FALLES ECOLÒGIQUES I SOSTENIBLES

Alícia Izquierdo Sesé

Sembla que està de moda parlar de sostenibilitat i ecologisme, de l’Agenda 2030, o dels ODS. I en certa manera està bé, perquè se’n parla i això ajuda a divulgar i a debatre, en definitiva a generar coneixement i consciència. El perill és que es quede en una moda i no s’acabe aprofundint i realitzant canvis reals en tots els aspectes de la vida, també en les festes i per suposat en les Falles. En l’actualitat les falles que es cremen estan fabricades amb polietilè. Es tracta d’un material derivat del petroli, un plàstic que en cremar-se genera emissions de CO2 i contribueix a l’escalfament global del planeta. A més al cremar-se, les falles de polietilè generen fums tòxics perjudicials per a la salut. L’EPS pràcticament no es recicla i els residus que arriben al medi ambient solen acabar al mar, originant problemes mecànics i biològics a les espècies marines, algunes de les quals estan en perill d’extinció. El problema mecànic obvi: els animals es mengen el plàstic confonent-ho amb plàncton, meduses o d’altres i va acumulant-se fins a provocar-los bloquejos fatals, de manera que es troba EPS als intestins dels animals marins morts. I químicament, les propietats absorbents el fan encara més perillós perquè actua com una esponja, arreplegant i concentrant alguns dels contaminants més nocius que hi ha en l’aigua, amb el qual enverina els animals. Per a poder continuar mantenint aquesta festivitat tan tradicional tenint en compte els nous reptes de reducció d’emissions i la futura prohibició del polietilè per part de la Unió Europea, és precís començar a pensar en nous materials, o en noves opcions, a pensar en unes noves falles ecològiques. La Universitat Politècnica de València, porta des de 2011 treballant en unes noves falles construïdes mitjançant impressora 3D i fetes de palla d’arròs, que podien ser les falles del futur. Rubèn Tortosa, el professor que va iniciar la investigació, va decidir utilitzar aquest material donat que cada any, durant la recollida d’arròs a la tardor, es generen unes restes fruit de la sega d’arròs. Va plantejar utilitzar aquesta biomassa -les restes de palla d’arròs-, que es crema anualment i de forma cíclica, per a construir falles i cremar-les el 19 de març. En comptes de cremar un material d’origen fòssil i d’origen plàstic, es crema un material d’origen biològic que és neutre en emissions. Esta és una opció, encara en procés d’investigació i millorable, però en poden haver d’altres, de vegades tan senzilles, com retornar als materials clàssics, la fusta, el paper o el cartró?