Al-garabía ٦

Artista: Hnos. Martínez Velló

Un món árab s’obri pas en el nostre monument.

A peu de carrer, demanant l’atenció dels problemes que ens envolten, un venedor d'un basar qualsevol, una ballarina de dansa del ventre, o unes torres àrabs ens parlaren dels problemes de l'actualitat.

Per damunt dels problemes sempre trobem el sultà, aquell que dalt la seua màgica i fidel catifa, amb el poder dels diners entre els seus dits, explora l’horitzó sense cap preocupació.

Aquest maleït sultà es converteix en el centre del nostre monument.

Dalt el seu ostentós turbant, corona una mona, que sembla més racional del que un animal ha sigut mai, donant moviment a l’escena, fent una dansa sensual, per rematar la falla.

Baix la mona i al costat del nostre "bon amic" el sultà trobem altres micos amb espases, aquests un poc més animals i menys racionals, lluiten sobre una làmpada que ja no té geni. Simbolitzen una societat dividida per les classes, amb una lluita constant que pareix lluny de trobar un punt en comú.