maneres de fer falla

Toni Belmonte Peiró

Fa anys, prou d’anys, molts anys... i a la veu de “NO HI HA COLLONS”, doncs enguany el Jardinet una falla plantarà; i mira per a on anem. L’entorn del Jardinet creix, amb noves edificacions, nous veïns l’omplin; Gandia es fa gran.

La gent cerca nous espais per a viure, lògicament ningú es coneix. Tots som forasters.

De sobte i a la veu d’anem a fer falla, es convoca una reunió. Es fa com es pot, sense tindre lloc per a reunir-se. El bar “Piña” ple de gom a gom, tenint en compte que no hi havia convocatòria. Pocs eren els que tenien telèfon fix, ni mòbils, ni “whatsapp”, ni internet; és a dir, de boca en boca. Però van ser molts, molts, els que van acudir.

La següent reunió l’artista Eugeni Mico ens deixa el seu local per a reunir-nos.

El dos d’octubre de 1977 es fa l’inauguració del nou casal nomenat “Bressol Faller”, amb la presència del Sr. Abat,FFMM,el Sr. Alcalde i altres autoritats.

Als primers sopars anàvem cadascun amb la seua cadira de casa, TOT UN ÈXIT. La falla del Jardinet cada vegada va a més. El primer any i encapçalat per Paco Bertó “Sarpai”, anem a segona, primer premi; segon any, a primera, tercer premi; el tercer any a especial, primer premi; any següent especial, primer premi.

El Jardinet es fa notar, a sol·licitud nostra es crea el premi al ninot indultat infantil, també creen el campionat de Bac Femení, el premi de portades de llibret, el Concurs de teatre en valencià (impulsat pel iaio Mico, que després de faltar va prendre càrrec Alberto Giménez; junt amb Corea, Benirredrà i El·líptica fem el festival Musical. Són activitats que la Junta Local Fallera no vol involucrar-se perquè donen molta feina i mal de caps.

Després de passar per quasi tots els càrrecs de la falla (excepte el de secretari), tinc l’honor i privilegi de ser el tercer president de la falla. Manament que passaria a la història sense pena ni glòria. No és molt el que puc aportar del meu pas