Llibret Falla Plaça de la Mercé 2013 by Falla Plaça de la Mercé

MERCÉ 2013 ELS SOMNIS DEL COR PRODUIXEN LABERINTS

Dediquem-li un temps al passat de les falles, per a entendre algunes coses, per貌, visquem el present. No recuperem tant. No podem tornar-nos arcaics. S贸n altres temps. Evolucionem. Alfredo Ruiz Ferrer

Este llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, què s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres. (www.lletresfalleres.org/) Els articles: “ Tanques Grogues”, “Projecte Lleona”, “Pedro Rodríguez, una trajectòria d’Especial” i “19642013: 50 anys d’evolució de Falles Infantils” han estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels llibrets de falla any 2013, què s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres. (www.lletresfalleres.org/) El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

CRÈDITS Edita Falla Plaça de la Mercé Coordinació Jose Francisco Carsí Navarro Roberto Heredia del Rey Disseny de l’edició Retales Estudi Creatiu

retales estudio creativo

[Jose Francisco Carsí Navarro Roberto Heredia del Rey]

Fotografia Comissió Falla Plaça de la Mercé Col.laboradors Alberto Abril, Anna Ruiz i Giovanni Nardin, Miguel Arraiz, Emilio J. Garcia, Enric Almero, Alfredo Ruiz, Jose Maria Lozano, Alberto Ferrer, Projecte Lleona, Falles I+E. Assesor lingüístic Jose Francisco Carsí Navarro Roberto Heredia del Rey Impressió La Imprenta Depòsit Legal V-3711-2012

Una decissió laberíntica La falla Plaça de la Mercé es llança en busca de nous reptes buscant alterar el conformisme actual. Aquest ens porta cap a un nou somni tot plagat de llaberints. Llaberints desconeguts per tots nosaltres però necessaris per alimentar els nostres afectes i poder així començar de nou el ritual faller.

00 1277121212181224 36122528 36 251236 6 Tanques Grogues

Falles i cohesió Social

Miguel Arraiz

J.Maria Lozano Velasco

L’arquitecte, artista faller i membre de la comissió de Castielfabib, ens traslada una Falles Creatives visió crítica del tancament dels Alfredo Ruiz monuments fallers en front al El paradigmàtic Alfredo vianant, fent un anàlisi històric Ruiz, pare de la nostra al voltant de la composició de la artista, tracta d’analitzar, falla durant els últims 60 anys. en aquest article, la innovació i la experimentació a les falles.

Projecte Lleona El nostre artista infantil Alberto Abril ha participat en un projecte que tracta de portar les tecnologies low-cost a la mecanització de peces a les falles. La Mercé aposta per la innovació tecnològica, a més de l’artística.

Les comissions de falla són una important ferramenta de nucleació dins del teixit urbà. El catedràtic de la UPV i membre del Consell Valencià de Cultura, aprofita les nostres pàgines per a divulgar la importancia de les falles als barris.

ÍNDEX

12 articles 50 falla gran 74 falla infantil 102 generació mercé

62 64949 343662386244 716262 49 50 anys d’evolució infantil El Analista Fallero

Pedro Rodríguez El Analista Fallero Onze vegades a la falla onze. Eixes son les falles plantades per Pedro Rodríguez a la Mercé, una trajectòria triomfal que revisem amb motiu de les 50 falletes plantades per la nostra comissió infantil.

L’explosió creativa de les falles infantils es patent, però, ¿hi ha hagut, de veres, una evolució al llarg dels últims 50 anys? El blogger “El Analista Fallero” fa un repàs als artistes i estils més importants a les falles infantils des que es va crear la nostra comissió infantil.

Falles I+E La Mercé ha apostat enguany per la innovació. Coneix el manifest de les falles anomenades I+E i segueix, amb un mapa, el recorregut per altres falles experimentals amigues.

ARTICLES

FALLES I INNOVACIÓ Alfredo Ruiz Ferrer

Art en les falles per al segle XXI com a innovació. Les falles Innovadores es diferencien de les tradicionals pel seu discurs estètic i ètic. ...perquè innovar, és inventar. és crear, és renovar-se, és alegrar...

La veritat és que, quan em van dir que escriguera un text que parlara sobre Innovació en les falles, no sabia que contestar. Volia dir que si i al mateix temps dir no, però no em van donar pressa. “Tens molt de temps, no hi ha pressa, i si no ho escrius, no passa absolutament res”. Així que no em vaig poder negar. Dos mesos preocupat per l’escrit. Dos folis i mig han quedat, “pensaments i reflexions” resumides i escrits d’esta manera. INTRODUCCIÓ “No entenc als que es dediquen a recuperar les falles el passat, allò que al seu dia es va crear, i ara són incapaços de defendre la seua evolució, el que és crea hui. Què té l’experimentació, la innovació o la creativitat, de roín?” Aquest escrit per la innovació versa sobre les estructures que omplin els carrers de València del 16 al 19 del mes de Març, a finals de l’hivern i que popularment anomenem falles. Gents de totes les edats i classes socials són el seu públic. Un

14 1

públic, molt variat que deambula lliurement en busca d’elles per a disfrutar-les. Unes construccions que ens permeten unir en elles, algunes de les Belles Arts, incloent‑hi la Filosofia, l’Arquitectura i la Poesia. La inclusió d’estes tres disciplines han motivat canvis substancials en la construcció de les noves estructures. Hui podem dir que algunes d’estes instal·lacions que es planten tenen els mateixos plantejaments o intencions que exigix l’obra d’art contemporània. Poques comissions aposten per la innovació però haver-les n’hi ha. Un grup d’elles manifesten un interés cap a unes propostes més compromeses, més ètiques, més estètiques. A aquest grup se’ls ha unit una falla històrica, la Plaça de La Mercé, amb una aposta innovadora molt interessant, per part de dos compromesos escultors, Anna Ruiz i Giovanni Nardin. Autors d’una instal·lació o proposta de canvi que no deixarà indiferent a ningú. ...PERQUÈ INNOVAR ÉS INVENTAR, CREAR, ÉS CANVIAR, ÉS ALEGRAR-SE... La paraula Innovació ha tingut pocs adeptes en el món de les falles. Aquest concepte es Alfredo Ruiz falles i innovació

sol utilitzar per a confondre al dir que “tots els artistes que tenen estil o una peculiaritat, innoven”. Aquesta errònia interpretació és causant de la paràlisi estètica i ètica que patix la “instal·lació” pública coneguda com a falla. L’estil és només una marca, dins del costum. Però no és prou, ja que la majoria de les vegades no transcendix, li pot faltar coratge. Per Innovació entenc allò que és capaç de transformar amb una tècnica, amb el pensament o l’acció, el mode de pensar, de fer, de sentir i de viure una vida renovada de continu. Una innovació és com passar de l’hivern a la primavera, bé per mitjà d’una evolució personal inconformista d’exigència sense cap límit, o per mitjà d’una acció revolucionària; pensada, intel·ligent, i sense concessions. En la primera es trobarien tots aquells creadors, lliures, silenciosos que posseïxen quelcom inusual, el “fervent esperit d’aventura” que va inspirar grans canvis en el Renaixement. En la segona es trobarien tots eixos ismes que des del romanticisme van aparéixer l’un darrere de l’altre, alterant, colpejant a tots els ordres que es resistien a la incursió o acceptació d’un nou pensament filosòfic, com a part fonamental de l’Art o del pensament d’Avantguarda.

Fig.1. Porció de Cuadrat Negre. Kazemir Malévich. 1923-1929. Museu Estatal de Rússia, San Petersburg (Rússia)

La innovació pense, ens alerta que quelcom nou s’acosta, quelcom ens va a canviar. ¿Per què innovació? La societat, madura, avança, desperta, evoluciona, exigix. L’artista inconformista, necessita expressar però no repetir, necessita el nomadisme, l’aventura. Necessita inventar, crear, comunicar. L’esperit innovador no té edat ni “casa” (estil) on albergar-se, ama l’incert esdevindre, el futur. Innovadors va haver-hi sempre en totes les èpoques, potser més quan el pensament filosòfic irromp en les nostres vides, trencant nostres pròpies certeses. Quan tot deixa de ser mètode, en favor d’una major llibertat per a l’individu. Una llista d’innovadors seria llarga, però no puc obviar alguns d’ells, només em referiré a l’Art, prenent aquells noms que considere referents de canvis substancials estètics i ètics. Donatello (1386-1466) escultor italià, va ser un innovador. En la seua maduresa als setanta anys va realitzar una obra innovadora i experimental. El seu David va ser el primer nu integral de ple volum que va aparéixer en l’escultura del Renaixement.

Una pintora, Sofonisba Anguissola (15321625) va ser reconeguda i apreciada per Giorgio Vasari en el seu llibre, “Vides dels més excel·lents arquitectes, escultors i pintors.” També Artemisia Gentileschi (1593-1654) va ser una pintora renaixentista. Va dotar a les seues obres d’un realisme dramàtic, va ser tan gran com qualsevol dels grans mestres. A la nostra escena, dos pintors espanyols van ser innovadors; Velázquez (1516-1660) i El Greco (1541- 1614) “estos arriben a dominar la tradició clàssica, la critiquen i arriben a inventar una manera de pintar original. Esta originalitat es percep hui en dia, aquest enorme èxit d’una creació original se sent al mirar els seus quadres”. Done un gran bot i situem-nos al començament del segle XX. El pintor rus d’origen ucraïnés Kasimir Malévich va pintar el Quadrat Negre. “Al llarg de la història de l’Art ha sigut d’una importància atroç. A simple vista no pot paréixer molt, però va ajudar a obrir la ment dels espectadors i incentivar les ànsies revolucionàries del moment. Sense el seu quadre, que va usar Malévich com a estendard per a la seua pròpia tomba, Alfredo Ruiz falles i innovació

segurament la nostra societat actual no seria tan oberta, tan plural i tan innovadora”. Innovador va ser, Marcel Duchamp. Duchamp era un artista insubornable, lliure, quasi sempre aïllat. Les seues propostes anaven dirigides al pensament. Encara que no sempre ho entengueren així els seus contemporanis. Autors com Picasso, Matisse i Braque van arribar a retirar-li la salutació. La pintora Tamara Lempicka (segle XX) màxim exponent de l’Art Decó... la seua pintura és d’una sensualitat exquisida. Joseph Beuys, la introducció de nous materials “pobres” van suposar un canvi radical en la concepció de nous modes d’expressió. Amb Joseph Beuys tot anirà canviant. Doris Salcedo escultora, (Segle XX) les instal·lacions i creacions del qual giren entorn del greu problema de la violència i a la seua devastadora incidència en el teixit social del seu país Colòmbia. ENTORN DE LES FALLES. Al llarg de la història de les falles hi ha hagut intents “innovadors”, propostes, provocacions, entrades i eixides espontànies, però no perseverança. Dissenyadors, Humoristes, Artistes amb renom deixaven una obra i no tornaven més. Bé perquè formaven part d’un equip, bé per que les falles les han considerat massa complicades o potser per que Alfredo Ruiz falles i innovació

ací no es “triomfa” i si es “triomfa”, és només ací. No transcendixen. Hi ha una espècie de rebuig de menyspreu a les falles per part de la “intel·lectualitat” i és que al popular no se li ama. No consideren l’Art per a un mitjà popular. Pense que l’art no té per que tindre un lloc espécific. A les falles, els passa el mateix que a la majoria de les festes populars en què intervé la religió, la política o els interessos comercials que tracten de dirigir o canalitzar un producte festiu. Així perden el sentit crític, renovador i creatiu del Dionísiac, de festa lliure, per una estètica arcaica, estètica del conservador, que s’alegra veient que res canvia, albergant-se i emparant-se en la tradicions per a continuar manipulant i furgant en els sentiments d’un sector popular que abduit per elles seguix el “costum d’una burgesia” abrigada això si, per un seguici de jurats i fallers “doctes” en la matèria, durant molt de temps guardians d’una “marca”. És una llàstima que des de l’oficialitat no es valore la riquesa creativa que suposen les falles. (Oïda sorda per a moltes coses i també per a l’Art). No parle d’economia, el reconeixement és una altra cosa menys banal. El reconeixement és amar els seus artistes, protegir-los almenys de tot allò que puga minvar el seu potencial creatiu, la seua llibertat creativa. Els polítics, que no amen l’Art, els organismes oficials que no protegixen la cultura, la innovació, l’experimentació o la creativitat estan acabats

o pràcticament insensibles, o com deia el poeta Walt Wiltman “cavalquen amortallats cap al seu propi funeral”. Pense que val la pena sacrificar el que s’anomena “correctament faller” en favor de quelcom útil, important. L’Art com a principi de llibertat. “La Diversitat és tan meravellosa”. Percep que encara que hi haja reticències hem entrat de ple en la Innovació estètica. Les falles mal dites Experimentals, cada vegada són més; són un fet comprovat i admés per això es poden dir: Innovadores. Alfredo Ruiz Ferrer. Artista

Fig.2. Esbós per “Poesia Horitzontal” Falla Mossén Sorell - Corona. Any 2008. Alfredo Ruiz

TANQUES GROGUES Miguel Arraiz

Serà tan sols una llegenda urbana, però, una vegada em digueren que Calatrava havia patentat unes tanques de disseny per a que la gent poguera saber per on accedir als seus edificis i com circular per ells. De fet, la majoria del seus edificis estan replets de elements efímers que ens ajuden a interpretar el que l’edifici/arquitecte no ha sabut fer. En el fons, alguna cosa semblant ens ocor re amb les falles i la seua implantació a la via pública. Sempre cercades per tanques. Tanques per evitar desperfectes, tanques per a evitar els vehicles, tanques per a cobrar entrada, tanques per aconseguir patrocinis, però a la fons tanques que no fan altra cosa que possar en evidència que alguna cosa falla, que no li estem donant la dignitat que es mereix el monument o no hem sabut resoldre la seua relació directa amb la ciutat i l’espai urbà que ocupa. Objectes d’art o artesania engabiats, que deurien conviure amb l’espai urbà mes que ocupar-ho, no sembla ser la millor targeta de visita del que és considera una societat

moderna. La imatge de falles totalment tancades per a protegir-se de les possibles conseqüències de conviure amb verbenes, és un exemple de a què donem prioritat. Un dels principals aspectes positius de la festa, és la capacitat de recuperar completament l’espai públic, encara que siga per tan sols uns dies. Però, hauríem de ser mes conscients de la responsabilitat que això comporta. La ciutat ens cedeix un espai i, l’ús que fem d’ell, influeix en gran manera en la relació que existeix entre fallers i no fallers. Existeix una bretxa entre els que amen les falles i els fugen de la ciutat espantats, tal vegada siga perque en volta de millorar l’espai, el convertim en un camp de mines, en allò privat. Els que som fallers, sabem perfectament que qualsevol visitant o turista es ben rebut, però la psicologia de l’espai es prou important i genera una barrera invisible, però molt potent. Tanmateix, les tanques no són invisibles, al contrari, son massa visibles. De fet, donar un repàs a la documentació fotogràfica dels Miguel Arraiz Tanques grogues

20 1

últims anys no ens fa més que constatar la seua important presencia. S’ha de tenir en compte que les obres artístiques que ocupen els nostres carrers son efímeres, l’únic que queda desprès és el seu record i les imatges. Imatges que després utilitzarem per a exportar la festa, per donar-la a conèixer. Què el primer pla de pràcticament totes eixes imatges siga una tanca no ens beneficia. Podríem aplegar a l’extrem d’algunes fogueres a Alacant que, a més de rodejat els seus monuments amb tanques, aquestes porten ben visible “arròs La Fallera”.

acumulació de mobles antics i elements apilats, donà pas a un esquema de podi sobre el que s’assentaven les figures com a una representació teatral.

Tornant al tema que ens ocupa que es la relació entre falla i espai urbà, es interessant fer un repàs de exemples de com resoldre dita relació. Fent una ullada a la documentació de les falles de principi de segle, es pot apreciar com ,el que en un principi pogué ser una Miguel Arraiz Tanques grogues

Aquest podi o entarimat anà evolucionant a mesura que el feien la grandària de les falles, tal i com es veu a les figures 1 i 2, obres de Cortina y Regino Mas. Dit element integrat a la pròpia falla permetia la relació directa entre el vianant i el monument i al mateix temps ens servia d’element separador. No tan sols això, sinó que, més importat encara, facilitava la lectura de les escenes de la falla sense tenir que situar-se l’espectador en primera fila. Amb el pas dels anys, aquesta estructura tan rígida de podi es va anar diluint poc a poc, integrant-se cada vegada més en la composició del conjunt de la falla. Com a exemple (figura 3), de nou Regino Mas a l’any 1943, on

Fig.1. Carlos Cortina, 1930, Pl. Mercat. Font (web gremi d’artistes fallers) Fig.2. Regino Más, 1933, Pi i Margall-Cirilo Amorós. Font (web gremi d’artistes fallers) Fig.3. Regino Más, 1943, Pl. Sant Jaume. Font (web gremi d’artistes fallers) Fig.4. Regino Más, 1944, Pl. Mercat. Font (web gremi d’artites fallers) Fig.5. Regino Más, 1949, Pl. Mercat. Font (web gremi d’artites fallers)

es veu la direccionalitat de la composició i com la presencia d’aquesta sobreelevació és molt menor a nivell compositiu. L’evolució de aquesta tipologia aplega al seu moment culminant en dues obres clau. Aquestes (figures 4 i 5), resolen d’un mode exquisit la relació entre espectador, espai públic i falla. L’ús de les fogasses de pa en la Falla Plaça del Mercat de 1944 (figura 4) i encara més, de les onades de mar a la mateixa falla però a l’any 1949 (figura 5) integren perfectament la falla a la plaça, no com si es tractaren d’un element estrany, sinó com si pertanyera a eixe lloc. A més a més, els avantatges per al espectador, anteriorment mencionades, faciliten la lectura de les escenes. A partir d’aquest moment, les composicions tornen a tendir a escenes soltes sobre podis. Els baixos cada vegada són més baixos i es

recorre amb major assiduïtat a elements fora d’escala, o d’escales diverses. Grans figures envoltades d’altres cossos de mitja escala i, en la part baixa ninots d’escala humana. Es tracta de recursos molt efectistes a llarga distància, però, tot això ha anat en detriment de resoldre, de manera adequada, la relació entre la part baixa i la part alta del monument. Tot el procés d’evolució compositiva fins als anys 50 pareix començar a recorre el camí de manera inversa. Durant aquest període, els baixos de la falla han anat desintegrant-se, separant-se del cos principal de la falla poc a poc, fins que, a la actualitat, es fiquen damunt d’una catifa verda, nans de jardí. Aquest model comença a estar esgotat, és difícil albirar cap on podem evolucionar aquest esquema compositiu. Perquè evolucionarà, de segur que ho farà, i més ràpid del que creguem, a soles fa falta donar un breu repàs a la documentació Miguel Arraiz Tanques grogues

Fig.6. Creació d’un espai interior, l’espectador està dins, forma part de la falla. Miguel Arraiz, 2011, Castielfabib. Font (Noel Arraiz) Fig.7. Recuperació completa de l’espai públic, la falla és completament permeable. Anna Ruiz, 2012, Corona. Font (Anna Ruiz)

històrica en la que contem, sempre que les tanques grogues ho permeten. Evidentment, tant aquestos exemples (figures 6 i 7) com els anterior, són tan sols això, exemples, ja que l’espai, la densitat d’ocupació de la setmana fallera i molts altres aspectes condicionen les possibilitats. Moltes vegades no és viable realitzar un exercici de subtilesa, perquè les falles són una festa ruda en aquest sentit. Però estic convençut de que som capaços de, al menys pensar o plantejar solucions més creatives i conciliadores que una tanca del color que siga. Miguel Arraiz Garcia. Arquitecte en Bipolaire Arquitectos. Artista Falla Castielfabib - Marqués de Sant Joan

les

E T C E

ROJ

ern

lt aa

a tiv

A N O LLE s

din

inn

gic

l貌 no

贸t

ci va

la de

o aL

t os

l s fa

Al món de l’escultura, a diferència del disseny gràfic, no ha hagut una aplicació significativa de les tasques industrials. Les falles, com escultures que són, també alienes a la innovació tecnològica, malgrat de solucions d’escanejat per a grans remats, que requereixen d’un desembossament gran. Al camp tecnològic, aquests últims, anys hem rebut notícies de nous dispositius. Les noves màquines, anomenades 3D, són dispositius que permeten crear un objecte tridimensional tenint com a base un disseny digital. Dins d’aquest trobem la escultura digital que ha tingut com a principal camp d’aplicació la producció d’objectes per a cinema i videojocs. Però, últimament, altres disciplines han començat a utilitzar aquest tipus de programes a les seues creacions, com la industria del joguet, joieria, inclús la indústria de l’automoció. El sector de les falles podria beneficiar-se d’aquest avantatge per a substituir el procés

de modelatge tradicional produint ninots directament amb l’ordinador. D’aquesta manera s’elimina la necessitat d’una maqueta prèvia que escanejar, laminar i seccionar. Amb aquesta conjuntura tecnològica apareix Projecte Lleona. El projecte s’inspira en el Projecte RepRap, una iniciativa britànica basada en software lliure i gratuït. A diferència d’aquest, Projecte Lleona fixa el seu objectiu a la obtenció de peces de major mesura per adaptar-ho al món faller, ja que els prototipus existents tenien un preu molt elevat i els objectes creats eren d’una mesura molt menuda. El Projecte és una iniciativa de l’artista valencià Rubén Tortosa (després s’incorporaren Alberto Abril, Miguel Sánchez, Juanjo Copoví i Jorge Alcaide) amb l’objectiu de millorar el procés de creació de falles. Les característiques del projecte són el desenvolupament de noves tècniques i l’adaptació d’altres existents al món de la creació de falles. Es busca tecnologia low-cost a les falles

Fig.1. Procés de creació digital, modelat i acabat final d’un ninot de falla Artista: Alberto Abril (http://proyectolleona. blogspot.com.es/)

obrir nous plantejaments i solucions per a la realització d’escultures efímeres. L’esperit inicial és ajudar a l’artista tradicional amb noves ferramentes de baix cost, en contraposició de les actuals tècniques de modelat 3D que suposen inversions inicials molt grans. El procés de creació de falles mitjançant el Projecte Lleona consisteix en l’obtenció d’un model digital, seccionat del model i, finalment, el fresatge del material per a l’obtenció de la peça definitiva. Per a l’obtenció del model en 3D hi han dues opcions. La primera és l’escanejat d’un objecte modelat prèviament a mà mitjançant un escàner 3D. Aquesta dispositiu té un preu prou elevat, però hi han alternatives. Una de les més senzilles i barates és utilitzar una càmera de fotos per prendre una seqüència d’imatges de l’objecte a reproduir, i amb programes de fotogrametria obtindre un model digital en 3 dimensions. Un altra opció és l’ús de les tecnologies informàtiques i el modelat 3D, és a dir, la creació de la peça directament a l’ordinador. El resultat d’aquestes opcions és la creació d’una malla que permet eliminar els errors, escalar el model, girar-lo i moure-ho a la nostra voluntat. A diferència dels mètodes automatitzats tradicionals que es basen en corbes de nivell, el Projecte Lleona consisteix al fresatge directe del volum sòlid. Aquest sistema requereix menys treball de l’acabat final per part de Projecte Lleona

l’artista, ja que al mètode existent, primer cal suavitzar els escalons entre les diferents corbes de nivell. Aquesta tècnica es vàlida per a peces de tamany reduït. Per a obtindre peces de major volum (és a dir, són més grans que les planxes de material o de dimensions majors que la superfície de la nostra ferramenta de tall) es requereix d’una solució intermèdia entre les dues tècniques, descompondre la peça en volums més menuts. Es tracta d’obtindre el modelat directe en diverses corbes de nivell d’una figura, les quals posteriorment fresades. Així és redueix el modelat posterior del volum una vegada juntes totes les corbes. El Projecte Lleona ha desenvolupat una màquina CNC (Control Numèric Computeritzat) junt a una aplicació informàtica específica per al tall i fresat amb poliestiré. La màquina ha sigut concebuda para la realització de figures menudes o grans remats, posant especial interés a la velocitat del eixos x, y i z. La màquina és capaç de fresar planxes de fins a 1,20x2m amb grossàries de 300mm. L’estructura està realitzada amb perfils d’alumini amb un muntatge senzill. Les guies d’alumini son autonetejables i estan preparades per a treballar en condicions de extrema brutícia. Quins són els avantatges del Projecte Lleona? Amb aquest procediment aconseguim una major rapidesa en la producció de

figures (per exemple, figures simètriques), la facilitat de modificació de qualsevol element digitalment a partir d’un model base, l’estalvi de material ja que no hi ha cap prova fins a la figura definitiva i una reducció d’espai necessari per al treball i el emmagatzemament, ja que hi ha un major rendiment amb la utilització del material, sent el procés més sostenible (menys residus). Rubén Tortosa. Doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. Professor del departament de dibuix de la Facultat de Belles Arts. Miguel Sánchez. Doctor en Informàtica per la Universitat Politècnica de València. Professor de l’Escola Tècnica Superior Enginyeria Informàtica. Juanjo Copoví. Artista faller. Artista de la Falla Infantil Músic Espí - Gravador Fabregat 2013 Jor ge A lc a ide . Enginyer Indus t r ia l . Professor del departament de projectes d’enginyeria a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria del Disseny. Professor de soft ware d’escultura digital (Zbrush)

FALLES I COHESIÓ SOCIAL José María Lozano Velasco

La crítica situació que en aquest començament de Segle XXI està vivint el món occidental és, en gran part, el resultat impredicible d’un creixement sense límits, desequilibrat i molt allunyat d’allò que des de l’Informe Brutland i el Cap de Rio de Janeiro de 1992 coneixem com ‘desenvolupament sostenible’. Durant els dos últims decennis han sigut moltes les veus que advoquen per un canvi de model a les relacions productives, als criteris de planificació territorial i, més concretament, a la construcció i gestió de la ciutat. La coneguda com a ‘Declaración de Valencia’, després de la reunió interdisciplinària d’experts convocats per la Càtedra d’Arquitectura Sostenible Bancaixa Hàbitat (Càtedra Universitat Empresa de la UPV) a l’octubre de 2007, va fer especial insistència en els aspectes socials com els rellevants d’eixa tríade que es completa amb els mediambientals i els econòmics: ‘Un desenrotllament sostenible, basat en criteris d’economia ecològica i també en la seua accepció social i mediambiental, ha de ser guia i objectiu de la intervenció humana en qualsevol d’aquestes escales: territori, ciutat, assentament, vivenda i individu. Criteris d’interterritorialitat hauran de substituir en els processos de producció o gestió a aquells altres aparentment autònoms i independents’. Posteriorment, hem definit la sostenibilitat en l’àmbit arquitectònic en termes d’optimització de recursos: recursos humans, recursos naturals i recursos materials.”

José María Lozano Velasco Falles i Cohesió Social

I les primeres preocupacions al voltant de la lluita davant el canvi climàtic i la defensa de la biodiversitat han derivat en el convenciment que una estructura social cohesionada i compromesa amb la qualitat de vida és el millor vehicle per a l’obtenció de tan importants objectius. El concepte de ‘gobernanza’ entés com el bon govern en matèria de planificació i gestió urbanística no està sols hui en les pràctiques derivades de l’Agenda 21 en aquells municipis que l’apliquen com a tal, sinó que també s’aplica en les investigacions sectorials que conduïxen a la idea de ‘ciutat inteligent’ (smart city) i la reivindicació del barri com a unitat suburbana que facilita l’organització ciutadana i procura la permanència de les seues senyals d’identitat. L’associacionisme i la cohesió social resulten, aleshores, variables de primera importància. No obstant això, el concepte ‘cohesió social’ no té per als experts un grau de concreció suficient com per a definir-ho disciplinarment. S’admet que és una condició pròpia de societats ben organitzades, amb mecanismes per a evitar la seua divisió interna, la seua nuclearització i, per descomptat, el conflicte entre les parts. Des d’un punt de vista més proactiu pot entendre’s com una bona ferramenta en la lluita contra la desigualtat, la pobresa i la violència. L’equilibri entre allò local i allò general, entre el cultiu dels senyals d’identitat pròpies i el sentit de pertinença a un grup José María Lozano Velasco Falles i Cohesió Social

més ampli no és fàcil. Però és, sens dubte, un signe d’intel·ligència i de maduresa; una qüestió que ha caracteritzat i continua caracteritzant a la societat valenciana. I si no resulta senzill implementar mecanismes ‘ex novo’ amb aquest objectiu en societats fragmentades i en les que l’individualisme i els interessos particulars -encara resultant legítims- prevalen damunt el col·lectiu i els interessos generals, és de sentit comú enfortir i recolzar-se en el teixit social existent en aquelles que poden caracteritzar-se per la seua existència. La ciutat de València i altres municipis de la Comunitat tenen en la festa de les Falles un important suport de cohesió social que transcendeix l’activitat purament festera. I la Declaració de Ben Immaterial d’Interés Cultural (BIC) aprovada per la Generalitat Valenciana al març de 2012 a instàncies inicials de l’Ajuntament de València, com un pas previ al que poguera resultar finalment una declaració de la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat, eleva a autèntica categoria cultural el seu contingut lúdic i festiu. És sabut que les Falles, tal com hui les coneixem, es remunten a les primeres manifestacions espontànies que en el segle XVIII treien a cremar al carrer trastos vells, restes inservibles i el ‘parot’, aquella estructura llenyosa que havia sigut utilitzada durant l’hivern per a suportar candeles i bugies.

Fig.1. Interior del pabelló de la Falla Plaça de la Mercé a la Fira de Juliol, 1963, Font (Arxiu Falla Plaça de la Mercé) Fig.2. Carrosa de la Falla Plaça de la Mercé per a la batalla de flors, 1963, Font (Arxiu Falla Plaça de la Mercé) 2

Des d’aquest punt de la història, i fonamentalment, al segle XIX, la Festa va ser adquirint importants nivells de popularitat que ens han portat als més de dos-cents mil fallers i falleres que actualment treballen durant tot l’any des de l`apuntá fins a la cremà. A la importància que té el món faller en la conservació viva del valencià com a llengua, s’unix la creativitat de cada Comissió i de cada artista en una sana competència que permet i augmenta la identificació amb el barri que la sustenta. Perquè al fi i al cap, és el barri el suport físic de la forma associativa i, en particular, de totes i cada una de les activitats principals: les reunions periòdiques en el casal, els concursos de paelles

i altres concursos infantils, làrreplegá, les cercaviles, les revetles... I és també el barri el que, superat el ‘zoning’ que va derivar d’una interpretació massa rígida de la Carta d’Athenas i la seua preceptiva divisió entre residència, treball, oci i mobilitat- pot permetre apreciar i potenciar valors de proximitat (slow cities) que la gran ciutat dificulta. L’Informe que el Consell Valencià de Cultura va aprovar per a la seua incorporació a l’expedient d’incoació de Bé d’Interés Cultural establia a aquest respecte: “No cal subratllar que este potencial associatiu és un cabal dénorme valor, que dóna coherencia i articula la societat, des de lèsperit festiu, i es projecta sobre moltes altres activitats José María Lozano Velasco Falles i Cohesió Social

culturals, benèfiques i de comunicació, com un ric cabal cívic. Que és capaç de manifestar-se viu i operatiu, a més, tant en els moments en què el poble viu esdeveniments felinos com també en els de calamitat o desgràcia col.lectiva”.

tema i personatges (ninots) característics de l’any, així com les raons per a la crítica i la ironia. Es coneix que, allà per la mitat del segle XIX, a l`Almoina, Bernat i Baldoví, l’autor del famós sainet “El Virgo de Vicenteta” i de diverses representacions de Sant Vicent Ferrer, nascut en Sueca precisament un dia de Sant Josep, va consolidar la importància d’esta peça.

Agraïsc l’oportunitat que la Falla Plaça de la Mercé em brinda per a, a través del seu Llibret, divulgar un concepte com el de cohesió social i el seu protagonisme en la construcció d’una ciutat millor per a tots. Perquè el llibret és una de les peces claus en el conjunt de les moltes que voltegen al monument faller pròpiament dit. Aquesta publicació conté normalment les explicacions que permeten entendre el sentit i significat de la Festa, relata les principals activitats i objectius de la Comissió, i compartix amb el lector les claus per a comprendre - normalment amb fi humor- l’elecció del José María Lozano Velasco Falles i Cohesió Social

Però no és només el llibret -i la literatura en clau humorística- l’únic pont que les Falles tendeixen amb el món de la cultura popular. En la música, un altre dels pilars de l’associacionisme valencià, es troba un nou llit de participació ciutadana i d’ ‘enganche’ amb la tradició, sense renúncia a l’evolució i inclús, a l’avantguarda. Perquè la relació entre Les Falles i les agrupacions musicals és ja particularment intensa i hi ha hagut comissions que han creat la seua pròpia banda.

El llibret és una de les peces claus en el conjunt de les moltes que voltegen al monument faller pròpiament dit. Aquesta publicació s’encarrega de divulgar un concepte com el de cohesió social i el seu protagonisme en la construcció d’una ciutat millor per a tots.

Fig.3. Programa de Festejos i Balls del pabelló de la Falla Plaça de la Mercé a la Fira de Juliol, 1956, Font (Arxiu Falla Plaça de la Mercé) Fig.4. Banda de Música a la Plaça de la Mercé, 1976, Font (Arxiu Falla Plaça de la Mercé)

La cercavila, una de les manifestacions més visuals i compartides, està vinculat especialment a la música i fa d’ella un material imprescindible per a la seua realització. Tot alló encara que l’essència de la Festa és -obviament- el monument faller, i que al voltant d’ell es produeix la major activitat econòmica i laboral. També els principals impulsos artístics i un conjunt d’oficis artesanals o industrials que en l’anys seixanta del passat segle XX van donar vida a la Ciutat de l’Artista Faller (Al pròxim curs acadèmic de l’Escola d’Arquitectura de València, s’estudiarà al Projecte Fi de carrera el seu ‘reciclatge urbà’) , agrupant la pràctica totalitat de tallers, magatzems i algunes indústries afins o complementàries. Art, artesania i indústria, literatura i música, oci i sana diversió, són ingredients

imprescindibles de la Festa de les Falles i també elements de cohesió social, no sols de les dos-centes mil persones que es mouen activament per a la seua celebració, sinó del conjunt dels valencians i dels moltíssims visitants nacionals o estrangers que les disfruten en les dates principals entorn del dia de Sant Josep. Poques festes populars de las què es celebren al nostre país poden exemplificar una activitat continuada al llarg de l’any, que al mateix temps implique una participació tan viva de xiquets, jóvens i majors i en la que -pràcticament des dels seus inicis- la dona represente un paper rellevant. I poques societats compten amb un actiu com aquest. Per tot allò aprofite aquesta magnífica ocasió per a compartir amb els molts lectors d’aquesta publicació aquest aspecte fonamental d’allò que les falles poden significar en la construcció de la ciutat contemporània. José María Lozano Velasco. Catedrátic UPV. Professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de València. Secretari de la Comissió de les Ciències del Consell Valencià de Cultura. José María Lozano Velasco Falles i Cohesió Social

PEDRO RODRÍGUEZ Una trajectòria d’especial

Les onze falles de Pedro a la Mercé any

lema

premis

1995

Aventures de l'Oest

6é

1996

Olimpiada

1997

Excursions a Tot Terreny

3er

2on I+G

1998

New York - New York

3er

3er I+G

1999

La Terra ens deixarà penjats

2on

2on I+G

2000

Entre pinyons va este joc

3er

5é I+G

2001

Arts Març...ials!

4t I+G

2002

Aterrisa com pugues

2on I+G

2003

Sorolls de vida

2004

Perruquers sense Fronteres

5é

3er I+G

2005

A on estan les claus?

5é I+G é

Malgrat dels seus últims èxits (Ninots Indultat 2009 i 2011, i 1º Premi d’ingeni i gràcia de secció especial infantil 2012 a la falla Regne de València – Duc de Calabria), parlar de l’artista Pedro Rodríguez es parlar de la Falla infantil de la Plaça de la Mercé. De les seues 18 falletes plantades a la secció especial infantil, va realitzar onze per a la comissió de la Mercé. I parlar de la comissió infantil de la Mercé es parlar de Pedro, ja que de 14 falletes plantades en la màxima categoria, onze han sigut d’ell, un dels 4 artistes diferents que han plantat en especial (Joaquim Clavijo, Josep Samblàs, el propi Pedro i Carlos Borrás), fet que destaca mes encara la relació de l’artista amb la falla. Pedro va arribar a la comissió al inici d’un període nou per a la Mercé. Després de l’ incursió a Especial en 1988 amb motiu del 25 aniversari, al 94 la comissió decideix apostar definitivament per la màxima secció, després de 5 anys en secció primera. Però la millor manera d’assentar-se era apostant per un jove artista que portava 4 anys plantant falles infantils. I això va canviar el devenir de la Falla Infantil de la Mercé. Una secció jove, que encara no coneixia els èxits en el El analista fallero Pedro Rodríguez, una trajectòria d’especial

Fig.1. Collage d’imàgens de les 11 falles de Pedro Rodríguez per a la Falla Plaça de la Mercé, 1995-2005. Font (Arxiu Pedro Rodríguez, Arxiu Juanfran Barberá i Arxiu Jose Francisco Carsí) Fig.2. Detall d’una escena de “La Terra ens deixarà penjats”. Pedro Rodríguez, 1999, Falla Plaça de la Mercé. Font (Arxiu Pedro Rodríguez)

Monument, però de gran fama en quant a Teatre, Cavalcada del Ninot, Declamació i dibuix i damunt tot, la Laboriositat Fallera. Els començaments van ser difícils, amb poc reconeixement per part del jurat als dos seus primers anys (95 i 96), però amb dos monuments aclamats per la critica, amb composicions originals i arriscades, on encara buscava trobar la seua línia. Els següent lustre és l’època daurada de Pedro i de la comissió. Des de 1997, les seues falletes no es baixen del podi (seqüència 3er-3er-2on-3er-3er), i en més d’una ocasió es queden amb la mel als llavis amb rivals com Molés, Paco Lopez o Manolo Blanco. A més, obté el guardó a millor ninot de Secció Especial a l’any 1999. Les dos primeres falles van demostrar la seua capacitat compositiva, unida a la llibertat de mides. No obstant això, amb la restricció de les mesures, aconsegueix trobar la seua línia estètica, la caricatura còmica. Una línia caracteritzada per un element principal que donava volum y conceptualitzava la falleta. Eixos elements mecànics que segons el jurat li penalitzaven (Tot-terreny, gratacels, volcà, camió, màquina elevadora...) davant altres falles ‘més modelades’ i que El analista fallero Pedro Rodríguez, una trajectòria d’especial

amb els anys s’han convertit en el segell de les falles de Pedro. Però Pedro mai ha deixat de posar atenció al detall. Lo que començà sent un joc, ha acabat per ser altra de les característiques intrínseques dels seus treballs. Parlem dels detallets en forma d’animals que acompanyen les escenes, que fan la delícia de xiquets i majors i amb els quals Pedro juga cada any amb el públic per regalar un ninotet a aquell que encerte la quantitat total de figuretes. La simbiosi de Pedro Rodríguez amb la Plaça de la Mercé ha sigut sempre màxima. La confiança també. Cada any, després de la il·lusionant plantà infantil, la falla s’apresurava a renovar el seu contracte, posant tot el seu empeny, un any més, encara sense saber el premi rebut. Però, no tot foren alegries. L’any 2003, ningú esperava el bac. Un projecte ambiciós, el definitiu per assaltar el primer premi. Un gir a la temàtica i estètica premiable. No obstant això, el jurat va deixar la falleta sense premi, fet que va mobilitzar a la comissió infantil, la qual va recaptar milers de firmes davant el veredicte. Un bac que podria haver sigut dificil de superar. S’acabaren els anys d’èxits.

Malgrat tot, la confiança no va decaure, i les ganes de Pedro menys. No va tornar al podi, però la seua màgia i el seu estil perduren. Cap artista de la seua generació, aquells davant els quals va competir a finals dels 90 i primera meitat del nou segle, s’ha mantingut a l’elit. La seua manera de treballar agrada a xiquets i majors i el jurat el respecta, no baixa del Top 8, 18 anys després de la seua primera falla en Especial, que es diu prompte. En la seua maduresa fallera, després de passar per la Plaça del Pilar i ara establert a Regne de València – Duc de Calàbria, encara ha aconseguit obtindre un guardó molt desitjat. El mon faller li devia una. En 2009 la seua escena per a la Exposició del Ninot va

ser indultada. Per fi es feia justícia amb un dels millor artistes infantils de les últimes dos dècades. Es venjava d’aquell ninot de Vicent Luna que no va ser indultat en 2001 a la Mercé. La Mercé, una falla que ha obtingut els seus majors èxits a la Secció Especial Infantil gràcies a Pedro Rodríguez, una trajectòria especial i d’Especial recordada i homenatjada en el marc de les 50 falletes infantils plantades a la Plaça de la Mercé. El Analista Fallero. Jose Francisco Carsí Navarro. Arquitecte. Dissenyador Gràfic. Faller de la Plaça de la Mercé El analista fallero Pedro Rodríguez, una trajectòria d’especial

1964-2013 50 anys d’evolució de les Falles Infantils. De veres? 39

Diuen ara que les falles infantils viuen la seua edat d’or. Una explosió creativa diversa marcada per la major llibertat estètica que s’està donant al panorama monumental infantil. Podem dir que a les falles infantils és més fàcil obrir la ment. Però, ¿podem justificar aquesta evolució? Si i no. Amb motiu de les 50 falletes plantades per la comissió infantil de la Plaça de la Mercé (1964-2013), es pot fer una ullada als canvis que han ocorregut en la producció de falles infantils en els darrers 50 anys. La comissió infantil de la Mercé naix a una època propícia per les falles infantils. Un any abans de la seua creació, es va crear la primera exposició del Ninot infantil, en el context del I Congrés internacional del Xiquet y la 2ª fira del Joguet a València. I, en 20 anys, la quantitat de falles infantils quasi s’ha triplicat, sent, a 1963, més de 175 falletes les plantades. Aquest era un període en el qual les falles infantils es plantaven més tard que les grans (17 de Març), hi havia un fort contrast entre les falles fetes pels xiquets i les fetes per professionals (artistes fallers) i la temàtica estava, pràcticament, copada per l’estètica Disney i els contes i llegendes clàssics. Aquesta estètica, aombrava l’estil personal dels artistes, que es veia relegada a un segon pla. Les falles infantils encara no tenien molta repercussió a premsa, inclús és prou difícil trobar informació al voltant dels artistes, lema

El analista fallero 50 anys d’evolució de les falles infantils

Fig.1. Falla Infantil Plaça de la Mercé. Josep Gómez Sanfrancisco, 1967. Font (Arxiu Comissió) Fig.2. Falla Infantil Plaça de la Mercé. Pedro Rodríguez, 1996. Font (Arxiu Jose Francisco Carsí) Fig.3. Falla Infantil Plaça de la Mercé. Joaquim Clavijo, 1988. Font (Arxiu Joan V. Ramírez Boscà) Fig.4. Falla Infantil Nou Campanar. Julio Monterrubio, 2010. Font (Arxiu Jose Francisco Carsí)

40 2

secció y premi als llibrets de la pròpia falla. Tot això, noms com Josep Fabra, Vicent Cosí y Ramón Sanchis eren coneguts pels seus monuments basats en el miniaturisme, les bases planes elevades i cruciformes i damunt elles xicotets ninots fets amb pasta d’alabastre i cartró recobert de “panet”. Als anys 70, comença a haver-hi volums de majors proporcions unit a la classificació de les falles en dues seccions: A, amb unes mides màximes de 2,5 metres i la B amb un màxim de 1,5m. El basament va desapareguent (o més be, s’enriqueix amb adorns barrocs) i el cartró s’estableix com a material principal. Poquet a poquet el realisme s’apodera dels ninots i apareguen les primeres falles de temàtica fantàstica i didàctica, amb artistes com Joaquim Gómez. Cap a final de la dècada, es produeix un fet molt important, la creació de la Secció Especial infantil, en 1976, fet que suposarà l’aparador de les, cada vegada més grans, falletes infantils. Tot allò, unit a la figura de Joan Canet, autèntic dominador d’aquesta secció des de 1977 amb 10 primers premis consecutius a la Falla Espartero – Ramon i Cajal. Però Canet no sols fou un captador de Premis. Va crear un estil, estil que perduraria El analista fallero 50 anys d’evolució de les falles infantils

fins i tot als anys 90. Partint de les formes mes simplificades de Lluís Boix i principalment del modelat d’Alfredo Ruiz, els ninots comencen a tindre mes grandària, una aparença grotesca i una uniformitat entre totes les escenes de la falla, creant un univers infantil propi. No obstant això, la conjuntura de l’època, amb l’estatut d’autonomia, va “regionalitzar” molt les falles infantils, omplint-les de temàtica valenciana i reivindicacions autonòmiques, perdent, així la connexió falla-xiquet. Una connexió que, principalment entre els competidors als premis importants, no s’ha recuperat fins els últims anys. L’estil Canet, malgrat del seu triomf a l’època, va crear una corrent de barroquisme (amb artistes com Hermògenes Aroca, Joaquim Clavijo i Roberto Martí), formes recarregades, detalls minuciosos y ornament, que va deixar en segon pla al xiquet. Encara parlem de falles compactes, a les que alguns elements volen, però de manera molt tímida. No obstant això, a finals de la dècada dels 80, una vaixell de creatius va divisar un nou port al que arribarien les falles infantils. Professionals amb inquietuds per la il·lustració, el còmic i el disseny. Ells foren

41 3

‘la movida’ valenciana. Parlem de Vicent Lorenzo, Vicent Almela, Josep Lluis Santes, Moisès Alarcón, Josep Manuel Alares, Emilio Miralles, Miquel Santaeulalia Jr. i Julio Monterrubio entre d’altres. En 1987 Canet va ser destronat per un jove e insolent Miquel Santaeulalia, que amb un estil fresc i caricaturesc va acabar amb una hegemonia de 10 anys. Na Jordana batia a Espartero. Malgrat de ser una illa dins dels primers premis d’especial, el germen d’un estil mes contemporani estava creat. Foren una illa, ja que als anys 90 la tendència fou una evolució preciosista allunyada de l’estil grotesc de Canet i lligada a la inclusió d’escultors provinents de la factoria Lladró. Paco Lopez Albert , Joan Carles Molés i Manolo Blanco es disputaven el tron d’Especial amb noves comissions com Arxiduc Carles – Xiva, Bisbe Amigó – Conca i Sueca - Literat Azorín. Els pressuposts creixien, el suro blanc es generalitza i amb ells les dimensions de les falles infantils provocant verdaderes meravelles compositives com a L’Antiga 1993 de Josep Manuel Alares y a la plaça de l’Ajuntament 1997 de Moisès Alarcón. Els ninots ja no estan lligats al centre de la falla i el monument s’estén

lliurement per la demarcació, amb escenes de diverses grandàries. 1997 és un any clau. L’explosió dimensional de les falles infantils te un límit, i eixe límit es posa a 2,50 metres, un cilindre d’on no es pot eixir. Límit que va provocar la desqualificació de la falleta de Manolo Blanco per a Sueca‑Literat Azorín en 1997 per uns poquets centímetres. Aquesta mesura es va ampliar anys mes tard a 3 metres, però l’únic que va provocar es una successió de falles guanyadores als anys 2000 sense altra aparença que el cilindre, fet que, amb la pujada de pressupostos, fins i tot les falles més humils es vegen obligades a omplir aquest volum. La lluita sense rival de Miquel Santaeulalia Jr o Julio Monterrubio a Nou Campanar, facilità, no obstant això, el sorgiment de joves artistes provinent de les belles arts, que, sense complexos, han recuperat l’essència d’aquells pioners dels 80 i que ara comparteixen carrer amb ells. Falles molt més infantils, coloristes i didàctiques. La figura de Joan Blanch és clau per a aquest ressorgiment. Ell va obrir la porta de fer falles ‘modernes’ premiades, encara que haja sigut atrapat pels propis premis. Eixa El analista fallero 50 anys d’evolució de les falles infantils

porta ha permés obrir moltes altres. Hui en dia hi ha tants estils como nous artistes. Diversitat de línies a càrrec de David Moreno, Sergio Amar, Miguel Hernández, Guillermo Rojas, Marina Puche, Ceballos & Sanabria o Victor Valero. Estètiques que evolucionen, temàtiques que evolucionen, materials que evolucionen. Bé, ara tornem al plantejament inicial, ¿hi ha hagut vertadera evolució? Potser l’estètica i la temàtica siga mes actual, però seguim ancorats a una estructura ortodoxa, coartada per les mesures. Falles auto-obligades a omplir el cilindre, a compondre figures xicotetes amb medianes. ¿Qui trenca aquests esquemes compositius? Potser algú de fora sense prejuís, com Giovanni Nardin (Falla Castielfabib – Marqués de Sant Joan 2011), una falla amb no més d’un metre d’alçària y una composició prou horitzontal. Potser algú de dins sense la pressió del premi, com Anna Ruiz (Falla Mossén Sorell – Corona 2012), altra falleta de proporcions horitzontals, visitable per dins, i de més de 3 metres de base. O potser... El Analista Fallero. Jose Francisco Carsí Navarro. Arquitecte. Dissenyador Gràfic. Faller de la Plaça de la Mercé 5

El analista fallero 50 anys d’evolució de les falles infantils

Fig.5. Falla Infantil CastielfabibMarqúes de Sant Joan. Giovanni Nardin, 2011. Font (Arxiu Jose Francisco Carsí)

El analista fallero 50 anys d’evolució de les falles infantils

Com a expressions artístiques que es consideren que són les falles, el grup Falles I+E les entenen amb una finalitat estètica o comunicativa, a través del qual s’expressen idees, emocions o, en general, una visió del món, però sense perdre de vista que les falles volen cremar el que la societat vol fer desaparèixer, mitjançant de crítica i sàtira d’allò que no ens agrada. Es pot considerar l’experimentació com un dels elements claus de la investigació científica i és fonamental per oferir explicacions causals i per tant, evolucionar. De la mateixa manera què, innovar significa acte o efecte d’innovar, i és la modificació d’un producte i la seua introducció en un mercat. Així, per damunt de tot, aquest grup vol dir que el que planten són falles, falles sense adjectius, falles sense etiquetes, falles concepte, falles fetes en materials diferents i/o falles filosòfiques, però sempre FALLES amb sàtira i crítica.

L’únic objectiu que perseguix aquest col·lectiu és aportar diversitat i pluralitat a la nostra festa proposan canvis a l’organització del Concurs de Falles I + E. Un d’ells és donar a conèixer els projectes participants en esta disciplina, confeccionant una ruta de visites per als fallers i els visitants, perseguint la promoció dins del conjunt global de les falles de València. D’aquesta manera es busca aconseguir un concurs amb major prestigi i reconeixement social. Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan, Falla Lepanto-Guillem de Castro, Falla Borrull-Turia, Falla Borrull-Socors, Falla Plaça de Jesús, Falla Plaça de la Mercè, Falla Pintor Pasqual Capuz - Fontanars, Falla Ripalda-Beneficència-Sant Ramón, Falla Murillo-Palomar i Falla Escalante-Amparo Guillen.

3 6

5 4 1

Falla Plaça de la Mercè

artista: Anna Ruiz i Giovanni Nardin

Falla Ripalda-Beneficència-Sant Ramón

artista: Marc Martell

Falla Murillo-Palomar

artista: Alberto Ferrer

Falla Lepanto-Guillem de Castro

artista: Giovanni Nardin

Falla Borrull-Turia

artista: Daniel Jimenez Zafrilla

Falla Borrull-Socors

artista: Daniel Jimenez Zafrilla

Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan

artista: Miguel Arraiz

Falla Pintor Pasqual Capuz - Fontanars

artista: Julio Fabra

Falla Plaça de Jesús

artista: Anna Ruiz i Giovanni Nardin

Falla Escalante-Amparo Guillen.

artista: La Comissió

FALLA GRAN

Anna Ruiz | Giovanni Nardin

LABERINT DELS AFECTES El ritme accelerat, acusat de la societat fa que ens oblidem d’allò més important que és escoltar-nos a nosaltres mateixos i descobrir quin és el nostre ritme i què ens “fa” ballar. Malgrat tot el que ens rodeja, hem d’aprendre no només a descobrir quins son els nostres afectes que més que adormits estan confosos per una idea errònia de desig; desig transformat en consum, desig mutilat per moral, desig que es torna poder... Malgrat aquesta música que escoltem des de fa segles hem de preguntar-nos quin és el nostre ritme i com volem ballar-lo i amb qui. Aprendre a escoltar la nostra música és molt complex ja que ens rodegen tants ritmes aliens que de vegades és més fàcil seguir-los que fer l’esforç d’escoltar-nos. Despertar les nostres afectivitats i preguntar-nos què és el que ens motiva, es a dir conéixer-nos pot ser ens ajude a trobar la nostra música, l’Art pot ser un bon estimulador per a conéixer els sentiments, i no importa ballar descompassat de la música que et rodeja mentre no siga la teua. Laberint dels afectes sorgix com eixe escenari que acull la nostra vida, cadascú es meneja en un escenari i en ell es representen i actuen tot el nostre cercle més proper, omplint-se d’escenes d’amor, d’enveges, d’alegries, d’enfadaments, de benestar, de seguretat o de malenconies. El que hem d’aconseguir és que nosaltres i el nostre escenari es convertisca en un espai de dansa contemporània, deixant pas al determinisme dionisíac, transformant instants de la nostra vida amb eixe jo allunyat dels papers atorgats, amb el JO que dansa estimulat per la seua música i aconseguir que el nostre entorn balle al seu ritme.

acte de presentaci贸 de projectes Xavier Serra - malaltdefalles.com

Laberint dels afectes. Un entarimat delimita l’espai transformant la plaça en un escenari. Un laberint d’espais individuals compon el decorat. Portes obertes que donen accés a altres espais que donen a altres. Gelosies que deixen entreveure el que hi ha darrere. Res es tanca i al mateix temps tot està delimitat. Colors que es combinen, que juguen que contrasten, que es contraposen. Laberint de colors. I en mig d’aquesta composició de portes, d’espais, de replecs, de colors... uns dansaires ballen en frenesí. Juguen amb la música, transformen el cos en quelcom volàtil, llevant tot rastre de rigidesa, d’automatisme. Impossible abstraure-ls de la seua dansa, quasi posseïts per la seua necessitat ens conviden a gaudir-la, a gaudir de tot allò que percebem. El cos es torna moviment i el moviment en cos. Apoderant‑se el sentiment del gest, tornant-se reflex dels afectes. I nosaltres com espectadors llegint els versos a la dreta i a la inversa perduts en eixe laberint de sensacions, reconstruint l’escenari, donant-li sentit a les imatges que anem trobant. Es tracta d’alienar-se de la ferma realitat, en busca d’una realitat, per què no més tangible, la dels nostres sentiments. Com percebem el món, què ens transforma, què ens afecta i com ho fa. Quina és la necessitat d’amagar-se, de controlar, de privar els nostres desitjos, les nostres passions. Deixem pas a aquestes, coneguem-les, coneguem com ens beneficien o no en la recerca de nosaltres mateixos. Oblidem les constriccions i deixem pas a la vida. Com ens convidava Pina Baush: “DANSEU, DANSEU SI NO ESTEM PERDUTS” Anna Ruiz Sospedra

el nostres artistes

ANNA RUIZ & GIOVANNI NARDIN autèntics «ποιετες»

Que les falles siguen susceptibles a la creació es deu a la inexistència d’una essència d’aquestes -una mena com qué sean las fallas. En ser pura acció renovadora permeten conformar originalitats, fer tenir espontaneïtats. Un fer lliure de facto. Llibertat amb la qual Anna Ruiz y Giovanni Nardin porten ja uns quants anys esbossant una particular senda de les que tracten de transitabilizar el llòbrec bosc de la festa; de fer fluir l’estàtic, de mutar a l’inmutable. La tasca d’un sa i subtil esbossar. Joc del etern remoure, lloança perpètua del canvi, solubilitat de lo indisoluble. Ells saben trastornar al ser metafòricament, ja que en la quotidionitat, ens va ensenyar Goethe, emprem el llenguatge por provisión –atorganto significat a relacions merament superficials–, més en el moment en què ens endinsem en relacions més profundes sorgeix, inevitablement, un altre llenguatge: el poètic. Els grecs –audaços morfòlegs– van cridar al artista «ποιετες» –el que hace, el creador; crear és un fer poètic, un fer que no produeix efectes sinó novetats. Certament els arbres, i la vegetació en general, ens són necessaris, i més si creixen sense mesura –sense una poda– terminen per velar-nos la llum. Un poda que Anna i Giovanni –autèntics «ποιετες», hacedores– exerceixen amb perspicàcia, un podar que no és tant un guiar quant un obrir, un desvetllar. Alberto Ferrer Garcia Filòsof. Artista de la Falla Murillo/Palomar

anna ruiz i giovanni nardin vists per...

explicació i relació d’una falla que du per lema: 56

“LLABERINT D’ILUSIONS” Per Enric Vicent Almero i Zanón.

¡Espectacular! Un guió tan complicat, sol deixar-te atabalat. Anar a la plaça quan el fret abraça i el cel amenaça en mostrar-nos la mar, és mostra d’afecte, -o que eres dilectede l’èpic proyecte que et van presentar. (És com prendre la mida al Vitorino, abans de treballar-se a “l’astifino”) Hui tindrem teatre a l’amfiteatre, puix som més de quatre al baret del cantó, i en no res coloquis -i alguns soliloquistan sol si en el croquis veus mota o borró... (i et sentes a esperar al que te crida per vore si la idea ne te eixida) Prenc una cadira i veig com em mira la tassa, i respira plena de café deixant-me eixe aroma, que als nervis me’ls doma, i dona a la ploma son màgic alé. (I ben servit de piles alcalines, tan sol esperes vore que englantines)

Enric Almero Llaberint d’ilusions

I no és que m’obstine pero m’imagine, un treball de cine i en molt de nivell mentres tant a soles, com bon trapatroles, en quatre rajoles em monte un castell. (Castell fet en baralla que fracassa... normal si no tens pedra i argamassa) Arriba qui esperes i el que tu deleres, per gojar de veres no es veu al paper... I sents que et borrima al cap i no et rima, ni el lema ni el clima... ni sent fetiller. (Te veus traent-li punta al poemari per a que relluïxca el lapidari) Et sents entre ortigues, de nervis te rigues i per molt que escrigues t’ix a contrapeu, i tant un s’afanya, per vore si guanya, que de la migranya fa el seu gineceu. (En estos casos “passes” de carinyo i entens el que ne pensa eixe Mourinho.) i a la musa invoques, per vore si toques el punt i en dos coques ne trobes filó i busques la sòria per no dir baldòria a aquell que en eufòria es veu campeó. (La musa no es cap broma... yo assegure que si et toca, ta ploma va per lliure) Em veig un torero ballant un bolero... com un polissero d’un barco afonat, ni me cap el lema, i em sembla un dilema, que en temps de verema me trobe semat. (Contant els colps em sobra i se complica la mètrica en el lema que em dedica)

Enric Almero Llaberint d’ilusions

Demane clemència, i un pam de paciència, a la meua audiència, si “llig” un crit, Per mi és tot un repte parlar de “concepte” patint el precepte... i el tinc absumit. (No se si plantejar-lo en llínies rectes veent lo llaberíntic dels afectes) 58

En fi, mans a l’obra que hui la sossobra, al vers no se cobra i està el personal... puix a ningú agrada, sentir la balada, de la retallada si no t’ix com cal. (I més per un poeta que no talla ni en versos, ni en els folis, per fer ralla) ****

Mentres veig entrar la falla, se’ns desmonta la baralla. Hi ha que ser dels perspicaços, per poder-lo endevinar pel que busca desenllaços, nostre esbós, ne son dos traços i el demés... a imaginar. Ya posats, com l’imagines ¿durà eixe aire diferent discussions tan bizantines, que precisen d’aspirines per convéncer nostra gent? Una falla és una falla no pareix tan complicat si te sorna i és canalla i si “crema” sa contalla... ¿com li dius a lo plantat? Tanque els ulls i sent sa essència -que rebó és este café, quan no el taste l’abstinència d’eixe aroma es fa emergència i em desperta un “no se qué...-”

Enric Almero Llaberint d’ilusions

¿Com serà, ne tindrà altura? ¿entrarà per lo carrer? no son temps de desmesura mes fruïxc la tessitura del que pot o pot no ser. ¿Serà un mac en sa gorguera, en els braços fent la creu... o una gran cabaretera en la falda tan llaugera, que se’l note el camafeu?

¿Per qué no una dòna enorme fina i blanca com gesmil, on per més que se transforme, el seu cos fermós conforme un diví i tendre perfil? ¡Qué tensió!, el temps apura i allà llunt ya es veu lo cos te vivea, no és obscura, per lo manco s’assegura, destacar de molt bon tros. Al passar sol se veu plàstic che, qué grans -son els fardellscrida un friki “¡això és fantàstic...!” yo fruïxc un tant sarcàstic vore’l fent “Exin Castells” “¿Qué no el veus? Che, tu imagina això allà i lo atre amunt... és un mestre... tu alucina...!” -més que vore s’endevina, puix amic tot és presunt...Per fi es veu vindre a l’artiste en el cutter en les mans i quan talla, l’analiste, te demostra que el despiste, és també “cosa d’humans”. Ara ya ne veig com “sona” nostre màgic llaberint, i és tan màgic que apresona, com llibera i emociona, els afectes al recint.

Enric Almero Llaberint d’ilusions

Passeu va, prengau cadira que la falla ya es respira. ****

Per la plaça un gran proyecte, que només parla d’afecte. 60

És dit molt popular que la cremà, en eixe toc final de pur lirisme, amaga al cor del fòc eixe erotisme, quan el veus posseint tot lo mundà. Del fet de posseir naix eixe alé d’una nova ilusió sens pesimisme, posant-li oli al ya vell mecanisme, que fa del gran festeig ser l’abecé. (I fa del fòc i flama el parellat, que deixa a tot lo mon atabalat) ¿No és Falla -me diràs interessatallò que junts cremem sens fanatisme, que goja d’eixe toc de sensualisme, puntet de sal- i riu...- també picant? ¿Que de l’ingeni fa raó de ser, de gràcia i per qué no de l’eufemisme, brollant de dins del cor l’eclecticisme, d’un art tan diferent pel món sancer? (Si te de tot això, suponc serà, tan falla com potser la mascletà). I clar un llaberint ací plantat, a nostra plaça... és cert, no te tipisme, i no deu de causar un cataclisme, ni als nostres visitants, ni al veïnat. Més quan tenim costum i sona rar, de vore el cadafal, no hi ha absentisme... ací tots el rodem, ne fem turisme, no com en atres llars... ¿qué no el tens clar? (Tampoc ajuda molt qui governant, se riu fent nucs al coll... filosofant)

Enric Almero Llaberint d’ilusions

Pujant-nos eixe impost, de l’afegit, del huit al vintiú... ¡quin salvagisme! pel qual tindran que fer malabarisme, els pobres artesans a veu en crit.

Si la recaptació els va tan mal no és culpa dels fallers això és realisme, per a fer-les patir en barbarisme, i tindre que tancar ¿això és cabal? (En tant i tant retall manco als seus sous, la plaça per triumfar, és la de bous) Quan bote en el balcó “Don” convidat la festa en més sabor i en fi humorisme, segur que oblidarà el meninfotisme, donant-li “pel cabell”, puix és pelat... Buscant significats, el que vol dir el nostre llaberint en laconisme, és clar que ací tan sol en optimisme, ni en contes ni resant... podrem fugir. (I mentres proseguixca en to afectiu, espere dels presents... un donatiu.) ****

Mentres l’obra es va erigint, continue al llaberint. Uns panels rectangulars van formant una estructura, que és com la nostra llectura, pas a pas quan fem camí. Tu te pares davant d’ells i depén des-d’on els mires, veus passat i el que sentires, veus futur i el teu destí.

Enric Almero Llaberint d’ilusions

Llaberint ne som hui tots en nostres vies perdudes, d’influències rebudes, al teu món particular. Eixe món que et va aïllar, pero que és complementari, als de tots els que a diari, vas trobant al caminar.

Escenari que enriquix eixe vent ple d’influències, dels veïns ses experiències, de la gent del teu treball. Llaberints individuals irreals ombres de lluna, que ens amaguen la fortuna i els pesars d’un món tan fals. Tan obert com de tancat ¿qué faria el minotaure si tinguera que complaure tot aquell que vol eixir? És mentira, res és cert ara tan globalisada no existix porta tancada i la vida és compartir. Nostra falla és llaberint diferent com ne son totes tan igual com son les notes, d’un concert en clau de sol. Sol canvien alguns tons altes, baixes, les octaves uns les toquen a les braves... atres el fan en bemol. Pero junts fem un concert eixe que el poble delera, quan Valéncia viu fallera el renàixer de la llum. Llaberints blancs, blaus... o verts, ¿qué més dona, que ens importa? sol és pell i reconforta vore-les iguals... en fum.

Enric Almero Llaberint d’ilusions

Al vell dédal vullc entrar... se que me’n va afalagar. ****

Dels sentits ne fem colectes, per trobar un fum d’afectes.

Buscant en vostres cares alegria, sorpresa per que es veja diferent tristea, un gran somriure retillent, cabreig, per no comprendre sa ironia. Sabent que la rialla és ambrosia, busquem que ningú es quede indiferent, puix nostra falla, sempre, un referent, les emocions desperta cada dia. L’afecte naix a un anima entregada a l’art que nos ofrena sa mirada, buscant a qui la mira afalagar. Ixcà que tots s’expressen i raonen, comenten i ni obliden ni arraconen ningú, per més que tinga l’esme rar. Per tant quan tu contemples nostra falla, prepara’t per si es monta faramalla.

Enric Almero Llaberint d’ilusions

****

Com ne som els més dilectes, repartim nostres “afectes”. És un dit molt popular, que agrair deu ser bandera, per a tots els ben naixcuts, i ni importa ni aporega, el que es parle ni que es diga, puix és cosa falaguera el fruir dels sentiments quan qui mana és la franquea. De voler s’ha fet la Junta, eixa que se diu Fallera, quan sens vore nostra història, nos envia a la Primera. Ben cert és que si hi ha un erro, eixe es nostre sens reserva, i com tal que l’assumim, mes el que tant nos cabreja, és el tracte diferent que ad alguns ella dispensa. És ben clar que sens padrins, a ningú se li bateja, hi ha algú tan batejat que en sa vida... ya no peca. Una d’eixes indignades que se sent la més ofesa, trau el pit en l’hemicicle quan no sap que vol dir “veda...” que cosetes que te el mestre, hi ha que vore com toreja, guanyant com diu el guió des-de dins... de la barrera.

Un gran entre els secretaris, reconeix i sens cautela, que si el tall perjudicava a eixos “quants” telefoneja, per que pugen o que baixen el que costa sa foguera, i ara tot és reglament, en corbata i en jaqueta, per donar una lliçó ad aquell que hui sol prega.

Enric Almero Llaberint d’ilusions

Torne a dir, la culpa és nostra, per això nostra és la pena i esperem ser tots iguals, a la pròxima condena. Enguany nostre President, el de tots, va i nos confessa, vol deixar d’alçar la mà, i impedir que l’assamblea, siga qui sempre perdone, al que tart tot el presenta. Bona sort amic Francesc, el desija nostra aldea, puix pensem el recordar-li, quan vosté prenga atra senda, no és per res, no és per fer mal, tan sol és per que comprenga, que els que tant ara li criden, presumint de sa altivea, no son més que tan iguals, clar que d’un atra manera.

Per ad ells son els afectes, que no el vegen com ofensa, ya lo diu el refraner, i el recorda este poeta, que al que sol menjar-se els alls, més li pica quan fa treta son molts anys i l’any que ve, ya vorem qui nos governa, pero puc assegurar, que a Especial serem l’estrela. ****

Ara toca als dansadors, rebre tots els seus llaors Com eixint del llaberint, se nos mostra per la plaça, uns ninots sense cuiraça tot a pel... tan sol sentint, eixa música fallera que se’ns mostra falaguera, i que es perc tan a sovint.

Enric Almero Llaberint d’ilusions

Per ad ells no sembla esforç viure el ball com ells l’entenen, i són aire... i se sorprenen, ofrenant-se en un escorç per a que la seua essència, faça rima en la cadència, puix a un ball no cap divorç

Sent la música, tanca els ulls... dansa en ells que te contagien i demana que te plagien, donant vent a tants orgulls, puix amics que més vos dona si ens agrada allò que sona, i per ells... son caramulls. En la falla estan ballant els ninots i les persones, i llector, no desentones d’un segon afalagant tu tan sol deixa’t i dansa, puix la vida és una pansa, i el seu suc no és abundant. ****

Dansen tant nostres fallers com veïns o botiguers... El faller ne te una fama pel veïns de ser molest, que si això fora l’Oest sol veent algú com brama, ni el mateix senyor Obama, nos lliurava dels fossers puix ne som... ¡uns bandolers, cridaners i furta peres... tal qual unes sangoneres chupla sucs com els banquers!

Enric Almero Llaberint d’ilusions

Per això qualsevol cosa que se fa al nostre casal nos visita cert “local” que com cosa molt curiosa, nos regala un paper rosa per encàrrec d’un veí... -Deu el guarde l’intestíel modern eixe de l’àtic, tan estret com antipàtic que el molesta el futbolí.

No comprenc, el tema és atre: ¿com si viu a l’últim pis, sent roïdos... del parchís? deu ser cosa de debatre que a la porta trenta- quatre... dels del mig resulta estrany no tingam ningun regany, ya se sap que ací qui balla, tan sol son... ¡els de la falla! I això es passa de castany. Pero quan monta un engendre en estiu al seu terrat, que no es queixe el veïnat... és normal, se té que entendre, i no el deixa de sorprendre que ningú veja el seu dret, de fruir del llogaret, qué egoista que és la penya... com me lleve l’espardenya ¡que me tenen ya fartet! Ara a la cafeteria, que de taules el carrer, ompli sens permís, arter, en mig de l’algaravia... ¡tu fes festa i yo... alegria! més quan fas la replegà va i te diu el ciutadà que la carpa li molesta, que els fallers ne son la pesta, i que anem a fer la ....

Enric Almero Llaberint d’ilusions

Balla el ric en sa riquea, balla el pobre, més de fam i des-de el meu pare Adam, uns tan sol en verborrea, van cremant en subtilea, al que hui paga el festeig, que cansat del martelleig, veu com atres l’avassallen, s’aprofiten i nos ballen, això si... lo teu, molt lleig.

****

Posarem fi a nostra història evocant nostra memòria. Com tot el que té un inici al temps l’arriba el final, i en un lema sense vici, se veu vindre virginal. He parlat de quant, la vida pot semblar un llaberint, en el qual buscant eixida, molts es perguen presumint. Els afectes t’acompanyen, i te fan sentir tan viu, que no importa que t’enganyen, sempre deixen un caliu. I el ballar... redeu que cosa, -manco si eres sort d’un peues com flor maravellosa, que es veu brollar en la neu. I en tot junt s’ha fet la falla, llaberint, afecte i ball, és normal la faramalla, que se monta per un gall. En tollina i abadejo, festegem que s’acabat, vos deixe en un ovillejo... i a fruir de lo plantat.

Enric Almero Llaberint d’ilusions

**** Tan sol vullc se m’haja entés, només, i ara al fi parlant en seda, em queda, que passant de suspicàcies, dir gràcies.

M’heu deixat sens diplomàcies, fer lluir la ploma en vers, i agraït com bon “gancher”, només em queda dir gràcies.

“Llaberint d’afectes” d’ Enric Vicent Almero i Zanón per a la falla Plaça de la Mercé 2013

Enric Almero Llaberint d’ilusions

Fallera Major de la Falla Plaça de la Mercé

Per ser la més bledana del ramell que deixa eixa fragància que captiva hem fet que l’elegància que adjectiva resone com campana a un lloc tan bell. Fallera que engalana en oripell, carrers en l’abundància sempreviva, gesmil que de l’infància mai es priva, de fina porcelana cascabell. Vestida del teu foc eres el vent que aroma a la carcassa que al cel balla, mostrant-nos el caliu de ta purea. Tan sol el teu somriure retillent, ho és tot per al poeta i per la falla, puix Sandra eres un cant a la bellea. Enric Vicent Almero i Zanón Falles 2013

FALLA INFANTIL 1964-2013 50 FALLETES A LA MERCÉ

1964 2013

50 FALLES INFANTILS Fites de la Comissió Infantil

Creació de la comissió

Ja en 1962 el president Jesús Lopez Sancho havia plantejat la possibilitat. Finalment, és el 4 de Desembre de 1963 quan, amb 8 votos favorables en front de 7 en contra y 3 abstencions, naix la comissió infantil.

MICKEY: LA NOSTRA IMATGE

NAIX LA COMISSIÓ INFANTIL

El nostre escut El president va elegir Mickey com a imatge de la nostra comissió infantil. El món Disney era molt pressent a les falles infantils i fou una bona manera d’identificar la nostra falleta, fet que encara hui es patent.

PINOTXO: LA PRIMERA FALLETA

Des que es va acceptar la comissió infantil en Junta Central Fallera (Fora de termini) tan sols 2 mesos caldrien per plantar una falleta dedicada a Pinotxo de la que encara no sabem ni artista ni lema. Però si sabem que va obtenir una menció i un 2on premi de llibret.

La primera comissió infantil va ser formada pels fills, nets i nebots dels membres de la comissió. Antonio Sànchez, el primer delegat, va nombrar a Mari Loli Cuevas Llavero primera Fallera Major Infantil, filla del faller Vicent Cuevas (President de la Secció Femenina).

ELS PRIMERS INFANTILS

Josep Gómez va ser un dels millors artistes de falles infantils als anys 60. En 1967 ens va fer la falleta, versant al voltant del conte “El Sastrecillo Valiente”. A més d’un 7é premi de Secció A, la figureta de l’exposició del ninot es va emportar el premi al millor ninot.

MILLOR NINOT DE SECCIÓ

TERCER PREMI SECCIÓ 1ª

Després de Josep Gómez i Vicent Cosí, altre prestigiós artista en plantar-nos la falleta va ser “Luisito” Boix. L’artista, al que se li va resistir el primer premi d’especial als anys 70, va obtindre el millor guardó per a la nostra comissió, un 4t premi de la Secció A en 1971.

LLUÍS BOIX ARTISTA

En 1976, i després de 3 anys en seccions menors, la Mercé va ingressar en la secció 1ª, on la falleta d’Elies Laparra va donar la sorpresa al emportar-se un 3er premi. Laparra va ser faller i delegat d’infantils i sempre ha sigut un membre recordat de la comissió.

JOAN CANET L’ELEGIT

A finals dels anys 70, Joan Canet començà la seua època daurada, 9 anys seguits guanyant el primer premi de Secció Especial. Encara que en seccions mes baixetes, a la Mercé vam tindre l’oportunitat de ver falles seues. Aqui el veiem signant el contracte.

71 80

85 90

PRIMER PREMI SECCIÓ 1ª Als anys 80, Joaquim Clavijo donà estabilitat a la falla infantil. Després d’un any en Secció 2ª, la falleta va retornar a la Secció Primera de manera triomfal. La temàtica Valenciana era l’eix fonamental de la falla que duia per lema “Nostra festa principal”.

FALLERA MAJOR DE VALÈNCIA

En 1990, Belén Medina Martín va ser nomenada Fallera Major Infantil de València. També formaren part de les corts d’honor les xiquetes Mara Pérez Garcia Soucase (1968), Mª Carmen Vizcaíno Diana (1973), Maria Pura Vilar Zanón (1974) i Luana Sánchez Martín (1986).

LABORIOSITAT FALLERA

Entre 1985 y 1992 el número d’activitats de la comissió infantil va ser inimaginable. Teatre, Playback, Declamació, Dibuix, Cavalcada del Ninot... De fet, el Reglament Faller es va canviar per a que la nostra comissió no puguera guanyar més de 4 anys la Laboriositat Fallera (88-91).

LA INFANTIL TAMBÉ ÉS ESPECIAL 1988 va ser l’any de les noces d’argent, la falleta complia 25 anys i ho celebrava militant, per primera vegada, a Secció Especial. Com no podia ser d’altra manera, Joaquim Clavijo, que ens plantaria 10 falles (1984-1993) fou l’elegit amb “L’Hora de la Festa”.

PEDRO COMENÇA UNA ERA Un any abanç la Mercé Infantil havia tornat a Secció Especial, pero en 1995 començaria una relació duradera i d’èxit. Pedro Rodríguez es convertiria en emblema de la comissió al plantar-nos onze anys consecutius amb molts premis i guardons. Onze anys especials.

DE NOU SOM ESPECIALS

FETA PER LA COMISSIÓ

Carlos Borrás va ser l’encarregat de tornar a la comissió a Secció Especial. Un artista jove, en plena progressió i amb un projecte ambiciós. El 8é premi ens deixà satisfets i provocà la renovació de l’artista, que per circumstances no va poder repetir l’exercisi següent.

EL CÀSTIG SENSE PREMI

Les falles de Pedro s’havien assentat al podi, però la victòria s’escapaba. En 2003, l’aposta va ser màxima. El seu treball més cuidat no va ser tingut en conte i es va quedar sense premi. Els infantils eixiren al carrer i captaren 2535 firmes en desacord amb el veredicte. En 2007, la falleta quasi desapareix, però l’esperit de la comissió rescatà la falla infantil. Fallers, no fallers i Fallera Major Inclosa varen construir una falleta que va convertir-se en un exercisi de satisfacció personal al aconseguir el 1er Premi d’Ingeni i Gràcia.

1964 2013

50 FALLES INFANTILS Secció Premi Artista Lema

Secció Premi Artista Lema

1965

1967

1969

A 10é Francesc Gallego i Fortea El Somni de Goriet

A 7é Josep Gomez i Sanfrancisco Ací alcem un monument, al SASTRE, que fón valent

B 4t Vicent Cosí Anem a les Falles!

Única Menció -

1964

A 2on Accèssit Com hui qui no corre, vola, ja no cal anar a escola

A 11é Francesc Ferrandis i Calvo Monument a Walt Disney

1968

1966 1979

1981

1983

3ª 10é Daniel López Problemes Ecològics

3ª 7é Joan Canet i Bonora Amunt Regne de València

2ª 5é Elies Laparra i Castellote El qui no corre vola

2ª 2on Josep Mendoza i Lleó En temps de camping

4ª 8é Joan Canet i Bonora Estudis

Joan Canet i Bonora La primavera

1978

1980

1982

Quadre de les 50 falles infantils

1971

1973

1975

1977

A 4t Lluís Boix Jocs Infantils

Pasqual Serrano Jocs Infantils

3ªA 5é -

2ª 6é Elies Laparra i Castellote València sempre serà

B Invitació a la Festa

A 19é Accèsit Vicent Cebrián A menjar toquen!

2ªA 3er Vicent Cebrián Genis

1ª 3er Elies Laparra i Castellote L’hora dels somnis

1970

1972

1974

1976

1985

1er premi

1ª 1er Joaquim Clavijo i González Nostra festa principal

1987

1989

2ª 2on Joaquim Clavijo i González Noves promeses

1ª 3er Joaquim Clavijo i González L’edat de la inocència

2ª 3er Joaquim Clavijo i González Cant a la Primavera

2ª 2on Joaquim Clavijo i González El mon dels contes

Especial 7é Joaquim Clavijo i González L’hora de la festa

1984

1986

1988

Secció Premi Artista Lema

1991

1993

1995

1ª 6é Joaquim Clavijo i González Quan arriba la primavera

1ª 10é + 3er I+G Joaquim Clavijo i González Com un conte de fades

Especial 6é + 5é I+G Pedro Rodríguez i Marín Aventures de l’Oest

1ª 2on + 1er I+G Joaquim Clavijo i González Anar al circ i a la fira agrada a tots “la tira”

1990

1er I+G

1ª 5é + 1er I+G Joaquim Clavijo i González D’un mon que no té il·lusió

Especial 8é Josep Samblàs i Punzano L’hora de les vacacions

1992

1994

1er I+G

2003

2005

2007

Especial Pedro Rodríguez i Marín Sorolls de vida

Especial 7é Pedro Rodríguez i Marín A on estàn les claus

11ª - + 1er I+G La Comissió Farem Falla

Especial 3er + 2on I+G Pedro Rodríguez i Marín Aterrisa com pugues

Especial 5é + 3er I+G Pedro Rodríguez i Marín Perruquers sense fronteres

Jose Luis Palacios i Jose Serra Comtes de avi

2002

2004

2006

3er premi

Quadre de les 50 falles infantils

1997

3er premi

1999

Especial 3er + 2on I+G Pedro Rodríguez i Marín Excursions a tot terreny

2on premi

2001

Especial 2on + 2on I+G Pedro Rodríguez i Marín La terra ens deixarà penjats

3er premi

Especial 3on + 4t I+G Pedro Rodríguez i Marín Arts Març...ials!

Especial 11é Pedro Rodríguez i Marín Olimpiada

Especial 3er + 3er I+G Pedro Rodríguez i Marín New York - New York

Especial 3er + 5é I+G Pedro Rodríguez i Marín Entre pinyons va este joc

1996

1998

2000

3er premi

2009

2011

2013

3ª 11é Raul García i Pertusa Jo de major voldria ser...

Especial 8é Carlos Borrás i Cabo Passaport a la imaginació de Julio Verne

3ª ? Alberto Abril i Armiñana La dansa dels somnis

3ª 8é Raul García i Pertusa I tu, que demanes?

3ª 12é Raul García i Pertusa La rebel·lió dels joguets

3ª 12é Josep Manuel Alares i Sales Futur

2008

2010

2012

50 ANYS (1964-2013) DE LA NOSTRA FALLETA INFANTIL Xavier López Benítez

Enguany la nostra falleta infantil es fa adulta. Ja ha complit mig segle. Cinquanta anys en els que han passat per ella molts fallerets i falleretes. Alguns han cuallat i ara son membres importants a la comissió. Començaré fent un repàs a la història de la falleta. Era l’any 1962 i Jesús López Sancho (mon pare), va tindre el seu primer fill. Com a la Mercé no hi havia comissió infantil, el tingué que fer falleret de la falla Tío Pep. Com açò no era de rebut, en l’any 1964 era el president i proposà a la Mercé la creació de la comissió infantil. Contràriament a la que es puga pensar, va trobar una forta oposició per part d’alguns fallers que, paradòjicament, acabaren fent fallerets als seus fills i nets. Una vegada aprovada la creació, tenia que dissenyar l’escut. Aquella Xavier López 50 anys de la nostra falleta iantil

època no era com ara i els xiquets tenien pocs ídols de ficció. Així va ser com Jesús trià a Mickey Mouse per a protagonitzar l’ imatge de la falleta. L’elecció no pogué ser més encertada, ja que encara, a dia de hui, els mes xicotets el reconeixen i als fallers d’ altres comissions els crida l’atenció, no quedant obsolet en el temps. Durant els cinquanta anys han segut moltes les falleretes majors (algunes han tingut l’honor de repetir com a majors) i els presidents infantils. En els anys de màxim esplendor, rondarem el centenar de membres i a més a més, quasi el cinquanta per cent eren xiquets i xiquetes. En la actualitat no som una comissió massa nombrosa, i encara als últims anys hem tingut problemes per a tindre fallereta major e inclús mes per a tindre

Fig.1. Comissió Infantil de la Falla Plaça de la Mercé. 1971. Font (Arxiu Falla Plaça de la Mercé)

president infantil. Com no, mereix un apartat especial l’any 1990, en que la nostra benvolguda Belén Medina Martín va ser nomenada Fallera Major Infantil de València. El més gran dels honors per la nostra comissió va ser tindre com a màxima representant de tots els infantils a una de les nostres. També formaren part de les corts d’honor les següents xiquetes: en 1968 Mara Pérez Garcia Soucase, en 1973 Mª Carmen Vizcaino Diana, en 1974 Maria Pura Vilar Zanón i en 1986 Luana Sánchez Martín. Un dels eixos fonamentals per al desenvolupament de la comissió infantil es la figura del delegat o delegada, per allò de la igualtat de gènere. Són molts els components que al pas del anys han dessempenyat el càrrec. El primer va ser Antoni Sánchez, després Paco Ferrandis, Elies Laparra, Josep Castelló, i així una llarga llista, però mereix un especial record a la meua època d’infantil, un gran faller, Vicent Cuevas, amb el que vaig coincidir els dos anys de presidència. Jo el veia com un home molt major, però mirant les fotografies, puc comprovar que realment, per aquell temps, era prou jove. Després, i té el rècord d’anys, Carles Solans Basset, qui portava íntegrament tot el funcionament de la falleta (loteries, artistes, gestió, etc.), aplegant a ser pràcticament una comissió plenament autònoma de la falla gran, allò que li valgué per a guanyar l’experiència que el portà fins a presidir la comissió general. Foren anys en que assolirem el

màxim nivell, obtenint anys consecutius el màxim guardó de Laboriositat Fallera, que premia tota la feina i participació de la nostra comissió als distints actes i concursos. Moltes son les activitats que, com a infantils, hem dut a terme: concursos de declamació, de dibuix, de betlems, cant de l’estoreta i fins i tot uns anys en que, amb maratonianes jornades de treball, participàrem a la cavalcada del ninot infantil, aplegant a copar els màxims guardons, incloent el primer premi de comparsa, que a dia de hui encara llueix orgullós al nostre casal. Un fet que ara molta gent desconeix és que la falla infantil té el seu propi himne, que es va composar per a celebrar el 25 aniversari, amb lletra de Jesús López i música de Joaquim Albiach i Baixauli. També va tindre durant anys el seu propi llibret infantil, el qual vaig tindre l’honor d’escriure en diverses ocasions, ja que crec que la falla infantil deu ser igual que la major, encara que al seu xicotet format. El llibret és per a uns un complement de la festa, altres el tenen rodant per la llar fins a desfer-se d’ell tirant-lo al fem i qui el considera un objecte de culte i col·lecció. Un llibret porta molta feina darrere. La llavor principal és la del poeta, qui, a la fi, signa l’el·laboració. És un treball molt costós que es fa junt a l’artista, glossant cadascuna de les escenes que composen la falla. Després està el finançament mitjançant els anuncis dels col·laboradors, les llabors de coordinació, la impremta, etc. Tot açò es feia pel llibret infantil, però tot i Xavier López 50 anys de la nostra falleta infantil

Fig.2. Fallera Major Infantil: Mª Empar Bonias Diana. President Infantil: Xavier López Benítez. 1978. Font (Arxiu Falla Plaça de la Mercé)

això es considerava una despesa prescindible i es va deixar d’editar.

tenim molt anys per davant i el futur mai no sabem el que durà.

Pel que fa als monuments, en tants anys hem tingut un poc de tot. Per la nostra plaça han passat alguns dels millors artistes i la falleta a militat durant anys i amb gran esforç a la categoria especial. Com a anècdotes poc conegudes, recorde una de les nostres primeres falletes. L’artista la feu amb la condició de que se l’emportàrem, perquè no la podia tindre al taller al necessitar l’espai. Com a la falla no teníem cap lloc on guardar-la, la dugueren a la nostra casa, així que tant el meu germà com jo la gaudirem durant un temps. També una de les primeres falletes incorporava una gran novetat per aquells temps, mitjançant unes transparències, eixía de dins una llum que generava una pereta. Com a monument no era gran cosa, però sí una gran innovació per a l’época.

Jo, personalment em sent un faller privilegiat, perquè dels cinquanta anys he tingut l’honor de viure 47 anys de falleta infantil a la Mercé com a membre de la comissió i de ser president en dos ocasions, guardant uns records certament imborrables, per molts anys que passen. Realment, l’objectiu de la nostra falleta continua siguent el mateix, introduir a les venes del xiquets eixe verí que et fa, no sols viure la festa, sino també tot el que les falles porten al seu voltant.

Durant uns anys varem portar una falleta a l’hospital de Sant Joan de Déu al barri de la Malvarrosa, per a cremar-la junt als xiquets ingressats que no podien vore la festa al carrer. Més recentment, el monument va ser creat per components de la comissió, que amb molt d’ingeni i per què no dir-ho, amb molta il·lusió i treball, feren un monument al que els ninots eren els xiquets de la comissió fets amb materials com teles o llana i que cada xiquet té a casa com un tresor. Tal vegada ens queda l’espineta del primer premi de totes les categories, però encara

Xavier López Benítez 47 anys Faller de la Plaça de la Mercé

Xavier López 50 anys de la nostra falleta infantil

Entre tots hem de garantir la continuïtat de la falla infantil per a cultivar eixe esperit faller que es porta a la sang, i perquè no, celebrar el centenari a l’any 2064, ja que els ara infantils son i sempre seran els futurs fallers que dirigiràn la nostra comissió i la festa de les falles.

FALLA INFANTIL

Alberto Abril | Disseny duquesart

LA DANÇA DELS SOMNIS El somni d’Alba.

Alba va creixer rodejada de caixes de música. Els seus iaios els tenien un afecte especial. La música i la dança sempre els habia rodejat, i per això començaren a col·lecionar-les. Ella tenia una especial admiració per les ballarines que apareixien de l’interior d’estes caixes. Cada dia estava desitjosa de veure com aquella dona d’esvelta bellesa despertava en aquella caixa cada vegada que el seu públic li donava l’oportunitat que ballara per a ells. Alba va decidir a treballar molt dur per a aconseguir allò en què volia convertir-se quan fóra major, una ballarina professional. Açò li va portar que nit rere nit tinguera el mateix somni. En ell imaginava com eixia d’aquella caixa, com eren els assajos previs, com cada dia s’enfundava en els seus pues les fines sabates de ballarina i es movia al dolç ritme que marcava el piano. Com aconseguia arribar als escenaris de tot el món, rodejada de focus que se centraven en ella i ballava en concerts acompanyada de grans ballarins. Tot gracies a la dança dels somnis. Roberto Heredia del Rey

el nostre artista infantil

ALBERTO ABRIL

L’Artista incansable

Parlar d’Alberto Abril és parlar de il.lusió, inquietuts i superació. Artista de vocació, Alberto decidí fa diversos anys dedicar-se allò que li plenava i li deixava crear les seues idees en 3D. Alberto sempre parla amb admiració i atenció dels seus treballs i els mima de prop, qüestionant-se les diferents composicions per aconseguir el millor dels resultats possible. En estos anys ha evolucionat perfeccionant la seua manera de modelatge i utilitzant diferents tècniques de pintura. A més a més, Alberto no s’ha conformat en açò i junt a estudiants de l’Universitat han creat una nova forma de modelatge digital per a millorar i facilitar la forma de producció en les falles. Just a les falles passades, a una falla amiga, la falla Pare Mèndez de Torrent, va atrevir-se a realitzar el seu primer cadafal major, que encara que amb un pressupost molt modest, ens permití gaudir d’una composició fresca i atrevida que cridava l’atenció del pùblic al carrer. Us convide a que en quant tingau l’oportunitat, s’acosteu al seu taller a Carcaixent i gaudiu d’una estona agradable rodejats de suro i fusta!. Emilio José García González Vicepresident de cultura de la Falla Plaça Sant Roc de Torrent Nota: Alberto Abril és l’artista de la falla infantil de la Falla Plaça Sant Roc de Torrent

alberto abril vist per...

Fallera Major Infantil de la Falla Plaça de la Mercé

Bell capoll la teua essència de tan blanca sembla encant, que una bruixa, afalagant, va crear passant de ciència. Ab eixe toc d’excelència el teu pas és tan fragant, que al meu món naix ser galant, sol davant de ta presència. Alba, amor... en tot l’honor, la Mercé i el trobador, volen que sigues feliç. ¡Fallers, barri, tots a cor: la promesa de l’amor, és la guinda del pastiç! Enric Vicent Almero i Zanón Falles 2013

JOCS INFANTILS

Jocs Infantils

Què és el tangram? El tangram és un trencaclosques d’origen xinés que probablement va aparéixer fa tan sols 200 o 300 anys. Els xinesos el van cridar “taula de saviesa” i “taula de sagacitat” fent referència a les qualitats que el joc requerix. Consta de set peces que cal organitzar per a formar la figura proposada. No pot sobrar cap peça. Per què un tangram? El tangram és com el nostre esperit faller. Format de diferents peces podem construir tota mena de figures obtenint cada vegada una nova forma. Aquest sons tres exemples de somnis que podem construir, però cada faller, amb els seus propis sentiments, pot crear una nova peça. Quin és el teu somni?

jocs infantils

comissi贸 infantil Pla莽a de la Merc茅 - Ofrena, 1974 arxiu de la comissi贸

jocs infantils

GENERACIÓ MERCÉ

GENERACIÓ MERCÉ COMISSIÓ MAJOR 2013

COMISSIÓ INFANTIL 2013

acte de presentaci贸 de projectes Xavier Serra - malaltdefalles.com

Eduardo Arnau Cataluña Eva Arnau Pons Armando Boullosa Silvestre Bartolomé Cardo Jessica Galán Granero Benjamín Gascó Fernández Eva Maria Gil Llop Eugenia Gimeno Olmos Florencio Izquierdo Calpe Ricardo Llorca Boix Antonio Lozano Navarro Carmen Mollá Abellán Begoña Navas Juan Ródenas Chelo Roig Esperanza Roldan Maica Salvador Nausica Toninello Amparo Trigo Sres. Borja Estevan Sres. Cardona Peris Sres. Jardel Navas Sres. Ruiz Segura Sres. Carrera Zazo Serena Amato y Fernando Cantariño Salvador Arnau y Marian Castellar Lolín Tornero y Jorge Soler Gema Tortosa y Jose Antonio Martí

FALLERS D’HONOR 2013

Generació Mercé

UN ANY D’ACTIVITATS

106

7ª posició

L’any passat el nostre equip de futbol va ser el més esportiu, enguany, milloraren i van ser 7ns.

Els nostres infantils també són creatius i ho demostren amb uns espectaculars disfraços de Halloween.

Les Falleres Majors també gaudixen de la nit dels morts vivents amb una cuidada vestimenta.

L’acte de proclamació suposa l’inici d’un any ple de somnis. La comissió es posa als peus de les falleres majors.

Generació Mercé Un any d’activitats

107

I el màxim somni d’una fallera es la seua presentació. Sandra i Alba viuen, per fi, el moment més especial del seu any.

El grup artístic de la comissió, en forma de blancs ballarins, provoquen la sorpresa de les falleres majors.

Moment d’ilusió al inagurar el nostre Betlem. Un treball fet per la comissió en temps rècord.

Aquest treball té premi. El nostre Betlem es porta el 11 é premi de Modalitat Tradicional “B”

11é Premi

Generació Mercé Un any d’activitats

quart finalistes

108 Un torneig molt esperat. Els nostres xics del bàsquet aconseguixen passar a quarts de final en el seu debut.

campions La nostra parella de Pàdel no te rival i arrasa als seus contrincants proclamant-se campions.

Com és tradició en la Mercé, els nostres infantils s’ho passen d’allò mes bé a Expojove.

El concurs de fotografies de falles escolars és una aposta de la comissió. El certàmen s’ha assentat després de 6 edicions. El col·legi Santa Ana de Lliria ha sigut el guanyador de la VI edició, la qual ha tingut més de 72 participacions.

Generació Mercé Un any d’activitats

LA MERCÉ CONTINUA VIATJANT Birmània

109

Birmània, ara cridada Myanmar, continua sent un dels països més aïllats del Món. Açò, junt amb l’absència quasi total de turisme, ha permés que els viatgers que acuden a aquest país, poden apreciar encara hui, els costums ancestrals del mateix. Viatjar a Birmània és com fer un salt enrere en el temps. El profund misticisme religiós de la seua gent, la varietat d’ètnies (inclós les dones girafa) i l’autenticitat dels seus poblats (cridats per ells, pobles) et fan retrocedir a temps anteriors. Aquest país no és massa ric, i l’esperanza de vida és de les mes baixes del continent asiàtic (58 anys de mitja). A més a més, el fet de que Birmània siga governada per una junta militar, no contribuïx precisament al seu major desenvolupament. No obstant això, el país és espectacular i la seua gent, encantadora. Mandalay és la segona major ciutat del país, a més de ser l’antiga capital dels últims reis Birmans. A 11 quilòmetres es troba Sagain, una altra de les antigues capitals de Birmània, aquesta, infestada de pagodes i temples. Al tossal de Sagaing, el qual ens fa gaudir d’unes vistes impressionants, es poden observar nombroses pagodes dels segles XVI i XVII. Una d’elles, és la impressionant U Min Thonze, temple que no s’ha de perdre cap visitant. A la mateixa, existeixen 45 escultures d’or dedicades a Buda. Aquest temple, com molts altres, subsisteixen per les donacions que fan els feligresos amb les oracions i ofrenes així com amb les donacions dels turistes. Com no podia ser d’altra manera, els fallers de la Plaça de la Mercé varen realitzar una ofrena de 50.000 Kyat (Moneda local). Amb aquesta donació, la Falla tindrà, per sempre, una placa de reconeiximent que perdurarà mentres el temple siga en peu. Aquesta placa, va ser incrustada a la paret del temple, després d’un ritual de benedicció. Una vegada més, la Mercé deixa empremta a l’altre costat del Món. Octubre 2012

Generació Mercé Un any d’activitats

ANUNCIS

112

113

114

115

116

117

118

119

120

121

122

123

124

125

126

127

128

retalesestudio creativo retales de ... Diseño Gráfico + Fotografía+ Arquitectura + Restauración + Interiorismo retalesestudiocreativo.wordpress.com | retalesdearquitectura@gmail.com | 650 524 765 | 686 869 650

retalesestudio creativo

129

Retales Estudio Creativo vol agrair a la Falla Plaça de la Mercé la confiança depositada en el seu treball per a la realització d’aquest llibret. Han sigut moltes hores dedicades a pensar el contingut, el disseny, els col·laboradors, escriure, traduir... Hores desinteresades, dedicades al progrés de la falla i de les falles, perquè nosaltres estem convençuts que les falles i el disseny no estàn renyits. Jose Fran i Roberto

fins ací ens portarà aquest somni

agraïments A Roberto Heredia i a Jose Francisco Carsí per la seua dedicació quasi exclusiva del seu temps. A Javier Solans, Carlos Solans i Joan Castelló lli pel seu treball de cocumentació. A Maria Dolores Navarro pel seu treball d’hemeroteca.