ALCALDE DE SAGUNT que puguem oferir a l’experiència dels nostres visitants.
benvolgudes falleres,
Precisament amb l’objectiu de potenciar la nostra oferta cultural i lúdica, el nostre Ajuntament ha estat treballant
GRÀCIES PEL VOSTRE
al llarg d’estos tres anys. El resultat més evident és la
TREBALL. No puc obrir
nostra designació com a Capital Cultural Valenciana.
esta salutació de cap altra
Vosaltres, falleres i fallers, formeu part activa d’este
manera més que tractant
èxit.
de retre homenatge a la vostra tasca -a la visible,
La festa fallera és cultura, tradició, il·lusió i convivència.
però també a la invisible-.
De generació en generació heu aconseguit transmetre
La dedicació que poseu
els valors fonamentals de la festa, respectant el seu
a la nostra festa resulta
esperit però enriquint-lo amb una necessària evolució.
fonamental perquè hui
Si fa uns anys les nostres comissions centraven
siga una referència
els seus esforços en la Setmana Fallera, hui en dia,
internacional: les Falles
reparteixen el treball al llarg de tot l’any per tal de poder
són Patrimoni Immaterial
oferir a la ciutadania activitats culturals, artístiques i
de la Humanitat; les de
d’agermanament. Sou un dinamitzador social i cultural,
Sagunt, a més a més,
i a ciutats com Sagunt resulta indispensable comptar
Festa d’Interès Turístic
amb moviments com el vostre.
Nacional. Caminar al vostre costat al llarg dels tres últims El nostre atractiu com
exercicis m’ha ajudat a entendre el sentiment del qual
a comarca resulta clau
feu gala. He conegut la part estètica, però també la que
per assolir els objectius
no es veu i resulta fonamental per tal de fer possible
del nou segle i depén, en
que cada 19 de març la festa concloga amb l’èxit que
gran mesura, de tot allò
PÀGINA 2
B
envolguts fallers
s’espera. Enguany el nostre Museu Faller celebra el
seu 25 aniversari, i jo, com a alcalde de Sagunt vull mostrar-vos la meua admiració perquè esta fita haja estat possible. Molt prompte ens emocionarem i compartirem els actes de la setmana més important de l’any faller. Traurem la festa al carrer i farem partícips del nostre orgull a les persones que ens acompanyen. Mostrarem la nostra millor cara perquè, tot i que el treball sol ser invisible, els seus fruits són molt valorats per part de la ciutadania. Jo, que he tingut el plaer de compartir i viure el somni de sis Falleres Majors -tres Majors i tres infantils- i les seues Corts d’Honor, enguany continuaré
FRANCESC FERNÁNDEZ
al vostre costat per celebrar una festa que ens fa únics i úniques.
PÀGINA 3
Bones Falles 2019!
PRESIDENT FJFS comissió com un faller més i compartir els vostres
A.C. falla Plaça Rodrigo.
objectius.
És per a mi un plaer tindre
Aquest llibret reflecteix l’il·lussió d’una gran comissió,
l’oportunitat de dirigir-
tant pel nombre de fallers i falleres que la componen
me a tots vosaltres com
com per les seues ganes de passar-ho bé i l’esperit
a president de FJFS des
de superació de tots vosaltres. Com he dit en altres
d’aquest llibret al qual
ocasions, “La Rodrigo” es caracteritza per la seua
em sent tan unit. Aquest
hospitalitat amb la resta de comissions que componen la
llibret reflecteix el treball i
nostra federació, als que feu sentir com en casa pròpia
l’esforç realitzats al llarg de
al vostre casal, però, al mateix temps, pel vostre caràcter
tot un any pels diferents
competitiu i lluitador. És per això que participeu en
fallers i falleres que formen
pràcticament tots els esdeveniments esportius, culturals
totes i cadascuna de les
i de qualsevol tipus que s’organitzen des de F.J.F.S. o de
delegacions de l’A.C.falla
qualsevol altra associació cultural vinculada a la nostra
plaça Rodrigo.
comarca.
Vos anime a continuar
També sou una comissió solidària, inclusiva, amant de
per aquest camí. Un
la natura, igualitària, però per damunt de tot sou una
altre motiu d’alegria
comissió fallera, en el sentit més ample de la paraula.
que m’uneix a aquesta
Vos agrada que la vostra Plaça lluïsca en la setmana
comissió són els vincles
fallera, amb un monument que deixe bocabadat al
familiars i d’amistat que
visitant, amb una decoració al carrer que impressione als
m’uneixen a tots vosaltres,
visitants i amb una plaça plena de gom a gom per a tot
és un plaer i un orgull
el que vulga ballar i divertir-se en les nits falleres de la
formar part d’aquesta
PÀGINA 4
E
stimats fallers i amics de la
Rodrigo. Perquè la Rodrigo sempre aposta per la música
i les seues orquestres són el referent de moltes nits de berbena del Port de Sagunt. Aquest any la Comissió de la Rodrigo està d’enhorabona perquè una fallera rodriguera és la representant de tots els infantils de la nostra comarca com fallera major infantil de FJFS. Felicite a Inés Miret i Herrero i a la seua família que és tan estimada i recolzada per la comissió de la Rodrigo. Felicite a Alex com a president per continuar treballant per aquesta comissió quan ja pensava que el seu treball estava conclòs, a la fallera major Natalia a la fallera major
RAFAEL BURGOS I OLIVER
infantil Maria i al president infantil Christian. S’aproximen uns dies molt desitjats per a tots els que estimem la festa. Sense dubte serà el colofó de tot un any dedicat a la vostra falla, i el motiu per la renovació i la superació de tot allò que vos esperarà per al pròxim exercici faller. Continueu així, rodriguers i rodrigueres, que la vostra alegria i ben fer contagie a tot el barri per a que s’unisca
Una abraçada forta a tots i totes.
PÀGINA 5
a la gran festa fallera de la Rodrigo.
PRESIDENT AC FALLA PLACA RODRIGO I ADJ. encara major per a intentar millorar-ho. Per açò, enguany,
col·laboradors, fallers i
seguirem amb la mateixa il·lusió de quan va començar.
amants d’aquesta festa. Intentarem competir, de forma sana com sempre, en tots Un any més, tinc
els àmbits i cercarem com és habitual, seguir gaudint de
l’oportunitat i el privilegi
les nits de la Rodrigo amb un millor ventall d’espectacles.
de poder dirigir-me a tots vosaltres mitjançant
Perquè som inconformistes i volem més, convide a tots
aquestes línies.
a potenciar les falles en estat pur, participar al nostre costat de cada acte, ballar en cada revetla, visitar els
Potser, ni jo mateix
nostres monuments, o simplement, vindre a compartir
pensava estar escrivint
amb nosaltres qualsevol moment que vulgueu, ja que
aquestes paraules
com bé sabeu, en la Rodrigo, sempre estaran les portes
enguany, però les
obertes a tothom.
circumstàncies són les que manen, i puc dir ben alt,
No puc oblidar-me en aquestes línies, de les persones
que em sent orgullós de
que dia a dia, treballen per la falla. Aquelles persones
les decisions preses.
que sempre que es necessiten estan, any a any, falles després de falles, treballant incansablement ja siga fent
En la Rodrigo, ens
una carrossa, portant els comptes o la loteria, cuidant
caracteritzem pel nostre
dels més xicotets… A tots aquells fallers i falleres, gràcies
caràcter competitiu,
per treballar per la falla dia a dia desinteressadament
innovador i un afany de
traient endavant tots els projectes que es plantegen,
superació que ens fa
adaptant-se a les diferències i dificultats que puguen
utilitzar tot el dolent que
existir.
ens succeeix en una força
PÀGINA 6
B
envolguts veïns, socis,
Arranquen unes falles molt especials per a nosaltres, ja que enguany, tenim l’honor de comptar amb la màxima representant infantil de la comarca en la nostra comissió. Inés, gaudeix de cada instant d’aquest somni. Nosaltres estarem al teu costat ben orgullosos de tindre entre nosaltres a la Fallera Major Infantil de Federació Junta Fallera de Sagunt. A tots els fallers, especialment, a Natalia, María i Christian, dir-vos que comença la recta final. Gaudim tots junts de cada moment, del bon ambient del casal treballant les setmanes prèvies i com no, vivint cada segon de la nostra setmana fallera. La setmana gran arriba i Plaça Rodrigo obri les seues portes. Vos esperem amb els braços oberts. Amb una forta abraçada, vos salude.
PÀGINA 7
ALEJANDRO COLLADO I SORIA
EL PRESENT LLIBRET HA PARTICIPAT EN LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS DE LA GENERALITAT PER A LA PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ ESTE LLIBRET PARTICIPA EN ELS PREMIS DE LES LLETRES FALLERES AQUEST LLIBRE HA ESTAT REVISAT PEL GABINET DE PROMOCIÓ LINGÜÍSTICA DE L’AJUNTAMENT DE SAGUNT JUSTIFICACIÓ DE TIRADA 800 EXEMPLARS
V-400-2001
PÀGINA 8
DEPÒSIT LEGAL
EQUIP DE COORDINACIO
EQUIP DE REDACCIÓ
Laura Madrid
Lluís Mesa
Toni Isach
Albert Llueca
Gaby Collado
Antoni Isach Juan Carlos Argilés
PUBLICITAT
Ana José Segura Carles Cataluña Carles López Gil-Manuel Hernàndez Juanjo Medina
Mar Bruno
Gaby Collado
Laura Madrid
Rosana Lacoba
Cristina Plumed
MAQUETACIÓ PORTADA
Amador Gázquez Juanfran Gómez Cristina Plumed Estefania de Julio Eva Blasco Silvia Soria
Yogur de Fresa
Santiago Rios Camilo Miralles Vega Casado
PÀGINA 9
Estefanía Sánchez
Josep Miret
014 017 019 PRÒLEG
ESSÈNCIA DE LA NOSTRA TERRA
LLUÍS MESA Essències per a viure: La comarca i la festa
023 057 061 ALBERT LLUECA
ANTONI ISACH
JUAN CARLOS ARGILÉS
De la festa, la vespra
Port de Sagunt: Visat especial
Crítica i Sàtira a les falles del Camp de Morvedre
089 093 097 ANA JOSÉ SEGURA
CARLES CATALUÑA
CARLES LÓPEZ
Cal canviar
On tirem,
La forja
l’essència?
a Rojos o a Blaus?
del futbol social
1 0 1 103 107 GIL-MANUEL
ESSÈNCIA D’UNES TRADICIONS
JUANJO MEDINA
HERNÀNDEZ Essència perduda El que compta és l’essència
1 1 3 143 1 4 7 GABY COLLADO
ROSANA LACOBA
AMADOR GÁZQUEZ
De la Xina a València,
Emocions de Pólvora
Origen, essència
pólvora i pirotècnia
i futur de les falles
153 1 6 1 173 JUANFRAN GÓMEZ
ESTEFANIA DE JULIO,
JOSEP MIRET
EVA BLASCO, La història l’escriuen
SILVIA SORIA I
els vencedors
CRISTINA PLUMED La dona i la seua evolució a les falles
El dolçainer
1 8 1 187 1 9 1 SANTIAGO RIOS
CAMILO MIRALLES
Burriana/Borriana
L´essència de la seda
i les Creus de Maig
FALLES
231 243 249 VEGA CASADO
LLIBRET INFANTIL
L’essència dels xiquets
PUBLICITAT
PRÃ’LEG
d’enguany, és una forma de tancar un cicle de tres exercicis mirant les falles des d’una perspectiva diferent, ni millor ni pitjor que la més tradicional i costumista, però sí més renovada. Amb Els Nombres Fallers, intentàrem arribar a totes eixes àrees del món de les falles, on un número és molt més que un simple grafisme. Després vingueren Les Falles al Quadrat, una declaració d’intencions per tal d’evidenciar la gran potència que constitueixen les falles a la nostra societat. I ara amb Essència, volem acomiadar-nos investigant sobre la part més íntima de la festa, dels costums, dels pobles... Enguany vos invitem a gaudir amb un bon recull d’articles, què no podent ser de cap altra manera, considerem essencials!
PÀGINA 15
E
ssència és molt més que el lema del llibret
ESSÈNCIA DE LA NOSTRA TERRA
ESSÈNCIES PER A VIURE: LA COMARCA I LA FESTA LLUÍS MESA
substància volàtil d’olor intensa que ajuda a potenciar a
constants, ens passem la
altres elements. És el cas de l’essència de vainilla o de la
vida buscant experiències
de roses, per posar-ne dos exemples.
distintes. Necessitem renovar-nos i sentir-nos
L’essència també té, en un altre nivell, una concepció
nous cada dia. No ens
lingüística i es considera com un adverbi. Es pronuncia
importa a voltes que allò
“en essència” per referir-se a substancialment en el
que ens apassiona hui
sentit de remarcar el més important d’alguna cosa. A
caduque demà. Volem
més, en alguns casos, actua com a substantiu com ara
mostrar-nos i fer activitats
la “quintaessència” com la forma més pura de qualsevol
diferents. No estimem
element, cosa o persona.
els objectes per a tota la vida. Tot caduca i finalitza
Tanmateix el significat més genuí unix el concepte amb
de seguida. Abans, un
el sentit filosòfic de la paraula. L’essència és el punt
rellotge era per a sempre.
invariable i permanent de qualsevol cosa, el que indica
Qualsevol aparell o
la naturalesa i la personalitat. Suposa allò que realment
element aprofitava per
diferencia un aspecte o una realitat.
a una eternitat. En eixa manera d’actuar i ser,
Realment passem dies sense preguntar-nos ni buscar
ens allunyem del nostre
l’essència de la nostra part més quotidiana. Però sempre
origen i perdem les nostres
arriba un moment que, per circumstàncies o diverses
essències.
raons, ens preguntem que és el realment important en la nostra vida o en les activitats que realitzem. Així sorgix la
Esta realitat fa que fins i
pregunta de per què vivim ací i o naix l’interrogant de per
tot no siguem conscients
què ens mantenim vius i diferents en l’espai que ocupen.
de quina és l’essència
També arriba la pregunta de què sentim pel nostre país,
de qualsevol cosa. El
el territori o fins i tot la comarca.
diccionari reserva el terme en primera instància per
Quan tot açò arriba, aleshores llancem alguns
a reconéixer els elements
interrogants com estos: Què sentim pel Camp de
químics, com ara la
Morvedre? De veres som capaços de veure’l o distingir-
gasolina o qualsevol altra
PÀGINA 20
A
mb les nostres presses
lo? On està la seua essència? Realment el que fan
als pobles dinàmics són els moviments de la seua gent, la relació constant d’hòmens i dones que es troben i interactuen. El context destacat on succeïx és el patrimoni que perviu , tot i que no deixa de ser un embolcall o un espill on mirar-se cada dia, després de comprovar que existim. Hi ha persones que dubten del Camp de Morvedre i l’aparten. El troben innecessari o el miren en lletra xicoteta. Tanmateix a molts de nosaltres ens costaria més explicar-nos on estem en el món se sense tindre en compte la comarca. El paisatge compartit de les muntanyes de la Calderona, el riu Palància que travessa els pobles, la Séquia Major que vincula els camps i la font de Quart que unix les poblacions ens vinculen. No són part d’un municipi sinó d’un conjunt de pobles que des de segles ho han compartit. A més, tot va més enllà perquè membres de cada poble han viscut prop dels altres i sobretot de Sagunt. Simplement, amb tot açò apuntat, s’entén (per als
qui desitgen entendre-ho) que
nou que necessitava identificar-se amb alguna festivitat,
l’essència de la comarca és real i
i després a la part històrica, on es necessitava reforçar el
ens ajuda a sentir-nos nosaltres
sentit festiu.
mateixos. Ara per ara, per exemple, les falles estan plenament No obstant això, també cal aclarir
consolidades a Sagunt. El fet més clar és que ja hi ha una
que les essències, més enllà d’un
essència fallera. Són totes iguals en el territori valencià
concepte, remeten a realitats del
però alhora resulten diferents. Les seues característiques
cada dia. Què ens fa realment
varien. És una essència amb moltes formes. La
veure’ns com a comarca? La
programació creix de manera diferent. Alhora l’estructura
pervivència de les tradicions i
s’organitza amb una a personalitat pròpia.
de les festes principalment. Els patronatges de cada poble fan
En definitiva, en la vida necessitem encara l’essència.
evident que existix la comarca
Podem continuar amb la nostra quotidianitat accelerada
i que perviu cada poble. Les
i rebutjar tot el que roman. No obstant això, si perdem
activitats religioses o les
l’essència, ens costarà més orientar-nos. És clar que en
lúdiques són el millor exponent
estos temps està permés desfer-se de tot el que caduca.
del que passa cada any i quan
Tanmateix cal no perdre l’essència i rescatar-la. S’ha de
es diu festa s’entén que hi entra
trobar en el poble, la comarca, la festa o la falla. Amb ella,
tot el que gira al seu voltant:
aconseguim sobreviure a adversitats i no enfonsar-nos
elements escrits, música,
en els mals moments. També ens ajuda a gaudir de cada
objectes i elements diversos.
instant i del que ens envolta. A més, si indispensable
En el cas especialment de
és l’essència del territori, també és enriquidor acostar-
Sagunt i algun altre poble es viu
se al sentit festiu. La festa, i en el cas concret de
amb intensitat la festa fallera. A
Camp de Morvedre també la falla, en fa socialitzar-nos.
la comarca ha tingut sempre un
Aconseguix que s’avance més i millor en el temps. Així
caire més urbà. Tret de Faura i
que estiguem prop de les essències, de la festa i de les
Gilet, i en altres temps Alfara de
falles. Unes bones teràpies per sentir-nos més segurs i
la Baronia, Quartell o algun altre
amb més ganes de fer camí.
en l’espai de la ciutat. Primer arribaren al Port de Sagunt, nucli
PÀGINA 22
cas, les falles s’han expandit
DE LA FESTA, LA VESPRA* ALBERT LLUECA
Les festes patronals. I les festes religioses en general
l’anatomia d’un municipi.
han sigut una de les manifestacions culturals més
Si dins de la Plaça Rodrigo
importants al llarg de la història, i, en certa manera,
emmarcàvem dues festes,
encara ho continuen sent. Molt s’ha escrit sobre elles. No
Falles i Setmana Santa, ara
obstant açò, malgrat el seu caràcter religiós, la Teologia
fem un recorregut per la
és incapaç d’explicar-les de manera satisfactòria, i
cultura popular de Sagunt,
ha sigut l’Antropologia social i cultural la que les ha
de gener a desembre
explicat amb major encert i profunditat, a causa del seu
—d’hivern a tardor—,
caràcter popular. No obstant açò, aqueixa explicació
començant per les falles
antropològica continua sense explicar nombrosos
i com a eix vertebrador
aspectes de les festes religioses i patronals. El seu
les persones que fan la
caràcter identitari, per exemple, no explica per què les
festa, destacant les festes
festes religioses i patronals tenen molt major arrelament
d’interés turístic i les
popular que altres símbols identitaris locals o nacionals,
desenvolupades per les
o per què continuen tenint tant d’arrelament popular en
comunitats d’immigrants
una societat majoritàriament laica. Tampoc explica per
al municipi —aragonesos i
què els portants han de patir en portar sobre els seus
andalusos.1
muscles el pes dels passos de la Setmana Santa, ni per què aqueixos passos, i les imatges que sustenten, s’adornen amb tant de luxe i posseeixen tant de valor artístic, entre altres coses. Per a explicar tots aqueixos aspectes d’aquestes festes cal recórrer a la història.
* “De la festa, la vespra”, diu el
És el paral·lelisme entre els elements festius i els
refranyer valencià. En aquest
històrics i socials el que permet comprendre’n l’origen,
cas la vespra és el dia en què
el desenvolupament i les característiques peculiars, ja
s’acumulen els nervis, les
que aquest tipus de festes ha tingut una funció en la
cavil·lacions, les angoixes i el
societat de cada període històric. El mètode hermenèutic
mal dormir dels protagonistes.
està vigent, però els símbols festius s’interpreten ara
I també dels seus sers més
tenint en compte el paral·lelisme que tenen amb els
volguts, que són els que de
elements i institucions de la societat al llarg de la
veritat pateixen aquestes
història. Els resultats d’aquest mètode són significatius i
hores.
PÀGINA 24
P
ugem el zoom i analitzem
les conclusions, clares i clarificadores.
Cultura de la Comunitat Valenciana. La cultura
>> Tardor. Tradicionalment
valenciana té les seues arrels en les influències que
comença amb el equinocci
els diferents pobles han deixat després del seu pas per
de tardor i acaba amb el
la península al llarg dels segles. A més de la història,
solstici d’hivern, mentre que
la geografia i la presència del mar Mediterrani han
astronòmicament parlant
contribuït significativament en la formació de la cultura
comença al voltant del 23 de
actual.
setembre en l’hemisferi nord i 23 de març en l’hemisferi sud.
Encara que hi ha un patrimoni cultural comú a tots els valencians, la marcada singularitat de les seues regions
>> Hivern. Tradicionalment
ha donat lloc a múltiples manifestacions culturals al
comença amb el solstici d’hivern
llarg de tot el territori. Aqueixes manifestacions han
i acaba amb el equinocci
tingut reflex en tots els camps: les llengües i dialectes, la
de primavera, mentre que
música, la gastronomia, les festes, etc.
astronòmicament parlant comença al voltant del 21 de
Per a dividir les festes s’ha gastat el mètode astronòmic.
desembre en l’hemisferi nord i el
En astronomia, els solsticis i equinoccis marquen l’inici
21 de juny en l’hemisferi sud.
de l’estació respectiva. Per exemple, el solstici d’hivern, que és el dia de l’any amb menys hores de llum diürna,
Així doncs, s’ha seleccionat
indicaria l’inici d’aquesta estació.
una festa principal de l’estació i diferents de secundàries,
>> Primavera. Tradicionalment comença amb el
quedant de la següent manera
equinocci de primavera i acaba amb el solstici d’estiu,
(no s’han posat totes les festes
mentre que astronòmicament parlant comença al voltant
del municipi sinó les més
del 21 de març en l’hemisferi nord i el 21 de setembre en
representatives).
l’hemisferi sud. S’ha marcat els bous al carrer com una festa de tot l’any a
d’estiu i acaba amb el equinocci de tardor, mentre que
causa de tots els festejos que hi
astronòmicament parlant comença al voltant del 21 de
ha al municipi.
juny en l’hemisferi nord i el 21 de desembre en l’hemisferi sud.
PÀGINA 25
>> Estiu. Tradicionalment comença amb el solstici
hivern
primavera
estiu
tardor
21-12/21-3
21-3/21-6
21-6/23-9
23-9/21-12
FALLES
SETMANA SANTA
FESTES PATRONALS
NOU D’OCTUBRE -
FITN
SAGUNTINA
SAGUNT / EL PORT
MOROS I CRISTIANS
FITN
SANTS PEDRA I BEGONYA
SANT ANTONI
SANT JORDI
SANT JOAN
VERGE DEL REMEI
SANT BLAI
CREU DE MAIG
VERGE DEL CARME
VERGE DEL PILAR
DIA D’ANDALUSIA
VERGE DELS
BON SUCCÉS
DESEMPARATS
SANT MIQUEL BARRI OBRER SANT CRISTÒFOL
TOT L’ANY BOUS AL CARRER
BOUS AL CARRER
pels carnissers de la capital del Túria. Mitjançant bans públics s’anunciava a València i als pobles del voltant,
Les corregudes de bous pel
com Sagunt, els festejos taurins, així com les cerimònies
carrer són una celebració
i espectacles que els complementaven. Amb motiu de
festiva molt popular en terres
l’entrada de Jaume I i de la seua dona a València, el
valencianes. Sagunt no podia
jurats de la ciutat van fer públic un ban, en el qual, entre
estar exempta d’aquesta pràctica.
les disposicions generals, s’ordenava als carnissers una
Amb anterioritat al segle XIV
correguda de bous al carrer.
als carrers de València, festes que solien ser organitzades
PÀGINA 26
ja se celebrava la festa taurina En ple segle XVIII se celebrava la festa taurina en la majoria dels carrers i places de la capital, així com en
gran nombre de poblacions i ciutats de l’antic regne.
turístic nacional i internacional,
Aquesta pràctica festiva feia perillar els dies laborables,
que es va publicar en el «Butlletí
per la qual cosa el 16 de febrer de 1740 Ferran VI va
Oficial de l’Estat» número 135,
enviar una carta als jurats valencians en què prohibia els
de 7 de juny de 2006, aquesta
bous al carrer, “pels greus perjuís que ocasionaven als
Secretaria d’Estat de Turisme
veïns que la fomentaven cada dia amb majors dispendis
ha tingut a bé concedir el títol
dels seus cars havers, per les excessives despeses que
de «Festa d’Interés Turístic
ha pòrfira es feien, per celebrar-les amb major lluïment,
Nacional» a la següent festa:
fent que tots treballaren tot el temps, tots els dies que se celebraven festes, prejuís dels quals se seguien altres
«Les Falles de Sagunt»
pertorbacions que comunament causaven els bous, que
(València). Contra la present
es corrien per dites places i carrers”.
resolució es pot interposar recurs administratiu ordinari
En l’actualitat són infinitat de pobles i ciutats els que
d’alçada davant el ministre
celebren aquestes corregudes de carrer, en les distintes
d’Indústria, Energia i Turisme,
modalitats de bou en corda, bou solt, bou en plaça i bou
segons el que disposen els
embolat.
articles 114 a 116 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,
HIVERN 21-12/21-3
de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i
FALLES
del Procediment Administratiu Comú. El termini per a la interposició del recurs serà d’un
SEU SOCIAL: PLAÇA TIRANT LO BLANC, EL BALADRE
mes a aplicar des de l’endemà
DATES: 10-19 MARÇ (ACTES DURANT TOT L’ANY)
de la publicació en el «Butlletí
DECLARACIÓ: FESTA INTERÉS TURÍSTIC NACIONAL
Oficial de l’Estat».
Les Falles de Sagunt van ser declarades el 10 de
Madrid, 10 de desembre de 2013.
desembre de 2013, amb el següent escrit en el
La Secretaria d’Estat de Turisme,
BOE-A-2013-13788: “De conformitat amb el que es
Isabel María Borrego Cortés.”
disposa en l’apartat sisè de l’Ordre ITC/1763/2006, de 3 de
L’origen faller de la comarca
maig, per la qual es regula la declaració de festes d’interés
PÀGINA 27
ENTITAT: FEDERACIÓ JUNTA FALLERA DE SAGUNT
sembla que ens porta
Dani Tortajada/LEVANTE EMV Camp de Morvedre
exclusivament a Sagunt i el seu Port. És clar que allí es troba la història fallera més intensa i extensa. Però també és cert que als municipis del Camp de Morvedre han sorgit destacables experiències falleres que formen part del passat dels pobles. No sols això, sinó que el llibret més antic de tota la comarca va estar escrit a Estivella el 1924, uns anys abans fins i tot que es plantara el primer cadafal al Port de Sagunt el 1927. Fem un poc de memòria: la primera falla a la ciutat de Sagunt es plantà en 1927 al nucli del Port de Sagunt i en 1932 al nucli històric. Al costat d’altres ciutats com ara Xàtiva (1865), Sueca (1876), Gandia (1885), Alzira (1907), Castelló (1921), Saragossa (1920) i en altres pobles de la província (1927) i a París i Amèrica (1932). Sagunt no podia estar absent d’aquestes manifestacions i del culte a la bellesa, el color i el foc. En 1931 Vicente Andrés Cerveró proposava a la Societat Vitivinícola organitzar les festes falleres, i així nasqueren les festes a Sagunt, de manera ordenada. Al Port de Sagunt les falles començaren en 1927, quan un grup de fallers muntà en un carrer del Port, carrer del poeta Llombart, la primera falla, dedicada al ferro. Estava representada per un colós dominador sobre la banya de l’abundància, del qual sobreeixien els productes minerals; al·ludia també a la gestió municipal i a les dues empreses de cotxes que es disputaven els viatgers. Els components PÀGINA 28
de la primera comissió foren: Bautista López, Antonio Blasco, Ángel Gabarda, Francisco Cervantes, Vicente Rams, Ángel Xirivella i Antoni Pérez, entre altres.
En 1932 es plantà la primera falla a Sagunt. El monument
Rafael Escrig. Els nomenaments
es construí en uns tallers del Port, i fou obra dels
de la fallera major i la infantil
artistes Antoni Blasco i Francisco Fernández. La
han aconseguit, amb el pas del
falla fou composta per un avió que representava la
temps, carta de naturalesa a la
recent instaurada República, amb altres motius com
setmana fallera de Sagunt i el
l’agricultura, la història, el comerç i la indústria.
Camp de Morvedre (cal destacar que la Junta Fallera de Sagunt
En aquell 1932 es van indultar els primers ninots, que
és l’única de caràcter comarcal
varen ser diversos i estaven dedicats tots ells al món
en tot el territori valencià).
del treball, que van ser entregats i regalats a l’alcalde de la ciutat, Juan Chabret Bru. Des de les primeres falles
En 1972 la Junta Fallera va
saguntines, des d’aquells tímids intents per iniciar les
organitzar diversos actes: el
festes josefines a la nostra comarca, s’ha produït una
lliurament de premis i les visites
important quantitat d’objectes: “ninots indultats”, medalles,
de cortesia per les comissions
publicacions, fotografies, insígnies, etc., que han sigut
falleres, que en 1973 n’eren nou i
guardats, sense ordre ni concert, en els mateixos “casals”
set d’infantils.
de les comissions que les produïen, i que, en moltes En l’exercici 1974-1975 la
ocasions, s’ha arribat a la seua destrucció o pèrdua.
presidència passa a Juan Antonio Llorens i s’introdueixen
manera més ordenada amb un reglament faller i amb
molts canvis. Amb un cens de
una entitat com la Junta Fallera de Sagunt, que coordina
1.000 fallers i onze falles (set
totes les activitats i accions de les falles. La Junta
d’infantils) es crea l’emblema de
Fallera va començar el camí en l’exercici 1923. Luis
la Junta. Al ja atapeït programa
Cuadau va compartir la presidència amb Ricardo Almenar
es va incorporar la presentació
quan el cens faller rondava els 600 inscrits. Les falles
de les falleres majors al parc
participants eren el Ravalet, la Victòria i la Marina i les
Victòria del Port de Sagunt, i la
infantils del Ravalet, Palmereta, Victòria, Màrtirs i Remei.
cavalcada fallera a la ciutat.
Entre les novetats aportades per la mateixa junta, hem
El següent exercici també va
de destacar l’acte de la Crida realitzada per primera
ser de canvi, es van aportar
vegada en 1974 a càrrec del primer tinent d’alcalde,
PÀGINA 29
Però no és fins a 1971 quan la festa s’articula d’una
novetats com la “Nit d’albades”
en ambdós nuclis de població,
quins són els actes més importants de les Falles de
les competicions esportives,
Sagunt i diu quina indumentària cal dur. Podem basar-nos
l’exposició del “ninot indultat”, la
en aquest article per tal de redescobrir i mostrar quina és
mascletada municipal, l’ofrena
la importància de les falles en la societat i la importància
de flors. Es van suprimir els
de la recuperació de la indumentària tradicional.
nomenaments de “Dama del foc”, de la “Poesia” i de la “Flor”. Amb
En aquest sentit tenim actes fallers de rellevància i
un cens de 1.200 fallers es creen
solemnitat com ara l’exaltació de les falleres majors,
els estendards fallers i s’imposa
desfilades, lliuraments de premis, creu de maig, on cal
la vestimenta fallera.
anar amb indumentària fallera aprovada pel VI Congrés Faller, per a tots els participants, les ofrenes i actes
En 1977, continuant amb la
religiosos, on cal anar amb indumentària fallera aprovada
història, l’Ajuntament cedeix a
pel VI Congrés Faller, de mànega llarga o cosset segle
la Junta Fallera de Sagunt uns
XVIII i amb mantellina per a totes les participants.
locals a la plaça de la Trinitat, que abans havien sigut de la
Uns altres actes oficials com ara l’elecció, nominació,
desapareguda emissora del
proclamació i comiat de falleres majors, inauguració de
Movimiento, “La Voz de Sagunto”,
l’exposició del ninot, presentacions de les comissions de
per a seu social. D’ací es va
la FJFS, cartell anunciador, presentació del llibret de la
passar a la Casa de Cultura
FJFS, clausura d’activitats, crida, nit d’albades, lliurament
“Capellà Pallarés”, propietat
de mantons oficials de les falleres majors, corts d’honor i
de la Caixa d’Estalvis i Socors
acompanyants de la FJFS, on cal anar amb indumentària
de Sagunt, posteriorment va
fallera aprovada pel VI Congrés Faller.
ocupar una planta de l’edifici que SANT ANTONI
albergava la Fundació Municipal de Cultura a la pujada del Castell i finalment aconsegueix la seua
L’associació Amics del Cavall és l’encarregada d’organitzar
seu definitiva al barri de Baladre.
els actes de les festes populars de Sant Antoni a mitjan gener. Destaca el trasllat del pi des del trinquet fins a la plaça Major, arrossegat per cavalls i acompanyat del grup
del reglament de la Federació
de percussió i dolçaina de la Diabòlica de Morvedre, per a
Junta Fallera de Sagunt marca
PÀGINA 30
Els actes de FJFS. L’article 98
muntar la foguera amb fogueres i la crema de la foguera
Dani Tortajada/LEVANTE EMV Camp de Morvedre
Dani Tortajada/LEVANTE EMV Camp de Morvedre
a la plaça Major, acompanyada del volteig de campanes a càrrec del grup Els Campaners de Morvedre. El “taller de dimonis”, els tradicionals correfocs, el “bureo”, és a dir, una antiga festa popular oberta a la participació de tot el món, la concentració d’animals, l’exhibició i la cercavila de cavalls i la benedicció d’animals. Fa poc menys de tres anys la recent constituïda associació Hoguera de San Anton Porteña realitza l’activitat al Port de Sagunt. A l’entorn de l’albereda realitza per a Sant Antoni una foguera per intentar recuperar les activitats festives relacionades amb aquest sant. SANT BLAI L’Associació Cultural Ermita de la Magdalena i Sant Blai (BRL) s’ocupa del manteniment de l’ermita i dels festejos que s’hi relacionen, especialment de Sant Blai el 3 de febrer i el mercat medieval del 9 d’octubre.
PÀGINA 32
la celebració de la festivitat
DIA D’ANDALUSIA
L’anomenada Ermita de la Magdalena, en la qual també es venera Sant Blai, es troba al número 42 del carrer del Castell de Sagunt. Està adossada pel fons i un dels seus
Durant l’última setmana de
costats a habitatges particulars, mentre que de l’altre
febrer i principi de març. La Casa
lateral arranca un arc de pedra de la jueria.
d’Andalusia del Port de Sagunt va ser fundada l’any 1985, quan
La imatge de la santa titular es venerava des de temps
un grup d’andalusos, veïns del
molt antic a la capella medieval del Castell; després
Port de Sagunt, desitjosos de
de la Guerra de Successió i l’abandó de la fortalesa, va
conservar la seua identitat,
passar a estar a cura d’un ermità fins que es va construir
folklore, costums i cultura, al
aquesta ermita l’any 1814, poc després de la Guerra de la
mateix temps que compartir
Independència. Restaurada al costat d’altres ermites de
amb els seus nous veïns
la ciutat en 2012, es troba en bon estat.
aquest sentiment, van veure la necessitat d’aconseguir un local on poder reunir-se.
És un temple de reduïdes dimensions, amb façana rectangular llisa i molt senzilla, que remata en acroteri amb una espadanya de mig punt —afegida en una
L’únic propòsit era mantindre
intervenció de 1960— amb la seua campana i creu de
viva la cultura andalusa i que no
forja. La porta d’accés és de llinda i emplanxada amb el
es quedarà en l’oblit. D’aquesta
corresponent espiell. Sobre ella hi ha un retaule ceràmic
manera es va començar a
amb la imatge de la santa i, a banda i banda, sòcols amb
treballar amb molta il·lusió, i
el nom de l’ermita.
es va aconseguir tindre una associació plena de vida i
El fosc interior té sòl de llosetes i unes dimensions
oberta a tot tipus de persones
aproximades de 3 m per 2 m. La fornícula principal de
sense distinció de raça o sexe.
l’altar alberga una imatge de Sant Blai; la imatge de
Constituïda l’associació, va
Santa Maria Magdalena, xicoteta i ben tallada, es troba
estar domiciliada al principi
en una capelleta envidrada al lateral dret.
al carrer de Sagasta número 41, i posteriorment al carrer PÀGINA 33
Espronceda.
Dani Tortajada/LEVANTE EMV Camp de Morvedre
PRIMAVERA 21-3/21-6
Maria i continua pels carrers del nucli antic fins al Calvari, on
SETMANA SANTA SAGUNTINA
s’escenifica la Crucifixió. En la nit del Dimecres Sant transcorre
ENTITAT: CONFRARIA DE LA PURÍSSIMA SANG DE
la impressionant Processó
JESUCRIST
del Silenci. El Dijous Sant se
SEU SOCIAL: PLAÇA SANG NOVA
celebren solemnes oficis i es
DATES: SETMANA SANTA
procedeix al trasllat de Jesús
DECLARACIÓ: FESTA INTERÉS TURÍSTIC NACIONAL
Sagramentat al monument instal·lat a l’ermita de la Sang.
Setmana Santa a Sagunt, que va ser declarada en 2004, amb el següent escrit en el BOE-A-2004-15440: “De
El dia gran de la Setmana Santa
conformitat amb el que disposa l’article 9.o, apartat 2.o
Saguntina arriba el Divendres
de l’Ordre Ministerial de 29 de setembre de 1987 (BOI de
Sant, que comença amb el
27 d’octubre), aquesta Secretaria General de Turisme ha
Viacrucis des de l’ermita amb
tingut a bé concedir el títol de “Festa d’Interés Turístic
la imatge de Jesús Natzaré fins
Nacional” a la següent festa: Setmana Santa de Sagunt
al Sant Calvari. A la vesprada,
(València). Cosa que es fa pública amb caràcter general.
es procedeix a la tradicional
Madrid, 20 de juliol de 2004.
subhasta de saions i passos a la plaça de l’ermita, on els majorals
-El secretari general, Ramón Martínez Fraile.”
sol·liciten la col·laboració
La Setmana Santa a Sagunt, declarada “Festa d’Interés
econòmica dels saguntins. El
Turístic Nacional”, s’ha consolidat com un fenomen
“Sermó del Desenclavament”
social i religiós que es manté des de fa més de 500
a l’església de Santa Maria i
anys. Els joves confrares que formen la Majoralia són
particularment la processó
els responsables de la preparació dels actes que es
vespertina del Sant Enterrament
desenvolupen en la seua majoria a l’ermita de la Sang.
són uns altres dels actes destacats. Els actes finalitzen amb la Missa de Resurrecció,
dels Palmells i la processó del mateix nom. Es realitza
que se celebra en Santa Maria i
una representació, per actors saguntins, de la Passió
a continuació un castell de focs
de Crist. Aquest acte comença a l’església de Santa
PÀGINA 35
Comencen el Diumenge de Rams amb la benedicció
artificials.
Història. No sabem quins són
econòmics als que repoblaren la jueria. Aquesta
els orígens de la Confraria de la
repoblació no va ser copiosa i va tardar més del que
Puríssima Sang del Nostre Senyor
s’esperava. El barri, abans habitat per jueus, va ser ocupat
Jesucrist de Sagunt. Sabem que
pel gremi o confraria de “peraires” o teixidors de lli, és a
al segle XVI estava establida en
dir, menestrals dedicats a la fabricació de draps i teles.
l’abandonada sinagoga jueva, segons ho il·lustra el cronista
No és estrany, doncs, que aquests artesans foren els
Antonio Chabret, en la seua
fundadors de la Confraria de la Sang. El que sí que
coneguda obra Sagunto: su
sabem cert és que des dels inicis la Confraria tenia, i té,
historia y sus monumentos: “La
un càrrec anual fix, aquest és el de “majoral”.
sinagoga estava al barri de la Sang Vella, i va ser convertida
La Setmana Santa de Sagunt, o millor, el Divendres Sant
en església de la Sang de Crist
que es rememora des de fa més de cinc-cents anys,
després de l’expulsió dels
constitueix l’eix principal de la commemoració. Dia que
israelites. Avui, només queden del
es viu amb intensitat, no solament pel clavari i els seus
temple judaic quatre arcs ogivals
majorals o els prop de 1.500 confrares, amb el rostre
en la part posterior de les cases
cobert amb negra vesta, sinó per tot el poble saguntí.
núm. 7 a l’11 de l’indicat barri”.
El Divendres Sant comença la vespra, el dijous, amb els “oficis” a l’ermita de la Sang, la visita als “monuments”,
Els penons morats que obrin la
continuant a la nit amb la vetla del Santíssim, que
processó del Sant Enterrament
s’uneix al Divendres Sant amb la pujada al Calvari. És
ens recorden els gremis que
el Viacrucis. A Sagunt, des de sempre, només hi ha
antigament hi havia a la vila de
hagut una Confraria, mentre que en altres ciutats i
Morvedre, i és molt possible que
pobles proliferen les germandats i confraries. A Sagunt
aquestes organitzacions serien
la rememoració es redueix al Sant Enterrament. El
les autèntiques iniciadores de la
Divendres Sant és el dia d’obligada concurrència. Gent
commemoració de la Setmana
de la comarca i d’altres punts de la geografia provincial
Santa, sobretot de la processó
s’acosten, amb total fervor, a la nostra ciutat amb l’ànim
del Divendres Sant.
de presenciar i viure, de ben a prop, el Divendres Sant, la
En 1492 Ferran el Catòlic va concedir franquícies i beneficis
PÀGINA 36
piadosa processó del Sant Enterrament. Des dels inicis de la commemoració, a mitjan segle XV, fins avui, a penes s’ha alterat el cerimonial i els costums.
Dani Tortajada/LEVANTE EMV Camp de Morvedre
El poble paga la “festa”, perquè és seua, es fa loteria, rifes, s’arreplega porta a porta per a mantindre una hisenda sanejada. Tot està fixat, reglamentat, els dies i les hores, l’ordre de les desfilades, les expressions, els cants, els vestits, “les vestes” i fins els menjars. La processó del Sant Enterrament, el Divendres Sant, s’inicia a les sis del matí amb l’eixida del Viacrucis, que transcorrerà des de l’ermita de la Sang fins a la muntanya del Calvari, on va ser crucificat i mort Jesucrist. Ixen de l’ermita els primers confrares, amb la imatge de Jesús de Natzaret. Molt abans que clareja el dia, seran gran nombre de saguntins, xiquets fins i tot, els que seguiran el tortuós camí de la muntanya del Calvari, al peu del castell. En acabar el Viacrucis, com ja és tradicional, es desdejunarà amb bunyols o xurros i xocolata. Mentrestant, a l’església de Santa Maria, un orador ens ofereix el sermó matinal. A partir de les dotze del migdia, a l’ermita, tenen lloc els oficis i l’adoració de la Santa Creu. Des de temps immemorials, al peu de l’escalinata de l’ermita, se celebra a les quatre de la vesprada la tradicional subhasta dels passos, el tambor i l’uniforme del “capità dels saions” (vestits de romans). Es tracta d’un ritual quasi mític, entranyable; “trescentes pessetes donen per portar el tambor dels saions, a la una...”. En la nostra llengua, la dels valencians, els rotunda, van subhastant cadascun dels passos que prenen part en la “processó de les vestes”.
PÀGINA 37
majorals acompanyant el clavari de l’any, amb veu forta,
Processons de Setmana Santa.
i, des d’ací, a l’ermita de la Sang, des d’on, a les vuit
Sagunt (València). L’escenari
de la vesprada, s’iniciarà el Sant Enterrament saguntí i
de la subhasta és la mateixa
universal.
escalinata de l’ermita, construïda en 1601, i aqueix xicotet espai
La processó del Sant Enterrament, després de més de
urbà que, més que un carrer,
quatre hores de marxa, inicia la seua tornada a l’ermita
més prompte sembla una
de la Sang acompanyada per l’harmoniós redoblament
xicoteta plaça, la de Sang Nova.
dels tambors de les bandes de cornetes i tambors,
En acabar la subhasta dels
sobreeixint, com si s’haguera apoderat del silenci, el
passos i “saions” que han de
“tambor dels saions”, i al final, després de Vera Creu, la
formar part en la processó del
banda de música de la Societat Musical Lira Saguntina.
Divendres Sant, a la parròquia de Santa Maria té lloc el “Sermó del
L’ermita de la Puríssima Sang de Sagunt es troba en una
Desclavament”.
placeta que forma el carrer de la Sang Nova, pròxima al carrer del Castell. És coneguda popularment com ermita
Aquesta vegada l’escenari
de la Sang.
serà la plaça de la Trinitat, en aqueix espai urbà que antany,
L’edifici és barroc, de principis del segle XVII; va haver de
fins a 1933, on va estar situat
construir-se poc després de l’expulsió dels jueus, ja que
el convent trinitari construït
en 1607 ja s’hi instal·lava la Confraria. No obstant açò,
en 1275. Allí, el secretari de
no va ser consagrada com a lloc de culte fins a una data
la Confraria, pujat sobre una
tan tardana com 1753, quan se li va donar el seu aspecte
pedra, que abans va estar
definitiu.
en el convent, passarà llista de tots els confrares que
Una encertada intervenció en 2012 li ha retornat alguns
han de participar en el Sant
dels seus elements originals i el seu estat de conservació
Enterrament. Seran més de
és excel·lent. L’edifici de l’ermita acull en la primera
1.500 els confrares que, amb la
planta el Museu de la Sang, que conté i exhibeix el valuós
vesta amb llarga cua i el rostre
patrimoni de la seua Confraria.
llista, en formació, es dirigiran per Camí Ral a la plaça Major
PÀGINA 38
cobert, després de passar És la més rellevant del municipi i la de majors proporcions entre les que es troben al nucli urbà. S’alça
sobre una escalinata, amb la façana mirant a la plaça.
La Casa d’Aragó a Sagunt es
Sobre el creuer s’alça una esvelta cúpula recoberta per
constitueix en la representació
teules vidriades de color blau i coronada per una alta
viva del folklore i la tradició
creu de forja.
aragonesa al nucli de la ciutat de Sagunt. El seu naixement es
SANT JORDI
remunta, amb la denominació de la Colònia Aragonesa de Sagunt,
Per una banda el CENTRE CULTURAL I RECREATIU
a principis dels anys 30, de
ARAGONÉS DEL PORT DE SAGUNT, que va ser fundat
manera que aquest detall és en
en 1941, i amb seu al Port de Sagunt, i per altra banda la
el que es continua investigant
CASA D’ARAGÓ DE SAGUNT fundada en 1995 a Sagunt.
atés que existeixen molt pocs documents de l’època.
El Centre Aragonés va ser fundat en 1941. Ja l’any 1902 es van establir els primers aragonesos en el que llavors
En els inicis es va constituir
era un modest poblat conegut com moll de Canet (poble
perquè els habitants aragonesos
proper del qual més tard nasquera com el Port Sagunt).
que havien emigrat a la ciutat de Sagunt, i tots els simpatitzants
Els aragonesos baixaven acompanyant el mineral de
que s’hi unien, pogueren celebrar
ferro d’Ojos Negros i Setiles. Els anys 1914 i 1915 va
la festivitat de la Mare de Déu del
nàixer la fàbrica siderúrgica d’AH del Mediterrani, i és
Pilar.
quan els de Terol van trobar en aquestes terres una mica més del treball, com és el respecte i l’afecte dels
Amb el pas del temps i sent gran
seus nous conciutadans, als quals bastava conéixer la
l’enyorança que sentien cap a
seua identitat aragonesa per a obrir-los de bat a bat les
la seua patrona, la Pilarica, van
portes.
sol·licitar permís a l’Arquebisbat de València i van alçar un altar en honor seu, rèplica en molts
hi ha noces, bateig, comunió, festa, etc., sense que
dels seus detalls del que té
les guitarres, guitarricos, bandúrries i llaüts no sonen.
la Mare de Déu del Pilar a la
Celebració de la festivitat de la Mare de Déu del Pilar amb
Basílica de Saragossa, a la bella
nombrosos actes, concursos de guanya-perd, cinquet,
església arxiprestal de Santa
dòmino, parxís.
PÀGINA 39
Aquests aragonesos enyoren el folklore d’Aragó i no
Maria de Sagunt; en aquest
altar està tancat un lligall amb
Especialment, es festejava adornant un arbre o erigint un
la història de la Fundació de la
tronc o tòtem al qual se li posaven adorns o flors, mentre
Colònia Aragonesa, i aquesta és
es feien danses rituals i es cantaven o feien recitacions.
l’única còpia fins avui coneguda
Amb l’arribada del cristianisme, aquesta festa va ser
a la qual ara com ara és quasi
adaptada a la nova fe, de manera que es reemplaçà el
impossible accedir.
tòtem per la creu cristiana.
En l’actualitat, la Casa d’Aragó
VERGE DELS DESEMPARATS
es troba en una nova fase de la seua vida, ja que amb el
Al carrer Major de Morvedre, aqueixa tortuosa via
suport unànime dels socis es
medieval on es conserven alguns exemplars d’edificis,
va realitzar la compra d’un local
records d’un temps i un espai viscut pels antics
on poder desenvolupar totes les
morvedrins, conviuen, carregades de tradició, dos
activitats que es realitzaven fins
ermitoris edificats per la fe dels nostres avantpassats.
avui i les que no es podien dur
Aquestes ermites són les dedicades a Sant Miquel i, un
a terme per falta d’espai, i així
poc més a prop de la plaça Major, la dedicada a Sant
poder donar un millor acolliment
Roc i posteriorment compartida per la Mare de Déu dels
i serveis als socis, convidats
Desemparats. No són sols aquestes ermites les que
i simpatitzants, ja que, fins a
edificaren la fe dels morvedrins als segles XVI, XVII i,
aqueix moment depenien de
sobretot, al XVIII, a l’antiga vila amurallada.
sol·licitar locals aliens per a celebrar els actes.
Amb anterioritat a la construcció de l’ermita de Sant Roc al carrer Major, a Morvedre existien, durant la
CREU DE MAIG
primera meitat del segle XVII, les ermites dedicades a Sant Cristòfol al monticle del seu nom, a Sant Miquel al carrer Major, a Santa Maria Magdalena primer al castell i
té els seus antecedents en la
després de la Guerra de la Independència al carrer que
celebració precristiana coneguda
condueix al Castell, sants Crispí i Crispinià, a la Divina
com a Festivitat dels Majos,
Pastora, Sant Francesc de Xavier, a Santa Rita, a la Mare
en la qual es commemorava
de Déu del Bon Succés, patrona de la ciutat, Mare de Déu
el temps mitjà de la primavera
dels Dolors al carrer del seu nom, a Sant Josep, a Sant
retent cultes a la naturalesa.
PÀGINA 40
La festa de la Creu de Maig
Eloi, a la Mare de Déu de Montserrat antic aljub situat
prop de Sant Cristòfol, i a Santa Teresa de Jesús, totes
en la domínica, després de
elles edificades pels veïns dels barris on s’alcen aquests
l’octava de l’Assumpció. En
ermitoris.
aquests temps la festa es commemora el segon diumenge
Algunes de les ermites morvedrines foren edificades pels
de maig, i es trasllada la imatge
gremis i les confraries que en aquells dies hi havia a la
a la parroquial església de Santa
vila de Morvedre, entre altres: Confraria de la Puríssima
Maria; a la vesprada, se celebra la
Sang del Nostre Senyor Jesucrist, Santíssim Sagrament,
processó per l’itinerari acostumat.
Sant Joan Baptista, Mare de Déu de la Salut, Nom de Jesús, Mare de Déu del Rosari, Mare de Déu de Loreto,
La imatge que es venera a
Mare de Déu dels Desemparats, Sant Roc, Puríssima
l’ermita fou construïda als anys
Concepció, Mare de Déu del Remei, Mare de Déu del Peu
quaranta, l’antiga fou destruïda
de la Creu i Sant Abdó i Sant Senén.
l’any 1936.
L’ermita de Sant Roc i la Mare de Déu dels
Segons el cronista Antoni
Desemparats de Sagunt. Al segle XVII Morvedre
Chabret i Fraga (Sagunto, su
comptava amb dues confraries dedicades a Sant Roc i a
historia y sus monumentos.
la Mare de Déu dels Desemparats, sense que aquestes
Barcelona, 1888, tom II, pàgines
organitzacions religioses tingueren ermita pròpia. La
259 i 260):
dedicada a Sant Roc deu el seu origen als dies en què la pesta feu estralls al regne de València i, per descomptat,
La fundación de esta ermita se
també a la vila de Morvedre als anys 1647 i 1648. El culte
remonta al tiempo de la peste
a la Mare de Déu dels Desemparats, en el mateix ermitori
en 1647-48, que devastó el reino
on es venera Sant Roc, data de 1797.
de Valencia (Arch. Parroq. Llibre de Capitols). Los vecinos de la calle que hoy lleva el nombre
Roc de Morvedre es fundà amb butlla de 13 de febrer de
de San Roque, le erigieron al
1759 signada pel Papa Clement XIII, en què concedia gran
santo abogado contra la peste
nombre de gràcies i indulgències als confrares i devots,
una capilla en acción de gracias
sobretot en els dies de la Mare de Déu dels Desemparats,
por haberles librado del azote
Tots Sants, Reis Mags i Purificació de la Nostra Senyora.
que tantas víctimas causó en
Antigament la festa a la titular de la Confraria se celebrava
PÀGINA 41
La Confraria de la Mare de Déu dels Desemparats i Sant
Murviedro. Hasta 1797 sólo
se veneraba en esta capilla
de la calle Mayor de dicha población, debe su origen á
a San Roque, pero algunos
la calamitosa época de la peste que se padeció en el
devotos introdujeron el culto a
reino de Valencia en 1647 y 48, y el culto y Cofradía de
la Virgen de los Desamparados
la Virgen de los Desamparados, en la misma ermita,
y ensancharon la ermita en la
empezó en 1797 (“Origen y tradiciones de la Cofradía del
forma que hoy está, habiendo
Santísimo Sacramento de Minerva de la Iglesia Parroquial
comprado al efecto una casa
de Sagunto...” València, 1896, pàg. 20).
contigua. Hay en esta ermita una cofradía que posee una
Santiago Bru i Vidal, en la revista publicada per la
bula del Papa Clemente XIII,
Majoralia de la Mare de Déu dels Desemparats de 1989,
expedida en 13 de febrero de
dóna fi al seu treball “Unas notas sobre el Sagunto
1759, por la cual concede á sus
dieciochesco”, amb aquestes ratlles:
cofrades gracias espirituales (Véase el libro manuscrito de las
Hacia finales del XVIII debió extenderse o tomar mayor
Constituciones de esta cofradía).
arraigo en Sagunto el culto a la Mare de Déu dels Desamparats. Esto hizo que los vecinos del entorno
La capilla es de forma
conocido por els Delmes establecieran en 1797 en la
rectangular, con bóveda de
pequeña ermita dedicada siglo y medio antes a San
medio punto; y el altar tiene un
Roque, el culto a la Geperudeta, como familiarmente
solo cuerpo de dos columnas
se llamaba y se llama en Valencia a la imagen de la
corintias al lado del nicho que
Virgen que acompañaba a los ajusticiados –y otros
contiene a la Virgen de los
desemparats– al cementerio de Carraixet desde el
Desamparados.
siglo XV en que fue instituida la cofradía en la ciudad de Valencia. Según parece, la ermita primitiva era más
Debajo está san Roque en una
pequeña que la actual, por lo que hubo necesidad de
pequeña hornacina. La cofradia
comprar una de las casas contiguas a la misma para
celebra fiesta anual á sus
ensanchar el recinto tal como hoy lo conocemos.
patronos. Desde aquellos ya lejanos finales del siglo XVIII hasta hoy, el culto a la Mare de Déu dels Desamparats
historiador publicà: ... La de San
no ha decaído en Sagunto. Y buena prueba de ello
Roque, fundada en su capilla
PÀGINA 42
Uns anys després, el mateix
lo constituyen las celebraciones que anualmente
vienen sucediéndose, entre las que cabe destacar las
procedeix del Mont Carmel, a
que tendrán lugar en este 1989, que contará con la
Israel, un nom que deriva de la
novedad de una revista que perpetue el nombre de las
paraula Karmel o Al-Karem i que
entusiastas saguntinas encargadas de llevar a cabo la
es podria traduir com ‘jardí’. Hi
anual conmemoración mariana.
ha avui en actiu ordes religiosos carmelites repartits per tot el
ESTIU 21-6/23-9
món –masculins i femenins–, els quals giren entorn d’aquesta
FESTES PATRONALS SAGUNT / EL PORT
figura mariana.
EL CARME, SANTS DE LA PEDRA, BEGONYA I EL BON SUCCÉS
Patrona del mar i dels pescadors, és per això que és molt
En l’Església catòlica i en les ortodoxes, en les quals
important al nucli marítim, que
es creu en la intercessió dels sants, el sant patró (o
des dels anys 50, o fins i tot
sant patró o simplement patró) és un sant que té una
abans, la veneren.
afinitat especial amb una comunitat o un grup específic de persones i a la intercessió de les quals s’acullen
Abdó i Senén, Sants de la
els membres d’aqueixos col·lectius. Els termes patró i
Pedra. Els altres patrons de
patrona (del llatí, patrōnus) són sinònims de defensor i
la nostra ciutat. La devoció
protector. Els sants patrons són considerats per molts
als germans Abdó i Senén (la
creients com a intercessors i advocats davant Déu, siga
seua festivitat el 30 de juliol) és
d’una nació, un poble, un lloc, una artesania o activitat,
proverbial en el món pels seus
una classe, una congregació, un clan o una família.
admirables miracles. Salvant els camps de la temuda calamarsa
Oficialment els Sants de la Pedra i la Mare de Déu del Bon
destructora, es fan creditors
Succés ocupen aquest lloc, però per a molts hauríem
de l’àlies de Sants de la Pedra,
d’ampliar en dos més eixe patronatge. La Mare de Déu
per ser, com a bons dioscurs,
del Carme i Begonya es mereixen estar en eixe llistat,
protectors de sembrats i collites.
encara que l’Església catòlica no ho permeta.
Van ser els indiscutibles patrons
Mare de Déu del Carme. És una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. La seua denominació
PÀGINA 43
dels agricultors de tot l’orbe cristià, abans que arribara i s’introduïra segles més tard
a Espanya, i foren desplaçats
relíquies van ser portades des de Roma per fra Bernardo
per la figura de Sant Isidre
Pellicer, després del permís obtingut del papa Innocenci
Llaurador, sant castellà la
VII, de manera que se’n va festejar l’arribada. En 1695
festivitat del qual es va imposar
els jurats de la vila van encarregar a l’arquitecte Rafael
durant el segle XVIII i sobretot
Martí una capella, d’estil barroc, al convent de Sant
en les primeres dècades del XX,
Francesc per a donar-los culte. Precisament d’aquestes
fomentant al seu torn i donant
dates ha de ser el reliquiari de major grandària i
nom a nombroses cooperatives i
obstinació.
associacions del camp.
Dani Tortajada/LEVANTE EMV Camp de Morvedre
Mare de Déu de Begonya. És una advocació mariana En 1644 van ser proclamats
originària de l’església de Begonya, actualment
patrons de la ciutat, i les seues
pertanyent a Bilbao, Espanya. Va ser declarada
canònicament patrona de Bilbao i Biscaia en 1903 per
València-Barcelona i la nova
Pius X, i al Port de Sagunt en celebrem la festivitat el 15
zona urbana de Sagunt Nord al
d’agost.
marge esquerre del riu Palància, pròxim al Camí Vell de Terol.
Mare de Déu del Bon Succés. Proclamada pontifícia en 1953. La seua festivitat es correspon amb el primer
Té fàcil accés, a peu o amb
dissabte de setembre. Encara que l’ermita del Bon
vehicle. Només dista 1,7 km de
Succés es va erigir a partir de 1780. Es venera en aquesta
l’Ajuntament de Sagunt.
església la imatge de la Mare de Déu del Bon Succés, la qual creu la tradició que va vindre per mar. Segons
És propietat del municipi de
aqueixa tradició, una barca havia eixit de Sagunt al
Sagunt. Té una superfície de 165
rescat d’un embalum misteriós que surava en el mar.
metres quadrats, és, després de
Ningú aconseguia acostar-s’hi. Diverses barques ho
l’ermita de la Sang, la més gran
havien intentat, però l’embalum s’allunyava insistentment
de les ermites de Sagunt.
d’elles per a continuar surant. Per fi un capellà, que anava en l’últim bot, va aconseguir arribar fins a l’embalum
Tot l’edifici està compost per:
i atrapar-lo. Quan el van pujar al bot, el sacerdot i la
l’ermita destinada al culte, que
tripulació van descobrir que es tractava d’una imatge de
és de planta rectangular amb
la Mare de Déu tallada en marbre que, miraculosament,
arcs apuntats, una torre de
no s’havia enfonsat.
defensa amb una campana de 16 quilos en la part superior,
Van baixar en processó les comunitats i les juntes, les
l’habitatge de l’ermità i un pati
quals van dur la imatge al poble i, en el seu honor, van
amb aljub. Tot aquest conjunt
construir una ermita. L’any 1886 es va fer una restauració
està protegit per diversos murs
parcial d’aquesta ermita, que actualment està regentada
que el circumden i en ells es
per l’Associació Parroquial del Bon Succés.
veuen espitlleres. Els murs són de pedra i argamassa amb
SAN CRISTÒFOL
filades alternes: filada de pedra i filada d’argamassa, pintats amb calç. Compta amb els
turó del mateix nom, a 81 metres sobre el nivell del
serveis d’aigua potable i llum
mar, situat a l’extraradi de Sagunt, entre l’autopista A7
PÀGINA 45
L’ermita de Sant Cristòfol està situada al cim del xicotet
elèctriques.
L’ermita té la condició de ser Bé
Cristòfol, el titular de l’ermita, el 10 de juliol. A Sant Roc
de Rellevància Local, segons la
el 16 d’agost. Sant Roc va aconseguir un renom universal
Llei 5/2007 del 9 de febrer de la
a la Corona d’Aragó com a advocat eficaç en temps de
Generalitat Valenciana.
malalties contagioses.
És l’ermita més antiga de la
A l’octubre de 1647 va aparéixer la pesta bubònica a
comarca, la construcció data
València, l’epidèmia de la qual feia estralls, matava amb
de finals del segle XIII. En estar
rapidesa i es propagava el contagi amb molta facilitat. Va
situada a les rodalies del Camí
ser tan gran el nombre de malalts, que els jurats de Sagunt
Vell de Terol, els pelegrins i
es van veure obligats al maig de 1648 a establir nous
viatgers la utilitzaven per a resar i
hospitals fora de la vila. Un d’ells va ser l’ermita de Sant
demanar a Sant Cristòfol que els
Cristòfol, on els convalescents passaven la quarantena.
protegira durant el viatge. Malgrat pertànyer a un edifici religiós, la
Dos segles més tard, durant l’epidèmia de còlera de 1885,
torre possiblement tenia funcions
es va tornar a utilitzar l’ermita per a la mateixa finalitat.
de vigilància. Des de la seua torre s’atalaia l’horitzó a més de 30
L’ermita, en la dècada de 1960, estava totalment en
quilòmetres, i així avisar la ciutat
ruïnes. La Confraria de Xofers de Sant Cristòfol de
de possibles invasions per mar.
Sagunt es va encarregar de tancar els sostres i recuperar tota l’ermita. La espadanya sud-est és de nova factura
Ja al segle XVI, la representació
i la seua campana va ser donada per la Confraria l’any
més antiga que es coneix de
1984 i enfront d’aquesta hi ha una altra fornícula que
l’ermita és el dibuix que Anton
sembla haver tingut alguna campana antigament.
van dan Wyngaerde va fer de Morvedre, apareix en una
Tot el conjunt es troba en molt bon estat de conservació,
cantonada de Sant Cristòfol amb
malgrat estar per dins pràcticament refet totalment.
una tàpia del seu voltant. Actualment, el diumenge més pròxim al 10 de juliol, la
celebraven les misses següents:
Confraria celebra la festa del seu patró amb processó
l’ermità feia festa al seu patró
de cotxes i camions tocant el clàxon per la ciutat, amb
Sant Pau de Tebes, primer
romiatge a l’ermita i trasllat de la imatge del sant a
ermità, el 15 de gener. A Sant
PÀGINA 46
Al segle XVII, tots els anys se
l’església de Santa Maria de Sagunt.
BARRI OBRER
amb un xicotet pati que dóna als carrers. L’habitabilitat, la
Barri Obrer. Construït entre 1917 i 1921, reflecteix el
lluminositat i l’espai són superiors
caràcter d’una comunitat obrera. En total contrast amb
als estàndards de l’època i tenien
la Ciutat Jardí, els seus habitatges destaquen per la seua
com a objectiu millorar la vida
senzillesa constructiva i de disseny.
familiar.
El Barri Obrer és un dels conjunts arquitectònics i
A hores d’ara l’arquitectura del
simbòlics del nucli del Port de Sagunt. Costa de dos
Barri Obrer es conserva i té un
carrers paral·lels amb una xicoteta plaça entre elles
tractament especial.
i a mig recorregut, per la qual cosa el terme ‘barri’ no es correspon exactament amb el significat que
En les festes patronals d’agost,
territorialment puga tindre en l’actualitat.
els veïns realitzen un concurs de pintura sobre l’asfalt als seus
Aquest barri és construït a principis del segle XX per
carrers, els adornen i vesteixen
l’empresa siderúrgica per a intentar pal·liar els greus
les façanes, de manera que són
problemes d’habitatge i les pèssimes condicions
molt visitats per tots els veïns i
sanitàries en les quals es trobaven molts dels seus
visitants.
treballadors per no disposar-ne. Hi ha qui diu també SANT MIQUEL
que més que per la visió paternalista que tenia de la Sota (propietari original de la Compañía Minera de Sierra Menera i considerat fundador d’aquest nucli de població),
Aquesta interessant i curiosa
va obeir un acte de prevenció davant els possibles
ermita es troba al número
incidents que podrien haver-se provocat en aquesta
54 del carrer Major, en la
situació. Hem de pensar que en 1917 triomfa la revolució
desembocadura del pendent
bolxevic i la força dels obrers comença a ser important.
del carrer de Sant Miquel, en ple centre urbà de Sagunt.
Independentment de l’adjectiu “obrer”, hem de pensar en Va ser edificada en 1746 amb
d’habitatges de l’època. Al Barri Obrer no vivien tots els
les aportacions dels veïns del
obrers que treballaven a “La Fàbrica”, sinó sols alguns. Les
barri de la Porta Nova. Després
construccions del barri són pràcticament totes unifamiliars
PÀGINA 47
aquest barri com un barri luxós en comparació amb la resta
de la restauració duta a terme
l’any 2012 ha recuperat les
L’altar és d’estil corinti, retaule d’obra rematat en frontó.
policromies originals que
Al centre hi ha un nínxol amb una vistosa talla de Sant
decoraven la façana, així com
Miquel victoriós sobre el diable, que va substituir-ne en
s’han rehabilitat uns altres dels
1946 una altra antiga que va ser destruïda. El més valuós
seus elements i reparat diversos
de la seua decoració és la ceràmica del segle divuit.
desperfectes que l’amenaçaven. L’ermita de Sant Miquel compta amb una junta que se Construïda salvant el pronunciat
n’encarrega del manteniment i de la celebració de la
desnivell del carrer, la seua planta
festa, que té lloc el 29 de setembre.
era ovalada, la qual cosa és molt TARDOR 23-9/21-12
poc corrent i s’aprecia millor a l’interior, ja que la façana va ser convertida en rectangular a
NOU D’OCTUBRE - MOROS
mitjan segle passat per a alinear-
I CRISTIANS
la amb el traçat de la via urbana. Posseeix cúpula peraltada de
Vinculem sempre el Nou d’Octubre amb els Moros i
teules àrabs, rematada en pinacle
Cristians, ja que són la representació de la reconquesta
de pedra i creu. A la façana hi ha
per part de Jaume I del regne àrab de Balansya.
plaques de taulells ceràmics amb el nom de l’ermita que celebren
És per això que la festa és desenvolupa el primer cap de
el 250 aniversari, 1746-1996.
setmana del mes d’octubre. Organitzada per l’Associació
Sobre la porta elevada, a la qual
de Festes de Moros i Cristians, té lloc la festa de Moros i
s’accedeix per quatre graons,
Cristians sota l’advocació de la Mare de Déu del Remei.
s’obri un òcul redó —que abans
Les comparses dels bàndols moro i cristià hi rememoren
de la restauració allotjava una
les lluites que hi hagueren entre si per la conquesta i la
imatge del sant en ceràmica—,
defensa de la ciutat. Al capdavant marxen els capitans i
i en la llinda es llig la següent
abanderats amb les millors gales.
inscripció en pedra (sic): Desta Destaca el dia de l’Entrà, en la qual les esquadres de les
Luzbel perquè dins està Miguel.
diferents comparses desfilen mostrant les seues belles
1746. Per sobre del ràfec s’alça
i sofisticades vestimentes al compàs de cadencioses
l’espadanya barroca.
PÀGINA 48
porta els llindars no pot passar
músiques mores i cristianes.
El primer diumenge d’octubre, amb la pujada al Castell
“D’entre les moltes
de totes les comparses i davant la porta d’Almenara,
commemoracions que pot
es desenvolupen les ambaixades mora i cristiana, amb
celebrar una ciutat com Sagunt
discursos dels respectius ambaixadors, seguits de batalla
(cap i senyal històric de les terres
amb lluita d’espases i tret d’arcabussos, que finalitzen
comarcals), que compta amb
amb la reconquesta de la ciutat per les tropes cristianes.
més de dos mil dos-cents anys
Posteriorment se celebra el Nou d’Octubre, a causa que
documentada; que pot presentar
el rei En Jaume I li va concedir a Sagunt la seua carta
amb tota satisfacció una sèrie
pobla en 1248. Tal com explicà Santiago Bru i Vidal, que
o summa d’etapes culturals
fou cronista de Sagunt:
que la fan digna de figurar amb
Dani Tortajada/LEVANTE EMV Camp de Morvedre
d’història certa i suficientment
tot honor en el gran llibre de la
humanes a la població en diversos moments i per
Història (etapes prehistòriques
diferents motius, durant els últims sis segles d’història
i protohistòriques, iberisme,
saguntina, ens considerem descendents d’aquells
romanització —amb l’apèndix
morvedrins que, aproximadament des de mitjan segle
visigot—, domini musulmà de
XIII, es van acordar, en un esforç comú, per constituir
segles i posterior arribada a
una “universitat” (paraula que usem per a emprar la
formar part d’un regne cristià
denominació que en els temps medievals solia donar-
destacadíssim en la Península
se a les poblacions en general i més a aquelles que
Ibèrica), cap tan significativa
depenien directament de la Corona).
per als quals constituïm el nucli actual de la població i treballem
Com és suficientment sabut, el nou estat o regne creat
per ella, que aquella que, a partir
pel rei Jaume I no es va constituir d’una vegada, sinó
del segle XIII dóna naixement a
que l’àrea conquistada als sarraïns va durar uns quaranta
un poble independent i sobirà
anys (i encara continua després de la mort de Jaume
que s’incorpora plenament al
I, en temps de Jaume II, amb la incorporació de les
conjunt de pobles hispànics i a
comarques meridionals d’Alacant, Elx i Oriola, etc.). Com
la cultura d’occident o, si volem
tampoc tots els pobles que anaven incorporant-se a la
definir-ho amb termes usuals en
Corona gaudien dels mateixos drets i estatus jurídic i
l’actualitat, a Europa.
polític, és a dir, la forma d’estar governats per costums o furs diferents. Ni tots van ser repoblats per cristians
Naturalment, ens estem
només efectuada la conquesta.
referint a la incorporació del Morvedre medieval del Regne
D’entre les poblacions conquistades per un o altre dels
de València, creat i constituït
sistemes emprats llavors (que també variaven segons
políticament i jurídicament,
les ocasions ho exigien), a fi d’incorporar a la Corona
per dret de conquesta usual
els diversos territoris, el cas de Morvedre —el Sagunt
en el seu temps, per Jaume I
actual— presenta unes característiques especials entre
d’Aragó. Esdeveniment que té
les quals poden destacar els dos següents:
una transcendència tal que fa A) Manca de carta de poblament (almenys encara
major o menor grau i malgrat
no ens és coneguda, malgrat la sèrie de cerques que
les successives incorporacions
PÀGINA 50
que els saguntins actuals, en
s’han fet en els més diferents arxius des de fa més de
cent anys) o documents oficials legals de l’època que
Llibre del Repartiment dóna com
garantia les condicions de poblament del lloc o nivell
a data “oficial” del poblament de
d’exigències d’aquest; així com les franquícies i llibertats
Morvedre la de 1248.
de les quals podia gaudir la vila (ara ciutat, des de 1875, per mercè atorgada per Alfons XII) enfront del poder
En el llibre segon, foli 44,
reial. Document o documents els esmentats que estan
dels que formen el conjunt
acompanyats, en una gran majoria dels casos, de les
documental del Repartiment,
referències precises i concretes del repoblament humà
consta el començament
i les condicions d’assentaments dels nous pobladors de
del deslliurament de terres
la vila.
i cases fet pel Conqueridor —és a dir, els assentaments
Autors de la talla de Pròsper Bofarrull, Roc Chabàs, Julià
oficials— a la vila i terme de
Ribera, Antoni Chabret, Ambrós Huici, Honori i Arcadi
Morvedre. Assentaments que es
Garcia, Miquel Gual, Joan Beneyto, Elies Olmos, Antoni
continuaren, a poc a poc, durant
Ferrando, Josep Camarena, Desemparats Cabanes,
tot el 1248 i el 1249. Cosa que no
Ramon Ferrer i Enric Guinot, entre molts altres (entre els
vol dir que no hi haja concessions
quals s’explica, en una més modesta proporció, l’autor
i donacions (o promeses d’elles)
de la present introducció, que durant més de cinquanta
aïllades anteriors a 1248; fets
anys ha estat cercat sense l’èxit pretés), mai he pogut
dels quals hi ha constància,
arribar a trobar la carta de poblament de Morvedre,
igualment, en el mateix Llibre
document que, sens dubte, va haver d’existir en el seu
del Repartiment i en altres
temps, signada per Jaume I. Instrument legal fonamental
documents contemporanis.
de la població cristiana de Morvedre pels temps de la Enguany, per tant, es compleix
conquesta del rei Jaume de València.
el 750 aniversari de l’arrancada Malgrat açò, sabem que el Llibre del Repartiment (o llibres,
efectiva del poblament cristià
perquè en són tres, que formen un sol cos referencial)
de la llavors vila i avui ciutat de
ha servit de document fefaent per a conéixer en major
Sagunt.
o menor grau el moment concret o més aproximat de B) És ben sabut que Jaume I, en
(regnes musulmans de València i Múrcia) que pel segle XIII
iniciar la conquesta de les zones
va ser incorporat a la cultura occidental; i, precisament, el
PÀGINA 51
l’inici del poblament cristià de la part de Shaq Al-Andalus
costaneres orientals de Sharq
Dani Tortajada/LEVANTE EMV Camp de Morvedre
Al-Andalus, estava, de ferm, decidit a crear un nou estat (o regne, com llavors solia denominar-se i tal com va fer a Mallorca), independent de les terres que constituïen Catalunya i Aragó, i amb la legislació i moneda pròpies, estat que seria governat per la seua persona i, més endavant, pels seus successors, amb el nom de Regne de València. És igualment conegut que fins a la capitulació de la ciutat de València, les poblacions que eren conquistades anaven regint-se, més o menys directament i més o menys de fet, per la legislació ciutadana que li atorgaven bé les hosts reials o bé els dels senyors catalans i aragonesos que ajudaven el rei en la conquesta i configuració del Regne, encara que el poder legislatiu de l’estat radicava en el monarca. També és opinió generalitzada que la conquesta del Regne de València va tindre en principi un caràcter d’empresa predominantment aragonesa, com a compensació a l’“exclusivisme” català de Mallorca. La capitulació de la ciutat de València va atribuir al nou regne la condició de monarquia patrimonial; el nou règim jurídic valencià —que anava mostrant-se a força de privilegis i concessions especials— apareix, a partir de la capitulació de la ciutat, com una innovació independent del dret aragonés i del català, com ho prova la institució, en 1238, de la figura del Cúria (que més tard seria denominat justícia). Entre 1239 i PÀGINA 52
1240, el Conqueridor va promulgar, a més, una sèrie de disposicions legals conegudes durant deu anys amb el nom de Costum (que més tard prendria el nom
de Furs o fori en llatí). En nom Costum, que apareix
comuna, entre uns altres, el 29
expressat amb el terme de consuetudines en els
de juliol de 1248, cronologia que
documents llatins, era donat, precisament, per a fugir
denota un més que significatiu
de la paraula Furs —com a Aragó— i Usanzas —com a
esdeveniment per a la nostra
Catalunya. Establit el Costum o conjunt de disposicions
ciutat, considerant que significa,
legals relatives a la ciutat de València, Jaume I va
com s’ha dit anteriorment, la
atorgar a Morvedre, en 1248, la referida legislació,
incorporació real i definitiva de
demostrant així, entre altres motius, la voluntat del rei
Morvedre al Regne de València i,
d’incorporar definitivament a la Corona les poblacions
per tant, a la cultura occidental;
més importants que anava afegint al nou estat —o que
és a dir, l’entrada plenament i
ja eren reconegudes de fet—, i donar-los, a poc a poc,
definitiva a la vella Europa; a més
nous pobladors cristians procedents de Catalunya i
del començament d’una etapa
Aragó (potser com a prevenció i major seguretat davant
cívica i cultural que ara, com des
de la possibilitat de rebel·lions dels antics pobladors
de fa segles, ha estat formant
musulmans, com el més recent de la revolta d’Al Azraq).
part del conjunt territorial i cultural dels pobles hispànics i,
El document en què Jaume I va atorgar el Costum
en definitiva, de l’Europa que ara,
de València a Morvedre, que es conserva a l’Arxiu de
després de mil·lennis d’història,
la Corona d’Aragó, a Barcelona, va ser publicat per
vol viure unida i en constant
l’historiador saguntí Antoni Chabret Fraga (Sagunto:
avanç.
su historia y sus monumentos, vol. II pàg. 403-405) i uns altres; està redactat en llatí, signat pel rei i els
Arreplegant el toc d’atenció
seus testimoniatges in Quarto kalendas Augusti Anno
donat en el seu moment pel
Millesimo Ducentesimo Quadragesimo Octavo, és a dir, el
professor Enric Guinot (que,
29 de juliol de 1248.
oportunament, comunica a l’Ajuntament saguntí els fets
Data coincident, a grans trets, amb el començament de
a rememorar), el nostre poble
la concessió general i reglada del poblament dels nous
es presta a commemorar
habitants del Murbíter musulmà a Morvedre cristià.
degudament l’esdeveniment del
Tant el document últimament esmentat com els referits en l’apartat A de la present introducció tenen com a data
PÀGINA 53
fet inicial i ferm del poblament medieval de la vila de Morvedre, així com el de la concessió del
fur de la ciutat de València a
mendicants, trinitaris, franciscans i dominics. Mentre
la vila. Fets tots dos que fan
que els altres dos ravals, el del Salvador i el de la
efectiu el set-cents cinquanta
Moreria, s’estableixen per voluntat reial, per a atendre
aniversari de la constitució del
i resoldre qüestions molt concretes. Un factor clau
Morvedre foral, antecedent del
en l’ordenació dels ravals va ser la xarxa de séquies
Sagunt actual.”
creada pels musulmans. El raval del Salvador va ser creat pel rei Jaume I en 1248, per a consolidar el camí
MARE DE DÉU DEL REMEI
de València i d’Almenara, va construir hostals i cellers per als viatgers, així com abeuradors per als animals.
En el vessant cristià, la
Són d’aquesta època l’església de Santa Maria, el
construcció de noves esglésies
Salvador, convent de Santa Anna, el conjunt conventual
vertebraria la ciutat al voltant
de Sant Francesc, la important via de comunicació en
de les noves juntes parroquials
època medieval, que avui coneixem com el Camí Reial,
que es crearien, tant a la vila
i una de les principals entrades al recinte emmurallat,
emmurallada com als ravals
que voltava la vila de Morvedre, la Porta Nova. També
extramurs. Es crea el raval de
són d’aquesta època les nombroses cases senyorials,
Santa Anna; a llevant, el del
construïdes després de la reconquesta, que van ser
Salvador; mentre que en direcció
repartides pel rei Jaume I als seus cavallers catalans
nord i situats entre la muralla
i aragonesos. Tot açò va derivar en una remodelació
i el riu Palància s’alçaran els
“gòtica” de molts d’aquests carrers, acomodant-se a
ravals de la Moreria, el de la
una nova organització sociopolítica, de característiques
Trinitat i el de Sant Francesc.
diferents.
Aquestes juntes parroquials es convertirien en la plataforma per
És per aquest sentit que l’advocació de la Mare de Déu
a la posterior elecció dels jurats
del Remei està present a la nostra ciutat, ja que des dels
de la vila, demarcació que, d’altra
anys fundacionals de l’Orde Trinitària (1194), la devoció
banda, es mantindrà vigent fins
a la Mare de Déu ha sigut un dels pilars fonamentals de
al segle XVIII.
la seua espiritualitat. La curta Regla (aprovada en 1198), escrita per sant Joan de Mata, esmenta dues festes especials per a l’Església i que els trinitaris celebraven
l’empara d’alguns convents
amb particular devoció, és a dir: l’Assumpció i la
pertanyents a diferents ordes
PÀGINA 54
Alguns ravals van sorgir a
Purificació de la Mare de Déu i, a partir de 1262, resaven
l’ofici votivo de la Mare de Déu tots els dissabtes. Al segle
La Casa d’Aragó de Sagunt a
XV trobem els trinitaris entre els defensors del dogma
la vespra va celebrar la seua
de la Immaculada Concepció, com fra Robert Gaguin,
ja tradicional ofrena de flors
ministre general de 1473 a 1501.
en honor a la seua patrona, esdeveniment que va començar
Pel que sembla, ja des dels orígens de l’Orde, com
al local social d’aquesta entitat
apareix en els cerimonials, cada matí es cantava missa
per a finalitzar a les portes del
en honor de la Mare de Déu, a més de l’ofici ja esmentat,
consistori saguntí. En aquest
es resava petit ofici de la Mare de Déu. Molt prompte es
esdeveniment participen els
van anar afegint el rosari, la salve cantada els dissabtes
representants de les comissions
i vigílies de les festivitats marianes, les lletanies, etc. El
falleres del Camp de Morvedre
Breviari de l’Orde imprés a València en 1519 commemora
així com les falleres majors de
deu festes marianes, és a dir: Immaculada Concepció,
la Federació Junta Fallera de
Expectació, Purificació, Transfixió, Anunciació, Visitació,
Sagunt.
Neus, Assumpció, Nativitat i Presentació. El Centre Cultural i Recreatiu No obstant açò, no es tenen notícies històriques
Aragonés del Port de Sagunt
específiques de la devoció a la Mare de Déu del Remei
va celebrar en la vespra de la
en els primers temps de l’Orde, però se sap que des de
festa la seua ronda aragonesa
molt antic els trinitaris han expressat una predilecció
on es va retre homenatge a la
cap a ella.
seua reina així com a les seues dames d’honor. En aquest
MARE DE DÉU DEL PILAR
esdeveniment, el recorregut del qual va començar a la plaça de la
La comunitat aragonesa de Sagunt celebra la festivitat
Reina Fabiola, van participar els
de la Mare de Déu del Pilar. La comunitat aragonesa
integrants dels quadres de cant,
tant de Sagunt com del Port de Sagunt tenen uns
rondalla i ball.
programes que tant la Casa d’Aragó com el Centre Durant el matí del dia 12
l’onomàstica de la seua patrona, la Mare de Déu del Pilar,
d’octubre es du a terme una
festivitat que, precisament, se celebra durant el dia
concentració a la seu d’aquesta
d’avui, 12 d’octubre.
PÀGINA 55
Cultural i Recreatiu Aragonés han preparat per a festejar
casa regional del Port de Sagunt
per a iniciar un recorregut fins a l’església de la Nostra Senyora del Carme, on s’oficiarà una missa en honor a la patrona dels aragonesos, que finalitzarà amb la interpretació de l’himne a la Mare de Déu del Pilar. Així mateix, a les 12 hores, la Casa d’Aragó de Sagunt organitza una missa que s’oficiarà a l’església
PÀGINA 56
del Salvador.
PORT DE SAGUNT: VISAT ESPECIAL ANTONI ISACH
industrial duta a terme pel govern espanyol, acabava
molts anys d´història,
amb el tancament de les instal·lacions, després
perquè com tots sabem
de catorze mesos de lluita de tot un poble unit pel
el nostre poble va sorgir
conflicte.
al voltant del mineral de ferro vora l’any 1900 i es va
Actualment, el Port de Sagunt és un nucli urbà modern
consolidar posteriorment
i industrial però que no oblida el seu passat, i prova
al 1917 amb l’inici de
d’això és l’afecte i la simpatia que els seus habitants,
l’activitat siderúrgica,
continuem sentint per “la fàbrica”. I és que a la nostra
podríem dir que, el Port
població tot recorda als Alts Forns, les seues primeres
de Sagunt, és un nucli
escoles i esglésies, l’equip de futbol anomenat “Acero”,
amb essència netament
les fotografies amb diferents motius fabrils que decoren
industrial.
multitud de bars i cafeteries, així com les rotondes de les seues avingudes, que ens apropen als nostres orígens
Molt ha plogut des de
mitjançant l’arquitectura industrial d’un passat no molt
que un 7 de Gener de
llunyà.
1923, l’alt forn número 1 donara la seua primera
Però el desenvolupament de la indústria al nostre poble,
colada. Constitució i
pense que ha sigut moltes vegades tractat en diferents
creixement imparable
articles i molts d’ells inclosos en llibrets fallers, motiu pel
d’un poble de gent obrera,
qual, no serà aquest el meu objectiu. Jo vull anar més
vinguda de tota Espanya,
enllà, i encara que siga amb una xicoteta aportació, vull
que s’ordenava sota les
evidenciar que eixa essència industrial de la que parlava
consignes dels directius
al començament de l’article, té fonaments de pes que
i enginyers que arribaven
segurament molta gent no coneix.
del País Basc. Llavors, vaig a parlar-vos de la Delegació del Col·legi de Malauradament aquesta
Pèrits i Enginyers Tècnics Industrials que durant molts
evolució es va vore
anys ha estat present al Port de Sagunt com a extensió
sorpresa per moments
en primer moment de l’Agrupació de Llevant i més tard
molt difícils, quan als
del Col·legi de València.
anys 80, la reconversió
PÀGINA 58
M
algrat no comptar amb
Prova que tot girava entorn a “la fàbrica”, també és la
L’activitat d’aquesta Delegació
implicació i l’interés d’aquells joves estudiants que bé
va anar creixent i moltes eren
via batxiller o després d’obtindre el seu ofici a l’Escola
les seues àrees de treball, des
d’Aprenents, acabava estudiant el peritatge industrial
de les relacions del col·lectiu
d’aleshores o ja més tard l’enginyeria tècnica industrial.
amb els organismes oficials
I va ser així, com el creixement d’aquest bloc al nostre
fins a la seua pròpia gestió
municipi va cridar l’atenció dels directius de l’Agrupació
econòmica, passant per
de Llevant, fins que el 5 de Gener de 1952, els senyors
commemoracions i relacions
Tamarit i Tallada, vingueren al Port de Sagunt per tal
amb altres nuclis industrials
d’animar als seus companys de professió a constituir-se
de la zona, com era el cas de
com a Delegació.
La Vall d’Uixó i la seua factoria de calcer Segarra. Encara
I és que l’expansió industrial de l’època, molt prompte
que no s’ha trobat constància
va convertir aquesta figura professional en una peça
documental d’aquella època,
rellevant i de molta importància en la vida industrial del
podríem estar parlant de més de
país.
150 pèrits associats.
I com se pot llegir a l’acta fundacional de la data
Els temps anaren canviant al
esmentada, els camarades Biosca, Blasco, Català,
ritme que marcava la tecnologia
Moya, Muñoz, Ocerin i Soriano entre d’altres, foren els
i amb l’eixamplament de
que arrancaren aquest projecte. En posteriors sessions
la professió amb l’exercici
d’aquesta Junta Delegada, s’anaren sumant altres pèrits
lliure dels seus col·legiats, la
com Bellido, Beltrán, Isach, Maceda, Morillas o Parra i el
Delegació del Port de Sagunt va
2 de Maig de 1952 s’aprovava per unanimitat la primera
ser també un referent a l’hora de
Junta Delegada de Pèrits Industrials del Port de Sagunt,
visar els projectes industrials, i
amb els següents càrrecs:
molts eren els enginyers tècnics industrials que triaven la seu de la nostra Delegació situada al
Subdelegat: En Tomás Ocerin Pérez
carrer Gibraltar, per tal de validar
Secretari: N’Antonio Moya Espejo
els seus treballs. Però la irrupció
Tresorer: N’Avelino Biosca Borrás
de la informàtica en les nostres
PÀGINA 59
Delegat: En José Soriano Mir
vides ens acabà portant el visat
telemàtic de projectes i va ser a l’any 2013 quan es va donar fi a l’activitat d’aquesta Delegació tan important dins de l’àmbit industrial de la ciutat i fins i tot de la província. No puc finalitzar aquest article sense fer referència a l’última Junta Delegada d’aquest col·lectiu, que era la formada per: President: En Juan Esteller Redondo Tresorer: N’Avelino Biosca Gómez Vocal 1er: En José Abril Aparicio
les meues idees per tal de confeccionar aquest article.
Vocal 2on: En Néstor Pérez Carot
Només puc dir que si he gaudit escrivint-lo, encara ho
Vocal 3er: En Tomàs Oliver Folch
he fet més parlant amb ells del nostre poble, de la nostra professió i per tant de la nostra essència, eixa que dia a
Aquesta Junta fou part molt
dia, ens ajuda a que el Port de Sagunt no perda la seua
important de la història que vos
identitat.
conte i el seu president En Juan Esteller Redondo, va rebre la insígnia de Soci de Mèrit el 29 de Juny de 2013 per dedicar gran part de la seua vida a aquestes tasques col·legials. Jo també he d’agrair la seua predisposició Carlos Esteller Salinas per parlar del tema i ajudar-me a ordenar
PÀGINA 60
així com la del seu fill, Juan
CRÍTICA I SÀTIRA EN LES FALLES DEL CAMP DE MORVEDRE JUAN CARLOS ARGILÉS
Falla il·lustrada… Així es va convertir un costum del gremi
com una representació
en costum popular.”
teatral estàtica, els actors de la qual parlen a través
És a dir, que podem dir que segons aquesta teoria van
de cartells i rètols, i els
nàixer al mateix temps els ninots de Falla amb la sàtira
missatges dels quals
i crítica d’aquestes, teoria que desenvolupava l’il·lustre
són directes, simpàtics i
literat Sr. Bernat Morales San Martin, reflectit en l’article
poètics.
del periòdic Las Provincias el dia 21 de març de l’any 1864.
I precisament eixos
Revista fallera Pensat i Fet de 1912
missatges, de la manera que s’emeten i de
En aquest article ens centrarem en les falles del Camp de
l’escenografia que els
Morvedre, al llarg de la història. Hem triat algunes de les
embolcallen, és el que
moltíssimes escenes de falla la crítica i sàtira de les quals
podem considerar com
van ser molt comentades en les distintes èpoques en
crítica i sàtira de les falles.
què van aparéixer:
Va haver-hi un inici o
JA HI HA SÀTIRA EN LA PRIMERA FALLA
potser diversos, però el
DE LA COMARCA
que ens han traslladat va PLAÇA VELLA - Any 1924
ser una cosa així:
ESTIVELLA “I un dia, per rivalitat o odi de classe entre dos
Però nosaltres ens centrarem en el nostre territori i,
mestres fusters, o per
lògicament, fins al naixement de les falles al Camp de
mania dels oficials al més
Morvedre no podríem dir que va nàixer la crítica. I així ens
bonàs, presumit o ximple,
traslladem a 1924 quan a Estivella es plantava la primera
es vestirà “el Pagés” de
Falla, concretament a la plaça Vella, i en ella ja trobem
manera semblant a la de
una certa sàtira que explicarem:
l’al·ludit i d’ací el primer ninot de la falla, o, en altres termes, la primera
PÀGINA 62
L
es falles són una cosa així
En una part de la falla se situava una parca de palla, que representava un mausoleu, on descansava Quico Ramón,
que era un dels fundadors de la Falla. Que a causa del seu incansable treball, o potser tot al contrari, i és que no havia mogut ni un gra d’arròs per a la construcció de la Falla, de totes maneres, li dedicaven uns versos que satiritzaven la seua faena: “Asi en este sac de palla, Que serveix de panteón, Descansa Quico Ramón, Per trevallar en la Falla. El descobriment del primer llibret de Falla del Camp de Morvedre de 1924. Lluís Mesa Reig Autor: anònim Artista faller: la Comissió REIVINDICACIONS D’UNA ÈPOCA NECESSITADA FALLA POETA LLOMBART - Any 1927
altres vegades en contra, i que
EL PORT DE SAGUNT
intentarem anar desenvolupant al llarg d’aquest article.
En 1927 es plantà la primera falla al Port de Sagunt. Per aquella època el moviment segregacionista era molt
Com diem en 1927 la falla estava
fort. Un nombrós grup de persones inicien un procés
dedicada majoritàriament al
de separació principalment a causa de les nombroses
tema de la segregació, i en ella
mancances existents (sanitat, urbanisme, transport
es podia contemplar en llenços
públic, educació, etc.), i s’arribà a crear una associació
l’abandonament dels carrers
cívica denominada UNIÓ URBANA.
plens de fem, el carro de la qual s’omplia i deixava una reguera per on passava, o quan plovia
el tema que més ha aparegut en les falles al llarg de la
quatre gotes les inundacions que
història fins als nostres dies, unes vegades a favor i unes
PÀGINA 63
Sense cap dubte, el tema de la segregació haurà sigut
això provocava:
En aso no la tinc totes Tots sabeu be lo que passa Será perque la plaça En cuant cauen unes gotes Se convertix en la mar I es presis que se fasa Barca per a navegar. I la falla estava dedicada principalment a l’estat d’abandonament dels carrers del Port. Arxiu privat del Sr. Vicente Cuenca Valiente Francisco Cervantes Martínez (El Tuto) Artista faller: Antonio Blasco San Juan UNA PETICIÓ QUE SONA
¿El tranvía?, ¡ vaya feta ¡
A ACTUALITAT
Me pareix que té pa rato. Ya día yo que no vea
FALLA LUIS CENDOYA - Any 1929
Ni fils , ni postes , ni res
EL PORT DE SAGUNT
¿Es que la pará no ésta? La pará fá molt de temps, Es pará, que no es menecha!
Fins i tot sense oblidar-se del tema de la segregació, molt
En l’acabament de la Falla es podia veure un futbolista
en 1929 en una part important de
fent malabars amb un tramvia, que representava els
la Falla se sol·licitava l’arribada
problemes que calia equilibrar perquè el tramvia arribara
del tramvia, que no arribava:
PÀGINA 64
d’actualitat en aquella època, ja
al lloc demandat:
Qui dalt de tot té´n soste Eixe franc ferrocarril, Se creu qu´es ell qüi manté Una siutat sens carril….. Y eixe trenet que tant trina ¡ fa mes focal trepitar ¡ Ell es el sosté y la mina. Hemeroteca de l’Ajuntament de València Autor: anònim Artista faller: la Comissió PRIMERES ACCIONS DE CENSURA A LES FALLES DE MORVEDRE FALLA LUIS CENDOYA - Any 1931 peró…! Resulta curiosa la
EL PORT DE SAGUNT
presencia del Dios Mercurio En 1931 ens trobem els primers moviments de censura
que aludía al progreso pero
que al llarg de la vida de les falles al Camp de Morvedre
que los suceptibles concejales
podem trobar. En aquest cas parlem de la Falla Luis
saguntinos, que prohibieron
Cendoya, i així ens relatava els fets José Martín Martínez
como era de esperar la
en el seu llibre Urbanismo y Arquitectura Industrial en
instalación del monumento
Puerto de Sagunto:
fallero, leyeron como un insulto a Sagunto:
“Quizá la más interesante sea la contenida por la falla El mojón referido lleva en su
Romanones de 1931, en la que el elemento principal
parte superior el casco simbólico
lo constituía un mojón de separación del término con
del dios Mercurio , representando
un escudo del “Nuevo Pueblo Levantino” y algunas
al parecer del Progreso, pero
inscripciones : ¡ Sagunto , te volem com a chermá
PÀGINA 65
del cruce de las calles de Luis Cendoya y Conde de
que en mitología tiene además,
entre otras la acepción de dios
en la història de les falles plantades al Camp de Morvedre.
de los NEGOCIANTES, ofensivo
Urbanismo y Arquitectura Industrial en Puerto de
para Sagunto, sentido en el cual
Sagunto de José Martín Martínez
debe tomarlo esta Comisión, por
Autor: anònim
lo que en conjunto representa la
Artista faller: la Comissió
falla cuya instalación se solicita.” ENCARA AMB INFLUÈNCIA PROPAGANDÍSTICA SEMPRE HI HA BUIT PER A LA SÀTIRA
En el Llibret las reivindicaciones de autonomía municipal se
FALLA MORVEDRE - Any 1932
hacían mucho más patentes:
SAGUNT ¡Inmortals saguntins! ¿ no compreniu qu´el PROGRES,
En 1932 l’enrenou polític a Espanya era tan complicat
Al que tots, sinse distinsió de
i es vivia amb tanta passió i efusivitat, que qualsevol
clases,
moviment es polititzava i es convertia en un verdader
Deben deixar pas ampli, recatarlo
programa propagandístic i les falles no serien menys,
y mirarlo pera que mos dixe,
i açò és el que va ocórrer en la primera Falla que es va
En vostres egoistes teories
plantar a Sagunt.
ahuyentaren? Saguntins, este nou poble, fills
La República s’acabava d’instaurar i, com no podia ser
del PROGRES,
d’una altra manera, la influència i els símbols eren molt
Orgull d´Espanya y honra
visibles en la Falla, on una de les figures principals era
Regional, es machor de edad. No sigau com els pares egoistes. Deixeumos que se emansipen, ya que aixo no significa despres. Vos volem com a chermans. La Falla no va tindre el permís per part de l’Ajuntament de Sagunt, i va ser la primera falla censurada
PÀGINA 66
a poder plantar-se al carrer per
l’arribada d’una avioneta que simbolitzava l’arribada de la República i pilotat per la justícia, no obstant això i davant de la forta influència dels símbols republicans en haver sigut tan pròxima la seua instauració, els artistes que van realitzar la falla tampoc es van oblidar dels problemes quotidians de la vida saguntina com la sequera i el mal funcionament del regadiu, que tenia desesperats tots els agricultors, o el mal estat de la calçada en tot el poble, sobretot quan queien quatre gotes, que feia que la circulació de cotxes i carros fóra impossible, i fins i tot es criticava algun problema musical de l’època, però realment el que impactà en la població va ser la crítica
Caçadors situada a la Glorieta. I
que es realitzava al carrer Pacheco (hui en dia Camí
de tot aquell esdeveniment van
Reial), per la pavimentació de l’empedrat, problema
eixir alguns versos en la Falla:
que no va ser fàcil de solucionar i que perdurà durant En Sagunto hiá alegría
moltíssims anys.
Els ha eixit la lotería, Arxiu Municipal Ajuntament de Sagunt
Que no es tan poqueta còsa,
Autor: “Nelo Caguetes”
Pues vaig llegar…i em digueren
Artista faller: Antonio Blasco San Juan
Que había eixit….la sòrt gròsa Que no creuen ferme nòsa,
LA SORT DE LA LOTERIA DE NADAL
Pues no soc tan envetjós
TAMBÉ SE SATIRITZAVA
Que veent la sòrt dels altres No me senta jo ditjós
FALLA MORVEDRE - Any 1942
El..u..s´ha comprat un gos,
SAGUNT
El altre una gabardina, I hía quí desde entonces No ha probat més..la sardina.
Sagunt íntegrament el premi de la grossa, que havia eixit
Altres sen van al Casino
sortejat. El 58.856 era el número premiat i 15 milions de
Donatse aire de senyor…
les antigues pessetes el premi a repartir entre tots els
I allí es fica a roncar
que havien adquirit algun cupó o bitllet a la Societat de
PÀGINA 67
El 22 de desembre de 1941, la loteria nacional deixava a
Con cuantsevol llauraor.
Llibret: Falla Morvedre 1942 - Arxiu Municipal Ajuntament de Sagunt Autor: Antonio Vayá Artista faller: la Comissió UN VEÍ MALHUMORAT, LA FALLA HA TRENCAT PER LA MEITAT FALLA SANTA ANNA - Any 1948 SAGUNT En 1948 una escena de la Falla Santa Anna estava íntegrament dedicada a un comerciant de la localitat, un comerciant per cert prou conegut i popular, i que, no FINS PER A LA FESTA, LA CRÍTICA ES PRESTA
molt agraït per haver eixit en la crítica de la Falla, va trencar la part de la falla on ell se sentia
FALLA LUIS CENDOYA - Any 1952
al·ludit, el comentari generalitzat
EL PORT DE SAGUNT
parlava que ho havia fet perquè La Falla Luis Cendoya en 1952 feia referència i un repàs a
es trobava podrit.
les festes locals, on uns havien de patir per a aconseguir subvenció i altres ho tenien fet:
Els fallers, per no embolicar-la més, no van tirar les coses cap avant.
Hi han comisions de festes Que para poder anar avant
d’història”
Per plases i per carrers
Autor: anònim
Tenent que anar atracant;
Artista faller: la Comissió
PÀGINA 68
Llibret de Santa Anna: “56 anys
En cambi “los de Begoña”
No s´gasten un dobló Perque el “papa” com es ric, Els ompli molt bé el surró; Asó ya es cosa sabuda; El que té diners va als bous I el que no , és queda a casa Fent-li festes a la dona. Llibret de la Falla Luis Cendoya 1952 Autor: anònim Artista taller: Vicente Moya Espejo EL METGE MALHUMORAT LA SEUA FIGURA HA APUNYALAT FALLA AV. JOSÉ ANTONIO - Any 1956 I 1957 EL PORT DE SAGUNT La Falla de l’Av. José Antonio en 1956 ha sigut molt comentada i recordada durant molts anys, en ella apareixia un metge del Port de Sagunt caracteritzat i satiritzat en ella, concretament apareixia el seu bust i una inscripció que deia: Com se paga en bóns diners lo minim es l´atensió y estar per lo met-ge atés Al metge en qüestió, home molt “Cándido”, no li va en la falla i, sense pensar-s’ho dues vegades, apunyalà amb un ganivet el seu bust.
PÀGINA 69
assentar gens bé l’aparició de la seua figura representada
L’artista faller que repetia l’any següent, 1957, en la mateixa falla i en la mateixa demarcació, el que passà l’any anterior li va donar motius més que suficients per a tornar a representar el bust del mencionat doctor i, en aquest cas, apareixia la figura completa apunyalant el bust, però la inscripció havia canviat: Candil per fora Foscor per dins Però la Falla de 1957, no sols va ser comentada l’escena que hem vist, també va haver-hi una altra que el mateix artista faller recordava en una entrevista radiofònica: Yo recuerdo-dice el locutorcuando había una falla en la que
luego se comentaba… bueno días y meses. Fijaos que le
por una ventanilla de un cine se
parque Victoria era en verano y las fallas eran en Marzo,
asomaba una cabeza mirando
pues cuando entrabamos en Agosto al parque, al cine
hacía una fila de borregos….. Los
que era al aire libre… entrábamos de golpe haciendo
borregos que éramos nosotros-
¡beeeee!, como los borregos.
comenta la locutora. Yo trabajaba en oficinas en el departamento del dueño del cine, Ciriaco Omarrementeria, y cuando salió la
éxito de las fallas precisamente
escena que comentamos de los borregos, me dijo: -
era ese, la cantidad de días que
PÀGINA 70
Bueno, una de las cosas de
Chaval ves a ver a Vicente Moya y dile que venga a
hablar conmigo. Tu entonces trabajabas en la sección de
que es tallava definitivament.
al lado lo que ya no sé es lo que te dijo.
Apareixien uns versos que aclarien on beure aigua:
Hombre, se portó muy bien. Nos invitó a todos por haberle sacado tan bien en la falla. Es que en realidad la
La podras beure de Gausa,
crítica es que allí lo que estaba era sacándole los cuartos
Del Clot del Moro filtrá;
a la gente y nosotros, como de verdad entrabamos como
Si la beus empotimá,
borregos… Bueno, pues a lo que iba, nos invitó a todos
Del filtro será la causa.
los falleros a “Casa Violeta”, a café, copa y puro.
Quan la begues, beu-la en pausa De Ponera o Figueroles
Yo creía que el puro te lo iba a dar de otra manera.
I si es preçis te consoles
Una invitación de “dieciocho pesetas” ¡oye! . Así que
Per poder calmar el ánsia,
íbamos por allí más anchos que para qué.
Pues si la beus del Paláncia Ja se filtra en les sequioles.
Tornar a començar de Fernando Isabel López i Fernando Cos Gayon
Llibret de la Falla La Saguntina –
Autor: Rafael Presencia Pla
Arxiu Municipal de Sagunt
Artista faller: Vicente Moya Espejo
Autor: anònim Artista faller: la Comissió
AIGUA CLARA I FRESCA VEURE EL FUTBOL PER LA CARA
FALLA LA SAGUNTINA - Any 1960 SAGUNT
FALLA EL REMEI - Any 1963 SAGUNT
En 1960 la falla de la plaça Major tenia com a temàtica l’aigua, en el remat el déu Neptú assentat sobre una
En 1963 en la Falla El Remei
partides d’on s’abastia aigua Sagunt: Montíber, Gausa
apareixia una escena que feia
i Pomera. I en la seua mà dreta un comptador, perquè
referència al que es produïa en
l’Ajuntament havia implantat els comptadors d’aigua,
els partits de futbol que jugava
encara que no donant un bon servei, perquè només hi
l’At. Saguntí al vell camp del
havia aigua des de les nou fins a les tres de la vesprada,
PÀGINA 71
gerra amb tres aixetes, els noms de la qual eren les
Romeu. Llavors el camp de
No falta qui s´aprofita Venent les seues entraes Als que venen de visita I les cobren ben cobraes. Llibret de la Falla El Remei – Arxiu Municipal de Sagunt Autor: anònim Artista faller: la Comissió futbol se situava en el que hui és EL SOMNI DE LA UNITAT, PER ON ESTÀ TRENCAT
la plaça de l’Antiga Moreria. Bé, doncs, el club repartia entrades gratuïtes als veïns perquè no
FALLA LA TARONJA - Any 1967
veren el futbol en les terrasses
SAGUNT
del costat del camp de futbol i La segregació sempre s’ha relacionat més amb el Port,
entraren a animar el seu equip:
més que amb Sagunt, encara que algunes vegades la Les terrases colidants
unió no se sap molt bé per on es trenca, i com explica
Al camp de futbol Romeu
l’escena mai se sap molt bé on està en l’embut la part
Estan sempre rebosant
ampla i la part estreta, i ho explicava algun poeta al
Puix de allí el partit es veu
poble de Sagunt, ho podem trobar en 1967 en la Falla La Taronja, de nova creació, es referia a aquest problema de difícil solució. Així trobem uns versos aclaridors:
El amable vehinat Es del club la pesadilla Perque al omplir el terrat
¡Sagunt! Oh vell Sagunt de fermes roques
Perjudique la taquilla
I d´un teatre antic i molt romá! Oh poble taronger , que sempre tóques, magnifics violons amb la má!.
La Junta del Saguntí Té costum de regalar
Ara vorás que al camí
Pa que al camp puguen entrar
qui va sóls no fa parella PÀGINA 72
Dos entrades per vehí
i que a ningú importa hui allò de “ser de l´anella”!
NO COMPTEM AMB TU, COM ARA FALLA PLAÇA LUIS CENDOYA Any 1972 EL PORT DE SAGUNT Que el Handbol Port Sagunt sempre ha estat deixat de la mà de Déu per les autoritats no és res de nou, de fet en la Falla Luis Cendoya en 1972 ja es reclamava major atenció, i feien referència a un programa esportiu anomenat “Comptem amb tu”, però ni per Oh poble que en el temps han mantigut
eixes, així ho explicaven en la
La clàsica postura de l´unió!
Falla:
¡Redell! deixa el sistema del embut I mira més enllà del tort cantó.
S´en aná el sol per ponent En este tros de llevant
Ja veus aquell que mirant
Com s´en anà de repent
sense gens de perspectiva,
un deport tan excelent
sempre es trobava al davant
i pràctica rellevant.
una paret de calç viva. S´en aná per no tenir Llibret de la Falla La Taronja – Arxiu Municipal de Sagunt
un pavelló com Deu mana
Autor: Anfós Ramon
com be se pot deduir
Artista faller: Vicente Luna
puix qui deu de decidir
PÀGINA 73
està sobrat de desgana. La tele, pesà constant Anuncia CONTEM AMB TU
L’IDIOMA TAMBÉ HA SIGUT PROTAGONISTA FALLA SANTA ANNA - Any 1977 SAGUNT Una altra de les guerres que sempre ha estat en les falles ha sigut l’idioma utilitzat; que si uns utilitzen les normes del 32 de Castelló, que si els altres les del Puig; en fi, que, com tot, als valencians ens costa posar-nos d’acord en una cosa i des del “romanç” hi ja hagut temps. La Falla Santa Anna en 1977 ho explicaven a la seua manera: Nos fa açò tornar al punt Que hem deixat un poc abans Per darrere, per davant
Tindre el dir de l´harmonía
A tot hom estimulant
Sens poder-lo cisellar:
I qu´en deport esta nu.
On caldria, no se parla, Si se parla, no te espai
I quan deport es practica
I si els parles quan Déu mana
I en la Divisió d´Honor.
Te diran: Ets català.
Se veu clar que predica Però de forment, ni mica;
Oh, si els àngels nos parlaren,
Ni un xicotet favor.
Digué un altre capellà Parlarien, ai sens dubte, Commoguts en valencià.
Llibret de la Falla Luis Cendoaya – Arxiu Municipal de Sagunt Autor: Rafel Presencia Pla
Llibret de la Falla Santa Anna – Arxiu Municipal de
Artista faller: Alberto Rajadell
Sagunt
Díaz
Autor: Josep de Morvedre PÀGINA 74
Artista faller: Francisco Marco Tortajada
AIXÒ DELS PREMIS EN FALLES ÉS UN POC MÉS
Autor: Vicente R. Cardet Martínez Artista faller: Hnos. Sebastian
FALLA LA MARINA - Any 1982 A L’IMPERI ROMÀ,
EL PORT DE SAGUNT
TROBEM A L´ALCALDE “CASAT”
Si hi ha una cosa que a un faller li fa il·lusió és guanyar un banderí, un tros de tela serigrafiada o brodada, el valor de la qual no és que siga elevat, però hi ha una cosa
FALLA LA MARINA - Any 1984
més alta que l’orgull, perquè això és el que els fallers
EL PORT DE SAGUNT
es juguen any rere any. Potser si no ho vius dins de les falles siga difícil d’entendre, però la passió i el treball d’un
En la Falla La Marina en 1984, es
muntó de fallers per a aconseguir un banderí fa que les
veia reflectida la poca ajuda que
falles siguen quelcom diferent. Així ho explicaven en la
per part de la Ciutat de València,
falla la Marina en 1982:
havia tingut Sagunt. L’alcalde Ricard Pérez Casado estava
Lo dels premits de les falles Es com el ball dels bastóns Quan en més interés balles Més te peguen als “cordóns” Les comissions van amunt Per el palo ensabonat, I quan casí estás a punt d´agarrarlo, has esvarat. Els premis que dalt estan Son el rebuig de la tria Puix com sempre donarán
Llibret de la Falla La Marina – Arxiu Fernando Sánchez Cerezuela
PÀGINA 75
Els millors un altre día.
assentat veient la destrucció
EL CASAL MOS HAN TANCAT
de Sagunt, mentres l’alcalde de
PER UN VEÍ MALHUMORAT
Sagunt es tocava una altra cosa… Alguns versos d’aquella falla van
FALLA PLAÇA RODRIGO - Any 1995
ser els següents:
EL PORT DE SAGUNT
No miren el quadre,
A la Falla Plaça Rodrigo, l’Ajuntament, i més concret
Que ofrena Sagunt?
la Regidoria d’Activitats, els tancava el casal. Les
Ell es el Alcalde,
explicacions no eren molt contundents, potser la
I està per damunt…
perseverança d’un veí que no parava de denunciar a la policia sorolls i al mateix temps se n’anava al Casino a
Es que els saguntins
ballar. Encara que no durà molt la tancada, els fallers van
No son valencians?
voler explicar en la Falla la situació i comentaven açò:
Ells tenen padrins, Fugint els fallers estem
Més rics i més grans…
De les boles que han rodat “Açó amic es tanca,
De les mentires i el fem
Més pronte o més tard…”
Del que mos han acusat.
(Valencia es molt guapa El Casal hem tingut tancat
Segons diu Ricard.)
Mos han donant molt turment ¿Qui es eixe ninot,
I ningú de l´Ajuntament
Que aixi han col·locat?
A buscat la veritat.
No es un borinot?. (Calla, si ès Casat)
Fins a set resolucions Al Casal han enviat
LLibret de la Falla La Marina
I jo me dic. “Che Collons”
– Arxiu Fernando Sánchez
Que falta de serietat.
Cerezuela Llibret de la Falla Plaça Rodrigo – Arxiu propi
Artista Faller: Vicente Andrés
Autor: Juan Carlos Argilés Lorente
Sánchez
PÀGINA 76
Autor: Vicent Vaya Pla
Artista faller: Pascual Guillen Pitarch
AQUEST QUADRE ESTÀ PINTAT EN DUES PARTS
Fem el següent aclarament “si el nucli antic és la historia….
FALLA PLAÇA IBÈRIC - Any 1996
L´industrial fa els diners”.
EL PORT DE SAGUNT Els intents segregacionistes del De nou la segregació del Port seria la gran protagonista
Port de Sagunt 1926-1996. Emili
en les critiques de les falles durant alguns anys,
Llueca
concretament en aquest 1996, en la Falla Plaça Ibèrica,
Autor: la Comissió
es presentava aquest quadre pintat en dues parts, on
Artista faller: la Comissió
en un apareixia el mar i la fàbrica i en l’altre el Teatre Romà de Sagunt i un mur al mig en construcció. Així
L’ESCUT DE SAGUNT
s’explicaven:
S’HA TRENCAT, SERÀ QUE HA CAIGUT UN BAC
L´escena d’aquest quadre Podría ser una unió
FALLA PLAÇA RODRIGO
La que formen els dos pobles
Any 1999
El de Sagunt i el del Port
EL PORT DE SAGUNT
Aixi tots els que ara manen
La Falla Plaça Rodrigo en 1999
I als que manarán despres,
deixava reflectida la polèmica sorgida en l’escut de Sagunt, l’opinió de la Universitat Politècnica de València deixava una infinitat de postures contràries, així ho reflectien en la Falla: Els de U.P.V. presentaren una proposta, a l´escut. PÀGINA 77
La que ha fet el consell heràldic i el croniste senyor Bru
LA CIUTAT DE LES ARTS ESCÈNIQUES FANTASMA FALLA PLAÇA RODRIGO - Any 2003 EL PORT DE SAGUNT El projecte de la Ciutat de les Arts Escèniques era tractat en la Falla Plaça Rodrigo de 2003, on els verdaders actors d’aquest projecte van ser els regidors del pacte entre el Partit Popular i el Bloc Nacionalista Valencià: I els tècnics, determinaren
La ciutat de les arts esceniques
En l´escut de Sagunt
Al Port de Sagunt varen ficar
El Rat Penat, ha caigut,
Esperen que no tarden masa
La carpela s´ha trencat
Per que al Port, tambe volen agrandar
I el Llaurel, s´ha despullat
En Sagunt tot va bé
El P.P. no es pronuncia
Per al Bloc i als del P.P.
El P.S.O.E els ha dit covars El del CIPS, s´han amagat
De totes maneres, jo
I EU. Els verds
Confie en estos regidors
Que com son republicans
Que algú fara de actor
La Corona del escut
Per que en aixó sapien molt.
Que es baja a fer la mà.
Llibret de la Falla Plaça Rodrigo – Arxiu propi
Llibret de la Falla Plaça Rodrigo
Autor: Andrés Alcaraz Asensio
– Arxiu propi
Artista faller: Andrés Alcaraz Asensio
Autor: Juan Carlos Argilés Lorente Artista faller: Juan José Moya
PÀGINA 78
Sixto
AL CLUB GLORIS, ANIRÀS SI VOLS SER “REGIDOR” FALLA EDUARDO MERELLO - Any 2005 EL PORT DE SAGUNT La Falla Eduardo Merello en 2005 ens fa referència al que en aquella època s’havia convertit l’Ajuntament dirigit per l’alcaldessa Gloria Calero: Aci veiem amb rebombori El gran mercat del pardal El club que és el consistori Amb la política municipal. De vegades, veient els plens Tens un pensament necessari: Xe! Aço no és el que és. És una casa de p…. sense propietari. Si vols un momento d´eufória D´èxtasi político-municipal Vine- te´n al Club de les gloris. I presenta´t a “Concejal” Llibret de la Falla Eduardo Merello – Arxiu Fernando Sánchez Cerezuela Autor: Vicente Andrés Sánchez
PÀGINA 79
Artista faller: Vicente Andrés Sánchez
ALINEACIÓ INDEGUDA
La directiva del club el camp vol rehabilitar,
FALLA PLAÇA RODRIGO
però com no té un dur
Any 2006
l’alineació ha de canviar.
EL PORT DE SAGUNT L’ALCALDESSA davantera, En la Falla Plaça Rodrigo de
MIGUEL ÀNGEL de porter,
2006 vestien l’equip de govern
al mig del camp CIVERA
de roig-i-blanc de l’Acer,
i a la merda se’n anem!
per a intentar paralitzar una especulació una mica conflictiva
Llibret de la Falla Plaça Rodrigo – Arxiu propi
al llarg dels anys, així ho
Autor: Amador Gázquez Moreno i Gabriel Collado Soria
explicaven:
Artista faller: Víctor Caballero Gutiérrez
El Club Deportivo Acero
REIVINDICACIÓ HISTÒRICA
del Fornàs és inquilí, però ha arribat la CALERO
FALLA ELS VENTS - Any 2008
i al solar vol construir.
EL PORT DE SAGUNT Si al llarg dels anys hi ha una reivindicació històrica és la de la Gerència del Port, any rere any i des de distintes associacions culturals, veïnals, polítiques, etc., se sol·licitava una vegada i una altra la titularitat pública d’aquest preciós espai, així ho reivindicava la Falla Els Vents en 2008: El tema de la Gerència és un tema prou delicat tu pagues una, i jo mitja PÀGINA 80
i al final no es paga cap.
Una forta discrepància
CASA MARTÍ, ROTONDES
existeix entre les parts,
A MIDES
plataformes i projectes FALLA EDUARDO MERELLO -
i permutes de sòl industrial
Any 2011 EL PORT DE SAGUNT
El poble vol la Gerència I la Gerència del poble serà, Encara que al poble li coste
L’any 2011 la Falla Eduardo
més l´espart que l´escurà.
Merello criticava com era de fàcil per als tècnics i algun regidor en concret arreglar tots els mals
Autor: Antonio Isach Cuenca
amb rotondes, en sa casa de tall
Artista faller: Andrés Alcaraz Asensio
PÀGINA 81
Llibret de la Falla Els Vents – Arxiu Antonio Isach Cuenca
i confecció. Després, una vegada
fetes, amb qualsevol cosa es
QUAN ES FAÇA EL PAVELLÓ,
decoren i apareixen monuments
D’UNA ALTRA GALÀXIA JA SÓN
per tota la ciutat. Ho explicaven FALLA LA VICTÒRIA - Any 2014
així:
EL PORT DE SAGUNT Quan li agarra la calentura I le ve la inspiració
El handbol està molt arrelat al Port de Sagunt i la Falla
Fa rotondes a mesura
La Victòria ha volgut tindre un lloc per a aquest esport.
Dignes d´investigació.
Lamentablement els polítics no han pogut o potser volgut acompanyar aquests temps amb una instal·lació
Quansevol cosa li ve bona
digna per a la categoria on competeix. I és la segona
Per rematar el monument
vegada que en aquest article per una cosa pareguda
I la rotonda corona
parlem d’un pavelló perquè jugue el Handbol Port
Amb xatarra o amb ciment.
Sagunt. La falla La Victòria ho intentava explicar en la Falla de l’any 2014:
Si voste una rotonda anhela Parle amb l´ajuntament, Ells trauran d´on siga la pela I la faran al momento. Llibret de la Falla Eduardo Merello – Arxiu propi Autor: la Comissió
PÀGINA 82
Artista faller: Rafa Cheli Collado
El hándbol local fa molts anys
Viatgem als inicis de la festa:
Que a la divisió d´honor va militar
Dos confrares van en processó
I per no tindre el pavelló cobert
Com a indumentària ciri i vesta,
El baixaren a primera nacional
Amb sentiment religiós i devoció viuen en aquest temps la Passió.
Un Ovni construïren i tornaren a pujar I ara per capacitat ens volen baixar
L’ermita de la Sang molt atenta
Davant el cementeri un nou pavelló
vol estar
El PP té paratlizada la seua construcció.
Perquè recorda les vivències del passat.
D´un altra Galàxia ací som
Ara del Castell, muralles i torres
Quan fent els pavellons
es van tombant
La nau de Star Trek el nou pareix
I els seus ells murs hui són
Però sense sostre, envelleix.
testimoni Que cal invertir mol tés en
Llibret de la Falla La Victòria – Arxiu Issuu
PATRIMONI
Autor: Víctor Coba Valero i Paco Quiles
Si aquestes joies saguntines
Artista faller: Francisco Fuentes Moreno
volem CONSERVAR.
A L’ERMITA DE LA SANG, INVERTIR PER A CONSERVAR FALLA SANTA ANNA INFANTIL - Any 2016 SAGUNT En la Falla Infantil de 2016 trobem una escena dedicada a la Setmana Santa i a la seua festa de la Passió, on el temps d’una banda fa forat en el que rodeja la festa, però PÀGINA 83
potser no tant en la mateixa festa:
És la Setmana Saguntina
Volem fer els Play Backs,
Una festa d’interés nacional
Però mai potser,
Però tal vegada algú/na podria
Sempre hi ha mil excuses
Donar un altre caràcter més
I mai es podem fer
global I per fi crear una FEMENINA
A veure si es posem les piles
confraria.
I ens deixen usar d´una vegada Un lloc que es del nostre poble
Llibret de la Falla Santa Anna –
I no dels roins del govern.
Issuu Autor: Josep de Morvedre
Llibret de la Falla La Victòria – Issuu
Artista faller: Francesc Marco
Autor: Víctor Miguel Coba Valero i Julio Lahuerta Cintas
Tortajada
Artista faller: Ferni Llopis Torres
A LA NAU DE TALLERS, ELS PLAYBACKS ES PODEN FER FALLA LA VICTÒRIA - Any 2018 EL PORT DE SAGUNT En la Falla La Victòria es reclama un lloc per a poder realitzar els playbacks que tantd’auge en les falles estan aconseguint. La Nau de tallers abandonada Vigilada com un museu, Nomes l´usen quatre gats PÀGINA 84
Que corren pels descampats
DES DE 1998 S’INSTAUREN ELS PREMIS DE CRÍTICA EN LA FJFS La crítica i la sàtira, com hem vist, sempre ha sigut molt important en la història de les falles del Camp de Morvedre, la Junta Fallera de Sagunt instaurà premis per a la crítica local en 1998, des de llavors fins hui moltes han sigut les falles que han aconseguit un dels tres premis de cada any, un dels tres banderins que tanta importància donem els fallers. En eixos dos primers anys només s’atorgava el primer premi i a partir de l’any 2000 i fins hui, excepte en 2009, que només van haver-hi primers premis, són tres banderins tant en falles majors com en infantils. A continuació farem un quadre amb les falles premiades i
PÀGINA 85
els premis aconseguits:
FALLES INFANTILS
1er PREMI
2on PREMI
3er PREMI
Santa Anna
4
2
-
Els Vents
4
1
3
Plaça Rodrigo
3
5
1
Plaça Ibèrica
3
2
5
Avda. 3 d’Abril
2
-
-
Avinguda
1
5
4
El Palleter
1
-
1
La Victòria
1
-
-
El Tronaor
1
-
-
Xurruca – Hispanitat
1
-
-
Eduardo Merello
-
2
2
El Mocador
-
1
-
PÀGINA 86
COMISSIÓ
FALLES GRANS
1er PREMI
2on PREMI
3er PREMI
Plaça Rodrigo
6
1
2
Santa Anna
4
4
-
Els Vents
4
2
1
Eduardo Merello
3
4
5
La Victòria
2
1
-
Xurruca – Hispanitat
1
1
-
Luis Cendoya
1
-
1
La Vila
1
-
2
El Palleter
-
3
-
El Mercat
-
1
1
El Mocador
-
1
1
Plaça del Sol
-
-
2
El Romano
-
-
1
El Remei
-
-
1
La Marina
-
-
1
PÀGINA 87
COMISSIÓ
Com hem pogut comprovar al llarg d’aquest article, la crítica i la sàtira són sense cap dubte l’essència de les nostres falles, i sempre que la crítica o la sàtira no incloga insults o vexacions, tindrà certes persones a favor, i per descomptat unes altres en contra, però el que en cap moment pot aparéixer és la censura, entre altres coses perquè les escenes, ninots, cartells o versos censurats mai podrem disfrutar o enfadarnos amb ells. Els fallers hem de barallar perquè la censura desaparega de les falles, recordar el que no ens deixen
PÀGINA 88
viure, mai ho podrem viure.
CAL CANVIAR L’ESSÈNCIA? ANA JOSÉ SEGURA
Així trobem la definició més adequada: “allò invariable i
parlar de l’essència de les
permanent que constitueix la natura de les coses.”, per
coses, de les persones,
això derivem essència com a perfum, o extracte líquid
dels esdeveniments?
d’una substància aromàtica, com els sinònims natura, propietats, olors, fragància, aroma...
Hem sentit dir “essència fallera”, “això ha perdut
Per tant, quan sentim parlar d’essència fallera i tornant a
essència”, però realment
la definició d’allò invariable i permanent, trobem paraules
sabem de què estem
com tradició, indumentària, familiaritat...
parlant? Una família amb essència fallera, trobem una família La paraula essència
amb solera fallera, és a dir, de les de tota la vida, on
prové del llatí ESSENTIA,
han passat diverses generacions al món faller i pot ser
que a la mateixa vegada
fills, néts o besnéts, de presidents o falleres majors,
prové d’un concepte grec
importants per l’associació a la qual pertanyen.
que fa referència a allò més característic i més
També trobem expressions com és un artista amb
important d’una cosa.
essència, on volem expressar que és un artista faller amb molta trajectòria, amb molta càrrega de premis a les
És una paraula composta,
esquenes.
formada en primer lloc pel verb llatí SUM, ESSE, amb
Per altra banda, hi ha dos conceptes: essència i modernitat,
el significat de SER, al que
que moltes voltes els associem i d’altres els confrontem.
s’afegeix el sufix NT que significa aquell que realitza
Per exemple, a la nostra ciutat, als darrers anys, alguns
una acció i finalment
s’han obstinat en fer una ofrena a la Mare de Déu amb
IA que fa al·lusió a una
essència, de les de tota la vida i mirant sempre cap a la
qualitat.
capital, on tot és molt més gran i més vistós, fent una ofrena on les flors marquen l’essència, no tant pel seu
ESSE + NT + IA
perfum sinó per la diversitat de colors i formes. Fent un PÀGINA 90
Q
uantes voltes hem sentit
mantell amb un determinat dibuix, tal qual el fan al cap i casal.
Això hi ha llocs que pot quedar molt bonic, però no s’adonen de que amb aquestes propostes, potser de modernitat, per a nosaltres, al Camp de Morvedre i d’essència i tradició per a altres, estem exterminant altres essències, tradicions tan nostres com ofrenar del braç de la nostra dona valenciana, no hi ha cosa més emocionant per un valencià, poder dur del braç a la seua parella, vore una dona tota engalanada, amb les millors gales, davant de la geperudeta, amb el seu ram, més gran o més xicotet, de flors més assequibles o de les més cares, no totes les comissions ens podem permetre ofrenar amb clavells, són molt costosos i més a aquesta època i molt menys d’un color determinat, per tal de crear el dibuix del mantell. No sols trenquem l’essència, també el pressupost de les associacions més menudes. També trenquem l’essència, hi ha PÀGINA 91
comissions que duien molts anys ofrenant, a Sagunt o Les Valls, com diu la cançó amb la manta
al coll i el cabasset, que amb
ens parlaven de l’essència, idea, forma immutable de les
estes modernitats, hem trencat
coses o les pròpies característiques que la fan única,
l’essència.
a l’actualitat també trobem essència i modernitat, on essència continua amb la seua definició d’invariabilitat i modernitat agafa les formes variables.
I què dir dels rams de les Falleres Majors renegats a un costat, tots per terra, per tal que el mantell
En definitiva, un món ple d’opcions diverses, on hauria de
lluïsca amb el seu esplendor i
tindre cabuda tant l’essència de la tradició, com crear la
galanteria i que moltes voltes,
pròpia essència de la modernitat, amb normes noves i
les persones amigues de la no
consideracions diverses, que de tant en tant creen certes
essència, s’emporten per lluir-
confrontacions i donen lloc a unes normes escrites, on
lo a la seua taula del menjador
tots hem de claudicar, ara ja no escoltem és essència
i tindre així la seua essència
fallera, és tradició, és cultura, ara escoltem, això és així
particular.
perquè ho diu el congrés.
Cal fer una reflexió, tal i com
El món faller es caracteritza per la seua particular
per a uns la paraula essència
essència on tots tenen cabuda.
té diverses consideracions a l’actualitat, ja els clàssics la consideraven de forma diferent. Al món filosòfic, essència ens fa referència a allò que constitueix la natura de les coses, allò que d’invariable i permanent tenen, en contraposició amb allò accidental, les característiques variables i mutables de les
Per tant, no estem tan lluny del món antic, Plató, Aristòtil , ja
PÀGINA 92
coses.
ON TIREM, A ROJOS O A BLAUS? CARLES CATALUÑA
morats o nous colors que ara afloren... Totes i tots hem de fer alguna cosa pel nostre esport, per la pilota valenciana a Sagunt i al Camp de Morvedre. Quants de vostès que açò lligen heu entrat mai al Trinquet de Sagunt? Torne a fer la pregunta, ja que el trinquet nostre fou multiusos... Quants de vostès heu entrat mai al Trinquet de Sagunt a veure jugar a pilota? Sabeu on està aquest trinquet? Sí! Aquell edifici de tota la vida de l’altra banda del riu que no fa molt va cedir la seua façana com a llenç... Això és el Trinquet de Sagunt. Al Trinquet de Sagunt es va disputar la batejada partida del segle de la pilota valenciana, la desena final del Campionat Individual d’Escala i Corda, la de l’any 1995, l’última que va guanyar la llegenda de
PÀGINA 94
R
ojos, blaus, taronges,
la vaqueta Paco Cabanes “El Genovés”. Al Trinquet de Sagunt es van disputar divuit finals d’aquest campionat individual i allí es van coronar Genovés, Sarasol, Grau i Àlvaro. L’última final es va disputar el 2009 i fins a hui ha tornat a obrir les portes, només en alguna ocasió, per a jugar de manera aficionada per alguns enamorats del nostre esport i per a esdeveniments que poc tenen a veure amb la pilota. Entre totes i tots hem d’aconseguir que el Trinquet de Sagunt torne a ser un referent al nostre país. Rojos, blaus i de tots els colors han de fer una aposta ferma per la seua definitiva rehabilitació i adequació. El primer pas és aquest, fa més d’un any l’Ajuntament de Sagunt va encomanar un projecte amb aquesta finalitat..., però a hores d’ara no hem tornat a saber-ne res... Confiem que més prompte que tard s’habilite de nou el trinquet i ací és on els veïns i veïnes de la comarca hem de fer la nostra feina. Ara és el moment
de la modernització de la pilota
que de fora vindran que de casa ens tiraran, que torna
valenciana i hem de participar
a estar d’actualitat, en veritat ja fa temps que ho està,
des de tots els estaments de la
discutir d’on ve i on va la nostra llengua..., és el moment
nostra societat.
d’adonar-se del vertader potencial del nostre esport. Vos imagineu que en compte de construir pistes de pàdel,
A la nostra comarca la pilota
quan aquell boom de la raqueteta, haguérem apostat per
valenciana gaudeix de gran
la pilota valenciana i per construir trinquets, frontons o
afició i es practica tant a pobles
carrers artificials de pilota?
de les Valls com de la Baronia... Imagineu un trinquet comarcal
Raul d’Alfara, Álvaro de Faura, Dani de Benavites, Melchor
a Sagunt a plena activitat i
de Benavites, l’actual José Salvador de Quart de les
rebent a diari joves de la nostra
Valls..., hem de treballar totes i tots perquè, relativament
comarca? Imagineu una escola
en poc de temps, un dels pilotaris del moment porte el
de pilota comarcal? Imagineu
cognom “de Sagunt”... Vos ho imagineu??
un campionat potent patrocinat per la futura mancomunitat com ho fan altres? Sagunt ha pecat durant molt de temps de viure d’esquenes a la comarca i ha de saber ser la nostra capital, la capital dels poblets més propers... Cert és que als últims anys alguna cosa està canviant, hi ha coses ben fetes i necessitem que l’esport i, més concretament, el nostre esport siga un eix vertebral. En aquests temps que està de veure qui la té més llarga, que defenem la nostra terra pensant
PÀGINA 96
moda mesurar-se la bandera a
LA FORJA DEL FUTBOL SOCIAL CARLES LÓPEZ
nosaltres amb un mundial servit poc després d’un colp
vuitanta sobreviure incloïa
d’Estat. Era una Espanya que ja somiava amb Europa
una immersió de fum en
però que distava molt de ser-ho.
uns recreatius on només mirar era l’opció més
En aquell Port de Sagunt cada descampat era un estadi.
rendible. Els nostres pares
Dues pedres servien de pals i el travesser depenia de
lluitaven per mantindre el
l’altura del porter. No et convenia elevar la pilota per a no
seu treball intentant evitar
assumir el risc d’una eterna discussió sobre l’altura de la
el tancament dels Alts
porteria. Les sabatilles duraven un parell de mesos i les
Forns. Portar un rellotge
marques no estaven en anglés encara; la set es combatia
calculadora estava de
als lavabos dels bars i els genolls sagnaven amb tanta
moda a pesar que a penes
freqüència que ja ningú es preocupava.
calculàvem res. Els alts tipus d’interés alimentaven
En aqueix xicotet món submergit i impermeable l’única
els comptes d’una caixa
solució era concebre el futbol com un element social de
local que ens regalava
cohesió i integració. El futbol com a fenomen inclusiu
un equipatge d’Espanya
va aconseguir ajornar les addiccions de molts, aplacar
i una carpeta verda per a
els seus dolors més interns i completar les expectatives
anar al col·legi. Els Rotring
d’altres. Diuen que la segona generació d’immigrants té
lluitaven per substituir
problemes d’identitat. El Port de Sagunt sempre va tindre
la puresa nostàlgica de
una segona generació d’immigrants sense identificar. La
la ploma. El carrer era
Factory Town era un macroprojecte de futbol de classe
un espai conquistat pels
obrera on tot es mesclava.
xiquets. L’imperi dels cotxes no havia arribat.
L’única opció era l’intercanvi local. Els majors jugaven
Els quioscos tenien una
al carrer d’Astúries o al Fornàs. Els xicotets jugàvem
paret libidinosa i una altra
al camp de La Forja. Hi havia tants xiquets involucrats
informativa on s’incrustava
que es podia fer una lliga. Era difícil trobar algú que no
El Caso per a recordar-
jugara al futbol. Ens coneixíem pel nom i l’equip. Supose
te que el perill sempre
que jo era Carlos el de La Forja però hi havia noms amb
estava en la portada. I el
el cognom del Casino, del CPO, dels Once Leones, de
futbol s’abalançava sobre
PÀGINA 98
A
l Port de Sagunt dels
l’Esperanza, i tants altres derivats, escissions...
Érem nosaltres i el nostre equip, el nostre espai primari
que ningú podia falsificar perquè
d’identitat, el nostre primer escaló de convivència. Això
ens coneixíem tots. L’arbitratge
era el futbol social, un lloc en què conviure; una escola
era una mestria de la vida,
de la vida; un voluntariat d’educació esportiva; un marc
un voluntariat de disciplina
d’integració.
bàsica i abraços en forma de targeta groga. Tot es formava
El futbol social va arribar a existir, tenia sentit en un lloc
mitjançant una tela d’aranya
sense fills de papà on no hi havia gespa ni natural ni
miraculosa, un castell de naips
artificial. El camp no era de ningú, el campionat era una
amb la resistència de l’acer que
improvisació d’arquitectura voluntària, els registres de
fabricaven els nostres pares.
punts, golejadors, targetes eren traços d’una intenció de En aquell campionat de La
rigor.
Forja tot era dur. El camp era En el fons res d’això era important, l’important era el
dur, tenia més sentit jugar amb
camp com a catalitzador d’inquietuds, com a imant de
sabatilles que fer servir bótes,
vocacions, com a paravent de separació de la realitat
però la disfressa ens pareixia
d’una reconversió industrial que ens posava enfront
imprescindible per a aparençar
de l’abisme. O un dic de contenció enfront d’un mercat
el que volíem ser. El baló era
de noves substàncies evasives que destrossava vides
dur, tan dur que elevar-lo era
davant de ta casa. I sempre un indret de distracció,
una especialitat i rematar-lo un
il·lusió, entusiasme, passió i esperança.
atreviment. Els colps de peu eren durs, però encara no havien
Per això a ningú li importava que les línies estigueren
desembarcat massivament les
tortes. A ningú li importava que les mesures foren els
canyelleres. Les mitges baixes
passos de qui assumia la tasca. A ningú li importava que
continuaven sent el símbol de
les xarxes estigueren trencades, perquè només servien
la valentia, de l’absència de por,
per a embellir el gol d’un xiquet que estant allí no estava
de la despulla irracional de la
en una altra banda.
protecció, de la naturalitat del risc. Com ho era tota la nostra vida. No hi havia llum artificial
amb més voluntat que coneixements encara, que
amb la qual cosa els nostres
buscaven camisetes i les guardaven, que omplien fitxes
PÀGINA 99
Tot va ser gràcies a la generositat de gent entregada,
ritmes eren tan urgents com el
capvespre. No hi havia vestuaris,
guió que s’escriu entre setmana. Vam aprendre que la
cosa que convertia el nostre
constància i l’esforç són un trajecte que et du a tots els
equipatge en la nostra roba. I
llocs.
tanmateix funcionava. En aquell moment ningú somiava amb la glòria. Només Però allí va ser on vam créixer.
somiava amb divertir-se un poc més, amb un pont fins
Vam aprendre a negociar l’altura
a inserir-se en la vida obrera d’un poble obrer. Potser
del travesser. Vam aprendre a
ajornar la connexió amb la terra però no viatjar a l’espai
assumir una funció concreta.
galàctic. Érem xiquets immersos en un campionat on
Vam aprendre a comprometre’ns
tots acabàvem sent campions.
amb el col·lectiu. Vam aprendre el respecte pel rival. Vam
Ara entenc per què ens donaven una medalla a tots cada
aprendre que les caigudes fan
vegada que acabava la temporada. Era la seua manera
mal per a obligar-te a alçar-
de recordar-nos que havíem crescut cremant en la forja
te. Vam aprendre que tot el
del futbol social.
món és com es comporta en el camp. Vam aprendre que el nostre primer carnet d’identitat era una fitxa esportiva amb un segell imaginari, el nostre primer passaport per a eixir de casa. Vam aprendre que el significat de rival i adversari acabaria semblant-se al de company. Vam aprendre que el col·lectiu té vida pròpia més enllà de l’agrupació d’individualitat. Vam aprendre que l’ajuda és un camí de doble recorregut. Vam aprendre la de calfar. Vam aprendre que el dissabte és només la funció d’un
PÀGINA 100
impaciència d’esperar a eixir,
ESSÈNCIA D’UNES TRADICIONS
EL QUE COMPTA ÉS L’ESSÈNCIA GIL-MANUEL HERNÀNDEZ (ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS FALLERS)
per la monumentalitat, que
de mercantilisme,
sovint és proporcional a una
d’espectacularitat, de
escassa preocupació pels
gegantisme cultural de
continguts crítics. Doncs bé,
masses i de consum de
enfront d’estos dos tipus de
productes que prompte
falles, la falla pack o falla
resten obsolets, ornats
modular estàndard, i la falla
només per una efímera
espectacle gegantesca o
fama, la que proporcionen
de superproducció, caldria
els mitjans de comunicació
reivindicar un tercer tipus de
que ràpidament canvien
falla que en els darrers anys
d’objectiu. En este context,
alguns artistes i comissions han
les falles han accentuat el
conreat en places modestes
seu perfil de mercaderies
però plenes d’història amb
de consum ràpid i s’han
falles menudes, no massa altes
convertint en una mena
o grans, a l’alçada quasi de
de falles fast food,
l’espectador que les visita.
que resulten fàcilment ingeribles i sense massa
Estes falles es diferencien de
problemes d’assimilació.
les falles estàndard i de les
Així, es consolida una
falles gegants per dos trets
falla de consum ràpid,
essencials: en primer lloc, perquè
que potser tan gran com
són confeccionades amb baixos
menuda, però al capdavall
pressupostos, i així resulten unes
insubstancial.
falles dignes però de dimensions menudes, un poc rescatant
A més a més, sobre la
l’esperit de les primeres falletes
gran massa de falles en
de placeta i portal; en segon lloc,
sèrie semblen destacar
perquè estes falles tenen un alt
les falles enormes,
contingut satíric, paròdic i crític,
que busquen destacar justament per la grandària,
PÀGINA 104
A
l món corren temps
que són les tres condicions de la falla clàssica, molt lluny
d’eixe succedani modern de
Irònicament, les grans falles infantils s’han transformat
l’“enginy i gràcia”. Potser estes
en macrofalles infantils, el preu de les quals desborda
falles no obtenen grans premis,
la quantia de les falles grans més humils, a més de
però sí que són molt visitades
confondre el concepte de falla amb el concepte
i valorades per les respectives
d’imant atraient de ninotets de tota mena, en un totum
comissions, sobretot perquè,
revolutum on al capdavall només es distingix una mena
com passa en barris amb
de bola envoltada de figuretes sense massa trellat. En
problemes urbans, eixes falles
tot cas, en el tema de les falles modestes però crítiques
poden servir per a denunciar
torna a evidenciar-se una “veritat incòmoda”, que no per
i reivindicar, pràctica que les
real deixa de ser sistemàticament obviada per la major
falles estàndard i les falles
part del món faller: tota estètica implica ideologia, o
gegant quasi han abandonat per
dit d’una altra manera, la forma, l’estil i el disseny mai
complet.
no són neutres i la mateixa negació d’esta veritat la confirma, perquè pressuposa una ideologia subjacent
D’altra banda, les falles
de suposat apoliticisme, que com tots els apoliticismes
menudes, les falles
implica un profund conservadorisme i immobilisme.
modestes, presenten una tercera virtut: són cadafals
Així i tot, les falles menudes, eixes que resumeixen
sostenibles, econòmicament
el millor de l’essència de la festa fallera primigènia i
i ecològicament, i a més
transgressora, estan al carrer, cada any amb més força,
estan dissenyats per a una
desplaçades encara del focus mediàtic, però constituïxen
dimensió humana, és a dir, són
una saludable iniciativa que va guanyant terreny en un
deliberadament menuts per a
temps on només val allò que és gran, espectacular i
acostar-se més a l’alçada de les
rendible, mostren la cara més creativa d’una festa que
persones i les seues inquietuds.
afortunadament és cada vegada més diversa, plural i
Paral·lelament, també hi ha les
acollidora.
falles modestes infantils, que reunixen les mateixes virtuts i les augmenten perquè solen és dir, acostades a l’univers i cosmovisió dels més menuts.
PÀGINA 106
ser veritablement infantils,
ESSÈNCIA PERDUDA JUANJO MEDINA
s’han vist complementades per passacarrers amenitzats
han canviat. I en els
per bandes de música, les quals també oferien concerts
últims anys s’han anat
a peu de falla o tocaven “La Marsellesa” a l’hora de la
incorporant i/o perdent
cremà. A més, es distribuïen coques i pastissos entre els
tradicions, encara que
veïns i abonats a la comissió i es cremaven traques en
això no és mal senyal en
les despertades, de nou junt a la banda de música, o bé a
principi, ja que els usos
migdia. Després anaren rodejant la festa —i finançant-la—
van mutant i sol ser el
representacions teatrals, sopars de fallers d’honor o balls
subjecte celebrant, és a
amb orquestra.
dir, qui organitza la festa, qui va variant els aspectes
De totes estes coses, habituals fins no fa molt de temps,
que més poden interessar
encara en sobreviuen algunes, i d’altres han deixat pas
el públic i el fester. El que
a discomòbils, batucades o mascletades “disparades”
pot ser un mal i primer
amb els tubs d’escapament de motocicletes. Uns altres
símptoma cap a una
comencen a tindre un paper quasi testimonial en els
desaparició d’elements
programes d’activitats de les comissions, com pot ser
primordials de la Festa és
el cas de les despertades, que quasi han desaparegut,
la pèrdua de protagonisme
en ser molt poca la gent que baixa a primeres hores del
de la raó de ser de tot,
matí als casals, i és que el reggeaton absorbeix massa
la pròpia falla, la qual
energies.
pot veure’s amenaçada per una sèrie de factors
Amb tot açò, i molt més, es rodeja un cadafal que malviu
que poden acabar per
moltes vegades abandonat al creuament, patint la
arraconar-la i convertir-la
indiferència del públic, i, el que és pitjor, dels mateixos
en una excusa, com ja de
fallers que deixen de costat el seu fet diferencial i allò
vegades sembla que està
que ens dóna nom.
succeint. La falla està convertint-se en l’excusa perfecta perquè Des que es planten falles,
grups d’amics i coneguts, constituïts en comissió,
estes no han sigut, quasi
prenguen a l’assalt per uns dies, en ocasions massa
mai, un element únic, i les celebracions al seu voltant
PÀGINA 108
L
es falles, com la societat,
dies, l’espai públic i es dediquen a ficar música amb el volum més alt possible per a acompanyar-se mentre
s’agrana el carrer, es menja a qualsevol hora del dia o es
que li menja tot allò que està
convida els amics a un cubata en el nou gran element
relacionat amb les pintes als
vertebrador de la setmana fallera: la carpa. En algunes
cadafals. En el de Las Provincias
comissions provoca més mals de cap contractar, decorar
fins i tot han desaparegut els
i deixar a punt la carpa que contractar l’artista faller i el
esbossos de les falles, però sí
treball d’este. Tant un com l’altra, artista i falla, només
que podem trobar centenars
interessen si el jurat és benèvol i concedeix premi a
de fotografies de les falleres
la composició, cosa que du aparellada un altre acte,
majors de València i les seues
l’arreplegada de premis, per al lluïment dels fallers i
corts d’honor. Una de les
falleres, que, amb ulleres de sol i polar, ballen despacito
raons d’esta minimització de
al compàs de la música de la xaranga.
les falles a les publicacions falleres —sí, per a mi també és
La falla es deixa de costat fins i tot en les publicacions
un contrasentit— ve provocada
de la majoria de les webs o perfils socials dels òrgans
en part per la necessitat de
oficials, com la mateixa Junta Central Fallera, i les
cobrir econòmicament els
comissions, que si pengen amb diligència fotografies,
pressupostos d’estes, i que
cartells o programes d’activitats com les paelles de mig
en bona part són assimilats
any, festivals de boixeteres, excursions o qualsevol acte
per la publicitat —com abans
al qual acudeix la fallera major, figura que també d’uns
apuntava— de les empreses de
anys cap ací està envaint gran part de l’espai que ha
teixits, confecció de vestimentes
d’ocupar la falla.
i de complements tradicionals, que busquen obtindre una
No caldria recordar que sense fallera major es pot plantar
major repercussió del seu
falla, però sense falla no té cap sentit la figura de la
producte, i més si una fallera
fallera major. Però la sobredimensió que pateix tot al
major de València els tria per
voltant de les falleres majors té com a conseqüència que
a complementar el seu aixovar
per a gran part de la premsa especialitzada les falleres
l’any que és triada per al càrrec.
majors, i en especial les de la ciutat de València, es Amb tot açò, la desvinculació del
en concepte de publicitat. Només cal pegar una lleugera
subjecte celebrant amb la seua
mirada als especials de falles dels diaris Levante-EMV i Las Provincias per a adonar-se del nombre de pàgines
PÀGINA 109
convertisquen en la gran font de vendes i d’ingressos
pròpia marca d’identitat, es a dir, del faller cap a la falla, provoca
que baixen els pressupostos
la Ciutat Fallera i la professió d’artista faller, o els
dedicats als cadafals, tenint com
compromisos per part de les comissions —almenys de la
a conseqüència que els tallers
ciutat de València— d’augmentar el mínim de pressupost
fallers, en particular els més
per a poder entrar a concurs de falla, esta puga estar en
xicotets, tinguen problemes per
clar retrocés dins de la Festa?
a cobrir els ingressos necessaris per a passar l’any, cosa que
Puix perquè és possible que algunes comissions facen
provoca pèrdua de llocs de
malabarismes amb les subvencions però no les destinen
treball, i en alguns casos el
per anar pujant els pressupostos de falla. Perquè encara
tancament dels obradors, cosa
no ha tingut el mando en la plaça de la Festa un equip
que, segons denuncia des de fa
de govern al cap i casal que haja complit les seues
temps el Gremi d’Artistes Fallers,
promeses dirigides a salvaguardar la Ciutat Fallera i la
està posant en perill la professió.
professió d’artista faller, llevant de visitar els obradors
I també té com a pas següent
poc abans de falles per a fer-se la foto, senyalitzar on
que els artistes més majors
està el barri, pagar un mural, ja ple de clevills i pelats,
estan començant a vendre els
que no ha servit de res, o bé publicar projectes de
seus obradors de la Ciutat de
rehabilitació de la Ciutat Fallera —irreals i amb molta
l’Artista Faller a professionals
probabilitat irrealitzables, i més si no es destina ni un sol
d’altres rams o bé per a activitats
euro, com en els pressupostos de la ciutat de València
que res tenen a veure amb
per a 2019—, que després s’ofeguen al fons d’un calaix
l’economia —en principi— com el
fins a quinze dies abans de falles, en què s’han de salvar
cas de la nau venuda el passat
aparences i netejar la consciència del polític de torn. I
mes de juliol a una confessió
finalment perquè, com apuntava al principi, la festa ha
religiosa.
canviat i els pressupostos es diversifiquen generant, en alguns casos —la majoria per alguns—, una depreciació del volum econòmic dedicat a la falla, i encara que
com és possible que amb
segons les dades de la JCF eren poc més d’una vintena
subvencions a la falla per
les falles de la ciutat de València aquelles que no
part d’alguns ajuntaments,
arribaven al mínim desitjat per a plantar una falla digna.
amb promeses i projectes mai
La sensació és que moltes més comissions podrien
complits o concretats per part de les autoritats per a revitalitzar
PÀGINA 110
I et preguntaràs, lector pacient,
fer un xicotet esforç assumible i gens desgavellat per a poder augmentar la qualitat dels cadafals a totes les
demarcacions, cosa que duria emparellat un efecte
i música de llanda, seran
dominó als obradors fallers i per tant a la professió
incapaços de tornar a fer sonar
d’artista faller.
una dolçaina i un tabal en una ofrena, oblidaran el que és
Per a revertir la situació, i que la falla torne a ser l’eix
una despertada, i plantaran
central de la festa, caldria fer una revisió a fons del
qualsevol cosa susceptible de
model de festa que volem per a les properes dècades,
ser cremada, però buida de
aquell que volem que hereten els fallers i falleres del
contingut, sense transmetre cap
futur, que formen ara les comissions infantils i que si
idea, sense esperit crític, sense
veuen que com que (quasi) tot va a menjar, beguda
qualitat artística... Caram!! Si açò
ja està passant en moltes de
De la mateixa manera s’ha de posar en valor davant
les falles plantades als carrers
els turistes, com tants altres aspectes de la Festa, i
i places en març, on sembla
més ara que es compta amb la declaració de Patrimoni
haver-se abandonant l’ànim
Immaterial de la Humanitat, aprofitant la inèrcia —si
àcid i de denúncia primigeni, i
encara en queda— d’esta declaració per a contrarestar la
han convertit els cadafals en
conversió de la festa fallera, almenys a València, en una
un decorat insuls i suau amb el
riuada humana on guanya espai any a any el turisme de
poder, la societat, els usos o amb
baixa qualitat, que busca diversió, beguda i s’arrima a la
tot allò que alguna vegada ha
festa sense intenció de fruir de les seues particularitats,
sigut exposat en una falla.
com la pólvora, la música, la indumentària o la cultura fallera dels llibrets o el teatre, participant en alguns
Hem d’educar els xiquets i
d’estos aspectes de la festa si se’ls topeta per casualitat
xiquetes —i desgraciadament
en deambular pels carrers i places de les ciutats on es
molts majors— per a salvar
plantes falles. Si no revertim la tendència i podem fer que
l’essència de la festa, la falla,
el turista i el natiu s’apropen a la Festa en altres èpoques
i per això hem de començar ja
de l’any, aprofitant també els espais museístics, com els
a recuperar-la i tornar a fer-la
museus del Gremi i el Faller de les diferents poblacions
el centre festiu i sentimental
que compten amb un, i així plantar l’idea que visiten la
d’allò que ens mou, fent visites
festa amb una visió més apropada als caràcters culturals
als tallers en què la raó siga
que festívols, la pèrdua de l’emblema que suposa el
el cadafal i conéixer l’artista
cadafal serà cada dia més evident.
i els processos artístics, i no l’esmorzar previ; organitzar
Si aconseguim eixe canvi de tendència, a pesar de tot
activitats a les comissions
el terreny perdut de cara a les noves generacions i als
relacionades amb el projecte
visitants, encara tindrà remei la Festa i salvarem de
per provocar que els membres
l’extinció la seua raó de ser.
de la comissió el coneguen en profunditat; promoure més activitats al voltant de la visitant, per convertir-la en l’eix els dies que està plantada.
PÀGINA 112
falla que l’òbriguen al barri i al
DE LA XINA A VALÈNCIA, PÓLVORA I PIROTÈCNIA GABY COLLADO
literalment “medicina de foc”. No obstant açò, aquest
la pirotècnia en les
nom solament es va començar a usar alguns segles
falles hem de fer un
després del descobriment de la mescla.
xicotet recorregut en la història i l’origen de la
Per a trobar el primer esment de la paraula pólvora hem
pólvora, la qual és una
de remuntar-nos al 142 dC, durant el regnat de la dinastia
part imprescindible en
Han. Un alquimista xinés anomenat Wei Boyang va ser el
la pirotècnia dins del món
primer a deixar informació escrita de la pólvora. Aquest
faller, ja que la invenció
en els seus escrits tan sols va esmentar una mescla de
de la pólvora negra va
tres elements que “volaven i ballaven violentament” quan
suposar, sens dubte, el
s’encenien. No hi ha més informació sobre aquesta pols
començament de l’art
disponible en els seus escrits. No obstant açò, se suposa
pirotècnic. Una casualitat
que es referia a la pólvora, ja que cap altre explosiu a
provinent de barrejar
partir de tres elements era conegut en el món en aquell
carbó, salnitre i sofre.
moment.
Encara que no hi ha una teoria clara, s’afirma que la pólvora va ser inventada a la Xina quan els taoistes intentaven crear una poció per a la immortalitat, que era alguna cosa en la qual molts alquimistes xinesos estaven treballant en aquells dies. La paraula xinesa per a “pólvora” és en xinés: 火药/火 藥, pinyin: huŏ yào / xuouiɑʊ/, la qual significa
PÀGINA 114
P
er a poder parlar de
Amb el pas dels anys no va ser
l’evolució d’aquesta per a armes va ser gradual. Un text
sinó fins al segle VII dC, durant
escrit l’any 300 dC per un erudit xinés, amb el nom
el regnat de la dinastia Tang,
de Ge Hong, durant l’època de la dinastia Chin, fa un
quan la naturalesa explosiva
clar esment de la pólvora i, el més important, del seu
de la pólvora va poder ser
caràcter explosiu. No obstant açò, en els seus escrits
regulada i posada en ús. Alguns
també va esmentar que els alquimistes de l’època no
registres sobre el descobriment
van poder frenar la combustió de la mescla explosiva,
de la pólvora indiquen que la
cosa que alguns investigadors van haver de pagar amb
dinastia Tang va utilitzar la
les seues vides.
PÀGINA 115
Una vegada descoberta la fórmula de la pólvora,
mescla en antics focs artificials
la fi de la dinastia Tang fins a principis del segle X, els xinesos van fer rifles rudimentaris emplenant pals buits de bambú amb pólvora. Al segle X ja s’utilitzava amb propòsits militars en forma de coets i bombes explosives
ja usaven la pólvora durant els anys 904 a 906 en
llançades des de catapultes. Se
projectils incendiaris anomenats fei-ho (foc volador).
sap que ja l’any 1126 s’utilitzaven
No obstant açò, alguns no creuen en aquesta afirmació.
canons fets de tubs de bambú
Diuen que va ser utilitzada per primera vegada pels
per a llançar projectils a l’enemic.
xinesos en batalles en 919 dC per a encendre un altre
Més tard aquells tubs serien
incendiari anomenat el “foc grec”.
substituïts per uns altres de metall més resistent; el més
A mitjans segle X, un baner de seda xinés mostra una
antic del que es té notícia data
llança de foc, precursora de la pistola de pólvora. La
de 1290.
recepta més antiga de pólvora per a ser usada en la guerra es va trobar en un compendi militar xinés escrit
Omplien amb pólvora un extrem
en 1044 durant el regne de la dinastia Song del Nord. Per
i posaven una bola de metall
al segle XII els xinesos havien començat a usar rifles de
en l’altre. Encenien llavors
pólvora i canons fets de ferro sota la dinastia Song.
la pólvora, que esclatava i Les forces militars xineses usaven armes basades en
velocitat que podia exercir un
pólvora (coets, mosquetes, canons) i explosius (granades
dany considerable a un soldat
i diferents tipus de bombes) contra els mongols quan
enemic. Els rifles i canons de
aquests intentaven entrar a les seues terres a la frontera
ferro no es van inventar fins
nord. Després que els mongols conquistaren la Xina i
al segle XII. El que va ocórrer
fundaren la dinastia Yuan, van usar la tecnologia militar
fins llavors és una mica vague. Alguns sostenen que els xinesos
PÀGINA 116
impulsava la bola de metall a una
xinesa per al seu intent d’invasió del Japó, on també van utilitzar la pólvora per a propulsar els seus coets.
Armes de foc amb clau de metxa originària d’Europa usada durant la Dinastia Ming. Font: Wikipedia.org
xinesos. No obstant açò, des de
fabricació a Europa es troba en un document del monjo anglés Roger Bacon, a l’epístola De secretis operibus artis et naturae, et de nullitate magiae (ca. 1250). En aquest text llegim: “Accipiatur igitur de ossibus Els xinesos es van esforçar a mantenir el coneixement
Adae, et de calce sub eodem
de la pólvora en secret per a la resta del món. Ja al segle
pondere; et sint sex ad lapidem
XI, la dinastia Song li havia prohibit al seu poble negociar
Tagi, et quinque ad lapidem
amb el sofre o salnitre amb qualsevol estranger. Però
unionis; et terantur simul cum
mentre que la dinastia Song va continuar perfeccionant
aqua vitae, cujus proprium est
les seues armes de foc, el seu secret de la pólvora es va
dissolvere omnes res alias,
filtrar al món islàmic i a l’Imperi Romà.
ita quod in ea dissolvantur et assentur. Et iteretur multotiens
Es creu amb certesa que el món islàmic va adquirir el
contrition et assatio, donecin
coneixement de la mescla explosiva en algun moment
cerentur; hoc est ut uniantur
entre 1240 i 1280. A partir d’aquest moment, les fórmules
partes, sicut in cera. Et signum
o receptes de la pólvora es van distribuir per tot el món.
incerationis est, quod medicina
En general es creu que la tecnologia de la pólvora va
liquescit super ferrum valde
ser portada a l’Índia a mitjan segle XII pels mongols que
ignitum; deinde ponatur in
havien conquerit l’Índia i la Xina. No obstant açò, uns
eadem aqua in loco cálido
altres sostenen que va arribar a l’Índia uns cent anys més
et humido, aut supendatur
tard.
in vapore aquarum valde calidarum; deinde dissolvantur,
La fórmula i el coneixement de la pólvora es van
et congelentur ad solem. Dein
estendre ràpidament a Europa, probablement a través de
accipies sal petrae, et argentums
la Tercera Croada o a través de la Ruta de la Seda. Va ser
vivum convertes in plumbum,
utilitzada per primera vegada a Europa a nivell bèl·lic en la batalla de Crecy, que es va lliurar en 1346.
PÀGINA 117
Bomba mongola durant les Invasions mongols al Japó després de fundar la Dinastia Yuan, 1281. Font: wikipedia.org
La primera referència a la seua
et iterum plumbum eo lavabis et mundificabis, ut sit próxima
argento, et tunc operare ut
“... tiraban [los árabes] muchas pellas [bolas] de hierro
prius. Item pondus totum sit
que las lanzaban con truenos, de los que los cristianos
30. Sed tamen sal petrae LURU
sentían un gran espanto, ya que cualquier miembro del
VOPO VIR CAN VTRIET sulphuris;
hombre que fuese alcanzado, era cercenado como si lo
et sic facies tonitruum et
cortasen con un cuchillo; y como quisiera que el hombre
coruscationem, si sias artificium
cayera herido moría después, pues no había cirugía
- Cap. XI”
alguna que lo pudiera curar, por un lado porque venían [las pellas] ardiendo como fuego, y por otro, porque
Hi ha teories que diuen
los polvos con que las lanzaban eran de tal naturaleza
que Berthold Schwarz, un monjo
que cualquier llaga que hicieran suponía la muerte del
alemany, al començament del
hombre. ... et dieronle con una pella del trueno en el
segle XIV, pot haver sigut el
brazo, et cortarongelo, et murió luego otro día: et eso
primer a emprar pólvora per a
mismo acesció a los que del trueno eran feridos. Et aun
impulsar un projectil, encara que
la estoria va contando de los fechos de la hueste.”
sembla que per aquella mateixa època els àrabs ja l’havien usat
Siguen les que foren les dades precises i les identitats
amb aquella mateixa finalitat a
dels seus descobridors i primers usuaris, la veritat és
la península ibèrica, segons es
que la pólvora es fabricava a Anglaterra en 1334 i que
desprén de les cròniques del rei
en 1340, en territoris hui pertanyents a Alemanya, es
Alfons XI de Castella. El següent
comptava amb instal·lacions per a produir-la. El primer
paràgraf correspon a la crònica del
intent d’emprar la pólvora per a minar els murs de les
rei Alfons XI sobre l’assetjament
fortificacions es duu a terme durant l’ocupació de Pisa
d’Algesires (1343), i és la primera
(Itàlia) en 1403. A la segona meitat del segle XVI, la
referència escrita de l’ocupació de
fabricació de pólvora era un monopoli de l’estat en la
la pólvora amb finalitats militars,
majoria dels països. Va ser l’únic explosiu conegut fins
si bé hi ha qui sosté que aquella
al descobriment del denominat or fulminant, un poderós
mateixa substància ja havia sigut
explosiu utilitzat per primera vegada en 1628 durant les
utilitzada, també pels àrabs, en
conteses bèl·liques que es van desenvolupar al continent
la defensa de la ciutat de Boira
europeu.
Alfons X el Savi, quasi un segle abans.
PÀGINA 118
(Huelva) quan va ser assetjada per Així mateix, hi ha estudis que sustenten la introducció de la pólvora a Occident a través de les vies de penetració
àrabs durant els segles XIII i XIV. D’aquesta manera
Els primers coets que van ser
l’entrada de la pirotècnia a la península ibèrica hauria
pirotècnia estaven construïts en
vingut del món musulmà, que va aportar, entre uns
fusta, tallats a mà, artesanals,
altres, elements com coets, bombes, traques i llums
amb la dimensió imaginària
de colors. Àdhuc sent la teoria més estesa, alguns
d’un drac, açò ja és al segle VI.
investigadors consideren que van ser els croats els qui
Per aquesta mateixa època,
van portar els coneixements sobre la pólvora des de la
van començar a propulsar les
Xina fins a Occident.
seues fletxes en les avançades de batalla amb aquesta pols
I COM APAREIX LA PIROTÈCNIA?
negra. Així, van impulsar l’atac
Segons confirmen antics escrits, al principi, la utilització
Va ser el principi de moviment
de la pirotècnia estava limitada a les cerimònies
d’aquests coets a propulsió
religioses, en les quals s’usava per a espantar els mals
el que va donar origen a la
esperits. Al segle XI, amb la dinastia Song comença a
pirotècnia. Com hem esmentat
popularitzar-se, però durant alguns segles es continua
anteriorment, la fórmula de la
fabricant de manera artesanal. La seua primera finalitat
pólvora es va expandir a la resta
va tenir a veure amb celebrar la prosperitat i la pau i
del món, la qual cosa va fer que
espantar esperits malignes. Els xinesos, una vegada que
el seu coneixement i el de la
van descobrir les propietats de la pólvora, van seguir
pirotècnia anaren propagant-se
investigant per a perfeccionar-la. A partir d’obtenir una
per diferents països, fins a arribar
fórmula millorada, van trobar que podia ser utilitzada
entre uns altres a Aràbia. En 1258
fàcilment com a combustible per als coets que usaven
existeix un primer registre escrit a
per a les seues festivitats.
Europa de l’ús de la pirotècnia. A Espanya els àrabs van fer renàixer els focs artificials en totes les festes, fabricant coets, bombes, traques i llums de colors; no hi havia festeig PÀGINA 119
Antic artefacte pirotècnic xinés. Font: quieninvento.org
contra els mongols, per exemple.
popular on no es correguera la pólvora.
En les cròniques dels reis
D’igual manera, a França va despertar molta afició,
d’Aragó es lligen freqüents
principalment durant els segles XV i XVIII, ja que, en
descripcions d’artefactes que
aquest últim, a Lluís XV li agradaven molt els focs
feien les delícies del poble;
artificials.
aragonesos, valencians i catalans van portar a altres
Ja al segle XV existeixen documents on la ciutat de
països el gust per aquestes
València delimita zones del nucli urbà on es permet la
festes, i van trobar a Itàlia gran
fabricació i venda de pirotècnia. Es té constància de
entusiasme per la pirotècnia.
l’existència de tallers i tendes als carrers de Porta Nova i Trenc, fins al punt que la ciutat de València ha de dictar
La pirotècnia festiva fa la seua
prohibicions que afecten ambdues activitats.
aparició durant el Renaixement europeu, de manera que
Cal esmentar que, fins al segle XVIII, els mestres
Florència és el centre d’aquesta
pirotècnics vivien aïllats i transmetien l’experiència
activitat. Sorgeixen dues escoles
adquirida als seus aprenents sota secret i sense deixar-
diferenciades en el món de
los escriure les seues estranyes receptes, amb la finalitat
la pirotècnia. D’una banda, la
que aquestes no caigueren en altres mans que les dels
italiana amb base a Florència
seus deixebles.
i Bolonya, que posa l’èmfasi en la fabricació dels artificis, i,
Va ser en la primera part del segle XIX quan es va iniciar
d’una altra, l’alemanya amb base
l’etapa moderna de la pirotècnia, gràcies al francés
a Nuremberg, preocupada més
Chertier, qui va iniciar l’ocupació de dos nous agents
per la recerca química. Mentre
químics en les composicions dels focs artificials: el clorat
al nord els focs s’ofereixen
de potassa i el nitrat d’estronciana. El públic va començar
per si sols, al sud les peces
a apassionar-se pels magnífics estels de porpra que
adornen una gran estructura
eixien dels coets i les bombes, que brillaven en l’espai
arquitectònica (la “màquina”), que
com meteors lluminosos.
en la nit final és il·luminada amb Arran d’açò és quan es produeix en la pirotècnia
aquest siga l’origen de l’expressió
l’evolució química que permetrà la diversificació del
espanyola “castell” per a referirse a una sessió de focs artificials.
PÀGINA 120
focs d’artifici. És possible que
color en els focs artificials. Els colors platejats i daurats utilitzats fins a aquell moment foren reforçats de la mà
del químic francés Berthollet, que descobreix la resta
sols, palmeres, noms, figures
de colors hui disponibles. Al mateix temps, amb la
humanes, glorietes, pavellons,
disponibilitat de l’àcid pícric, apareixen els efectes de
coets, corones, castells, etc.
“xiulets”. El posterior descobriment del magnesi (1865) i de l’alumini (1894) permeten donar als focs artificials
I A VALÈNCIA COM
una lluminositat incomparable. També de França arribarà
ES DESENVOLUPA LA
la invenció de la “carcassa”, la peça de pirotècnia més
PIROTÈCNIA?
utilitzada hui dia. En el desenvolupament de la Fou cap a la meitat del mencionat segle XIX quan els
pirotècnia a València, segons
estudiosos de la pirotècnia van publicar, en el Butlletí
diverses fonts consultades,
de la Societat Química de París, les combinacions per a
sembla que va tenir molt a
produir els focs artificials. A més, es van poder conéixer,
veure la batalla d’Almansa
ja no empíricament, sinó per mitjà de fórmules, els
(1707). A la ciutat de València
efectes que produïen determinats elements. Amb açò,
van existir tallers i forges on es
l’art pirotècnic es va enriquir i es va difondre encara més.
fabricaven armes que, amb el pas dels segles, van constituir el
La pirotècnia, com s’ha comentat, va començar a
denominat Parc de la Ciutadella,
utilitzar una combinació de clorat de potassa i de
en els magatzems de la qual es
diverses sals metàl·liques que propugnaven una fusió en
guardava gran quantitat d’armes
colors brillants. Les sals d’aquests metalls en les seues
de foc —colobrines medievals,
reaccions químiques i físiques produeixen diversos
mosquetes, trabucs, pistoletes...
colors, a saber: l’estronci en cremar-lo reacciona i pateix
—conegudes, en general, com
una transformació que visualment dóna el color roig.
“traques”.
Així, d’altra banda, el coure transforma en blau, el bari brilla intensament en color verd, i el sodi, esclata en
En el transcurs de la Guerra de
groc. El magnesi, l’alumini i el titani es va descobrir que
Successió Espanyola, la societat
originaven el color blanc o bé el centelleig o flaix que
valenciana es va fragmentar. Les
produeix l’esclat, així mateix, la varietat de formes es
classes populars, “maulets”, van
va acréixer, i donà com a resultat que quasi qualsevol
donar suport a l’arxiduc d’Àustria
figura fóra reproduïda i benvolguda en els seus diversos
i van aconseguir armes al Parc
colors; en l’actualitat es poden apreciar estels, ventalls,
de la Ciutadella, mentre que les
posseïen armament propi, van prendre partit pels Borbó. Com a conseqüència directa de la victòria borbònica en la batalla d’Almansa (25 d’abril de 1707), València va ser ocupada
“canonets” sonava “trac”, i quan eren diversos seguits
per les tropes de Felip V i la seua
“trac, trac, trac...”. Tant pel nom antic valencià d’aquelles
fàbrica d’armes desmantellada i
armes (“traques”) com per la seua onomatopeia, a
traslladada a Toledo. Les armes
Burjassot va començar a denominar-se a aquesta
antigues en desús van ser
successió d’explosions amb el nom de traca, i es va dir
apilades en el pati de la fàbrica i
“traquer” qui la disparava. Aquesta pràctica prompte va
cremades. Després de cremar la
passar dels llogarets als pobles, després a les ciutats,
fusta de les culates, els tubs de
encara que mai a la capital.
ferro dels canons van ser venuts A més, les muralles de la ciutat de València van estar
com a ferralla.
defensades per morters o bombardes, peces que, una vegada finalitzada la batalla d’Almansa, van ser
Burjassot, Godella, Montcada,
venudes per a fondre-les. Els “traquers” van salvar-ne
Paterna i Bétera (antics operaris
unes quantes, a les quals van denominar “canterelles”.
del Parc de la Ciutadella) van
Quan aquests disparaven les seues traques, en el seu
comprar aquestes restes, però
muntatge carregaven diversos tubs o canonets i al final
no els van fondre, sinó que els
posaven una bombarda o “canterella” que si es carregava
van conservar i, una vegada
amb salva es deia “mascle”, i si es feia amb caramels es
acabada la guerra, van adoptar
denominava “femella”. En cas de disparar traques amb
el costum de clavar aquests
“canterella mascle”, es parlava de mascletà, però quan es
tubs en terra, carregar-los de
feia amb “canterella femella”, es tractava de femellà. Els
pólvora i després disparar-los
trets en “mascle” es feien en les festes d’homes, o en les
per a celebrar les festes populars
que aquests eren els protagonistes, mentre que els trets
en els llogarets i alqueries. El tret de cadascun d’aquests
PÀGINA 122
Molts ferrers i picapedrers de
en “femella” es feien en les festes de dones (a voltes depenia de si l’onomàstica a festejar era de sant o santa).
Arma fabricada al Parc de Ciutadella. Font Valenciabonita.es
classes altes, “botiflers”, que
Font: www.valenciaactua.es
al núvol o nuvolà” (tret des de la torre de campanes), “la disparà escopetera” (trabucs de soldadesques o moros i cristians), etc. Parlar de pirotècnia i pólvora en les falles és parlar de mascletaes, traques, despertaes i focs artificials; així doncs, explicarem una miqueta de tots ells. LA MASCLETÀ A la ciutat de València, durant la Guerra de la
En primer lloc parlarem de la
Independència, no es van disparar traques, ja que
mascletà. Per a poder cercar
una vegada acabada la contesa, el règim absolutista
l’origen de l’actual mascletà cal
de Ferran VII les va prohibir, encara que molts pobles
viatjar a la fi dels anys 40, una
van reprendre de nou la seua pràctica de manera
vegada ja acabada la Guerra
clandestina. Les autoritats locals, civils o religioses, que
Civil però encara en temps de
no permetien el tret d’aquestes traques, eren qualificades
postguerra, on encara passava
amb el despectiu terme de cansalà (màxim insult
factura la contesa que va
“traquer” per a un valencià).
enfrontar els dos bàndols en la Guerra Civil espanyola, i on es diu
La demanda va començar a ser cada vegada més
que gran part de culpa d’aquell
gran, de manera que, entre els ferrers, que es van
naixement de la mascletà en
dedicar a forjar nous “canonets”, i els picapedrers, que
els anys 40 la té la localitat de
tenien accés a la pólvora pel seu ofici, van sorgir noves
Godella, entre unes altres.
famílies de “traquers”. A partir d’aquest moment, la traca La mascletà que hui coneixem
al carrer), “el coet borratxo” (la cordà), “el ninot” (la falla), “el tro de canterella” (la mascletà), “la disparà
PÀGINA 123
donaria lloc a noves variants: “els trons en flama” (tret
com a espectacle estàtic sembla tindre origen en un acte en
corre-traques o traca que es corre (és a dir, la traca que els participants corrien per sota intentat seguir o guanyar al foc), que no obstant açò encertem de ple d’anomenarles mascletà. Aquesta afirmació es deu al fet que, en realitat, la mascletà d’antany era caminar sota foc, estant “l’home” sota el Tram de Tro i al pas d’ella, de la mascletà, acompanyant-la, i no totalment parat com hui en dia ocorre a la plaça de l’Ajuntament. Així doncs, l’actual mascletà és
Per açò després de consultar el llibre “Agua y Fuego:
pirotècnia i no mascletà segons
Biblia Natural Valenciana”, obra de So Andrés Castellano
l’origen valencià i popular, sent en
Martí, es pot dir que l’origen vertader, valencià i popular,
realitat una forma molt curiosa
dista molt del que hui dia coneixem.
que consistia a córrer al costat de la traca en línia recta, just sota
La mascletà, per als més puristes, és un foc ritual
ella, o fugir d’ella, si se li tenia
valencià que té les seues formes si es fa i amb una única
por, on també era lògic romandre
finalitat, atés que la seua meta és ser una composició
immòbil.
musical perfecta donada pel conegut “tro”.
Però per a entendre tot açò, hem
En cas de no complir-se els ritus i mancar d’harmonia
de viatjar en el temps anys arrere
musical, per als més puristes, el fet no és mascletà, és
per a comprendre què és el que
pirotècnia.
va originar aquella explosió de so, pólvora i sentiment que hui dia
Segons Castellano: “La Mascletà autèntica és la que
podem gaudir: la mascletà actual,
s’inicia a la porta d’una església o conclou en ella, la que
o pirotècnia per als puristes.
pren el foc del seu Sagrari i demana Permís a el “Vell”;
La traca del carrer de Russafa entra a la plaça d’Emilio Castelar (Ajuntament), punt entre Telefònica i Correus. C. de DOCUMENTACIÓ – Autor fotografia: Lázaro Bayarri, José (1893-1979). Títol: “La diversió de córrer la traca”. Any: 1936. Col·lecció Josep J. Coll.
moviment, la traca correguda,
Font: lanaveva.files.wordpress.com
es pronuncia sempre en singular, com el nom de Déu, mai es pronuncia en plural”. Així doncs, la mascletà natural valenciana segueix (o seguia) el seu ritual especial: • Com més carrers abaste la mascletà molt millor (i l’anomenat “foc” ha de començar o acabar en una església) i que per descomptat estiguen plens, on les persones que al llarg d’ella es disposen no són espectadors sinó partícips d’ella. S’ha de caminar, doncs, davall d’ella o al costat d’ella, i, en cas d’aglomeració, romandre estàtic. • La regimentà (acció de muntar un foc, harmonitzar-lo, prepararlo) muntada i organitzada pel mestre de traca (el que hui dia anomenaríem pirotècnic) ha de ser considerada com un acte
el seu foc al llarg dels carrers que es ”rechimenta” (d’on
sagrat i que el foc que ha de
es disposa la Mascletà). El que fem en la Plaça de
donar origen ha de ser d’un
l’Ajuntament no contempla cap ritu natural valencià, i
lloc sagrat, com les llums dels
encara que li donen el nom de Mascletà, no ho és, on en ocasions no s’observa ni gràcia musical. A més, Mascletà
PÀGINA 125
i els Traca (els participants, fallers, etc.) caminen sota
sagraris d’una església (llucanes o antics llums).
d’iniciar la disparà, ha de demanar permís al més vell dels presents, “al vell”, que serà, doncs, la persona que en aquell moment represente tothom espiritual, el dels morts i els vius presents per a assistir a la mascletà i que serà la persona a la qual amb tot respecte el mestre li demana el “puc”, i ell dóna el “pots” , i no allò de “Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà” que es Es pot parlar que la data que es realitza la
fa ara.
primera mascletà a València es considera l’any 1945 quan “… I de la mateixa manera que
es va incorporar en el programa oficial. Fins llavors, inclòs
cada compositor en les seues
1944, es disparava durant la setmana fallera, del 13 al
intel·ligència harmonitza una
19 (aproximadament) al migdia (12 hores), una traca que
determinada música, cada
solia recórrer nombrosos carrers (fins a una trentena),
Mestre de Traca en la seua
anomenada comunament (i malament) traca correguda o
intel·ligència rechimenta
corre-traca.
una particular Mascletà. La Mascletà és sempre música,
La primera mascletà de la història, tal com la coneixem
donada pel Tro, harmonitzada
hui, va ser un 11 de març de 1945 a les 13.00 hores a la
pel Mestre, i sentida per tots
plaça del Caudillo (actualment plaça de l’Ajuntament) a
quants assisteixen al Foc.
càrrec d’Antonio Caballer, de Montcada.
La Mascletà no és mai soroll, La mascletà no sempre ha sigut del dia 1 al 19. Al llarg de
Cansalà sinse Dt.…”, prossegueix
la història, s’han mantingut com a tradició la setmana
Castellano.
PÀGINA 126
llevat que la Rechimente un
fallera (del 13, en alguns casos, o del 12 al 19 de març).
Imatge de principis de segle, on pot observar-se el Palau del Marqués de Dosaigües a l’esquerra. Font: Valenciaqbonita.es
• El mestre de traca, abans
1944. Col·lecció Josep J. Coll. Font: jotajotacoll.blogspot.com.es
ser tots els dies. Amb ella, l’última
realitzar-se mascletades diàries des del primer dilluns de
mascletà de la Ferroviària.
març, i que serà en 1987, i ja a partir de 1988, quan des L’evolució de les mascletades ha
d’aquell any se celebren des del dia 1.
sigut molt gran, tant en la Cal esmentar que una de les majors curiositats en la
forma de disparar-se (manual o
història de les mascletades va ser les que compartien
electrònica) com en els quilos de
protagonisme amb les de la plaça de l’Ajuntament de
pólvora utilitzats. Actualment el
València, l’anomenada mascletà de la Ferroviària (la Falla
límit de pólvora, per motius de
Bailén-Xàtiva) o de l’Estació del Nord, i que se celebraven
seguretat, està establit en 120
a l’esplanada de la façana principal de l’Estació, on hui
quilos per mascletà.
seria impossible, entre altres coses, per la protecció de la façana de l’Estació del Nord (com un dels majors
Quant a la tècnica utilitzada
elements del modernisme valencià) i per la gent que
s’ha evolucionat d’una execució
s’aglomeraria als voltants.
tradicional (només s’utilitzava metxa i l’actuació dels
L’última que es va celebrar va ser en 1988, justament l’any en què les mascletades de la plaça de l’Ajuntament van
PÀGINA 127
Traca correguda o mascletà al carrer del Marqués de Dosaigües. Font Valenciabonita.es
No va ser fins als anys 1986 i 1987 on comencen a
pirotècnics) a una d’electrònica (la ignició la provoca un sistema
Cos: és la part central de la mascletà, ha d’anar creixent
major exactitud i seguretat).
en intensitat i volum de so.
Aquesta última és la més Terratrèmol: part en la qual els masclets de major
utilitzada en els últims anys.
potència esclaten en terra a gran velocitat. Una mascletà sol comptar amb Part aèria: descàrrega de trons aeris d’intensitat major.
almenys aquestes parts:
Normalment van acompanyats de colors. Avís: habitualment abans de Aquest és l’ordre habitual d’una mascletà, però també
tres avisos, de manera que en
poden incorporar volcans, xiulets, colors, efectes
sonar el tercer comença aquesta
lluminosos, etc. Allò fonamental és que siguen de molta
i en finalitzar es conclou amb
intensitat, soroll i cadència, no són admissibles llargs
altres tres trets finals.
silencis ni interrupcions.
Inici: conjunt d’efectes tant
Hui en dia el permís per a començar a disparar
sonors com visuals amb què comença l’espectacle.
PÀGINA 128
començar la mascletà es donen
la mascletà ja no el dóna el “vell” com en la mascletà original, l’anuncien les falleres majors de València amb
Mascletà de la Ferroviària. Font: valenciablancoynegro.blogspot.com.es
Mascletà a la plaça de l’Ajuntament: Font: valenciabonita.es
electrònic, cosa que permet una
Pirotècnic. Font: Valenciaactua.com
l’habitual: “Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà”. I si la mascletà és el símbol de la pólvora i la pirotècnia durant el dia, en arribar la nit els protagonistes són els focs artificials, dels quals intentarem donar una explicació a continuació. ELS FOCS ARTIFICIALS En principi, i segons es dedueix dels esments que apareixen en
dels usos i costums valencians de tradició oral i que
els llibres oficials i tractats sobre
seran practicats sobretot en l’àmbit rural.
història i vida de la ciutat de València, la pirotècnia recreativa
En un article titulat “El molí de la pólvora”, escrit per J.
era cosa de polvoristes,
C. B., expresident de Lo Rat Penat, descobrim dades
fabricadores d’armes; en
curioses com la següent:
definitiva, de gent lligada a les armes i a l’exèrcit que assortien
“A València la Casa de la Pólvora, com així la designava
el veïnat de tot tipus de coets i
el poble, era un edifici contigu a la Porta dels Jueus que,
trons.
apegat al recinte de l’eixample de 1356, es trobava en el que va ser la plaça del Picadero i el Portal del Mar,
Serà a partir de 1707 quan
es buscava aïllar-la de les cases particulars i desviar-
sorgisca un altre corrent
la de la ciutat, per a evitar qualsevol desgràcia. En els
de caràcter més autòcton
temps del Pare Tosca encara la col·loca en el plànol en el mateix lloc, i quan Orellana la descriu en el seu llibre
principals, el tro i el coet.
Murs i valls, roman encara en aquest lloc. L’any 1576 va
Aquesta modalitat de focs formarà part en bona mesura
PÀGINA 130
que tindrà, com a elements
acordar el Consell fer un pou entre tots dos portals, al costat d’una caseta anomenada de l’Escopeteria, perquè
Preparació d’un castell. Font: Valenciaactua.com
els preferits, se’n feia gran consum; i van arribar a prendre tant increment, que en 1469 els Jurats, per a evitar els perills, especialment incendis, van prohibir-ne la fabricació i venda al carrer del Trenc, com s’esmenta en el Manual de Concells de 1469. El paper per a la fabricació de coets procedia, entre altres llocs, de Xàtiva. Existien a la ciutat de València antics molins i dipòsits de pólvora; un dels que s’esmenta allí es practicaven amb escopetes i trabucs les pólvores
és un xicotet molí que es trobava
fabricades, les mescles i proporcions de les quals
situat al costat del cementeri
es classificaven en «pardas y negras» i, al seu torn,
dels jueus, i que en 1491, en
d’aquestes últimes eixien les anomenades de guerra,
construir-se en aquells terrenys
de caça i de mina. Els tiradors que les experimentaven
el derruït convent de monges de
patien molèsties de la set per la quantitat de fums que
Santa Catalina de Sena, va ser
aspiraven, a més s’embrutaven les mans i la cara, a part
traslladat, aquest molí i dipòsit,
de les armes, i llavors era un problema el de la neteja. En
fora de la propera muralla, al
aquesta Casa de l’Escopeteria hi havia una capella amb
costat del Portal d’Indis (en
un retaule dedicat a Sant Roc que va fer el pintor Lucas
l’actual plaça dels Pinazo, al
Bolaños, a qui el Consell li va pagar 13 lliures el dia 23 de
costat del carrer Colom, «parada
maig de 1585”.
del metro»), en el dipòsit de la qual es custodiava la pólvora que consumia l’exèrcit
de Vicente Vidal Corella, en què sota el títol de “L’afició
i el públic. En tancar-se l’any
valenciana a la pólvora” avala la informació anterior:
1681 l’antic Partit o bordell
“L’any 1412 el Consell de la Ciutat va ordenar que ningú disparara a la nit «coets corredors» ja que, per ser
PÀGINA 131
Paral·lelament a aquesta ressenya, trobem un escrit
de València, situat en extens i tancat recinte, comprés al
Fuente: Valenciaactua.com
clàssic barri del Carme, entre la plaça de Na Jordana i els carrers de la Corona i Beneficència, el Consell de la Ciutat va acordar que el dipòsit de pólvora de la Porta dels Indis passara a un xicotet edifici construït a aquest efecte al Partit, i que en les casetes que en aquell recinte havien sigut utilitzades pels que explotaven el bordell, s’instal·laren els polvoristes. En aquell antic recinte tancat, on va estar instal·lada i controlada durant segles la casa de cites, va
Antigament, els focs artificials tenien la peculiaritat de
romandre el dipòsit de pólvora
cremar substàncies aromàtiques, per a apreciar i gaudir
fins a l’any 1758, en el qual,
de variats aromes; eren elaborats prenent com a base
per a la urbanització d’aquells
la nafta, a la qual s’afegien greixos vegetals i diversos
terrenys, es va traslladar
minerals com colofònia, salnitre, carbó, sofre o oli
definitivament al proper poble de
de llinosa; es tracta de focs artificials en els quals el color
Paterna”.
no existeix.
Segons apunta l’escriptora María
La vertadera idiosincràsia dels nostres focs autòctons
Francisca Olmedo de Cerdá, al
es remunta al lamentable fet que propicia l’anteriorment
segle XIV, al Regne de València,
esmentada Batalla d’Almansa en 1707, arran de la
es denominava “focs grecs” el
qual com ja hem explicat en la part inicial de l’article
que hui anomenem pirotècnia. El
sorgeixen els engraellats i les traques que donen lloc a
seu origen i elaboració procedeix
les mascletades.
de civilitzacions orientals, i arriba Les conseqüències d’aquell fracàs bèl·lic van ser
efectes que es pretenien produir eren, sobretot, l’olor i el fum.
PÀGINA 132
a Europa per mitjà dels grecs. Els
tremendes, ja que van quedar abolits la majoria de drets del poble valencià. Quan Felip V es va proposar esborrar
d’un colp de ploma els senyals d’identitat valencians,
carrers des de les onze de la nit
també va prohibir la pólvora.
fins a les cinc del matí. Portaven un “xuixo” (pal amb una pua
Per açò no és d’estranyar la ressenya que Luis Antonio
de ferro en un extrem usat a
Tena ens aporta referent a la carta del rei Carles III
manera de llança per a atacar
publicada el 15 d’octubre de 1771, en què prohibia la
o defensar-se, especialment
fabricació, la venda i l’ús de focs:
l’usat pels serenos i vigilants nocturns), un fanal i un xiulet.
“En Carles per la gràcia de Déu va prohibir que
Posteriorment es van implantar
cap coeter d’aquesta cort fabricara, venguera, tirara
els serenos a Vitòria, Toledo i
ni disparara foc en cap festa particular, o en una altra
Madrid”.
forma que succeïra per sumptuosa i greu que fóra, a excepció de les Festes Reals de focs que manaren
Amb l’aparició del color en
celebrar els senyors reis; … que han dimanada molts
la segona meitat del segle
incendis en cases, i edificis, desitjant doncs evitar tan
XIX, es pot dir que els focs
fatals conseqüències i danys a l’Estat i ben comú dels
aeris guanyen en vistositat i
meus vassalls, per la meua Ordre de 28 de setembre
espectacularitat i s’imposarà de
passat, he resolt es guarden i observen amb tot rigor
manera quasi absoluta.
les prohibicions que contenen les citades Actuacions acordades, no solament en la Cort, sinó en totes les
Com ja hem esmentat, el
altres Províncies dels meus Reynos(…)”
clorat potàssic es va descobrir cap a 1780 i ja al segle XIX, a
De nou María Francisca Olmedo de Cerdá, en el llibre
partir de 1830, s’introdueixen
Anecdotario Histórico Español, diu una interessant
fórmules de color amb aquest
curiositat:
component, més tard quan comencen a fabricar-se mitjançant electròlisi, metalls
ser el de València, que es va crear en 1777 i es va formar
com el magnesi (1865) i l’alumini
amb els coeters que es van quedar sense treball quan
(1894), aquests s’incorporaran
van prohibir les pràctiques pirotècniques per incíviques.
com a combustibles a les
La idea la va posar en pràctica un valencià, Joaquín Fos, infatigable alcalde de barri. Els serenos rondaven els
PÀGINA 133
“El primer cos de serenos que va funcionar a Espanya va
formulacions per a obtindre flames d’altes temperatures
imprescindibles per a aconseguir els colors. A poc a poc
contenidors que podem trobar
s’incorporen sals d’estronci, bari, coure, sodi, pols de zinc,
actualment en pirotècnia.
etc., en definitiva, tot un catàleg de productes químics que fan possible aconseguir qualsevol color o efecte.
Les principals famílies d’elements són les següents:
Arribant al segon terç del segle XIX, ens trobem amb alguna ressenya, quasi sempre relacionada amb
1. Carcasses: consisteix en un
la festivitat de les Falles, en les quals s’esmenten
recipient que és expulsat d’un
exhibicions lúdiques on la pólvora aporta, inevitablement,
canó gràcies als gasos generats
la seua màgia i protagonisme. Encara que les vertaderes
per la pólvora de tir. Durant el
ressenyes vinculades al foc no comencen a fer-
seu ascens porta una espoleta
se públiques en els mitjans de comunicació fins a
que retarda la ignició de l’interior
començaments de segle XX.
de l’artefacte fins a una altura determinada prèviament. Una
És en 1932 quan es publica en els mitjans de
vegada ha arribat a l’altura
comunicació el tret a la plaça d’Emilio Castelar (hui plaça
desitjada, el foc es comunica a
de l’Ajuntament) coincidint amb la celebració del dia de
l’interior de la peça i n’activa la
Sant Josep, en Falles.
resta de les parts.
A partir de 1944 s’instaura la celebració de la Nit del Foc, i a l’any següent és quan s’estableixen els primers
• Esfèriques: redones, com
calendaris de trets per a les Falles.
una pilota. Una vegada que l’espoleta deixa passar
Va ser en 1987 quan tenen lloc una sèrie de
el foc a l’interior de la
modificacions i es desplaça el lloc d’ubicació dels castells
carcassa, deflagra una
del 15 al 18 de març al vell llit del riu Túria i s’estableix
mescla d’obertura, que al
la Nit del Foc, la nit del 18 de març, vespra de la festivitat
mateix temps que encén
del dia de Sant Josep.
les diferents perles o estels que faran els colors, trenca
PERÒ COM ES REALITZA UN CASTELL?
la carcassa o pela exterior i
Si atenem a com es compon un castell de focs artificials, podem diferenciar diferents famílies d’elements o artificis
PÀGINA 135
ho projecta tot expandint-ho amb la mateixa forma que estava projectat a l’interior.
• Cilíndriques: anomenades
i automàtica. Varien en altura segons el diàmetre i poden
així perquè tenen aquesta
fer molt variats efectes.
forma. Aquest tipus de carcassa és la més sofisticada
• Candela romana: dispara pastilles successives
quant a mecànica. Per emprar
que, a efecte òptic, són grans boles de color que
una analogia direm que
ascendeixen fins a mitja altura.
es tracta d’una peça mare amb cries interiors. Arribat
• Bomber: alguns professionals anomenen les
el foc a l’interior de l’artifici,
paraules bomber i candela de forma indistinta.
una xicoteta càrrega encén
Qualsevol altre efecte que no siga el de candela
les cries interiors, al mateix
romana, contingut en un tub de candela, podria
temps que les projecta o
anomenar-se bomber. Amb un bomber es poden
llança desfent el paquet
realitzar des de trets d’efectes de mosaic fins
mare (carcassa) on anaven
a volcanets de trons o serpentines.
contingudes. La violència i velocitat de la trajectòria
3. Cartutxeria: coets, llum i trons. Es basaven en
ascendent que porten sol fer
xicotets cartutxos o cilindres de cartó farcits de mescla
que les cries interiors isquen
pirotècnica, premsada i posada tal de manera que en
llançades seguint l’impuls que
cremar produïsca l’efecte desitjat.
portava la peça mare. • Coets o eixides: els cartutxos estan tancats per 2. Candeles: es tracta del mateix
un dels seus costats, de manera que es carreguen
principi de funcionament que
des de l’altre extrem, que després també es tanca,
les carcasses (per confinament
però deixant-li una oïda o forat suficient perquè per
de gasos que intenten eixir
ací puga entrar la metxa (i el foc) i després eixir el
del tub o canó i, així, projecten
producte i els gasos de la combustió.
una càrrega que ix ja encesa), • Voladors o coets de vareta o canya: coneguts també
contenint diversos artefactes
com a eixides. Molt característics i fàcils d’identificar
interiors muntats un sobre l’altre
perquè porten una vareta o pal a manera de timó per
dins d’un cilindre que els anirà disparant de manera successiva
PÀGINA 136
però en xicotet format. I, a més,
a dirigir-ne l’ascensió. Tenen un ànima interior (o part buida) perquè la superfície en combustió siga major i
així es generen gasos en suficient quantitat com per
aquest explotarà fent un gran
a impulsar tot l’artifici cap amunt. En aquest artifici el
baluern i projectant el cartó
coet va orientat cap avall, per a servir de propulsor; en
a manera de metralla de curt
la part superior pot portar un cap de tro o de color.
abast. Dins d’aquest tipus d’elements de cartutxeria per
• Eixides i fonts: existeixen dues diferències principals
a tro trobem: trons de
respecte als voladors:
metxa, masclets, petards,
rastres, etc., i fins i tot
1) No tenen vareta, canya o timó que marque l’adreça
posaríem el tradicional
i en dirigisca el moviment; solen utilitzar-se de forma
i valencià tro de bac (la
fixa per a impulsar rodes giratòries, per a aconseguir
fabricació del qual no està
un efecte de font o ser disparats deixant-los solts
permesa, però es continua a
perquè es moguen lliurement com a tipus de coets
força de moratòries).
borratxos o sondes; també poden usar-se per a fer 4. Volcans o mines: tenen
realitzacions teatrals com correfocs o dimonis.
forma de cilindre curt i 2) Tenen una mescla pirotècnica expressament ideada
ample o de tambor. Realitzen
per a lluir bé les espurnes, se’ls afegeix llimadures
eminentment efectes
de metalls perquè la seua incandescència i reacció
de volcans (projeccions
provoquen molta més vivesa i lluentor.
instantànies i violentes de color o efectes). Els més elaborats, amb
de cartutxeria que no estan confinats o l’efecte
diversos artificis que ixen
dels quals no té potència de projecció de gasos, ni
a l’uníson cobrint diverses
amb prou faenes espurnes, però sí de llum. Tots els
altures, són les cantarelles,
artificis del tipus de les llances de llum, els minats
que pren el nom, per remota
o botafocs, tubets per a cascades, bengales, incendis i
analogia, d’un tipus de canó
fins i tot fums podrien incloure’s en aquest grup.
antic.
• Trons: artificis confinats. Són els que s’utilitzen per a
5. Caixes mecanitzades o
realitzar efectes de trons, amb càrregues explosives confinades en el cartutx perquè en arribar el foc
PÀGINA 137
• Llum: en aquesta família entren tots aquells elements
caixes xineses: aquest tipus d’artifici respon al mateix
funcionament que una
Les formes que poden prendre o reproduir el foc (o el
carcassa. L’artifici ve ja muntat
resultant de la combustió d’una determinada mescla
amb molts tirs seqüenciats
química col·locada de forma específica en un recipient)
que es van disparant sols.
és el que es denomina “efecte”. Entre els “efectes” visuals
Les caixes mecanitzades
hi ha efectes de formes i efectes de color i, amb el que
estan compostes per un gran
ja s’ha comentat sobre la pólvora negra, els diferents
nombre de xicotets cilindres
colors s’aconsegueixen a partir de mescles químiques
connectats amb una metxa
específiques, algunes de les principals mescles
lenta o ràpida per la seua
utilitzades per a aconseguir diferents efectes de color
base.
són (entre moltes altres):
6. Finalment, dins dels
Blanc: titani, magnesi i/o alumini.
diferents elements i artificis
Groc: sals de sodi.
de la pirotècnia recreativa,
Taronja: rarament s’usa el calci.
trobem l’estopí o metxa,
Roig: nitrats o carbonats d’estronci.
que es fabrica impregnant
Verd: sals de bari.
pólvora negra humitejada
Blau: sals de coure.
amb alcohol sobre fils de cotó.
Tro: (també anomenat efecte de detonació) perclorat i
Uns altres productes, com els
alumini amb sofre.
retards i espoletes (metxes de barrina i portugueses,
Anomenarem alguns dels efectes més coneguts i usuals,
per exemple), hui dia és molt
com ara:
habitual que els trets es Japoneses principals o completes:
realitzen mitjançant ignició elèctrica, de manera que han
Peònia: rosassa o sol aeri amb perles o estels simples,
els inflamadors o esquers
sense traç.
elèctrics. Una altra opció és la
Crisantem: peònia atapeïda amb traços interiors radials.
de l’encés elèctric mitjançant
Pistil: centre interior, quan n’hi ha, en les japoneses.
caixes de tret, on el pirotècnic
Pètal: interior o doble pètal (doble efecte de japonesa
dispara cada vegada que estreny el botó corresponent.
PÀGINA 138
pres especial protagonisme
des d’una peça).
Japoneses menors o secundàries:
LA DESPERTÀ
Aranya: diversos traços com potes d’aranya,
Diuen que les Falles és una
normalment en or vell.
festa per a no dormir, ja que
Coconut o coco: una espècie d’aranya en blanc.
se’n gaudeix dia i nit. I perquè
Aspes: traços blancs més gruixuts, llargs i rectes, en
la gent no dorma, els fallers,
menor quantitat.
tots els dies de Falles, tiren
Magnòlia: espècie de coconut atapeït, les branques de
petards acompanyats per la
la qual es retorcen en si.
seua banda de música per tot el barri: açò és la despertà. Amb
De la família de les palmeres:
ella es pretén aconseguir que tot el barri es desperte per a
Palmera: crisantem en or vell, o nou, de traç curt sense
gaudir des de primera hora del
caiguda.
matí de les Falles. I, com no, el
Tronc de palmera: traçada a manera de columna o
petard per excel·lència de les
tronc.
despertaes valencianes és el
Salze: palmera de caiguda llarga, tipus ploró, en or vell.
denominat tro de bac.
Kamuro: salze en or vell. Pioggia: pluja de kamuro dispersant-se en fines
Segons les cròniques d’història
partícules.
valenciana, l’ús del tro de bac, tradicionalment relacionat amb
Efectes sonors:
la típica despertà, es remunta a diversos segles arrere, al
Tro: explosió o detonació.
segle XVIII, quan es realitzava la
Tronet: detonació de menor entitat que el tro.
coneguda com “Aurora del tro”,
Pedreria o cracker: crepitar.
un ritu que es realitzava en la
Ou de drac: de menor entitat que el cracker.
matinada d’un dia de festa, ja
Xiulet: xiuletada aguda.
fóra cristiana o musulmana, en
Xiuladora: més musical i suau.
què es disparaven armes de
Roncadora: esquinçador.
foc i acabava en el moment de
Brunzidora: com el seu nom indica, fa brunzits.
clarejar. A més, sembla que el
Remolí: brunzidora de so més arredonit i curt.
ritu el duien a terme els més
Tro de bac. Font: elmasclett.blogspot.com
veterans al costat dels seus néts, i així convertien la festa en un vertader ritu iniciàtic. Així, segons cita So Andrés Castellanos: “L’Aurora de Tro, segons la van fer els valencians. Traca que mantenen els ritus del foc. Ja que en terres valencianes es fan dues modalitats de foc: els pirotècnics i els de traca. En Traca l’Aurora de Tro, o Aurora
El seu origen és en les pedreres valencianes en tots els
de Foc, és el ritu d’entrada que
temps. I a partir de la presa de Balansiya pels templers
es fa en el dia de la festa major
es realitza el ritu dins de les poblacions.
religiosa de tots els pobles valencians. És el ritu que
En origen l’aurora la marca la música a toc
beneeix la festa que es realitzarà
d’una caixa templera, el tro el de les armes és “tranca”,
aquell dia.
després “traca”.
Es fa aproximadament una
Quan desapareixen els templers el ritu el segueixen
hora abans que isca el sol.
fent els hòmens del Centenar de la ploma. Després el
La fan els més majors o avis,
continua la Milícia Valenciana. I queda prohibit després
i els més menors o xiquets.
de la batalla d’Almansa per Felip V.
És el baptisme de foc que Quan es prohibeix l’ús d’armes dins de les poblacions
néts, disparant tro d’armes
valencianes, i ja en 1714, l’Aurora de Tro es recupera, i es
o tro de bac, cosa que es para
recupera per a la seua realització la caixa templera, del
en el moment que ix el sol.
PÀGINA 140
els avis donen als seus
Centenar, i Milícia, i el Tro Pitou, que passa a realitzar-se amb budell de cuir, o fulla pallorfa. Queda en substitució
Elaborant el tro de bac. Font elmundo.es
es fabriquen altres productes pirotècnics. Una vegada distribuïts en les caixes (amb un màxim de 50 trons de bac) s’exposen a l’aire lliure perquè perden la humitat del procés d’elaboració. Per a la seua posterior utilització, consisteix a llançar amb força el petard contra el terra, i aconseguir un fort baluern, el conegut “tro”. de les armes de foc el Tro Pitou en la seua nova
A dia de hui i després de
modalitat.
la normativa imposada per la Unió Europea en 2007,
Els “Cansalà” mai han aprovat l’Aurora de Tro. I en el seu
el tro de bac està deixant de
mèrit negatiu està el desaparéixer-la o alterar-la. Mèrit
fabricar-se, de manera que
dels valencians de pro és el realitzar-la en tota la seua
la pirotècnia Zarzoso d’Altura
integritat”.
és l’única que manté aquesta tradició.
A diferència de la resta de productes pirotècnics, el tro Hui en dia parlar de falles és
s’ha de mantindre fins al final. Els cilindres de paper, buits
parlar de la festa de la pólvora,
i tancats per un extrem, s’emplenen amb una mescla
però fins a arribar fins als nostres
de graveta de riu humida, clorat potassi, sofre i alcohol
dies han sigut moltes les traves
de fulla (una pols derivada del plom també anomenat
i impediments que els nostres
antimoni). El procés d’emplenat i segellat solen realitzar-
avantpassats s’han trobat pel
lo dones «perquè tenen els dits més hàbils per a manejar
camí perquè puguem gaudir
el tro de bac», en una caseta sense llum elèctrica (es treballa a plena llum) i aïllada de la resta de casetes on
PÀGINA 141
de bac es fabrica en un entorn extrem d’humitat, que
de la nostra festa tal qual la coneixem i puguem embriagar-
BIBLIOGRAFIA
nos de l’aroma incomparable de la pólvora després de cada disparà. Per açò hem de
>> https://amantesdelatraca.wordpress.com
transmetre les nostres arrels
>> www.quieninvento.org
a les generacions futures
>> https://es.wikipedia.org
perquè l’essència de la festa
>> www.elmundo.es
valenciana perdure al llarg del
>> www.20minutos.es
temps.
>> www.Distritofallas.com >> cas.cvguia.com >> www.Fallas.com >> http://valenciaactua.es >> http://www.lasprovincias.es/ >> http://valenciaplaza.com/ >> http://jotajotacoll.blogspot.com.es/ >> www.maquinariapro.com >> http://elmasclett.blogspot.com >> La ciudad ritual: la fiesta de las Fallas. Antonio Ariño Villarroya. >> Historias de la Traca. So Andrés Castellano Martí. >> Pirotecnia en Valencia. José Enrique Ferriols Monrabal, Mikel Pagola Erviti i Juan José Solà Palmer. >> El arte de los fuegos artificiales. Biblioteca de Joaquín Vinardell. >> Fallas de Valencia. “La pólvora, una afición que imprime carácter”. José Enrique Ferriols. >> Agua y Fuego, Biblia Natural Valenciana: Creencias y ritos valencianos. Traca del agua y del fuego. So Andrés Castellano Martí. >> Valencia Marzo y Fuego. José Enrique Ferriols. PÀGINA 142
>> Anecdotario Histórico Español. Mª Francisca Olmedo de Cerdá.
EMOCIONS DE PÓLVORA ROSANA LACOBA
escoltant una mascletada a peu de carrer? Qui no ha notat el cor eixir-se’n del pit quan, sent fallera major o president, estaven a punt de dir el teu nom en la proclamació? I notar la pell reaccionar el dia de l’ofrena... L’emoció amb llàgrimes als ulls quan eixe monument tan volgut i modelat amb tant d’afecte en el taller comença a caure encès en flama, mentre sona l’himne de la nostra terra. Emocions que sentim quan l’olor a pólvora arriba als nostres sentits... I pensem: ja estem en falles. La xaranga ens anima amb la seua música i ritme pels carrers, donant vida al silenci i la calma, per donar la benvinguda a un nou dia faller.
PÀGINA 144
Q
ui no s’ha emocionat
Els vestits fets per mans
Dibuixos plens de llum i color, on es representen
tradicionals, amb complements
monuments grans i infantils, elaborats per l’alumnat de
valencians i seda natural.
qualsevol edat.
Xiquets i xiquetes emocionats
I què cal dir del monument escolar. L’emoció de
per viure la festa que porten
l’elaboració dels ninots de cartró, de paper, de colors,
dins, any rere any. Que
amb diferents formes i plens de fantasia que inunden el
corren alegres metxa en mà,
pati de l’escola.
compartint coets de colors i gaudint d’eixa música peculiar
Grans i menuts col·laboren, amb idees i imaginació, el
que fan quan esclaten, a terra o
que volen representar i reivindicar.
a l’aire assolellat. Eixa emoció convertida en llàgrima per veure la cremà de Quan s’apropa el mes de març, ja
les seues obres, mentre el foc i la traca transformen en
fa olor a falles.
cendra un treball acabat amb afecte i esforç, i sobretot amb l’ànima.
A l’escola, les xiquetes i els xiquets contagien la seua il·lusió
I així donem la benvinguda a la primavera, desitjant,
pel món faller a la resta de
emocionats i emocionades, la tornada de la nova
companys i companyes.
setmana fallera.
L’escola es vesteix de gala.
Perquè som falleres i fallers, perquè estimem la nostra
Passadissos plens de coets fets
festa, perquè tornarem a gaudir, a tota hora, de les
amb paper de seda de colors,
nostres emocions.
simulant la traca fallera. Música de festa que sona a l’entrada, quan toca eixir al pati o
PÀGINA 146
quan tornen a casa.
ORIGEN, ESSÈNCIA I FUTUR DE LES FALLES AMADOR GÁZQUEZ
lloc. I què millor per a celebrar una festa que amb foc. Les Falles, les Fogueres de Sant Joan, les fogueres de
uantes vegades hem
Sant Antoni, totes elles festivitats celebrades amb foc,
escoltat allò de “Hi ha
aqueix element atàvic que ens acompanya des que
una estoreta velleta
l’ésser humà existeix.
per a la falla de Sant Josep, del tio Pep”? La
De segur que els nostres avantpassats ibers, aquells
vella història, simpàtica i
edetans fundadors de l’antiga Arse, ja celebraven
costumista, dels xiquets
l’equinocci de primavera amb foc, fogueres, cants, rituals
demanant casa per casa
i ofrenes. Quasi podem veure’ls abillats amb les seues
mobles vells per a la
millors gales, celebrant que el cru hivern havia acabat i la
falla. Aquell desfer-se del
vida tornava a renàixer. I ja que estem somiant desperts,
vell i purificar-ho amb el
podem imaginar romans, visigots i musulmans fent
foc. No per casualitat, la
fogueres en aqueix dia. O potser va ser un costum portat
festa fallera coincideix
pels catalans, aragonesos i navarresos que van repoblar
amb el començament
aquestes terres? Mai ho sabrem.
de la primavera, amb el ressorgir de la vida i el final
Explica la tradició que les falles van sorgir allà pel segle
de l’hivern. L’equinocci
XVIII, quan els fusters cremaven els mobles trencats i
de primavera ha sigut
les restes de fusta del taller per a, així, netejar-lo. Podem
celebrat des que els
imaginar el moment en què un d’aquells artesans va
nostres avantpassats més
penjar un vestit vell o uns pantalons i una camisa en un
remots es van adonar que
vell penjador i va pensar que semblava el senyor alcalde,
aqueix dia era el moment
o el botiguer del barri. D’ací a col·locar un cartell a sota
exacte entre el dia més
amb unes línies còmiques i mordaces només hi ha un
curt (Nadal) i el dia més
xicotet pas. Havien nascut les Falles.
llarg (Sant Joan). No NAIXEMENT I EVOLUCIÓ DE LES TRADICIONS
ens pot estranyar doncs que una festa així s’haja
Les Falles són unes festes riques en tradicions.
perpetuat a través dels segles, adoptant diverses formes depenent de cada
PÀGINA 148
Q
UN POC D’HISTÒRIA
Cercaviles, cavalcades, despertades, mascletades i ofrenes a la Verge conformen i donen color a les festes.
Però d’on sorgeixen tots aquells actes? Existeixen des
espontani de devoció d’algunes
del començament de les Falles? És evident que han anat
dones fóra aprofitat per l’església
sorgint i evolucionant amb el pas dels anys.
i el nou règim per a vincular la festa fallera (d’origen secular i
A l’origen els participants en la festa no es vestien de
pagà) amb el calendari religiós.
fallers ni de valencians, simplement es vestien amb les
No oblidem que les Falles són
seues millors gales, igual que podem fer en l’actualitat
també conegudes com les
en un dia assenyalat. A poc a poc, les modes i les
Festes Josefines (encara que es
vestimentes han anat evolucionant i aqueixes vestidures
facen ofrenes a la Mare de Déu).
tradicionals van desaparéixer del dia a dia i es van anar
La religiositat subjacent en la
relegant als actes més folklòrics. Vestidures que es
festa, com a ritu de foc basat
van anar adornant i engalanant fins a deixar de ser un
en les estacions i en els cicles
reflex d’una realitat passada. Ningú pot pensar que una
de la naturalesa, es va veure així
hortolana valenciana anara a treballar al camp vestida
cristianitzada.
amb vestidures de seda i manteletes d’encaix. La vestimenta “fallera” és l’evolució d’aquelles formes de
I, per descomptat, hem de parlar
vestir dels segles XVIII i XIX, però no podem enganyar-
de l’element que fa que una
nos pensant que en són un fidel reflex. Un valencià de
falla siga una falla, la crítica. Ja
l’horta mai hauria pogut somiar amb unes vestidures de
hem vist que la crítica en la falla
sedes, encaixos i botons d’or. L’evolució de la vestimenta
sorgeix des del primer moment.
fallera ha anat en consonància amb l’evolució de la festa.
La paròdia, la burla, l’escarn,
La necessitat humana de portar una roba més vistosa,
fins i tot l’humor més groller a
com una necessitat d’exhibició, ha fet evolucionar
vegades són elements inherents
aquelles vestidures senzilles fins als actuals vestits de
a la crítica fallera. La crítica
fallera, que arriben a preus desorbitats (la masculina
del barri, dels polítics locals i,
també, però no ha arribat a aquells extrems).
en definitiva, del poderós, és l’ànima de la falla. Tres calaixos de taronges, un penjador i un
l’ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats, tenen un
text amb una bona crítica és
origen molt més recent. Hem de cercar després de la
una falla, però, en canvi, un
Guerra Civil, sota el règim franquista nacional-catòlic, quan s’instaura aquesta ofrena. És possible que un acte
PÀGINA 149
Uns altres actes religiosos de la festa fallera, com
monument de quinze metres d’alt creat pel millor artista faller
no ho és. La crítica és l’element vertebrador de tota la festa, l’element subversiu que tantes vegades s’ha intentat endolcir (i prohibir) per les autoritats, i fins i tot pels mateixos fallers, que n’han oblidat l’essència. Algunes falles converteixen la crítica en una espècie de versos més o menys simpàtics, descafeïnats i desproveïts de tota la seua càrrega subversiva. És molt important realitzar una crítica mordaç, enginyosa i sincera, que denuncie totes aquelles coses que preocupen al barri i al poble. I més en aquests temps de censura i d’una preocupant falta de llibertat a l’hora d’expressar-nos. Aquests són alguns exemples d’elements fallers que considerem que sempre han estat ací i que, en realitat, han anat sorgint i evolucionant alhora que avançaven els anys. Hi ha moltes més coses de simbiosi entre falles i pólvora, de la creació de les juntes falleres,
PÀGINA 150
les quals podríem parlar, de la
fins i tot de per què hi ha premis en el món de les falles.
per als fallers”. Quantes
La festa de les Falles, com tota manifestació artística
vegades hem escoltat aqueixa
popular, és el reflex de les persones i la societat que la
expressió? Com quasi totes les
conformen. Així com déiem que les falles havien sorgit
coses en aquesta vida, la seua
com l’expressió d’unes classes populars que no tenia
part de raó té. El món faller
un mitjà per a denunciar totes les injustícies que els
hauria de fer una profunda
envoltaven, veiem que, amb el pas dels temps, aqueixa
autocrítica i pensar per què
essència s’ha anat perdent. La Guerra Civil i la posterior
s’ha arribat a aquesta situació.
dictadura van ser un colp molt gran per a l’expressió
Coses com els talls de carrers,
fallera més popular. Les Falles es van convertir llavors
a voltes innecessàriament
en alguna cosa folklòrica, més o menys simpàtica,
llargs, al març, casals que a
despullada per complet de la seua essència. I quan
voltes semblen pubs, de tant
se li roba l’essència a alguna cosa, el seu lloc l’ocupa
de soroll com generen durant
l’accessori.
tot l’any, carpes que aïllen els fallers dels no fallers,
EL PRESENT DE LES FALLES
només contribueixen a aqueix desenganxament.
Pleitesía, corts d’honor, exaltacions, són paraules comunes en l’actual món faller. Si ho pensem bé, són
Per descomptat, en tot açò
conceptes que allunyen la falla de la seua essència
sempre existeixen dues
popular i l’arrosseguen a un món de protocol, pompa
versions. Les falles al nostre
i ostentació, més propi d’aquells als quals es criticava
poble gasten una quantitat molt
en aqueixa primera falla que del treballador del carrer,
considerable del seu pressupost
que és el faller “ras”. Aqueix intent de donar una falsa
anual en orquestres per al gaudi
esplendor a la festa no fa mes que allunyar-la del comú
popular. El tall de carrers ha
dels mortals i, per tant, de la resta de la població, que
de ser rigorosament aprovat
assisteix atònita a tot aqueix espectacle de fals rancio
per l’Ajuntament. Els horaris
abolengo.
d’orquestres són cada vegada més restringits per a molestar
desenganxament de la gent pel món faller. Aqueixa sensació, moltes vegades falsa, que “les falles són
el menys possible les persones. PÀGINA 151
Tot açò porta al cada vegada més palpable
En molts casals qualsevol és benvingut, siga faller o no (qui
haja estat en el casal de la
esforç i, en definitiva, amistat que hi ha en un casal faller
Rodrigo ho sap). Però, encara
és completament desconeguda per a moltíssima gent.
així, cada dia creix un poc més
Les falles, com a col·lectiu, haurien de donar a conéixer
aqueix sentiment antifaller. Com
aquells valors que les fan úniques i obrir-se a tota la
pot ser?
gent. No sóc qui per a dir com hauria de fer-se, però amb sinceritat pense que el món faller hauria de reflexionar
La societat actual, tan abocada
sobre aquestes qüestions.
a les xarxes socials, s’ha tornat cada vegada més individualista. El sentiment de pertinença a un col·lectiu s’ha vist substituït per la solitud de la pantalla de Facebook o Twitter. Tot ens molesta, qualsevol cosa que ens distraga en la nostra bambolla personal és rebuda amb una mala cara. Per què he d’escoltar per la finestra l’orquestra de la falla del meu barri si el que jo vull és estar veient la meua sèrie favorita de Netflix? Ens aïllem de la realitat i en açò el món faller està perdent una ocasió d’or. Potser més iniciatives per a obrir el món faller a tota la població podria ser una solució a aquest problema. Vos puc assegurar que la immensa majoria de la gent no la setmana fallera. La quantitat de treball, enginy, germanor,
PÀGINA 152
sap què es fa en una falla fora de
LA HISTÒRIA L’ESCRIUEN ELS VENCEDORS JUANFRAN GÓMEZ
pareguda, però amb una altra intenció: “La història serà
frase alguna vegada…,
amable amb mi, ja que tinc la intenció d’escriure-la”. No
però no és certa.
crec necessari explicar-ho, s’entén molt bé, i dóna una bona mostra del caràcter i l’actitud d’aquest dirigent.
Fins al punt que ni tan sols va ser dita així.
Uns altres adjudiquen la màxima a George Orwell (19031950), periodista i escriptor, com a part integrada en
He volgut buscar l’origen,
la seua novel·la 1984. Publicada en 1949, presenta una
saber qui va dir o va posar
ficció distòpica on el Gran Germà, encarnació dels ideals
per escrit una idea tan
del partit governant i únic, controla la societat a través
senzilla però al mateix
de ministeris com el de la Veritat, la comesa del qual és
temps tan demolidora.
reescriure allò que ha succeït a través de manipular o
I la cerca, com sempre
destruir els documents històrics que no coincidisquen
apassionant, em permet
amb la versió oficial de la Història proposada per l’Estat.
ampliar els meus
Si alguna vegada han llegit aquesta obra sabran que
coneixements, més
tampoc hi apareix. Encara que sí que es puga extraure
limitats del que volguera, i
la mateixa conclusió de fragments com: “I si tots els
poder compartir-los.
altres acceptaven la mentida que va imposar el Partit, si tots els testimonis deien el mateix, llavors la mentida
Hi ha qui li atribueix la
passava a la Història i es convertia en veritat. «El qui
cita a Winston Churchill
controla el passat —deia l’eslògan del Partit—, controla
(1874-1965) polític britànic
també el futur. El qui controla el present, controla el
conegut per ser el primer
passat.»”
ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra
Considerada la millor portada de les realitzades. Tant
Mundial. Considerat un
el títol, com el seu autor, apareixen tractats com si
dels grans líders en els
hagueren sigut censurats. Donant a entendre per si
temps de guerra, va ser un
mateix el contingut de l’obra.
notable estadista i orador; però no, no va dir la frase que ens ocupa. Al contrari, sí que va dir una cosa
No content amb les dades obtingudes “vaig bussejar” PÀGINA 154
T
ots hem sentit aquesta
un poc més fins que vaig trobar el treball de Walter Benjamin (1892-1940), filòsof, crític, literari, traductor
Portada de 1984 de l’Editorial Penguin per al Regne Unit. 2013. Considerada la millor portada de les realitzades. Tant el títol, com el seu autor, apareixen tractats com si hagueren sigut censurats. Donant a entendre per si mateix el contingut de l’obra.
i assagista alemany. De la seua “Tesi de la filosofia de la història” es pot deduir la mateixa concepció: “Tampoc els morts estaran segurs davant de l’enemic quan aquest vença”, o “Els respectius dominadors són els hereus de tots els que han vençut una vegada. Qui fins al dia actual s’haja emportat la victòria, marxa en el seguici triomfal en què els dominadors de hui passen sobre els que també hui jauen en terra. Com sol ser costum en el seguici triomfal porten amb ells el botí”. De la producció de Benjamin es reconeix la intenció de recuperar, de rehabilitar, el passat que ha sigut ocultat, tergiversat, fins i tot perdut, dels perdedors. D’aquells que no van poder escriure la seua pròpia història. Els estalvie la tasca de comprovar si Hitler o Voltaire la van dir o la van escriure alguna vegada. Tampoc ho van fer. Si per remuntar-nos en el temps volem arribar fins al primer
Breno i Camilo, de Paul Lehugeur (1854-1916) – “Histoire de France en cent tableaux”, París, 1886
que va deixar constància d’un pensament semblant,
L’emperador Domicià va ser
podríem parlar de Breno, un cap celta, de la regió que
objecte de tal resposta al seu
els romans anomenaven Gàl·lia Cisalpina. Que va reunir
imperi.
un formidable exèrcit de tribus celtes del nord d’Itàlia i es va enfrontar a Roma per causar-li la major derrota
Bronze provincial romà
patida fins a la data (390 aC). Tenim constància de
encunyat en Kibyra (Phrygia)
l’episodi gràcies a historiadors clàssics com Titus Livi,
en els temps de Domicià, entre
Diodor de Sicília, Plutarc, Polibi o Dionís d’Halicarnàs.
els anys 93-96 dC. La damnatio
Ens relaten com, en les negociacions de pau, els gals
memoriae que ha patit, no sols
van exigir mil lliures d’or romanes (uns 327 kg) a canvi
les llegendes sinó també el
de retirar-se als seus dominis i no prosseguir en la lluita.
bust de l’emperador, és curosa
Però els romans es van adonar que la balança havia
i el resultat és evident. La seua
sigut trucada i van reclamar. A la qual cosa Breno va
esposa Domicia no va patir
desembeinar l’espasa, la va tirar damunt dels pesos per
damnatio, per la qual cosa la
a incrementar la quantitat a pagar i va dir: Vae victis (Ai
seua efígie toman inalterada.
dels vençuts!). Finalment els romans van pagar en or Però no van ser els romans
l’equivalent del pes afegit.
els qui van inventar aquest Pareix que el qui mana, el qui ostenta el poder, el qui
procediment. Ja s’havia fet
guanya, té la facultat d’escriure la història.
servir aquest mètode a Egipte, on el faraó Semerkhet, per posar un exemple, va esborrar totes
que Christoph Schreiter va denominar com Damnatio
les dades del seu predecessor,
Memoriae (Condemna de la memòria) en la seua tesi
Adyib. O a Efes, els governants
de 1689. Una locució llatina per a definir el decret emés
del qual van voler eliminar
pel Senat de Roma com a castic estructurat cap a
tot record d’Heròstrat, que va
determinats emperadors que, després de la seua mort,
incendiar el temple d’Àrtemis de
havien sigut considerats com a enemics o danyosos
la ciutat el 365 aC, buscant així
per al Senat i el poble romà (SPQR). El seu nom era
convertir-se en un personatge
esborrat de les inscripcions, de les monedes, les seues
famós. Al llarg de la història,
estàtues destruïdes, les seues lleis derogades, etc. Es pretenia que del seu pas no quedara cap constància.
PÀGINA 157
Un exemple clar, i real, d’aquesta pràctica podria ser el
i fins als nostres dies, s’ha continuat duent a terme la
aquells que, a través de la seua pròpia, particular i
aconseguit..., hui coneixem tots
circumstancial subjectivitat, ens l’han transmés al
els seus noms.
llarg dels segles.” Una reflexió que pot i serà millorada, però que incideix en el paper de l’historiador com a
En un treball anterior vaig
transmissor del relat del pretèrit a l’interés actual, o a
deixar per escrit el següent:
futures generacions. L’ofici de l’historiador, difícil per
“La història és la conseqüència
si mateix, per tractar el passat, el record, la memòria,
de les voluntats, les idees,
té com a company de viatge el major enemic possible.
els valors, les mentalitats de
Un perill que procedeix de l’interior de cada un dels qui
cada un dels seus actors,
ens dediquem a aquesta activitat. La nostra pròpia,
principals o secundaris, per si
particular i circumstancial subjectivitat. Una qualitat
sols o mesclats i entrellaçats,
que mai deixarà de condicionar el nostre treball. El que
que hui coneixem gràcies a
PÀGINA 158
Bronze provincial romà encunyat en Kibyra (Phrygia) en els temps de Domicià, entre els anys 93-96 dC. La damnatio memoriae que ha patit, no sols les llegendes sinó també el bust de l’emperador, és curosa i el resultat és evident. La seua esposa Domicia no va patir damnatio, per la qual cosa la seua efígie toman inalterada.
Damnatio Memoriae. Res han
som i el que ens haja influït es veurà reflectit, d’alguna
manera, en les nostres investigacions i publicacions.
arguments que puguen
I la possibilitat de perdre veracitat en les nostres
defendre tan gran insensatesa.
conclusions és molt gran. Segons siga l’enfocament
Amb l’agreujant que suposa
que li donem a la matèria que analitzem podem arribar
que, des de diversos estaments,
a modificar la percepció d’allò que s’ha esdevingut,
s’està donant pàbul a aquestes
i caure en la falsedat. Per això és tan interessant el
quimeres i es recolza la difusió
debat historiogràfic, perquè qui participa aporta la
d’una visió del passat de la
seua particular visió i subjectivitat al mateix objecte
nostra ciutat completament
d’estudi. A vegades sumant informació, complementant,
irreal. I amb el pitjor dels
corroborant, unes altres refutant, invalidant l’anterior,
escenaris possibles, ja que
rebatent… Però sempre partint d’una base: de forma
les seues mentides arriben a
argumentada. Amb dades constatables, amb testimonis
tots els nivells de la societat
que corroboren allò que s’ha exposat, amb un registre
sense que ningú hi pose fre.
arqueològic que suporte la hipòtesi... En cas de no fer-
Desgraciadament també
ho així, es falta a la veritat.
arriben a les aules de Primària i Secundària. Precisament,
L’essència de l’ofici d’historiador són les Ciències de la
aquells que hauríem de
Història, que comprén el conjunt de tècniques, mètodes
cuidar amb major cura la seua
i procediments inexcusables, per a tractar les fonts
educació, i transmetre’ls, de
primàries i altres evidències (arqueologia, arxivística,
la millor de les maneres, el
disciplines auxiliars de la història, i un llarg etcètera) en
coneixement del lloc on viuen
la investigació dels successos succeïts. Qui presenta
i la història que la qual ja són
un treball que no supera les fases metodològiques
part, són destinataris de ficcions
d’aquesta ciència hauria de corregir els errors o
particulars que res tenen a
simplement abandonar aquestes teories. Però, com en
veure amb la realitat.
tot ofici, ens trobem amb persones que danyen el bon Puc entendre que segles
nom d’una tasca necessària per a la ciutadania.
arrere hi haguera interessos per a aplicar la Damnatio
Amb una facilitat aclaparadora trobem propostes de
Memoriae, dins de la mentalitat
qualsevol tipus, en les quals es presenten uns fets fantasiadors com a verídics, sense proves, sense
PÀGINA 159
Lamentablement, a la nostra ciutat hi ha qui obra així.
del moment. Però hui en dia no té sentit. Quin interés hi
ha a modificar el realment
Em quede, i m’acomiade, amb aquestes frases de
històric? Quin valor té inventar-
l’escriptora Carla Montero: “La història l’escriuen els
se fets, edificacions, teories,
vencedors, però el pas del temps també dóna veu als
que no suporten el més mínim
vençuts i afortunadament això és el que està passant
escrutini historiogràfic? Quina
amb els anys: els vençuts també estan posant les coses
necessitat hi ha de meréixer
en el seu lloc, s’estan equilibrant les balances.”
el rebuig de tota la comunitat científica, just ara quan aspirem a reconeixements internacionals que es basen en l’herència històrica i patrimonial rebuda? Estem esborrallant amb mentides la brillantor de l’autèntic. No perdem l’essència. No ens desviem per dreceres o desvaris. Tal vegada els que actuen així siguen hui els vencedors. Tal vegada tinguen el poder per a induir-nos el seu missatge. Per a devaluar el treball rigorós, escrupolós..., però confie que no
PÀGINA 160
serà per temps indefinit.
LA DONA I LA SEUA EVOLUCIÓ A LES FALLES CRISTINA PLUMED, ESTEFANÍA DE JULIO, EVA BLASCO I SILVIA SORIA
PARLEM DE LA DONA I LA SEUA EVOLUCIÓ A LES FALLES
T
ant en la societat com en l’àmbit laboral, les dones han aconseguit, després de lluitar i defendre la igualtat en innumerables fòrums, estar cada dia més presents. La dona en el món faller sempre ha estat present,
CRISTINA PLUMED
perquè ha sigut el centre de la festa, però el seu rol era el de representació, no l’executiu. I en els
Presidenta de l’Associació
últims anys també aquesta circumstància ha
d’Empresaris del Camp de
canviat. I com no pot ser d’una altra manera, s’ha
Morvedre (ASECAM), també
generat debat entorn d’aquests canvis, aquesta
forma part de la junta directiva
evolució de la dona, aquest pas al front.
de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) com a vocal.
Hi ha estudis que afirmen que les dones en les
Emprenedora i empresària,
Falles apareixen “hipersexualitzades”, que parlen
professionalment va començar el
sobre la no existència de paritat en els ninots
seu camí en el món empresarial
de Falla, sobre que els hòmens apareixen en
als 18 anys en l’empresa familiar
els monuments com a figures potents… S’està
Transports i Excavacions Pérez
exagerant amb aquests estudis?
Plumed, S.L. Fallera amb amplia També es tracten percentatges de la
forma part de la nostra comissió.
infrarepresentació femenina en càrrecs executius,
Fou Fallera Major de Sagunt a
considerant a més que les dones representem un
l’any 2007. A Cristina la podríem
60% del cens faller. S’estudien en ells els rols que
qualificar com una persona constant i lluitadora.
PÀGINA 162
trajectòria al mon de les falles,
exerceixen les dones dins de les comissions. Les falleres sentim aquest greuge comparatiu?
Volem realment les falleres ocupar aqueixos llocs de representació? Volem donar aqueix pas al front en el món faller? La dona està cada dia més present també en els oficis que es generen al voltant de les Falles, veiem així com hi ha més dones en la pirotècnia i no sols a l’ombra sinó també en les primeres línies, també veiem dones treballant en monuments, fins i tot com a titulars en l’execució de la Falla. Tot i que encara és ínfima la seua presència en aquests oficis. Hem pensat en tres dones que donen una visió distinta però constructiva del rol de la dona en el món faller i l’evolució d’aquest rol. Que ens puguen contestar sobre aquestes i altres preguntes i que ens facen reflexionar sobre un tema com a mínim polèmic, sobre el qual en la nostra Falla només busquem posar el focus i deixar-lo obert a la interpretació de les persones que el lligen, perquè considerem que el fet que existisca aquest debat i que s’òbriga pot resultar enriquidor. Elles són dones que des de distintes vivències i experiència en el món de les Falles ens han transmés la seua opinió, són dones referents i inspiradores per a moltes altres, com mostren els seus currículums, i agraïm que hagen acceptat la nostra petició, sobretot per a desenvolupar o contestar, sinó només la frase: “Evolució del paper de la dona en el món faller”.
PÀGINA 163
perquè no han tingut ítems, ni preguntes concretes
TAN SOLS PERCENTATGES
N
o és casualitat que trobem xifres com les que ens indiquen que només un 17% de les comissions estan presidides per dones, com tampoc ho és que un 68% del càrrec de secretaria sí que recaiga en nosaltres. Quan llegim açò busquem respostes, solucions, però el que hauríem de fer és trobar el
ESTEFANÍA DE JULIO
motiu pel qual, en la majoria dels casos, una dona encara no vol donar el pas per a ser presidenta:
De professió higienista dental, territory manager en Zimmer
> Temps? Si als nostres horaris laborals, ja difícils
Biomet. Estefanía és una dona
de conciliar per si sols, a més afiges un temps extra
amb fortes conviccions, i lluita
a dedicar a la gestió i representació de la teua
per aquestes conviccions dins i
Falla, potser acabes no complint degudament amb
fora del món faller. Compta amb
cap de les dues coses...
un ampli currículum faller: fallera > Diners? De tots és ben sabut que la indumentària
Micaela-Martí l’Humà, des de fa
femenina en la seua totalitat encareix prou més
trenta-cinc anys. Cort d’honor
que la masculina, i, encara que podria trobar
de la FMV a l’any 1999. Jurat
excepcions, generalment nosaltres necessitem
de falleres majors de Torrent
molts més complements, pentinats, etc., que
2014. Jurat de falleres majors de
fan que, haver de representar la teua comissió
Catarroja 2017. Vicepresidenta
tots els caps de setmana de desembre a març,
de Protocol i Juntes Locals de
facen que t’ho penses dues vegades. Però en
la JCFV exercici 2017-2018.
qüestió d’indumentària crec que hi ha moltes més
D’Estefanía em fascina la seua sinceritat i entrega.
PÀGINA 164
activa de la comissió Santa Maria
desigualtats entre hòmens i dones, que crec que millor deixaré per a pròxims articles...
> Responsabilitats? Si sumem a la vida laboral totes aquelles responsabilitats que ens vénen donades per ser mares, filles, germanes (alerta!, que no dic que tots els hòmens no ho facen igual de bé..., però encara queda molt per aconseguir), em resulta impossible pensar que podem traure més de vint-i-quatre hores al dia per a arribar a tot, i que tot quede igual de ben atés. > Tradicions adquirides en comissions les quals mai han tingut una dona presidint? Cal ser molt valenta (i ho dic per experiència) per a intentar canviar allò d’una comissió, i que la seua majoria defén, això de “tota la vida”. Només es tracta de tirar-li valor i lluitar pel que una creu que és just, però no totes estem disposades a arriscar relacions i amistats, per agafar a més un càrrec que ens traurà molt de temps de la nostra vida personal i laboral. La societat està canviant, les generacions donen passos cap a la total igualtat, i les Falles anem amb això. No volem quedar-nos arrere en aquesta matèria perquè el que per a alguns és mer entreteniment, per a altres és la nostra forma de vida, on els nostres fills i filles passen la major part del seu temps lliure i on volem que vegen un entorn just i igualitari. Arribarà el dia del 50%-50%? De veritat que ho desitgem en tots els aspectes de la vida, i, com no, en les Falles, aqueixa bogeria que ocupa la major part del nostre llunyà la igualtat siga un fet, i no un desig.
PÀGINA 165
temps lliure i en la qual esperem que en un futur no molt
UNA MIRADA VIOLETA A LES FALLES
Q
uan Cristina Plumed, dona a qui admire, em va demanar que escriguera unes línies sobre la dona i les Falles, la meua primera reflexió va ser que poc o res havia de dir, o més aïna aportar sobre el particular. La meua falta d’inspiració em va conduir a demanar ajuda a Ana Company, amiga i
EVA BLASCO
companya de la Junta d’Evap/BPW València, i va ser ella qui va fer que les muses vingueren a mi,
Empresària de pro. La seua
per la qual cosa desitge compartir amb ella l’autoria
tasca en la representativitat de
d’aquest article.
la dona en el món empresarial és indiscutible i modèlica.
És molt el que la societat ha evolucionat, i amb
Presidenta de l’Associació
ella la festa de les Falles. La nostra societat ha
d’Empresàries i Professionals
experimentat profunds canvis, des que –segons
de València (EVAP), presidenta
algunes fonts— el gremi de fusters iniciara la
del Consell Empresarial de CEV
tradició de fer una foguera purificadora la vespra
València, consellera delegada
de Sant Josep o possiblement molt abans, perquè
de l’agència de viatges Europa
sóc dels que consideren que l’origen de les Falles
Travel, vicepresidenta de
es remunta a les festivitats paganes coincidents
l’Associació Espanyola d’Agències
amb l’equinocci, en les quals a través del culte al
de Viatges i vicepresidenta de
foc se celebrava la fi de l’hivern i l’arribada de la
l’Associació Europea d’Agències
primavera.
de Viatges. Fallera en la Falla Convent Jerusalem. Valore el humilitat.
PÀGINA 166
perfeccionisme d’Eva i la seua
Les Falles com a festa popular no pot ni ha de ser aliena a l’evolució de la societat, i en 2018, per alguns qualificat com “l’any de les dones”, cobra ple
sentit que reflexionem sobre quin és o ha de ser el paper
premiada Evap, Reyes Martí, a
de les dones en la nostra festa.
qui se li va donar l’oportunitat en inici vinculant-la a la mascletà
Ens trobem en un gran moment a nivell de reivindicació
del Vuit de Març, dia de la dona,
d’igualtat de drets d’hòmens i dones i de defensa
però que finalment en 2018 va
de la diversitat. La dona està incrementant el seu
arribar a disparar la Nit del Foc.
protagonisme en totes les esferes, tant públiques com privades, i en aqueixa lluita és on ens situem des
Hi ha els qui consideren que el
d’Evap/BPW València. Portar aquesta lluita a tots els
paper que s’atorga a la figura de
àmbits fa que aquests siguen mirats amb una mirada
la dona en les Falles comporta,
diferent: una mirada “violeta”, i, entre aqueixos àmbits,
en certa manera, la cosificació
el de les Falles no pot ni ha de mantindre’s alié.
d’aquesta. No obstant això, em veig obligada a discrepar,
Històricament les comissions falleres van replicar el
perquè si parlem de l’exaltació
model patriarcal de la societat, de manera que la figura
de la figura de la fallera, la
visible al comandament d’aquestes era masculina (el
meua reflexió se centraria més
president), i això a pesar que la gran protagonista de la
en si ha de donar-se o no un
festa fóra la dona, homenatjada en la figura de la fallera
major protagonisme a l’home
major. Aqueixa realitat social va comportar així mateix
(cosa respecte a la qual no
que les activitats econòmiques vinculades a la festa
tinc una opinió formada), i, si
(artistes fallers, pirotècnics, etc.) estigueren dominades
ens referim al monument, crec
per hòmens, sense presència significativa de dones.
que determinats comentaris o escenes sexistes no han de veure’s com una cosa pròpia de
la societat, i també en la nostra festa, com no podia
les Falles, sinó com pràctiques
ser d’una altra manera. La dona s’està incorporant
i actituds que no podem tolerar
progressivament als òrgans de direcció de les nostres
però que no són l’essència de la
falles, i cada vegada són més les dones al capdavant
nostra festa, sinó pràctiques i
de comissions falleres, i, com succeeix en el global de
actituds aïllades que han de ser
l’activitat econòmica, són cada vegada més les dones
objecte de denúncia igual que ho
al capdavant d’empreses vinculades a la nostra festa, entre les quals desitge anomenar de manera especial la
PÀGINA 167
En l’evolució natural açò està canviant en el global de
són en altres àmbits (mitjans de comunicació, empreses, etc.).
L’ÚNICA SETMANA EN QUÈ NO HE DE DEMOSTRAR RES
N
ingú discuteix ja que estem vivint una autèntica revolució femenina, que no feminista, i comence detallant aquesta diferència perquè abans de pronunciar-me sobre el paper de la dona en el món de les Falles m’agradaria diferenciar ambdós conceptes. Femení és tot allò que fa referència
SILVIA SORIA
a la dona, és més..., en la Real Academia de la Lengua Española la seua primera accepció és “pertanyent o relatiu a la dona.” En canvi
destacaria la seua preocupació
el substantiu feminisme adquireix una altra
per divulgar el treball de les
dimensió perquè, segons aquesta institució,
dones rurals i el paper femení
significa “principi d’igualtat de drets de la dona i
en l’àmbit rural. Va treballar en la
l’home”. De manera que jo crec que el feminisme
ràdio pública valenciana durant
deriva del femení perquè la dona com a gènere
quinze anys, ha col·laborat en
és anterior al moviment que l’empodera, però
diferents emissores de ràdio i
la revolució femenina no sempre necessita del
dirigit programes d’aquestes,
feminisme, perquè la igualtat de drets no és
presentat i organitzat
sempre l’objectiu d’una revolució de dones. A
innumerables esdeveniments.
vegades senzillament és evolució. En poques
En l’actualitat directora de l’espai
paraules, les falles estan vivint un canvi de rols en
“El Forcat” en distints mitjans i
què la dona demana més capacitat d’elecció, però
community manager. Fallera de
no crec que estiga vivint un canvi de paradigma
tota la vida, en els últims anys en
ni una rebel·lió feminista, perquè la dona en les
la Falla Convent Jerusalem. En
Falles no és discriminada en igualtat… Tal vegada
allò personal em quede amb la seua generositat i la seua passió.
PÀGINA 168
Periodista multidisciplinar,
el contrari. Són les falles les masclistes o és la societat? Jo tinc clara la meua resposta. Dit
així segur que a aquestes altures de la lectura hauré
polèmica. I sí…, dic “polèmica”
provocat alguna reacció, per a bé o per a mal, però és
perquè en més d’una ocasió
justament el que pretenc… Perquè jo sóc part d’aquest
he sentit la mateixa regidora
moviment femení, que no feminista. I m’explique...
d’Igualtat, Isabel Lozano, traure a la palestra aquest terme durant una roda de premsa en parlar
de les Dones i per la Igualtat, i jo em pregunte on està
d’una comissió innovadora o
l’origen d’aquest Consell i especialment quins objectius
atrevida en les seues formes.
persegueix. Quan aquest article veja la llum s’hauran
I, sincerament…, crec que no
produït diverses trobades d’aquest Consell i a saber
estem davant d’una polèmica,
quines decisions s’estan aplicant, però la idea que a mi
sinó davant d’un nou escenari
m’ocupa poc té a veure amb l’acció perquè és cosa de
de revolució femenina en
reflexió. Senyores i senyors…, de veritat alguna dona
què no caben feminismes ni
s’ha sentit desplaçada en el món de les falles quan tot
política de maquillatge i en el
el que es fa en la festa gira al nostre voltant? De veritat
qual les úniques baluards de
alguna dona es molesta per alguna escena de carrer? De
l’èxit són les dones que des
veritat alguna persona creu que el masclisme és cosa
de l’inici de la Democràcia
de falles? No confonguem…, quan ens trobem amb un
han guanyat cada pas de la
gest o comentari masclista en un casal, el problema no
nostra revolució silenciosa.
el tenen les Falles... El té el “caracollons” (perdó) que
Perquè, no s’equivoquen…,
fa el comentari... El té ell, no la millor festa del món. Jo
aquesta revolució és només
tinc 47 anys, abans de nàixer ja era fallera de la falla del
la nostra, de les que creiem i
meu poble, he sigut fallera major infantil, fallera major
treballem per la Festa des de
dues vegades, he passat per tots els càrrecs possibles
dins i em fereix que s’apoderen
en la meua comissió de tota la vida, he exercit la meua
de l’èxit aquells i aquelles que no
professió de periodista en els especials de Falles de
van estar quan Maria Vanacloy
Ràdio Nou durant setze anys, he entrevistat milers de
va ser triada presidenta de
falleres en vint-i-cinc anys de trajectòria professional
la falla Grup de Pescadors al
en ràdio i tele, i ara sóc membre d’una Falla d’Especial
Perellonet… a l’abril de 1979!
després d’exercir molt de temps com a presidenta
Perquè l’arribada de la dona
d’honor... I els puc assegurar que en cap cas he vist una dona enutjar-se per les favades que ara estan generant
PÀGINA 169
D’un temps ençà s’ha constituït el Consell Municipal
als tallers fallers no li la devem al debat dels maquilladors del
present, sinó a Elena Esteban, filla de l’artista faller Miguel Esteban, o a dones com Marisa Halcón, que exerceix de directiva del Gremi. Perquè la conquista de la dona en l’apassionant món de la pirotècnica no li la devem als progres d’exposició, sinó a dones com a Reyes Martí, que va començar a disparar amb motiu del Dia de la Dona en 2004…, fa catorze anys! Perquè la conquista d’espais no li la devem a les filles de la paritat, sinó a dones com Laura Cano, que amb el seu treball va aconseguir ser triada la primera dona presidenta d’Especial i per la unanimitat… No ahir, ni fa cinc mesos, perquè va ser en 2009. I així milers d’exemples més, que segurament coneixen vostés millor que jo per pura proximitat vital. I sí… també és cert que no hi ha moltes dones entre els alts càrrecs directius de les interagrupacions, ni hi ha moltes que el nostre paper a vegades passa desapercebut en moltes
PÀGINA 170
agrupacions presidides per una,
comissions i que algun fanfarró
està en marxa i és imparable, però la nostra lluita no
insegur fa comentaris eixits de
és tan simple com per a reduir-la a comptar càrrecs, a
mare quan una dona fa un pas al
denunciar expressions d’algun inepte o a queixar-nos
front… I tant que és cert! I és ací
per les mamelles d’un ninot. Les falleres som les reines
on hem de continuar conquistant
d’aquesta festa, les dones som la raó de les Falles i si
espais com nosaltres sabem
algú ho dubte que s’hi acoste un poc més. Ells estan...,
fer…, juntes, amb equitat, a poc a
però nosaltres som.
poc i amb estabilitat. Perquè és Així ho veig jo…, una dona que porta les Falles en l’ADN,
clar salt qualitatiu en l’evolució
que vibra amb la pólvora, que plora en l’ofrena i que
del món cap a una igualtat de
mai ha consentit un gest de machito alfa a cap cavaller
drets real entre gèneres…, perquè
desviat de valors. Així ho veig jo…, la mateixa fallera que
milers de dones, preparades i
amb només dènou anys va entrar en un trinquet perquè
lluitadores, estem copant per
prohibien l’entrada de dones, la mateixa que amb vint-
primera vegada càrrecs de
i-vuit anys va decidir dedicar-se a l’actualitat del camp
poder, perquè estem comprovant
perquè el sector agrari també és el nostre, la mateixa
que un simple #metoo destrueix
que acaba de rebre un premi nacional d’Excel·lència a la
imperis…, però, clar!, encara
Comunicació del Ministeri d’Agricultura pel meu suport
queda molt de camí per recórrer
a les dones rurals en tots els meus programes de ràdio
perquè no fa tant que érem un
i televisió. Tota la meua vida, i m’adone en escriure-ho,
zero a l’esquerra, de fet (i per
l’he dedicat a continuar conquistant aquest espai per a
desgràcia) encara hi ha religions
totes… i per a tots! I crec que TOTES ho fem des del lloc
i cultures que ho consenten (i
que ocupem, siga el que siga... I sabeu? L’únic lloc on
això també hauríem de resoldre-
m’aplaudeixen sense fer res més que posar-me guapa és
ho..., encara que és un tema
en aquest…, en les Falles. A vegades crec que és l’únic
digne d’un altre article). Però
lloc en què no he de demostrar res. Per això la meua
que ningú intente culpar les
opinió és senzilla: les Falles no són masclistes... És la
Falles del masclisme social,
societat la que continua arrossegant llastos d’un passat
religiós o polític, perquè la
que per sort estem superant. Mirem avant i canviem
Festa no té color polític ni vol
el món... Les Falles ens aniran dient quins passos hem
banderes despitades. Senyores i senyors…, la revolució femenina
PÀGINA 172
el moment…, perquè vivim el més
d’anar corregint amb l’humor dels seus monuments i la ironia de les seues crítiques amb talent.
EL DOLCAINER JOSEP MIRET
mateixa família que l’oboé. Té una forma cònica, amb
DEL DOLÇAINER
aproximadament 30 cm de longitud i consta de set
A LA FAMÍLIA DE
forats.
DOLÇAINERS PASSANT PER LES
Però en aquest cas no serem tècnics, sinó que us
ESCOLES DE DOLÇAINA,
explicaré, com a mestre dolçainer, l’evolució del típic
PER LA COLLA
dolçainer a les diferents formacions actuals per poder
I FINS HUI EN DIA
valorar la presència de la dolçaina en les nostres tradicions i en l’actualitat.
La dolçaina és una mostra present en l’actualitat
“L’afició a la dolçaina es va convertir en un ofici, però el
d’una de les nostres més
de dolçainer era únicament per a qui tenia facultats,
belles tradicions i és, sens
en canvi, qualsevol coneixedor del ritme podia ser
dubte, part important de
tabaleter, encara que el seu aprenentatge era dur,
totes les celebracions
continu i insistent i sempre sota la supervisió del
populars que formen les
dolçainer.”
nostres arrels històriques. A partir d’aquesta agrupació s’inicia la “dualitat de El nostre instrument és
la família del dolçainer” perquè en altres èpoques
un referent com a hereu
la dolçaina és generalment una tradició que passa de
i transmissor de tot un
generació en generació com ho demostren entre d’altres
seguit de tradicions que
la família d’Els Conills d’Agost, els dolçainers de Tales a
formen part de la nostra
Castelló, els Boronat de Callosa d’en Sarrià, Els Lleons
història i de la nostra
d’Almedíjar (Castelló) o la família Soriano a Puçol.
cultura. La cosa comença a canviar a la fi dels anys 70 i principi Tots sabem que la
dels 80 començant a crear-se escoles de dolçaina i com
dolçaina és un instrument
una de les pioneres la de Puçol.
tradicional de vent i, més concretament, de llengüeta doble corresponent a la
Es comencen a recopilar melodies i transcriure’s PÀGINA 174
V
ISIÓ DE L’EVOLUCIÓ
partitures. S’editen llibres de dolçaina, es componen noves melodies per a dolçaina enfocades a tocar en colla.
Concert presentació Mox
El pas de l’escola de dolçaina a la colla va unit a ajuntar
Anaven a fer les seues
els alumnes de més nivell per oferir actuacions de
actuacions a peu, per exemple
colla, en aquest pas apareix un bon nivell de dolçainers
recorde que anaven a Canet
solistes dels quals comencen a fusionar la música amb
d’en Berenguer (a uns 10 km de
dolçaina al costat d’altres músiques més reconegudes
Puçol) i tornaven després de
dins del panorama musical i, fins i tot, amb composicions
cada actuació.
per a dolçaina i banda de música; dolçaina i grups folk; dolçaina i grups rock i, fins i tot, dolçaina i música
Aquell que escollia la professió
electrònica.
de dolçainer es veia motivat, en la majoria de les ocasions, per la diferència salarial que
primera meitat del segle passat el meu besavi amb la
hi havia amb les professions
dolçaina i el meu avi amb el tabal es recorrien les festes
del moment, tot i que també
dels pobles del voltant (d’ací la dita: “Anar de festa en festa, com un dolçainer”).
PÀGINA 175
Sóc el besnét del dolçainer Soriano de Puçol que a la
s’havia de ser virtuós amb l’instrument per poder tindre el
major nombre de contractacions possibles. D’aquesta manera, amb una actuació cobrien el salari d’una setmana laboral de dur treball al camp. Fins i tot, també recorde que quan tocaven a Puçol el sou que cobraven era a canvi de no pagar la contribució municipal i altres tributs. Per tant, des del solitari dolçainer i tabaleter a la família de dolçainers passant per les escoles de dolçaina, per les colles i fins hui en dia on s’ha assolit el gran objectiu d’estar present als conservatoris professionals de música. Algunes notes sobre la dolçaina i dites sobre el dolçainer i la dolçaina serien: Segons el context, per als valencians este instrument adquireix tres significats: -Instrument musical. -Fal·lus, òrgan masculí.
PÀGINA 176
-Dolçor, qualitat de dolç.
Corpus a Meliana
Danses i albaes 9 d’octubre
EL REFRANYER: “Dolçaina”, “Xirimita” o “Gaita” és en moltes comarques sinònim del que ens diu el refranyer popular: “Dolçaina pagada, soroll dolent” El treball pagat per avançat es fa malament. “Anar de festa en festa, com el dolçainer” Ser amic de la festa, de la gresca. “Pare dolçainer, fill tabaleter” “De tal pal, tal estella”. “A casa del dolçainer tots són balladors” Vindria a significar que els defectes dels pares es reflecteixen en els fills (en castellà paregut a “en casa del herrero cuchillo de palo”). “Donar-ne en tabal i dolçaina” Molestar, emprenyar amb insistència. “Anar pel poble amb tabal i dolçaina” Ser motiu de comentaris per tots. “Tocar la dolçaina” a) xuclar-se el dit. b) tocar-se el penis constantment.
PÀGINA 178
“Paréixer un dolçainer” Passar-se el dia amb canturrelas.
Cercavila danses, tabal i dolรงaina
Albaes de maig
“No em vingues a dolçaines!”
“Portar un pet com un dolçainer”
No et lamentes, no em vingues
Estar molt begut.
amb romanços.
“Dolçainer i torero, no pot ser-ho”
“Fer la del dolçainer”
No es pot ordenar la festa i viure-la a fons.
Anar de poble en poble o
de projecte en projecte i no
“Ésser més vell que un dolçainer”
comprometre amb res.
Tenir molta experiència.
Quan s’allarga massa el descans a la feina.
PÀGINA 180
“Ja n’hi ha prou, de dolçaina!”
BURRIANA/BORRIANA I LES CREUS DE MAIG SANTIAGO RÍOS
de l’atzar el començament d’aquest esdeveniment anual
el perquè un fet anecdòtic
als carrers de la meua ciutat. Tot inici sempre té el seu
o circumstancial aplega
perquè i si tornem als refranys del segle XVIII: “Nos mou
a convertir-se en tradició
la fulla de l’arbre, sense voluntat de Déu”.
arrelada en el conjunt cultural d’un poble o
1943. Creu de maig
ciutat. És clar que en la nostra benvolguda llengua valenciana trobem per tot arreu adagis i refranys que recullen fets puntuals i anecdòtics dels nostres avantpassats. “Beneita casa és aquella que té olor de vell tota ella”. Les creences religioses, fins als nostres dies, han originat i han donat peu a una llarga i copiosa collita de festes, per tot arreu de nostra Comunitat. Romeries, exaltacions, pelegrinatges, certàmens literaris, processons, celebracions esportives, etc., i també és el cas que ara ens ocupa: “Les Creus de Maig”. Com veurem a continuació, no va ser cosa
PÀGINA 182
D
e vegades no es pot saber
Com a població agrícola que de sempre havia sigut, era
De la mateixa manera que en
costum popular que, aplegat el dia de la Santa Creu, el
1928 s’havia instituït la festa
3 de maig, es beneïren els camps per a obtenir bones
de les falles, a la manera de
collites i protegir-les de gelades i granissols.
València, és en 1944 quan de manera oficial queda instituïda la tradició de les Creus de Maig a Borriana. També hi havia hagut
1944. Creu Barri Sant Blai
un conat de recollir la processó del Corpus, a la manera de la capital del Regne, mes l’elevat cost que allò comportava va deixar l’intent en un desig. Tres varen ser les creus que es varen plantar en 1944 per les comissions falleres. L’Ajuntament va designar un premi de 125 pessetes que va recaure en la Falla del Barri de la Mota, enclavat al costat del riu Anna. En aquells temps no existia l’espuma de poliuretà i les creus estaven fetes de fusta, damunt de les quals es clavaven amb tatxes, flors, fulles i ramatges diversos. Seria l’any següent quan la Junta Local Fallera PÀGINA 183
va instituir que totes aquelles comissions que volgueren plantar falla al proper any
2006. Barri Escorredor
haurien de plantar, com anunci al mateix lloc, una creu. Al augmentar el nombre de comissions i per a tractar de regular formes, materials i volums, en 1955 es varen aprovar unes normatives per a la confecció i posterior avaluació a l’hora de la concessió dels premis, d’una normativa general, en la qual s’imposà l’obligatorietat que la flor hauria de ser natural. Tal vegada, mesclant la religiositat de la festa, la competitivitat de les comissions falleres, les exigències de la gent dels barris que pregaven que la seua fóra la millor i també per la fanfarroneria que de sempre ha caracteritzat el nostre poble, els pressupostos cada any eren més elevats, fins i tot algunes comissions destinaven més diners a la confecció de les creus que al
A semblança del que es feia a la ciutat de Granada, en 1971,
PÀGINA 184
mateix monument faller.
2017. Barri València
la falla del Barri la Mercé, sota la direcció artística del seu faller més assenyalat, Joaquín Ortells Vernia, varen adjuntar un nou additament per a engrandir el monument. Es van confeccionar una pèrgola, acompanyada d’un jardí versallesc i un menut estany on nadaven els peixos. En la dècada següent, tal era la grandiositat de les creus i les dimensions dels jardins, que va caldre canviar la normativa pel que fa a les mesures i la manera de la col·locació dels distints components del monument. Encara hi havia comissió que adossava la creu a la façana de les cases, cosa que quedaria rigorosament prohibida. Al 1987 es comença a utilitzar per a la confecció dels suports, el ferro i l’espuma de poliuretà expandit (vulgarment, suro blanc), cosa que comportaria, per la seua resistència i capacitat PÀGINA 185
de suport, un nou grapat de possibilitats i espectacularitat en el treball acabat.
En l’actualitat no han continuat evolucionant massa, pel que fa a l’estructura principal, els materials que s’utilitzen, mes el que sí que s’ha canviat són els conceptes essencials, pels quals es va iniciar esta festa. Abans eren motius religiosos, amb decoracions d’acord amb el que hi havia per costum en els monuments eclesiàstics. Ara predominen les modes del moment. Contes infantils, pel·lícules, personatges de ficció, còmics, tendències, etc. També cal reconéixer que l’espiritualitat de la gent en els nostres dies no és la mateixa que hi havia a les nostres terres en els anys de la postguerra, i igual que tot ha evolucionat per altres camins, també lògicament havia d’ocórrer en les tradicions per més arrelades que
Nota: les dates que s’indiquen han sigut tretes de l’arxiu del Museu Faller de Borriana, per a no cometre errors en els números; situació prou habitual en els que anem complint uns quants anys. Les fotografies en color són del meu propi arxiu personal.
PÀGINA 186
estigueren.
ESSÈNCIA DE LA SEDA CAMILO MIRALLES
Va influir en l’arquitectura de València, les cases
l’emperadriu Lei-Tsu va
comptaven amb una zona específica per a la criança del
descobrir l’extraordinària
cuc de seda, “l’andana”, on es posaven els “canyissos”
bellesa del fil de seda
i s’alimentaven amb fulls de morera. També s’utilitzava,
l’any 2460 aC, no va ser
en ser la part de la casa més alta, per a posar els telers
conscient del gran poder
on es teixien la teles. En aquest segle XVIII van arribar a
que va donar al seu país,
comptabilitzar-se més de 30.000 telers només a la ciutat
la Xina, per a la seua
de València, la qual cosa representava que més del 30 %
economia i hegemonia.
de la població es dedicava directament a la indústria de la seda.
Tal va ser així que va ser més valuosa que l’or i
Encara ens arriben ressons d’aqueixa època com ara el
va arribar a servir per a
Camí de les Moreres, el Col·legi de l’Art Major de la Seda o
encunyar diners. I qui
la Llotja de la Seda.
revelara el seu secret fóra condemnat a pena de
La Llotja era el centre neuràlgic del comerç del teixit
mort.
de seda. Actuava com a local on es podien mostrar els treballs realitzats i com a verdader test de control de
Grans aventurers com
qualitat de les peces. En un rigorós examen es decidia
Marco Polo van aconseguir
quines peces eren dignes de ser venudes i quines no, de
que la seda es donara a
manera que aquestes últimes eren cremades a la plaça
conéixer a Occident, que
entre la Llotja i el Mercat per a afront del teixidor.
va ser impuls per a ciutats com Venècia, Gènova,
Aquest afany per la qualitat va portar a ser, els teixits de
Florència o València.
seda valencians, els més apreciats a tot Europa. I així va aconseguir un prestigi insuperable.
Concretament a València va ser l’activitat impulsora
València i la seua horta era un paisatge molt diferent del
de la ciutat i va impregnar
de hui en dia. El seu cultiu principal era la morera i els
tota la seua vida social i
camps n’estaven plens.
econòmica.
PÀGINA 188
T
al vegada, quan
Ja al segle XIX i per motiu de l’epidèmia de la “pebrina”, que va devastar el cuc de seda, van ser reemplaçats pels tarongers. Fidels a la tradició del teixit de seda valencià, Camilo Miralles manté, en el procés productiu, les mateixes tècniques del segle XVIII junt amb l’última generació de tecnologia en telers. Es mantenen els telers manuals de fusta de 1860 on es fabriquen els espolins. Els espolins són un teixit que rep el seu nom per les xicotetes llançadores que s’empren. Ací el teixidor mou amb les seues accions tot el teler. Amb les seues mans estreny el batan inserint les trames. Amb els peus acciona les palanques que fan córrer el dibuix, tant en la màquina Jacquard (la que fa el dibuix) com en la Ratier (la que lliga el fons de la tela). És com si es brodara mentre es teixeix.
Aquest tipus de teixit només es
Posteriorment es trasllada a la població de Foios. I
pot fer en aquest antic teler.
pel fet que tots els treballadors eren de Burjassot,
El seu fonament era l’estalvi de
bressol teixidor, i en aquell temps s’havia de desplaçar
matèria primera. El fil només
caminant travessant l’horta, ja que no existien mitjans de
s’empra en els mil·límetres de
transport, es va decidir traslladar-se a Burjassot, l’actual
cada flor. No passa de vora a
emplaçament.
vora. En aquesta època el que valia poc era la mà d’obra.
En Camilo Miralles unim aquesta tècnica centenària amb els telers més moderns que aconsegueixen una qualitat
L’acabat d’aquesta tela és
i perfecció considerables. S’aconsegueix més rapidesa
espectacular, amb els matisos
i abaratiment del teixit, però sempre sota la norma de
més rics i el colorit més pur, sent
l’exclusivitat.
un teixit molt lleuger. Mai hi ha dues teles iguals. Sempre es personalitza per Els teixidors espolinadors
a cada vestit de valenciana o d’home. Fent que cada
són vertaders artistes que
persona gaudisca de la seua indumentària tradicional.
aconsegueixen efectes molt especials, com ara que les faldes de les valencianes no facen bandes, és a dir, que no es repetisquen els colors en horitzontal. Açò s’ho permet perquè no hi ha límit de color en els espolins (llançadores). Camilo Miralles comença l’activitat, segons els documents més antics apareguts el 1882, a Alcoi. En aquesta època es el color requerit i es teixia.
PÀGINA 190
produïa el fil, es tintava donant-li
FALLES
COMISSIÓ EXECUTIVA Vicepresident Primer Vicepresident Segon Vicepresident Tercer Vicepresident Quart Vicepresident Cinquè Secretària Censos I Recompenses Tresoreria Loteria Del. Cultura Del. Esports Del. Infantils Del. Casal Del. Cavalcades Del. Carrossa Del. Presentació Del. Igualtat / Obres Socials Del. Monument Del. Transport Del. Incidències Del. Socis Del. Publicitat Del. Playbacks Escenografia Playbacks Del. Comunicació Del. Medi Ambient Del. Festejos / Àrea De Joventut Del. Ornamentació Del. Coordinació Llibret
Oscar Casado i Lanero Joaquin García i Belmonte Maria Luisa Biosca i Mérida Paco Lacasa i Estruch Jorge Caballero i Rams Carmen García i Belmonte Olga Sesé i Morales Paula Dolz i Boria Isabel Sebastian i Latorre Patricia Burgos i Sayas / Mª José Macián i Torrecillas / Balbina Sayas i Martínez / Laura Martínez i Puente Laura Piqueras i Moreno / Diego Cuadrado i Domínguez Virginia Rosado i Gash / Ainhoa Piñeiro i López / Ana Martínez i Fernández / Lourdes Garcia i Canas / Rosa Herrero i Crespo José María Madrid i Giménez / Lourdes Roig i Pérez / Inés Monís i Viega / Gabriel Collado i Soria M. José Gonzalez i García / Aurora Lara i Fernández Vicente Miret i Flors / Manuel Marco i Díaz Anaïs Garcia i Benavent / Melania Plazas i Jordán Noelia Torres i Molinero / Leticia Del Rio i García / Ainhoa Pinazo i González Andrés Alcaraz i Asensio Diego Cuadrado i Gil J. Tomás Serrano i Fenollosa Tamara Rosell i Canet / Arantxa Ramos i Olmos Mar Bruno i Rubio / Laura Mª Madrid i Casado / Cristina Plumed i Pérez Carla Lacasa i González / Anaïs Rodríguez i Sánchez Francisco Gimenez i Llamas / José Vicente Herranz i Comeche Carla Lopez i Ruiz Marta Bujeda i Besé / Eva Peñalba i Punter Mª Dolores García i Salvador / Beatriz Cuadrado i Domínguez Inés Tejada i Lara / Alfredo Tejada i Pino Antoni Isach i Cuenca
COMISSIÓ MAJOR Abab i Susierra, Raquel Abad i Piñeiro, Óscar Adam i Sayas, Borja Adam i Yuste, José Francisco Alcaide i Bronchal, Mª Carmen Alcantud i Latorre, Vanesa Alcázar i Narváez, Ángela Alonso i Navazo, Juan Luis Antonino i Cuenca, Alberto Aparicio i Guirado, Anaïs Argilés i Lorente, Juan Carlos Argilés i Ruiz, Sonia Arocas i Pascual, Sandra Arocas i Pérez, Francisco Fermín Ávila i Ariño, María Barbera i Ruiz, Natalia Barquero i Barquero, Susana Barreda i Escribá, Andrea Burgos i Oliver, Rafael Caballero i Pérez, Mar Canet i Pellús, Mª Luisa Cárcamo i Quiñones, María Isabel Carrió i Sanz, Victoria Casado i Monís, Alba Chinchilla i Bonaque, Cristina Díaz i Illueca, José Manuel Domingo i Navarro, Juan Carlos Domínguez i Martínez, Mª Ángeles Espinosa i Álvarez, Eva Fernández i Sánchez, Esther Fernández i Serrano, Elisabeth Ferrer i Cabo, Noelia Forés i Cervera, Jorge Fortea i Ruíz, Emilio García i Lafont, Raúl García i Méndez, Aurora García i Rus, Álvaro García i Rus, Ángel Gaspar i Trujillo, Alicia Gaspar i Trujillo, Inés Gil i Gil, Pau Gilabert i García, Alba Giménez i Alcalá, Héctor Giménez i Madrid, Román Giménez i Rodríguez, Francisco Giménez i Villarroya, Adrián Giménez i Villarroya, Francisco Gómez i Barragán, Antonio
Gómez i Pérez, Antonio Gómez i Pérez, Paola González i García, Mª Ángeles González i Lino, Lola González i Murciano, Natalia Granero i Rojo, Cristina Granero i Rojo, Pablo Guiñón i Cebrián, Roberto Hernández i Montañana, Patricia Hernández i Pedrero, Víctor Herranz i Bujeda, Lucía Herranz i López, Octavio Herranz i Monge, Ángela Herranz i Monge, Octavio Herrero i Crespo, Inés Herrero i Crespo, Mercedes Huguet i Díaz, Susana Jordán i Gázquez, Antonia Lázaro i Peña, Eva López i Blasco, Lucia López i Cámara, Francisco López i Chinchilla, Verónica López i Tamarit, Ramón López i Vicente, Constantino Manzaneda i Diago, Virgilio Manzano i Sánchez, Sergio Marco i Torrente, Belén Martín i Lozano, Sergio Martín i Micó, Raquel Martínez i Bru, Noa Martínez i Martínez, María Jesús Marzo i Burgos, Victoria Miñana i Ruíz, María Miñana i Ruiz, Pedro Manuel Monge i Martínez, Eva Monserrat i Ortiz, Manuel Vicente Montañana i Aguilar, Amparo Montañana i Escribá, Ainhoa Narváez i Martí, Mª José Navarrete i López, Elena Navarro i Esteban, María Ortega i Esteban, Paula Parra i Cabrera, Bartolomé Pascual i Giménez, Francisca Peñalba i Medina, Marta Pérez i Berna, Miguel Ángel Pérez i García, Soledad Pérez i Herrero, Marta
Pérez i Moreno, Israel Pérez i Requena, Rebeca Perís i Martínez, Sergio Pinazo i González, Adrián Piñeiro i López, Mireya Pozo i Anreus, Jairo Ramiro i Martínez, José Ramos i Olmos, Marta Raygal i Bru, Isabel Ripoll i Sánchez ,Víctor Manuel Rojas i Calatrava, Rubén Rojo i Cantero, Mª Jose Romero i González, José Miguel Romero i González, Rosa Rubio i Soriano, Carla Ruiz i Cervantes, Silvia Ruiz i Cervantes, Sonia Ruiz i Escribá, Melanie Ruiz i Escribá, Sheila San Antonio i Abad, Adrián San Antonio i Abad, Lidia San Antonio i Algora, Julián Sánchez i Bermejo, Estela Sánchez i López, Cristina Sánchez i Ocaña, Alberto Sánchez i Ocaña, Francisco Javier Sánchez i Rosillo, Manel Sánchez i Villar, Alberto Sanz i Ruiz, Marta Sarasa i Huici, Leire Sayas i Martínez, María José Sayas i Martínez, María Vicenta Sebastián i Latorre, Salvador Serra i Torres, Fernando Serra i Torres, Rosa Sobrino i Belinchón, Elena Spencer i Sayas, Adrián Tomás i Calero, Alicia Torrent i Cócera, Iris Torrente i López, Minerva Tortajada i Borrás, Jorge Tur i Jurado, Noelia Urbano i Ruiz, Miguel Ángel Valero i Escribá, Carlos Vicente i Punter, Ernesto Villar i Armero, María del Mar Villarroya i Martínez, María Isabel Vitoria i Cuadau, Beatriz
PÀGINA 196
NIT D’ALBAES
PÀGINA 197
CAVALCADA
PÀGINA 198
ORNAMENTACIÓ
PÀGINA 199
OFRENA
PÀGINA 200
SETMANA FALLERA
PÀGINA 201
PÀGINA 202
CREMÀ
PÀGINA 203
PROCLAMACIÓ
PÀGINA 204
SETMANA CULTURAL
PÀGINA 205
PRESENTACIO
/ FALLERA MAJOR
Com la rosa que brolla al jardí,
Els núvols pareixeran cotons
has madurat en poc de temps,
com els que es mengen els xiquets,
per recórrer aquest camí
les oronetes alçaran el seu vol,
per complir el teu anhel.
fins confondres amb flamencs, perquè danvant la comissió,
Hui s’ha tallat la tija de la flor,
hui a tu et proclamem.
arriba la esperada collita, més els últims rajos el sol
Ta família està orgullosa,
sota els seus pètals deposita
per vore’t per fi coronada,
per poder complir la il·lusió,
més tens que sentir-te ditxosa,
d’una jove i alegre xica.
tens que sentir-te admirada.
Més no fa falta que passen els anys,
Admirada per les teues amigues,
per complir el somni d’una vida,
admirada per tota la gent,
i tu ho ens has demostrat enguany,
més tot açò et fa que estigues,
sent la nostra preada regina.
alegre, contenta i somrient, perquè volem que des de hui sigues,
Natalia, xica jovial i festera,
la més gran dels nostres fallers.
xica divertida i amb gran cor, el que fins hui era quimera,
Brilla com a flor en primavera,
s’ha convertit en emoció,
que emana per tot arreu el perfum,
perquè seràs una gran fallera,
i absorbeix l’essència fallera,
perquè eres fallera major.
per a que brille la teua llum.
Doncs hui el sol ha tret la brotxa,
Fes valdre sempre cada moment,
perquè el cel volia pintar,
deixa volar la imaginació,
per veure-ho de color rosa, com hui tu tot el veuràs.
PÀGINA 206
Autor: Gaby Collado
NATALIA MARQUÉS I FERNÁNDEZ
perquè ja eres, Natalia Marqués, la nostra Fallera Major.
PÀGINA 207
PÀGINA 208
LEMA: DESEMMASCARATS / ARTISTA: ERIK MARTÍNEZ COS CENTRAL
L’arlequí i la donzella quina guapa parella
Esta bonica cara és molt dura
Representa este arlequí
Esta cara tan bonica
a l’alcalde de la ciutat,
que és el cos de la nostra falla,
que a l’ajuntament saguntí
representa als que en política
el seu “cortijo” s’ha creat.
mai han donat la talla.
Com a comercial ell es corona
Parlem de polítics corruptes
per haver omplit Parc Sagunt,
parlem de polítics prevaricant,
però amb l´Epicentre i Vidanova
i no teníem cap dubte
s’ha carregat el comerç menut.
que salpicaria a esta ciutat.
Es posà el paraigua al cap
I és que governar és molt golós
la seua companya de govern,
amb moltíssima pasta pel mig,
perquè no sap per on mirar
que s’ho diguen al PP al Flotador
amb les decisions que ell pren.
o a l’intocable de Crispín.
Perquè el Gran Francesc fa i desfà
Doncs el calaix s’ha obert fa no res
amb polèmiques que duen cua,
amb els draps bruts que hi havia,
com quan pintaren el mural
segur que algun polític més
en favor dels d’Alasua.
passarà per comissaria.
PÀGINA 209
REMATADA
CONTRAREMATADES No pot ensenyar-nos el rostre El gran emmascarat, pareix el
perquè represàlies pot tenir,
nou superheroi
puix cada vegada hi ha més monstres molt més trastornats i assassins.
A la ciutat de Sagunt tenim un nou heroi urbà,
En la societat en que vivim
pareix que amb el nou Robin Hood
esta xica no viu tranquil·la,
dormiran tranquils els Ciutadans.
no sap si quan torne a eixir tornarà a casa viva.
No vol mostrar-nos la cara per traure tota la merda fora,
Estem a un país de dements
igual no es lleva la màscara
on la justícia és una broma,
perquè vol agafar la poltrona.
amb unes lleis insuficients per a protegir a cada dona.
Si no el reconeix algú Un viatge en góndola pel mig del port
no para d’eixir a la premsa, respon al nom de Raül i sí que busca recompensa.
Aquesta parella estrangera l’ han enviat a viure al Port,
I és que Castillo pareix que vol
i s’han pensat que Venècia era
tindre molta visibilitat,
per lo marítim del seu nom.
traient els draps bruts de tots les eleccions les vol guanyar.
La seua gondoleta es portaren per junts poder navegar, i a la tardor l’aprofitaren
tornar a casa sana
quan el poble es va inundar.
Esta jove es cobrix la testa
Puix com al dia de la marmota
perquè està aterrada de por,
Periodista Azzati es desbordà,
per si quan torne de festa es troba algun violador.
PÀGINA 210
Esta xica Veneciana, vol
i ens veuen cara d’idiota perquè solució no fiquen cap.
Sempre hi ha càntics de Sirena i es queda tot a meitat de fer, com eixe pavelló que dona pena... En què pensen Quico i Chover? ESCENES Primera Escena: Les màscares de la dualitat
Segona Escena: La cançó de l’enfadós
I pròximes les eleccions prompte haurem de triar,
Caldrà demanar instància
la màscara o el seu mentó
per poder parlar del tema,
d’uns polítics peculiars.
d’una universitat a distància sempre envoltada de pena.
Un alcalde amb pell de corder es passeja pel nucli ancestral,
Pareix un tema complicat
i un llop amb molt mala llet
i els que ho parlen no s’entenen,
persegueix als veïns de la mar.
té molt mala “picotà” o moltes coses es barregen.
El Port veu la rabosa ennegrida i Sagunt una llebre blanqueta,
I sempre estem al mateix punt
ballen juntes veritat i mentida
hui es tanca i demà també,
en esta engalanada festa.
serà que a la UNED de Sagunt molt de pardal ha ficat el bec.
Benvinguts i benvingudes al fantàstic món de l’horror,
En tots els diners que per ahí roden
de la política i de les ferides
en dinarots, protocol i trages,
que causen estos actors.
a vore si ja els polítics agranen PÀGINA 211
i els destinen a l’aprenentatge.
Tercera Escena: Salvem El
Quarta Escena: Esta formosa dona... a Sagunt anirà
Pantalà
en gòndola
Amb la tranquil·litat del so de les ones
Per a anar cap a Sagunt
pesca el iaio i va pensant,
pel Palància haurem d’anar,
en eixes esmentades obres
perquè amb cotxe està fotut
que necessita El Pantalà.
amb el vial sense acabar.
Li ve al cap l’inici del poble
Duen ja quasi dos anys
i també la companyia minera,
per tal de fer l’ampliació,
home amb pensament molt
segur que el terminen enguany
noble
just abans de les eleccions.
que no vol una quimera. Com el seu col·lega Abelleira Tant de bo la seua canya
no complix en urbanisme,
estire d’un peix ben gros,
Antonino s’ha fet gondolera
d’eixos amb diners i gana
per fomentar el turisme.
d’escometre esta inversió. Tal volta els ha donat les premisses Esperem que algú es recorde
Quico que és qui controla el timó,
d’aquesta instal·lació del moll,
igual vol que se quede a mitges
ja siga Costes o el senyor Alcalde
com el seu projecte “Fusió”.
PÀGINA 212
però cal refer la construcció!
Cinquena Escena: El Flautista alternatiu
Sisena Escena: Les màscares del iaio
L’altot Flautista Guillermin toca amb la coleta al vent,
Que és allò que està elaborant
seguit pels amics de Compromís
li pregunta este xiquet al vell,
van tots al Music Port Fest.
caretes li contesta l’ancià per als polítics mentiders.
Eixe gran festival alternatiu que el consistori va organitzar,
Perquè tant se val de quin color
i ara un informe va i ens diu
és el partit que al poder està,
que va costar un dineral.
moltes promeses incomplides són als seus programes electorals.
A més a més eixe informe ja advertia que es presentà un projecte insuficient,
Com les del partit que ens
dient que tampoc existia
governa ara
presentat cap tipus d’expedient.
que ja va prometre en campanya, reduir-nos la zona blava
Doncs pareix que hi ha rata amagada
i sols ha fet que augmentar-la.
en este macroevent musical, esperem que donen la cara
I per si açò no fora suficient
o que facen rodar els seus caps.
en este poble tot és màgia, i Teresa ja té al seu germanet al cap de l’empresa adjudicatària.
AUTORS:
PÀGINA 213
GABY COLLADO I TONI ISACH
RECOMPENSES RECOMPEMSES SAGUNT
MASCLETS MAJORS
MASCLETS INFANTILS
ALTA DISTINCIÓ AL MÉRIT FALLER
MASCLET D´OR I DIAMANTS AMB FULLES DE PLATÍ
María Vicenta Sayas i Martínez DIAMANTS Borja Adam i Sayas MASCLET D´OR I DIAMANTS
Balbina Sayas i Martínez
Antonio Gómez i Barragán
Gabriel Collado i Soria
Francisco Giménez i Rodríguez
AMB FULLES DE LLORER RECOMPEMSES VALÈNCIA Vega Casado i Monís BUNYOLS INFANTILS
Rubén Agües i Rosado Christian Manzaneda i García
DISTINTIU D´OR
Mar Sanz i López Ángela Soto i García
PÀGINA 214
Lucia Tejada i Lara
Adrián Agües i Piñeiro
Daniela Íñiguez i Hermosilla
Victoria Lacasa i González
Ana Forés i Biosca
Jorge Forés i Biosca
Miguel Pérez i Herrero
Noa Domingo i Fernández
BUNYOLS MAJORS BUNYOL D’OR
BUNYOL D´OR I BRILLANTS AMB FULLES DE LLORER
AMB FULLES DE LLORER María Jesús Martínez i Martínez
Paula Dolz i Boria
Salvador Sebastián i Latorre
Natalia González i Murciano
Cristina Pérez i Plumed
Francisco Giménez i Rodríguez
Rosa Romero i González
PÀGINA 215
Balbina Sayas i Martínez
ELS NOSTRES SOCIS Aracama i Azcoitia, Iker
Abad i Susierra, Raquel
Aranzabal i Rios, Jorge
Adam i Yuste, José Francisco
ArGiles i Lorente, Juan Carlos
Agudo i Fernández Rosa
Ariño i Sanchis, Juan José
Aguilar i Zarzoso, Mª Vicenta
Arizmendi i Martínez, Julen
Aguza, Daniel
Arocas i Pérez, Fermín
Akba i Herrero, Emilio
Arroyo i Ginel, Escolástica
Alarcon i Ávila, Luca
Arroyo i Sánchez, Antonio
Alcantud i Latorre, Tania
Aspas i Piqueras, Nuel
Alcantud i Latorre, Vanesa
Atud
Alcaraz i Asensio, Andrés
Ávila i Ariño, Sara
Alcázar i Martí, Ángela
Ávila i Holguín, Francisco
Alcázar i Sánchez, Eulalia
Badía i Berzosa, Paco
Alepuz i Orts, Rosa
Barbera i Sánchez, Félix
Algora i Vélez, Carmen
Barberan villar Mª Amparo
Alonso i Fernández, Carlota
Barreda i Ángel, José Vicente
Alonso i Fernández, Marey
Barroso i Blasco, Gaby
Alonso i Talavera, Miguel
Barroso i Romero, Gabriel
Álvarez i Álvarez, Aurelia
Bautista, Ernesto
Álvarez i Álvarez, Josefa
Belenguer, Víctor
Amor i Biosca, Carlos
Benabdeljelil i bechari, Ahmed
Andreus, Pilar
Benavent i Arnau,Ana Mª
Anguera i Tortosa, Oriol
Benedi i Roger Mª Belén
Anquela i Gomis, Violeta
Berna i Jordán, Ángeles
Antonino i Cuenca, Amparo
Bese i Royo, Mª Carmen
Aparicio i Del Sanz, Sergio
Biosca calandria Isabel
Aparicio i Guirado, Anaïs Aparicio, Lorena
PÀGINA 216
Abad i Saez, Begoña
Biosca i Mérida, Carmen Biosca i Mérida, Mª Luísa
Cebrián i Faubell, Ramiro
Blasco i Blasco, Maribel
Cebrián i Gil, Mª Teresa
Blasco i González,Asunción
Cebrián i Ruiz, Nacho
Blasco i Ribelles, Jorge
Cervantes i Martínez, Mª Dolores
Bru i Martí, Nuria
Chinchilla i Bonaque, Cristina
Bujeda i Aranguren, Juan
Clavijo i López, Óscar
Bujeda i Bese, Marta
Clemente, Paqui
Burgos i Barrera, Rafael
Cócera i Picó, Ana Isabel
Burgos i Oliver, Rafael
Colás i Soria Sonia
Caballero i Heras, José
Collado i González, Lola
Caballero i Pérez, Álvaro
Collado i Jiménez, José Gabriel
Caballero i Rams, Alejandro
Collado i Soria, Álex
Caballero i Rams, Jorge
Comeche i Rodrigo, Vicenta
Cabrera i Trincado, Amor
Conesa i Carrascosa, Mª José
Calabuig i Pellicer, Pilar
Conesa i Fernández, Concepción
Calatrava López, Carmen
Cortes i Cebrián, Antonio
Calderón i Asensio, Nuria
Coy i Benito Miguel
Calero, Enriqueta
Crespo i Llorens, María
Calero i Martínez, Valentin
Crespo i Llorens, Vicenta
Calvo i Roger, Julia
Cuadau i Asensi, Patricia
Camacho i Aranda, Mª Carmen
Cuadrado i Gil, Diego
Camara i Helguera, Mª Carmen
Cuenca i Valiente, Encarnación
Canas i Taboada, Elvira
De las Peñas i Bernial, Encarna
Canelles i Díaz, David
Del Rio i García, Teresa
Canet i Pellús, Puri
Delgado i Lloret, Paco
Caparrós i Belmonte, Paquita
Diago i Ballester, Encarnación
Cárcamo i De Castro, Roberto
Díaz i López, Elena
Cárcamo Peiró, Ángel
Díaz i Martínez, Ángeles
Cárcamo i Quiñones Roberto
Díaz Rodríguez, Virtudes
Carrió Sanz, Mª del Mar
Díaz i Sabio, Esteban
Casado i Ruiz, Fernando Cazorla i Morillas, Emma
PÀGINA 218
Blasco i Blasco, Consuelo
Divina Aurora Dolz i Boria Paula
García i Canas, Lourdes
Dolz i Sánchez Vicente
García i Casares, Joaquin
Domench i Vila, Elvira
García i Cazorla Ester
Domenech i Balaguer, José Carlos
García i Fernández, Encarnación
Domingo i Mestre, Mª José
García i Giménez, Mª Ángeles
Enmicucx, Ana
García i Gómez, Rosa
Escribà i Giménez, Vicente
García i Méndez, Aurora
Escribà i Ruiz María, José
García i Monleón, Manuel
Escribà i Sánchez, Mª dolores
García i Moreno, Cristian
Espinosa i Álvarez, Eva
García i Prior, Josefina
Espinosa i Álvarez, Mª José
García i Rus, Álvaro
Esteban i Pinazo, Nuria
García i Rus, Álvaro
Esteban i Yuste, Ana
García i Sánchez, Isabel
Esteban i Yuste, Francisca
García i Sanz, Alicia
Esteve i Ferrando, Pepita
García i Serrano, Esther
Faus i Soler, Maruja
García i Valdés, Isabel
Faus i Soler, Rosa
Gascon i Tel, Rogelio
Fenollosa i González, Isabel
Gaspar, Encarna
Fernández i Arroyo, Carmen
Gaspar i Pérez, Mª Carmen
Fernández i Expósito, Joaquín
Genes i Paredes, Gloria
Fernández i Giménez, Vicenta
Gil Carrión, Alejandra
Fernández i Rodríguez, Julia
Gil i Gil, Pau
Fernández i Sánchez, Esther
Giménez i Alcalá, Héctor
Ferruses i Lluesma, José Miguel
Giménez i Giménez, Remedios
Flors i Bellido, Conchin
Giménez i Giménez, Victoria
Forés i Biosca, Marta
Giménez i Llamas, Francisco
Fortea i Carrasco, Emilio
Giménez i López, Óscar Andrés
Fortea i Ruiz, Emilio
Giménez Madrid, María Antonia
Gallen i Ortíz, José Vicente
Giménez i Rodríguez, Francisco
Garcera i Puente, Carmen
Giménez i Rodríguez, Miguel
García i Benavent, Raquel García i Canas, Elvira
PÀGINA 219
Dolz i Carrió, Isabel
Giménez i Ruiz, Josefina Goda i Estada, José Manuel
Huguet i Díaz, Susana
Gómez i Domingo, Carlos
Huici i González, Ainoa
Gómez i Folch, Rosa
Isabel
Gómez i Pérez, Fabián
Isach i Cuenca, Antonio
Gómez i Pérez, Paola
Izquierdo i Cabaco, Francisco
Gómez i Villalba, Eliseo
Jordan i Gázquez, Toñi
González i cosin, Rosario
Jordán i Jordán, Antonio
González i García, Silvia
Joya i Espel, Jaime
González i Jordán, Lucia
Jurado Rueda Gracia
González i Lino, Lola
Lapaz i Gómez Tania
Gracia i Perelló, Marco
Lacasa i Estruch Francisco
Grafbordat
Lacoba i Giménez, José
Granero i Rojo, Cristina
Lanero i Lasheras, Leonor
Guijarro i Moreno, José Manuel
Lara i Fernández Aurora
Guillem i Ballester Ramón
Latorre i García, María Pilar
Guiñon i Cebrián, Irene
Lázaro i Peña, Eva
Guiñon i Tuzón, Domingo
Lignum
Gutiérrez i López, Elena
Llamas i Quiñonero, María
Hermosilla i Palmero, Rosana
Llorente i Martínez,Eva
Hernández i Abril, Daniel
López i Alonso, Mª Carmen
Hernández i Biosca, Felipe
Lópezi Avellaneda, Mireya
Hernández i Cayuela, Francisco
López i Blasco, Mariasun
Herranz i López, Mª Francisca
López i García, Urbano
Herranz i López, Octavio
López i Gázquez ,Carmen
Herranz i Monge, Ángela
López i Gil, Pilar
Herranz i Monge, Octavio
López i José, Ramón
Herranz i Salas, María
López, Mar
Herrero i Alfonso Sandra
López i Martí, Maria Teresa
Herrero i Crespo, Inés
López i Montalban, Inma
Herrero i Crespo, Mª Ángeles
López,Nuria
Herrero i Crespo, Merche Herrero i Crespo,Rosa
PÀGINA 220
Gómez i Barragán, Antonio
López i Pérez, José Manuel López i Sánchez, Carmen
Martín i Micó, Raquel
López i Tamarit, Ramón
Martínez i Bru, Noa
López i Vicente, Constantino
Martínez i Cervera, Maribel
Lozano i Fernández, Joaquín
Martínez i Clemente, Luís
Lucero i Rivero, Miguel Ángel
Martínez i De la paz, Mª Ángeles
Lucia i Moya, Ángel
Martínez i Domenech, Antonio
Lupiañez i Maestro, Olga
Martínez i Fernández, ana
Machado i Alejo, Ellvira
Martínez i Gómez, Candela
Macian i Izquierdo, Javier
Martínez i Hernández, Isabel
Macian i Izquierdo, Tomás
Martínez i Lara, Felipe
Macian i Puig, Francisco
Martínez, Mª Jesús
Macian i Torrecillas, Mª José
Martínez i Maceda, Pilar
Madrid i Casado, Laura
Martínez i Martínez, Javier
Madrid i Ruiz, José María
Martínez i Puente, Irene
Madrid i Vinuesa, Antonia
Martínez i Salvador, MªCarmen
Martínez, Manuela
Martínez i Sánchez, Ana
Manzaneda i Diago, Virgilio
Martínez i Sánchez, Quique
Manzaneda i García, christian
Martínez i sanchis, Avelina
Manzano i Sánchez, Carlos
Marzo i Muñoz, Inma
Manzano i Sánchez, Sergio
Medina i Calabuig, Pilar
Marco i Díaz, Manuel
Medina i Esteban, Juan Alfonso
Marco i Díaz, Verónica
Mérida i Martínez, Consuelo
Marco i García, Leonardo
Mestre i Izquierdo, Carmen
Marco i Torrente, Belén
Millan i Macian, María
Marin i Amores, Rosa
Miret i Flors, Vicente
Marmoles Germán S.L.U.
Miret i Marco, Jorge
Marques i Estada, Ramón
Molina i Barberá, Noé
Martí i Herrainz, Ángeles
Molina i Olivares, María
Martí i Muñoz, Jesús
Molinero i Ballester, Sandra
Martín i Delgado, Cristina
Monge i Martínez, Eva
Martín i Lozano, Sergio Martín i Martínez, Jorge
PÀGINA 221
López i Sánchez, Mª dolores
Monge i Martínez, Sonia Monis i Viega, Inés
Pérez i Berna, Begoña
Monserrat i Ortíz, Manuel Vicente
Pérez i Berna, Gema
Monserrat i Ortíz, Purificacion
Pérez i Berna, Juan Carlos
Montaner i Domench, Rosa
Pérez i Berna, Miguel
Montañana i Aguilar, Héctor
Pérez i Calderaro, Amparo
Montañana i Caballer, Vicente
Pérez i Contreras, José Ramón
Montañana i Garcerá, Salvador
Pérez i García, Dolores
Mora i Molina, Pilar
Pérez i Ibarre, Francisca
Morales i López, Mª Isabel
Pérez i Moreno, israel
Moreno i Giménez, Isidro
Pérez i Moreno, Mª Carmen
Moreno i Moreno, Loli
Pérez i Requena, Pedro
Moreno i Romero, Julia
Pérez i Requena, Rebeca
Moreno i Sánchez, Consuelo
Peris i Chabret , José Isidro
Murciano i Rodríguez, Adoración
Peris i Martínez, Sergio
Narváez i Martí, Mª José
Petrov i Dimitrov, Emil
Navarrete i López, Elena
Piloña i Bonilla, Jonathan
Navarrete i Martínez, Diego
Pinazo i Rodríguez, José Antonio
Navarro i Palacios, Carmen
Piñeiro i López, ainhoa
Navio i Engli, Guillermo
Piñeiro i López, Mireya
Nieto i López, Manuel
Plazas i Álvarez, José Antonio
Olmos i Blasco, Marisa
Plazas i Pernias, Eugenio
Ortíz i Alcázar, Tania
Plumed i Hernández, Cristina
Ortíz i Gallart, Francisco
Plumed i Hernández, Ramón
Palmero i Calcerrada, María José
Plumed i Pérez, Ramón
Pans i Suarez, Ruth
Ponce, Catalina
Parra i Domingo, Aroa
Quiñones i Málaga, Isabel
Parra i Domingo, Iciar
Raez i López, Rosario
Peiro i Climent, Concepcion
Ramirez i Fernández, Yolanda
Peñalba, Eva
Ramos i Catalán, Antonia
Peñalba i Medina, Marta
Ramos i Catalán, Concha
Perales i Jiménez, Maribel Pérez i Aspas, Rogelio
PÀGINA 222
Monis i Viega, Mª José
Ramos i Catalán, Pedro Ramos i García, Llar
Ruiz i Sanz, Pilar
Raygal i Bru, Isabel
Ruiz i Torres, Juan
Requena i Sorroche, Rosa
Rus i Herranz, Mª Carmen
Reyes i López, Alejandro
Rus i Herranz, Rosa
Rico i Canet, José Luís
Saez i Lacuesta, Felicidad
Ripoll i Sesé, Delia
Salado i Zarzoso, Adrián
Rius, Amparo
Salcedo i Ruiz, María
Roda i López, Leonor
Salvador i García, Mª Dolores
Rodenas i Bolumar, Montse
Sánchez i Aguilar, Alicia
Rodenas i Montaner, Ricardo
Sánchez i Belmonte, Milagros
Rodríguez, Nacho
Sánchez i Bermejo, Estela
Roger i Devesa, Mª Rosa
Sánchez i Camacho, María José
Roig i Pérez, Lourdes
Sánchez i Escribá, Maribel
Roig i Pérez, Juan Jorge
Sánchez i Martínez, Juan José
Roig i Pérez, Minerva
Sánchez i Paul, Esperanza
Rojas i Rojas, Bienvenido
Sánchez i Raez, Mª dolores
Rojo i Cantero, Mª José
Santaeulalia i Peiró, María Luisa
Romero i González, Ana
Santiago i de los Reyes, Oscar
Romero i González, Loli
Santisteban i Contreras, Angelita
Romero i González, Rosa
Sanz i Aspas, Marino
Romero i Macian, Pilar
Sanz i Cebrián, Jordi
Romero, Rosa
Sanz i Cebrián, Amparo
Rosado i Gash, Virginia
Sanz i Fernández, Inés
Rosell i Serrano, Francisco
Sanz i Nava, Mª victoria
Rubio i Carmona, Remedios
Sanz i Piedra, Marisa
Rubio i García, Emilia
Sanz i Ruiz, Marta
Ruiz i Alonso, Andrea
Sanzo i Carrasco, Lourdes
Ruiz i Cervantes, Pedro
Sarasa i Alonso, David
Ruiz i Gázquez, Mª Carmen
Sarasa i Huici, Mikel
Ruiz i Martínez, Rosario
Sayas i Martínez, Balbina
Ruiz i Roda, Mª Dolores Ruiz i Ruiz, Pilar
PÀGINA 223
Rams i Carrión, Vicente
Sebastian i Edo, Francisco Sebastian i Latorre , Isabel
Sebastian i Latorre, Mari Carmen
Tur i Jurado, Noelia
Sebastian i Latorre, Salvador
Vengut i Bueso, Blanca
Segui i Domech, Desireé
Vicente i Punter, Ernesto
Seguros Eliseo
Viega i Lorenzo, Inés
Serra i Torres, Fernando
Villaescusa i Gómez, Javier
Sesé i Costa, David
Villagrasa i Tortajada, Jordi
Sobrino i Belinchón, Elena
Villar i Armero, Mª mar
Sobrino i López, Paqui
Villar i Martínez, Amparo
Soria i Armero, María José
Villar i Preto, Antonio
Soria i Armero, Violeta
Villarroya i Martínez, Silvia
Soriano i Gómez, José
Viñals i Gaspar, Mario
Soriano i Romero, Jennifer
Xaima
Soto i Fernández, Lucia
Yuste i Abril, Higinia
Soto i Lázaro, Ramón
Yuste i Antón, Eloisa
Soto i Pérez, Ramón
Zingara
Susierra i Martínez, Felicidad Talavera i Gómez, José Tarin, Teresa Tejadillos i Ballestar, Sergio Torrecillas i Garríguez, Josefina Torrecillas i Garríguez, Mercedes Torrent i Cócera, Iris Torrent i Llorente, Javier Torres i Aspas, Rosa Torres i Aspas, Virginia Torres , María José Torres i Molinero, Joel Torres i Ortíz, Víctor Tortajada i Borrás, Jorge Trujillo i Moreno, Carmen Tur i Ferrer , Mª Carmen
PÀGINA 224
Tortajada i Borrás, Esther
COMISSIO A PERPETUÏTAT
SOCIS D’HONOR
President d´honor César Augusto Sanz i Faus Padrina Carmen Martínez i Bernat President Vicente Rodríguez i Cabañas Vicepresident Ramón Mejías i Sancho Secretari Juan Jordán i Burgos Vocal Julio Juan i Franco Fallera Major Asunción Villuenda i Martínez Cort d´honor Dolores Sebastià i Sebastià / Consuelo Aguilar / Manolita Martínez i González / Lali Sánchez i Alcázar / Angelita
PÀGINA 225
Jordán i Blasco
PROGRAMA D’ACTES DIA 16 DE FEBRER DE 2019
DIA 3 DE MARÇ DE 2019
Cridà de les falleres majors
11.00 h. REPARTIMENT de regals i Llibrets per a tots els
de Federació Junta Fallera de
nostres socis i sòcies, fent un recorregut pels carrers del
Sagunt a la Plaça del Sol del Port
nostre barri.
de Sagunt. DIA 8 DE MARÇ DE 2019 DIA 21 DE FEBRER DE 2019
Muntatge de la carpa i del recinte faller.
19.00 h. PRESENTACIÓ DEL
Des de les 11.00 h. fins les 20.00 h. II CONCURS DE
NOSTRE LLBRET, a l’auditori
PAELLES INTEREMPRESARIALS a la nostra plaça.
Mario Monreal de Sagunt. DIA 9 DE MARÇ DE 2019 DIA 23 DE FEBRER DE 2019
DIA DEL SOCI / PRE-FALLES 2019
17.00 h. Cavalcada de l’humor
A partir de les 18.00 h. LA VESPRADA DELS NOSTRES
faller.
SOCIS, a la nostra plaça amb el tradicional berenar .
El recorregut començarà a
A partir de les 19.00 h. contarem amb diferents
l’Avinguda Camp de Morvedre
animacions musicals i activitats.
i per l’Avinguda XurrucaDIES 10 i 11 DE MARÇ DE 2019
Hispanitat .
Es continuarà el muntatge del recinte faller. DIA 1 DE MARÇ DE 2019 INAUGURACIÓ EXPOCICIÓ DEL
DIA 12 DE MARÇ DE 2019
NINOT. Per determinar data/
TRASLLAT del monument.
hora/lloc DIA 13 DE MARÇ DE 2019
PÀGINA 226
Durant el dia, PUJADA dels remats del nostre monument. 22.00 h. Sopar d’entrepà al nostre casal.
DIA 14 DE MARÇ DE 2019
SANT JOSEP
PLANTÀ oficial de totes les falles de la població.
09.00 h. Concentració al casal per a realitzar l ’OFRENA DE
DIA 15 DE MARÇ DE 2019
FLORS.
09.30 h. Visita del jurat qualificador de les nostres falles
11.00 h. Des del Centre
15.00 h. Concentració al nostre casal per a la visita de
Cívic, OFRENA de flors a la
cortesia a les falles de Faura i Gilet .
nostra MARE DE DÉU DELS
22.00 h. Sopar a la carpa.
DESEMPARATS.
23.30 h. Actuació musical.
14.00 h. aproximadament, MASCLETÀ a càrrec del nostre
DIA 16 DE MARÇ DE 2019
pirotècnic JAVI.
08.00 h. Despertà amenitzada per la nostra xaranga
Aproximadament a les 15.00 h,
15.00 h. Concentració al nostre casal per anar a la replega
dinar per als fallers i familiars
de premis i visita de cortesia a les falles de Sagunt.
que vullguen acompanyar-nos.
22.00 h. Sopar a la carpa.
22.00 h. CREMÀ de la nostra
23.30 h. Actuació Musical.
falla infantil. (I segons el premi obtingut,
DIA 17 DE MARÇ DE 2019
CREMÀ de la falla gran.)
08.00 h. Segona despertà de festes. 16.00 h. Concentració al casal per a la visita de cortesia
..................................................
a les falles del Port. 22.00 h. Sopar a la carpa.
NOTA: La comissió de la Falla
23.30 h. Actuació Musical.
Plaça Rodrigo es reserva el dret de canviar, afegir o suprimir
DIA 18 DE MARÇ DE 2019
qualsevol acte en cas necessari.
22.00 h. Sopar a la carpa. 23.30 h. Actuació Musical.
PÀGINA 227
17:00 h. Unflables i activitats durant la vesprada.
PÀGINA 228
LA NOSTRA GAIATA GERMANA
ARANTXA MIRALLES I BENAGES PRESIDENTA
CARLA PARRA I BELLIDO MADRINA
PÀGINA 229
GAIATA 5, HORT DELS CORDERS
LAIA CLAUSELL I FABREGAT MADRINA INFANTIL
LLIBRET INFANTIL
PRESIDENT INFANTIL AC FALLA PLACA RODRIGO I ADJ. Espere ser un bon president infantil com requereix el
veïns i amics del barri, sóc
meu càrrec, per a la qual cosa conte amb l’ajuda i suport
Christian i enguany és un
incondicional d’Alex i Natalia i com no, de la meua fallera
gran honor per a mi ser
major infantil María. Amb els tres estic compartint un any
el representant de la falla
2019 ple d’il·lusions i emocions, i on vull expressar-los el
infantil de la Plaça Rodrigo
meu agraïment i dir-los que mai els oblidaré i els portaré
i Adjacents.
sempre al meu cor.
Des de que vaig nàixer
Vull donar les gràcies a tots els fallers, socis i
sóc faller d’esta gran falla,
col·laboradors que són la part principal i fonamental
i sempre he somiat algun
perquè tots els anys es puga muntar una gran falla en
dia ser president infantil
la nostra plaça. Sense la seua ajuda i col·laboració seria
i poder representar amb
impossible realitzar-ho tot, per la qual cosa reitere el
orgull a esta gran comissió.
meu agraïment a la seua gran labor i a l’esforç i treball
de tots els fallers per sempre tindre una millor falla que
Enguany va ser una gran
transmeta il·lusió a tot el món.
sorpresa per a mi l’escoltar
el meu nom en una reunió
Només em queda invitar-vos a gaudir d’unes bones
de la falla el 13 de maig del
festes falleres en la nostra falla Plaça Rodrigo i Adjacents
2018 i amb això complir-
i desitjar-vos unes inoblidables falles 2019.
se un somni que tènia des
de fa temps, per la qual
Una fort abraçada i moltes gràcies a tots pel 2019, el qual
cosa vull agrair als meus
estic segur i convençut que ens portarà alegries i serà
pares l’esforç i suport
inoblidable per a tots.
que m’estan donant per a complir-se esta inoblidable experiència.
PÀGINA 232
B
envolguts fallers i falleres,
CHRISTIAN MANZANEDA I DIAGO
COMISSIÓ INFANTIL Agües i Piñeiro, Adrián Agües i Rosado, Rubén Aguza i García, Daniel Aguza i García, Joan Akba i Herrero, Blanca Ipek Alarcón i Ávila, Luca Alarcón i Ávila, Luz Alonso i Fernández, Carlota Alonso i Fernández, Marey Alonso i Zalvez, Isabel Antonino i Huguet, Erika Aracama i Caballero, Elena Aspas i Piqueras, Nuel Barroso i Jordán, Gabriel Bujeda i Murciano, Carla Carrascosa i Peñalba, Cristina Casado i Monis, Vega Cebrián i Ruiz, Eva María Clavijo i Mora, Greta Clavijo i Mora, Mia Sara Collado i González, Laia Collado i González, Lola Domenech i Barbera, Celia Domingo i Fernández, Joan Domingo i Fernández, Noa Ferruses i Machado, María Forés i Biosca, Ana Forés i Biosca, Jorge Forés i Biosca, Marta
Fortea i Navarrete, Sergio Fortea i Navarrete, Silvia García i Pérez, Gala García i Pérez, Teo García i Roig, Gael Garrido i Barquero, Ángela Garrido i Barquero, Celia Garrido i Barquero, Lucia Gilabert i García, Paula Giménez i Ávila, Iker Giménez i Espinosa, Ángela Giménez i Ferrer, Nuria Hernández i Martínez, Olivia Herranz i Bujeda, Hugo Huguet i Plumed, Cayetana Iñiguez i Hermosilla, Daniela Isach i Martínez, Natalia Lacasa i González, Victoria Llovera i Soriano, Lucia Lorente i Martínez, Alejandra Lorente i Martínez, Claudia Lucero i Lorente, Mario Madrid i López, María Manzaneda i García, Ariadna Manzaneda i García, Yeray Martín i Serra, Clara Martín i Serra, Sergio Martínez i Del Rio, Alma Martínez i Gómez, Candela
Millán i Macián, María Miret i Herrero, Inés Miret i Herrero, Jaume Navarro i García, Lara Navarro i García, Vega Pache i Sánchez, Derek Parra i Domingo, Aroa Parra i Domingo, Iciar Pérez i Herrero, Miguel Redondo i Roig, Diego Ripoll i Sesé, Delia Ripoll i Sesé, María Ródenas i Tur, Mario Sandoval i Martín, Natalia Sanz i López, Mar Serrano i Cárcamo, Javier Serrano i Cárcamo, Tomás Soto i García, Ángela Soto i García, Ramón Tejada i Lara, Lucia Torres i Ortiz, César Torres i Ortiz, Víctor Tortajada i Raygal, Adrián Valero i Lázaro, Mateo Vicente i Alcaide, Shaila Villagrasa i Tortajada, Pablo Zorrilla i Benedí, David Zorrilla i Benedí, Iván
APADRINATS NUEL
Iker Giménez i Ávila María Madrid i López Nuel Aspas i Piqueras Joel Pozo i Arocas
ÍKER
MARÍA
/ FALLERA MAJOR INFANTIL
Ens trobem a nostra placeta,
Xiqueta bonica i incansable,
ens arriba l’aroma de les flors
tendra, alegre i feliç,
per vore com una nineta,
simpàtica i molt amable,
es proclama fallera major.
tens el teu somni complit, quimera que sempre somniaves,
Trobem sota la verda gespa,
de regnar nostres infantils.
donant bots el saltamartí, que ve de parella de la vespa,
Més si la simpatia tinguera un nom
a vore com proclamen hui
jo tindria clar qual seria,
a la guapa i dolça Marieta,
sempre amb eixe somrís gojòs,
com a reineta dels infantils.
seria el teu nom Maria.
Venen també la parella de sabaters,
Eixe somriure tan innocent,
ve volant pel cel la libèl·lula,
que encisa i a tots conquesta
la xitxarra vol estar present,
atrapa fins als núvols del cel,
perquè era un poc incrèdula.
per poder complir la teua gesta, i ser dels nostres xiquets,
Però veuen que és veritat,
la més gran de nostra festa.
que ja ha arribat el gran dia, en que es faça per fi realitat,
Reineta dolça i guapa,
el gran somni que una nina tenia,
deixa volar la imaginació,
des d’un temps fins esta part,
viu, disfruta i atrapa,
i que hui el veus complit, Maria.
cada moment dalt del teu tro.
Has crescut entre xarangues i masclets,
Pensa en eixe somni que tenies,
als cercaviles sempre la primera,
que has dut guardat al teu cor,
lo que ens demostra a tota la gent, que eres una grandíssima fallera.
PÀGINA 236
Autor: Gaby Collado
MARIA NAVIO I MARTÍNEZ
perquè Maria Navio i Martínez, ja eres la nostra Fallera Major.
PÀGINA 237
PÀGINA 238
LEMA: MIRA QUE NO ET VULL!! / ARTISTA: RUBÉN CANET INTRODUCCIÓ
SEGONA ESCENA: AMOR PELS IAIOS
Al voltant d’aquesta falla parlarem amb prou d’amor,
Ben pagada està la neta
d’eixes coses de xicalla
del seu iaio immortal,
que també aniran al foc.
que ha fet d’un lladre... marioneta
A banda d’allò més dolcet
i no li ha deixat atracar.
ací també podreu tastar, un gotet de mala llet
La notícia va alçar rebombori
i salat per a picar.
a la televisió i altres mitjans, l’avortament d’un robatori
PRIMERA ESCENA:
per gent d’avançada edat.
AMOR PER LES MASCOTES TERCERA ESCENA: AMOR PER LA TECNOLOGIA
No volem que tot siga roín allò que isca en la falla, per tant volem agrair
Sempre de la mà de la tecnologia
a SOS Animals la seua talla.
als xiquets els agrada anar, i sempre mostren simpatia
És tan gran la seua tasca
si la tenen al seu abast.
i el seu amor tan especial, Per tant este xiquet mira
i els busquen una llar.
a la platja del Port ben atent, PÀGINA 239
que allunyen mascotes de la basca
com un drone vola i vigila i practica un salvament.
QUARTA ESCENA: AMOR PER LES LLEPOLIES
SISENA ESCENA: AMOR PELS EXPERIMENTS
Eixes llepolies que els teus pares te diuen de no agarrar al “cole”,
Malgrat viure en un poble industrial
són per les quals es barallen
no podem contaminar lliurement,
els polítics del nostre poble.
doncs ens haurem de preocupar per la sostenibilitat i el medi ambient.
Pitjor que els xiquets mal criats són els que manen a Sagunt i
Per tal d’evitar la baralla
[El Port,
entre les fàbriques i els habitants, este príncep ja treballa
ni molt bones intencions.
amb fórmules magistrals.
CINQUENA ESCENA:
SETENA ESCENA:
AMOR PER LES FARTADES
AMOR PELS SOMNIS
Aquesta xiqueta aparenta
Aquest homenot tan rebò
responsabilitat i Compromís,
per a tots és ben conegut,
però després fa la desfeta
representa a l’esport d’handbol
de la pizza o del pastís.
a la nostra ciutat tan volgut.
Serà que té molta gana
Enguany va ser l’equip femení
i no pot parar d’engolir,
qui va somiar i tocar la glòria,
puix així és el partit que mana
i el Morvedre saguntí
i que gestiona als saguntins.
pujà amb força i eufòria .
PÀGINA 240
no demostren cap trellat
HUITENA ESCENA:
DESENA ESCENA:
AMOR PER LA FAMÍLIA
AMOR PER L’ESPAI
Aquesta escena representa
Davant l‘expansió comercial
l’amor que dóna la família,
que està patint la nostra ciutat,
per superar aquesta gesta
altres perills arribaran
que és sobreviure hui en dia.
i no se faran esperar.
Sort que els iaios ens ajuden
Els astronautes ben equipats
per tal de tirar avant,
acabaran amb l’extraterrestre
perquè amb sous que no s’estiren
[menut,
acabar el mes és complicat.
igual que els parcs i centres [comercials
NOVENA ESCENA:
faran amb el xicotet comerç de
AMOR PELS TRES PORQUETS
[Sagunt.
Este conte tan ben parit
ONZENA ESCENA:
curiós i amb moralitat,
AMOR PELS JOGUETS
és el del “quatripartit” que governa la ciutat.
Davant les imminents eleccions i com si d’uns joguets es tractara,
El tres germanets d’eixida
l’oposició busca solucions
al final deixaren entrar al llop,
i ho fa amb força i amb gana.
imagina’t quina mentida la política i tot açò.
Muniesa el soldadet de plom i la ballarina Ciutadana, viuran una història d’amor PÀGINA 241
i es besaran al mig de l’andana.
DOTZENA ESCENA:
CATORZENA ESCENA:
AMOR PER VOLAR
AMOR PELS ANIVERSARIS
I si algú practica l’aviació
El jove Guille amb ànsia espera
al nostre poble sense aeroport,
l’aniversari, com és tradició,
és Manuel González el pilot
puix al nostre poble tot es celebra
capità de la segregació.
ja siga de Tolkien o de Star Wars.
I com que ja li han trencat les ales
Doncs si tan “frikis” ací som
se les ha ficat de fusta,
fem-ho amb els còmics de la zona,
pues ja són moltes les vegades
que isca Quico de Filemón
que la seua intenció es trunca.
i de Rompetechos Tarazona.
TRETZENA ESCENA:
QUINZENA ESCENA:
AMOR PELS ANIMALS
AMOR PELS PELUIXOS
EN LLIBERTAT Aquesta princesa bonica Ja fa temps que al nostre poble
està abraçada al seu peluix,
alguns circs no tenen cabuda,
l’agarra amb força la xica
si els animals estan en gàbies
perquè no se’n vaja molt lluny.
o amb la seua llibertat es juga. Emulen a aquesta dona Allò que va ser l’ocurrència
els polítics de la ciutat,
d’uns polítics animalistes,
que s’abracen a la poltrona
ha dividit l’audiència
i no volen deixar-la escapar.
PÀGINA 242
en moderns i costumistes.
SETZENA ESCENA:
DIHUITENA ESCENA:
AMOR PER CASAR-SE
AMOR PER LA VERITAT
Aquesta parella de jovens
Com a un vell conte infantil
que sempre s’han dut fatal,
esta és la gran princesa,
misteriosament es volen
que al príncep convertix
i passaran per l’altar.
en granota quan el besa.
És una relació d’amor-odi
És com a les eleccions locals
com els partits de la ciutat,
quan prometen sense mides,
que s’ajunten en matrimoni
i que després d’haver guanyat
després dels comicis electorals.
les convertixen en mentides.
DESSETENA ESCENA:
AUTORS:
AMOR PER VIATJAR A LA LLUNA
GABY COLLADO I TONI ISACH
La nina agafa la lluna perquè li fa il·lusió anar, mes el regidor de cultura fins allí sí ha arribat. I no és que l’home viatge a un transbordador espacial, sinó que a molts actes de falles
PÀGINA 243
ell es queda endormiscat.
L’ESSÈNCIA DELS XIQUETS VEGA CASADO
Però el lloc més important per
serien les places sense els seus masclets? Què
a nosaltres és LA PLAÇA. En
serien les falles sense un futur? No serien res
aquest lloc fem de tot: juguem,
veritat?
ballem, correm, tirem petards i sobretot gaudim, que és el més essencial de les falles.
Perquè els xiquets, encara que a vegades donem una miqueta de guerra, som el futur de les falles! Nosaltres aprenem dels majors i quan siguem més
La nit del 19 és una nit molt
grans farem totes eixes cosetes que hem aprés.
especial i encara que ens posem una miqueta tristos al vore
Nosaltres gaudim més que els adults, ja que hi
cremar els monuments, sabem
ha un muntó d’activitats preparades només per a
de sobte que no hi ha problema
nosaltres durant tot l’any: jocs a la plaça, nits de
perquè comença un NOU ANY
pijames, el túnel del terror, campionat de futbolí,
FALLER!
etc. Jo no em puc imaginar la meua També ajudem una miqueta als majors decorant el
vida sense ser fallera i menys
casal, muntant el Betlem i ajudem a posar la terra a
encara sense ser de la FALLA
la falla infantil.
PLAÇA RODRIGO.
En la setmana fallera fem els passacarrers ballant amb la xaranga i cantant cançons que parlen de la nostra falla. En acabar sopem tots junts a la carpa i gaudim dels sopars que són molt divertits amb els jocs i balls dels grups de barra dels majors. Després de sopar, tant els majors com els xiquets eixim a ballar amb les orquestres. Ens posem en primera fila i cantem i ballem totes les cançons. La nit del 18 anem per tots el carrers del barri fent una despertà nocturna .
PÀGINA 245
Q
uè serien les falles sense els seus xiquets? Què
PREMI CÉSAR AUGUSTO SANZ I FAUS AL MILLOR POEMA SATÍRIC ESCOLAR
la col·laboració de la llibreria Arco de la nostra ciutat, convoca la segona edició del PREMI CÉSAR AUGUSTO SANZ I FAUS al millor poema satíric escolar del nostre municipi, amb l’objectiu de fomentar en els nostres xiquets part de la nostra cultura, la nostra llengua i les nostres tradicions, evitant així que es perda una part tan important de la nostra història com són els poemes, escrits a la nostra llengua i que tantes gestes, fets i relats ens han contat. L’objectiu pel qual creem aquest premi no és un altre que aconseguir que els nostres menuts, s’interessen per aquest tipus de poesia, per les seues rimes, per la seua sàtira i la seua crítica, perquè no hi ha millor manera de prendre’s la vida que amb una miqueta d’humor, ja que l’humor és fonamental a la nostra vida i per això no deu ser exclòs , dels nostres hàbits i menys de la nostra literatura. El present concurs va destinat als xiquets que cursen enguany els cursos de cinqué i sisé de primària de les diferents escoles del nostre municipi. Així mateix també va destinat per als estudiants de primer i segon de la E.S.O dels instituts de la nostra ciutat.
PÀGINA 247
L
’Associació Cultural Falla Plaça Rodrigo, amb
CATEGORIA A
“LES PLUGES AL PORT”
(Cinqué i Sisé de Primària):
Quan al Port plou
Obra Guanyadora:
s’inunden les avingudes.
“Les Pluges al Port”
N’hi ha moltes mogudes
Autora: Irene Bonet Herranz
i ningú fa res nou.
Centre: CEIP Mediterráneo Curs: 6é. de Primària
Periodista Azzati una piscina, Avinguda Mediterrani una claveguera.
CATEGORIA B
Les clavegueres fan palanca i la brutícia s’escampa.
(Primer i Segon de la E.S.O): IRENE BONET HERRANZ
Queda deserta. MEMBRES DEL JURAT QUALIFICADOR Ana José Segura Rubio; Professora d’ensenyament secundari i col·laboradora habitual en llibrets de diferents comissions falleres. Teresa Aparicio Matallín; Professora d’ensenyament secundari i fallera de la comissió Luis Cendoya.
i fallera de la comissió Eduardo Merello.
PÀGINA 248
Cristina Rodríguez Díaz; Mestra
PÀGINA 249
PUBLICITAT