José Manuel Gómez

from LLibre Falla Joan Ramon Jiménez

by Falla Joan Ramon Jiménez - Xàtiva

Crònica 2006

explicació i relació de la falla després de 300 anys, la història continua... Text José Manuel Gómez / Dibuixos Rafa Tortosa

CADAFAL

Net Iaio, en contes un conte, per favor? Iaio Què et passa, que no pots dormir? Net No. Iaio Com és això? Net Ma mare o mon pare sempre en conten un per a dormir. Iaio I quin vols que et conte? Net No ho sé, tu sabràs. Iaio Et vaig a contar un que passar, ja fa molts anys, i que hui encara perdura.

Mira, açò era un poble, fa tres-cents anys, tingué una guerra molt roïna, moriren moltes persones i el poble el cremaren tres vegades, li canviaren el nom i li van llevar els seus drets, tot per culpa d’un rei molt cruel. I a base de coratge i molt d’esforç, aquest poble va anar cap endavant buscant el seu futur. El que passa és que, ara, tres-cents anys després, hi ha altres tipus de guerres i batalletes, com per exemple, com poder assumir el lloc més alt del govern local, batalles a les falles i la seua Junta Local, o com l’alcalde de la ciutat que abans venia rentadores ara vol per al seu poble el turisme com a reclam. També com en aquest poble, no fa molts anys, tenia un terme on es cultivava qualsevol fruita o verdura, i hui només que hi ha parets de formigó. I saps, hui encara li fan un homenatge a un home que va viure fa moltíssims anys en un lloc anomenat la Cova Negra. I com et deia abans, conte contat açò s’ha acabat... a dormir.

Aquest xiquet no es dorm de cap de les maneres, li demana al seu iaio, per favor, que li conte unes historietes.

I el seu estimat iaio s’anima a contar-li en veu prima, una història que s’imagina pensant, serà veritat o mentida?

Amb aquesta idea fixa va desenvolupant-se l’acció donant-se que el net el mira prenent molta atenció. Li conta com un poble molt noble i lluitador per culpa d’un rei deslleial li prengué foc amb furor.

El xiquet no s’ho creu el que el seu iaio li conta dient-li que és molt greu la història del rei dèspota.

Entre tanta reiteració, ja no aguanta més. en mig de tota l’acció el xiquet tanca els ullets.

CAPÍTOL i LA XÀTIVA POLÍTICA

DES DE 1707 AMB LA BATALLA D’ALMANSA

L’any 1707 tinguérem la batalla d’Almansa. Les tropes franc-castellanes dirigides per un rei dèspota guanyà aquella batalla. Tres-cents anys després, i també, al mes de maig els partits polítics tenen la seua batalla particular i a l’igual que una partida d’escacs trauen a relluir els seus peons, els seus cavalls, les seues reines, i com no, els seus reis. Fan els mateixos moviments que en aquell lloc tant llegendari. Tenen la seua «obertura» posant en escena els seus candidats, tenen un «pla» amb els seus programes electorals, quan es precís passen a l’atac i quan no, a la defensiva. Si no et dones compte per darrere et fan una perfecta «clavada». I si no espaviles, en un tres i no res, et fan «jaque mate» i et quedes en cara de xiquet.

L’OBERTURA Estimats senyores i senyors, les eleccions ja estan ací, que ningú siga rancorós i deixe explicar-se als partits.

EL REI En el tauler dels escacs el rei és la figura més apreciada. el poder amb s’identifica per ser la peça més cobejada.

És per això que els polítics Pel poder van a lluitar. I l’alcalde està tranquil, perquè sap que va a guanyar.

LA TORRE És una de les peces més essencials pels seus importants moviments. Sent efectiva en tots els costats i quan més llunyà estiga al tauler.

Pels seus moviments que té el Partit Popular és molt efectiu, dient-li a tot el nostre poble a qui han de votar abans de l’estiu.

LES FIGURES Quan venen temps d’eleccions les figures són molt importants sempre troben les ocasions per a desacreditar els rivals.

EL CAVALL És una figura singular per ser l’única que pot votar, ja siguen amigues o enemigues, les demés peces del voltant.

Ja ningú posa en dubte el que el PSOE ha buscat. I ha sigut molt gran el tragine per a dir: Calabuig candidat!

L’ALFIL Diuen que és l’elegant dins dels joc d’escacs, de figura molt fina I d’atac en diagonal.

Els partits d’esquerra volen posar en jaque al rei de la ciutat nostra, fent un atac molt directe.

ELS PEONS Son figures molt curtes, que avancen d’una en una són moviments molts lents, i si et descuides, et foten alguna.

Quasi han desaparegut molts del mapa polític. el seu trajecte és molt curt, és normal i molt típic.

LA TÀCTICA O PLA Tots els partits polítics presenten els seus programes, sempre en forma d’alternatives, i de coses bastant estranyes.

FORMES DE GUANYAR LA CLAVADA Si veuen que no guanyes quan ho tens tot a favor, pot ser te la claven per on fa mal olor.

TISORES Si el teu gran atac és contra dos partits, primer mira al costat A veure si és un partit amic.

CELADA És molt fàcil i senzill si algú et té molts de cels i molesta com un mosquit, no patisques, i a per ells.

ENROQUE Busca be els contactes i dóna un bon enfoque, cal tindre tacte i la jugada és l’enroque.

JAQUE MATE La famosa jugada del jaque mate és l’atac més important de l’escacs i has donar molt en compte per si t’ataquen per tots els costats.

CAPÍTOL iI LA XÀTIVA FALLERA

DES DE 1707 PER PRIVILEGI DE FELIP VÉ

Des del 1707, Felip Vé es converteix en el primer faller del foc que jo recorde, és el més conegut i a les proves em remet. Enguany al nostre poble vindrà La Llum de les Imatges. El cas és que algun personatge pot fer llum, que us pareix si juntem a la nostra regidora de Fira i Festes amb un símbol de la ciutat com és el rei «Flamera», qui penseu que farà més llum dels dos?

EL REI FLAMERA Xàtiva sempre ha sigut la seua gran devoció. No ha estat mai a disgust i ha fet d’ella el que ha volgut. Podria ser l’inventor de la festa de les falles i ser el primer faller del foc cremant edificis i cases.

Com amant del foc i la flama podia haver sigut un bon faller. Cremant el que li donara la gana i tirant traques pel carrer.

Ell cremà en un moment la nostra bonica ciutat, el tenim al monument. i és ell qui serà cremat.

L’ESTEBAN FALLERA La nostra estimada regidora amb el vestit tradicional es vestí llevant-li protagonisme a la fallera, però que collons feia allí!

Tant d’afan de protagonisme i després passa de la nostra festa i és que per a aquest organisme la fira és l’únic que importa.

Regidoria de fira i antifestes en aquesta falla l’hem nomenat. Això de recolzar les falles encara no ens ho ha demostrat.

CAPÍTOL iII LA XÀTIVA AGRIGOLFA

DES DE 2007 PER PRIVILEGI DE...

En una ciutat com aquesta, i tanmateix passa en altres, no es pot fugir a la temptació, o millor dit, al pecat que contribueix a la vida socioeconòmica d’aquesta ciutat com és la construcció. Aquesta s’ha convertit en mal endèmic per a molts i un be per a molt pocs. Tot allò que era horta hui són fàbriques, xalets o cases de camp, i ja no es podrà dir als visitants al castell: descobrisquen la panoràmica que va seduir al rei Jaume I d’una gran vega fèrtil produïda per un gran mosaic de cultius.

Està perdent-se la Xàtiva agrícola per culpa de tanta construcció, l’excusa és que la terra ja no dona allò per a la qual era la seua missió.

Dons abans hi havia una horta hui et trobes un camp de golf. Al llaurador gens ni mica l’importa si li omplin la butxaca com correspon. Molt de mal estem fent, a la nostra demacrada natura, si la terra de secà es perd acabarem a la nostra agricultura.

I ja no val dir allò, que la terra ja no dona més. Posem-li dosi d’imaginació, que la natura s’ho mereix.

Si En Jaume I alçara el cap posaria a més d’un a ratlla. No hi ha mentida que valga, al veure tant de canalla.

I algú esta enriquint-se, a costat del pobre llaurador. Comprant-la a preu assequible i venent-la a preu d’or.

CAPÍTOL IV LA XÀTIVA TOTRÚSTICA

DES DE 1995 PER PRIVILEGI DE ELRUS

A ningú se li escapa que el nostre alcalde es un showman de primera quan es tracta de vendre el nostre poble i és que li posa molta imaginació en forma d’euros a tot allò que està fent i convida als seus regidors que facen igual que ell. Venen temps d’eleccions i cal vendre molt be allò que s’ha fet: plaça de bous, Llum de les Imatges, la història de Xàtiva... Torna a reviure moments que ell l’ha fet gran i en lloc de vendre rentadores ven la Xàtiva Universal.

No és cap utopia i des d’ací vull denunciar, de tanta obra que es fa, Xàtiva ens la volen canviar.

Per a fer bon turisme el nostre alcalde ha pensat: portem La llum de les imatges, i a l’oposició ha cabrejat.

Ací tenim una mostra de souvenirs de la ciutat. No saben si serà bon regal o és que volen fer publicitat!

El nostre mític alcalde a la paradeta l’hem trobat. Abans venia neveres i rentadores, ara ens ven tota una ciutat.

Un nou itinerari tenim al visitar la nostra ciutat. Fonts, places i nous edificis L’alcalde ens ha muntat.

Ens vol vendre nous projectes que ens deixaran hipotecats A veurem si entren altres i poden pagar les barbaritats.

CAPÍTOL V LA XÀTIVA FALLERA II

DES DE 2004 PER PRIVILEGI D’APANYOS

Vaig a fer-vos una explicació, o millor dit, una comparació del que ocorre al cim de la festa fallera, perquè no hi havia un altre any per a prendre decisions tant dràstiques com aquest. Dóna molta pena com els presidents, com els borreguets accepten amb el cap a tot allò que la Junta Local fa i tot el que el seu president diu. Com un ramat d’ovelles, amb el seu pastor, els presentem ací, però com en qualsevol ramat hi ha també ovelles negres a les que cal apartar.

El president de la Local de pastor el trobem fent. I el seu ramat porta, per allà on siga convenient.

I els presidents com ovelletes, prompte li han de fer cas. No siga que es moleste, i els envie a pasturar.

I en tota esta història hi ha qui no està d’acord. no perdem la memòria I l’origen de tanta discussió.

El president els pregunta: Anem a fer un congrés faller, que us pareix? I els presidents contesten: Beeeeee!

Serà una bona decisió canviar allò de les seccions? Que collons, ací mane jo. Us pareix ve? Beeeeeeeee!

Llevarem els diners als nostres monuments, així tots estareu contents. Us pareix ve? Beeeeeeeee!

CAPÍTOL vI LA XÀTIVA PREHISTÒRICA

DES D’ABANS DE 1707 (A. C.) PER PRIVILEGI DE PEDROT, EL DE LA CASETA DE LA LLUM

Diuen que Xàtiva és molt antiga i jo aniria més lluny. Supose que serà veritat que fa més de trenta mil anys que aquest poble ja tenia habitants, però el que no tinc clar és perquè les parets de la Cova Nega tenen aquell color tan apagat. Tinc una teoria i és que l’inquilí més famós, Pere el picapedrer és el primer faller de la història, o si nos com s’explica el color de les parets de la seua cova? Un homenatge volem fer des d’ací amb algunes de les troballes que s’han fet al saló de sa casa.

De pedra algú s’ha quedat al veure aquest prehistòric. Dient-nos que tinguem trellat i fer un poble més harmònic.

No el tinguem com a piròman encara que el foc va usar Com una forma de vida sense fer cap de mal.

No és l’exposició del ninot encara que ho podria ser, ell li ha posat molt de cor a tot allò que va fer.

Amb gran devoció ell va pendre la decisió, i amb molta imaginació, muntà aquesta exposició.