” estan a l’ordre del dia. És tanta la informació que rebem, que no dona temps a digerir-la. A més, la societat acaba “normalitzant” situacions injustes pel continu bombardeig dia rere dia d’una mateixa situació. Per culpa d’això de vegades una notícia molt important passa a ser secundària. La informació està convertint-se pràcticament en “efímera” com ho són els nostres monuments, que d’una nit a l’altra desapareixen amb tot el que hi havia en ells.

Enfront d'eixa situació normalitzada tenim els LLIBRETS DE FALLA, que escapen de les flames i que perduren en el temps. Eixos llibrets són un portal de cultura, informació, sàtira, denúncia i resistència davant de les injustícies o causes que les diferents comissions de cada falla estimen oportú reflectir, i que també estan exposades al seu monument efímer. Al remat, el llibret de falla, com si fos un conjur de màgia, ens obri els ulls i desperta a una societat que sembla enxisada, hipnotitzada.

El darrer exercici es posà en contacte amb nosaltres Ricardo Ruíz, responsable de l’exposició a l’IVAM, EL LLIBRET DE FALLA: UNA OPORTUNITAT CULTURAL. Es tracta d’una exposició per a fer valdre el llibret de falla com a manifestació cultural dins de les falles. A l’exposició hi havia una biblioteca efímera i participativa amb un centenar de llibrets de falla representatius des de 1855 fins al present. Un dels llibrets triats fou el llibret de la Plaça del Forn “DONES” del 2018. El visitant podia agafar qualsevol dels llibrets que hi havia i gaudir dels diferents articles, dissenys, il·lustracions, contes, assajos, etc. L’exposició va estar oberta al públic del 15 de març al 24 d’abril i va tindre un gran èxit.

Després de la seua bona acollida a l’IVAM, l’exposició comissariada i dissenyada per Ricardo Ruíz “El llibret de Falla: una oportunitat cultural” viatjà i s'instal·là a la Fira del Llibre de Frankfurt. L’exposició es va poder visitar del 19 al 23 d’octubre.

Des d'ací el nostre més sincer agraïment a Ricardo Ruíz per la seua tasca i per fer més visible el món dels Llibrets de Falla.

D’UN VIATGE A JAILLY LES MOULINS 25 ANYS

per Marga i Lily Martí

Màgia…, i màgica és l’empremta que un grapat d’afortunats i afortunades tenim a la memòria del viatge que férem, fa enguany 25 anys, a un poblet de França de només noranta-dos habitants nomenat Jailly Les Moulins.

Pujàrem al bus en el pont del 9 d’octubre i ens n’anàrem a fer el Nomenament de Fina Pujol de Bounan com Cassolera 1998.

Fina, valenciana de naixement, és una enamorada de la nostra festa i, encara que des dels 16 anys viu a França, sempre ha participat de les falles: ha segut fallera a València de menuda, i quan els fills s’han fet fadrins, ha vingut per falles a disfrutar de les “mascletaes”, desfilades i monuments i, per descomptat, de les nostres “Cassolaes”, ja que ha segut fallera d’honor de la nostra falla durant molts anys, donada la vinculació familiar amb fallers de la nostra comissió.

Junt amb ella el seu home, Leo Bounan, enxisat també per la nostra festa i que ens va captivar amb la seua simpatia i generositat. A ell se li va ocórrer el terme “Cassolo” i a partir d’eixe moment batejà - de forma afectuosa, i quasi sense voler- a les parelles de les nostres Cassoleres. Des d’estes línies un record molt especial, ja que ens va deixar l’any 2001.

Puix bé, en plena Borgonya ens presentàrem amb els arranjaments i “avios” diversos per a fer paelles, “fideuaes” i, naturalment, arròs al forn (inclosa l’aigua) i ens trobàrem amb tres dies més de falles, tres dies meravellosos.

Férem “despertaes” amb un “radiocasset” i masclets. Era, i és, un poble ramader i els veïns es pensaven que les vaques no anaven a donar llet en uns dies pels esglais dels coets. Desdejunàvem, dinàvem i sopàvem tots junts i al nomenament anaren els fallers i la fallera major amb els vestits de gala, cosa que va deixar bocabadats als veïns -els que assistiren a l’acte i els que ens veieren fent el passacarrer.

Fina i Leo ens embruixaren oferint-nos la seua casa i hospitalitat, i ells quedaren enxisats, vivint la festa d’esta manera tan especial, com ho fem els fallers del Forn.

Hui, vint-i-cinc anys després, la nostra comissió ho torna a fer i ha volat cap a Palma de Mallorca per nomenar a la Cassolera 2023, Maribel.

Hui, vint-i-cinc anys després, ens queda una celebració pendent amb Fina. Aneu preparant-vos!

Amb molt d’afecte, Marga, la teua FM, i Lily la teua assessora.

INTERMINABLE L’ANIVERSARI per

Jorge Gimeno

A la llar d’una foguera de Sant Antoni el gener de 1944 va sorgir la idea de plantar falla a un dels antics i emblemàtics llocs de la vila d’Alzira.

En 1968, un any abans de complir 25 anys, es decideix celebrar este aniversari. Tres falles es van plantar: gran, cadet i infantil amb primer premi inclòs.

ANIVERSAURIUS va atacar des d’una base oculta, aconseguint que l’any següent, 1969, vertader any de l’aniversari, només es va poder plantar una falla infantil per problemes amb l’autoritat competent.

Amb conjurs i fórmules màgiques aconseguiren tirar endavant.

Aplegàrem al 50é aniversari, però es va haver de retardar un any.

El Faller Imaginari ens compta en el llibret de 1994 els motius d’este retard.

ANIVERSAURIUS, en un nou atac, va estar a punt d’aconseguir que no es plantara falla.

Obligà la comissió a vendre el casal per a recaptar fons. Finalment es plantà el monument i així es va poder obtindre una nova victòria fornera.

L’any 2019 es decideix retardar un any la celebració del 75é aniversari.

ANIVERSAURIUS atenta amb més crueltat i permet celebrar-ho, però no finalitzar-ho.

El 10 de març les falles 2020 se suspenen indefinidament, no es pot plantar falla i sembla que la derrota és total.

A l’any següent ANIVERSAURIUS contínua la seua creuada.

Els actes fallers no es permeten i els forners treballen de manera virtual per tal d’evitar la derrota total.

La Plaça del Forn va plantar el seu primer monument virtual de la seua història.

Amb esta falla virtual aconsegueix el seu millor premi de fa dècades.

Un meritori 2n premi. El concurs era lliure i només es van presentar ells (el primer premi es declara desert).

ANIVERSAURIUS sembla derrotat i l’any 2022 poguérem tancar este cicle.

Però la pregunta és... que passarà en 2044, any del centenari?

Podrem celebrar-ho com cal?

Cassolà Virtual Raquel

Cassolà Virtual Murta

Cassolà Virtual Lily

Concert Colla Les Raboses

Concurs Truites

Halloween Oktober Fest

Oktober Fest Xarangaday Xarangaday

Equip Llibret

Presentació Llibret

Exposició Foc i Flames Diputació

Presentació Llibret

Presentació Presentació

Presentació Presentació

Presentació Presentació

Cavalcada

Festa infantil

Paella del Pala

Paella del Pala

Paelles Plantà

Plantà Plantà

Plantà Falla Infantil

Premi 25é Generalitat

Despertà Despertà

Lliurament 3er Premi infantil

Lliurament de Premis

Germanor fallera

Mascletà València

Mascletà València

Resistència fornera

QUE HO FAN POSSIBLE MAGUES I MAGS

PRESIDÈNCIA:

President

PELLICER FARRERI, SALVADOR

Fallera Major

CARRERES GALINDO, AMPARO

Cassolera

SÁNCHEZ SÁNCHEZ, ANA ISABEL

Secretaria

MICÓ ALBELDA, MÓNICA

Coherència i Coordinació

GIMENO DOMÉNECH, JORGE

Delegat Censos i Recompenses

ALFONSO SIFRE, EMILIO RAFAEL

Delegat Reglament

RODRÍGUEZ PARIS, JOSÉ GABRIEL

Delegada Junta Local Fallera

PELLICER PÉREZ, INMACULADA

OLIVER MORENO, Mª EUGENIA

Delegat Sector

PASTOR RODRÍGUEZ, MIGUEL ÁNGEL

Delegat Secció

CONEJERO FERNÁNDEZ, JOSÉ ANTONIO

Directiu Junta Local Fallera

GARÉS CABALLERO, NEUS

ECONÒMICA:

Vice-President

SOLER VIÑALS, ANTONIO

Tresorera

ANTÓN GÓMEZ, Mª ÁNGELES

Comptador

ALFONSO SIFRE, EMILIO RAFAEL

Delegada Loteria

CELAYA TORRALBA, Mª CARMEN

FESTEJOS:

Vice-President

FERNÁNDEZ DE GRACIA, SERGIO

Delegada Festejos

ARREBOLA PALAZÓN, MURTA

Vice-Delegada Festejos

SIFRE CASTERÁ, MARÍA

Delegat Festes Diverses

BIOSCA DOMINGO, AITOR

Vice-Delegat Festes Diverses

VILLALBA BELLÓN, CARLOS

Delegat Xaranga

IBÁÑEZ BENITO, AUSIÀS

Delegada Pasdoble

MARÍN VIVES, NEREA

Delegada Cavalcada

ALARTE GOMIS, CRISTI

Delegada Infantils

HURTADO RIGO, MARÍA

CULTURA:

Vice-Presidenta

ZORNOZA CASTELL, RAQUEL

Delegada Cultura

ROVIRA MARTÍ, CARLA LUCÍA Delegat Creativitat DE LA MERCED ROCA, FCO. IVÁN

Delegat Llibret

CARLOS RIBERA, ROBERTO

Vice-Delegat LLibret

PLÁ JUAN, JOSÉ VTE.

Delegat Monument

BARRAQUET MOYA, RAFAEL

Delegat Monument

BERMÚDEZ FELGUERA, VTE. LUIS

ACTIVITATS DIVERSES:

Vice-President

FENOLLAR GUEROLA, VICENT

Delegat Activitats Diverses

LLOPIS ARANDA, VÍCTOR

Delegat Cassolá

IBÁÑEZ TALÓN, JOSÉ ANTONIO

Delegada Cassoleres

ESTEVE ESPAÑA. MAGNOLIA Delegat Pirotècnia

BERTOMEU PÉREZ, IGNACIO Delegats Comunicació i RRSS

MIRA NOUSELLES, TONI

PASTOR PELLICER, ÓSCAR PÉREZ PÉREZ, THOR CHAVELI ESTEVE, ANDREA

Delegat Sports

YAGO CANET, ALBERTO

Delegat Carpa

ROSELLÓ BALLESTER, MIGUEL

VOCALS:

ALARTE GOMIS, CRISTI

ALBUIXECH BENETÓ, MARTA ALCAÑIZ GALDÓN, NATALIA

ALCOLEA CABALLERO, RAQUEL ALEDO MOGORT, TATIANA ALEDÓN JIMÉNEZ, CLARA EUGENIA ALEGRE CUCARELLA, GEMMA

ALIAGA DALMAU, PAULA

ALONSO CONEJERO, BELÉN ANDREI MESENTEAN, DANIEL APARISI LLETI, AROA ASTRUELLS TALENS, M.ª ANTONIA

AUSINA LÓPEZ, ADRIÁN

AZORÍN MIGUEL, CRISTINA BAIDEZ ROMÁN, REBECA BALANZÁ VICENTE, MARTA

BARBERÁ PÉREZ, ADRIÀ

BARRAQUET MOYA, MIGUEL BÁRTOLA, MATEO FRANCO

BEGAZO OLIVERA, EDUARDO BELENGUER SALES, CONCHA

BELLVER TUDELA, GEMA

BELSA PRESENCIA, M.ª CARMEN

BENAVENT GARCÍA, MARTA

BENAVENT PINILLA, LAURA BERTOMEU PÉREZ, GEMMA CABRERA RIPOLL, CELIA

CAÑAMARES GUILLEM, MARÍA

CAÑES HURTADO, MARTA

CÁRCEL ESTEBAN, ESTEFANÍA

CÁRCEL GARCÍA, VERA

CHAVELI CÓRDOBA, MIGUEL ÁNGEL

CHAVELI PERIS, AMPARO

CHAVELI PERIS, ESTHER

COLOMER CASTELL, LORENA

CONEJERO FERNÁNDEZ, CONCEPCIÓN

COSTA SANZ, AITANA

CUENCA AMARGÓS, NURIA CURIEL DURÁ, GORKA DE ANTÓN ALIJAS, HÉCTOR DE LA MERCED ASTRUELLS, DORIAN

DUART VIDAL, ANNA

ESCOBAR LÓPEZ, RUBÉN ESPAÑA CLIMENT, MARIAN ESTEVE ESPAÑA, DAVID FEMENÍA ESCRIVÁ, RICARD FENOLLAR RUBIO, LLUCH

FERRANDIS CELDA, CLAUDIA

FERRER CABELLO, NEREA FERRER CAPELLINO, LORENA FRASQUET RICARTE, ESTHER GALLARDO SANJUÁN, ÁLEX

GARCÍA GARCÍA, ÁNGELA

GARCÍA GARCÍA, GEMA

GARCÍA GARCÍA, REGINA

GARCÍA MAGRANER, ELENA

GARCÍA MARTÍNEZ, EFRAÍN

GARCÍA MARTÍNEZ, MIGUEL ÁNGEL

GARÉS CABALLERO, REBECA

GIL SANCHO, ALEXANDRE

GIMÉNEZ RAMOS, MIGUEL

GIMÉNEZ ROSELL, VÍCTOR MANUEL

GOIG LUIS, CANDELA

GÓMEZ ESCRIHUELA, IVÁN

GÓMEZ PAREJO, PAULA

GÓMEZ PÉREZ, ANA ISABEL

GONZÁLEZ BOSCH, AMANDA

GONZÁLEZ PELLICER, CAYETANO

GREGORI ANAYA, SALVADOR HERNÁNDEZ EXPÓSITO, ANIA HERNÁNDEZ EXPÓSITO, NOA

IBÁÑEZ BENITO, ANDREU

IBÁÑEZ PANADERO, M.ª CARMEN

IBÁÑEZ TALÓN, SOLEDAD IBÁÑEZ TERESÍ, BLAI

JAÉN ALBELDA, CARLOS

JIMÉNEZ BLANCO, ANA

JIMÉNEZ BLANCO, SILVIA

JORDÁN LÓPEZ, VIÇENT

JORDÁN MONTANER, JOSÉ

JUAN JUAN, ANDREA

KARDANE EL HADRUD, AMIRA

LANDETE SÁNCHEZ, JESÚS

LÓPEZ-DURÁN TORMO, ALEXIA

LLOPIS PEREPÉREZ, CRISTINA

LLOPIS PEREPÉREZ, MARCOS

LLOPIS TORTOSA, CONCHA

LUIS BARBERO, JULIA

MADRID NAVARRO, LORENA MARIMÓN RODRÍGUEZ, M.ª ÁNGELES

MARÍN PASCUAL, AMAYA MARTÍ LAPORTA, LUIS

MARTÍ MUÑOZ, ANNA

MARTÍ VIDAL, LILY MARTÍ VIDAL, MARGARITA INMACULADA

MARTÍNEZ BENAVENT, ALBERTO

MARTÍNEZ BENAVENT, SERGIO MARTÍNEZ GIL, DANIEL MARTÍNEZ MORENO, ELENA

MARTINEZ SÁNCHEZ, AINHOA

MASÍA LLINARES, ANDREU

MASÍA LLINARES, SAÚL

MELÓN PEREA, PAULA MERENCIANO BELIS, JUAN MANUEL MERENCIANO ESTEVE, ANDREU MERENCIANO ESTEVE, NICOLÁS

MIRA GOMIS, ALBERTO

MIRALLES ABAD, NEREA MOLINA PRATS, SERGIO MONTÓN MARTÍ, CARLES MONTÓN MARTÍ, ESTHER LILY MORÁN ANAYA, SERGIO

MORENO CARRASCOSA, ROCÍO

MORENO LLOPIS, M.ª JOSÉ NOVILLO GÓMEZ, PEDRO NOVILLO IBÁÑEZ, ALEJANDRO ORGA MONTAGUD, FRCO. JAVIER

OSCA VERDÚ, CRISTINA

OVCHINNIKOV OVCHINNIKOVA, TATIANA

PALAU SOLER, AITANA PALAZÓN PELUFO, M.ª JESÚS

PALOMARES CATALÁ, MARÍA

PASTOR PELLICER, PABLO

PELÁEZ MARRADES, CRISTINA

PELLICER FARRERI, ESPERANZA PELLICER ZORNOZA, ÁLEX PEREPÉREZ GARRIGUES, M.ª ANTONIA PERIS BLASCO, ANTONIO PERIS MARIMÓN, MAYTE

PIERA VÁZQUEZ, ELENA

PIERA VÁZQUEZ, PAULA

PINO SANTOYO, LAURA

PLÁ ALARTE, ELISA

POVEDA GARCÍA, SARA

RELLO GUZMÁN, ANA RIVERA BUTIÑÁ, CARLA

ROS ÚBEDA, PABLO

RUESCAS MARTÍNEZ, ÁLEX

SANCHIS AGUILAR, PAULA

SANZ SERRANO, M.ª TRINI

SIFRE PINA, M.ª CARMEN

SOLER AUSINA, JUAN SALVADOR

SOLER MONTALBAN, ALEJANDRO

SOLVES CASTILLO, BLANCA M.ª

SOSPEDRA SANTAMARÍA, NURIA

TEROL PONS, M.ª JOSÉ

TEROL PONS, MARIOLA

TOCÓN MARTÍNEZ, CELIA

TOMÁS FERRIOL, NURIA

TORTOSA MARTÍNEZ, CLARA

VALERO TEROL, LAURA

VAYÁ CLIMENT, EVA CRISTINA

VÁZQUEZ DENIA, JUAN ANTONIO

VENTO GIMENO, DANIEL

VERDÚ CARSIN, ÓSCAR

VIVES HIDALGO, SONIA

ZALUZHETS HRABIK, VITA

LA PALA 2022 per

Murta Arrebola

Quan era menuda i s’apropava la presentació, hi havia dos sopars per excel·lència que es celebraven al Cau: el sopar de Cassoleres i el de Pales. Els meus pares anaven als dos, però jo sols podia anar al de les Cassoleres, ja que al sopar de Pales sols assisteixen els fallers i falleres que tenen aquella recompensa i segueixen actius dins la falla. Sabeu? La comissió dels Pales té un paper important, perquè són els encarregats de triar, recompensar i premiar el treball ben fet, les ganes i l’estima per la falla.

Recorde sempre, amb especial il·lusió i nervis, el moment en què Enrique pujava a l’escenari el dia de la presentació i Natàlia i jo ens comentàvem qui pensàvem que podia ser el recompensat o la recompensada. Estic recordant-ho i em ve el nuc a la panxa que sols entendrem els que vivim amb intensitat l’emoció i la sorpresa.

Enguany va ser una presentació diferent, més familiar i un poc atípica a les que estàvem acostumats, sense quadre final i buscant el retorn d’aquelles presentacions particulars tan nostres.

Aquell 27 de febrer, quan la Pala més antiga i en actiu, Mª Jesús, que a més és ma mare, va pujar a l’escenari, els seus nervis estaven presents. El parlar en públic no és el que més li agrada -vaig pensar- però l’emoció enguany venia per diversos motius i és que, quan es va dirigir a la comissió per a dir que la Pala d’Or 2022 portava el nom de la falla per tot arreu i estava molt vinculada a la falla, al teatre... ja no vaig escoltar més, era jo. La Pala més jove, la que aquell migdia va recordar el que es sentia en eixe moment, però amb la sorpresa d’escoltar el meu nom. Supose que serà com quan Penélope li va donar l’Òscar a Pedro, una cosa pareguda. El que sí que vos puc assegurar és que va ser un moment màgic, per al record.

La nostra volguda pala, feta d’or, ara ja al meu pit per sempre, recordant la constància i dedicació, el treball i estima per una falla que per a mi, no sols és una comissió, és casa, és il·lusió, són sentiments que no tenen cap truc. Ara sí que puc dir amb orgull que forme part de la Comissió de Pales, que soc Pala, al costat de molts homes i també dones que admire i que m’han transmés l’estima per esta comissió, per la meua falla, per la meua Plaça del Forn.

Flama d’Or i Murta amb Brillants

MIGUEL ÁNGEL CHAVELI CÓRDOBA

Mª JESÚS PALAZÓN PELUFO

CONDECORATS 2022/23

MAJORS

Flama d’Or i Murta amb Brillants

MIGUEL ÁNGEL CHAVELI CÓRDOBA

Mª JESÚS PALAZÓN PELUFO

Flama d’Or i Murta

ESPERANZA PELLICER FARRERI

JUAN MANUEL MERENCIANO BELIS

Flama d’Or

RAQUEL ALCOLEA CABALLERO

AMPARO CARRERES GALINDO

MARIAN ESPAÑA CLIMENT

DAVID ESTEVE ESPAÑA

SALVADOR PELLICER FARRERI

Flama d’Argent

MARTA BALANZÁ VICENTE

CELIA CABRERA RIPOLL

DORIAN DE LA MERCED ASTRUELLS

ESTHER FRASQUET RICARTE

VÍCTOR LLOPIS ARANDA

Mª ÁNGELES MARIMÓN RODRÍGUEZ

SARA POVEDA GARCÍA

ESTHER LILY MONTÓN MARTÍ

NURIA SOSPEDRA SANTAMARÍA

CELIA TOCÓN MARTÍNEZ

INFANTILS

Coet d’Or

RAFAEL CARLOS SANZ

DANIELA FIORILLO GARÉS

Coet d’Argent

VALERIA CORTÉS ALONSO

NOA DE ANTÓN BENAVENT

ALBA FURIÓ JIMÉNEZ

JOAN FURIÓ JIMÉNEZ

LARA GARCÍA GINER

PABLO GARCÍA GINER

LUA GARCÍA MARTELES

DANIEL VENTO LLOPIS

MARTA VENTO LLOPIS

EL NOSTRE MONUMENT ENXISATS

LA MÀGIA DE CREAR UN CADAFAL

EL FORN 2023

EQUIP DE REALITZACIÓ DEL MONUMENT

Artista CARLOS VAYÁ

Idea: DELEGACIÓ DE CULTURA FALLA PLAÇA DEL FORN

Disseny: JORGE GIMENO

Direcció: VICENTE LUÍS BERMÚDEZ

Guió: DELEGACIÓ DE CULTURA FALLA PLAÇA DEL FORN

Sàtira: PEPE MONFORT

Modelatge: CARLOS VAYÁ

Fusteria: JESÚS BAÑOS

Acabats EDUARDO BRÍTEZ

Decoració i pintura: MARGARITA BARTOLOMÉ

Disseny Cartelleria: IVÁN DE LA MERCED, JORGE GIMENO

Impressió Cartelleria: STILFONDO

Il.lustracions: ELISA PLÀ, JORGE GIMENO

Producció:

ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA PLAÇA DEL FORN

CAL NO OBLIDAR QUE EL LLIBRET ÉS L’EXPLICACIÓ I RELACIÓ DE LA FALLA, MOTIU PEL QUAL HA DE SER TAMBÉ LA PROTAGONISTA PRINCIPAL DEL LLIBRET.

LA MÀGICA SÀTIRA ENXISATS per Pepe Monfort

OBSERVATUS PERMANENTIS

“Sonet a un moniato electrònic”

(Inspirat en “Soneto a una nariz” de Francisco de Quevedo)

Hi havia un home a un ratolí pegat, hi havia una xarxa superlativa, hi havia una tela d’aranya viva, hi havia un món a un mòbil enganxat.

Era ell un autòmat virtualitzat, l’esclau fosc d’una mirada intrusiva, membre d’una borregada massiva, era un tros de moniato destrellatat.

Un home sense intimitat ell era, obrint-se en les xarxes sense cap profit, tan innocent com una cadernera;

Hi havia una volta un núvol infinit, Des del qual aguaita una fetillera, que si et descures et deixarà fregit.

“El cel no es pot digitalitzar”

(La cara oculta d’Internet)

Si al mirar el teu mòbil tens la sensació que està atrapant la teua mirada amb unes paraules tan boniques com aquestes.

“En la llum de la teua mirada he quedat presoner; no vull que em revisquen que no és presó sinó cel” (*)

Ha arribat el moment de desconnectar! El cel no es pot digitalitzar, cerca la mirada d’una persona i gaudeix de les meravelles del món real.

(*) Extracte de la cançó Morucha, de Juan Quintero.

CONSUMUM ADICTUS

“Cassola del meu cor”

(Sobre el perill de les compres compulsives en línia)

Si entres en Internet buscant una cassola i decideixes no comprar-la, “ells” ja ho saben, la desitges.

Es convertirà en la nimfa dels bàners que trobes en el teu camí, et dirà que està boja d’amor per tu, que la tragues de la seua presó digital, fins que, ofuscat pel seu amor, faràs clic i l’endemà la tindràs a casa.

Eres l’heroi de la cassola!

“Senyor alcalde, sol·licite un contenidor de color blanc”

(Els excessos del consumisme)

Senyor alcalde, sol·licite un contenidor de vint peus blanc -a més del groc, el blau, el verd, el gris i el marró- per a posar en ell el menjar que malgastem.

Motius: entre la meua família i els meus veïns el podríem omplir en menys d’un any i, ben repartit, serviria per a alimentar a més de 50 persones que hui s’estan morint de fam.

“Reflexió escatològica”

(El consumisme ens torna bojos)

Quan van dir que el paper de vàter estava desapareixent de les prestatgeries dels supermercats, em vaig comprar un contenidor ple de rotllos.

Hui, que encara em queda paper per a més de 10 anys de torcar-me el cul amb tranquil·litat, he escoltat per la ràdio que el 75 per cent de la població no en gasta, s’apanyen amb una miqueta d’aigua en un poalet o en el bidet.

He reflexionat i em dic a mi mateix: quina cagada, bacora!

VERITAS INVERSUM

“Sorpreses et dona la vida”

(Sobre els girs que dona la vida)

No oblidem allò de què “la vida dona moltes voltes” i que, de sobte, tot es torna del revés. Per sort eixes voltes sorprenents són també les que ens donen la vida, ja ho cantava Rubén Blades.

“La vida et dona sorpreses, sorpreses et dona la vida”

“Somnis impossibles”

(La força de la imaginació)

Per este forat voràs un món estrany, on la realitat es transforma màgicament, igual que els teus somnis més impossibles es poden fer realitat amb l’única condició que els desitges, perquè la màgia està en la teua ment…

… La màgia eres tu!

“Les coses xicotetes”

(El valor de les coses més senzilles)

T’has fixat? Quan estimem les coses xicotetes, estes creixen, es converteixen en grans, en els grans moments que donen valor a les nostres vides.

Mira-ho des d’un punt de vista màgic.

“Un món fantàstic”

(El viatge més extraordinari)

Ací teniu un retall del forat pel qual va caure Alicia per a arribar al país de les meravelles. A través d’ell podreu observar-lo i entendre que el món és un lloc fantàstic on la major aventura és arribar fins nosaltres mateixos.

Bon viatge!

DECONSTRUCTATIS TOTALIS

“Emocions entròpiques”

(Màgia en un món caòtic)

Està científicament demostrat que tot tendeix al caos, vivim rodejats d’elements caòtics que giren al nostre voltant encara que, a vegades, entre estos elements es produeixen conjuncions que generen emocions tan fortes com l’amor. Però això no és ciència, això és Màgia.

“Beneït siga l’any, el punt, el dia, l’estació, el lloc, el mes, l’hora i el país, en el qual la seua encantadora mirada es va encadenar a l’ànima meua”

Petrarca (1.304, 1.374)

“Sempre mira el costat alegre de la vida”

(Posats a triar…!)

Per molt mal que es pose la situació, no importa, xiula un poc, i dóna-li un parell de voltes fins que trobes un costat alegre al qual mirar.

“El lloc adequat i el moment precís”

(La batalla de les tecnològiques)

Este efecte òptic es produeix quan et poses “en el lloc adequat en el moment precís”, una sàvia expressió que ens porta a l’èxit sempre que som nosaltres els que decidim on i quan ubicar-nos.

En Internet hi ha una batalla campal entre gegants per a ser ells els qui ho facen per nosaltres, per a què? La resposta és senzilla: per a crear ells “el lloc adequat on ens la pegaran com siga en el moment precís”, i fer seu el nostre èxit.

Ahí els teniu, barallant-se pels nostres clics!

NORTUM IMPOSIBILIS

“L’art de controlar l’atenció”

(Il·lusionistes, polítics, i misdirection)

Els mags, des de temps immemorials, han perfeccionat l’art de la misdirection per a controlar l’atenció i crear il·lusions impossibles.

“Art d’atraure la mirada i atenció del públic cap a un punt innocu i interessant, mentre en un altre lloc es realitza una acció secreta que, d’eixa manera, resulta invisible i insospitada” (Arturo de Ascanio; 1.929, 1.997)

Els polítics, des de temps immemorials, han utilitzat la misdirection dels mags, encara que com a eina de poder, i altres fins no menys perversos.

“Atenció a la fletxa!”

(Sobre el poder de l’atenció)

L’art d’orientar la nostra atenció ha sigut sempre la clau d’èxit d’aquells que pretenen vendre tot tipus de burres. Així ho fan, amb les seues dots de persuasió, les verdulaires del mercat; i així ho fan, utilitzant tècniques de misdirection robades dels il·lusionistes, els polítics i altra gent de poder.

Quan aconsegueixen que la fletxa apunte al lloc indicat perquè els mirem, ja ens tenen! Uns ens vendran tres quilos de tomaques i, els altres, tres sacs de mentides.

Si notes que la fletxa es nega a canviar de direcció, no la mires! Podria estar enverinada.

(Sobre l’atenció en el núvol)

Igual que una brúixola en el triangle de les Bermudes, en el núvol la fletxa es torna boja, els internautes no aguanten més de 15 segons seguits mirant en una direcció, no hi ha temps per a vendre’ls la burra. Adéu a les velles tècniques de misdirection!

Per a vendre la burra en el núvol, és millor que els cibernautes se senten lliures per a navegar en qualsevol direcció, a canvi de vigilar el seu rastre en tot moment i, amb màquines prodigioses, predir amb precisió profètica, on arribaran demà.

Així demà, quan arriben on siga, es trobaran amb les verdulaires virtuals, els polítics i altra gent de poder, que els vendran els tres quilos de tomaques i els tres sacs de mentides.

Benvinguts al capitalisme de la vigilància!

“Si el cibernauta no va a la muntanya, la muntanya anirà al cibernauta”

FILUM MANIPULATS

“Com crear un fil de marioneta”

(Sobre com influir en les decisions d’una audiència)

Instruccions per a manipular les opinions davant de qualsevol qüestió:

1. Depenent del que vulgues que opinen, troba un vincle que relacione l’opinió que t’interessa amb una emoció: que produïsca fàstic, alegria, o que es caguen de por.

2. Exposa el tema de manera que sone raonable, embolicant el teu missatge amb el vincle que has trobat, i deixa que l’emoció que volies impacte a l’audiència.

3. No els dones temps a raonar! Podria anul·lar l’efecte.

Ja està, així de fàcil!

(Sobre la manipulació mediàtica)

Amb cada notícia s’inicia una batalla en la qual els contrincants manegen els fils per a imposar el seu relat. Sempre guanya el que té més gràcia per a crear un relat amb un vincle que encaixe i impacte millor en el públic al qual va dirigit, ja siga en una reunió de veïns, esmorzant en un bar, o en el congrés dels diputats.

(com anul·lar els encanteris dels manipuladors)

Atés que el bon manipulador és aquell qui sap associar cada tema amb les emocions que influeixen en les nostres decisions, el millor antídot perquè no ens afecten és saber com reconéixer eixos vincles i evitar-los.

Per a això és necessari estar tant o més preparat com el que ens vol sotmetre i, com recomana Juan Tamariz, eixir al carrer, relacionar-te amb la gent, gaudir del menjar, de la beguda, dels amics i les amigues, i aprendre de la vida.

“La batalla dels significats”

“Antídot per a no convertir-se en marioneta”

CEREBRUS CACA

“Un poema fallit”

(Sense informació en la memòria, no hi ha imaginació possible)

Un dia es va negar a esforçar-se per aprendre res, ja que, segons deia, tot estava en Internet a l’abast de la seua mà. Al cap d’un temps la seua estimada el va deixar al·legant que era una persona dessaborida i avorrida.

Ell va tractar d’escriure un poema per a recuperar-la, però no va poder. Llavors es va adonar que al seu cap no hi havia res amb el que imaginar-ho, s’havia convertit en un cap de suro, va arribar tard.

“Tsunami digital”

(Sobre la inutilitat dels excessos d’informació)

Tenia set, va demanar un got d’aigua, i li van enviar un tsunami.

(I es va ofegar)

“Els xiquets de Silicon Valley”

(Reflexió sobre educació i tecnologia)

En el cor de Silicon Valley, on naixen les tablets, pissarres interactives i altres prodigis tecnològics dels quals s’enorgulleixen els nostres centres educatius, els directius dels gegants tecnològics que dominen els mercats porten als seus fills a col·legis privats en els quals les pantalles estan vetades fins que no arriben a secundària.

Per què serà?

EL PODER DELS ENXISOS

per Pepe Plà

Il·lustracions Elisa Plà

Des de temps immemorials l’ésser humà ha tingut la necessitat natural de comprendre les coses i aprendre d’elles. Els nostres avantpassats, quan començaren a fer ús del foc, de les pedres i de les ferramentes en general, i començaren a adonar-se de què hi havia coses que podien fer o menjar i produïen satisfacció o malestar (inclús la mort) prompte comprengueren com podien utilitzar-ho per al seu benefici. La gent començà a saber les coses de manera pràctica i per repetició i qui tenia eixa informació (exactament igual que hui en dia), tenia poder.

Però, que passava quan les coses no tenien tan fàcil explicació? Puix es creaven històries especials, espirituals, amb les quals els éssers humans, dins de la seua ignorància, es trobaven tranquils de saber que hi havia una raó del que havia passat. Això després donava pas a la fe, que també sabem que meneja muntanyes i arrossega molts fidels.

Hi havia gent que tenia una habilitat natural i especial per tractar tots estos temes, i alguns pensaven que eren persones assenyalades pels esperits per poder ajudar als altres (els xamans o els "curanderos", per exemple). Hi havia qui pensava que eren persones malvades i perilloses que havien de ser controlades, i inclús desfer-se d’elles, ja com a ésser perillós, ja com a exemple per als altres (la Santa Inquisició amb les bruixes, per exemple).

Sempre s’havia pensat que estes persones eren capaços de fer pocions (tots hem sentit parlar de la tan famosa poció de l’amor, o dels efectes del llorer en alguns menjars) i de llençar encanteris per poder beneficiar a algú. I ja se sap que, tal volta, per a beneficiar a un, perjudiques un altre. Per tant, tenen coses bones i roïns, depenent del punt de vista de l’afectat. Al mateix temps som conscients que el que és capaç de fer això, també té poder.

A la Falla del Forn hem fet una recerca important sobre els enxisos i encanteris que pensem que els més poderosos llencen sobre la resta de la població, pobrets i ignorants mortals, i que afecten (i de quina manera!) les nostres vides. Sembla que els nostres polítics i governants tenen la informació, es a dir, coneixen estos encanteris i , per tant, tenen el poder.

Ací va un decàleg dels enxisos més utilitzats en els temps que vivim, encara que hi ha molts més. I si de cas algú de vosaltres que llegiu açò és immune a algun d’ells, que es pose ràpidament en contacte amb nosaltres, per favor...

ELECTRICUS ASCENSUS

PROVÉ DEL LLATÍ I SIGNIFICA “ESTEM FOTUTS, XIQUETS”.

Encanteri que ataca el compte corrent de manera immediata, sent una de les malediccions imperdonables. Es produeix una pujada contínua del rebut de la llum que castiga el consumidor amb una descàrrega fulminant del seu compte corrent. No té solució, i tan sols es pot combatre eliminant les connexions a elements elèctrics personals. Este encanteri no funciona amb consums per a l’oci i il·luminacions públiques que són costejades igualment per la butxaca de l’enxisat.

INFLACCION INFLATIO

MALEDICCIÓ IMPERDONABLE QUE PERMET BUIDAR LES CARTERES.

Bàsicament significa “acció i efecte de pujar els preus”. És un encanteri senzill però de gran utilitat, ja que desarma al contribuent i fa que la seu nòmina vole lluny de la seua cartera deixant-lo sense defenses. L’única solució possible és pujar impostos i continuar buidant la cartera del maleït/da. Este encanteri produeix un efecte cíclic i en cadena del qual és molt difícil sobreviure. Curiosament no afecta a grans milionaris ni a polítics en el govern.

AVINGUDA COLAPSATUS

MALEFICI QUE PROVOCA FORTA IRRITACIÓ.

Encanteri molt popular a Alzira que consisteix a bloquejar l’avinguda principal per la presència constant de vehicles en doble fila, el que converteix la seua estructura en absurda i impedeix el correcte desplaçament de les seues víctimes. Els seus efectes secundaris són excés de contaminants i irritació de conductors i vianants. Les autoritats competents també es veuen afectades pel mateix encanteri, ja que no s’observa la presència de la mateixa en la zona per prendre mesures i multar als infractors i millorar, així, la fluidessa del trànsit en esta.

LLIBRETUS REVISATUM

ENCANTERI DE LUCIDESA MENTAL.

Encanteri super poderós pel qual s’aconsegueix revisar un munt gran de llibrets en pocs minuts. Els continguts, articles, crítiques, etc. són analitzats per les ments afectades amb esta potent eina en segons. L’encèfal emet ordres directes a les mans de la víctima afectada per a atorgar una puntuació, depenent únicament de l’entitat cultural realitzadora del llibret, sense necessitat d’analitzar els seus continguts.

CARPUS DESMONTATIS

MALEFICI QUE OCASIONA CONFUSIÓ A L’ENTITAT QUE HO REP.

Encanteri de desaparició pel qual s’aconsegueix generar situacions adverses com a forts efectes meteorològics que impedeixen el desmuntatge de la carpa a temps i provoca una forta multa per part de l’ajuntament per a engrossir les seues arques. S’ha comprovat que este encanteri no funciona en l’Avinguda Sants Patrons en esdeveniments organitzats per este organisme municipal, ja que en la mateixa es pot tardar diversos dies en la desaparició de carpes sense cap repercussió.

HACKERATIS PLANETATIS

ENCANTAMENT DE LA INCREÏBLE TRANSFORMACIÓ.

Encanteri molt singular que aconsegueix transformar els valors de nacions senceres. Amb el mateix s’aconsegueix que el ratolí de l’ordinador es moga només sobre la pantalla del planeta, hackejant el futur dels drets humans, la decència social i els valors pels quals es regeixen moltes nacions, aconseguint que en grans esdeveniments esportius l’esport rei celebre l’esclavisme, l’explotació de la dona i la supèrbia dels diners. És un encanteri increïble i de difícil justificació, sobretot perquè s’aconsegueix anul·lar els valors i la voluntat dels dirigents de les nacions afectades.

INSTITUTUS PARATA

ENCANTERI QUE PROVOCA LA DILACIÓ D’UNA ACCIÓ PER TEMPS INDETERMINAT I QUE ACABA AMB LA PACIÈNCIA DEL PERSONAL.

No és un encanteri massa utilitzat, però quan es fa servir sol ser prou cansí, ja que provoca que tots aquells que estan baix del seu influx tinguen unes expectatives de trobar una construcció per a usos ben definits, com donar classes als futurs mags i magues, o un auditori per a les mostres rituals i musicals de la població en qüestió. El públic es queda bocabadat amb cara de fava, i intentant comprendre el perquè d’esta situació. Curiosament no provoca mala sang entre el veïnat. No funciona amb estadis de futbol o poliesportius.

POCTRELLATUS CLIMATIS

QUE NO

Enxís llençat per les altes esferes del moment (afortunadament no totes les esferes funcionen igual!) que porta a la població a pensar que encara que ens fonguem a l’estiu i que no plou ni ficant-li ciris a Santa Bàrbara, considerem que són coses cícliques (vore declaracions de la famosa encantadora Ayuso, alumna il·lustre de Howarts). Un grup de persones més intel·ligents, especialment aquelles fora d’eixes esferes, s’adonen de l’enxís, però no troben el remei per a trencar-lo i convéncer als més bròfecs.

ENXÍS PODERÓS

PODEN TRENCAR NI ELS CIENTÍFICS MÉS PRESTIGIOSOS.

BANCARIUS DIGITALIS

Encanteri trampós pel qual s’aconsegueix que desapareguen sucursals bancàries en hores havent de realitzar la majoria de les gestions per la via digital. Les conseqüències són devastadores per a la gent poc familiaritzada amb el món digital. Amb això els clients, generalment de més avançada edat, han d’explorar la ciutat a la recerca d’alguna sucursal on poder realitzar les seues gestions. Després de fer grans cues, se’ls informa de què no han demanat cita prèvia per la via digital per la qual cosa es genera un efecte bucle, donant com a resultat una sensació de fatiga, impotència i malicsia difícil de soportar. Per a desfer l’encanteri només existeix la possibilitat de demanar ajuda i, mitjançant la via digital, aconseguir cita prèvia que se’ls concedirà ràpidament en qüestió de mesos.

ENXÍS TRAMPA QUE PROTEGEIX ELS TEUS DINERS FINS DE TU MATEIX.

HOSPITALIS COLAPSATUS

ENCANTAMENT ATORDIDOR QUE ENTORPEIX LA CURACIÓ.

Encantament atordidor que fa emmalaltir a les seues víctimes fent-los patir interminables hores d’espera en corredors d’algun hospital de la Ribera. Existeixen diferents nivells de desconcert que van des de l’engany a pacients i sanitaris per falta de recursos i personal fins a fer perdre el sentit comú al malalt o familiar si no recordes on has aparcat el cotxe, si en un caminal o en el mercat de Corbera. Les conseqüències són llargues hores d’espera en consultes externes i en corredors, així com posar en perill el seny davant la impotència de tot el personal mèdic, pacients i acompanyants

ELS CONJURS

Sense tindre cap pata de cabra però amb la clau de la cambra i amb res de sobra volem entendre que l’obra va tota plena de tenebra. Sembla una festa macabra però només és una maniobra perquè ens n’anem a Coïmbra i si afines l’ull voràs una zebra i trobaràs la fina cobra!

DESFICACI

per Pura Santacreu

Malvinguts totes i tots. Què dimonis feu per ací? Què no sabeu de què va l’assumpte? Ahhhhh voleu encanteris? Si no torneu on estàveu abans de nàixer, no podreu canviar i res no vos servirà. Males salutacions als que esteu, malcompanys, malamics, maltrobats tots i totes que busquen remei de bruixes i bruixots per a solucionar-se la vida fent mal als altres, pujant per les esquenes dels que saben, treballen i paguen. Ha de ser al contrari: fer bé i no mirar a qui i cap encanteri vos podrà fer mal!

Les coses no es fan a allà vas, cabàs; a grapat i al sac ni de rapafuig. Que no vos passe com aquell que després de veure’s robat, va comprar el cadenat. Alerta, vos torne a avisar: de tot el món fieu però dos voltes al forrellat i la mosca al nas. Per cert, si se vos en paren moltes, aneu agarrant-ne per al sortilegi. No heu de ser profitosos i voler la llei de l’embut, l’ample per a mi i l’estret per a tu. La pedrada al cap d’un altre no em fa mal a mi, això penseu? Poca vergonya!! Què no sabeu que o remem junts o ens n’anirem al fons? Que la situació actual és més complicada que la carxofa de Silla i que té molta lletra menuda i més corfolls que una ceba.

Dels escarmentats ixen els avisats! Ni encanteris ni sortilegis, cal mirar el món per un forat, saber-se-la llarga i portar molts anys d’escola perquè no ens la peguen els prestidigitadors actuals, que fan com la beata bruixa, que amagava el peu i ensenyava la cuixa. No vos mossegueu la llengua, buideu el cap de pardalets i ajunteu-vos i, sobretot, sigueu persones de paraula, que qui l’entorta, se l’emporta.

Obriu els ulls, que no hi ha pitjor cec que el que no vol vore ni pitjor sord que el que sent. Que mirar mireu molt, però poc es veu, i no tocareu pilota si no veieu més enllà del vostre nas i al final vos quedareu com el tio Fava, igual que estava. Que no se vos arrugue el melic i no cal que vos ofegueu en un got d’aigua que no tot el món és més curt que les mànegues del jupetí. Tampoc vos van a tractar amb cotonets, que no sou la "delicà" de Gandia. Que a qui els llençols se li apaga, ni massa ni poc arreplega. Què qui no arrisca, no pisca, i qui no s’embarca, no passa la mar. Com que agarreu-vos a la corda del poal i pegueu darrere i ja vorem en què queda açò!

No cal ser manifesser i a qui massa vol saber, dir-li poc i al revés, perquè de terres apartades, mentides a patades. I ja sabeu, que hi ha qui diu mentides i se les creu, per tant no poseu cullerada i espereu un poc perquè primer s’agarra un mentider que un coix, ja que la mentida té les cames curtes. Cal previndre, anar davant de les tronades i tindre els peus de plom perquè mai se sap si és gros el nap fins que no trau el cap, que després del vaixell perdut, tot són sabuts. Sempre és igual, el savi sap que no sap; el ximple tot ho té al cap i fixeu-vos molt bé que, a la mateixa taula, uns masteguen i altres roseguen, que hi ha gent per a tot i encara en sobra. I el millor conjur que trobareu:

QUI ESTIGA BÉ, QUE NO ES MOGA!

CONJUR MANIPULATIS per Pura Santacreu

CONTRA IMMEMORIATIO MULIERIS

Per si no ho heu entés:

Farem un conjur contra la mala memòria, contra l’oblit de les dones en la literatura. Tocarem alguns punts només, uns pocs sols per a que no ens caiga la cara de vergonya.

Necessitarem els ingredients següents:

10 grams d’atenció

4 pessiguets de sal grossa

2 rascades de cap

0 de suspicàcia

7 mutrons

3 moments de temps

6 memòries noves

8 “ganes de...”

1 voluntat de gegant

Ho remenarem tot ben bé amb bona cosa d’aigua beneïda al Monestir de la Murta i pedretes de la muntanyeta de Sant Salvador. Buscarem un bon lloc, còmode i tranquil per a llegir i amb el preparat meravellós i el llibre de la falla aconseguirem l’èxit.

DONES LECTORES

Llegiu açò:

Grans lectores i escriptores, però poc reconegudes.

Més de la meitat de la població lectora és femenina però només un 20% de l’obra publicada és de dones.

Les dones fa anys que són èxit de vendes i són tant llegides com els homes, però continuen patint desigualtats en presència, en diners i en reconeixement.

Es calcula que només al voltant d’un 15% dels premis literaris lliurats han recaigut en dones. Tot i que actualment va equiparant-se, encara estan lluny de ser iguals.

“Les dones, les dones que sabien llegir, han llegit més que no els homes. I han llegit, bàsicament, novel·les. La lectura com a lleure ha estat considerada tradicionalment una activitat característicament femenina. Els homes no podien “perdre” el temps llegint novel·les o preferien perdre’l en altres coses”.(Blog La serp blanca, d’Enric Iborra)

Per estadística les dones que lligen representen aproximadament el 70% de la població lectora. A més de llegir, porten els fills a la biblioteca, els acompanyen a triar llibres i contes; els porten als actes d’animació lectora, a la representació de contes... Si no voleu creure’m no diré res més, però pegueu una miradeta als clubs de lectura que s’anuncien pel Facebook.

DONES ESCRIPTORES

Des de la remota Grècia ens arriba una gran oblidada, SAFO: poetessa grega que residí a l’illa de Lesbos. A les seues obres, descriu la passió amorosa física adreçada a les dones del seu grup o als déus, concretament a Afrodita, hi descriu el desig i el sentiment com una potència irracional. Ja en el seu temps la seua fama va ser enorme i Plató la va considerar com una musa més.

Si travessem oceans de temps, en tenim unes quantes de l’edat mitjana oblidades: les trobairitzs, dones que cantaven a l’amor i al desig que sentien pels seus amants amb atreviment i cortesia, que tenien amplis coneixements de música i que competien d’igual a igual amb els trobadors. Sorprenen pel seu realisme i per les seues referències explícites a l’amor carnal. Destaquem la COMTESSA DE DIA. Mireu quines bones paraules:

Tinc un desfici, ai, inclement pel cavaller que m’ha servit. Massa l’he amat, m’ha malferit [...] Oh bell amic ple de dolçors! Quan us tindré vora el meu cor? Si amb vos jagués, quin bell deport!

SOR ISABEL DE VILLENA i el seu "Vita Christi" defensant les dones davant la misogínia medieval. O Dones com Hrotsvitha, considerada l’escriptora més destacada de l’alta edat mitjana, o de Hildegarda de Bingen, l’abadessa del segle XII; de Caterina de Siena o Teresa de Jesús o Sor Juana Inés de la Cruz.

No vos penseu que la desmemòria acaba. Ja en el segle XIX trobem escriptores silenciades com Jane Austen, les germanes Brontë, Mary Shelley creadora de Frankestein o escriptores amb nom d’home com George Sand, Ferran Caballero o Víctor Català.

“És una veritat universalment coneguda que un home jove en possessió d’una bona fortuna ha de voler una esposa”.

Orgull i prejudici, JANE AUSTEN

Al segle XX comença a haver-hi remors i plantem l’orella sobre el tema. Gràcies a VIRGINIA WOOLF, escriptora defensora dels drets de la dona amb obres com "Una habitació pròpia" (1929) que inicialment va ser una conferència impartida per a públic exclusivament femení. Aquesta obra va ser el text fundacional sobre la dona i l’escriptura i el feminisme literari anglosaxó i mundial. I podem parlar de tantes i tantes dones escriptores que en el segle XX s’han vist considerades, acceptades i llegides, tot i que han de lluitar per a aconseguir-ho. I mireu un exemple del camí que ens queda. Harry Potter és una saga de novel·les escrites per Joanne Kathleen Rowling. L’autora, ben «aconsellada» per l’editor, amagà el nom propi.

El primer dilluns després del dia de Santa Teresa de Jesús (15 d’octubre) se celebra en tot el món el Dia de les Dones Escriptores. A Alzira portem tres anys celebrant aquesta data amb xarrades públiques i classes a les escoles sobre les nostres escriptores. Començàrem amb Carmelina Sánchez-Cutillas.

«La nostra rebel·lió»

Torcar la pols sembla monòton i el drap —amunt i avall— és groc, com tot el cansament que ens vessa. Torcar la pols —diuen algunes— és esborrar el pas del temps que cau sobre totes les coses i s’esmicola a poc a poc.

Torcar la pols cada matí és el cilici que portem sobre la carn, i ens dol vivíssim i molt aspre. I jo per consolar-me, només per consolar-me, pense que també podria ésser el ferm motiu de la nostra rebel·lió.

Continuàrem amb l’activista Didí Puig i enguany hem donat a conéixer l’escriptora i acadèmica Carme Miquel.

I fins ací el conjur CONTRA IMMEMORIATIO MULIERIS. Amb tot els ingredients recomanats i la lectura del conjur heu arribat a lliurar-vos de la desmemòria, però, ATENCIÓ, l’efecte dura poc.

CONJUR

EMOCIONATIS

ENTREVISTA A JORGE BLASS per Pepe Monfort

CONTRA JUGATIS EMOCIONATIS

Davant la importància de les emocions positives en les nostres realitats, i de la seua influència en la nostra percepció del món que ens envolta, la Falla de la Plaça del Forn va decidir fer-li una entrevista a un dels il·lusionistes que, amb major èxit, les ha fabricades per a milions de persones en els últims 20 anys.

Quan ixes a l’escenari i et trobes davant de tu a centenars de persones expectants, què és el que penses?

En què isquen de l’espectacle il·lusionats. Vull mostrar-los coses increïbles per a emocionar-los. L’espectacle ha de tindre eixe punt transformador. Que la gent entre d’una manera i que isca diferent de com va entrar, havent viscut coses impactants, que li hagen tocat la fibra o li facen reflexionar, pensar en alguna cosa i que ho recorden de manera especial.

A nivell intel·lectual el show de màgia ha de ser efectiu. La gent pensa en el que ha vist i experimenta un xoc amb el racional, d’alguna forma se sent feliçment “flipada”. La màgia és un dels shows que et deixa més tocat intel·lectualment. Els espectadors ixen, reflexionen i comenten el que han vist, i esta és una de les coses bones de la màgia, que no acaba quan acaba la funció. No fa molt vaig estar amb dos col·legues en un show d’un mag a Las Vegas. Després de l’espectacle ens vam anar a sopar i, al cap de 2 hores, ens vam adonar que no havíem comentat res del mateix, el que ens va vindre a dir que, realment, el show no ens havia agradat gens.

Eixos són alguns dels objectius que em marque amb el públic, emocionar-los, i transformar-los sense tractar de ser molt ambiciós, encara que només siga transformar el seu estat d’ànim de manera positiva.

Com t’ho muntes per a aconseguir que s’emocionen?

En primer lloc pense a crear efectes impossibles que, al mateix temps, siguen molt atractius per al públic del nostre temps. Els efectes han de ser variats i cadascun d’ells portar-te a una emoció diferent. Per exemple, en el meu últim espectacle, “Flipar”, faig un efecte que hem evolucionat molt que és el de la papallona monarca, una papallona que viatja 4.000 quilòmetres ella sola. A conti-

nuació faig un joc interactiu amb tots els espectadors en el qual la màgia ocorre en les seues pròpies mans, i cadascun dels jocs té una emoció diferent. Cada part del show transmet una emoció diferent, porta als espectadors a una part més lírica, més poètica, o més visual i misteriosa, o l’exaltació d’alguna cosa que no pot ser, que ocorre a les mans dels espectadors i que tots ho viuen amb alegria.

El tipus d’emoció ve sola pel tipus d’efecte o material que triem en l’escaleta del show en la qual, a mesura que l’anem creant, pot observar-se eixa varietat emocional.

Ens podries explicar com transmets emoció amb un efecte en concret, per exemple, amb el “fil trencat i recompost”?

En este efecte hi ha dues coses molt importants. D’una banda utilitze la meua mirada per a enfocar l’atenció del públic en tot moment cap a on volem que mire… i apartant-la d’on volem que no mire per a aconseguir l’efecte, és a dir, la part tècnica. Però al costat d’esta, és necessari dotar a l’objecte, al fil en este cas, de càrrega simbòlica. Jo parle de la vida, d’una tribu d’indis que representaven la vida amb un fil. A partir d’eixe moment, eixe fil passa a ser una altra cosa, per al públic adquireix un simbolisme que va molt més enllà d’un objecte amb el qual, la seua restauració, es converteix en una cosa emocionant.

En l’últim show, “Flipar”, fem l’efecte de les papallones en el qual conte la història de la papallona monarca, que recorre 4.000 quilòmetres cada any per a passar l’hivern, recorre oceans, muntanyes, una cosa tan fina com el paper que és capaç de fer un viatge tan llarg. A partir d’ací l’efecte és més emotiu perquè l’has carregat de simbolisme.

A més, quan fas un efecte ha d’existir una fusió amb els elements que utilitzes, la qual cosa s’aconsegueix a base de temps i de repetir-ho moltes vegades, de cometre errors i aprendre. Així es va establint una relació amb l’efecte fins que arriba un moment en el qual notes que este forma part de tu, que gaudeixes amb ell, i sents que el públic també l’està gaudint.

En escoltar com ho expliques, m’ha fet l’efecte que la teua relació amb els efectes pot arribar el terreny del sexual.

Ho has definit bé, com m’ocorre amb l’efecte de la neu que m’agrada fer com a final. És un orgasme compartit amb el públic. He descobert on aplaudeix la gent en ell, com acompanyar-ho amb els meus gestos, què fer a cada moment perquè l’emoció vaja creixent, com jugar amb les llums i el so. Són molts anys fent-ho i he arribat a entendre perfectament què passarà si faig això o una altra cosa. Són matemàtiques, no falla.

Alguna vegada has observat si estes tècniques que utilitzes com a mag per a crear emocions plaents en els teus espectadors s’utilitzen també en altres entorns amb diferents objectius?

Encara que no sabria dir-te ara la relació, quan sents una notícia, o quan escoltes declaracions de polítics, t’adones que estan desviant la nostra atenció, jugant amb la nostra memòria i percepció, igual que ho fem els mags, però amb una fi diferent, ja siga aconseguir més vots, generar una opinió. Hi ha tècniques que són pròpies de la màgia, però unes altres es comparteixen també amb altres grups, els fins dels quals són més perversos.

SINNORTUS

ENTREVISTA A JORDI CAMÍ per Pepe Monfort

CONTRA ACOSUS CIBERNETICUS

LA MANIPULACIÓ MENTAL

En la Societat Digital, els mitjans tecnològics com les xarxes socials han revolucionat la comunicació entre les persones introduint noves eines de manipulació mental. Sent esta una matèria directament vinculada amb els encanteris, la Falla de la Plaça del Forn ha volgut parlar amb una de les autoritats més prestigioses en el seu estudi des d’una perspectiva científica.

La nostra manera d’entendre els successos quotidians, pot ser manipulada?

En valencià tenim un verb molt interessant que és “enraonar”, és una mica més que parlar, és també raonar, arribar a un enteniment. Per a ser simplistes, és un verb que reflecteix bé dos grans mecanismes que l’ésser humà utilitza per a prendre decisions.

Contínuament estem prenent decisions i, encara que ens coste acceptar-ho, el 99% de les decisions les prenem de manera automàtica i inconscient, són les decisions que etiquetem com a instintives i que es produeixen a través de la nostra experiència, no hi ha contraposició. Es tracta d’algorismes que tenim molt madurats.

Al costat d’este tipus de decisions estan les decisions reflexives, en les quals un s’aïlla, li dona un parell de voltes, pren en consideració diferents possibilitats. Per nomenar algun exemple, quan u necessita comprar-se un cotxe, decidir si demana o no una hipoteca, o si se separa del seu espòs o esposa. Per tant tenim dues grans maneres de decidir, les instintives o automàtiques, i les reflexives.

Quan “enraonem”, estem en esta mena de decisions reflexives. No és que les decisions reflexives siguen sempre les més apropiades, això depén. Però, en qualsevol cas, quan se’ns manipula, se’ns manipula perquè prenguem decisions de manera instintiva. Quan algú vol manipular-nos, el que fa és evitar que entrem en la presa de decisions reflexives. Manipular a l’ésser humà és un tema amplíssim que té moltes dimensions, i hui sabem que l’ésser humà es manipula a si mateix des que es té coneixement de les coses que fa.

El fenomen de la manipulació ha existit sempre, va canviant de vestit i es va adaptant a les noves tecnologies. A la fi del XIX, principis del XX, en el món de la màgia, no de l’il·lusionisme, amb les fantasmagories i les mèdiums, es produïa un fenomen que era tot manipulador a costa d’un espectacle. La gent realment passava pors, encara que en contextos diferents que hui dia no funcionarien. El que ens puguen manipular depén de molts factors, un d’ells, per exemple, és la credulitat. L’ésser humà és crèdul, hi ha gent més o menys crèdula, i ací trobem una via de manipulació. Sempre, més o menys, ha existit també esta manera de manipular, el que passa és que l’han optimitzada com mai i això, en manipulació, és fonamental.

La tecnologia ha creat nous mitjans per a la manipulació de l’ésser humà?

El que sí que és clar és que les noves xarxes socials, a banda de què han arribat per a quedar-se, són un mecanisme de manipulació de les reaccions instintives. A més, tenim dades científiques que ens confirmen que és possible manipular a les persones a través de les xarxes. El motiu és que, a través de les xarxes, s’afavoreix el que un només llija, escolte, i es relacione amb allò que li és conforme, és el denominat biaix de conformitat. Per tant, les xarxes espanten encara més a les persones perquè accepten que hi ha vida intel·ligent més enllà de les seues opinions sobre les quals ja estan superconvençudes.

Per a més inri, quan estem en períodes electorals -això és el que es va demostrar en les penúltimes eleccions nord-americanes - hi ha empreses que han aprés a detectar en les xarxes a les persones que no tenen encara el seu vot decidit i han aprés, més o menys, a predir quin és el seu tipus d’orientació. A partir d’ahí la bombardegen perquè es decante a favor de “qui paga” esta manipulació. Les xarxes s’han sumat d’una manera protagonista a este segrest de “l’enraonar”, d’asseure’s a parlar, de donar-li un parell de voltes a les coses.

Hi ha grups d’interés que s’han sumat a les xarxes per a influenciar de la mateixa manera que abans ho feien a través d’altres mitjans de comunicació. Els lobbies no descansen, hi ha grups i països que estan bombardejant contínuament a través de les xarxes com a mecanisme de desestabilització, o per a manipular influències. Açò és un fet.

És possible que la majoria de les persones no siguem conscients dels esforços que estan fent per a manipular-nos?

Sí, quasi ningú ens adonem, però això ha existit des de sempre, el que ha canviat és la manera de fer-ho i ha millorat amb innovacions potentíssimes en l’art de manipular. L’ésser humà sempre ha insistit en la manipulació i en la creació dels relats. A Espanya ho estem veient en els conflictes polítics on es lliuren batalles entre relats que van prostituint la versió inicial. La batalla se centra en el relat, a donar-li la volta a les coses i després “picar i picar”. El que les tecnologies fan és innovar per a fer-ho de manera més subtil. No cal tornar-se paranoic amb això, però, la veritat, és que ens influencien.

Això també explica la tendència a tancar-nos en tribus, en les nostres pròpies tribus en les quals ens sentim més còmodes. L’ésser humà fuig de la incertesa, està molt més còmode amb tot el que és predictible o que s’ajusta a les seues expectatives. Si estàs en un ambient que t’agrada per les idees, damunt només lliges mitjans que són pròxims a estes idees, al final acabes estant en el teu propi “núvol” sense assabentar-te que hi ha altres perspectives que són igualment legítimes.

Els manipuladors, utilitzen la nostra informació personal per a alimentar les seues campanyes?

Sí, el 80% de la població adulta en el món té un telèfon intel·ligent. (Ara m’inventaré alguna cosa que pot semblar una barbaritat però, segurament, en el món hi ha més gent amb mòbil que gent que porte sabates). Esta tecnologia s’ha convertit en una nova font d’informació, i la tecnologia permet el rastreig de la ubicació geogràfica, l’apilament d’informació sobre hàbits, tendències, interessos, etc. Una informació valuosa que s’ha mercantilitzat. Va començar Google i van seguir tots els altres.

Això ha sigut etiquetat com el “capitalisme de la vigilància”, en virtut de la qual ens rastregen per a fer-se amb la nostra informació que, posteriorment, és emprada per a configurar algorismes que permeten generar publicitat orientada als seus interessos. Hi ha multitud d’anècdotes personals de gent que diu haver opinat sobre un tema en les xarxes i, al cap de poc, reben anuncis relacionats amb este. El capitalisme de la vigilància és un negoci importantíssim, grans empreses busquen segments de població amb filies, o amb interessos concrets per a enviar-los publicitat o, en el cas de forces polítiques, els relats del seu interés.

Per exemple, els polítics ho fan servir per a detectar als indecisos.

No sé exactament com ho fan, però en Twitter o Facebook hi ha maneres d’enxampar als subconjunts d’indecisos i, fins i tot, de saber si són més aviat conservadors o menys conservadors, i amb això els manen una publicitat directa per a decantar el seu vot. Això és el que va fer l’empresa Cambridge Analytica al servei dels conservadors als Estats Units. No oblidem tampoc que Obama va ser dels primers a dotar-se d’un grup de treball de gent jove que coneixia el món de les xarxes perquè hui, per a fer publicitat política, si no la fas a través de les xarxes, només fas una part de la tasca.

Creus que la compra de Twitter per part d’Elon Musk està relacionat amb tot això del que estem parlant?

Vorem com acaba, és una compra milionària, però clarament un capritx d’algú que vol utilitzar Twitter per als seus propis interessos. Ací tenim un avantprojecte de manipulació, és el gran debat sobre on està la línia roja entre el permissible o no quant a llibertat d’expressió. És un tema molt complicat.

Elon Musk s’ha pronunciat a favor dels republicans i ha començat a expressar-se com si Twitter no fora prou lliure. Però vorem com li eixirà la jugada; això podria acabar com el rosari de l’aurora, encara que és un gran tema. A més, hem vist que quan ha volgut potenciar una versió de pagament per a validar els perfils, en quatre dies se li han colat tots els paranys del món. Hi ha qui ha validat a Jesucrist a un compte fals d’una indústria farmacèutica que anava a donar els medicaments gratis i així va ser com en pocs dies, es va afonar en bossa. Tot està per vore.

Penses que existeix alguna analogia entre les tècniques que utilitzen els mags per a il·lusionar als seus espectadors i les tècniques de manipulació mental de grups de poder amb altres objectius més sinistres?

Segurament que sí. L’il·lusionisme té la particularitat que produeix uns efectes la repercussió emocional dels quals és efímera, són molt xocants i espectaculars durant l’espectacle però, després, u no se’n va a casa compungit o amb la sensació de transcendència. L’il·lusionisme és un espectacle al qual la gent va, paga, sap que tindrà sorpreses i que vorà coses inesperades, però sap que hi ha una persona que el que fa són trucs.

Per exemple, en el terreny dels “forçages”, l’il·lusionista ha aprés de manera empírica a manipular les decisions instintives. Quan el mag diu “pensa una carta”, o “tria qualsevol”, no dona molt temps perquè el públic es pose a pensar, no li dona un quart d’hora perquè prenga una decisió. L’il·lusionista sap que hi ha uns biaixos, unes heurístiques com anomenem en cognició, que existeix una tendència a dir, davant una pregunta, allò que primer et ve al capdavant relacionat amb el que estem parlant. Com hem comentat anteriorment, la màgia no entén “d’enraonar”, d’asseure’s a reflexionar, perquè no li funcionarien els seus objectius de “forçage” en aquelles decisions tan poc transcendentals, com decidir un color o una carta.

En el món de la màgia hi ha altres branques i una d’elles és el mentalisme. A esta cal donar-li menjar a banda, ja que les regles de joc del mentalisme són unes altres. El mentalista utilitza les mateixes tècniques i metodologies del món de l’il·lusionisme i, a més, acostuma a utilitzar les solucions més senzilles, però la gran raó de ser del mentalista és que juga i manipula la credulitat de la gent, i això és un altre negoci. Hi ha gent més o menys crèdula; la credulitat, ens ve dels nostres ancestres. Des de sempre hi ha hagut una gran capacitat de manipulació de l’ésser humà a través de vies com la religió. El mentalista, que diu ser capaç de parlar amb un parent teu o que pot fer premonicions, entra en un terreny que no té res a vore amb l’il·lusionisme.

Jo soc dels que opinen que és inacceptable el mentalista que, de manera explícita, no diu que fa trucs. En el segle XXI ja avançat en el qual estem, anar amb històries de suposats poders sobrenaturals és inacceptable, i és la meua opinió, encara que la majoria de mentalistes passen olímpicament del que estic dient. El mentalisme és més atractiu des d’un punt de vista de negoci, els mentalistes treballen més. El que al públic li atraga més el món del mentalisme que el món de l’il·lusionisme està directament relacionat amb esta manera de ser de l’ésser humà.

Al Regne Unit es va fer la següent experiència. Un investigador va organitzar dos grups d’alumnes i els va presentar un espectacle d’un mentalista amic seu. Abans de començar l’espectacle, en un dels grups explicava que vindria un mag que feia trucs i que tot el que vorien, era fals. A l’altre grup no els va dir res respecte a trucs o que era fals el que anaven a presenciar. Abans i després de començar l’espectacle els van passar un qüestionari en el qual se’ls preguntava dades sobre la seua credulitat. Doncs bé, en acabar l’experiència, fins i tot aquells alumnes que van participar en el grup en el qual se’ls advertia que el mentalista feia trucs, els alumnes van augmentar el seu grau de credulitat. Això és un exemple de la vulnerabilitat que té l’ésser humà des d’este punt de vista manipulador.

ESCEPTICUS

per “ASISTENTE” DE CHAT-GPT

CONTRA TOTUS IS POSIBILE

“Assistent” ens conta un relat de la Plaça de la Falla del Forn.

La Intel·ligència Artificial protagonitzarà els pròxims anys la dinàmica del nostre model de societat. L’aparició d’“Assistent” marca una fita dins de la seua evolució. La Falla de la Plaça del Forn, davant este fenomen directament relacionat amb els encanteris, no ha volgut deixar passar l’oportunitat de parlar amb ell sobre estos temes i de posar-lo a prova per a comprovar el seu potencial.

Creus que ens manipulen a través d’Internet?

És possible que les persones siguen manipulades a través d’Internet d’una certa manera. Les empreses i els anunciants sovint utilitzen tècniques de màrqueting en línia per a influir en les decisions de compra de les persones i fer que compren els seus productes. Això es pot fer a través de la publicitat en línia dirigida, el seguiment de l’activitat en línia de les persones i altres tècniques.

A més, és comú que es compartisquen notícies falses o desinformació en les xarxes socials amb la finalitat d’influir en les opinions. Això pot fer que les persones creguen coses que no són certes o que adopten un punt de vista equivocat sobre un tema.

Resumint, és possible que les persones siguen manipulades a través d’Internet, però això no significa que no puguen formar les seues pròpies opinions i prendre les seues pròpies decisions. És important ser crític i verificar la veracitat de la informació que es comparteix en línia abans de formar-se una opinió sobre qualsevol temàtica.

Quin és el paper de les emocions en les xarxes socials?

Les emocions juguen un paper rellevant en l’ús de les xarxes socials. Les persones solen compartir contingut en les xarxes socials que els fa sentir emocions positives, com alegria, satisfacció o entusiasme. Això pot ajudar a connectar-se amb uns altres que tenen interessos similars i a enfortir les seues relacions.

A més, les emocions poden influir en la forma en què les persones interactuen en les xarxes socials. Les persones poden ser més propenses a interactuar amb contingut que els faça sentir emocions positives i a ignorar contingut que els faça sentir emocions negatives. Això pot influir en la visibilitat del contingut en les xarxes socials i en la forma en què les persones perceben el món que els envolta.

Em pots contar un breu relat sobre la Falla de la Plaça del Forn d’Alzira en el qual apareguen Internet, il·lusionistes i encanteris?

La Falla de la Plaça del Forn a Alzira era una de les atraccions més populars de la ciutat. La gent solia compartir fotos i vídeos de la falla en xarxes socials com TikTok i Instagram.

Un dia, un grup d’il·lusionistes va arribar a Alzira i va començar a fer encanteris i trucs màgics en la plaça. La gent estava fascinada. No obstant això, algunes persones van començar a sospitar que els il·lusionistes estaven utilitzant màgia real i no sols trucs. Van començar a parlar d’això en Internet i a compartir teories conspiratives.

Les opinions estaven dividides: alguns creien en la màgia i altres no. Finalment, un grup d’experts en màgia va arribar a Alzira i va demostrar que els il·lusionistes només estaven emprant trucs i no màgia real.

La gent va tornar a gaudir de la falla i dels espectacles dels il·lusionistes, i la ciutat va tornar a la normalitat. No obstant això, sempre es recordarà el misteri que va envoltar a la Falla de la Plaça del Forn.

OBSERVATUS per Ramón Mayrata

CONTRA OBSERVATUS PERMANENTIS

És molt difícil conéixer l’origen de les coses quan han passat milers i milers d’anys i no existeixen uns testimonis fefaents. Per eixe motiu, hem inferit l’origen de l’il·lusionisme a partir d’una sèrie de detalls. Es produeix en el si de les primeres religions que, en general, les podem considerar religions xamàniques, i es basaven fonamentalment en el pensament màgic, en la creença que les coses no es produïen per una causa física, sinó per la intervenció d’una sèrie de forces sobrenaturals. El xaman es convertia en la persona intermediària entre els éssers humans i eixes forces sobrenaturals o esperits, algú que tenia una “experiència del més enllà” sotmetent-se a una sèrie de pràctiques.

Per a explicar totes estes experiències a gent que no les havia tingudes, necessitava recórrer a tècniques molt variades. Lévy-Strauss -popularíssim i important antropòleg- conta la història d’una dona que no aconseguia parir. Llavors el xaman intervenia explicant-li que, en el més enllà, hi havia una deessa que ho estava impedint per la qual cosa, ell acudiria a altres esperits per a aconseguir que es produïra el part. Això provocava que la dona, que no entenia el que li estava passant, de sobte tinguera una explicació i, gràcies a això, es tranquil·litzara com prou per a produir-se el part. Lévy-Strauss parla de l’eficàcia simbòlica d’esta mena de procediments.

L'ART SENSE NOM

Altres vegades el xaman recorria a trucs d’il·lusionisme per a provocar esta sensació. Per exemple, acostar-se al malalt i, simulant haver extret el mal del seu cos, escopia una xicoteta pedra negra. Una pedra que, prèviament i de manera secreta, el xaman havia amagat en la seua boca. La persona malalta percebia que el xaman havia tret el mal del seu cos, el que significava que s’havia curat.

Este conjunt de tècniques -que jo nomene d’il·lusionisme- van ser utilitzades al llarg de milers d’anys i, amb el temps, es van usar també com un espectacle divertit per a entretindre a la gent en llargues nits sense llum, o després d’interminables marxes a la recerca de caça. Aconseguien, amb això, que el temps passara més de pressa o que els moments difícils ho foren menys.

La realitat, per a les persones, sempre ha sigut una cosa molt difícil d’engolir, és dura. Els humans hem necessitat una doble realitat per a defensar-nos d’una cosa tan adversa. Eixa doble realitat és, d’alguna forma, la que creem els il·lusionistes quan fem un efecte. Som conscients que existeixen dues realitats, la que observem com a mags, i la que estan contemplant els nostres espectadors.

A més d’eixa doble realitat amb el pensament màgic, existeix una altra via per a afrontar les adversitats, és l’humor. És una manera de donar-li la volta a la desgràcia, a la tristesa, a la malaltia, a les coses més terribles, d’extraure la part malvada. Poder riure’s d’un mateix i de les coses que li ocorren és un dels millors sistemes per a superar les adversitats.

A mesura que van anar augmentant els coneixements científics, hem anat desenvolupant unes tècniques que, substancialment i encara que el sentit és diferent, són les mateixes que utilitzem els il·lusionistes de hui. Jo les nomene de l’“art sense nom” perquè romanen ocultes sota el ritual, és necessari ocultar-les per a provocar els efectes.

L’evolució del coneixement científic va anar transformant la societat buscant uns plantejaments més racionals, va anar restant protagonisme al pensament màgic, però sense arribar a fer-lo desaparéixer. El pensament màgic ha sigut protagonista al llarg de milers d’anys, mentre que el predomini del racional porta tan sols tres segles, des de l’època de la il·lustració fins als nostres dies. Periòdica-

ment reapareix en aquells clevills que té el pensament científic quan no pot explicar realitats humanes molt profundes com la mort. És el que es va tractar de resoldre, de manera “màgica”, la fantasmagoria, un espectacle meravellós que van crear els il·lusionistes entre finals del segle XVIII i principis del XIX l’origen del qual es troba en la llanterna màgica.

Fins a l’aparició de la llanterna màgica, els éssers humans coneixíem un nombre d’imatges limitat a les quals teníem davant dels ulls, però la seua aparició va portar les imatges del món exterior als llocs més recòndits. La gent la veia com a màgica, encara que en realitat no era un procediment màgic. Funcionava de manera similar a com ho fa un projector de diapositives que, sent útil, hui dia no ens sembla màgic. No obstant això, en aquells moments, l’aparició del món exterior projectada en un poblet recòndit, provocava una sensació absolutament màgica.

Els mags li van donar la volta a la llanterna màgica per a provocar un altre tipus de màgia. Van ocultar el focus de la llanterna i van projectar les imatges sobre fum o teles molt tènues, creant unes imatges evanescents d’origen desconegut. De sobte eixes taques de llum es convertien en el rostre d’una persona recentment morta provocant consternació entre les persones que ho presenciaven. El primer linternista que va fer això a París va ser detingut per fer aparéixer la imatge de Lluís XVI, que acabava de ser guillotinat. Van creure que havia intentat provocar el retorn de la monarquia i es va salvar pels pèls de ser guillotinat ell també. La llanterna màgica va arrasar en tota Europa.

L’il·lusionisme començà a separar-se del pensament màgic en l’època en la qual Robert Houdin, juntament amb altres mags, van adaptar el “vell” il·lusionisme a les noves maneres de pensar positivista i racional de la societat que vivien. La seua màgia es basava a presentar al seu públic experiències impossibles, amb truc o habilitat, enfront de ments racionals. Entre el mag i l’espectador que assistia al teatre existia, ja llavors, una espècie de “contracte” en el qual este últim era conscient d’estar assistint a una representació d’efectes fantàstics.

Apareixerà també durant eixa època la “màgia’’ d’aquells que pretenen fer-nos creure que el que estan veient és real, no en una doble realitat, sinó en una i unívoca realitat. Van sorgir una sèrie de moviments com l’espiritisme en el segle XIX, o la "new age" en el XX, que intentaven fer-nos vore com a reals totes aquelles experiències com parlar amb els morts, és a dir, que no podríem qualificar-los com a espectacles d’il·lusionisme. En contrapartida, va nàixer un nou gènere d’il·lusionisme que consistia a “desmantellar” aquell tipus de moviments com l’espiritisme amb els quals algunes persones pretenien manipular, amb paranys, el pensament de gent crèdula.

A principis del segle XX, la màgia teatral va començar a buscar un altre tipus d’escenaris exteriors on trobem a mags com Houdini. Durant aquella època, els grans espectacles de màgia donaven la volta al món com els de Goldin, amb efectes tan formidables com la dona serrada. Dai Vernon, amb una màgia potent i de proximitat, que sorprenia amb una mena d’il·lusionisme molt més pròxim. La crisi del 29 i l’aparició de les pel·lícules parlades va afectar notablement els espectacles de màgia. Molts teatres van haver de tancar i els espectadors prompte van comptar amb altres alternatives atractives a les quals dedicar el seu temps lliure, com la ràdio, amb la qual s’iniciava l’“oci casolà” amb dispositius electrònics.

Més tard, la irrupció de la televisió en les llars va convidar als mags a utilitzar este nou llenguatge. Juan Tamariz ho va fer amb gran èxit alhora que es convertia en un dels mags més influents de la nostra època. La màgia de prop experimenta un gran desenvolupament i comencen a sorgir locals en els quals el públic pot gaudir d’esta mena de màgia.

I, així, arribem als nostres dies, a una societat dominada pel paradigma tecnològic en la que els mags han de sorprendre espectadors acostumats a experiències per si mateix màgiques, com la realitat virtual. Per a aconseguir-ho, els mags han tornat a apostar per la màgia teatral, a espectacles de lo impossible com els de Jorge Blass, amb la força suficient per a continuar al·lucinant als seus espectadors i, com sempre ha sigut, ajudar-los a defensar-se, encara que només siga per uns instants, de les adversitats de l’ésser humà.

LA MÀGIA DE LA MÚSICA LLIBRET INFANTIL

MÚSICA I MÀGIA

T’agrada la màgia? T’agrada la música? Estàs d’enhorabona, perquè la música és pura màgia. Tinc molts arguments per demostrar-t’ho, així que, per favor, continua llegint.

Coneixes algun idioma del món que permeta que es puguen comunicar persones de qualsevol continent, cultura, ètnia o religió? La música és un llenguatge màgic que fa que persones que no tenen massa en comú actuen com a emissores o receptores d’un missatge universal, que pot generar una mateixa emoció (alegria, tristesa, por, inquietud...) en gent que viu en racons molt diferents del món. Una música alegre transmetrà, sense utilitzar ni una sola paraula, eixa alegria a persones de Brasil, Finlàndia o una Illa de l’Oceà Pacífic, per posar un exemple. Una música que crea inquietud causarà el mateix efecte en persones del Japó, Egipte o el Canadà.

La música és poderosa comunicant, però, tal com hem dit, no empra paraules, excepte, clar, les lletres de les cançons. Les notes i els sons, igual que la pols màgica de les fades, es queden suspeses a l’aire per un instant, i són capaces de canviar el nostre estat d’ànim, sense tocar-nos, sense dir-nos res comparable a una idea. La música transmet alegria, tristesa, inquietud, malenconia, diversió... no hi ha cap emoció que se li resistisca.

No et passa que una melodia, o una cançó, et porta immediatament a la memòria un record agradable o trist? No hi ha alguna música que et recorda un aniversari especial, o una sorpresa, o un moment desagradable? Eixe és el poder evocador de la música, part de la seua màgia. Moltes persones tenen la seua cançó o peça instrumental favorita, la que els fa sentir millor en un moment determinat. També hi ha algunes que no poden escoltar certes melodies perquè els porten records de moments tristos.

per Xavi Barber

Poques coses uneixen més a un grup de persones que la música. Pensa en un himne abans d’un partit de qualsevol esport, o una cançó de moda en una festa, o les melodies preferides de la falla, als passa-carrers o les revetles. O millor encara, les cançons que et cantaven les persones que més t’estimen, quan eres molt xicotet o xicoteta, per fer-te dormir o llevar-te la por o la pena. Moltes peces musicals tenen un significat comú compartit per totes i tots, com ara una marxa de noces, una cançó d’aniversari...

La música també ens ajuda a fer una mirada al passat. A través dels estils musicals, o de les cançons tradicionals, entenem millor com era el món fa molt de temps, com vivien les persones, quins costums tenien, com treballaven o es divertien, quins gustos artístics tenien, etc.

Ara imagina qualsevol escena d’alguna de les teues pel·lícules favorites, amb personatges reals o dibuixos. Una escena d’acció, de misteri, de suspens... Harry Potter, Spiderman, El Senyor dels Anells... Segur que en tens moltes. En una escena d’acció sona música trepidant interpretada per una orquestra, en una de misteri una música que et talla la respiració i augmenta la sensació de perill. En una escena trista, o tendra, la música ens ajuda a sentir eixes emocions de manera molt intensa. Ara, imagina l’escena sense música de fons. Sentiries els sons més insignificants de l’escena, però... Veritat que no seria el mateix? Pots fer la prova, a YouTube hi ha alguns vídeos de com sonarien algunes de les escenes més famoses si els llevem la música.

Resumint, la música uneix a les persones, és un llenguatge amb un gran poder de comunicació. Sense utilitzar paraules, és capaç de transmetre totes les emocions, les intensifica quan apareix en pel·lícules o sèries, i té un meravellós poder evocador. És, o no és màgia?

CARLOS

BERTOMEU I HURTADO

Com podiaser que d’un diaperaun al tre t o t h a gareu ?tugerapased euQ tot le lloros , al úmisac , l a f a l l a , e l nostre cauambtota la gent ballant, janoestigueren?

Q u e , c o m s i dnu’ seiretnacne ,aratcart tot tugerapasedareugah tnem er j o d o rm ia?

”!tabaca

nauQ are m és xicotet, eldia 2 0 ed amçram eram aivah d e p or tarmeala nostra Plaçaidi rme : “ ,sueV aj ,àtseon aj s ah’

Aram’adone que el que jo creiafruitdela màgi a , co m a p a r e xi ai tot a neòll seidedllerapnu i moc aixierapased

’dracnatnune llu s , é s fiur t d e l t r e ba l l de moltespersonesimoltes d’elles d’una manera desinteressada . E n g u a n y , q eu nat pseauemalarepàreslaice

anamreg i rep a ,im citse dniteuqrugeslér a tamie ax es n s a c i ó de quan era x icotetiqueeldia20de març, quan ja tot haja passat , noempodré creure que est e m o m e n t n o h i ah jah a s

.aigàmaledtiurftugi

Moltes gràcies a tots per acompanyar-nos.

Visca la nostra Falla, Visca la Falla Plaça del Forn!

BERTOMEU I HURTADO MARIA

María, obri els ulls, eixos ulls amb els quals fas omplir el cor de tots els que et volem, i no et perdes res del que passe al teu voltant, que este és el teu any.

Et done un consell: balla, crida, somriu. Estigues segura que el teu somriure farà brillar fins a l’últim estel del cel. Però sobretot viu, viu cada moment al màxim. Gaudeix de cada acte, de cada moment, de cada experiència. Tens el millor company de falles, el teu germà.

I no dubtes que, quan gires el cap, jo també estaré al teu costat.

María, sent la màgia del foc i de la festa, perquè tot el que passa a les falles és màgic i quedarà per sempre al teu record.

Com si del teu conte es tractara, tu eres la protagonista d’este conte. I com deia Alícia al país de les Meravelles:

La tia Gema

“Este és el teu somni i tu decideixes com continuarà”.

LA NOSTRA COLLETA MUSICAL

INFANTILS:

President Infantil

BERTOMEU HURTADO, CARLOS

Fallera Major Infantil

BERTOMEU HURTADO, MARÍA

VOCALS:

BEGAZO JIMÉNEZ, KIARA

CARLOS SANZ, RAFAEL

CORTÉS ALONSO, MARÍA CORTÉS ALONSO, VALERIA DE ANTÓN BENAVENT, NOA

FENOLLAR RUBIO, CARLA

FERNÁNDEZ BERTOMEU, LUCÍA

FERNÁNDEZ BERTOMEU, PAULA FIORILLO GARÉS, DANIELA

FIORILLO GARÉS, MARTINA

FURIÓ JIMÉNEZ, ALBA

FURIÓ JIMÉNEZ, JOAN

GARCÍA GINER, LARA

GARCÍA GINER, PABLO

GIMÉNEZ RELLO, NORA

GIMÉNEZ RELLO, VÍCTOR MANUEL

GUEVARA ESPAÑA, MARTINA

JAÉN MICÓ, CARLOS

JAÉN MICÓ, ESTHER

JUAN BENAVENT, MARTINA

LLOPIS PEREPÉREZ, MARTÍN

LLORENS CHAVELI, NOEL

MARTÍ OLIVER, CARLOS

MARTÍ OLIVER, INÉS MARTÍNEZ PERIS, OLIVIA MARTÍNEZ PERIS, RODRIGO MATEU TEROL, EDU PELLICER ZORNOZA, IAGO

PERIS SANCHIS, GONZALO PERIS SANCHIS, JORGE PERIS SANCHIS, NACHO RODRÍGUEZ ANTÓN, ANDREA

TORRALBA CELAYA, THAIS

VÁZQUEZ CARRERES, NOELIA VÁZQUEZ CARRERES, VALERIA VENTO LLOPIS, DANIEL VENTO LLOPIS, MARTA

YAGO CÁRCEL, ALEJANDRO

THAIS TORRALBA

CELAYA

REPRESENTANT CORT D’HONOR

Salvador Pellicer

En un sospir t’has fet fadrina com ho demostres cada dia que et veiem entrar al cau amb la teua presència i saber estar.

Has sigut una Fallera Major Infantil d’altura i enteresa i enguany, com a representant de la Cort d’Honor de la Fallera Major d’Alzira, portaràs el nom d’Alzira per tot arreu, però de segur també el de la falla del teu cor, perquè tu eres fallera fornera de cap a peus.

LA MÀGIA DE LA MÚSICA

la sinopsi

per Raquel Zornoza

Si hi ha 2 coses que a tots els xiquets els agrada són la música i la màgia. La primera perquè s’utilitza tant per a relaxar-se com per a divertir-se i la segona perquè et permet somniar en un món de fantasia. Què passa si les ajuntem? Que la música fa màgia i la màgia fa música.

No entenem la vida sense música. És un element imprescindible per a nosaltres, les persones, però també la seua màgia toca de prop a la resta d’éssers vius, o no has vist mai ballar a animals i plantes al seu so? Sí, és veritat, la música fa màgia i amb ella alegra els matins, condimenta les celebracions i, sobretot, marca moments de la vida.

Diuen que repetir de manera constant una cançó, a més de ser un plaer, és una forma excel·lent d’exercitar la memòria perquè la música té una relació estreta amb la capacitat de recordar.

I continua estenent la seua màgia perquè de tots és sabut que la música regula la quantitat de dopamina, serotonina, epinefrina, oxitocina i prolactina, és a dir, els neurotransmissors de la “felicitat”. Estos estimulen el cervell (el nostre director d’orquestra particular) perquè tot el cos gaudisca del moment.

Una cançó pot ajudar a processar emocions com la por, tristesa, ressentiment i dolor. Però també alegria, exultació, ens pot fer sentir guapes, empoderats, divertits, etc. I estenent els seus tentacles màgics, la música és capaç d’ajudar-nos a percebre tots eixos sentiments que transmet encara que no ens sentim així.

A més a més diuen que qui conjura la música defineix la seua personalitat i així:

D’aquells que els agrada la Música Jazz, Blues i Soul diuen que tenen alta autoestima i són creatius i pròxims.

Dels de la Música Clàssica, diuen que també tenen l’autoestima alta, que són creatius i pròxims encara que introvertits.

Als qui els agrada la Música Rap són molt extravertits i amb alta autoestima.

Els amants de l’Òpera destaquen per ser creatius, amables i sí, també tenen alta dosi d’autoestima.

Dels de la Música Dance, en canvi, es diu que són creatius i extravertits, però no amables.

I dels de la Música independent sembla que tenen baixa autoestima, però són molt creatius i per això tenen la corda curta i no són constants.

Els de la Música rock / heavy metal tampoc són constants, per tant són molt creatius, de vegades introvertits i sempre molt amables, encara que també cal treballar la seua autoestima.

Finalment, els amants del Pop / Mainstream ho tenen quasi tot: alta autoestima, constants, extravertits, amables, però no són perfectes, per tant no són massa creatius i sí un poc distants.

És veritat que esta descripció no té cap rigor científic, però, veus o et sents reflectit?

Si la música reforça l’aprenentatge i la memòria, regula les hormones relacionades amb l’estrés, permet evocar experiències i records, incideix sobre els batecs del cor, la pressió arterial i el pols i modula la velocitat de les ones cerebrals, podem afirmar, sense dubtar, que la música és el millor conjur del món contra qualsevol mal. És a dir, que la música fa màgia i la màgia fa música.

FALLA

LA MÀGIA DE LA MÚSICA

CRÍTICA

Raquel Zornoza

Comencem aquesta història amb dos mestres directors. vareta en mà fan memòria com a bons mags i somniadors.

La música pot orquestrar la vida amb coreografia, i com a bon mariner en travessia contra vent i marejada lluitar.

Música que ens relaxa. Música que ens diverteix. Música que ens dibuixa. Música que ens ablaneix.

La màgia permet somniar en un món de fantasia, armar un conjur i beneficiar, al poeta, i a la seua poesia.

Màgia que ens obnubila. Màgia que ens espavila. Màgia que ens conhorta. Màgia que ens transporta.

Jazz, pop, heavy, soul, qualsevol estil és bo, només deixa que el seu flow, et faça cridar: va de bo!

La teua ment pots exercitar, si la música et fiques a estudiar, i aprenent cançons i melodies, aniran més de pressa els dies.

Música que ens dona la vida i ens fa d’acompanyament, que com a bona druida ens pot modelar la ment.

Ens fa sentir lliures ens dona força i valor ens ajuda a sobreviure i cura mals i dolors.

A qui diu que és prescindible, que no ens dona de menjar, només has de veure als de Bremen que amb ella una solució varen trobar.

L’ENTRETENIMENT DE HUI EN DIA

Instagram, TikTok, Facebook, Twitter. L’entreteniment de hui en dia. Però, hauríem de creure tota aquella publicitat que ens volen vendre? O la vida perfecta que ens mostren? Són en realitat mitjans d’entreteniment?

Més bé jo crec que són un mitjà d’irrealitats i vos ho diu una que passa la gran part del seu temps en estes xarxes social. Són com el glutamat, no?

Quan entrem a Instagram, per exemple, és com si estiguérem en un món perfecte, ideal, i sense problemes. En aquell món les persones no ploren, sempre tenen un somriure i sempre estan envoltades dels seus amics i amigues i de bon rotllo. M’alegre moltíssim, però és que la realitat no és eixa.

En aquell món eres seguidor/a des de la teua gent més pròxima com podrien ser els amics o la família, fins a la persona més ‘’top’’ del moment.

Parlem de TikTok, l’aplicació de moda. No fa falta que vos explique el que és, encara que a la meua iaia sí que cal que li ho explique, ja que sap el que és, però no de què tracta. Com li ho explicaria? Tal vegada li diria que és una app amb vídeos en horitzontal que ixen aleatòriament. Bé, no? Jo crec que més o menys es farà una idea. En canvi, si ens fan la pregunta a nosaltres, els adolescents, segur que ho sabem millor.

Si vos dic que el meu somni és que la meua iaia es faça TikTok, vos ho creieu? Bé, creieu-vos-ho perquè és així... I no serà per no intentar-ho, però és que no vol.

Lo del TikTok és un poc bogeria... Bé, o això em pareix a mi. Que puges un vídeo de qualsevol parida i tingues 1 milió de visites... és molt guai!. Però... a mi no em passa.

Això que les xarxes socials són un treball, què penseu? Ho són o no ho són? Açò donarà per a una altra pàgina mínim. Així que millor ho deixem.

Si has arribat fins ací, sols dir-te que gràcies per llegir-me.

LES CINC OVELLETES

5 ovelletes són capturades per 2 llops famolencs que se les volen menjar però al final, i gràcies a la teua màgia, les 5 ovelletes aconsegueixen escapar feliçment.

Explicació i marxa del joc:

1. Col·loques sobre la taula 5 monedes d’un euro en una fila dient que són 5 ovelletes. Després col·loca, separats en una altra fila però més prop de tu, 2 euros més dient que són dos llops. Les 7 monedes són iguals però tu ho expliques així per a il·lustrar el que els contaràs.

2. Contes que, un dia, els 2 llops es van amagar darrere d’una tanca en el camp esperant el millor moment de capturar a les ovelletes per a menjar-se-les. Mentre ho dius, agafes un llop en cada mà i els posa'ls dins dels teus punys simulant estar amagats.

3. Quan van vore que el pastor del ramat no era a prop, entre els 2 llops van anar capturant a les ovelles d’una en una. Ara agafes una moneda de les quals hi ha sobre la taula amb la teua mà dreta (és molt important que comences amb esta mà perquè t’isca l’efecte màgic), després agafes una altra amb la teua mà esquerra i, així, de forma alternada, les vas col·locant dins de cadascun dels teus punys tancats. Procura que ningú puga vore les monedes que queden dins de cadascuna de les teues mans mentre vas agafant les monedes.

4. Després d’agafar totes les monedes alternadament com s’ha dit, quedaran dins del puny de la teua mà dreta 4 monedes i 3 en l’esquerra.

5. De sobte, els llops van vore al pastor acostar-se i, perquè no els descobrira, van tornar a deixar a les ovelletes on estaven. Després de dir això, deixa una de les monedes de la teua mà esquerra (igual que abans, és molt important que, esta vegada, comences deixant sobre la taula una de les monedes de la mà esquerra) en la taula sense deixar que es veja quantes et queden dins del puny; després deixa una altra de la mà dreta en la taula i continua deixant monedes d’una mà i d’una altra de forma alternada dient que estàs deixant les ovelletes en el seu lloc. Recorda que, mentre les estigues deixant, que ningú puga vore quantes monedes et van quedant dins de qualsevol dels punys en cap moment.

Continua deixant les monedes, una a una de manera alternada, fins que queden 5 en fila sobre la taula aparentant ser les 5 ovelletes. Quan acabes no et quedarà cap moneda dins del puny esquerre i tindràs 2 monedes en el dret. Com no estàs ensenyant els punys, la gent pensarà que tens una moneda dins de cadascun d’ells, és a dir, pensarà que tens un llop dins de cada puny, com al principi. No digues res i fes com si tingueres una moneda en cadascuna de les mans.

6. Al cap d’un moment el pastor es va tornar a marxar i els llops es van llançar de nou per les ovelletes… En dir això últim, comença a agafar de nou les ovelletes una a una de forma alternada i començant a agafar-les amb la mà dreta (la que té dues monedes). Al final, et quedaran 5 monedes dins del puny dret i 2 dins de l’esquerre, els teus espectadors pensaran que estan repartides entre les dues mans, no imaginen el que ha ocorregut, però està tot llest per a la màgia final.

7. Dient que salvaràs als llops per art de màgia, bufa sobre les teues mans i obri la dreta mostrant les seues 5 monedes i l’esquerra mostrant les 2 mentre dius:

I gràcies a la màgia les 5 ovelletes van aconseguir escapar juntes i, els dos llops es van anar corrent per a no tornar mai!

ON ESTÀ EL CLIP ?

Sobre la taula has col·locat 3 caixes de mistos, obris una ensenyant que hi ha un clip dins, el tornes a col·locar en la caixa i l’agites perquè s’escolte el so. Agites les altres dues i no sona res, estan buides.

Canvies de posició les caixes demanant a l’espectador que intente fixar-se en quin lloc queda la caixa que conté el clip. Sembla fàcil però, quan li preguntes on està i t’assenyala una caixa… sempre s’equivoca!

Explicació i marxa del joc:

El truc està en el fet que, en realitat, dins de cadascuna de les caixes hi ha un clip pegat al seu fons gràcies a que en el mateix has col·locat una cinta adhesiva de doble capa. Per tant, al principi pots obrir qualsevol de les tres caixes, prendre un clip -es despega fàcil- i mostrar-lo per a tornar-lo a col·locar dins de la mateixa caixa de manera que torne a quedar pegat.

Ara i, d’una manera molt enginyosa, faràs que en agitar qualsevol de les caixes, tu decidisques si sona o si no sona. Com ho aconsegueixes? Molt fàcil. Abans d’actuar, amb una gometa, enganxa a la teua monyica dreta, secretament, una quarta caixa amb un clip solt (sense la cinta adhesiva de doble capa) i baixa la mànega perquè no es veja. Evidentment per a fer esta màgia hauràs de portar mànega llarga.

Observa que, si ara agafes una de les caixes amb la teua mà dreta i l’agites, sonarà el clip però, clar, el que sona és el que tens dins de la caixa que secretament has col·locat en la teua monyica, l’altre no pot sonar perquè està pegat al fons de la seua caixa. L’efecte de so és perfecte.

I ja està, quan vulgues que una caixa sone l’agafes amb la teua mà dreta i l’agites, si vols que no sone, l’agafes a la teua mà esquerra i l’agites. Passos:

1. Ja estàs preparat amb la caixeta secreta i el seu clip dins en la teua monyica. Sobre la taula mostres les tres caixes de mistos als espectadors.

2. Agafa una d’elles, l’obris, i ensenyes el clip que té dins. Torna a ficar el clip en el seu interior i la tanques.

3. L’agafes amb la teua mà dreta, la fas sonar demostrant que el clip està dins,i la tornes a deixar sobre la taula.

4. Agafa una de les altres dues caixes amb la teua mà esquerra, l’agites i semblarà buida, ja que no sona res (en realitat hi ha un clip pegat dins). Agafes l’altra caixa i, amb la mà esquerra l’agites, podrà comprovar-se que també està buida.

5. Fins a este punt has mostrat clarament que tens tres caixes de mistos i dins d’una has col·locat un clip, les altres dues estan buides. Això és el que creuen els espectadors.

6. Li dius a l’espectador que ha de parar atenció, ja que mesclaràs les caixes i ell ha de fixar-se on queda la que conté el clip. Les vas canviant de posició per a mesclar-les procurant que no sone el clip que tens amagat en la caixa de la monyica dreta. Després de canviar-les de posició unes quantes vegades li preguntes a l’espectador: on està el clip?

7. T’assenyale la que t’assenyale la prens a la teua mà esquerra i l’agites, no sonarà res! L’espectador es quedarà sorprés.

8. A continuació agafes qualsevol de les altres dues amb la teua mà dreta, l’agites i sonarà el clip, l’obris, l’ensenyes, i el tornes a deixar dins pegat en la cinta adhesiva.

9. Tornes a fer el mateix demanant a l’espectador que preste més atenció, al final assenyalarà una de les caixes i la teua, igual que abans, li demostres que s’ha equivocat.

10. Fes el mateix un parell de vegades més i quedarà cada vegada més desconcertat, però no ho allargues molt, en què el repetisques tres o quatre vegades ja està bé. Pots acabar dient…

…encara sort que no hem apostat diners! Almenys soc un mag honrat!

ELS DAUS INVISIBLES

Li entregues a un espectador un gobelet imaginari i li demanes que llance sobre la taula dos daus imaginaris. Ha d’imaginar què és el que li ha eixit en cadascun dels daus i que “oculte” un d’ells amb el gobelet imaginari.

Sense que en cap moment et diga el que ha eixit en els daus, li demanes que, amb el dau que no està ocult, faça una sèrie d’operacions molt senzilles. Et diu el resultat, que pot ser totalment aleatori… …i endevines exactament quin número li havia eixit tant en el dau que havia deixat fora com en el dau que va ocultar amb un gobelet!

Explicació i marxa del joc:

A més de ser molt fort i misteriós, per a este efecte no et fa falta absolutament res, pots improvisar-ho allà on estigues. Segueix els següents passos:

1. Li expliques a un espectador que fareu un joc que es fa només amb la imaginació. Per a això haurà d’imaginar dos daus i un gobelet.

2. Que, en la seua imaginació, pose els daus dins del gobelet, que els agite, i que els llance sobre la taula. Ara que es fixe en els números que han eixit en cadascun dels daus, és a dir, que els imagine però que no t’ho diga.

3. A continuació, amb el gobelet, que cobrisca qualsevol dels daus, és la seua elecció.

4. Li demanes que multiplique per 2 l’altre número que ha quedat “a la vista”.

5. Ara que li sume 5.

6. Que multiplique el resultat per 5.

7. I, per a acabar, que al resultat li sume el número que encara està baix del gobelet

8. Li demanes que et diga el resultat final.

9. És clar que el resultat és un número completament a l’atzar i que ningú pot saber quin número ha eixit en cada dau però…et concentres…

…i li endevines, exactament, no sols el número que havia quedat a la vista sinó, també, el del dau que l’espectador havia cobert amb el gobelet!

Explicació:

Seguint les instruccions simplement has de restar 25 al resultat final i, et donarà un número de dues xifres.

La xifra corresponent a les unitats, serà el número del dau que l’espectador ha cobert amb el gobelet.

La xifra corresponent a les desenes, serà el número del dau que ha quedat fora, el que no s’ha cobert amb el gobelet.

Exemple:

Suposem que l’espectador imagina que ha tret un 4 i un 6 i que, amb el gobelet, cobreix el 4, si seguim les instruccions:

Multiplicar el dau que ha quedat fora (el 6) per 2: 6 x 2= 12

Suma 5: 12+5= 17

Multiplica x 5: 17 x 5= 85

Suma el número que ha quedat baix del gobelet (el 4): 85+4= 89

Sent 89 el número final, per a endevinar els números dels daus restem 25: 89-25= 64.

MENTALISME AMB ELS ASOS

Li dones a un espectador els quatre asos perquè els mescle. Després li demanes que pense en un d’ells i que torne a mesclar. Et concentres intensament i, amb el poder de la teua ment, endevines la carta en la qual està pensant l’espectador!

Abans de res: “cartes simètriques”

Per a poder fer este efecte tan misteriós has de saber que una carta es diu asimètrica quan existeix una diferència quan la girem donant-li la volta del revés. Per exemple, observa l’as de cors.

Fixa’t en el cor del centre de la carta. Està orientat de la forma en què ho imaginem habitualment amb el vèrtex apuntant cap avall, és a dir, està del “dret”. Si algú li dona la volta a este as, ho sabrem perquè quedarà així, del “revés”.

D’esta manera tan senzilla podrem detectar si algú li ha donat la volta a una carta asimètrica. I el mateix ocorre amb l’as de piques i amb el de trévols, tots ells són asimètrics pel costat de les seues cares, poden estar del “dret”, o del “revés”. No obstant això, l’as de rombes no compleix esta condició, és simètric atés que, el posem com ho posem, no existeix cap diferència.

En este efecte s’aprofita esta propietat d’asimetria que tenen 3 dels asos pel costat de les seues cares per a aconseguir endevinar en quina carta està pensant l’espectador. La manera de fer-ho és una subtilesa genial amb la qual deixaràs als teus amics al·lucinant.

Explicació i marxa del joc

Abans de començar hem de posar a tots els asos del “dret”. El millor és que considerem com a “dret” la posició en la qual habitualment imaginem cadascun dels pals, com al dibuix de baix. Observa que amb la fletxa cap amunt volem dir “dret”, si estiguera donat la volta seria “revés”. L’as de trévols i el de piques estan del dret quan tenen la “cueta” a baix, el de cors amb la punteta del cor cap avall (com un cor normal), i l’as de rombes no importa perquè el posem com ho posem sempre queda igual.

Passos:

1. Col·loca els 4 asos junts en el mateix sentit, “dret”. Recorda que l’as de rombes no és asimètric i per tant no importa com el poses.

2. Lliura el paquet de quatre cartes a l’espectador perquè les mescle.

3. Una vegada ho haja fet, agafes les cartes i li les ofereixes en un xicotet ventall -amb cura de no donar-li la volta a cap- perquè l’espectador prenga una lliurement i que pense en ella.

4. Just quan l’espectador estiga pensant en la seua carta fas el moviment més important, donar la volta a les tres cartes que han quedat a les teues mans. Ho faràs dissimuladament en tancar el ventall que acabes d’obrir. Fes-ho tranquil i amb naturalitat, ningú sospitarà res.

5. Li preguntes a l’espectador si ja ha pensat en una carta. Et dirà que sí i tu li obriràs de nou el ventall perquè la introduïsca de nou amb les altres tres. En introduir-la, la seua carta quedarà en sentit invers respecte a les altres tres, ja que acabes d’invertir-les mentre l’espectador es fixava en la seua. Dona-li el paquet de quatre cartes perquè el mescle tot el que vulga.

6. En estos moments una de les 4 cartes, la pensada per l’espectador, estarà del “revés” respecte a les altres i, si ha pensat en l’as de rombes, totes estaran en el mateix sentit.

7. En tornar-te les cartes, les col·loques una al costat d’una altra, de cara amunt, sobre la taula. Un instant et bastarà per a esbrinar quin as està en sentit invers respecte als altres, és la carta de l’espectador. En el cas que totes estiguen orientades en el mateix sentit, és que l’espectador ha triat l’as de rombes que, en ser simètric, haurà quedat igual en donar-li la volta. Per exemple, suposem que et queden al dibuix de baix, l’única carta que està en sentit invers respecte a les altres és l’as de piques, el que significa que eixa és la que ha pensat l’espectador. En el cas que totes les cartes hagueren estat en el mateix sentit la carta pensada haguera sigut l’as de rombes.

8. Revela la carta pensada… i mira la cara de “flipats” que posen els teus amics els espectadors!

9. Si vols pots repetir-ho un parell de vegades més per a augmentar la intriga en comprovar que no ha sigut qüestió de sort sinó dels teus “poders” mentals.

PREDICCIÓ IMPOSSIBLE

Sense que ningú ho veja, escrius alguna cosa en un paper dient que es tracta d’una predicció, ho doblegues, i ho deixes doblegat davall d’algun objecte perquè ningú puga tocar-ho. Li demanes a un espectador que et done una sèrie de números personals que solament ell coneix i li demanes que els sume.

S’obri el paper que havies deixat doblegat i sorpresa!, en el mateix està escrit el resultat de la suma que acaba de fer l’espectador!

Explicació i marxa del joc:

Malgrat l’efecte impossible que acabes de llegir, el secret és molt senzill i, el més important, és que el presentes molt bé actuant com si fores una persona que té poders sobrenaturals. Segueix els següents passos:

1. Pren un paper i, amb els números ben grans i clars, escriu en ell el doble de l’any en què estem. Per exemple, si estem en 2.023, escriu 4.046, ningú ha de vore el que has escrit. Ho doblegues perquè no es veja i ho col·loques davall d’algun objecte que estiga sobre la taula, per exemple, un got o un plat.

2. Lliura un altre paper a un espectador i li dius que escriga en ell l’any del seu naixement.

3. Davall d’eixe número que escriga l’any en què va succeir una cosa rellevant per a ell o per a ella.

4. A continuació que escriga davall els anys que ha complit o que complirà enguany.

5. I, finalment, que escriga baix dels altres tres números els anys que han passat o que passaran enguany des d’aquell succés important.

6. Li demanes que els sume.

7. Dius que tot són números personals i que ningú podia conéixer el resultat de la suma abans que els nomenara. Li demanes a algú que òbriga la predicció que vas deixar abans davall d’un objecte i que llija el que hi ha escrit… Sorprenentment, està escrit el resultat de la suma!

L’ESPIA

L’espectador tria lliurement una carta i la recorda. Suposem que ha triat el rei de rombes. Perd la carta dins de la baralla i talla de nou perquè ningú puga saber on està.

Malgrat això fas una passada màgica sobre la baralla, l’estens boca avall sobre la taula i, sorpresa! apareix una carta boca amunt, el 5 de trévols. Els espectadors et diran que no és eixa, que t’has equivocat però… res més lluny de la realitat!

Els dius: Ja sé! Ja sé que la teua carta no és el 5 de trévols, el 5 de trévols és el meu espieta que m’està dient que la teua carta està, exactament, la cinquena a partir de la següent. Comptes 4 cartes que vas deixant en una fila sobre la taula i, la cinquena, la poses boca avall davant de l’espectador. Li preguntes a l’espectador quina era la seua carta i et dirà que el rei de rombes. Li dones la volta a la seua carta… I és el rei de rombes!

Continues dient, i no sols això. A més de dir-me on està la teua carta, m’ha localitzat els asos!

Li dones la volta a les cartes que havies deixat en una fila…I són els 4 asos!

Explicació i marxa del joc:

Malgrat l’espectacular que resulta, es tracta d’una màgia que ix sola, així que podràs dedicar energia a presentar-la molt bé. Abans de fer-ho necessites una preparació molt senzilla.

En primer lloc trau els 4 asos i el cinc de trévols de la baralla. Els 4 asos els col·loques de boca a terra en un xicotet muntonet damunt de la taula.

Damunt d’ells col·loca, de cara amunt, el 5 de trévols.

La resta de la baralla la deixes, boca avall, damunt de tot.

Per a vore com han quedat, si ara estens les cartes sobre la taula et quedaran com mostra la foto, les 4 últimes cartes que estan boca avall a l’esquerra del 5 de trévols són els 4 asos.

Tanca la cinta de cartes i, tal qual, col·loca la baralla dins del seu estoig. Ja estàs preparat per a fer l’efecte, seguint els següents passos, quan tingues ocasió.

1. Trau la baralla del seu estoig procurant que no es vegen els 4 asos que estan a baix.

2. Estén la baralla boca avall entre les teues mans, amb cura que no es veja el 5 de trévols que està de cara amunt prop de la teua mà i li dius a l’espectador que agafe lliurement una carta que estiga més o menys pel centre, una carta qualsevol. Dient que l’agafe més o menys pel centre, evites que s’acoste al 5 de trévols (que està boca amunt) i als asos. Recorda que l’espectador no ha de saber que hi ha una carta boca amunt i que, al seu costat, es troben els 4 asos, eixe és el teu secret.

3. Quan l’haja agafada, tanca l’extensió i col·loca la baralla de boca a terra damunt de la taula. Els asos i el 5 estan per la part de baix, la que toca la taula.

4. Dis-li a l’espectador que talle la baralla que hi ha en la taula més o menys per la meitat deixant el paquet que ha tallat al costat del paquet que conté els asos.

5. Li demanes que col·loque la seua carta damunt del paquet que ha alçat i deixat sobre la taula, és a dir, que deixe la seua carta sobre el paquet que NO conté als asos.

6. Ara li dius que, per a perdre la seua carta, pose damunt l’altre munt (el que conté als asos). Fent això l’espectador, sense saber-ho, ha col·locat els asos i el cinc de trévols damunt de la carta que acaba de triar.

7. A continuació que torne a tallar unes quantes vegades més perquè quede ben perdut.

8. Observa que, en estos moments i per molt que talle l’espectador, la seua carta estarà la cinquena començant a comptar per la següent al 5 de trévols i, les 4 cartes que estan entre la de l’espectador i el 5 de trévols són, precisament, els 4 asos. El truc ja està fet, només falten les teues paraules màgiques i mostrar-los el miracle.

9. Hi ha una passada màgica o pronuncia les teues paraules màgiques favorites i estén la baralla en una cinta sobre la taula. Es vorà que hi ha un 5 de trévols de cara amunt i, alguns espectadors, et diran que no és eixa, però tu els dius…

10. …Clar que no! el 5 de trévols és el meu espieta, el que fa l’espieta és indicar-me on està la teua carta, concretament m’està dient que la cinquena a partir d’ell mateix

11. Compte començant per la següent al 5 de trévols mentre dius “una”, compte altre, “dos”, “tres”, “quatre”... i cada vegada que comptes una carta la vas deixant davant de la baralla en una fila… Però tu segueixes… “cinc”, i la cinquena la col·loques apart davant de les altres quatre

12. Pregunta quina era la seua carta, et dirà que el rei de rombes, li dones la volta a la cinquena carta... I és el rei de rombes!

13. Deixa que el públic disfrute una miqueta del que acaben de presenciar i, després, els dius…

14. I no solament m’ha dit on estava la teua carta. A més d’això, m’ha localitzat als 4 asos, les cartes més valuoses de la baralla!

15. Dona-li la volta als 4 asos i deixa’ls flipar a discreció.

BONES VIBRACIONS

per Julian Antón

LA MÚSICA FA MÀGIA?

Si-La-Fa / Si-La-Fa... Veus? Mira si fa màgia que fins i tot amb les notes musicals es pot contestar a la pregunta i a més a més fer una cançó. Doncs clar que la música fa màgia, Si-La-Fa-Si, i de mil maneres.

I és que la música té el poder màgic de les vibracions, “Good Vibrations” que deien The Beach Boys als anys 70 (i que ara han tornat a posar de moda i en rècord de vendes per tot el món el grup The Satisfyer ).

I és que les bones vibracions que fa la música afecten a tots els éssers vius, fins i tot a la cristal·lització de l’aigua, com va tractar de demostrar el japonés Masaru Emoto en un estudi pseudocientífic, on s’adonà que el Heavy Metal donava més males vibres que la música clàssica... Tal vegada això explicaria perquè quasi tots els Heavys “melenuts” dels 90 s’han quedat més pelats que una bola de billar, o perquè les vaques fan millor llet quan escolten música clàssica.

Sí, sí, això és cert, lo dels Heavys no, lo de les vaques... Un estudi va demostrar que les vaques donen millor llet quan escolten la Sinfonía Pastoral de Beethoven. Havia de ser la Pastoral, clar, no podia ser altra. A mi em passa una cosa semblant quan escolte Reggaeton, però amb l’efecte contrari, és a dir, em fica de mala llet.

I què em digueu de l’efecte de la música a les plantes? Hi ha una que l’anomenen la planta ballarina i que el seu autèntic nom sembla un conjur màgic al millor estil de Harry Potter, es diu la Desmodium Gyrans. Mola, eh? Doncs diuen que si li poses música i dius el seu nom menejant una vareta màgica, es posa a ballar com si estiguera al centre de la discoteca. Serà cosa de màgia?

No crec, però el que sí que sembla cosa de màgia, i més en concret de màgia negra, són els algoritmes, que s’han infiltrat per tots els llocs, i com no, també al món de la música. Entra si no en Spotify o en Youtube i tria un parell de cançons que t’agraden, i voràs com en un tres i no res la màgia negra de l’algoritme t’ha clonat el cervell i ja tria millor que tu les cançons que vols escoltar. I ho fa de categoria, eh? No diré que no ajuda i que ho fa tot més fàcil, però si al

final tot és tan fàcil, es perd la gràcia, no? I és que en este nou sistema de predicció algorítmica musical tinc la sensació que m’està dirigint la vida una entitat robòtica, una espècie de DJ robòtic (DJ Bot), al que em donen ganes de pegar-li un “calBot” virtual. I és per això que vos propose fer accions de rebel·lia musical contra la màgia negra de l’algoritme per tal d’escapar del seu conjur com, per exemple, buscar de tant en tant cançons molt “random”, aquelles que mai buscaries pel teu compte (Vaig a buscar-ne una ara en Youtube, una ranxera de Bertín Osborne, ala!).

Però açò de la màgia negra a la música no es penseu que és sols d’ara i dels algoritmes, que va! Ja pels anys 70 es comentava la qualitat màgica d’alguns discos o cançons si les escoltaves al revés com, per exemple, la de “Stairway to Heaven” dels Led Zeppelin, on apareixien missatges encriptats que feien pensar que l’autopista de la cançó no anava cap a dalt sinó més bé cap a baix, cap a l’infern. I més recentment, la combinació de música i màgia negra l’hem pogut vore a la sèrie “Stranger Things”, on el conjur per tal de parar al “malo-maloso”, un tal Vecna, era escoltar/cantar la teua cançó preferida, que en este cas era la de “Running up that hill” de Kate Bush, que també ha fet màgia al compte de Spotify sumant milions d’escoltes noves gràcies a la promoció de la sèrie.

I que cal dir de la màgia de la música al cine? Què seria de les pel·lícules sense la seua banda sonora? O millor encara, què passaria si canviàrem en una peli la seua banda sonora per altra que no tingués res a vore? Tal volta la màgia desapareixeria, itat? Fes la prova. Obri en el Youtube dues pantalles, en una fica el tràiler de la pel·lícula “Tiburón” de Steven Spielberg, i en l’altra pantalla posa la cançò de “Despacito” de Luis Fonsi. Dona-li al play a les dues, i observa la màgia. El resultat és que el tauró fins i tot et sembla simpàtic. O pots fer-ho al revés: fica, per exemple, els dibuixos clàssics de la Pantera Rosa, i mescla la música de la intro de Henri Mancini amb la música de la pel·lícula “Psicosis” d’Alfred Hitchcock, en aquells mítics violins agressius. A què sí, eh? A què canvia? Quasi que els dibus comencen a donar una miqueta de por i tot.

Finalment, i per anar acabant esta cançó màgica escrita per al llibret faller, m’agradaria que reflexionàrem una miqueta sobre la màgia de la música en les emocions. És a dir, com una música o cançó determinada pot fer que et canvie el teu estat d’ànim de manera quasi instantània. Ja ho deia fa molts anys, al començament de la peli “Alta Fidelidad” el seu protagonista: “¿Escuchaba música pop porque estaba deprimido, o estaba deprimido porque escuchaba música pop?”.

I és que la música fa una màgia especial en les persones, i ja no sols amb les emocions, sinó també amb les relacions personals. Només has de vore quan dues o més persones s’adonen que tenen gustos musicals semblants, o els agrada el mateix grup de música o cançó determinada. És com si els hagueren llençat un conjur que immediatament els fa tindre una connexió entre elles, com si tingueren un vincle familiar. Mira si no la màgia que es desprén en un festival de música (FIB, Medusa) on milers de persones canten alhora una determinada cançó. Sembla que cap ritual de germanor puga superar-ho. Fes si no la prova al casal faller de posar la “vostra” cançó preferida, aquella que vos toca l’ànima a tots i totes, i observa el que passa... Això és màgia.

“Bravo por la música, que nos hace mágicos, bravo por tener la comunicación”

(Juan Pardo, 1982)

BRAMEN ELS MÚSICS QUE

per Xust Martínez

Això era fa molt de temps, quan les granotes encara tenien dents, que un negre pelut, barbut, polserut i llarguerut, talentós, esquerrà i saberut li bescanvià una guitarra a una formiga a canvi d’una relació d’amor de novel·la de 60 cèntims. I el vent cridà Mary.

Amb la Stratocàster especialment cordada per a genis esquerrans ben afinada començava les seues performances privades als salons dels grans aristòcrates de l’època. Tots el volien als seus concerts particulars, però ell ben bé sabia que es devia a grans esdeveniments menuts i personals de barets de quatre taules i de dues finestres a un carrer major de poble.

Un dia qualsevol, aquell foraster de pell ben bruna topà amb un duc qui, amb ulls heterocròmics, li proposà fer l’amor en públic però sempre sota pressió. El que no sabia el morenet era que aquella tornada ja l’havien ben parida el duc i un jove dentut i bigotut amb caires de reina d’aquelles de les millors monarquies de la música i que han abanderat castells plens d’ombres i de monstres invisibles que atemorien els que els habitaven. Tan sols se’n lliurava el gran Merlí, un druida dels de la vareta màgica mig torta, però ben eficient, que alliberava les criatures nocturnes dels encanteris d’aquella música rock medieval que primava en els millors castells de la contornada.

Aquell dia ominós, en què Merlí se n’eixí per a omplir-se el saquet de les millors herbes i provar de desrovellar la seua màgia amable i senzilla, acabà sent una troballa que podria alliberar els tres presoners que tenien al castell. El bru, el duc i la reina patien més fam que garró tancats en aquell soterrani humit ple de rates i de panderoles. Sort que Merlí es topà aquell dia amb la que “faltava per al duro”. Una jove deessa que semblava esculpida pel mateix Michelangelo Buonarroti amb una veu tan dolça i enxisadora que era capaç de desfer els encanteris de bruixa que atemorien els mortals d’aquell rogle. Merlí entengué alguna cosa com “xuplit” per nom d’aquella criatura. Joplin li havia dit ella.

La convencé perquè l’acompanyara al castell. Ella hi anà. Una vegada allà escoltà un cant de sirenes com el que pogué escoltar Ulisses lligat al màstil del seu vaixell. Rates i panderoles corrien cantant les tornades d’aquells tres sonats que estaven tancats junts. Els músics que bramen, deien aquells que els escoltaven. I tant que bramaven. Tant que la Janis s’hi apegà a roda. “Amagueu carteres”, digué el duc en vore-la arribar. Prompte acabà tot com el ball de Torrent. El botxí panxut, begut, orellut, nassut i cabut aplegà justet a cridar els noms que li vingueren al cap a la primera que ho provava. No sabia per què, però cantà 4 noms als 4 vents: Hendrix, Bowie, Mercury i Joplin. I com que no entenia res del que aquells donyets màgics es duien entre mans els batejà com “Els Músics que Bramen” volent dir que eren “Els músics de Bremen”. El botxí que havia de sacrificar aquelles criatures màgiques, sense saber-ho, els veié com a un ase, un gat, un gos i un pollastre. Que bramen o de Bremen, tant se val.

Aquell botxí desllenguat els contà la història als germans Prims (Grimm) - duia mal pet - qui, anys després, publicarien el conte amb una trama molt diferent de la que va passar de veritat. Només el botxí, les rates i les panderoles saben ben bé, i com a orgasme ho gaudiren, què va passar en aquell quartet soterrani del castell que acollí als 4 músics que bramaven i a un mag de vareta torta. Diuen que, en una nit d’estiu i quan bufa ponent, si ixes al carrer i tanques els ulls, encara pots sentir les seues tornades. Se sap que encara protegeixen una falla fornera de la ciutat de l’Aljazeera musulmana.

TRANSICIÓ LA DE LA MÚSICA ESPANYOLA

per Alex Pellicer Zornoza

La música, com es diu per ací, crea màgia, causa sentiments, provoca pensaments i idees a aquell que l’escolta i, com també es diu, l’art no té fronteres. Asseieu-vos còmodes que vos contaré quan tota Espanya es va quedar en shock per l’arribada de la música anglesa al nostre país.

Durant la primera meitat del segle XX la música espanyola es basava en sons ja coneguts per tots com ara la copla, el bolero, el flamenc, els pasdobles i la ja desfasada sarsuela que, alguns diuen, va prendre les seues arrels de l’òpera. Esta música, flamenca, vital, molt espanyola, era completament diferent de la que es sentia, i es vivia, fora de la península i pràcticament tots els espanyols, excepte alguns, eren aliens a altres moviments musicals. Però, què passava fora de la pobra i poc industrialitzada Espanya?

Entre els anys 20 i 30, a França, els Estats Units i el Regne Unit s’escoltava el nou i revolucionari Jazz, un estil musical nascut de la població negra dels Estats Units que, amb ritmes ràpids, instruments cridaners i balls bojos, causava furor entre la joventut. Així i tot, sí que existia el Jazz a Espanya, sobretot en les grans ciutats. No obstant això, fora d’elles, era un estil poc popular. Ací encara regnaven els estils “de sempre” i així seguiria fins ben entrats els anys 70 gràcies a, o per culpa d’un enorme esdeveniment que va mantindre a Espanya aïllada, aliena a aquella riquesa internacional.

La Guerra Civil Espanyola, la postguerra i la posterior dictadura de Francisco Franco van deixar el país en ruïnes, sense diners i sense amics internacionalment. El règim va reaccionar replegant-se i tancant-se per complet al comerç internacional. La censura va aplicar els seus arts i, així, els pocs imports de música de països com el Regne Unit van haver de deixar el seu negoci durant diversos anys. Espanya va reforçar la seua aposta per la música nacional. És més, la copla es va posar de moda internacionalment aconseguint la seua època daurada entre les dècades de 1940 i 1950. No obstant això, a l’altre costat de l’oceà, la població negra dels Estats Units va tornar a trencar tots els esquemes musicals amb un nou ritme nascut del Blues, una música concorde al que es va conéixer com “l’era daurada d’Occident”: el Rock ´n’ Roll.

El Rock va començar la seua vida al voltant de 1954 i es va fer ràpidament popular entre les noves generacions. Un parell d’anys després, en 1956, a Cuba naixeria el primer gran grup de rock hispà de la mà d’un senyor conegut com a “Manuel Llopis Vega” qui, junt amb uns amics, es van proposar acostar el Rock Estatunidenc al món hispà aprofitant que Espanya començava a obrir-se al món. Los Llopis arribarien a Espanya en 1958 i, amb les seues balades diferents, originals, populars i cançons de rock traduïdes d’artistes com Elvis Presley o Bill Halley i els seus Cometes, van aconseguir un èxit sense precedents. L’obertura va portar nous sons però també nous ambients.

El país sencer va entrar en shock i este només creixeria a través del que ací a Espanya anomenem “guiris”, especialment les dones angleses amb els seus biquinis, les seues minifaldes i els seus gustos musicals. Això no va calar bé en el govern franquista que va utilitzar tots els mitjans al seu abast per a evitar que la “bona Espanya de sempre” s’emmalaltira de modes com aquelles, o fins i tot pitjor, idees liberals de democràcia i llibertat que anaven del bracet amb estes cançons. No obstant això, les prohibicions i reglamentacions del desesperat govern no van poder evitar que Espanya es contagiara d’una pandèmia mundial que hui dia coneixem com “la beatlemania”.

Els anys 60 van ser anys de ràpids canvis per a la nostra societat, canvis que el govern i una part dels artistes tractava de frenar fútilment. De la part dels artistes s’ha de destacar el famosíssim himne del rock espanyol que guanyà fama per jugar a totes dues bandes del conflicte amb una lletra insultant al génere nou i un ritme molt mogut: estic parlant de la cançó de “La Chica Yeyé”, de Concha Velasco, cançó que és vista com una de les grans icones del despertar liberal d’Espanya.

Del costat del govern s’ha de destacar el primer i únic concert de The Beatles a Espanya ocorregut en 1965. El govern franquista, per a intentar frenar la “beatlemanía”, va decidir convidar als reis del Rock anglés a participar en un concert. Un concert amb entrades desorbitadament cares, amb els pitjors altaveus que es van poder trobar i amb el pobre John Lennon amb les cordes vocals destrossades. Això, òbviament, no va funcionar i la “beatlemanía” i les seues idees liberals contràries al govern

es van convertir, entre moltes altres xicotetes reaccions ciutadanes, en l’embrió per a la futura democràcia de la qual hui gaudim.

La música espanyola mai desapareixerà del tot, no té per què fer-ho. La música està viva i evoluciona. També la música espanyola ho fa. Alguns es mantenen nostàlgics, uns altres els diuen puristes. Sara Montiel, Lola Flores o la ja esmentada Concha, es van adaptar i van crear alguna cosa “a mig camí” entre aquells ritmes de fora i els ritmes de dins que hui dia continuen evolucionant per a mantindre’s vigents.

La fi de la dictadura i els anys 80 van portar “la movida”. Una nova forma de música fàcil, transgressora, de vegades poc “professional” que buscava provocar, reivindicar una llibertat vetada. Els 90 van “mecanitzar” la música. No obstant això, durant aquells anys també van triomfar els moviments Punk, juntament amb els New Romantics i molts altres. I sí, també la nostra música va evolucionar. Ja deia Navajita Plateà: “quantes nits vaig somiar/ amb aquells sons negres/ amb ells jo em vaig criar/ i és el que porte dins/ però eixe cant blau/ les seues notes em van captivar/ això que anomenen blues/ és flamenc americà”.

L’art, i més específicament la música, no té fronteres, no pot ser empresonada i sempre anirà del bracet amb les nostres idees, les dels éssers humans, en ser els nostres sentiments i els nostres pensaments plasmats en alguna cosa que (quasi) tots podrem gaudir i deixar com un bonic record. La música és màgia, i la màgia la portem nosaltres.

A FER

MÀGIA ELS QUE ENS AJUDEN

La delegació de Cultura de la Falla Plaça del Forn vol agrair a les institucions, empreses, botigues i particulars que ens recolzen any rere any.

Les falles són patrimoni immaterial de la humanitat i els llibrets són l'instrument per a fer-nos perdurar en el temps, perquè les properes generacions puguen entendre les nostres inquietuds en el món actual.

Estem creant records amb la nostra llengua.

Gràcies per haver contribuït a crear este llibret.

COL.LABORADORS

ACTIV AQUA

ASSESSORIA SANMIGUEL ASSOCIATS

AUTOBOX

BDB - CHISVERT

BELSA I BELSA

BLAUVERD

CAIXA POPULAR

CALMA AL MAR

CASA OLIVER

COLCHONES MIVIS

COTONERA EVENTS

CULLERA CRESPO SUNBEACH

DASER DID y SIMMER COCINAS

ECODOS CARCAIXENT

EL BAR D'ANGEL

ELENA MARTINEZ

ENRIQUE SIERRA

FIRAMOBLE

FUSTERIA AZORIN

GARIBALDI

GUINEA

INMOBILIÀRIA MARTI

JOYERIA GREGORI

REVERT JOYERAS

LA LLIBRERIA

LES ENFANTS SERIEUX

LLIRI BLAU

LOTERIA EL MERCAT

MABES

MONDOLIMP

NICLAS FOTÓGRAFS

NINETS

PERRUQUERIA PÈLS I MÉS

PINTURES ALBERIC

PIROTÈCNIA CRESPO

RESTAURANT EL CARAMELITO

REVISAL

RUSTIBO

SAPS QUI SOC

SERSEO

SIETE ROJO BY JORGE BLASS

TALLERS XUQUER

TÈXTIL TU CASA

TONI'S BAR

TRANSVALITAL

TUTU DE CARMA

URBAN LLOC I EL LLOC

VERICAT

VILA, PASCUAL, LLOP & GARCIA ADVOCATS

YUNKE

PUBLICITATS HISTÒRIQUES

PATROCINADORS

PATROCINADORS HISTÒRICS

PATROCINADORS HISTÒRICS

FALLA PLAÇA DEL FORN 2023

M ire utneta a tment ací , m tnematnetaueri a c í, mireu atentame n t ,íca uerim tnematneta a c í, mireuatentamentací , mi r e u a tnematnet ,íca tnetauerim a m e n t ací, mireu atentamentací , mireu a t e n ,ícatnemat uerim tnematneta íca , im r e u a tentamentací, mireu atentament ací , mi re u a uerim,ícatnematnet ícatnematneta , imuer ta e n t a ment ací, mireu atentament ací, mireuatentament a c ,í m ueri tnematneta ,íca uerim ícatnematneta , imuer ta e n t a m ent ací, mireuatentament ací, mireu atentament ací , mi re u a t e n tnemat ,íca tnematnetauerim ,íca uerim tnematneta íca , im r e u a t e n tament ací, mireuatentament ací, mireu atentament ací , mireu at e n t a tnem ,íca tnematnetauerim ,íca uerim ícatnematneta , uerim tneta ma e n t a c í, m ireu atentamentací,mireu atentament ací, mireuatentament ací , mi re u a t e n at tnem ,íca tnematnetauerim ,íca uerim ícatnematneta , uerim tnematneta íca , m i r e u a tentamentací, mireuatentament ací, mireu atentamentací , mireu atent ament a c í , m i r ue a

,ícatnematnet

tnematnetauerim ,íca uerim ícatnematneta , uerim tnematneta íca , m i r e u a tentament ací, mireuatentament ací, mireu atentamentací , mireuatentament ací , mi r e u a t e n at tnem ,íca