LLIBRET FALLA JUAN BTA.VIVES 2019

EDICIÓ Falla Juan Bta. Vives DIRECCIÓ Saúl Peña Rodríquez CRÍTICA FALLES Miguel Àngel Gascón Rocha

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA Maria Company Martínez DIPÒSIT LEGAL V-309-2019 FOTOGRAFIES La Comissió

PORTADA Qué maten al diseñador

PUBLICITAT Luis Soria Pérez

PORTADA INFANTIL María Teresa Cebrián

DISSENY I MAQUETACIÓ Saúl Peña Rodríguez

COL·LABORACIONS LITERÀRIES Ferran Martínez Gómez Maties Real Guillén Luis Lázaro Gallego Pepa Gómez Valle Vicente Martí Sancho Javier Mozas Hernando Daniel Francesc Vera Sisternes Quique González de Manuel Diego Rufat Melo Jorge Ortega Pérez Alfonso García Romero Charo Caballer Navarrete Alberto Boix Mocholí

IL·LUSTRACIONS Luis Enguidanos Montoro IMPRESSIÓ Imprenta Baquedano S.L JUSTIFICACIÓ EN PAPER 500 Exemplars

“Este llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del Valencià”

DIFUSSIÓ IL·LIMITADA EN VALENCIÀ ISSU 4

LLIBRET 2019

A.C FALLA JUAN BAUTISTA VIVES

Bunyol d’Or amb fulles de Llorer i Brillants Col·lectiu

ÍN DEX

CRÍTICA Falla Gran.

22 32 33 34 40 80 84 86

7

PROGRAMA FALLES Majors.

PREMI Olimpia 2019.

RECORDS Falles 2018.

ARTICLES Teatre Faller.

RECORDS de Tot un Any.

EQUIP Pilota.

GRUP Teatre.

06 08 10 12 14 15 16 20 ESBOÇ Falla Gran

CONEIXEM Sonia Marco Sales.

GUARDONS Majors.

JUNTA Executiva.

COMISSIÓ Major.

SALUTACIÓ Fallera Major.

VERS Fallera Major.

SALUTACIÓ Presidenta.

Aquest any com ja sabeu, és molt especial, estem de celebració, ja

que es tracta del 50 aniversari infantil d’aquesta comissió, que amb il·lusió segueix FENT FALLA. Som una gran família a la qual em sent molt orgullosa de pertànyer.

Arribats a aquest moment, sols em venen a la ment paraules i frases de gratitud per a totes i cadascuna de les persones que dins de les seues possibilitats i sacrifici continuat han estat amb mi en tot moment, GRÀCIES, amb majúscules, de tot cor per la vostra col·laboració.

No puc oblidar-me de donar-li la meua enhorabona de nou i el meu gran agraïment a les Falleres Majors d’aquest exercici, tant a Ari, Fallera Major Infantil, com a tu, Sonia; hem aconseguit viure un somni juntes i crec que no m’equivoque afirmant que som unes bones companyes de viatge.

No puc deixar d’anomenar a totes aquelles persones que d’alguna manera, bé com a Falleres Majors Infantils o com a Presidents Infantils ens han representants durant aquests 50 anys, a tots i totes gràcies per aportar la vostra dedicació i afecte a aquesta comissió.

Finalment i com no, vull agrair a tots els nostres col·laboradors i col·laboradores, el veïnat, establiments, amics i amigues la seua labor de suport permanent, doncs sense la seua comprensió i esforç continuat no seria possible seguir endavant. Aprofite aquestes línies per a convidar-vos a participar en cada u dels actes que hem preparat amb il·lusió com a colofó a aquest exercici.

Per últim, sols manifestar un desig: GAUDIU d’unes bones Falles.

Moltes gràcies de nou a tots i totes i rebeu una forta abraçada.

PRESIDENTA

RAQUEL GARCÍA MARCH

Permeteu-me una menció especial a la meua família, família fallera, amics i amigues, la DIRECTIVA, de nou amb majúscules, sou molt grans; i també a aquells que sense ser-ho, sempre em donen el seu incansable suport.

Raquel García March.

8

Vers a la Fallera Major

Apareix una fallera vestida d’antigor en un domàs, anunci de l’eterna primavera, entelant sos ulls una quimera lluent als colors del seu sedàs.

Allò no és per tu ensomniació puix Sonia, vas a viure l’emoció de fer eixa quimera, realitat.

Mostrant el teu somriure d’alegria, fruint íntimament cada dia, gojant amb il·lusió del teu regnat.

FALLERA MAJOR

SONIA MARCO SALES

Sona la música del passacarrer, esclata la pólvora al seu compàs, les notes arrelades d’El Faller, obrin la sendera del voler dins del cor al nostre pas.

10

Com a Fallera Major d’aquest any vull aprofitar aquest espai per a

agrair a vosaltres falleres i fallers la vostra implicació, suport i calor que des del primer moment m’heu mostrat.

SALUTACIÓ DE SONIA

Jo creia que la salutació per al llibret era prou difícil d’escriure-ho, però no em costa tant gràcies a la il·lusió i implicació de cada u de vosaltres. Des que vaig ser Fallera Major Infantil el meu somni era poder representar a aquesta comissió com a Fallera Major i per fi s’està complint, el somni de poder representar a la falla que m’ha vist créixer.

Aquest any tan especial en el que celebrem el 50 aniversari de la Comissió Infantil, vull convidar-vos a totes les falleres majors i a tots els presidents que heu format part de la història de “La Juanba” a gaudir juntament amb la nostra comissió dels millors dies d’aquesta festa, que tal com sabeu, és la millor festa del món.

També vull convidar al veïnat, col·laboradors, fallers i falleres d’honor, abonats i abonades i amics i amigues de la falla a gaudir del nostre casal i la nostra festa. Vull expressar el meu agraïment a la comissió per mostrar-me el seu suport durant tot aquest any i a la directiva pel vostre esforç i dedicació des que va començar aquest exercici faller. Sou el suport de la falla.

A la meua família, en especial a la meua germana que ha estat donant-me suport, aconsellant, ajudant i s’ha dedicat a mi. Al costat de Raquel i Ari, tractaré de deixar ben alt el llistó perquè representar-vos és un somni i una responsabilitat.

Nostra falla, Juan Bautista Vives, es mereix el millor. Vos desitge unes falles 2019 inoblidables!

12

COMISSIÓ major

ARENAS PIQUERAS, MARÍA

CULLA PEÑARROCHA, ENRIQUE

ARÉVALO OLIVERA, ALBERT

EGEA ROMERO, JUAN

ATENCIA SAURÍ, CLARISSA

ESCRIBANO PRADO, JOSE ANTONIO

BARBERÁ FERRILOS, VICTOR

FERNÁNDEZ CASTILLO, RAQUEL

BARBERÁ FERRIOLS, BEATRIZ

GARCÍA CUENCA, JUAN CARLOS

BOIX MOCHOLÍ, ALBERTO

GARCÍA MARCH, RAQUEL

BOIX MOCHOLÍ, ESPERANZA

GARCÍA PALAZÓN, JESÚS

BOIX PÉREZ, ALBERTO

GARCÍA PALAZÓN, MARÍA

BOIX PÉREZ, NURIA

GARCÍA PENFOLD, HECTOR

BOSCÁ BOIX, NOELIA

GEA BOIX, LAURA

CAÑIZARES MAYORDOMO, M.CARMEN

GIMÉNEZ MARTÍNEZ, PATROCINIO

CARRILLO ENGUÍDANOS, CARLA

GIMÉNEZ PAREDES, ÁLVARO

CARRILLO ENGUÍDANOS, MARTA

GIMÉNEZ PAREDES, GONZALO

CARRILLO MONTESINOS, AMPARO

GIMÉNEZ TUDELA, TAMARA

CARRILLO SÁNCHEZ, CARLOS

GIMENO CERVERA, SUSANA

CARRILLO SÁNCHEZ, JORGE

HIDALGO DELGADO, JOAQUINA

CARRILLO SÁNCHEZ, RAMÓN

IZQUIERDO VALIENTE, ROCÍO

CRESPO PARREÑO, MILAGROS

JUAN VIVO, FRANCISCO JAVIER 14

LLUCH LÓPEZ, Mª JESÚS

PÉREZ ARENAS, MARÍA ISABEL

LLUCH LÓPEZ, VICTORIA

PÉREZ GÓMEZ, MARÍA PILAR

LÓPEZ GONZÁLEZ, SUSANA

PÉREZ SENAR, ANA MARÍA

LORENTE PÉREZ, REMEDIOS

RODRÍGUEZ PALMERO, RAFAEL

MAÑEZ ALMELA, RAFAEL

RUIPÉREZ CRESPO, CRISTINA

MAÑEZ ZAPATA, RAFAEL

SÁEZ GREGORIO, CLARA

MARCH CORTINA, MARÍA ÁNGELES

SALES ALCAIDE, MARÍA JOSÉ

MARCO SÁNCHEZ, SALVADOR

FERNÁNDEZ SÁNCHEZ, FÁTIMA

MONTESINOS JIMÉNEZ, AMPARO

SARGUES MONTESINOS, BORJA

MONTESINOS JIMÉNEZ, ANTONIA

SAURÍ GIMÉNEZ, VIRGINIA

MONTESINOS JIMÉNEZ, JULIA

SORIA PÉREZ, LUIS

NARANJO HIDALGO, ALEJANDRO

SORIANO GÓMEZ, RAFAEL

NAVARRO PALACIO, FERNANDO

SORIANO IZQUIERDO, NACHO

OLIVARES MARTÍN, JOSÉ ANTONIO

TENORIO NORTES, MARÍA

PALANCA RODRÍGUEZ, CARMEN

VIDAL ESCORIHUELA, LUIS

PAREDES JADRAQUE, JUAN JOSÉ

ZURANO GÓMEZ, LIDIA

PENFOLD MORCILLO, MARÍA ELEONOR

ZURANO RUIZ, SARA

PEÑA RODRÍGUEZ, SAÚL 15

PRESIDÈNCIA Raquel García March

ESPORTS D’INFANTILS Enrique Culla Peñarrocha

VICEPRESIDÈNCIA FESTEJOS Virginia Saurí Giménez

DELEGACIÓ DE PLAYBACKS Carla Carrillo Enguídanos

VICEPRESIDÈNCIA D’ECONOMIA Saúl Peña Rodríguez

DELEGACIÓ 50 ANIVERSARI Rocío Izquierdo Valiente Isabel Pérez Arenas

VICEPRESIDÈNCIA JUDICIAL Lidia Zurano Gómez VICEPRESIDÈNCIA D’INFANTILS Susana Gimeno Cervera

JUNTA EXECUTIVA

SECRETARIA Carmen Palanca Rodríguez VICESECRETARIA Susana López González DELEGACIÓ DE FESTEJOS Nuria Boix Pérez Marta Carrillo Enguídanos Lidia Zurano Gómez Alberto Boix Pérez Patrocinio Giménez Martínez Sara Zurano Ruiz DELEGACIÓ D’INFANTILS Mª Jesús Lluch López Victoria Lluch López Ana María Pérez Senar

16

DELEGACIÓ DE XARXES SOCIALS Cristina Ruipérez Crespo DELEGACIÓ D’ACTIVITATS DIVERSES Amparo Montesinos Jiménez Milagros Crespo Parreño DELEGACIÓ DE CASAL Luis Soria Pérez DELEGACIÓ D’AGRUPACIÓ Luis Soria Pérez Saúl Peña Rodríguez COMERÇOS Luis Soria Pérez

guardons majors JCF BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS RAFAEL MAÑEZ ALMELA RAFAEL SORIANO GÓMEZ

BUNYOL D’OR

ALEJANDRO NARANJO HIDALGO

BUNYOL D’ARGENT

VICTOR BARBERÁ FERRIOLS JUAN EGEA ROMERO NACHO SORIANO IZQUIERDO HECTOR GARCÍA PENFOLD MARÍA GARCÍA PALAZÓN

fallers d’honor AGUSTÍN ROMEU FAUS ALFONSO FERRANDIS ZAMBRANA

abonaDEs LOURDES GIL VILLALBA MARÍA JOSÉ GÓMEZ GÓMEZ LUZ MARÍA ROMERAL TEODORA PARREÑO SOTOS

17

Vos contaré la història d’una xiqueta que des de ben menuda ha

sentit molt d’amor per una de les festes més importants de la ciutat de València, les Falles. Ella és Sonia, va nàixer en desembre de 1997 i va ser una xiqueta molt esperada, doncs la seua germana major no parava de preguntar quan arribaria la seua volguda germaneta per a poder jugar.

CONEIXEM A SONIA

Quan va nàixer, la seua germana no volia separar-se d’ella, entre les dues no paraven d’organitzar xicotetes malifetes que arribaven a traure de polleguera als seus pares; que si tendes de campanya amb llençols i cortines, que si globus d’aigua per la finestra... fora el que fora tot ho feien juntes, malgrat de les conseqüències que podien portar eixes malifetes.

Quan Sonia tenia tan sols 3 anys, els seus pares van decidir apuntarla a una menuda falla del sector Olivereta, Juan Bautista Vives, perquè tant ella com la seua germana començaven a enamorar-se de cada fallera, faller i monument que anaven trobant-se a la ciutat de València al mes de març.

Va ser una xiqueta molt especial. Ella destacava per ser riallera, amable, gran companya, amb una gran personalitat, un poc cabota, i encara que al principi li costava fer nous amics per ser un poc tímida, quan els feia no se separava d’ells.

Sonia anava creixent i anava apareixent a la seua ment un nou desig.

Un somni pel qual tenia clar que anava a lluitar, perquè ella sempre sol aconseguir allò que es proposa. En 2008, sense esperar-s’ho molt, es va complir: ser Fallera Major Infantil de la falla que l’havia vist créixer, juntament amb Escribano, el president, Jaume, el seu confident infantil i amb la seua Fallera Major, Ana, amb la qual va crear un vincle que a hores d’ara perduda tan fort com aquell any.

Tots junts van passar unes falles de somni.

18

Van passar els anys i la personalitat de Sonia s’anava definint cada vegada més, convertint-se en una doneta molt amigable, empàtica, molt més extravertida i amb una gran fortalesa.

Sonia sempre va tenir el cor partit, ja que els caps de setmana es debatia entre quedar-se a la seua benvolguda falla o viatjar fins al poble en el qual estiuejava, Teresa, on tenia unes grans amigues i a una persona molt especial.

Pel que fa als estudis, Sonia tenia clar que volia dedicar-se a alguna cosa que aportés als altres, així doncs, a hores d’ara s’ha convertit en integradora social i ajuda a persones amb autisme, paràlisi i síndrome de Down a tenir una millor qualitat de vida i a traure’ls el major dels somriures, encara que, al cap i a la fi, són eixes persones les que aconsegueixen que Sonia no pare de riure.

Després de 18 anys en la mateixa falla, Sonia ha aconseguit complir altre dels seus grans somnis, ser Fallera Major de la Falla Juan Bautista Vives, falla que li ha furtat una part del seu cor i que ella té com a família amb la qual espera compartir un magnífic 2019.

20

ARTISTA FALLER

luis enguidanos montoro LEMA

literalment 22

23

CRÍ TICA

LITERALMENT PLANTEM ALLÒ QUE PUBLIQUEM. Esta falla enguany plantada parla clar i netament de la qüestió plantejada al lema literalment.

Este serà el nostre tema, farcit de bona cultura, puix com besllumena el lema, parlem de literatura.

D’aquells llibres més antics o dels que són més novells, dels que parlen d’embolics o de romàntics clavells.

De publicacions amb llustre d’escriptors amb prou solera, o d’un autor menys il·lustre al que editen de primera.

Facsímils en reedició, Novel·les de fantasia, històries plenes d’acció, contalles de cada dia.

Per descomptat de llibrets, i els llibrots que estan de moda, amb ses articles “curtets” i mil pàgines de coda.

Tot gènere literari entra dins de nostra falla, des del conreu del canari fins a una infantil rondalla.

Tota musa literària entra dins del nostre lot, des del llibre amb més amplària al cartell baix d’un ninot.

25

PARLANT DE LITERATURA LA LUXÚRIA ÉS SEGURA.

Ara són més directes en mostrar els efectes d’allò de l’erotisme, al nap li diuen piu, al parrús com es diu, sense cap eufemisme.

Dins del món literari han eixit de l’armari les lletres més eròtiques, puix si ara estan al dia, ans eren porqueria o novel·les exòtiques.

Deixen tot ben palés sense que oblide res dins de la descripció, així roman tot clar que quan diu de follar és posar-se a l’acció.

Perdut ara el pudor aigualida la por a cometre pecats, venen com a cultura llibres amb calentura i escalfor redactats.

Almenys açò assegura que si ix una verdura dins de la redacció, així com un marisc no cal córrer el risc de la imaginació.

No vull jo condemnar-la, el poeta que parla, d’açò del “piu-rulí”, puix que sóc amador del famós escriptor: Bernat i Baldoví.

LITERATURA VALENCIANA NO SÓN LLIBRES DE BADANA.

El poeta de Sueca amb ploma d’una clueca, escrigué amb corpenta, un grapat de sainets de purnes i coets, com el de Visanteta.

També en llengua valenciana aportem a la cultura una lletra ben bledana en quant a literatura.

Sent la que més il·lumina el batejat segle d’or, primer de llengua llatina i que fou tot una primor.

Però més que erotisme, era un col·leccionisme ple de gastronomia, amb clòtxines, petxines, i verdures més fines, com nap o xirivia.

De tantes obres escrites, parlarem en el versant, pel seu suc en tantes fites, del famós Tirant Lo Blanch.

Totes sent metafòriques de ganes més eufòriques en fetes verderoles, perquè ans en estos fets eren com uns xiquets de cató i beceroles.

Com d’eròtica presència acabem de raonar, anirem a l’altra essència que al llibre es pot trobar.

26

27

28

De ses lletres parlarem, dels seus bèl·lics guerrejants, que en ses fulles trobarem amb espases tornejants.

Partint prompte d’Anglaterra batallà per tota Europa, fou valent en cada guerra capitanejant la tropa.

No és secret que en valencià es va escriure esta novel·la, ja sent Martorell ancià, no veia ni una ametla.

És a dir, que en tot moment, anà repartint estopa, per tot el vell continent, repartint colps com a sopa.

Per això no l’acabà, rematant-la amb bona estrela un discutit escrivà que no va vore una pela.

Amb tanta confrontació arribà a Jerusalem, visitant amb emoció el Sepulcre i Betlem.

Tirant tingué com a mestre al gran cavaller Guillem.

En les armes era destre, un conquistador suprem.

Però prompte va tornar a la brega que versem al fragor de batallar, baixant del cel cap al fem.

D’este va ensenyar-se tot, nostre Tirant en extrem, per no ser un trompellot ni en el llit un sac de fem.

Després a Constantinoble dins l’Imperi Bizantí, a on com a cavaller noble, continua el seu camí,

Així va rebre amb honor l’orde de cavalleria gràcies al seu instructor, lluitant sempre amb cortesia.

fent fugir al turc sultà que era el monarca sufí d’una terra més enllà del Mediterrani fi.

I després de moltes llices guerrejant amb bledania no tingué nafres postisses, ni apartament en Gandia.

Allí es casà amb Carmesina, filla de l’emperador, d’una bellesa molt fina, vivint els dos son amor.

Foren els seus contrincants, reis de països estranys inclús diuen que gegants, posant sempre molts afanys.

Fins a que en una batalla muigué el gran conquistador finalitzant la contalla, i la fama d’amador.

No és fàcil ser cavaller puix et trobes molts paranys, des de Calp fins a l’Alguer, per a fer-te quatre guanys.

29

LA LITERATURA FANTÀSTICA RESULTA SEMPRE PROU ELÀSTICA

LA LITERATURA D’INFANTS ÉS CULTURA DE GEGANTS

Com no tenim prou amb la realitat inventem la literatura fantàstica que ens resulta realment més elàstica per a la nostra creativitat.

Sumem especialitats en la qüestió literària, puix en la llista sumària caben llibres infantats.

(La impremta encara no falla fent-ne llibres de xicalla.)

Així podem fer viatges siderals, gojar d’aventures calidoscòpiques fantasiar amb realitats distòpiques, i amb els monstres i roïns immortals.

Resulta fantàstic viatjar a l’espai, encara que més fantàstic seria si els corruptes i altra porqueria se n’anaren i no tornaren mai.

De moment l’únic polític allunyat és Carles Puigdemont amb son exili que sembla un nàufrag demanant auxili, i no cap de la Generalitat.

Verne o Asimov li tenen enveja per la seua república inventada seguida de fantàstica espantada deixant a casa, la cosa molt lletja.

El bebé més infantil té el seu llibre preparat, però també està impremtat per a públic juvenil.

(No manca literatura, el que falta és més lectura.)

A València este problema vol posar-li solució el seu alcalde Ribó, preocupat per este tema.

(Vorem si açò soluciona o més problema ocasiona.)

Han pensat un personatge que siga protagonista, de portada de revista i no un simple companatge.

(Encara serà millor si el “prota” és un regidor.)

Per posar-li tanta imaginació, encara que durara huit segons, i pegar a fugir a rodolons per a eludir la segura presó.

Ara diu que com a europeu pot viure pegant voltes per Bèlgica i Alemanya però no torna a Catalunya o Espanya, perquè afirma ser un ciutadà lliure.

Lliure per a somniar el seu voler això no li ho podrà llevar ningú, la resta, directament al comú, puix sa república és de paper.

Dins de l’equip de govern, hi ha moniatos a grapats però entre estos candidats han triat al més modern.

(També perquè és un xiquet el tendrós Pere Fuset.)

Quan acaba el seu regnat cada Fallera Major, va i es posa vinga el plor com si fóra ell l’acabat.

(Tal volta siga un avís per al vot de Compromís.)

30

31

32

Per les seues aventures a ExpoJove l’han trobat dins d’un tanc ben amagat per evitar peladures.

(Dels fallers més exaltats jugant a ser indignats.)

Parlant del llibret a banda, són d’inspiració fallera, revistes de pinta i randa o altres d’una demanda per al frikisme fartera.

I com no, en els cartells dels ninots explicatius, que pareixen uns taulells amb els versos com pomells, que si els lliges, sempre et rius.

Buscant tindre companyia en la festa de Cap d’Any va solucionar l’afany que el balcó eixa nit s’obria.

(I baix de l’Ajuntament se li ha omplert també de gent.)

En tot cas és el llibret, mostra de literatura, recull de musa i coet, de la falla el rovellet, bressol de nostra cultura.

(Per això en llibret versat l’explicació s’ha acabat.)

Com no vol deixar la plaça s’ha estacat en el balcó, per a evitar el carbó s’ha posat una carassa.

(I demana als Mags d’Orient quatre anys més, de moment.)

LLEGIR DE MILLOR MANERA: LA LITERATURA FALLERA. Fou Bernat i Baldoví, al que abans hem dedicat unes lletres per ací, el que amb un vers tremolí el llibret deixà afillat.

Altres hem vingut darrere de tan excelsa persona, fins i tot algun prevere, però inclòs son miserere al seu costat pobre sona.

Després de cent anys passats han nascut de grans poetes i poetesses versats, però no són ni arrimats a fer al mestre aconetes.

33

GRUP DE TEATRE

ARTISTES

COL·LABORACIÓ

ALBERTO BOIX MOCHOLÍ LIDIA ZURANO GÓMEZ RAQUEL GARCÍA MARCH ANA MARÍA PÉREZ SENAR VICTORIA LLUCH LÓPEZ MILAGROS CRESPO PARREÑO CRISTINA RUIPÉREZ CRESPO NOELIA BOSCÁ BOIX ISABEL PÉREZ ARENAS SAÚL PEÑA RODRÍGUEZ SUSANA LÓPEZ GONZÁLEZ

SUSANA GIMENO CERVERA CARLOS CARRILLO SÁNCHEZ SALVADOR MARCO SÁNCHEZ

DIRECCIÓ ALFONSO GARCÍA JOSERRA LISARDE

34

EQUIP DE PILOTA

JUGADORS ALBERTO BOIX MOCHOLÍ RAFAEL MAÑEZ ALMELA LUIS VIDAL ESCORIHUELA SAÚL PEÑA RODRÍGUEZ ALBERT AREVALO OLIVERA

CAMPIONS DE SEGONA DIVISIÓ DEL CAMPIONAT DE JOC AL CARRER DE JCF

35

RECORDS DE TOT UN ANY

36

37

38

39

40

41

TEATRE FALLER

01 INTRODUCCIÓ, NUC I DESENLLAÇ.

FERRAN MARTÍNEZ GÓMEZ

RECORREDOR DE TERRES FALLERES

“Adore el teatre i sóc pintor. Crec que els dos estan fets per a ser un matrimoni amb molt d’amor.” Marc Chagall.

Una vegada li vaig escoltar en una xerrada a Vicente Almela una cosa tal que així:

“imagineu-vos un llibre en el qual s’ha emprat el millor paper, s’ha cuidat especialment l’enquadernació, les seues tapes són de pell, porta boniques decoracions que ressalten el títol, però, les seues fulles estan en blanc. Quedarà molt bonic en una prestatgeria, però no és realment un llibre”. Generalment els llibres conten una història, o vàries. N’hi ha de molts estils, fins i tot els que recullen obres de teatre.

Falles, llibres i teatre. Quantes coses en comú, quantes similituds.

Una de les activitats en les quals sempre he participat activament en la meua comissió ha sigut en el grup de teatre. Encara que sempre he participat dels projectes teatrals des del minut 0, mai ha segut damunt de les taules, jo sóc més d’estar darrere. I no és casualitat que el teatre siga per a mi una activitat fonamental com faller que va més enllà de les obres teatrals, els apropòsits en les presentacions o les posades en escena de les cavalcades del ninot, que també tenen molt de teatre.

Vaig tenir la sort de conéixer el verí del teatre de la mà d’un gran apassionat del teatre, Juan Manuel Ferraro, ell em va ensenyar la importància que tenia per a poder conéixer cultures, històries, formes de ser i un llarg etc. De situacions, sense ni tan sols moure’t de la teua ciutat, simplement preparant bé les obres, els personatges i les situacions. I a les hores, va ser quan em vaig convéncer encara més que una falla no era més que una obra de teatre exposada al carrer. Una obra de teatre en la qual els ninots, a manera d’actors han d’interpretar i transmetre-la, i com en el teatre, a vegades, veus algun ninot que no s’ha aprés del tot el paper, o que té un blanc en el moment d’eixir a escena, o l’escenografia a mode de remat no encaixa del tot amb el que t’està comptant l’escena en aquest moment.

44

Falla el Mocador de Sagunt. 2016 “Parlant flors” Anna Ruiz Fotografia: Antonio J. Fresno 45

Falla Sanchis Bergón Turia. 2016 “La petxina hem tocat i la música ha sonat” Juanjo García Fotografia: Angel Romero 46

Però ai!, a l’igual que quan una obra està ben treballada, ben estudiada i els actors coneixen bé el paper i als personatges tens quasi garantit l’èxit en la representació, el mateix li ocorre a una falla en la qual s’ha treballat com si d’una obra de teatre amb un bon director que ha estudiat bé els personatges i les seues situacions es tractara; a les hores, els ninots ens parlen, la falla ens conta la seua història sense a penes haver d’esforçar-nos a atendre la representació perquè ens fiquem dins d’ella.

Desgraciadament hi ha falles, que com el llibre que va descriure Almela, tenen les fulles en blanc, o com a molt tenen fulles escrites, però no tenen cap relació entre elles, falles que com aquest llibre busquen més l’opció de quedar-se tapant un buit en una prestatgeria, que la de ser llegides les vegades que li vinga de gust al lector.

Seré un home estrany, però m’encanta que els ninots em parlen, m’encanta que els ninots actuen, ja que és senyal d’un gran director de taller i que l’artista s’ha preocupat perquè la seua obra de teatre, a manera de falla, tinga el seu desenvolupament argumental amb la seua introducció, en veure la falla des del primer impacte de la distància, el seu nuc, quan observem totes les escenes, i el desenllaç, amb la satisfacció d’haver gaudit de la història.

Juan Manuel sempre em deia que l’important a l’hora de posar en escena qualsevol obra era començar i acabar pegant fort i si pel mig havies treballat bé l’obra, no calia témer al fet que res eixira malament. Així espere cada mes de març que siguen les representacions que ens brinden les falles.

47

II... CONCURS DE TEATRE FALLER, 02 I,QUASI RES!!!

MATIES REAL GUILLÉN

FALLER DE LA COMISSIÓ CORRETGERIA-BANY DELS PAVESOS Ateneu Mercantil i Societat Coral El Micalet.

Any 1972. CONCURS DE TEATRE Convocat per la Junta Central Fallera.

Organitzat per la Falla Corretgeria.

Patrocinat per la Dotació d’art Castellblanch.

Amb la col·laboració de l’Excel·lentíssima Diputació Provincial de València.

Corria l’any 1971, en la falla Corretgeria – Bany dels Pavesos va començar a formar-se un grup de folk, Els Pavesos. Es rescataren cançons populars, es feren actuacions al casal i en altres casals de falles amigues. També van participar en la Fira de Juliol del 1972 al 1r Festival Cançó Folk del País Valencià, acte organitzat per Lo Rat Penat. A poc a poc, aquesta activitat va completant-se amb actuacions al nostre casal, completades amb recitals de poesia, actuacions d’esquetxos representats pels fallers i falleres, denominades Pipas Teatro, Kilos Teatro. El local es va batejar com CAU D’ART. Dins d’aquestes activitats u dels pilars forts va ser Joan Monleó, ocurrent com pocs, era el motor de totes les iniciatives relacionades amb l’espectacle.

L’any 1972, amb tanta activitat teatral es va forjar el 1r concurs de teatre sol·licitant que fóra partícip la J.C.F., com així va ser. Es va començar a treballar, obrint l’oferta de les obres de teatre a representar que no sols fora els nostres sainets, que també es representaven. Es van traduir obres al valencià com L’hostal de la Posta de Carles Goldoni, Farses del Ferro calent del Sabater i El Ricot. Les representacions es feien a l’Ateneu Mercantil entre setmana i per les nits. Als decorats es va establir que es gastaren marcs de porta, altres que simulaven finestres, tot pintat de blanc, que sobre la càmera en negre quedava amb molt d’efecte i amb eixe material les comissions se les inventaven quedant magníficament quasi totes les representacions.

El I Concurs va tindre una participació de 19 grups/comissions de la ciutat de València que foren els següents: Bolseria-Tros Alt, Marqués de Caro-Dr. Chiarri, Miguel Català-C. Cervera, Costa i Borràs-Agustina d’Aragó, Plaça Lope de Vega, Pere III el Gran, Pintor Domingo-Guillem de Castro, Camí de Barcelona-T. Moncada, Molinell-Alboraia, Cervantes-P. Jofré, G. Jordan-E. Pastor, Palleter-E. Orellana, S. Josep de la Muntanya, Vall de Laguar-P. Ferris; i dels pobles foren de Dènia, Paterna, Alzira, Gandia i Alginet.

48

Els Premis d’aquest I Concurs de Teatre quedaren així: 1r Premi: Grup Llebeig de la Falla Central de Dènia, amb l’obra La Farsa de Micer Pere Pathelin, anònim francés.

2n Premi: Falla Palleter – Erudit Orellana, amb l’obra Pasqualo i Vicenteta de Bernat i Baldoví.

3r Premi: Falla de Paterna, amb l’obra Terra Fangosa de Paco Barchino.

Premi de Direcció per a la Falla Bolseria-Tros Alt, amb l’obra Un assaig fet en regla de Bernat i Baldoví.

Es va fer una clausura d’aquest I Concurs de Teatre el dia 19 de desembre del 1972 al Teatre Principal a les 22.30 h, amb el següent programa: 1a Part: representació de La Infanta Tellina i el Rei Matarot. Farsa valenciana del segle XVII del Pare Francesc Mulet, amb decorats de Joaquím Mitxavila, i els actors eren tots components de la Falla Corretgeria.

I concessió de Premis del Concurs de Teatre.

2a Part: Homenatge a Vicent Andrés Estellés per l’edició de les seues Obres Completes. Interpretant poemes seus, Grup de Folk els Pavesos i Ovidi Montllor acompanyat dels seus músics Josu Belmonte (guitarra), Xavier Batlles (contrabaix) i Víctor Amman (piano).

Presentació de l’autor Dr. En Manuel Sanchis i Guarner, i recital de poemes per Vicent Andrés Estellés.

Presentador de l’acte: Jesús Huguet.

Amb bon sabor de boca del resultat d’aquest I Concurs de Teatre començàrem a treballar per a muntar el II Certamen. La resposta de les comissions falleres va ser un èxit, primerament optaren per inscriure’s 23 Grups de Teatre, que per circumstàncies es quedaren 20 i finalment van ser 19 les que actuaren i van ser: De València capital: Falla Bolseria-Tossal, Pl. De l’Àngel, Fray J. Rodriguez-Pintor Cortina, Pintor Domingo-Guillem de Castro, Carrera S. Lluis-Avda. Waksman, Pl. Lope de Vega, Molinell-Alboraia, Grabador Jordan-E. Pastor, Palleter-E. Orellana, Comte de Salvatierra-Ciril Amoròs, Ripalda-Soguers, Miguel Català-Carle Cervera, Costa i Borràs-A. d’Aragó, Jesus i Maria-S. Ignaci de Loyola; i dels pobles foren: Silla, Alginet, Paterna, S. Antoni de la Mar de Cullera i el Grup Parroquial de la Falla Grau de Gandia.

Es representaren al teatre cedit per part de l’Ateneu Mercantil de València. A l’apertura del II Concurs es va llegir una carta personal del President de l’Ateneu En Josep A. Perelló Morales valorant el I Concurs de Teatre i obrint les portes i animant al fet que aquest II Concurs arribara més lluny. Aquest acte va tindre lloc al Saló Sorolla de l’Ateneu. Seguíem amb el Patrocini de la Dotació d’Art de Castellblach que va ampliar l’aportació econòmica, el concurs va estar convocat per Junta Central Fallera, organitzat per la Comissió de la Falla Corretgeria i col·laborant l’Ateneu Mercantil de València i la Societat Coral el Micalet. Es va continuar traduint obres de teatre al valencià com per exemple El casament a la Força de Moliere, El vell gelós de Cervantes, Un Prometatge d’Antonio Txkjov i així algunes més.

49

Com a activitat i mires de futur, nosaltres animàvem a tota expressió cultural que fora en la nostra llengua, el valencià, a una reunió a la qual van assistir fallers i falleres de València Capital, Gandia, Silla, Paterna i Cullera. Es va confeccionar el text en el qual se sol·licitava a les Fogueres de la Ciutat d’Alacant -aquesta carta anava avalada per la firma de 385 persones la nit del 21 de novembre del 1973-, que manifestaren els textos que s’exhibien a les Fogueres, els actes d’exaltació de les seues Belleses, llibrets, etc. en valencià, doncs es tenia la impressió, i així es va matisar per més d’un assistent a la reunió, que mancaven els texts i actes en pronunciar-se en valencià.

En aquest II Concurs de Teatre, el veredicte del Jurat va ser el següent: 1r Premi: Grup Brusquina, de la falla Comte Salvatierra-C. Amorós-Jorge Juan, amb l’obra L’Inspector de N. Gogol.

2n Premi: Grup Parroquial de la Falla del Grau de Gandia, amb l’obra Els Claus d’Argent de Nicolau Bella.

3r Premi: Grup Boira de la Falla Poble de Silla, amb l’obra Peret o els Miracles de l’astúcia d’Enric Valor i R. Sirera.

Premi a la millor Direcció, que atorgava l’Ateneu Mercantil de València va ser per a Josep V. Bergon i Garcia i Josep Lluís Campos del Grup Brusquina, Falla C. Salvatierra – C. Amorós-J. Juan.

Finalitzat aquest II Concurs es notava a l’ambient alguna cosa que no tenia bona cara, però vingueren les falles de 1974, passaren i l’11 de maig hi va haver un escrit sol·licitant a J.C.F la convocatòria del III Concurs. Ai senyor!! Va començar el final d’aquesta activitat tan bonica i tan fallera.... El 17 d’eixe mes hi va haver ple de J.C.F i no es decideixen al voltant les bases del Concurs, quan eren les mateixes de les anteriors edicions. Anàvem de citació en citació, encreuament de declaracions, comissions que es manifestaren a favor de la Falla Corretgeria, altres que es deixara en mans de la Junta... Finalment el 15 de juny al periòdic Las Provincias, ix publicada una carta on s’adhereixen al III Concurs de Teatre els jugadors de futbol Claramunt, Forment, Planelles, Calpe, Vidagtany, Lico Balaguer, Amadeo, Mut i Cota.

El 16 de juny, a Las Provincias, hi apareixen més adhesions: les falles S. Josep de la Muntanya, Pl. De Patraix, Borrull-Turia i Pintor S. Abril; el poeta Anfós Ramon, V. Ruiz Monrabal i “dues veïnes de l´Avinguda del Cid”. És molt llarga la llista de dades que apareix al periòdic, però aquest va ser el que ens posà a nostra disposició el fet de poder enviar qualsevol nota, carta, el que fora, per a què per mitjà d’aquest poguérem contar públicament el que anava succeint en aquest concurs.

Com a curiositats apunte dates i notícies: el 3 de juliol del 1974, Las Provincias va publicar que el ple de J.C.F proposa una sanció al President de la Falla Corretgeria.

Es va sol·licitar la suspensió com a tal i la prohibició que ocupara cap lloc directiu durant tres anys. Es va sol·licitar també sancions per a tota la comissió i alguns membres fórem expedientats. El 12 de juliol del mateix any vam rebre un escrit de J.C.F comunicant la sanció/destitució del President i continuava obert l’expedient 34/74 al qual estan inclosos altres membres de la comissió.

50

Tot té un fi i votant-nos unes dates, va arribar el 21 de setembre i es va presentar a l’Ajuntament el Recurs d’alçada. El 4 d’octubre es va enviar una carta a la Junta ratificant l’adhesió a nostre president. No nomenàrem a altre fins no resoldre l’assumpte legalment. El 10 d’octubre a les 7 de la vesprada, en mà, va arribar a nostre President la denegació del recurs d’alçada per part del senyor Alcalde, més tard va arribar tot allò de l’amnistia i aquest és el fi, on es va sembrar la llavor de l’actual Concurs de Teatre en valencià, cas únic al món, per la quantitat d’obres i comissions falleres que representen, actors i actrius de tots els nivells i alguns vorejant quasi la perfecció.

Recopilació de dades i posada en escena, Matíes Real

“La infanta Tellina i el rey Matarot” Obra interpretada per membres de la Falla Corretgeria-Bany del Pavesos en l’acte de clausura del primer Concurs de Teatre Faller l’any 1972.

51

03 TEATRERS FALLERS LUIS LÁZARO GALLEGO

MEMBRE DE LA DELEGACIÓ DE CULTURA DE JCF.

És parlar de Teatre Faller i obrir el debat de la definició d’aquest.

Teatre faller..., és teatre fet per fallers..., és teatre per als fallers..., és un concurs amateur..., la paraula “faller” és un demèrit... no ho és... la polèmica està servida.

Volem enfocar aquestes línies més enllà de la definició i valorant als Teatrers Fallers. Eixes persones, eixos fallers i falleres que fan possible el Teatre Faller i en conseqüència fan possible un concurs de gran nivell organitzat al cap i casal.

Pujar a un escenari a representar ens acompanya des que l’home és home, perquè a l’escenari pugem la nostra vida, les nostres vivències, en resum, la vida mateixa transferida, parodiada, criticada, burlada en un escenari. Són els actors i actrius en mans de la direcció de l’obra qui interpreten un text, una història o una vivència dalt de l’escenari.

Si parlem de l’evolució del Teatre Faller, aquesta està molt marcada pel món faller, els seus principis i les seues inquietuds. Han segut moltes modalitats dividides per qualitat, per duració, per història, pels actors i actrius, per les seues participacions, i podem dir que avui en dia i amb 45 edicions els Teatrers Fallers continuen buscant la “fórmula” idònia per començar cada edició del concurs.

Entrar a parlar de nombres del concurs pot ser avorrit i parlar de noms i persones un error perquè amb seguretat oblidarem a algú.

Sense anar molt lluny, són més de 70 representacions en quatre categories i més de 400 actors i actrius els participants en un concurs de 4 mesos de durada, amb l’organització i coordinació de la Delegació de Cultura de JCF, però amb una gran particularitat. Una particularitat, que fa més especial el concurs i que deixa una vegada més l’empremta dels Teatrers Fallers doncs les bases són consensuades i aprovades per aquests participants.

Aquesta visió general no escapa als fallers i falleres per fer gran el seu teatre, però mirem un poc arrere...

Negar que els fallers i falleres han estat sempre prop del sainet és “negar la major”.

El sainet com a text que posava a l’escenari la societat valenciana de cada època des del segle XVII al XX, va consolidar a la segona part del segle XIX i primera del XX les històries que tots els amants del teatre en valencià a l’entorn faller coneguem 52

en format original, representades per moltes comissions falleres per a celebrar la seu seua presentació de falla de manera complementària a la mateixa.

Als sainets sempre es parlava en valencià com a mostra dels personatges del poble, perquè la burgesia i els forasters no parlaven la nostra llengua i era una forma implícita d’identificar riquesa, ostentació i educació.

Arribat el sainet a la nostra festa, que possiblement és la festa que millor expressa al seu monument central, la vida diària, l’escenari de la vida i tota la realitat del món, per mitjà de ninots i escenes que no deixen de ser personatges d’una història contada d’una forma extraordinària, la falla, és molt senzill per als fallers i falleres connectar en el món del teatre.

Sens dubte el sainet, i en conseqüència el teatre, i els fallers comencen a rodar junts per la seua similitud de principis i esperit de treball. Ambdós conten una història, una història de la vida real i propera coneguda per tots. Durant el segle XX caminen junts i tenen la seua esplendor a la segona meitat, recuperant textos de saineters valencians per a representar-los als actes fallers. València creix en eixe període i amb ella les falles i el teatre.

En el naixement del concepte Teatre Faller en valencià, és de llei anomenar a la Falla Corretgeria Bany dels Pavessos, que en 1972 articula i organitza el primer concurs de teatre en valencià i fet per fallers. Són els primers Teatrers Fallers “oficials”.

Després de dues primeres edicions en qualitat, però sense falta de polèmiques entre participants i organitzadors, la Junta Central Fallera en 1974 autoritzà el I concurs faller de Teatre en Valencià, però al mateix temps es va convocar el III concurs de teatre continuador dels anteriors i sense JCF. Nova polèmica oberta, que arribarà fins a l’assemblea de presidents en durs enfrontaments i setmanes de debat que conclouran en el I Concurs de Teatre en Valencià, i en conseqüència la desaparició/absorció del concurs promogut per la Falla Corretgeria en 1972.

Des de la meua humil opinió i visió retrospectiva, recorde amb nostàlgia però sobretot amb afecte, aquelles “obretes” al teatre del Patronato, en el Talia, la Protectora, on els fallers i falleres pujaven a escena aquests textos de la “vida mateixa” i que solien ser part de la presentació de la falla. Estaven tractant al sainet com l’entremès de segles passats, com a complement de l’acte principal, esdeveniment a celebrar o obra de major nivell. Però el concepte no desmereix un gènere que sens dubte és l’embrió del nostre concepte actual de teatre faller, ja que així es formaren els nostres teatrers i teatreres.

El reconeixement en aquest moment té forma de nominació o per damunt de tots el Premi Saragüell. Però això és el reconeixement oficial, perquè estic convençut de la satisfacció personal que com teatrers i teatreres i com a fallers i falleres, tots aconsegueixen per sentir-se part d’una família, un projecte i un objectiu de teatre lligat al món faller. Alguna cosa no falla mai: el treball, la passió, la il·lusió, el bon fer, la dedicació de tots i totes, perquè són teatrers i teatreres, però també perquè són fallers i falleres.

53

Falla La Eliana Cid Obra: Mort Per Assesinat Any 2016.

54

Això si, el colofó per als teatrers i teatreres són les Gales de Nominacions i la Gala de la Cultura. Tot el treball es valora per uns jurats que mai encerten doncs no oblidem que som fallers i falleres. Les nominacions van fent-se públiques a final de desembre en un acte que ompli la sala amb tots els participants. Actors, actrius, actor i actrius joves o de repartiment, direcció, muntatge i millors obres són reconegudes. Alegria indescriptible dels nominats i de les seues falles.

La gran festa és a principi del mes de gener, celebrant la Gala de la Cultura on es fan públics els premiats amb el cobejat Saragüell. Una Gala de la Cultura que va tindre la primera edició en l’exercici 1997-1998 celebrada en el Teatre Olímpia. Els Saragüells, els Òscars Valencians, que apareixen en l’exercici 1996-1997, un guardó per al treball i bon fer.

Aquests teatrers i teatreres han fet possible fins a la data de hui 45 edicions d’un concurs de teatre que congrega any darrere any un grup important de falles amb un gran nombre d’actors, actrius, directors i directores Teatrers Fallers. Teatrers Fallers, que pugen a escena, riuen, ploren, pateixen, gaudeixen, discuteixen, fiquen un grapat d’hores de treball, furten hores a la son, hores de treball, a la recerca de dos grans objectius: Contar una història i sense dubtar-ho el reconeixement del públic.

El públic faller és molt exigent perquè es compon del veïnat, dels amics i amigues, coneguts i conegudes i família dels mateixos actors i actrius, el que implica un extra als resultats de les seues actuacions, doncs eixiràs amb la glòria o amb la crítica de tot el teu entorn més proper, aquest últim punt afegeix més valor si cap als Teatrers Fallers.

Aquesta particular visió del Teatre Faller i en especial dels Teatrers Fallers acaba ací. Persones que aconsegueixen divulgar i promoure la cultura i la llengua valenciana dalt d’un escenari han aconseguit en aquestes 45 + 2 edicions de teatre en valencià obtenir un nivell altíssim i traspassar la barrera de l’amateur cap al professional, fent d’aquesta devoció una autèntica professió, portar la societat i els seus problemes a escena provocant opinió, debat i polèmica.

Malgrat ser una gran família teatrera i fallera, no deixar de ser una sana rivalitat amb el gran objectiu de millorar i millorar cada any. El mèrit d’aquest concurs és única i exclusivament d’ell mateix.

Reconeixement màxim als treballadors i treballadores, i per favor no abandoneu, continueu millorant, busqueu l’excel·lència i així donar major nivell i qualitat al Concurs de Teatre en Valencià. Són 45 edicions, però açò no és res per al que ha de vindre.

Llarga vida al Teatre Faller i moltes gràcies per tot als TEATRERS FALLERS.

55

04 TEATRE FALLER,

ESCENARI DE PRIMERES VEGADES

PEPA GÓMEZ VALLE

FALLERA DE BORRULL SOCORS, DELEGADA DE SECTOR BOTÀNIC-LA PETXINA I PERIODISTA A LEVANTE TV I 97.7 RADIO LEVANTE

El teatre va ser una de les claus del meu pas per la presidència de la meua comis-

sió, Falla Borrull Socors. No va ser un objectiu de candidatura ni tan sols ho vaig pensar en el moment de fer el pas per a encapçalar el projecte de la falla en 2017 que desenvoluparíem aquest vessant de fer cultura. Però supose que sentir-me teatrera abans que fallera va fer possible aquest inici. Sempre he tingut inquietuds artístiques, la interpretació és una d’elles. I com quasi tot el que he fet a les falles des de la inspiració de persones valentes i obertes en la meua comissió i fora d’ella, vaig proposar fer teatre com altres moltes iniciatives, amb naturalitat, sense mirar amb massa angoixa els terminis dels concursos i deixant fluir les coses i, per damunt de tot, les persones.

Em sent orgullosa de moltes coses que, si mire enrere, em donen vertigen: mai haguera imaginat ser la primera dona presidenta de la meua comissió, la primera dona delegada de sector en la meua comissió, ser la persona que motivara i encetara el teatre a concurs per primera vegada, actuant i escrivint obres inèdites per a la meua falla, portar la presentació a concurs per primera volta apostant per ella i escrivint l’apropòsit, guanyar enguany precisament amb eixe text un premi literari al concurs de Junta Central Fallera, guanyar el primer premi del primer concurs de micro-teatre faller que es va convocar i, a més, que s’interpretara en sales, carrers i casals, formar part del primer grup de la companyia de Teatre Estable Faller de Junta Central Fallera i actuar amb ella al Teatre Romà de Sagunt.... Tot açò ha sigut possible gràcies a les falles i gràcies al teatre faller i en la meua condició de fallera, dona i, per què no, valenta.

Tot un món de fantasia barrejat de vegades massa -des del meu punt de vista- amb la tirania de l’essència de les regles, els temps, els reconeixements i la competitivitat. De vegades són qüestions que desvirtuen l’essència del que som i el que fem. Si em demaneu que parle de la meua experiència, ho faré com a persona, perquè com a dona, sols puc dir que aquesta posició de gènere només ha fet les coses més complicades, dins i fora de la falla en alguns aspectes, no tots, ni molts ni suficients per a no tirar endavant provant tot el que m’he proposat com a repte, objectiu o destinació. Les dones en aquest àmbit són hereues de les moltes dones que passaren dels papers menors i secundaris només, de les apuntadores, les modistes... als papers principals i veure com a poc a poc el concurs les reconeixia amb categories pròpies -encara que el premi sempre ha sigut Saragüell i no dolçainera o fallera daurada o flama de teatre faller...-.

56

Per tant, en el cas del teatre, els dubtes que he experimentat en les meues carns d’autora, directora i actriu de Curta B primer i de Promoció després, han estat en les nostres capacitats actorals com a grup i a la novetat de llançar-nos a una aventura més sense diners, sense mitjans i probablement sense comparativament massa talent... Però han anat arribant els èxits d’escriure i aprendre’s els papers i fer-los els més humans possibles davant del públic i, per tant, hem anat guanyant el respecte de la comissió que ara aplaudeix i dóna suport a cada moviment, sempre amb obres molt vinculades tant amb els lemes de la comissió cada exercici i un rerefons de compromís social.

Com a dona, puc dir que m’he animat a fer, dir, dissenyar i crear gràcies als referents i bons exemples de persones que m’he trobat abans d’iniciar-me i als que m’he anat aferrant pel camí per tal de no desistir. Si tots els que coneixem el sacrifici de fer teatre (hores de dedicació, assajos, estudi, compaginació amb altres persones...), és fàcil de comprendre el dificultós que resulta de tant en tant haver d’eixir a eixe altre teatre del dia a dia en la convivència del món faller...

La primera obra de teatre de Borrull Socors va ser un despropòsit com a producte, un guió naïf, amb un grup de persones prou nombrós per a la poca informació sobre la bogeria que estàvem a punt de fer, participant d’un concurs en què arribàvem totalment inconscients de la magnitud de la seua trajectòria, però amb la llibertat i l’honestedat suficients, per part de tots i totes en el grup, per a anar a les primeres taules amb el pit i la cara descobertes. Eixa primera vegada va motivar a més gent a sumar-se a fer teatre i vam anar a per més, vaig continuar escrivint per a la comissió i guanyant a poc a poc un espai més consolidat: el teatre ja pareix ser part, quatre anys després, de cada exercici i aposta de directiva. Pel que respecta a l’espai cap a fora, hem anat avançant i confiant en el fet que podíem anar creient en les nostres capacitats, aconseguint una discreta nominació i una motivadora subvenció fins al moment. Tenim els mateixos mitjans que pretensions. Cap. Per això, com ens passa en moltes altres qüestions a la falla, fem decorats modestos i tractem de jugar amb les carències com a part de l’argument, any rere any.

Em sent especialment orgullosa també, arribat aquest exercici, d’haver pogut participar en dues categories, promoció i juvenil. Cada vegada més gent jove de la falla s’està interessant per fer teatre, i que siga una activitat interna que s’haja integrat amb naturalitat i la comissió parle d’ella com una àrea que tornarem a fer reviure cada any, per molt ximple que parega, és per a mi motiu d’emoció 57

que tracte de contenir públicament. He tingut l’oportunitat enguany d’escriure la primera obra juvenil que hem presentat al concurs faller i, encara que hem tingut la mala sort de fer dos minuts menys de l’establert i, per tant, ser desqualificats, ha sigut una experiència realment motivadora per a aquesta autora i per a l’elenc actoral, que vol continuar fent teatre.

Clar, en el meu cor existeix el desig de poder arribar algun dia a obtenir el premi daurat. Però sóc i som conscients que formem un grup que s’uneix per a fer teatre com una forma més de fer falla, cultura i casal. Quan he escrit i tal com hem plantejat fins ara, el teatre a la comissió, sempre ha sigut segons el nombre de persones que se sumaven a la iniciativa. Escriure de zero i en relació al lema de l’exercici i concorde als fallers i les falleres no és gens fàcil, encara que sempre advoque i ho continuaré fent per apostar per una obra inèdita que puga adaptar-se a la temàtica de l’exercici i a la disponibilitat de les persones participants.

Malgrat açò, hem arribat al punt -crec que necessari- de plantejar-nos normes de grup teatrer. Sense perdre l’essència totalment amateur i realista de què som, tenim i fem, crec que ha arribat el moment d’aplicar seriositat a aquesta tasca de fer falla. I personalment, encara que actuar em dóna, i espere que torne a donarme en un futur, la càrrega passional que tota drama queen necessita, vull escriure.

Potser la motivació a la comissió haja arribat fins a animar a altres persones a escriure per a promoció i/o juvenil per a 2020 i això, encara que en part siga admetre que el fill se m’ha fet major d’edat i vol caminar sense la mà directa de la mare, seria una fita que celebrar. Dins o fora de la comissió, aquesta fallera teatrera, vol intentar escriure per a altres.

No em sent còmoda amb el reciclatge anual de les normes, escrites i reescrites pels participants d’una competició de talents. Però la superació i el repte de ser el millor equip, la millor falla és part essencial de l’ésser del faller i la fallera, supose. I descobrir el món de la Gala de la Cultura va ser completament revelador, no només per a endinsar-me en un espai faller més en què tenia l’oportunitat de ser també jo mateixa, sinó perquè de vegades diem que som fallers i falleres i resumim el que açò significa pel que vivim. La plenitud de tot el que es fa a les Falles és inabastable. Colpidor i alhora, magistralment estimulant. No entenc ni sent fer falles sense fer cultura i en la nostra llengua. Gràcies, teatre faller!

58

“Cinc hores amb Amancio” Obra interpretada per la Companyia Estable de JCF al Teatre Romà de Sagunt l’any 2017.

59

05 EL TEATRE FALLER QUIQUE GONZÁLEZ DE MANUEL

ACTOR I DIRECTOR DE TEATRE FALLER.

Alguna vegada has imaginat tindre una altra vida? O ser una persona totalment

diferent? Fins i tot un animal? Alguna vegada has pensat a viure sensacions que mai has viscut? Si la teua resposta és un SÍ...

Benvinguts i benvingudes al Teatre, benvingut a la Passió, benvinguda al món de les emocions, benvinguts i benvingudes al lloc més màgic del món: L’ESCENARI. Doncs sí, amigues i amics, l’escenari és el lloc més màgic del món, el lloc on els personatges cobren vida i fan possible que el nostre públic gaudisca de l’espectacle, el lloc on es fa possible que el teatre EXISTISCA. i... Què és el teatre? Doncs no és més ni menys que un joc.

De xicotetes i de xicotets jugàvem a ser personatges de les nostres pròpies històries amb l’únic objectiu de divertir-nos durant el pati del col·legi, durant un aniversari, una vesprada al parc... fora on fora la nostra imaginació ens feia volar. I ací ve on, els que ens tornem bojos amb el teatre, ens fem aquesta pregunta: I per què deixar de jugar?

La resposta és ben senzilla: Si vols jugar i deixar volar la teua imaginació, sentiments, experiències, sense filtres, sense pensar en el que ens envolta, deixant de costat la vida i... per unes hores, entre quatre parets, gaudir d’aquell joc, i que els altres es contagien del teu joc... ACTUA. DUBTE RESOLT. Fi, ens veiem en el següent article del llibret sobre Teatre. ...

Però, un moment, I ara què fem? Vull dir, ja sé que vull jugar, que vull viure aquesta experiència, és igual l’edat que tinguem, JO VULL JUGAR... Però on?

BENVINGUTS A l’ESCENARI DEL TEATRE FALLER.

60

Som moltíssims els actors, actrius, directors, directores, autors, autores... que gràcies a les falles, hem iniciat la nostra carrera a través del teatre amateur. El teatre en les nostres comissions ens ofereix la possibilitat “d’entrar” en aquest món d’emocions, d’experimentar amb personatges, d’acudir a un concurs com el de Junta central Fallera per a, no solament participar, sinó per a veure a les altres comissions que, com nosaltres, volen tindre l’experiència de donar vida al teatre sobre un escenari. Tan important és aprendre veient com assajant, al final tot és experiència i tot el que vivim a través dels nostres sentits farà implicar-nos més amb els nostres personatges.

Com a actor només podria parlar-vos de l’agraït que estic amb la possibilitat que brinden les falles per a poder viure aquesta experiència Els que ja heu actuat sabeu de què vos parle, i els que teniu el dubte de provar-ho... atenció, ENGANXA. És sacrificat baixar a assajos, invertir hores, repetir fins que el director quede content amb el resultat... però després arriba la satisfacció de viure l’experiència, els nervis sobre l’escenari darrere del teló quan, a l’altre costat, està el públic impacient per veure el resultat de mesos de treball. I el més important en un grup de teatre, el companyerisme, ajudar l’altre i el valor més important la humilitat.

Com a director crec que els que viuen la responsabilitat de dirigir a un grup d’actors i actrius “jugadors i jugadores”, estaran d’acord amb mi en què la satisfacció més gran que poden rebre és veure com el grup sencer ha aconseguit donar vida a l’obra que TU vas imaginar. Ells i elles, la companyia, són els responsables que una idea, més o menys boja, es faça realitat. I tindre la possibilitat que a través de les falles, com a associacions culturals, puguem donar vida a molts somnis... és un vertader privilegi.

Seguim, somiant, continuem creant, continuem jugant i continuem emocionant i creant cultura d’ANAR al teatre.

SENSE PÚBLIC NO HI HA TEATRE, SENSE TEATRE NO HI HA VIDA.

Quique González, en AL DESNUDO el Full Monty más divertido.

61

06 UNA VIDA LLIGADA

A LA INTERPRETACIÓ.

CHARO CABALLER NAVARRETE.

(EL SEU MESTRE, VICENTE GARCÍA GINER) FALLERA DE QUART EXTRAMURS I RIPALDA – SOGUEROS.

Charo Caballer Navarrete, nascuda a València i lligada des dels seus orígens a tot el que té a veure amb el Teatre i Apropòsit Faller.

Va començar els seus primers passos en el món del teatre en representacions teatrals amb la Falla Ripalda – Sogueros on ràpidament va demostrar tindre una qualitat innata en el domini de les arts escèniques. Fruit d’això són els seus 8 Premis d’interpretació, una Menció Especial al Concurs de Teatre de JCF i 3 premis d’interpretació en el concurs de Presentacions. Posteriorment va passar a formar part de la Comissió Quart Extramurs on va aconseguir un altre premi d’interpretació.

En la faceta de direcció també ha recollit grans èxits, tots ells a la Falla Quart Extramurs. En aquesta comissió ha aconseguit 8 Premis de Direcció al Concurs de Teatre (entre infantils i majors) i altres 3 Premis de Direcció al concurs de Presentacions.

També té al seu poder 3 premis de Declamació en Vers així com una llarga trajectòria en l’ensenyament i direcció de xiquets i xiquetes per als concursos de Declamació on els seus “xiquets” han aconseguit en nombroses ocasions alçar-se amb el “Premi Extraordinari”.

- Després de tota aquesta llarga trajectòria, què suposa per a tu més responsabilitat, interpretar o dirigir?

Que difícil és posar en la balança totes dues facetes. Una cosa és responsabilitzarte de tu mateixa per a traure-li el màxim a la teua interpretació. Una altra cosa és la direcció “com jo l’entenc”, que no tots tenen el mateix criteri. Aquesta implica tot el que es veu en l’escenari, des del primer focus fins al programa que es reparteix al públic. Així doncs, la direcció, per tot el que comporta em suposa molta més responsabilitat.

- Has dirigit tant a adults com a xiquets i xiquetes. On es gaudeix més i qui són els més fàcils de dirigir?

Primer, gaudir indubtablement amb els xiquets i xiquetes, perquè ells venen amb la ment neta. “Els xiquets són esponges”. La labor de direcció, quasi sempre, te la faciliten millor els adults, amb el problema dels horaris.

62

- Has viscut diverses etapes en el Concurs de Teatre de JCF. Creus que ja ha tocat sostre o encara li queda la gran transformació?

Ni de bon tros, realment necessita una gran transformació, sobretot animant i motivant als grups a pujar els nivells. Baix el meu criteri, això s’aconsegueix valorant en realitat el que realment val la pena i premiant eixe esforç.

- En el concurs actualment tenim 4 categories; Infantil, Juvenil, Promoció i Principal. Com veus el fet d’haver inclòs una categoria juvenil?

No entenc una categoria juvenil en la qual es puga participar fins als 27 anys quan amb eixa edat perfectament pots eixir amb un grup d’adults. A més, si som realistes, una gran part d’ells estan participant des d’infantils en concursos de teatre i declamació. Jo probablement eliminaria la categoria de Promoció i limitaria la categoria de Juvenils a participants no majors de 20 anys. Per descomptat el que si faria, és permetre a cada grup entrar en la categoria desitjada sempre que el jurat tinguera potestat per a poder desqualificar als grups que no aconseguiren un nivell mínim de representació.

El que jo inclouria i potenciaria, és una categoria de comèdia musical en valencià, unint teatre i play-back. Això sí, la qual cosa s’hauria de deixar molt clar a les bases és que aquests números musicals no puguen ser utilitzats després (en el mateix exercici) en concurs de Presentacions o Play-back.

Finalment, faria un suggeriment: les falles haurien d’enviar per endavant el guió de l’obra per a què el jurat filtrara el nivell de traducció, durada, etc., com es fa per exemple en altres concursos.

- Ja que has nomenat als jurats, parlem d’ells, quins criteris haurien de seguir?

Simplement els que els marque l’organització, però sempre unificats. El que mai haurien de faltar en aquests criteris al marge de la interpretació, és valorar la dicció, l’escenografia, la il·luminació, un vestuari adequat a l’obra que estàs representant i per descomptat una modulació adequada de tot el grup.

I una altra cosa, el valencià. El que vulguen, però tots igual. Cal unificar d’una vegada per sempre el valencià de les representacions.

63

- Canviem de terç, hi ha veus que porten molts anys reclamant disposar d’un teatre propi de JCF i tu també estàs en la mateixa línia....

Opine que JCF (i l’ajuntament) hauria de realitzar el màxim esforç possible amb diverses entitats per a poder tindre un teatre propi on poder realitzar tota l’activitat cultural de l’any i buscar la manera de poder mantenir-lo, explotar-lo i amortitzarho durant tot l’any. Per exemple i com a suggeriment, els guanyadors de les diferents categories podrien realitzar actuacions en aquest teatre. També es podria llogar a les comissions per a realitzar presentacions i tot el seu concurs.

- En el seu moment va existir un projecte que va durar pocs anys, l’Olimpíada de l’Humor. Creus que podria ser recuperable i adaptable al concurs de teatre?

Per descomptat que sí. Tenint el més important, el teatre estable que acabem de comentar, tindria cabuda tot. Seria una manera de generar tot un món al voltant del teatre i les arts escèniques valencianes. Tenim grans professionals i aquesta seria una manera més de potenciar-los.

-Tornant a les representacions teatrals. Pràcticament s’ha perdut el sainet valencià, fins i tot des d’alguns fòrums sembla que s’arribe al menyspreu pel seu lèxic antic del carrer. S’hauria de tornar a potenciar?

Clar que sí i és una pena aquest menyscapte. L’arrel del teatre valencià ve del sainet. Tenint infinitat d’autors, del poble, del barri, és una llàstima no portar-los a escena respectant la seua forma i època, mai modernitzant-los i valorant-los tal qual en la seua essència. Sens dubte és i ha sigut una bona escola d’actors i això mai caldria perdre-ho.

-Ja per a acabar, parlem de “l’apropòsit” faller i el seu concurs de Presentacions.

Per què comença a ser el gran “desaparegut” i les falles ja no volen participar en el concurs de presentacions?

El gran problema és que les falles participants solen ser sempre les mateixes i se saturen, tant els equips de treball com els actors. D’altra banda, està la part econòmica, ja que per a competir s’ha d’arriscar molts de diners.

A més, en massa ocasions solem escoltar la frase “per a què guanyen sempre els mateixos....” Doncs bé, jo afegiria; “quan guanyen sempre els mateixos és perquè s’ho treballen. Acaben un i ja estan pensant en el següent”. És una cosa que tots hauríem de potenciar en les comissions.

64

El escalonet Falla Ripalda-Sogueros.

65

FALLER COM A VERTEBRADOR DE 07 ELLA TEATRE COMUNITAT VALENCIANA ALFONSO GARCÍA ROMERO

ADJUNT DE LA DELEGACIÓ DE JUNTES LOCALS I ASSOCIACIONS FALLERES.

Com es pot llegir en aquest llibret el teatre és una expressió artística utilitzada pel món

de les falles per a molts actes (presentacions, café-teatre en el casal, presentació d’actes variats, etc.) i com no en diversos concursos i mostres, l’objectiu final de les quals és la utilització de l’activitat per a crear “falla” i treure a relluir els dots artístics i creatius dels components de la comissió.

Des de la Delegació de Juntes Locals i Associacions de Junta Central Fallera es va pensar fa tres anys explorar un poc més en el món del teatre, ja que malgrat que se’ns ompli la boca al dir que el Concurs de Teatre Faller que organitza la JCF és el concurs més gran de teatre amateur que existeix a Espanya (dada que pot ser real, una altra cosa és respecte a les seues normes, funcionament, etc., cosa que hi ha molt per a discutir, encara que m’han “prohibit” parlar d’açò), no s’havia valorat encara el teatre que es fa per part de les poblacions en les quals es planta falla. Dit i fet, la delegació encapçalada per Ferrán Martínez i Manuel Jorge es va posar a la feina i van organitzar una Mostra de Teatre a la qual es va convidar a participar a totes les poblacions del nostre territori. A la primera edició, van triar com a amfitriona ni més ni menys que a la Junta Local de Sagunt i van participar 9 poblacions: Sueca, Cullera, Borriana, Oliva, Gandia, Sagunt i Torrent, a més d’una representació de València, encara que en aquest cas no va ser la guanyadora del Concurs de Teatre en valencià per les “coses” de Junta Central Fallera, sinó que va participar la representació infantil de la falla Duc de Gaeta. Actuacions que van tindre lloc en un escenari tan emblemàtic com el Teatre Romà de Sagunt. Aquesta mostra es va realitzar els dies 19, 20 i 21 de maig de 2017.

Després d’aquesta primera experiència, el passat exercici va ser la Junta Local de Gandia la que va acollir la segona Mostra de Teatre en el seu espectacular Museu Faller i que va comptar amb la participació de 10 juntes locals els dies 20, 21, 22, 27, 28 i 29 d’abril de 2018 i amb les actuacions de Cullera, Sagunt, Borriana, Alzira, Gandia, València, Torrent, Sueca, Xàtiva i Oliva. També es va augmentar la participació de grups de teatre infantils, participant les localitats d’Alzira, Torrent i València.

El pròxim exercici es realitzarà la Mostra en el Gran Teatre d’Alzira els pròxims dies 7, 8 i 9 de Juny i a la qual esteu tots els lectors i lectores d’aquest llibret convidats. Vos assegure que no vos penedireu si vos acosteu a veure teatre de gran qualitat i una particularitat molt important, és gratuït.

I d’aquesta forma estem aconseguint donar a conéixer el teatre més enllà de la nostra ciutat, el teatre que fem els fallers i les falleres i al mateix temps ensenyant una miqueta de cultura que és una de les nostres obligacions com a col·lectiu.

66

Cartells de la primera i segona Mostra de Teatre Faller de la Comunitat Valenciana.

67

08 SINGULARITATS I APORTACIONS DE VALOR

CULTURAL I SOCIAL DE LES FALLES DE SUECA

DANIEL FRANCESC VERA I SISTERNE

LLICENCIAT PER LA FACULTAT DE GEOGRAFÍA I HISTÒRIA DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. “A Sueca hi ha tants escriptors, que cada carrer té el seu millor escriptor”

Veritable frase feta de la qual, el col·lectiu faller de la ciutat mai ha estat immune i, ben lluny de sostreure’s, sinó al contrari, ha contribuït a engrandir; fins i tot més enllà dels estrictes noranta-dos quilòmetres quadrats i mig de terme, on setze falles desenvolupen la seua tasca, encapçalades per la Junta Local Fallera de Sueca, el Perelló i el Mareny de Barraquetes.

Convocat per l’Excel·lentíssim Ajuntament mitjançant l’Oficina de Promoció Lingüística, enguany ha fet vint-i-un anys, per tant vint-i-dues edicions. Era l’any 1998, quan per primera vegada s’atorgà el Premi a l’Ús del Valencià per tal d’enaltir i d’encoratjar l’ús correcte del valencià als textos explicatius dels monuments fallers.

Actualment, l’Oficina de Promoció Lingüística promou dues convocatòries, l’acabada d’esmentar i una altra adreçada a premiar la polidesa en el llenguatge dels llibrets fallers. Cal dir que, òbviament, aquestes dues ja tradicionals convocatòries estan reservades exclusivament a les setze comissions de la ciutat; i també cal remarcar l’alta participació d’aquestes en concórrer als premis.

L’any següent, en 1999, i en commemoració del centenari del títol de ciutat per a Sueca, la Junta Local Fallera afegint-se decididament a l’efemèride, va instituir el Concurs de Teatre. Defugint dels típics i tòpics pergamins, es va encomanar a l’artista i professor de Belles Arts En Joan Antoni Llopis Sisternes el disseny d’una estatueta netament suecana, el Nel·lo, per a què fora l’alt guardó a lliurar als premiats. D’aleshores ençà, N’Emilia Carlos Dasí, avantatjada alumna de l’Escola d’Art Escultor Beltran, ha realitzat el Nel·lo, amb el qual s’hi ressalta més encara la gala de lliurament dels premis. El proppassat any ha estat la 21a edició dels Premis Nel·lo.

Restringit així mateix a les setze comissions, cal constatar la gran popularitat que va assolir des de la primera convocatòria, omplint de gom a gom el Centre Municipal Bernat i Baldoví cada dia que l’elenc teatral d’una comissió representa un sainet.

Oberts a la participació de tothom, tant se val estar aveïnat com ser forà, encara, un parell de concursos literaris més, afegeixen valor cultural a les Falles de Sueca.

68

La Regidoria de Cultura, el 2006, convoca el Concurs de Redacció de Sainets a les bases dels quals s’especifica que els treballs han de ser originals, inèdits i no haver estat premiats ni representats anteriorment. A la recent 14a edició s’hi va creure convenient incloure aquest certamen al Premi de les Lletres Falleres.

Per la seua banda, la Regidoria de Festes porta tretze convocatòries del Concurs de Poesia Satírica; modalitat literària a la qual som tan aficionats els valencians i que, afortunadament, desoint, desdient i contradient prohibicions, ordinacions i lleis mordassa que vulneren la llibertat d’expressió, tants beneficis aporta, tot contribuint a l’imprescindible, l’impagable, sanitari i saludabilíssim paper de desinfectant de la societat.

Es diu que els ancestrals focs equinoccials de primavera de la societat agrària de la qual som hereus, degut al suecà En Josep Bernat i Baldoví, poeta i escriptor de llibrets de falla, va transformar amb enginy singular la forma tradicional de fer falles, i en va sorgir la falla moderna, que va prendre el nom de falla rodada o falla argumental, i que es va plantar a Sueca l’any 1854 amb l’argument I si t’adobes? L’any següent, 1855, la falla d’argument fou portada a València amb el disseny de Bernat i Baldoví, que va escriure el llibret de versos inefables explicatius del cadafal de la sàtira El conill, Visanteta i el senyor Facundo per a la falla de la placeta de l’Almodí.

La publicació dels treballs premiats als Concursos de Redacció de Sainets, a la col·lecció Els Nostres Sainets, i la dels Concursos de Poesia Satírica acompanyant els primers i estampats els segons a l’interior dels Llibrets Col·lectius de la Junta Local Fallera, destaquen el compromís amb la cultura de les Falles de Sueca. Tant és així que és, amb tot l’exposat anteriorment, les raons que justifiquen amb escreix que, per bé, l’any 2015, mitjançant Decret Oficial de la Generalitat Valenciana, les Falles de Sueca foren declarades Bé d’Interés Cultural Immaterial.

“Un alcalde de barrio” Falla Plaça de Cervantes.

69

09 MOSTRA DE TEATRE FALLER LIGORIO FERRER

DIEGO RUFAT MELO

VICEPRESIDENT DE CULTURA DE LA FEDERACIÓ DE FALLES DE GANDIA

Teatre i falles sempre han semblat anar lligats a Gandia. Abans de la contesa del trenta-sis,

l’agrupació teatral Talia, amb Ligorio Ferrer, Joaquim Roig, Rafael Bigné i altres, actuaren a les presentacions de les belleses falleres. Ligorio Ferrer, actor i autor teatral també durant la postguerra, seria el president de la primera Junta Local Fallera de Gandia creada l’any 1946.

Durant els anys de la dictadura, falles com les de Corea (amb els Roig, Gonga, Sanz i altres) i la del Grau amb el grup Sotavent, mantenen representacions teatrals de forma continuada.

L’any 1985, any del centenari de les Falles de Gandia, la Junta Local Fallera convoca el Concurs de Teatre en Llengua Valenciana que a partir de l’any 1988 va rebre el nom de Ligorio Ferrer i que de forma ininterrompuda s’ha celebrat fins al dia d’avui.

El concurs anava destinat a les comissions falleres i donava un marc pel teatre aficionat. El seu funcionament variaria durant les primeres divuit edicions passant per categoria única, dues categories: A i B, oberta i reservada, obra llarga i obra curta; fins que l’any 2004, la Junta Local Fallera es constitueix com a Federació de Falles de Gandia i el concurs passa a ser la I Mostra de Teatre en Valencià Ligorio Ferrer.

Durant aquests anys són nombroses les companyies que s’han format al ventre de la mostra i que han representat arreu del País Valencià els seus muntatges. Als ja anomenats Sotavent (Grau) i el de la Falla Corea, cal afegir a falles com la del Jardinet amb Psiquiàtrics Teatre, Prado Teatre a la Falla Plaça Prado, Comuna Gàbia de la Falla Carrer Major i Passeig, Cisell Teatre a la Falla del Mercat, La Ravalera de la falla Plaça Sant Josep-Raval o les falles de Beniopa i Crist Rei a més de companyies creades de la mà de la Junta Local Fallera de Gandia, com va ser Teatre del Desig l’any 1992, dirigida per Ximo Vidal (membre dels reconeguts Pluja Teatre).

També han participat i crescut a les faldes de la mostra, conegudes companyies amb produccions pròpies i autors reconeguts a les seues files com Aiguamar Teatre amb Mariano Lloret, Lletraferits i Comediants amb Ignasi Moreno, Quadern d’Assajos Teatre amb Pere Huerta, Marabú Teatre amb Marisol Herrera o Xirimiri Teatre amb Mariano Velázquez.

Enguany celebrem la quinzena edició de la mostra i trenta-quatré aniversari amb onze companyies participants: Prado Teatre de la Falla Plaça Prado, La Falla Vilanova amb la companyia Vianants Teatre, Alqueria Teatre de la Falla Alqueria Nova, MdeMàrtirs de la falla Màrtirs, Tot és Falla de la Falla Passeig Lluís Belda, la Falla Plaça El·líptica amb Xirimiri Teatre, Teatrevits de la Falla República Argentina, per la falla Crist Rei, CristRei Comediants; Cacau i Tramús de la Falla Beniopa, Benipeixcar Teatre i Comuna Gàbia de la Falla Carrer Major i Passeig. Ho faran en una categoria única des del 25 de gener fins al 9 de març de 2019 al Museu Faller de Gandia.

70

Cartell de la XV Mostra de Teatre Ligorio Ferrer.

71

FALLER. 10 “L’APROPÒSIT UN “QUASI” DESAPAREGUT DE LA VIDA FALLERA.” JORGE ORTEGA PÉREZ

FALLER DE LA COMISSIÓ QUART EXTRAMURS I VELAZQUEZ

El glossari d’obres teatrals en valencià és molt ric, extens, però sobretot molt

variat. Dins d’aquesta variada quantitat d’obres podem trobar, entre els més característics, els sainets, les comèdies, els drames, les farses, els entremesos, els joguets, els “apropòsits” (o despropòsits), etc. És en aquest últim on ens centrarem, l’Apropòsit i més concretament, l’Apropòsit Faller. Teatre en tota la seua essència, creat, escrit i interpretat en llengua valenciana, essencialment per fallers i falleres i per a fallers i falleres.

Si haguérem de donar una definició la més exacta possible del que és l’Apropòsit Faller aquesta bé podria ser “Obra teatral de curta duració, generalment satírica, inofensiva i enginyosa, amb situacions còmiques que inclús de vegades arriben a ser absurdes, però al seu torn carregades de molt sentimentalisme, ja que per damunt de tot estan escrites amb un únic fi, presentar la Fallera Major de la Comissió”.

Segons diversos estudis les primeres representacions amb actors dins de la festa fallera apareixen amb la consolidació de les comissions falleres en el primer terç del segle XIX. És en eixe període quan el monument faller passa de ser un poc improvisat per u o més veïns a crear-se grups més o menys estables a fi de plantar anualment un monument o cadafal. Una vegada consolidats eixos grups en comissions es comença a generalitzar en algunes d’elles, que entre altres activitats, els seus components representen xicotetes peces teatrals, quasi sempre sainets, per a diversió de la mateixa comissió o amb l’objecte d’aconseguir recursos per a la falla.

Amb el pas dels anys aquestes representacions es fan més populars i es comencen a crear obres, “a propósito” per a diversos esdeveniments del col·lectiu. Aquestes obres passen a convertir-se clarament en “apropòsits”. No obstant això, no serà fins a mitjans del segle XX quan realment podem parlar de l’Apropòsit Faller creat per a un sol fi, la Presentació de Falla.

D’aquest tipus de representacions pròpies del col·lectiu faller va nàixer un dels concursos més antics que es coneixen del calendari faller, el concurs de Presentacions. Aquest es va crear a finals dels anys 40, concretament en l’exercici 48/49 i naix en conjunció amb una major representació femenina en la festa i pràcticament a l’uníson del naixement de la figura de la Fallera Major com la màxima representant de la comissió.

72

Mostra clara de la importància de l’Apropòsit en les falles durant eixa època, es pot observar quan veiem que el Concurs de Presentacions es crea dues dècades abans que el participatiu Concurs de Teatre.

No obstant això i arribats a aquest punt cal preguntar-se, què ha passat després d’aquests 70 anys d’història?, per què hui en dia el concurs de Presentacions i amb ell, l’Apropòsit Faller, està tant en clara decadència? És evident que actualment és el gran desaparegut en nombroses comissions i el seu concurs s’ha convertit en una de les activitats menys participatives del panorama faller.

Si analitzem bàsicament les singularitats de l’un i l’altre gènere veiem que malgrat de ser molt coincidents en pràcticament tota la seua estructura; estan interpretats per fallers i falleres, són aquests els que realitzen els decorats, se solen assajar en els casals, formen part important de l’activitat de l’exercici, generalment només es representen una sola vegada durant l’any, etc. Malgrat d’aquestes coincidències, en un cert moment les seues singladures van començar a ser completament divergents fins al punt que l’apropòsit faller ha passat a ser un acte “residual” i, no obstant això, les representacions teatrals falleres continuen en el seu ple apogeu.

Es pot dir que els anys 60 i 70 van representar l’esplendor d’aquesta activitat (l’apropòsit) dins de les falles, però hi ha un moment en què les comissions comencen a abandonar la seua utilització darrere d’un altre tipus de presentacions. És possible que, en molts casos, la seua posada en escena puga ser més complexa, a més a més costosa, i inclús el fet de trobar un local adequat que s’adapte a les necessitats i dates de la seua representació puguen ser causes de pes per l’abandonament de la seua execució. En contra, i diferint clarament d’altres opinions, no conseguixc creure que el simple fet que la seua realització estiga, única i exclusivament concebuda per a la Presentació de la Fallera Major siga una altra, sinó la primera, de les causes del seu declivi.

Bé és cert, que encara són nombroses les comissions que realitzen un xicotet sainet durant l’acte de la presentació, però la majoria de les vegades aquest no té res a veure amb la finalitat de l’acte. És únicament un “farciment” amb el que complementar i donar major realç a l’acte, quan realment en res s’assembla a un Apropòsit Faller. Altres vegades es tira dels populars “playbacks” però sense buscar un fil argumental amb l’esdeveniment. Perfectament es podrien incloure números musicals en un apropòsit sense que aquest perda res de la seua essència i no obstant això no se sol fer.

73

Així, doncs, veiem que en l’actualitat els fallers i les falleres estem disposats a invertir il·lusió, recursos, temps i diners en una presentació però sense arriscarnos a crear i representar alguna cosa tan intrínseca i exclusiva de la festa fallera com és l’Apropòsit Faller. Probablement l’organització de la presentació siga un d’eixos “marrons” als que haja d’enfrontar-se la presidència de la comissió i dels que es prefereix passar “de puntelletes” malgrat suposar l’acte més important de l’exercici faller.

D’altra banda, des del màxim organisme de la festa, la Junta Central Fallera, tampoc s’ha apostat i recolzat per a què l’apropòsit faller continue en tota la seua hegemonia. Tan sols cal veure com l’acte d’Exaltació de les Falleres Majors pràcticament no ha variat en els últims quaranta anys. Tan sols Josep Alarte, probablement la persona que amb més èmfasi i ímpetu ha defés l’apropòsit faller es va atrevir en els anys 1985 i 1986 a realitzar un canvi significatiu en l’acte si bé, després d’eixa experiència es va tindre que “retrocedir” al no gaudir de l’aprovació de la majoria del col·lectiu faller. Hi ha qui pensa que Alarte, en eixe moment, va ser un avançat a la seua època i d’ací que les seues innovacions no s’assentaren. Però siguem clars, des de llavors, i ja han passat més de 30 anys, les novetats han sigut pràcticament escasses, continuem tenint un acte d’Exaltacions molt de la línia de l’acte d’Exaltació de la Regina dels Jocs Florals però a on l’Apropòsit Faller brilla per la seua absència.

Bé podríem dir que actualment comptem amb la millor “matèria prima”. Tenim una gran afició teatral a bona part de les comissions; un elenc espectacular d’actors, actrius i bons directors i directores; fallers i falleres disposats a crear espectaculars decorats adornats amb increïbles vestuaris; grans ballarins i ballarines capaços de realitzar playbacks al màxim nivell i com a remat possiblement una de les millors fornades de guionistes i poetes i poetesses. Així doncs, què més necessitem perquè tot açò porte a un únic fi: la realització de l’Apropòsit Faller? Probablement una sola cosa: convenciment. Tan sols cal conjuntar tots eixos “ingredients” i creure en nosaltres mateixos. Segur que som capaços de realitzar-ho.

Algú va escriure que l’Apropòsit Faller conté tots els elements de la festa; ball, teatre, escenificació, sàtira, critica..., etc. Al final l’autor deia que era la pròpia falla (monument) representada sobre un escenari i com a tal, la que calia que fóra efímera. Tal vegada ací estiga el quid de la qüestió. Tenim clar que les falles són efímeres i renaixen després de la “cremà”, tal volta cal assumir també que no sols el monument ho és sinó tota la festa en si. Serà en eixe moment quan l’Apropòsit Faller renaixca després de la cremà.

74

Apropòsit infantil interpretat per components de la comissió Quart Extramurs i Velazquez en la seua presentació l’any 2010. Obtenint el 2n premi en el Concurs de Presentacions de JCF.

75

11 LES FALLES I ELS APROPÒSITS VICENTE MARTÍ SANCHO I JAVIER MOZAS HERNANDO

MEMBRES DE LA DELEGACIÓ D’ARXIU-BIBLIOTECA DE LA JCF

Apropòsit és una peça de la dramatúrgia de curta duració dedicada o escrita

‘a propòsit’ d’un tema concret, circumstància o esdeveniment. Va ser habitual al teatre espanyol del segle XIX i part del XX, estant associada en moltes ocasions al gènere chico, el sainet i el teatre de varietats.

Obra literària la qual pot ser en prosa o en vers, normalment consta de dos actes: el primer per a posar en situació al públic i el segon per a l’apoteosi final. La majoria d’ells són per a exaltar o presentar a la fallera major i la seua cort.

Solen ser representats pels mateixos fallers i falleres que dirigeixen i interpreten l’apropòsit. Habitualment solen ser còmics, delectant amb rialles a l’espectador.

Grans saineters han escrit apropòsits per a les falles, com Peris Celda, a qui li va encarregar el seu amic Clemente Cerdá, qui posteriorment seria President de la Junta Central Fallera, Un faller més estrenat el 23 de setembre de 1945 obtenint un gran èxit. També Faust Hernández Casajuana, Morante Borrás, i un llarg etc.

A principis del segle XX, abans de la Guerra Civil Espanyola, el teatre faller estava totalment consolidat, com també la producció dramàtica dedicada al tema faller.

A partir del sainet La falla de Sen Chusep d’Eduard Escalante estrenada el 1870 al teatre Principal de València, es van posar en escena molts títols de temàtica fallera: El nano de la falla de Llorenç Fuster, La plantà de la falla de Lluís Valls Puchol, La falla del carrer de Vicent Alfonso Andreu, La traca de Josep Peris Celda, La comissió de la falla de Josep Maria Esteve Victoria, La bellesa fallera de Paco Barchino Pérez, En la festa de les falles! de Jesús Morante i Borrás... Tan arrelat estava el costum de representar sainets, que el 1933 el Comité Central Fallero va convocar un concurs de sainets guanyat per Falleros, de José Coquillat. El 15 de març del mateix any es va celebrar l’homenatge a la Fallera Major, en el que es va representar el sainet guanyador i el titulat La nit de la plantà, de Josep Maria Juan García Malgrat la fama d’Eduard Escalante Mateu, no hem pogut localitzar cap apropòsit del genial autor, malgrat això, sí que va escriure textos de falles com La Falla de Sen Chusep, però aquesta obra està catalogada baix el gènere de costums valencianes.

Detallem a continuació un llistat d’apropòsits per a poder comprovar la importància d’aquest gènere al món faller. Aquesta mostra és una xicoteta aportació al gènere literari de l’apropòsit.

76

AUTOR APROPÒSIT MIGUEL ASENSI MARTÍN EL FALLERO MAJOR (1880-1945) PACO BARCHINO PÉREZ (1897-1955)

LA BELLESA FALLERA YA VE EL BARCO FALLER

MANUEL BARONA JOSEP CARBONELL BALAGUER (¿?-1971) ARTURO CASINOS GUILLÉN (1913-1991) ARTURO CASINOS MOLTÓ (1882-1942) FERRAN CERVERA CONTELL (¿ ?-1981) JOSEP CERVERA GRIFOLS (1921-1981)

L’ENTRÀ DE LA MURTA (1919) UNA VERBENA FALLERA PAS A LA FALLERA MAJOR (1932) VALÈNCIA EN FLAMES EL PREMI A LA NOSTRA FALLA (1959) DOS COMISIONS VALÈNCIA FALLERA I VALÈNCIA HA FLORIT

JOSEP COQUILLAT SETTIER (1883-1963) VALERIANO DONATO MOTOS (1928 -2016) F. GÓMEZ HERNÁNDEZ JOAN ESPAÑA FERRUSES (1922-2013) JOSEP MARÍA ESTEVE VICTORIA (1889-1936) JOSEP FERRANDIS TORREMOCHA (1888-1965)

COL·LABORACIÓ JOSEP PERIS CELDA 01/03/1927 Modern (València) 03/03/1931 Saló Novetats Teatre Novetats

04/02/1952 Teatre del Patronato de la Juventud Obrera (València) 17/03/1932 Saló Novetats (València) 07/02/1959 Lara (Grau) 24/02/1957 Patronato (València) 04/03/1963 Societat El Micalet 22/01/1964 Societat El Micalet

ELS FALLERS LA NOSTRA PRESENTACIÓ 04/03/1953 Teatre de la Casa dels obrers (València) LA NOSTRA PRESENTACIÓ 04/03/1953 Teatre de la Casa dels obrers (València) ESPIRIT FALLER (1976) LA COMISIÓ DE LA FALLA 19/03/1929 Teatre de la (1930) Casa de los Obreros LA CREMÀ, FUM DE Festes d’Alacant FOGUERA 77

RICARD FOLCH

EL NINOT DE LA FALLA (1911) LLORENÇ FUSTER LLAMA EL NANO DE LA FALLA ELIES CERDÁ REMOHÍ (1874-1932) MANUEL GALCERÁ CARDONA (1912-1978) EUGENI GARÉS CARDONA MANUEL GONZÁLEZ MARTÍ (1877-1972) FAUST HERNÁNDEZ CASAJUANA (1888-1972) JOSE M. JORGE COLL (1924-1968)

JUAN GÓMEZ RECATALÁ ENRIQUE LUIS PUCHOL (1889-1953) JESÚS MAROTO GONZÁLEZ (1909-1999)

EL PODER D’UNA TRACA

19/03/1893 de la Princesa (València) 27/01/1963 Societat El Micalet

LA VIDA DEL NINOT FALLERS D’HONOR

18/02/1962 Russafa

HOMENAGE AL PRESIDENT DE LA FALLA LA NOSTRA FALLA

25/02/1951 Principal (València)

CALVARI FALLER

29/05/1952 Apol·lo (València) EMBAIXADORA GENTIL 01/01/1958 Teatre de la Casa dels obrers (València) EL NOSTRE MILLOR ORGULL 26/02/1956 Apol·lo (València) FLAMERADES 19/02/1955 Llorente (València) PROCLAMACIÓ 28/02/1954 Serrano (València) SOL DE VALENCIA 19/02/1956 Serrano (València) TOT PER LES FALLES 16/02/1951 Alkázar (València) VESPRES DE FESTA 20/01/1954 Teatre de la Casa dels obrers (València) LA REINA DE LA FALLA MONÒLEG PRESENTACIÓ 26/04/1926 Lo Rat-Penat UN PETER PAN VALENCIA 09/02/1964 Teatre Patronat (València) 78

PASCUAL MARTÍNEZ BALLESTER JOSEP PERIS CELDA (1882-1960)

RAFAEL MARTÍNEZ COLL (1907-1972) RAFAEL MARTÍNEZ COLL (1907-1972)

MANUEL MARZAL BARBERÁ (1918-1993)

EL PELELE DE LA FALLA

11/02/1911 Apol·lo (València) UN FALLER MÉS 23/09/1945 Pabelló Municipal Vivers (València) ASÍ ESTA FLETA 29/05/1929 Teatre Moderno PRESIDENT D’HONOR 17/03/1927 Teatre Moderno TERSERA PART DEL 30/10/1928 TENORIO Teatre Moderno (Valencia) AQUARELES FALLERES 11/03/1956 Teatre Patronato (València) AQUARELES FALLERES 11/03/1956 Teatre Patronato (València) ARRULLS D’ENYOR 22/02/1958 Principal (València) LA BARRACA DEL ROSER 26/02/1963 Talia (València) ESCLASTS DE LA NOSTRA 21/02/1954 Teatre de la FESTA Casa dels obrers (València) ESCLATS DEL BARRI 13/03/1952 Teatre de la Casa dels obrers (València) FANTASIA DE FLAMES 06/03/1964 Talia (València) FLORS DE NA JORDANA 02/03/1956 Teatre de la Casa dels obrers (València) NIT DE FESTA MAJOR 24/02/1963 Talia (València) AIXÍ ÉS UNA FALLA 11/02/1968 Alkázar (València) BUNYOL D’OR 05/03/1961 Teodor Llorente (València) CALENDARI VALENCIÀ 24/02/1957 Serrano (València) CARTELL DE FESTA 03/03/1961 Societat Coral El Micalet (València) 79

COLOQUI FALLER

02/02/1963 Societat Coral El Micalet (València)

CONSELL DE LES AIGUES

13/03/1960 Russafa (València)

LA CORONA DE LA FESTA LA CRIDÀ DEL CARAGOL CRIT DE FESTA UNA ESTORETA VELLETA FANG SOCARRAT LES FLORS DE LA FESTA EL MILLOR RAM DE LA FESTA NOTES I FLORS PA, AMOR… I FALLES PAISATGE FALLER PER LA FALLA DEL MEU CARRER QUE ES FA TARD REVOL FALLER

25/02/1962 Teatre del Micalet

TRONS DE FESTA JESÚS MORANTE BORRAS (1899-1971) JOSÉ ORTIZ BALDÓ

EN LA FESTA DE LES FALLES ESTAMPES FALLERES

80

16/03/1932 Salo Novetats (Valencia) 17/02/1952 Alkázar (València)

JOSÉ SANCHEZ JORDÁN (¿?-1994)

AIXÍ ÉS MA VALÈNCIA OFRENA A NOSTRA FALLERA MAJOR

EDUARDO ESCALANTE MATEU (1834-1895) CARLES BORI ESCURIET (1966-)

09/03/1958 Teatre de la Casa dels obrers (València) 26/02/1956 Teatre de la Casa dels obrers (València)

LA FALLA DE SEN CHUSEP 29/01/1870 Teatre LLibertat A LA LLUNA DE VALÈNCIA EL COLOQUI DE NINOTS VALÈNCIA MORA CRISTIANA I FALLERA L’ESPERIT FALLER LA FALLA PER DINS VALÈNCIA BALENSILLA FALLERA LES TRES LLÀGRIMES DAURADES L’ESTACIÓ DE L’EMOSIÓ SE BUSCA FALLERA MAJOR

81

RECORDS falles 2018

82

83

84

85

PREMI OLIMPIA 2018 En l’exercici faller 2018 i després de l’aplicació de la llei de memòria històrica, la

nostra comissió va passar a dir-se Falla Juan Bautista Vives. Així doncs desapareixia el nom de Salvador Ferrandis Luna, que al costat del carrer Juan Bautista Vives donaven nom a la nostra comissió, sent els dos carrers que formaven l’encreuament on històricament s’han plantat les nostres falles, primer l’any 1970 la infantil i l’any 1973 la infantil i la gran.

Així és com apareix en la nostra demarcació Olímpia Arozena Torres passant a formar part de la nostra vida.

Olímpia va nàixer l’any 1902 en la localitat de San Cristóbal de la Laguna, Tenerife.

Poc després es va traslladar junt amb la seua família a València on es va convertir en una de les primeres dones a accedir a la Universitat de València on va obtenir el títol de llicenciada amb premi extraordinari en la Facultat de Filosofia i Lletres.

En 1930 es va convertir en la primera professora de la Universitat de València en la secció de Filosofia i Lletres. A més va ser membre del laboratori d’arqueologia de la Universitat realitzant la primera incursió d’una dona en aquest espai.

Durant la segona República va participar en els treballs del Seminari de Filologia Valenciana que va acabar convertint-se en l’Institut d’Estudis Valencians.

Sense lloc a dubte aquesta Tinerfenya i Valenciana d’adopció va tirar les seues arrels a València on va estudiar, va dedicar la seua vida professional i va formar la seua família.

Per la qual cosa i com a bons fallers i falleres extrapolem el seu exemple a la nostra festa, i a la nostra comissió, s’ha aprovat crear un premi dirigit a dones que com Olímpia, han decidit deixar les seues cases, els seus llocs d’origen, que dediquen la seua vida a les falles siga l’àmbit que siga. Compartint el seu art i el seu saber de fer les coses i enriquint la nostra benvolguda festa de les falles i la nostra cultura.

86

En la primera edició la premiada va ser...

GIO TORRES GARCÍA Nascuda el 3 d’Abril de 1980 en l´Hospitalet del Llobregat.

Titulada en disseny gràfic i regent d’un taller de treballs manuals per a xiquets i xiquetes a Barcelona, l’any 2014 es trasllada a València on comença a treballar en el taller de Paco Real i al de Miguel H, on la deixen a càrrec de la falla infantil de la comissió Cronista Vicent Beguer i Esteve de Torrent. Arran d’això, l’any 2015 planta la seua primera falla de disseny i elaboració pròpia a la mateixa comissió, aconseguint el segon premi de secció i premi d’ingeni i gràcia. A més, el 2015 també planta a Alacant una foguera amb disseny de Miguel H per a la foguera l’Explanada aconseguint el premi de secció del ninot d’exposició.

El 2016 continua amb la Falla Cronista i també botant a secció especial en la població d’Alzira amb la comissió del Mercat, aconseguint un tercer premi de secció i premi d’ingeni i gràcia i a Torrent el tercer premi de secció.

El 2017 torna a renovar amb la Falla Cronista i debuta a Sedaví amb la comissió Sant Torquart, aconseguint el primer premi; i a València amb la comissió Santa Maria Micaela sent guardonada amb el 8é premi de secció. Aquest mateix any debuta en Alacant amb una foguera de disseny i elaboració pròpia a la Foguera Don Bosco aconseguint el tercer premi de secció.

Aquest any renova amb les comissions de l’any anterior i debuta a Xàtiva amb la comissió Corts Valencianes.

ENHORABONA!!!

87

PROGRAMA DE FALLES majors DIUMENGE 24 DE FEBRER 2019 07:30 h: Macrodespertà, que el so i el fum dels trons de bac envaeixen València i que se n’adone la Ciutat que les Falles van a començar!

14:00 h: Tots i totes al casal per a dinar en família i fer pinya per a anar a la Crida.

16:30 h: Lliurament de Llibrets per a les falles 2019. Estarem tots i totes?

17:30 h: Concentració al casal per a anar a les Torres de Serrans. És l’hora de la Crida de les Falles 2019.

JA ESTEM EN FALLES!!!!

MARÇ DIVENDRES 1 DE MARÇ 2019 17:30 h: Replegà per les cases de la nostra demarcació. Quants més siguem, millor!!!!

DISSABTE 2 DE MARÇ 2019 11:00 h: Replegà pels comerços de la nostra demarcació acompanyats de tabal i dolçaina.

22:00 h: Sopar amb sorpresa!!!! Que ens tindrà preparat la nostra Delegació de Festejos???? Segur que ho passarem genial i gaudirem d’una gran nit!

DISSABTE 9 DE MARÇ 2019 09:30 h: Tercer campionat “Pilota a la Juanba”. Acompanyarem als nostres equips de Pilota Valenciana majors i infantils en una altra jornada esportiva i cultural gaudint del joc dels valencians.

88

10:30 h: Mentre que uns suen jugant a Pilota uns altres esmorzarem i animarem als nostres.

19:00 h: Concurs de Paelles al carrer. Com ens agrada ajuntar-nos per a fer paelles, i com a bons fallers i falleres competirem de bon rotllet, però... Qui guanyarà aquest any???

SETMANA FALLERA DIJOUS 14 DE MARÇ 2019 18:30 h: Trasllat al barracó. Junts és millor!

22:30 h: Primer sopar de faixa en la carpa, comença la setmana fallera!

DIVENDRES 15 DE MARÇ 2019 10:00 h: Primer esmorzar per a anar agafant forces!

14:00 h: Dinar en la carpa per a tots els fallers i falleres, i no fallers que vulguen baixar a dinar.

18:00 h: Arreplegà del Ninot Gran. De camuflatge pujarem a la furgo i anirem al Museu Príncep Felip per a acompanyar a Raquel i Sonia, i entre música i bon ambient recollirem el nostre Ninot de la falla gran.

22:00 h: Sopar de la Plantà oferit per la falla.

00:00 h: Pregó de les nostres Falleres Majors!

00:30 h: Acabarem de plantar la Falla Gran.

DISSABTE 16 DE MARÇ 2019 10:00 h: Mentre esperem l’arribada del jurat anirem esmorzant, perquè l’esmorzar és sagrat per a començar la jornada amb alegria!

12:00 h: Passacarrer. Totes i tots, majors i infantils acompanyarem a nostres Falleres Majors i Presidenta al ritme de la banda de música pels carrers de la nostra demarcació.

14:30 h: A Dinar a la carpa tots junts i en bona companyia.

22:00 h: Sopar oferit per la nostra Fallera Major, Sonia.

00:00 h: Dj Benja. Comencen les nits boges de la Juanba.

DIUMENGE 17 DE MARÇ 20919 09:00 h: Recollida del premi de Falla Gran, en cas que hi haja. Matinarem i ens n’anirem totes i tots a la Plaça de l’Ajuntament a acompanyar a Sonia i a Raquel a recollir, esperem que, un bon premi.

10:30 h: Esmorzar de faixa per a recarregar energies.

12:00 h: Passacarrer. Que el barri s’assabente que estem de festa!

15:00 h: A dinar a la carpa.

22:00 h: Sopar de disfresses oferit per la falla. Com ens agrada disfressar-nos, eh?

00:00 h: Festa amenitzada pel Duo Luna Mágica. De segur que ho donarem tot, a què sí?

89

DILLUNS 18 DE MARÇ 2019 10:30 h: Si som persona o no, baixarem a esmorzar. L’esmorzar és sagrat, veritat que si?

14:30 h: Mascletà en la Plaça Roma al costat de la Falla P. Stolz Burgos 15:00 h: Dinar de faixa en la carpa. Tots i totes com a germans...

18:00 h: Concentració a la carpa per a anar a l’Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats.

22:00 h: Sopar de faixa. Perquè, falleres i fallers, per a aguantar, cal menjar.

00:00 h: Discomòbil. A cremar els últims cartutxos!!!

DIMARTS 19 DE MARÇ 2019 10:30 h: Últim esmorzar per als últims i últimes supervivents.

11:30 h: Passacarrer amb la nostra benvolguda banda de música i lluint nostres millors gales per a acudir a la Solemne Missa en Honor a Sant Josep.

14:30 h: Mascletà en la Plaça Roma al costat de la Falla P. Stolz Burgos 15:00 h: Dinar a la carpa.

22:30 h: Sopar de la Cremà major. Últim sopar abans de pegar foc a la nostra Falla Gran.

00:00 h: Cremà de la Falla Gran. Esperem que totes i tots hàgeu gaudit de la Setmana Fallera. Amb pena ens acomiadarem de l’exercici faller i al seu torn donarem la benvinguda al nou.

00:30 h: Brindis al costat de nostres Falleres Majors i Presidenta, que ens dedicaran unes paraules.

Tots junts arreplegarem la carpa!

NOTA: La Directiva anuncia que es poden modificar els actes indicats en el llibret per causes alienes a la nostra comissió. Els canvis es posaran en el tauló diari situat en el barracó.

90

ÍN DEX

92 VERS Fallera Major Infantil.

94 SALUTACIÓ Fallera Major Infantil.

96 COMISSIÓ Infantil.

97 GUARDONS Infantils.

98 CONEIXEM Arianna Herance Soriano.

102 ESBOÇ Falla Infantil.

CRÍTICA 104 Falla Infantil.

110 BETLEM Infantil.

RASPALL 111 EQUIP Infantils.

112 ESTEM d’Enhorabona. 113 RECORDS de Tot un Any. 114 SALUTACIÓ Fallera Major Inf. 1970. 121 VERS 50 Aniversari. 122 QUADRE D’HONOR 50 Aniversari. 123 TEXT 50 Aniversari. 124 PROGRAMA FALLES Infantils. 128 PLAY-BACKS Infantil.

93

FALLERA MAJOR INFNTIL

ARIANNA HERANCE SORIANO

Vers a la Fallera Major És un goig del calendari celebrar l’aniversari com a fallera major, d’esta comissió fallera, bressol d’ànima festera, flama de l’essència millor.

Frueix del foc de la festa de l’ànima que al cor conquesta junt amb la teua comissió, puix més que tresor és regal, només viu dins d’un casal, cresol de l’íntima emoció.

Viure de ple esta vivència, serà la millor herència per a retenir en ta memòria.

Pel temps al seu compàs, Arianna, tu romandràs, al caliu de nostra història.

94

En primer lloc, voldria anomenar a la meua cosina Carmen i

agrair-te tot el que m’has ajudat aquests anys. Per a mi eres molt especial, i encara que no sempre estem juntes, el nostre cor sempre estarà unit.

SALUTACIÓ DE ARIANNA

En segon lloc a vosaltres, la meua Fallera Major i la meua Presidenta. Voldria agrair-vos per sempre estar amb mi, per resoldre tots els dubtes que tinc i per acompanyar-me en tot moment. Gràcies!

En tercer lloc, a la directiva i a tota la comissió fallera per confiar en mi per a un any tan especial, espere ser una Fallera Major Infantil estupenda.

En quart lloc, voldria anomenar als meus tios i ties; gràcies per eixes vesprades tan divertides que passem junts i sobretot per acompanyar-me sempre que heu pogut.

En quint lloc, als meus avis i besavis; gràcies per ser tan bons i per donar-me tan bons consells.

En sext lloc als meus pares; mare, pare, gràcies per ajudar-me a aconseguir tots els meus somnis. Aquest és especial, ser Fallera Major Infantil. Sé que aquest any serà inoblidable.

I per últim lloc, al meu germà, tots els moments que estem vivint junts, les rialles, els enfadaments, quan juguem a l’amagatall que ja eres súper ràpid i te les sap totes. Et vull tete.

96

COMISSIÓ infantil

ARÉVALO GIMÉNEZ, UNAI

MARTÍNEZ PÉREZ, MARÍA

CARRILLO SAÉZ, ENZO

MARTORELL SORIA, BEATRIZ

CULLA MADRID, QUIQUE

MONTES ESTRUCH, DANIEL

GARCÍA CATALÁN, CRISTOBAL

NAVARRO GIMENO, ALEJANDRO

GARCÍA CATALÁN, LEIRE

NAVARRO RODRÍGUEZ, MARIO

GUAITA BARBERÁ, MARTINA

PANADERO LUJAN, JESÚS

HERANCE SORIANO, LUCAS

PARREÑO ESTRUCH, NORA

LABORDA PONCE, JOSÉ JOAQUÍN

PASCUAL TRINIDAD, GEMA

LEYVA HEREDIA, VERÓNICA

PEÑA IGLESIAS, JOAN

LÓPEZ ESPARZA, HECTOR

RIBES GONZALVEZ, CARLA

LÓPEZ SORIA, AITANA

RIBES GOZALVEZ, MARIO

MAÑEZ CAMPOS, NATALIA

ROMERO ROS, ALTHEA

MAÑEZ TENORIO, GABRIEL

SAURÍ ATENCIA, AITANA

MARTÍNEZ PEÑA, ALEJANDRO

SAURÍ CUEVAS, ENRIQUE

MARTÍNEZ PEÑA, DANIELLA

SENAR PÉREZ, HUGO

98

ALEJANDRO NAVARRO GIMENO NATALIA MAÑEZ CAMPOS UNAI AREVALO GIMÉNEZ

DISTINTIU D’ARGENT ENRIQUE SAURÍ CUEVAS HUGO SENAR PÉREZ GABRIEL MAÑEZ TENORIO

99

guardons INFANTILS JCF

DISTINTIU D’OR

Aquest

CONEIXEM A ARIANNA

conte tracta al voltant de la vida de la xicoteta Arianna, una xiqueta que encara que de vegades siga un poc tímida acaba sent l’ànima de tota festa, allà on sone música la veuràs ballar amb el monitor d’Aquagym o reunint a totes les seues amigues per a fer divertides festes de pijama.

Durant uns anys va viure les falles d’una forma diferent, eixia a veure els passacarrers, era molt emocionant veure l’ofrena, sentir les bandes de música... Li encantava dir-los “guapa” a les falleres ballant al ritme de la música que les bandes tocaven.

Un dia, amb 4 anys li va dir a sa mare: “Mare, vull vestir-me de fallera, vull anar tan guapa com elles i dur-li flors a la Verge”. I així va començar el seu somni. Eixes primeres falles van ser molt emocionants, la primera vegada que es va vestir radiava il·lusió. Encara que la xicoteta Arianna es va constipar, no es va perdre cap passacarrer, va assistir a tots els sopars, esdeveniment i arreplegades de premi molt contenta. La seua primera família fallera era molt gran, però així i tot, va saber fer-se el seu lloc i va conéixer a nous amics i amigues.

100

Arianna té una amiga molt especial que li duien Nora i ella pertanyia a altra família fallera. Un dia Arianna va anar de visita al casal de Nora i li va encantar, tant que li va demanar a sa mare que la canviara de falla.

Eixa va ser una gran decisió, perquè va anar a parar a una falla d’allò més familiar. Allí ella es va sentir com a casa des del primer dia, en poc de temps va fer molts bons amics i amigues i era ella mateixa, sense eixa timidesa seua que de vegades es deixava veure.

Un dia, encara que ella ho veia molt llunyà, va rebre una gran sorpresa: anava a ser la princesa de la seua falla, anava a ser la Fallera Major Infantil.

102

ARTISTA FALLER

rubén arcos martí LEMA

animalsari 104

105

CRÍ TICA

ANIVERSARI COM CAL ANIVERSARI ANIMAL Quan pensem amb devoció en els fills, filles i néts, ix sovint una expressió que són com animalets.

Per això no és d’estranyar que el nostre artista infantil haja esbossat per plantar un pallasso cocodril.

Puix estant d’aniversari hem de vore nostra falla com un gran animalari celebrant a tota tralla.

La xicalla hui en dia no és molleta ni gens fluixa i passen prou de la via per on va el tren de la bruixa.

Vol tindre més emocions i experiències renovades, diferents celebracions, com vorem a les versades.

D’animalets a animals, en sentit bo de paraula, són els canvis culturals que no són gens una faula.

Passem a fer-nos la festa, animal i amb molta vida.

Que no veja cap protesta sinó a la gent divertida.

107

LA GIRAFA AJUPIDA VOL UN CASAL A LA MIDA

SI EL TEU GOS FA CAQUETA NO LA DEIXES EN LA VORETA

La girafa amb el seu coll és la més gran en llargària, i a més de ser un poc moll resulta que el seu bescoll també és el de més grandària.

En una festa animal pots trobar-te qualsevol perquè si és festa com cal vindrà fins un ruquerol.

Pot entrar una tortuga, una rata penada, un gat, inclús vindre una beluga de la piscina del costat.

Però això és un problema per ser fallera com cal, perquè com està el sistema li provoca un gran dilema per a entrar dins del casal.

Una rabosa, un porc, un cavall, si voleu, un ratolí i per a què cante, un gall, o millor, un teuladí.

El nom de la planta baixa és tota una indicació. És baixa com una caixa, no entres si no eres marraixa o un animal del muntó.

Un pollastre, una oronella, inclús alguna gavina.

També pot invitar-se una abella per a fer-ne mel molt fina.

És una missió impossible per a una girafa tan alta, puix el conill no és reduïble, i li resulta terrible ajupir fins a la galta.

Pots passejar un fardatxo, un conill o un esquirol, però no hi ha millor amigatxo que el més tranquil caragol.

Per això ella és la primera a reclamar amb la sarpa que s’instal·le a la carrera durant la setmana fallera, una gegantesca “carpa”.

Per tranquil, tens un cuc, un centpeus o una cigonya, també aparéixer un ruc que et farà passar vergonya.

Així estarà eixes dates amb la resta del bestiari, fer festa amb les pinyates ballar, cantar serenates celebrant l’aniversari.

Des de l’Índia és molt normal que vinguen grapats de vaques, però has d’anar molt cabal per a no xafar les caques.

108

109

110

I parlant de les bonyigues, si tens un gos com a amic, no em sigues barballigues i muntes un embolic.

Per això no cal pensar celebrar l’aniversari, fora de la nostra llar, encara que siga car i dels diners lapidari.

La caqueta l’arreplegues i la bossa tira al fem sense armar tragèdies gregues per si la merda xafem.

Perquè cal llogar un lloc (podria ser el casal) Has de decorar-lo un poc, pagar que tinguen un joc, i fer berenar com cal.

Que a la porta del casal del nostre cinquantenari no volem ningun regal si no és de l’aniversari.

Regals per als assistents convidar a la família, cafés als pares presents, i aguantar predicaments fins que acabe la vigília.

EL DIA DEL NATALICI FER FESTA, NO ÉS ARTIFICI

Però tot es fa pels fills, i per res trencar en casa, Així t’evites perills, però el cap te fan clavills i et donen molt la brasa.

El dia del natalici hem de fer festa major puix recordem amb bullici, en la vida, el nostre inici de la manera millor.

Imagina’t si ja són quan arribes a cinquanta.

No és simplement un segon ni cosa de l’altre món, però sí prou comboianta.

Convidem nostres amics a fer-se un bon berenar Per a no armar embolics, ni canyarets en castics, anem fora a celebrar.

Per això que ho celebrem, perquè no és cosa debades, tots estos anys que portem.

Dins del casal ens vorem fent-ne grans animalades.

Es queixen els nostres pares, però ho fan per precaució perquè ausades sos confrares no serien com els frares de la bona educació.

Puix en sa casa paterna no serien uns santets trencarien la cisterna o serien com galerna, que tots hem segut xiquets.

111

betlem

MUNTATGE:

12º PREMI

AMPARO MONTESINOS JIMÉNEZ

AL CONCURS DE NAIXEMENTS DE JCF CATEGORIA-B

ANTONIA MONTESINOSJIMÉNEZ

2º PREMI

AGRUPACIÓ FALLES SECTOR OLIVERETA

3er PREMI

JL ABASTOS

112

EQUIP DE RASPALL

JUGADORS DANIEL MONTES ESTRUCH ALEJANDRO NAVARRO GIMENO JOSÉ JOAQUIN LABORDA PONCE MARIO NAVARRO RODRÍGUEZ QUIQUE CULLA MADRID

113

SUBCAMPIONS DE PRIMERA DIVISIÓ DEL CAMPIONAT DE RASPALL DE JCF

play-backs

PARTICIPANTS ARIANNA HERANCE SORIANO LEIRE GARCÍA CATALÁN NORA PARREÑO ESTRUCH CRISTOBAL GARCÍA CATALÁN UNAI ARÉVALO GIMÉNEZ ALTHEA ROMERO ROS QUIQUE CULLA MADRID VERÓNICA LEYVA HEREDIA MARIO RIBES GONZALVEZ JESÚS PANADERO LUJAN

DIRECCIÓ

CARLA CARRILLO ENGUÍDANOS 114

ESTEM D’ENHORABONA!

MARTINA GUAITA BARBERÁ El 18 d’agost de 2018 va nàixer una nova fallera. Una xiqueta preciosa que es diu Martina, filla de Victor i de Beatriz Barberá als quals volem donar l’enhorabona. Segur que voldrà tant la nostra festa i serà una gran fallera com ho és i ha segut sa mare, el seu tio Victor i els seus iaios Juana i Toni, el qual va ser president de nostra comissió.

115

RECORDS DE TOT UN ANY

116

117

118

119

120

121

Bunyol d’Or amb fulles de Llorer i Brillants Col·lectiu

A VIVES

122

consuelo iglesias zarzosa fallera major infantil l’any 1970 Fallers, falleres, membres de la comissió, dins de l’orgull i l’emoció que segueix

envaint-me per ser l’any 1970 la Fallera Major Infantil fundadora de nostra falla, vull saludar a tota la comissió. No sols vull saludar, sinó també és una invitació a gaudir d’unes falles inoblidables, unes falles on l’harmonia, les bones intencions, la festa i el fervor als nostres actes especials del 50 aniversari siguen més que mai sant i senya. Encara que siga tòpic vull agrair a la Junta Directiva pel treball fet i l’esforç per a tindre unes falles perfectes, el qual és desig i somni de tots i totes durant tots aquests anys.

Gràcies a tots els representants que han passat durant aquests 50 anys per la comissió, per representar-la com es mereix i per no baixar-la del lloc que ocupa com una de les més grans i millors falles de València.

Juan Bautista Vives ha viscut actes molt especials, però la història ens ensenya que any rere any tota la màgia que envolta nostra falla fa que tots els actes superen el que pareixia insuperable, per això vull desitjar-vos a tota la comissió que tingueu unes falles inoblidables, gaudint de la vostra gent, amb els fallers i les falleres, amb tota la gent que s’aprope al barri a contemplar les nostres falles, les nostres llums, en resumen... la nostra màgia; la màgia de les falles.

BONES FALLES 2019!

123

BTA.VIVES

JUA N BAU TIS TA VIV ES

50 ANYS DE COMISSIÓN INFANTIL

JUAN BAUTISTA VIVES

Nostra comissió infantil està enguany d’aniversari, arribant el calendari, als cinquanta, que no a mil.

Pot ser una xifra humil, però no és anecdotari arribar a este anuari, mantenint el nostre estil.

Herència per al futur, essència en nostre present, arrel en la nostra ment empeltat com un conjur.

Escrit com un propi fur des del passat provinent, per a romandre l’accent, dins del sentiment més pur.

Són cinquanta anys de contalla compartint la tradició, envoltada d’emoció, arreu del barri i la xicalla.

Entre foc i borumballa gaudim de la diversió, mantenint la devoció, de plantar la nostra falla.

QUADRE D’HONOR Comissió Infantil Falleres Majors i Presidents 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2019

Consuelo Iglesias Zarzosa Dolores Serrano Palmero Pilar Cervera Alicia de la Asunción Berrell Águeda Olga Sanz Martínez M.ª Carmen Aragonés Cana Amparo Montesinos Giménez Cristina Pons Salvadell Encarnita Aragonés Cana M.ª José Bou Vivancos Conchín Martínez Aparici Celia Sorlí Sal Esperanza Ibáñez Cañizares Carmen Jurado Martí Mercedes Estrada Martí Lidia Soria Lorente M.ª Luisa Soria Lorente Rosa María Duque Montalvo Ana María Senar Pérez Amparo Senar Pérez Miriam Honrubia Cuadau Lorena Aránzazu Torrijo G. Lydia Granero Blasco María Prieto Izquierdo Tamara Giménez Tudela Tamara Giménez Tudela Marilís Tortosa Lorenzo María Poveda Navarro Eva Guerrero Álvarez Rocío Soriano Izquierdo Beatriz Blanquet Moreno Sandra Gil Ramírez Victoria Lluch López Amparo Carrillo Montesinos Nuria Rodríguez Palmero Rocío Gil Ramírez Marta Carrillo Enguídanos Nuria Boix Pérez Sonia Marco Sales Lucía Giménez Tornero Clarissa Atencia Saurí María García Palazón Silvia Blasco Palanca Lucía Rodríguez Palmero Carla Carrillo Enguídanos Laura Gea Boix Arianna Herance Soriano

Luis María Ferre Vázquez Luis María Ferre Vázquez Luis María Ferre Vázquez Luis María Ferre Vázquez Juan Carlos Golfe Martínez Juan Carlos Golfe Martínez Juan Carlos Golfe Martínez Luis Presa Herrero Luis Presa Herrero Luis Presa Herrero Luis Presa Herrero Luis Presa Herrero Francisco García Sáez Francisco García Sáez Juan Carlos García Sáez Vicente A. Marí Fayos Rafael Jurado Martí Diego Cuella Córdoba Salvador Vcte. Peris Estruch Julio Cesar Peris Estruch Ernesto Biosca Mañez Noel Sierra Esparza Gabriel Mañez Almela Alfonso Ferrandis Zambrana Pablo Antonio Rodríguez G. Pau de Juan Senar Agustín Jiménez Murcia Javier Biosca Mañez José M. Ferrandis Zambrana Guillermo Solera López Héctor Rodríguez Gascón Alberto Gómez Moreno Juan Monfort Thiems Roberto Rodrigo Almela Alejandro Naranjo Hidalgo Alberto Boix Pérez Jaume Bernabéu Pérez Ignacio Soriano Izquierdo Mateo Bernabéu Pérez

50 aniversari comissió infantil FALLA JUAN BAUTISTA VIVES BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS COL·LECTIU Breu resum de la història de nostra comissió infantil.

Tot va començar a la primavera de l’any 1969 quan un grup de veïns i veïnes molt

entusiastes decidiren fundar nostra comissió, que els dos primers anys solament va ser de xiquets i xiquetes, plantant solament falla infantil.

Aquests entusiastes i fundadors van ser: Ernesto Pérez, Marcial Marín Bermudez, Fco. Ballester Conesa, Ricardo Muñoz Pérez, Hilario Pla Muñoz, Jose Luis Presa Moratilla, Ignacio Cana Fernández, Gil Iglesias Ponce, Juan Antonio senar Paredes, Luis soria Pérez, Faustino Soria Martínez, Paulino Serrano Moreno, Julio Torrijo López, Julio Torrijo Lizana i Luis Ferre Baño.

A ells els venia la seua afició per les falles de ben jovenets, quan sent adolescents s’ajuntaven i realitzaven les seues falles per a després plantar-les i cremar-les als carrers del barri.

Ja sent més adults, decidiren fundar la seua pròpia falla i va ser gràcies a la Falla Javea - Cerdá i Rico i Adjacents que va concedir la seua autorització i els va cedir part de la seua demarcació: els carrers Juan Bautista Vives, Vicente Branchat i Art Major de la Seda, sent el primer delegat de la comissió infantil En Gil Iglesias Ponce. Així doncs, un 4 d’abril de 1969 es va constituir la comissió de la Falla Juan Bautista Vives i Adjacents.

Al llarg d’aquests 50 anys de vida han segut molts els fallers i falleres, presidents infantils i falleres majors infantils els que han representat a nostra comissió i els que han gaudit i celebrat nostra festa de les falles, creixent i enriquint-se de la cultura i 126

tradicions de nostra volguda ciutat de València.

Al llarg de la història, hem tingut set ubicacions diferents del nostre casal: Vam començar l’any 1969-1970 a la bodega del Tio Paco, situada al carrer Salvador Ferrandis Luna Núm.10, després al carrer de Joan Baptista Vives Núm. 10, posteriorment al mateix carrer en el Núm. 7. Més tard, ens vam traslladar a l’Alqueria de La Ponsa en el barri de l’Agulla, local que va ser una concessió a la falla del Sr. Pepin, per a passar després al carrer Salvador Ferrandis Lluna 42 i l’últim al mateix carrer però al número 44. Casal que vam inaugurar l’any 2012.

El primer any es va plantar la falla infantil al carrer Juan Bautista Vives a l’altura del Núm.12 i després, dels anys 1972 al 1975 es va plantar en l’encreuament dels carrers Juan Buatista Vives amb Art Major de la Seda, passant posteriorment a la ubicació actual en l’encreuament dels carrers de Joan Baptista Vives i Salvador Ferrandis Lluna que en 2018 va passar a dir-se Olimpia Arozena Torres, amb l’excepció de l’any 1978 que es va plantar en Salvador Ferrandis Luna cantó amb Vicente Branchat. Hem rebut nombrosos premis de falla, però cal destacar els primers premis de secció obtinguts als exercicis 1993 i 1995.

Durant diferents èpoques, vam tenir la nostra pròpia banda de cornetes i tambors, que estava composta per membres de la comissió major i infantil. La banda acompanyava en tots els actes a les nostres comissions i especialment es recorda l’excursió a les Festes del Pilar a Saragossa, on participàrem en la desfilada de les citades festes.

Dins de les activitats que realitzem en nostra comissió infantil, cal destacar la confecció de betlems, tant tradicionals com de lliure disseny, on acumulem des de fa anys diversos premis tant de JCF com de la Junta Municipal d’Abastos i de l’Agrupació de Falles del Sector Olivereta. Premis que demostren la qualitat artística d’aquestes construccions.

Alguns dels fundadors de la comissió infantil.

127

També destacar la realització de play-backs, que amb l’esforç desinteressat d’alguns fallers i falleres s’han dut a terme durant molts anys, en actes com la presentació, l’acte més important fora de la Setmana Fallera i diferents concursos de play-backs com el de JCF, obtenint a l’exercici faller 1989-1990 el cinqué premi, així com l’any 1993 el segon premi, ambdós del concurs de play-backs de JCF, demostrant els dots artístics de nostra comissió.

Altres activitats que sempre s’han realitzat són els carnestoltes, berenars, treballs manuals i moltíssims més actes que cada any s’han plantejat des de la delegació d’infantils, sempre tan atents i dedicats als nostres xiquets i xiquetes.

I de la nostra Setmana Fallera destacar la Nit de la Plantà, potser siga aquesta nit la més màgica de l’any per als fallers, falleres, xiquets i xiquetes. Destacar també els passacarreres, l’Ofrena de la Mare de Déu dels Desemparats, les disfresses i la Cremà de les nostres falles.

En resum, amb l’esforç i dedicació desinteressada de tots els fallers i falleres, de presidents i falleres majors, directius i amb la participació de tota la comissió, és possible seguir mantenint en peu la nostra comissió.

I no vull concloure, sense tenir un emotiu record, per als fallers i falleres que lamentablement ja no estam amb nosaltres.

Alberto Boix Mocholí.

VISQUEN LES FALLES VISCA LA FALLA JUAN BAUTISTA VIVES!

128

Falleres Majors Infantils i Presidents Infantils durant la celebraciรณ de Sant Sant Joan 2019 i la Setmana Cultural.

129

PROGRAMA DE FALLES INFANTIL DIUMENGE 24 FEBRER 2019 06.30 h: Concentració en el casal per a anar a la Macrodespertà infantil de Junta Central Fallera. A qui matina Déu l’ajuda! (És necessari anar amb acreditació).

14.00 h: Menjar en el nostre casal i lliurament de llibrets.

17.30 h: Concentració en el casal per a acudir a la Crida acompanyant a les nostres Falleres Majors i Presidenta.

JA ESTEM EN FALLES! MARÇ DIVENDRES 1 DE MARÇ 2019 18.00 h: Arreplegà per les cases de la nostra demarcació.

DISSABTE 2 MARÇ 2019 11.00 h: Arreplegà pels comerços de la nostra demarcació acompanyats de música valenciana.

18.00 h: Celebració del carnestoltes infantil, amb un berenar de màscares. Deixem que la imaginació de cadascun i cadascuna vole donant màgia i color al nostre ball de màscares.

DISSABTE 9 MARÇ 2019 10.00 h: Torneig de Pilota a la nostra demarcació.

ARA SÍ QUE JA ESTEM EN FALLES! AL VEÏNAT I COMERÇOS COL·LABORADORS VOS CONVIDEM A GAUDIR DE LA NOSTRA SETMANA GRAN. 130

SETMANA FALLERA DIJOUS 14 DE MARÇ 2018 Ja ha arribat la nostra Setmana Fallera!!!!!

18.00 h: Recollida del Ninot Infantil. Acompanyarem a la nostra Fallera Major Infantil Arianna, a la Ciutat de les Arts i les Ciències a recollir el nostre Ninot Infantil i col·locar-lo en la falleta.

21.00 h: Sopar de la Plantà oferit per la nostra Fallera Major Infantil Arianna Herance Soriano.

00.00 h: Plantà de la Falla Infantil amb ajuda dels més menuts i menudes de la nostra comissió, tots junts ajudarem el nostre artista Rubén Arcos a plantar el nostre xicotet gran monument! Important monument per a la nostra comissió, ja que és el que ens fa complir 50 anys de vida!

DIVENDRES 15 DE MARÇ 2019 08.00 h: Preparats perquè passe el Jurat, donarem els últims retocs a la nostra falla infantil i poder aconseguir algun premi en la nostra secció. El 50 aniversari no se celebra tots els anys!

11.00 h: Esmorzar infantil per a recarregar energies i poder pintar el nostre monument infantil.

18.00 h: Primer berenar infantil per a tots nostres xiquets i xiquetes. Posteriorment tindrà lloc l’intercanvi de regals de la nostra Fallera Major Infantil a la seua comissió i viceversa. A més la nostra Fallera Major Infantil Arianna Herance Soriano, realitzarà imposició dels distintius als fallerets i falleretes que els corresponga durant aquest exercici.

DISSABTE 16 DE MARÇ 2018 12.00 h: Iniciem els nostres passacarrers, on esperem que tots els components de la nostra comissió infantil i major acompanyen a la nostra Fallera Major Infantil Arianna Herance Soriano pels carrers de la nostra demarcació al costat de la banda de música.

16.00 h: Si nostra falleta Infantil s’emporta premi, estarem encantats d’acompanyar a la nostra Fallera Major Infantil Arianna Herance Soriano, a recollir-lo junt amb els més menuts i menudes i la nostra Comissió a la plaça de l’Ajuntament amb la música de la dolçaina i tabalet.

18.00 h: Berenar infantil per a reposar forces després de vindre de recollir el premi, i posterior concurs “La teua cara em sona” DIUMENGE 17 DE MARÇ 2019 13.00 h: Quan arribe la nostra comissió major de recollir el premi de la falla gran, realitzarem el segon passacarrer per la nostra demarcació.

18.00 h: Berenar de la Fallera Major Infantil Arianna Herance Soriano. Tots els més menuts i menudes de la comissió baixaran disfressats i gaudiran del berenar que oferirà nostra FMI. Quan acabe el berenar gaudiran d’una activitat organitzada per a ells.

131

DILLUNS 18 DE MARÇ DE 2019 12.00 h: Passacarrers pels carrers de la nostra demarcació per a acompanyar a la nostra Fallera Major Infantil Arianna Herance Soriano, al so dels compassos de la banda de música.

14.00 h: Macarronà per a tota la comissió infantil per a agafar forces per a anar a l’Ofrena.

DIMARTS 19 DE MARÇ DE 2019 11.00 h: Solemne missa de Sant Josep. Tots junts anirem amb Fallera Major Infantil Arianna Herance Soriano, a la Parròquia de Sant Eugenio.

12.30 h: Últims passacarrers amb gran il·lusió recorrerem els carrers de la nostra demarcació al costat de la banda de música acompanyant als nostres representants durant aquest exercici, Arianna, Sonia i Raquel.

16.00 h: INFLABLES!!!! Amb les piles a mitja càrrega, els fallerets i falleretes trauran tota l’energia que necessiten per a poder gaudir de la nostra gran fira infantil. Segur que s’ho passaran en gran.

18.00 h: Xocolatà oferida per la nostra Fallera Major Infantil Arianna Herance Soriano 21.00 h: Sopar de la Cremà infantil per als xiquets i xiquetes de la comissió.

22.00 h: Cremà de la nostra falla infantil. Ens acomiadarem fins a l’any que ve i recordarem el bé que ho han passat celebrant el nostre 50 aniversari de la Comissió Infantil.

00.30 h: Brindis al costat de les nostres Falleres Majors i Presidenta, tancarem l’exercici i amb força desitjarem que arribe el següent.

NOTA: La Directiva anuncia que es poden modificar els actes indicats en el llibret per causes alienes a la nostra comissió. Els canvis es posaran en el tauló diari situat en el barracó.

132

HIMNE REGIONAL Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans vingau. ¿Ja en el taller i en el camp remoregen, càntics d´amor, himnes de pau!.

Pas a la Regió que avança en marcha triomfal!

Per a tu la vega envia la riquessa que atresora, i és la veu de l´aigua càntic d´alegria acordat al ritme de guitarra mora.

Paladins de l´art t´ofrenen ses victòries gegantines, i als teus peus, Sultana tons jardins estenen un tapiç de murta i de roses fines.

Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes, pengen les arracades baix les arcades de les palmeres.

Sona la veu amada i en potentíssim , bribant ressó , notes de nostra albada canten les glòries de la Regió.

Valencians: en peu alcem-sem que nostra veu la llum salude d´un sol novell.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans vingau.

Ja en el taller i en el camp remoregen, càntics d´amor, himnes de pau.

Flamege en l´aire nostra Senyera.

Glòria a la Pàtria! Vixca València!

133

BONES FALLES 2019

2019

ÓPTICA JORGE Calle Brasil, 25 Valencia t 963 599 123 / ÓPTICA RUIZ Avd.del Cid, 102 Valencia t 963 798 111

963845500 40 años a su servicio Alquileres para mudanzas, traslados, viajes en familia, etc.

La tranquilidad de llevarlo usted mismo, ahorrando dinero y problemas. Llámenos y le asesoraremos sobre el vehículo que necesita. Vehículos industriales y turismos.

Presupuestos sin compromiso.

C/GONZÁLEZ MARTÍ 7 BAJO TEL. 964350699

AGRAïMENTS La Falla Juan Bautista Vives, vol agrair a eixes entitats que fan possible que este llibret haja pogut fer-se.

Volem agrair l’esforç que fan, pensant en els temps que corren, en voler col·laborar amb la festa perquè tot seguisca el seu curs.

Agrair a totes les persones que han fet possible l’elaboració d’este llibret.

Per últim invitar-los que passen pel nostre casal estes Falles 2019.

Esta comissió ha rebut subvencions de la Regidoria de Cultura Festiva per a les activitats de les Falles del 2019