La nostra hist\u00F2ria

02

PRÒLEG

75 ANYS FENT FALLA

LA NOSTRA HISTÒRIA

Inma Latorre

“Excelentísimo Señor:

El que suscribe D. Ramón LaFuente Vidal mayor de edad natural de Valencia y residente en Benimámet con el mayor respeto y consideración Expone: Que, habiéndose formado una Comisión de Falla para el ejercicio 1944-45, compuesta por grupo de vecinos y comerciantes, cuya Propuesta de cargos se detalla al dorso, con deseo de emplazar una falla en el cruce de las calles Felipe Valls y Campamento para mayor realce de las fiestas de San José.

Suplica a V.E. se digne autorizar la mencionada Comisión de Falla. Gracia que espera alcanzar del recto proceder de V.E. cuya vida guarde Dios muchos años por bien de la Patria.

Valencia, 12 de Abril de 1944.”

I amb esta carta comença la nostra història. La història d’una falla a una pedania d’estiueig, on molts estiuejants van aprendre a amar els seus carrers en les llargues passejades estivals. Amaren tant Benimàmet que alguns d’ells van decidir establir-se ací per sempre. Així va començar la història de la Falla de Benimàmet.

És el nostre modest homenatge a aquells primers fallers que amb il·lusió van plantar el seu primer monument, que van despertar al veïnat a ritme de pólvora i tabal, que van triar la seua primera Fallera Major, Carmen Llavata, en un ball i que porta a porta van arreplegar diners en eixa tradició, perduda ja en els casals de barri que era l’arreplegà.

Aquells primers fallers que des de València agafaven el trenet a l’estació de Fusta per acudir a les Juntes a casa Torrella, juntes que s’allargaven fins a l’alba. I nosaltres que ens crèiem moderns amb les nostres interminables festes fins a l’alba i més enllà.

Ells, els nostres iaios, La Fuente, Esteban, Martí, Valls, Olivares, Llavata, Prades, Vercher, Calatrava, tants altres, van ser l’embrió d’una falla que commemora enguany el seu 75 aniversari.

Com la Falla és art també va tindre dins les seues files a artistes. Vam créixer amb les pintures del miniaturista José Meseguer, desfilàrem al so del puntacorrent de l’escultor José Arnal, i ens va acompanyar el seu mestre Mariano Benlliure com a President d’Honor.

I com a Art, la nostra Falla. Obsequiada cada any amb un ninot modelat per l’hiperrealisme de D. José Arnal. I va ser en l’exposició del Ninot de 1945 quan “Manolo el de l’escurà”, havent sigut immortaliltzat per les mans de l’artista, es va seure junt amb el Ninot i a tota la gent que passava li deia: “Senyors, doneu-me el seu vot que no em vull cremar”. I desig complit, tant que al Museu Faller està depositat el record de la nostra falla amb els ninots indultats dels anys 1945-46-48 i 49, tots de tal riquesa artística que el que va immortaliltzar José Messeguer en 1948 portava en una ungla de la mà pintada una recreació de l’Albufera.

I va ser el Arquebisbe de València qui va a indultar el ninot de 1947 perquè reposara en els corredors del Palau Arquebisbal fins a descansar finalment a Junta central Fallera.

L’any següent ens van deixar les mans i set anys després es va anar el pinzell, i una desfilada de torxes fins a la plaça de Lluís Cano va evocar la seua memòria un 18 març de 1958.

Fins ací el nostre homenatge als primers fallers.

I canviem de dècada després que la Falla Lluis Cano decidira també canviar, aixi en 1957 varem plantar a la plaça Lluis Cano.

Per commemorar es va tirar “tot per l´aire”. Per a aconseguir la fama, emulant al “Calabuig” de Berlanga, es va llançar el primer coet tripulat, el “Benimàmet Fallero”, però amb menor fortuna que el primer, perquè es va estavellar en una palmera amb el seu tripulant animal inclòs.

I la falla es festa però també sentiment. Sentiment faller, sentiment d´amistat, sentiment de fraternitat, sentiment de veïnat, sentiment de solidaritat i així durant quasi dues dècades ens acostem als xiquets mes desfavorits oferint berenars i jocs en falles i regals en Reis.

Als 60 nous aires refresquen la falla i amb ells la nostra primera fallera a la Cort d’Honor de la Fallera Major de València, Mª Antonia Martínez. Amb Vicent Pallardo, en 1961, arrivà el primer gran guardó, el premi de la Secció 1ªA. I ens va visitar la VI flota de l´armada dels Estats Units i tots el fallers passejàrem pel seu portaavions.

Augmenta el nostre cens i arriben les “verbenes dels dilluns”, les obres de teatre, la chocolatà i balls i més balls. De l’Ateneu a la terrassa Cervantes. I no sols a la primavera, perquè la nostra falla és falla també a l’estiu, en les festes de Sant Vicent. Perquè la falla és falla tot l’any.

I en els 70 de nou a ritme de música arriba el nostre casal al Beni-Club, un casal convertit en discoteca perque la falla és tradició però també és innovació. I les falleres acurtem les nostres faldes i vam créixer alçant-nos en plataformes. I una onada de nous fallers arriben al Parsifal.

I com la historia, nosaltres també canviem. I en 1975 comencem a ofrenar a la Nostra Geperudeta. I així des de fa 43 anys cada març passegem el nostre sentir faller pel carrer La Pau fins a la Plaça de la Mare de Déu.

Els temps canvien, i en els 80 seguint la senda de la història abandonem el negre. Els gipons es van omplir de colors, els pantalons es van acurtar i tímids saragüeis i torrentins es van acostar a les cercaviles. El teatre va quedar en el record dels somnis d´artista d´una modesta comissió dos dècades abans. I van arribar els Playbacks i les cavalcades a la nostra demarcació i un colorit esclat de carrosses van deixar oblidades les senyorials calesses d´antany.

I ràpidament van arribar els 90 i per Ventura encara continuem amb el mateix President.

Definitivament desterràrem el negre. La discomóvil va substituir a l’orquestra i vàrem complir 50 anys amb Manolo encara. I de nou les nostres falleres arriben a La Cort d’Honor amb Inés Fresneda. I la nostra falla omplint de punta a punta el carrer de la Pau. Conten que quan la fallera major entrava en el carrer, el nostre estandard caminava ja perdut a la plaça de la Reina.

I arribem als nostres dies i el nou mil·lenni ens va portar novament la tradició: les hortolanes i la brusa. I entre flors i ratlles, novament, les nostres falleres a La Cort d’Honor de València: Olga Polo, Carmen Rodriguez, Marta Mateu i Anabel Bordas. I creuant la frontera muntanyosa, més enllà dels Pirineus, Mari Carmen Criado Santamargarita, una fallera de la nostra comissió, va ser nomenada Fallera Major de la Casa Regional Valenciana de París.

Mari Carmen Criado Santamargarita Fallera Major 2013 Casa Regional Valenciana París

I hui, un dia qualsevol 75 anys després, deixem arrere la cucanya i el perol, a Manolo i la seua escurà, al trenet , als balls i fins i tot al tro de bac. Però continuem tenint l’alegria i l’enginy i el nostre sentir faller com aquell 12 d’abril de 1944.

En record de tots els fallers i falleres presents i absents, d’aquesta gran comissió, la Falla de Benimàmet Plaça Lluís Cano.