٢ Avui és temps d’igualtat

L’actriu Lily Rose Depp, filla del famós Johnny Depp i de la cantant, actriu i model Vanessa Paradis, va assegurar que l’èxit dels seus pares no tenia res a veure amb el seu. Segons ella, el seu treball dur és el que l’ha portada a modelar per a Chanel (malgrat no tindre el requisit mínim d’alçada), aparéixer en sèries i pel·lícules de renom i tindre poderosos contactes en la indústria de l’actuació i el modelatge. Va arribar fins al punt de comparar el seu cas amb el d’un metge els pares del qual també són mèdics, assegurant que aqueixa persona és mèdic pel seu talent.

Sabria l’actriu que estava fent una oda a la meritocràcia?

El terme meritocràcia ve tant del llatí com del grec i el seu significat literal és un sistema de govern en el qual el poder l’exerceixen les persones que estan més capacitades segons els seus mèrits. En paper, això sona perfecte.

Per descomptat que una persona que treballa molt mereix arribar a tindre un alt lloc en el seu camp de treball. No obstant això, és curiós que la majoria de vegades aquest terme s’utilitza de manera satírica (o fins i tot com a expressió sense saber el seu significat vertader) i no és casualitat perquè aquesta suposada utopia en la qual premiem només als millors del seu camp és una enorme mentida.

No és casualitat que haja començat aquest article parlant de l’actriu Lily Rose Depp, ja que Hollywood és un grandíssim exemple per a demostrar que sí, el talent ajuda molt, però més ajuda els diners i els contactes. Aquell comentari sobre els metges i el seu talent fet per l’actriu ha fet que esclate la conversa dels “nepo babies” (els fills del nepotisme) i que les persones descobrisquen l’enorme quantitat de celebritats que són filles d’altres celebritats.

Sí, òbviament molts d’aqueixos fills i filles del nepotisme tenen talent, se’ls ha premiat per grans actuacions, pel seu carisma, per la seua dedicació, però... haurien pogut arribar on estan si hagueren nascut en un altre país, amb altres pares, altres antecedents econòmics? La resposta és simple: segurament no.

Moltes persones gaudeixen treballant en camps artístics com la música, l’actuació o la pintura perquè saben que si aquest xicotet negoci fracassa (amb talent o sense), sempre tindran suport econòmic de les seues famílies que els permetrà viure còmodament.

És impossible que puguem saber quantes persones talentoses hi ha en el món que no són capaços de brillar perquè han nascut en països l’economia dels quals no els dona accés a una bona educació. Ja no és el fet de tindre o no tindre diners, sinó que poc es pot fer amb un talent que no és explotat per un bon desenvolupament educatiu.

Creure que casualment totes les persones talentoses del món solen ser blanques i de classe alta és una visió que pot ser innocent o malintencionada segons de qui vinga i que es pretenga dir amb això. És similar a quan s’acusava les dones de ser més ximples que els homes quan elles no podien accedir a una educació igual a la seua sota cap circumstància.

En definitiva, quan parlem de mèrits, si bé el talent no és una cosa inútil i es premia, no és l’única cosa que fa falta per a aconseguir l’èxit. Les oportunitats són tan importants com el talent, mai arribarem a conéixer totes les ments brillants del món perquè aquestes ments estan més preocupades per arribar a fi de mes o tindre què menjar que per la seua possible carrera de medicina.