Odissea pandèmica

El camí de la festa

Miguel Ángel Martínez Tortosa

Dia 16 de març, en condicions normals, hui haguera sigut la Plantà, a migdia, fallers i amics hagueren celebrat un dinar d’arròs amb fesols i naps, després, mentre la comissió haguera deixat la gespa i la falla, la més bonica possible, José Manuel i jo haguérem ficat els cartells dels ninots. En acabar, una torrà de llonganisses, botifarres i cansalà ens haguera reunit al voltant de la plaça. No, amics, res d’açò passarà, encara que, de segur, tornarà a passar. Mentrestant, cada faller/a, cada músic, ens reinventem, oferim la nostra solidaritat penjant mocadors, fent la plantà simbòlica dins de les nostres cases o toquen pasdobles des de balcons o terrats.

Hui, tornant del treball, he escoltat en l’avinguda Sants Patrons, per uns altaveus, com han disparat una mascletà i en acabar ha entrat València en falles, he plorat, de ràbia, por i no sé quantes coses més.

Com a reflexió vull dir que enguany he perdut el camí de la festa, però la nostra manera de ser no ens la podran llevar mai. Tan sols he de fer un reset. Tornarem amb més força.

Personalment enguany he perdut el camí de la Malva, a pesar que hi ha senyals que l’indiquen; perfectament sé on trobar-lo. Molta força, salut i una gran abraçada virtual a tots.

La paraula falla conté algunes entrades en el diccionari com: conjunt de figures de fusta i cartó que caricaturitzen i ironitzen sobre personatges o fets d’actualitat i que es cremen públicament per tot el territori valencià la nit del 19 de març.

Però jo ara agafaré la paraula com a verb: falla o fallar és frustrar-se, faltar o eixir mal alguna cosa.

Les Falles de 2020 ens han fallat, els fallers ens hem frustrat i tot ens ha eixit mal.

Esta festa renaix de les cendres del foc cada Nit de Sant Josep i enguany no podria ser d’una altra manera.

Propose fer una Cremà virtual dins dels nostres cors, sentir l’acre de la pólvora quan la traca corre fugissera cap al centre de la falla; deixar, perquè no, esvarar unes llàgrimes per les nostres galtes flonges i suaus; agafar-nos de les mans per tal de voltejar la falla ja reduïda a brases i cendra.

Demà no passarà l’agranador per netejar la plaça, estarà ben neta i preparada perquè, a pesar de tot, demà és primavera i la humanitat ara la necessita més que mai.

Molta força, salut i una gran abraçada virtual a tots.

Crònica d’unes des-Falles

Miguel Ángel Martínez Tortosa

confinament Paco Fernández

Açò del confinament ja està tocant-me els collons, ja comencen a apretar-me camises i pantalons.

Tot el dia dins de casa obrint i tancant nevera…, serà per avorriment o perquè sóc un fartera?

Primer un tros de pernil, després un tros de formatge, em faré com un barril per menjar com un salvatge.

Jo no pare de pesar-me per veure quant he augmentat i em posa de mala llet perquè he pujat un quilet i encara no s’ha acabat.

Açò no té precedents, i per la meua feblesa menge sense mirament i bec Martini i cervesa. A casa jo no sé estar, és per a mi un suplici, i no pare de menjar en lloc de fer exercici.

Tot el dia dins de casa com si fóra un calabós, i tot per culpa d’un virus que diuen que és contagiós.

Estic fart de quarantena, i fart de la meua dona, tot és manar-me faena i enviar-me a Mercadona.

Ja ho ha agarrat per costum!

No queda paper de vàter! Veges si queda en Consum!

Com açò no acabe prompte, el meu cap tirarà fum.

Les hores passen lentament, dona temps a comptar els segons, els balcons i terrasses, han pres les vivendes, els carrers buits criden el silenci, coloms i estornells es pregunten on està la gent, la ciutat dorm nit i dia, sí, les roselles estan en flor, però no puc anar a veure-les.

Mai haguera imaginat un desert en la ciutat, ni a tota la humanitat amagant el seu somriure, ni a cap persona deixant de ser lliure, és la tirania de la necessitat, dictadura escudellada en plat, sí, les roselles estan en flor, però no puc anar a veure-les.

No ens han robat l’abril, ens furten de vil manera tota la primavera sencera, els xiquets i adolescents, a pany i pastell tancats, els majors, enclaustrats, pares i mares desesperats, la vida ens ha atemorit, sí, les roselles estan en flor, però no puc anar a veure-les.

La incertesa ens tenalla, hem de ser constants en la il·lusió, decidits a canviar la situació, perseverants en la voluntat, ens queda el desig d’estimar, l’anhel de reconstruir, de no caure en semblants errades, de què les mirades siguen netes, sí, les roselles estan en flor, però no puc anar a veure-les. En la ruleta d’esta situació, juguem al tot o res a les persones, és l’única opció d’eixir guanyant, l’as en la mànega és la solidaritat, no subestimen mai la necessitat, haurem de remar a contracorrent, no deixem que la forta tronada ens faça oblidar el que hem aprés, sí, les roselles estan en flor, però no puc anar a veure-les. Primavera adormida

Miguel Ángel Martínez Tortosa

FER LA O AMB UN CANUT

Paco Fernández

Poeta

Jo em vaig quedar a ma casa amb els xiquets i la dona per passar la quarantena d’eixe virus amb corona.

Tot el dia mirant la tele, tot el dia ‘de cara al caixó’, esperant que arribe l’hora d’aplaudir des del balcó.

Fent deures amb els xiquets, repassant-los les lliçons, i com eren tan inquiets acabí fins als… (acaba en ‘ons’).

Estava fart de Netflix i fart de televisió, jo volia eixir de casa i canviar de distracció.

Jo tenia ganes de marxa, ganes de jugar al truc, perquè em feia mal el cap de llegir tant de Whatsapp i de mirar el Facebook.

La dona em va amenaçar, per ser un estaquirot, que en lloc de col·laborar a casa no feia ni un brot. Em va agafar dels cabells i em va canviar la rutina: “Vés i neteja els taulells del vàter i de la cuina”!

Em va ensenyar a planxar, a posar la llavadora, a agranar i a escurar i a passar l’aspiradora.

Vaig acabar rebentat, i fart de la quarantena, no sabia que en una casa hi havia tanta faena.

També m’ensenyà a cuinar i vaig fer tan gran progrés, que ara jo faig el dinar i abans no sabia fer res.

Els meus fills estan contents perquè sóc altra persona, gràcies al confinament i sobretot a la dona.

Estic de categoria! Fins i tot, desconegut! Perquè abans jo no sabia fer la o amb un canut.

enganxats a la pantalla a falta de falla

Enganxats a la pantalla per culpa de la COVID, o tornem prompte a la falla o se’ns farà a tots de nit sense haver eixit del llit.

Enganxats a la pantalla pendents de les novetats, hi ha hui internautes de talla i gent que xarra i no calla sempre dient destrellats.

Si és tot parlar per parlar, sense l’ànim de faltar, hi ha llibertat d’expressió i tots tenim dret a errar com a canviar d’opinió.

Però causa més d’un mal, qui parlant sense saber, dispara ací, erra el tir i com pareix que tot val, hi ha qui es clava en un femer i ja no sap com eixir.

Per això ací va un consell:

Qui diu allò que li rota o allò que l’ix del budell, cal que prenga bona nota de que abans de vendre el peix, li pot passar el mateix rebotant-li la pilota. I si hi ha algun pilotari i vols saber on es mou, si amb la imatge no en tens prou, analitza el comentari que amb un nick vaja signat, i sabràs d’on ix el bou, si t’entra al drap o escarmenta. I en quin partit o badat li esmolen la cornamenta.

Puix entre tant, esperant a que escampe ja el Corona, amb el ditet teclejant siga assentat en la trona o espatarrat al sofà, qualsevol excusa és bona per a seguir navegant.

Per això un altre consell: No entreu en picabaralles disparant a tort i a dret. No armeu ningun cartapell, gaudiu de nou de les falles més que siga en internet.

Que de patir ara ens salva, llegir tots junts i a mansalva, si torna el confinament, per a eixir tots d’ell ben sans un bon llibret de la MALVA, el TRO D’AVÍS senceret, com el que tens a les mans.

Toni Lluís

UN VIRUS MOLT FOTUT

Vicent Baldoví

Que s’acabe prompte aquest any perquè sembla estar maleït ens hem portat un desengany per tot el que ha succeït.

Glòria, amb el greu temporal, després la maleïda pandèmia, fins i tot la família reial s’ha sumat a l’epidèmia.

El virus a tot el món ha fotut, vivim tan alarmats que quan sentim un estornut de por estem tots cagats.

A la tele estem molt atents quan apareix Fernando Simón, encara que alguns no queden contents és el que més sap d’este món.

Jo no m’atrevisc a opinar perquè d’aquest assumpte molt poc sé, si a algú li voleu preguntar per favor, que no siga a Miguel Bosé. S’ha estés entre molta gent, Donald Trump també s’ha contagiat, això era prou evident perquè aquest home no té massa trellat.

Quan et saluda algun conegut no el reconeixes pel tapaboques, moltes vegades et quedes mut per si de cas t’equivoques. Estem fins als collons, no ens podem ajuntar, sols podrem fer reunions només si són en el bar.

En el temps que hem estat confinats uns quants quilos hem engreixat, en la cuina estàvem arrossinats i ara lluïm un cos ben guaixat.

La cultura és la més afectada, molts actes s’han suspés, ha sigut la gran oblidada i les autoritats no han fet res.

Les falles han passat un any en blanc, amb resignació haurem d’esperar, entre tots superarem este entrebanc i amb més ganes ho tornarem a celebrar.

Omplirem de nou places i carrers, la xaranga no pararà d’animar, lluitarem amb força com guerrers i en festa ja no haurem d’escatimar.

… i tornarà la il·lusió i l’alegria a les Falles … i si ens veiem per ahí, us convidaré [a dos cassalles.