ARTICLES I POESIES ANY 2023

de cera policromada i ulls de cristall que, aprofitant les possibilitats tècniques i materials del nou suport, van aportar un naturalisme admirable a les faccions de les representacions. La indumentària de l’escultura de vestir, que sovint es guarnia amb altres complements i postissos, continuava ocultant armadures molt senzilles de material combustible, però el ninot havia deixat arrere el seu aspecte d’espantall per a convertir-se en un element admirable de sàtira festiva. Tot va anar adquirint major magnitud, de manera que els primitius proscenis d’un sol acte, de marcada aparença teatral, van anar multiplicant-se i disminuint en altura. Entre els diferents espais escenogràfics van anar apareixent nous elements centrals i unitats de major grandària que remataven la pira amb alguna peça protagonista i principal, que s’alçava majestuosa per a completar la composició i dotar l’obra total de major magnificència i monumentalitat. Havia nascut la falla rodada. Els professionals que participaven en la construcció de falles van advertir que la demanda de les diferents comissions que començaven a constituir-se entorn de la festa, d’una manera organitzada i regulada, viabilitzava igualment la instauració d’un nou ofici que, establit sota organització gremial, atenguera exclusivament la creació artística fallera. El ninot va continuar evolucionant, aquesta vegada, condicionat per les exigències empresarials de la nova professió, que demandava processos de producció més beneficiosos i rendibles. D’aquesta manera, la figura articulada que combinava una gran diversitat material (cera, cartó, tela, fusta…) va acabar desapareixent a mitjan segle XX, quan es va estendre la reproducció seriada de ninots, confeccionats íntegrament amb peces de cartó-pedra. La seua preparació i policromia deu molt als processos aplicats tradicionalment a la imatgeria i la construcció de retaules, en aquesta ocasió, aprofitats per a la decoració d’escultures en suport de cartó. Durant la segona meitat del segle XX també va anar estenent-se l’ús de productes sintètics que, com la pintura acrílica o vinílica, van trobar ràpidament acceptació en els tallers per les seues qualitats i aplicabilitat en el seu ús. Al mateix temps, altres materials van començar a ocupar tímidament el seu espai com a suport, com és el cas del poliestiré expandit, conegut més popularment com a suro blanc, que va començar a utilitzar-se en la confecció de les escenografies que acompanyaven els ninots de cartó-pedra. La cerca de noves alternatives a l’obtenció de múltiples en cartó, iniciada per artistes com el xativí Pepe Martínez Mollá, va propiciar la introducció de la tècnica de reproducció en fibra de vidre i resina de polièster a mitjan anys 70’. Aquest mètode d’estratificació possibilitava un procés productiu més expeditiu i permetia l’extracció de peces més resistents i amb detalls més definits i precisos. No obstant l’amenaça del nou suport escultòric de naturalesa sintètica, la tècnica