EL PRINCIPI DE NOSTRA HISTO RIA

EL PRINCIPI DE NOSTRA HISTÒRIA

Mentres en l'encreuament dels carrers Joaquí m Costa i Comte d'Altea s'alçava una falla anomenada “Colo n”; de l'artista A. Gimeno i una modesta Comissio començava a convertir els carrers en falles, arribava a Vale ncia per primera vegada, l´anomenat “tren faller” des de Madrid, una iniciativa originada des de la Societat Valenciana de Foment del Turisme com a resposta a l'enorme auge que estaven tenint les Falles. El tren va ser rebut en l'estacio del Nord al so de la mu sica valenciana i les traques.

Corria l'any 1927, l'any on el so va arribar al cine amb l'estrena de “El cantor de jazz”; i l'any en que Charles Lindberg va aconseguir realitzar el primer vol transatla ntic a bord d'un avio cridat “Spirit of St. Louis” a l'eixir des de Long Island (New York) i arribar a Parí s 33 hores despre s.

Les dos fites guardaven relacio , sense saber-ho, amb el naixement en eixe any de la nostra Falla. El so arribava al cine, i a Vale ncia naixia una falla de la que es parlaria molt en els segu ents anys. I Lindberg volava molt lluny amb el seu “Spirit of St. Louis”, com des de 1927 volaria la Falla Joaquí n Costa i Comte d'Altea. Els primers dos anys de la nostra Falla van tindre com a president a D. Antonio Quesada Granda, el seu nom per tant marca l'inici del nostre relat. Quan tan sols complí em un any com a Falla, en 1928 moria en Mento (França) l'il·lustre escriptor valencia D. Vicente Blasco Iba n ez, la defuncio del qual va fer que Vale ncia sencera isquera al carrer en honor del creador d'obres com “La Barraca”; o “Canyes i barro”, durant el seu funeral en la capital valenciana. Milers i milers de valencians van inundar els carrers de la ciutat per a despedir un escriptor que representava de la millor manera possible, la cultura i la histo ria del poble valencia

Eixe mateix any, el 23 de Gener, s'inaugurava el nou Mercat Central, i el 9 d'Octubre, en la nostra Catedral, es beneí a la Senyera Valenciana que va fer fabricar l'ajuntament per a substituir en els actes oficials a l'antiga Senyera.

L’ Alcalde de la ciutat, sen or Marque s de Sotelo, amb la Senyera, moments despre s de la ceremo nia

En 1929 es va produir per primera vegada un fet que marcaria l'abans i el despre s de les Falles. Enguany va ser el primer any en que vam tindre a la primera Reina de la Bellesa espanyola i valenciana, recaient en Pepita Samper l'honor de presidir les festes josefines.

Mentres Pepita Samper passava a la histo ria de les falles, el mestre Jose Serrano feia el propi a l'estrenar “El Faller” en el Teatre Principal, i un detectiu d'allo me s pintoresc, acompanyat del seu inseparable Milu , començava a viure extraordina ries aventures de la ma d'Herge amb la primera publicacio de “Les aventures de Tintin, reporter du Petit Vingtie me, au pays do nes soviets”.

El mo n, mentrestant, girava com sempre entorn del seu eix mentres el dirigible alemany Graff Zeppelin, al seu torn, intentava girar al voltant del mo n, aconseguint-ho despre s d'un viatge de 21 dies i despre s de reco rrer me s de 35.000 quilo metres. Si en eixe viatge va sobrevolar Vale ncia, res se sap (sí ho faria anys despre s) pero si així haguera sigut, des de les altures hauria pogut vore's, pels nostres carrers, a l’anomenat “cobrador faller”, l'encarregat en cada falla de realitzar el que anys despre s es coneixeria com la “replega ”, sol·licitar als veí ns del barri una ajuda econo mica per a “construir la falla i celebrar la fiesta". L'inici de 1930 va comportar la transformacio de la plaça Emilio Castelar (actual Plaça de l'Ajuntament) en el conegut mercat de flors subterrani, una obra que perduraria fins a 1961. Eixe mateix any, a Uruguai, tambe començava una altra revolucio , la futbolí stica, celebrant-se per primera vegada un Mundial de Futbol. Pero la gran revolucio es forjava a l'I ndia amb la llarga marxa cap a la mar d'un home cridat Gandhi, en protesta pels alts impostos brita nics sobre la sal.

Començava el que me s tard es coneixeria com el moviment pací fic de desobedie ncia civil. Mahatma Gandhi començava a escriure el seu nom en els llibres d’Histo ria i feia honor a una de les seues grans reflexions “si vols canviar el mo n, canvia’t a tu mateix”. 1931 va ser testimoni de la inauguracio als EEUU, a la ciutat de Nova York, de l’edifici conegut com el Empire State Building, que va marcar una fita en l’arquitectura de l’e poca aconseguint els 381 metres d’altura. Mentrestant, una llum en el mo n s’apagava per sempre en morir el pare de l’electricitat, Thomas Alva Edison. La pe rdua d’Edison, el que va fer arribar la llum a totes les llars del mo n, semblava el preludi del que succeiria un any despre s a Alemanya, en 1932 el Partit Nazi d’Adolf Hitler es convertirí a en la primera força polí tica del paí s. Mentrestant, a Vale ncia, es continuava lluitant per plantar falla en els carrers de Joaquí n Costa i Comte d'Altea, encara que la primera foto que tenim d'aixo no siga d'abans de 1933. En esta foto es pot vore la falla plantada eixe any, crida “La llei d l´Embut”; de A. Guillot, que encara que no aconseguia els 381 metres de l'Empire State, segurament la il·lusio de la Comissio estaria molt per damunt d'eixa altura. Tant en 1933 com en 1934, el president de la falla va ser D. Jose Maicas Martí .

Tambe en 1933 s'inaugurava l'aeroport de Manises, que un any despre s seria el lloc triat per Juan de la Cierva per a fer aterrar el seu invent cridat l'autogir. Molt me s lluny de Manises, en un poblet pro xim al conegut com a llac Ness a Esco cia, es fa pu blica una foto d'una criatura semblant a un dinosaure. Esta foto va donar la volta al mo n molt me s de pressa que ho fera al seu dia el Graff Zeppelin.

1934 es va iniciar amb els naixements d'Iuri Gagarin a Ru ssia i Carl Sagan als EUA. El primer seria anys despre s el primer ser huma a solcar l'espai, mentres el segon, astro nom de professio , seria conegut pel gran pu blic gra cies a la se rie “Cosmos”. Els dos van dedicar les seues vides per a descobrir els secrets de l'Univers, mentres en els nostres carrers planta vem una falla anomenada “El Paradí s". Possiblement en eixe moment, ningu concebia que haguera algun any on no pogue rem plantar falla, com tristament succeiria anys despre s.

En 1936 la falla “Homenatge al Gos” de Josep Roda, lluí a majestuosa en el nostre encreuament de carrers. Va ser l'u ltima falla que planta rem abans de la Guerra Civil (començaria mesos despre s) i durant els anys de 1937 a 1939, la guerra va impedir que planta rem falla.

El que no sabí em e s que, a milers de quilo metres, eixe “Homenatge al Gos” i en concret, al veloç llebrer, es feia realitat en les Olimpí ades de Berlí n, on un cert Jesse Owens guanyava quatre medalles d'or i batia el re cord mundial dels 4x100 relleus davant del mateix Adolf Hitler. La guerra civil, com totes les guerres, va sumir en la foscor a la nostra festa, i no va ser fins a 1940, amb el senyor Jose Maicas Martí de president, on de nou, amb la falla “Una Nit d´Albaes”; reprenem la nostra activitat fallera i renovem amb força la il·lusio per plantar falla, en esta ocasio amb

uns ninots que representaven el Cant d´Alba a les portes d'una barraca valenciana. Al mateix temps, l'exe rcit nazi entrava a Parí s, i Londres era bombardejada. La segona guerra mundial cap a acte de prese ncia. A Vale ncia no obstant aixo , a les portes de 1941 i despre s d'una guerra civil, es va decidir restringir l'u s de la gasolina en la ciutat, fet que va propiciar,, que la creativitat dels valencians i les valencianes fora protagonista una vegada me s. Així , davant de la dita restriccio , van començar a vore's

per la ciutat els cridats taxi-cicles, bicicletes que, enganxaven darrere una espe cie de carrosses que permetien el trasllat dels viatgers d'un lloc a un altre de Vale ncia. Van ser tan coneguts que inclu s hi ha fotos de bodes on els no vios van optar per este mitja de transport tan particular

Imatge de cicle-taxi enfront de les Torres de Serrans.

Mentrestant, J.Mª Mas plantava en els nostres carrers les falles de 1941 i 1942, “Lo D´Abans i Lo D´Ara”; i “El Darrer Model del Sabater”; respectivament, sent el primer artista a fer cinc falles per a la nostra Comissio . El mo n canviava immers en una guerra on els brita nics aconseguien afonar l'orgull de l'armada nazi, el cuirassat Bismarck, on Hitler decidia invadir la Unio Sovie tica sotmetent a Leningrad a un assetjament de quasi 900 dies, i on onades de caces, bombarders i torpediners japonesos, atacaven sense declaracio de guerra pre via la ciutat de Pearl Harbor (Hawaii) destruint la flota americana, pero provocant que l'endema , els EUA li declararen la guerra a Japo , entrant de ple en la Segona Guerra Mundial.

El mo n estava en flames mentres a Vale ncia, les u niques flames que ens agradaven, eren les de la nit de la Crema . Pero mentres tot aço succeí a, a Amsterdam (Holanda), una xicoteta anomenada Anna, s'amagava amb la seua famí lia de la persecucio nazi. La seua trista experie ncia quedaria per a sempre arreplegada en l'obra “Diari d'Anna Frank".

Així , en 1942, amb el senyor Arturo Navarro Catala de president, acabaven els primers 15 anys de vida de la nostra falla. Anys durs, anys d'esforç i perseverança, anys d'il·lusions nascudes davant de l'adversitat. Començava a forjar-se la histo ria d'una Comissio de barri, treballadora i enamorada de la seua cultura i tradicions. Eren els primers passos, de la falla Joaquí n Costa i Comte d'Altea, eren els primers anys on els carrers es convertien en FALLAS... (continuara ) ...

1942 l’u ltim model del Sabater. Comissio de la Falla