de com l’estai es va convertir en suro Antoni

Colomina Subiela

Durant les llargues jornades d’hivern els fusters se servien d’una estructura de fusta a la què denominaven estai per a il·luminar els seus tallers. Aquest artefacte exercia com a llum dempeus, amb un braç horitzontal en l’extrem del qual penjava un cresol. Durant el trànsit estacional entre el fred i la primavera, quan començava a allargar el dia, els artesans de la fusta netejaven els seus tallers i, aprofitant les fogueres de renovació que encenien durant la celebració del seu patró Sant Josep, es desfeien de totes les andròmines sense profit. En el més alt de la pira es disposava l’estai, que ja havia amortitzat la seua vida útil. Erigit com a protagonista predecessor del ninot de falla, l’artefacte va anar adquirint morfologia humana i, a poc a poc, l’estructura de fusta va anar recobrintse de teles, papers i palla per a conformar volums figuratius que acabarien vestint-se de robes usades. Les caretes que eren utilitzades durant la festa de carnestoltes servirien per a acabar de consumar l’efígie representativa; mentre uns cartells al·lusius, clavats a les parets dels edificis pròxims, recollirien uns versos satírics que identificarien aquella figura desmanotada amb algun veí del barri o personatge popular. Havia nascut la falla valenciana, on l’escena satírica, repleta de crítica veïnal o al·lusiva a algun esdeveniment públicament notori, proveïa de significat a aqueixes imatges rudimentàries que naixien del perspicaç enginy d’un grup de veïns, abrigallats pel gremi de fusters. Aquest relat, no obstant la seua versemblança, no deixa de respondre a una narració que està basada més en elucubracions i cròniques hipotètiques que en fets provats. El que sí que és cert és que la participació veïnal va tindre molt a veure en l’aparició de l’escena satírica fallera.

La creació aficionada, a poc a poc i fomentada per la creixent competitivitat que sorgiria entre els diferents barris de la ciutat, va anar obrint pas a la participació d’artesans especialitzats i professionals de les arts. I d’aquesta manera, amb l’objectiu de demostrar quina escena es disposaria amb major virtuosisme, van començar a sol·licitar-se els favors d’escultors, decoradors, pintors, dauradors i experts en altres àmbits artístics perquè s’encarregaren de crear figures falleres; un fet que també va vindre acompanyat per la col·laboració d’escriptors d’un cert renom en la composició de versos càustics en l’explicació i relació de la falla. El ninot de semblant rudimentari va donar pas a escultures amb rostres i mans