El patrimoni del temps - Llibret A.C. Falla Ja Estem Tots 2020 by fallajaestemtots

Crèdits Edita: Associació Cultural Falla Ja Estem Tots Portada: Pedro Zorrilla i Adsuara Autors del textos del llibret: Antonia Garcia i Valls, Empar Valero i Martínez, Ernest Pallardó i Creixach, Josep Gargallo i Gregori, Josep Nebot i Borràs, Josep Tur i Rubio Fotografies: Comissió, Àlvaro Fotògraf i Pedro Zorrilla i Adsuara Collages: Comissió i Pedro Zorrilla i Adsuara Correcció lingüística: Comissió Disseny gràfic i editorial: Pedro Zorrilla i Adsuara Impressió: Arts Gràfiques Diago S.L. Agraïments a Àlvaro Fotògraf per les fotografies de les Falleres Majors i President Infantil. Agraïments a la Cartoteca de la Universitat de València pels mapes. Agraïments a l’Associació Arqueològica de la Vall d’Uixó i La Vall d’Uixó Antiga per la cessió de l’arxiu de fotografies antigues. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià Imprés a Espanya – Dipòsit legal CS 79-2020 Tirada de 850 exemplars impresos Llibret en benefici de l’Associació d’Alzheimer de la Vall d’Uixó © Falla Ja Estem Tots. Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’esta obra només por ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, excepte el previst per la llei.

facebook.com/fallajaestemtots

instagram.com/fallajaestemtots

twitter.com/JaEstemTots_

Sumari 2

Pròleg

Llibret en benefici de l'Associació d'Alzheimer de la Vall d'Uixó

El collage com a representació visual

El patrimoni del temps

El mercat, per Antonia Garcia i Valls

La séquia mare, per Empar Valero i Martínez

L'anècdota, per Josep Nebot i Borràs

Quinet, per Josep Tur i Rubio

Epíleg, per Ernest Pallardó i Creixach

Els malnoms de la Vall: Patrimoni social, per Josep Gargallo i Gregori

Saludes

Alcaldessa

Regidora de Cultura, Patrimoni i Falles

Fallera Major 2020

Fallera Major Infantil 2020

President Infantil 2020

Cort d'Honor 2020

Comissió Falla Ja Estem Tots 2020

Membres de la Comissió

Cens infantil i major Falla Ja Estem Tots 2020

Monuments 2020

Esbós del Monument 2020

Esbós del Monument Infantil 2020

Programació Falles 2020

Recopilatori 5 anys Falla Ja Estem Tots

El patrimoni del nostre temps. Poesia per Josep Tur i Rubio

129

Guia comercial

131

Agraïments

132

Bibliografia 7

Pròleg

Enguany presentem un llibret poc convencional amb motiu del cinqué aniversari de la nostra falla. Tota data important mereix celebrar-se amb sorpreses que ens traguen de la rutina. Si celebrem aniversaris és perquè el temps passa, i també passa per nosaltres. Tots, grans o menuts a mesura que anem creixent anem atresorant records i experiències que van constituint la nostra memòria personal, formada per tots aquells moments alegres, plens de rialles, amb la nostra gent, però també hi caben moments tristos, solitaris, i que ens ajuden a aprendre dels nostres errors i a créixer des de l'adversitat. En aquest llibret els convidem a fer un viatge, un viatge a La Vall de mitjans del S. XX, La Vall dels nostres pares i mares o dels nostres avis, i submergir-nos en una època molt diferent de la nostra. Anirem de la mà del nostre protagonista caminant pel poble i recordant tot allò que desapareix, anècdotes i vivències per a rescatar-les de l'oblit. Tot i això, malauradament hi ha moltes persones que lluiten dia a dia contra aquesta malaltia de l'oblit, una malaltia que ataca el més preuat que tenim, les nostres vivències i el nostre passat. És per això que aquest llibret és una arma per a lluitar contra aquesta malaltia, de dues maneres, ja que recopila la memòria més nostra, la d'oficis, tradicions i fotografies del nostre poble ja perdudes, i a més, és una manera de col·laborar econòmicament amb l'associació de familiars amb alzheimer de la nostra localitat. Si podem aconseguir que una xicoteta part de la nostra memòria com a vallers i valleres perdure en aquest llibret, n'estarem més que satisfets.

En el món 50 milions de persones pateixen la malaltia d'alzheimer o altres demències. Unes xifres que van pel camí de duplicar-se en vint anys per l'envelliment global de la població. Les xifres són molt fredes. Però en aquest cas, darrere de cada número hi ha el patiment de persones que tenen una història darrere. Una història que no recorden però que hem de mantenir viva. La nostra sensibilitat amb este tipus de malalties són causades per la proximitat a la nostra falla del Centre de Dia, l'associació de familiars de malalts d'alzheimer i altres demències. Cada any visitem la falla social de l'Associació d'Alzheimer de la Vall d'Uixó i participem en alguns tallers de preparació dels monuments, així com en les activitats socials a les quals ens conviden, per la relació creada en estos cinc anys. Nosaltres sentim les Falles com una manera de fer barri, de fer poble, de fer ciutat. No podem quedar-nos quiets davant d'una realitat amb macroxifres que a la majoria se'ns escapen, però que veiem de molt a prop en el Centre de Dia que tenim a 100 metres del casal i amb casos que a totes i tots ens toquen de més o menys prop. Perquè la malaltia de l'oblit no entén de famílies, ni de rics o pobres. A tots ens pot tocar. Per això este llibret vol ser un humil homenatge i ajuda a totes les persones que pateixen la malaltia, als seus familiars i cuidadors i a totes i tots els qui lluiten cada dia contra l'oblit.

El collage com a representació visual

Aquest llibret tracta d'unir dos espais temporals, el passat i el present, a partir de la història i els textos, d'una manera conjunta per tal d'ajudar a crear en la ment del lector tot el camí del nostre protagonista Quinet, i com travessa els carrers antics del seu volgut poble, la Vall d'Uixó, a través d'imatges i fotografies captades al llarg de la història contada. Per tal de connectar el relat, es representa a partir del collage, una tècnica artística que consisteix a unir diferents elements amb uns altres per a crear noves imatges i figures renovades i amb un contrast amb molta força visual, que de principi a fi, ajuda a fer que textos i collages s'unisquen amb creativitat i dinamisme per fer la lectura més dinàmica i agradable. En les composicions es dóna forma a les fotografies d'una manera original dotant d'un significat complementari a les localitzacions, persones i oficis o objectes que es narren al llarg del text. Aquestes combinacions naixen de fotografiar diferents imatges antigues, objectes del passat i del present, i crear l'obra final.

El patromoni del temps

El soroll de l'esmolador em va despertar abans d'hora. Per la finestra no entraven encara ni els rajos del sol. Els primers cants dels galls del "tio Pepe" començaven a sentir-se pel carrer i les dones més matineres ja estaven agranant. Després de quedar-me una estona al llit, en alçarme van sonar un darrere de l'altre tots els molls del matalàs. Mon pare m'havia promés que compraria un nou, però quan es van trencar les rodes del carro van gastar tots els estalvis en arreglar-les. Em vaig vestir ràpidament amb una muda vella perquè sabia que anava a estar tot el dia fent recaos1. Mentre baixava les escales encara mig dormit vaig escoltar a Rosarito ‘la lletera’ parlar amb ma mare.

— Quina quantitat et deixe hui? — El justet, que hui no pararem molt a casa. — Què celebreu la festa? — Sí, al "Joaquinet" li fa il·lusió.

Ma mare es va acomiadar i Rosarito va seguir fent la ronda per tot el barri, picant a les portes i esperant amb paciència que l'atengueren. Vaig anar a la cuina a vore que podia desdejunar. Un got de llet i un tros de coca que començava a estar dura m'esperaven ja damunt la taula. Em vaig seure i vaig vore unes cartes damunt la taula. Portat pel meu jo curiós i inquiet, vaig preguntar a ma mare pel nom del carrer on vivíem: — Qui és Serrano Suñer? — Ui fill! No vullgues saber-ho! Ací tota la vida ha sigut carrer les Eres. — I què són les Eres? — Què romancer eres! Tira a ficar-te les sabates i vés a casa de la "tia Pepita" que ja t’estarà esperant! Només eixir per la porta vaig notar la fresqueta de primeres hores del matí, però anava sense jaqueta perquè sabia que quan isquera el sol acabaria deixant-me-la en qualsevol racó. ________________ 1

Recao: Forma col·loquial de referir-se a quefers.

En baixar pel carrer les Olleries anava guaitant per totes les portes a vore com portaven la faena. Em vaig quedar uns segons mirant per la porta de casa els Mandels, estava el tio Mandel fent grans boles de fang i llençant-les contra la paret. Segons contava, l'argila estava en un estat òptim per a treballar quan al tirar-la contra la paret, aquesta no es quedava enganxada i queia a terra. M'agradava baixar pel mig del carrer que anomenaven de les Olleries, tot i que sabia que molta gent l'anomenava carrer "La Coça", però realment el nom oficial segons la plaqueta del carrer era Eleuterio Pérez, un altre nom que ben de segur li preguntaria a ma mare per a veure si m'explicava amb més èxit qui era aquest home. Vaig passar per davant de ca els Betums, Fina la Carloya, els Llimeros, Isabel la Palola i el seu home Xato l'oller... Ja m'arrimava cap a la fonteta de Bessòls, i allí hi havia tres dones omplint els seus coltxos2 i càntirs d'aigua mentre xarraven distretes sobre assumptes de política local segons vaig poder captar al vol, les vaig saludar i vaig seguir el meu camí per eixe mateix carrer, el carrer Diputació, on estava la casa de la tia Pepita. Ella era una bona amiga de ma mare, solien quedar per a baixar al mercat cada setmana i també cosien juntes, a més també tenia un fill de la meua edat i molt amic meu, Vicent, o Sento per als més propers. Precisament era Sento el que em va rebre a la casa, ja que estava jugant al carrer amb els seus veïns amb la trompa que li havien regalat pel seu aniversari, la veritat és que feia goig veure'l passar-se la petita peça de fusta de mà a mà o enrotllant-la amb el fil i lliscant-la pel seu braç, era tot un artista. En veure'm arribar va deixar de fer peripècies i va vindre a saludar-me. ‌________________ 2

Coltxo: com es coneix el càntir a la Vall d'Uixó.

— Ei Quinet, ja era hora! Ma mare ja estava preguntant-me per tu, passa que està esperant-te. Jo vaig entrar ràpidament i la senyora Paquita baixava d’estendre amb una gran safata de vímet a les mans amb llençols plegats delicadament. També em va saludar només veure’m. — Ai, ja has arribat! Passa, passa, al corral ho he deixat, mira a veure si et serveix per a aquesta nit. — Sí sí, senyora Paquita segur que podem aprofitar-ho. — Perfecte! Doncs esta nit ho portarà Vicent quan pugem al sopar. El meu amic just entrava a casa en el moment que sa mare mencionava el seu nom, va treure el cap per la porta del corral i em va cridar: — Quinet! Corre vine, que Vicentica m’ha dit que son pare també té coses que ens poden servir per a aquesta nit, m’ha dit que passem per sa casa i que ho agafem. — Ah sí? És genial, anem ara mateix!

El meu amic i jo vam eixir just després que Sento es canviara les sabates i es rentara les mans, per ordre expressa de sa mare, i vam anar a casa de Vicentica, que vivia a la plaça dels Xorros. Quan vam arribar, vam trobar la plaça plena de bat a bat, amb un gran nombre de xiques que feien cua a la font per a agafar aigua, mentre algunes xarraven o jugaven pel voltant de la font. Sento i jo ens vam quedar mirant-les mentre Vicentica eixia a obrir-nos, però per a sorpresa no va ser ella qui ens va obrir, sinó el seu germà major, l’Antoni, qui va eixir de casa amb un gran banc de fer espardenyes carregades a la seua esquena. Sento de seguida li va fer broma. — Què t’has fet espardenyer ara Toni? — No, Sento, és el banc del veí de ma uela, que com que sap que tinc gràcia per a la fusteria m’ha demanat que li arreglara una pota, i vaig a portar-lil ara que ja porta dos dies sense cosir. 17

Ens vam acomiadar de Toni, qui va carregar el banc a la part de darrere d'un camió que l'esperava aparcat al cantó de baix i va marxar. Era estrany veure passar un vehicle tan modern pels carrers del poble però ens havien contat que a les grans ciutats, com València o Madrid era molt habitual veure grans avingudes amb cotxes de tota classe, ací només se'n veien uns pocs, tot i que cada vegada més.

La veueta de Tica em va treure de les meues reflexions:

— Hola xics! Passeu, passeu! Pugem a la sala que allí hi ha molts trastos i ben de segur que algun podem agafar.

Vam estar regirant una estona, entre totes les coses que hi havia a la sala, em va cridar l’atenció un cavallet de joguet molt desgastat pel temps i per totes les vegades que hauria jugat Vicentica amb Toni. Quan ja vam agafar tot el que necessitàvem, vam quedar que el germà de Vicentica ho portaria aquesta nit amb el seu camionet.

Sento i jo vam marxar aleshores a comprar-nos alguna cosa per a esmorzar amb els pocs diners que teníem, però l'ocasió d'avui ho mereixia. Mentre decidíem on anar a menjar, vam passar per la plaça de l'Assumpció, i ens vam aturar una estona davant l'ombra del campanar, mentre contemplàvem la plaça, amb la silueta del campanar reflectida a les aigües de la bassa dels Ferros, aquesta imatge però corria el risc de desaparéixer perquè hi havia rumors de què el seu solar anava a servir per a edificar una escola. Recorde que a ma casa es va parlar molt d'això feia unes setmanes, mon pare i mon tio estaven molt en contra, ja que deien que era un símbol del poble, jo la veritat és que no tenia un record molt agradable perquè vaig caure dins de menut i em vaig emportar una bona renyina de ma mare. Tot i això, entenia al que es referia mon pare, ja que la imatge del campanar reflectit a les aigües de la bassa era molt icònica, i per descomptat, molt més bonica que qualsevol altra possible construcció que allí es realitzara.

Mentre jo reflexionava, Sento ja havia decidit on podíem anar.

— Quinet! Anem al mercat, que m’apeteixen unes galetes!

Ens vam enfilar pel carrer Benissahat, o carrer Major com li agradava dir a ma uela, ja que deia que això li donava categoria al poble, vam passar la plaça dels Desemparats, vam seguir avall pel carrer Regimiento Tetuán, passant per davant de ca els Xulets, el tio Malaeno i Faustino el Xocolatero, entre altres, i vam arribar a la Plaça del Centre, que lluïa molt bonica amb la nova font que havien instal·lat, ens vam quedar uns minuts observant des de la llunyania com pujaven els diferents xorros d'aigua i vam girar cap avall fins a arribar al mercat.

Per Antonia Garcia i Valls

El Mercat vell

L'altre dia, passejant la vesprada per Madrid, vaig veure un xicotet comerç que em va traslladar a la infantesa. Als meus records. Era un comerç de venda a l'engròs de productes alimentaris. I a la vegada que vaig veure eixa tenda, molt bonica, per cert, a un barri emblemàtic de Madrid, Malasaña, estava veient la parada que els meus pares tenien, fa ja molts anys, al mercat vell de la Vall. Ho recorde com si ho estigués veient ara mateix. Si entràvem pel carrer Juan Capó, l'entrada de baix, a l'esquerra estava la parada. Feia com una ela i allà estaven les prestatgeries amb els "ultramarins", com s'anomenava allò que venien a la parada d'Antonieta. Les llaunes i pots de conserves, els paquets de café o de malta, sucre, xocolates... Les ampolles de vidre, de llet, de refrescs, de cervesa, que eren totes retornables. Els sacs de llegums, farina, caixes grans de galetes per vendre a pes. És el que més ha canviat. El vidre no es retorna i tot va envasat amb plàstic. De vegades, dues voltes envasat amb plàstic. Potser hauríem de prendre exemple de com s'oferia pels comerços ja fa massa temps! Puc assegurar que era prou més sostenible i amb molta més cura pel medi ambient... També ha canviat el tipus de productes que compra la gent. Recorde que un dels productes "estrella" era la llet condensada: tres marques comercials i tres envasos diferents de 3k., 740 gr. i 350 gr. Actualment és un producte poc habitual i prou residual als supermercats i ha estat substituït pels brics de llet uperitzada, pasteuritzada, sense lactosa, de soja... Molts canvis. Els supermercats, els hipermercats i les grans superfícies han suposat que l'ambient familiar, la calidesa i les relacions personals que es generen als mercats municipals i al comerç de proximitat han desaparegut. Recorde que el mercat era com una gran família. La parada era de la meua família des de 1959 i ma mare va estar darrere del aparador des dels setze anys. I mon pare des que es van casar el 1965. Tota una vida. Això va fer que després de més de vint anys que els meus pares van tancar la parada, per jubilació de mon pare, jo encara considere família a moltes venedores que tenien parades aleshores; i també a moltes de les clientes de la parada d'Antonieta.

Com "xiqueta del mercat" que sóc i que ho porte amb molt d’orgull, crec que el mercat municipal, tant el vell com l’actual, ha marcat no sols la història del nostre poble, també la història personal de molta gent; jo sóc una de les persones amb eixa "marca" especial. El mercat era i és un lloc on es concentra el treball de moltes famílies, xicotetes emprenedores, que dia rere dia ofereixen el millor per donar satisfacció a la seua clientela, amb la qual estableixen lligams que van molt més enllà de la pura relació mercantil que origina el primer contacte entre la persona que ven i la persona que compra. Eixa és una de les raons per les quals s’ha de mantenir el mercat. Per finalitzar simplement dir que agraïsc a la nostra falla l’oportunitat de rebuscar entre els meus records que han fet que m’emocione quan escrivia aquestes humils paraules que m’han encomanat. 23

A Sento li van durar les galetes que s'havia comprat al mercat el temps que ens va costar pujar fins al carrer Sanchis Tarazona, tot i que jo el vaig ajudar a acabar-nos-les. A l'altura de la tàpia del jardí del Palau de Vivel ens vam trobar amb Manuel, que era un company d'escola que vivia al carrer de darrere de ma casa. La seua família va vindre des d'un poble de Jaén per a treballar a la fàbrica Segarra, van arribar ací feia uns anys i era curiós perquè parlava un valencià perfecte i quasi no se li notava el seu accent. No vaig dubtar en cridar-li des de l'altra punta del carrer.

— Ei, Manuel!, vindràs esta nit a la festa? — Sí, sí! Ens veiem allí, mon pare portarà alguns trastos que ha arreplegat a la feina! — Molt bé, molt bé, nosaltres també!

Sento i jo vam seguir carrer amunt cap a la plaça de l'Àngel, travessant la plaça Isaac Peral i passant per davant de la porta de l'església i ens va cridar l'atenció que la plaça estava de bat a bat amb dones xerrant, traient aigua de la font o fins i tot brodant assegudes mentre conversaven. Anàvem xerrant de les nostres coses i caminant pel poble tranquil·lament, seguíem buscant coses que ens serviren per a aquesta nit, ens vam endinsar pel carrer dels Dolors, que tots coneixíem com a carrer d'Enmig, ens vam creuar amb dos homes que baixaven amb tres cabassos buits cadascú, possiblement vingueren de treballar al camp, el més segur és que tornaren dels horts de tarongers, però no ho estàvem del tot segurs perquè com a La Vall hi ha de tot, era molt difícil encertar-ho. 25

Les nostres passes ens van dur carrer amunt, fins que vam arribar a l'aqüeducte, no sé per què, però ens vam quedar mirant fixament en silenci aquesta gran construcció de pedra que havia resistit el pas del temps i que tantes històries hauria vist i escoltat. Envoltat de molins que aprofitaven la seua aigua, em fascinava veure com la séquia creuava el barranc per damunt d'aquestes arcades, algunes d'arc redó i d'altres rematats en punta, però el que vertaderament m'impressionava era saber que aquesta mateixa aigua, que provenia de la font de Sant Josep, si continuava el traçat marcat per la séquia, travessaria tota la vall i arribaria fins a la bassa dels Ferros, passant per llavadors, séquies i salvant tota mena d'obstacles, pràcticament era un autèntic camí de l'aigua. 27

Per Empar Valero i Martínez

La séquia mare

Escoltar a les dones sàvies de casa sempre aporta transmissió i memòria dels temps als quals de vegades m’agradaria transportar-me: Mirar la Vall dels anys 1936/40, vestir-se com la xiqueta d’aleshores, ella immersa en temps convulsos i així i tot, transmetent unes experiències d’amor al carrer, al poble o al veïnat. Crec que per això estime la Vall, per aquest fervor oral i emocional tan entregat.

En començar a narrar els ullets blaus se li posen altius i mostren il·lusió i passió pel seu poble. Imagineu les cases de la Vall sense aigua corrent, la d’Amparito entre moltes altres, ja la tenia després de tornar de les Valls (Benifairó) de dos anys llargs de refugi i exili. Reconstruiran la casa, netejaran i posaran en marxa la fusteria, tornen a la llar treballadora i curiosa, on torna a xorrar l’aigua fina i fresca de la Font de Sant Josep. Els armaris de rebost es reconstruiran, les portes es refaran i les dones de casa tornaran a llavar la roba ensabonada amb sabó de sosa i oli reciclat. La gent, les dones i homes de la Vall, del carrer Sant Josep, de l'Alcúdia, del Roser, del Barri, han tingut fama de gent molt endreçada. I clar, què millor per retrobar-se amb l'essència de la dona vallera que anar al llavador o a la séquia. Aquesta xiqueta de huit o nou anys que tenia safareig i aigua directa a casa, ja que l’ofici del uelo Eleuterio ho reclamava, li enamorava anar a les pedres de llavar del Parral. 28

Del Molí de Demetrio, recorda, eixia una aigua tan rebona que transcorreguent per la séquia que vorejava l'Alcúdia, el Roser, plena de lloses fines acudirien les gracioses alcudianes que, a matineres no les guanyava cap, per rentar les peces més personals i els llençols i draps. Llençols i camises blanques que lluirien a les seues cases en assecar-se al sol en aquest indret tan peculiar vora el riu Belcaire. La roba anava en consonància amb el carrer i la casa, després de llavar i rentar pujarien l'aigua per tal quefer. Ella sempre ha sentit especial admiració pel caràcter de les dones d'aquest barri. Venia de meitat del carrer Sant Josep, se li feia curt el camí d'anada i tornada, sa mare i sa uela, Amparito i Amparo li feien recomanacions que ella seguiria cerimoniosament i que després contaria en tornar a casa, sentint-se feliç d'haver compartit aigua, sabó i xerrades amb les dones del Roser i l'Alcúdia, i finalment, escoltar el vistiplau de les seues matriarques seria la preuada recompensa. Conta com les dones que baixaven al llavador del Pla, que es veu estava més baix que el carrer, es feien escoltets quan per dalt s'acostava algun "miró" que volia endevinar entre les faldilles alguna cuixa rodona i blanquinosa que l'inspirava a moviments frenètics per substituir un cos més proper. En tots els temps hi ha de "brillantes" i "voyeurs"! Les tines i la roba al cap de les dones de més avall, cap al barranquet, actual centre, es reunien rialleres a la vora del Palau dels Marquesos de Vivel. Allí transcorreria la séquia (d'ací el nom del carrer actual Sanchís Tarazona) també envoltada de pedres de llosa i que faria cap a un menut llavador, davant la família dels Batos (del qual serà el seu espós) què es dedicaven a fabricar lleixiu. Conta que es repartia per les cases, com la llet o es dispensava allí mateix. Del lleixiu em contarà passos ben complicats, com el d'aquell bon home treballador de la fàbrica de llimonades de Gras, que pensant que era llimonada, va pegar un glop després d'un dia calorós i va beure lleixiu. Pobre, què mal ho va passar! Ella mai arribà al centre però recorda com el darrer llavador on anaven les dones del poble de baix, estava i encara resten vestigis, al carrer Regiment Tetuà, prop de la placeta dels Desemparats. El cicle de l'aigua, el cicle diari de les dones valleres, conforma el millor dels seus records de "vallereta" curiosa de mitjans de segle passat, que lluny de les comoditats preferia compartir esquits i fregons entre rialles i acudits graciosos de les dones d'aleshores. Records d'una Vall ben diferent, tan amable que sempre recordarem.

Sento i jo ens vam posar mans per feina. Vam carregar uns ambrassers³ secs i unes quantes rames menudes que vam treure del barranc i els vam posar en una bossa de tela gran que portava Sento a la butxaca. Quan ja no cabien més dins la bossa, vam agafar cada u una ansa i ens vam encaminar carrer Joaquim Costa avall, per a passar per casa de Josep, que era un company nostre d'escola qui ens havia convidat als dos a dinar a sa casa perquè avui era el seu sant, i nosaltres vam accedir encantats. Baixàvem pel mig del carrer distretament, a mi m'agradava mirar les diferents façanes de les cases, en passar per l'encreuament amb el carrer Caritat, ens vam creuar amb dos dones que portaven unes cassoles de fang tapades amb un drap, que es dirigien cap al forn que hi havia al cantó de baix. A això li anomenàvem arròs passejat i em feia molta gràcia perquè la gent que no tenia forn o mitjans per cuinar-lo, el portava preparat al forn més proper i allí es cuinava mentre les dones esperaven assegudes i fent tertúlia. Vam travessar la plaça Espardenyers, que tothom li deia així però la veritat era que en els últims anys en la plaqueta situada allí posava Plaça de l'Alcàsser de Toledo, que no sabia ben bé a què feia referència. Allí es reunien a treballar al banc de cosir diversos homes, i mentre feien espardenyes xerraven i debatien. Era una forma de fer més amena la feina. A aquestes hores ja estaven replegant-se a casa, ja que era hora de preparar el dinar, i nosaltres vam caminar ràpidament fins al carrer del General Pinazo, que era on vivia el nostre amic. ‌________________ 3

Ambrasser: com es coneix a l'esbarzer a la Vall d'Uixó.

Vam arribar i la porta estava oberta de bat a bat, així que vam cridar un fort "ieeeep!" i des de dins ens van respondre "ieiraaaa!" i de seguida va eixir Josep a rebre’ns.

— Vinga, passeu, passeu! Que ja quasi està el dinar a taula!

Allí estaven reunits tota la seua família, altres companys de classe i nosaltres que acabàvem d’arribar. Per a dinar teníem all i pebre i de postres unes manjòvenes4.

‌________________ 4

Manjòvena: postre típic de la Vall d'Uixó

Per Josep Nebot i Borràs

L'anècdota 32

Al primer terç de segle a la Vall d'Uixó, igual com a les poblacions veïnes els homes feien molta vida en comú. Bé al casino, bé en curruques de caçadors, al mateix carrer, hi havia molts punts de quatre cantons o bé en les mateixes cases dels nostres protagonistes, era prou comú de convidar-se entre ells i de gastar-se moltes bromes, el riure per damunt de tot. Els passos s'amuntonaven. El que segueix, aquesta anècdota l'he sentida contar a casa més d'una vegada sent petit. La tia Santeta experta en cuina, rebé el compromís del seu home Vicent de preparar un àpat d'estiu per als seus companys. Es tractava de fer una bona cassola de fang d'"All i Pebre". En teoria la procedència de l'anguila era dels aiguamolls de la Llosa, on les séquies s'endinsaven cap a la mar. Però dies abans el camí dels Tolls cap a Aigualit, el tio Vicent i els seus fills l'havien fet algunes vegades de més. Era l'hora de recollir les garrofes. Cada viatge el sí del nostre personatge sacsejava, es movia en totes direccions. Els saquets de tela a casa proliferaven enganxats al pany de les portes de les habitacions.

Al sopar hi estava convidada pràcticament la plana major de la "Matxà", tots a taula, menjaren i menjaren per a un regiment. Tots contents, el tio Clarinet, el tio Callau, el tio Rebollar, el tio Fèlix, Mendieta, el Chato Pòlit. Felicitaren a l'avia Santeta per l'àpat. L'alegria brollava, el sopar se l'empassaren amb uns bons gots de vi del Guano del Joaquim Costa. Ja arreglades la notícia no tardà a arribar. "Xics, que bones estaven les anguiles eh! Doncs veureu, crec que heu estat pioners en menjar carn de serp, veritat que està fantàstica?". Les vomiteres feren acte de presència, una darrera l'altra, necessitaren l'ajut d'uns quants poals de galvanitzat per netejar el carrer Picazo. Les deixalles de serp corrien cap avall sense parador. Alguns insults i alguns "em cague", "em cague en l'horta", la més fina, donà fi a la nit. Aquest senyor protagonista de la història era el meu avi, el tio Vicent de Sabata, el tio Cotet. 33

Vam acabar de dinar i vam felicitar el Josep pel seu sant, i després d'haver fet una mica de sobretaula que es va allargar fins a les sis de la vesprada, vam marxar Sento i jo carrer Joaquim Costa avall, fins que al carrer Correus ens vam separar, ell va seguir recte i jo vaig pujar cap al convent. Vaig vorejar el seu perímetre fins a arribar a la placeta del Circ, em vaig quedar uns minuts allí comprovant una cosa que m'havien explicat a casa, i és que, efectivament com deia ma uela, eixa plaça era travessada per un carrer, o millor dit un camí que pujava fins al cementeri vell, que encara perdurava tot i que ja havien construït un nou als afores del poble. Cada volta quedaven menys xiprers amb els troncs pintats de blanc i les anomenades com a estacions del calvari, que anaven sent derruïdes a mesura que el poble s'estenia cap amunt.

Vaig tornar a casa quan ja pràcticament el sol estava posant-se per darrere de Pipa, allí estaven els meus pares acabant de preparar coses per a la festa d'aquesta nit, que no era altra que la festivitat de Sant Josep, però també del meu aniversari. Vaig entrar a saludar a ma mare, que estava a la cuina amb les veïnes organitzant el menjar entre totes i distribuint les diverses elaboracions que havien fet entre totes en plats. El meu pare estava al corral organitzant unes canyes i nugant-les perquè poguérem emportar-nos-les. 34

Un crit de ma mare em va fer entrar de nou a casa:

— Quinet! Vine ràpidament que al carrer estan els teus amics!

Vaig eixir al carrer i allí estaven tots dalt del camionet de Toni amb una muntanya de fustes, mobles vells, canyes, branques, i un munt de coses més. Sento va veure la meua cara de sorpresa en veure’ls.

— Què dius, Quinet? Tindrem prou? — Clar que sí Sento! Tenim de sobra!

Estava molt feliç en eixe moment, vaig pujar al camionet com vaig poder i vam anar fins a la plaça del circ, allí vam amuntegar tots els trastos vells al mig de la plaça, mentre els hòmens muntaven taules i cadires per a sopar i les dones anaven fent viatges des de ma casa fins allí portant les viandes. Ens vam asseure a sopar, i allí estàvem tots, tota la meua família, la de Sento, la de Tica, la de Manuel, veïnat del barri i també d'altres punts del poble. Serien unes cinquanta persones que van decidir fer-nos cas i recolzar-nos a nosaltres, uns xiquets, per tal de celebrar la festa de Sant Josep amb una gran foguera a la plaça. Estava molt feliç de veure com s'havien bolcat amb una idea que vam tindre nosaltres i ens van donar tot el seu suport per tal de passar una gran vetllada junts. Vam acabar de sopar i vam encendre la foguera, i tots junts al voltant del foc vam acabar de passar una nit inoblidable.

Per Josep Tur i Rubio

Quinet

Quinet ja havia vist fotos de Falles. La guanyadora de l’any 1909 on un grup de músics interpreten una peça sobre un majestuós violoncel o aquella altra de 1911 de la plaça Mariano Benlliure on un intrèpid artista circenc fa les delícies al llom d’un resignat lleó o aquella altra de 1919, Premi Extraordinari de l’Ajuntament, amb un impossible equilibri d’un aeroplà descansat sobre el cim d’una rústica i prima torreta. Quinet encara no havia complit els tretze anys i aspirava a ser un reconegut i ben pagat cisteller. Vivia al carrer les Eres, a tocar d'un pati on feinejaven dos germans cistellers. Els seus ulls seguien i resseguien cadascun dels moviments elegants i àgils de les mans dels cistellers. No perdia cap detall: des de la col·locació en forma de creu de les tires de vímet per iniciar l'entramat de la cistella fins al trenat final perquè el vorell de la cistella quedara perfecte; sense oblidar la tècnica de la part més difícil, la d'enllestir les nanses de les cistelles. A Quinet li agradaven les fotos de les Falles. A Quinet li agradaven les Falles. Li agradava sentir parlar de les Falles, de la sàtira que en provocaven i, també, dels problemes i els maldecaps que alguna de les figures, els ninots, i alguns dels escrits, els versets, causaven en els guardians de la moral i dels bons costums. Havia tingut ocasió de fullejar un exemplar de la revista "El Fallero" de l'any 1922 (la revista s'havia fundat un any abans) que un cosí de son pare adquirí en anar a València de viatge de nuvis. Pogué observar els dibuixos de cadascuna de les falles d'aquell any i riure amb els acudits i articles humorístics i sarcàstics que apareixien en la publicació, com la Història d'un ninot de falla contada per ell mateix. Des d'aquell dia a Quinet li picà el cuquet de les falles i començà a imaginar i a imaginar. Quan veié fotos, on s'apreciaven més els detalls, el cuquet anà creixent.

Ara tornava a veure'n d'una altra, de foto. Ell i el grup de gent major que totes les vesprades s'entretenien i xerraven, cigarret va, cigarret ve, al voltant dels cistellers mentre aquests anaven acabant les paneres de peix, els cistells i alguna que altra pollera. La foto la mostrava un afortunat veí que pogué desplaçar-se a València el dia de sant Josep d'aquell any. No cal dir que la mostrava satisfet. Algú, segurament el més major, remugava si pagava la pena gastar-se els "quartos" en un monument que l'únic sentit que té és ser engolit per les flames. Com es nota que vosté no ha contemplat mai un espectacle de flames tan grandiós!, li contestava el visitador de les falles d'aquell any. No em parles a mi "d'espectacle de flames grandioses", que prou el vam patir l'any passat quan s'incendià una olleria del carrer on visc!, replicava aquell que no entenia el veritable sentit d'una falla.

L'afortunat visitador els anava explicant la Falla, mentre els cistellers no treien l'ull del passador que els ajudava a fer passar diversos vímets per un mateix forat de l'entramat de les cistelles que duien entre mans, no fora que s'endugueren alguna burxada. Quinet escoltava el relat que feia aquell veí i no s'estava de preguntar-li per colors, grandàries, posicions i gestos dels ninots. Així, entre preguntes i respostes, alguna que altra exageració i més d'una polèmica per temes locals, regionals i nacionals, la conversa, com la vesprada, anà apagant-se. Tots els vímets compliren el seu destí i els cistellers i tertulians acompanyants ja sentien l'oloreta del sopar que els esperava a casa. Aquella nit, com en d'altres, Quinet s'adormí imaginant que tal volta algun dia podria plantar una falla al centre de la seua estimada placeta del Circ. Endormiscat es veia ja cisteller i aprenent d'artista faller, bastint en el seu pensament el monument. El motiu central, un gran cisteller, repenjant el genoll sobre un piló mentre va teixint les tires de vímet d'una magnífica i extraordinària cistella. Al seu voltant tots els estris necessaris: el falçó per a tallar els vímets; el badador o partidor per tallar les canyes; tisores, agulla o estaca per lligar i entrellaçar. Però, el més important, allò que havia de captivar l'atenció de l'espectador, allò que havia de commoure, havien de ser les mans, la destresa i seguretat de les mans, símbol del treball pacient i ancestral. Símbol de les coses ben fetes. I d'entre els ninots que envolten el cos central de la falla, el ninot d'un jove que pels gestos de les mans sembla que estiga dirigint, que done les instruccions oportunes perquè la plantà de la falla guarde l'equilibri necessari i encara que faça vent no es bellugue com un vímet.

Com cada dia del Cristo, d'Ací Dalt, Vicent i Agnès anaven amb el seu fill Oriol al balcó de la Plaça de l'Àngel per a vore passar la ó que discorria pel carrer de la Cova Santa, i aquest 2019 no anava a ser diferent. Des d'ací estant, té molt bona perspectiva i val la pena anar prompte per agafar lloc. Ja feia una estona que hi eren allí quan el xiquet, que era prou curiós i no se'n perdia cap, va preguntar:

— Pare, este balcó ha estat sempre així?

Epíleg

Per Ernest Pallardó i Creixach

Els anys i el temps passaren irremeiablement pel nostre protagonista, va anar madurant i va anar travessant totes les etapes de la vida. Es va casar, va ser pare i fins i tot va ser avi. Amb una llarga vida a l'esquena ara s'adonava que era guardià d'una memòria oral no escrita que sentia que devia contar als més joves, per això aprofitava cada ocasió per a llegar-la en forma de paraules a noves generacions i mantenir-la.

El pare, no massa major, li diu: Jo el conec tota la vida així, però algú em va dir que antigament n’hi havien cases per ací, Agnès tampoc no en sabia res del tema!

— Espera’t, ara li ho preguntarem al tio Quinet, que com ja és més major, segurament se’n recordarà! Diu el pare al xiquet.

El tio Quinet, era un veí criat al carrer Les Eres, però casat amb la tia Teresa, veïna de la zona i ja passava dels 70 anys. 40

— Veja, tio Quinet, què em pregunta el meu fill! -li diu Vicent, i tallant-lo li contesta. — Ja vos estic escoltant! Quin xiquet més curiós, em recorda molt a mi! Este sí que arribarà lluny! Ara tot seguit vos ho explique. — Sí, sí, que a mi també m’interessaria saber-ho! -li contesta l’Agnès.

— Doncs, Vicentet, atenent la teua curiositat, t’he de dir que efectivament, este balcó no ha estat sempre ací Mireu. Ací on estem, però un poc més cap avall i més alt que el carrer de baix, estava la "rebaixadeta" del Retor, que era un accés des del carrer de la Cova Santa al que, més antigament era part de la casa Abadia i posteriorment, cine d’estiu del Noi, just on ara està eixe edifici cantoner de pisos. En eixe edifici de rajoleta cara-vista del costat de casa Segarra, allí hi havia el Casino del Noi. Era al primer pis, i pujaven per unes escales que estaven just on ara està eixa porta de fusta amb cristalls de colors. Allí anaven els nostres majors a jugar la partida i fer un cafenet, i fumaven tant que estava tot groc del fum del tabac!

— I fumaven dins del bar? - li pregunta Oriol — Sí, fill, sí! A vore qui fumava més! Eren altres temps! -Li contestà Quinet. I continua relatant: — Sota el casino, el cine-teatre d’hivern del Noi, un dels cinc cines que he conegut jo ací a la Vall. I si descomptem uns 3 o 4 metres cap endins de la plaça, que podria tindre d’amplada la rebaixada, ací mateix estava la casa de la de les Peroleres, coeters i bressol dels actuals pirotècnics Peñarroja. — Així que la Plaça abans estava tancada per ací, li fa observació el xiquet... i com és que la van obrir? 41

— Doncs em sembla recordar que la família Segarra, que aleshores eren els amos de la Fàbrica Segarra, anava creixent i necessitaven ampliar la casa, així diuen que van acordar que ells construirien a l’actual carrer Benigafull, un bar i cine molt gran amb aire condicionat i tot (actual Teatre Municipal Carmen Tur) i que baratarien pels cines i casino del Noi, i allí es van fer l’edifici que actualment està al costat de la Casa de Segarra. Cal dir que el cine d’estiu tenia dret de l’aigua que venia canalitzada de Sant Josep, potser per allò que hi havia estat l’Abadia per allí; igual que la Casa de Segarra (antic palau dels ducs), el forn del Xiquillo, la casa dels Creixach... La casa de la tia Doloretes la Perolera la van derruir i van fer el balcó, supose que per a donar més vistositat a la nova casa o bé donar façana a una possible futura nova ampliació utilitzant el pati del cine d’estiu que no van utilitzar, just el lloc que ara ocupa este edifici cantoner. — Ostres! Sí que ha canviat la plaça! -Va respondre Oriol tot sorprés. I no diguem sa mare i son pare, estaven amb unes orelles com a pàmpols escoltant totes aquelles històries! Tant que Agnès l’animava amb gestos perquè continués el relat. Quinet, que era d’aquells que li agradava transmetre els seus coneixements estava que menjava fetge! Doncs no estava content ni res fent de mestre! Va continuar dient:

— Vosaltres veieu, ací baix al carrer, eixe quadre de ciment del terra? Doncs heu de tindre present que pel carrer de la Cova Santa, que també anomenàvem del Pla, on es fa més ample, transcorre la séquia que ve de l’aqüeducte i portava l’aigua de Sant Josep fins a la bassa del Ferros, al costat de l’església d’allà baix. Doncs en eixe quadre més o menys estava la boquera que permetia conduir l’aigua cap a les hortes per mig d’una séquia que passava per baix de ca la tia Amparo i per ca la tia Isabel, la del costat, soltaven el tap fet d’un tros de soca d’arbre, que conduïa l’aigua a les hortes fins el riu... i així aprofitaven l’aigua de la Font... però, ara callarem perquè ja estan ací els dolçainers i tabaleters i ja arriba la processó.

Vicent, que li agraden estes coses, estava que al·lucinant.

— Tio Quinet, li pregunta Vicent. I vosté se’n recorda de la fàbrica de Guanteria?

Fent un senyal de silenci amb el dit li diu:

— Paciència, Vicent, ara ho parlarem quan passe la processó.

Passada la processó, Vicent li fa un senyal i el tio Quinet reprèn la conversa. — Bé, diu Joanet, la fàbrica de Guanteria estava ací davant, just on ara hi ha l’edifici eixe de tres pisos. Construït a primeries del segle XX, com sabeu, va ser la primitiva fàbrica de Segarra. Era un edifici d’estructura de ferro de quatre plantes, amb les parets i terra tot fet de rajola massissa obrada cara-vista. Tant davant com darrere i al costat oest, disposava d’unes enormes reixes que donaven seguretat a l’edifici i deixaven entrar la llum natural. Una construcció ben massissa capaç de suportar el pes de la maquinària i que es va poder vore en el seu enderrocament: una espessa estructura de ferro que va donar molt de treball per a desmuntar-la quan pel desmantellament de la Fàbrica, la van vendre per a fer els pisos que ara veieu.

Quinet deia estes paraules amb un veritable sentiment, com aquell que li arranquen del cor l’herència de sa mare!

— Sí que pareix que no li sembla massa bé que l’hagueren enderrocada, tio Quinet! -Li diu Agnès — Doncs Agnès, veig que tens eixa sensibilitat que teniu les dones per a endevinar les emocions! Tens tota la raó! Mai no m’ha paregut bé el seu enderrocament! Sempre m’ha semblat una bogeria com tantes que s’han fet a la Vall d’Uixó!

I veient la cara d’interessat, el tio Quinet continuà:

— Hem acabat amb la Bassa dels Ferros, substituïda per una escola que podria haver anat a un altre lloc. L’antic Ajuntament de la Plaça dels Xorros l’hem substituït pel nefast edifici de la Telefònica. Deien que estava en ruïnes i van haver d’utilitzar dinamita o compressors per a enderrocar-lo, no recorde bé. I fa ben poc, amb eixa mania que els nostres governants tenen per anar pujant els carrers, que a pur d’anys haurem d’entrar a les cases pel terrat, han enfonsat la font dels Xorros un escaló o més.

Igual que ha passat en l’entrada de l’Institut Cavanilles, que dit siga de pas, també pensen enderrocar, com en el seu temps ho van fer amb l’escorxador que estava davant, un edifici per a mi molt bonic, amb moltes arcades per dins per a sustentar una cúpula quadrada que tenia, o el mercat vell que també se’l van carregar... I no diguem l’última que he vist: la substitució de la barana d’època, de l’escola infantil que hi ha al Cor de Jesús, l’edifici de l’antic Auxilio Social, que l’han substituïda per una ridícula tanca que més lleig no pot fer! En este poble, fills, no sabem conservar el què tenim. Anem massa de sobrats per la vida. I així ens va: ens queda ben poc del qual teníem! Al tio Quinet se’l veia molt decebut.

— Jo em pensava que açò canviaria però veig que seguim igual! -Lamentà el tio Quinet, i continuà: — Què hauria costat a l’Ajuntament, comprar a Patrimoni, crec que era qui portava allò del desmantellament de la Fàbrica, o aquest cedir al poble eixe emblemàtic edifici de Guanteria, restaurar-lo i dedicar-lo a museu, a biblioteca, a teatre, a centre cultural, o el que fos, amb tal de no destruir el nostre patrimoni que ja no tenim? De qui ha estat la culpa d’eixa desaparició i de tantes altres? En fi xiquets, sabeu què vos dic, que ja s’ha fet un poc tard i haurem d’anar a buscar el sopar, així que espere vos haja satisfet les vostres inquietuds, i com diem per ací, si vols més, para el cabàs! — Doncs ho trobàvem interessant, però veiem que té raó. -Li contesten Vicent i Agnès- Ho deixem ací i de ben segur que haurem de continuar la conversa. Cal aprofitar eixa memòria històrica no escrita que sovint ens fa comprendre el què som. Gràcies per la seua informació, tio Quinet. Bona nit! — Au! Espere que vos haja servit, i si no, hem passat una bona estoneta. Bona nit! 45

Malnom [de mal- i nom] m. Nom que es posa a algú, pres d'algun defecte, vici, etc. Segons el DCVB (Diccionari Català-Valencià-Balear) un malnom és: «nom popular aplicat a una persona, i, per extensió, a tota una família o grup de gent més o menys nombrós, que sol tenir com a origen una referència a un lloc, a un altre nom de persona, a un ofici o càrrec, a una simple qualitat física o moral, a una anècdota de caràcter ironicohumorístic, etc».

Per Josep Gargallo i Gregori

Els malnoms de la Vall: patrimoni social

Un malnom és, per tant, una manera d‘identificar algú per un motiu o per un tret determinat. El malnom sorgeix d‘un fet puntual que permet individualitzar molt més la identitat d‘una persona, per damunt del nom i del cognom oficials heretats per tradició familiar. És ben constatat com de vegades els informadors consultats coneixien perfectament el sobrenom del veí, però en desconeixien per complet el cognom.

Els malnoms formen part de la història del poble. "El Tio Cassoles", "la Tia Menaora", "l'Escultora", "Dolsura", "Pepe Soles", "la Miracielos", "l'Esperança", "el tio Lligona", "Mosca", etc., en són els protagonistes. Els malnoms formen part del patrimoni. Perquè els malnoms, són, sens dubte, un retrat de la societat del moment; el reflex de la vida d'un poble, d’una comunitat de gent que hi conviu, que necessita identificar-se d’alguna manera i que ve transmetent-se de pares a fills des de generacions molt llunyanes i que nosaltres hem d’estar ben orgullosos de dur-los i fer tots els possibles per a què no desapareguin. Els malnoms ha estat el mitjà d'informació que la gent ha fet servir quan volia parlar d'alguna persona (Conxeta l'Ollera) o d'alguna casa del poble (Casa la Jesussa). El malnom era la forma ràpida de saber de qui es parlava o de qui es volia parlar. Els temes de conversa de la gent del poble sempre giraven entorn de la vida local. Normalment, es parlava de la feina, dels veïns, de si hi hauria bona o mala collita, de si Teresín la Morra s'havia comprat una màquina de cosir, de si Pepe l'Hort havia collit una carabassa de 5 kg, de si a, Paco l'Herbero se li havia mort l'haca, de si Sento Esperansa anava al darrere de la pubilla del a Cacaurera, de si Pepe Traca, era un malparit, de si el diumenge feien ball al Casino del Noy, de si el Pigós havia estat el més votat de les eleccions municipals, entre d'altres.

Siga com siga, els malnoms són un fet lingüístic existent, popular i que analitzant-los expliquen molt, no sols de les persones que el porten sinó del lloc d'on són. Els malnoms que es refereixen a oficis expliquen quins treballs existien al poble, alguns desapareguts, d'altres no. Analitzant-los es pot fer un esbós de la base econòmica que imperava en un temps en concret i que amb els anys de segur ha evolucionat i canviat. Dels malnoms es pot deduir la qualitat lingüística en la parla de la gent del poble o el grau de castellanització que la zona tenia, atès que els malnoms sorgeixen del llenguatge col·loquial. A més a més, entre altres coses, el recompte deixa entreveure moltes vegades el percentatge aproximat de gent forastera que el poble tenia, perquè la majoria de les vegades a la persona de fora se li posava el malnom del poble d'on procedia. També amb els malnoms es descobreixen un grapat d'històries i anècdotes que al capdavall han estat els motius que han portat a inventar el malnom. Si observem els malnoms vallers, descobrim com hi ha una sèrie de característiques molt simples. El veïnat no es coneix pel nom i cognoms, a vegades ni tan sols pel nom. El nom "oficial", si és conegut, apareix al costat del malnom: Luriano, Paco el Cabrero. En altres ocasions el que apareix com acompanyament és l'apel·latiu "el Tio, la Tia" (el tio Lligona; la tia Afaitagats) o els articles determinats el, la, les, l' (la Nofra; l'Oro). Però el que sol aparèixer poc és el cognom dels individus. la Marca (del cognom Marco). Una altra característica notable és la transmissió hereditària dels malnoms; passen de pares a fills, per exemple en el cas dels oficis, coneixem a un "Paeller" o per les seves característiques físiques a "la Rulla"(cabells rissats).

Aquesta norma general d'herència té les seues excepcions: en el cas que un fill presenta «alguna cosa» que el faça destacar, es guanyarà un malnom propi tot i que en el fons seguirà conservant el de la seua família. Roque de Catarrillo / Roget de Catarrillo. (en aquest cas, Roget de Catarrillo és el fill de Roque de Catarrillo; però al nàixer roig, adquireix el malnom de Roget i manté el Catarrillo de son pare). De tota manera cal tenir en compte que l'herència es fa de manera molt peculiar: el pas d'un pare a un fill comporta el diminutiu del malnom ("Betum", "Betumet"). Si l'hereu és dona, es feminitzarà el malnom afegint-li una "a" final ("El Corretger" La Corretgera" ). I quan, al cap del temps, sigui de tota una família, es formarà el plural ("les Corretgeres"). Cal indicar que llevat de rares excepcions, tots els malnoms consten d'una sola paraula ("Mandel", "Bolinches"). A més, hi ha una gran quantitat d'ells que són castellanismes, que no són paraules netament valencianes ("Chaleco", "Gorrumo"). Per altra banda és clara l'existència de malnoms castellans, els quals, en alguns casos, segons hem pogut comprovar, foren donats a persones forasteres, castellanoparlants, que s'integraren en el nostre poble i que foren plenament acceptades per aquesta ("Manyet" "El tio Branquitas"). Doncs bé, atenent a aquestes característiques i donat la gran quantitat de malnoms que tenim al nostre pobles, repassaré una selecció dels malnoms vallers seguint una classificació i anomenant alguns exemples: Malnoms acompanyats de el Tio ó La Tia: El tio Melenya, (deformació burleta de la paraula castellana "melena", ja que era perruquer d'ofici. Una altra versió és que quan anava al barber a tallar-se els cabells, deia en castellà: "Llevame esta meleña"); La tia Blaveta, (s'explica que sovint deia: "la roba ben neta, sempre blaveta"). Malnoms professionals. Ens serveixen per recordar aquells oficis que avui ja no perviuen: El Tejero, (tenia indústria de teules); La Canterera, (descendent de família amb tradició terrissera). Malnoms dels aspectes físics o de caràcter. Destaquen el físic, el comportament o la relació social de l'individu: L’Abobachics, (era una noia maca i parlava amb dolçor); Amparito la Caragola, (era de complexió menuda).

Malnoms procedents de topònims. Diuen l'origen de l'individu: Sento Alboraya, (procedia d’Alboraia); Paca la Castellonera, (procedia de Castelló). Malnoms procedents de noms i cognoms. Noms: La Davita, (la dona de David); El Malaeno, (deformació de Magdalena). Cognoms: Paco l'Esbrina, (relacionat amb el cognom Esbrí); Joaquina la Calva, (era Calvo de cognom). Malnoms relacionats amb vegetals: Roig de panoll (Diuen que en sa casa al corral hi havia una planta de blat de moro que feia les panolles roges i quan el xiquet va nàixer en aquells cabells rogencs, li van dir que era roig com el panoll del corral); Pepe Fusta, (Tenia la cara roja i era aficionat a la pilota, activitat que practicava en el Roser i que quan jugava els espectadors l'animaven a que pegara fort al temps que li deien que et poses més roig que la fusta del "ginjoler"). Malnoms relacionats amb animals: La Rosquilla, (venia al mercat més barat que ningú i tenia molts clients, de manera que es deia que "rosegava a tots els clients", fent referència a un insecte anomenat vulgarment "rosquilla"); El tio Cabreta, (una vegada el van veure quan anava a enterrar una cabra que se li va morir). Malnoms relacionats en la forma de vestir: El tio Sabata (era "dolçainer" i quan s'arreglava per anar a tocar, disposava d'un parell de sabates per calçar); Blay de Tirants, (quan encara no s'estilaven els tirants ell ja portava). Malnoms relacionats amb llocs: El Barraquero, (vivien en una barraca entre La Vall d’Uixó i Moncofa i que feien de taverna per a viatgers i agricultors); Tereseta el Racó, (vivia en una casa ubicada al racó de la "placeta Molins").

Malnoms relacionats amb el menjar: Barrets (sols volia menjar barrets); Nelo Fartes, (era molt fartador). Malnoms relacionats amb la música: Benigualets (el mestre Badal era el director de la banda de música la Lira Nou Centre i volia que tots els músics anaren conjuntats. Sempre deia: -Toqueu ben igualets, toqueu ben igualets. I com ho deia moltes vegades a la fi li tragueres el malnom de Benigualets i la banda acabà coneixent-se més per la banda Els Benigualets i oblidaren el nom oficial); El tio Miserenobis, (era organista de la parròquia de l'Assumpció). Malnoms de qualitats, habilitats i aficions: El Caçaoret, (un avantpassat era molt atret per la cacera i es creia el millor caçador de la comarca); El Rayo, (personatge molt esportista [boxejador i ciclista] i molt nerviós). Malnoms compostos: Maicalles (era molt parlador); La Ricalbarrio, (vivia al "barri" de baix i tenia moltes finques). Malnoms relacionats amb la manera de parlar: Pepe Ofes, (tenia cert defecte en la pronunciació de la "r" i quan pronunciava "garrofes" el feia d'una manera característica); El Seno, (era sereno i deia: "seeee…noo").

Malnoms relacionat amb la religió: Nelo Corrent, (escolà de l'Àngel, caminava lleuger i a pressa, i sempre encoratjava als fidels perquè s'apressessin); Covasantetes (cuidaven i vestien a la Verge de la Covasanta). Malnoms d'influència forastera: El Gorrumo, (ve del castellà gorromino per tan que era molt agarrat); El Ratón, (procedents de Jaén, el patriarca de la família solia dir: "hemos pasado más hambre que un ratón!"). Malnoms d'anècdotes de caire humorístic o irònic: El tio Grave, (un dia es va encendre el cotxe de línia i un tal Nelo el Blanco, que anava a la vaca, va caure i es va trencar la columna. Cada dia li preguntava un amic seu: com estàs?, què estàs grave?); Leonoreta el Timbre, (Leonoreta anava al cinema amb la seva mare i el nuvi. A la foscor de la sala la parella es dedicava a la seva. Quan arribava l'hora de canviar el rotllo de la pel·lícula i sonava el timbre que avisava de la immediata encesa de les llums, la seva mare, situada darrere, l'avisava amb un: "Leonoreta el timbre!").

Tania Baños i Martos

Saluda de l'Alcaldessa

El 2020 és un any especial per a la falla Ja Estem Tots, perquè compleix cinc anys. Ja ha començat el compte enrere perquè els carrers de la nostra ciutat s’òmpliguen de foc, llum, pólvora, color, germanor i festa gràcies a les Falles. Unes Falles que un any més la falla Ja Estem Tots viurà amb molta il·lusió i d’una manera especial perquè en el seu cinqué aniversari ja són una peça fonamental dins del teixit faller i festiu de la nostra ciutat.

Per a mi és un plaer dirigir-me de nou als fallers i falleres de Ja Estem Tots com a alcaldessa, així com a tots els abonats i col·laboradors que feu possible que les Falles continuen creixent a la Vall d’Uixó i que cada mes de març els monuments es planten al carrer escampant la flama de la festa per tot arreu. En el vostre cas, uns monuments molt singulars que repleguen tota l’essència i la tradició de la nostra festa més valenciana. Vos anime a seguir gaudint del que feu amb les mateixes ganes que fins ara, perquè gràcies al vostre esforç som una ciutat amb sentiment faller i amb una festa amb molta vida i molt de futur, com demostren els cinc anys que enguany compliu i que seguiran sumant a la vostra història. A més amb una programació festiva oberta a totes i tots, amb actes tan destacats com l’Aplec de Dolçainers i Tabaleters o els concerts. La vostra filosofia de connectar la innovació, la joventut i la tradició suposen el clar exemple dels canvis socials dels últims anys, formant una associació oberta, diversa i compromesa amb el món que l’envolta. Que ningú us diga com heu de ser fallers i falleres i seguiu contribuint al fet que la societat avance. Maria i Daniela, espere que gaudiu d'un any inoblidable com a falleres majors de la vostra falla, acompanyades de les vostres corts. De ben segur serà un any molt intens junt amb la gent que estimeu i vos estima i que viureu amb molta felicitat i alegria entorn de l'emblemàtica plaça del Circ, escenari de moments que sempre guardareu en el vostre record. Sols em queda desitjar-vos una molt bona setmana fallera a la gran família de Ja Estem Tots, en la qual la germanor, el bon ambient i les ganes de passar-ho bé siguen les protagonistes, des de la unió i el treball conjunt. Teniu el nostre suport com a equip de govern i Ajuntament, perquè gent com vosaltres manteniu vives les nostres tradicions i la nostra cultura i ens demostreu que altra manera de fer les coses és possible. Una afectuosa abraçada, Tania Baños i Martos Alcaldessa de la Vall d'Uixó

Maria Cruces i Maximiano

Saluda de la Regidora

Se’m fa difícil fugir dels tòpics en pensar que he d’escriure quatre ratlles sobre les falles per al vostre Llibret de 2020. Difícil perquè, pel que sembla, tot al món de les Falles ha de seguir un ordre establert, acceptat i, a voltes, indiscutible. Allò que en tantes situacions de la nostra vida (social) en diem protocol. És clar que cal el protocol, però mai a costa d’esborrar el somriure, o de crear conflictes estèrils (si és que no ho són sempre, d’estèrils, els conflictes) o d’amagar els tocs d’improvisació i d’originalitat, d’espontaneïtat que ens fan ser singulars. Pot donar la impressió que posar en el gran tauler de les falles alguns detalls, algunes peces en les quals ningú havia pensat o, si més no, plantejat és com posar dubtes a la feinada que costa aixecar un monument, siga gran o menut, cada primavera. Un dels vostres èxits ha estat, d’una banda, véncer la dificultat d’actuar, de sacsejar i no malmetre ni ferir una de les tradicions valencianes més arrelades i, d’altra, provocar moviments que la projecten cap al futur. Necessitem de bones dosis de llibertat, de comprensió i d’innovació per poder entrar en eixe regne tan complicat del futur.

Durant aquests cinc anys de Falla heu mirat des d’una altra perspectiva (això sí, respectuosa) el mateix fet perquè puga ser comprés i reconegut, perquè ningú tinga reticències, anava a dir prejudicis, en aproximar-se, observar i finalment dir. Amb el tots, del nom de la Falla, Ja estem tots, heu aconseguit expressar i significar que no només som nosaltres qui podem ocupar un espai, com el de la plaça del Circ, sinó que l’espai també és vostre, de vosaltres, i podeu participar d’aquest espectacle de flames i música, de balls i cants, de cultura en definitiva. I tot això encara que, vosaltres, no vos mudeu amb gipons de reminiscències florals i mantellines o amb jupetins i calçons de colors ben cridaners. Felicitacions i bones Falles 2020! Maria Cruces i Maximiano Regidora de Cultura, Patrimoni i Falles

Saluda Fallera Major 2020

Maria

Plazas i Martínez Falleres i fallers, tornem! Torna la il·lusió als nostres ulls i l'emoció a cada racó de la nostra pell. Ja guaita per la Placeta del Circ eixe sentiment capaç de fer que un somriure es dibuixe als rostres amb intenció de quedar-se. Arriba de nou la germanor, l'orgull i la complicitat. Tornen les dolçaines, els ninots i les flors. Tornem perquè malgrat que mai ens n’hem anat del tot, venim ara amb la força d'una nova flama. Aquest any, a més, ho fem bufant espelmes i brindant com mai. La Falla Ja Estem Tots celebra el seu 5é aniversari i amb l'alegria tirant petards us anime a gaudir la setmana fallera al nostre costat. Quina felicitat formar part d’aquesta història... i quin plaer fer-ho de la mà de Daniela i Omar. Carreguem piles i calfem motors que açò ja va! Visquen les Falles i visca la Falla Ja Estem Tots! Maria Plazas i Martínez

Saluda Fallera Major Infantil 2020

Daniela

Esteve i Aledón Mai hauria pensat que el dia que ma mare em va dir si volia ser la fallera major infantil, sentiria tanta emoció i alegria, i sense pensar-ho li vaig dir: "Si mamà, gràcies! M’has fet molt feliç!" He estat molt poquet de temps en la falla però, vaig tindre prou per saber que volia ser fallera i poder representar-la. Se que serà un any molt especial i inoblidable per a mi, junt a la meua família i la nova família que he format amb María, Omar i Jorge . Espere poder representar-vos com ho mereixeu i donar el millor de mi, que sóc xicoteta, però molt valenta, ja ho voreu. Per últim vull convidar-vos a que vingau a la millor falla del món, en la qual gaudirem d’una setmana plena de sorpreses i diversió. Xiquets i xiquetes, no ho dubteu, si voleu divertir-se, heu de vindre a la falla! Visca la Falla Ja Estem Tots! Daniela Esteve i Aledón

Saluda President Infantil 2020

Omar

Aznar i Giménez Ja tinc ganes que comence el meu any, tot partirà des de la meva presentació. Em fa molta il·lusió, ja que fa varios anys que vull representar la falla com a president infantil i junt a Daniela i Maria aquest any 2020 ho he aconseguit. Pense estar en primera fila, tant en qualsevol acte com en les orquestres i festes tan conegudes ja per tot el poble que organitzem a la placeta del Circ. Així que, convide a tota la gent a que vinga a participar, ja que som un exemple de cortesia i amabilitat, per a que tot el món, siga faller o no, gaudisca amb nosaltres. Visquen les Falles i visca la Falla Ja Estem Tots! Omar Aznar i Giménez

Falla Ja Estem Tots

Cort d'Honor 2020 62

Cort Infaltil Falla Ja estem Tots Lucia Pedro i Navarro Alicia Fernández i Sorribes Elsa Talamantes i Fortuny

Cort Major Falla Ja estem Tots Ainhoa Aledón i Segovia Paola Rebollar i Román Irene Sanchez i Cabeza Oihane Aledón i Segovia Neus Pallardó i López

Falla Ja Estem Tots

Cort d'Honor 2020 64

Cort Infaltil Falla Ja estem Tots Lucia Sánchez i Arbanies Alma Piquer i López

Cort Falla Ja estem Tots Maria Pilar Arbanies i Canós Rosa Aragonés i Garcés Daniela Langa i Giménez Laura López i Cifuentes Alejandra Grajales i Pozo Alejandra Fenollosa i López Anna Peñarroja i Sanchez Núria Pallardó i López Marina Carrero i López Alba Bernad i Aguilar Nadia Aparici i López

Falla Ja Estem Tots

Saluda de la Comissió

Cinc anys des que vam crear aquesta associació, cinc anys de creixement faller i personal, cinc anys; experiències i vivències, cinc anys fent comboi... Però no hi haurà anys suficients per a agrair-vos a totes i tots vosaltres la confiança que heu depositat, depositeu i segur depositareu en aquest grup de joves (cada volta menys joves) que vam vindre a desconstruir les falles i a obrir-les al poble. Gràcies per permetre'ns somiar. En aquest llibre vos hem contat una part fonamental de la història de la Vall, des d'una perspectiva més social. Les nostres històries de carrer, els vells records del que vam ser, tanta i tanta estima es tradueix en aquest petit recolliment d'escrits. Qui sap si en uns anys es parlarà també d'aquest moviment, d'aquesta falla i d'aquesta gent. Qui sap si es contarà aquesta història, la nostra història... el nostre particular patrimoni del temps. Molt bones Falles a totes i a tots!

Comissió

Falla Ja Estem Tots

Comissió de la Falla Ja Estem Tots

PRESIDENT Jorge Marqués i Fas VICEPRESIDENT Ximo Zorrilla i Adsuara VICEPRESIDENTA Mar Arzo i Losilla SECRETÀRIA Judith Alcaina i López TRESORERA Marta Ganau i Gimeno DELEGAT DE SETMANA FALLERA Xavi Caso i Gregori

DELEGADA LOTERIA Ainhoa Aledón i Segovia DELEGAT XARXES SOCIALS Alex Nebot i Valero DELEGADES D’ABONATS Andrea Castillo i Mancho Naiara Segarra i Zagala Gemma Abad i Martínez DELEGATS DE MONUMENT Lluís Ambou i Bamboi Laura Olmedo i Llidó DELEGADES DE PROTOCOL Neus Pallardó i López Alba Bernad i Aguilar Cristina Collado i Cebrian DELEGADES DE CULTURA Inés Lluch i Jiménez Manel Agea i Tur Rosana Daniel i Garcés DELEGADES DE CASAL Paola Rebollar i Roman Sergio Martinez i Miquel DELEGADES DE PUBLICITAT Naomi Palmer i Ruzafa Manuel Aparici i López DELEGADES DE PARTICIPACIÓ FALLERA Laura López i Cifuentes Maria del Mar Espada i Arzo Pablo Martínez i Navarro Marina Martínez i Rebollar Helena Penyarroja i Zarzoso Lucia Gomis i Mangriñan Amalia Buils i París Pau Mingarro i Ramonilles

Falla Ja Estem Tots

Cens major 2020 68

Abad Garcés, Víctor Abad Martínez, Gemma Adsuara Caballer, Pilar Agea Tur, Carla Agea Tur, Manel Aguilar Abad, Ana Isabel Aguilar Abad, Xelo Aguilar Lluch, Merche Aguilella Porcar, Susana Agut Soriano, Ximo Alcaina López, Judith Aledon Carretero, Francisco Aledón Segovia, Ainhoa Aledon Segovia, Oihane Aledon Villalba, África Almela Sánchez, Estela Ambou Bamboi, Lluis Ambou Mingarro, Luis Andrés Valladolid, Joaquín Aparici López, Manuel Aparici López, Nadia Aparici Marrama, Vicente Aparicio Forner, Martina Aparisi Valcárcel, Marisa Aragonés Garcés, María Aragonés Garcés, Rosa Arbanies Canós, Maria Pilar Arnau Sánchez, Carmen Arnau Sánchez, Elena Arzo Fuertes, Demetri Arzo Fuertes, Maria Del Mar Arzo Fuertes, Teresa Arzo Losilla, Mar Astasio Vilches, Francisco Badenes Arnau, María José Baidez Cubells, Hugo Bamboi Sánchez, Teresa Baños Martos, Tania Bartolomé Palasí, Teresa Beltran Borràs, Carlos Beltran Canós, Àngel Beltran Martínez, Óscar Bermúdez Pérez, Héctor Bernad Aguilar, Alba Bernad Segarra, Ximo Borja González, Cristina Borja González, Eva Borràs Marco, Alba Borràs Soriano, Noelia

Buils París, Amalia Cabañero Paricio, Elisabeth Cabañero Paricio, Mireia Cabañero Sáez, Jesús Cabeza Fernández, Mayte Cañete Sornichero, Nerea Canós López, Clara Canós Peñarroja, Alicia Carbó Marco, Rosa Carrasco López, Josefa Carrasquer Burguera, Fco. Javier Carreras Nebot, Marta Carrero Pérez, Marina Casino López, Adelaida Casino López, Marina Caso Gregori, Francisco Javier Castejón Vivas, Martina Castelló Teruel, Ana Isabel Castillo Mancho, Andrea Cebrián Descalzo, Ana María Cereceda Mendieta, Sandra Ceusan, Larisa Bianca Chen Zhou, Susana Collado Cebrián, Cristina Collado Ramos, José Corma Martín, Saúl Corma Soria, Sara Cruces Maximiano, Maria Cruces Segarra, Abel Daniel Garcés, Rosana Darós Fernández, Paula Daròs Serrano, Laia De La Fuente González, Damián Diago Chordá, Israel Diago Segarra, Fina Mari Escobar Rovira, Rosalía Escuder Del Alar, Elena Espada Arzo, María Del Mar Estellés Santamaria, Elena Esteve Vicent, Javier Falcó Frías, Miguel Falcó Monton, Xaro Fas Diago, Mar Fas Marín, José Fas Martínez, Cristina Fas Segarra, María Teresa Fas Vengut, Loli Fenollosa López, Alejandra Fenollosa López, Braulio

Ferrando Mangriñan, Alicia Ferreres Arnau, Mar Figueredo Segarra, Leonor Folguerà Inglada, Juanjo Forner Martín De Ojeda, Joaquín Fortuny Zapata, Montserrat Franch Isach, Marta Fuentes Sorribes, Marta Gallego Vegas, Bárbara Ganau Gimeno, Julia Ganau Gimeno, Marta García Bernad, Rosa Garcia Bernal, Esther García Escuder, Lola García Fas, Carles Garcia Giménez, Carlos Augusto Garcia Palomares, Lucía Garcia Paulo, Pablo Garcia Tomás, Mari Carmen García Valls, Antonia Garcia Valls, Juanma Gil Melià, Inmaculada Giménez Herrero, Bea Giménez Losilla, Àngela Gómez Castelló, Susana Gómez-Chamorro García-Úbero, Mª José Gomis Mangriñán, Lucía González Jodar, Cristian González Redruello, Daniel González Ruiz, Águeda González Segarra, Helena Gràcia Mingarro, María Encarna Grajales Pozo, Alejandra Gregori Peñarroja, Andrea Hernández Adrián, Irene Herrero Mercé, Verónica Herrero Orenga, José Vicente Herrero Ten, Laura Hidalgo Cruz, Maria Ibáñez Navarro, Nuria Isach Pascual, Luis Jiménez Gil, Chon Juanes Iñíguez, José Julià González, Sara Julian Pons, Neus Juncosa Odena, Eduard Laguardia Asensio, Jose Antonio Langa Giménez, Daniela Lanzas Mateo, Marce

Latorre Tello, Alicia Llidó Meseguer, Juani Lluch Jiménez, Inés López Cifuentes, Laura López Martínez, Mario López Martos, Ángeles López Mateo, Francisca López Plaza, Antonia López Romero, Fina Losilla Alós, Paula Losilla Díaz, Antonio Losilla Pallarés, María Dolors Marco Moliner, María Del Carmen Marco Pérez, Marta Marín Gómez, José Miguel Marín Mora, Miguel Marín Ruiz, Alejandra Maroto Llamas, Claudia Marqués Fas, Carlos Marqués Fas, Jorge Marqués Hinojosa, Ramiro Marrama Abad, Vicente Martí Giménez, Carmen Martí Rodríguez, Claudia Martín Tido, Ángela Martínez Badenes, Alba Martínez Beltran, Miriam Martínez Carrero, Anabel Martínez García, David Martínez Miquel, Pilar Martínez Miquel, Sergio Martínez Navarro, Pablo Martínez Rebollar, Alba Martínez Rebollar, Marina Martínez Rodríguez, Ángela Martínez Roig, David Martínez Roig, Víctor Martínez Talamantes, Sergio Martos Rodríguez, María Antonia Masià Gràcia, Joan Mateu Alarcón, Manuel Melchor Ramón, Mari Carmen Mingarro Ramonilles, Pau Miquel Miguel, Teresa Del Pilar Montesinos García, Óscar Moreno Miquel, Edurne Moreno Miquel, Paco Moreno Seglar, Estefania Moreno Vitoria, Carla 69

Navarro Trabalón, Adoración Nebot Astasio, Laura Nebot Borràs, Josep Nebot Cubells, Vicente Nebot Navarro, Pepe Nebot Valero, Àlex Nomdedéu Forner, María Oliver Orenga, Irene Olmedo Fernández, Juan Olmedo Llidó, Laura Orenga Lozano, María Jesús Orenga Lozano, María José Ortega Sánchez, Víctor Palasí Palomo, Ignacio Palasí San Roque, Ana Palasí San Roque, Paloma Pallardó López, Neus Pallardó López, Núria Palmer Ruzafa, Naomi Pardo Gómez, Eva Paricio Saz, Ángela Paulo Chillon, Carmen Pedro Cortés, Xelo Pedro Valls, Juan Peñarroja Beltran, Víctor Peñarroja Sánchez, Anna Peñarroja Zarzoso, Helena Peñarroja Zarzoso, Quique Pérez Arnau, Elena Pérez Ayala, José Ramón Pérez Rosado, Juan Antonio Pérez Valladolid, María José Pifarré Esbrí, Vicente Piquer Beltran, Miguel Pitarch Aznar, Maria Plazas Martínez, Lucia Plazas Martínez, María Porcar Bachero, Mar Porcar Vicente, Anabel Rebollar Román, Mario Rebollar Román, Paola Rebollar Rubio, Eva Maria Recuenco Saiz, Virginia Ribadulla Debón, Rafael Rivillas Gómez, Maria Rodríguez Zafra, Daniel Roig Vilalta, Guillem Romo Alcalá, Juan Carlos Rueda Sorribes, Sofia 70

Ruiz Porcar, Nadia Sáez Sanchís, Elena Sales Aguilar, Tomeu Sales Llidó, Tomeu Salvador López, José Manuel San Andrés Porcar, Manuel Sánchez Aguilella, Alejandro Sánchez Bonifás, Juanma Sánchez Bonifás, Vanesa Sánchez Cabeza, Irene Sánchez Castaño, Jose Manuel Sánchez González, Ángela Sánchez Moreno, Rubén Sánchez Oquendo, Francisco Sánchez Sánchez, Cristina Sanz Vicente, Sara Segarra Roig, Roser Segarra Zagalà, Naiara Segarra, Matilde Segovia Ortiz, Nuria Segovia Sebastián, Isabel Serrano Molina, Emilia Serrano Molina, Manuel Silvestre Forner, Laia Sola López, Mari Carmen Sorribes Serrano, María Tel Zorrilla, Maria Rosa Tena Soriano, Joaquín Tiscar Moya, María Ángeles Tur Rubio, Josep Valero Martínez, Empar Valladolid Sánchez, Juani Vargas Arnau, Carmen Vicente López, Pilar Vidal Giménez, Mónica Vilches Fernández, María Cristina Villalba Diago, Manoli Villalba Ferrer, Irene Zorrilla Adsuara, Pedro Zorrilla Adsuara, Ximo Zúniga Figueroa, Xavier Esteban

Falla Ja Estem Tots

Cens infaltil 2020

Aznar Giménez, Omar Burguera Belenguer, Pepe Carrasquer Orenga, Hugo Cruces Cabañero, Mikel Cruces Garcia, Owen Esteve Aledón, Daniela Esteve Aledón, Javier Fernández Sorribes, Alicia Fenollosa Moreno, Martina Gil Melià, Víctor Lanzas Tiscar, Álvaro Lanzas Tiscar, Mario Martínez Moreno, Xabi Naves Herrero, Aarón Palasí Orenga, Alma Piquer López, Alma Pedro Navarro, Lucia Rodríguez Sánchez, Álvaro Romo Cabañero, Pablo Rubio Badenes, Llum Sánchez Escobar, Héctor Sánchez Escobar, Pablo Sánchez Arbanies, Lucia Sánchez Arbanies, Emma Sánchez Miquel, Clara Talamantes Fortuny, Elsa

Falla Ja Estem Tots

Esbรณs Monument Infantil 2020

Lema: EL PATRIMONI DEL TEMPS El rellotger treballa ben de valent al seu taller, tots els rellotges han d'estar a punt per tal que donen a l'uníson l'hora que marca l'arribada de les falles i de l'aniversari de la falla. El temps passa volant, i ell és l'encarregat de portar el compte. Mentre treballa li és inevitable recordar els moments viscuts al llarg dels cinc anys, les falles plantades, els premis obtinguts i tots els concerts celebrats a la plaça. Tot va cobrant vida al seu obrador, els engranatges s'enlairen jugant amb la gravetat i es materialitzen aquests records i el taller s'omple de vida. Torna a aparèixer tot allò viscut, allò cantat i allò cremat, i s'uneix en una nova falla, per tal de crear noves flames per a la història. Artesà faller: Comissió

Falla Ja Estem Tots

Esbรณs Monument 2020

Lema: SI VE MOLL La música està present en el nostre dia a dia, ens acompanya a través de tots els moments de la nostra vida, però des de quan ha sigut així? Enguany el Centre d'Estudis de la Ja Estem Tots s'ha proposat estudiar i analitzar la música passant per totes les etapes de la història, per a tal fi, no ha escatimat en recursos i proposa als seus visitants un viatge en el temps per tal que els visitants viatgen en el temps a través de les escenes que conformen la falla, i així contemplar de primera mà la música a la prehistòria, a l'edat antiga, la música medieval, la barroca i la contemporània, tot amenitzat per un flautista i una dona del bell cant, dirigits pel mestre director. Els tres composen una melodia que vol amenitzar aquest viatge per tal de fer-lo més lleuger i acompanyar als fallers durant tota la setmana, mesclant-se amb dolçaines, tabals i orquestres senceres per tal que el ressò creat a la plaça s'escolte a tot arreu. Artesà faller: Comissió

Programaciรณ Falles 2020 Falla Ja Estem Tots

dissabte

29 de febrer

11:30h Concentració a la Plaça del Mercat per al muntatge de taules i cadires. 12:00h Dinar de germanor a la Plaça del Mercat amb Concurs de Paelles. Organitza: Junta Local Fallera. 16.30h Concentració de la Falla en el nostre casal per a participar de la Crida. 17:30h Crida de les Falleres Majors de la Ciutat des del balcó de l’Ajuntament de la Vall d’Uixó. Al finalitzar, Cercavila del Ninot pels carrers de la nostra localitat.

18:00h Finalització del mural en commemoració del III Aplec de la Plana per part de Miguel Carlos Montesinos.

divendres

dijous

5 de març

19:00h Conferència a càrrec de Joan Josep Trilles Font, president de la Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters , en la Biblioteca Municipal i sota el títol: "El món de la dolçaina federat al País Valencià".

6 de març

III Aplec de la Plana

dissabte

7 de març

III Aplec de la Plana 10:30h Fira d’Associacions amb caràcter social amb la finalitat de promoció d’aquestes associacions, per tal que tinguen més visibilitat i treballar per la inclusió en la societat. Cada associació organitzarà xicotets tallers d’entreteniment per als més menuts. 11:00h Aplec Infantil. Concentració en la plaça de l’ajuntament i eixida cap a la Plaça del Circ. 12:00h Actuació del grup valencià Trobadorets, per a que els més menuts gaudisquen d’un matí dedicat per a ells. 16.00h Concentració en la Plaça del Circ per a totes les colles que participen de l’Aplec, on membres de la comissió i de la falla acompanyaran a cada colla al seu respectiu punt. 16:30h Eixida de cada colla des del seu punt. 17.00h Les colles aniran arribant a la plaça de l’Ajuntament i després d'interpretar una cançó conjunta. 18.00h Eixida en cercavila fins la plaça del circ. 19.00h Actuació del grup de Dolçaina Savaluc. A continuació, gran concert de Bajoqueta Rock. 21.30h Sopar per a totes les colles participants de l’Aplec. 23.00h En directe, l’orquestra La Kinky Band.

Abogados Asesoría Laboral y Fiscal Comunidades propietarios C/ Ernesto Pérez Almela, 24 12600 La Vall d´Uixó (Castellón) / 964 69 26 72 gijonrodriguez@gmail.com

Castellón - La Vall d´Uixó - Valencia 83

diumenge dijous

9.00h Inici de la Plantà dels monuments 2020.

12 de març

8 de març

12.00h Inici del IV Concurs de Paella Falla Ja Estem Tots al casal faller. Tot aquell que vulga participar en aquest concurs, ho pot comunicar fins aquest dia a Mar Arzo (618946772). A més a més, realitzarem una cercavila per tot el barri per tal d'animar l'ambient amb la Xaranga Els Bufits, i donar inici a la setmana de falles.

964 661 001 629 714 458

www.persianova.net 86

divendres

13 de març

16.00h Concentració al casal faller per a donar inici al IV Correbars de la Falla Ja Estem Tots amenitzat per la xaranga Els Bufits. La temàtica de les disfresses és Disney i Pixar. 21.30h Sopar al casal faller de Creïlles a la Riojana a càrrec de les Festes del carrer d’Enmig. 23.00h Actuació de la gran orquestra Scream.

dissabte

14 de març

DIA JA ESTEM FITS 10.00h Matinal infantil amb carrera popular per a totes les xiquetes i xiquets que s’apropen a la Plaça. Col·labora: l’Esport Escolar. 10.30h Campionat 3x3 de Bàsquet "Ja Street Tots" a la Plaça del Circ. Organitza Falla Ja Estem Tots i La Vall d’Uixó Bàsquet. Col·labora Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de la Vall d’Uixó. Es poden omplir les inscripcions: Dimarts i dijous de 19.00h a 20.00h al Casal de la Falla (C/Sant Patrici n5) Dimecres i divendres de vesprada al Poliesportiu Municipal. Al correu: fallajaestemtots@gmail.com 15.00h Concentració al casal faller. 16.00h Inici de la Carrera a peu de 5k Falla Ja Estem Tots dins del Circuit de carreres de la Ciutat de la Vall d’Uixó. Organitza: Falla Ja Estem Tots i Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de la Vall d’Uixó. Inscripcions: Sport Sorribes, Esport Natura, Bar Justa o evasionrunningcastellon.com 17.00h Entrega de trofeus de la 5k Falla Ja Estem Tots. 18.00h Entrega de premis dels monuments fallers 2020 al teatre municipal Carmen Tur. Organitza: Junta Local Fallera. 21.30h Sopar al Casal Faller de mandonguilles a càrrec del Grup Scout Espadà de la Vall d’Uixó. Patrocinat per les Falleres Majors 2020, Maria Plazas Martínez i Daniela Esteve Aledon, i el President Infantil 2020 Omar Aznar Giménez. 23.00h Festival Alambique Events amb l’actuació del grup barceloní "Los Monos Voladores del Señor Burns" i a continuació, continua la festa amb el DJs residents.

diumenge

15 de març

12.00h Inici del Ier Concurs de Fideuà Falla Ja Estem Tots al casal faller. Tot aquell que vulga participar en aquest concurs, ho pot comunicar fins aquest dia a Mar Arzo (618946772) 16.30h Concentració al casal faller per assistir a l’ofrena. 17.30h Ofrena de flors en honor a la Mare de Déu dels Desemparats, a la Ermita de la Colònia. Tot aquell que vullga participar que es pose en contacte amb Ximo Zorrilla (633561997). 22.00h Gala Vè aniversari de la Falla Ja Estem Tots i entrega de premis "Abradelo" d’aquests cinc anys.

dilluns

16 de març

17.00h Vesprada Infantil a la Plaça del Circ per a tots els xiquets i xiquetes que vulguin apropar-se. Per a berenar hi haurà xocolatada patrocinada per Floristeria Roses. 21.30h Sopar al casal de Llonganisses i llomello en tomata, a càrrec de la comissió de la Falla Ja Estem Tots. 23.30h Actuació del grup de rumbes local Konsentio a la Plaça del Circ.

dimarts

17 de març

12.30h Cremà de la Falla del Centre de Dia d’Alzheimer La Plana Baixa. 14.00h Gran Macarronada al Casal Faller. Per a participar cal apuntar-se abans del diumenge 15 al telèfon 697391937 (Alba). 16.30h Concentració al casal faller per a assistir a la Visita Mútua. 17.00h Visita Mutua a les Falles de la ciutat. Organitza: Junta Local Fallera. 21.30h Sopar de pa i porta al casal faller. 23.00h FESTIVAL "TOT ÈXITS". Gran discomòbil de Djs Locals i membres de la Falla Ja Estem Tots. Actuacions de "El duo Sonrisas y Lágrimas","Dj Pum", "Dj Cocos" i "TukiYuki"

dimecres

18 de març

12.00h Concentració al Casal de la Falla per a organitzar tot el muntatge de la festivitat de l’aniversari. 18.00h Festival 5è Aniversari Falla Ja Estem Tots amb Briks de yet, Gustavo Paradís i més actuacions en directe. 21.00h Per a sopar Pilotes a càrrec de Miquel Montoro. Patrocinades per la Comissió de la Falla Ja Estem Tots. 23.30h D'un somni banyat per les aigües del mediterrani neix Seguretat Social, de l'obstinació i la curiositat d'un jove Valencià per fer una cosa gran, d'una aposta per una vida plena de creativitat i passió. Així doncs perdut en el seu somni José Manuel Casañ emprén el maig de 1982 un llarg camí dedicat a la música i avui dia són trenta anys de molta feina i èxits que han estat himnes del nostre país. José Manuel Casañ, compositor, líder i veu de Seguretat Social, ha experimentat amb diferents tipus de música. En els seus començaments ens deixa clar que el punk podia tenir característiques pròpies i a poc a poc va unint altres estils, passant des del ska a la salsa, introduint nous instruments, com posteriorment amb el reggae i el rock-soul, tot això per a acabar en un estil propi. Sense cap dubte i com el mateix ho defineix la seua música es basa en un Rock Mediterrani, atemporal i absolutament actual. El resultat de tota aquesta inspiració són 19 àlbums editats, dos d'ells recopilatoris, 49 singles i maxis, i 24 videoclips, els quals van viatjar i van triomfar no sols a Espanya sinó també per tota Europa, Regne Unit, els EUA i Llatí Amèrica. Seguretat Social des del seu moment més àlgid en 1991 continua completant any rere any les gires més reeixides d'aquest país, entre 40 i 50 concerts a l'any, sent la garantia del millor directe de Rock Espanyol. Per a tot el públi assistent i en rigorós directe, actuació del grup valencià Seguridad Social. A continuació, gran Festa La Fábrica a càrrec de Saul Corma i Dael Debon amb moltes sorpreses.

dijous

19 de març

10.30h Concentració en el casal faller. 12.00h Misa de Sant Josep 2020 a l'església de la Mare de Déu dels Desemparats. 12.30h Actuació de Gustavo Paradis en el Bar Alabama 14.00h Mascletà en la Plaça del mercat a càrrec de la pirotècnia local Peñarroja. 14.30h Dinar de Sant Josep al casal faller. Paella valenciana. Tot aquell que vulga apuntar-se ha de confirmar-li plaça a Manuel (635129806) abans del 17 de març. 18.00h Xocolatada en la Plaça del Circ. 20.00h Cremà dels monuments fallers infantils 2020. La falla infantil guanyadora del primer premi es cremarà a les 20:30. 22.00h A partir d'aquesta hora es realitzarà la Cremà dels monuments fallers grans 2020 en ordre invers als premis obtinguts. La cremà serà a càrrec de la gran Pirotècnia Peñarroja.

TODO TIPO DE PERMISOS AM-A1-A2-A-B-C-C+E-D

INTENSIVO “B” 48 HORAS CURSO DE TRANSPORTISTA (Título Transportista) CURSO DE MERCANCIAS PELIGROSAS (ADR) C.A.P (Certificado de aptitud profesional)

ANGEL Y TICA, S.L C/ García Esbrí, nº 4 Tel.964 69 62 00 VALL D´UIXÓ

CURSO CARRETILLERO

secretariavial08@gmail.com

100

Notes

- La directiva de la Falla Ja Estem Tots es guarda el dret a alterar la programació de la setmana fallera. - Demanem la màxima col·laboració per part dels abonats al llarg de la setmana de falles. El material s’ha de respectar i ser conscient en tot moment que ja som molta gent i que si tots no fiquem de la nostra part ningun acte es podrà realitzar. - Totes les nits es realitzaran bingos. - La directiva us anima al fet que gaudiu al màxim de les activitats programades per a aquesta setmana, també us informa que qualsevol persona que no estiga abonada a la falla també pot gaudir de tots els actes. Per a puntar-se a qualsevol sopar (la gent que no és abonada) hi ha de temps fins el dimecres 13 de març, i haurà d’abonar 8€ per sopar. - Durant tots els actes quedarà prohibida la venda d'alcohol a menors de 18 anys.

101

Poesia per Josep Tur i Rubio

El patrimoni del nostre temps 102

Imagineu un núvol blanc que amoroseix els pensaments amb un plugim de notes tendres. Deixeu-vos endur per cadascun dels acords pacients mentre veieu la força amb la qual guaita el sol entre els merlets de la torre; mentre sentiu l’escalfor d’una nova flama i us acompanya la música particular del moment.

Ara que ja estem tots, que onege, ben alt, al cim de Pipa o al Castell, el nostre estendard i, arreu, sàpien tots, siga menut, jove o vell, que hi ha una falla presta que té ganes de festa i d’alçar un monument, encara que faça vent o que amenace tempesta.

103

2016 I encara que és el primer any res no volen deixar a l’atzar. Amb imaginació i afany ja tot està preparat i llest:

104

espardenyes, jupes i jupetins, i si calen saragüells i calçons, arracades i adreços dels més fins, sinagües, cossets i gipons, estendards i corbatins,

105

Aluminio 路 Hierro 路 Cristal Acero Inoxidable 路 Automatismos 962 623 227 Pol. Ind. Trascastell, 36. Almenara www.troquelmaq.com 路 troquelmaq@troquelmaq.com 106

107

2017

Ara que ja estem tots, deixeu-vos enlluernar per l’atracció de tot allò que es crema.

108

109

110

Obriu els ulls i escoltareu dolĂ§aines i tabals. La metamorfosi del pentagrama al compĂ s dâ&#x20AC;&#x2122;antics i nous rituals.

111

2018 Enlaireu-vos, lleugers com les cendres, mentre crema la falla, ara que ja esteu tots, i ressonen els perfumats acords de "l’entrà de la murta".

112

Ara que ja estem tots tornem a contemplar com cada flama és el vers d’un poema.

113

114

Perquè avançarà març, marçot, que tot vol endur-s’ho al foc, Avançarà març, marcer, carasser, i rondarà, romancer,

abillat de faller, per la plaça del Circ on gent jove creativa de cor falaguer a ningú deixarà indiferent.

115

116

2019

Ara que ja estem tots, que onege, ben alt, al cim de Pipa o al Castell, el nostre estendard i, arreu, sĂ pien tots,

117

118

siga menut, jove o vell, que hi ha una falla presta que té ganes de festa i d’alçar un monument, encara que faça vent o que amenace tempesta.

119

120

121

122

INSCRIPCIONS: dimarts i dijous de 19:00h a 20:00h AL CASAL FALLER, DIMECRES I DIVENDRES DE VESPRADA AL POLIESPORTIU MUNICIPAL o fallajaestemtots@gmail.com

TORNEIG 14 / 03 ORGANITZA

lloc: plaça del circ comença finaL 10:00H 19:30H COL·LABORA Regidoria d’Esports

123

124

125

126

127

128

129

130

131

1.325€

¡TÚ ELIGES LA FECHA! EL PRECIO INCLUYE:

CRUCERO 10 DÍAS POR LOS FIORDOS, PRECIO POR PERSONA NIÑOS GRATIS (HASTA 17 AÑOS) PLAZAS LIMITADAS, CONTACTA CON NOSOTROS PARA MÁS INFORMACIÓN: ilustracionesmural@gmail.com / PAGA DESDE 35€/MES

470€ ¡TÚ ELIGES LA FECHA! EL PRECIO INCLUYE: VUELO Y ESTANCIA PARA 4 PERSONAS, 4 DÍAS TRES NOCHES EN CUALQUIERA DE LOS HOTELES DE CUATRO ESTRELLAS.

132

Falla Ja Estem Tots

Guia comercial 2020

Acadèmia d’anglès Word Lovers Acadèmia d’anglès Centre English Studies Acadèmia internacional de futbol GPS Spain Activitats extraescolars i animació Després del cole Administració Nº2 Mª Martínez  Agència de viatges Grupo Mural Agència de viatges Vall Travel Assessoria Gijón Rodríguez Autoescola Vado Autoescola Vial 08 Bar Aguilar Bar Alabama Bar Ciac Bar Jossmi Bar Justa Bar L’ermita Bar Racó de Loli i Javi Bar Kronos Cafetería Miró Carburants González Carnisseria Carnes Murcia Carnisseria Solivo Centre estètic Model Centre estètic Proestètic Marisa Gimeno Centre estètic Star Nails Clínica dental Patricia López Comercial Amber Companyia d’assegurances Axa  Complex Les Moreres Construccions metàl·liques Piquer Beltran  Discoteca Alambique Discoteca Gabbana Discoteca Nizza Entrenament personal JuchiTeam Escola de ball Marina Luna Estudi de tatuatges i piercings Dama de Cao  Estudi fotogràﬁc Álvaro fotógraf Floristeria Roses Forn Pilar Prades  Fusteria metàl·lica Troquelmaq Joieria Ventura Mobles Giménez Perruqueria Homme’s Perruqueria La Barbería Pizzeria Giuseppe Pub Minimal Restaurant El Patio Restaurant L’Horta Sabateria Cuiros Sabateria Calzados Sanz Servicis audiovisuals VideoPro Tendals, cortines tècniques i mampares de bany Persianova Tenda de moda Pilm Textil i publicitat Artesanía Vallera Vivers Esvi 133

134

Falla Ja Estem Tots

Agraïments

Amb aquestes paraules i llibret fet amb tanta estima l’Associació Cultural Falla Ja Estem Tots vol agrair la col·laboració de tots els que han contribuït amb els seus records i el seu patrimoni intern per a fer d’aquest somni una realitat. A les empreses, per la seua col·laboració i aportació, en la realització d’aquest llibret. I a vosaltres, les nostres abonades i abonats, no hi ha paraules d’agraïment. Sols ens queda dir-vos que aquest viatge, cap a la nostra particular Ítaca, no finalitze mai. Amb l’estima que rebem, gràcies i mil voltes gràcies.

135

Bibliografia

- Fuertes Palasí , J.F. (2010). El temps passat. [Fotografía]. (10 de gener de 2020). Recuperat de https:// associacioarqueologicalavall.org. [En línia] - Fallas antiguas de Valencia. [Fotografía]. (26 de febrer de 2016). Recuperado de https://www.facebook. com/Fallas-antiguas-de-Valencia. [En línia] - La Vall d'Uixó Antiga. (10 de gener de 2020). [Fotografía]. Recuperado de https://www.facebook.com/ La-Vall-dUixó-Antiga. [En línia]

Agraïment especial per la cessió de fotografies a: - Álvaro fotògraf - Associació arqueològica de la Vall d'Uixó - La Vall d'Uixó Antiga - Cartoteca de la Universitat de València

136