Falles 2023 - Llibret Falla Plaça País Valencià (Picanya)

Falla Plaça País Valencià

Falla

2022-2023

El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

“La nostra Comissió ha estat beneficiària de la subvenció atorgada per la Diputació Provincial de València a les Falles 2023”

© Disseny: Equip creatiu i artístic Falla Plaça País Valencià

© Article: Andrea Chust Company

Edita: Falla Plaça País Valencià

Dr. Herrero, 4 46210 Picanya

Dipòsit legal: V-739-2005

Disseny i impressió:

Julián

Galán Jordá

Em dirigisc a tota la comissió fallera, una altra vegada, com a president de la falla a la qual tant estime.

Per a qui em conega, sabeu que soc més d’acció que de dicció, però no desaprofitaré aquesta oportunitat de comunicar-me amb vosaltres.

Agafe el relleu de la meua amiga Rosa, al qual li agraïsc l’esforç i treball fet durant aquests exercicis fallers tan difícils i espere estar a l’altura del càrrec.

Volia agrair a aquesta família fallera, de la qual formem tots part, per fer tan fàcil la tasca de ser president. A tots aquells que feu possible que aquesta comissió continue creixent i que amb el vostre esforç altruista, a vegades poc reconegut, continuem construint allò que tant ens defineix i duguem per bandera”*Fer falla és el *nostre”.

A Natàlia, Nora i Pablo, per compartir aquest trajecte junts, espere que gaudiu del vostre any i que puga ser tan especial com havíeu imaginat, no podria haver tingut millors companys.

Als meus acompanyants, gràcies per aguantar-me i ser el meu suport per a aquesta etapa, sense vosaltres hauria sigut més difícil.

No puc prometre que arribat el dia 15 em comence a entrar el nervi ni que isca il·lés de la plantà, però si puc prometre que tornaran els “perquè jo”, el “comboi”, “l’esperança”, i tot allò que representa aquesta comissió.

Bones falles a tots

salutació president

JUNTA DIRECTIVA

2022-2023

Julián Galán Jordà President

Rosa Almenar Miguel vice-Presidenta 1

Josep Guerola Gámez vice-President 2

Paco Ciscar Cánoves vice-President 3

EQUIP SECRETARIA

Amparo Martínez Martínez

Francesc Xavier Gil Almenar

EQUIP TRESORER

Vicent Alejos Nemesio

Jose Luís Pedrós Navarro

Belén Guerola Mojonero

DELEGADA DE QUOTES I INCIDÈNCIES

Carmen Moreno Babiera

EQUIP GESTOR DEL PROTOCOLS

Verónica Andreu Ricart

Francesc Xavier Gil Almenar

Enrique Puig Lerma

EQUIP COMISSIÓ INFANTIL

(Tallers, festes, concursos, presentacions, cavalcada)

Regina Alejos Moreno

Patricia Borja Villalba

Ana Tordera Montes

Arantxa Regal Hernández

David Domingo Fernández-Bermejo

Pauli Lerma Villalba

Andrea Chust Company

Susi Mateu Soria

EQUIP DE FESTEJOS

David Domingo Fernández-Bermejo

Jordi Machancoses Tarin

Paco Ciscar Cánoves

Montse Nemesio Beta

Paula Beta Lerma

Víctor Vigara Almenar

Asdrúbal Ferrer Alcaide

Àngel Beta Martinez

EQUIP COMISSIÓ CASAL

Enrique Puig Lerma

Amparo Martínez Martínez

Francisco March Almenar

EQUIP COMISSIÓ LOTERIES

Clara Ibáñez Puchal

Josep Guerola Gámez

COMISSIÓ EVENTS AL CASAL

Gil Cuartero González

Claudio Alejandro Ramirez Ramos

Mónica Requena Aguilar

Carmen Guerola Mojonero

Jose Luís Pedrós Navarro

Pepe Lerma Villalba

Sandra Herrero Guerola

Pura García De Galdeano Martínez

EQUIP PRESENTACIÓ, CAVALCADA I ALTRES

Elena Fort Tronch

Verónica Andreu Ricart

Rosa Almenar Miguel

Montse Nemesio Beta

David Domingo Fernández-Bermejo

Paula Beta Lerma

Lucia Segura Gutiérrez

Pura Raga Tordera

Jordi Machancoses Tarín

Vicent Fort Ruiz

Pauli Lerma Villalba

Asdrubal Ferrer Alcaide

Regina Alejos Moreno

Andrea Chust Company

Patricia Borja Villalba

Aina Machancoses Tarín

Mireia Nemesio Alejos

Natalia Chust Company

Cintia Lerma Guerola

Vicent Fort Tronch

Laura Guaita Navarro

EQUIP CONFECCIÓ LLIBRET

Paco Ciscar Cánoves

Andrea Chust Company

EQUIP PUBLICITAT LLIBRET

Julia Esteban Villena

Clara Ibáñez Puchal

Carmen Moreno Babiera

DELEGAT AUDIOVISUALS

(Cartells, vídeos, fotografies i Xarxes Socials):

Carles Català Senent

Natalia Chust Company

COMISSIÓ AMANTS DEL FOC

Adrián Gil Mata

Salvador Mendoza Ribarrocha

Jose Luis Almenar Miguel

Julián Galán Jordá

Laura Ramos Esteban

DELEGAT DE FALLA I ARTISTES FALLERS

Julián Galán Jordà

COMISSIÓ FALLERS VIATGERS I ACTIVITATS

LÚDIQUES DIVERSES

Carmen Guerola Mojonero

Aina Machancoses Tarín

Mireia Nemesio Alejos

Natalia Chust Company

Cintia Lerma Guerola

COMISSIÓ ENGALANAMENT CARRER, DECORATS VARIS I DISSENY

Francesc March Almenar

Àngel Beta Martinez

Álvaro Valcarcel-Resalt Gabarron

Miguel Ejido Pons

Nani Raga Tordera

Julián Galán Jordà

Manuel Nemesio Beta

Gil Cuartero González

Enrique Puig Lerma

Elsa Vicente Rengel

Penya “El Nabo”

JUNTA LOCAL FALLERA

Àngel Beta Martínez

Álvaro Valcarcel-Resalt Gabarron

Guillermo Gil Álvarez

LA COMISSIÓ

Marisa Alcaide Ibáñez

María Alejos Embuena

Carmen María Alejos Moreno

Regina Alejos Moreno

Vicent Alejos Nemesio

Jose Luís Almenar Miguel

Rosa Almenar Miguel

Verónica Andreu Ricart

Mª José Aracil Tordera

Marta Beta Lerma

Paula Beta Lerma

Àngel Beta Martínez

Imma Beta Puig

Vicent Borja Senent

Patricia Borja Villalba

Sofía Brotons Rodríguez

Inmaculada Casabán Esteban

Carles Català Senent

Irene Català Senent

Raquel Catalán Muñoz

Helena Cholvi Ferrando

Andrea Chust Company

Natalia Chust Company

Belén Cigüela Martínez

Paco Ciscar Cànoves

Cèlia Ciscar García

Francesc Ciscar García

Lucia Contreras Navarro

Àgueda Corrales Vilanova

Mariola Cuartero Almenar

Gil Cuartero González

Alba Cuartero Guerola

Gloria Cuenca Soucase

Aitana Diaz Guerola

David Domingo Fernández-Bermejo

María Domingo Pardo

Sara Donderis Berrozpe

Miguel Egido Pons

Contxa Esteban Villena

Julia Esteban Villena

Paula Expósito Pérez

Ona Felguera Martínez

Andrea Fernández Segura

Natalia Ferrandis Miñarro

Asdrúbal Ferrer Alcaide

Noelia Ferrer Mínguez

Mireia Ferrer Pardo

Vicent Fort Ruiz

Elena Fort Tronch

Vicent Fort Tronch

Julián Galán Jordá

Carmen Galán Olmos

Elisa Galán Olmos

Helena Gandia Canós

Naiara Garcés Alberich

Albert García Casanova

Isabel García Ciscar

Pura García de Galdiano Martínez

Cristina García García

Inés García Huedo

Francisca García Moreno

Ana García Recuenco

Francesc Xavier Gil Almenar

Guillermo Gil Álvarez

Adrián Gil Mata

Xavier Gil Mata

Herminio Gil Ruà

Sofia Gil Ruà

David González Aguila

Laura Guaita Navarro

Josep Guerola Gámez

Belen Guerola Mojonero

Carmen Guerola Mojonero

Josep Guerola Porta

Chelo Guerola Soria

Clara Guerrero Encinas

Pedro Julián Herrero Guerola

Sandra Herrero Guerola

Clara Ibáñez Puchal

Josep Lluís Jesus Gomis

Lluís Jesus Mas

Emma Jiménez Garcia

Juan Carlos Jordá Valenzuela

Aina Julio Gisbert

Sara Julio Gisbert

Alba Lázaro Vidal

Cintia Lerma Guerola

Jose Rubén Lerma Guerola

Josep Lerma Villalba

Pauli Lerma Villalba

Ángela Lino Mas

Montserrat López Huete

Aina Machancoses Tarín

Jordi Machancoses Tarín

Àngela Máñez López

Irene Máñez López

Francisco March Almenar

Mihaela March García

Sergio Márquez Marín

Amparo Martínez Martínez

Lourdes Martínez Soler

Mª José Mata Conde

Lorena Mateu Biot

Susi Mateu Soria

Salvador Mendoza Ribarrocha

Laura Mocholí Año

Amparo Mocholí Tordera

Violeta Monfort Barrachina

Patricia Montoya Felix

Sofia Montoya Martínez

Marc Mora Herrero

Irene Mora Zarate

Sergio Moraes Ferreira

Carmen Moreno Babiera

Ernest Muñoz Vázquez

Cristina Navarro Baviera

Alicia Navarro Velez

Carles Nemesio Alejos

Mireia Nemesio Alejos

Manuel Nemesio Beta

Montse Nemesio Beta

David Olmos Mateos

Laura Olmos Sánchez

María Ogalla Lahiguera

Natalia Palacios Martínez

Jaume Palop Alejos

Honorato Pardo Ortega

Eva Mercedes Pardo Tordera

Vicent Jesús Pardo Tordera

Jorge Pascual Muñoz

2022 23

Jose Luís Pedrós Navarro

Paula Pérez Arroyo

Enrique Puig Lerma

Marta Puig Peris

Quique Puig Peris

Tomás Puig Peris

Encarna Raga Tordera

Pura Raga Tordera

Claudio Alejandro Ramírez Ramos

Mireia Ramón García

Laura Ramos Esteban

Alicia Ramos Pedrós

Marc Ramos Pedrós

Fernando Regal Garcerà

Arantxa Regal Hernández

Marta Regal Hernández

Mª Carmen Regal Navarro

Mónica Requena Aguilar

Carme Ricart Bermell

Jose Mª Ridaura García

Blanca Ridaura Nemesio

Lucrezia Robibaro Beta

Maite Rodríguez García

Lucia Rodríguez Paredes

Rubén Romeu Carbonell

Juan Rovira García

Mª Amparo Ruiz Rocatí

Hernan Sánchez Cuenca

Marcos Sánchez Hostalet

Lucia Sanchis Cuenca

Lucia Segura Gutiérrez

Ángel Soriano Baixauli

Paula Tarazona Kovalova

Miquel Tordera Garcés

Ana Tordera Montes

Lucía Tordera Requena

Guillem Tortosa Soriano

Álvaro Valcarcel-Resalt Gabarrón

Elsa Vicente Rengel

Víctor Luís Vigara Almenar

Guillem Vila Ibáñez

Josep Emilio Vila Rotgla

Mª Fina Villalba Tordera

Roberto Zheng

Natalia Chust Company

FALLERA MAJOR

Brillant tallat a mida de qualitat excel·lent, amb valors de referencia entre les dones del seu temps.

De bellesa majestuosa, tendra, fina, intel·ligent, de paraula sincera i dolça, empoderada, independent.

Aura de bondat infinita emana la llum dels estels, han de ser pels anhels de ser la regina elegida.

Gentilesa, elegància i primor trets marca de la casa, per a ser la Brillant d’or de la Falla de la Plaça.

Violes, violins, flautes i clarins és un orgull proclamar Natalia Chust Company la nostra Brillant d’enguany.

fallera major

No a tots els llocs en què et trobes t’arriba la mateixa sensació.

Hi ha on et sents vuit, llocs on et sents ple.

Uns et transmeten inseguretat i pors, d’altres et transmeten confiança i seguretat.

De vegades t’arriba calor, altres fred.

Proximitat o llunyania,

Pau i calma o discòrdia i tempesta.

Diuen que sempre es torna on vas ser feliç.

Doncs bé, per aquest motiu un any més ací estic saludant a la meua comissió d’una forma molt especial com a representant.

Eixa família que et fa sentir confiança, seguretat, proximitat, calor i pau cada vegada que entres al casal.

Eixa que t’acull i et dóna l’oportunitat no només de gaudir sinó també d’aprendre any rere any, projecte a projecte, moment a moment.

Sort la meua de poder iniciar amb vosaltres altre exercici faller i de la mà de Julián, Nora i Pablo.

De segur aquestes falles ens fan viure moments únics.

Perquè amb vosaltres cada moment suma. Vos estime.

Natalia

Natalia Chust Company

COMISSIÓ MAJOR

Relació de recompenses

BUNYOL DE COURE

EMMA JIMÉNEZ GARCÍA

BUNYOL D’ARGENT

JOSE LUIS ALMENAR MIGUEL

CARMEN GALÁN OLMOS

ELISA GALÁN OLMOS

CHELO GUEROLA SORIA

PEDRO JULIÁN HERRERO GUEROLA

MONTSE LÓPEZ HUETE

NATALIA PALACIOS MARTÍNEZ

QUIQUE PUIG PERIS

MAITE RODRÍGUEZ GARCÍA

BUNYOL D’OR

ANDREA FERNÁNDEZ SEGURA

JORDI MACHANCOSES TARÍN

MARIA AMPARO RUIZ ROCATÍ

VICTOR LUÍS VIGARA ALMENAR

BUNYOL DE LLORER

NATALIA CHUST COMPANY

JUAN CARLOS JORDÁ VALENZUELA

FRANCISCO MARCH ALMENAR

BUNYOL D’OR AMB

FULLES LLORER

I BRILLANTS

VICENTE JESUS PARDO TORDERA

A la deriva naveguem en aquest mar que és la humanitat, sempre evadint de problemes que no ens puguen fer “posturejar”.

El canvi climàtic és un fet i els seus efectes son imminents, aplegarà el dia que només pescarem fem.

Curat d’aquelles persones que maltracten el teu benestar emocional, que si fores un peix et trauríem fora del mar a respirar.

La llibertat és un text molt breu, de 240 caràcters, malauradament, s’ha fet gastar per mostrar la nostra toxicitat.

Estem a l’època de les grans personalitats que volen ser els nostres fars incondicionals, però no ens deixarem enganyar al remat, només volen que no vulgues pensar.

Artista: Mauricio Moreira Santos

PROGRAMA DE FESTES

DIUMENGE 12 DE FEBRER

A les 18:00 hores, PRESENTACIÓ DEL CARTELL, al Centre Cultural.

DISSABTE 18 DE FEBRER

A les 21:30 hores, SOPAR DE GALA I ENTREGA

D´INSIGNIES DE BRILLANTS, al Saló Viher (Albal).

DIVENDRES 24 DE FEBRER

A les 19:00 hores, PRESENTACIÓ

PÚBLICA DEL LLIBRET i lliurament dels premis MICRO-RELATS, al Centre Cultural de Picanya

Després de donar els premis, anirem al casal a sopar

DISSABTE 25 DE FEBRER

A les 08:00 hores, DESPERTÀ

CONJUNTA, organitzada per Junta

Local Fallera i les quatre comissions, des de Vistabella fins a la Plaça del País

Valencià.

A les 09:00 hores, DESDEJUNI, al casal, organitzat per Junta Local Fallera.

A les 14:00 hores, MINI-MASCLETÀ, organitzada per Junta Local Fallera.

A les 18:00 hores, ja s´ha fet l´hora, tots i totes al casal per anar a l´ajuntament per festejar “LA CRIDA”, que comença a les 19:00 hores de la vesprada.

Després les falles anirem a l´església per a fer l´ofrena a Sant Josep.

Quan acabem, totes i tots al casal a sopar i alguna cosa farem.

DIUMENGE 26 DE FEBRER

A les 10:00 hores, els xiquets i xiquetes de la comissió es reuniran al casal, per a participar en la

CAVALCADA INFANTIL, que tindrà lloc a la Plaça del País Valencià, a les 11:00 hores.

Quan la cavalcada haja acabat, al casal a dinar paella.

DIVENDRES 3 DE MARÇ

A les 20:00 hores, a la Sala Municipal d´Exposicions «Carmen Alborch» i amb el nervis del moment, a

L´EXPOSICIÓ DEL NINOT i lliurament dels PREMIS DEL NINOT INDULTAT anirem per a vore el que recollim.

DISSABTE 4 DE MARÇ

A les 17:00 hores, tots al casal per a preparar-se a participar en la CAVALCADA GRAN, que tindrà lloc a la Plaça del País Valencià, a les 18:00 hores.

DIUMENGE 5 DE MARÇ

A les 10:00 hores, xiquets i majors farem L´ARREPLEGÀ pels carrers del centre i vora via.

A les 14:00 hores, tindrem paella per a dinar.

DIUMENGE 12 DE MARÇ

A les 13:00 hores, veïnat i fallers, totes i tots acudirem al casal i el CONCURS DE PAELLES farem.

DILLUNS 13 DE MARÇ

A les 21:00 hores, CLOENDA DE L´EXPOSICIÓ i sopar al casal.

PROGRAMA DE FESTES

DIMECRES 15 DE MARÇ

A les 19:00 hores, al casal BERENAR/ SOPAR per als infantils, Nora i Pablo les recompenses vos donaran.

A les 21:30 hores, el primer sopar oficial. En acabar plantarem les nostres falles.

A les 00:00 hores, tindrà lloc la NIT D´ALBÀ.

DIJOUS 16 DE MARÇ

A les 08:00 hores, els més menuts puntuals per a despertar a tot el veïnat.

A les 10:00 hores, i després d´ esmorzar, junt als nostres representants esperarem al jurat.

A les 14:00 hores, a dinar el tradicional “ARRÒS EN FESSOLS I NAPS” que les DEL NABO ens prepararan.

A les 18:00 hores, anirem a vestir-nos de fallers per a fer les ALBAES.

A les 20:30 hores, a pels PREMIS enfilarem.

A les 21:30 hores, “Els Parseros” el sopar ens donaran, i després recompenses de mà de Natalia i Julián repartiran

A continuació, DISCOMÒBIL CASSOLANA al nostre casal

DIVENDRES 17 DE MARÇ

A les 8:00 hores, la segona despertà i per al fred una bona xocolatà.

A les 14:00 hores, tots i totes al casal.

“EL BULLI” en una bona fideuà ens deleitarà.

A les 17:00 hores, FESTA INFANTIL amb “Xe que guai”. Tots els xiquets i

xiquetes botaran fins caure esgotats. Mentre tant, la Junta Local Fallera una visita ens farà.

A les 21:30 hores, tots i totes guapos al casal. Sopar i a continuació, espectacle musical a càrrec d´ENTRECOTS AMB SALSA

DISSABTE 18 DE MARÇ

A les 8:00 hores, DESPERTÀ.al ritme de TRO DE BAC

A les 14:00 hores, “LA ZURDA” un dinar light ens donarà, per a que a l´ofrena no arribem tard.

A les 16:30 hores, totes i tots preparats per replegar a les nostres falleres majors i anar a L´OFRENA

A les 21:30 hores, tots i totes al casal per a preparar el sopar. A continuació, una DISCOMÒBIL CASSOLANA.

A les 00:00 hores, tindrà lloc la NIT DEL FOC.

DIUMENGE 19 DE MARÇ

A les 08:00 hores, qui tinga ganes a l´última DESPERTÀ haurà d´anar i tirar els últims petardos .

A les 11:30 hores, i amb els ulls ben oberts, acudirem al casal per anar a la MISSA EN HONOR A SANT JOSEP

A les 14:30 hores, tots a l´avinguda

Pablo Iglesias per a vore la MASCLETÀ.

A les 21:30 hores, i encara que estiguem cansats, tots i totes al casal per a preparar l´últim sopar. Segons com quedem, les falles Infantil i Major cremarem i fins l´ any que ve.

COMISSIÓ INFANTIL

Aleix Casaban Tordera

Inés Casaban Tordera

Daniel Contreras Navarro

Luna Sofía Córdova Llorens

Jano Fabregat Machancoses

Dídac González Navarro

Martina González Navarro

Ausies Guerola García de Galdiano

Lluís Guerola García de Galdiano

Martin Herrero López

Mireia Herrero Mocholí

Laia Herrero Mocholí

Pere Herrero Mocholí

2022 23

Mateo Molina Tarazona

Sergio Moraes Martínez

Laia Morelló Juan

Teo Muñoz Gabarda

Álvaro Muñoz Triguero

Celia Navarro Robert

Oliver Olma González

Valeria Olma González

Noelia Ortí Regal

Carla Palmesi Zacares

Marta Palmesi Zacares

Verónica Pardo Ortega

Jordi Pascual Picazo

Llorenç Pedrós Andreu

Adriana Pedrós Andreu

Alejandro Rabadán Navarro

Luca Ramírez Guerola

Francesco Robibaro Beta

Mireia Romero Soler

Elan Rovira Vicente

Jana Rovira Vicente

Joel Rovira Vicente

Alejandro Sánchez Llorens

Cristian Sánchez Llorens

Omar Sow Pocoví

Adrián Tarazona Kovalova

Sofía Tarazona Kovalova

Nora Tordera Requena

Vera Torre Ortiz

Altea Tortosa Olmos

Aitana Vicente Brotons

Mario Vicente Brotons

Amalia Vidal Pardo

Pablo Gil Mata

Estic molt content de ser el representant infantil d'aquesta gran comissió. Espere gaudir de molts premis i si no també gaudirem de tots els actes infantils i de totes les festes que fa la nostra falla.

Esteu tots convidats a tots els sopars, dinars, berenars i tots els jocs que preparem a la nostra falla i com no desitjar-vos molt bona setmana fallera.

salutació president infantil

Pablo Gil Mata

Nora Tordera Requena

FALLERA MAJOR INFANTIL

Xiqueta de dolç somriure plena de vida i encant. El teu nom vull escriure com a regina dels infants.

Perquè la teua mirada enamora ens obri el pas cap el cel, acompanyada per l’estel d’una ànima somiadora.

Perquè la teua bondat ens il·lumina, ens plena de goig el teu candor, perquè ens contagies d’alegria ens transmets el teu amor.

Dolcesa, tendresa, amabilitat, i els que bé la coneixen diran que el seu tret més important és la generositat.

Hem arribat al moment més desitjat, el d’anunciar emocionat el nom de la xiqueta que tant hi he buscat.

És un goig i un orgull proclamar per bonica, graciosa i gentil a Nora Tordera Requena nostra regina infantil.

Nora Tordera Requena

fallera major infantil

Hola fallers i falleres de la comissió Falla Plaça País Valencià.

Cada any m’emociona el moment en el qual arriba el mes de Març, el mes en el qual es celebren les millors festes del món. Ixes festes en què viuen pràcticament al casal, ens gitem tard i tenim les mans negres de tirar petards.

Però aquest any l’emoció ha arribat molt més abans perquè soc Fallera Major Infantil. La representant infantil de la meua falla de la que soc des de ben menuda.

Espere que tots junts puguem gaudir d’uns dies fantàstics, plens de rialles, jocs i música. A més és el meu desig que la comissió infantil ho faça junt a nosaltres i siguem capaços de contagiar aquesta il·lusió.

Agrair a la meua família la paciència i el suport que vaig tindre en dir que volia ser fallera major. També a la meua falla per tots els moments inoblidables que ja he viscut i els que ens tenen preparats. I com no a Pablo, Natalia i Julián, perquè junts farem que aquest any siga inoblidable.

Em quedarà un gran record d’aquest 2023.

COMISSIÓ INFANTIL

BUNYOL DE COURE

CARLES CHARDÍ PÉREZ

CESCA CHARDÍ PÉREZ

JANO FABREGAT MACHANCOSES

LAIA MORELLÓ JUAN

CARLA PALMESI ZACARES

MARTA PALMESI ZACARES

VERÓNICA PARDO ORTEGA

MIREIA ROMERO SOLER

OMAR SOW POCOVÍ

VERA TORRE ORTIZ

ALTEA TORTOSA OLMOS

BUNYOL D’ARGENT

LUNA SOFÍA CORDOVA LLORENS

LLUÍS GUEROLA GARCÍA DE GALDIANO

MARTIN HERRERO LÓPEZ

JOAN LÁZARO VIDAL

TEO MUÑOZ GABARDA

CELIA NAVARRO ROBERT

ALEJANDRO SÁNCHEZ LLORENS

BUNYOL D’OR

DANIEL CONTRERAS NAVARRO

LAIA HERRERO MOCHOLÍ

AMALIA VIDAL PARDO

El nostre castell, la nostra fortalesa, el nostre món d’il·lusió i tendresa.

Menuts i gegants tots en pau i harmonia, en aquest regne màgic, de felicitat i alegria.

Ací res és impossible el límit és la imaginació, ple de besties i animals de tot tipus i color.

Però heu de ser responsables d’allò que desitgeu, no vaja a ser que en estiu tinguem ninots de neu.

Aquest regne idíl·lic està fet per compartir, tot és més divertit quan es juga amb amics.

Les fades també estan i ens ensenyen a jugar, a respectar la natura, a voler i ser estimat.

Tot allò sense oblidar als nostres amics inanimats, que any darrere any creixen al nostre costat.

Artista: Mauricio Moreira Santos

El vestit de Manila

…per Andrea Chust Company

PRÒLEG

El llibret d’aquest any està dedicat a una de les representacions culturals més característiques del nostre poble, (i molts altres pobles), que malauradament a la nostra localitat es troba en perill de desaparició: el Vestit de Manila.

El Vestit de Manila agrupa una gran quantitat de valors que formen part de la nostra tradició i identitat com a poble: una indumentària que parla d’un moment concret, amb una peça fonamental el mantó de Manila; i la riquesa d’un rite, el del vestir, que es desenvolupa i es trasmet entre dones, d’unes a altres, generació rere generació.

Aquest llibret vol rendir un homenatge, per tant, no només a aquesta indumentària, sinó a totes aquelles dones picanyeres que s’han vestit, o han vestit altres dones de Manila. Gràcies a elles aquesta indumentària i aquesta manera de vestir-la han pervivit en el llarg del temps fins als nostres dies, en un moment en el qual poc a poc i malauradament, queden menys dones que mantinguen viva aquesta tradició. A totes elles GRÀCIES.

És per això que, a més a més, des d’aquest llibret volem reivindicar i llançar una proposta per tal que aquest tresor no es perda. En primer lloc, tractarem de comprendre i conèixer el vestit de Manila, la seua història, les arrels, les peces que el conformen, així com la manera de col·locar-les, fent una recopilació escrita per tal que almenys tot quede recollit en aquesta publicació, que ho puga difondre.

I, en segon lloc, farem una reflexió de les possibilitats de permanència d’aquesta indumentària. Com podem fer que pervisca i

siga de nou viscuda per les noves generacions, de manera que el valor immaterial del rite de vestir no es perda i continue viu per moltes generacions més.

I. APROXIMACIÓ AL VESTIT DE MANILA

Per a tots aquells que no coneguen aquesta indumentària i aquesta tradició picanyera i d’altres pobles, tractarem de fer una primera aproximació al vestit de Manila, concretament al nostre poble, Picanya.

El Vestit de Manila a Picanya es troba vinculat a la festa de les fadrines a la Mare de Déu de Montserrat, patrona de la nostra localitat, festa que es celebra a principis de setembre, i conclou el dia de la seua festa gran el 8 de setembre.

Tal com conta Josep Royo a la seua publicació de “50 anys de festa a la Mare de Déu de Montserrat. Picanya, 1955-2005” l’augment de la devoció a la Mar de Déu de Montserrat i el fet que a partir del segle

XVII fóra titular de la parròquia, marcarà sense dubte l’inici d’aquesta festa a Picanya. Una de les anotacions, en els llibres del Racional, ens detalla el fet d’una tradició que es manté viva al llarg del temps, com és l’elecció d’una dona casada, que ha de ser la clavariessa major, mentre que la resta seran joves solteres de la població. Aquest costum ha anat passant any rere any i en l’actualitat encara es fa de la mateixa manera.

A més a més, marca la tradició que les clavariesses encarregades de preparar la festa en l’any, són les que han de presentar una “llista” amb el nom de les que proposen perquè facen la festa l’any següent. Aquest llistat es llig en la missa dominical uns diumenges abans per tal que vagen preparant-se.

El dia de la festa a la processó de la Mare de Déu de Montserrat, les xiques fadrines que han organitzat les festes ixen vestides de clavariesses darrere de la Mare de Déu. Les xicones que celebraran la festa a l’any següent ixen davant de la imatge de la Verge vestides de Manila, com a manera d’anunciar a tota la gent del poble que seran les festeres de l’any següent.

D’aquesta manera el vestit de Manila ha eixit en processó pel nostre poble almenys una vegada a l’any, generació rere generació, ajudant a lluir els mantons de Manila més bonics, perquè tots puguem apreciar-los. Com veiem a la nostra localitat aquesta indumentària es troba lligada a una festa, i més concretament al fet que aquesta siga realitzada per festeres tots els anys. Aquesta associació deuria ser positiva, és una manera de garantir que la indumentària pervisca lligant-se a un esdeveniment anual concret.

El problema es dóna, quan per diferents circumstàncies, eixa festa entra en decadència sobretot lligada al fet que en els últims anys hagen sigut poques xiques les valentes que hagen decidit involucrar-se en organitzar-la. Si la festa lligada a les feste-

res no continua, la indumentària associada deixa de vestir-se i a poc a poc cau en l’oblit.

Com hem introduït al pròleg, el vestit de Manila associa molts valors culturals del nostre poble, i un dels seus valors més importants és el valor immaterial del rite del vestir. Any rere any dones del poble s’han dedicat a vestir a les festeres, de forma minuciosa i amb un ordre i una estructura molt precisa. Un dels elements fonamentals, i el més vistós del vestit de Manila, és el mateix Mantó. Un mantó que perquè siga ben lluït compta amb un procés molt precís de col·locació. A dia d’avui poques dones queden al poble, que sàpiguen vestir de Manila. És per això que també tractarem de recollir aquests testimonis, per recollir el pas a pas del vestir per sempre, i que no es perda.

II. ORIGEN I HISTÒRIA DEL VESTIT DE MANILA

Per què el vestit de Manila?

Aquesta és una pregunta que creiem fàcil de fer, però complicada de respondre amb gran certesa. El vestit de Manila és un compendi de peces amb una història individual que adquireixen una nova història i un nou sentit emprades totes juntes.

Popularment, al nostre poble molts han apostat perquè aquesta indumentària va ser triada per a la festa perquè era com les dones es casaven antigament. Aquest és un dels arguments que tractarem en la nostra recerca. Per això per poder entendre el perquè del

vestit de Manila i les seues arrels, és precís que investiguem aquesta indumentària començant pel vestit femení negre inferior que la compon, cristal·litzat a finals del segle XVIII i principis del XIX, però que es remunta i associa la seua història al segle XVI, el Segle d’Or de la moda espanyola.

EL VESTIT INFERIOR

El negre i L’Imperi espanyol

Per a tots els lectors i lectores que no ho sàpiguen, el color negre arriba a la moda internacional de la mà de l’Imperi espanyol, més concretament en el segle XVI, moment de major esplendor per part de la corona espanyola. Un segle en el qual tota Europa acabarà vestint com s’ha denomina “a la española”

En èpoques històriques anteriors, i en part com en l’actualitat, el vestit era el signe més evident de l’estatus social, i el rang estava estretament relacionat amb l’estil de vida. Les bones maneres, el port i el coneixement de les normes, el protocol i la cerimònia eren necessaris per a la vida en les més altes esferes, i era el vestit, portat de la manera adequada, la forma visible d’aquella vida de representació i del coneixement d’un rigorós ritual. El vestit es convertia així en un perfecte aliat del poder i en l’instrument visual més potent per a transmetre els ideals de la Monarquia.

El segle XVI, es podria encunyar com el Segle d’Or de la moda espanyola. Amb Felip II, moment de major esplendor de l’imperi espanyol, va quedar definit el vestit que s’imposaria en tota Europa i amb ell, les peces que tothom identificava amb Espanya, estiguent el seu predomini subjecte als èxits i els fracassos de la Monarquia. En aquesta etapa de la història d’Espanya, el vestit es converteix en un perfecte aliat de la monarquia més poderosa d’Europa.

Carmen Bernis, en els seus estudis sobre la moda a l’Espanya de Felip II, afirma que

“la indumentària sota aquest regnat estava al servei d’un ideal que buscava reduir al mínim els moviments possibles, a obligar al cap a estar sempre alçat. Afavoria així els moviments greus, assossegats i altius, concordes amb la fama que llavors tenien els espanyols, amos de mig món, d’alterosos i orgullosos.”

Res més eloqüent que aquestes línies per a entendre per què la moda espanyola tendia a empresonar el cos i, com a conseqüència, a constrényer-lo. Sembla evident que el vestit havia interpretat amb les seues formes les maneres, les virtuts i la conducta

de les persones que la societat espanyola valorava en aquells temps.

Al costat d’aquestes característiques estructurals del vestit cortesà, hem d’esmentar un dels signes que el va fer més universal: la preferència pel color negre

Un tint negre en les vestidures, que es va posar de moda en tota Europa, que va ressaltar en la noblesa i que era signe de dignitat i elegància. Un color negre que sempre havia sigut molt complicat i car d’aconseguir fins que es va descobrir el pal de campeche.

El Pal de Campeche, també conegut com a pal de tint, pal negre, o pal “ek”, és un arbre espinós, originari de Mèxic, que mesura fins a 15 metres d’altura. Es troba, principalment, en els estats de Yucatán, Campeche i Tabasco. Ja els maies antics utilitzaven la seua fusta com a adorns i el seu tint per a tenyir mantes i vestimentes. Del pal de tint es podien obtindre colors com el negre o el café. Actualment, encara que continua sent

convertir-se en símbol de poder i noblesa, imatge d’un regne poderós.

Així a l’àmbit de la moda, i concretament a la nostra nació, les vestimentes en negre quedaran associades a l’imperi espanyol, i més concretament als valors i a la identitat nacional lligada a aquells moments d’esplendor i glòria.

Un recurs que serà recupera’t pels espanyols amb el canvi de dinastia Borbònica per reivindicar la seua identitat nacional, baix el fenòmen del “majismo”.

En relació amb aquesta moda castissa, i amb les dones, hem de parlar del “vestit nacional”, com el van anomenar els estrangers que van viatjar per Espanya en aquells

de gran importància per a algunes comunitats indígenes, es troba en perill d’extinció. Aquest arbre, i concretament el seu tint, va ser descobert pels conqueridors espanyols que van veure tot el potencial. Precisament, el conqueridor Marcos d’Ayala, meravellat pel negre perfecte i durador que s’aconseguia, va començar a utilitzar-lo per a tenyir les teles en Nova Espanya. D’ací va passar a la Cort Espanyola de Felip II per a

anys, que són els que ens varen parlar d’ell, ja que als espanyols no els cridava l’atenció. Un vestit que va ser captat per Goya en tantes ocasions i que posteriorment també es va veure lligat al període romàntic, un moment de recuperació de la tradició i de recerca de les arrels nacionals.

Totes les dones espanyoles es posaven, per a eixir al carrer o anar a l’església, una falda negra que es va dir basquinya (llavors les faldes de color es van dir d’una altra manera) i es cobrien el cap i els muscles amb una mantellina negra o blanca. Quan entraven en una casa es llevaven totes dues peces, així que havien de portar davall una altra falda que es va dir brial, si

estava feta de tela de seda, o guardapeus, si estava feta de cotó. Totes les espanyoles tenien aquestes peces: nobles, burgeses i dones del poble.

Concretament per al territori valencià, Francesc Xavier Rausell fa referència al manuscrit de Pablo Carsí recuperat pel bibliòfil valencià Rafael Solaz Albert, qui va publicar l’estudi i transcripció en l’obra “Valencia 1800-1873, imagen, usos y costumbres, Dietario de Pablo Carsí y Gil”

Una publicació que recull descripcions de la indumentària valenciana en el segle XIX: “Modos de vestir de las mujeres. Para salir de casa vasquiña negra de seda, o de lo que podían gastar, pero estrecha y un palmo no llegaba a tierra, de modo que cuando tenían que alargar los pies para pasar alguna balsa, se tenían que levantar un poco la ropa, para poder alargar la pierna, la mantilla negra lo mis-

mo que la basquiña y un pañuelo al cuel[I]o, avierto un poco por el pecho y traían muchas cotilles que le abrasaban todo el bientre.”

“El pelo de la cabeza, o sean los cabellos los traían todos tirados atrás, y acían de todos una trena, y la asían doblada y atada con un cordón negro, y se llamaba castaña, no salían de casa sin traer puesta la basquiña.”

Com apreciem en aquest fragment, el vestit nacional estava molt interioritzat en la societat valenciana en aquells moments. I sobretot també estarà lligat a moments de gran solemnitat, com les celebracions litúrgiques.

El negre com a vestit de novia

Encara que ja no ho semble, el vestit blanc a l’hora de les noces és un invent modern, que a penes compleix cent anys. Ens hem acostumat tant a veure a les núvies de blanc, que es fa difícil assimilar com en un passat no tan llunyà, vestien de negre. Però, la veritat, és que no ha sigut sempre així. I que no era una cosa generalitzada, sinó amb matisos.

A Occident, fins ben entrat el segle XIX, les núvies es vestien de diferents colors.

La veritat és que el costum de vestir de blanc en les celebracions importants va ser cosa dels romans. La túnica blanca es complementava amb mantons rojos o taronges i corones de flors en el monyo. En l’Edat

mitjana la tendència era casar-se de roig. No és difícil imaginar-nos l’estampa gràcies als quadres flamencs; fins i tot ens venen al cap teles vellutades. Tot engalanat amb decoracions daurades.

Si bé en el Renaixement s’imposava el luxe amb brodats de pedres precioses, diamants i perles, cap al segle XVIII aqueix roig d’èpoques anteriors es va anar edulcorant amb els tons pastel.

De fet, el costum d’emprar el color blanc com a símbol de dol estava arrelada. No obstant això, ens remuntarem al segle XVI, moment en el qual Maria Estuard es casa de blanc amb Francesc de França. Imagineu-vos la cara de sorpresa davant aquest fet, que no va fer sinó imposar, ja sí, amb la Reina Victòria d’Anglaterra en 1840, el blanc com a to nupcial (símbol de virginitat i puresa arran del dogma catòlic de la Immaculada Concepció en 1854) entre les classes adinerades. Tota una marca de luxe i ostentació, ja que era molt costós arribar a aqueix to amb els procediments de l’època, i a més no era possible llavar-lo. Els materials, no obstant això, es conservaven i es destinaven a altres usos: quan va morir la reina, el gener de 1901, va ser enterrada amb el seu vel de noces sobre el rostre.

Lluny de l’imaginari del vestit blanc, moltes famílies atresoren fotos de les seues àvies o besàvies abillades de negre, color més com-

patible amb el dol que amb la celebració. Per què aquestes núvies vestien de negre?

S’anticipaven a un matrimoni infaust? Estaven de dol? Seguien una moda? La resposta, si bé és complexa, estaria prop de les últimes dues hipòtesis.

Per a Laura Zambrini existeixen dues raons per les quals les núvies es vestien de negre: “La primera és el dol: era molt comú que les dones al moment de casar-se respectaren dol per la mort d’algun familiar pròxim. La segona té a veure amb les diferències socials: el vestit negre permetia que la peça es reutilitzara. Les dones solien tindre vestits negres en el seu guarda-roba, que eren peces considerades elegants per a diferents ocasions. Solia ser un dos peces composat de falda i gipó o jaqueta.

A més, era més econòmic. L’encaix negre, per exemple, no era tan costós com les teles blanques”.

Un look que es completava amb vel negre per a la classe baixa i mantilla per a la classe mitjana, que se sostenien amb pinta o una corona de flors blanques de flor del taronger (puresa). També un corprés de flor del taronger en el pit (considerat símbol de puresa), que ja en els anys 20 del segle XX se substituiria per un ram de flors, fins i tot el vel negre per un blanc.

Patricia Raffellini, museòloga, magister en gestió cultural i docent en la càtedra d’Història del Vestit i Desenvolupament Tèxtil de la UADE, explica la importància d’aquestes vestimentes: “La moda és la punta de l’iceberg d’una realitat social. Cal parar-nos en la cultura i el consum del segle XIX i començaments del segle XX. A pesar que ja existia la industrialització, les peces es transmetien de generació en generació, i era un honor lluir materials heretats”.

Els vestits de núvia podien utilitzar-se en altres ocasions, i després es llegaven a la família o es donaven per a diferents causes, siga el vestit complet o les teles, encaixos o mate-

rials. “Quan es tractava d’una peça molt important –agrega– es donava per a donar-li un altre ús, aixovars de xiquets, estovalles d’església, era un regal molt preuat que es convertia en un altre objecte molt preuat, el consum no era d’un sol ús com ara.”

Rescatem en aquest punt un altre fragment referit per Francesc Xavier Rausell, del Semanario Pintoresco Español del 1839 que fa referència a unes noces celebrades a la ciutat de Villena:

“Las Bodas de Villena. (...) Pocos días después se celebra el casamiento. Los novios son conducidos a la Iglesia entre varios de sus parientes, llevando las mujeres jubón, basquiña y mantellina de anascote negro, y vistosos y largos rosarios”.

En aquest fragment podem comprovar com efectivament les novies del nostre territori també anaven vestides de negre per a les seues noces.

Com veiem tot estaria relacionat, el vestit femení negre a sigut un fons d’armari de les dones espanyoles des del segle XVI, amb uns valors lligats a la nostra identitat com a nació, i a més a més, lligat a la solemnitat. Un vestit que utilitzaran al llarg del temps, sent heretat de generació en generació, per ser de les peces més preuades, i que ressaltarà en la moda internacional, just en el moment en el qual es configuren i cristal·litzen les indumentàries populars al segle XIX i principis del XX.

El fet de que siga utilitzat per les novies, es degut a raons tan culturals i sociològiques, com a pràctiques, lligades al cost d’altres colors.

del Model del Mes publicat pel Museo del Traje, referent a aquesta peça.

Començarem aquesta secció fent menció a una referència que del Mantó fa Benito

EL MANTÓ DE MANILA

Una vegada abordada la indumentària inferior, el vestit negre femení, passarem a indagar al voltant de la peça més emblemàtica del vestit de Manila, el mateix mantó. I per aquest apartat seguirem la publicació

Pérez Galdós, a la seua obra Fortunata i Jacinta:

“[Ayún] és l’enginyer brodador dels mocadors de Manila, l’inventor del tipus de ramejat més vistós i elegant, el poeta fecundíssim d’aqueixos madrigals de crespó compostos amb flors i rimats amb ocells. A aquest il·lustre xinés deuen les espanyoles el bellíssim i característic xal que tant afavoreix la seua bellesa, el mantó de Manila, al mateix temps senyoril i popular, perquè l’han portat en els seus muscles la gran senyora i la gitana.

Embolicar-se en ell és com vestir-se amb un quadre. La indústria moderna no inventarà res que iguale a la ingènua poesia del mantó, esguitat de flors, flexible, pegadís i mat, amb aquell serrell que té alguna cosa dels embolics del somni i aquella brillantor de color que il·luminava les munions en els temps en què el seu ús era general. Aquesta peça bella es va bandejant, i només el poble la conserva amb admirable instint. Ho trau de les arques en les grans

èpoques de la vida, en els batejos i en les noces, com es dona al vent un himne d’alegria en el qual hi ha una estrofa per a la pàtria.

El mantó seria una peça vulgar si tinguera la ciència del disseny; no ho és per conservar el caràcter de les arts primitives i populars; és com la llegenda, com els contes de la infància, candorós i ric de color, fàcilment comprensible i refractari als canvis de la moda”.

Origens del mantó

Què és un mantó de Manila? És un llenç quadrat de seda decorat en colors vius amb flors, ocells o fantasies, i rematat en tot el seu perímetre per serrells.

Els mantons de Manila prenen el seu nom de la capital filipina, on feien la primera escala en el seu viatge des de la Xina fins a Espanya. Algunes fonts fixen el seu origen durant la dinastia xinesa Shang (entre els anys 1600 i 1046 a. C.), hipòtesi sustentada en el fet que van ser els xinesos els descobridors de la seda i els primers a brodar amb fil d’aquest material. La més antiga mostra de bordau xinés s’ha trobat en una tomba de la dinastia Zhou, del segle VI a. C.

Els brodats xinesos es produïen en diverses localitats, entre les quals destacava Cantó (hui Guangzhou), i eren exportats sota la supervisió del Consell Mercantil o Cohong, que els seus tretze membres eren els únics autoritzats a comerciar amb els possibles compradors estrangers.

Com apunta Encarnación Aguilar, els primers brodats xinesos en seda no van utilitzar com a suport el mantó, sinó portades de llibres, tapissos i estendards, en primer lloc, i més endavant vestits, cobertors i coixins. Els primers brodats en complements de muscles els trobem en els xals que van començar a usar les dones xineses en el segle VII per influència de l’Índia.

La Xina comerciava amb Occident a través de la Ruta de la Seda, per la qual cosa abans de finalitzar el segle XVI els objectes xinesos circulaven amb profusió pels regnes europeus. Per a facilitar el comerç amb el llunyà Orient es varen crear grans corporacions anomenades “companyies de les Índies Orientals”, que eren les que negociaven directament amb el Consell Mercantil de Cantó anteriorment citat. Bona part d’aquest comerç es realitzava a través de Filipines, que era des de 1564 colónia de la corona espanyola, incorporada pel conqueridor Miguel López de Legazpi, fundador de la ciutat de Manila en 1571. Al seu port arribaven nombroses mercaderies xineses que prosseguien el seu viatge en galions fins a Espanya, via illes Mariannes, Alta Califòrnia i Acapulco. Descarregades les mercaderies en aquest últim port, es traslladaven per terra al mexicà de Veracruz, des d’on partien cap a Espanya. Aquesta travessia, entre Filipines i Sevilla, es realitzava de dues a quatre vegades a l’any. El pas per Mèxic permet entendre per què l’historiador Joaquín Vázquez Parladé atribuïa al mantó xinés un origen mexicà. Els mantons arribaven en perfecte estat de conservació gràcies al fet que viatjaven ficats en unes caixes de fusta que en si mateixes són obres d’art, decorades amb incrustacions de mareperla i motius xinescos. Dins de cadascuna d’aquestes caixes s’allotjava una altra de cartó, l’interior del qual entelat constituïa el llit sobre la qual reposaven els mantons. Es conserven molt poques d’aquestes caixes, ja que la seua bellesa va fer que es reutilitzaran com a mobles tipus veladors.

L’ús dels mantons a la Xina no va perdurar, per no estar relacionats amb la vestimenta tradicional de les seues dones. En canvi, es van mantindre com a producte per a l’exportació, amb enorme èxit en les rutes comercials amb Occident, especialment a partir del segle XVIII. Des de 1820, i per influència dels antics xals indis, el disseny

dels mantons va evolucionar des del format rectangular original fins al quadrat.

Mantons de producció espanyola: tipologies

El període entre finals del segle XIX i principis del XX és en el qual a Espanya, i més concretament a Sevilla, es concentra la producció nacional dels mantons. Aquesta labor es va convertir per a les dones en una tasca quotidiana amb la qual contribuir a millorar l’economia familiar. En un primer moment es varen muntar tallers als quals acudien a treballar les dones, però quan la rendibilitat d’aquesta activitat va començar a decaure, van desaparèixer els tallers i les dones van continuar brodant a les seues cases. Encara hui se continuen brodant mantons de manera artesanal.

Pel que fa als motius decoratius, es modifiquen seguint els dictats del gust occidental, substituint els crisantems xinesos per grans

roses i donant als ocells que els adornaven unes característiques menys exòtiques. Quan les modes europees van imposar els seus tons grisos i opacs en el vestit femení, el mantó de Manila va caure en desgràcia entre la burgesia, i el seu ús es va limitar als substrats socials més baixos; es va mantindre viu gràcies al castissisme. La seua presència en la cerimònia del ball flamenc és un dels principals recursos de la gràcia de la “balladora”, a més d’un atribut femení ric en simbolisme.

CONCLUSIONS

Com hem pogut apreciar al llarg de la nostra recerca, el vestit de Manila encara que siga reconegut per la seua peça més emblemàtica, el mantó de Manila, es troba composat de diferents peces amb la seua història individual, una història individual que hem anat esbrinant separadament, per poder comprendre l’elecció de les diferents peces per a la nostra festa.

Com hem vist, el vestit negre femení adquireix en la nostra història un significat identitari molt marcat, i és cert que durant el període en el qual es constitueixen i cristal·litzen les indumentàries tradicionals l’ús d’aquest vestit negre és prou polivalent, sent emprat també per les dones per contraure matrimoni. Per tant, podem afirmar que l’elecció d’aquesta base per a la nostra indumentària va ser triada per motius tant culturals i identitaris com sociològics, ja que aquest vestit també s’utilitzaria per a les ocasions de major solemnitat, encara que no només fora per a contraure matrimoni. Totes aquestes teories podrien ser vàlides i tenen la seua argumentació teòrica.

Pel que respecta al Mantó de Manila, després de llegir els seus orígens, usos, i elaboracions, podem afirmar que seria triat com a peça exterior del vestit de Manila, ja que seria una de les peces del vestir més preuades i valuoses de l’arca heretada de generació en generació. No tot el món es podria

permetre o podria accedir a aquesta peça de luxe. A més a més, és una peça que també distingirà la nostra nació internacionalment, perqué arriba de la mà de l’imperi espanyol a Europa i al llarg de la seua història quedarà emmarcat com a part del nostre identitari cultural espanyol com una icona fonamental de la dona espanyola. Ambdues raons són vàlides per a l’elecció d’aquesta peça com la més vistosa i exterior que conforma la indumentària del vestit de Manila.

Finalment, la Teja i la mantellina formarien també part d’eixa herència en el vestit de la dona espanyola, cristal·litzada pel vestit nacional a finals del segle XVIII i principis del XIX, revalidada durant el Romanticisme, i que temps després també reprendrà el franquisme com a element difusor de la identitat espanyola.

III. PARTS I PECES DEL VESTIT DE MANILA

En aquest apartat tractarem de fer una enumeració de totes les peces necessàries per al vestit de Manila, així com una breu descripció de les peces més rellevants de caràcter històric, seguint principalment les publicacions de l’especialista en indumentària valenciana Francesc Xavier Rausell Adrian. Les peces, són:

➤ La roba interior

➤ El gipó o brusa de color negre (o més pròxim als nostres dies una samarreta interior de tirants d’home)

➤ La basquinya (preferiblement negra)

➤ Set sinagües

➤ Un mantó de Manila

➤ Una mantellina mitjana (225 x 75 mm)

➤ Una pinta (teja) mitjana o xicoteta

➤ Passador de pit per a la mantellina

➤ Sabates de taló iguals o semblants a les que haja de portar.

➤ Arracades (preferiblement polques o raïms)

➤ Collar (preferiblement de perla)

➤ Complements (monedes, carambes, polseres...)

➤ Passador per a l’escot (opcional)

➤ Ventall (preferiblement pericó)

➤ Una caixa d’agulles de cap negres

➤ Una caixa d’agulles negres de ganxo de punta fina per a mantellina.

LA ROBA INTERIOR

La roba interior, eren aquelles peces que es vestien directament damunt de la pell, peces que eren utilitzades per qualsevol classe social. El color més usual de la roba interior era el blanc o cru; així com el teixit més empleat el llenç, per brodar les inicials a la roba interior, sent el més comú era el fil de color roig.

La camisa

La camisa de la dona és una peça, que s’usava tant de dia com de nit. Era ampla amb una factura quadrada, folgada i llarga, cobreix des dels muscles fins a la part inferior dels genolls. Les camises de mànega llarga eren utilitzades per a resguardar-se del fred i els punys d’aquest tipus de mànegues es tancaven amb un botó.

Les calces

Les calces són una peça de punt de forma tubular, obertes per un extrem i tancades per l’altre, que pren forma de la cama i del peu. Les calces varen anar variant la seua llargària segons les modes, podien arribar baix el genoll o cobrir-lo allargant-se a part de la cuixa. Independentment de la seua llargària, el nom més generalitzat a les nostres terres és el de “calces”.

Creades per la necessitat d’abrigar peus i cames, han adquirit des del segle XVIII la consideració d’articles de moda. Durant la major part de la història moderna d’Europa, les calces d’home s’han vist més que les

seues homònimes femenines, ja que es cobria la part inferior del cos amb faldes més o menys llargues segons la moda. Cap a les darreries del segle XIX les dones començaren a usar calces amb dissenys i tonalitats cridaneres, amb diferents dissenys, geomètrics o més naturalistes. Ja al segle XIX i durant la dècada de 1940 aparegueren les calces de niló i dues dècades després els pantis o calces pantaló.

Els colors més usuals de les calces en la indumentària antiga i tradicional van ser el blanc, el blau clar, el color de rosa, el roig amb diferents tonalitats i el color negre.

Les lligacames

Les lligacames es nugaven al final de les calces per baix o per dalt dels genolls, segons la llargària d’aquestes, i servien per a fixar-les a les cames.

La sinagua

La sinagua és una falda interior ajustada a la cintura, sempre més curta que la falda davall de la qual anava. És la primera peça que anava col·locada sobre la camisa. Confeccionada amb llenç. També es coneix amb els noms de brial, enagos, enaigües,

sinagua, sinaues o faldetes de davall. Podien portar una o vàries, segons l’ocasió o la tovor exigida per la moda.

Cosset

Des dels temps més antics les dones s’han vist empresonades, subjectant i recloent el pit i el cos. I ho han fet de les més diverses maneres, des de la simple faixa de tela em-

bolicada, a l’invent d’una peça de vestir molt sofisticada que coneguem amb els noms de: justacòs, “justillo”, “ajustador”, “apretador”, cossatge, “costillo” o cotilla.

Els cossets van ser, en origen, estructures rígides que comprimien i modelaven el cos femení fins a deformar-lo. Confeccionades amb teixits de seda, cotó, lli o llana i les seues barreges. La seua principal característica rau en el reforç interior de varetes de diverses matèries: olivera, canya, palmito, espart, ferro o acer, que ajuden a la contenció del bust i de la cintura, elevant el pit i espentant els malucs cap avall.

Peces de roba interior, els cossets es confeccionaven amb cura i detall. Molts d’ells es podien envarar totalment, o solament les parts davanteres i/o central de l’espatla així com els laterals. Els merlets o faldetes s’obrien i acoblaven a la forma dels malucs, estilitzant la figura. Els envarats se sustentaven amb repunts realitzats a mà, amb fil més gruixut del mateix o de diferent color, contrastant amb el teixit.

Les dones populars també utilitzaven aquests cossets i, a les acaballes dels segles XIX, també va entrar a formar part de la roba tradicional per a vestir-se a la manera dels avantpassats. Pinazo, Ferrandis i altres pintors costumistes les representaren correctament, és a dir, com a cosset interior col·locat damunt de la camisa, davall les sinagües i la falda exterior.

EL GIPÓ O BRUSA

El gipó és la peça principal de cobriment del tors femení. Reforçada amb varetes de metall, branquetes o espart, cenyeix i modela el cos de la dona realçant el pit i perfilant la cintura.

Com sempre la moda anirà canviant i el cos de la dona anirà variant la seua figura. Per això farem un recorregut per les diferents opcions que es podien vestir en aquest conjunt depenent de les diferents èpoques, des

que es va poder plantejar el vestit de Manila com a un conjunt.

Els gipons negres curts

La moda francesa va introduir aquest tipus de gipons amb mànega a la sagnia, que prompte es van popularitzar a totes les classes socials, confeccionant-se amb gran varietat de teixits.

Els teixits de seda van ser especialment emprats per a la confecció d’aquests cossos ornant segons les modes els punys.

A les darreries del segle XIX i principis del segle XX, es recull en alguna obra pictòrica la utilització d’aquest tipus de gipons per a vestir-se a la manera tradicional. Segurament aquesta peça apareix utilitzada com una recialla del passat, tot i que és semblant als moderns cossos tardoromàntics negres de mànegues amples rematades amb randes.

Gipons negres llargs

Les mànegues llargues ajustades es van posar de moda en els vestits femenins durant la dècada de 1780 i amb elles la manera de cordar-se-les mitjançant botonadura, frunzits, cintes o altres. Si bé amb anterioritat ja es van usar gipons amb mànegues llargues, serà en aquest període quan localitzem una major fantasia en els cordats dels punys. El gipó de mànega llarga prompte va esdevenir la peça principal de cobriment del tors femení, utilitzada per a mudar sense atendre a factors climàtics. La confecció d’aquestes peces era realitzada sovint amb les millors teles teixides, estampades o tintades. D’entre totes elles destacaven els velluts laborats.

La Brusa negra

A finals del segle XIX principis del segle XX, la brusa o cos segueix les directrius de la moda del moment amb el conegut cos amb pit colom o voluminós.

Muscles voluminosos, mànegues estil pernil, cintura estreta i falda acampanada: aquesta era la silueta femenina pròpia del trànsit del segle XIX al segle XX.

La brusa és la peça principal del moment. Encara que pateix variacions quant al volum de les mànegues o l’altura del coll, mantindrà sempre un alt grau d’ornamentació, especialment amb randes i canesús voluminosos.

BASQUINYA

La basquinya és un dels mots més antics per tal de definir la falda de la dona, i va restar especialment en ús dins dels vestits regionals i populars arreu de l’Estat. El seu color negre, o excepcionalment d’altra tonalitat obscura, representa la serietat i l’autoritat.

Símbol del dol i la mort, també s’interpreta de forma positiva i negativa segons les cultures, que acoloreixen especialment part de la seua indumentària quotidiana i ritual de caràcter festiu amb aquest color.

Fou considerada, juntament amb la mante-

llina de blonda, com una de les peces més representatives del vestido nacional a la española, i ha estat confeccionada seguint els patrons de moda en totes les èpoques fins a l’actualitat.

La seua utilització per a l’acte litúrgic la féu especialment emprada per a vestir-la en les noces i en el dol. Fou usada per gran part de les dones per a les noces, com hem vist al llarg de la nostra recerca, i per a vestir-se a la forma antiga dins de les festivitats locals, com al nostre poble. En aquest ús es caracteritzen per estar confeccionades amb un teixit de base de seda llisa negra, setí, ras o tafetà principalment, i una decoració a la part inferior. En comarques com els Serrans o El Villar, sol ser una sanefa de vellut negre retallada, amb un disseny fitoform; segurament decoració que també tindrien les nostres basquinyes en un origen i que es va anar perdent per les modes i gustos del moment.

EL MANTÓ DE MANILA

Els grans mantons de Manila palesen la gran influència que van exercir les modes burgeses en els vestits populars. D’origen xinés, s’importaven a través de les seues rutes comercials de les illes Filipines i el port de Sevilla, tot i que altra hipòtesi els fa arribar a Cadis mitjançant la ruta Filipines-Veracruz.

La moda de cobrir-se amb xals o grans mocadors està present al vestir femení des de les acaballes del segle XVIII, i aquest fet va propiciar que l’ús d’aquest mantó es popularitzara ràpidament. Al darrer quart del segle XIX, la producció massiva d’aquestes peces per al mercat europeu i americà va provocar una forta baixada del seu preu i qualitat. La gran demanda generada va conduir a la creació d’una producció local en alguns obradors d’Andalusia. Durant el període de la regència de Maria Cristina (1885-1902) els mocadors de Manila van arribar al seu apogeu, essent utilitzats també per les classes populars en les danses i altres espectacles públics.

ADREÇ Arracades

Les arracades són una de les peces més característiques i indispensables de qualsevol adreç. Realitzades amb gran varietat de matèries, es creen sovint amb pedres i metalls preciosos o les seues imitacions. Els models més utilitzats d’arracades per als vestits tradicionals han estat aquells hereus dels dissenys barrocs, com el girandole o el pendeloque principalments. D’entre tots destaquen els barquillos, el tipus d’arracades més icònics i celebrats d’entre tots els usats per la dona valenciana en vestir-se a la manera tradicional.

Ja en el segle XIX, agafarà força la moda de les perles i d’inspiració orientalitzant.

La joieria de l’Índia va servir de model i inspiració per a diversos models d’arracades usuals entre les dones valencianes de la segona meitat del segle XIX. Especialment les cortines de perles menudes d’aljófar en disposició de balcó o paraigües, els citrins de color groc, els granulats, la tècnica de la filigrana i la utilització de perfils retallats de fulles o pardalets. Són exemples del gust pel fet oriental i que amb el temps van passar a usar-se en l’adreç tradicional, tot inventant peces a joc per tal de completar l’adreç.

Les arracades d’importació oriental també van emprar-se per tal de vestir-se a la manera tradicional i amb la roba quotidiana de festa en les dècades centrals del segle XIX. D’aquest moment podem destacar tipologies interioritzades en la nostra indumentària popular com els raïms, les polques o els balconets.

Les arracades comptaven amb anells i collar a joc, formant adreços amb el mateix tipus de perles, tanques i plaquetes ornades d’igual forma.

Joia de pit

El model de joia de pit en forma de llaç, coneguda a la França setcentista amb el nom de sevignes, esdevé al segle XVIII un dels dissenys més populars. Segons avança el huit-cents, aquesta tipologia tendeix a reduir el seu tamany i adoptar formes geomètriques i simètriques.

Existeixen dues classificacions principals de joies de pit que van utilitzar la llaçada com a peça fonamental, amb un, dos o tres cossos que pengen, constituint una joia en forma triangular descendent amb el llaç i ametla o llaç, una ametla, un cos intermedi i la creu. Aquestes joies presenten generalment un fort tradicionalisme en la seua factura, un fet que es dóna per extensió a tot l’Estat

Espanyol, amb les pedres tallades en taula i embotides amb encasts tancat i sobrealçats.

Collar

En el vestit de Manila concretament es destaca l’ús del collar de perles, d’una o vàries voltes. L’ús de perles va saltar a la moda internacional i es va estendre al segle XIX per part de la reina Victòria d’Anglaterra.

Agulles de monyo

L’ús d’agulles per sostindre el pentinat ha estat comú pràcticament a totes les cultures des de l’antiguitat. Fins als segles XVII i XVIII es documenta el seu ús en bona part de l’Estat Espanyol, destacant-ne a Múrcia, Aragó, Catalunya o Castella; però serà a les nostres terres on passe a utilitzar-se en el vestit tradicional i representatiu des del darrer terç del segle XIX.

Sembla que l’evolució dels remats arranca amb l’aparició de boles esfèriques, que podien ser calades o no, a les quals se’ls insereix diferents pedres i de vegades dissenys, gravades o cisellades en forma de mitja taronja gallonada. La forma de disc que pareix ser l’hereva, s’ornamenta amb espillets o pedres verdes que darrerament es vestiran amb perles menudes, sobretot al segle XIX, moment en el qual s’imposarà la moda de les perles.

LA PINTA I LA MANTELLINA

La Mantellina

Peça popular que les dones utilitzaven per a cobrir-se en senyal de respecte. Al segle XIX va restar solament per l’assistència als oficis religiosos o de caràcter ritual. Si bé durant la primera meitat del segle XVIII

les mantellines documentades són principalment de color blanc i realitzades amb teixit de baieta, cap a final de segle apareixen altres confeccionades amb teixits més transparents i lleugers. Ja a les acaballes del segle trobem les primeres mantellines de color.

La mantellina va ser un element fonamental de la indumentària espanyola. Havia tingut el seu gran moment a principis del segle XIX amb les modes goyesques, i el seu ús s’internacionalitza en vestir-la l’emperadriu Eugenia de Montijo. Per a la Belle époque la mantilla ja no constitueix un element de moda sinó de tradició, és una peça que perviu en els costums del vestir espanyol i que tindrà un nou moment d’esplendor quan a mitjan segle XX un modista espanyol, Balenciaga, la recupere com a element distintiu.

La Pinta

A Espanya existia la tradició de portar mantellina subjecta amb ajuda d’una pinta, d’aquesta manera s’eleva sobre el cap i emmarca el rostre sense afonar-lo.

Aquestes subjeccions poden ser de diferents grandàries. La pinta baixa o mitjana

s’usa per a actes seriosos, com un funeral, un acte religiós de tipus luctuós; és a dir, cerimònies on convé una certa discreció.

Mentre que l’alta és molt adequada per a actes festius, noces, bous, festes, de major lluïment personal.

La pinta, per tant, és el principal complement de la mantellina, ús de les quals es va estendre a partir de finals del segle XVIII amb la cristal·lització del vestit nacional i amb el romanticisme.

En principi, les pintes eren de carey en diferents tonalitats, des de les més claretes i melades fins a les més obscures. Els models més característics presentaven formes redones, quadrades i rectangular, sent les pintes de “teja” i mitja “teja” les més generalitzades. Unes eren llises i altres portaven artístics dibuixos calats.

Amb el temps, la progressiva desaparició de les tortugues de les quals s’obtenia aquesta matèria, així com la prohibició del seu ús, va fer que aquestes pintes de carey anaren substituint-se per materials sintètics, per protegir l’extinció d’aquestes espècies.

VENTALL

Emprats per a refrescar-se, com a para-sol o per tal d’allunyar els molestos insectes, han estat usats per diferents cultures des de l’antiguitat. Hom atribueix la seua invenció en Orient, i va evolucionar des

d’una estructura fixa o de pantalla fins a la plegable.

A partir del segle XVIII va deixar de ser un complement utilitzat exclusivament per l’aristocràcia i va passar a popularitzar-se i confeccionar-se amb varetes de fusta i un país reduït. Durant la primera part del segle XIX s’hi popularitzen els ventalls d’estil Imperi, més xicotets i sovint decorats amb pintures o brodats. Amb el Romanticisme creixerà la seua mida, els calats, daurats i les decoracions, precedents dels pericons que s’estilaren al darrer terç del segle XIX.

L’origen de la important indústria dels ventalls valencians ha d’estar possiblement en la fundació de la Real Fábrica de Abanicos de València i regulació del gremi de ventallers creat a principis del segle XIX. Els ventalls o palmitos han estat un dels complements més característics i usuals de la dona valenciana, fets servir especialment en vestir-se a la manera tradicional.

SABATES

Les sabates han estat reflex de la posició social i la situació econòmica de qui les

calça, a més de representar els gustos i la moda del moment històric al qual pertanyen. Al llarg de la seua evolució històrica han estat ornades amb tota mena de dissenys i materials, destacant els segles XVIII i XIX les aplicacions de cintes, perles, lluentons, passamaneries, sivelles o brodats. Aquestes van variar amb les modes, des de les sabates de taló alt amb orelles i sivelles del segle XVIII; les sabates apuntades, planes i cordades amb cintes de moda en les primeres dècades del segle XIX; les sabatilles de saló planes i de punta quadrada de la moda romàntica o els botins de pell o seda, amb punta accentuada, cordats o botonats de moda al darrer terç del segle XIX, han estat usuals per a vestir-se a la manera tradicional.

IV. EL RITE DEL VESTIR

Per abordar aquest apartat, abordarem dues maneres de vestir. En primer lloc, poden consultar com s’ha vestit de Manila al poble de Picanya en els últims 70 anys, a través del testimoni de Maruchi Tordera Montoliu, replegat per Josep Royo en la seua publicació Cinquanta anys de festa a la Mare de Déu de Montserrat. Picanya, 1955-2005. En aquest procés veuran com s’introdueixen les tovalles i s’elimina l’ús de cos negre, com a part superior inferior. Segurament açò es deu al fet de ser el vestit de Manila una de les indumentàries més solemnes, moltes dones també el vestien en actes com els batejos dels seus fills lactants, un moment en el qual estarien donant el pit i no podrien vestir els seus gipons o bruses a causa de la lactància. A més a més, s’han trobat molts mantons amb taques de llet materna. Per tant, probablement aquest seria el motiu principal del fet que se substituiria el cosset per les tovalles, amb la finalitat de no tacar una peça tan delicada com el Mantó de Manila.

PROCÉS DEL VESTIT DE MANILA

En aquesta publicació nosaltres hem volgut captar i replegar la manera més antiga i tradicional del vestit de Manila, que sí que compta amb totes les peces originals i no fa ús de l’estructura inferior de tovalles. En aquesta ocasió hem disposat de la collaboració de Pura Raga Tordera i Xelo “La Canaria”, que ens ha transmès els seus coneixements i ens ha regalat el seu saber fer. Com a maniquí hem comptat amb la participació de Natalia Chust Company, la nostra Fallera Major d’enguany.

Perquè fora més visual, hem captat el procés de “Vestir de Manila” mitjançant fotografies i hem realitzat un vídeo que poden consultar a través del QR que els facilitem més avall.

V. REIVINDICACIÓ I PROPOSTA

Com ja hem citat al nostre pròleg i a l’apartat de la introducció al Vestit de Manila, aquesta indumentària corres el risc d’entrar en un moment gradual de desaparició, ja que el moment per a vestir-lo que subordinat al fet que hi hagen clavariesses que facen la festa i el visten.

Per això trobem interessant llançar una proposta per tal d’assegurar-se que any rere anys hi hagen xicones que puguen vestir-lo, hi hagen o no festeres per a l’any pròxim. És una proposta que llancem tant a la nostra Parròquia de Nostra Senyora de Montserrat, més concretament a la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat.

La proposta seria la de realitzar una campanya d’abastiment i confecció d’un conjunt d’aquestes peces perquè quedaren en mans d’alguna d’aquestes dues institucions, ja siguen peces de nova factura com antigues que els propietaris decidisquen donar. D’aquesta manera, es podria conformar una Arca de la indumentària tradicional del nostre poble.

Un inventari de la localització i propietaris de cadascun dels mantons de Manila que es troben al nostre poble, per tal de recollir i catalogar aquesta riquesa, i per poder contactar aquests propietaris cada any, perquè puguen prestar-los per ser lluïts a la processó del dia 8 de setembre.

Cada any com marca la tradició, que es llisca diumenges previs a la festa, un llistat de les xiquetes pertanyents a una generació perque puguen vestir-se de Manila a la processó, amb aquest patrimoni comú.

BIBLIOGRAFIA

BOUCHER, FRANÇOIS, Historia del traje en Occidente: desde los orígenes hasta la actualidad.

CONGOSTO DE SOUSA, FRANCISCO, Introducción a la historia de la indumentaria en España.

RAUSELL ADRIAN, FRANCESC XAVIER. Indumentària tradicional valenciana II. La construcció del vestit tradicional valencià.

RAUSELL ADRIAN, FRANCESC XAVIER. Inventant la tradició. Indumentària i identitat.

RAUSELL ADRIAN, FRANCESC XAVIER. Indumentària valenciana. Al detall.

ROYO MARTÍNEZ, JOSEP. Cinquanta anys de festa a la Mare de Déu de Montserrat. Picanya, 1955-2005

QUINTANS SILVINA, Bodas. Por qué las novias de antes se casaban de negro.

LLORENTE LLORENTE, Lucina, Mantón chino de Manila. Modelo del mes de octubre de 2016 Nueva ventana Museo del Traje. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

FOTOGRAFIES:

RAUSELL ADRIAN, FRANCESC XAVIER

ROYO MARTÍNEZ, JOSEP

MUSEO DEL TRAJE

CEL, CENTRE D’ESTUDIS LOCALS DE PICANYA

FAMILIARS ANDREA CHUST COMPANY

ABONATS 2022-2023

Manuel Alejos Nemesio

Manuel Alejos Rocatí

Daniel Almenar Cubells

Isabel Añó Calero

Albert Arnau Sánchez

Elena Baixauli Aracil

Lola Beta Prosper

Gemma Cànoves Tordera

Alicia Edo Mingol

Maria Faubel Portolés

Cruz Fernández-Bermejo García-Moreno

Jose Ferrer Real

Angustias García Lozano

Isidoro Herreros Águila

Amparo Iniesta Romero

Francisco José Lino Casaban

Maria de los Ángeles Llorens Ortiz

Carles Machancoses García

Charo Marín Merino

Antonio Márquez Diaz

Amparo Martí Navarro

Isabel Martínez Ciscar

Florentino Muñoz Estupiña

Elies Murciano Ruiz

Ricardo Navarro Martínez

Verónica Ortega Aparicio

Mariví Palop Peris

Teo Plaza Belenguer

Irene Pons Cubells

Juan Luis Ramos Segura

Leonor Tarazona Alejos

Rosario Tarazona Ros

Imma Tarin Ruiz

Jose Luis Vega Alejos

Médico Estética Médico Estética

S E R V I C I O S

Maderoterapia

Manicuras

Pedicuras

Micropigmentación

Maquillaje

NUEVO ALFA ROMEO TONALE PLUG-IN HYBRID Q4.

TRACCIÓN TOTAL Y 280CV.

A NEW CHARGE OF SPORTINESS

Gama Tonale Plug-In Hybrid Q4: Consumo de combustible (l/100 km): 1,1 – 1,4; Consumo de energía eléctrica (kWh/100km): 16,8 – 18,7; Emisiones de CO2 (g/km): 26-33. Autonomía en modo eléctrico, en función de la versión y las opciones: EAER Combinado: de 62 Km a 69 Km. EAER City: de 71 Km a 82 Km. Valores de homologación determinados según el ciclo ponderado WLTP, actualizados a partir de 4/11/2022. Los valores indicados son a efectos comparativos. Los valores reales de consumo de combustible y energía eléctrica y de emisiones de CO2 pueden ser muy diferentes y pueden variar en función de las condiciones de uso y de diversos factores como: el equipamiento opcional, la frecuencia de recarga eléctrica por kilómetros recorridos, la temperatura ambiente, el estilo de conducción, la velocidad, el peso total del vehículo, el uso de determinados equipamientos (aire acondicionado, calefacción, radio, navegación, luces, etc.), el tipo y estado de los neumáticos, el estado de la carretera, las condiciones climáticas externas, etc. La autonomía real puede ser muy diferente y puede variar en función de: el equipamiento opcional, las condiciones de uso del coche (estilo de conducción, velocidad, peso total del vehículo, etc.), el uso de determinados equipos (aire acondicionado, calefacción, etc.), los tipos de neumáticos, el estado de la carretera, las condiciones climáticas externas.

ELECTRIC FREEDOM DAYS

GAMMA JEEP®

HÍBRIDA ENDOLLABLE -HYBRID Y

DESDE 170€/MES*

En 36 cuotas, Entrada: 11.849,00€, Última cuota: 25.066,22€. Comisión de apertura (3,99%) 1.026,47€ al contado. TIN 6,99% TAE 10,25%* CARGADOR EASYWALLBOX INCLUIDO Financiación con FCA AUTO BANK Válida hasta el 28/02/2023

Gama Jeep® Renegade Consumo de combustible WLTP: (l/100 km): 1,8-7 l/100km; Emisiones de CO2 WLTP(g/km): 41-160 g/km. *Oferta válida para un Jeep Renegade LIMITED PHEV (190 CV). Precio Recomendado: 36.713,90€. Sin incluir gastos de matriculación ni financiación. El precio incluye IVA, Transporte e IEMT calculado al tipo general, así como descuentos del concesionario y fabricante y la aportación del fabricante o concesionario correspondiente a cualquier incentivo, subvención o ayudas que resulte aplicable al vehículo, incluyendo el descuento aplicado por programa MOVES III. Además el cliente se podrá beneficiar de las cuantías individuales de ayuda del Plan MOVES III del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico y del Plan de incentivos a la Movilidad Eléctrica, en el marco del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia y el Mecanismo de Recuperación y Resiliencia, cumpliendo con todos y cada uno de los requisitos establecidos en el Real Decreto 266/2021 (consultar Procedimiento y Regulaciones del programa MOVES III en la página web www.idae.es). La oferta incluye asistencia en carretera de 3 años y contrato de mantenimiento de 2 años o 30.000 kilómetros lo que antes suceda.Entrada: 11.849€. (De los que 5.000€ se podrán recuperar del MOVES III, si dispone de un vehículo matriculado en España con una antigüedad de al menos 7 años, siendo el cliente su titular durante al menos los doce meses anteriores, para achatarrar). Importe total del crédito: 25.725,94€. Incluye Seguro Vida (opcional): 861,04€. con Crédit Agricole Assurancess y mediado a través de CBP PROTECCION DE PAGOS CORREDURIA DE SEGUROS Y REASEGUROS SL. Inscrita en el Registro de la Dirección General de Seguros y Fondos de Pensiones con RJ-0069 (Correduría de Reaseguros). Concertados los Seguros de Responsabilidad Civil y de Caución. Comisión de apertura (3,99%) 1.026,47€ al contado. 36 cuotas de 170,01 € y última cuota de 25.066,22€. Importe total de los intereses: 5.460,64€. Coste total del crédito: 7.348,15€. Precio total a plazos: 44.062,05€. Importe total adeudado: 32.213,05€. TIN 6,99%. TAE 10,25%. Sistema de amortización francés. Financiación sujeta a estudio y aprobación de la entidad financiera. Oferta de Multiopción de FCA AUTO BANK. A 36 meses y 45.000kms. Al final del plazo contratado, podrás devolverlo (según condiciones de contrato), cambiarlo o quedártelo pagando o refinanciando la cuota final. PVP recomendado al contado: 37.719€. Oferta válida solo para autónomos y particulares hasta el 28/02/2023. Oferta válida en Península y Baleares y mientras siga vigente y con fondos disponibles el MOVES III). La versión visionada puede no corresponder con el vehículo ofertado

DETALLS, REGALS I DOLÇOS

EL CELLER DE PEAMFLO

GRAN VARIETAT DE VINS, CAVES, CERVESSES

I PRODUCTES GOURMET

Rosa Martínez Ciscar

Calle San Josep, 16

· Forners des de 1890 ·

101

Ca’ PEPA

· Forners des de 1890 ·

“Generacions de bon fer a Picanya”

Forn · Pastisseria · Cafeteria · Gelateria

C/Senyera, nº28 · 46210 Picanya

Tlf: 96 159 04 18

C/Senyera, nº28 · 46210 Picanya

Tlf: 96 159 04 18

Reservas 960 218 057 - 691 725 225

ELUSAL CRISTALEROS

moixamarestaurant@gmail.com

METALICAS NAGAR

METALICAS NAGAR ELUSAL CRISTALEROS

METALICAS NAGAR

ELUSAL CRISTALEROS

Dos grandes empresas, con más de 25 años de experiencia, se fusionan para realizar todo tipo de trabajos relacionados con la carpintería metálica y acristalamiento. Con la máxima calidad en sus productos.

ELUSAL CRISTALEROS

Carpintería de aluminio y PVC. Cerrajería.

Acristalamiento.

Dos grandes empresas, con más de 25 años de experiencia, se fusionan para realizar todo tipo de trabajos relacionados con la carpintería metálica y acristalamiento. Con la máxima calidad en sus productos.

Dos grandes empresas, con más de 25 años de experiencia, se fusionan para realizar todo tipo de trabajos relacionados con la carpintería metálica y acristalamiento. Con la máxima calidad en sus productos.

Puertas automáticas. Toldos.

Cortinas de cristal. Techos.

Cierres enrollables. Automatismos.

Dos grandes empresas, con más de 25 años de experiencia, se fusionan para realizar todo tipo de trabajos relacionados con la carpintería metálica y acristalamiento. Con la máxima calidad en sus productos.

Carpintería de aluminio y PVC.

Cerrajería.

Puertas automáticas. Toldos.

Carpintería de aluminio y PVC. Cerrajería. Acristalamiento.

Acristalamiento.

Carpintería de aluminio y PVC.

Cortinas de cristal.

Puertas automáticas. Toldos.

Cierres enrollables.

Techos.

Cerrajería. Acristalamiento.

Cortinas de cristal. Techos.

Automatismos.

Puertas automáticas. Toldos.

Cierres enrollables.

Automatismos.

Cortinas de cristal. Techos.

Cierres enrollables.

Automatismos.

C/. Senyera 19, Picanya

Salvador Ten: 629912321

C/ Sombrerers, 5

C/ San Pascual, 13

Nacho García: 609300841 Pol. Ind. Masía del Juez PICANYA TORRENTE

Bones Festes

La Falla Plaça País Valencià agraeix la col·laboració de tota la publicitat.

PICANYA 2023