Llibret Falla Hernan Cortes 2020 - Gegants de la Festa

P

odem trobar-los als contes i faules populars, a les pel·lícules més taquilleres i, fins i tot, a les sagrades escriptures. Els gegants són unes criatures mitològiques que destaquen per tindre una estatura enorme amb una força fora del fet comú.

Des de Goliat fins a Hagrid de Harry Potter, podem trobar-hi gegants de tot tipus: dels més roïns que aprofiten la seua mida per tormenta a la gent, fins els que la seua bondant és comparable amb la seua grandària.

Però, més enllà de contes i històries populars, volem centrar-nos en aquelles persones que pels seus actes s’han convertit en autèntics gegants. Gent que amb el seu esforç i perseverança han aconseguit arribar molt lluny.

Per a tots ells va dedicat aquest llibret.

Falla Hernan Cortés

LEMA “GEGANTS DE LA FESTA” EDICIÓ 300 DIPÒSIT LEGAL V-84-2020

EDITA

Associació Cultural Falla Hernan Cortés

COORDINACIÓ I DIRECCIÓ Gara Martínez Rebeca Parra

LEMA LLIBRET

“GEGANTS DE LA FESTA”

PORTADA

Noelia Parra

MAQUETACIÓ I DISSENY Gara Martínez

IL·LUSTRACIONS Adrián Rubio

IMPRESSIÓ

Imprenta digital Benifairó

GESTIÓ PUBLICITÀRIA Bernardo Cortés Gara Martínez Rebeca Parra

ARXIU GRÀFIC

Raquel Flor Gara Martínez Amanda Peris Miriam Nicole Sánchez

COL·LABORADORS LITERARIS Vicente Andrés Amparo Climent Silvia Climent Gara Martínez Rebeca Parra Anna Tarragó

EXPLICACIÓ DELS MONUMENTS Vicente Andrés

POESIES

Silvia Climent

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA María Alonso Silvia Climent Anna Tarragó

DIFUSIÓ DIGITAL

Falla Hernan Cortés

x e d n Í SECCIÓ INFANTIL

010

Salutació President Infantil L’àlbum d’Alex Exaltació Fallera Major Infantil L’àlbum d’Irene Dedicatòria a Alex Dedicatòria a Irene Comissió infantil Premis 2019 Monument infantil 2020 La nostra artista De major vull ser...

El més gran de la falla, la xicalla Un món de gegants

110

COL·LABORACIONS LITERÀRIES Gegants de la indumentària Gegants de les flors Gegants de la música Gegants dels monuments Gegants del foc

SECCIÓ GRAN

044

Salutació President L’àlbum de Bernardo Exaltació Fallera Major L’àlbum d’Anna 10 anys al capdavant d’una comissió “gegant” Dedicatòria a Anna Junta Directiva Comissió gran Premis 2019 Monument gran El nostre artiste Records 2019-2020 Programa d’actes Cors XXL Gegants de quatre potes Protegeix la teua mascota No hi ha planeta B

Diego Gómez ALCALDE DE LA CIUTAT D’ALZIRA

6

Falla HernAn CortÉs

L

es falles d’Alzira són el sentiment d’un poble cap a les seues tradicions.

Són art, cultura, orgull, pólvora, passió. Tot un riu de festa, i tot eixe impuls col·lectiu que mou una societat i empenta tota la nostra consciència cívica com a poble valencià.

La Falla Hernan Cortés sabeu com ningú ocupar el carrer i fer conviure la llum amb el foc, omplir-ho tot de vibrants compassos de música. Sou reflex de la sensibilitat i vitalitat d’Alzira en les seues festes falleres.

La nostra és una festa, carregada de futur i a la vegada tan vella com la primera estoreta velleta. De la cendra dels monuments fallers els alzirenys i alzirenyes fem tota una lliçó de poesia, festa, de lligam i identitat amb els barris i amb el poble. Les falles són tot un combustible social i econòmic per a la nostra ciutat.

Les falles són tot un llegat de futur amb la flama d’un moviment social. Les falles fan bones i grans coses pel nostre poble.

Els fallers i les falleres són la força de la festa. Tota la comissió de la falla Hernan Cortés, teniu l’oportunitat de viure-la intensament i de treballar per la nostra cultura, costums i la nostra llengua. Apreneu d’aquells que vos inculcaren l’amor per esta festa, dels que treballaren per vore-la créixer, dels que la respectaren, i arreplegueu el testimoni que vos deixaren per fer-la més gran cada dia. Tingueu present que junts sou el futur de la nostra gran festa fallera i de la nostra ciutat com a referent d’acolliment i solidaritat, com ser la primera falla a tindre la iniciativa a fer la Fira Animalista Solidària.

Per últim, vull expressar la meua més sincera enhorabona a les falleres majors d’enguany, Anna Salom Sanchis i Irene Sanchis Peris, perquè sou la figura entorn de la qual gira tota la comissió fallera. Les dones sou la referència del món faller, sempre tindreu un paper rellevant en la festa de les Falles i sou el cap visible de la festa de tot un poble. És clar, vull felicitar els presidents, Bernardo Cortés Cuevas i Alex Crespo Tarragó. També a les falleres i fallers que conformeu la comissió. Gaudiu d’un any que vos desitge que siga inoblidable.

Diego Gómez Alcalde d’Alzira

Falla HernAn CortÉs

7

Jaume Bohigues PRESIDENT DE JUNTA LOCAL FALLERA

8

Falla HernAn CortÉs

Estimats amics;

C

om a President de Junta Local fallera i en representació de totes les falles d’Alzira, vull felicitar un any més a la Falla Hernan Cortés per l’edició d’aquest llibret, que aquest exercici tracta al voltant dels “Gegants de la Festa” en homenatge a tots els fallers que tant treballen per les falles, la festa per excel·lència de tots els valencians. Sens dubte una gran iniciativa per tal de reconéixer la labor de tants alzirenys i fallers que s’han deixat la pell per engrandir les falles d’Alzira.

Em fa sentir molt orgullós com a faller i alzireny, el privilegi de poder adreçar-me a les falleres i fallers d’aquesta gran comissió, que any rere any demostreu tanta il·lusió i tantes ganes de treballar per fer créixer aquesta gran falla. Continueu en la mateixa línia i sobretot que mai vos falte la il·lusió i les ganes que heu demostrat fins ara.

A Anna i Irene, les Falleres Majors de 2020, els desitge que visquen amb molta alegria cada acte faller, al costat d’Alex i Bernardo, els presidents de la comissió, que estic segur faran tot el possible per viure un any inoblidable.

Falleres i fallers de la Falla Hernan Cortés, gaudiu i sentiu cada acte faller, perquè sols així entendreu la veritable essència de la festa de les Falles.

Jaume Bohigues President de Junta Local Fallera d’Alzira

Falla HernAn CortÉs

9

SECCIÓ L I T N A F IN

AolTearxragó

Cresp

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT INFANTIL

Estimats fallers i falleres, Com a president infantil, el primer que voldria és desitjar-vos unes bones falles a tothom i que les gaudim junts amb alegria.

No veig l’hora de veure el meu monument plantat al carrer, envoltat de tota la comissió que el mirarà amb il·lusió. Tampoc puc esperar a anar cada matí a casa d’Irene, la meua fallera major, a despertar-la tirant coets i escoltant l’animada música de la nostra xaranga. Després, viurem intensament tots els actes de les nostres festes josefines: la diversió de les cercaviles del matí, els nervis de l’entrega de premis, l’emoció de l’Ofrena, el ritme del pas doble i, finalment, el sentiment agre-dolç de la nit de la Cremà.

Finalment, dir-vos que estic molt agraït de l’acolliment que vaig rebre per part d’aquesta comissió, fins i tot, abans d’apuntar-me, quan anava a visitar als meus cosins i a ma tia i em demanàveu que em quedara. Des del moment que em vaig apuntar, m’he sentit com un més d’aquesta gran família. Estic molt orgullós que tots units hem fet gegant aquesta comissió.

Alex Crespo Tarragó President Infantil de la Falla Hernan Cortés

12

Falla HernAn CortÉs

L’àlbum d’Alex

ePnereis Inr chis

Sa

Un nou any comença, ple de rialles i soroll, on tu Irene seràs la reina, de cada nova claror.

Sentim els ocells cantar, i els coets esclatar, i per tu, xiqueta, el sol ha tornat a brillar.

Ta mirada penetrant, i el teu somriure encisador seran l’essència indubtable de la nostra petita comissió.

Irene, fallereta de bressol, gaudeix de cada instant.

Crida, somriu i dansa, que avui per fi el teu somni s’ha fet realitat.

Silvia Climent

16

Falla HernAn CortÉs

L’àlbum d’Irene

x le A a ia r ò t a ic d De

R

ecorde l’any que la tia va ser fallera major, quan nosaltres ens decidirem a ser fallers d’aquesta comissió. Tu vas vindre a molts actes i començares a agafar-li el gust a allò del ambient faller. Volies quedar-te sempre a dinar després de les mascletades i per les nits t’agradava la festa encara que tan sols tenies sis anyets. A més tots en la falla et coneixien i començaren a dir-te Alexito i a demanar-te que t’apuntares a la falla.

L’any següent ja eres un més d’aquesta comissió i et va tocar pujar més d’una vegada en la teua primera presentació, volies anar a totes les despertades, t’enfadaves si no eixies als passacarrers del matí, l’entrega de premis es va convertir en el teu acte preferit i gaudies de cada un dels actes vespertins.

Pocs anys després eres el nostre president infantil i no podem estar més orgullosos de tu. Estem segurs que junt a Irene sabreu representar la nostra falla a la perfecció i que aneu a passar un any inoblidable junts.

Anna i Carles Tarragó

20

Falla HernAn CortÉs

e n e r I a ia r ò t a ic d De

R

ecorde el primer dia que et vestiren de fallera fa 10 anys ja. Des de ben menudetes hem estat a aquesta falla que ens porta tan bons records, ja que, es quan començarem a compartir vivències tota la família junta. Ixes traques que no sempre t’han agradat, preparar la falla junt al papi per a cremar-la, desfilar una al costat de l’altra i sempre estar mirant-nos i rient-nos, cada tonteria que fem a ca la iaia cada vegada que ens posem el trage o inclús cada vegada que ens tenim que ajudar a nugar-nos les sabates per que no trobem a papi per a que ens les nugue ell. Recorde també cada “no xilles” quan posem un ganxo al lloc... I així podria estar hores dient tots els moments que hem passat juntes.

Aplegat ací, qui anava a dir que sent tan vergonyosa anaves a agafar amb tanta il·lusió ser la fallera major infantil aquest any. Desitge que isca tot com ho tens planejat en ixe cap.

Lydia Sanchis

Falla HernAn CortÉs

21

De major D

vull se r...

es de xicotets somiem amb el nostre futur laboral. Volem ser veterinaris, professors, fotògrafs, metges..., pensem amb la nostra vida... La casa que tindrem, si ens casarem, quants fills tindrem, etc...

Però mai ens plantegem que càrrec volem tindre en la falla, secretària, tresorer, pirotècnic, president, fallera major, vocal... Tots i cadascun dels components són importants, però una de les peces clau són els els nostres xiquets i xiquetes.

Són ells el que s’encarregaran de dur endavant la falla en el futur.

Els hem preguntat que càrrec volen tindre en la falla i en el seu futur professional.

Què creieu que volen ser?

22

Falla HernAn CortÉs

ANDREA MARTÍNEZ

A

ndrea Martínez té 11 anys i el seu acte preferit es la cremà. De major vol ser veterinària i a nosaltres, com a falla amant dels animals, ens vindrà genial. Andrea va ser la presidenta de la nostra comissió en l’exercici anterior i va deixar el nom de la falla molt alt. Li ho va posar difícil a Alex. Encara que li va agradar molt ser presidenta, vol saber que es sent al ser nostra fallera major infantil en els pròxims anys i tornar a repetir quan siga adulta, i fins i tot, no descarta ser la màxima representant de la nostra ciutat.

A

ALBA BIXQUERT

lba Bixquert té 6 anys i li encantaria ser maquilladora, cosa que li vindrà genial per a col·laborar en el seu acte preferit, la cavalcada multicolor.

Encara que també li crida molt l’atenció el periodisme. Li agraden molt les falles i per això desitja de tot cor ser fallera major infantil en els propers anys. Quan siga més major també voldria ser la nostra màxima representant i de segur que ho fa molt bé.

Falla HernAn CortÉs

23

ALBA MARTÍNEZ

A

lba Martínez li cedirà el lloc a Irene, ja que va ser nostra fallera major infantil l’exercici anterior. Té molt clar que no li importaria repetir, de fet, de major vol ser la nostra màxima representant. Per contra no vol seguir els passos de la seua germana i ser presidenta. Quan siga gran vol ser mestra d’educació infantil, tal vegada puga demostrar la seua creativitat ajudant a preparar un dels seus actes preferits, la cavalcada.

MELANY LÁZARO

M

elany Làzaro té 8 anys i és una gran amant dels animals, per això de major vols ser veterinària. El acte faller que més li agrada és la cavalcada del ninot i sempre dona el cent per cent per a gaudir-lo al màxim. En uns anys vol ser fallera major infantil encara que quan siga adulta li agrada més la idea de ser casalera com el seu germà major. Qui sap? Tal vegada en un futur tinguem en la falla una parella de germans darrere la barra.

24

Falla HernAn CortÉs

PAULA MARTÍNEZ

P

aula Martínez té 11 anys i encara no sap quin serà el seu acte faller preferit per que aquest és el seu primer any com a fallera, encara que pensa que per el que ha vist, serà la cavalcada. En quant a la seua professió esta un poc indecisa, no sap encara si vol ser mestra o jutge, però encara te molt de temps per a pensar-ho. El que si que té clar, és que de moment no vol ser fallera major, però que si que ho serà quan siga gran.

GUILLEM SANCHIS

G

uillem Sanchis té 7 anys i el que més li agrada de les falles és jugar al carrer amb tots els seus amics de la falla. Té molt clar que no vol ser president infantil però no descarta tindre algun càrrec important en la comissió quan es faça gran. El que si que te ben clar és que d’adult vol ser perruquer, una professió que també està molt lligada al nostre món faller.

Falla HernAn CortÉs

25

LUCÍA ENRIQUEZ

L

ucía Enriquez té 11 anys i té el cor dividit en dos actes fallers. El primer és la crida i el segon és la cavalcada...és tan difícil quedar-se sols amb un.

Li encantaria ser fallera major infantil i després repetir uns anys més tard quan puga ser fallera major de la comissió. També té molt clar que de gran vol ser matrona i portar xiquets al món. Una professió molt bonica!

I

IRENE SANCHIS

rene Sanchis té 10 anys i és la fallera major infantil del present exercici 2019-2020. El seu acte preferit és la cavalcada multicolor, encara que este any esta desitjant passar-ho d’allò més bé en tots els actes amb la seua comissió. De major vol ser fotògrafa i de segur que captarà i immortalitzarà moments molt especials de esta gran falla. Serà una llàstima que no puga fer fotos durant la cremà, ja que com ella diu, quan siga gran vol ser l’encarregada de pegar-li foc al monument, com ho fa ara el seu pare.

26

Falla HernAn CortÉs

I

INÉS VÁZQUEZ

nés Vázquez té 8 anys i aquest és el primer any que és fallera, per tant, no sap encara quin serà el acte que més li agradarà. Però per el que ha parlat en les seues amigues creu que serà la cavalcada. Té molt clar que de major vol ser veterinària, quasi tan clar com que no vol ser fallera major infantil ni tindre cap càrrec important quan siga gran.

A

ALEX CRESPO

lex Crespo té 11 anys i aquest exercici 2019-2020 serà el nostre president infantil. L’acte que més li agrada es la entrega de premis del dia 17 de març, que li encanta celebrar junt a tots els seus amics de la comissió. Té clar que aquest va a ser un gran any i que el gaudirà junt a tots els fallers i falleres. El que no té tan clar és a que es vol dedicar professionalment, però si que sap que vol ser delegat de cavalcada, com ho ha sigut el seu cosí.

Falla HernAn CortÉs

27

IRENE CARRASCO

TALIA FONTANA

i ells…

28

Falla HernAn CortÉs

DANIELA DOMINGUEZ

JAVIER CARRIÓ

què voldràn ser?

Falla HernAn CortÉs

29

Comissió infantil PRESIDENT INFANTIL

Crespo Tarrago, Alex

FALLERA MAJOR INFANTIL Sanchis Peris, Irene

Delegat junta local

Sanchis Peris, Guillem

VOCALS

Ballester Carrillo, Irene Bixquert Amat, Alba Carrasco Laosa, Irene Carrió Gómez, Javier Dominguez Llopis, Daniela Enriquez Oliver, Lucía Fontana Gómez, Talia Lázaro Dinescu, Melany Martínez Enriquez, Alba Martínez Enriquez, Andrea Martínez Ull, Paula Pérez Rodríguez, Hugo Purcar Lázaro, Natalia Seguí Belda, Leyre Seguí Belda, Xavi Seguí Carretero, Adriana Seguí Carretero, Sofia Tudela Fenollar, Leire Vázquez Vallés, Inés

19 20INFANTIL PremisMONUMENT 1er Premi de Secció Quarta Ninot Indultat de Secció Quarta Premi Ingeni i Gràcia

LEMA

Sempre ens quedarà Paris

ARTISTA

Miriam Garcia

Falla HernAn CortÉs

31

32

Falla HernAn CortÉs

e r u i R m So FALLA Hernan CORTÉS

ARTISTA

Quarta Secció

S

Miriam Garcia

om-Riure es el lema de la nostra falleta, on a partir dels jocs de paraules es representa un món imaginari per a intentar traure somriures als més menuts i no tan menuts.

Perque la vida es Riure, i… la vida amb un somriure, es veu d’un altra manera.

La didáctica es un apartat fonamental en la temàtica d’aquesta falla. Cada escena d’aquest món imaginari, té un significat completament diferent al que tindria en la realitat. Cada escena fa referència a una paraula, a una paraula homógrafa.

Què és una paraula homógrafa?

Són paraules que, s’escriuen i es pronuncien exactament igual que un altra, però tenen distint significat i distinta etimologia.

Algunes de les escenes que pots trobar en la falla són: Gat del cotxe (animal / ferramenta) Vaca del cotxe (animal / transport de maletes en el cotxe) “Sierra” nevada (conjunt de muntanyes / ferramenta per a tallar) Ratolí de l’ordinador (animal / part d’un ordinador) Flamenc (animal / tipus de ball) Globus (mitjà de transport / joguet inflable) Campaneta (personatge Disney / timbre) Claus (ferramenta / instrument per obrir les portes) Planta dels peus (part del cos / flors)

Falla HernAn CortÉs

33

Voreu que la nostra artista, que té un toc de catedràtica, enguany ens trau la gramàtica en aquesta falla colorista.

Al dur paraules homògrafes, demostra tindre cultura, aprovant l’assignatura que a l’escola escoltes.

Som - Riure Som - Riure és el lema d’aquesta gran falleta, per plantejar el dilema d’alguna paraula concreta.

Què són paraules homògrafes?

Aquest monument faller, que a ningú gira l’esquena, oferix en cada escena, art, cultura i “saber”.

Estes paraules, estan dient tal com s’assegura, una mateixa escriptura, però un sentit ben diferent.

Això diu que una vegada hi havia un món diferent, on viu tota la gent de manera ben animada.

I és que eixint-se’n de lo clàssic com el bosc o l’Albufera, ens trau junt a la primavera, un tema més didàctic.

És un lloc molt peculiar, i totes les xiques i els xics encara que no siguen rics, se’l poden imaginar.

No està a llocs distants ni en paradisos perduts, sinó a la ment dels menuts que somien amb afany.

Vaca Mentre ressona una traca i amb gran olfacte faller, dalt del cotxe destaca una vaca al monument faller.

El cotxe va de gom a gom i observant a la besllum, de maletes trobe un fum, que porta la vaca en el llom.

34

Falla HernAn CortÉs

Fada

Flors

“Com la falla està encantada apareix també una fada”

Podem canviar les flors per coses més valuoses, com abraçades afectuoses, que esborren penes i pors.

Aplega ací Campaneta creuant el cel Valencià, cantant una cançoneta d’aquest ofici artesà.

Amb un som-riure agradable i col·lega de Peter Pan, aquesta fada adorable, ens farà el cor més gran.

Que a més de ser nom propi com ve a ser en aquest cas, campaneta és la campana, per avisar i de reduit tamany

Copa Copa és l’envàs de cristal, que sempre es fica de peu, però en els jocs i esports és símbol de trofeu.

Globus Quan la seua creativitat de la terra no es movia, un globus li permetia, volar una barbaritat.

Serra Majestuosa “Sierra Nevada” a Alzira, preferim la Casella, és nostra serralada considerada una meravella.

I es que serra, em pense, per a quedar clar, es una ferramenta que s’utilitza per a serrar.

Jugant amb les paraules, veus com veig jo, que la paraula amaga té altra accepció.

Falla HernAn CortÉs

35

La nostra Artista M

íriam Garcia Sandemetrio, (14/01/1991) és l’encarregada de realitzar la falla infantil per segon any consecutiu.

Aquesta artista amb totes les lletres, buscarà repetir els èxits de l’any anterior on va aconseguir al seu debut en la nostra comissió i en la ciutat d’Alzira, un primer premi de secció, millor ninot de secció i premi d’enginy i Gràcia.

Podem dir que es tracta d’una de les joies actuals i amb un dels futurs més prometedors en el món de les falles. Començant pel modelat, fins la pintura, Míriam treballa amb les seues mans, tots els processos constructius per a realitzar una falla.

Alguns dels premis més representatius que podem destacar són:

Any 2017

Any 2018

Any 2019

Primer premi de secció, primer premi d`enginy i gràcia en la secció 5 infantil de València amb la falla Albacete-Marvá.

Primer premi de secció i millor ninot de secció en la secció 17 infantil de València amb la falla San Juan Bosco-Duque de Mandas.

Ninot indultat d’Oliva, premi enginy i gràcia i primer premi amb la falla Barri Sant Francesc.

Ninot indultat d’Oliva amb la falla Barri Sant Francesc.

Ninot indultat d’Oliva, premi enginy i gràcia i primer premi amb la falla Barri Sant Francesc.

Segon premi de secció 3 de les falles infantils de València, Premi enginy i gràcia amb la falla Aras de Alpuente-Castell de Pop.

Ninot indultat de les falles de Tavernes de la Valldigna i segon Premi amb la falla Prado.

Ninot indultat de les falles de Tavernes de la Valldigna i tercer Premi amb la falla Prado.

Com i per què vas començar en el món de les falles?

Vaig estudiar magisteri d’educació infantil i quan estava acabant la carrera van traure el mòdul de grau superior. Com que no hi havien oposicions, després de haver estudiat el batxillerat artístic, vaig decidir apuntar-me i fer-lo. Una vegada vaig 36

Falla HernAn CortÉs

finalitzar el mòdul, tres falles van confiar en mi per a realitzar el monument infantil.

Gràcies a això vaig aconseguir dedicar-me al món de les falles pel meu conter.

Quina és la falla que més et va impressionar?

La falla de Nou Campanar de la American’s Cup. Anàvem tots els anys amb amics a València a veure falles, i recorde entrar al recinte i quedar-me impressionada. No sabia on mirar, perquè les cares de totes les figures eren molt boniques.

Sabem que som una comissió modesta y en creixement... Què valoraries més positivament de plantar en una comissió xicoteta com la nostra, i què diferencia hi trobes en plantar amb una comissió gran o “gegant”?

Principalment valore l’esforç que fan les comissions xicotetes per tindre un pressupost decent en els seus monuments, perquè no totes ho fan. Hi ha falles que consideren altres coses més importants i s’obliden que l’element principal de la festa és la falla.

Encara que per a mí, el pressupost no és un factor decisiu a l’hora de decidir que falles vaig a plantar cada any, és algo que s’agraeix. Per a mí, el tracte rebut per part d’una comissió i lo bé que em fan sentir és un factor important per a plantar.

Què significa per a tu plantar aquest any a Hernan Cortés?

La falla Hernan Cortés és una comissió en la que em sent molt volguda sempre que vaig, i això em fa sentir motivada a l’hora de realitzar la falla i plantar allí. M’encantaria poder repetir els premis de l’any anterior i que pogueren celebrar-los altra vegada. Plantar en un poble amb tant de sentiment faller, encara que siga una falla modesta, és molt important per a mi.

Què ens pots contar de la nostra falla del 2020?

Crec que és una falla que va a agradar molt, amb risc i amb una temàtica o didàctica molt apropiada per als xiquets.

Què penses que és el que més ens va a agradar de la teua falla i per què?

Pense que el que més va a agradar és la idea que envolta la falla, i que ens farà pensar com xiquets i somriure al mateix temps que la visitem.

Qui és el teu referent artístic en el món de les falles?

Els meus referents artístics son Ceballos i Sanabria, aquest any planten per dècim any la falla municipal infantil de València. Pense que són únics amb les seues falles. M’agraden tant les seues idees com la seua execució. També destacaria a Sergio Amar, la seua pintura és impressionant i les seues idees de falles infantils didàctiques molt apropiades.

Vicente Andrés

El més gran de la falla, la xicalla A

questa falla està repleta d’artistes per tot arreu, des de creatius que fabriquen disfresses espectaculars fins a genis que al seu cap imaginen monuments impressionants. Gràcies a tots ells hem pegat passos de gegant per a poder ser el que som hui en dia.

Per sort, tenim el futur assegurat gracies a la nostra comissió infantil. A continuació podeu comprovar el meravellós treball que realitzen quan se’ls dona un full i una caixeta de colors. Esperem que vos agraden tant com a nosaltres ens va agradar passar una vesprada artística al nostre cau, gaudint d’una tasseta de xocolata calenteta.

ALEX CRESPO 11 ANYS

IRENE SANCHIS 10 ANYS

ALBA MARTÍNEZ 11 ANYS

ALBA BIXQUERT 6 ANYS

ANDREA MARTÍNEZ 11 ANYS

GUILLEM SANCHIS 7 ANYS

LUCÍA ENRIQUEZ 11 ANYS

MELANY LÁZARO 8 ANYS

PAULA MARTÍNEZ 11 ANYS

INÉS VÁZQUEZ 8 ANYS

e d n ó m n U s t n a g e g T

’has trobat alguna vegada amb un gegant? Encara que per la seua grandària pugues pensar que són fàcils de veure, trobar-te amb un no és tasca senzilla.

Nosaltres ens hem col·locat la motxilla d’exploradors i ens hem topat amb uns quants, vens a conéixer-los?

La primera parada del nostre recorregut la fem a molt poca distància de Florència. Allí ens hem trobat amb el Coloso dels Apeninos, una gegantesca figura tallada sobre pedra que s’encarrega de protegir el llac dels jardins de la Villa Patrolino. El millor d’aquesta espectacular escultura és que pots recórrer-la per dins i descobrir tots els secrets que s’amaguen al seu interior, però recorda que t’has de comportar bé per a no fer-lo enfadar.

D’Itàlia anem un poc més al nord d’Europa. Allí ens hem endinsat als boscos de Copenhague per tal de trobar-nos amb els 6 gegants que s’amaguen al seu interior. Com a grans exploradors que som, no ens ha costat massa trobar-los... Hem de dir que tindre un mapa ajuda molt.

42

Falla HernAn CortÉs

Creuem ara a l’altra part de l’Atlàntic, fins a la platja de Meryland on ens espera The Awakening. Cert és que hem intentat ajudar-lo a ficar-se dret, però entre les seues dimensions i que està enterrat a l’arena, no hem sigut capaços de fer-lo alçar...

Si esteu molt forts, allí continua el pobre intentant ficar-se en peu.

L’última parada la fem a la costa de Corea del Sud. A la platja Homigot, una mà enorme s’alça amb força fora de l’aigua, en allò que sembla un intent de tocar el sol. No volem ni imaginar-nos com serà de gran l’amo de la mà, però per si de cas, ens tornem a casa, no siga cas que isca i no estiga de bon humor.

Sabies que també hi ha animals gegants?

A prop del Museu Guggenheim de Bilbao podràs trobar-te amb Maman, el seu nom significa mare en francés. Ella és una imponent aranya que porta al seu abdomen 26 ous de marbre. No t’oblides de mirar cap a dalt si et creues amb ella. Però, saps que al món hi ha més com ella? Estan repartides per Regne Unit, Canadà, Japó, Estats Units i Corea del Sud.

Rebeca Parra Falla HernAn CortÉs

43

SECCIÓ

GRAN

o d r a n r e B VAS Cortés CUE

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT

Estimats fallers i falleres, és per a mi un honor presidir aquesta falla i complir el meu dècim any com a president.

Hem passat per anys durs i complicats, on pràcticament no teníem recursos, i on la feina desinteressada i hores de dedicació dels fallers ens ha portat a un escenari molt diferent, i que afortunadament ara podem gaudir. És tota una satisfacció veure com la nostra falla va creixent en totes les facetes de la festa. Aquests últims anys veiem el treball per aconseguir grans artistes i monuments, la dedicació i hores de feina per a lluitar amb una disfressa competitiva, la implicació per a poder elaborar un llibret, que com podeu comprovar, aquest any s’ha millorat substancialment. Tots estos canvis fan millor la nostra falla, i sobretot, fan que la gent s’implique i gaudim d’una il·lusió durant tot l’any.

Aquest any hem tingut nombroses altes, per això m’agradaria donar la benvinguda a tota la gent que ha decidit sumar-se a la nostra comissió, augmentant així el número de fallers i falleres. Vos anime per a que tots junts, treballem per a una festa i per a una falla, Hernan Cortés.

Volia aprofitar aquestes línies per a dir-los a les nostres falleres majors i al nostre president infantil que ho passen d’allò més bé i que aprofiten cada instant, perquè passa molt ràpid.

Per últim vull enviar una salutació a la resta de falles de la ciutat d’Alzira, a tot el món faller, i a totes les persones que amb el seu granet d’arena, fan possible que cada any els carrers d’Alzira s’engalanen amb els monuments, música, pólvora i festa.

Bernardo Cortés Cuevas President de la Falla Hernan Cortés

46

Falla HernAn CortÉs

L’àlbum o d r a n r e B de

10 anys

a n ’u d t n a v a d p al ca ” T N A G E G “ ió s is Com FALLA Hernan CORTÉS 50

Falla HernAn CortÉs

B

ernardo, amb aquestes línies, tota la comissió vol agrair el treball que has portat a terme al llarg dels 10 anys que vas a complir com a president, al capdavant d’aquesta falla.

No ha sigut feina fàcil, tots sabem d’on venim, i només uns quants sabien la direcció que s’havia de prendre, per a que aquest vaixell navegues a la velocitat que ho fa ara mateixa.

Mirem orgullosos el treball ben fet, les hores empleades amb aquest verí anomenat Falla, que només els que ho senten com a propi saben el que significa. Aquest treball significa llevar hores a la família, amics i sobretot hores de son. Hores de son que últimament s’han convertit en hores de somnis, amb una il·lusió que comença el vint de març i acaba la nit de la cremà, amb la satisfacció de que tots els membres de la comissió acaben contents i pensant com seran les falles del pròxim exercici.

Durant aquests 10 anys s’han aconseguit èxits, que probablement queden gravats en les pàgines daurades de la comissió. Quatre primers premis consecutius en la falla infantil, quatre primers premis consecutius guanyant el millor ninot de secció, un primer premi històric en la cavalcada multicolor, que mai en els 66 anys d’història d’aquesta comissió s’havia aconseguit, un segon, un tercer i un quart premi en la cavalcada multicolor, i el més important, un augment considerable de fallers i falleres, indicador del bon ambient i la feina ben feta.

Esperem que aquests èxits es tornen a repetir, i que cada any que passa la història de la falla continue escrivint-se en pàgines daurades.

Han passat 10 anys on mai t’has rendit, sempre has estat al capdavant, dirigint una comissió amb ganes de treballar, intentant ser “gegant”, donant suport i fent sentir especial a totes les persones que han volgut col·laborar, prenent decisions en moments complicats, on sempre s’ha mirat el millor per a la festa i per a la falla.

De vegades, no fa falta ser una comissió gegant per a comportar-se com a tal.

Per tots aquests motius i altres que de segur ens oblidem, la comissió vol oferir-te aquestes paraules d’agraïment. Gràcies a tu, Bernardo, i a tota la gent que t’ha envoltat aquests 10 anys.

Falla Hernan Cortés

Falla HernAn CortÉs

51

AomnSnana chis

Sal

Avui un somni m’ha desvetllat.

En ell, tu apareixies radiant, amb el teu vestit de valenciana, engalanada per a la festa gran.

Reies com una xiqueta, plena de felicitat, perquè per fi havia arribat el moment, de dur el teu somni endavant.

Dolça Anna, orgullosa fallera, perla blanca de la mar més blava, capitana de la nau cortesiana, avui tu ets la que ens guiaràs.

L’espera acaba, i per fi obtens, el màgic moment desitjat.

Fallera Major ja ets, de la falla que tu tant t’has estimat.

Silvia Climent

52

Falla HernAn CortÉs

L’àlbum d’Anna

a n n A a ia r ò t a ic d De Sobren les paraules. Entre tu i jo sempre ha sigut així.

Recorde com si fora ahir, no hui, el primer dia que et vaig veure eixa careta tan redoneta i dolceta, aquell dia em vas fer la germana major més feliç i orgullosa i em preguntava com es podia estimar tant a una personeta tan menuda. Diuen que qui té una germana té un tresor, diguem, que és molt més que això, és un mapa, i que cada moment amb ella és un xicotet tresor que vas trobant i guardant.

Em venen al cap hores i hores de moments viscuts al carrer de la nostra comissió. A la meua ment tinc records des d’ abans inclús del que la teua memòria alcança. Aquesta comissió t’ha vist créixer, i des de sempre ha sigut com una segona família per a tu, tant que has tingut unes quantes “germanes majors” que t’han cuidat com les que més, les falleretes que portem unides des de que portàvem bolquers. Tu sempre tan revoltosa, sempre activa i sempre acompanyada, per supost, del teu ull morat, a conseqüència de les taules i cadires que sempre teníen la mala sort de creuar-se en el teu camí.

No oblidaré mai els anys que vaig ser Fallera Major Infantil de la nostra comissió.

En aquells anys, junt als meus benvolguts presidents i Fallera Major, tu també cen56

Falla HernAn CortÉs

traves la meua atenció plena. Molts dels meus millors records d’ençà els protagonitzes tu. Encara em ric quan recorde el dia de la meua primera presentació com a Fallera Major Infantil. Jo estava feta una boleta de nervis i plena de vergonya quan vaig haver de saludar als assistents des de dalt de l’escenari, i quina va ser la meua sorpresa i la de tots els asistents al acte quan tu vas pujar per a que et posara la banda. Pujares orgullosa, saludant a tots i sense mostrar el mínim indici de nervis ni de vergonya. Tan menuda i ja demostraves la solera i el saber estar que et caracteritza. Feres el que havia fet la teua germana major, però tal vegada inclús amb més gracia. Com sempre, única.

A vegades tan iguals i d’altres tan diferents, diuen que les germanes són les amigues de les quals mai podràs separar-te, tu no les tries, només se’t donen com un regal, però he de dir-te que malgrat això jo et triaria tots els dies. De tot cor, he de dir-te que eres el millor dels regals. Gràcies per tot. Per ser com eres i per estar sempre.

Sempre tan única, amb una personalitat imparable i que deixa rastre en els cors de les persones que t’envolten. Sols vuic desitjar-te que seguisques tan plena de llum i mai t’apagues, que no deixes que ningú et diga que t’equivoques quan la resposta te l’està donant el teu cor, que mai dubtes a defensar el que et fa feliç i et manté viva.

Recorda sempre que quan bufa el vent, comencen les apostes.

- A la dreta.

- No. A l’esquerra.

- Jo crec que cap avant.

- Què dieu? Caurà cap endarrere.

I la falla aguanta i aguanta, el fum i les brases s’entremesclen amb l’aire, mentre els bombers apunten amb la seua mànega a un balcó pròxim perquè no es creme.

Al final, venç la panxa i cau cap avant, o no, ara ja no importen les apostes.

Tots aplaudeixen, i salten d’alegria. I sempre, al final, sona la música. Sempre, sempre, música.

Enguany és un any especial. Es, per damunt de tot, el teu any. Es l’any en el que més fort sonarà la música, l’any en el que més sentirás l’olor a pólvora, l’any que més vestiràs de valenciana i es, sens dubte, l’any que més profundament sentirás les falles. Tens el cor i l’ànima fallers.

Has crescut rodejada d’aquesta gegantesca comissió, i et promet que entre tots et farem disfrutar al màxim del teu regnat. Et farem vibrar i t’acompanyarem amb il.lusió a cada acte. Cada instant será únic i cada record, per a sempre.

Tots, però jo especialment, t’estimem per ser com eres. Única.

Visca la Fallera Major!

Laura Salom

Junta Directiva

Anna Salom i Bernardo Cortés

Óscar Cortés, Laura Salom, Yolanda Orts i Eduardo Expósito

Adrián Pau

Carles Tarragó i Vicente Andrés

Anna Tarragó i Eva Tarragó

Arantxa Sanchis i Grecia Santapau

Raquel Flor i Vicente Fenollar

Juan Fernado Llopis i Vanessa Pelufo

Sergio Tortosa i Alex Ferrando

Gara Martínez

Alex Castelló

Rosa Teresa Amat

Vocals

Eva Maria Mompó i Maria Amparo Climent

Rosa María Corral, Mayka Laosa i Laura Salom

Inés Santos, Vicente Bixquert, José Ramón Martínez, María José Enriquez i Sandra Castelló

Cristian Lรกzaro, Sergio Escrivรก, Rafa Fuentes, Francesc Climent i Ethan Tolosa

Alba Galdรณn, Alba Conejero, Rebeca Parra i Noelia Parra

Jessica Mascarell, Miriam Nicole Sanchez, Andrea Ayala i Silvia Mari

Adrian Roig, Xesco Roca, Diego Garcia, Iris Leone, Fran Vilaplana i Lydia Marti

Antonio Seguí i Kiko Tortosa

Francisco Climent i Emilia Castelló

Juanba Jareño i Antonio Ahulló

Zaida Caballero i Maria Villar

María Lázaro, Carolina Lázaro, Alicia Lázaro, Jenny Pascual i Cristian Lázaro

Esther Colomer i Alba Crespo

Bea Guillart, Alba Valenzuela, Lidia Martínez, Toni Hernández i Alex Castelló

Isabel Sanz i Silvia Climent

Mª José Enriquez, Eva Mª Mompó, Inmaculada Tarragó, Lydia Sanchis, Juan Manuel Sanchis, Lydia Peris, Encarnación Vallés i Sandra Castelló

Comissió gran

PRESIDENT

Delegada de cavalcada

FALLERA MAJOR

Delegat de sector

Vicepresidenta 1º (Festejos)

Delegat de monument

Vicepresident 2º (Jurídic)

Delegada de tesoreria

Vicepresident 3º (Monument)

Delegat de pirotecnia

Vicepresidenta 4º (Economia)

Delegats de festejos

Cortés Cuevas, Bernardo Salom Sanchis, Anna Orts Grimaldos, Yolanda Pau Puig, Adrián

Andrés Sospedra, Vicente Tarragó Mompó, Eva

Vicepresidenta 5º (Xaranga) Santapau Lorente, Grecia

Vicepresident 6º (Cavalcada) Fenollar Escobar, Vicente

Secretaria

Pelufo Piera, Vanessa

Vicesecretari

Llopis Lara, Juan Fernando

Delegada de llibret

Martínez Masiá, Gara

68

Falla HernAn CortÉs

Flor Pellicer, Raquel Ferrando Pau, Alex

Tarragó Jorques, Carles Tarragó Jorques, Anna Castelló Adria, Alex

Cortés Lluesa, Oscar Expósito Moya, Eduardo Martínez Soria, Lucía Pelufo Piera, Ernesto Salom Sanchis, Laura

Delegada de xaranga

Sanchis Lázaro, Arantxa

Delegat de junta local Tortosa Grande, Sergio

Delegat d’INFANTILS

Sanchis Guillem, Juan Manuel

DelegaDA DE LOTERIA

Amat García, Rosa Teresa

VOCALS

Ahulló Garcia, Antonio Ayala Eggers, Andrea Bixquert Calafat, Vicente Borrull Vaya, Francisco Caballero Salvador, Zaida Canet Bermejo, Santiago Carbonell Palomares, Cristina Castelló Adrià, Sandra Castelló Fontana, Emilia María Climent Castelló, Francesc Climent Castelló, Silvia Climent Sanjuan, Francisco Climent Sanjuan, Maria Amparo Colomer Boquera, Esther Conejero Azorín, Alba Corral Llopis, Rosa María Crespo Vallés, Alba Durán Viñó, José Miguel Enriquez Navarro, Maria José Escrivá Orts, Sergio Ferrer González, María Carmen Ferrer Montagut, Salvador Fuentes Castro, Rafa Galdón Navarro, Alba García Estarca, Diego García García, Rubén Gascueña Roman, Sire González Robles, Diego Guillart Donat, Beatriz Hernández Pardo, Antonio Jareño Benito, Juanba Laosa Corral, Mayka Laosa Creix, Jesús Lázaro Altur, Alicia Lázaro Altur, Cristian Lázaro Tortosa, Carolina Lázaro Tortosa, Lorena Lázaro Vallés, Maria Leone Saixo, Iris Llácer Cuesta, Cristina López Ripoll, Antonio Marí Galán, Silvia Martí Fayos, Lydia Martínez Fuentes, José Ramón Martínez Molla, Lidia Mascarell Lena, Jessica Mateo Casado, Nuria

Miguel Durán, José Miñana Martínez, Isaac Mompó Balaguer, Eva Maria Montalva Chordá, Beatriz Moreno Gimenez, Carmina Mortes Ramirez, Ricardo Oliver López, Patricia Pardo Belda, Cristian Parra Dalmau, Noelia Parra Dalmau, Rebeca Pascual Ripoll, Jenny Pau Puig, Enric Pérez Melchor, Alba María Peris Flor, Amanda Peris Ramírez, Lydia Roca Gómez, Francisco Rodríguez Pérez, Beatriz Roig Gomis, Adrián Rosell Ciscar, Anna Sánchez Mesón, Miriam Nicole Sanchis Peris, Lydia Sancho Sanz, Jordi Santos Ferrús, Inés Sanz Flordelis, Isabel Seguí Santamaria, Antonio Selfa Cepeda, Alba Tarragó Cubillo, Inmaculada Tarragó Fernández, Dani Teresí García, Leticia Tolosa Sanchis, Ethan Tortosa Grande, Kiko Tronchoni Pla, David Valenzuela Molina, Alba Vallés Ferrero, Encarnación Vilaplana Amargós, Francisco Villar Ferri, María

Falla HernAn CortÉs

69

19 Premis 20 FALLA GRAN 3er Premi de Secció Quarta

ARTISTA

Juane Cortell

LEMA

Circus-tàncies 70

Falla HernAn CortÉs

CAVALCADA MULTICOLOR

4 Premi

LEMA

Circus-tàncies

Falla HernAn CortÉs

71

r a T u b i r T FALLA Hernan CORTÉS

Quarta Secció

ARTISTA

Alcides Galeano Arevalos

I

nspirada en la cultura hindú, la nostra falla fa una crítica a la societat en la que vivim, a la política que ens rodeja i al moment que es viu en la nostra ciutat.

Una falla detallista i cuidada d’un artista que debuta en solitari a la nostra comissió amb il·lusió, risc i una critica pensada per a fer un poc de sàtira sobre la política alzirenya.

Tribu-tar “Tribu-tar” és el lema d’aquesta gran falleta per criticar el problema d’un ajuntament de pandereta.

I és que no es pot explicar, com, sent tan enemics, pacten tots sense parar per a poder fer-se rics.

Per haver-hi tant de cara-dura, i fer les coses tant mal fetes, la nostra festa i la cultura se’n aniran a fer punyetes.

Tenen tan gran ambició per traure de tot profit, que els importa un “pimentó” si el poble pega un esclafit.

Falla HernAn CortÉs

73

Alzira, l’illa del Xúquer La ciutat que hem construït, viu en constant sobresalt, puix cada gota freda tenim, aigua per baix i per dalt.

Per a les Basses fan un canal on “resar” quan ve temporal ni San Diego fa l’efecte que Fernando va prometre.

L’any que ve a la cavalcada anirem disfressats de vaca, per guanyar per segona vegada amb un jurat que és de traca.

Les retallades són el presagi que Junta ens porta al naufragi si no tallem “per lo sà” ens anirem a fer la mà.

Ajuntament

Com regidor d’infraestructures es penjà totes les floritures, va vendre la solució a un problema i generà un nou dilema.

Aquest tigre és el regidor triat de forma accidental doncs és un depredador amb talant acaparador.

En compte de progressar, anem a pas de carranc, i així no ens podrem lliurar ni de l’aigua ni del fang.

Com a regidor d’esport li agrada passejar, intentant aparentar i no pegant un brot.

Junta Local Fallera

Aquest tigre corredor apareix en totes les fotografies, actuant com actor i generant antipaties.

A les ponències de jurats només parlen destrellats, si a perdre el temps estàs disposat ves, escolta i hauràs encertat.

I com pensen en tributar els pirates han canviat, ja no viuen a la mar si no dins de la ciutat.

Els dos busquen governar, un ajuntament molt peculiar.

Tots els dimecres de mercat, els funcionaris l’han abandonat.

Ser polític i honrat sembla una tasca complicada, després del que han furtat encara agafen una acalorada.

San Bernat

Elefant

Només ve turisme barat d’espardenya i de camisa, que a aquesta nostra ciutat, no porten cap divisa.

Al centre hi ha un elefant que el poble l’ha fet rei, amb la tela llueix elegant ell és qui imposa la llei.

Amb el “tribut” a Sabina, pretenien enganyar, portant sobre la “bocina” a tres afònics per cantar.

Pardal

La zona del recinte firal es troba a fer punyetes, i només rep la visita anual, de la fira, els concerts i les paelles.

Aquest pardal reflexa la pirateria dels banquers, quan la societat perplexa perd els seus diners.

En la trasera de la falla, daurades com la medalla, trobem Torres Altes com a cadafals, boniques i colossals.

Monos No és difícil comprovar, com Darwin va explicar, que l’animal i la persona, venim del mono i la mona.

Per aquesta procedència a ningú pot estranyar, que tenint intel·ligència, fan els monos sense parar.

D’alt de l’elefant majestuós, ací monos veiem dos, un tal Gómez i un tal Andrés, que total...no aclariran res.

Aquesta és en conclusió, la falla que es va a plantar, i esperem amb il·lusió, que a tothom puga agradar.

El nostre Artiste A

mb el lema, Tribu-Tar, Alcides Galeano Arevalos (10/01/1977), debuta als nostres quatre cantons amb la falla gran.

Tot i ser la primera falla que planta pel seu propi conter, compta amb sobrada experiència en el món de les falles. La seua trajectòria artística, va de la mà de dos artistes reconeguts al món faller, els germans Iván i Roberto Parra, que des d’ací volem agrair-los de part de tota la comissió, la amabilitat i comprensió que han tingut durant tot el exercici, al permetre a Alcides utilitzar el seu taller per a la confecció del monument.

Breu currículum de les falles que has plantat junt amb els germans Parra o tallers amb els que has col·laborat i premis més significatius.

El meu inici al món de les falles va lligat als germans Parra, començarem a l’any 2007 i fins l’actualitat. Junts hem fet nombroses falles en pobles com Dénia, Gandia, Silla, Carcaixent, Tavernes de la Valldigna, Alzira i inclús en un país estranger, Suissa.

Actualment col·labore, entre altres, amb el taller de David Sánchez Llongo, que planta per segon any consecutiu la falla d’Exposició Micer Mascó en Valencia en Secció Especial. També col·labore amb Palacio i Serra, artistes que han plantat ací a Alzira en Secció Especial amb la falla El Mercat.

El premi més significatiu per a mi, va ser l’any 2017, on vam obtindre el primer premi de primera secció amb la falla Sants Patrons d’Alzira, amb un projecte totalment nou.

No és el mateix començar d’una falla ja plantada anteriorment, que començar un projecte partint de cero.

76

Falla HernAn CortÉs

Com i per què vas començar en el món de les falles?

En 2007 treballava en una fusteria, allí vaig conèixer a Lluís Juncal qui em va proposar treballar junt als germans Parra, que en aquell moment buscaven personal. Des d’aleshores vaig entrar en el món de les falles, on continue treballant.

Quina va ser la falla que més t’ha impressionat?

La primera falla que més em va impactar va ser la falla Nou Campanar de l’any 2008, obra de Pedro Santaeulalia, per les seues dimensions, la composició i els diners que va costar aquell monument. Aquest any la plantarem amb la Plaça Major en Secció Especial.

Sabem que som una comissió modesta i en creixement... Què valoraries més positivament de plantar en una comissió xicoteta com la nostra, i que diferència hi ha en plantar en una comissió gran o “gegant”?

El que més valore és la confraternitat que hi ha en una falla xicoteta en comparació amb una més gran. La diferencia de plantar en una comissió més gran són els volums que es generen.

Què significa per a tu plantar aquest any en Hernan Cortés?

Per a mi es tracta d’un repte nou en la meua vida, ja que vaig a plantar en solitari i mai ho havia fet. Ho definiria amb una paraula, il·lusió.

Què ens pots avançar de la falla d’aquest any 2020?

La falla està basada en la temàtica hindú, i en ella es fa referencia a part d’aquesta cultura. Va a ser una falla que estic segur agradarà moltíssim, encara que millor no avançar res més i que la gent s’acoste a veure-la el pròxim 17 de març.

Què penses que és el que més ens va a agradar de la teua falla? Composició / Pintura / Crítica...

Crec que va a agradar en general, serà una falla cuidada on hem pensat cada detall.

Vam començar a plantejar el projecte a finals del mes de març, i des del primer moment teniem clara la temàtica i la idea que volem plasmar. No podria destacar un aspecte per damunt de qualsevol altre.

Quin és el teu referent al món de les falles?

Diria que els meus referents artístics, per tot el que m’han donat, son Iván i Roberto Parra. Generen un procés des del principi, és a dir, són creadors de falla en tots els sentits.

Vicente Andrés

Presentaciรณ

Cavalcada Multicolor

La Plantà

Falles 2019

Turis

ApuntĂ

San Bernat

Nomenament

Oktoberfest

Programa d’actes

GENER

24/01/2020 • A les 22 h, Presentació dels monuments al casal.

FEBRER

12/02/2020 • A les 20 h, Presentació del Llibret de la Falla Hernan Cortés a la Casa de la Cultura.

13/02/2020 • Esmorzar i arreplegar monument.

• A les 20 h, Inauguració de l’Exposició del Ninot 2020 a la Casa de la Cultura.

15/02/2020 • A les 20:15 h, Presentació i Exaltació de nostres Falleres Majors Anna Salom Peris i Irene Peris Sanchis. Impossició de bandes a la Cort d’Honor.

En acabar, sopar i ball.

22/02/2020 • A les 12 h, Concurs de Paelles de JLF al Recinte Firal.

• Gran Festa Fallera amb discomòbil, fins les 22 h.

29/02/2020 • A les 18 h, Misa en Honor als Fallers difunts.

• A les 20 h, La Cridà a la Plaça del Carbó.

• A les 22 h, sopar “sobaquero” al casal.

Març

06/03/2020 • Muntatge de la carpa.

07/03/2020 • Muntatge de la carpa.

• A les 10 h, esmorzar i preparació de la Cavalcada Multicolor.

• A les 18 h, Cavalcada Multicolor des del Parc l’Alquenència.

• A les 22 h, sopar “sobaquero” al casal.

08/03/2020 • Preparació del casal.

• Dinar al casal.

Del 09 al 13/03/2020 • A les 19 h, penjada de banderetes pel barri.

• A les 22 h, sopar al casal.

92

Falla HernAn CortÉs

12/03/2020 • A les 20 h, Cloenda oficial de l’Exposició del Ninot 2020 a la Casa de la Cultura.

• A les 21 h, sopar al casal.

• En acabar, discomòbil.

14/03/2020 • A les 21 h, sopar al casal.

• En acabar, dicomòbil.

15/03/2020 • A les 14 h, dinar al casal.

• A les 18 h, Xocolatà.

16/03/2020 • A les 10 h, esmorzar al cau.

• A les 11 h, ajudar als artistes a muntar la falla.

• A les 14 h, Mascletà a la Plaça del Regne.

• A les 14.30 h, dinar al casal.

• A les 20 h, Vi d’honor als Falles Col·laboradors.

• En acabar, festa en el casal.

17/03/2020 • A les 8 h, Despertà a les Falleres Majors i al barri.

• A les 11.15 h, Passacarrers i visita a les comisions.

• A les 14 h, Mascletà a la Plaça del Regne.

• A les 14.30 h, dinar al casal.

• A les 17 h, concentració en el casal.

• A les 18 h, Lliurament del premis a la Plaça del Carbó.

• A les 22 h, sopar i ball al casal.

18/03/2020 • A les 8 h, Despertà a les Falleres Majors i al barri.

• A les 11.15 h, Passacarrers i visita a les comisions.

• A les 14 h, Mascletà a la Plaça del Regne.

• A les 14.30 h, dinar al casal.

• A les 17 h, concentració al cau.

• A les 17.30 h, Ofrena de Flors a la Verge del Lluch des del Parc Pere Crespí.

• A les 22 h, sopar i ball al casal.

19/03/2020 • A les 8 h, Despertà a les Falleres Majors i al barri.

• A les 11.15 h, Passacarrers i visita a les comisions del sector.

• A les 14 h, Mascletà a la Plaça del Regne.

• A les 14.30 h, dinar al casal.

• A les 17 h, concentració en el casal.

• A les 17.30, Pasdoble des de la Plaça Sant Judes.

• A les 21 h, sopar al cau.

• A les 22 h, Cremà del monument infantil.

• Quan arriven els bombers… Cremà del monument gran.

Acomiadament del exercici 2019-2020.

(La comissió de la Falla Hernan Cortés es reserva el dret a modificar aquest programa.)

Falla HernAn CortÉs

93

Cors XXL Fira Animalista Solidària

D

e menudets són molt graciosos i adorables, pareixen joguets, però no, no ho són. Any rere any ens recorden que els animals de companyia no són un capritx que es puga abandonar a la seua sort després de Nadals, perquè el “regal” suposa massa feina, o en vacances perquè no tenim on deixar-lo.

Tindre un animal al nostre càrrec significa tindre una gran responsabilitat: la responsabilitat més agraïda de totes.

Diariament associacions i protectores repleguen del carrer gossos i gats que no tenen cap lloc on refugiar-se, que han sigut abandonats i en alguns casos, fins i tot maltractats. Una tasca que realitzen de manera desinteressada, per intentar donar una segona oportunitat a estos animalets.

94

Falla HernAn CortÉs

A

Fira Animalista Solidària

mb la finalitat d’ajudar a estes associacions, el passat 17 de novembre la nostra comissió organitzà la primera Fira Animalista Solidària de la nostra ciutat a la Plaça Major. L’esdeveniment va contar amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alzira i en ell participaren 10 associacions i el Centro Unido Caninos.

Al voltant de la plaça les diferents entitats muntaren les seues paradetes, on els assistents, a més de tindre l’oportunitat de comprar articles solidaris, pugueren conèixer en primera persona alguns dels animalets en busca d’adopció.

Per la seua part, la Falla Hernan Cortés, va organitzar un matí d’activitats, entre les que destacaren la desfilada de gossos en adopció i l’exhibició canina a càrrec de Centro Unido Caninos. A més, durant tot el matí hi havia una taula de donacions, on es replegaren prop de 200 euros que, sumats als 300 obtinguts de col·laboradors, van fer possible que es repartiren 650 kilos de pinso entre les protectores.

Però si d’alguna cosa va valdre la pena organitzar aquesta I Fira Animalista Solidària va ser per l’adopció de 9 mascotes, 6 gossos i 3 gats que la vida els va donar una segona oportunitat de ser feliços. Amb l’adopció d’estes mascotes, els adoptants revien un curs adiestrament, una visita a la perruquería i, la recompensa més gran de totes: l’agraïment i l’estima infinita que rebran durant la resta de la seua vida de part de les seues noves mascotes.

A tots, mil gràcies per ajudar-nos a portar endavant un projecte com aquest i esperem vore-vos en les properes fires.

Falla HernAn CortÉs

95

LACUA

Asociaciรณn protectora de animales (Alzira) 664 37 16 35 - 664 37 15 75

ASALDAL

Asociaciรณn animalista de Alzira 686 39 17 31

96

Falla HernAn Cortร s

PURO GALGO info.purogalgo@gmail.com

POTES & PELS (Alginet)

684 45 41 98

Falla HernAn CortÉs

97

UNA HUELLOA N EN EL CORAZ(Xativa) 610 92 74 76

PETJADES

S E D A B O TR protectora d’animals de Torrent 644 26 03 67

98

Falla HernAn CortÉs

AN C R E B I R Soc. Protectora d’animals de la Ribera 654 56 15 72

GATS DE

XENT I A C R A C gatsdecarcaixent@gmail.com Falla HernAn CortÉs

99

ADAT

Asociaciรณn Defensa Animal Torrent

adatasociacion@hotmail.com

GRUPO UNIDOS

CENTRE CANI

605 17 63 86

100

Falla HernAn Cortร s

E

Gegants de quatre potes ONG IAE RESCUE

l cine està ple de superherois que s’enfronten a situacions aterradores, posant en perill fins i tot la seua vida per salvar la de persones en situacions més difícils. Però no sols els troben al cinema, a Algemesí trobem una ONG dedicada a entrenar herois. Parlem d’IAE (Intervenció, Ajuda i Emergència), experts en formar gossos pel rescat de persones en diferents catàstrofes.

Com es va crear l’ONG IAE? Després de conéixer la problemàtica dels serveis d’emergència a l’hora de localitzar víctimes atrapades baix de les runes i de les allaus de terra i per tal de millorar el rescat de víctimes desaparegudes de les grans àrees metropolitanes, Moisés Belloch, veí d’Algemesí i bomber de professió va començar a formar-se en l’àmbit dels equips canins de localització. A més, fundaria l’abril de 1999 el que es coneix hui com ONG IAE RESCUE encara 102

Falla HernAn CortÉs

que als primers anys es va denominar Associació Valenciana de Gossos de Rescat.

Com és el treball de l’ONG i com s’organitza?

Esta organització, integrada exclusivament per voluntaris, està distribuïda en dues àrees de treball: El Grup Especial de Recerca i Rescat, el qual disposa de tres especialitats (guies canins, rescatadors i sanitaris) i l’àrea de Caní teràpia, composta per voluntaris que participen en teràpies amb gossos i malalts d’Alzheimer i persones discapacitades.

Quin tipus de perfils o requisits són necessaris per a què un gos siga admés?

El primer factor a tindre en compte és el del voluntari, ja que el gos ha d’aprendre primer d’un guia. Per aquesta raó, el primer pas és l’entrada del voluntari a l’ONG, qui haurà de passar un període de prova durant el qual es formarà en els diferents entrenaments.

Per exemple, en el cas de ser el guia per al caní realitzaria dos entrenaments setmanals, tots els dimarts a la vesprada i els dissabtes al matí. Passat els sis mesos d’aspirant, hauria de realitzar un examen específic, un teòric sobre la matèria i tres exàmens físics i mentals. Superades aquestes proves passaria a ser voluntari i iniciaria el treball amb el seu gos.

Falla HernAn CortÉs

103

Quant a la raça del gos, el ventall és molt gran, però sens dubte és necessari que complisca uns perfils de grandària, ni molt gran ni molt petit; i d’edat, quan més jove millor, ja que, el procés d’entrenament és molt llarg. D’altra banda, un factor essencial per l’elecció del gos guia és que tinga gran instint de caça, és a dir, que li agrade el joc de perseguir pilotes i jugar a mossegar i lluitar amb alguna tela. A més, és summament important que li agrade el tracte amb la gent.

Com s’organitzen en l’ONG IAE per l’entrenament dels gossos i quant de temps du?

Els gossos van a necessitar un treball continuat per a la seua preparació, a més, deuen estar preparats per a actuar en qualsevol moment. Per tant, es fa necessari entrenar amb ells de manera diària en l’àmbit individual i en grup dues vegades a la setmana al camp d’entrenament situat al costat de l’eco parc d’Algemesí.

En quant al temps, preparar un gos de rescat per exemple, ens durà dos anys d’entrenament continuat.

A quina edat es retiren del treball actiu? I després com els condiciona la vida normal?

L’edat de jubilació d’aquests gossos i la preparació activa sol estar entre els 9 i els 15 anys, però depenen de cadascú, de la seua deterioració física, de les lesions, que podran marcar la duració de les seues capacitats físiques. Per contra, les capacitats olfactives les conserven sempre al 100%. Per tant, és el mateix gos qui marcarà el seu pas baixant gradualment l’interés pel joc i l’activitat.

Com podem ajudar a l’ONG IAE? Existeixen diferents formes de col·laboració; la col·laboració: activa com a voluntari en alguna de les distintes àrees d’intervenció, o bé, la col·laboració passiva, realitzant alguna aportació econòmica (donatiu o fent-se soci pagant una quota). Al ser una ONG no tenim més ingressos que aquests, i per aquesta raó necessitem les aportacions dels socis. De tota manera, per a qualsevol 104

Falla HernAn CortÉs

consulta sobre el tema, disposem d’una pàgina web: ongiae.es. A més, estem a totes les xarxes socials.

Com seria un entrenament normal i de quines situacions catastròfiques s’enfronten els animals?

Els gossos busquen sempre la presa i per a potenciar els seus instints juguem amb ells amagant-los el seu joguet i fent que el busque. Se li ensenya a lladrar per a demanar que vol jugar. Segons la seua preparació s’organitzaran exercicis cada vegada més complexes i amb graus de major dificultat, com situacions amb molt de vent, o gran profunditat. És indispensable realitzar els entrenaments en uns escenaris que simulen a la perfecció el moment que volem representar, com pot ser la recerca entre les runes o per boscos i rius.

En quin tipus i en quantes situacions catastròfiques heu col·laborat?

En aquests 20 anys d’història hem participat en grans terratrémols internacionals com els de Turquia, el Salvador, Argelia, Sri Lanka, Perú, Pakistan, Haití i Equador.

Hem estat dues ocasions atenent a víctimes de ciclons devastadors com el de Madagascar. Però, no sols treballem en els primers moments de la catàstrofe sinó en aquells països que encara ho necessiten. Seguim ajudant junt amb l’ajuda humanitària.

Per últim, també hem col·laborat dins de les nostres fronteres de manera més puntual en la recerca de persones baix les runes i de persones desaparegudes, tant dins de la Comunitat Valenciana com fora d’ella.

Gara Martínez

Falla HernAn CortÉs

105

A

protegeix la a t o c as teua mMÉTODE TELLINGTON TTOUCH plega març i el carrer s’ompli de soroll i d’eixa l’oloreta a polvora que tot faller tant estima. Però això que tant ens agrada als fallers i falleres, pot convertir-se en un autèntic malson per a les nostres mascotes.

Encara que molts de nosaltres ens conscienciem i sigam més prudents a l’hora de tirar cohets, és pràcticament impossible que els nostres animalets no patisguen despertades, mascletades o castells d’artifici. Per esta raó, hem intentat recollir alguns consells per intentar que els nostres amics peluts, gaudeixin un poc de la nostra festa.

Comencem. Mantin al teu gos en una sola habitació i no el deixes mai fora. A banda de que podràs estar més pendent d’ell, estàs oferint-li un espai més segur. És important traure tots els objectes que puguen tirar o trencar.

106

Falla HernAn CortÉs

Deixa que s’amague. Si el teu gos s’amaga baix de la taula, llit o en qualsevol altre lloc, el millor és deixar-lo tranquil, ja que es sol sentir més segur.

No et mostres preocupat per la por que puga sentir. Els gossos entenen molt més les nostres expresions, per això hem d’intentar disimular la nostra preocupació davant d’ells i fer com si es tractara d’una situació de ‘normalitat’.

Utilitza el Métode Tellington Ttouch, una técnica que consisteix en col·locar un bandatge al voltant del cos del gos. D’aquesta manera, s’estimulen alguns punts del cos, fent que es senta més comode i menys insegur.

Pasa la vena per la zona que hi ha baix del seu coll.

Creua-la per dalt dels muscles.

Torna-la a passar per la zona de baix del pit.

Els dos extrems de la vena s’han de creuar sobre el llom del gos.

Realitza un nuc senzill, però recorda que mai sobre la columna.

El bandatge no ha de quedar fluix, però tampoc ha d’apretar massa.

Intenteu probar aquest métode un poc abans, per veure com reacciona i com s’adapta al bandatge. I esperem que vos ajude a calmar al vostre peludet amic.

Rebeca Parra

No hi ha Planeta B

P

er tots es sabut que si no fem res per a evitar-ho, en uns anys ens quedarem sense aquest meravellós planeta que tots coneguem. De fet la contaminació és visible en nombrosos incendis, sequeres, inundacions, núvols de fum coronant ciutats, extincions d’animals, mars replets de plàstics... Es cert que estem cansats de rebre missatges alarmants per tot arreu, però sembla que no són suficients. Es de la Falla Hernan Cortés volem donar unes mesures concretes per a que des des del món faller pugem seguir i aportar el nostre granet d’arena.

Anem a començar amb uns conceptes bàsics: les famoses tres “R”, és a dir, reciclar, reduir i reutilitzar. Aquesta és la terminologia al voltant de la qual va a versar aquest article i que anem a utilitzar per a cadascun dels consells.

A Alzira hi ha 35 comissions falleres, a València 392, a Carcaixent hi ha 13, a Gandia 23...i podria seguir amb localitats de les tres províncies de la comu108

Falla HernAn CortÉs

nitat. Podeu imaginar la quantitat de plàstic que es gasta durant les festes? És quasi impensable. Per això el meu consell és utilitzar gots reutilitzables, que a més de contribuir a la reducció i la reutilització, poden ser personalitzats i quedar genial en els stories fent boomerangs amb els teus amics.

Per un altra banda, si no podem evitar utilitzar productes d’un sol ús, el que deuríem de fer és depositar-lo en el contenidor corresponent. No sols amb els gots que ens posen en els passacarrers de cada matí o en la festa de cada casal per la nit. També deuriem reciclar tots els residus que es generen a una carpa: botelles de vidre, vaixella de plàstic, llaunes de beguda, botelles de refresc i fins i tot el tapet que no taquem és pot reciclar.

En quant a la utilització de energia, aconselle la instal·lació de llums de baix consum en els casals i carpes, i si és possible, als focus que il·luminen els nostres benvolguts monuments. A més de cuidar i respectar el medi ambient, estarem economitzant en la nostra factura de llum. També es recomanable no encendre els llums si no és necessari, tots sabem que a les disc mòbils com menys llum millor.

Un dels meus últims consells va dedicat a l’ús de l’aigua (tranquils que no vaig a demanar-vos que nos vos dutxeu). Estaria genial si no tirarem les restes de cubata i cervesa al carrer, ja que a part de fer un olor horrible es necessiten molts litres d’aigua per a netejar-ho.

Per últim, voldria demanar-vos que planteu el punt de llibre que us hem entregat junt al llibret, ja que d’ell eixirà una xicoteta planta que ens netejarà un poc l’aire i que malauradament embrutem a diari.

Moltíssimes gracies per la teua col·laboració des de la Falla Hernan Cortés.

Anna Tarragó

Falla HernAn CortÉs

109

S T N A G E G A DE LA FEST

L

Gegants de la ria tDEàCARMEN IndumenHIJAS ESTEVE

es seues manteletes són un segell inconfusible al món faller. L’elegància i la bellesa destaquen a les seues creacions i fan de cada una d’elles una autèntica obra d’art, objecte de desig de tota dona fallera. Amb més de 70 anys d’història, Hijas de Carmen Esteve s’ha convertit en un autèntic referent de la indumentària valenciana.

L’any 1949 Carmen Esteve fundava juntament amb les seues filles un taller artesà dedicat al brodat de llençols, tovalloles i jocs de taula per als dots dels matrimonis de l’època, així com de sinagües i manteletes de valenciana. Aquestes últimes serien amb el temps la seua senya d’identitat. Començava així un projecte que ha anat passant de generació en generació, on l’esforç i la dedicació han sigut fonamentals per tal de crear una marca de prestigi, hui dirigida pels néts de la fundadora.

Ubicats a un antic molí d’arròs d’Algemesí, Maria, Olga, Carmina, Ana i Juan, representen i gestionen el negoci familiar, on treballen unes 23 persones en tem112

Falla HernAn CortÉs

porada alta. Allí porten a terme tot el procés de disseny i confecció de les manteletes, que més tard podem trobar a les més prestigioses tendes i tallers dedicats a la indumentària valenciana.

Inspirats en motius florals i geomètrics, els dissenyadors sovint prenen com a referència antics models que guarden al seu arxiu per tal de donar forma a les creacions més exclusives. Dissenys que van evolucionant temporada rere temporada i que vénen marcats per les tendències en indumentària del moment, com el predomini de l’or davant l’argent, o el tipus de tul. Encara que en l’actualitat conflueixen tants tipus de vestits i estils, que la quantitat de materials que s’empren per a les manteletes és molt diversa.

L’elaboració de cada nova peça requereix de la intervenció d’un gran nombre de persones. Una vegada aprovat el dibuix, el disseny s’ha d’adaptar tenint en compte els tipus de fil i materials d’aquesta. Tot i que es tracta d’una empresa eminentment artesanal, amb els anys s’ha anat incorporant la tecnologia al taller per tal d’aconseguir manteletes a uns preus més assequibles, mantenint la qualitat i la bellesa. Una vegada brodada, s’inclouen els lluentons, es retalla el sobrant de tul i es planxa per a una presentació perfecta.

La dedicació per cuidar cada detall els ha valgut perquè, des de 1980, siguen els responsables de realitzar les manteletes de les Falleres Majors de València i de la seua Cort d’Honor. Des d’aleshores, són moltes les Juntes Locals que confien en el seu bon fer per vestir a les seues màximes representants de la festa. Sens dubte, el millor aparador on admirar els seus treballs.

Tot i que les manteletes són el seu emblema, també realitzen extraordinàries sinagües i mantenilles.

Encara que el gros de la seua feina el dediquen a la indumentària valenciana, reben encàrrecs tan diversos com el brodat dels vestits de la Reina del Encuentro de la Setmana Santa de Torrent, capots de torero, la confecció de palios i vestits de Verges i andes, així com el brodat de vestits de boda, entre ells, els brodats de les infantes quan es van casar.

Rebeca Parra

Falla HernAn CortÉs

113

Gegants de

les Flors Vestidors de la Verge

D

es de fa uns anys, nostra patrona, la Verge de la Mare de Déu del Lluch compta amb una imatge renovada de grans dimensions, que presideix l’acte més solemne de les falles, l’Ofrena. De la confecció del mant de la Verge s’encarreguen els Vestidors de la Mare de Déu. Amb un d’ells, Ismael Martínez, hem parlat per a que ens conte un poc millor com és la tasca que porten a terme per a que la nostra patrona lluisca perfecta.

Moltes gràcies Ismael per dedicar-nos una estoneta per contar-nos quina és la feina dels Vestidors de la Verge.

Ismael - En primer lloc, agrair-vos el interès mostrat en voler donar a conèixer més aspectes al voltant de la feina dels vestidors de la Mare de Dèu. Vaig a parlar com un vestidor més, ja que aquest treball des de fa 3 anys anem fent-lo conjuntament un equip de persones.

114

Falla HernAn CortÉs

Ens podries contar quina és la història de les persones encarregades de fer el dibuix floral de la Verge?

Que jo recorde, sols duc 15 anys a Alzira, el florista que treballa l’exercici amb Junta Local Fallera, sol ser l’encarregat de l’elaboració, distribució, colors i muntatge de les flors del mant del dia de l’ofrena.

Personalment, sempre he treballat conjuntament amb Christian López. Fa 2 anys que crearem l’Associació de Vestidors de la Verge del Lluch, però fins aleshores, ens ajudaven gent que teníem en plantilla i alguns ajudants que ens proporcionava JLF. Des de quan esteu encarregant-vos del mant de la Verge? Com començares?

Vicent Muñoz ens va encarregar aquesta tasca fa més de 10 anys a Christian i a mi, i fins a dia de hui.

Tor començà un poco com una “obligació”, però conforme van passant els anys, s’ha convertit en algo molt bonic. Crec que hem fet evolucionar a millor l’ofrena.

Des de quan es realitzen estos dibuixos més elaborats per al mant de la nostra patrona?

Anteriorment, fins i tot els primers anys que ens encarregàvem nosaltres, no es feia cap dibuix, sencillament es tractava d’omplir el mant de les flors que ofrenaven les falleres. Tot i que és una feina molt complida, i les dades no acompanyen, ja que els floristes ens trobem és un dels períodes de l’any on més treball tenim, a les falles del 2011, Christian es va decidir a fer el primer disseny.

Falla HernAn CortÉs

115

Com organitzeu la feina per a que estiga tot perfecte?

Necessitem de 2 a 3 dies per a dissenyar el mantó i la repartició de colors.

Les setmanes prèvies ens reunim amb els vestidors i analitzem com anem a fer-ho. Uns dies abans, quan ja esta l’estructura muntada, marquem l’estructura per a que el dibuix ens ixca el millor possible.

El dia de la veritat, solem ser entre 10 i 15 persones.

Els delegats de JLF, l’alcalde, algun concejal i un parell de vestidors s’encarreguen de replegar els rams de les falleres. 3 o 4 vestidors lleven l’aspidistra dels rams, per a que es quede el mant més uniforme. La resta de vestidors col· loquen els rams, els palos i els rams especials.

Com es pot formar part dels Vestidors?

En el moment de crear el grup ens va costar molt reunir a gent suficient, tinguérem que fer circulars en falles i associacions, però finalment aconseguirem formar un grup de devots per la seua patrona que es dediquen a engalanar-la en un dia tan especial. Formar part del grup és molt sencill, sols hi ha que contactar amb JLF.

Com coordineu el color que ha de dur cada falla?

Disposem dels rams que du cada falla guiant-nos sempre d’anys anteriors i a partir de ací, depenent del dibuix de cada any, en molta paciència i una calculadora intentem traure les proporcions el més aproximades possibles.

116

Falla HernAn CortÉs

En què s’inspiren per a decidir el dibuix de cada any?

Ací he de dir que és una faena 100% de Christian. Té molt bon ull per als dissenys i sempre és una espècie d’homenatge. A la música, a les falleres, als coeters, etc…

Que et pareix la nova figura de la Verge? Sabem que la imatge la va fer Bernat Estela i que Jose Luis Rojas va estar molt implicat, però ens agradaria saber si coneixes un poc més com va ser el procés que va donar lloc a la nova figura.

La nova figura, la estructura que és més en el que ens basem nosaltres i la ubicació al mig la Plaça Major, ha fet el dia molt més lluidor.

Jose Luis va agafar aquest projecte, l’estructura de fusta, com a algo personal i sé de bona mà que li va dedicar moltíssimes hores del seu temps per que eixira com cal. Passant moltíssimes hores al seu taller, fent i desfent per que quedara perfecta. Molta culpa de que la nova ofrena siga tant bonica sens dubte és de Jose Luis. Però sabent el que estimava les falles i a la seua Verge del Lluch tenia que eixir be sí o sí.

Quan arriba el moment de la veritat i et trobes front a la imatge de la Verge, el dia de l’Ofrena de flors, com et sens? quina sensació et produeix estar davant d’ella i veure-la?, i quina sensació et produeix l’ofrena?

Són moltes sensacions juntes. Nerviosisme, responsabilitat, alegria, risses, cansament, etc…

Estem fent un treball que va a veure molta gent, i encara que ho fem de manera altruista, en el moment que falles, la gent no té en compte tot el temps que li hem dedicat. Però nosaltres acabem contents veient l’equip treballar i aconseguir el que ens havíem proposat. I cada any veiem que la gent valora més el treball que estem fent.

Silvia Climent

Falla HernAn CortÉs

117

Gegants de

la Musica

Xaranga Sucroband, abans Els Ànecs

118

Falla HernAn CortÉs

E

n la primer dècada dels anys huitanta del segle passat, un grup d’amics de la Societat Musical d’Alzira formaren una de les xarangues més veteranes de la nostra ciutat. L’amistat va ser l’element fonamental per formar els Ànecs.

Camilo Dolç, El Mercat o La Gallera-Hort del Frares foren algunes de les falles que gaudiren de la música dels Ànecs. Fa uns anys els Ànecs es refundaren, sota la denominació Sucroband, i tocaren en la Falla Albuixarres-Camí Fondo. Actualment, es troben a la Falla Tulell-Avinguda. Quasi 40 anys fent bona música!

Com van sorgir els Ànecs?

La xaranga naix d’un grup d’amics de músics de la Societat Musical D’Alzira (SMA). Una de les millors etapes del grup, on vam compaginar l’assistència a la SMA amb la participació nombroses festes de carrer i falles.

Com vós organitzeu per a falles? Com decidiu quin repertori tocar?

Per que tot isca de la millor manera en falles és important, primer que res, el bon rotllo, ja siga entre nosaltres com també amb els fallers de la comissió. Però, a banda d’això és fonamental assajar molt durant la resta de l’any. Sens dubte, el treball és el nostre secret perquè la xaranga sone bé.

Tenim un llistat de quasi 40 anys d’existència però, tots els anys renoven el repertori d’acord amb les modes actuals de la música pop, rock, música en valencià, pasdobles, etc. Els fallers sou molt exigents, i ens agrada estar a l’altura.

Falla HernAn CortÉs

119

Quants membres formeu la xaranga?

Per que una xaranga sone bé ha d’estar equilibrada en les veus i en la diversitat dels instruments, si no la qualitat minva. Com a mínim, una xaranga per a falles ha de tindre 3 percussionistes, una tuba, un bombardí, tres trombons, tres trompetes, un tenor, un saxo alt i tres clarinets. En l’actualitat, la nostra xaranga està formada per un grup de 18 músics de gran qualitat i amb molta experiència.

Com es pot formar part de la vostra xaranga?

Ara mateix la xaranga té completa la seua plantilla, però en cas que hi haja alguna falta, els encarregats busquen sempre a músics de molta qualitat, amb moltes hores a la seua esquena, ja que és la nostra ensenya.

Quines són les diferències més notables entre les xarangues més antigues i les més actuals?

La diferència fonamental és que abans les plantilles de les xarangues perduraven en el temps i ara això és molt difícil. Per altra banda, abans com que no hi havia massa alternatives d’oci la xaranga era la icona del bon rotllo.

120

Falla HernAn CortÉs

Com vós sentiu quan els fallers s’emocionen amb la vostra música? És molt gratificant veure com els fallers ballen i s’emocionen quan interpretes una peça. És la gratificació més gran que pot tindre un músic.

Quina sensació tens en veure tot el recorregut que has tingut durant tots aquests anys? Podries contar-nos alguna anècdota?

Ufff, anècdotes hi ha un cabàs. Quan estàvem a la Falla Camilo Dolç, un any va estar plovent els 3 dies. El president Rafa Mompó, en la seua fusteria, va fabricar un tendal i un tipus de “papamòbil”. La xaranga anàvem tocant pel carrer sense banyar-nos. També, Rafa Mompó tenia un moto carro on pujaven i anaven per tota Alzira tocant.

Però la sensació més profunda de la nostra xaranga és l’amistat dels seus components i els nombrosos premis que han obtingut al Concurs del Pasdoble.

Gara Martínez

Falla HernAn CortÉs

121

Gegants dels

Monuments Borja Lorente

F

rancisco de Borja Lorente Castillo (19/05/1994), artista faller natural d’Alzira, és un dels artistes fallers amb més projecció al món faller.

Als seus inicis va plantar en la nostra comissió, Hernan Cortés, durant tres exercicis consecutius. Després de trenta anys sense obtenir el major guardó de les falles infantils de la nostra secció, vam aconseguir el primer premi de secció, premis d’enginy i gràcia i millors ninots de secció. 2016, 2017 i 2018 foren tres anys màgics on vam tindre la sort de vorer desplegar les ales d’aquest gran artista.

Breu currículum de las falles que has plantat o tallers amb els que has col· laborat i premis més significatius que recordes.

La meua carrera professional es centra en gran part a la localitat d’Alzira, he plantat a totes les seccions i he aconseguit nombrosos primers premis a quarta secció i tercera, a banda d’un ninot indultat d’Alzira i millors ninots de secció a totes les categories. El premi que més recorde és el primer que vaig obtenir a la falla Lluís Sunyer. Va ser una emoció molt gran, i més al veure a la gent de la meua falla Sants Patrons, celebrant-ho al fons de la Plaça del Carbó amb la mateixa il·lusió que si el premi fos per a ells.

Com i per què vas començar al món de les falles?

El món de la falla m’ha agradat des de menut, sempre he tingut clar q volia dedicar-me a açò. En finalitzar els estudis de batxillerat, vaig decidir fer un cicle superior de falles i escenografia i ací va començar tot.

Quina és la primera falla que recordes i la que més t’ha impresionat?

‘La granja escola’ de Bernardo Estela realitzada per a la falla Pintor Andreu. Tant eixa com moltes altres de Bernardo d’aquella època, em van fer que m’enamorara de les falles.

Quina és la primera falla que vas plantar? Com vas rebre eixe primer encàrrec?

La primera falla que va confiar en mi va ser Lluís Sunyer. Podria donar les gràcies un poc a la casualitat.

Una companya del batxillerat era d’eixa falla, i desprès de parlar amb alguns fallers de la comissió em van cridar per donar-me l’oportunitat. Tenia molts dubtes de si podria fer-la, ja que eixe any estava fent les pràctiques del cicle i col·laborant al taller de Jordi Carrascosa, però em vaig atrevir i tot va anar molt bé. Sempre els agrairé eixa primera oportunitat.

Sabem que som una comissió modesta y en creixement... Què valoraries més positivament de plantar en una comissió xicoteta com la nostra i quina és la diferència més gran de plantar en una comissió més nombrosa?

En una comissió menuda tot sempre costa més. L’esforç per traure diners per al monument sempre és més complicat, però eixe esforç fa que es valore més la tasca de l’artista i la seua predisposició davant d’un pressupost més modest.

Falla HernAn CortÉs

123

Per a mi sou un exemple de superació, constància i familiaritat. No se si s’enfadarà algú... però les falles menudes i en concret la vostra són les millors!

Què va significar per a tu plantar 3 anys en Hernan Cortés?

La veritat, tot. Tranquil·litat, recolzament, treball en equip, descobrir noves amistats, que tot i no ser faller, encara conserve. Una experiència molt gratificant de la que sempre tindre un gran record.

Saps que aquesta comissió et considera com un membre més i sempre estarem agraïts, amb tu vam tornar a guanyar 30 anys després... com recordes eixos tres primers premis consecutius amb nosaltres?

Per a mi en aquell moment el més important era fer una aposta per la comissió, col·locar-la de nou en el mapa dels monuments, que la gent s’acostarà a Hernan Cortés per veure la falla.

Crec que tot l’equip de monument ho va fer bé.

Van ser tres anys meravellosos de celebracions i alegries que estic segur han sigut l’inici d’una etapa més que perfecta d’aquesta gran comissió.

Què ens pots contar de la teua progressió com artista a la teua curta edat, des de quan començares que pràcticament eres un desconegut, fins ara que eres ja un ‘gegant’ i referent de les falles arribant a plantar en especial en Alzira aquests tres últims anys...

Sent sincers, la meua incursió a les falles va ser un poc complicada. Veníem d’una època de crisi molt forta per a la gent i per a la festa.

Els tallers estaven econòmicament molt mal, no era freqüent que agafaren aprenents. Tot i que em van tancar moltes portes, vaig tindre l’oportunitat de llançar-me al món de les falles recolzant-me de molts professionals, escultors, pintors,...

Any rere any vaig tindre que pagar-me classes per dependre l’ofici. Va ser una època complicada, on aguantar de vegades massa tonteries i xafarderies.

Aplegar i besar el sant en este ofici, no senta bé a ningú, però poc a poc hem anant millorant, i el més important, aprenent dels nostres errors.

Si hui sóc qui sóc, que tampoc és gran cosa, és per l’esforç i el recolzament dels que han estat sempre donant suport. Per a una persona inexperta i tan jove, estar dalt i amb tanta pressió des del primer dia, no és el més recoma124

Falla HernAn CortÉs

nable. Vaig tindre que aprendre més ràpid del que tocava, i de vegades, no he gaudit de la feina com deuria, però de tot s’aprèn.

Què significa per a tu pegar el bot a València i plantar en una comissió gegant com l’Antiga de Campanar?

Una oportunitat molt gran i un aparador enorme, però al mateix temps molta pressió. El llistó és molt alt i requereix d’una exigència personal un poc desmesurada.

Com et veus en un futur?

No sóc persona de mirar cap al futur, prefereix viure el present. En un altra època t’haguera dit que plantant a falles d’especial a València, fer alguna falla gran, però hui per hui, sols demane viure de les falles, no sé si com artista o com a col·laborador d’altres tallers.

Aquesta professió és meravellosa, però mantenir un taller és complicat. Tindre que suportar comentaris dels teus clients, fallers, de vegades es massa frustrant.

El temps passa, i jo, sense adonar-me, duc a l’ofici 7 anys. Vull aquesta professió, i voldria viure d’ella tota la vida, però al meu futur voldria treballar a les falles per viure, i no viure per treballar a les falles.

Quin és el teu referent artístic?

Bernardo Estela i Julio Monterrubio són sense cap dubte el meu referent de sempre, encara que en els últims anys tinc predilecció per Sergio Amar, Blanch, Marina Puche... i molts més que si comence necessiteu mig llibre.

Vicente Andrés

Falla HernAn CortÉs

125

L

c o f l e d s t n a g e FOC I FESTA G

a festa de les falles ha d’emmarcar-se dins de les tradicionals festes del foc. El foc va tindre una definitiva influència pel desenvolupament històric de la vida, constituint la base al voltant de la qual es van forjar la llar i la societat humana.

Es tracta d’un element que comporta misteri i possessió. Quan entra dins del territori de la festa, es transforma en art, bellesa, poesia, soroll i en l’alliberador de sentiments i emocions.

Quan relacionem el foc i les falles no hem d’anar directes a la Cremà, el foc és l’integrador de la festa. Es transforma en soroll eixordador que arriba a fer badar les pedres, per a continuar lent i lluminós.

La festa de les falles té sentit amb el monument faller que és el motiu generador dels actes fallers. Així mateix, el foc és l’esperit d’una nova festa. Les 126

Falla HernAn CortÉs

despertades, les traques, els castells de foc, mascletades, música i cercaviles acompanyaran a la nostra ciutat en la setmana fallera i ens portaran a conviure en civisme des de l’educació mostrant que cultura i festa poden caminar juntes.

La nostra festa vista des d’una mirada externa sembla complicada d’entendre, ara bé, analitzada des d’un punt de vista minuciós i arrelat a la terra, assistim a una festa que dóna vida i color als carrers, il·lusions i alegria a la gent i, en definitiva, és com diguem els valencians “La millor festa del món”.

Els monuments des del punt de vista dels fallers compleixen el treball de tot un any per a mostrar al poble les seues crítiques, les quals fem servir per a fer palés als nostres polítics les millores que necessita el poble.

Viure les falles ha de ser una manera de viure la festa i la cultura, obrim les portes a les falles i que el foc purificador deixe pas al nou any.

Amparo Climent

Reyes Martí

La pirotècnia té nom de dona.

Fou la primera dona en disparar una mascletà a la Plaça de l’Ajuntament de València i a la Plaça dels Estels d’Alacant. Des de l’any 2014 és l’encarregada de disparar la mascletà del dia 8 de març, dedicada a les dones del món. Compta amb nombrosos premis i reconeixements, i l’any 2018 va ser la responsable de disparar la Nit del foc i de la cremà de les falles municipals de València, convertint-se en la primera dona a fer-ho.

Ricardo Caballer

Quatre generacions dedicades a la pólvora.

L’amor per la pirotècnia es transmet de generació en generació a la familia Caballer. Ricardo Caballer, el besnet del fundador de Ricasa, ha sabut mantenir l’esperit i la filosofia dels seus avantpassats en cada un dels seus espectacles arreu del món. Autor de la mascletà vertical més alta de la historia, de dibuixar un espolí al cel de València o responsable dels focs d’artifici dels Jocs Olimpics de Sochi, Ricardo Caballer compta amb un impressionant palmarés de premis nacionals i internacionals que l’han convertit en un autèntic gegant dels focs d’artifici.

Falla HernAn CortÉs

127

S R E L L A F S EL

S É T R O C N A N R E D’H

…

N E N A M O C E R ET

La Falla Hernan Cortés li agraeix la seua col·laboració en el nostre llibret i desitgem de tot cor que li haja agradat.

Esperem veure’l prompte per la nostra falla.

Bones falles!

Falla Hernan Cortés

@hastaelmiau

hastaelmiau@gmail.com