filiberters

Exaltaci

Cau el capvespre. La tardor comença a aparéixer. Les fulles..., les fulles decidixen caure. El dia es comença acurtar. La nit..., la nit s’encabota a allargar.

I quan el cel pareix apagar-se, es fa trist i enfosquit, les flors deixen de lluir, els seus colors deixen de resplandir, la llum de la ciutat..., la llum comença a fugir.

En eixe moment, en eixe precís instant, celebrem la proclamació de les reines de la nostra comissió.

Les nostres falleres majors a què tots rendim honors. Són elles les que de nou il.luminen la ciutat. Amb els colors dels seus trages ens tornen la claretat.

Ens porten a una primavera avançada, en mitat d’una estació apagada. La Lluna deixa d’alumbrar..., de il.luminar a tota la ciutat.

Se centra eixa nit en la majestuositat d’aquelles que ens van a representar.

Per tota la nostra ciutat la gent es va a assabentar de que dos guapes dames de la Falla Filiberto Rodrigo durant tot un any van a brillar.

En l’homenatge que la nostra comissió els brinda amb admiració alçarem les nostres copes i brindarem pel seu regnat.

Brindarem per un any esperat en el que la nostra comissió torne a tindre alegria, fantasia i premis que alçar.

Falleres i fallers, Filiberteres i Filiberters, que són Neus i Casandra les dames que regnaran. Les falleres que tots admiraran.

I quan torne la primavera, i amb eixa nova estació la llum torne a brillar, que tot el món s’assabente, que ningú puga dubtar, que dos belles flors per damunt de totes destacaran i que amb orgull ens representaran.

Juan Ángel Belenguer Cuesta