Llibret falla plaza rodrigo 2017 by falla plaza rodrigo

2 1

A.C.Falla Plaรงa Rodrigo i Adjacents

Falles de Sagunt

Festa d Interes

Turistic Nacional

Excm.Ajuntament de Sagunt

Federació Junta Fallera de Sagunt

EQUIP DE COORDINACIÓ TONI ISACH * GABY COLLADO * LAURA MADRID * JUAN CARLOS ARGILÉS PUBLICITAT: JORGE CABALLERO * ADRIÁN PINAZO SERGIO PERIS * MANEL SÁNCHEZ * TONI GÓMEZ GUILLERMO CANO

el compte de la nostra contalla 1.a 1.b

introducció : presentació del fil conductor del llibre, així com dels personatges narradors. (pàg.10 ) la història dels números (Toni Úbeda). (pàg.12)

nombres enters

1 un vertader número 1: FAUS (memòria dún amic).(pàg.22) 1 o 3 visió dún perruquer (Carles Ruiz). (pàg.28) ni una, ni dues, ni tres (Guillermo Expósito). (pàg.32) 5 formes de posar un mocador (Javi Pérez). (pàg.36) 18 i 19 els segles de la indumentària valenciana (Vives i Marí). (pàg.40) 37 ordre de cens FJFS (Falla Plaça Rodrigo). (pàg.46) 112 molt més que una emergència: relació del cos de bombers amb el món faller (Manuel Sánchez). (pàg.96) 859 léxpedient històric de la declaració de les falles com a patrimoni de la UNESCO (Pere Fuset). (pàg.102)

entrevista a Pau Benavent:

relació de la música, els nombres i les matemàtiques. (pàg.108)

nombres ordinals

la psicologia dels premis (Mª Jesús Martínez). (pàg.114)

nombres binaris

l´escultura digital fallera (Jorge Alcaide). (pàg.122) escales numèriques les altres falles (Ferran González). (pàg.134)

nombres fraccionaris

el mig any faller (Ferran González). (pàg.142)

fraccions de capacitat

mesurem-nos un gotet (Gaby Collado). (pàg.146)

entrevista a Reyes Martí

la química en la pirotècnia. (pàg.158)

combinacions numèriques

els números canten (Josep Vicent Frechina). (pàg.164)

quantificacions numèriques

mètrica fallera (Santiago Ríos). (pàg.172)

la màgia de la seda (Mar de seda). (pàg.186)

quan els números parlen per sí mateixos. (pàg.196)

nombres infinits

entrevista a Daniel Gomz

EL “COMPTE” DE LA NOSTRA “CONTALLA”

INTRODUCCIÓ

Introducció

Tot va començar el setè dia de la setmana onze de dos mil setze, o el que és el mateix, l’endemà del dia de Sant Josep de l’any passat, però de bon segur que al finalitzar aquesta contalla, compreneu la importància d’haver encetat així el nostre compte particular de nombres.

Una vegada conclosa la setmana fallera, calia reprendre la normalitat i això dins d’un casal faller, significa tornar cada element al seu lloc i fer una neteja general per tal d’amanir el començament d’un nou exercici faller. I quan parlem d’ordenar la nostra llar fallera, ho fem, referint-nos a qualsevol racó, igual té que siga el magatzem, la cuina, la terrassa o l’oficina. I així és com començà la nostra història, quan la secretària de la comissió va posar-se a la feina. Un fum de papers envaïa la taula allargada del seu despatx, rebuts, albarans, sobres, permisos i al fons, una pilastra de llibrets fallers, procedents de l’intercanvi que les falles de la nostra Junta Fallera, acostumem a fer des de fa ja molt de temps. Al costat, en una altra columna de llibres tapats per la part superior amb un grapat de fulls amb el número trenta-set imprès, s’amagaven els exemplars que havien sobrat del nostre llibret faller. La nostra secretària era una persona molt ordenada i metòdica i malgrat anar el nom de la falla en la coberta del llibret, sempre l’acompanyava amb un paperet amb el nostre número de cens dins de la Federació Junta Fallera de Sagunt, o siga, el trenta-set. Carpetes, caixes, calaixos i arxivadors, foren el destí de gran part d’aquesta paperassa, però també la paperera

va rebre la visita de tot allò que suposadament ja no tenia cap valor. I allí dins, és on van acabar esgarrats tots el fulls amb el número trenta-set imprès. Havia sigut una vesprada llarga i dura, però la nostra secretària va deixar tot el seu espai de treball en ordre, tant és així, que juntament amb el casaler, tots dos van buidar la gran paperera al contenidor blau de la plaça, en canvi, no s’adonaren que la brisa nocturna d’aquell vint de març, s’emportava dos trossets de paper i els enlairava per la Plaça Rodrigo. Al temps que la secretària i el casaler tancaven el casal i se’n anaven cap a casa, els dos trossos de full esgarrat aterraven sobre un banc de la placeta, fruit del cessament de l’aire o tal volta de la màgia del món de les falles. El colp rebut al caure l’un damunt l’altre els va despertar i van comprovar que eren dos d’aquells números impresos, però ara separats. Aleshores, Tresa (3) una mica més decidida es va presentar i va conèixer a Sento (7), i ràpidament decidiren que el fet d’haver-se lliurat d’anar a la trituradora de paper i cartó, calia celebrar-ho i ficar en valor la importància que tenen els nombres dins del món faller. Va ser així com els nostres personatges començaren a parlar i parlar sobre... ELS NOMBRES FALLERS, parant atenció en l’escultura digital fallera, en el cant d’estil valencià, en la pirotècnia, en els telers de la seda, en la relació de les matemàtiques amb la música, en la psicologia dels premis, en la indumentària i els pentinats, en la mesura dels nostres licors i en totes eixes àrees en les que un número és molt més que un simple grafisme.

ELS N0MBRES FALLERS

Hola, sóc Tresa, vaig nàixer l’any passat en el Port de Sagunt, en les proximitats de la Plaça Rodrigo, tinc un germà bessó faller que es diu Sento, i al costat d’ell, tots dos intentarem guiar-vos pel meravellós món dels nombres, que enguany ens porten els meus amics i companys fallers de la Falla Plaça Rodrigo i de la bonica relació dels nombres amb el món faller, espere que vos agrade i que gaudiu amb la seua lectura. Jo vos acompanyaré en els enunciats per a explicar-vos breument la temàtica de cadascun d’ells.

Hola, jo sóc Sento, com ha dit Treseta sóc el seu germà bessó faller i on estiga ella, allí estic jo. També vos acompanyaré per aquest món dels nombres, intentant explicar la temàtica de cadascun d’aquests magnífics articles.La Falla Plaça Rodrigo enguany són nombres, i els nombres estan en la nostra vida de moltes maneres i formes diferents com esperem demostrar a la finalització de la lectura d’aquest llibre, i que tu, amic lector isques convençut d’açò. Perquè entenem que la vida s’escriu amb nombres i els nombres escriuen la nostra vida.

Toni Úbeda i Soria. És llicenciat en Matemàti ques per la Universitat de València (1997-2002), obtenint també el Certi fi cat d’Apti tud Pedagògica per la Universitat Politècnica de Catalunya. En l’actualitat és professor de secundària en el Col·legi Adventi sta de Sagunt. Té 5 llibres editats tant en Química com en Matemàti ques amb una nova metodologia basada en els personatges del detecti u Bobedilla.

concepte de nombre.

CONCEPTE DE NÚMERO Des dels principis de la Humanitat hem necessitat comptar objectes i éssers, representar mesures reals amb símbols, etc. Cada cultura va concebre uns o altres sistemes de numeració i símbols per a expressar-los, que es van anar desenvolupant al llarg de la Història. Normalment es presenten els diferents conjunts de números d’una manera didàctica. Comencem amb el conjunt dels nombres naturals, que és un semianell abelià. Ampliem amb el conjunt dels nombres enters, que és un anell commutatiu amb element unitat. Després apareix el conjunt dels nombres racionals, que té estructura de cos. Més tard s’amplia amb els nombres irracionals, que formen el conjunt dels reals. I finalment realitzem l’última ampliació, apareixent el conjunt dels nombres complexos. Però l’evolució històrica que hi ha hagut del número no coincideix amb la didàctica. En ambdós casos es comença pel nombre natural, ja que aquest sorgeix degut de la necessitat humana de comptar, però després tota la resta és diferent. El número zero sorgeix molt després que altres, les fraccions apareixen abans que els negatius, etc. La ment humana va anar evolucionant a poc a poc mitjançant un procés d’abstracció natural íntimament lligat a la vida diària, i amb això es va desenvolupar lentament el

En l’antiguitat, la matemàtica es definia per mitjà dels conceptes de nombre, magnitud i forma. El seu desenvolupament va partir de diferències i contrastos entre elements de l’entorn i, més tard, a partir de semblances. El primer procediment aritmètic de la història va permetre a qualsevol persona la possibilitat de comparar dos conjunts, encara que no tingueren la mateixa naturalesa. Posteriorment es va constatar que entre conjunts amb el mateix nombre d’elements hi ha igualtats i semblances. L’home va començar a diferenciar entre “una fletxa” i “moltes fletxes”, i així establir relacions entre “una fletxa”, “un arc”, “un llop”… I va aparéixer així el concepte d’unitat. Més tard van observar la relació existent entre parells d’objectes relacionats, que donà lloc al concepte de “parell” i “dos”. Durant mil·lennis els únics nombres concebuts per la ment humana van ser “l’un”, el “dos”, i passà a parlar després de “multitud”.

1. LLENGUATGE I ESCRIPTURA NUMÈRICA PRIMITIUS Abans que l’escriptura normal i que el llenguatge parlat per a cada nombre, va aparéixer l’escriptura numèrica. Sobre el 40.000 a. C. es va produir el naixement de la cultura dels nombres. Va aparéixer la necessitat d’expressar la consciència global de “nombre” d’alguna manera.

La història dels números

Toni Úbeda

Hola amics, el professor Toni Úbeda, ens fa un bonic recorregut per la història dels nombres, passant per les diferents civilitzacions existents fins als nostres dies, demostrant-nos tot allò que tenen a veure els nombres en la nostra vida quotidiana.

Toni Úbeda

Per a comptar objectes de la mateixa naturalesa, l’home va començar a utilitzar els dits de les mans, i així representava conjunts de fins a 5 o 10 elements. I fins a 20, si afegia els dits dels peus. Quan amb això no n’hi havia prou, usaven muntons de pedres o d’altres elements. Els muntons eren grups de cinc o deu elements, i així utilitzava un sistema quinari o decimal.Després es va passar a realitzar mosses en ossos o en pals, ja que els muntons d’elements era un mètode efímer de conservar informació.Amb el pas del temps l’home va aprendre a comptar de dos en dos, de tres en tres…, i aquesta va ser l’arrel dels sistemes de numeració. La invenció de l’escriptura numèrica, que va ajudar l’home a substituir i perpetuar el concepte abstracte de número per signes convencionals, va ser diferent en cada cultura.

La història dels números

1.1. Els sumeris

La primera escriptura coneguda va aparéixer en el país de Sumer, entre els rius Tigris i Eufrates, abans de finals del IV mil·lenni. L’escriptura es realitzava en llistons d’argila, que van ser les primeres actes comptables que es coneixen. Els sumeris comptaven utilitzant la base 60 (sistema sexagesimal) en compte de la base quinària o decimal. Encara queden restes d’eixa base, per exemple en la forma de mesurar un angle o en la mesura del temps. Entre els anys 3200 – 3100 a. C. les xifres es representaven mitjançant símbols verticals. A partir de la primera meitat del III mil·lenni a. C. van canviar a una disposició horitzontal. I al segle XXVII a. C. va aparéixer l’escriptura cuneïforme. El sistema es basava en el principi additiu. Els nou primers nombres naturals es representen repetint el signe de la unitat tantes vegades com siga necessari; els números 20, 30, 40 i 50 repetint el de les desenes; els números 120, 180, etc., repetint el signe de la seixantena, i així successivament.

Era prou usual que aquesta forma d’escriptura exigira repeticions desmesurades de signes. Per això va sorgir el mètode subtractiu, que representava, per exemple, el 9 com 10 – 1. Va aparéixer un nou signe que equivalia al nostre signe “menys” actual.

1.2. Els semites Quan els semites van arribar a Sumèria es va produir un canvi en els sistemes de numeració. Primer van adoptar el sistema sexagesimal. Després van conviure el sistema sexagesimal i decimal. I finalment es va eliminar per complet el sexagesimal. A pesar d’açò, els erudits utilitzaven un sistema de numeració posicional molt paregut al nostre. Només es diferenciava que la base usada era la 60. En aquesta època va aparéixer el primer zero. Cada vegada que faltava una potència de 60, representaven mitjançant aquest símbol l’absència d’aquesta.

1.3. Els egipcis Cap al 3000 a. C., els egipcis van inventar un sistema de numeració. Era decimal, additiu mitjançant jeroglífics, no posicional, que podia representar números superiors a la sisena potència de 10. Escrivien els números per alineació o acumulació d’objectes (pedres, petxines, etc.) associats cada un d’ells a l’ordre de la unitat utilitzada. El “pal” representava la unitat; “l’arc” la desena; el “llaç” la centena; etc.

b. La numeració jònica o alfabètica

Toni Úbeda

Aquest sistema, també anomenat alexandrí, emprava les 27 lletres minúscules de l’alfabet, el mateix que alguns símbols; per a escriure unes xifres numèriques, els nombres pareixien paraules i les paraules tenien un valor numèric.

1.4. Els grecs (600 a. C.) a-. La Numeració Àtica

Cap a l’any 600 a. C. es va desenvolupar el primer sistema de numeració dels grecs, que es va anomenar àtic.Els grecs van aprendre dels egipcis i dels fenicis. Van prendre el deu com a número bàsic. El seu sistema de numeració era literal, usaven lletres de l’alfabet com a símbols per als nombres. Era un sistema de caràcter additiu en base deu. Per a representar la unitat i els números fins al 4, empraven traços verticals repetitius, per al 5, 10 i 1.000, la seua representació era la lletra corresponent a la inicial de cada xifra, 5 (pente), 10 (deka), 1.000 (khiloi). És el que s’anomena el principi d’acrofonia. Els símbols de 50, 500, 5.000, els obtenien pel principi multiplicador, afegint el signe de 10, 100, 1000, al de 5.

Amb aquest sistema resultava prou complicat fer operacions aritmètiques en grec, la qual cosa els va impedir fer progressos més grans en el càlcul matemàtic. Igual que al seu dia van fer els egipcis, els grecs també van utilitzar fraccions. Van començar amb fraccions unitàries, escrivint el número i a continuació un accent o senyal diacrític, i poc després van usar fraccions de qualsevol tipus. Fins i tot van establir l’equivalència de fraccions a partir de les proporcions. El pitagorisme intentava explicar totes les coses mitjançant els nombres naturals i de les seues raons. Però es van adonar que hi havia elements que no eren mesurables. A eixos nombres se’ls va anomenar incommensurables, i, més avant, Euclides va realitzar una classificació d’aquests nombres anomenats incommensurables o irracionals.

1.5. Els romans Les xifres romanes van nàixer molt abans que la civilització romana. Provenien dels etruscos i, en general, de pobles itàlics. I aquestes, al seu torn, tenien el seu origen en les gregues. Eren abreviatures destinades a anotar i retindre nombres. Per tal motiu no van permetre els seus usuaris realitzar càlculs.

La història dels números

A l’Edat del Bronze va aparéixer la necessitat de representar les fraccions. En els jeroglífics egipcis trobem inscripcions que representen fraccions unitàries, aquelles el numerador de les quals és 1. Per a representar-les s’utilitzava un jeroglífic amb forma “d’oval” situat damunt del número que actuava com a denominador.

Toni Úbeda

En un principi la numeració romana es va regir pel principi d’addició. Encara que més tard van introduir la regla que tot signe numèric col·locat a l’esquerra d’una xifra de valor superior es resta. La xifra més alta que van utilitzar va ser el 1.000, que es representa per la lletra M.

La història dels números

I a partir d’aquest moment van començar a representar nombres fraccionaris i irracionals d’una forma semblant a l’actual occidental.

1.7. Els hindús El sistema de numeració hindú va començar amb nou xifres pròpies de l’escriptura brahmi cap al segle III a. C.

1.6. Els xinesos

per un xicotet cercle per a escriure l’absència d’unitats. Aquesta idea la van prendre dels matemàtics de la civilització índia.

Cap a l’any 1500 a. C., el poble xinés va crear un sistema de numeració híbrid que combinava el principi additiu amb el multiplicador en base deu. A més s’havia de tindre en compte l’ordre d’escriptura, ja fóra vertical (de baix cap amunt) o horitzontal (d’esquerra a dreta). Utilitzaven tretze ideogrames fins a la desena, centena, miler i desena de miler, i feien servir combinacions entre si mateixos fins a obtindre la xifra desitjada.

Coneixien bé les fraccions, però tenien preferència per la seua escriptura decimal.

Es pensa que el sistema de numeració posicional i el concepte de zero van aparéixer al segle V d. C. Va ser l’any 510 quan l’astrònom indi Aryabhata va inventar una notació numèrica que necessitava d’un coneixement perfecte del zero i del principi de posicionament en base decimal. L’any 628, el matemàtic i astrònom Brahmagupta va descriure mètodes de càlcul amb les 9 xifres i el zero (molt semblants als actuals). Donà les regles algebraiques fonamentals, de nombres positius i negatius, en les quals el zero està present com a concepte matemàtic, i va definir l’infinit matemàtic com l’invers del zero. Va ser en aquest moment quan es formalitza l’ús dels nombres negatius. L’any 875-876 es van realitzar inscripcions en pedra pròpiament índies on apareix per primera vegada el zero en forma d’un xicotet cercle. La importància d’aquest mètode incideix en el fet que la posició del dígit o xifra numèrica és significativa. Mitjançant aquest sistema és possible escriure qualsevol número usant tan sols deu (10) dígits.

A l’hora de calcular utilitzaven dos tipus de varetes, unes de color roig per als positius i altres de color negre per als negatius. Per la qual cosa tampoc els va ser molt complicat treballar amb els números negatius. Al segle VIII d. C. van introduir un signe representat

El sistema de numeració hindú és el que hem heretat avui en dia.

La civilització àrab va adquirir el coneixement per mitjà de les traduccions de les grans obres d’Euclides, Ptolomeu, Arquimedes, Aristòtil, Diofant, etc. (tots ells hindús, grecs o egipcis) a l’idioma àrab.

Escrivien de dalt cap avall, i tenien una irregularitat: el tercer nivell no corresponia al 20 elevat a 2 (=20x20) sinó al 360 (=18x20). Per al cas en què faltava un número en una posició, els especialistes maies van inventar el zero, i ho van representar mitjançant una petxina o closca de caragol.

Toni Úbeda

1.8. Els àrabs

El sistema numèric actual (anomenat aràbic) va ser inventat pels hindús. Els àrabs el que van fer va ser arreplegar aquest gran coneixement i introduir-lo a Europa. Aquest nou sistema de numeració va anar arribant lentament a Occident i va reemplaçar els nombres romans.

Els maies van desenvolupar un avançat sistema numèric en ús pels anys 400 – 300 a. C. Aquest sistema tenia alguna semblança amb el romà encara que en alguns aspectes era superior. Van conéixer el zero i el seu sistema era de base vint o vigesimal però posicional, i utilitzaven el cinc com a base auxiliar.

2.1. Requisits teòrics a. El conjunt construït com a ampliació respectarà les operacions, ordre i estructura algebraica de l’anterior; tret del cas dels reals als complexos, últim cos numèric que no està totalment ordenat. b. Un cert tipus de problema algebraic, o equació, haurà de ser resoluble en l’ampliació, i així permetrà una nova operació. c. L’extensió contindrà un subconjunt isomorf al conjunt original, mitjançant els morfismes d’inclusió.

La història dels números

1.9. Els maies

2. CONJUNTS DE NÚMEROS TAL COM ELS CONEIXEM

2.2. Els nombres naturals: jus- 2.3. El conjunt dels nombres enters. tificació

La història dels números

Toni Úbeda

El concepte de número està estretament lligat a la naturalesa i activitats quotidianes de l’home.

La seua construcció, des del punt de vista matemàtic, es pot abordar des de diferents vies. Per una banda tenim la seguida pel matemàtic Peano (via axiomàtica), i, d’una altra, la seguida per Cantor, Frege i Rusell (via conjuntista). Axiomàtica de Peano.Es tracta d’una via més artificial. Els axiomes de Peano comporten el significat de “nombre natural” i pretenen trobar un sistema simple d’axiomes que caracteritzen aquests nombres i ens permeten deduir, a partir d’aquests, totes les propietats dels nombres naturals, utilitzant les regles de la lògica. Se suposa l’existència d’un conjunt amb infinits elements denotats per 1, 2, 3…, i que anomenem N. Segons Peano tenim els següents cinc axiomes: 1. L’1 és un nombre natural. 2. Si n és un nombre natural, llavors el successor de n també és un nombre natural. 3. L’1 no és el successor de cap nombre natural. 4. Si hi ha dos nombres naturals n i m amb el mateix successor, llavors n i m són el mateix nombre natural. 5. Si l’1 pertany a un conjunt, i donat un nombre natural qualsevol, el successor d’eixe nombre també pertany a eixe conjunt, llavors tots els nombres naturals pertanyen a eixe conjunt. Aquest és l’axioma d’inducció, i captura la idea d’inducció matemàtica. (A l’hora de considerar el 0 com nombre natural o no, generalment es decideix depenent de si se’l necessita o no.) Via conjuntista. Des d’un punt de vista algebraic, tenim que N és un semianell abelià amb unitat, amb la suma i el producte habituals, ordenat totalment. Però en aquest conjunt ens trobem amb un problema: x + b = a admet solució només si a>b. Per tant necessitem un altre conjunt numèric que estenga a N i en el qual sí que hi haja solució a tal problema.

Els nombres negatius, antigament coneguts com a “nombres parents” o “nombres absurds”, són d’una època on el major interés era el fet de conviure amb els problemes quotidians a la naturalesa. L’home es va veure en la necessitat d’expressar les quantitats amb un sentit negatiu i un altre de positiu dins d’un sistema de mesura. El seu primer ús apareix a Orient sobre el segle V. Per a la seua manipulació utilitzaven àbacs amb llistons o boles de diferents colors, i fins i tot utilitzaven varetes de color roig per a representar números positius i unes altres de color negre, per als negatius.

A Occident van arribar al segle XVI.La seua introducció a Europa va ser a les mans del matemàtic francés Nicolas Chuquet, en què en la seua obra publicada el 1484 utilitza el zero i els nombres negatius d’origen hindú. Ja al segle XIX, Weierstrass va definir els nombres enters (Z) com a classes de parells de naturals mitjançant una relació d’equivalència que permetia la “resta” de naturals. Però en aquest conjunt hi havia un problema sense solució: l’equació ax = b, amb “a” no nul, admet solució únicament quan “b” és múltiple de “a”. A causa d’açò, en qualsevol altre cas, es necessita d’un altre cos que estenga a Z en què sí que existisca solució a aquesta equació.

2.4. Les fraccions i els nombres racionals Per a representar una quantitat de mesura i poder donar una expressió numèrica, hi ha prou a indicar el número “p” d’unitats que conté, i l’espècie d’aquestes unitats, o siga, el número “q” en què es divideix el tot. Cosa que representarem per la fracció “p/q”, sent “p” el numerador i “q” el denominador.A partir d’aquest procés construïm el conjunt Q dels nombres racionals i així donar solució al problema de la divisió exacta en Z. Per tant tindrem que Q, amb la suma i producte definits, és un cos commutatiu, ordenat i arquimedià; justament el cos de fraccions de Z. Però és incomplet, ja que hi ha

L’any 1872 els matemàtics Weierstrass, Heine, Cantor i Dedekind van encertar amb la definició formal de nombre real. L’origen dels nombres reals no va ser tan complex: atés que Q és un cos incomplet, necessitem d’altres nombres per a representar certes mesures i magnituds “no racionals”. Aquests nombres eren anomenats “incommensurables” pels pitagòrics de l’antiga Grècia. Són els que avui en dia anomenem “nombres irracionals”, nombres que, com el seu nom indica, no poden expressar-se com una fracció. Aquests matemàtics grecs es van trobar amb el problema de la mesura de la diagonal del quadrat de costat 1; aquesta diagonal, pel teorema de Pitàgores, és “arrel de 2”.Els europeus, beneficiant-se del sistema de numeració posicional hindú de base 10 que havien adoptat, van ser capaços de definir-los amb precisió: eixos nombres podien expressar-se en forma decimal, sent infinites les xifres després de la coma, sense que es reproduïren mai en el mateix ordre. Eixa era la diferència que tenien amb els nombres racionals. Per tant podem concloure que els nombres reals (R) és una unió disjunta dels racionals i irracionals, és a dir, que R = Q U I, admetent una representació gràfica en un recta “contínua”. Açò indica la seua completesa: tot conjunt delimitat superiorment admet un suprem en R (igual per a inferiorment). Encara que R, amb la suma i el producte habituals, siga un cos commutatiu amb unitat, complet i arquimedià, i que conté Q, encara té un problema sense solució: en R no podem elevar un número negatiu a un exponent fraccionari amb denominador parell, ni a un exponent irracional. Per això haurem d’ampliar aquest conjunt a un altre en què sí que tinga solució aquest problema

El concepte de “nombre complex” sorgeix d’una necessitat purament algebraica per a la resolució d’equacions, i no com una necessitat real de l’home per a conéixer i observar l’univers. Encara que avui en dia la “Teoria de nombres complexos” i la “Teoria de funcions complexes” tenen nombroses aplicacions en la Física i l’Enginyeria. El primer a introduir els nombres complexos és Cardano, gràcies a la seua obra publicada l’any 1545 (Ars Magna). Hi explica com resoldre els diferents casos d’equacions quadràtiques i cúbiques. El 1637 Descartes va batejar com a imaginàries les expressions que contenien arrels quadrades de nombres negatius.Però el primer gran pas cap a la instal·lació definitiva dels nombres complexos en la matemàtica es deu a Euler. Va definir un nou número, a què anomenà “i” (imaginari): i = i li va donar el mateix estatus d’existència que als nombres reals. Els matemàtics C. Wessel i J. Argand van descobrir la representació geomètrica d’un nombre complex z = a + bi en el Pla Cartesià, la qual cosa es coneix com a diagrama d’Argand. Finalment Gauss va introduir el pla complex, és a dir, una representació dels nombres complexos x + iy en la qual “x” és la coordenada sobre un eix cartesià i “y” la coordenada sobre l’eix perpendicular. Per tant, podrem expressar: C = {a + bi \ a i b nombres reals i “i” un nombre tal que } Les operacions suma i producte que es poden definir en C, el doten d’estructura de cos commutatiu i R-espai vectorial (amb el producte per escalares reals). Des dels inicis la humanitat ha utilitzat les matemàtiques diàriament. Sense adonar-nos-en utilitzem les matemàtiques en el dia a dia. Les utilitzem per a predir el temps, saber el dia en què vivim, manejar els diners… Molts pensen que les matemàtiques no són més que teories, fórmules i equacions, però estan molt equivocats. La matemàtica és molt més que això, és usar la deducció, és utilitzar la lògica, és confiar en el raonament, és donar-li pista a la nostra ment per a resoldre els misteris més grans que ens rodegen. Així doncs, aprofita-les i no passes d’elles. Et seran de gran ajuda.

Toni Úbeda

2.5. Nombres reals

2.6. Nombres complexos

La història dels números

conjunts no buits delimitats superiorment el suprem dels quals no pertany a Q. Per això cal ampliar encara aquest cos a un altre que el continga i resolga tal problema, sent complet.

NOMBRES ENTERS 21

CÉSAR AUGUSTO SANZ i FAUS (1966-2016) Quan u se’n va, perquè mor, tot el món sol dir, sempre es moren els millors i en este cas no podem trobar millor dita per fer sentència. César era una bona persona, sempre amb el somriure en la boca, amb un gran cor, tan gran...que ningú va poder fer res per unir-ho quan aquella maleïda vesprada del 31 d’agost es va parti r per la mitat. Tenies el teu geni parti cular, però dic jo i qui no té el seu geni parti cular? Amic, la Vespino blava s’ha quedat sense gasolina, i la jaqueta de quadres de colors ja no tornarà a veure més “plantaes”, estarà penjada en una perxa... en eixa tan especial que s’anomena RECORD. Ja no podré fer-te més cartells per a les teues festes, i els Tremendos s’han quedat orfes, però ens has deixat un gran llegat a ta casa , al Tremendo, a cada racó hi ha mil anècdotes que recordar de mil moments viscuts. César hi ha molta gent que t’apreciava i et volia i volia plasmar molts d’eixos mom e n t s p a s s a t s al teu costat sota aquestes línies, però hem intentat fi car una xicoteta mostra del teu voler amb aquest menut, però gran arti cle, ja que si haguérem fi cat totes les històries hauríem d’haver fet dos llibres...encara que segur, dins d’un temps els escriurem. Com molt bé comenta Juan Carlos la

vida està plena d’anècdotes i vivències que comparteixes amb els amics i essers volguts i és per això que voldria comparti r algunes de les que he viscut junt a tu Faus. Et conec des de fa 26 anys, els mateianys que té la nostra faeixa que es va fundar, jo tenia tan sols 9 i tu ja estaves foraquest món de Per a tu sem“Gabrieligra-

j a xos l l a , quan a n y s jat en les falles. pre era co”, així tádava dir-me, a lo que jo de xicotet enfurrunyat et deia “ja estàs una altra vegada Fausti no, em dic Gaby o Gabriel, no Gabrielico”, però passaren els anys i donava igual que jo ti nguera la trentena, que per a tu era aquell xiquet al que vas conèixer sent un mocós de poc més d’un metre d’alçària. Molta gent es pensa que Faus tan sols vivia la festa de les falles, i no és així, encara que també tágradava viure-la al màxim, veritat amic?. Faus era un home que treballava prou per la falla, un gran faller, que sempre estava preocupat per la publicitat del nostre llibret, com aquest d’enguany, des d’on t’escrivim aquestes línies. Doncs sí amic, per a mi sempre seràs un gran faller que em va ensenyar moltes coses d’aquest món de les falles, faller que em va donar lóportunitat i responsabilitat de desenvolupar un càrrec molt especial per a mi. Mai oblidaré el càrrec de vice-president que em vares donar al teu primer any de mandat a la nostra comissió. Vas estar a totes hores recolzant-me i ajudant-me per a que tot is

Un vertader número 1

UN VERTADER NÚMERO 1

Un vertader número 1 24

quera perfecte, gràcies i mil gràcies, Contaria moltes històries però tinc al record tres molt especials de tu...

per meitat de camí en digué: “Xema sóc daltonià, així que avisa’m dels colors”.

La primera, la de la mítica jaqueta de colors que ha mencionat el teu amic Juan Carlos, jaqueta que ha vist totes les “plantaes” d’aquesta comissió i que per primera vegada, aquest any no podrà veure-la. Eixa jaqueta té moltes històries i molts moments màgics que t’has dut allà on ara estigues.

Contaria un fum d’anècdotes, moltes d’elles de festa, però vaig a ressaltar les següents...

També tinc al record un altra, quan anàrem tu i jo a València a comprar caramels per a la cavalcada quan a soles tenia 17 anys i em vas dir: “Gabrielico tu quan el semàfor es fique en verd m’ho dius que jo sóc daltonià i no diferencie entre el verd i el roig”, imagineu-vos el nuc que se’m va fer a la gola. I encara que com dic hi ha moltes, ressaltaré també la que ens vàreu muntar Pito, Ramón i tu, els tres mosqueters, quan es presentareu voluntaris per tal d’anar de jurats de falla... jo em feia creus. Com anàvem a deixar anar de jurat a un altre poble a votar les falles a un cego, a un daltonià i a un altre que no veu més enllà de dos metres? Això pareixia l’inici d´un graciós acudit. Al final la coherència manà i vos retirareu. Doncs sí, Gaby, a mi em passà el mateix que a tu amb el daltonisme el dia que anàrem a renovar el seu passe del València C.F., l’equip dels seus amors, i quan anàvem

La primera, que l’escric i encara m’estic rient, fou quan anàrem a veure Torrente 5 al cinema en 3D i amb la pel·lícula ja començada, amb la festa que dúiem tots els amics que anàrem a veure-la, vàrem perdre les ulleres dimensionals, i encara estem buscant-les. I les vegades que hem anat a cobrar els anuncis dels llibrets pels bars..., mare meua, de cerveseta en cerveseta a cadascun dels locals col·laboradors se’ns feia de nit, perquè en més d’un ens proveíem amb més d’una. La veritat que he gaudit prou amb tu i ens hem fet unes quantes cervesetes junts que ens agradaven molt als dos. I pensant en això, m’ha vingut al cap el dia que ens trobarem a València per veure el València front el Madrid i fent-nos les cerveses prèvies al partit se’ns feu tan tard que entrarem a l’estadi al minut 90 a veure el resultat i avant. Quines vivències amic!, mai t’oblidaré. Que dir-te jo que no t’hagen dit ja?, doncs bé, si em pare a pensar en les nits, sempre recordaré cada nit de falles, que em tocava barra de casal, que per cert, a tu també et tocava i sempre la venies perquè estaves fart de fer barra al teu pub tot l’any. Doncs això, quan em tocava barra

venies amb la teua veu ronca com Sabina i em deies: “ ai va!!, Laurita fica’m un whisky amb dos dits d’aigua”. I al final el que et ficava era el whisky amb dos gotetes d’aigua a soles. Quines grans nits.

Baix la seua particular frase amb la que acostumava adreçar-se a mi..”Eh capitán...”, un fum de records m’envaïren el pensament. Una GRAN PERSONA ens deixava sense cap avís, de sobte, amb eixa espontaneïtat que sempre l’havia acompanyat, perquè FAUS era una persona espontània i molt natural. Durant la meua primera etapa en aquesta falla, vaig tenir l’oportunitat de gaudir de la seua amistat, de la seua afectuosa manera de ser, sempre tan pròxim...però com que vint-i-cinc anys donen per a molt, també vaig poder conèixer-lo com un oncle excepcional, transmetent els valors del món faller a la seua benvolguda neboda, que inclús va censar abans de nàixer... i no van ser poques les Nits d’Albaes que malgrat pertànyer aleshores a comissions distintes, ell, la seua neboda, la meua filla i jo vam viure, d’igual manera que ens buscàvem en les diferents concentracions falleres i fèiem el corresponent avituallament a l’hora que parlàvem de premis, llibrets, artistes fallers,...i ja l’any passat de la meua tornada a La Rodrigo. Faus, pensava que tornaríem a viure tots aquestos moments, altra vegada tots dos de taronja i...tant que els viurem, perquè el teu record sempre m’acompanyarà al igual que a la resta de membres d’aquesta gran família.Des d’aquest llibret els teus amics i fallers d’aquesta comissió t’hem volgut retre un xicotet homenatge, perquè per a nosaltres sempre formaràs part dels nostres cors i en cada acte de la nostra falla et tindrem present.Més com va dir l’escriptora xilena Isabel Allende al seu llibre Eva Luna “La mort no existeix, la gent sols mor quan l’obliden; si pots recordar-me sempre estaré amb tu”. MAI T’OBLIDAREM AMIC!

Un vertader número 1

També em ve al cap quan fores president , la teua forma de viure els cercaviles, però sobretot el de Gilet i Faura ballant el ball del goril·la, amb tota la nostra comissió, amb eixa cara que sols tu sabies ficar, crec que mai m’he rist tant.Gràcies per ensenyar-me tant d’aquest món faller, Faus.

Un vertader número 1

FINS SEMPRE AMIC

Com el color i el fum d’una carcassa, que amb la brisa s’esvaïa en pocs segons, ens vas deixar prop de la nostra platja, al dia que marcava la fi de l’agost.

Si amic, eixos actes amb els que hem gaudit, en els que sempre tu estaves present, i sobretot la teua màgica nit, eixa en la que plantàvem el monument.

El teu rellotge eixa nit s’aturava, les manilles, no marcaven els segons, i de sobte el teu motor no deixava, que poguera bategar el teu gran cor.

Sí, el monument de la nostra falla, eixa que fundares junt als teus amics, al voltant de nostra volguda plaça, on s’ajuntaveu un grup de joves xics.

La lluna observava plena i redona, enlairant-se baix aquell negre cel, com se’ns anava una gran persona, com se’ns anava un grandíssim faller.

Al banc junt al Quiosc de la Carmen, que amb tu, per allà dalt estarà, i sabem que ja hauràs pogut trobar-te, amb altres fallers que ens han deixat.

Ens has deixat orfes del teu somriure, orfes de la teua alegria constant, que contagiava les ganes de viure, a tots els que es trobaven al teu costat.

Brilla al cel com has brillat a la terra brilla, com espurna a l’obscur horitzó, que amb la incandescència s’aferra, a deixar de despendre el seu calor.

Més nostre cel de taronja es tenyirà, fent que el seu color a tothom impacte, puix amic a tu mai t’anem a oblidar tenint-te sempre present a cada acte.

Seràs l’estel que a guie a la marea taronja, estel que guie als nostres estendards, estel que s’encengué front la Llotja quan el teu sol va decidir-se apagar.

S’enduen un simpàtic cambrer allà dalt, doncs del cel, sabem que tindràs les claus més com faller que duia la festa a la sang, ja estaràs muntant una falla, Faus.

Sempre et tindrem a nostre record et desitgem que descanses en pau, doncs Rodrigo et tindrà dins del seu cor fins sempre gran amic, fins sempre Faus.

Fes gaudir als àngels que allí revolen com ens has fet gaudir a tots nosaltres, ensenya’ls, com les orquestres sonen, o els cercaviles i les despertaes.

GABY COLLADO

Carles Ruiz. És perruquer des de 1987, quan en una habitació de la llar dels seus pares en el seu poble natal de Massamagrell, va fer els seus primers passos en este món. Des de llavors fi ns hui, Carles s’ha converti t en el millor referent de la perruqueria fallera actual, ja que des del seu gabinet en el passeig Ripalda de València ha penti nat nombroses Falleres Majors de València, així com de disti ntes poblacions.

El pentinat de valenciana, no hi ha document que ho confirme, podria ser del segle XVII, el que sí que està documentat és que el monyo de valenciana és un únic monyo, és com les valencianes es pentinaven al segle XVII. Un monyo realitzat pel típic vuit i dues trenes.

En aquell temps les dones portaven el cabell molt llarg i el monyo era tot de pèl natural, ja que no existien els postissos

monyo, fent la forma d’una pataqueta, era el pentinat que marcava aquest segle. Per a pentinar-se de tal forma s’utilitzava o bé un pal de taronger o d’olivera. Una

cosa que també es podria destacar d’aquell temps són les flors, posades en un lateral per a desprendre olor, ja que en aquella època els perfums eren molt escassos.

Portaven tot el cabell cap arrere amb ratlla al mig i el

1 o 3 visió d´un perrquer

1 o 3 visió d´un perruquer

Carles Ruiz

Si hi ha una discussió de la qual em trobe cansat , és de sentir a Tresa i a les seues amigues que si amb un monyo o amb tres, que si per a aquest vestit un que si per a aquell tres, espere que Carles ens aclarisca alguna cosa, si no ho fa ell, no sé qui podrà fer-ho.

Un altre pentinat del segle XVIII era aquell que amb ratlla al mig es realitzava una trena decorada amb cintes de

Carles Ruiz

colors. En aquest segle la moda que creava tendència era la francesa, Al llarg de la història van canviant la moda i les tendències, i, com en tot, va succeir en els pentinats de fallera. A mitjan segle XIX, el canvi de la moda en la nostra terra va comportar que canviara la forma de pentinar-se de fallera, passant de portar un monyo a portar els tan coneguts tres monyos, que es van instaurar com el pentinat oficial del nostre vestit regional, encara que, com he explicat anteriorment, el nostre pentinat original és el d’un únic monyo.

Posteriorment es procedia a separar el pèl de la dona en tres seccions, una posterior (amb la qual es realitzava el mateix procediment que per a fer un monyo fent amb trenes la pataqueta posterior) i dues davanteres con les que simètricament es realitzava a cada costat un monyo arredonit en forma de “caragol”. En separar el pèl d’eixa forma a cada costat s’aconseguia que els rodets pràcticament foren de la mateixa grandària en tots dos costats. Per a subjectar els diferents tipus de pentinats utilitzem agulles de ganxo perquè aguante la forma que hem elaborat.

1 o 3 visió d´un perrquer

La forma de fer el pentinat de tres monyos seria la següent:

A diferència del pentinat d’un monyo, que es realitzava una única ratlla al mig de davant fins arrere, amb el pentinat de tres monyos es realitzava una ratlla enmig del cap de davant a arrere i una altra perpendicular d’orella a orella.

Habitualment en la indumentària que duem avui en dia la gent associa el pentinat d’un monyo al vestit del segle XVII, mentre que si portes els tres monyos seria per al vestit de fallera.

Guillermo Expósito. És la quarta generació de joiers de la seua família, en la seua Ribera natal. En el món de les falles comença en 2004 i parti r d’ací recupera una tècnica totalment oblidada com és el “raspat” en l’elaboració de pintes gravades. Actualment Guillermo en el seu taller Flor d’Aigua, s’ha converti t en un verdader referent tant a València com en disti ntes poblacions falleres.

El nombre de pintes que cal portar no és una cosa que estiga establida realment, sí que és cert que en el món faller i amb la tendència que tenim a uniformar la festa, està imposat que amb un monyo se n’ha de portar una i amb tres monyos se n’han de portar tres, però en realitat quan estiguem parlant dels nostres avantpassats, dependria de l’època i sobretot de la coqueteria de la persona en qüestió, ja que no cal portar monyos per a portar

Les tres pintes amb els tres monyos es van començar a

pintes, perfectament, amb una trena, es podien portar xicotetes pintes com a adorn, també, amb un sol monyo, es poden portar les tres pintes, la pinta alta al centre i els dos laterals en un mateix costat si és principis del s. XIX i una a cada costat de la gran a mitjans s. XIX. El que no era habitual era portar els tres monyos amb tres pintes, normalment, ja al s. XIX, es portaria amb els tres monyos una única pinta en el monyo posterior

Ni una, ni dues, ni tres

Guillermo Expósito

Guillermo ens explica la seua particular visió sobre la polèmica sorgida entorn del nombre de pintes a utilitzar en els diferents pentinats fallers, així com dades d’utilització que feien els nostres avantpassats.

posar quan es crea el vestit de llauradora valenciana per a representar el món de la festa, i així es crea el pentinat

D’altra banda, si busquem en el reglament faller de la Federació Junta Fallera de Sagunt, trobem: TÍTOL VII: DE LA INDUMENTÀRIA FALLERA ARTICLE 103é

Guillermo Expósito

1. En tots els actes i festejos públics de relleu i de solemnitat, els components de les comissions falleres així com els membres de la JFS utilitzaran per a la seua vestimenta indumentària tradicional valenciana: a. LA FALLERA haurà de vestir, independentment del càrrec que tinga, el vestit de gala de llauradora valenciana, amb tres monyos, i haurà d’observar el més gran decor en la seua vestimenta. -Vestit del s. XVIII, amb un o tres monyos. -Vestit d’hortolana amb un monyo o trena d’espiga. No es permetrà l’ús de qualsevol peça de vestir o d’ornamentació que no siga propi del vestit i ornaments tradicionals. que quedaria estipulat per al món faller.

Ni una, ni dues, ni tres

Però de tot açò, que és el que estipula el món faller, si anem al reglament faller de la Junta Central Fallera, ens trobem en l’article 64 el que estipula de la indumentària en general:

Art. 64. Ús d’indumentària tradicional 1. A fi de donar el més gran realç i esplendor als actes i desfilades falleres, les comissions vetlaran perquè en la festa de les Falles s’utilitze la indumentària fallera i valenciana tradicional, diferenciant la utilitzada per l’home de la usada per la dona valenciana i fallera: a) El faller utilitzarà el vestit instituït en el IV Congrés General Faller o qualsevol vestit tradicional valencià. b) La fallera haurà de lluir el tradicional vestit de valenciana. 2. Queda terminantment prohibida la utilització de peces que no estiguen d’acord amb la indumentària tradicional fallera expressada anteriorment, així mateix no es permetrà la utilització de peces masculines per falleres, en actes oficials, amb independència del càrrec que ocupen. A aquests efectes, es considera la brusa peça masculina.

b. EL FALLER haurà de vestir l’anomenat VESTIT DE FALLER (que va ser aprovat en el V Congrés Faller de València), compost per pantaló negre, torera negra i camisa i pitera blanca, sabates i calcetins negres, així com el corresponent faixí de ras amb borles del seu color penjant de la part superior esquerra sobre el camal corresponent del pantaló. -Vestit de Torrent -Vestit de saragüells. -El vestit, compost per pantaló llarg ratllat, camisa de seda o fil, jupetí i faixa, amb sabates i calcetins negres o espardenyes de llaurador amb calcetins brodats. Està expressament prohibit l’ús de corbates, flors i llaços de qualsevol gènere. Únicament podran dur les recompenses obtingudes (“Bunyol” de major categoria de què estiga en possessió, “Masclet” de major categoria) i la insígnia de la seua comissió, o si és procedent la de la JFS, no excedint en cap cas el nombre de cinc. En aquest cas sí que està clarament estipulat i definit, tant la vestimenta com el pentinat, però en cap cas el nombre de pintes, ni una ni dues ni tres.

Javier Vicente Pérez i Belenguer. Va iniciar el projecte Flor de Cotó en 2011, dins del taller Flor d’Aigua, i des d’eixe moment s’ha converti t en un dels tallers de confecció preferents en el món faller valencià, destacant el seu apartat en el món de la investi gació de la indumentària valenciana. En el seu curt camí, ja ha arribat a vesti r per a alguns actes a les Falleres Majors de València o de Sagunt.

5 formes de posar un mocador

En l’última meitat del segle XVIII es pot comprovar la diversitat de pentinat en l’home, distingint-se dels de més alt llinatge o poder als dels més simples llauradors, els quals també porten el cabell llarg arreplegat en forma de cua o dins de xarxes. Ja a finals del segle XVIII, per motius d’higiene, es dicta una reial ordenança que obligava a rapar-se els caps per a evitar paràsits i transmissió d’algunes malalties. Açò queda marcat en diversos articles de diversos escriptors viatgers als quals els crida molt l’atenció, com per exemple, Teòfil Gautier (1811-1872), en el seu Viatge per Espanya, es refereix a l’home valencià dient: “Habitualment porta el cap rapat, com els orientals i quasi sempre embolicat en un mocador de color viu.” I és precisament llavors, en aplicar la reial ordenança, quan se substitueix la xarxa, que ja no embolica res en dur el cap rapat, per mocadors que cobreixen al mateix temps que imiten el volum de la xarxa. Eixos mocadors eren de seda, cotó o pita nugat al cap i que fins i tot podria tractar-se del mateix que de vegades duia lligat al coll. Com diu la dita valenciana:

“L’alegría del fadrí es dur mocador de pita, una manta morellana i una novia molt bonica.” O tal volta: “La ballaora, quan balla sempre mira al ballaor si li penja o no li penja la punta del mocador”. És una peça de tela quadrada, que es doblegava en triangle i es col·locava de manera que una punta penjava i les altres dos rodejaven el cap fins a arribar a nugar-se entre si, formant una espècie de turbant. . El procediment de col·locar-se el mocador és molt divers i distint segons les comarques, o segons l’estil i el gust personal; i tot això ha donat lloc a les diferents formes de nugar-se el mocador i als diferents noms que a això se li associen. Així, pel que fa a la forma de col·locar-lo, n’hi ha tres formes bàsiques (de cua, de barret i fumeral), de les quals sorgeixen variants segons la forma de nugar-se sobre el cap, fent amb això les cinc formes de lligar-se el mocador que menciona l’article. El començament és comú a totes les variants: sent el mocador un quadrat, es doblega per una de les seues diagonals, formant un triangle, amb el qual, segons continuem, obtindrem els diferents tipus:

5 formes de posar un mocador

Per a poder entendre l’origen dels mocadors que es col·loquen en els vestits de faller en l’actualitat hem de remuntar-nos en el temps, fins al segle XVIII, i hem de començar parlant de la pinta i dels elements que s’hi relacionen.

Javi Pérez

Actualment en el nostre món faller, es va veient cada vegada més fallers lligar-se un mocador al cap, en aquest article Javi ens deixa veure cinc formes de col·locar-ho, amb les diferents llaçades i els diferents nuats que existeixen.

Forma 1. Tipus fumeral, amb la part de dalt descoberta

Amb el mocador en el cap, de vegades es col·locava el barret simultàniament, igual que podia succeir amb les còfies.

5 formes de posar un mocador

Javi Pérez

Partint de la posició del mocador doblegat en triangle, consisteix a doblegar el mocador sobre si mateix fins a formar una ampla banda que serviria per a embolicar el cap, nugant-se a un costat i configurant una espècie de tub o ximenera, d’on ve la seua denominació, FUMERAL.

Forma 3. Tipus de cua, nugat davanter Partint de la forma de triangle com sempre, es travessen les dues puntes darrere del bescoll i després es torna a tirar cap avant, i es retorcen fins a formar un cordó que circumda el cap i es lliga a l’altura del front amb un nuc. Es guarden les dues puntes cap a dins. Una variant d’aquest nugat també és quan no es nuga davant i es fa el nuc darrere deixant les tres puntes penjant i en la part davantera no es veu cap nuc. Forma 4. Tipus de cua, nugat lateral

Forma 2. Tipus fumeral, amb llaçada lateral Igual que l’anterior però, com es menciona, nugat amb una llaçada lateral.

Amb la mateixa posició que l’anterior, es mou el mocador i la cua quedaria de costat. O directament es lliga en el lateral procedint de la mateixa manera de lligar-lo que l’anterior.

Forma 5: Tipus barret, nugat lateral i arreplegat

Una vegada mencionades les formes de lligar el mocador, cal dir que els hòmens portaven sempre el cap cobert amb el mocador. Ja que així com el barret està supeditat a una norma d’etiqueta que exigeix descobrir-se en esglésies, cerimònies religioses, recintes tancats, davant d’imatges religioses o personalitats, el mocador no ho està, i era lícit portar-lo en tots aquests casos.

5 formes de posar un mocador

Després de nugar-lo lateralment com el de cua lateral, la punta es col·loca penjant sobre el pols del costat dret. I aquesta cua s’arreplega doblegada com una bossa, que fa així la forma de barret o gorra.

Javi Pérez

Es denomina així perquè simula una gorra.

Des de fa més de 60 anys, Vives i Marí és una fi rma pionera en l’ofi ci de l’art de la seda Valenciana. Un elaborat procés artesanal que perdura hui en dia passant de pares a fi lls: tres generacions que han garanti t en cada moment de la seua història l’alta qualitat dels seus productes.

valenciana

Quan des de la comissió ens van proposar formar part del seu llibre faller, ens va paréixer interessant la idea d’englobar amb els números els diferents àmbits de la nostra festa i la manera d’aportar el nostre granet d’arena ha sigut confeccionant este article sobre indumentària. Com englobar els números en la indumentària? Doncs bé, de moltes maneres, ja que dins de la indumentària els números juguen un paper molt important, com per exemple, els metres de tela, la quantitat de fils utilitzats en la confecció, la quantitat de colors, l’amplària de cada tipus de tela, etc. També com a números molt característics es poden usar el 18 i 19 o XVIII i XIX, que són els segles d’esplendor de la indumentària valenciana. Parlant d’aquest esplendor farem un xicotet recorregut pels telers que utilitzem en la nostra fàbrica, així com els diferents tipus de teixit que usem, fent insistència en l’ordit, les trames i els colors, aconseguint confeccionar amb ells trages de fallera basats en els segles esmentats.

Els telers manuals són els telers més antics que disposem dedicats a la fabricació dels teixits per a la indumentària valenciana, daten aproximadament de meitat del segle XIX.

La seua estructura és de fusta, amb el batan suspés en la part superior, té un banc per al teixidor, que amb la seua mà impulsa la llançadora d’un extrem a un altre i amb l’altra espenta el batan per a ajuntar les passades mentres que amb els seus peus xafa els pedals per a moure els lliços. Per a poder començar a teixir la primera cosa que han de fer és col·locar el cartonatge amb el disseny que es vullga realitzar, a continuació l’ordit i les diferents llançadores per a realitzar els motius.

18 i 19 els segles de la indumentària valenciana

18 i 19 els segles de la indumentària

Vives i Marí

Una part fonamental de la festa fallera és la nostra indumentària, la de les dones… bo, i últimament la dels hòmens. En este article Vives i Marí ens descriuen els diferents tipus de teles amb què confeccionen els seus trages de valenciana. Sense cap dubte, es tracta d’un referent en este camp.

Per tal de confeccionar disposem dins de Vives i Marí de dos tipus de telers, els telers manuals i els telers mecànics.

Entre els diferents tipus de teixits amb què confeccionem, ja siga de forma manual o mecanitzada destaquem els següents:

18 i 19 els segles de la indumentària valenciana

Vives i Marí

Raió

El raió va ser la primera fibra manufacturada; es produïx a partir d’un polímer que es troba en la naturalesa (cel·lulosa), per tant no és una fibra sintètica, sinó una fibra cel·lulòsica manufacturada i regenerada. La fibra era venuda com “seda artificial” fins que en 1924 es va adoptar el nom “raió”, sent coneguda a Europa a més pel nom de “viscosa”. Fins als anys 30 només es fabricava raió en forma de fil, fins que es va descobrir que les fibres trencades que es rebutjaven en la producció de fil valien per a ser entreteixides. Les propietats físiques del raió no canviarien fins al desenrotllament del raió d’alta tenacitat en els anys 40. Posteriors investigacions van portar a la creació del raió HWM en els 50.

Seda Teixit mil·lenari d’origen xinés, extret dels capolls dels cucs de seda. Hi ha moltes variacions: seda artificial, natural, salvatge, rústica, etc. En la seda salvatge, el filat és imperfecte i per això queda amb la trama irregular. Té gran cos. En Vives i Marí realitzem casulles de seda natural que es realitzen amb un ample de 54 cm amb ordit i trames de seda natural. Són dibuixos clàssics representatius dels dissenys valencians del segle XVIII. Es tixen en telers mecànics i produïxen un efecte semblant a l’espolí. Igual que succeïx amb el raió, realitzem el disseny llauradora en seda que es realitza amb un ample de130 cm. Estes teles estan treballades també amb un màxim d’onze colors per a les flors i un metall d’or o plata per a l’ornament. La seua característica principal és que l’ordit i la trama són seda 100%.

En la nostra fàbrica realitzem el disseny conegut com a Llauradora en raió, l’ample del qual és de 130 cm. Són dibuixos que estan treballats amb un total d’onze colors i un metall que pot ser or o plata. Tant l’ordit com la trama són de raió natural 100%.

Espolí Començarem parlant definint el que és un espolí. En realitat l’espolí és la llançadora amb què es tixen les flors i la resta de motius, el resultat és un teixit espolinat

que produïx un efecte de brodat. En sentit col·loquial es coneix com a espolí a la tela.

Alguns dissenys són molt complicats de realitzar per la quantitat de llançadores diferents que s’han d’utilitzar per a formar el dibuix. La seua elaboració sol ser personalitzada, es trien a gust del client els colors de les flors, el fons i els diferents metalls que s’utilitzen per a l’ornament. El resultat és una tela espectacular, amb un colorit i realç inigualables que només s’aconseguix amb este tipus de teixits. Entre els diferents models que fabriquem en esta casa comentarem els següents:

Espolí Tabarca color pastís És un dibuix simètric on destaquem el seu ram central així com el seu fons de domàs la qual cosa ho enriquix si és possible més. Cal destacar també els 62 colors i els tres metalls que hem utilitzat per a espolinar les flors i l’ornament, esta és una de les característiques principals d’estos luxosos teixits. Per a la seua fabricació igual que l’anterior s’han empleat aproximadament 700 hores de treball.

Espolí Lluís XVIII color blanc És un disseny asimètric, la seua característica principal és el seu espectacular ram central. Cal destacar els tres i quatre colors que s’han utilitzat per a espolinar els motius florals així com els dos metalls or brescat i plata brescada, donant-li un relleu que només aconseguim en estos teixits. En total s’han utilitzat 60 colors i un total de 700 hores de treball sense interrupció.

Espolí Alacant L’espolí Alacant és un disseny molt representatiu dels esbossos valencians del segle XVIII. Entre les seues característiques cal destacar que és un dibuix simètric molt espectacular per la quantitat de mots

18 i 19 els segles de la indumentària valenciana

L’espolí és un teixit totalment artesanal i molt ric en matisos, la majoria dels seus dissenys són florals. La fabricació d’estos teixits és molt costosa, de fet se solen realitzar de 10 a 12 cm de teixit de mitja en un dia de treball.

Vives i Marí

Esta tècnica de teixidura pareix d’invenció espanyola ja que els teixits més antics que es coneixen són hispanoàrabs del segle XV.

tius florals del qual està compost.

18 i 19 els segles de la indumentària valenciana

Vives i Marí

L’ordit és de seda negra, està espolinat amb 44 colors per a les flors i s’han utilitzat tres matisos de verds diferents, característica esta que només es dóna en els teixits espolinats.

Van ser molt famosos els domassos valencians del segle XVIII.

Per a l’ornament s’ha utilitzat un metall or llis i un metall plata llisa que destaca i realça el dibuix. Per a la seua fabricació s’han empleat unes 800 hores de treball repartides en tres torns. Enguany Vives i Marí ha sigut guardonat precisament presentant este espolí, amb el prestigiós premi d’artesania que organitza la Cambra de Comerç de València.

Brocat, brocatellat, brocatell Teixit format per ordit d’un color i múltiples trames de colors diversos, de tal forma que el fons de la tela és del color del fil de l’ordit, generalment amb aspecte de ras, i el dibuix ho formen bastes dels distints colors de les trames formant un efecte semblant al brodat. Teixit de seda amb brodat en relleu de fils de metall o de seda més brillant, formant dibuixos de flors, animals o figures geomètriques.

Domàs Teixit que deu el seu nom a la seua ciutat de procedència (Damasc), compost d’ordit i trama de seda natural en la nostra fàbrica, el seu dibuix s’obté invertint la base de ras amb la que està confeccionat, pel que es forma un teixit a dues cares, sent el revés el negatiu del feix de la tela. L’ordit i la trama poden ser de diferent color formant el fons amb el color de l’ordit i el dibuix amb el color de la trama en el fes del teixit i viceversa en el revés. Els autèntics domassos són de seda natural, encara que també els realitzen en altres teixits.

Hi ha brocats que mesclen en distints percentatges el raió, la viscosa i el cotó, d’ací la seua textura i grossor. En l’àmbit de la indumentària valenciana, és comú cridar brocatell al teixit tipus domàs o al teixit que per motius estètics utilitza diverses trames només d’un color, donant lloc a confusió. Un tipus especial de brocatell és el teixit espolinat, habitualment cridat espolí. El brocatell clàssic que realitzem en esta casa posseïx un ordit de seda natural i està constituït per dos ordits i dues trames en què el dibuix esta teixit amb metall (pot ser metall or o metall plata) donant-li un realç molt especial.

Seguint amb els nombres enters, ens parem en el 37, número que formem Tresa i jo, i que es correspon amb el número que la nostra falla té assignat en la Federació Junta Fallera de Sagunt. Enguany ens representen Alex, Rubén, Bea i Alba, començant el camí cap a l’aniversari d’or, moti u pel qual podríem dir que:(A+R)+(B+A)=2017; 2A+B+R=2017; 25+1=2017. A conti nuació vos comtem diverses coses d´este nou exercici faller, incloent els actes en fotografi es matemàti cament defi nides.

Aleljandro COLLADO i SORIA Benvolguts veïns, socis, col·laboradors, fallers i amants del món faller. És un orgull per a mi poder-me dirigir a tots vosaltres.

Salutació President

Forme part d’aquesta comissió des de la seua fundació, i en aquests anys he vist passar grans presidents dels què he intentat aprendre alguna cosa de cada un d’ells. Des d’ací, amb estes paraules, voldria agrair en primer lloc a ells i als fallers que han pertangut a esta comissió durant tots estos anys el que han aconseguit. És un orgull per a mi haver pogut viure, com al mateix temps que creixia jo, paral·lelament eixa xicoteta falla de barri es converti a en la gran falla que és actualment mantenint en tot moment els seus valors. Col·laboradors i socis, sou essencials en esta festa i no hi ha agraïment sufi cient per a tota la importància que teniu per a nosaltres. Sou part de “La Rodrigo” i volem fervos partí cips de totes les nostres acti vitats que realitzem al llarg de l’any. Per això, vull animar-vos que vingueu a comparti r amb nosaltres els moments que ens dóna esta festa. I als fallers d’esta comissió. Enguany ha sigut un any complicat, hem pati t en molts moments i plorat en altres, però sempre, sempre, mantenint-nos units hem eixit endavant. Gràcies per eixe suport mostrat en els moments més difí cils, i gràcies a tots per treballar dia a dia per a intentar superar-nos en totes les acti vitats que realitzem i la il·lusió que es deposita en cadascuna d’elles. A Bea, Alba i Rubén, espere que conti nuem vivint cada moment del que resta d’exercici com fi ns ara, que segur que així serà. 48

Vos convide a tots a què gaudim al màxim esta recta fi nal de les falles. Amb una forta abraçada, vos saluda . Alejandro Collado i Soria

Alejandro Collado i Soria José María Madrid i Giménez Natalia González i Murciano Oscar Casado i Lanero Jorge Caballero i Rams Salvador Sebastián i Latorre Patricia Burgos i Sayas Mª Jesus Martínez i Martínez Paula Dolz i Boria Miguel Ángel Argente i Alcázar Mireya Piñeiro i López - Isabel Sebastián i Latorre Tómas Serrano i Fenollosa Juan Carlos Argilés i Lorente-Gabriel Collado i Soria-Antoni Isach i CuencaLaura Madrid i Casado

Del.Esport Del.Infantils

Alvaro García i Rus-Daniel Gómez i Lacruz Mª Luisa Biosca i Mérida-Ines Herrero i Crespo-Rosa Herrero i Crespo-Ainhoa Piñeiro i López-Balbi Sayas i Martínez

Del.Medi Ambient Del.Cavalcades Del.Playbacks Del.Carrossa Del.Casal Del.Ornamentació Del.Pirotécnia Del.Festejos Del.Transport Del.Publicitat

Víctor Hernández i Pedrero-Ana Martínez i Fernández Marta Bujeda i Besé-Mª José González i García-Aurora Lara i Fernández Inés Gaspar i Trujillo-Ana Pérez i Parras-Minerva Torrente i López

Comissió Executiva

President Vicepresident 1 Vicepresident 2 Vicepresident 3 Vicepresident 4 Secretàri Vice Secretària Del.Recompenses Tresorera Vicetresorer Del.Loteries Del.Incidències Del.Cultura

Jose Vicente Herranz i Comeche-Francisco Lacasa i Estruch-Manolo Marco i Díaz Antonio Gómez i Barragán-Laura Piqueras i Moreno Alfredo Tejada i Pino-Inés Tejada i Lara Roberto Guiñón i Cebrián Lourdes Costa i García Diego Cuadrado i Domínguez Guillermo Cano i Villanueva-Antonio Gómez i Pérez-Sergio Peris i Martínez Adrián Pinazo i González-Manel Sánchez i Rosillo

Del.Comunicació Del.Socis Del.Igualtat Del.Il.luminació

Francisco López i Cámara-María Miñana i Ruiz-Anaïs Ordoñez i Teruel Mª Ángeles Domínguez i Martínez-Mª Ángeles González i García Leticia del Río i García-Paola Gómez i Pérez Juan Candelas i Márquez

Es multipliquen les emocions

NIT DÂ´ALBAES

26 de Febrer de 2016

Sumen humor i alegria

CAVALCADA

5 de Marรง de 2016

Mai es resta espectacularitat

DIES DE FALLES

15, 16 i 17 de Marรง de 2016

E s divideixen els esforรงos

ORNAMENTACIร

15, 16, 17, 18 i 19 de Marรง de 2016

Bellea i fervor a parts iguals

L´OFRENA

19 de Març de 2016

Sumatori Sumatoridedetradiciรณ, tradiciรณ,sentiment sentimnt ii foc foc

CREMA CREMร

19 de Marรง de 2016

Un infinit de noves il·lusions

PROCLAMACIÓ

3 de Setembre de 2016

Un tant per cent elevat d´imaginaoió

SETMANA CULTURAL

30 de Setembre de 2016

Les arrels es claven al cor

PRESENTACIÃ&#x201C;

10 de desembre de 2016

Amb la Gaiata nยบ 5

AGERMANAMENT

Beatriz

CUADRADO i DOMÍNGUEZ F.M. 2017

El menejar suau i constant del vent, forma amb els blancs nubols imatges, sota el llenç blau que enmarca el gran cel, dibuixant així el bonic paisatge, per expressar el teu gran anhel, baix els seus colors com a llenguatge.

Uti litzarà el groc per a fer dos sols, que representen els teus dos ulls, el roig per fer eixe somriure carnós, que li dona al teu rostre la llum, per fer el teu monyo l’obscur marró, i el difuminarà amb pólvora i fum.

Colors que uti litza el pintor, asegut baix la seua fi nestra, per dibuixar-te sent la major, fent així, la seua obra mestra.

Dibuixarà el quadre en aquarel.les, lliscant amb destreça el seu pinzell, per escriure el teu nom a les estrel.les i fer-te regina del seu castell.

Doncs sota eixe quadre monumental, deixa volar la imaginació deixa tots eixos grans somnis volar, que t’isca a fl or de pell l’emoció més en cap moment deixes de somniar, i fes, lo que t’isca de dins del cor.

Cada somni que enguany tu ti ngues, complix-ho amb una gran il.lussió, més cada expèriencia que visques, farà eixe somni encara més fort, fent-te Beatriz Cuadrado i Dominguez, des d’ara la nostra Fallera Major.

Deixa que brolle cada desig, com brolla l’aigua al baixar pel riu, com la banda que et penja del pit, per coronar-te enguany Beatriu. T´hem vist crèixer des de xicoteta, t’hem vist jugar a aquesta plaça, t’hem vist ser la guapa reineta, dels menuts de nostra xicalla. I ara que una dona estas feta, regnaràs a tota la falla. Seràs la més dolça pinzellada que l’arti sta mai puguera donar, seràs la seua musa admirada, la més bella de les seues obres d’art

Poesia Fallera Major

GABY COLLADO

Comissió

La nostra

JOSÉ FCO. ADAM I YUSTE EMILIO ERAL AKBA I HERRERO ALBERTO ANTONINO I CUENCA ANAÏS APARICIO I GUIRADO SANDRA AROCAS I PASCUAL FCO. FERMIN AROCAS I PÉREZ MARÍA ÁVILA I ARIÑO ROSA BAGUENA I GARCÍA ANDREA BARREDA I ESCRIBA LAURA BLASCO I GALINDO MAR BRUNO I RUBIO RAFAEL BURGOS I OLIVER ENRIQUETA CALERO I FERNÁNDEZ ANA CÁMARA I ZAPATER JUAN CARLOS CANDELAS I MÁRQUEZ Mª ISABEL CÁRCAMO I QUIÑONES VICTORIA CARRIÓ I SANZ CRISTINA CHINCHILLA I BONAQUE GABRIEL COLLADO I JIMÉNEZ DIEGO CUADRADO I DOMÍNGUEZ JUAN CARLOS DOMINGO I NAVARRO CAROLINA ESCRIBÁ I SAN RAFAEL ESTHER FERNÁNDEZ I SÁNCHEZ NOELIA FERRER I CABO JORGE FORÉS I CERVERA EMILIO FORTEA I NAVARRETE CARMEN GARCÍA I BELMONTE ANAÏS GARCÍA I BENAVENT LOURDES GARCÍA I CANAS AURORA GARCÍA I MENDEZ Mª DOLORES GARCÍA I SALVADOR HÉCTOR GIMÉNEZ I ALCALÁ FRANCISCO GIMÉNEZ I LLAMAS FRANCISCO GIMÉNEZ I RODRÍGUEZ CINTYA GONZÁLEZ I TORRES MARTA GRANADOS I RODRÍGUEZ CRISTINA GRANERO I ROJO PABLO GRANERO I ROJO

COMISSIÓ

PATRICIA HERNÁNDEZ I MONTAÑANA OCTAVIO HERRANZ I LÓPEZ ÁNGELA HERRANZ I MONGE OCTAVIO HERRANZ I MONGE MERCEDES HERRERO I CRESPO SUSANA HUGUET I DÍAZ CARLA LACASA I GONZÁLEZ VERÓNICA LÓPEZ I CHINCHILLA SARAY LÓPEZ I FERNÁNDEZ CARLA LÓPEZ I RUIZ RAMÓN LÓPEZ I TAMARIT CONSTANTINO LÓPEZ I VICENTE Mª JOSÉ MACIÁN I TORRECILLAS VIRGILO MANZANEDA I DIAGO SERGIO MANZANO I SÁNCHEZ VERÓNICA MARCO I DÍAZ BELÉN MARCO I TORRENTE NATALIA MARQUÉS I FERNÁNDEZ SERGIO MARTÍN I LOZANO RAQUEL MARTÍN I MICÓ LAURA MARTÍNEZ I PUENTE VICTORIA MARZO I BURGOS VICENTE MIRET I FLORS EVA MONGE I MARTÍNEZ INÉS MONÍS I VIEGA AMPARO MONTAÑANA I AGUILAR AINOA MONTAÑANA I ESCRIBA LUCIA LÓPEZ I BLASCO MANUEL VTE. MONTSERRAT I ORTIZ ALMUDENA MONZÓ I GÁZQUEZ ELENA NAVARRETE I LÓPEZ MARÍA NAVARRO I ESTEBAN IGNACIO PAGÉS I GARROTE BARTOLOMÉ PARRA I CABRERA ADRIÁN PARRAS I SALAZAR FRANCISCA PASCUAL I GIMÉNEZ MARTA PEÑALBA I MEDINA MIGUEL ÁNGEL PÉREZ I BERNA

SOLEDAD PÉREZ I GARCÍA ISRAEL PÉREZ I MORENO AINHOA PINAZO I GONZÁLEZ JOSÉ A. PINAZO I RODRÍGUEZ MELANIA PLAZAS I JORDÁN CRISTINA PLUMED I PÉREZ JAIRO POZO I ANREUS ARANTXA RAMOS I OLMOS ALEJANDRO REYES I LÓPEZ ANAÏS RODRÍGUEZ I SÁNCHEZ LOURDES ROIG I PÉREZ RUBÉN ROJAS I CALATRAVA VIRGINIA ROSADO I GASH TAMARA ROSELL I CANET SONIA RUIZ I CERVANTES MARISA RUIZ I MOYA ESTELA SÁNCHEZ I BERMEJO ALBERTO SÁNCHEZ I OCAÑA

COMISSIÓ FCO. JAVIER SÁNCHEZ I OCAÑA CAROLINA SÁNCHEZ I VILLAR CESAR A. SANZ I FAUS Mª JOSÉ SAYAS I MARTÍNEZ Mª VICENTA SAYAS I MARTÍNEZ ROSA SERRA I TORRES OLGA SESÉ I MORALES CRISTOBAL SESÉ I RUIZ ELENA SOBRINO I BELINCHÓN ALICIA SORIA I ARMERO SERGIO SOTO I RUIZ ALICIA TOMÁS I CALERO Mª MAR VILLAR I ARMERO Mª ISABEL VILLARROYA I MARTÍNEZ BEATRIZ VITORIA I CUADAU ÁLVARO MARZO I BURGOS Mª JOSÉ ROJO I CANTERO Mª ISABEL DIEZ I ALMODOVAR FERNANDO PALACIOS I CALVET JORGE JUAN GIL I SOLER

Comissió

La nostra

PERPETUÏTAT

President d´honor: Cesar Augusto Sanz i Faus Padrina: Carmen Martínez i Bernat President: Vicente Rodríguez i Cabañas Vicepresident: Ramón Mejías i Sancho Secretari: Juan Jordán i Burgos Vocal: Julio Juan i Franco Fallera Major: Asunción Villuenda i Martínez Cort d´honor: Dolores Sebastià i Sebastià- Consuelo Aguilar

Manolita Martínez i González - Lali Sánchez i Alcázar - Angelita Jordán i Blasco

Esbรณs Falla Gran

REMATADA I COS CENTRAL

El moro que trobem dalt del tot, pareix que te prou autoritat, agitant amb força el seu bastó, té controlada la nostra ciutat. L’ego el té pels núvols volant, es creu perfecte i totpoderós. Pots recordar-li als teus conciutadans, on paren els diners que invertiren a FUSION? A sa esquerra sempre observem airejant els palmitos amb insistència, a la “gran” política” Roser, que al seu sultà li fa reverència. Tant ella com la seua coalició, sempre fan els que se’ls mana, i al que ordena Quico, el patró, ells sempre diuen... “sí bwana”. Tots dos trobem dalt del minaret, sigil·lant el que passa a Sagunt, per si el nostre ajuntament de nou torna a ser intervingut. I és que a Sagunt “flota” la merda, que han deixat els governs anteriors, i esperem que cap paper es perda, de les cagades de Castelló. ELS MORETS LA LONA SUSTENTEN... I ELS POLÍTICS ELS MOLESTEN” De marbre són estos morets que és un material prou valuós, i amb ells explicar-los intentem diversos conflictes de la població.

Al beat Gimeno veiem tancant-nos el casal amb pressa, de panoli no té ni un pel junt a la seua amiga Teresa. Mil informes i papers ens han demanat sempre ficant més de una tecla, pareix que més que una seu social tinguem que obrir una discoteca. Si ens fixem en aquest altre pareix que no te ganes de treballar, doncs el nou pavelló pareix un puzle, que s’hagen deixat a mig muntar. Igual els polítics de la ciutat una nova funció li han tret, que puga ser també visitat junt amb les runes del castell. Un nou problema els ha eixit als que la Federació Fallera composen, no deixen el René Marigil per als playbacks com altres voltes.

Crítica

EL MORO BEN FLANQUEJAT PAREIX UN “MARAJÀ”

Enguany toca fer-lo sota una carpa doncs moltes voltes s’ha rebut l’avís, i no està per ficar la seua estampa el regidor de l’anterior partit. Aquest està aguantant el nostre pes industrial el de la història del nucli del Port, ni veiem el trenet al Forn Alt ni s’arregla La Gerència tampoc. Si del gran museu parlem eixe del costat del tanatori, que sempre tancat el veurem i no sabem quan collons s’obri.

CONTRAREMATADES

AQUEST COMPROMISSARI SERVICIAL, AL PSOE DÓNA MENJAR Aquest compromissari saguntí va barallar-se amb la pantera, i un gran àgape li ha oferit per tindre controlada la fera. Li han donat tres molletes de pa per a que comence “a tragar” i amb els seus vots poder aprovar, els pressupostos municipals.

Crítica

Puix la pantera socialista després d’improperis i insults, ha sucumbit a l’encant nacionalista per entrar a governar a Sagunt. Pareix que a Crispin “el Grandiós” per a entrar a l’ajuntament, li ha tocat baixar-se els pantalons i ficar en pompa el paner. El mico que du a l’esquena és com la rèmora del tauró, no sabem si pel seu ADN però va menjant les sobres del BLOC.

Només mirant-li el cabell podem saber de qui és fillol, atés que eixe color tan rogenc és de la família dels Roig. Després d’anunciar la inversió tothom vol ficar-se medalles, aleshores per ser graciós l’haurem de traure en les falles. Sembla que no es recorda ningú amb quin partit feien miquetes, per tant direm tururut que Mercadona no és d’esquerres. Ho sentim molt senyor Puig també per vostè senyor Fernández, i no maregeu, a vore si fuig aquest home i les seues comandes. Aleshores d’aquesta zona per les seues bones connexions s’ha enamorat Mercadona i ens ha promet relacions. AQUEST ENCANTADOR... NO ENS CANTA RES

Compromís té el pacte com volien, té hipnotitzada a la corporació els han donat quatre llepolies i els tenen ben calladets a tots.

Aquest encantador de serps la seua flauta vol fer sonar, tal volta enguany no l’escoltem dins del recinte ferial.

UN MERCADER... QUE DE PART DEL “TIO” ROIG VE

Puix al nostre nucli històric pareix que als veïns els molesten, i ha decidit el consistori canviar de lloc totes les festes.

A l’altra banda ens topetem amb un jovenet mercader, que ve carregat de diners amagats al seu saquet.

El lloc on ara s’ubicaran l’han decidit uns regidors prou tòfols, les han enviat a fer la mà molt a prop de Sant Cristòfol

Els penyistes que trinen estan perquè es prou la llunyania, . i per arribar als cadafals tindran que agafar el bus de línia.

Deu ser que tot està solucionat i que ja tindrà tota la feina feta, potser el següent que farà un carril per a gos en bicicleta.

Les festes que munten molt bones són compaginant els bous i la revetlla, fent que per penyistes i població anar valga prou la pena.

SEGONA ESCENA:

PRIMERA ESCENA:

“ARA LES “PERROSONES” Assegut en una taula de surf trobem a este gos expectant, que ha sentit lladrar per Sagunt que volen fer una platja de cans. Una més de les bogeries com tantes duen al pensament, en lloc d’ajudar a les persones que no tenen allotjament. Volia ser el màxim exponent fa uns anys el nostre Quiquet, amb l’eslògan Ara les “perrosones” del nostre volgut ajuntament. Mentres al Pantalà surfegen els nostres surfers saguntins, de bon segur que es mosquegen quan facen la platja per a canins. No ens sorprén l’enginy de la fera ni tampoc la ubicació triada, en el Port tenim l’arena i en Almardà només la grava.

Aquesta rateta presumida pareix que tenia molta fam, i de l’Esquerra desUnida és la gegant del clavegueram. Es va menjar la resta de la camada ”trepant” fins al més alt escalafó, per ser del seu partit coronada com a cap, a les darreres eleccions. Inclús pogué ser la màxima autoritat del nostre ajuntament saguntí, però les cames li van tremolar i entrà de titella de Compromís.

Crítica

Que prenguen nota ací al Port que només fan que una orquestra, i un altre cop es vota la comissió per que isca a la palestra.

“LA MÉS GEGANT DEL CLAVEGUERAM”

De la claveguera, la canalització pareix que moltíssima aigua perda, i no ha arribat la remucipalització esclatant-li al seu partit la merda. Serà que igual els agrada el que és privat o “la Maestro”, no sap del tema, al col·legi Sampedro haurà anat però no es veu la seua feina. La seua imatge és prou lamentable dins de la nostra corporació, de les llums de Nadal s’ha menjat el cable, ”la pelocho” que és Caparrós.

ESCENA TERCERA:

“JA VOREM ESTA PEDRERA... A QUI COLLONS SOTERRA”

Crítica

Com el grandíssim Indiana Jones a la seua última croada, ací tenim al seu cosí Qui Collons que ben grossa la té muntada.

Una barreja a la mida han fet fent una molt bona combinació, els que a la muixeranga diuen castellers i els que toquen la flauta amb el gos.

Junt a sa inseparable pantera vol dur a terme una gran missió, vol carregar-se la pedrera que té Lafarge al Salt del Llop.

Doncs eixa combinació genètica fan que el seu ADN no siga ja pur, i han fet del 15M pura estètica, per poder governar-nos a Sagunt.

No l’importen els llocs de treball ni cada família que d’eixa feina viu, si per ell fora la tiraria avall, amb qualsevol tipus d’explosiu.

Mes com estem parlant de genètiques i del nostre patrimoni cultural, Pablo, que ha passat amb les arts escèniques, i amb tants projectes interessants?

Després d’estrènyer el detonador ha hagut d’eixir per potes, per si de cas els treballadors algunes carantoines li amollen.

Tal volta Maria “la cantaora” dins del calaix els haurà soterrat, puix de cementeris segueix regidora ja que de les festes l’heu apartat.

Mes fa uns mesos al consistori es rebia amb poc grat pel senyor alcalde, la resolució de conselleria que donava la raó a Lafarge. Però com al gran cap del seu Sagunt va recórrer la sentència al suprem, i s’ha rentat el seu il·lustríssim cul amb els papers que envià Medi Ambient.

NO AIXÍ AL CEL... COM A LA TERRA”

En aquesta imatge celestial veiem a un conegut edil, que per cognom té la peculiaritat de trobar-se sempre tranquil.

“NO ESTAVA MORTA... ESTAVA DE “PARRANDA””

Per tal de vore tots els projectes als núvols s’ha hagut de metre, trobant així un Port perfecte que després costa de creure.

Com el gran mestre Peret cantava a la seua coneguda cançó, “no estava morta...estava de parranda” la volguda Gerència dels Alts Forns.

Un tren de rodalies aplegant al “Pas” i la gent de “pic-nic” en la Gerència, el Museu Industrial obert de bat a bat qüestió d’infinita... paciència.

Mes estos joves zombis han eixit per crear la “Ciutat Prohibida”, no sabem si seran d’algun partit amb eixa roba i la barretina.

Però al baixar i clavar els peus en terra canvia prou el punt de vista, i cada projecte es soterra perdent fins i tot la pista.

QUARTA ESCENA:

CINQUENA ESCENA: “

I és que l’alt forn està tancat i no pot gastar l’ascensor, per tant si vol levitar li haurà de ficar... collons!

SISENA ESCENA:

“OPERACIÓ FLOTADOR: UN SALVAVIDES PROU ENGANYÓS” Malgrat no pertànyer a la Costa d’“Azahar” aquesta platja és la de Castelló, amb uns banyistes Prou Populars enmig de l’Operació Flotador. Aquest inspector de la UDEF al poble l’estiu vol avançar, i el registre del nostre ajuntament per dues vegades ha protagonitzat. Algunes adjudicacions fragmentades han alçat el rebombori, i han sigut olorades ací al nostre consistori. Una nova distinció estan preparant-li al poble, i entrar en un llistat de corrupció no pareix d’allò més noble. Aleshores servirà de poc la romanització i les banderes blaves, i Sagunt serà la població d’Alí Babà i els quaranta lladres. De moment aquesta policia porta l’assumpte amb prou de calma, però segur que qualsevol dia ens dóna de nou l’alarma.

SETENA ESCENA:

“EL CAÇADOR DE POKEMONS” Sota aquesta escena trobem Kikatxu molt ben rodejat, amb l’equip pokemon que ha fet ajuntant a onze alliberats. Es veu que Sagunt evoluciona igual que estos personatges animats, i ja n’hi ha en la poltrona tants polítics com habitants. Ara s’ha ficat prou de moda que els pokemon es puguen caçar, comencem a entendre que Tarazona es quede a totes hores empanat. Sota aquesta escena trobem Kikatxu molt ben rodejat, amb l’equip pokemon que ha fet ajuntant a onze alliberats. Es veu que Sagunt evoluciona igual que estos personatges animats, i ja n’hi ha en la poltrona tants polítics com habitants.

Crítica

Aleshores no és Rubalcaba sinó Sergio Paz, el regidor, amb eixa careta de fava que deixen les coses... d’amarg sabor.

Marzà que és molt bon estrateg i jugador d’aquest joc japonès sap un fum, com el fum que vos ha venut de la construcció del nostre desitjat institut. D’esta cacera, se’ns esgota la paciència perquè no fiquen nassos damunt la taula, ni exigixen als seus homòlegs de València que els nostres joves no estiguen sense aula. 69

El nostre

ARTISTA FALLER

Artista Falla Gran

RAFA CHELI I COLLADO

Va nàixer i va créixer en Dénia (la Marina Alta), i molt ràpid, en el col·legi va començar a construir les seues primeres falles, posteriorment va treballar amb l’artista Ginestar de Dénia, i va començar a construir falles infantils. En 2009 va entrar a formar part de l’equip de Julio Monterrubio realitzant la falla més cara de la història. A partir d’aquest moment, s’independitza i munta el seu propi taller, plantant i aconseguint importants premis en localitats com la pròpia Dénia, Sagunt i València.

Rubén AGÜES i ROSADO Benvolguts fallers i falleres, veÏns i amics del barri.

Salutació President Infamtil

És per a mi un gran honor ser enguany el representant de la xicalla de la Falla Plaça Rodrigo i Adjacents. En primer lloc vull agraïr als meus pares per deixar-me presidir a la meua comissió, a més d’ajudar-me a dur a terme totes les meues responsabilitats i afi cions, el futbol, els actes fallers i els meus estudis. No puc oblidar-me de donar les gràcies a Àlex, Bea i Alba Per l’any que estem vivint tan meravellós junts. GRÀCIES! Dir, que les portes del casal estaràn obertes per a que tots els xiquets i xiquetes del barri puguen gaudir d’aquestes festes falleres a la nostra falla. Tot això no seria possible, sense els fallers i falleres d’aquesta gran comissió, que sempre estan per ajudar al que calga. Moltes gràcies a tots i a totes, una forta abraçada del vostre president infanti l. RUBÉN AGÜES i ROSADO. 72

OSCAR ABAD I PIÑEIRO BORJA ADAM I SAYAS ADRIÁN AGÜES I PIÑEIRO BLANCA IPEK AKBA I HERRERO LUCA ALARCÓN I ÁVILA LUZ ALARCÓN I ÁVILA ERIKA ANTONINO I HUGUET SONIA ARGILÉS I RUIZ VEGA CASADO I MONÍS GRETA CLAVIJO I MORA MIA SARA CLAVIJO I MORA LAIA COLLADO I GONZÁLEZ IRENE DOMENECH I MACIÁN JAVIER DOMENECH I MACIÁN JOAN DOMINGO I FERNÁNDEZ NOA DOMINGO I FERNÁNDEZ ALBA ESTELLÉS I GARRIDO MARÍA FERRUSES I MACHADO ANA FORÉS I BIOSCA JORGE FORÉS I BIOSCA MARTA FORÉS I BIOSCA SERGIO FORTEA I NAVARRETE SILVIA FORTEA I NAVARRETE GAEL GARCÍA I ROIG NURIA GIMÉNEZ I FERRER OLIVIA HERNÁNDEZ I MARTÍNEZ HUGO HERRANZ I BUJEDA LUCIA HERRANZ I BUJEDA CAYETANA HUGUET I PLUMED NATALIA ISACH I MARTINEZ VICTORIA LACASA I GONZÁLEZ ALEJANDRA LORENTE I MARTÍNEZ CLAUDIA LORENTE I MARTÍNEZ ALVARO LUCERO I LORENTE MARIO LUCERO I LORENTE LAURA MACIÁN I MACIÁN LUCIA MACIÁN I MACIÁN ARIADNA MANZANEDA I GARCÍA

CHRISTIAN MANZANEDA I GARCÍA YERAY MANZANEDA I GARCÍA CLARA MARTÍN I SERRA SERGIO MARTÍN I SERRA CANDELA MARTÍNEZ I GÓMEZ MARÍA MILLÁN I MACIÁN INÉS MIRET I HERRERO JAUME MIRET I HERRERO VALERIA MORA I CABALLER LARA NAVARRO I GARCÍA VEGA NAVARRO I GARCÍA MARÍA NAVÍO I MARTÍNEZ MARTÍN ORTEGA I TORRENTE AROA PARRA I DOMINGO ICIAR PARRA I DOMINGO MIGUEL PÉREZ I HERRERO DIEGO REDONDO I ROIG DELIA RIPOLL I SESÉ MARÍA RIPOLL I SESÉ CARLA RUBIO I SORIANO MARTA RUIZ I RUIZ NATALIA SANDOVAL I MARTÍN MAR SANZ I LÓPEZ MARTA SANZ I RUIZ JAVIER SERRANO I CÁRCAMO TOMÁS SERRANO I CÁRCAMO ÁNGELA SOTO I GARCÍA RAMÓN SOTO I GARCÍA ANDREA SOTO I MARCO DANIELA SOTO I MARCO ADRIÁN SPENCER I SAYAS LUCIA TEJADA I LARA CÉSAR TORRES I ORTIZ VICTOR TORRES I ORTIZ ADRIÁN TORTAJADA I RAYGAL SHAILA VICENTE I ALCAIDE DAVID ZORRILLA I BENEDÍ IVÁN ZORRILA I BENEDÍ

Comissió Infantil

La nostra COMISSIÓ INFANTIL

Alba CASADO i

MONÍS

Com princesa del conte de fades, que espera dalt del seu castell, vegent passant les llargues vesprades, aguardant al seu princep tan valent, pacient i tranquila tu aguardaves, a que arrivara el teu gran moment.

Puix sota el calor d’esta plaça, voras complida eixa quimera, la que imaginaves a ta casa, al fi nalitzar cada ofrena, quan et fi caven eixa banda, per coronar-te de fallera.

Moment de ser nostra princesa, princesa del teu conte somniat, demostrant la teua grandesa sent dels xiquets, sa majestat.

Xiqueta eixe somrís fes-lo valdre, puix demostra la teua felicitat, que junt a l’amor dels teus pares, t’omplin d’una grandíssima bondad.

Enguany seràs nostra ventafocs, Blancaneus o la bella Ariel, amb els monyos pati ras un poc, com pati ren Jasmín o Rapunzel, més seràs nostra Fallera Major, la regina de nostres xiquets.

Bondad que conta la teua contalla d’aon seràs princesa del conte infi nit, per encapçalar la nostra xicalla. Puix ja eres Alba Casado i Monís, d’aquesta, la teua volguda falla, la seua Fallera Major Infanti l.

Alba, com el teu nom expressa, eres la llum que il.lumina el dia, i que ens mostra la teua bellessa, amb la més cordial cortesia. Brillaràs, com la llum del matí novell, quan el sol puje del cel a lo més alt, colpejant amb els rajos la teua pell, fent que esti gues de valenciana radiant, i amb el cant alegre i gojós dels ocells, amb Rodrigo pujaràs a lo més alt. Més ja ha arrivat la vesprada, s’amaga el sol per anunciar la nit, per que pugues ser proclamada, com la nostra reineta infanti l.

GABY COLLADO

Poesia Fallera Major Infantil

F.M.I 2017

Esbรณs Falla Infantil

Una reina mora o sultana amb un castell a la seua esquena, d’aquesta falla és la proclama i al monument li dóna el lema. El castell ben conegut és una suma de valors, històric orgull de Sagunt on ara treballen molts. Els amics pel patrimoni fan més que l’Ajuntament, maleït siga el dimoni com treballa aquesta gent. En canvi a la platja és altra història que si paga Costes... que si ho fa l’Ajuntament, així es va afonar La Concòrdia i encara no s’ha refet. La nostra mar respira calma però de vegades es fa forta i arrasa, i trau fins a la vora amb gràcia tot allò que al poble passa. Llavors parlarem en la falla de les mil i una… malifetes, i per tant donarem tralla tant a esquerra com a dretes.

PRIMERA ESCENA: “EL GRAN SULTÀ” Capitaneja aquesta escena l’alcalde de la ciutat, que porta a Sagunt en vena però no al nucli de més avall. Es tracta d’un polític autoritari com si a l’exèrcit s’haguera format, que acostuma anar de safari per supervisar la nostra ciutat.

I ací tenim al gran Sultà deixant la marca allà per on va, a l’estil d’Anibal Barca muntant amb orgull l’elefant. I és que part del nostre poble pareix que estiga derruït, que quan plou entra en desordre i amb un pavelló a mig construir. Tanmateix es mostra molt poregós quan ha de plantar els campaments, i diu que al costat de l’Alt Forn t’intoxiques amb Nitrogen i efluents. I parlant de la Taula Periòdica i d’aquest personatge selectiu, tanquem amb humor la crònica i afegint a la història caliu.

SEGONA ESCENA: “COM UNA GÀBIA” Dos micos hem trobat al consistori saguntí, que sols fan que maldats al nostre municipi morvedrí.

Crítica Infantil

REMATADA I COS CENTRAL

S’han ficat aquesta disfressa estos personatges engabiats, seran Gimeno i Teresa que volen tancar-nos el casal? Ens han ficat moltes traves per deixar-nos obrir el local, serà que abans no demanaven tantes llicències municipals? O és que la llei prou ha canviat des de l’any dos mil set, quan regalaven les llicències d’activitats que ara investiga la UDEF.

Tal volta tenien un tècnic convençut que d’acústica feia les apreciacions, i no treballava per l’ajuntament de Sagunt ni cobrava a la falla... en dues ocasions. O és que abans els veïns no anaven a la Serra per queixar-se fins l’extenuació, o no volien entrar en guerra amb els fallers de la comissió?

ESCENA TERCERA: “MÉS CONTENTES QUE UN GÍNJOL”

Crítica Infantil

Aquestes dues ballarines, ballen la famosa dansa oriental, estes regidores saguntines serà que prou contentes estan.

Estan més contentes que un gínjol cadascuna per diferents motius, però ambdues per posseir el títol, d’edil de l’Ajuntament de Sagunt. La primera que veiem dalt del tot encara que du el nom d’una artista, no creem que com diu la seua cançó “es meresca un príncep o un dentista”.

QUARTA ESCENA: “EL LLUMENER MALFEINER” Un regidor prou malfeiner amb poca claror al seu cognom, jugant a ser llumener quasi deixa sense llums al Port. No sabem si aquest projecte serà d’ell o de l’enginyer de la instal·lació, que sempre ha mostrat un dispar afecte cap als dos nuclis de la població. Les llumenetes de Nadal enguany han calfat l’ambient, es coneix que estos “pardals” sabien que venia el fred. I és que ens sembla prou lamentable i perquè no dir-ho…molt xocant, que mentres al Port es passaven els cables a Sagunt es fera…l’encesa oficial. I per si tot açò vos pareix poc aquest edil manegueta, ha tirat més llenya al foc demostrant la seua “jeta”. Contrari al capitalisme i respectant al seu “Pableras”, s’ha carregat l’escaparatisme i el concurs que al poble es feia.

Mes a pesar de la seua roïna gestió, al front del turisme de la nostra ciutat, continua dins de l’administració duent altres regidories locals.

CINQUENA ESCENA: “SOMNIS O... REALITATS”

Com a les pel·lícules de Tarantino una nova ballarina Quico ha reclutat, que casualitat que el PSOE i Antonino entren quan els pressupostos s’han de votar.

El nostre amic Manuel González regidor d’aquesta població, frega amb insistència i ganes un màgic i poderós llantió.

Quan de la votació arribà el dia i després del seu suport incondicional, la seua amiga Teresa García una forta abraçada li va donar.

Que un tren de rodalies baixe fins al Port i que en la Gerència es fique l’Ajuntament, grans projectes, somnis o il·lusions però sempre amb les signatures corresponents.

A les parades que té molt a prop amb menys diners, venen carabasses, perquè els està ofegant la nostra administració volent llevar-los les seues terrasses.

Però la lampadeta que està fregant millor que siga de les de llum, i així poder il·luminar allò que es fa sense ser just.

Parlem del nostre xicotet comerç tant d’oci com de restauració, més poc de temps estaran oberts si continuen amb aquestes pressions.

No obstant això... per si de cas hem ofès al senyor Manuel, ací deixem una estrofa en blanc perquè escriga el que vullga ell.

SETENA ESCENA: “LA TORNADA MÉS ESPERADA”

................................................... ..........................................., .................................................. ...............................................

L’esplèndida i elegant reina mora torna per exalçar al seu rei, que després d’un temps que ha estat fora regressa al poble per ficar remei.

SISENA ESCENA: “LA REVOLUCIÓ COMERCIAL”

No és que se’n haja anat a Torrent ni a cap viatge la pobre xica, es pensava que açò era un joc de xiquets i li ha pogut la pressió política.

Pareix que al poble de nou tornem a tindre una gran força comercial, com quan es treballava l’acer sota aquells grandiosos forns alts. Aquest mercader que ven l’especia bona i que pareix que prou diners menege, podrà muntar un gran Mercadona el Quatrecamins o L’Epicentre. Mes el que pareixia un poble fantasma si de la nostra indústria ací parlem, sembla que a dia de hui es transforma i en breu una gran potència serem. Es reactivarà de nou Parc Sagunt per fer un centre logístic prou gran, que s’espera fique el polígon potes amunt amb una gran revolució industrial.

S’ha ficat les seues millors gales perquè l’observem tota la ciutat, esperant que les regnes agafe de la nostra cultura popular.

Crítica Infantil

I com que de signatures estan escarmentats amb una segregació que no avança, enguany se volen encomanar a eixe geni que ix de la llàntia.

El seu rei l’espera a palau per donar-li una forta abraçada, doncs pensa que serà peça clau a la nova legió que té muntada. Que s’“empape” de la festa li ha dit i s’ha fet fallera per sentir l’essència, doncs Tarazona pareix estar dormint a cada acte que fa presència. Com a la història de Fiona i Shrek un conte de fades s’està vivint, que content està el nostre Quiquet que hages tornat al castell Saguntí.

HUITENA ESCENA: “A LA LLUNA DE VALÈNCIA!” La lluna que la falleta corona representa el PP de la ciutat, que ha sigut apartat de la poltrona per la roïna gestió municipal. La lluna tal volta a València està com el nostre ex-alcalde Castelló, que molt bé li ha vingut estar aforat a la investigació del cas “flotador”.

Crítica Infantil

Als estels que al seu voltant orbitaven els ha arribat la noticia poc grata, que a tots, els flotadors els ficaven i ja els estreny el nuc de la corbata. Davinia a casa se’n anà corrent per vore uns papers a tota pressa, Peláez cridava ràpid a Maribel i Villar informava a Muniesa. Martí es trobava prou desorientat i Catalán al seu despatx assegut, telefonava urgent a Laura Casans per explicar-li el que havia ocorregut. Havia entrat la UDEF al consistori i l’havia ficat potes amunt, generant un gran rebombori amb els papers que s’havien endut.

NOVENA ESCENA: “EL SENYOR CUDOL” Aguantant al màxim el dolor trobem assegut aquest faquir, pareix José Vicente Muñoz que ha perdut el suport del partit.

Sembla que esta esquerra no és tan unida com diu el nom de la seua formació, i que com a punt de partida li han retirat l´alliberació. No està clar si per alguna desavinença tal volta siga per la seua actitud, però diuen que els ha esgotat la paciència, el seu informe sobre Aigües de Sagunt. Com d’Aigües era el nostre regidor tenien pèrdues les seues canonades, i la va armar grossa amb les filtracions l’any passat als premis de les falles. La veritat és que ha aguantat fins a estos dies sense reconèixer que és l’autor dels fets, que no saps que a les noves tecnologies es queda tot gravat.... manifasser! Ara, els punxeguts claus d’alumini a la BAUX seràs tu el que se’ls faça, doncs ja no et volen al consistori i per Nadal has tornat a casa.

El nostre

ARTISTA FALLER INFANTIL

Va nàixer a Cullera (la Ribera Baixa) el 25 de Març d’1.988. Va complir les seues obligacions escolars en el col·legi concertat de “La Miraculosa” de Cullera. En entaular amistat amb un veí del seu carrer que es dedica a fer monuments fallers infantils, en actitud d’afeccionat, inicia la seua activitat com a artesà. Realitza treballs en qualitat d’ajudant des de l’any 2.005 al 2.007 en els tallers de Francisco Vizcaíno Palacios de Sueca. Ha realitzat monuments infantils a Cullera, Tabernes de la Valldigna, Alzira, Silla, Sagunt, València, Gandia i Alacant.

Artista Infantil

ERIC MARTÍNEZ I MONCHO

Recompenses

JUNTA CENTRAL FALLERA DISTINTIU D´OR

Recompenses

Rubén Agües i Rosado Adrián Spencer i Sayas Marta Forés i Biosca

BUNYOL D´OR AMB FULLES DE LLORER Alejandro Reyes i López

BUNYOL D´OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS

Alicia Soria i Armero

Ramón Soto i García Natalia Isach i Martí nez Lucía Herranz i Bujeda

Juan Carlos Argilés i Lorente

Mª José Sayas i Martí nez

José Francisco Adam i Yuste

Recompenses

FEDERACIÓ JUNTA FALLERA MASCLET D´OR AMB FULLES DE LLORER INF. Marta Forés i Biosca Rubén Agües i Rosado Adrián Spencer i Sayas

MASCLET D´OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS INF. Borja Adam i Sayas

Recompenses

Ramón Soto i García Shaila Vicente i Alcaide Natalia Isach i Martí nez Lucía Herranz i Bujeda

MASCLET D´OR AMB FULLES DE LLORER Ana Cámara i Zapater

Mª Jesús Martí nez i Martí nez

MASCLET D´OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS Paula Dolz i Boria

Isabel Sebasti án i Latorre

Socis

Els nostres

SOCIS

ADAM I YUSTE, JOSÉ FRANCISCO AGUDO I FERNÁNDEZ, ROSA AGUILAR I ZARZOSO, Mª VICENTA AGUSTÍ I BAREA, ANA AKBA, ERAL ALCAIDE I BRONCHAL, Mª PILAR ALCALÁ I PARDO, AMPARO ALCALÁ I PARDO, Mª TERESA ALCÁZAR I SÁNCHEZ, EULALIA ALCOVER I RIBERA, NOELIA ALEPUZ I ORTS, ROSA ÁLVAREZ I ARANGUREN, EUSEBIA ÁLVAREZ I POZO, MARÍA ANDREUS, PILAR ANQUELA I GOMIS, VIOLETA ANTONINO I CUENCA, AMPARO APARICIO I GUIRADO, ANAÏS APARICIO I GUIRADO, ANAÏS APARICIO I GUIRADO, ANAÏS APARICIO, LORENA ARANZABAL I RIOS, JORGE ARGILÉS I LORENTE, JUAN CARLOS ARGILÉS I RUIZ, SONIA ARIÑO I SANCHÍS, JUAN JOSÉ ARIÑO I SANCHIS, Mª REMEDIOS ARIZMENDI I MARTÍNEZ, JULEN ARJONA I LÓPEZ, EVA Mª ARMERO I DESCALZO, JOSEFINA ARMERO I DESCALZO, MERCEDES AROCAS I PÉREZ, FERMÍN ARROYO I GINEL, ESCOLÁSTICA ARROYO I SÁNCHEZ, ANTONIO ÁVILA I ARIÑO, MARÍA ÁVILA I ARIÑO, SARA ÁVILA I HOLGUÍN, FRANCISCO BARBERÁ I SÁNCHEZ, FÉLIX BARBERÁN I VILLAR, Mª AMPARO BARREDA I ÁNGEL, JOSÉ VTE.

BAUTISTA, ERNESTO BELÉNGUER, VÍCTOR BELINCHÓN I CARRILLO, ELENA BENAVENT I ARNAU, ANA Mª BENEDI I ROGER, Mª BELÉN BERMEJO I ALVAREZ, BEGOÑA BERMEJO I ALVAREZ, Mª ÁNGELES BESÉ I ROYO, Mª CARMEN BIOSCA I CALANDRIA, ISABEL BIOSCA I GARCÍA, FERNANDO BIOSCA I MÉRIDA, CARMEN BIOSCA I MÉRIDA, Mª LUISA BLASCO I BLASCO, CONSUELO BLASCO I DE LA PAZ, ÁNGEL BLASCO I GALINDO, LAURA BLASCO I GALINDO, ROBERTO BLASCO I GONZÁLEZ, ASUNCIÓN BLASCO I RIBELLES, JORGE BLÁZQUEZ I PÉREZ, CARLOS BLÁZQUEZ I PÉREZ, ELENA BLÁZQUEZ I PÉREZ, PABLO BUJEDA I ARANGUREN, JUAN BUJEDA I BESÉ, MARTA BURGOS I BARRERA RAFAEL BURGOS I OLIVER, RAFAEL CABALLERO I RAMS, ALEJANDRO CABALLERO I RAMS, JORGE CABO I PÉREZ, MARÍA CABRERA I TRINCADO, AMOR CALABUIG I PELLICER, PILAR CALATRAVA I LÓPEZ, CARMEN CALDERÓN I ASENSIO, NURIA CALERO I MARTÍNEZ, VALENTÍN CAMACHO I GONZÁLEZ, BELÉN CÁMARA I ZAPATER, ANA Mª CÁMARA I BALLESTER, NOELIA CÁMARA I HELGUERA, Mª CARMEN CAMELLES I DÍAZ, JAVIER

CANAS I TABOADA, ELVIRA CANDELAS I MÁRQUEZ, ANA MARÍA CANDELAS I MÁRQUEZ, Mª CARMEN CANDELAS I ORTEGA, CARMELO CANET I PELLÚS, PURI CAÑAS I MATAS, MAGDALENA CAÑAS I SALVADOR, SUSANA CÁRCAMO I DE CASTRO, ROBERTO CÁRCAMO I PEIRÓ, ÁNGEL CÁRCAMO I QUIÑONES, ROBERTO CARRIÓ I SANZ, Mª DEL MAR CASADO I LANERO, FELICITAS CASADO I RUIZ, FERNANDO CASTELLÓ I OLMOS, MARINA CEBRIÁN I GIL, Mª TERESA CERVANTES I MARTÍNEZ, Mª DOLORES CHINCHILLA I BONAQUE, CRISTINA CLAVIJO I LÓPEZ, ÓSCAR COLÁS I SORIA, SONIA COLLADO I GONZÁLEZ, LAIA COLLADO I JIMÉNEZ, GABRIEL COLLADO I SORIA, ÁLEX COMECHE I RODRIGO, VICENTA CONESA I CARRASCOSA, Mª JOSÉ CONESA I FERNÁNDEZ, CONCEPCIÓN CORTÉS I CEBRIÁN, ANTONIO CORTÉS I SÁNCHEZ, MARTA COSTA I GARCÍA, JOSÉ ANTONIO CUADAU I ASENSI, PATRICIA CUADAU I MARCO, ISABEL CUADRADO I GIL, DIEGO CUENCA I VALIENTE, ENCARNACIÓN DE LAS PEÑAS I BERNIAL, ENCARNA DEL RIO I GARCÍA, TERESA DELGADO I LLORET, PACO DIAGO I BALLESTER, ENCARNACIÓN DÍAZ I MARTÍNEZ, ÁNGELES DÍAZ I RODRÍGUEZ, VIRTUDES

SOCIS DÍAZ I SABIO, ESTEBAN DIVINA AURORA DOLZ I BORIA, PAULA DOLZ I CARRIÓ, ISABEL DOLZ I SÁNCHEZ, VICENTE DOMENECH I MACIÁN, JAVIER DOMÍNGUEZ I CARRIÓN, MANOLITA DOÑA I CEZÓN, CHRISTIAN EDO I ESTEBAN, VICTORIA ESCRIBÁ I GIMÉNEZ, VICENTE ESCRIBÁ I RUIZ, JOSÉ DANIEL ESCRIBÁ I SÁNCHEZ, Mª DOLORES ESPINOSA I ÁLVAREZ, Mª JOSÉ ESPUIG I NAVARRO, ANA ESTADA I ARIÑO, MARÍA ESTAL I HERNÁNDEZ, LOLA ESTEBAN I YUSTE, ANA ESTEBAN I YUSTE, FRANCISCA ESTEVE I FERRANDO, PEPITA FARINÓS I GINER, AMPARO FAUS I SOLER, MARUJA FENOLLOSA I GONZÁLEZ, ISABEL FERNÁNDEZ I ARROYO, CARMEN FERNÁNDEZ I ARROYO, JUANA FERNÁNDEZ I GIMÉNEZ, VICENTA FERNÁNDEZ I RAMÍREZ, LUISA FERNÁNDEZ I RODRÍGUEZ, JULIA FERRER I CABO, ELÍAS FERRUSES I LLUESMA, JOSÉ MIGUEL FIDALGO I MARCOS, LAURA FLORS I BELLIDO, CONCHÍN FORÉS I CERVERA, JORGE FORTEA I CARRASCO, EMILIO FORTEA I RUIZ, EMILIO FRANCH I DE LA CAL, CLARA GALLEN I ORTIZ, JOSÉ VICENTE GARCERÁ I TERUEL, FRANCISCO GARCÍA I AYALA, LUISA

Socis

Els nostres

Socis

Els nostres

SOCIS

GARCÍA I BENAVENT, RAQUEL GARCÍA I CANAS, ELVIRA GARCÍA I CANAS, LOURDES GARCÍA I CANO, RAFAEL GARCÍA I CASARES, JOAQUÍN GARCÍA I FERNÁNDEZ, ADELA GARCÍA I FERNÁNDEZ, ENCARNACIÓN GARCÍA I GARCÍA, ROSA GARCÍA I GIMÉNEZ, Mª ÁNGELES GARCÍA I MÉNDEZ, AURORA GARCÍA I MÉNDEZ, AURORA GARCÍA I MONLEÓN, MANUEL GARCÍA I PRIOR, JOSEFINA GARCÍA I RUS, ALVARO GARCÍA I RUS, ALVARO GARCÍA I SALIDO, ZAIRA GARCÍA I SÁNCHEZ, ISABEL GARCÍA I SANCHÍS, FRANCISCA GARCÍA I SANZ, ALICIA GARCÍA I SERRANO, ESTHER GARCÍA I VALDÉS, ISABEL GARRIDO I OLIVER, MANOLI GARROTE I PALMERO, Mª DEL MAR GASCÓN I TEL, ROGELIO GASPAR I PÉREZ, Mª CARMEN GÁZQUEZ I BALLESTER, INMACULADA GÁZQUEZ I BALLESTER, MARGA GENES I PAREDES, GLORIA GIL I CARRIÓN, ALEJANDRA GIMÉNEZ I ALCALÁ, HÉCTOR GIMÉNEZ I ALCALÁ, MÓNICA GIMÉNEZ I GIMÉNEZ, VALENTINA GIMÉNEZ I GIMÉNEZ, VICTORIA GIMÉNEZ I LLAMAS, FRANCISCO GIMÉNEZ I RODRÍGUEZ, FRANCISCO GIMÉNEZ I RODRÍGUEZ, MIGUEL GIMÉNEZ I RUIZ, JOSEFINA GODA I ESTADA, JOSÉ MANUEL

GÓMEZ I BARRAGÁN, ANTONIO GÓMEZ I DOMINGO, CARLOS GÓMEZ I FALCÓ, CANDI GÓMEZ I LÓPEZ, VÍCTOR GÓMEZ I PÉREZ, PAOLA GÓMEZ I VILLALBA, ELISEO GONZÁLEZ I COSÍN, ROSARIO GONZÁLEZ I GARCÍA, ANTONIO GONZÁLEZ I GARCÍA, SILVIA GONZÁLEZ I JORDÁN, LUCIA GONZÁLEZ I TORRES, LAURA GRANADOS I FARINÓS, AMPARO GRANADOS I FARINÓS, GINÉS GRANERO I ROJO, CRISTINA GUIJARRO I MORENO, JOSÉ MANUEL GUIÑÓN I CEBRIÁN, IRENE GUIÑÓN I TUZÓN, DOMINGO GUTIÉRREZ I LÓPEZ, ELENA GUTIÉRREZ I SAINZ, YASMINA HARO I HARO, JOSÉ HERNÁNDEZ I ABRIL, DANIEL HERNÁNDEZ I BIOSCA, FELIPE HERNÁNDEZ I CAYUELA, FRANCISCO HERNÁNDEZ I ROSA, ANTONIO HERRANZ I COMECHE, JOSÉ VTE. HERRANZ I COMECHE, JOSÉ VTE. HERRANZ I LÓPEZ, Mª FRANCISCA HERRANZ I LÓPEZ, OCTAVIO HERRANZ I MONGE, ÁNGELA HERRANZ I MONGE, OCTAVIO HERRERO I ALFONSO, SANDRA HERRERO I CRESPO, INÉS HERRERO I CRESPO, Mª ÁNGELES HERRERO I HERRERO, ÁNGEL HOTEL PLAYA CANET HUGUET I DÍAZ, SUSANA ISACH I CUENCA, ANTONIO ISACH I MARTÍNEZ, NATALIA

IZQUIERDO I CABACO, FRANCISCO JIMÉNEZ I RODRÍGUEZ, CARMEN JOYA I ESPEL, JAIME JUBERIAS I USERO, TRINIDAD JULIÁN I SORIANO, MANOLI LACASA I ESTRUCH, FRANCISCO LACOBA I GIMÉNEZ, JOSÉ LACRUZ I GIL, JOSÉP ANTONI LACRUZ I MARTÍNEZ, CONCHA LANERO I LAS HERAS, LEONOR LANZUELA I IRIGOYEN, JOSEBA LARA I FERNÁNDEZ, AURORA LARA I FERNÁNDEZ, AURORA LÁZARO I PEÑA, EVA LLAMAS I QUIÑONERO, MARÍA LLORENTE I MARTÍNEZ, EVA LÓPEZ I ALONSO, Mª CARMEN LÓPEZ I AVELLANEDA, MIREYA LÓPEZ I BLASCO, MARIASUN LÓPEZ I CHINCHILLA, CRISTINA LÓPEZ I GARCÍA, URBANO LÓPEZ I GÁZQUEZ, CARMEN LÓPEZ I GIL, PILAR LÓPEZ I MAQUEDA, MAR LÓPEZ I PALOMAR, ROSA LÓPEZ I PÉREZ, JOSÉ MANUEL LÓPEZ I RUIZ, CARLA LÓPEZ I SÁNCHEZ, CARMEN LÓPEZ I SÁNCHEZ, Mª DOLORES LÓPEZ I TAMARIT, GEMA LÓPEZ I TAMARIT, RAMÓN LÓPEZ I VICENTE, CONSTANTINO LORENTE I JUBERIAS, JORGE LORENTE I JUBERIAS, SONIA LUCERO I RIVERO, MIGUEL ÁNGEL LUCIA I MOYA, ÁNGEL LUPIAÑEZ I MAESTRO, OLGA MACHADO I ALEJO, ELVIRA

SOCIS

MACIÁN I GALLEGO, PILAR MACIÁN I IZQUIERDO, TOMÁS MACIÁN I LÓPEZ, CELESTINO MACIÁN I LÓPEZ, ROSA Mª MACIÁN I MACIÁN, LUCIA MACIÁN I PUIG, FRANCISCO MACIÁN I TORRECILLAS, Mª JOSÉ MADRID I CASADO, LAURA MADRID I HERNÁNDEZ, JOSÉ MADRID I RUIZ, JOSÉ MARÍA MAESTRO I BORDANOVA, ANA MANRRIQUE I BELMONTE, PURA MANZANEDA I DIAGO, VIRGILIO MANZANEDA I GARCÍA, CRISTIAN MANZANO I SÁNCHEZ, CARLOS MANZANO I SÁNCHEZ, SERGIO MARCO I BRU, EVA MARCO I DÍAZ, MANUEL MARCO I DÍAZ, VERÓNICA MARCO I LÓPEZ, MANUEL MARCO I PINOS, ÁNGELES MARCO I TORRENTE, BELÉN MARÍN I AMORES, ROSA MARMOLES GERMAN S.L.U MARQUÉS I LORENZO, CARMEN MARQUÉS I ESTADA, RAMÓN MARTÍ I MUÑOZ, JESÚS MARTÍN I DELGADO, CRISTINA MARTÍN I LOZANO, SERGIO MARTÍN I MARTÍNEZ, JORGE MARTÍN I MICÓ, RAQUEL MARTÍN I MICÓ, RICARDO MARTÍN I SANZ, RICARDO MARTÍNEZ I APARICIO, CONCHA MARTÍNEZ I APARICIO, HILARIO MARTÍNEZ I CERVERA, MARIBEL MARTÍNEZ I CLEMENTE, LUIS MARTÍNEZ I CUENCA, LIDIA

Socis

Els nostres

Socis

Els nostres

SOCIS

MARTÍNEZ I DE LA PAZ, Mª ÁNGELES MARTÍNEZ I DOMENECH, ANTONIO MARTÍNEZ I FERNÁNDEZ, ANA MARTÍNEZ I FERNÁNDEZ, GEMA MARTÍNEZ I GIMÉNEZ, Mª CARMEN MARTÍNEZ I GONZÁLEZ, MANOLA MARTÍNEZ I HERNÁNDEZ, ISABEL MARTÍNEZ I LARA, FELIPE MARTÍNEZ, Mª JESÚS MARTÍNEZ I MACEDA, PILAR MARTÍNEZ I PUENTE, IRENE MARTÍNEZ I RODRÍGUEZ, ISABEL MARTÍNEZ I SALVADOR, Mª CARMEN MARTÍNEZ I SÁNCHEZ, QUIQUE MARTÍNEZ I SANCHÍS, AVELINA MARTÍNEZ I VEIGA, YASMINA MARZO I BURGOS, ALVARO MARZO I BURGOS, ALVARO MARZO I BURGOS, ALVARO MARZO I MUÑOZ, INMA MATOS I MARTÍN, ANTONIO MEDINA I CALABUIG, PILAR MÉNDEZ I GÓMEZ, MARÍA JOSÉ MERENCIANO I BELIS, MARÍA MÉRIDA I MARTÍNEZ, CONSUELO MESTRE I IZQUIERDO, CARMEN MIRET I FLORS, VICENTE MIRET I MARCO, JORGE MOLINA I OLIVARES, MARÍA MONGE I MARTÍNEZ, EVA MONGE I MARTÍNEZ, SONIA MONÍS I VIEGA, INÉS MONÍS I VIEGA, Mª JOSÉ MONSERRAT I ORTIZ, MANUEL VICENTE MONSERRAT I ORTIZ, PURIFICACIÓN MONTAÑANA I AGUILAR, HÉCTOR MONTAÑANA I CABALLER, VICENTE MONTAÑANA I GARCERÁ, SALVADOR

MONZÓ I GÁZQUEZ, ALEJANDRO MORA I CABALLER, VALERIA MORA I CABALLER, VALERIA MORA I GONZÁLEZ, BEA MORA I MOLINA, PILAR MORALES I LIVIANO, JACINTA MORALES I LÓPEZ, Mª ISABEL MORENO I GIMÉNEZ, ISIDRO MORENO I MORENO, LOLI MORENO I PLAZA, CARMEN MORENO ISÁNCHEZ, CONSUELO MURCIANO I LOBERAS, YESICA MURCIANO I RODRÍGUEZ, ADORACIÓN NAVARRETE I LÓPEZ, ELENA NAVARRETE I MARTÍNEZ, DIEGO NAVARRO I PALACIOS, CARMEN NAVARRO I PEDRÓS, DAVID NAVIO I ENGLI, GUILLERMO NIETO I ALIAGA, ANTONIO NIETO I LÓPEZ, MANUEL OCAÑA I LUENGO, ENCARNA OLMOS I BLASCO, MARISA ORTIZ I ÁLCAZAR, TANIA ORTIZ I GALLART, FRANCISCO PAGEO I LIZANDRA, JONATHAN PAGÉS I GARROTE, IGNACIO PAGÉS I LLEDÓ, JOSÉ VICENTE PANS I SUAREZ, RUTH PARRA I DOMINGO, AROA PARRA I DOMINGO, ICIAR PARRAS I ESTELLER, CARMEN PARRAS I MARTÍNEZ, JOSÉ ÁNGEL PEDRÓS I AUNES, ROSA PEIRO I CLIMENT, CONCEPCIÓN PELLUS I COLÁS, Mª ÁNGELES PEÑALBA I MEDINA, MARTA PERALES I JIMÉNEZ, MARIBEL PÉREZ I ARCAS, ÓSCAR

PÉREZ I ASPAS, ROGELIO PÉREZ I CALDERARO, AMPARO PÉREZ I CONTRERAS, JOSÉ RAMÓN PÉREZ I GARCÍA, DOLORES PÉREZ I HERRERO, MARTA PÉREZ I IBARRE, FRANCISCA PÉREZ I JUAN, IGNACIO PÉREZ I JUAN, VICTORIA PÉREZ I MORENO, Mª CARMEN PÉREZ I PARRAS, ANA PÉREZ I PARRAS, ANTONIO PÉREZ I REQUENA, PEDRO PÉREZ I REQUENA, REBECA PERIS I CHABRET, JOSÉ ISIDRO PETROV I DIMITROV, EMIL PINAZO I RODRÍGUEZ, JOSÉ ANTONIO PIÑEIRO I LÓPEZ, AINHOA PIÑEIRO I LÓPEZ, MIREYA PLAZAS I ÁLVAREZ, JOSÉ ANTONIO PLUMED I HERNÁNDEZ, CRISTINA PLUMED I HERNÁNDEZ, RAMÓN PLUMED I PÉREZ, RAMÓN PRESA I GUTIÉRREZ, PILAR PUBLIPORT QUIÑONES I MÁLAGA, ISABEL RAEZ I LÓPEZ, ROSARIO RAMÍREZ I FERNÁNDEZ YOLANDA RAMOS I CATALÁN, ANTONIA RAMS I CARRIÓN, VICENTE RAYGAL I BRU, ISABEL REDONDO I COLETO, CIPRIANO REQUENA I SORROCHE, ROSA REYES I LÓPEZ, ALEJANDRO REYES I LÓPEZ, PILAR RICO I CANET, JOSÉ LUIS RIPOLL I SESÉ, DELIA RIPOLL I SESÉ, MARÍA RIPOLL, VÍCTOR

SOCIS

RIUS, AMPARO ROCA I SÁNCHEZ, SANDRA RODA I LÓPEZ, LEONOR RÓDENAS I BOLUMAR, MONTSE ROGER I DEVESA, Mª ROSA ROIG I PÉREZ, LOURDES ROIG I PÉREZ MINERVA ROJAS I ROJAS, BIENVENIDO ROJO I CANTERO, Mª JOSÉ ROMERA I PÉREZ, CHIMO ROMERO I MACIÁN, PILAR ROSADO I GASH, VIRGINIA ROSILLO, CONCHA RUBIO I CARMONA, REMEDIOS RUBIO I DOMENE, JOSÉ ANTONIO RUBIO I GARCÍA, EMILIA RUIZ I ALONSO, ANDREA RUIZ I CERVANTES, PEDRO RUIZ I CERVANTES, SILVIA RUIZ I CERVANTES, SONIA RUIZ I GÁZQUEZ, Mª CARMEN RUIZ I MARTÍNEZ, ROSARIO RUIZ I MOYA, MARISA RUIZ I RODA, Mª DOLORES RUIZ I SÁNCHEZ, DOLORES RUIZ I TORRES, JUAN RUS I HERRANZ, ROSA SAEZ I LACUESTA, FELICIDAD SALCEDO I RUIZ, MARÍA SALVADOR I GARCÍA, AMPARO SALVADOR I GARCÍA, Mª DOLORES SAMBERNARDO I SORIA, JOSÉ MANUEL SAN RAFAEL I CAMPAYO, CONSUELO SÁNCHEZ I AGUILAR, ALICIA SÁNCHEZ I BELMONTE, MILAGROS SÁNCHEZ I ESCRIBÁ, MARIBEL SÁNCHEZ I OCAÑA, JAVIER SÁNCHEZ I PEDRO, MANUEL

Socis

Els nostres

Socis

Els nostres

SOCIS

SÁNCHEZ I RAEZ, CATHIA SÁNCHEZ I RAEZ, Mª DOLORES SÁNCHEZ I RAEZ, ROSA SÁNCHEZ IVIDAL, ALBERTO SANTISTEBAN I CONTRERAS ANGELITA SANTISTEBAN I CONTRERAS, ANTONIO SANZ I CEBRIÁN, DANIEL SANZ I NAVA, Mª VICTORIA SANZ I PIEDRA, MARISA SANZO I CARRASCO, LOURDES SAYAS I MARTÍNEZ, BALBI SEBASTIÁN I EDO, FRANCISCO SEBASTIÁN I LATORRE, ISABEL SEBASTIÁN I LATORRE, MARI CARMEN SEBASTIÁN I LATORRE, SALVADOR SEGUROS ELISEO SERRA I TORRES, FERNANDO SESÉ I COSTA, DAVID SESÉ I MORALES, OLGA SESÉ I RUIZ, CRISTOBAL SESÉ I RUIZ, FRANCISCO SOBRINO I BELINCHÓN, ELENA SOBRINO I LÓPEZ, PAQUI SOLER I HERNÁNDEZ, Mª DOLORES SOLERA I GÓMEZ, JOSÉ VTE. SORIA I ARMERO, MARÍA JOSÉ SOTO I FERNÁNDEZ, LUCIA SOTO I LÁZARO, RAMÓN SOTO I MARCO, ANDREA SOTO I MARCO, DANIELA SOTO I PÉREZ, RAMÓN SOTO I RUIZ, SERGIO SPENCER I VALÉNCIA, ALEXIA TALAVERA I GÓMEZ, JOSÉ TARIN, TERESA TEJADA I LARA, INÉS TEJADA I PINO, ALFREDO TEJADILLOS I BALLESTAR, SERGIO

TINAJERO I NARANJO, GLORIA TOMÁS I CALERO, ALICIA TOMÁS I MARTÍNEZ, SALVADOR TORRECILLAS I GARRÍGUEZ, JOSEFINA TORRECILLAS I GARRÍGUEZ, MERCEDES TORRENTE I LÓPEZ, JOSÉ JAVIER TORRES I ASPAS, ROSA TORRES I ASPAS, VIRGINIA TORRES I ORTIZ, VÍCTOR TORRES I PALACIOS, Mª JOSÉ TORTAJADA I BORRAS, JORGE TRUJILLO I MORENO, CARMEN VIEGA I LORENZO, INÉS VILLAESCUSA I GÓMEZ, FRANCISCO VILLANUEVA, SANTIAGO VILLAR I ANDRÉS, FRANCISCO VILLAR I ARMERO, Mª DEL MAR VILLAR I MARTÍNEZ, AMPARO VILLAR I PRETO, ANTONIO VILLARROYA I MARTÍNEZ, SILVIA VILLUENDAS I MARTÍNEZ, ASUNCIÓN VIÑALS I GASPAR, MARIO VITORIA I CUADAU, ÁLEX VITORIA I MARTÍ, VICENTE XAIMA YUSTE I ABRIL, HIGINIA YUSTE I ANTÓN, ELOISA ZINGARA

Els nostres

SOCIS D´HONOR

SAGUNTO DISTRIBUCIONS SALONES MAR BLAU JOSEFÍNA GARCÍA PRIOR

ESCUELA INFANTIL SOL Y LUNA

DISBRUPUERTO

Els nostre

APADRINAT

Martín TORRENTE i ORTEGA

Programa

D´ACTES

DIA 10 DE DESEMBRE DE 2016

A les 16:00 hores, PRESENTACIÓ de les nostres Falleres Majors i Corts d’Honor. La senyoreta BEATRIZ CUADRADO iI DOMÍNGUEZ i la xiqueta ALBA CASADO I MONÍS a l’Aula de Cultura del Port.

DIA 3 DE FEBRER DE 2017 Nit d’albaes al nostre casal a les 22:45 hores.

Programa d´actes

DIA 4 DE FEBRER i 5 DE FEBRER DE 2017

CONCURS DE PLAYBACKS MAJORS el dia 4 de Febrer a les 21:30 hores i PLAYBACKS INFANTILS el dia 5 a les 17:00 hores.

DIA 11 DE FEBRER DE 2017

CRIDA de les Falleres Majors de Federació Junta Fallera de Sagunt.

DIA 25 DE FEBRER DE 2017 Cavalcada de l’humor faller a les 17:00h.

DIA 3 DE MARÇ DE 2016

EXPOSICIÓ DEL NINOT a les 19.00 hores, Inauguració de l´Exposició del Ninot.

DIA 5 DE MARÇ DE 2017

REPARTIMENT de regals i llibrets a les 18:00 hores per a tots els nostres socis, fent un recorregut pels carrers del nostre barri. 92

DIA 11 DE MARÇ DE 2017

A les 17:00 hores BERENAR per als nostres socis a la nostra plaça. A una hora encara per determinar, TRASLLAT DEL NOSTRE MONUMENT fins a la nostra plaça. A les 22:00 hores, SOPAR D´ENTREPÀ al nostre casal.

Programa

D´ACTES

DIA 12 DE MARÇ DE 2017 Durant el dia, PUJADA dels remats del nostre monument. A les 22:00 hores sopar d’entrepà al nostre casal.

PLANTÀ oficial de totes les falles de la població.

DIA 15 DE MARÇ DE 2017 A les 8:00h primera despertà amenitzada per la Nostra xaranga. A les 9:30h visita del jurat qualificador de les nostres falles. A les 15:00h concentració al nostre casal per a la visita de cortesia a les falles de Faura i Gilet.

Programa d´actes

DIA 14 DE MARÇ DE 2017

A les 22:00h sopar d’entrepà a la carpa. A les 24:00h actuació musical.

DIA 16 DE MARÇ DE 2017 A les 8:00 hores segona despertà. A les 15:00 hores concentració al nostre casal per anar al lliurament de premis i visita de cortesia a les falles de Sagunt. A les 22:00 hores sopar d´entrepà a la carpa. A les 24:00 hores actuació musical.

Programa

D´ACTES

DIA 17 DE MARÇ DE 2017 A les 8:00 hores tercera despertà de festes. A les 15:00 hores concentració al casal per a la visita de cortesia a les falles del Port. A les 22:00 hores sopar d´entrepà a la carpa.

Programa d´actes

A les 24:00 hores actuació Musical

DIA 18 DE MARÇ DE 2017 A les 8:00 hores despertà. A les 17:00 hores animació infantil a càrrec de la Xaranga “No sé que no sé cuantos”, al finalitzar Xocolatà. A les 18:30 hores fins a les 20:30 hores disco mòbil light, a la carpa per al més jóvens. A les 22:00 hores sopar d´entrepà a la carpa i a les 23:00 hores despertà nocturna. A les 24:00 hores actuació musical.

SANT JOSEP A les 8:00 hores última despertà de les nostres festes. A les 9:00 hores concentració al casal per a realitzar l ’OFRENA DE FLORS. 94

A les 11:00 hores i des del Centre Cívic, OFRENA de flors a la nostra MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS. A les 14:00 hores aproximadament, MASCLETÀ a càrrec del nostre pirotècnic JAVI. Aproximadament a les 15:00 hores, dinar per als fallers i familiars que vullguen acompanyar-nos. I a les 22:00 hores, CREMÀ de la nostra falla infantil. (segons el premi obtingut, CREMÀ de la falla gran.)

Manuel Sánchez. Va nàixer en Port de Sagunt, i porta trenta-quatre anys exercint la professió de bomber, senti nt un profunda vocació pel seu ofi ci. Actualment, és cap del Parc Auxiliar de Bombers de la Pobla de Farnals, pertanyent al Consorci Comarcal de Bombers de la Diputació de València.

1-1-2 COMUNITAT VALENCIANA L’U, U, DOS —i no CENT DOTZE com se sol denominar— es va posar en funcionament a la Comunitat Valenciana al juny de 1999 com a telèfon únic d’emergències. 1 + 1 = 2, per a la seua divulgació a les escoles. Es diu, es comenta, que va ser triat l’1-1-2 pel fet que, amb eixos dígits, era una telefonada més ràpida segons el mecanisme de marcat per roda que tenien els primers telèfons.

entre aquests, per a aconseguir la resposta més eficaç davant de cada incidència. • Aporta una plataforma tecnològica comuna a tots els serveis públics que treballen activament davant de qualsevol tipus d’emergència, i posa a la seua disposició una ferramenta comuna en matèria de comunicacions així com de gestió d’emergències, en un entorn on la informació essencial es transmet de manera ràpida i multidireccional entre tots els serveis d’urgències. S’atenen totes les telefonades realitzades des de qualsevol punt de la nostra Comunitat durant les 24 hores del dia, els 365 dies a l’any, sense cap cost i garantint un adequat tractament de les dades de caràcter personal.

El Servei 1·1·2 de la Comunitat Valenciana és un servei públic instituït per la Generalitat, les funcions bàsiques de la qual són les següents: • Atén les trucades d’urgència adreçades al número de telèfon 1-1-2, realitzades per qualsevol ciutadà des de la Comunitat Valenciana, com per exemple aquelles que requerisquen atenció sanitària, extinció d’incendis o salvament, seguretat ciutadana, o protecció civil. • Demana del ciutadà la informació que necessiten els mitjans operatius d’urgència perquè el seu treball en el terreny siga el més eficaç possible. Al mateix temps, l’1·1·2, en funció de la informació rebuda, aplica les directrius d’actuació que, segons el tipus d’urgència que es tracte, seran els més adequats per a la seua ràpida resolució. • Dóna avís als serveis d’emergència que han d’actuar (i també a aquells que n’hagen d’estar informats), col·laborant en la mesura que es puga en la coordinació

1-1-2 Molt més que una emergència

Manuel Sánchez

Manuel ens parla, primer de la importància del 112 emergències i de la seua composició i en la segona part de la magnífica labor que realitza el cos de bombers en la nostra festa fallera, intentant explicar-nos la seua organització.

El número 1·1·2 està destinat exclusivament a les telefonades d’emergència.No és un telèfon d’informació general o per a demanar informació sobre l’estat de carreteres o el temps.

Cal ensenyar els menors a usar apropiadament el telèfon 1·1·2. Les trucades indegudes, malicioses o falses entorpeixen les tasques dels que atenen emergències reals.

Manuel Sánchez

GUIA D’UTILITZACIÓ DEL TELÈFON 1·1·2 Proporcionar localització: Ha de facilitar-se el màxim d’informació perquè es puga ubicar l’incident. Respondre a totes les preguntes de l’operador: La informació que se sol·licita és bàsica per als operatius d’emergència i seguretat.

1-1-2 Molt més que una emergència

Facilitar el seu número de telèfon: Per a tornar a contactar en cas d’interrupció de la comunicació.

Procure sempre mantindre la calma i proporcionar totes les dades de la manera més clara, concisa i objectiva.

tre disposa de 21 llocs d’atenció de trucades i atén permanentment, a més dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, en francés, anglés i alemany. Una vegada atesa la telefonada per part d’un operador, es procedeix, d’acord amb plans i procediments molt concrets, a una presa de dades que aclarisquen el lloc de l’incident, la seua naturalesa, circumstàncies, persones afectades, la seua gravetat, etc. En funció dels dades aportades es tipifica l’incident i s’alerten els serveis operatius que siguen competents en la resolució de l’incident. Correspon a aquests serveis operatius la decisió dels recursos que mobilitzen. Per tant, ha de quedar clar que “1·1·2 Comunitat Valenciana” no mobilitza recursos sinó que alerta serveis, i d’aquesta manera és respectuós amb les decisions operatives pròpies de cada servei. Quan un incident és gestionat per diversos serveis operatius, el seu tancament o finalització s’obté quan tots els serveis han acabat la seua actuació. En alguns països i amb un telèfon GSM, dóna igual on et trobes, i fins i tot si no tens cobertura del teu operador, ja que si hi haguera cobertura GSM d’algun altre operador en eixe lloc, si marques 1-1-2 a la Unió Europea, la xarxa GSM que hi haja disponible realitzarà la crida al centre d’emergència més pròxim. Encara que tingues bloquejat el teclat, o NO introduïsques el número PIN, o encara que no tingues la targeta SIM en el telèfon, si l’encens i tecleges l’1-1-2 es realitzarà la telefonada si hi ha cobertura GSM.

TRACTAMENT DE LES TELEFONADES Quan un ciutadà truca al telèfon 1·1·2, des de qualsevol lloc de la Comunitat Valenciana, la trucada és encaminada al Centre de Coordinació d’Emergències autonòmic de la Generalitat situat a la localitat de l’Eliana. Aquest Cen

Entre ells distingim el Consorci Provincial de Bombers de València, el Servei Municipal de Bombers de l’Ajuntament de València, els Bombers Forestals o Brigades d’Emergència que depenen de la Generalitat Valenciana, Bombers Voluntaris i les Brigades de Diputació. El treball que es realitza la “Nit de la Cremà” és el final d’una sèrie de tasques realitzades uns mesos abans. En el Consorci Provincial de Bombers de la província de València, tot comença amb una reunió del tècnic del Servei de Prevenció del Consorci amb les direccions dels diferents parcs de bombers de la província, on és comentada i analitzada l’actuació de l’exercici anterior per a assentar les bases de la pròxima campanya.

Manuel Sánchez

El servei de bombers de la província de València el componen diferents serveis.

les a les diferents comissions, agrupacions o juntes locals. Últimament es notifica als ajuntaments que realitzen la sol·licitud de les prevencions per via informàtica a través de la web del Consorci, la qual està renovant-se i adaptant-se a les noves necessitats.

A causa de la gran quantitat de monuments fallers que sol·liciten el servei del Cos de Bombers i de la impossibilitat física i material d’atendre’ls tots, es va optar per realitzar una “Fitxa d’avaluació del risc de la Falla”, que segons uns valors i paràmetres en determinaria el risc, i estableix cinc nivells: MOLT BAIX, BAIX, MIG, ALT I MOLT ALT. Depenent de la disponibilitat de vehicles i personal, i emulant la sistemàtica de l’Ajuntament de València, es desestimaran en un principi totes les falles que després de l’avaluació siguen de risc BAIX o MOLT BAIX. Aquestes hauran de ser controlades i se’ls realitzarà la prevenció per aquell personal de la Falla que haja rebut un curset previ, o bé pel servei de Protecció Civil si se’n disposa al municipi.

Després de les conclusions, en el cas d’haver-hi novetats quant a criteris i/o actuacions, es torna a contactar amb els responsables dels ajuntaments per a informar-los d’aquestes.No obstant això, sempre i en una data pròxima a les festes, s’envia una notificació a tots els municipis amb les pautes, recomanacions i passos que s’han de seguir en elcas de sol·licitar la prevenció per part del Servei de Bombers, i són ells els encarregats de transmetre

Per a aquestes funcions, el Consorci de Bombers de València imparteix a través de les direccions de parc i personal auxiliar uns cursos teòrics i pràctics als fallers i personal de Protecció Civil que realitzaran la prevenció la “cremà de la falla” en la Nit de Sant Josep. Igualment se’ls ajuda amb part del material que es puga disposar i utilitzar eixa nit.

1-1-2 Molt més que una emergència

SERVEI DE BOMBERS EN LA ‘CREMÀ’ DE LES FALLES

d’emergències i es realitza la mencionada fitxa d’avaluació del risc de la Falla.Fins a aquest moment distints departaments del Consorci de Bombers han intentat obtindre el nombre més gran de vehicles, equips i materials disponibles per a la gran nit.És ara quan s’estableix per part de cada direcció de parcla relació de vehicles, personal adscrit a cada un i material

1-1-2 Molt més que una emergència

Manuel Sánchez

D’altra banda, el personal de guàrdia té inclòs en la “Pro gramació d’activitats diàries” la realització de “revisió d’hidrants” amb l’objecte de veure el seu funcionament correcte i en cas contrari informar el responsable munici

100

pal perquè siga esmenat. També es realitzen distints “recorreguts de zona”, quan ja estan els carrers ocupats pels monuments fallers, carpes i entaulats, i així veure i com provar itineraris alternatius i la possibilitat de pas amb el vehicle d’emergència.De la mateixa manera, els distints caps de parc, quan ja estan plantades les falles, realitzen una inspecció del monument, i del seu entorn, i comproven les dades facilitades per part de l’Ajuntament, perills addicionals, accessos i vies d’eixida dels vehicles

necessari per a realitzar les distintes prevencions. En col·laboració amb els ajuntaments, policies locals, Protecció Civil i altres diversos serveis municipals participants es detallen les rutes i l’ordre de cremar els monumonuments amb les peculiaritats de cada localitat o junta fallera, unes vegades atenent l’ordre dels premis,

Manuel Sánchez

aquests i altres, quan és molt gran la càrrega tèrmica, es tira aigua al mateix monument. Després de perdre quasi tot el seu poder tèrmic, es comença a arreplegar el material per a desplaçar-se a la següent, i seran els serveis de neteja els encarregats de tornar-ho tot a la normalitat a la via pública.Quan s’han acabat totes les prevencions, cada equip elabora un comunicat d’actuació, s’arreplega, es recompta i es neteja el material utilitzat, i es procedeix a despatxar els mitjans provinents d’altres serveis, localitats, etc.Per part de cada direcció de parc se supervisa tot, s’anoten les incidències ressenyables (si n’hi ha hagut) i es realitza una memòria de la campanya que, juntament amb les altres, s’analitzaran en les reunions

1-1-2 Molt més que una emergència

uns altres atenent diferents necessitats però respectant sempre que siga la Falla que s’haja emportat el primer premi l’última a cremar-se. Una vegada en el lloc establit per a realitzar la prevenció, el comandament de la unitat de bombers es posa en contacte amb el president de la Falla per a coordinar el començament de la cremà seguint les directrius que ja s’han enviat prèviament a les diferents comissions i ajuntaments. Durant aquesta sempre s’estarà pendent perquè tot es produïsca segons el que s’ha previst, unes

101

vegades es refresquen els immobles i elements susceptibles a les altes temperatures, també es fa una cortina d’aigua per a evitar que s’eleve massa la temperatura en

posteriors.

102

Pere Fuset i Tortosa. Va nàixer a València, i va estudiar Sociologia en la Universitat de València. En les eleccions de 2015 va ser triat com a regidor de l’Ajuntament de València, fent-se càrrec de l’àrea de Cultura Festi va i Popular i assumint per tant la Presidència de Junta Central Fallera. També és portaveu del grup municipal Compromís en l’Ajuntament de València.

Quan el novembre passat la UNESCO, reunida a Addis Abeba, aprovava en la seua assemblea l’expedient 859, culminava un anhel col·lectiu mamprés sis anys abans, una il·lusió que al llarg dels últims mesos ha aconseguit agermanar totes les localitats que celebren la festa fallera. Però, en realitat, l’aprovació de la declaració de les Falles com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat és el fruit del treball de moltes generacions de valencians i valencianes que, gràcies al seu esforç creatiu, han generat un espai cultural digne de ser preservat.

És així com s’ha anat configurant un llegat format per l’ús popular de l’espai públic, la música de les nostres bandes i colles, els llibrets i tota la literatura fallera en valencià, la indumentària, l’art pirotècnic i per descomptat, la tècnica dels nostres artistes fallers, que són els elements que ens han permés obtindré este reconeixement mundial.

Tal com recull l’expedient presentat davant la UNESCO per a explicar la nostra festa, amb el pas dels segles, les Falles han anat transformant-se en paral·lel a l’evolució de la societat valenciana que les va crear al seu caliu. Com en tantes altres coses, la innovació ha sigut la millor aliada de la mateixa tradició, adaptant-la a cada temps i garantint així la seua pervivència fins als nostres dies.

I és la suma d’estos elements la que fa que les Falles siguen molt més que una festa, que siguen un motor econòmic, social i cultural fonamental per a València i tantes altres localitats del nostre territori. Una xarxa veïnal que cohesiona i vertebra. Una peça imprescindible per a comprendre una identitat plural com la valenciana. La festa gran de València. Una festa valenciana que ara és, també, universal.

L’expedient 859, una il.lusió col.lectiva

Pere Fuset

Les Falles són unes festes de tots, es pot veure, es pot olorar, es pot sentir i fins i tot es pot palpar, i des del passat dia 1 de Desembre és una festa més encara de tots, és una festa de la humanitat. Pere Fuset ens explica una mica més de tot açò.

103

Pere Fuset L’expedient 859, una il.lusió col.lectiva

De fet, la declaració de les Falles com a patrimoni de la humanitat ha de servir d’estímul per a projectar amb força la imatge de les Falles al món. Però, al mateix temps, este reconeixement ha de servir també per a potenciar la cohesió social al voltant de les Falles entre els valencians i les valencianes, perquè esta és i serà sempre la millor garantia del seu futur. Una cohesió social que els milers de fallers i falleres —com a principals gestors de la festa—

tenim el deure moral de promoure i ampliar al conjunt de la societat valenciana. Una cohesió sincera que poques coses com la cultura festiva de les Falles pot generar.

104

Però el repte compartit d’esta candidatura ha d’entendre’s també com una oportunitat per a procurar l’excel·lència de la festa. Una oportunitat per a aprofitar tot el poten

cial que tenen les Falles. Per a buscar sempre la màxima dignitat, per a eixamplar la seua base social i acollir en esta cada vegada més gent, per a promoure el seu estudi

i coneixement, per a explicar-les, i per a fomentar i protegir els elements més genuïns. Només així aconseguirem que les Falles siguen, cada vegada més, la festa de tots i de totes. Però el repte compartit d’esta candidatura ha d’entendre’s també com una oportunitat per a procurar l’excel·lència de la festa. Una oportunitat per a aprofitar tot el potencial que tenen les Falles. Per a buscar sempre la màxima dignitat, per a eixamplar la seua base social i acollir en esta cada vegada més gent, per a promoure el seu estudi i coneixement, per a explicar-les, i per a fomentar i protegir els elements més genuïns. Només així aconseguirem que les Falles siguen, cada vegada més, la festa de tots i de totes.

105

106

MÚSICA I MATEMÀTIQUES 107

entrevista a Pau Benavent

108

Pau Benavent i Peiró. Va nàixer a Quatretonda (València), músic i etnomusicòleg valencià encuriosit pel folklore i les tradicions musicals mediterrànies, especialment les provinents dels anti cs territoris de la Corona d´Aragó. Inquiet i manifasser coneix bona cosa de festes i celebracions populars sobre el terreny en què la música juga un paper protagonista. Actualment treballa a TV3, concretament al programa Tria33.

Anem a intentar conèixer una mica millor a Pau Benavent, presentador del programa Tria33 a Tv3, deixant-nos la seua particular visió del món de la música , de les matemàtiques i de la festa fallera.

He nascut en una família on la música ha estat present en tot moment. Els meus pares han format part de la banda i del grup de danses del poble i els meus germans han participat en desenes de formacions musicals tocant el clarinet, la flauta o el violí. Jo vaig començar amb el violí als 7 anys i després em vaig decantar per la percussió. Fet i fet, he tocat en formacions musicals i festes molt diverses fins a l’actualitat, que tinc la música com a via d’escapament i font de treball. Tant és així que no puc entendre el dia a dia sense la música. Quan hi pense em costa assabentar-me dels moments en què la música m’acompanya perquè forma part de mi d’una manera intrínseca. Són uns quants anys... m’acompanya interiorment i externament. Heu fet mai l’exercici de prestar atenció als sons que ens envolten des de que ens despertem? Quan ho fas t’adones que hi han centenars d’avisos acústics i senyals sonores que regulen el nostre dia a dia, que si les campanes, la música del ban del poble, la dels centres comercials... no deixen de ser sons organitzats per l’home. I és que la música té diferents funcions i se li dóna diferents usos, està clar. Podem escoltar-la de fons a la televisió o al cinema, al carrer, durant un sopar, etc. Podem sentir-la a dins del cos mentre ballem o en un auditori i també podem caminar al seu ritme en les cercaviles, perquè la música porta el compàs de les festes populars i, alhora, ajuda a sentir-nos part d’un col·lectiu, ens uneix. Què en penseu de l’himne d’una falla? Quina funció fa?

La música regula el col·lectiu i a l’individu, és causa d’alegria i ens regala bones sensacions. Però també pot tenir l’efecte contrari, pot causar malestar i conflictes. En el cant d’estil, per exemple, el cantant i el versaor – si volen - poden enfurismar els oients. És una arma de doble fil, no és broma... Sabíeu que serveix com a arma de tortura a moltes guerres des de fa anys? I és que el poder de la música és inqüestionable. Per a el bo i per al dolent. Què hi farem? Com veieu m’agrada pensar la música i, com no, tocar per evadir-me, és com una catarsi. Però, sobretot, m’agrada compartir-la, fer-la en comunitat. Quan torne al poble en la banda o en la rondalla em senc part d’un col·lectiu, em senc arropat, veig que fem poble. Tot això justifica els anys d’estudi i t’encoratja a seguir endavant. Per altra banda, quan es tracta de consumir-la individualment, sense tocar, em serveix per moltes coses. Sóc d’aquelles persones que no poden vore una pel·lícula a mitges i, tampoc, escoltar una obra des de la meitat. De fet, quan puc em tanque en un lloc silenciós, em pose uns bons auriculars i escolte una obra amb la partitura al davant. Quin plaer! També ho faig sense partitura, tot obviant qualsevol tipus d’anàlisi racional i intentat que els sons em transporten a altres estats d’ànim. En definitiva, m’agrada dedicar-li temps i atenció. Perquè pensem-ho... quantes hores al dia consumim música sense adonar-nos? Darrere de qualsevol música hi ha una gran feina al darrere. Com veiem, la música és fonamental en la teua història personal i, de gaidó, segons manera les Falles també. Quina grau de relació podríem dir que té la música amb l´entramat festiu faller?

entrevista a Pau Benavent

Primer de tot, Pau, ens agradaria saber un poc més de la teua biografia i del pes que la música ha tingut en la teua vida.

109

Seríem capaços d’imaginar una ofrena de flors o la recollida de la fallera major sense música? I un acte sense el soroll dels masclets?

entrevista a Pau Benavent

Les falles (com altres festivitats) compten amb un corpus sonor bastant específic: “El Fallero”, “Valencia” i d’altres pasdobles són les peces més conegudes, però hi ha moltes més. Músiques que es repeteixen constantment pels carrers dels pobles i ciutats durant les falles, cadascuna en el seu degut moment. Sons de festa que es reinventen a poc a poc, amb cançons de moda, arranjaments, noves composicions, cançons erotico-festives, clàssics... Tot plegat demostra que la música i els sons són l’ànima de les falles, regulen tots els actes, des del que sona al casal al que sona dins l’església. I, encara que no ho semble, la forma en què es regulen afecta directament qualsevol situació. Per algun motiu, no és un músic qualsevol el que escull què ha de tocar la formació, cal saber programar; saber per a qui toques i en quin moment, controlar la plantilla de la formació per imaginar quines peces eixiran millor que altres atenent als instruments o intèrprets que hi ha en cada moment. Per altra banda és evident que no és el mateix utilitzar música enllaunada que disposar d’una colla de dolçainers, una banda o un grup de rock en directe. Depenent del pressupost o de la sensibilitat de la falla es contracten unes coses, altres o totes alhora. I això afecta directament en la percepció que es té i es dóna del col·lectiu faller. A mi m’agrada vore les falles que entenen la complexitat de tot això.

110

El llibret faller d´enguany està centrat en la relació de la festa de les Falles i les matemàtiques. Segons el teu parer, podríem dir que alguna de les celebracions d´este entramat festiu està relacionada amb les matemàtiques? Ho podria estar la música? Pensem en una mascletà. Si ens fixem bé li trobarem una estructura definida amb explosions controlades que afecten al volum sonor, al color i al ritme.

Per exemple: comença a poc a poc i al cap d’uns moments s’incrementen les explosions, després baixa el ritme i el volum sonor durant una estona i, a poc a poc, torna el soroll increscendo fins a el clímax amb moltes explosions gairebé simultànies. Un soroll atronador que acaba amb tres esclafits ben forts i espaïts en el temps. Com veiem, la mascletà compta amb una estructura ben definida; com en un llibre: introducció, nuç i desenllaç. I, com passa als llibres, cadascuna d’estes parts té els seus xicotets clímax. Si aprofundim més podem pensar en el nombre total de paraules que té un llibre i quantes hi ha en cada capítol. Per tant, quantes explosions hi ha en cada part de la mascletà? I en total? Estic segur que el pirotècnic ha tret els comptes abans vendre el seu servei. I ho ha fet calculadora en mà. I és música tot això? La resposta varia segons a qui li preguntes. Per marejar un poquet vos encomane a vore la “9ª Sinfonía de V.Caballer - Mascletà Sinfónica Amstel Fallas 2013” (youtube). Fet i fet, es fa evident que la música són sons organitzats per l’home i, per tant, són matemàtiques. Un pasdoble, per exemple, s’estructura segons unes pautes temporals que organitzen el ritme, les melodies o l’harmonia. Per comprovar tot això només cal fer un exercici d’escolta durant les pròximes falles: Quantes vegades es repeteix una mateixa melodia? Com s’estructura el pasdoble? Quants compassos té cada part del pasdoble? Però a mi m’agradaria anar més enllà, analitzar la música que sona durant les festes: Quants tipus de músiques sonen durant les falles? Com es distribueixen? Quantes vegades sona el mateix pasdoble? Cada pasdoble es toca dues vegades seguides? Quantes peces es toquen al llarg del dia? Quants minuts dura cada peça? Quan de temps està sonant la formació musical durant un acte? Quants cops dóna el bombo abans de començar? Etc. Pot ser divertit!

111

entrevista a Pau Benavent

112

NOMBRES ORDINALS 113

la psicologia dels premis

114

María Jesús Martínez Martínez. Psicòloga i fallera nascuda a Sagunt. És llicenciada en Psicologia per la Universitat de València i especialista universitària en Mediació i Orientació Familiar per la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrti r. Actualment treballa com a Orientadora Educati va per a la Conselleria d’Educació, Investi gació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.

La psicologia dels premis Que la competitivitat forma part de la idiosincràsia fallera és una realitat indiscutible, i és en aquest punt on convergeixen el present article amb el fil conductor del llibre faller que tenen vostés a les seues mans. Els nombres ordinals formen l’eix vertebrador sobre el qual s’articulen tota una sèrie d’elements que configuren l’entramat faller, aquests nombres, prenent la forma de premis ens serviran de guia per a aprofundir sobre alguns aspectes psicològics estretament relacionats amb ells i presents en la festa fallera.

als seus llibrets, a les decoracions o il·luminacions dels seus carrers, premis a narratives, als playbacks… I així una infinitat de manifestacions més. Molt ha plogut des que el 1901 l’Ajuntament de València atorgara per primera vegada la concessió de premis a les falles. Amb una quantia de dues-centes pessetes, la Falla del carrer Russafa-Ciril Amorós (imatge 1) s’alçava amb el primer premi d’entre els setze monuments que es van plantar eixe any al cap i casal.

La psicologia dels premis

Però abans d’endinsar-nos a aprofundir sobre aquesta qüestió, convindria delimitar què entenem per nombres ordinals; segons la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, són els nombres que expressen el lloc que ocupa una determinada unitat en una sèrie, és a dir, atorguen ordre en les situacions en què són aplicats, per tant, no quantifiquen, sinó que identifiquen i individualitzen un element dins d’un conjunt ordenat de la mateixa classe. Atenent aquesta definició, convindrem que els nombres ordinals són la base sobre la qual se sustenten les diferents produccions artístiques que proporciona el món faller, és a dir, són els nombres que traduïts en premis les ordenen i estructuren, alhora que són el motor a través del qual es reconeix l’esforç i la dedicació dels diferents col·lectius que els porten a terme, afavorint amb això l’esmentada competitivitat. Contemplem, per tant, premis com els concedits als monuments fallers, el premi a l’enginy i la gràcia de les falles

María Jesús Martínez

María Jesús, és una altra companya fallera. Ens ha escrit un magnífic article basat en les emocions tant positives com negatives i per descomptat després d’haver-ho llegit, segur que les teues emocions ixen a flor de pell. Gràcies María Jesús per intentar explicar-nos quelcom no gens fàcil d’entendre, però que realment és la base de la vida.

115

Encara que el verdader germen dels premis fallers el trob-

María Jesús Martínez

trobem el 1885 quan la revista La Traca els va instaurar per primera vegada com a defensa de la cultura d’aquests festejos populars, que tan durament estava sent perseguida per les institucions de poder entorn de 1870, a causa del seu caràcter satíric que qüestionava costums socials establides i fortament arrelades.

La psicologia dels premis

No podem acabar aquesta breu ressenya històrica sense fer esment d’una altra data rellevant, com és l’any 1903, quan Lo Rat Penat va instaurar per primera vegada el premi al millor llibret.

116

Exponencial ha sigut l’evolució dels sistemes de classificació que han fet present els nombres ordinals en les falles, és a dir, els criteris pels quals cada producció artística és valorada, així com el sistema pel qual ha de regir-se, han canviat molt. Però fent una retrospectiva, no tinc cap dubte que l’import econòmic d’aquell primer premi a la millor falla, allà per 1901, no va ser el principal reforçador que va mobilitzar el col·lectiu faller a aconseguir cada vegada una estètica millor en els seus monuments, com sí que ho va ser, el reconeixement a un èxit intern a un grup de persones, que es converteix en un ens individual, com a recompensa al seu sacrifici i dedicació. Res han de veure aquells primers “parots” (estructures de fusta que empraven els fusters per a elevar els cresols en els tallers perquè els il·luminaren mentre treballaven en les vesprades d’hivern, semblant a un pal de fusta a manera de canelobre) amb els actuals monuments a l’avantguarda en la tecnologia més innovadora fets de polietilé. Al contrari, el mecanisme psicològic bàsic subjacent dels

nostres avantpassats del s. XVIII no difereix molt del que podem manifestar en l’actualitat. En la base d’ambdós trobem el procés bàsic d’aprenentatge denominat “condicionament operant”. Amb el permís de Skinner, el seu màxim representant, ho podem exemplificar amb una analogia molt aclaridora: “Si treballem correctament i fem una bona falla, tindrem com a recompensa un premi, la qual cosa ens provocarà voler continuar fent-ho millor”. Bàsicament és el tipus d’aprenentatge en què la conseqüència, és a dir, l’estímul reforçador que són els premis és deguda a la resposta que ha elaborat prèviament

el subjecte. Així doncs, si la persona considera que les conseqüències que segueixen a una determinada conducta són positives tendirà a repetir eixa conducta. Aquest tipus d’aprenentatge implica que els individus actuaran sobre l’ambient de forma òptima (planificada i organitzada) que culminarà amb l’obtenció del reforçador. És per tant el condicionament operant el tipus d’aprenentatge bàsic que ha afavorit el desenvolupament i manteniment de les conductes d’esforç i superació que han caracteritzat els fallers al llarg de la història. Però no són només l’esforç i la superació els aspectes psicològics relacionats amb els premis. Podem delimitar multitud de factors i trets psicològics que estan presents i tenen com a denominador comú aquest sistema de classificació ordinal. Potser un de major amplitud, i de major transcendència actualment siga l’univers de les emocions, seguint Rafael Bisquerra, comptem amb 307 emocions que ens permeten comprendre quasi per complet el comportament humà, per tant, el repte actual consistirà a possibilitar una adequada educació emocional al llarg de tot el nostre

Si ens remuntem al seu origen, a penes amb uns mesos de vida, adquirim emocions bàsiques com la por, l’enuig o l’alegria, i a poc a poc, al llarg de la vida cada individu va experimentant una emoció de forma particular, depenent de les seues experiències anteriors, aprenentatge, caràcter i de les situacions concretes a què es vaja enfrontant.

Les emocions són un estat afectiu que experimentem, una reacció subjectiva a l’ambient que ve acompanyada de canvis orgànics, influïts per l’experiència. Són molt necessàries per la capacitat d’adaptació al medi, que ens concedeixen com veurem més avant en el desenvolupament de les seues funcions. En l’ésser humà l’experiència d’una emoció involucra tres grans factors: un conjunt de cognicions, un conjunt d’actituds i un altre conjunt de creences sobre el món i sobre l’esdeveniment particular que s’està vivint, que utilitzarem per a valorar una situació concreta i, per tant, influiran en la manera en què es perceba la dita situació. Al llarg de la història les emocions han sigut considerades poc rellevants i sempre se li ha donat més rellevància a la part cognitiva de l’ésser humà. Actualment la realitat és una altra, l’estudi de les emocions humanes s’ha convertit en un dels principals àmbits de la investigació psicològica, proporcionant aquesta valuoses ferramentes d’intervenció terapèutica, que proporcionen importants èxits clínics

1. Funcions adaptatives. 2. Funcions socials. 3. Funcions motivacionals. Les funcions adaptatives: potser una de les funcions més importants de l’emoció siga la de preparar l’individu perquè execute eficaçment la conducta exigida per les condicions ambientals, mobilitzant l’energia necessària per a això, així com dirigint la conducta (d’acostament o d’allunyament) cap a un objectiu determinat. La rellevància de les emocions com a mecanisme adaptatiu ja va ser posada de manifest per Darwin, el qual va argumentar que l’emoció serveix per a facilitar la conducta apropiada, la qual cosa li confereix un paper d’extraordinària rellevància en l’adaptació. No obstant això, les emocions són un dels processos menys relacionats amb

La psicologia dels premis

cdesenvolupament vital.

Totes les emocions tenen alguna funció que els confereix utilitat i permet que el subjecte realitze amb eficàcia les reaccions conductuals, cognitives i actitudinals apropiades, amb independència de la resposta conductual que generen. Fins i tot les emocions més desagradables tenen funcions importants en l’adaptació social i l’ajust personal, i vitals per a la nostra supervivència al llarg del desenvolupament humà. Segons els últims avanços sobre elles, les emocions tenen tres funcions principals:

María Jesús Martínez

A pesar de les dificultats que presenta el seu estudi en ser estats afectius subjectius que indiquen estats interns personals, és difícil saber a partir de l’emoció quina serà la conducta futura de l’individu, encara que la seua investigació ens pot ajudar a comprendre-la.

117

La psicologia dels premis

María Jesús Martínez

el principi de selecció natural, estant dirigides per tres principis exclusius d’aquestes. Els principis fonamentals que regeixen l’evolució en les emocions són el d’hàbits útils associats, antítesi i acció directa del sistema nerviós.

118

Si intentem exemplificar aquesta funció en l’entorn faller, podem estar d’acord en el procés d’adaptació que es du a terme quan sorgeixen imprevistos que provoquen la resposta adaptativa dels fallers en la seua recerca de les solucions més favorables.

En segon terme, les funcions socials: configuren una de les funcions principals de les emocions de més calat en l’actualitat, a l’hora de facilitar l’aparició de les conductes apropiades, l’expressió de les emocions permet als altres predir el comportament associat amb aquestes, la qual cosa té un indubtable valor en els processos de relació interpersonal. Fins al punt de tindre el seu propi sistema de representació gràfica dins de les actuals xarxes socials, en les quals una emoticona és el matís subtil que donarà el sentit emocional al missatge representat. Són diverses les funcions socials de les emocions, com són les de facilitar la interacció social, controlar la conducta dels altres, permetre la comunicació dels estats afectius, o promoure la conducta prosocial. És evident que emocions com la felicitat afavoreixen els vincles socials i les relacions interpersonals, mentre que la ira pot generar repostes d’evitació o de confrontació.

De qualsevol manera, l’expressió de les emocions pot considerar-se com una sèrie d’estímuls discriminatoris que faciliten la realització de les conductes apropiades per part dels altres. La mateixa repressió de les emocions també té una evident funció social. En un principi es tracta d’un procés clarament adaptatiu, per tal com és socialment necessària la inhibició de certes reaccions emocionals que podrien alterar les relacions socials i afectar fins i tot la mateixa estructura i funcionament de grups i qualsevol altre sistema d’organització social. Aquesta funció és una clara representació de la xarxa de relacions socials que es produeixen dins de les comissions falleres, i conformen un entramat de relacions sistèmiques que li atorguen unes característiques concretes a cada una d’elles. Finalment, les funcions motivacionals: les entenem com la relació entre emoció i motivació, que indubtablement és molt íntima, ja que es tracta d’una experiència present en qualsevol tipus d’activitat que posseeix les dues principals característiques de la conducta motivada, direcció i intensitat. L’emoció potencia la conducta motivada. Una conducta reforçada emocionalment es realitza de forma més impetuosa. Com hem comentat, l’emoció té la funció adaptativa de facilitar l’execució eficaç de la conducta necessària en cada situació. Així, la còlera facilita les reaccions defensives, l’alegria l’atracció interpersonal, la sorpresa l’atenció davant d’estímuls nous, etc.

Aquesta retroalimentació entre la motivació i les emocions justifica que des de la indústria fallera s’hagen aconseguit èxits tan importants, amb l’única recompensa del reconeixement social a un treball ben fet. La nostra societat contempla altres formes de reconeixement en forma de premis, en les quals la seua dotació econòmica els aporta una altra finalitat afegida a la del reconeixement social a una tasca realitzada. En el cas que ens ocupa, les xicotetes aportacions econòmiques que acompanyen alguns premis no justifiquen de cap manera l’anhel dels fallers per ells. Sent una qüestió més de motivació personal enfront d’un objectiu, que la finalitat d’aconseguir una recompensa monetària. Per a finalitzar, la conseqüència de les emocions es tradueix en les reaccions fisiològiques i comportamentals

Si poguérem fer un viatge en el temps i conversar amb l’artista faller Regí Mas i Marí, que va guanyar durant catorze anys el primer premi de secció especial, segur que ens asseguraria sentir les mateixes emocions mencionades anteriorment. Per tant, no podem oblidar que els premis, a més de ser una font generadora d’emocions, són també una forma de posar en valor el treball realitzat en els diferents àmbits artístics que configuren el fascinant món de les falles. És just finalitzar aquestes línies reconeixent el valor i el mèrit d’aquells que sense guanyar premis gaudixen del treball que es realitza en cada comissió, amb l’única motivació del treball ben fet i que senten les mateixes emocions que aquells que sí que els van guanyar.

María Jesús Martínez

Podem concloure, per tant, que hi ha un estret vincle entre l’aspecte psicològic de les emocions que manifesten els fallers amb els premis rebuts, que no són una altra cosa que els nombres ordinals que van donar peu a aquest article.

La psicologia dels premis

La funció motivacional de l’emoció es reconeix en l’existència de dues dimensions principals de l’emoció: dimensió de grat-desgrat i intensitat de la reacció afectiva. La relació entre motivació i emoció no es limita al fet que en tota conducta motivada es produeixen reaccions emocionals, sinó que una emoció pot determinar l’aparició de la pròpia conducta motivada (cosa que li atorga a les emocions el seu verdader poder terapèutic), dirigir-la cap a determinat objectiu i fer que s’execute amb intensitat. Podem dir que tota conducta motivada produeix una reacció emocional i al seu torn l’emoció facilitarà l’aparició d’unes conductes motivades i no altres.

que desencadenen , que poden ser innates, mentre que altres són adquirides a través de l’aprenentatge social en interacció amb els iguals, vegem un exemple d’això. Els propose un joc…, segur que si el lector és, o ha sigut, faller@, en alguna de les trenta comissions que formem part de la Federació Junta Fallera de Sagunt, li resultarà fàcil imaginar-se el dia 16 de març al carrer Camí Reial de Sagunt escoltant atentament la concessió de tots els premis atorgats, doncs bé…, pensem quines són les emocions que recordem? Segur que en la majoria de les respostes apareixeran la sorpresa davant d’un premi no esperat, l’alegria pel premi desitjat, l’expectació comunitària que es respira en l’ambient, la tristesa per l’èxit no aconseguit, la ira pel desacord amb els veredictes i… la felicitat pel somni complit….

119

120

NOMBRES BINARIS 121

lÂ´escultura digital fallera

122

Jorge Alcaide Marzal és professor de la Universitat Politècnica de València. Ha imparti t docència sobre l’ús de les tecnologies en el disseny de productes en diversos graus i Màsters. Des de 2010 imparti x cursos d’escultura digital en la UPV, orientats a tot ti pus d’arti stes i en especial a arti stes fallers. Ha creat i manté la pàgina web www.zbrushers.com, especialitzada en escultura digital.

Crec convenient començar aquest xicotet article presentant-me, atés que en sentit estricte no sóc cap figura notòria en el món de les falles i per tant segurament sóc un desconegut per a la majoria dels lectors. El meu nom és Jorge Alcaide Marzal, sóc enginyer industrial i professor de Disseny Industrial a la Universitat Politècnica de València. Sóc a més aficionat al dibuix (una cosa que sempre agrairé a mon pare, qui ens falta des de fa ara quasi deu anys) i des de fa molt de temps un apassionat de l’escultura digital. És aquesta passió la que m’uneix en el sentit artístic al món faller, al qual en altres sentits estic plenament vinculat com a valencià. Quan Antonio Isach va contactar amb mi per a proposar-me la participació en aquest llibre, em va fer molta il·lusió. Em va agradar a més la forma en què justificava la presència d’un article sobre l’ús de l’ordinador en el món de les falles. Em va explicar que el tema seria “Les falles i els números”, i que l’ordinador sempre havia estat associat al tema dels números. I és cert, en el seu estat més pur tota la informació gestionada per un ordinador es representa mitjançant números. El procés d’informatització que està experimentant actualment el sector de l’art faller no és res de nou. És exactament el mateix que es va donar en el món del disseny industrial des que, a mitjan anys 60, va aparéixer el primer programa de disseny assistit per ordinador. El terme disseny assistit per ordinador (popularment denominat CAD per les seues sigles en anglés, Computer Aided Design) fa referència al programari que s’empra per a dissenyar i planificar productes industrials. Ningú posa en dubte que

l’aparició del CAD va representar una revolució en la manera de treballar amb la informació del producte dissenyat. El CAD va nàixer en el si de les indústries aeronàutica i de l’automòbil, fruit de la necessitat de comunicar la geometria del producte dissenyat amb les màquines automatitzades que anaven a fabricar-los. Així doncs, estrictament, primer va ser la fabricació assistida per ordinador (CAM, Computer Aided Manufacturing). Posteriorment, el CAD permetria definir eixa geometria directament en l’ordinador en la pròpia fase de disseny, accelerant els temps de desenvolupament i incorporant molts altres avantatges relacionades amb l’ús de l’ordinador: més precisió en el dibuix de peces, el treball es realitza directament en 3D, és possible desfer de forma fàcil i ràpida, l’emmagatzemament i tractament de la informació és més eficient, es poden reaprofitar els dissenys, obtindre models escalats és immediat, és possible connectar directament amb mòduls d’anàlisi i fabricació… La major part dels avantatges que aporta el CAD tenen a veure amb el fet que l’objecte de treball és digital (números, números!!). En eixe sentit, el seu ús seria igualment avantatjós en el sector de l’automòbil que en el faller. Per què llavors la incorporació d’aquesta tecnologia ha tardat tant a començar a donar-se en el segon cas? La resposta és senzilla, i afecta quasi tota la indústria tradicional: atés que el CAD va nàixer en un tipus d’indústria particular, està orientat als productes d’aquesta indústria. Durant molt de temps, els programes d’ordinador pensats per a modelar peces es van centrar en peces mecàniques, de geometries molt bàsiques (caixes, cilindres, esferes…)

L´escultura digital fallera

Jorge Alcaide

El professor Jorge Alcaide ens explica una part important del futur o evolució de les falles, l’escultura digital, és a dir, per on naixen els monuments que contemplem en els carrers. Els dissenyadors són una part súper important en el món de les Falles, no obstant això no són tan coneguts com potser es deguera.

123

Jorge Alcaide

i altament definides. Eixes són les formes amb què el CAD se sent a gust. Les empreses que treballaven amb productes allunyats de tals formes (moble clàssic, joieria, joguet, calçat…) no obtenien cap avantatge de l’ocupació del CAD, més prompte al contrari. I el producte faller està en eixe grup amb diferència.

L´escultura digital fallera

Conjunt de peces desenvolupat en SolidWorks, un popular programa CAD. Imatge extreta de http://cad. softwareinsider.com.

124

El CAD va haver d’evolucionar per a poder representar formes més complexes. Les carrosseries dels vehicles i els bucs dels barcos, per exemple. Però encara en els nostres dies, el modelatge per superfícies és una mica molest i poc flexible. Durant molt de temps els desenvolupadors de programes CAD han buscat una forma de modelar més “natural” i intuïtiva, però per definició això xoca amb el tipus de geometries que poden manejar les màquines convencionals destinades a fabricar, i casar ambdues coses no és fàcil. Però s’està en això. Els avanços tecnològics van permetre el desenvolupament d’una nova forma de modelar digitalment que es va denominar en anglés digital sculpting, sculpt modeling o 3D sculpting, i que en el nostre idioma anomenarem “escultura digital”. El terme fa referència al fet de crear models d’escultures en l’ordinador. No és una definició molt rigorosa, però resumeix bé en què consisteix. Amb aquest nom es pretén diferenciar aquest tipus de treball més orgànic del modelatge 3D més geomètric propi de programes CAD o de programari d’animació més paramè

tric. Les ferramentes que empren l’un i l’altre (escultura digital enfront de modelatge 3D) són radicalment diferents. Els programes d’escultura digital ofereixen a l’artista ferramentes semblants a les de l’escultura tradicional amb què pot treballar sobre formes primitives (com si foren blocs de material) de la mateixa manera en què ho faria amb argila física. Aquesta forma de treballar és més intuïtiva, més natural, però al mateix temps menys exacta i controlable. Per això, és molt més pròxima a l’àmbit artístic que a l’industrial. Com a principal contrapartida, com hem comentat, les geometries que produeix no són fàcilment interpretables per les màquines empleades per a fabricació en sèrie. Per això l’escultura digital no s’utilitza (encara) de forma massiva en el modelatge de productes industrials. Llavors per a què s’usa? Inicialment, i durant molt de temps, l’escultura digital es va emprar en dos sectors fonamentals: cine i videojocs. El producte és intangible i per tant poc importen les consideracions sobre fabricació. La capacitat de l’escultura digital per a reproduir detalls orgànics amb elevada fidelitat és perfecta per a crear efectes especials en pel·lícules, personatges, ambients, animals… La major part de les pel·lícules, i el cent per cent de les que tracten temes mínimament fantàstics, fa ús d’aquesta tecnologia.

Jocs com la sèrie Assassin’s Creed o pel·lícules com ara Avatar o Jurassic Park han fet ús de l’escultura digital per a realitzar els seus models. Imatges extretes de www. zbrushcentral.com.

Què implica treballar amb els models directament en l’ordinador? Per a il·lustrar-ho, vaig preparar fa algun temps aquests esquemes que ara recupere en els quals intente comparar el procés artístic de creació d’una falla des del concepte fins al monument. Atés que hi ha molts tallers fallers i cada un té el seu mètode de treball, és possible que aquests esquemes no arrepleguen totes les possibles variants. Demane per favor que s’entenga com una visió genèrica del procés.

Procés tradicional de creació de la falla

Diverses indústries que usen l’escultura digital en la producció dels seus models. Joguets, calçat, joieria i automoció. Imatges extretes de www.zbrushcentral.com

La incorporació de l’escultura digital comporta produir els ninots directament en l’ordinador. Açò permet disposar des del principi d’un model digital, sense necessitat de passar per un escàner 3D. Els avantatges són moltíssims. En primer lloc, tenim ja un model digital a partir del qual obtindre les seccions per a la màquina de tall o de fresatge. La fabricació dels ninots passa per obtindre, a partir d’una maqueta a escala, les seccions que posteriorment es tallaran a l’escala adequada per a conformar l’escultura. Si s’introduïra l’ús de programes d’escultura digital, el procés se simplificaria de la manera següent:

Jorge Alcaide

Amb semblants tècniques de fabricació es comença a usar l’escultura digital en altres sectors. Un dels que l’ha incorporat amb més entusiasme és el de la joieria. Les formes intricades i complexes dels anells, arracades i penjolls requereixen un tipus de modelatge que només l’escultura digital pot oferir. I uns altres sectors, com el de la medicina prostètica, odontologia, ebenisteria, joguet, calçat… van adaptant a poc a pocs els avantatges de l’escultura digital al seu procés de treball. Un sector tan industrial com el de l’automòbil també comença a tirar mà d’aquest tipus de modelatge digital, a l’hora de produir els conceptes de disseny.

I què passa amb l’art faller? L’escultura digital és indubtablement una tecnologia que pot aportar un enorme valor al treball de l’artista faller. Representa exactament la mateixa revolució que va representar el CAD en el disseny industrial, i personalment estic convençut que el seu ús com a ferramenta bàsica en el sector anirà a més.

L´escultura digital fallera

Amb el temps, l’ús de l’escultura digital s’ha anat estenent a altres indústries que sí que necessiten materialitzar el producte. Primer, de forma directament connectada amb la indústria del cine apareix la del producte comercial associat: figures d’acció, xicotetes escultures a escala, representacions o joguets relacionats amb els personatges de pel·lícules i videojocs. Aquests productes es fabriquen emprant els models digitals per a produir motles que posteriorment serveixen per a fabricar la figura definitiva.

125

Jorge Alcaide

Procés modificat de creació de la falla (escultura digital) Quedarà per tant un procés simplificat molt més compacte. En disposar dels models dels ninots directament en l’ordinador s’elimina la necessitat d’una maqueta prèvia a laminar o a escanejar:

La modificació de qualsevol model és molt més senzilla que si treballem amb argila, escuma o plastilina reals. A més, és possible guardar distintes versions d’un ninot o crear ninots diferents de partir d’un de bàsic. La creació de biblioteques de models permet utilitzar el treball realitzat com a base per a nous treballs. És a més molt senzill incorporar models 3D existents per a modificar-los i adaptar-los al disseny propi. L’existència de models gratuïts en Internet, la possibilitat de digitalitzar mitjançant fotografies figures reals o compartir models en una base comuna permeten disposar d’innombrables figures base a partir de les quals configurar un conjunt per a una falla o monument.

L´escultura digital fallera 126

rapidesa en la producció de les figures inicials. L’escultura digital té certs avantatges enfront de la tradicional, perquè en el cas digital no hi ha un material físic que impose resistència o pes. Açò significa a més un estalvi en el mateix material, en neteja, en espai de treball… Esculpir digitalment és molt més econòmic. Fins al moment de fabricar, el material que es consumeix és nul. És possible realitzar totes les proves que es desitge sense cap cost en material. Les operacions poden desfer-se, guardar-se, recuperar-se…, a més, és possible treballar simètricament, amb la qual cosa en molts casos ens estalviem la meitat del treball.

Procés modificat de creació de la falla (escultura digital) Però el fet de treballar directament amb escultura digital proporciona molts més avantatges. Per exemple, la

Dos ninots obtinguts de la mateixa peça base, un peó d’escacs. Obra pròpia.

Finalment, el fet de disposar del model digital de la falla permet aprofitar els canals i mitjans que les noves tecnologies ofereixen. Amb les noves tècniques d’impressió 3D, la maqueta que tradicionalment es presenta davant de la Junta Central Fallera pot obtindre’s directament a escala a partir del model digital. També pot pujar-se el model 3D a la web de manera que es puga visualitzar des de qualsevol punt de vista. En algunes falles ja s’han incorporat alguns xicotets experiments de realitat augmentada. I no és descartable, perquè estic molt prop de gent que està treballant en això, que en un futur les falles s’imprimisquen completament en 3D a escala 1:1. .

Model de falla al voltant de Cervantes. Obra pròpia. Vaig realitzar aquest model amb motiu de la commemoració del 400 aniversari de la mort de Cervantes.

Per no parlar que en el cas d’un art efímer com les falles, açò comporta també poder disfrutar del monument en versió digital de manera permanent. És a dir, es podria crear un arxiu digital de totes les falles perquè qualsevol persona les poguera contemplar i disfrutar fins i tot encara que el monument real ja no existira.

bàsiques de l’artista faller? En realitat, no és tan estrany. La incorporació del CAD en certs àmbits del disseny industrial també va ser lenta. Encara que teòricament fan la nostra vida més fàcil (i per descomptat en molts casos és així), la màquina sempre es veu com una invasió per a l’home. Sempre hi ha algú que es veu perjudicat, i és comprensible que reaccione davant de tal perjuí. Aquesta reacció és tant més patent com més “pròpia” de l’ésser humà se senta l’àrea que la màquina intenta ocupar. És a dir, ens pareix raonable que una grua alce el pes que nosaltres no podem alçar. De fet, també ens pareix perfectament normal que una màquina ens puge fins al nostre pis, fins i tot encara que visquem en el primer i tinguem dues cames capaces de pujar escalons. Però no s’accepta tant que un ordinador puga, davall de certes condicions, crear música. La creativitat ens defineix, una màquina no pot reemplaçar-nos en això.

Com podem veure, els avantatges són moltíssims. Per què l’escultura digital no forma part ja de les ferramentes

L’ús de l’ordinador en disciplines artístiques sempre ha generat una certa controvèrsia. I en el cas de les falles

L´escultura digital fallera

També s’elimina el pas inexcusable per l’escàner 3D. L’objectiu d’escanejar la maqueta de la falla és el de disposar d’un model digital que ens permet obtindre les seccions de construcció de la falla. Aquest model ja existeix si l’hem creat des del principi amb escultura digital. Açò significa que és possible preparar directament la malla per a fabricació: hi ha programes gratuïts que ens permetrien obtindre les seccions de tall o fresatge a partir del model digital d’un ninot o conjunt. Amb eixes seccions, només ens queda comunicar eixa informació a una fresadora per a generar les làmines del nostre monument.

Jorge Alcaide

D’altra banda, el treball sobre l’ordinador requereix molt menys espai que si es necessita un taller per a construir maquetes. És possible emmagatzemar digitalment els models per a posteriors usos, de manera que s’ocupa un espai insignificant respecte al qual es necessitaria per a guardar models màster de distints ninots a reutilitzar, com ocorre sovint.

127

Jorge Alcaide L´escultura digital fallera 128

no és distint. Encara que no deixa de ser una ferramenta, i encara que el talent és sempre imprescindible, sempre hi ha qui percep l’amenaça. I a vegades de manera molt justificada, com per exemple qui va invertir a adquirir un escàner 3D per a muntar un negoci de digitalització de maquetes de falla. O qui du molt de temps en el sector i se sent gran per a pujar-se al carro d’una nova tecnologia. És natural i comprensible. Aquesta reacció està a més moltes vegades associada a una visió, d’alguna manera, “romàntica”, que percep la tecnificació com una pèrdua de valor artístic enfront de formes més artesanals de producció. Açò també és comprensible, i també va ocórrer amb el disseny industrial. Pareix que les coses realitzades amb ajuda de l’ordinador perden part de la seua essència artística. No obstant això, en cada època, l’artista ha fet ús de les tècniques més avançades a l’hora de produir art. Per descomptat és possible i desitjable que altres tècniques pervisquen, però també ho és aprofitar o explorar els nous mitjans al nostre abast. I ja hi ha hagut accions institucionals que buscaven modernitzar el sector faller i facilitar-li l’aprofitament de les noves tecnologies. En el període 2007-2013 es va llançar un projecte cofinançat amb fons FEDER denominat VIT Falles, del qual encara perviu la web (http://guiainnovacionfallas.com). Desconec l’abast real en termes de benefici per al sector de tal projecte, però sé que en el marc d’aquest es va publicar una Guia per a la Innovació per al Sector Faller. Les possibles intervencions quant al procés de creació dels monuments se centraven en l’automatització de la fabricació (ús de braços robot), el desenvolupament de biocomposites per al material i l’ocupació d’interfícies per a l’aplicació de Realitat Augmentada. Són qüestions importants, sens dubte, i crec que alguna d’elles ha quallat allí on s’ha aconseguit finançament. Però quan ho vaig descobrir em va resultar estrany que no hi haguera res relatiu al procés creatiu. En tot cas, cal ressaltar que encara que les tecnologies d’escultura digital porten quasi una dècada en el mercat, estan començant a popularitzar-se ara. En el meu cas particular, les vaig descobrir pel 2009, quan vaig començar a treballar amb ZBrush com a programa

de suport a la il·lustració (és una llarga història que no fa al cas). Poc després vaig descobrir que ZBrush era el programa de referència en el món de l’escultura digital. Quan vaig tindre una certa capacitat de manejar-lo, vaig intuir que es tractava d’una ferramenta molt potent, no sols per a artistes, sinó per a qualsevol professional involucrat en la creació d’objectes tridimensionals. Vaig decidir impartir classes d’aquest en el Màster en Enginyeria del Disseny com una ferramenta d’esbossat tridimensional, i al poc de temps alguns alumnes van voler realitzar treballs relacionats amb les falles. Fa ara quatre anys i escaig de la xarrada que doní en el Gremi Artesà d’Artistes Fallers sobre l’ús de l’escultura digital en el sector. Recorde que em va costar aconseguir organitzar aquesta xarrada, i això em va sorprendre. Coneixia molt poc el funcionament del sector, i en la meua ingenuïtat pensava que el tema seria summament interessant. No va causar tanta expectació com esperava, però finalment l’experiència va ser molt positiva. Vaig poder veure que en realitat els artistes eren conscients de la potència i els beneficis que l’ús d’aquesta tecnologia podia aportar en el seu treball. Però també vaig poder observar eixes inevitables barreres que sempre es troben quan una cosa nova emergeix i ha de ser assimilada. L’impacte d’aquella xarrada va ser escassíssim, en realitat. Els assistents van mostrar-hi l’interés, però ací va quedar la cosa. La meua il·lusió, la d’organitzar una sèrie de seminaris que pogueren transformar-se en un curs d’escultura digital orientada als artistes fallers, es quedava en això. Però almenys descobria que ja hi havia artistes que estaven treballant amb aquesta tecnologia. Vaig saber llavors que era qüestió de temps. Vull aclarir açò: tampoc és que haguera fet d’aquest tema la meua croada. Simplement em declare un enamorat d’aquesta manera de crear anomenada escultura digital. Per la meua formació sempre m’ha atret el modelatge 3D, i per la part artística que vaig heretar de mon pare vaig trobar en eixe mitjà, i en particular en ZBrush, una ferramenta de creació completament distinta i molt poderosa. Estava convençut que finalment els artistes fallers, igual que milers d’artistes d’altres disciplines en tot el món, sabrien valorar-la.

En aquesta ocasió també li he demanat permís, com a Xavi Herrero, per a incloure imatges dels seus treballs en aquest article.

Falla en ZBrush, per Moisés Ojeda Recentment, un artista va publicar el seu treball en ZBrushCentral. Es tracta d’un fòrum on artistes digitals de tot el món, professionals i aficionats, publiquen els seus treballs realitzats amb ZBrush. Eixe treball consistia en un monument faller, i junt amb el model digital incloïa fotografies del monument ja instal·lat. Va ser impactant. Pensem que en el fòrum la major part de la gent professional treballa en la indústria del videojoc, després el cine i després coses com la il·lustració, figures d’acció, joieria… Tots ells acostumats a productes finals que o bé són immaterials, o bé es fabriquen a una escala molt xicoteta en comparació amb una falla. Va causar molta curiositat conéixer

Jorge Alcaide

com es portava a la realitat física el model digital creat en ZBrush, i els administradors del fòrum li van fer una entrevista. Aquest artista era Moisés Ojeda, i té el mèrit d’haver posat les falles en el centre d’atenció de milers d’artistes a través de l’escultura digital. Em va fer molta il·lusió, i vaig contactar amb ell per a demanar-li permís per a dedicar-li una entrada en el blog que mantinc des que descobria l’escultura digital. Per cert, estaré encantat que el visiteu: www.zbrushers.com

L´escultura digital fallera

I de fet ja ho estaven fent. El que ocorre és que jo no els coneixia. Però en aquest temps he tingut l’oportunitat de conéixer-ne algun d’ells. Xavi Herrero em pareix el prototip d’artista pioner, que ha sabut incorporar les noves tecnologies al seu quefer diari i posar-les al seu servei. Em va cridar l’atenció que fins i tot els esbossos bidimensionals els treballa en una tablet. Des d’això fins a la producció de maquetes de falla mitjançant impressió 3D, i sempre sense perdre el sabor i l’aire típicament faller en les seues creacions. Incloc alguna d’elles amb el seu permís.

Falla real plantada, per Moisés Ojeda Els casos mencionats són una simple mostra. Avui en dia molts artistes fallers empren ZBrush per a desenvolupar els seus monuments. I d’aquell escàs impacte en la xarrada que doní fa uns anys hem passat al fet que el Gremi

129

Jorge Alcaide

tinga un curs propi d’escultura digital. Reconec que m’hauria encantat impartir eixe curs, però de totes maneres he tingut el plaer de comptar amb nombrosos artistes fallers en els cursos d’escultura digital que impartisc en la UPV, entre ells el mateix Xavi, Paco Belmar, Pau Carrascosa i Juanjo Copoví. És possible que Juanjo fóra el primer artista faller a participar en aquests cursos, i és innegable que va tindre la capacitat d’apreciar la potència de les noves tecnologies en el sector. En l’actualitat col·labora amb Rubén Tortosa i Miguel Sánchez, ambdós professors i companys meus en la UPV, en la incorporació d’aquestes tecnologies en el món faller.

L´escultura digital fallera

Models 3D de Falla en ZBrush, realitzats per Xavi Herrero

130

Com dic, segur que ja hi ha molta més gent que ja empra aquestes ferramentes en el dia a dia i que em deixe per esmentar per desconeixement, però espere anar coneixent-la a poc a poc. L’ús de l’escultura digital en la creació de falles és apassionant i constitueix només el primer pas del camí cap a una nova forma de treballar i concebre un art tan tradicional i tan nostre. Jo per descomptat no vull perdre-m’ho.

131

132

ESCALES NUMÃ&#x2C6;RIQUES 133

Les altres falles

134

Ferran González i Murciano. Va nàixer a València a l’any 1983. Va estudiar per a mestre d’Educació Especial i és va traure el Màster en Antropologia Social. Ha exercit de mestre a Barcelona, Santa Margarida i els Monjos, Alfara de Carles, València, Castalla, Formentera de Segura, Elx, Orihuela i Castelló de la Plana.

Les altres falles

La regularitat dels solsticis i equinoccis1 va fer que unes altres civilitzacions superaren el calendari lunar i es guiaren pels moviments del Sol. Es va veure, així, la necessitat que els mesos tingueren 30 dies i, alguns, 31, en lloc de 28. Algunes de les principals festivitats del nostre calendari coincidixen aproximadament amb els solsticis i els equinoccis. En estes festivitats, dórigen pagà i adaptades i reformulades pel cristianisme, en un principi se celebrava lácabament i línici de les estacions, el pas dúna a láltra. Tant el dia de Nadal, com el de Sant Josep i el de Sant Joan, probablement, tenen un origen relacionat amb el canvi déstació i els moviments dels astres els quals condicionaven i organitzaven tot el món agrari. Entre les quatre estacions (primavera, estiu, primavera d´hivern o tardor i hivern) hi ha dos solsticis (d´hivern i déstiu) i dos equinoccis (primavera i tardor). Estes dates, com s´ha dit, són moments de celebracions. Entre nosaltres, la commemoració originària del canvi déstació de l´hivern a la primavera ha esdevingut, amb el pas del temps i les adaptacions consegüents, la festa actual de les Falles.

Malgrat ser conegudes arreu del món, les Falles valencians ni són les úniques celebracions estacionals que fan servir eixe apel·latiu, ni les que usen el foc com a element més característic ni les primeres a esdevindre Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La paraula falla deriva del llatí facula i té, a banda del significat actual i principal de monument, el de tronc, tea o torxa. Un significat antic que la relaciona amb bastons, asclons o branques seques grans de fusta, embolicats o no de tela o dún altre material, impregnats de matèria inflamable, que ságafen amb la mà i que sútilitzen per a fer llum o encendre un foc. En el valencià medieval, el mot falla servia per a anomenar les torxes que es col·locaven dalt de les torres de vigilància. De fet, en el Llibre dels Fets, s´hi cita que les tropes del rei Jaume I portaven falles per a enllumenar carrers i places2 . Lórigen de la festa és incert encara que podria tindre relació, com s´ha dit, amb algun tipus de celebració pagana provinent del costum romà de fer fogueres per a donar la benvinguda a la primavera durant léquinocci de primavera. Amb el pas del temps, en canvi, esta tradició derivà, al Cap i Casal i la contornada, en la crema dándròmines, engimboris i trastos vells a la fi de l´hivern; en especial, . 1 El solstici és el moment en què el Sol, en el seu moviment aparent, arriba al punt més allunyat de léquador celest i el dia a la seua durada màxima o mínima, segons l´hemisferi. Dáltra banda, per equinocci séntén el moviment en què el Sol, en el seu moviment aparent, passa sobre léquador i el dia és igual a la nit en tots els punts de la Ter ra. 2 Associació dÉstudis Fallers (1996): La festa de les Falles, València, Generalitat Valenciana.

Les altres falles

Les regularitats astronòmiques han permés establir el calendari al llarg de la història de la humanitat. Així, la rotació de la Terra sobre el seu eix definix el dia i la rotació de la Terra al voltant del Sol, l´any. Entre algunes civilitzacions, però, que seguixen el calendari lunar, la rotació de la Lluna al voltant de la Terra dividix l´any en mesos de 28 dies.

Ferran González

Ferran ens ensenya d’on ve la paraula Falla, quin és el seu origen i on i com se celebren les altres falles, sobretot en el nord-est de la Península Ibèrica i fins i tot molt més lluny de les nostres fronteres. És a dir, tenim altres companys fallers.

135

Les altres falles

Ferran González

ho feien els fusters amb un sentit ja cristià, el dia de Sant Josep, per a commemorar el dia del seu patró.

136

Al mateix temps, esta festa adquirí a poc a poc focs satírics, una pràctica difosa per tot Europa consistent a exposar a la vergonya pública ninots (judes, Mahomes, Carnestoltes,...) que solien acabar a la foguera. A este caràcter satíric se li afegiren uns altres: veïnal, eròtic, crític, polític o artístic. Esta relació de les falles amb el pas dúna estació a láltra es mantindria relativament viu en un altre tipus de falles. Dúna banda, les falles del Pirineu. Unes falles, declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat en lány 2015, que formen un conjunt de tradicions festives que se celebren en diferents poblacions dámbdues bandes de la serralada pirenaica. Un total de 63: 34 a la banda occitana de léstat francés, 3 andorranes, 17 catalanes (com Boí, Senet, Pont de Suert, Taüll, Barruera, Erill la Vall o Sahún) i 9 aragoneses (com Bonansa, Anet, Castanesa o Les Paüls entre dáltres)

En la major part délles se celebra el solstici déstiu, què coincidix més o menys amb la Festa de Sant Quirze (16 juny) i Sant Joan (24 juny). No obstant això, en certs llocs es fan fins a la darreria de juliol o més enllà, per associació amb les festes majors déstiu. El dia de la celebració els jóvens fallaires (originalment jóvens solters), es troben a un indret elevat de la muntanya i ben visible des del poble. Un punt establit per a encendre la falla i anomenat faro, foro, haro o noms derivats que han quedat en la toponímia.

A poqueta nit, els fallaires encenen les seues falles i comencen a descendir (corrent una vegada s’acosten al poble) portant el foc fins a la plaça del poble, guiats pel fadrí major o cap de colla, després d’haver-ne recorregut els carrers per espantar els mals esperits. Una vegada a la plaça, són rebuts amb música i alegria i es fa una gran foguera amb les falles mig consumides al voltant de la qual es ballen danses tradicionals. Estes festes estan documentades des del segle XI.

A la Val d’Aran les variacions són més notables: des de cremar un tronc d’avet d’uns dotze metres d’alçada plantat la plaça de la vila des de l’any anterior i ballar danses araneses al seu voltant, a beneir el tronc i arrossegar-lo per tot el poble fins a la casa de l’alcalde, mentres els jóvens salten per damunt d´ell durant el recorregut.

La festa consistix en la crema d’unes torxes, les faies, a poqueta nit el dia 24, a partir del tradicional “Toc d’Oració”. Abans d’iniciar-se la crema general, s’encén una foguera a la muntanya, al lloc on es pon el sol, i des d’allà el foc és transportat a la població per un grup de fallaires en una vistosa davallada nocturna. Els portadors, en arribar, repartixen el foc a la resta de fallaires. Este moment s’acompanya pel següent càntic: “Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia”.

Ferran González

de Sant Julià de Cerdanyola (Catalunya).

Les faies són fetes amb una herba anomenada Cephalaria leucanta, a la que s’hi atribuïxen certs poders purificadors i que s’ha anat a recollir al bosc una setmana abans. L’herba és trenada formant unes toies o pomells d’u a quatre metres de llarg i un gruix, si fa o no fa, d´un pam (de 15 a 30 centímetres). La Fia-Faia es pot entendre com una pregària col·lectiva per tal d’aturar l’acurtament dels dies. L’inici de la tradició és desconegut, amb tot, és segur que esta celebració del solstici d’hivern es celebra a Bagà des de mitjans del segle XIV.

Les altres falles

Tot i que la celebració seguix un patró molt paregut a tots els pobles i té el mateix simbolisme, se’n troben variacions locals acompanyades de diferents manifestacions populars o simbòliques. A Isil, al Pallars Sobirà, després de l’arribada del foc a la plaça del poble i d’obsequiar els fallaires amb flors, coca i vi, es dibuixa una creu a la porta del cementeri per retre homenatge als antics fallaires i conjurar els esperits, abans d´inciar el ball de danses tradicionals al voltant de la foguera. A la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, l’acte simbòlic consistix, en canvi, en una ofrena de flors a la Mare de Déu de Ribera

137

D´altra banda, cap al solstici d´hivern, durant la nit de Nadal (24 de desembre), se celebren la Fia-faia de Bagà i la

Ferran González Les altres falles 138

Com s´ha vist al llarg del text, tant al País Valencià com a dáltres on se celebren “falles”, les matemàtiques hi tenen una relació important. No és per casualitat que lány el dividim en quatre parts pràcticament iguals, les estacions, i que el pas dún quart a un altre, solstici o equinocci, siga motiu de celebració en forma de falla.

Finalment, una altra festivitat que fa servir el mot falla la trobem als Alps francesos i suïssos. En algunes ciutats franceses, una pira de fusta de deu metres d’altura anomenada Failla es construïx per ser cremada la nit de la festa, la nit de sant Joan.

139

140

NOMBRES FRACCIONARIS 141

El mig any faller

El Mig any faller

Ferran González

Ferran continua parlant-nos sobre una altra festa fallera que està prenent una dimensió considerable, són moltes les falles que ja ho celebren, còpia clara d’una altra de les nostres importants festes, el mig any faller està a poc a poc instaurant-se en el nostre entorn, Ferran ens intenta descobrir el seu origen.

142

El Mig Any Faller: història i origen En el món faller hi ha una celebració, que tot i ser de recent incorporació al seu calendari festiu, està arrelant amb força. Parlem del Mig Any Faller o Mig Any de Falles. La paraula mig equival a la fracció ½ i fa referència a la meitat d’un tot. A una de les dos parts iguals i equivalents en què es pot dividir una quantitat o una longitud i que es calcula dividint per 2.

En este cas, quan ja han passat sis mesos de les últimes Falles i en resten aproximadament els mateixos per a les següents, a molts pobles del País Valencià i, evidentment en moltes comissions del cap i casal, celebren el Mig Any Faller. Dins d’esta celebració en cada comissió s’organitza de diferents maneres. D’una banda, hi ha qui fa concursos de paelles, jocs de taula o esports tradicionals valencians. D’altres, lloguen orquestres o munten festes per als xiquets. Fins i tot, hi ha qui no pot esperar i prepara la cremà d’un ninot o d’una xicoteta falla que representa la nit del dia de Sant Josep, on sis mesos després es reduiran a cendres els seus monuments.

La incorporació d’esta festa a l’entramat faller és prou desconeguda. De fet, les primeres referències les trobem pels primers anys del segle XXI tal com mostren els cartells. No obstant això, podríem afirmar que l’origen d’esta celebració cal buscar-lo dins de l’entramat festiu d’unes altres festes valencianes: els Moros i Cristians. Esta festivitat consisteix en la rememoració festiva de les batalles i lluites entre moros i cristians durant la Reconquesta. Una festivitat, no cal dir, ben allunyada de les Falles.

L’origen del Mig Any de Moros i Cristians (conegut popularment com a Mig Any de Moros) també és difícil d’establir. Per a Ricardo Montés1 , naix de la festa de Moros celebrada a Xixona. Les festes de Moros a Xixona se celebren durant la tercera setmana del mes d’agost, el cap de 1 MONTÉS, Ricardo (2016): Dos cops de bombo. En http://periodicontinyent.com/blogs/el-migany/ 19/07/2016.

Al capdavall, l’apropiació de la celebració del Mig Any per al món de les falles reflecteix la permeabilitat, els canvis i les reinterpretacions a què estan sotmeses les tradicions. En este sentit, es podria dir que el Mig Any juntament amb les fires de carrer durant la setmana fallera, l’ornamentació recent dels carrers i fronteres, la setmana cultural o els tornejos esportius és una forma d’ampliació de la festa durant tot l’any i no sols els dies pròpiament de Falles. Però, sobretot, el Mig Any és un clar exemple de les ganes de celebrar, de festa i de comboi del món faller..

Ferran González

No cal suar massa, per tant, per a entendre que una part considerable del poble treballava en plena campanya del gelat durant eixes dates. Molts d’ells lluny del poble. Per tal que tota la població fruïra de la setmana gran decidiren fer una festa durant la segona quinzena de febrer. Uns Moros i Cristians anomenats també “Festes dels Geladors”.

Un canvi, al remat, semblant al de multitud de pobles que han hagut de recol·locar la celebració de les festes patronals avançant-les perquè bona part de la població havia d’anar-se’n a veremar o collir i perquè a les vacances d’estiu augmentava la població amb la tornada dels emigrats o l’arribada de turistes.

El Mig any faller

setmana més pròxim al dia 24, Sant Bartomeu, copatró de Xixona al costat de Sant Sebastià.

143

144

FRACCIONS DE CAPACITAT 145

mesurem-nos un gotet

146

Gabriel Collado i Soria. Va nàixer a València a l’ any 1981. Va fer la carrera d’enginyer de forests a la UPV. Treballa de bomber forestal. És un apassionat de la nostra festa, a la qual està lligat des de fa més de 30 anys. Poeta de la seua comissió durant 17 anys, li agrada investi gar tots el temes relacionats amb la cultura valenciana i el seu entorn.

MESUREM-NOS UN GOTET

Sabem que moltes de les formes de demanar una beguda depenen de percentatges i del que mesure el recipient. Per això intentarem explicar-ne breument les mesures més conegudes i usuals. Començarem per la mesura més inexacta de totes, el remitjó. Un remitjó és una porció relativament xicoteta de qualsevol beguda, allò que sobra, que no entra dins d’una mesura ni és suficient per a omplir-ne una altra: Ens hem d’acabar el remitjó de vi que queda. Amb un colpet, en canvi, parlem d’una quantitat no massa gran de qualsevol beguda alcohòlica que en molts casos, tot i que no sempre, s’ingereix d’un sol glop. El colp que fem contra el taulell del bar en beure pareix ser l’origen de la paraula.

Se serveix en gots xicotets (de no més de 5 o 6 cm d’alt) i se sol prendre en grup o en solitari. El colpet sol mesurar-se de cassalla, brosses, cafè licor, herbero o absenta (i per què no de salvieta o licor d’aranyons, el patxaran valencià). Sovint, l’associem amb el final de grans àpats o l’inici d’una freda jornada laboral.

Depenent del lloc on el demanes, es diu d’una manera o d’una altra, així trobem: colpet com a forma més estesa arreu del territori valencià, americanet (Algemesí), llagrimeta (el Carme, València), didalet (Castelló de la Plana, Valldigna), calitxet (Elx, Santa Pola), mitgeta (Gavarda) o gat negre (l’Alcoià). Els colpets són els recipients principals per a mesurar una cassalla. La cassalleta, reina dels colpets, encara que és original de Cazalla de la Sierra (Sevilla), és una beguda que ha arrelat amb força a terres valencianes. És una espècie d’anís semisec. Es pot beure tota sola ben geladeta, bé acompanyada d’un gotet d’aigua o bé mesclada amb aigua (nuvolet).

mesurem-nos un gotet

Com que de números tracta el llibre d’enguany, quina millor manera de contribuir-hi que amb este article sobre les diferents maneres i mesures de fer-se una copeta o un gotet. Ja siga esmorzant, de dinar o fent la rodada pels casals fallers.

Gaby Collado

Gaby també participa de manera activa en aquest llibret, no podia ser menys d’un vertader faller actiu i al que li entusiasma l’estudi d’activitats de la nostra terra, en aquest cas ens porta un treball sobre les begudes i les seues mesures, perquè sapiem en tot moment el que prenem i la seua quantitat, sense passar-se, cal controlar veritat Gaby?

147

mesurem-nos un gotet

Gaby Collado

Ara, més enllà de la gradació alcohòlica que puga tindre la beguda, el principal problema és triar-ne el fabricant. En el món de la cassalla hi ha una guerra entre els consumidors d’una marca o altra. Així, hi ha fronts oberts entre els seguidors de la Tenis, Limiñana, Ferri, Vidal, etc.

148

És tan popular, que ha sigut objecte d’honors i estima per part d’alguns músics. Als huitanta, el cantant de rock valencià Eduard Joanes li va retre homenatge al nostre preuat colpet de cassalla. Fins i tot, els més actuals La Gossa Sorda i Lilit i Dionís li han dedicat algun tema. Una altra beguda que se sol mesurar típicament amb un colpet és l’herbero. L’herberet és una beguda alcohòlica típica de les comarques del Comtat, l’Alcoià i la Vall d’Albaida, així com als voltants de la Serra de Mariola en general. Marques comercials d’herbero són Licors Sinc i Pastor (Alcoi), l’Herberet Juan Lorenzo Ferrero (Beneixama) o Herbero Rufo (Banyeres de Mariola). A les herboristeries d’Alcoi i Cocentaina es venen també bosses amb mescles d’herbes per poder fer l’herberet de forma casolana.

Per a preparar-lo calen almenys quatre de les següents herbes: sàlvia, camamil·la, poliol blanc o poliol menta, marialluïsa, arrel de panical, menta piperita, rabet de gat, fenoll, anís, melissa, herba de la sang, sajolida, timó reial, farigola i romer. Cal posar les herbes en cassalla i deixarles macerar en una botella entre una i sis setmanes, depenent de la intensitat del sabor i del color que es desitge. Una volta acabada la maceració, es passa el beuratge a una nova botella, sovint, es deixen algunes que altres

herbes per decorar i donar-li un sabor més fort. La seua elaboració està regulada com a Denominació Geogràfica, amb el nom d’Herbero de la Serra de Mariola, controlada pel consell regulador de les «denominacions específiques de begudes espirituoses tradicionals d’Alacant». Una altra beguda que va molt ve amb els colpets, encara que no sempre es bega d’un glop, és la mistela. La mistela és un vi de licor tradicional principalment de Teulada i Xaló, per una banda, i Torís per una altra. És un vi semifermentat de gust dolç i de color fustós, elaborat amb vi most macerat amb alcohol vínic. El nom de mistela prové de l’italià dialectal mistella, derivat de misto, amb el significat de “mixt” o “mescla”.

La mistela pot ser blanca o negra, a partir de diferents varietats de raïm, però predominen les misteles blanques. Com a vi de licor de qualitat està regulat en els reglaments de les denominacions d’origen. El raïm és d’un grau alcohòlic volumètric natural mínim de 12 vol. En la seua elaboració se separa el most flor del raïm, es filtra el vi i es macera afegint-hi alcohol vínic. Seguidament es remou una o dos voltes al dia, durant una o dos setmanes, per airejar-lo i deixar inactius els llevats. Acabada la maceració se separen els sòlids amb una premsa fins a assolir un grau alcohòlic volumètric adquirit entre 15% vol i 22% vol. La mistela de criança té un envelliment mínim de dos anys, un dels quals en envàs de fusta de roure. Es consumeix generalment com a aperitiu o com a acompanyament de fruita seca o pastes. També s’utilitza per a

A més a més, per la zona del Baix Vinalopó trobem el cantueso o cantauesso. Este és un licor elaborat i consumit principalment a la ciutat d’Elx. S’obté per la destil·lació de la flor i el peduncle de la planta del Thymus moroderi i alcohol neutre. El seu contingut en alcohol està comprès entre el 25% i el 35% amb un contingut mínim en sucre de 100 grams per litre, cosa que li proporciona un sabor dolç característic i un color que va des del transparent al bru. Per a la seua elaboració el licor ha de romandre un mínim de dos mesos en repòs i pot ser envellit en barrils de roure durant un període de dos anys com a mínim. Per tal de fer el licor cal recol·lectar la flor del cantauesso, procedent només de les comarques de l’Alacantí, del Baix

La seua elaboració també està regulada com a Denominació Geogràfica controlada pel consell regulador de les «denominacions específiques de begudes espirituoses tradicionals d’Alacant». Finalment, tenim el carnot, un típic licor d´herbes, que se consumeix exclusivament a Dénia. El seu nom prové segons una versió del president de la República francesa, Carnot, i que va prestar la seua imatge i nom a una marca de Absinthe Parisienne. També hi ha una altra versió que conta que arribà Dénia un alt càrrec francès de cognom Carnot. Un del poble que estava al bar al vore l´aldarull que es va generar amb el francès va dir “Xe, posa´m un carnot” referint-se al licor d´herbes. I qui no ha tastat l’absenta?. L’absenta és beguda alcohòlica que es destil·la a partir de diferents ‘herbes, principalment del donzell (Artemisia absinthium), l’anís verd i el fonoll. Té un gust similar al licor d’anís i acostuma a tenir una graduació alcohòlica molt elevada. De vegades a l’absenta se l’anomena la Fée Verte (la fada verda) a causa del seu color original, típicament verd clar, que es transforma en un color lletós o ennuvolat en el moment de preparar la beguda per ser consumida. Aquesta preparació consisteix a afegir aigua freda que desfà una miqueta de sucre, l’aigua serveix per rebaixar la proporció d’alcohol i el sucre per reduir l’amargor. L’absenta es originaria de Suïssa i es va originar com un elixir, però es va popularitzar a França en les darreries del segle XIX i començaments del XX, particularment entre els artistes i escriptors parisencs. Va ser portada a Amèri ca per uns empresaris barcelonins on es va fer popular al local Old Absinthe Housede Nova Orleans. En el punt

Gaby Collado

Per acabar, no podrien faltar una sèrie de begudes típiques de les comarques centrals i del migjorn valencià. D’una banda, el café-licor. Esta beguda ha esdevingut un referent típic de les comarques de l’Alcoià, el Comtat, la Vall d’Albaida, la Marina Alta, la Marina Baixa, la Safor i la Costera. Com el seu nom indica és una beguda de café amb una graduació alcohòlica que es troba sobre els 15 i els 20 graus i és de color negre. De la mateixa manera que amb la cassalla, la guerra entre els consumidors de diferents marques continua oberta entre Cerol, Olcina, Sancho, Pastor, etc.

Segura, de l’Alt Vinalopó, del Vinalopó Mitjà i del Baix Vi-nalopó, en el moment de la màxima floració (maig i juny) mitjançant la poda o la sega per a recollir les flors i els seus peduncles, mai les parts llenyoses. Després es renten i s’assequen a l’aire en llocs amb poca llum i conservades a llocs frescs, secs i amb poca llum fins al moment de la seua utilització.

mesurem-nos un gotet

l’elaboració d’aperitius vínics, com ara vermuts. A vegades la mistela no es considera pròpiament com un vi si el most no ha arribat a fermentar.

149

Gaby Collado

àlgid de la seua popularitat es va considerar que era una drogapsicoactiva perillosament addictiva, en part gràcies als estudis que va fer el psiquiatre rossellonès Valentín Magnan, i el 1915 ja era prohibida en alguns països europeus i als EUA. L’absenta presenta tujona (un producte neurotòxic) però en quantitats molt més xicotetes que el que es creia a principi de segle XX. No hi ha cap prova que l’absenta siga més perillosa que l’alcohol ordinari, encara que són pocs els estudis mèdics moderns portats a terme per verificar això. En la dècada dels 90 els països de la Unió Europea començaren a reautoritzar la seua fabricació i venda, que de tota manera s’havien seguit produint malgrat la seva prohibició. La preparació es considera una part important de l’experiència de beure absenta, tant és així que s’ha convertit ben bé en un ritual.

mesurem-nos un gotet

Tradicionalment l’absenta se serveix en un got de vidre sobre el qual es col·loca una cullera foradada especialment dissenyada per aquest ús. Al damunt de la cullera, en la seua part còncava es col·loca un terròs de sucre i tot seguit se li anyadix aigua molt freda sobre del sucre fins que la beguda es dilueix fins a una proporció d’unes 3 a 5

150

parts d’aigua per 1 part d’absenta. Durant aquest procés, els components no solubles en aigua, principalment els de l’anís i el fonoll, es desprenen de la solució i ennuvolen la beguda; l’opalescència resultant s’anomena louche (fr. tèrbol). Afegir aigua és important, donat que exposa una varietat de sabors de les herbes que componen l’absenta i que en estat original són emmascarats pel gust d’anís. Per a molta gent una absenta de qualitat no requereix sucre, però s’afegeix d’acord amb el gust de cada bevedor. Amb l’increment de popularitat es varen començar a fer servir les fonts d’absenta, grans gerres amb aigua freda i una base amb diverses aixetes. Aquestes permetien pre-parar més d’una beguda a la vegada. Encara que molts bars serveixen absenta en gots normals o en colpets, també existeixen gots específicament fets per l’absenta, amb una marca o una part inferior bombada que indica la quantitat d’absenta que ha de ser abocada (normalment sobre els 30ml).

Amb un contingut més gran, encara que tampoc la seua mesura és exacta, tenim el vaqueret, una mesura que s´identifica inequívocament amb el whisky. És un whisky curt amb un terrosset de gel que se serveix en got llarg de manera que tot el contingut ocupa aproximadament ¼ part del got. També se sol servir en un got de tallat amb un terrosset de gel buit pel mig.

Així quan demanem un rebentat estarem demanant cafè amb un raig de licor, especialment conyac.

Però la preparació per excel·lència dels cafès de nostra terra és el cremaet. El cremaet és cafè amb rom cremat amb mel o sucre y altres components com grans de cafè, canella en branca y pell de cítrics. És el postra perfecte de l’esmorzaret de València, però en terres castellonenques es converteix en un ritu indispensable. Qualsevol bar per xicotet y llunyà que estiga de la civilització s’esmera al màxim a la seua elaboració. A Vila-real sublimen la litúrgia de qualsevol bona tertúlia, concloent-la amb un “cremaet amb tanga” característic d’aquesta noble ciutat. Un dit de cafè sota el daurat contingut de rom cremat, aromatitzat amb pell de llima, grans de cafè i canella. La proporció de sucre es de ½ quilo per litre de rom. També podem parlar del cigaló, que segons zones és un

El gotet simplement fa referència a un got normal generalment, sense estar ple a vessar, de vi, que sovint s´usa a l´hora d’esmorzar o dinar acompanyat el vi amb llimonada, o per a fer-se un pastiche, nuvolet, o cafè-licor abans de dinar. El vi “fondillón” és un vi dolEs caracteritza per una alta graduació d’uns 18 graus si bé a diferència dels vins fortificats tota procedeix del sucre existent en el raïm. Este vi va tindre una gran fama des del segle XV si bé encara que per diverses circumstàncies a principi del segle va estar a punt de desaparèixer actualment està recuperant gran part del seu prestigi.

Fins al segle XIX el “fondillón” era reconegut en el món sencer, com així demostren nombroses referències de, entre altres, William Shakespeare, Alejandro Dumes (que, donant a triar el protagonista del Conte de Montecrist entre un xerès, un Porto i un fondillón, trià este últim) , Emilio Salgari, Fiódor Dostoyevski o Daniel Defoe. Hi ha una interessant referència del cuiner major del rei Felip II - Francesc Martínez Montiño en el llibre “Conduchos de Navidad” : “De tots els vins generosos que esta terra produeix es troba en primer lloc, este, que té el seu nom propi: “Fondillón”, el vi dolç, ranci, de l’horta d’Alacant. La fama que gaudeix és tanta, que en provant-ho han pronunciat els senyors prínceps - Però si este és el

Gaby Collado

Quina millor manera de concloure un esmorzar, un dinar o un sopar que amb un cafè. A nostra terra hi ha segons elaboració diferents formes de fer un cafè tocat.

sinònim del rebentat o també en unes altres el consideren la copeta o gotet d’aiguardent, de rom o d’un altre licor

mesurem-nos un gotet

Segons manera, la paraula la fem nostra a partir de l’any 1953, provinent de les pel·lícules americanes i angleses rodades a la zona de Dénia, on els actors van introduir el whisky al consum habitual del poble. Per això es va donar el mot de “vaqueret”, associant-lo a la influència de les pel·lícules d’indis i vaquers amb la típica imatge del vaquer entrant al saló i demanant beguda.

151

mesurem-nos un gotet

Gaby Collado

famosíssim vi d’Alacant que tant renom té en diversos països! “

152

O al segle XVIII la referència del viatger britànic Joseph Townsend: “Recullen el raïm, separen els grans del xanglot i ho estenen sobre canyissos prou elevats; els deixen allí durant 15 dies, sotmesos a la influència del sol i el vent, per a evaporar la humitat supèrflua, després de tot això el premsen...Una vegada premsades, cau amb la pell en la bóta on pateix la fermentació per a pintar el vi, que sostrauen a continuació per a posar-ho en tonells... i deixar passar el temps.”

dos gels en un got de tub i et tocava anar reomplint en la coca-cola. Hui en dia, et fiquen una copa de baló amb mig quilo de gel que després de ficar-li tota la barreja es queda a la meitat.

Dáltra banda, per copa séntén normalment un got de conyac amb un gel (o sense), la capacitat del qual ronda entre 150 i 600 ml. És redona, de coll curt i gros i més estreta en la boca per mantindre lároma de la beguda. Actualment, també es fa servir per a beure-hi licor de brosses o Baylis.

De mesures i recipients més grans en tenim el cubata. És una forma de demanar allò que tota la vida s´ha conegut com un combinat de rom, vodka, ginebra, whisky o Malibú principalment L´origen el trobem en la barreja de rom amb coca-cola popularitzada per una famosa companyia de licors per a fomentar el boicot a la Cuba socialista amb el nom de Cubalibre. Curiosament, el recipient ha anat canviant de forma al caliu de les modes ja que fa uns anys abans et ficaven dos

Una varietat de combinat que podríem dir pròpiament valenciana és el burret. El burret (combinat de cafè-licor amb coca-cola) és tradicional de comarques de la zona d’Alcoi, Cocentaina i la Marina Baixa. El nom de “Burret”

Segons el llibre Valencia Noche, de María Ángeles Arazo, en aquella època freqüentaven la cerveseria un grup de viatjants bascos que acostumaven a demanar «aigua de Bilbao», referint-se al millor escumós de la casa. Cansats de demanar sempre el mateix, digueren al propietari que els oferira alguna cosa nova i ell els proposà de beure l’«aigua de València». Ells accediren a tastar el còctel que Gil va preparar en aquell moment i ja no van deixar de prendre’l en altres visites.

Més negre que la nit té entre 15 i 20 graus d’alcohol. També es pot beure barrejat o combinat amb d’altres begudes. L’habitual és amb cola (burret o plis-play), però també amb llima o granissat de llima (mentireta). Hi ha d’altres maneres de servir-lo: cafè-licor amb orxata (barraqueta o pingüí), cafè-licor amb bitter sense alcohol (butanito) o amb cervesa (negreta). L’aigua de València és un combinat a base de cava (o xampany), suc de taronja, vodka i ginebra. En general se ser-

Gaby Collado

veix en gerres de diverses racions i es beu en copesamples de còctel. Fou creat l’any 1959 per Constante Gilal Cafè Madrid de València.

Durant una dècada, la beguda fou coneguda només per un xicotet grup de clients i no va ser fins als anys setanta quan va començar a conèixer-se a la nit valenciana. Des d’aleshores, s’ha convertit en una beguda molt popular. Constante Gil va deixar la cerveseria l’any 2000 i aleshores es va dedicar exclusivament a pintar les seues «Tertúlies de Cafè» com a homenatge a les seues vivències entre Aigües de València i Rocafulls. D’ençà que va ser creada, el seu ús s’ha anat estenent. Convertint-se en la beguda més típica per a joves per a festes del poble. Es pot trobar aquesta beguda en festivitats com Sant Vicent o en Paelles en la Plana Baixa. Una curiositat sobre l’ús de L’aigua de València en aquest tipus de festa és que es sol preparar en gran quantitats (poals de 25 litres), ja que sol ser per a grups grans que volen fer-ho durar el màxim possible. L’aigua de València es prepara afegint una ampolla de cava semi-sec i una copa de vodka i ginebra a un got de suc de taronja, després s’hi posa sucre segons el gust i es deixa refredar tot al frigorífic. Una altra recepta àmpliament utilitzada consta de la següent mesura: Per cada botella de cava, un litre de suc de taronja i un gotet xicotet (dels del tallat) de vodka i un altre de ginebra. El sucre es fica al gust. És important

mesurem-nos un gotet

es deu a la marca Sancho la qual mostra en l´etiqueta un burro. Com va ser la primera marca d´aperitiu de cafè en arribar a la zona la gent començà a nomenar-lo burret.

153

pensar que si es va a beure molt és recomanable no fer la beguda massa dolça, o resultarà embafadora.

Gaby Collado

El canari: beguda molt típica de l’ interior de València, de Antella, és un combinat 100% autòcton elaborat amb cassalla, llimona i concentrat de llima o fresa. La beguda típica de les falles a Cullera és el “Xifli” (combinat de cassalla Cerveró amb refresc de llima).

mesurem-nos un gotet

El Nardo Viler és una beguda que es pren a la zona de La Vila Joiosa, feta a base de cafè granissat i absenta. Es sol beure sobretot a les festes de Moros i Cristians, encara que també durant la resta de l’any.

154

ritza per tindre dos brocs, un més gruixut tradicionalment vertical però lleugerament corbat, que serveix de mànec i també per a omplir-lo, i un altre d’inclinat per on ix el contingut i que acaba en un xicotet orifici dissenyat per obtindre un rajolí prim i constant ideal per beure a gallet

Una variant amb molt d´èxit les nits de festa és el cubalitre. Normalment és un got de plàstic que com el seu nou indica és un litre de beguda (encara que en llocs els gots no arriben al litre), ja siga de combinat, de cervesa, de vi o de sangria. Un recipient més casolà és el porró. És de vidre i està destinat a contindre i servir líquid, normalment vi. Es caracte

El nom porró podria derivar del llatí pŏrrum, és a dir, l’all porro, al qual se li afegeix el sufix –ōne. Es pensa que se li va posar eixe nom per la semblança de la forma que té el porro amb el cos bulbós del recipient. Una altra hipòtesi fa vindre el nom porró del mot gascó porron, derivat afixat de poth que significa gall (del llatí pullum). La forma que té el recipient és precisament semblant a la del cap d’una au.

Hi ha referències des de ben antic sobre l´existència del porró. De fet, fou una de les imatges típiques per als pintors valencians, com mostra esta obra de José Benlliure anomenada La Tertúlia. La imatge és una típica escena de costums, pintada al 1890 a la que un grup de valencians es reunien al voltant d´un porró en un celler tradicional de l’època.

Unes altres mesures més inexactes i en desús actualment son el mig, la mitgeta i el cànter. El primer és una mesura equivalent a 1/8 de cànter. La segona és una mesura de

mesurem-nos un gotet

Actualment els porrons es fan amb mides que corresponen a divisors redons del litre, típicament de mig litre, de tres quarts o de litre: els xaus, els petricons, les quíqueres o les xicres. En concret, el petricó és un porró xicotet on cap aproximadament una ¼ part d’un porró.

Per a la cervesa hi ha unes altres mesures. Tenim la canya, més menuda, i un tanque o una doble un poc més gran, i després ja anem amb la gerra . Es pot demanar sense problemes un 1/5 quinto o un 1/3 tèrcio. Això sí, de mescles tampoc en falten ací: amb un colpet de cassalla dins (blanqueta), amb llimonada (clara) o fanta de llima (xampú).

Gaby Collado

capacitat per a líquids, especialment per a vi, que és la 1/16 part del cànter. Este, per la seua banda, és una mesura de capacitat per a vi, equival a setze mitgetes o 1/40 de pipa. La seua capacitat en litres seria d’uns 10’20 per a vi. Així, 1 cànter és igual a 4 quarts, i este igual 10,27 litres actuals.

155

156

PROPORCIONS NUMÈRIQUES 157

entrevista a Reyes Martí

158

Reyes Martí. És la quarta generació de pirotècnics en la seua família, perquè allà per l’any 1886 el seu rebesiaio fundava la pirotècnia Martí en la població de les Alqueries, en la província de Castelló. Hui Reyes Martí pot presumir de ser un referent en el món de la pirotècnia valenciana, disparant en les primeres places com la de l’Ajuntament de València o en la dels Estels d’Alacant.

Bon dia, la pirotècnia, art o tècnica? La pirotècnia és la tècnica de convertir el foc en art.

Sofre. Segons on es fabrique i l’efecte que es desitge, canviarà depenent de les matèries primeres.

Abordant la pirotècnia com una tècnica, apareixen gran quantitat de xifres que s’hi vinculen, de manera que ens podem preguntar: Quants anys ens hem de remuntar per a situar l’origen de la pirotècnia? L’origen de la pirotècnia és incert. Els primers registres són entre el segle IV i V a l’actual Xina. Al mateix temps, també es va començar a usar a Europa per a usos militars.

Quin és el mecanisme de les reaccions que tenen lloc? Les composicions pirotècniques són molt simples. Consisteixen en la reacció entre un fuel i un oxidant (Redox). Tot comença amb una xicoteta energia d’activació (fase endotèrmica) per a succeir-se una infinitat de reaccions per a produir l’efecte desitjat (fase exotèrmica).

Quants components s’han de mesclar per a obtindre un producte pirotècnic? Quan parlem de pirotècnia, la majoria de vegades pensem en la pólvora negra. Està formada de tres components: nitrat potàssic, sofre i carbó.

Sense desvelar el secret de les fórmules magistrals, quines solen ser les proporcions més habituals entre aquests components? No hi ha fórmules magistrals. Cada fabricant té el seu estil i gust peculiar. En el cas de la pólvora negra, la fórmula teòrica és 75% de nitrat potàssic, 15% de carbó i 10% de

Quines temperatures s’aconsegueixen en les reaccions químiques que es produeixen? Molts efectes consisteixen a mantindre reaccions a baixes temperatures com en els colors daurats. Com més lluminosos, més energia desprenen, per tant més calor. Hi ha colors com el blanc que poden superar els 1.000 ºC. Quin és el tipus de pólvora més comuna? Quins productes la componen? Segons l’ús, la pólvora varia les proporcions. Si fem pólvora d’elevació, necessitem molta energia sense espurnes.

entrevista a Reyes Martí

Els valencians tenim en la sang incrustat l’olor a pólvora i no diguem ja el soroll que ella provoca. És un honor per a nosaltres poder comptar amb la millor pirotècnica existent, i que ens acoste dades i xifres de la seua magnífica professió a nosaltres. Quan lliges aquesta entrevista sense cap dubte sentiràs una tremenda explosió de sentiments.

159

entrevista a Reyes Martí

En el cas de voler fer salze (les palmeres), busquem una pólvora molt lenta amb gran quantitat de purnes i poca energia.

Tot açò s’aconsegueix depenent del carbó utilitzat. A Espanya, els carbons més utilitzats són el sarment, pi, xop i alzina. Cada un posseeix una temperatura de cremat diferent, unes propietats físiques particulars i unes propietats químiques diferents. Es poden separar entre carbons lleugers i pesats.

freqüència. L’ull humà pot veure els colors entre l’ultravioleta fins a l’infraroig. Per tant, segons l’ona de llum que creem podrem veure un color o un altre. Tècnicament, és un RBG. Aquest és el principi de les pantalles de televisió. En la suma a parts iguals obtindrem el color blanc.

Per a això utilitzarem distints materials. Per al roig s’utilitza l’estronci, per al blau s’utilitza coure, per al verd s’utilitza bari, per al groc el sodi, per al taronja el calci.

160

Com s’aconsegueixen els colors? Quins productes intervenen perquè isca un color o un altre? Els colors que podem veure són ones de llum a una certa

Com s’aconsegueixen les diferents formes en les parts aèries? Les carcasses amb explosió central formen figures en fun-

Part dels fenòmens que es donen en la pirotècnia es basen en la incandescència i en la luminiscència. En què es diferencien? La incandescència és la capacitat que té una composició pirotècnica a mantindre’s en la seua fase exotèrmica. La luminiscència correspon a la llum creada. En aquesta fase actuen els metalls com l’alumini o el magnesi. Per exemple, podem fer un roig molt pur amb poca llum que en afegir-hi metall es convertisca en un roig lluminós.

La quantificació del so produït, a quins nivells de decibels pot arribar? Els decibels és una mesura de pressió sonora. Si ens cenyim a les dades dels sonòmetres, té la mateixa lectura un masclet que un tro d’avís. En funció de l’atmosfera, la humitat relativa, vent i la temperatura, obtindrem lectures diferents. És impossible quantificar el so que pot produir una mascletada.

Els nivells de contaminació atmosfèrica per la combustió de les substàncies químiques utilitzades també es comencen a tindre en compte. Hi ha vies d’investigació dins d’aquest camp, encaminades a una producció sostenible? En la majoria de composicions pirotècniques, el principal gas que es crea és l’aigua. També es creen gasos com ara el monòxid de sofre i el diòxid de sofre en quantitats relatives molt xicotetes, és a dir, per davall del 10%. Encara que resulte molt espectacular, els gasos contaminants creats en pirotècnia són infinitament menors que els creats per la indústria. Moltes gràcies, Reyes, espectacular l’entrevista que ens has concedit, acostant-nos un poc més l’art de la pirotècnia.

entrevista a Reyes Martí

ció de la disposició de les boles que la formen. Per a una peònia, disposarem d’una capa de boles en la part interna de l’artifici. Si volem un cor, hi ha prou amb dibuixar-lo amb les boles en l’interior. Si volem una palmera, utilitzarem boles de diàmetre més gran per a aconseguir l’efecte “fulls”.

161

162

COMBINACIONS NUMÈRIQUES 163

els números canten

164

Josep Vicent Frechina (Massalfassar, 1966). Llicenciat en Ciències Químiques. Escriptor i periodista especialitzat en música i cultura popular dels països de la Mediterrània. Dirigeix la revista Caramella (1999-actualitat) i col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació.És autor dels llibres La cançó en valencià. Dels repertoris tradicionals als gèneres moderns (Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2011), Pensar en vers. La cançó improvisada als països de la Mediterrània (Llibres de Caramella, 2013), Pep Gimeno Boti farra. El cant de la terra (Bromera, 2016) escrit amb Joan Olivares i Bressolant. El llibre de les cançons de bressol (Andana, 2016).

ELS NÚMEROS CANTEN

Ho escrivia un Joan Fuster irritat amb el que ell suposava poca volada artística de les tradicions musicals valencianes: «“De més a més, hi ha allò de les “albaes” o de “l’u i el dos” —o de “l’u i el vint-i-cinc”»(1) . Més enllà, però, de la major o menor apreciació del degradat folklore valencià de l’època per banda del savi de Sueca, el que crida l’atenció de la seua diatriba és la paròdia onomàstica que fa servir: eixe “l’u i el vint-i-cinc” inventat i irrespectuosament classista. Perquè, en efecte, una cridanera particularitat de la música valenciana de tradició oral es l’ús recurrent de denominacions numèriques per a referir-se a estils musicals. Així s’anomenen, per exemple, les tres variants principals del cant d’estil: l’u, l’u i el dos i l’u i el dotze. I no són les úniques: en el territori que s’estén des de l’Horta de València i el Camp de Túria fins a l’Alacantí es repeteixen apel·latius com “el dos”, “el dotze i u” o “l’onze”, a més dels esmentats. Tal costum lexicològic no és exclusiu de terres valencianes —a Múrcia es coneixen, per exemple, les parrandas del uno o les parrandas del tres; a Menorca es balla un fandango per l’onze i Mallorca hi ha una jota amb el mateix nom— però a cap lloc es dóna amb la nostra profusió i complexitat. Ara per ara, desconeixem l’etimologia d’aquestes denominacions per bé que la hipòtesi més consistent les relacione amb una forma de mnemotècnia coreogràfica. Així ho explicava, per exemple, Manuel Palau en la memòria

inèdita Elements folklòrics de la música valenciana: ...deu el qualificatiu U i dotze a una determinada disposició dels dansaires en l’ordre de la dansa.(2)

També Eduard López-Chavarri apuntava altres dos possibilitats, segurament més improbables: La danza valenciana llamada el u y dos (el uno y el dos) recibe probablemente ese nombre, ya por los pasos que trazan los bailadores, ya por las “posturas” de la mano en la guitarra con que se acompaña el baile. Existen variantes del baile que parecen confirmar el último criterio, por ejemplo, la llamada el u y el dotze .(3)

Certament, no sembla massa versemblant que una numeració tan escarida com u, faça referència a passades de ball, i, molt menys, a posicions de la mà en la guitarra: el mateix u en té cinc de diferents. En favor, però, de la primera teoria que exposa López-Chavarri hi ha la denominació genèrica dels balls d’escola valencians —dins dels quals s’emmarquen, entre d’altres, diverses variants de l’u o l’u i dotze— com a “balls de comptes”, és a dir, balls amb les passades comptades utilitzant com a unitat de mesura els anomenats “punts de ball”(4) . També la denominació “dos i quinze” que rep una de les melodies de dolçaina del ball de bastonets d’Algemesí pot referència a la mateixa estructura del ball: durant la seua interpretació els bastoners fan dos sèries de quinze colps. (1) Fuster 1979. (2) Citat per Pujol i Amades 1936: 485 (3) Eduard López-Chavarri i Marco, La danza valenciana: el u i dos o la jota valenciana, anotacions manuscrites conservades en l’arxiu de la Secció Femenina de València i citades per Pardo i Jesús-María 2001: 451. (4) Pardo i Jesús-María 2001: 77 i ss.

els números canten

Denominacions numèriques en els gèneres musicals de la tradició valenciana

Josep Vicent Frechina

L’escriptor Frechina ens fa veure l’estretíssima relació existent entre la música i les matemàtiques, doncs com ell ens diu els números canten i ballen, en llegir aquest article entendràs molt millor la seua harmonia i és fàcil que t’entren ganes de cantar i ballar.

165

Josep Vicent Frechina

Taxonomia cardinal

Relacionarem a continuació tots els estils musicals valencians amb denominacions numèriques que hem pogut documentar. Deixem fora, però, tots els noms de balls on el nombre indica la quantitat de balladors que participen: el fandango de tres, el ball de a quatre, la jota de quatre, el ball de cinc, del ball de sis, etc.(5)

És la denominació que compta amb major distribució territorial per la qual cosa, quan s’interpreta, se sol anomenar “L’U de [nom de la població on es recollí]”. També rep el nom genèric de “Per la de l’u” i, amb molta menor implantació, “Valencianes de l’u”. Els Cuadernos de Música Folklórica (6) de la Institució Alfons el Magnànim recullen exemples de Bèlgida, Castelló de Rugat, Aljorf, Benigànim, Carrícola, El Palomar, Alcoi, Adzaneta d’Albaida(7) , Tavernes de la Valldigna(8) , Bocairent(9) , Biar i Agres(10) .

els números canten

Salvador Seguí, per la seua banda, en dóna exemples de Marxuquera, Xeraco, Agullent, Bèlgida, Bufalí, Bocairent, La Font de la Figuera, Albuixec (11) , Alcoleja, Xixona, Banyeres i Benissa(12) .

166

I a l’arxiu de Fermín Pardo es conserven fonogrames d’Aielo de Malferit, Albalat dels Sorells, Albuixec, Alcoi, Algemesí, Antella, Banyeres, Bèlgida, Benaguasil, Benimaclet, Benimantell, Bocairent, Callosa d’En Sarrià, El Genovés, Faura, La Font de la Figuera, La Torre de les Maçanes, Llanera de Ranes, Llosa de Ranes, Marxuquera, Moixent, Onil, Sumacàrcer, Tavernes de la Valldigna, Vallada i Xàtiva(13) . (5) Sobre tots aquests balls es pot consultar Pardo 2004. Sobre la jota de quatre hi ha també el complet estudi de Cerdà 2004. (6) D’aquí endavant citarem aquesta col·lecció amb l’abreviatura CMF seguida del volum i les pàgines sense més indicació. (7) CMF 2, 101-113, 115, 122-127 i 136. (8) CMF 4-5, 277-280. (9) CMF 6, 32-34. (10) CMF 10, 81-87. (11) Seguí 1980: 686- 698. (12) Seguí 1973: 351 i 405-413. (13) Inventario Archivo Sonoro de Música y Literatura Popular Fermín Pardo Pardo, Requena: Archivo Municipal. En línia: http://www.bibliotecaspublicas.es/requena/imagenes/Inventario_ Archivo_Sonoro_Fermin_Pardo.pdf

U i dos

L’U i dos, també dit l’u i el dos, valencianes de l’u i el dos, ball de la fandangà, la valenciana o la de l’horta (17) és, sens dubte, i juntament a les albaes, l’estil musical més estretament associat a la identitat folklòrica valenciana. Com ocorre amb l’u i amb l’u i dotze, te les seues variants de ball, però on ha pres la seua idiosincràsia particular ha sigut com a estil principal del cant d’estil. És, amb diferència, la variant que més vegades s’interpreta en una nit de guitarrà: A l’estil de l’u i el dos te diré del meu voler: mira si estic orgullós d’un amor tan vertader.(18)

L’U i dos ja apareix en el primer recull musical de què tenim notícia a terres valencianes: el manuscrit que preparà Eduardo Ximénez el 1873 amb motiu de l’Exposició Universal de Viena. Allí anota el compositor valencià:

Quant dels díes festius la nit aplega, lo nuvi lo trabuch y manta agafa, y de son trast ab los amics més íntims, armats del guitarró y de la guitarra, á la barraca va de la fadrina, que fa temps que la son li te robada. Dos o tres trabucades tira a l’ayre, obsequi que a la nuvia li fa gracia, y sense esglay al punt me la desperta escoltant l’amorosa serenata. Del u y el dotse á son compas ne canten, alternant u á u, la fadrinalla; son ses coples lloances d’hermosura pera la gica, que ou embelasada, dende dins del estudi, el rebombori, que no finix al menys que asome l’alba. Al anarsen, lo nuvi quatre bales en la giqueta finestra clava, y ensenent alguns cuets, ab ells, alegre de la barraca les parets mascara; senyals qu’omplin de çels a les fadrines de tot lo trast en que l’acció ne passa (22).

El ú y el dos (el uno y el dos) generalizado en toda la provincia de Valencia. Se acompaña generalmente con Guitarra sola; y algunas veces en combinación de Guitarra y Octavilla. Esta música tiene cierto tinte melancólico. Las estrofas en valenciano ó castellano(20) .

L’octavilla era un instrument de doble corda —de sis ordres dobles— en forma de guitarra petita que va ser desplaçat a principis del segle XX per la bandúrria. Del seu ús en l’acompanyament de l’u i el dos ha quedat bona constància en la literatura, com podem comprovar en una obra teatral publicada el 1887 d’Antoni Roig i Civera: —Qu·ha de tocar? —L’u y el dos. Si saberes la octavilla, Allò és bonico, remón!(21) Faust Hernández en el treball citat adés descriu l’u i dos així: Es otra variación en la que la alegría, el retozo de su melodía, la animación del compás y lo rasgado de la copla, hacen que se aplique, tanto en rondalla como en baile, siempre que la fiesta requiera movimiento y regocijo. (17) Marzal 2009, 99. (18) Marzal 2009, 261. (19) Pitarch 1997, 5-6. (20) Ximénez 1873, s.p. (21) Roig 1887, 14

U i dotze

L’u i dotze figura, des de les primeres notícies que en tenim, com una variant de lluïment que s’interpretava en les rondes de quintos i fadrins tal i com ens les descrivia un poema de Josep Maria Puig i Torralva:

Faust Hernández incideix en el caràcter lluïdor de l’u i dotze: El U y El Dotse es eminentemente presumido. Presumen de destreza los tocadores haciendo filigranas con los instru mentos; los bailadores dando más agilidad, desenvoltura y novedad á las figuras, y hasta el cantador presume, que puede afirmarse no se oyen dos canciones idénticas, pues cada uno tiene su estilo peculiar de adornar y repuntar la copla. El U y El Dotse es la perfección de la Jota valenciana, y por tanto, la más reciente. [...] El U y el Dotse es á la única variante de la Jota valenciana que se le conceden libertades en su interpretación. El cantador de pulmón, el (22) Puig i Torralva 1899, 64-67.

Josep Vicent Frechina

Efectivament, la melodia del u i dos és indissociable de la festa valenciana i té un caràcter ja plenament patrimonial. Dóna nom a empreses, associacions, grups de danses i, fins i tot, a Tavernes de la Valldigna té un carrer dedicat.

els números canten

Des del punt de vista musical, és una espècie privativament valenciana i, al costat de l’u i dotze, no té parangó amb ninguna altra espècie coneguda; el fet que ambdós posseesquen alguns trets característics de la jota — harmonia, passades de ball, nombre de frases musicals— ha fet que se popularitzara la seua denominació com a “jotes valencianes”, genealogia que mantenen alguns folkloristes encara avui. Tanmateix, i com ja va argumentar Carles Pitarch (19) , la seua naturalesa musical està més pròxima a la dels fandangos que a la de la jota: el seu acompanyament clarament afandangat, seria un bon indici d’aquesta adscripció.

167

bailador de resistencia y el tocador adornado, eligen El U y El Dotse para patentizar lo primoroso de sus facultades.

dansa dels bastonets d’Algemesí durant la processó de la Mare de Déu de la Salut, al costat d’altres com “El Paco”, “L’u”, “La queta”, “Tres colpets” o “La corredora”,

Set i dèneu

Josep Vicent Frechina

Com l’anterior, forma part de la suite de balls de la dansa dels bastonets d’Algemesí.

Set i vint-i-u

Emparentada, segurament, amb l’anterior, és una tocata de dolçaina d’Algemesí que apareix a la col·lecció del pare Mariano Baixauli Biguer, publicada l’any 1980 al cançoner de la província de València de Salvador Seguí (26). Manolo Marzal justificava aquest caràcter especial de l’estil en forma de determinisme geogràfic: Cantar a l’estil de l’u i dotze representa la força vital i apassionada de l’home de terra adins, es tracta de cancons valentes i competitives, com bé demostren la força dels seus requints sobreaguts, prolongats i esmolats com crits desafiadors, protesta de lluntanies que prengueren força als pobles de Paterna, Bétera i tota la redolada de pobles que tenen la terra dura en la part interior, cap a la montanya (23) .

Onze

Estesa antigament, si més no, per la franja que agafa Vall d’Albaida, Alcoià i Alacantí, aquesta variant de fandango que es cantava per a ballar i també en rondes nocturnes ha sigut documentada com “per la de l’onze” a Adzeneta d’Albaida i Bèlgida(27) ; com a l’onze o serenata a la partida alacantina del Verdegàs; i com a jota de l’onze al refranyer de Xixona:

els números canten

D’una manera o altra, l’u i dotze continua sent avui el cant més exigent del repertori, el que demana majors prestacions vocals i una tècnica interpretativa més depurada, només a l’abast de les veus més privilegiades.

168

Dos

Ball pràcticament desaparegut que s’acompanyava de guitarra. Salvador Seguí el documenta a Benissa (24) . També l’arreplega Francesc Martínez a Altea i el tipifica com a una variant de l’U que s’empra quan es va de ronda al costat de la “cartagenera, malaguenyes, la cota i a la matinada” (25)

Dos i quinze

Un dels balls que s’interpreta amb tabal i dolçaina en la dansa dels bastonets d’Algemesí durant la processó de la (23) Marzal 2009, 100. (24) Seguí 1973, 414-416. (25) Martínez 1947, 168-169 i XXIX.

Més val una xixonenca que cinquanta de la Torre, que saber fer bons torrons i ballar la jota de l’onze.

La versió del Verdegàs pren aires de malaguenya, a l’estil de verdial, i s’emprava per a versar quintetes en l’acte de la serenata a la Santíssima Trinitat, patrona d’aquesta partida rural del camp d’Alacant. Va ser transmesa als membres de l’associació d’estudis etnogràfics Grup Alacant per Dionisio Pastor el Carter, qui recordava haver-lo sentit i sonat en la seua joventut (anys 30) (28).

Dotze i u

Varietat de fandango que apareix tant en la seua forma ballable —clarament adscrit al ball de comptes per la seua complexa estructura i el caràcter ben lluïdor de les (26) Seguí 1980: 520. (27) CMF 2, 114 i 121. (28) Grup Alacant 2005, 39.

OLLER, Maria Teresa (1951): Danzas y canciones danzadas, Cuadernos de Música Folklórica Valenciana, enero-marzo tomo I, núm. 2. — (1951): Canciones y danzas de la Sierra Mariola, Cuadernos de Música Folklórica Valenciana, abril-junio, tomo III, núm. 10. — (1967): Canciones y danzas del Valle de Albaida, Cuadernos de Música Folklórica Valenciana, 1967, tomo III,núm. 12 i 13.

L’arxiu de Fermín Pardo conserva mostres de la Pobla de Vallbona, Fortaleny, el Genovés, Albal, Riola, Sellent, Xàtiva i, òbviament Canals, l’exemple més conegut gràcies a la popularització que n’ha fet Pep Gimeno Botifarra.

Bibliografia CERDÀ I MATAIX, Joan Antoni (2004): “La jota de quatre i el fandango de cobla partida”, La xitxarra, 1, pp. 10-23. CHOVER, Antonio (1951): Canciones, danzas y pregones de Tabernes de Valldigna, Cuadernos de Música Folklórica Valenciana, juliol-desembre, tomo I, núm. 4 i 5. FUSTER, Joan (1979): “Un altre apunt sobre el folklore”, Qué y dónde, 71, 23-29 de juliol. GRUP ALACANT (2005): Sons de Migjorn. Música tradicional del Camp d’Alacant, Alacant, Cambra Records. HERNÁNDEZ CASAJUANA, Faust (1919): “Un poquito de música. La Jota Valenciana”, La Correspondencia de Valencia, 23 de febrer. MARTÍNEZ I MARTÍNEZ, Francesc (1947): Coses de la meua terra, vol III, València. MARZAL BARBERÀ, Manuel (2009): Materials inèdits per a una antologia del cant valencià. Descripció narrativa dels nostres cants expressius cant d’estil i albaes. Estudi preliminar, edició crítica, addicions biogràfiques i notes a cura de Carles A. Pitarch, València: Museu Valencià d’Etnologia. OLLER, Maria Teresa (1951): Danzas y canciones danzadas, Cuadernos de Música Folklórica Valenciana, ene

OLMOS, Ricardo (1950): Canciones y danzas de Onteniente y Belgida, Cuadernos de Música Folklórica Valenciana, octubre-diciembre, tomo I, núm. 1. — (1952): Canciones y danzas de Bocairente, Cuadernos de Música Folklórica Valenciana, enero-marzo, tomo II, núm. 6.

Josep Vicent Frechina

ro-marzo tomo I, núm. 2. — (1951): Canciones y danzas de la Sierra Mariola, Cua dernos de Música Folklórica Valenciana, abril-junio, tomo III, núm. 10.

PARDO, Fermín (2004): “Estructures coreogràfiques del ball solt a les comarques valencianes”, La xitxarra, 1, pp. 5-9. PARDO, Fermín i JESÚS-MARÍA, José Ángel (2001): La música popular en la tradició valenciana, València: Institut valencià de la Música. PITARCH I ALFONSO Carles (1997): “El Cant Valencià d’Estil: apunts per a un estudi conceptual i històric”, dins El món del cant. Antologia del Cant Valencià d’Estil (19151996). Addenda. València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1997, pp. 3-35 i 69-72 (notes). PUIG I TORRALVA, Josep Maria (1899): Lliris y carts. Poesies valencianes de..., València: Establiment Tipogràfic Doménec. PUJOL, Francesc i AMADES, Joan (1936): Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Volum Primer. Dansa, Barcelona: Obra del Cançoner Popular de Catalunya, 1. ROIG I CIVERA, Antoni (1887), El barber de carreró, Gandia. SEGUÍ, Salvador (1973): Cancionero musical de la provincia de Alicante, Alacant: , Diputació Provincial. — (1980): Cancionero musical de la provincia de Valencia, València, Institución Alfonso el Magnánimo, Diputació Provincial de València. XIMÉNEZ, Eduardo (1873): Música de los cantos populares de Valencia y su provincia.

els números canten

seues passades— com en la seua forma versà, és a dir, cantada amb text improvisat en rondes i serenates nocturnes.

169

170

QUANTIFICACIONS NUMÈRIQUES 171

mètrica fallera

172

Santigo Ríos i Guinot. És de Borriana, va estudiar en l’Escola d’Arts i Ofi cis de València. Des de l’any 1982 fa críti ca i poesia en les falles i en el món cultural de Borriana, arribant a converti r-se en un investi gador d’alt presti gi en el món de les lletres falleres. Pertany al Grup d’Estudis Històrics Fallers de Borriana.

Mètrica fallera Era l’hivern de 1982, en ple mes de gener, quan per circumstàncies que ara no fan al cas, vaig haver de fer la meua primera crítica de falla, als 33 anys de vida. L’artista era un xiquet que començava a fer falles a Borriana, José Luis Pascual Nebot. Els amics de jocs li deien Pepito, encara que, per abreviar-li el nom, començava a ser més conegut com a Pepi.

Des d’un primer moment em vaig comprometre a estudiar per què els versos havien aplegat a tindre tanta importància en els monuments fallers. Si repassem un poc la historia, ens trobem que la poesia popular havia sigut la millor manera de divulgació, a causa de la seua musicalitat i l’escàs nivell cultural de la població, als segles XVIII i XIX, de tot allò que passava entre la població de l’horta i altres àmbits rurals i també en els ciutadans de barri, de la capital València.

Santiago Rios

Les falles són cada vegada més internacionals, però sense cap dubte tenen una part molt autòctona, és sens dubte la crítica rimada dels seus monuments. Santiago la mesura, la regula i la normalitza, i açò sense cap dubte és interessantíssim, al cap i a la fi les falles parlen per ella, és la seua autèntica veu.

Per a nosaltres dos, eixes falles del 82 varen ser l’inici i el començament d’una germanor, plena de dolces discussions, que ja dura 35 anys fallers. Com a crític novell, em vaig trobar en la sorpresa que no hi havia res escrit en valencià que em poguera servir de guia o ajuda, per a complir decentment l’encàrrec que m’havia fet el president de la falla, sense deixar-lo a ell i quedar jo en un mal lloc, i ser motiu de rialles per la resta de la comissió.

El poble estava acostumat a sentir els poetes clàssics de la literatura espanyola o a llegir eixa altra literatura, anomenada com “de cordell”, que corria de boca en boca i que, a força de repetir els versos, havia pres les seues estrofes per a d’ells. Estos intel·lectuals no comptaven les síl·labes dels versos, igual que els valencians, ni les estrofes eren com les nostres. Mes el costum popular havia estat utilitzant eixa mètrica castellana, i la feia pròpia amb el vocabulari de la llengua valenciana. El faller, que de tot trau profit, comença al segle XIX i fins ara a gastar la mètrica castellana escrita en valencià, cosa que constitueix un mestissatge cultural que jo m’he atrevit a anomenar com a “mètrica fallera”. Tornem per un moment a gener del 82.

mètrica fallera

Lògicament, la saviesa popular pren per a la falla eixa manera d’expressió que corria pels carrers i que no corresponia a la manera com escrivien els poetes anteriors i de l’època, dins d’una estudiada, elaborada i culta mètrica valenciana.

173

Santiago Ríos

Jo, que havia estudiat el batxillerat al col·legi de Sant Josep, a València, recordava les lliçons de mètrica que havia rebut en la meua joventut i això va ser el que em va salvar del compromís amb el president de la falla, i vàrem aconseguir un magnífic quart premi d’enginy i gràcia que ens va saber, tant a l’artista com a mi, a glòria beneïda, com si ens hagueren donat un primer premi de falla. He de reconéixer que em va picar el cuquet. Després vaig recórrer llibreries especialitzades i de llibres vells per a veure què hi havia escrit sobre la mètrica fallera. El resultat va ser catastròfic. A banda d’una menuda recopilació de llibrets de falla del gran Josep Bernat i Baldoví, no hi havia res publicat. Vaig insistir durant uns quants anys més, visitant antigues llibreries, però els mateixos llibrers en varen fer comprendre que no tenia res a fer buscant per eixe camí.

El llibre, com indica el seu subtítol, està concebut com “D’ajuda per a escriure llibrets, crítiques i pleitesies” i en cap moment, com s’indica en la introducció, “he volgut pretendre que consideren estes planes com un tractat de mètrica academicista, mes al contrari el meu primer objectiu és que, mentre es recreen en la lectura, amollen quatre rialles i si tinc un poc de sort que alguna observació faça niu en els seus cervells.” He d’aclarir-los que amb la paraula “pleitesia” és, com s’anomena a la Borriana fallera, l’acte d’exaltació que totes les comissions falleres ofereixen a la reina fallera major i infantil de la ciutat que se celebra dies abans de la plantà de les falles. En esta publicació, es presenten didàcticament els conceptes fonamentals de la mètrica literària: el vers, la poesia, la versificació sil·làbica, la rima amb les seues classes, els versos i les estrofes. Tot això de manera molt clara i visualment molt senzilla, perquè estiga a l’abast de tot aficionat, a llegir els versos de les falles.

mètrica fallera

Inicialment, el llibre estava previst que fóra d’àmbit local i per això alguns dels exemples estan relacionats amb la meua ciutat. Mes la divulgació que s’hi està donant, tant a nivell de premsa i revistes falleres com a nivell cultural, m’ha omplit d’una satisfacció personal que no esperava, que ha desbordat totes les meues pretensions. És un xicotet treball, fruit de moltes hores d’il·lusió, per al gaudi de tots vostés.

174

I per què no s’ha escrit res al respecte? Vaig prendre la determinació que quan les meues obligacions familiars i laborals m’ho permeteren, seria jo el valent que em llançaria a escriure eixe menut llibre que encara no estava omplint-se de pols a les biblioteques falleres.

Una observació per acabar. Els pregaria especialment a tots aquells que en alguns moments es llancen a escriure versos per a les falles que no es perderen eixes paraules del carrer, “col·loquialismes” arrelats en les cases i famílies de cada poble i ciutat de nostra Comunitat Valenciana i que ja són patrimoni de la nostra llengua, encara que no apareixen en cap vocabulari oficial. Explicat tot l’anterior, després de la crida d’aquesta associació perquè fóra partícip en el seu llibret que fa referència als números fallers, no he vist millor manera que ferho amb una exposició del meu llibre abans mencionat, ací vos el deixe.

M’he permès el luxe, de vegades, d’aprofitar-me de col·loquialismes borrianencs, tan arrelats en la cultura del meu poble, encara que no són reconeguts per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, a la qual, en tot moment, li presente el meu respecte i més sincera admiració. Moltes som les persones, unes per afecció (està ben escrita la paraula) i altres per una mala remuneració que ens dediquem any rere any a escriure “versets” per a penjar-los a les falles, per a llibrets i revistes falleres, presentacions de falles i falleres, actes d’exaltació i pleitesia, etc., etc., etc., i, la veritat, trobem a faltar gent nova que ens ajude a portar el carro per davant. Seria per a mi de gran satisfacció que, després de la lectura pausada i meditada d’este llibret, a algú li entre el cuquet d’escriure versos o almenys d’intentar-ho. Sant Josep li ho recompensarà. Mare falla i pare foc, jo vull tindre una germana que m’aguaite a poc a poc que recórrega l’espai, on se mesclen il·lusions. Que me busque l’esperança i me trobe en els racons que me traga les misèries, espolsegue teranyines, tapes velles i emocions.

El ritme del vers està determinat per les síl·labes, els accents, les pauses que tenen un número i lloc determinat. No sempre tot el que està en vers és poesia. Hi haurà poesia en els versos, quan el poeta estiga inspirat, és a dir, quan se’ns comunique en el vers un deler estètic, una emoció. Els versos són com un cofre. Mes el contingut pot ser preciós o vulgar, poètic o prosaic. Fer versos és una tècnica que es pot aprendre, com escriure a màquina o tocar el piano. Però sols el qui té alguna cosa de poeta farà autèntica poesia, com el qui és artista sap interpretar perfectament una peça musical. Podem definir el ritme com la repetició periòdica d’un determinat fenomen, o la melodia produïda per l’encertada distribució dels accents. Entenem per harmonia del llenguatge l’efecte musical que resulta de l’art de combinar les paraules i les frases, de la manera més agradable a l’oïda. L’harmonia resultant de la coordinació musical depén principalment de la selecció de veus de fàcil i grata pronunciació, de l’encertada distribució dels membres, paraules i síl·labes d’una clàusula o període i de la cadència al final de cada frase i període. A banda de l’harmonia natural de les paraules, hi ha una altra harmonia imitativa que procedeix de la semblança que tenen amb algun objecte, els sons empleats a descriure-ho, com també la imitació dels sons naturals per mitjà de les paraules. Esta darrera rep el nom d’onomatopeia. Per exemple bramar, xiulet o xiuxiuejar. Els vicis més importants que s’oposen a l’harmonia són:

VERS I POESIA

La prosa i el vers són les dues maneres que disposem d’expressió. S’entén per prosa la forma corrent del llen-

Santiago Ríos

El present escrit vol ser com una guia d’orientació per a circular amb el que es coneix com a literatura fallera. En cap moment he volgut pretendre que consideren estes planes com un tractat de mètrica academicista, mes al contrari el meu primer objectiu és que, mentre es recreen en la lectura, amollen quatre rialles i si tinc un poc de sort que alguna observació faça niu en els seus cervells.

guatge i per vers la forma que conté períodes rítmics fixos. Podem definir el vers com un conjunt determinat de paraules o síl·labes, subjecte a un ordre rítmic musical. El ritme és tan essencial en el vers com en la música.

1) El hiatus o encontre de les mateixes vocals, al final d’una paraula i començament de la següent. Ex. Anava a Artana.

mètrica fallera

INTRODUCCIÓ

175

Santiago Ríos

2) La cacofonia, quan es repeteixen immediatament síl·labes dures i aspres o que acaben i comencen amb la mateixa consonant. Ex. La migració graciosa de la sardina. 3) Al·literació defectuosa, si repetim una mateixa lletra, sense cap fi estètic. Ex. Tot just, no deixarem jaure en la nit de jazz. 4) La cantarella, també anomenada sonsònia o martelleig de les mateixes síl·labes o de les mateixes o paregudes paraules. Ex. Era un bell dia, creuant la via, quan ell venia de ca sa tia.

VERSIFICACIÓ SIL·LÀBICA

La mètrica és l’art que ens ensenya a mesurar i compondre versos i la manera de combinar-los per a obtenir efectes rítmics. La versificació exigeix diverses condicions. Cal atendre el nombre de síl·labes en cada vers, una ordenada distribució dels accents en el vers, certes pauses i la rima de les paraules finals.

mètrica fallera

Diversos són els tipus de versificació en la història de la literatura: el paral·lelisme, la al·literació, la clàssica de Grècia i Roma, la irregular, la quantitativa i la sil·làbica. Ens entretindrem en la darrera, les altres són una altra història per a contar.

176

La versificació sil·làbica és la més culta que es coneix en els països de llengua romànica, des del Renaixement. Este sistema sil·làbic està basat, no en les síl·labes llargues o breus, sinó en el nombre de síl·labes. És el més sever dels sistemes mètrics. Per a la perfecció del vers cal atendre quatre condicions: 1) Un nombre determinat de síl·labes en cada vers. 2) Entre les darreres paraules dels versos, certa igualtat o semblança a partir de la vocal accentuada. 3) Algunes pauses entre els versos. 4) Una encertada distribució de l’accent en cada vers. Mesurar un vers és comptar el nombre de síl·labes de què consta. Estes es compten per la gramàtica, però cal fer algunes observacions. En general s’atén la pronunciació, no l’escriptura. Constantment fem en la pronunciació sinalefes i els poetes es permeten fer ús de dièresis i sinèresis. Tres classes de llicències poètiques que cal tindre en

compte, en mesurar les síl·labes. Sinalefa és la unió de la darrera vocal d’una paraula amb la primera de la següent, si és vocal també. En este cas es compta com una sola síl·laba. Me-en-tra-u-na-ma-la-ga-na (9 síl·labes) Pronunciem: Meen-trau-na-ma-la-ga-na (7 síl·labes) De vegades poden concórrer tres vocals. Va-lèn-ciaés-u-na-te-rra Si entre dues vocals, al final o al començament de paraula, hi ha una conjunció copulativa (i) o disjuntiva (o), esta formarà sinalefa en la paraula següent. En-treun-po-bre-iun-ric La h no és un obstacle a la sinalefa, perquè és muda. El hiatus consisteix a no gastar la sinalefa. Bonica Maria / ardent companyia La dièresi és la dissolució d’un diftong en dues síl·labes. Hi-han-dos-quees-te-nen-ma-nies Pronunciem: Hi-han-dos-quees-te-nen-ma-ni-es (9 síl·labes) La sinèresi és el fenomen contrari a la dièresi. La unió en una síl·laba, formant diftong, de dues vocals fortes que no haurien de formar-lo. Fa-ig-la-crí-ti-ca-su-au Pronunciem: Faig-la-crí-ti-ca-suau (6 síl·labes) L’abreviació és quan el poeta es pren la llibertat de fer abreviacions de paraules, si li convé per a la mesura del vers. Una potà (potada) en la rabà (rabada) En la poesia medieval era freqüent afegir alguna síl·laba (aquest per est) i també la vocal e al final de la paraula. Esta es diu una e paragògica. Per a mesurar els versos cal atendre sempre l’última paraula. L’accent normal és el greu, per això les paraules greus no ofereixen cap dificultat. Si la paraula és aguda, la darrera síl·laba es compta per dos. Així tots els següents versos tindran vuit síl·labes. Mitja quarta pa la grip, una meitat pa la tos, si veus que te s’ha arrupit, talla i tira-li-la al gos.

RIMA: LES SEUES CLASSES

La rima és la igualtat o semblança de dos a partir de la vocal accentuada. La rima va aparèixer a l’Edat Mitjana en alguns himnes religiosos i de l’església va passar a les llengües romàniques. Rima perfecta o consonant és quan hi ha igualtat entre les paraules, a partir de l’accent. És el casal de la fALLA, la llar del fred i calIU, on se junta el gra i la pALLA, on se plora i se rIU. La rima consonant, per ser culta, exigeix més perfecció. S’ha que fugir de rimes massa fàcils i vulgars (temps dels verbs, diminutius, etc.), el martelleig excessiu (més de tres rimes seguides), la monofonia en els sons, etc. Però la rima és perfecta en els finals de distinta ortografia, si la pronunciació és la mateixa. Molta llàvia i repertori, de mentides un cabAÇ, a aquest jove Sant Gregori, li ha crescut un pam el nAS. Rima imperfecta o assonant és quan hi ha únicament semblança: iguals vocals, però no iguals consonants. Si sant Josep no ho arrEglA i ell era bon fustEr, ens quedarem sense fEstA, sense falles i fallErs.

Hi ha composicions poètiques on hi ha versos que no rimen amb els altres. Són versos de rima lliure. Quan en les poesies no tenim cap tipus de rima, es diu que estan escrites en versos blancs.

Santiago Ríos

Un portent en matemàtica, un alcalde descarat, és un mestre de la tàctica, de fugir per el terrat.

En la rima assonant cal fer les següents observacions: a) Per a la rima de les paraules esdrúixoles, s’atén tan sols la vocal tònica i l’última. Així rimen: Llàgrima, blanca, muntanya, carabassa. b) Si en les síl·labes finals hi ha un diftong, sols s’atén la vocal forta. Així rimen: Albergínia, gavina, camina, cocaïna. Alguns poetes castellans, com Garcilaso de la Vega, rimaven el final dels seus versos amb paraules que es trobaven en l’interior d’ells. Esta rima poc freqüent s’anomena rima interna.

ELS VERSOS

Els versos poden ser d’art menor i d’art major, segons tenen menys de nou síl·labes o de nou síl·labes endavant. Versos d’art menor: Disíl·labs, si consten de dues síl·labes. Trista mar. (com que és aguda, en comptarem dues) Xiscla far. Trisíl·labs, si consten de tres síl·labes. Canalla, de nit, la falla i el llit. Tetrasíl·labs, si estan formats per quatre síl·labes. Alfons X el Savi els va utilitzar en les Cantigas. És un ritme conegut, el que es toca en l’embut. Pentasíl·labs, si consten de cinc síl·labes. Molt utilitzats en la poesia popular. Contes de vells, caga’t en ells. (Anònim)

mètrica fallera

Si la paraula és esdrúixola, es compta una síl·laba menys Amb l’accent de l’antepenúltima, la penúltima síl·laba es perd pràcticament en la pronunciació. Així els següents versos tindran vuit síl·labes..

177

Hexasíl·labs, si tenen sis síl·labes. Es troben també en les Cantigas i en el Libro de buen amor de l’Arcipreste de Hita. També són molt populars.

Santiago Ríos

Em ve a la memòria els dies de glòria. Heptasíl·labs, si consten de set síl·labes. En el Renaixement varen ser de gran èxit. En est ajuntament, han crescut els genolls. Cap dins hi ha untament, per fora ple d’endolls. Octosíl·labs, si estan constituïts per vuit síl·labes. És el vers més gastat i més al to, amb l’estructura de la nostra llengua. Com galera de tomates, en el carrer Tarancón, han plantat uns trenca-pates, amb la forma d’un “condón”. Versos d’art major:

metrica fallera

Enneasíl·labs, si estan formats per nou síl·labes. Tant estos com el següents són d’influència francesa i poc utilitzats.

178

De tot el cor, del més endins, tots volem que puge la falla, mes si no tenim bons padrins, veurem a la gent com badalla. Decasíl·labs, si tenen deu síl·labes. Són poc gastats i monòtons. Jo crec que em sabria molt de mal que algun faller se m’enfardellara, deuria ser el més natural que per mi pensara i s’alegrara.

Hendecasíl·labs, si consten d’onze síl·labes. Utilitzat a l’Edat Mitjana, no s’escampa fins al segle XVI, durant el Renaixement. És el més bell de tots el versos, ja que les frases cobren un ritme molt agradable. M’he adonat del teu entendre, pels meus aires, al compàs de trepitjades, dels teus flaires. Dodecasíl·labs, si tenen dotze síl·labes. De vegades es parteixen en dos hemistiquis iguals, seguint un ritme monòton. Com el soroll de traca, quan fuig remata, per buscar foscor, al fum que sempre enganya. Tridecasíl·labs, si tenen tretze síl·labes. No solen ser ordinaris, mes podem trobar exemples al segle XVIII. Aplegar al fi d’esta contalla sencer, més que un compromís de falla, per un quefer. De catorze síl·labes o alexandrins. Solen dividir-se en dos hemistiquis iguals, de set síl·labes cada un, però no és imprescindible. Varen ser utilitzats en el Mester de Clerecia i en la poesia medieval espanyola. Hi ha qui pensa que el nom els ve del francés Alexandre Bernay. Tot el que llueix no és or, preserva la teua eixida, que, en assumptes de la pols, pots emportar-te la SIDA. Els versos de més de catorze síl·labes no tenen un nom especial i no solen ser molt utilitzats, excepte els de 16 síl·labes. Els poetes actuals tenen gran llibertat mètrica i gasten de vegades estos versos. Al segle XV, alguns poetes, com Juan de Mena, varen utilitzar un sistema mètric distint. L’art major castellà, en el qual:

a) No es tenia en compte el nombre de síl·la bes. b) Cada vers devia estar dividit per dos hemisti quis.

Com hem pogut apreciar, és totalment divers l’art major que he exposat.

LES ESTROFES

Es diu estrofa a una combinació de versos que es repeteixen al llarg d’un poema. Quan els versos, dins d’una mateixa estrofa, no presenten el mateix nombre de síl·labes, es denomina la versificació amètrica. La poesia popular mostra predilecció per la versificació amètrica. Quan es mesclen els versos d’art major amb els d’art menor, es diuen estrofes de peu trencat. Per a representar abreviadament les estrofes, designarem cada vers amb una lletra. La majúscula representa el vers d’art major i la minúscula el d’art menor. Quan dues rimes coincideixen, coincideixen també les lletres que les representen. Quan apareix una rima nova, tindrem un canvi de lletra que es repetirà sempre que apareix la rima corresponent. També indicarem amb una xifra el nombre de síl·labes del vers. Divisió de les estrofes Segons la rima dels versos, les estrofes les podem dividir en consonants, assonants i lliures. En la poesia espanyola en trobarem d’innombrables formes. Cada innovació poètica ens porta noves estrofes. Tan sols estudiarem les més clàssiques. Estrofes consonants

De Borriana fins al cel 8a a menjar coques amb mel. 8a El tercet, d’ordinari rimen el primer vers i el tercer. El tercet clàssic encadenat consta de versos d’onze síl·labes, i rimen el primer amb el tercer i el segon, que queda lliure, torna a rimar amb el primer i tercer del següent, fins aplegar a l’estrofa final. President, pensa’t bé el que vas a fer, 11A les presses no són bones per ningú 11B i on menys ho esperes tindràs merder. 11A No lluites per ser el número u, 11B ni que et recorden per donar més canya, 11C has de ser el que mai has sigut tu. 11B Quan els versos són d’art menor, es diuen tercetets i generalment deixen un vers blanc o lliure. I després d’aquest sospir, 8a beuré un gotet d’aigua freda 8b per refredar el sentir. 8a

ESTROFES DE QUATRE VERSOS

Presenten diverses modalitats.

El quartet és una estrofa de quatre versos hendecasíl·labs, en la qual rimen el primer amb el quart i el segon amb el tercer. Aplegarà el moment de fer la festa 11A i buscarem la llum per els racons, 11B ens trobarem pel mig, cent mil raons, 11B registrarem el rou d’entre la gesta. 11A

L’apariat. És l’estrofa que consta de dos versos, que rimen entre si.

Quan els versos són d’art menor, es diu quarteta. En castellà, “redondilla”.

Per més embolicà que estiga nostra porquera, 14A som els més parits quan diem: Anem de fartera! 14A

No et disgustes ni baralles, 8a ni agarres mala mania, 8b sempre reina l’alegria, 8b en la festa de les falles. 8a

Quan són d’art menor, es diu al·leluia o auca.

Santiago Ríos

c) Cada hemistiqui havia de portar dues síl·la besàtones entre dues tòniques.

mètrica fallera

179

Santiago Ríos

El sirventés és una estrofa de quatre versos hendecasíl·labs, en la qual rimen el primer i tercer i el segon i quart. Diu el Diccionari de la Llengua que és de caràcter polèmic, sovint violent, de tema moralitzador, polític, religiós, etc. Pren l’estrofisme i les rimes de cançons popularitzades per aprofitar-ne la melodia i incrementar la pròpia difusió amb finalitats propagandístiques ideològiques. Les virtuts que adornen la distància, 11A en la claror que em dóna ta foscor, 11B retrobarem junts, en la constància, 11A les alegries plenes d’esplendor. 11B Quan els versos són d’art menor, també es diu quarteta. És la més utilitzada en els cartells de falles i la de més impacte popular. M’entra una mala gana 8a d’enviar-ho a fer la mà 8b quan passeges per Borriana 8a i ningú parla en cristià. 8b

mètrica fallera

La quaderna via o tetrástrofo monorrimo és una estrofa de quatre versos alexandrins de la mateixa rima. És la primera estrofa de la poesia castellana i, com hem dit abans, és d’imitació francesa.

180

Encara que em digues que eres la meua princesa, 14A faig per entendre somriure de la flama encesa, 14A jaurant al recer d’escalfor de blanca pavesa, 14A em passen les nits suplicant en fonda incertesa. 14A El zàjal és d’art menor. Poesia aràbiga d’al-Andalus, sovint amb mossarabismes, formada per un refrany inicial, sense estructura fixa que cantava el cor i quatre versos, els tres primers monorims i el quart que rima en el refrany. Aquest es repetia al final. De diners i vanitat, sempre n’hi ha, la meitat de la meitat.

a a a b

No són amics de la glosa, en tota la premsa rosa, sols s’ha de creure una cosa. La meitat de la meitat.

a a a b

Per omplir-se d’or la caixa, sempre busca la rebaixa, s’estreta a sovint la faixa. Quan vas a parar-li el plat: La meitat de la meitat

a a a b

Enguany pagarà a la falla, serà dels que més treballa, no el veuràs en cap baralla i la nit de la plantà...: La meitat de la meitat.

Els tres primers versos es diuen mudança i el quart volta, perquè era el senyal que el cor devia cantar el refrany. Tal vegada derivada del zàjal, tenim la lletra, que és un text o conjunt de paraules que es canten, encara que se sembla als romanços. Consta d’un nombre indefinit de versos de sis o vuit síl·labes, amb rima consonant o assonant. Al final de determinat nombre de versos, repeteix una tornada. Moltes cançons i nadalenques de l’antiguitat vénen també del zàjal. Les cobles és una estrofa d’art menor de quatre versos, en la qual rimen en assonant els parells i queden solts els imparells. Pare Sant Blai de Borriana, 8bisbe cristià, molt sabut, 8a tu que vas baixar pel riu, 8dóna-nos a tots salut. 8a Les seguidilles és una estrofa de dos versos heptasíl·labs (primer i tercer) i dos pentasíl·labs (segon i quart) que rimen el segon amb el quart i el primer amb el tercer, encara que esta darrera rima no és necessària.

Prompte se tindrà d’acabar la història 11A del faller que no paga mai al mes. 11B Preguem perquè Déu el tinga en la glòria, 11A fa temps que l’he esborrat de la memòria, 11A puix no em servia per a res de res. 11B Quinteta. És un quintet d’art menor. Un clàssic dels llibrets i crítiques de falla. Membres de les comissions 8a que no volen per costum 8b traure les dones a llum, 8b sense més explicacions, 8a a la falla pa fer fum! 8b La lira és una estrofa de cinc versos en la qual l’1, 3 i 4 són heptasíl·labs i el 2 i 5 hendecasíl·labs. Rimen l’1 i el 3, i e 2, 4 i 5. Se li dóna el nom de lira perquè el seu introductor, Garcilaso de la Vega, va gastar eixa paraula en el primer vers de la primera composició espanyola escrita en eixes estrofes. És mol estrany, però també poden tenir quatre, sis i set versos.

M’està costant un poc, 7a més del que jo pensava que podria 11B crec que per a Sant Roc, 7a per ser un sonat dia, 7b tindrem la satisfacció i l’alegria. 11B

ESTROFES DE SIS VERSOS

Sextina o sexta rima. Consta de versos hendecasíl·labs

Veig que este any la falla no ha sigut fluixa, 11A si ho creu el jurat, pot haver un premi, 11B per pudor no hem volgut ensenyar cuixa, 11A que l’artista és dels que mana en el gremi 11B i a la comissió ens sabria molt mal 11C estar sempre enfrontats en la Local. 11C Estrofa manriquenya. Consta de sis versos, dels quals quatre són de vuit síl·labes i dos de quatre, i rimen escalonadament. La va fer famosa Jorge Manrique, d’ací el seu nom, i són de peu trencat.

Santiago Ríos

ESTROFES DE CINC VERSOS

Quintet. És una estrofa de cinc versos d’art major que rimen, generalment, alternats. No tenen esquema fix i tan sols s’ha d’atendre que no rimen seguits tres versos.

que rimen els quatre primers en sirventés i els dos darrers en apariat. També pot ser d’art menor.

La comissió no carbura 8a quan ha de doblar l’esquena, 8b no bregar; 4c tot va a base de verdura, 8a lamentant que és una pena, 8b el pagar. 4c

ESTROFES DE VUIT VERSOS

Octava reial. Consta de vuit versos hendecasíl·labs que rimen els sis primers en sirventés i els dos darrers en apariat. És típicament renaixentista. L’encadenat dels dos tercets i l’apariat final, la fan sonora i solemne. Tu que abans eres sultana i galana, 11A gran ciutat, la Borriana del meu cor, 11B s’ha perdut la prega, reina desgana, 11A caminar per els carrers hui fa por. 11B Homes i dones que fan la marrana, 11A omplint-se butxaques de diners i or, 11B costa de creure com tomben alqueries, 11C veus com te passen les hores i els dies. 11C Octava italiana. Amb versos d’art major, és necessari que el quart i el vuité rimen en forma aguda. El primer i el quint solen ser lliures. El segon i el tercer rimen entre si, com el sisé i el seté.

mètrica fallera

Al costat del jardí 7a que dóna al Pla, 5b ha aplegat un dofí, 7a d’una ventà. 5b

181

Santiago Ríos

Era un xic treballador i eficient, 11A d’eixos que aguanten tot el que li fiquen, 11B dels que els té igual que parlen i critiquen, 11B dels que no saben mai fer el gandul. 11C Ell és un home de molt de valor, 11D honest, han pensat que ja no li val, 11E puix ja no fa cas al tir del ramal, 11E prompte li vindrà la pota en el cul. 11C

Pa que no passe el mateix, 8a al que llig esta contalla, 8b seguim veient esta falla, 8b el que el poble ja no veu. 8c Vostés pensen el que vulguen, 8d segons els demana el cos, 8e jo em vaig a pegar un mos 8e i després pregar a Déu. 8c

Esta composició de la que era gran aficionat En Miguel de Cervantes, es diu en castellà “ovillejo”

ESTROFES DE DEU VERSOS

mètrica fallera

osep Bernat i Baldoví tenia una bonica manera de compondre estrofes de deu versos, on les paraules del segon, quart i sisé vers, juntes, componien el desé vers. Els quatre darrers versos, formaven una quarteta. Si visquera en els nostres dies, podria haver escrit estos versos.

Quan els versos són d’art menor, es diu octavilla.

Cobla d’art major. Pròpia dels poetes cultes del segle XV. Consta de vuit versos generalment dodecasíl·labs. En l’actualitat està totalment en desús.

182

ara el joves fan “cosetes” 8d i la granota roc-roc. 8c J

Dècima. Es diu també espinela perquè la va crear Vicente Espinel. Consta de deu versos octosíl·labs on rimen el primer amb el quart i quint; segon amb tercer; sisé i seté amb desé; vuité amb nové. Actualment s’altera un poc eixa combinació. Allà pel fons d’esta escena, 8a hi ha un preciós matalàs 8b que tu relacionaràs 8b amb alguna cosa obscena. 8a On va gent de tota mena 8a no és ací, és altre lloc, 8c és molt més proper al port, 8c on hi havia barraquetes, 8d

Voldria guardar al cofre, el bròfec i cremar sempre en el foc, el groc i dir que són bona gent, l’ajuntament. Seria tenir l’enteniment i tot el coneixement sencer, mes una crítica ha de ser, el bròfec, el groc o l’ajuntament.

LA SÈRIE MONORIMA

Ja hem vist les estrofes que tenien un nombre fix de versos. Hi ha també sèries poètiques que tenen un nombre indeterminat de versos, generalment amb una sola rima en els versos parells o a l’arbitri del poeta. Romanç. Consisteix en una sèrie indeterminada de versos octosíl·labs, amb rima assonant en els parells i sense rima en els imparells. En la dona he descobert 8els encants de fusta i foc, 8a solatges de verds i blaus, 8el caliu que sempre és poc. 8a Sospesar el bon camí 8que d’hivern t’allunya al lloc, 8a alluentar com el fanal 8pel sedeny curt de les flors. 8a Si està escrit amb versos de sis síl·labes es diu romancet i, de set síl·labes, endexa o complanta. Si amb versos hendecasíl·labs, utilitzats pels romàntics del segle XIX, es denomina romanç heroic.

No deuria caure mai en comparances, 11A ni oblidar els meus orígens fallers, 11B voldria ser eixa veu que mai no calla, 11C deuria estar ben clar el que he de fer, 11B contindre el sentiment de les lloances, 11A tornant-me, en un moment, ninot de palla, 11C indultat de la falla, 7c sentiment de puresa, 7d unit per la grandesa 7d que fent una cançó de belles notes 11E s’encén per foc i flama de les glosses. 11E El sonet és el rei de les estrofes. Consta de catorze versos hendecasíl·labs, distribuïts en dos quartets i dos tercets, encadenats al gust del poeta. Sembla ser una creació pròpia de l’escola siciliana. A eixa colleta menuda de gent 11A que ompli la falla de crits celestials, 11B seria capaç de fondre tots els mals, 11B foc d’esperança del seu cor content. 11A Pensant com podria tornar al present, 11A aquells sentiments que naixen tan alts, 11B buscant eixa llum que atrau com fanals,11B mirant darrere, tornant-me conscient. 11A Per Déu, no és mentida, són el futur 11C i encara semblen sac de cascavells, 11D per tal de pervindre un estat segur. 11C Ja estic desitjant el conviure amb ells 11D que tenen la màgia, fer-ho tot fum, 11C són la rondalla per uns cants novells. 11D

El cap el tinc arrupit, 8a no fluix el verb que talla, 8b voldria vers de tenalla 8b i no sentir-me ajupit. 8a Deu d’explotar-me el meu pit 8a i trencar-me la pantalla 8b que veig en la meua falla, 8b fent-me sonar un clapit. 8a Eixes dones que, falleres 8c passegen el seu encant, 8d representen les maneres 8c que, nascudes al voltant, 8d portaran nostres senyeres, 8c per les terres de llevant, 8d

Santiago Ríos

La silva, del llatí selva, és la sèrie poètica constituïda per una successió indefinida de versos heptasíl·labs i hendecasíl·labs que rimen en consonant, al gust del poeta.

També poden estar escrits amb versos de vuit, deu i catorze síl·labes.

Quan se li afegeix al sonet dos o tres versos més, sent el primer d’ells heptasíl·lab, rep el nom d’estrambot. Pel racó del port de la tendresa, 11A abandonat a queixes lluny de mi, 11B he de surar senyera del destí, 11B reviscolant lleganyes de bellesa. 11A I, del tresor humà que no té pressa, 11A caic sense fer pecat d’un gessamí, 11B i amb ell em quedaré fent el camí, 11B al contemplar la imatge de deessa. 11A Compartiré gustós la rebel·lia, 11C acompanyant escenes del passat, 11D manifestant que tens la fantasia 11C per ser el meu espill de la bondat, 11D ornant-me en ta presència d’alegria, 11C sent tu, cap i casal de llibertat. 11D Sent la nostra amistat, 7d remugant paraules que són victòria, 11E ens han portat amb tu, dies de glòria. 11E.

mètrica fallera

Al clavill de la festa que hui esclata, 11al capvespre d’un hivern encisador, 11A les paraules sortegen les xasclides 11de la fusta que se crema a mig foc. 11A Dels fums de la passió desmesurada, 11de cendres de la màgia del cartró, 11A els colors rebolicats, enfangant-se, 11pels dits d’un bon artista, dolç revolt. 11A

183

184

NOMBRES INFINITS 185

La màgia de la seda

186

Mar de seda és una fàbrica de teixits de seda i estampació tèxti l. Després del seu pas amb èxit com a soci fundador per Gironés-Vila, Fernando Vila junt amb Gure Puig s’uneixen amb els telers de Garín creant la nova fi rma Mar de Seda, unió d´aquestes dues grans fi rmes de fabricants de seda. És una fi rma molt jove creada el passat mes de setembre però amb una llarga experiència en el sector. Enguany serà la fi rma ofi cial per a teixir les sedes amb què es confeccionaran els trages de les Falleres Majors de Sagunt.

La màgia de la seda

Començarem aquest article parlant de l’antiquíssima ruta de la seda. Durant uns 3.000 anys i al llarg de més de 4.000 milles, la ruta de la seda va ser la principal ruta terrestre de transacció comercial, cultural, científica i religiosa entre el misteriós Orient i Occident. Nombrosos pobles exòtics van sorgir com a escales per a les caravanes de comerciants, oportunistes, soldats, monjos i lladres que viatjaven d’est a oest i els idiomes i les distintes vestimentes dels viatgers eren innombrables.

Les persones al llarg d’aquesta ruta intercanviaven històries i faules, mites i misteris, així com el coneixement de les matemàtiques, l’astronomia, la química, la medicina...

Era l’espai idoni per a l’intercanvi de totes les manifestacions culturals: els narradors de contes contaven històries de països llunyans i els músics tocaven els seus instruments autòctons. A més de la seda es comercialitzava or i marfil, espècies exòtiques com el pebre i l’anou moscada, articles fragants com l’encens i la mirra i grans invents com la brúixola, el paper, la pólvora i la porcellana, però gens comparable amb la valuosíssima i misteriosa seda. Va ser importantíssima la ruta de la seda en la història de la humanitat, ja que, per exemple, provocà el descobriment d’Amèrica, per tal com des d’Occident es va buscar una via alternativa per a arribar a l’origen de la seda viatjant cap a l’oest i no cap a l’est, ja que inevitablement la ruta passava per Pèrsia i aquest poble dominava el seu comerç amb l’actual Europa. Els comerciants sorprenien amb la seua excepcional càrrega que consistia en un material amb una brillantor tal que provocava l’admiració col·lectiva de la multitud que la descobria. La gent es meravellava del color, de la brillantor i el luxós tacte de les teles. Comerciaven amb el material més car de tots els d’aquella època, ja que ningú coneixia com s’obtenia, per tal com els xinesos posseïen la fórmula màgica del control comercial sobre tan cobejat producte. De totes maneres, començarem per conéixer l’ABC de la sericicultura, que és com es coneix l’art de la cria del cuc de seda amb un conjunt de tècniques per a produir capolls i, amb ells, la seda mateixa com a producte tèxtil final.

La màgia de la seda

Al llarg de la història, la seda ha exercit una gran fascinació sobre l’home; és elegant, fastuosa, sensual. Era un producte luxós i exòtic, cobejat, i això la va convertir en símbol de poder i moneda de canvi. La seda va passar a ser l’objectiu de viatgers i comerciants disposats a emprendre nous camins per a descobrir el món.

Mar de seda

Una altra part molt important en la nostra festa és la indumentària i sobretot la seda, València va ser comercialment un element molt representatiu del mercadeig d’aquest preat teixit, i Mar de Seda ens porta aquest article. Després de llegir-ho segurament tindrem més clar el perquè de la seua importància.

187

SERICICULTURA

Mar de seda

Encara que diversos grups d’insectes produeixen seda, per exemple les aranyes amb què teixeixen les seues teranyines, només la produïda per les larves de bombix mori s’empra en la fabricació industrial tèxtil. Ací veiem la cara de l’insecte responsable d’aquesta fibra d’espectaculars característiques. El bombix mori és un insecte de la família de les palometes i arnes i és originària del nord d’Àsia, és a dir, Xina. Al llarg de la seua vida, passa per quatre fases de desenvolupament: ou, larva, crisàlide o pupa i palometa adulta. És en la seua fase de crisàlide on produeix la seda per a teixir el capoll.

La màgia de la seda

L’eclosió dels ous no es produeix fins que no ha passat l’hivern i la temperatura ambiental és l’adequada, aquest mecanisme natural els permet madurar alhora que les fulles de morera i així alimentar-se’n quan es troben en el seu moment més òptim.

188

Eclosionat l’ou, es troba en el seu estat de larva, aquesta fase dura uns 30-35 dies i la larva empra el midó de la morera per a transformar-lo en dextrina i produir així el fil de seda. Arriba a menjar tant que multiplica el seu volum en 10.000 vegades, proporcionalment és l’animal que més menja del món, açò és perquè necessita emmagatzemar molts nutrients ja que no torna a alimentar-se i ha de fabricar el capoll, realitzar la metamorfosi, completar la

seua fase adulta i reproduir-se. Quan estan preparats per a passar a la següent fase, la de crisàlide, romanen immòbils amb el cap alçat i recolzats només sobre les potes posteriors (posició anomenada son de muda), és llavors quan comencen a fabricar el capoll. Girant sobre si mateixos, fabriquen al voltant del seu cos un embolcall oval format per un únic fil d’entre 1.000 i 1.500 metres de longitud. El capoll té únicament una funció de protecció. El procés li ocupa dos o tres dies, d’aquesta manera buida completament les glàndules de seda i açò els incita a la pupació, és a dir, a la metamorfosi, que dura uns vint dies en condicions normals, al cap dels quals sorgeix la palometa nova. Una vegada convertida en palometa, trenca el capoll amb una secreció àcida que separa els fils de seda, hi fa un forat i ix a l’exterior. Viurà de tres a quinze dies, durant els quals, com ja hem dit, no s’alimentarà, tampoc pot volar i dedicarà tota la seua energia a buscar parella per a poder efectuar la posta d’ous i tornarà a començar el cicle.

L’home ha criat aquests cucs des de fa diversos segles per a l’obtenció de la preada seda. Hui en dia també s’usen com a “mascotes”, de manera que és l’únic insecte domesticat. Els dos usos han impedit que afloren al natural, per això es pot afirmar que no existeixen en estat salvatge. Es té constància de l’existència de la sericicultura a la Xina

NAIXEMENT DE LA SEDA

Passem a veure com Confuci relata en una llegenda el naixement de la sericicultura, aquesta llegenda conta això: Era l’any 2460 abans de Crist, època del llegendari emperador Huang-Ti. L’emperador estava disgustat perquè un insecte desconegut destruïa les moreres del jardí del Palau Tshantung. La seua esposa, l’emperadriu Lei-Tsu, que era una extraordinària teixidora, moguda per la preocupació de l’emperador, dedicà el seu temps a investigar als jardins.

Una vesprada, pròxim ja l’estiu, l’emperadriu estava prenent te sota una gran morera, quan un xicotet capoll va caure sobre la seua tassa fumejant, aquesta va cridar els servents perquè li portaren uns palets per a poder agafar-lo sense cremar-se. Però, quina va ser la seua sorpresa, que en estirar amb els palets, com cabdell de llana, el capoll va començar a debanar-se, i deixà extraure amb facilitat un resistent filament que Lei-Tsu es va entretindre a embolicar per formar una gran madeixa. Ràpidament ordenà que les millors brodadores del seu regne confeccionaren una bufanda amb el nou fil. Complaguda amb el resultat, es va presentar davant de l’emperador, a qui obsequià amb la lluenta bufanda. Huang-Ti, sorprés per la qualitat del present, preguntà a zla seua esposa sobre l’origen d’aquell material. Ella no va tindre una altra opció que relatar tota la seua història.

Mar de seda

per restes arqueològiques trobades en un poblat del neolític superior sobre l’any 3.000 abans de Crist.

El poble xinés venera Lei-Tsu com a deessa de la seda, tal com el seu nom indica: Tsu - avantpassat i Lei- seda.

Un matí de primavera, passejant pel bosquet de moreres, va observar que uns minúsculs i rabassuts cucs niaven en les copes dels arbres. L’aparença inofensiva dels insectes va despertar la tendresa maternal de l’emperadriu, que es va compadir d’ells, temorosa del final que els tenia reservat el seu espòs. Decidida i confiada en els seus arts de dona, va convéncer Huang-Ti perquè decretara la prohibició d’entrada als cortesans al verger palatí. Així va poder dedicar llargues hores a la contemplació de la tasca dels seus cuquets que, agraïts pel gest de Lei-Tsu, no van reparar a descobrir tots els seus arts. Gràcies a això va conéixer com s’alimentaven sense parar i que, arribat un moment, deixaven el seu frenesí per a vestir-se de brillant capoll.

La Xina va començar a comerciar amb aquest preat material i a donar-lo a conéixer a la resta del món conegut, començant per l’oest (Japó i Corea), cap al sud (Índia) i cap a l’est fins a arribar a Pèrsia i Roma i així va començar la ruta de la seda.

OCCIDENT I LA MISTERIOSA I COBEJADA SEDA

A la Mediterrània es coneixia la seda des de les expedicions asiàtiques d’Alexandre el Gran (segle IV abans de Crist) i cap a l’any 50 abans de Crist, durant la dominació de l’imperi romà, els teixits de seda s’havien popularitzat entre la classe benestant i estava present en totes les cases romanes importants.

La màgia de la seda

Des d’eixe dia, l’emperador groc va declarar la sericicultura com a art major i va prohibir-ne la difusió del secret fora dels límits del seu regne, sota pena de mort, tant la divulgació del secret de la sericicultura, l’exportació de cucs, d’ous i fins i tot de morera, i així el secret quedà pres a la Xina durant segles.

189

Mar de seda

Però en eixos segles encara hi havia un gran desconeixement entre Orient i Occident. La seda era un producte exòtic a Roma, perquè no se sabia quin n’era l’origen. El poeta Virgili va dir que la seda procedia del País dels Éssers (uns personatges misteriosos i desconeguts) i que aquests l’obtenien de les fulles d’uns arbres; pocs anys més tard, Plini (que va ser un gran naturalista de l’època) va identificar els Éssers com un poble de raça blanca, d’elevada estatura, d’ulls blaus i pèl roig. Deia que era un poble famós per la llana dels seus arbres, després de regar les fulles dels arbres, els Éssers extreien amb uns pintes el fi velló blanc de les fulles... Resumint, que no tenien ni idea i tampoc es tallaven a l’hora d’inventar-s’ho!

La màgia de la seda

La Xina va fomentar aquesta llegenda sobre l’obtenció i la producció de la seda per a no revelar mai el misteri. La sericicultura, per part de la Xina, va ser el secret millor guardat del món, durant més de 3.500 anys (aquests són 35 segles!). Únicament el poble xinés coneixia els cicles del cuc bombix mori, les característiques de la fibra amb què realitzen el seu capoll i com treballar el fil obtingut per a transformar-lo en magnífics teixits.

190

el seu jade i els seus músics i ballarins— va demanar en matrimoni una princesa xinesa. Però a Jotan no hi havia cucs de seda ni moreres i els xinesos es negaven a donar-li’ls. De manera que si la nóvia no volia prescindir per sempre dels extraordinaris vestits de seda havia de trobar la manera d’emportar-se la matèria primera. Els primers ous de bombix mori que van arribar a Àsia central ho van fer enrotllats en un paper amagat en el pentinat de la princesa. Hi ha una segona llegenda que relata com van arribar els primers ous a occident: L’any 550, Justinià (emperador de l’imperi Bizantí) va rebre en audiència un parell de monjos que procedien del país dels Éssers (la Xina). Aquests monjos coneixien el secret de la sericicultura i Justinià els encarregà la perillosa missió de portar-li la llavor de la seda, a canvi del seu èxit els va prometre una gran fortuna. Els monjos van partir i al cap de tres o quatre anys van tornar portant amagats en els seus bastons buits els preats ous.

DIFUSIÓ DE LA SERICICULTURA A OCCIDENT LA SEDA IX DE LA XINA

No obstant això, la seda va creuar les fronteres del país, una llegenda conta l’eixida de la seda de la Xina: Corria l’any 440 després de Crist quan el sobirà de Jotan -un important estat d’Àsia central, famós pels seus cavalls

A partir d’eixe moment en què el cuc de seda va ser introduït a Occident comença la difusió pel Mediterrani, de la sericicultura i en tots els seus aspectes i en tota la seua complexitat de totes les activitats lligades a la seda. Gràcies als bizantins i als àrabs arribà el coneixement de la

Mar de seda

HISTÒRIA DE LA SEDA A VALÈNCIA DOMINACIÓ ÀRAB DE LA PENÍNSULA

Després de la decadència de l’Imperi Romà, i després de derrotar i expulsar a gots i visigots, els àrabs es van establir a la península Ibèrica. Els àrabs coneixien la sericicultura i tenien unes tècniques de teixit molt avançades. En la primera meitat del segle VIII, poc després de la conquesta de la península Ibèrica, van arribar a al-Àndalus artesans procedents de Síria, entre els quals un nombrós col·lectiu de teixidors que van introduir la cultura de la seda a la Península. Els àrabs van fer que Europa passara de ser només consumidora de seda a ser al mateix temps productora. El clima del Mediterrani es presta a la sericicultura i a Espanya es va donar una florent indústria de la seda, localitzada en importants centres productors com Còrdova o Almeria. En aquestes ciutats es teixien peces d’una gran qualitat i luxe, en sedes policromades i fils d’or, i amb distintes tècniques molt perfeccionades com el lampas o el tapís. S’introdueixen quantitat de motius decoratius àrabs: grans cercles dobles, predominen les inscripcions i s’incorporen estreles de vuit puntes. Des de mitjans segle XI comencen a aparéixer nous centres de producció sedera a Múrcia, Toledo, Granada i Des de mitjans segle XI comencen a aparéixer nous centres de producció sedera a Múrcia, Toledo, Granada i Sevilla. A finals del segle XIII, València també participava activament en el comerç marítim de la seda.

RECONQUESTA CRISTIANA I DESCOBRIMENT D’AMÈRICA

L’any 1492, després de la presa de Granada pels reis Catòlics, i finalitzant així la reconquista cristiana, en els tallers tèxtils es va continuar treballant amb teixidors mudèjars. Encara que utilitzaven la mateixa tècnica, es van introduir motius d’influència gòtica: lleons, elements vegetals disposats en xarxes ogivals de caràcter naturalista i aus afrontades. En aquest mateix any, la conquesta d’Amèrica per intentar obrir una nova ruta cap a la seda per l’oest, inaugura una nova era en la història de la humanitat. És l’època de l’ampliació de l’horitzó, dels grans invents que permetrien anar més enllà del món conegut. Època dels cartògrafs i navegants, i dels grans descobriments geogràfics. El món comença a prendre la seua forma definitiva i el nou continent aconseguirà desplaçar l’interés i els fons de la Corona de Castella del Mediterrani a l’Atlàntic.

LA SEDA A VALÈNCIA En tota la província de València, després de la reconquesta cristiana, la cria del cuc de seda continua en les comunitats rurals en què les dones procedien a debanar els capolls i al retort de la seda.

La màgia de la seda

seda als països del sud d’Europa i des d’allí es va expandir cap als del nord.

191

Mar de seda

A la ciutat, els teixidors mudèjars, i de seguida els cristians, procedien a l’elaboració dels teixits de seda. A finals del segle XV, l’establiment de comerciants italians serà molt important a València, on la fabricació de teixits de seda era una herència de l’època àrab. Per a trencar el monopoli italià en la importació de teixits de seda d’alta qualitat, la ciutat va donar facilitats a artesans genovesos i llombards perquè s’establiren a la ciutat i confeccionaren teixits amb seda crua de la zona o importada de Granada. A la tradició local s’afegeixen ara la fabricació de velluts, brocats i domassos. Aquesta sederia de luxe aconsegueix tant de prestigi que a finals del segle XVI trobem velluters valencians que es desplacen a Messina a ensenyar el seu art. És al segle XV quan València viu el seu segle d’or, es construeix la llotja de la seda que anys després serà declarada patrimoni de la Unesco.

La màgia de la seda

r els sistemes moderns de fàbrica i va ser fonamental en els invents de maquinària en altres sectors.

192

En totes parts on va arribar, la seda va ser promesa de treball, elegància i benestar, durant llargs períodes.

Actualment a la província de València continua la tradició sedera gràcies a la seua passió per les festes de les falles i la indumentària regional de grandíssima riquesa que llueixen homes i dones. Xiquets i adults ens transporten a una altra època amb les seues vestimentes i complements. A Europa, l’art de la seda va tindre una gran importància econòmica i social durant més de dos mil anys, i la seua difusió implicà molts països. La indústria sedera va crear

Des de fa quasi un segle —quan es va comprendre que edificis industrials i màquines, fins i tot dins de la seua rigorosa racionalitat, són manifestacions humanes tan importants com l’art i la literatura— hi ha la preocupació per salvar aquells testimonis de la destrucció, de traure’ls de l’oblit i de donar-los a conéixer. Des de Mar de Seda volem col·laborar amb l’objectiu de divulgar la història i els testimonis de les manufactures, de les tecnologies i dels teixits de seda que des de fa dos mil anys interessen les poblacions occidentals des de distints punts de vista.

193

194

QUAN ELS NÃ&#x161;MEROS PARLEN PER SI MATEIXOS entrevista a Daniel Gomz 195

196

Daniel Gomz. Va estudiar Belles Arts a València, la seua ciutat natal. En el seu últi m any de carrera va ti ndre el seu primer contacte amb l’escultura digital. Va realitzar diversos cursos d’especialització en el 3D i un màster d’animació per ordinador a Mallorca. Estos estudis van durar dos anys en què va aprofundir en animació per ordinador, així com en animació tradicional, disseny i modelatge de personatges.

Finalment espere que gaudiu amb l’entrevista que li hem fet a Daniel Gomz, un dels millors esbossadors digitals que existeixen… segur que vos encanta. A més, aprofite per a acomiadar-me en el meu nom i en el del meu germà SENTO, esperant que vos hàgeu delectat amb aquestes lectures.

Per això per a nosaltres és un honor poder comptar en el nostre llibret amb la col·laboració d’un dels millors escultors digitals de la nostra terra, al qual li agraïm que ens haja concedit aquesta entrevista.

aprofundir tot el que tu necessites. Llavors, com que sabia que volia viure d’açò, li preguntí a un professor dels cursos i em va dir que havia de fer un màster, i això vaig fer, me’n vaig anar a Mallorca fer un màster d’animació per ordinador, en el qual veus totes les facetes, disseny de personatges i està molt relacionat amb el que és el món de les falles, creació d’una pel·lícula o creació de videojocs.

Hola, Daniel, com hem observat, l’escultura fallera ha evolucionat molt en els últims temps i en els últims anys, i segons diversos mitjans de comunicació en la moderna escultura digital fallera estàs considerat com un dels millors escultors. Però, per a arribar fins a això, quins van ser els teus orígens? Com començares en el món faller? Has realitzat escultures amb altres materials? Has realitzat o realitzes esbossos també en paper? Els meus orígens van començar amb un batxiller artístic i després continue la meua formació acadèmica amb la carrera universitària de belles arts, anteriorment vaig tindre una formació artística molt amateur, còmics, etc., molt pel meu compte, però el pas a l’escultura digital va ser perquè al final de carrera m’adone i descobrisc una assignatura que s’anomena escultura digital en què veig un poc tot el que és aquest món i decidisc especialitzar-m’hi. A diferència d’altres estudis és veritat que no té una línia o circuit d’estudi molt a seguir i vaig anar investigant un poc pel meu compte perquè en aquella època, el 2007, encara no estava tan clar aquest àmbit com ara amb el tema dels videojocs, etc., i així a poc a poc vaig anar especialitzant-me amb cursos, com per exemple alguns que oferien a la UPV. Però m’adoní que els cursos no arriben a

Després de dos anys, vaig tornar a València, ja que estava amb el projecte de fi de màster i em vaig posar en contacte amb Raúl Martínez (Chuky), que havia sigut company en el batxiller artístic, el qual m’ensenyà un esbós i em va comentar si jo era capaç de fer-lo. I li vaig dir: “Per què no, provarem”. I a poc a poc vam anar polint detalls d’eixe encàrrec, ja que el procés de modelatge de videojocs o pel·lícules, que era el que havia fet fins ara, es realitza d’una altra manera al d’una falla, i, polint polint, vaig arribar a realitzar el projecte de La Ferroviària “Central Park”. A més en eixe projecte, sense saber-ho, vaig fer una cosa que em va beneficiar molt de cara al futur, que va ser un vídeo en què girava cada figura i això es va anar passant de boca a boca, perquè al final el món faller el que té és que és familiar i a poc a poc es va donar a conéixer. En

entrevista a Daniel Gomz

La maqueta fallera és un muntatge a menor o a major escala numèrica sobre un monument faller en tres dimensions, pensant en la funcionalitat, volumètrica, pesos i tot el que amb ells comporta, elaborat a partir d’un esbós dibuixat en 2D i respectant les proporcionalitats numèriques que s’hi plasmen.

197

entrevista a Daniel Gomz

eixe vídeo es podien apreciar totes les dimensions i volums i després de cada figura que feia li feia una imatge molt xula amb color. I a través de les noves tecnologies eixe vídeo va anar passant molt ràpid dels uns als altres i em va donar prou a conéixer.

198

Però el que és més important de tot és el moment en què aterre en aquest món de l’escultura digital fallera, perquè en eixe moment, tret de Miguel Santaeulalia pare, no hi havia ningú que es dedicara a açò. Llavors te n’adones que hi havia una necessitat per eixe servei sobre eixa manera de treballar. Ara sí que és veritat, que des de fa cinc o sis anys sí que s’estan fent més cursos, que els artistes fallers s’estan llançant a aquest àmbit i cada vegada va eixint més gent i en entrar en escena totes les màquines fresadores modernes el món faller va evolucionant cap aquest tema.

En altres materials, he treballat en la facultat, amb fang, plastilina, però realment en l’ordinador (escultura digital) és sobretot el que més he fet. I a eixe nivell d’escultura no hi havia res paregut professionalment, de fet, em va sorprendre, perquè no m’esperava eixos resultats del meu treball ni que es vera tan bé, veient que era capaç d’adaptar-me a tants estils diferents. Al principi tardava molt de temps a modelar, ara ja ho tinc més controlat, vaig tardant menys. Disfrute i disfrutava del que feia i estava al·lucinat, ja que em pagaven per fer el que m’agradava. D’esbossos en paper, sí que en faig, al principi anava anotant en una llibreta apunts en paper i esbossos perquè no se m’oblidaren. Potser ara amb tot el que he aprés, i amb la sort que he tingut de caure en molt bons tallers, estic rodejat de gent molt bona, i açò ajuda molt. Tal vegada ara veig més la necessitat no tant de fer projectes d’altres dissenyadors o artistes sinó ja buscar una línia més pròpia i personal. A l’hora de guardar les proporcionalitats, et bases en el que et passen en paper o segueixes el teu propi criteri? Això depén, quan et passen un esbós si hi ha alguna cosa que pugues millorar ho millores un poc, a l’hora de donar-li més moviment a les figures. El fet d’haver estudiat animació, ve molt bé perquè saps com donar-li més moviment a les peces perquè queden més naturals i no queden tan encartonades, llavors a vegades en els dibuixos, depén l’esbós que et passen igual són molt rectes, igual són directament apunts el que et passen en llapis, quatre línies, i apanya’t. Fins a arribar al que et dóna Ramon Pla, que t’ho dóna niquelat, i ací està el repte de fer-li-ho exactament com està. I la proporcionalitat dels ninots o figures, allò bo que té el programa és que té una capacitat d’ajust i de modificació molt bona a l’hora d’escalar, modificar coses a diferència d’altres materials com la plastilina o el fang, amb els quals no pots fer eixes coses. El programa té uns altres defectes, com per exemple que mai arribes a veure el volum real de l’escultura. Hi ha vegades que l’ordinador és poc agraït i no et deixa veure el volum de la figura fins al final.

titella o maniquí en què tu li poses la posa, li vas donant volum, la forma, després li poses la roba, etc. Ací la tècnica és la que cada u vulga, justament en els cursos que es fan, inclosos els que vaig fer jo, són tan breus que únicament el que t’ensenyen és el programa, modelar la veritat que poc, ja que no dóna temps d’ensenyar a modelar, ja que el modelatge no és una cosa que s’aprenga en poc de temps, has de ser un poc autodidacta o tindre el criteri artístic i això no s’aprén en una setmana. El programa a vegades és un poc traïdorenc, perquè és molt cridaner i vistós, i pareix que les figures estiguen molt bé i en realitat després quan les observes veus que no és així i has d’anar corregint. Jo, al principi d’estar en aquest món, feia classe a artistes fallers, però a poc a poc ho vaig anar deixant perquè veus que van perdent l’interés perquè la gent es pensa que dónes el curs i açò és immediat el modelar, quan no és així, has de practicar molt per a fer-ho, i això et costa un poc. Parlant de projectes en concret, a l’hora de modelar amb Manolo Algarra, per exemple, sí que hi ha molts canvis, a vegades és més interessant, ja que encara que tu tingues unes línies del disseny en paper és més interessant per la capacitat que té el programa treballar directament amb el modelatge, perquè a vegades pensem que hi ha coses que les que proposa l’artista es poden fer i realment després no es poden fer. Llavors fent-ho a través del programa directament veiem si es pot o no realitzar, igual que amb l’experiència que vas adquirint te n’adones directament de moltes coses que no es poden.

Quins programes useu i com procediu amb el programa? El programa és bàsicament el més popular, que és el zbrush, que és el més potent i el més còmode. És el que més s’utilitza i amb el que es fan tots els cursos. I la forma de procedir és la que cada u vulga, perquè hi ha diversos mètodes de modelatge, diversos sistemes, des d’agafar una pilota o una esfera en què tu vas estirant fins a donar-li forma o una altra manera és agafar una espècie de

Eixe procés és dissenyar amb el modelatge, fent un estudi de volum sobre el qual vas treballant veient tots els buits i és molt interessant. Jo he vist tallers que ho fan amb suro, per exemple el taller de Javito (Javier Álvarez-Sala Salinas), que ell ho fa a partir del dibuix, d’ací va fent la maqueta en suro, per a veure sobretot els volums. Però en el meu cas, com he dit, ho faig directament en el programa Ha de ser complicat traure-li la proporcionalitat o veure la volumetria d’un dibuix per a passar-lo al programa, veritat?

entrevista a Daniel Gomz

Bo, quan ja maquetes i modeles molt et deixa entreveure un poc més, però quan modeles amb la cintiq, que és la pantalla tàctil, és més divertit perquè sí que et fa la sensació que interactues amb la figura, perquè tu, on punxes, va modificant, llavors sí que et dóna la sensació d’interactuar una mica.

199

entrevista a Daniel Gomz

La veritat és que a mi no em costa, igual perquè jo he dibuixat tota la meua vida i amb el màster d’animació em resulta més senzill, i veus que en un dibuix açò no ha d’anar així o açò ha d’anar així. També perquè m’he hagut d’adaptar a molts tipus de registres o estils de dibuixos d’artistes, ja que han sigut des de José Luis Santes, que té un estil molt personal, Ramon Pla, Ceballos i Sanabria, Mario Gual, Carlos Benavent i molts altres.

200

ficar allò, aquell any hi havia molta pressió per guanyar, moltíssima, moltíssima en pla que no podíem fallar. Ramon Pla, el dibuix que va fer allí, va ser una bogeria, perquè jo quan veia els rissos de la figura central al·lucinava. Ara ja em posa en els esbossos barbaritats i dic, vinga, va, anem a fer-ho perquè després d’allò… I per tant després de guanyar la recorde amb especial afecte.

També el disseny de la foguera de Sèneca a Autobusos de Manolo Algarra d’enguany, em va paréixer un repte pel que fa a diferents registres molt xulo, on vaig modelar únicament el ninot central que estava com assentat. Gallego també té el seu propi estil, i com que veuen que arribes al que ells busquen, et donen un poc més de mànega ampla. Més d’un et dóna un esbós que no està molt treballat i sap que tu hi treballaràs i el milloraràs. Quantes maquetes pots haver realitzat al llarg de la teua carrera? Quines han sigut especials per a tu o de quines guardes millors records? Quantes en puc haver realitzat? Hi, hi. No ho sé, moltes, al voltant de trenta o més. Guarde molt bon record de la primera, evidentment, perquè ací és on vaig començar, que va ser la de Ferroviària, més pel que significa que pel que va ser, i per la por que no saps si ho faràs bé o no, i el millor de tot l’alegria del que va portar. Ara que ha passat el temps, és molt bonic recordar. Recorde també amb especial afecte la primera falla d’especial que va ser Almirall Cadarso-Comte d’Altea de fa quatre anys, que va ser la de “Pretendents”, que era de Manolo Algarra, on hi havia una xica tombada en terra, a més aquest projecte va ser curiós perquè ell ja tenia a mitges el disseny i jo sí que els vaig haver de fer un redisseny, i era la primera que feia de secció especial, que és un poc l’ànsia i la il·lusió que tens. També amb especial afecte la falla que es va plantar en Mestre Gozalbo, la de “Venècia”, per tot el que va signi-

I finalment la del Déu Bacus de l’any passat d’Almirall, perquè encara que no vaig poder fer tot el que m’haguera agradat, entre els pressupostos als quals cal ajustar-se i que Manolo Algarra en eixe tema té les coses molt clares, el projecte no va poder ser tot el que m’haguera agradat,

Per a quines falles has dissenyat i per a quines de les que no ho has fet t’agradaria fer-ho? He dissenyat per a Almirall, el qual serà el meu quart any. Després he dissenyat diverses infantils per a Chuky, per a la falla Berni i sobretot el que faig és fer els dissenys d’altres artistes. On m’agradaria dissenyar?, m’agradaria fer-ho per a Convent Jerusalem, perquè és com la Meca del món faller, o per a l’Ajuntament. Quant a altres comissions, també el Pilar, perquè és una plaça que a tots ens agrada, encara que sí que és veritat que l’any passat vaig tindre l’oportunitat de redissenyar el projecte dels russos, de Pere Baenas, projecte que per una sèrie de circumstàncies va canviar i m’arribà però, al final del tot, era complicat, però quedà un projecte molt digne i xulo. Quants anys dus dissenyant en la màxima categoria per a artistes d’especial?

Doncs, duc des de 2012, en què vaig arribar a l’any d’entrar en el món de les falles a dissenyar en falles d’especial. Em veia de sobte al·lucinat, al poc de temps d’estar en falles em vaig ficar en aquest embolat i la veritat és que hi havia vegades que jo a casa dissenyant, em preguntava si estava segur on m’havia ficat, encara que ho tenia tot controlat, i els artistes també ho tenen molt controlat, ja que el projecte que tu els dónes després el revisaran i, bo…, al final tampoc està tot en les teues mans. Però tu, que eres un nouvingut ací, sí que penses que tot depén de tu i que eres com l’arquitecte, i penses que si la cagues, què passa, o a vegades, jo que per exemple peque de perfeccionista i em mire i remire la figura, pensava... I si aquesta figura que mesura set o vuit metres hi ha un error ací? Serà gegant, serà enorme, i jo pensava en la vergonya per a mi, perquè en realitat les falles tenen tants elements que ho passes malament. Però al final l’experiència et fa veure-ho ja d’una altra manera. Bo, després ja vingué la bogeria, no de disseny, sinó del modelatge, ja que l’any passat van ser cinc projectes de modelatge de falles d’especial. A mi em passen el dibuix i jo faig el modelatge de la maqueta, eixe modelatge va a fresa, on es talla, i eixe tall s’escala més gran o més xicotet per a bé si és per a maqueta o per a falla. Eixa escala es fa en la màquina dels artistes, que és el que et donarà la mesura per a quadrar en les planxes. Com a curiositat, fa poc vam llegir un article d’un curs teu realitzat al costat del teu amic Chuky titulat “De la idea a la forma”. Explica’ns en què consistia aquest curs tan Doncs, la veritat que va ser una bogeria que se li va ocórrer a ell, ja que ell és molt showman també. Aquesta idea que se li va ocórrer consistia a fer una exhibició en la qual ell dibuixava en directe i jo en eixe moment a través d’eixe dibuix modelava. Eixa exhibició havia de ser una cosa senzilla, ja que per a fer-ho en el moment és complicat. En el que és el modelatge que jo faig habitualment no sol ser tan a l’instant ni d’un dia per l’altre. Jo tinc un procés de treball molt més lent, però, bo, em va convéncer i vaig dir: vinga, anem-hi. A mi em va paréixer molt bonica l’exposició, ja que era molt de deixar-te portar i disfrutar

entrevista a Daniel Gomz

però ací vaig començar a notar que jo podia traure tot el que havia aprés fins llavors.

201

del que fas.

d’hores, pressupost, etc., i tot va a costa del seu treball.

Llavors vam anar a les jornades de Pepe Monforte en les quals obrim les jornades a Hipercor, i la veritat és que estava molt nerviós, però Raúl (Chuky) ho tenia supercontroladíssim. Consistia en el fet que parlàvem de fer alguna cosa, algun personatge, poc complicat, ell feia un dibuix, repassava, després l’agafava jo eixe dibuix i en un moment havia de fer el model.

I si amb Manolo he aprés alguna cosa és eixa precaució o experiència dins d’aquest treball de saber dir no a això i pensar que els premis ja arribaran.

entrevista a Daniel Gomz

Ho vam fer en diverses ocasions en diverses falles i una vegada més a Caixa Rural de Torrent, en la presentació d’esbossos. L’any passat ho vam fer en el festival de Bunyol i enguany en el festival de Serra de setembre, que és la que més repercussió mediàtica tindrà. De les maquetes d’especial realitzades o de seccions inferiors tant a València com a Alacant, quants primers premis heu obtingut? D’especial de València cap. A València, és l’espineta que tinc ací, però, clar, els pressupostos manen. En altres seccions sí que n’hem aconseguit uns quants, com per exemple els aconseguits a Mestre Gozalbo. A Alacant, sí que hem vençut en especial, amb Sèneca Autobusos, i el ninot indultat de la iaia, encara que no era d’especial. Amb Almirall Cadarso hem recollit premis, però jo, la veritat, és que no he arribat amb la voràgine de bons pressupostos com l’època de Nou Campanar, que se’n va anar un poc de mare. Últimament veus que Almirall es manté a meitat de taula sempre i en la part de dalt enguany hi ha una baralla molt forta entre Carsí, Javito, Paco Torres i Pere. 202

L’any passat es va arribar a comentar que Manolo canviaria de falla a una de les més grans, però va ser un rumor que es va crear. Manolo, la veritat, té les coses molt clares, perquè açò, la veritat, és un treball i la gent viu d’açò. La meua anàlisi és que els artistes que s’enduen els primers premis és perquè ells aposten per això, se n’ixen

Per últim, fent menció al títol, esperen obtindre de les falles patrimoni immaterial de la humanitat per part de la UNESCO. Què penses sobre el tema? Quins beneficis creus que podem tindre? Aquest tema em pareix molt interessant, el reconeixement per part de la UNESCO, ja, per si mateixa, la festa és molt espectacular, i per descomptat crec que tard o d’hora s’aconseguirà. Però sí que crec que com en qualsevol cosa, jo pense que les falles han de millorar molt. M’agradaria que aquest reconeixement vinguera acompanyat d’una responsabilitat més gran per part de tot el col·lectiu faller, amb certes normatives que li donaren més dignitat a certs sectors i certes maneres de treballar, en les relacions amb els artistes, amb els fallers o dels fallers amb els veïns de la ciutat. Però, de veritat, m’alegre que arribe aquest reconeixement. Ha sigut un verdader plaer poder haver realitzat aquesta entrevista amb tu i esperem que en un futur no molt llunyà puguem comptar amb la teua presència dissenyant una falla per a la nostra comissió. Moltes gràcies, Daniel.

203

204

205

206

207

208

209

210

211

212

213

214

215

216

217

218

219

220

221

222

223

224

225

226

227

228

229

230

A.C.Falla Plaรงa Rodrigo i Adjacents