CINEMA MUSICAL

Alberto Giménez Estruch

La similitud de la falla i el cine és tal que tots dos són el resultat de l’enginy, gràcia i sàtira i el seu desenvolupament.

Una està quieta i plasma un treball que l’artista ens vol mostrar en un monument que explica i relata la idea que ha pensat, en unes poques escenes rodejant el cadafal, amb sàtira i trellat per a goig del visitant, i que la fi d’ell és la cremà per l’any següent tornar a començar.

A través de paraules i imàtgens projecta en pantalla totes les ocurrències que el cinema en el roll va plasmant, i al revés que la primera mil voltes va explotant, mentre que la falla és efímer any darrere d’any.

Fa alguns anys la comissió, en uns anys de bonança econòmica dedicà el monument al temari de la producció cinematogràfica i a la música com a banda original fent visualitzacions i so de les peces a què feia relació el monument.

Aquest any, després d’anys d’un temps de penes, deutes i altres mals, amb tota la modèstia d’aquesta experiència anem retrobant els ànims i les il·lusions que teníem abans i volem arrancar de nou fins a poder arribar al lloc que vàrem aplegar.